Edat Mitjana

Lírica catalana medieval (des del s.V fins el XV)

1r Batxillerat “C”Facundo Ferreyra

ÍndexIntroducció...................................................................................................................................1

Característiques Generals............................................................................................................1

Literatura Medieval......................................................................................................................2

Lírica Medieval.........................................................................................................................2

Goliards................................................................................................................................2

Trobadors.............................................................................................................................2

Sirventès...............................................................................................................................2

Plany.....................................................................................................................................2

Guillem de Berguedà............................................................................................................2

Cerverí de Girona.................................................................................................................2

Ramon Llull...........................................................................................................................2

Ausiàs March........................................................................................................................3

Jordi de Sant Jordi................................................................................................................3

Joan Roís de Corella..............................................................................................................3

Bibliografia...................................................................................................................................3

1

Rei

Nobles

Cler

Burgesos (Baixa E. Mitjana)

Artesans

Camperols

IntroduccióL’edat mitjana és un període històric que s’inicia amb la caiguda de l’Imperi romà d’occident (476) i acaba amb l’ocupació de Constantinoble pels turcs (1453), comprenent, gairebé, deu segles. En l’Alta Edat Mitjana, (entre s.V i VII), es produeix el procés de formació de les llengües romàniques: les variants geogràfiques del llatí van accentuar els seus trets distintius i van produir llengües diferents entre elles. Gràcies al naixement d’aquestes llengües, apareixeran després les seves literatures corresponents, que en el primer període de l’edat mitjana, només es transmetien via oral i, a partir del s.XII s’escriviren.

En la Baixa Edat Mitjana, entre el s.XII i XV, les llengües romàniques (vulgars) van anar guanyant àmbits d’ús al llatí (llengua culta). Gràcies a això, lentament, les llengües romàniques es convertirien també en llengües aptes per a la cultura, la ciència i la creació literària.

Característiques Generals S’imposa el feudalisme, un sistema basat em la divisió de la

societat en estaments i el vassallatge. El pacte feudal era un vincle entre nobles pel qual el vassall prometia fidelitat i serveis al seu senyor a canvi de protecció. El senyo, al seu torn, era vassall d’altre senyor... I així es com es formava una organització jeràrquica en forma de piràmide, amb el rei al cim.

L’església cristiana, integrada en la piràmide feudal, ostentava un gran poder polític, econòmic i religiós, i fixava els valors bàsics de la societat, com el teocentrisme, i la jerarquització social; la primacia de la teologia respecte a la ciència etc. Tanmateix, els monestirs eren importants centres de cultura i formació.

A partir del s.XIII, creixen les ciutats i es forma la burgesia urbana. A les ciutats naixerà una nova concepció de vida i de cultura, una concepció més oberta i lliure, moderna.

Els comtats catalans es formen i s’organitzen al llarg del s.VIII-IX-X, sota la birania del rei dels francs. Neix com a marca fronterera entre els territoris dels francs i el dels sarraïns. Els comtats catalans vam mantenir estrets lligams polítics i culturals amb els territoris d’Occitània, principalment als s.XI-XII.

El comte de Barcelona, a partir del s.XII, serà també rei d’Aragó; i, a partir del XIII, rei de València. Els principat de Catalunya, Balears, regne d’Aragó i de València, formaren l’anomenada Corona d’Aragó.

En l’àmbit artístic, es distingeixen el moviment romàntic (predominant fins el s.XIII) i el gòtic (neix al s.XIII).

Els reis van promoure l’activitat literària i, per mitjà dels seus escrivans, van crear un model de llengua escrita que va ser seguit per escriptors dels s.XIV i XV. Es tracta del primer model de llengua estàndard del català, i per això presenten una gran uniformitat lingüística.

2

Lírica Culta Religiosa Teocentrisme Misticisme

Popular ProfanaFina d'amors Trobadors

Bèl·lics Sirventès

Fúnebres Plany

Anti sistema Goliards

Literatura MedievalLa literatura medieval s’origina de textos jurídics i textos religiosos, on la llengua vernacla anava guanyant àmbits d’ús del llatí. Després es va començar a fer literatura culta (escrita) i literatura popular (via oral) i, finalment, va sortir la literatura religiosa, la política i la d’entreteniment, on aquesta última surt la literatura trobadoresca.

Lírica Medieval

Goliards: Són ex-monjos que saben llatí, i van cantant cançons “anti sistema” perquè es qüestionen el teocentrisme. Canten el dret de passar-la bé, d’emborratxar-se, fornicar, etc.

Trobadors: Crea composicions literàries i musicals, destinades a ser difoses pel cant dels joglars (escoltats, no llegits). La temàtica solia ser amorosa, amb una idealització de la dama.

Sirventès: Gènere trobador. És una poesia moralitzadora, d'atac personal, d'atac o propaganda política, de reprensió dels costums, etc.

Plany:  Gènere trobador. Lamentació fúnebre que plora la mort d'un amic, d'un personatge famós, etc.

Guillem de Berguedà: Trobador del s.XII. Era un senyor feudal que estava e les guerres a la vegada que composava poemes. El van voler empresonar per haver matat i va fugir de Catalunya. Es posava en problemes, no només amb altres senyors feudals, sinó amb gent amb més poder. Va morir a mans d’un soldat. Conserva 31 poesies seves. Les seves obres eren bèl·liques i es dedicava a atacar i a insultar els seus enemics. El poema del “Marquès” segueix el cànon. És una cançoneta lleu i plana. Quan mor el “Marquès”, li fa un plany perquè es penedeix del que li va dir.

Cerverí de Girona: s.XIII. Era un trobador adscrit als senyors feudals, fins i tot dels reis. A diferència, ell és vinculat al servei d’algú. Va fer 114 poemes en metre líric, 5 en narratiu i un llibre de proverbis versificats. Va ser molt imitat per poetes posteriors.

Ramon Llull: s.XIV-XV. Va ser un escriptor prolífic i polifacètic. Escriu en llatí, català, etc. Va ser un dels primer que escriu en català, cosa que va fer que el català adquireixi cultura. És, per una part, místic perquè parla sobre el seu amor a Déu. Al nombre dels seus versos, podem trobar simbolismes com en el seu número, com, per exemple, el 8 és el número de la resurrecció i de la vida perfecta, i el 10 el número de la perfecció. La figura de l’amor és religiós

3

i no cortès, cosa que ell canvia, la “dama” dels trobadors, per la Verge Maria, on ella sempre va amb el seu fill en braços.

Ausiàs March: s.XIV-XV. Poeta i cavaller valencià medieval. Va innovar en 4 aspectes de la poesia: la finalitat dels trobadors fent reflexions filosòfiques, la matèria poètica, que decideix que tracti sobre ell mateix, la visió de la dona com a companya (amb el pseudònim Senyal), i la llengua, utilitzant un català clar i senzill. La seva poesia es basa en la temàtica de la poesia trobadoresca, no en l’estructura. Feia ús de la senyal, canvia el tractament de la dama i la veu com una persona humana. Fa reflexió a la condició humana, als seus sentiments i a les emocions. Poema LXXXI: Versos decasíl·labs, rima creuada, consonat i masculina. Estructura: ABBA-CDDC, amb cesura 4-6, i es tracta d’una cobla. Es pot veure un amor frustrat, diferent a l’amor dels trobadors, ja que és més subjectiu. Utilitza el mite d’un naufragi per fer una metàfora del mal amor, i el “així com” per fer un símil a altres poemes seus. Canvia de 3a persona a 1a per fer el poema més proper. Poema XIII: Transmet dolor a partir d’un mite de “Tició”, un gegant condemnat de por viva. El seu dolor és doble, ja que te dos voltors fent-li mal. Parla de l’infern de Dante i de la mitologia clàssica, amb “Tició”. Diu que l’únic que iguala el seu dolor són les ànimes infernades. Utilitza els voltors per explicar la seva luxúria. La veu poètica es planteja el suïcidi perquè sap que la seva amada plorarà per ell, i com això li agrada, ho fa. Manté dels trobador l’apel·lació de la dama “Llira entre cars”, i ho fa per ser correspost, i vol un amor total, de cós i ànima.

Jordi de Sant Jordi: S.XV. Poeta cortesà i militar, de família prestigiosa. Va néixer a València. El seu estil manté l’estil trobadoresc. Utilitza rimes encavallades per agafar l’atenció de l’auditori. És un cavaller que es sent honorable perquè no ha fallat mai a la cavalleria, només ha sigut vençut i ha anat a la presó, on comença a valorar més les coses. Tornada: És un poema que tracta d’un rei virtuós (mon senyor natural), on es veu una relació feudal entre el senyor i els vassalls. Els vassalls són a presó per servir amb valentia al senyor, i demanen ajuda per que els treguin.

Joan Roís de Corella: s.XV. És el primer poeta català que obté influencia del Renaixement italià, principalment de Petrarca. Se’l considera el primer poeta del Renaixement. La seva poesia es caracteritza per la melodia dels seus versos i pel color i la fastuositat de les seves imatges. Abandona el tó filosòfic i moralitzador d’Ausiàs March per aconseguí la bellesa del poema a través del ritme i la música. Amor Cortés: Poema que parla de la concepció amorosa formulada per la lírica trobadoresca. La veu poètica és en primera persona, i fa un cant d’ocells per mostrar l’amor impossible. Parla més de la garsa (que simbolitza a la dama) que de l’esmerla. La dama no té pietat i compassió de l’enamorat. Corella, en aquesta poesia, parla a la dama en versal, i l’idealitza.

4

BibliografiaAAVV, Llengua catalana i literatura 1r Batxillerat (2008) BCN, Editorial Barcanova. ISBN: 978-84-489-2316-7.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Trobador

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sirvent%C3%A8s

http://ca.wikipedia.org/wiki/Plany

http://www.xtec.cat/~%20malons22/trobadors/trobadors.htm

(Apunts de classe)

5