dossier del mestre

DOSSIER DEL MESTRE

ELS CAMINS DE RONDA DE LA COSTA BRAVA

Universitat de Girona

Sara Eustaquio, Laura Morcillo i Paula Vie-lla.

2n MEP

Ciències Socials

17.12.2015

És un camí costaner

que ressegueix l’abrup-

te litoral de la Costa

Brava, entre les locali-

tats de Blanes i Port-

bou.

El seu nom prové de

les rondes i guàrdies

que duïen a terme les

patrulles per vigilar el

contraban i el transit

d’embarcació.

Tot i així, antigament eren els pescadors qui els uti-

litzaven per anar a pescar o en cas de naufragi.

Per què es van crear?

És un camí històric que va

ser creat amb l’objectiu

principal de comunicar les

diferents poblacions, plat-

ges i cales del Litoral.

El nom dels camins de

Ronda no va ser popula-

ritzat fins al segle XIX , tot

i que es té constància que

la seva construcció és

anterior aquest segle.

Com a conseqüència de

l’accés al mar i la proximitat a una

frontera el contrabant va ser una

activitat molt lligada.

L’aparició del contraban va coinci-

dir amb una successió de crisis

que van provocar l’auge d’aquest.

CAMINS DE RONDA

No va ser fins l’any 1904 que el govern va dictar la Llei del contraban i la

defraudació pública, degut a la decadència de grans empresaris de la zona.

La Llei però, no va provocar cap declivi del volum contrabandista, i amb

l’aparició de la primera guerra Mundial, molts d’aquests empresaris van optar

per entrar al joc del contraban, actualment conegut com Estraperlo.

Què és un camí de Ronda?

El contraban és el comerç

il·legal realitzat amb varies

mercaderies que consis-

teix en traspasar produc-

tes prohibits d’amagades i

sense pagar els drets de

duana establerts.

En canvi, l’Estraperlo con-

sisteix en la venda il·legal

de les mercaderies de

contraban o la venda de

forma fraudolenta dels

productes del pròpi país

que estan sotmessos a im-

postos i taxes. Els princi-

pals productes amb els que

es traficava eren: tabac,

penecilina, café, sucre, pe-

bre, xocolata i d’altres com

maquillatge, llenceria, biso-

teria o roba de seda.

Com s’organitzava?

Al vespre, els vaixells de

grans tonalades que reali-

tzaven rutes internacionals,

s’acostaven al Litoral de la

Costa Brava i disminuint la se-

va velocitat descarregàven les

mercaderies en petites barques

de pescadors que s’amagaven

en amagatalls aprofitant el pai-

satge abrupte.

Finalment, els grups de contra-

bandistes, formats per grups de

15 o 20 persones es dedica-

ven a transportar la merca-

dería des del punt d’amaga-

tall fins a un camió

certs productes als mercats van

contribuir al naixement del con-

traban i l’Estraperlo. Si bé

aquesta activitat va anar aug-

mentant o disminuint al llarg de

la història, va ser fruit de la post-

guerra, moment en el qual Es-

peus del penyasegat del Cap de

Sant Sabestià i la platja del Gol-

fet.

Per què es feia contraban i

Estraperlo?

Els preus elevats i l’absència de

panya es trobava aïllada comercial-

ment.

Els camins de Ronda, doncs, era

de capital importància per fugir uns

i per persseguir els altres.

Què entenem per contraban?

petites cales de fácil accès

pel mar però de difícil ac-

cès per terra. D’aquesta

manera evitaven els con-

trols de la guardia Civil, al

mateix temps que garanti-

tzaven mantenir el secret

del seu amagatall.

Els llocs més emmblematics

on hi havia els amagatalls es

trobava entre la costa de

Begur i Palamòs. Cal desta-

car la Cala del Port d’Es-

clanyà, el Xalet de Sa Tapa-

rica a Tamariu, la Cova del

Tabac, la Cala del Cau, la

cala dels Frares situades als

que els esperava a terra

ferma i acabaria realitzan

la distribució als mercats

del territori.

Quins eren els amaga-

talls?

Normalment, buscaven

Pàgina 3 CAMINS DE RONDA

Quin és el seu

recorregut?

gaudir d’un clima

temperat i d’una

llum i un paisatge

colorit. A l’estiu es

poden aprofitar les

aigües crital·lines

per fer’s-hi un bany,

tot i que la calor difi-

culta la caminata. A

la tardor es pot contemplar el color

ocre dels penyasagats, i a l’hivern es

pot viure la Costa Brava més salvatge

i ferèstega.

El Camí de Ronda a

diferencia d’altres

travesses similars,

es pot realizar du-

rant totes les èpo-

ques de l’any sense

contratemps. A la

primavera es pot

Pàgina 4 UNIVERSITAT DE GIRONA

Els camins de Ron-

da comencen a

Blanes, passen per

Lloret de Mar, Tos-

sa de Mar, Sant

Feliu de Gúixols,

Platja d’Aro, Calon-

ge, Palamós, les

costes de Palafru-

gell, Begur, To-

rroella de Montrgí,

l’Escala, Empúries,

Sant Pere Pesacador, Roses, Cadaqués, El Port de la Selva, Lla-

nçà, Colera i Portbou.

Hi ha 235 km de recorregut i en total hi ha 8.400 m de desnivell positiu.

Quina resulta la millor época per a

dur-ho a terme?

PER SABER-NE MÉS...

En aquest link hi trobareu més informació

http://www.camideronda.com/cat/introduccio.html

El paisatge que va donar a la Costa Brava es caracteritza per la presencia d’una costa alta, molt

radiada, envoltada de petits illots i algún arxipeleg, amb boscos de pins i petites cales de sorra.

La mar, a estones, revoltada pels temporals de llevant acaba donant caràcter al conjunt.

La bellesa del paisatge ha atret el turisme i els antics pobles de pescadors han augmentat con-

siderablement la superifice contruida. Malgrat els abusos urbanístics com Llafranc, Calella de

Palafrugell o Cap Roig, mantenen una especial bellesa.

Alguns potts de pesca han esdevingut ports esportius i s’han creat de nous com el de Llafranc..

Els blocs d’apartaments i la proliferació d’urbanitzacions que enveeixen la plana, la costa i les

muntanyes, posen en perill el manteniment de la qualitat del paisatge.

El massís de les Gavarres conserva grans masses forestals de pins, d’alzines i sureres.

Les planes interiors de la Costa Brava encara conserven part de l’antiga ocupació rural, a l’hora

que són travessades per vies de comunicació que enllaçen el litoral amb l’interior.

EL PAISATGE

FLORA I FAUNA

És una vegetació adaptava al clima, els es-

tius calorosos i a la manca d’aigua.

L’alzina és l’arbre més típic. A molts in-

drets ha estat substituida per una vegeta-

ció d’arbustos i per arbres com el pi pinyo-

ner i el pi blanc. També podem trovar la

màquia o garriga i romaní i farigola.

Les flors més corrents de la zona són: el lliri groc, el cañís, el lliri de mar, el freixe, el

grèvol, l’auró negre, l’esponeguera, l’estepa borrera, la caragola, els pebrots de ruc,

l’armèria, la falguera marina, ll’escanyacabres, l’alga de mar, la rocella physcosis.

La fauna que podem trovar és típica mediterrània. Abunda el porc senglar així com

altres mamífers depredadors com el teixó, la guineu, la mostela o la geneta. Són fàcil-

ment observables ocells com les gavines, les tortores, els gaiigs, les orenetes, els

corbs, els perdals, els coloms, pitroigs, el falcó pelegrí, el duc, i l’òliba.

A sota el mar hi trobem un ampli ventall d’animals marins. De peixos podem trovar

amb facilitat les julivies, els sards, els llobarros, llenguados, verats, sardines, orades,

seitons, sonsos, congres. I tintoreres També s’hi observen altres animals marinns

com els musclus, les petxines, les meduses, pops, sèpia, calamar, garaoines,...

Pàgina 5

Pàgina 6

QUINA UTILITAT TENEN ARA ELS CAMINS DE RONDA?

El què abans permetia als pesca-

dors arribar a cales ineccessibles i

vigilar als contrabandistes, avui

representa una de les propostes

senderistes més atractives de la

província de Girona.

Escales i miradors encadenen els

camins de ronda que recòrre els

llocs més idíl·lics de la Costa Bra-

va.

A un costat el verd dels pins, a l’al-

tre el blau del mar. La Costa Brava

ha proclamat aquests camins els

més espectaculars i magnífics per

descrobrir petites cales, penyase-

gats, platges amb encant i altres

espais del litoral que han sigut la

columna verteb-

ral del turisme a la zona.

Aquest factor ha ajudat en un creixement

significatiu de la economia de la zona i, per

tant, gran part de la població viu d’aquest

fenòmen turístic.

Pel que fa al progrès del turisme, ha sofert

una accentuada devellada en el seu creixe-

ment.

Pàgina 7

TIPOLOGIA DE LES PLATGES I CALES

Recull d’algunes de les platges que

recòrren els camins de Ronda

Blanes: Platja de Blanes

Sorra daurada, gran nombre de

serveis, sorra gruixuda, accès a

cotxe o a peu. Amplada: 30 metres

Lloret de Mar: Platja de Canyelles

Sorra gruixuda, té port nàutic, gran

ventall de serveis, accès a peu,

cotxe o barca. Amplada: 40 me-

tres.

Tossa de Mar: Platja de Llorell

Sorra gruixuda, accès a peu, cotxe

i barca. Amplada: 42 metres.

Sant Feliu de Guíxols: Platja de Sant

Feliu

Sorra granulada i fonts de sorra

amb trams rocossos, serveis com

per exemple activitat nàutiques:

lloguer d’embarcacions o submari-

nisme. Accès amb cotxe, bus, a

peu o barca. Amplada: 53 metres.

Platja d’Aro: Platja del Racó

Gran ventall de serveis, accès

amb cotxe, a peu o barca. Ampla-

da: 22 metres.

Calonge: Cala Cristus

Sorra gruixuda , entorn natural,

accès amb cotxe, bus, a peu o

barca. Amplada: 40 metres.

Palamós: Sa Tamardia

Entorn natural, accès amb cotxe o a

peu. Amplada: 10 metres

Calella de Palafrugell: Plattja del Port Bo

Sorra gruixuda, accès amb cotxe,

bus, a peu o barca. Amplada: 18

metres.

Begur: Platja del Port d’Esclanyà

Pedres, accès a peu. Amplada: 15

metres.

Torroella de Montgrí: Platja de Mas Pinell

Sorra fina, accès amb cotxe o a peu,

entorn natural. Amplada: 80 metres.

Empúries: Platja de la Robina

Sorra fina, accès a peu o barca, en-

torn natural. Amplada: 70 metres.

Sant Pere Pescador: Platja de Sant Pere

Sorra fina, zona nudista, accès amb

cotxe, peu o barca, entorn natural.

Amplada: 100 metres.

Roses: Platja de Santa Margarida

- gran ventall de serveis, sorra fina, accès

amb cotxe, bus o barca. Amplada: 55 metres

Pàgina 8

Cadaqués: Platja de Sant Lluís

Sorra de pedres, platja nudis-

ta, entorn natural, accès a peu

o a barca. Amplada: 10 me-

tres.

Port de la Selva: Platja del Pas

Sorra de còdols, accès amb

cotxe. Amplada: 20 metres.

Llancà: Platja del Cau del Llop

Sorra gruixuda. Amplada: 20

metres

Portbou: Platja del Pi

- Sorra de còdols, accès a peu, en-

torn natural. Amplada: 13 metres.

Per a més infor-

mació de les

platges entreu en

aquest enllaç:

http://

costabrava.org/

Pàgina 9

RECURSOS PEDAGÒGICS NATURALS

Museu de la pesca a Palamós

Va començar a principis del segle XX,

una tasca de recuperació de la memoria

oral del patrimoni de la zona. Tota la in-

formació recollida en més de 300 hores

d’enregistraments, serveix com a fona-

ments de molts projectes de recerca en-

gegats pel mateix museu.

Un dels objectius del museu de Pesca ha

estat intentar reconèixer, documentar i

dotar de valor el partrimoni marítim i in-

material. No només captant-lo i preser-

vant-lo per a les generacions futures, sinó

també retornar-lo a la societat en forma

d’activitats dinàmiques.

El museu ofereix diferents activitats i pro-

postes relacionades amb la pesca i els

animals marins de la Costa brava encara-

des a tot tipus d’edats.

Pels alumnes de primària ofereix diversos

tallers com són: visita guiada al museu i

taller, taller de salaó d’anxoves, visita i

taller a les barques del peix, navegació

pel litoral, etc.

Aquestes activitats influeixen directament

en què els alumnes coneguin el seu en-

torn més proper i en sàpiguen fer un bon

ús.

Museu del Suro a Palafrugell

Com a conseqüència del gran nombre

d’alzines sureres a la zona de la Costa

Brava, es concentren moltes fàbriques de

suro. És per això que l’any 1972 a Pala-

frugell es va crear el museu del suro, el

qual conté un conjunt d’arqueologia,

ceràmica i eines que partenyien a la in-

dústria surera.

El museu del Suro també ofereix activi-

tats i tallers pels nens com són: les sorti-

des guiades a peu des de Palafrugell fins

al far de Sant Sebastià,aquest recorregut

majoritàriament passa pel camí de Ron-

da, ja que és on es localitzen més alzines

sureres.

PER A MÉS INFORMACIÓ ENTREU A LES SEVES WEBS...

http://www.museudelsuro.cat/

http://www.museudelapesca.org/

http://www.mac.cat/Seus/Empuries

Pàgina 10

Ruïnes d’Empúries

Aprofitant que el camí de Ronda passa

per Empúries és interessant que els alum-

nes coneguin les ruïnes d’Empúries.

El nom actual d’Empúries prové del terme

grec “emporion” que significa: centre de

compres i describia fidelment el centre del

lloc

Durant la segona guerra Púnica ( segle III

a.C) “Emporion” va pasar a formar part de

l’imperi Romà, canviant el nom a

“Emporiae”. Aquest va ser l’inici de la ro-

manització de la península Ibèrica.

Les cases conserven nombrosos mosaics,

pintures i ornamentacions. Es pot obser-

var amb claredat la distribució de les ma-

teixes, així com el clavegueram, una fàbri-

ca de saladures, el Fòrum i una Bàsilica,

entre moltes d’altres construccions.

Poblat Ibèric de Sant Sebastià de la

Guarda

És un poblat ibèric situat al terme

municipal de Palafrugell, concreta-

ment a Llafranc. El jaciment esta de-

tat entre el segle X i I a.C, quan la

societat romana va conquistar el terri-

tori.

Es poden veure fins a quatre cases

ibèriques de dues habitacions cadas-

cuna i que es disposen en diversos

carrers, formant una superfície d’uns

300 metres quadrats.

Pàgina 11

WEBS INTERESSANTS VIDEOS INTERESSANTS

PÀGINES DE FOTOGRAFIES BLOCS D’INFORMACIÓ

Esperem que aquest dossier sigui d’ajut per a tots aquells que es-tiguin interessats pels camins de Ronda i d’aquesta manera

transmetre els coneixements als vostres alumnes!

https://www.youtube.com/watch?

v=aFCeI6VAoPU


v=D_MXHNo1y5g


v=_FRdQX2xv-8


v=25xnZFFZujI

http://ca.blog.costabravas.com/

hhttp://blog.costabrava.org/

http://www.naturaki.com/bloc/

http:/

pescacostabrava.blogspot.com.es/

http://fotos.costabrava.org/

http://www.traveler.es/

hthttp://www.skyscanner.es/

http://ca.costabrava.org/

http://www.costabravagirona.org/

http://

www.costabravaradicaltrail.com/CAT/

dossier del mestre

Education