1.- Emilio Castelar Ripoll Cadis, 1832 - San Pedro del Pinatar, Múrcia, 1899 Política Polític i escriptor. Ha estat considerat l'orador per excel·lència del parlamentarisme espanyol del segle XIX. Imaginatiu i brillant, creà un model retòric de gran efecte. Va mantenir una relació regular amb Güell i Mercader amb qui feu gestions l’any 1889 per aconseguir per al Centre una subvenció de Madrid que, finalment, fou denegada. Signà una dedicatòria al llibre d’autògrafs del Centre el 5 de juliol de 1862.

2.- Benito Pérez Galdós Las Palmas de Gran Canária, 1843 - Madrid, 1920 Literatura Novel·lista, dramaturg i articulista. Es relacionà amb els escriptors catalans del seu temps, especialment amb Narcís Oller. Home d'ideologia liberal i progressista, proposava el que hom ha anomenat reformisme. És l’autor dels Episodios nacionales, en quaranta-sis volums (1873 a 1912), i de novel·les com La desheredada (1881), El amigo Manso (1882) i Fortunata y Jacinta (1886 i 1887) entre altres. Va escriure una salutació per al Centre de Lectura coincidint amb les representacions que es feien al Teatre Fortuny de la seva obra Doña Perfecta, el 16 de març de 1896.

3.- Santiago Rusiñol Prats Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931 Les arts Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista. Participà en la tertúlia dels Quatre Gats i en fou una figura important. La seva obra més coneguda és la novel·la L'auca del senyor Esteve (1907), de la qual féu una rèplica teatral. En teatre obtingué grans èxits amb El pati blau (1903) i els drames El místic (1904) i La mare (1907). Va visitar el Centre el 6 d’abril de 1901 on va pronunciar una conferència i va signar el llibre d’autògrafs. Un quadre seu, un paisatge de gran format, és present a la Sala de Converses del Centre. A principis de juliol de 1912, el Centre acollí una gran exposició d’art català amb obres de Santiago Rusiñol, Isidre Nonell, Ramon Casas i Joaquim Mir entre d’altres.

4.- Francesc Pi i Margall Barcelona, 1824 - Madrid, 1901 Política Polític republicà. Fou potser el més important ideòleg i defensor de la no realitzada revolució democràtica burgesa del segle XIX a l'estat espanyol i el seu pensament fou especialment influent en el catalanisme esquerrà i en l'anarquisme. Publicà Las Nacionalidades (1876), obra en la qual féu un considerable esforç per concretar les seves teories federals en el cas espanyol fugint de l'idealisme de La Reacción y la Revolución (1854). Va visitar el Centre el 18 de maig de 1901 i hi va pronunciar una conferència.

5.- Alejandro Lerroux García La Rambla, Andalusia, 1864 - Madrid, 1949 Política Polític republicà conegut pel seu populisme com l'Emperador del Paral·lel. Fou redactor i director, a Madrid, de El País i després fundà i dirigí El Progreso (1897). Va ser elegit diputat a Corts gràcies, sobretot, a la seva demagògia obrerista i a la renovació que imposà al republicanisme tradicional. Durant la Segona República fou ministre d'estat i president del govern espanyol. El 16 de juny de 1901 va pronunciar un míting a Reus, al Centre Autonomista, i va visitar el Centre.

6.- Ignasi Iglésias Pujades

Sant Andreu de Palomar, 1871 - Barcelona, 1928 Literatura Dramaturg. El grup de "L'Avenç" publicà moltes de les seves obres i participà en el modernisme regeneracionista. La seva obra està molt influïda pel teatre d'Ibsen, que ajudà a divulgar. D'entre la seva dilatada producció, són els drames de la primera etapa els que han perdurat: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), Els vells (1903) i Les garses (1905). Va visitar el Centre en diferents ocasions: el 17 de juny de 1903 quan va signar la dedicatòria, el juliol de 1912 quan hi va pronunciar una conferència o el 16 de juny de 1926 quan va rebre un guardó per la seva obra Els vells.

7.- Josep Aladern (pseudònim Cosme Vidal i Rosich)

Alcover, 1869 - Barcelona, 1918 Literatura Escriptor. D'ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del Grup modernista de Reus, a través del qual portà a terme tota mena d'activitats, especialment des de la seva llibreria. Hi fundà la col·lecció Lo Modernisme (1891) i les revistes La Gent del Llamp (1893), Almanac Modernista de la Literatura Catalana (1895), Nova Catalunya (1896 i 1898) i Reus Tranquil (1897). Va dirigir el diari Lo Somatent (1898). L’any 1899 es traslladà a Barcelona. Signà una dedicatòria al Centre l’11 de gener de 1904, any en què va publicar el Diccionari popular de la llengua catalana. Col·laborador de la Revista del Centre de Lectura (segona època 1901-1904 i Ars 1906), el novembre 1908 va ser premiat als Jocs Florals que es van celebrar al Centre.

8.- Alfons XIII d'Espanya Madrid, 1886 - Roma, 1941 Política Rei d'Espanya (1886-1931), fill pòstum d'Alfons XII i de Maria Cristina d'Àustria. Fou declarat major d'edat als setze anys (1902). Es casà el 1906 amb Ena de Battenberg (Victòria Eugènia) i fou objecte d'un atemptat en plena desfilada de noces. El 1931 va abandonar Espanya, quan el país s'inclinava per la república. Quan va venir a Reus el 14 d’abril de 1904, la Junta Directiva del Centre va refusar anar a rebre’l a l’estació del tren però el va convidar a visitar l’entitat , on va signar en el llibre d’autògrafs i va ser nomenat soci protector.

9.- Josep Carner Puig-Oriol Barcelona, 1884 - Brussel·les, 1970 Literatura Escriptor, poeta i traductor. Dirigí les revistes Catalunya (1903), Empori (1907) i Catalunya (1913). Membre de l’Institut Estudis Catalans, col·laborà amb Pompeu Fabra en l'obra normativa i d'enriquiment de la llengua. Imposà el sonet en el món literari i Els fruits saborosos (1906) és considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, del qual Carner fou un pilar fonamental. També és reconegut com un dels grans traductors contemporanis. Va signar la seva dedicatòria el mes de novembre de 1905. El Centre de Lectura el va guardonar amb la flor natural en els Jocs Florals celebrats el novembre de 1908.

10.- Gabriel Alomar Vilallonga Palma de Mallorca, 1873 - El Caire, 1941 Literatura Assagista, poeta i polític, fou un important però tardà teoritzador del modernisme: El futurisme (conferència pronunciada el 1904), L'estètica arbitrària (1904-05). Conreà la poesia i la narració en la seva joventut, però després hi renuncià per dedicar-se a l'assaig políticocultural i al periodisme polític. La seva obra catalana es troba dispersa en diaris i revistes. Les poesies aplegades a La columna de foc (1911) són d'una perfecció dura i freda. Va signar al llibre del Centre el 7 de novembre de 1908 quan va ser guardonat als Jocs Florals organitzats per la secció de Literatura del Centre.

11.- Josep Pin i Soler Tarragona, 1842 - Barcelona, 1927 Literatura Escriptor. Animat per Josep Yxart publicà la seva primera novel·la i la que més nom li ha donat: La família dels Garrigas, seguida de Jaume (1888) i Niobe (1889), que completen la trilogia. Alícia (premiada el 1921 pel Centre de Lectura de Reus) i el breu conte Lo miracle del Tallat (1898) completen la seva obra pròpiament narrativa. Va presidir el jurat dels Jocs Florals del Centre Lectura el 1908, signant la dedicatòria el 7 de novembre de 1908 coincidint amb el certamen. Ingressà a l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1912) i a la de la Llengua Catalana (1917) i presidí els Jocs Florals de Barcelona el 1917.

12.- Pere Coromines Montanya Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939 Literatura Escriptor, polític i economista. El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de "L'Avenç" i rebé la influència del modernisme. Fou membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) del qual presidí la Secció de Ciències. És autor de l'assaig La vida austera (1908), on defensà la dignitat humana, el sacrifici i l'ascetisme. Fou regidor de l'ajuntament de Barcelona (1909), diputat a Corts (1910 i 1914) i conseller secretari del Banc de Catalunya. Va signar la dedicatòria el 15 d’abril de 1909 i va presidir el Congrés d’Ateneus de Catalunya celebrat al Centre l’any 1911.

13.- Pablo Iglesias Posse Ferrol, 1850 - Madrid, 1925 Política Polític i dirigent socialista. El maig de 1879 fundà, amb vint-i-tres companys, clandestinament, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE). Elegit regidor de l'ajuntament de Madrid (1905) i diputat a Corts també per Madrid (1910), fou un defensor tenaç del interessos del proletariat. Atacà sovint els republicans per burgesos i els anarquistes per llur irresponsabilitat. Va visitar el Centre el 21 de setembre de 1910, l’endemà del míting que tingué lloc al teatre de la Fraternitat Republicana Radical, aquell dia ple de gom a gom, i que obrí Josep Recasens.

14.- Marcel·lí Domingo Sanjuán

Tarragona, 1884 - Tolosa, Llenguadoc, 1939 Política Polític i escriptor. Presidí el Partit Republicà Català, fundat el 1917. En ésser proclamada la República Espanyola, fou nomenat ministre d'instrucció pública del govern provisional (abril-desembre del 1931), càrrec des del qual programà la construcció d'un gran nombre d'escoles i inicià diverses reformes entre les quals destaca la coeducació. Més endavant ocupà el ministeri d'agricultura, indústria i comerç. Va venir al Centre de Lectura per pronunciar una conferència en el marc del Congrés d’Ateneus de Catalunya, el 16 d’abril de 1911. Entre els 72 conferenciants del Congrés hi havia Felip Pedrell, Puig i Ferreter, Eduard Fontseré, Josep Recasens i Francesc Layret.

15.- Pau Vila Dinarès Sabadell, 1881 - Barcelona, 1980 Ciència i Societat Pedagog i geògraf. Fundà el 1905 l'Escola Horaciana. El curs 1912-13 deixà l'Escola i es diplomà a Ginebra a l'École des Sciences de l'Éducation, i descobrí l'escola geogràfica francesa de Vidal de la Blache i el geògraf Brunhes. Va fer la millor síntesi per al coneixement geogràfic del país: el Resum de geografia de Catalunya, en nou volums (1928-35). Presidí la comissió encarregada d’establir la Divisió Territorial de Catalunya (1932 i 1937). Va visitar el Centre de Lectura diverses vegades com a conferenciant i amb motiu del Congrés d’Ateneus de Catalunya, el 17 d’abril de 1911, va signar l’àlbum del Centre.

16.- Joan Lamote de Grignon Bocquet

Barcelona, 1872 - Barcelona, 1949 Les arts Músic. Estudià al conservatori del Liceu i amplià els seus coneixements amb Antoni Nicolau. El 1911 fundà l'Orquestra Simfònica de Barcelona, de la qual fou també director. Dirigí la Filharmònica de Berlín el 1914. És autor de l'oratori La nit de Nadal (1906), amb text de Francesc Casas i Amigó, del drama líric Hespèria (1907), d'una trilogia simfònica que té com a títol Hispàniques i dels poemes simfònics Matí de festa i El rapte de les sabines. Va escriure unes notes i una dedicatòria al Centre el 6 d’octubre de 1911, uns dies abans de dirigir al Teatre Fortuny l’Orquestra Simfònica de Barcelona, el 28 d’octubre.

17.- Margarida Xirgu Subirà

Molins de Rei, 1888 - Montevideo, 1969 Les arts Actriu. Començà a treballar dins el teatre d'afeccionats i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils. Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona. Va visitar el Centre el 20 de juny de 1912 amb motiu de la gira de comiat abans d’anar a Amèrica, actuant al Teatre Circ del 27 al 30 de juny. El 1914 tornà a Madrid, on es convertí en primera figura del teatre a Espanya. Abans de l'esclat de la guerra, que la sorprengué a Amèrica, havia actuat moltes vegades a Reus. Cal recordar que al Teatre Fortuny el 1932 i el 1935, en presència de Garcia Lorca, va presentar-hi Yerma.

18.- Plàcid Vidal i Rosich

Alcover, 1881 - Barcelona, 1938 Literatura Poeta, novel·lista i cronista. Formà part, amb el seu germà Cosme (Josep Aladern), del Grup Modernista de Reus. Alternà la poesia amb un tipus de novel·la idealista i transcendent. Inadaptat i introvertit, les seves obres de més relleu són una sèrie de retrats i de cròniques de la vida bohèmia modernista. Col·laborador de la Revista del Centre de Lectura (segona època 1901-1904, Ars 1906 i tercera època 1921-1923 ), va escriure a l’àlbum una dedicatòria a Hortensi Güell el 19 d’agost de 1913 coincidint amb l’homenatge que el Centre va fer al malaguanyat autor. L’any 1921 el seu cosí polític Eduard Toda li va encarregar que, com a auxiliar de biblioteca, confegís el catàleg de la biblioteca del Centre.

19.-Antoni Fabra i Ribas Reus, 1879 - Cambrils, 1958 Política Dirigent socialista. Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional (agost de 1907). Fou un dels principals impulsors de la protesta contra la guerra del Marroc que desencadenà la Setmana Tràgica i intentà que els caps republicans assumissin la direcció de la revolta. Residí a París, on va treballar amb Jaurès. Fou funcionari de l’ OIT i del govern espanyol com a cooperativista. Col·laborador de la Revista del Centre de Lectura (segona època 1901-1904), va signar l’àlbum del Centre de Lectura com a “Mario Antonio” el 20 d’agost de 1913, després de pronunciar la conferència España i la situación europea.

20.- Ambrosi Carrion Juan Barcelona, 1888 - Cornellà de Conflent, 1973 Les arts Dramaturg, poeta i novel·lista. Autor de prop d'una seixantena d'obres, bona part de les quals restà sense publicar o estrenar, com ara La dama de Reus (1949), publicada el 1989 i no estrenada fins el 2008, El mal traginer (1916) o l'Hereu Riera (1940). Fou fundador de “El Teatre Català" i professor a l'Escola Catalana d'Art Dramàtic de Barcelona. Va fer una dedicatòria a l’àlbum del Centre el 7 de maig de 1916. Fou premiat al certamen literari del Centre, atorgat el 30 d’octubre de 1921, per l’obra El fogueral.

21.- Joaquim Folch i Torres Barcelona, 1886 - Badalona, 1963 Ciència i Societat Historiador, museòleg, i crític d'art. Deixeble de Puig i Cadafalch. Bibliotecari de la Junta de Museus (1912). Col·laborà decisivament en el rescat d'una bona part de les pintures murals romàniques catalanes que hom instal·là a Barcelona el 1922. Adquirí per als museus un important lot d'obres de Fortuny, a París, entre les quals La vicaria. El 1934 inaugurà el Museu d'Art de Catalunya i durant la Guerra Civil de 1936-39 tingué una important intervenció en el salvament del patrimoni artístic. Va visitar el Centre de Lectura el 12 de desembre de 1917.

22.- Eugeni d'Ors i Rovira Barcelona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954 Literatura Escriptor i filòsof. Amb el pseudònim de Xènius, publicà a partir de 1906 el Glosari a La Veu de Catalunya. Durant l’estiu de 1911 aparegueren les glosses de La Ben Plantada. Elaborà la doctrina estètica del noucentisme, del qual s'erigí en definidor. Va visitar la Biblioteca del Centre el 3 d’abril de 1918 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, després d’haver redactat el projecte de biblioteques populars que volia estendre per tot Catalunya (1915). Va tornar a Reus el 2 de juliol de 1939, ja com a Jefe del Servicio Nacional de Bellas Artes del nou règim (s’havia establert a Madrid a partir de 1921) per tal d’inaugurar el monument a Fortuny.

23.-Adrià Gual Queralt Barcelona, 1872 - Barcelona, 1943 Les arts Autor dramàtic, director d'escena, pintor i pedagog. El seu paper com a director i renovador de l'escena catalana fou important els darrers anys del segle XIX. Estudià direcció d'escena a París i, de retorn a Barcelona, fundà el Teatre Íntim, des del qual combaté la rutina del teatre comercial i donà a conèixer obres de Goethe, Molière, Ibsen, Èsquil, Shakespeare i Maragall a més de les pròpies. El 1913 la Mancomunitat li confià la direcció de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic. Va signar el llibre d’autògrafs el 12 d’abril de 1920 coincidint amb la representació que l’endemà l’Escola d’Art Dramàtic havia de fer de Francesca de Rimini, de Silvio Pellico, al Teatre Fortuny.

24.- Eduardo Zamacois Pinar del Río, 1876 - Buenos Aires, 1972 Literatura Escriptor cubà. A Barcelona fundà el setmanari Vida Galante i dirigí a Madrid les revistes El Cuento Semanal i Los Contemporáneos. Les seves primeres novel·les són de caràcter eròtic, tendència que després esdevingué més matisada: El seductor (1902), Memorias de un vagón de ferrocarril (1925), la sèrie Las raíces (1934), Un hombre se va (1964). També és autor d'unes memòries. Va visitar el Centre el juliol de 1921, quan va pronunciar una conferència al Teatre Bartrina.

25.-Apel·les Mestres Oñós Barcelona, 1854 - Barcelona, 1936 Literatura Escriptor, dibuixant i músic. El 1901 inicià una activa carrera d'autor dramàtic amb l'estrena de La Rosons, musicada per Enric Morera. El seu teatre, de filiació modernista, alterna elements simbolistes i positivistes. Moltes de les seves obres líriques i dramàtiques foren musicades per Enric Granados, Amadeu Vives o Enric Morera. Fou Mestre en gai saber el 1908 i el 1915 aconseguí una nova englantina amb Flors de sang, recull que conté poemes aliadòfils. Col·laborà amb la Revista del Centre de Lectura (primera època 1883-1884), va escriure un extens poema en el llibre d’autògrafs el 27 d’agost de 1921 i el 30 d’octubre del mateix any va rebre el premi de poesia del certamen literari del Centre amb La última guerra.

26.- Miquel de Palol i Felip Girona, 1885 - Girona, 1965 Literatura Escriptor. Representant destacat del modernisme gironí, adoptà actituds bohèmies i rebels. Fou cofundador dels Jocs Florals de Girona (1903), col·laborà en L'Enderroc, Lletres i Catalanitat, que dirigí, i també en la premsa barcelonina (El Poble Català, L'Esquella de la Torratxa, La Campana de Gràcia). Va signar l’àlbum d’autògrafs el 29 d’octubre de 1921 amb motiu de l’estrena de l’obra Les petites tragèdies, el dia 30 d’octubre, amb la qual havia obtingut el premi Evarist Fàbregas en el certamen literari amb què es commemorava la inauguració de les obres del Centre.

27.- Manuel Serra i Moret Vic, 1884 - Perpinyà, 1963 Política Polític i escriptor. El 1923, després d'un llarg període de tensions, se separà del PSOE i fundà amb Rafael Campalans, Gabriel Alomar i d'altres la Unió Socialista de Catalunya (USC), de la qual fou vicepresident i principal figura teòrica. En esclatar la guerra civil, participà, bé que sense gaire entusiasme, en la integració de la USC dins el nou Partit Socialista Unificat de Catalunya. Ocupà encara diferents càrrecs: sots-secretari d'obres públiques de la Generalitat i president del Consell d'Economia de Catalunya. Va visitar el Centre el 24 d’abril de 1922 quan va pronunciar la conferència Fonaments d’un ideari polític i va signar el llibre d’autògrafs.

28.- Àngel Pestaña Núñez

Santo Tomás de las Ollas, Ponferrada, 1886 - Barcelona, 1937 Política Dirigent anarcosindicalista. S'alineà amb els anarquistes purs i ingressà en el grup editor de Tierra y Libertad. El seu decantament cap a principis anarcosindicalistes més moderats es produí el 1922-23, arran especialment de la crisi interna de la CNT generada per la repressió i el pistolerisme, i per la polèmica oberta amb el fracàs de la vaga del transport de Barcelona durant l'estiu del 1923, època en la qual segurament degué tornar a la direcció de Solidaridad Obrera. Va visitar el Centre el mes d’agost de 1922 signant l’àlbum del Centre i el dia 18 hi va pronunciar la conferència Consideraciones sobre sindicalismo.

29.- Miquel Ventura i Balanyà Reus, 1878 - Madrid, 1930 Literatura Escriptor. Integrant del Grup Modernista de Reus. Publicà diversos manuals d'anglès i de francès (Elements gramaticals de llengua francesa, en fascicles). Bastí, abans de les normes del 1913, una ortografia etimològica del català, que fou anomenada “de les hacs o micheliana” i a la qual restà sempre fidel. Edità a Reus la Biblioteca Foc Nou, fou col·laborador del diari catalanista reusenc Lo Somatent i de la Revista del Centre de Lectura (segona època 1901-1904, tercera època 1921-1923) on signà crítiques d’art i articles erudits. Donà 50.000 volums a la biblioteca del Centre. Va escriure un poema a l’àlbum el 13 de novembre de 1922.

30.- Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Cadis, 1870 - París, 1930 Política Militar i polític andalús. Segon marquès d'Estella. Pertanyia a una família de militars que es distingí durant el segle XIX. Tingué sis fills, entre ells José Antonio Primo de Rivera. El 13 de setembre del 1923 encapçalà un cop d’estat i es rebel·là per tal de salvar el país "dels professionals de la política i del catalanisme". El 28 de gener de 1930 dimití i publicà les darreres notes de comiat. Va visitar el Centre el 18 de novembre de 1922 en visita oficial a Reus com a capità general de Catalunya.

31.- Indalecio Prieto Tuero Oviedo, 1883 - Mèxic, 1962 Política Polític i periodista asturià. Milità sempre al Partido Socialista Obrero Español i en fou un dels líders de l'ala moderada. Redactor i director del diari El Liberal de Bilbao, ciutat per la qual fou diputat. Ministre d'hisenda i d'obres públiques amb Azaña (1931-33), un cop proclamada la Segona República estabilitzà la pesseta i impulsà les obres hidràuliques i la modernització dels transports. Durant la guerra civil fou ministre de marina i aire amb Largo Caballero i de defensa nacional amb Juan Negrín. Va visitar el Centre el 18 de gener de 1923 i l’endemà hi va pronunciar una conferència sobre les responsabilitats de la guerra del Marroc.

32.- Manuel de Montoliu i de Togores

Barcelona, 1877 - Barcelona, 1961 Literatura Crític i historiador de la literatura. Després d'una primera etapa modernista en la qual publicà poemes i drames (1901-07), es dedicà a la crítica literària de signe idealista —inspirada en Karl Vossler— i a l'erudició alternada amb treballs divulgatius. Les seves obres més importants són el Manual d'Història crítica de la literatura catalana moderna (1922), Goethe en la literatura catalana (1935) i Aribau i la Catalunya del seu temps (1936). Va fer una dedicatòria al llibre d’autògrafs el dia 9 de març de 1923, data en què va pronunciar al Centre la conferència Classicisme i humanisme en la cultura nostra.

33.- Lluís Millet i Pagès El Masnou, 1867 - Barcelona, 1941 Les arts Músic. Estudià amb Josep Rodoreda i amplià els estudis de composició amb Felip Pedrell i els de piano amb Carles G.Vidiella. El 1891 fundà, juntament amb Amadeu Vives, l'Orfeó Català. Impulsà el cant popular religiós i revalorà la polifonia sagrada del segle XVI. Consagrà la seva vida a l'Orfeó Català, que dirigí en l'estrena d'una gran quantitat d'obres cabdals de la música universal. És autor d'una vintena de goigs, de cançons per a veu i piano i d'una sèrie d'obres corals com El cant de la senyera, sobre un poema de Joan Maragall. Va visitar el Centre el 20 d’abril de 1923 amb motiu de l’aplec dels orfeons del Camp de Tarragona.

34.- Manuel Massó i Llorens Sant Gervasi de Cassoles, 1876 - Buenos Aires, 1952 Política Polític i enginyer. Catedràtic d'ensenyament tèxtil a l'Escola Industrial de Vilanova i la Geltrú, més tard fou director de l'Escola d'Indústries Tèxtils de Barcelona. Independentista, fou diputat per la Mancomunitat, s'afilià a Acció Catalana i, processat per la Dictadura de Primo de Rivera, s'exilià el 1923 a París. Va visitar el Centre el 20 d’abril de 1923 amb motiu de pronunciar la conferència Perquè vull dir-me separatista al Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI).

35.- Jacinto Benavente Martínez Madrid, 1866 - Madrid, 1954 Literatura Dramaturg castellà. Es mostrà influït pel simbolisme, amb reminiscències de la commedia dell'arte, en Los intereses creados (1909) i en La ciudad alegre y confiada (1916) i pel vessant naturalista en obres com La malquerida (1913), inspirada en Misteri de dolor d'Adrià Gual. Traduït a diversos idiomes, li fou concedit el premi Nobel de literatura el 1922. Va signar l’àlbum del Centre el 27 de març de 1924 amb motiu de pronunciar la conferència La Mujer y su mayor enemigo, que va obtenir un gran èxit de públic però que no es va lliurar de la polèmica perquè Benavente havia anat pels països americans a fer propaganda de la Dictadura.

36.- Joaquim Mir i Trinxet Barcelona, 1873 - Barcelona, 1940 Les arts Pintor. Influït pel paisatgisme de l'escola de Vayreda, participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1894, 1896 i 1898. Una greu caiguda li ocasionà una lesió cerebral fet que aconsellà el seu trasllat a l'Institut Pere Mata de Reus (1903). Guarit el 1906, romangué al Camp de Tarragona pintant paisatges d’Alforja, de l'Aleixar i de Maspujols. Posteriorment s’establí a Mollet, Caldes de Montbui i Vilanova i la Geltrú. El fons d’art del Centre compta amb dues obres seves: Paisatge i Carrer d’Alforja. Va fer un dibuix (autoretrat) al llibre d’autògrafs el mes de novembre de 1924 en una de les seves visites al Centre.

37.- Manuel de Falla Matheu

Cadis, 1876 - Alta Gracia, Córdoba, Argentina, 1946 Les arts Compositor. Va fer els estudis de piano amb Josep Tragó i els de composició amb Felip Pedrell. Del 1907 al 1914 residí a París, on entrà en contacte amb Debussy, Albéniz, Ravel, Stravinskij i Diaghilev. De retorn, s'establí a Granada fins l'any 1939, quan s'embarcà cap a l'Argentina. De la seva producció en destaquen l'òpera La vida breve (1913), el ballet El amor brujo (1916), Noches en los jardines de España (1916) i el ballet El sombrero de tres picos (1921), estrenat a Londres pels ballets de Diaghilev amb decoracions i vestuari de Picasso. Va visitar el Centre el 17 de febrer de 1925, dies després d’estrenar al Palau de la Música, el 9 de febrer, la seva obra Psyché amb l’ Orquesta Bética de Camara que ell mateix dirigia.

38.- Tomàs Carreras i Artau Girona, 1879 - Barcelona, 1954 Política Filòsof, advocat i etnòleg. Va ser catedràtic d'ètica a la Universitat de Barcelona (1912-49). Publicà valuoses investigacions sobre filòsofs, juristes i metges. Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya (1932) i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l'ajuntament de Barcelona (1943-53). Impulsà la creació de l'Orquestra Municipal de Barcelona (1944) i diversos museus, com el Museu Etnològic. Va signar el llibre del Centre el 17 de febrer de 1925 acompanyant Manuel de Falla i el 1927 hi va tornar per pronunciar una conferència sobre cultures primitives.

39.- Pau Casals Defilló el Vendrell, 1876 - San Juan, Puerto Rico, 1973 Les arts Compositor, director d'orquestra i violoncel·lista. Estudià a Barcelona, Madrid, Brussel·les i París. El 1901 féu la primera gira pels EUA i el 1905 el primer viatge a Rússia. El seu nom es mantingué sempre al primer pla musical mundial. Arran de la guerra civil espanyola i de la Segona Guerra Mundial esdevingué un paladí infatigable de la pau i de la llibertat. A l’ONU el 1963 dirigí El Pessebre i el 1971 va estrenar el seu himne a la pau (Himne a les Nacions Unides). El novembre de 1925 va visitar el Centre i va escriure unes notes musicals a l’àlbum abans d’interpretar un concert al Teatre Fortuny (Associació de Concerts) on ja havia actuat el 1901 i el 1922 amb la seva orquestra.

40.- Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

Barcelona, 1894 - Barcelona, 1961 Literatura Escriptor, autor d'una obra extensa i variada. Esdevingué un autèntic mite popular que, en molts aspectes, ocupà el lloc que havien deixat Frederic Soler, Verdaguer, Guimerà o Maragall. La part més important de la seva producció pertany a la poesia i el teatre. Sagarra conreà el poema intimista, la cançó, la balada de tipus goethià, el cant o la sàtira política i el poema narratiu. A les seves memòries recorda el seu pas per l’Institut de Reus on es venia a examinar. Va visitar diverses vegades el Centre de Lectura i el 6 de març de 1926, coincidint amb la seva conferència El nostre teatre, va escriure una dedicatòria a l’àlbum del Centre.

41.- Tomàs Garcés Miravet Barcelona, 1901 - Barcelona, 1993 Literatura Escriptor i advocat. Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia. El seu primer llibre, Vint cançons (1922), amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació. El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l'aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, instal·lat en el noucentisme, entre Carner i Riba. En la poesia de Garcés hi ha ecos de Juan Ramón Jiménez, Walter de la Mare, Supervielle, Ungaretti, Montale, etc. Va signar el llibre del Centre el 13 de març de 1926 amb motiu d’una conferència homenatge a Joan Alcover. El 1993 li fou atorgat el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

42.- Ángel Ossorio y Gallardo Madrid, 1873 - Buenos Aires, 1946 Política Polític i jurisconsult. Afiliat al partit conservador, fou governador civil de Barcelona l’any 1907. Volgué lluitar contra el terrorisme anarquista i facilitar un apropament de la Lliga i Maura, però hagué de fer cara a l'esclat de la Setmana Tràgica. A partir de 1931 fou diputat a les corts constituents republicanes i formà part de la comissió redactora de la nova constitució. Defensà Azaña i Companys en el consell de guerra que seguí els fets d'octubre del 1934 i durant la guerra civil fou ambaixador, successivament, a Brussel·les, París i Buenos Aires. El 28 de maig de 1926 pronuncià la conferència La representación proporcional i signà l’àlbum del Centre.

43.- Enric Borràs Oriol Badalona, 1863 - Barcelona, 1957 Les arts Actor. La seva creació del personatge Manelic de Terra baixa, el 1897, li suposà la seva consagració definitiva. Considerat l'actor català més representatiu de l'època, del 1901 al 1904 estigué al Romea en qualitat de primer actor i es distingí en obres com El místic -escrita per a ell per Santiago Rusiñol -, i Els vells d'Ignasi Iglésias. Va actuar moltes vegades a Reus com ara l’any 1920 amb Margarida Xirgu i va portar al Teatre Bartrina, amb la Gran Companyia Catalana del Teatre Novetats, la seva Terra Baixa, l’abril de 1927. Va escriure una dedicatòria a Evarist Fàbregas a l’àlbum del Centre el 24 de juliol del 1926.

44.-Josep Martí i Folguera Reus, 1850 - Barcelona, 1929 Literatura Escriptor. Autor de versos i de teatre influït, en la seva producció en llengua castellana, per Zorrilla. Per la seva producció en llengua catalana fou Mestre en gai saber (1892). Com a dramaturg escriu Foc d'encenalls (1866), La pena de mort (1887) i, en col·laboració amb Pitarra, Lo primer amor (1884). També va escriure la novel·la històrica Lo caragirat (1877). Molt present en les activitats del Centre de Lectura, col·laborà en la Revista del Centre de Lectura (primera època, 1883-1884). La biblioteca del Centre conserva part dels seus arxius. Va improvisar un llarg poema al llibre d’autògrafs el 16 d’octubre de 1927, dos dies abans de l’homenatge que li feren al Teatre Bartrina

45.- Antoni Maria Marcet i Poal Terrassa, 1878 - Montserrat, 1946 Política Monjo benedictí. Entrà a l'escolania de Montserrat el 1886 i hi restà fins al 1894. Juntament amb d'altres companys, inicià (1906) la Revista Montserratina, de la qual fou redactor i administrador. El 1907 passà a Roma, on exercí càrrecs de govern en la congregació benedictina de Subiaco. Elegit coadjutor de l'abat Deàs (1912), rebé la benedicció abacial el 1913. Promogué l'ús del català com a llengua de relació dins el monestir i creà pràcticament l'actual biblioteca del monestir. Signà el llibre d’autògrafs del Centre el 9 de gener de 1928 com a abat de Montserrat aprofitant la seva visita a la ciutat. El seu cos reposa a la cripta de la basílica montserratina en un sarcòfag esculpit per Joan Rebull (1951).

46.- Higini Anglès i Pàmies Maspujols, 1888 - Roma, 1969 Les arts Musicòleg i eclesiàstic. Tingué per mestres Josep M. Cogul , Vicenç M. Gibert, Josep Barberà i Felip Pedrell. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Des del 1943 fou director del Instituto Español de Musicología del CSIC. La seva obra com a musicòleg és molt extensa i important. Són obres seves La música de las Cantigas de Santa María, Las ensaladas de Mateo Flecha i la sèrie Antología de organistas españoles. Va escriure unes notes a l’àlbum del Centre el 16 de març de 1928 amb motiu de pronunciar la conferència Cançons del Camp i del Montsant.

47.- Jaume Mercadé Queralt Valls, 1887 - Barcelona, 1967 Les arts Pintor i orfebre. La seva obra d'orfebre li valgué el diploma d'honor i la medalla d'argent a l'Exposition des Arts Décoratifs de París (1924), el gran premi i la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona (1929) i la medalla d'or a les VI i IX Triennali de Milà. La seva pintura el situa, en grau encara major, entre els millors artistes del país. Un dels seus quadres més famosos, El Zeppelin, obtingué un important premi al concurs "Barcelona vista pels seus artistes". Format en un inicial fauvisme, rebé després influències noucentistes que temperaren la sensualitat de la seva paleta. Va exposar 18 teles i 43 joies al Centre del 17 de febrer al 3 de març de 1929.

48.-Ottorino Respighi Bolonya, 1879 - Roma, 1936 Les arts Compositor, musicòleg, violinista i director d’orquestra italià. Estudià amb el seu pare, amb F.Sarti i G.Martucci al Liceo Musicale di Bologna, amb Rimskij-Korsakov a Petersburg (1900) i més tard amb Bruch a Berlín. Professor del Conservatorio di Santa Cecilia de Roma, el dirigí de 1923 a 1925; després es dedicà de ple a la composició. Influït per Rimskij-Korsakov, Richard Strauss i Claude Debussy, emprà temes populars, modalitats gregorianes, instrumentació antiga, etc. Va visitar el Centre el 27 de febrer de 1929 l’endemà d’actuar al Teatre Fortuny (per a l’Associació de Concerts) en el Festival Respighi i el 3 de març dirigí al Gran Teatre del Liceu l’Orquestra del teatre amb gran èxit.

49.- Lluís Nicolau d'Olwer Barcelona, 1888 - Mèxic, 1961 Política Historiador, hel·lenista i polític. El 1917 fou nomenat membre adjunt de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Hi féu recerca sobre la literatura i la cultura medievals catalanes. El juny de 1922 participà en la creació d'Acció Catalana, en fou membre del consell central, així com director del seu diari La Publicitat. El juny de 1923 fou elegit diputat per Barcelona de l'Assemblea de la Mancomunitat de Catalunya. Exiliat arran de la implantació de la Dictadura, s'establí a Ginebra i actuà prop de la Societat de Nacions en defensa de Catalunya. Va pronunciar al Centre una conferència sobre la conquesta de Mallorca el 13 de desembre de 1929 i va signar l’àlbum de dedicatòries.

50.- Aureli Capmany i Farrés Barcelona, 1868 - Barcelona, 1954 Literatura Folklorista i escriptor. S'interessà per l'estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars. Fou un dels fundadors de l'Orfeó Català (1891) i de l'Esbart de Dansaires (1907), i dirigí l'Esbart Català (1909). Treballà a l'Arxiu Municipal de Barcelona i col·laborà en les seves publicacions. Fou el fundador i el primer director de la revista infantil En Patufet (1904). Al Centre va pronunciar una conferència sobre dansa popular el 20 de desembre de 1929 i va escriure una dedicatòria al llibre d’autògrafs.

51.- Romà Bonet i Sintes (pseudònim BON)

Barcelona, 1886 - Barcelona, 1966 Les arts Dibuixant caricaturista. Usà diferents pseudònims però es féu popular amb el de BON. Col·laborà en moltes revistes catalanes i comercialitzà la seva gran habilitat per la caricatura personal. Exposà amb èxit a Nova York i a Barcelona guanyà la medalla d'or del concurs de cartells de l'Exposició Internacional de 1929, on fou una atracció el seu estudi motoritzat (una roulotte que a partir de 1930 el portà de gira per Espanya fent les caricatures al minut). Va fer un dibuix a l’àlbum el 9 de gener de 1930 quan va pronunciar una conferència que il·lustrava fent dibuixos en un Teatre Bartrina ple. Havia exposat les caricatures al Centre l’any 1915 i l’octubre/novembre de 1933 hi va tornar a exposar amb Antònia Trenchs. Es van fer molt famoses les seves conferències mudes.

52.- Pompeu Fabra i Poch Gràcia, Barcelona 1868 - Prada, Conflent, 1948 Literatura Gramàtic i lexicògraf. Formà part de L'Avenç, on promogué (1890-91) una campanya per a la reforma ortogràfica, amb Jaume Massó i Torrents i Joaquim Casas i Carbó, i tingué una participació destacada en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Va redactar la Gramática de la lengua catalana (1912) i per encàrrec de l'Institut d’Estudis Catalans, que l'adoptà com a oficial, la Gramàtica catalana (1918). Va signar el llibre d’autògrafs el 25 d’abril de 1930 quan va pronunciar la conferència El català literari al Teatre Bartrina amb un gran èxit d’audiència. El 12 de gener de 1932 en va pronunciar una altra: L’idioma català enfront el castellà. El 14 de maig de 1967 el Centre li dedica un bust obra de Ramon Ferran.

53.- Antoni Rovira i Virgili Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949 Literatura Escriptor, historiador i polític. El 1922 fou un dels fundadors del partit Acció Catalana i començà la publicació de la important Història nacional de Catalunya. El 1924 fundà la Revista de Catalunya, de format i contingut europeus, i el 1927 el diari La Nau, que esdevindria òrgan del partit Acció Republicana de Catalunya. Fou elegit diputat al Parlament Català, del qual fou president a l'exili. Col·laborà en la Revista del Centre de Lectura (tercera època, 1920-1923). Va signar l’àlbum l’11 de setembre de 1930, dia en què va pronunciar al Centre la conferència De l’any 1640 al 1714. Va tornar al Centre per pronunciar-hi dues conferències més: Catalunya i l’Autonomia el 13 de maig de 1932 i La catalanització general el 5 de maig de 1933.

54.- Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú, 1859 - Barcelona, 1933. Política Polític. El 1931 proclamà l'Estat Català com una República Catalana integrada a la federal espanyola. Formà govern amb Esquerra Republicana i la Unió Socialista de Catalunya. Va reconvertir el govern de Catalunya en govern de la Generalitat amb el compromís d’elaborar un Estatut d'Autonomia. Ocupà la presidència provisional del govern de la Generalitat i després en fou president. Va signar el llibre d’autògrafs del Centre el 10 de març de 1932 amb motiu de clausurar l’exposició de prehistòria, amb la col·lecció privada del doctor Vilaseca, que havia d’esdevenir el futur museu de prehistòria de Catalunya.

55.- Ventura Gassol i Rovira La Selva del Camp, 1893 - Tarragona, 1980 Política Polític i escriptor. El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d'Estat Català. Estret col·laborador de Macià, esdevingué un dels capitosts dels fets de Prats de Molló (1926). Després de la detenció i el procés a París, es refugià a Bèlgica. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana i, en proclamar-se la República Catalana, fou nomenat conseller de política interior. Però pocs dies després passà a ser conseller de cultura del govern de la Generalitat (1931-34 i 1936). Va acompanyar Francesc Macià en la visita al Centre el 10 de març de 1930 com a principal avalador del pretès museu de prehistòria de Catalunya.

56.- Carles Riba Bracons Barcelona, 1893 - Barcelona, 1959 Literatura Escriptor, poeta, traductor i humanista. Catedràtic de grec a la Fundació Bernat Metge (1925), ingressà a la universitat el 1927. Com a traductor cal esmentar en primer lloc l'Odissea (en dues versions, del 1919 i del 1948). Traduí també, entre d’altres, Kavafis, Sòfocles, Èsquil, Plutarc, Hölderlin, Poe, Rilke i Kafka. Esdevingué el mestre de les noves generacions i portaveu indiscutible dels intel·lectuals catalans en els congressos de poesia de Segòvia (1952), Salamanca (1953) i Santiago (1954). Va signar l’àlbum del Centre el 23 d’abril de 1932 amb motiu de pronunciar la conferència Resurrecció dels llibres antics per a l’Associació Cultura de la Dona Reusenca i el 18 de juny de 1949, convidat pels Amics de la Poesia, llegí al Centre la seva segona versió de l’Odissea.

57.- Ricard Opisso Sala Tarragona, 1880 - Barcelona, 1966 Les arts Dibuixant i caricaturista. Autodidacta, treballà un temps al costat d'Antoni Gaudí a les obres de la Sagrada Família. Freqüentà la taverna artística Els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz (1898). A la revista Cu-Cut! féu nombrosos dibuixos "esquitxats" que han quedat com els millors de la seva extensa obra. A París col·laborà a Le Rire, Ruy Blas, Frou-Frou i Fantasio. Tornà a Barcelona i, en desaparèixer Cu-Cut! l’any 1912 entrà a L'Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia. Va fer un dibuix a llapis a l’àlbum el 23 de juny de 1932, dia en què s’inaugurà el local d’estiu del Foment Nacionalista Republicà-ERC a Reus.

58.- Ramon Muntanyola Llorach l'Espluga de Francolí, 1917 - Barcelona, 1973 Literatura Poeta i capellà. Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Publicà La Veu de la Parròquia (1948-50) i la revista popular Ressò (1950-52), suprimida governativament. Poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà Ànima endins (1946), Infants, ocells i nadales (1948), Romiatge per la terra (1959) i Eixàrcia (1963). Habitual a les lectures poètiques al Centre de Lectura, va dedicar el poema Visió d’un poble del Camp de Reus a l’àlbum el 14 d’octubre de 1948.

59.-Noel Clarasó Serrat Barcelona, 1899 - Barcelona, 1985 Literatura Escriptor, fill d'Enric Clarasó i Daudí. El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novel·la Francis de Cer, que ha restat inèdita. Des del 1939 escrigué, en castellà, nombroses novel·les, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc. En català publicà, entre altres, les novel·les Un camí (1956), El gep (1956), Un benestar semblant (1957), Un poca-solta (1957) i L'altra ciutat (1968). Va visitar el Centre el febrer de 1949 per tal de pronunciar-hi una conferència.

60.- Josep Maria Lopez-Picó Barcelona, 1886 - Barcelona, 1959 Literatura Poeta i editor. Gran amic de Josep Carner i mestre de Carles Riba, fundà, amb Joaquim Folguera, La Revista i les Publicacions de La Revista. Fou membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1933). El meu pare i jo (1920), Popularitat (1922), La nova ofrena (1922) i Elegia (1925) accentuen el corrent intel·lectual i filosòfic i l'estil de la poesia pura. A la postguerra la seva obra, que en conjunt abastà prop de noranta títols, s'acostà a Claudel, i es féu més apologètica i teològica. Va dedicar un poema a l’àlbum del Centre en la seva vinguda a Reus el 5 de desembre de 1949 convidat pels Amics de la Poesia.

61.- Joan Triadú i Font Ribes de Freser, 1921 Literatura Escriptor i pedagog. Fou un dels fundadors de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona. Amic i deixeble de Carles Riba, va publicar una Antologia de la poesia catalana, 1900-1950 (1951), una Antologia de contistes catalans (1951), i Anthology of catalan lyric poetry (Oxford 1953). Ha publicat en vers els Sonets (1968) de Shakespeare i les Olímpiques (1963) de Píndar. Ha tingut cura de l'edició d'algunes antologies poètiques (C.Riba, J.Oliver i J.Sebastià Pons), entre les quals 100 poesies catalanes que cal conèixer (2004). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1992). Va visitar el Centre el 2 de gener de 1952 on va pronunciar una conferència convidat per la secció de Literatura.

62.- Ferran Soldevila i Zubiburu Barcelona, 1894 - Barcelona, 1971 Literatura Historiador i escriptor. Els anys 1924-25 publicà un Esbós de la història de Catalunya i el 1926 Les gestes de Pere el Gran i una breu monografia de Jaume I. El 1928 rebé de Francesc Cambó l'encàrrec d'escriure una Història de Catalunya amb un sentit interpretatiu dels seus episodis fonamentals i de les seves línies de força. Aparegué, en tres volums, els anys 1934-35 i ha esdevingut un clàssic interpretatiu. Va escriure també poemes, obres de teatre i altres narracions i memòries. Va visitar el Centre l’11 de març de 1953 quan va fer una dissertació sobre la figura del General Prim.

63.- Alexandre Cirici i Pellicer Barcelona, 1914 - Barcelona, 1983 Ciència i Societat Publicista i crític d'art. Presidí l'Associació Internacional de Crítics d'Art i organitzà el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (1960). Intentà una sistematització de l'art català contemporani amb una visió col·lectiva dels Països Catalans. Fou elegit senador per Barcelona els anys 1977, 1979 i 1982, pel Partit dels Socialistes de Catalunya, i diputat al Parlament Europeu. Va fer una dedicatòria a l’àlbum sobre Gaudí, el 9 d’abril de 1953, amb motiu de pronunciar una conferència sobre art: Las escuelas del siglo XX. Dies abans havia parlat en una altra xerrada organitzada també per la Secció d’art que impulsava Emili Argilaga sobre realisme i impressionisme.

64.- Ramon Folch i Camarasa Barcelona, 1926 Literatura Novel·lista, autor teatral i traductor. Fill de Josep Maria Folch i Torres. El gruix de la seva obra és la novel·la: La maroma (1957) premi Joanot Martorell, La visita (1965) premi Sant Jordi 1965, Estrictament confidencial (1983) premi Ramon Llull, Testa de vell en bronze (1998) premi Sant Joan 1997 i narracions com La sala d'espera (1961), premi Víctor Català. Del 1973 al 1986 treballà a Ginebra com a traductor de l'Organització de les Nacions Unides. Va assistir a la lectura interpretada de la seva obra Aquesta petita cosa que es fa fer a la Sala Fortuny, sota la direcció de Bonaventura Vallespinosa, el 8 de juny de 1955, data en què signà el llibre.

65.- Blas de Otero Bilbao, 1916 - Madrid, 1979 Literatura Poeta realista. Partint d'un cert misticisme a Cántico Espiritual (1942), es decantà tot seguit cap a una poesia compromesa el tema de la qual és el problema d'Espanya. Ángel fieramente humano (1951) i Redoble de conciencia (1951) presenten ja d'una manera declarada aquest compromís. Pido la paz y la palabra (1955) va influir decisivament en els poetes més joves i és la seva obra més representativa. També ha escrit En castellano (1959) i Que trata de España (1964). Va llegir el seus versos el 17 d’octubre de 1956 a la Sala d’actes del Centre en una vetllada suggerida per Josep Maria Carandell amb qui tenia coneixença i l’hostatjava al mas Carandell.

66.- José García Nieto Oviedo, 1914 - Madrid, 2001 Literatura Poeta. Fou director de la revista Garcilaso (1943-46), que aglutinà el grup de poetes de la "Juventud creadora”. Partidari del classicisme i d'una mètrica rigorosa del poema. És autor entre altres obres de Sonetos españoles a Bolívar (1983), Galiana (1986), Carta a la madre (1988) i Mar viviente (1989). Fou elegit (1982) membre de la Real Academia Española de la Lengua i el 1996 rebé el premi Cervantes. Va visitar el Centre el 28 de març de 1957 dins el cicle de poesia promogut per la Dirección General de Información i acollit per la Secció de Literatura, fent la dissertació De la poesia pura a 1936 i va escriure a l’àlbum un poema de Tregua. Guanyà al cap d’uns mesos el Premio Nacional de Literatura per seu llibre Geografía es amor.

67.- José Hierro Real Madrid, 1922 - Madrid, 2002 Literatura Poeta. Vinculat a Santander, fundà i dirigí la revista Proel. Autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros (1947), Estatuas yacentes (1955), Cuanto sé de mí (1957), Poesía del momento (1957), Libro de las alucinaciones (1964), Cuaderno de Nueva York (Premio Nacional 1999) i Antologia personal (2001). El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas i el 1998 el Premio Cervantes. El 1988 ingressà a la Real Academia Española. Es va fer una vetllada poètica al Centre el 3 d’abril de 1957 dins el cicle de poesia promogut per la Dirección General de Información i acollit per la Secció de Literatura, amb la xerrada Poesia de postguerra. Va dedicar a l’àlbum el poema Caballero de Otoño.

68.- Alfredo Marquerie Mompín Maó, 1907 - Minglanilla, Conca, 1974 Les arts Escriptor. Ingressà al diari Informaciones (1932), del qual fou sotsdirector. Exercí la crítica teatral als diaris de Madrid ABC i Pueblo. Fou crític teatral a Televisió Espanyola i dirigí molts documentals de “No-Do”. Autor de poemes lírics, assaigs (Sobre la vida y obra de don Carlos Arniches, 1942; Jardiel Poncela y su teatro, 1945; Alfonso Paso y su teatro, 1960), novel·les i de diverses obres teatrals. Va visitar el Centre el 5 de febrer de 1958, dins el cicle de conferències d’intel·lectuals espanyols relacionats amb el teatre que proposà la Dirección General del Ministerio de Información y Turismo. Marquerie va pronunciar la conferència El teatro desde la crítica.

69.- Alfonso Sastre Salvador Madrid, 1926 Les arts Autor dramàtic, crític i polític. Influït per Brecht i Valle-Inclán. De la seva producció cal destacar Escuadra hacia la muerte (1953), La mordaza (1954), Oficio de tinieblas (1967) i La taberna fantástica (1966).Va rebre el Premio Nacional de teatro l’any 1993. Gran part de les seves obres foren censurades o hagueren de representar-se fora de l'estat. Es va casar el 1956 amb l'activista Genoveva Forest amb la qual compartí un gran nombre de vicissituds polítiques. Milità a l’esquerra abertzale. Va visitar el Centre l’11 de març de 1958, dins el cicle de conferències de teatre que proposà el Ministerio de Información y Turismo i que va acollir la Secció de Literatura. Va pronunciar la conferència Teatro y realidad.

70.- Xavier Montsalvatge i Bassols Girona, 1912 - Barcelona, 2002 Les arts Compositor i crític musical. Fou deixeble de Lluís Millet, d'Enric Morera i de Jaume Pahissa. De la seva producció, àmplia i eclèctica, destaquen Petita suite burlesca per a violí i orquestra (1936), premi Pedrell, Simfonia mediterrània (1952), premi Ciutat de Barcelona i Cant espiritual (1959), premi Lluís Millet. Catedràtic de composició del Conservatori de Música de Barcelona és considerat el compositor català més representatiu de la seva època. Fou guardonat amb el Premi Nacional de Música (1991) i el Premi Nacional de Cultura (1997). Va visitar el Centre de Lectura el 22 de març de 1958, l’endemà de l’actuació al Teatre Fortuny de l’Orquestra Simfònica de Barcelona que interpretà, entre altres peces, el seu Divertimento.

71.- Jaime de Armiñán Madrid, 1927 Les arts Realitzador i guionista cinematogràfic. Autor de guions televisius, dirigí films comercials i obtingué un cert renom amb Mi querida señorita, el 1971. En la seva trajectòria cal destacar El amor del capitán Brando (1974), Al servicio de la mujer española (1978), El nido (1980), Stico (1984), La hora bruja (1985) i les sèries televisives Juncal (1988) i Una gloria nacional (1992). És autor del guió de El día que nací yo (1992), de Pedro Olea. Va visitar el Centre el 24 de març de 1958 dins el cicle de conferències de teatre que proposà el Ministerio de Información y Turismo i va pronunciar la conferència El teatro i el público.

72.- Joan Oliver i Sallarès (pseudònim Pere Quart)

Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986 Literatura Escriptor, poeta. L'any 1929 inicià la seva carrera poètica —en la qual utilitzà el pseudònim de Pere Quart— amb Les decapitacions. Obres seves de teatre són: Allò que tal vegada s'esdevingué (1936) i La fam (1938). Entre els llibres de poemes destaquen Bestiari (Premi Joaquim Folguera 1936) i Vacances pagades (1960), una de les fites del "realisme històric" català. Amb un llenguatge rigorós, imaginatiu, ple d’humor i sàtira, la seva obra planteja les tensions dialèctiques entre l'home i la història. El 1970 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va visitar el Centre el 26 de març de 1958 convidat per la Secció de Literatura i pronuncià la conferència Teatre Català.

73.- Manuel Dicenta Madrid, 1905- Madrid, 1974. Les arts Actor. Fill del dramaturg Joaquim Dicenta i pare del també actor Daniel Dicenta. Va debutar amb 19 anys a la companyia de Maria Guerrero. Va destacar amb obres com Divinas palabras, Los intereses creados, Seis personajes en busca de un autor o Así es si así os parece. Va participar en diverses pel·lícules, com La Lola se va a los puertos (1947), de Juan de Orduña, i en televisió va protagonitzar nombrosos “Estudio 1”. Va visitar el Centre el 14 d’abril de 1958 dins el cicle de conferències de teatre que proposà el Ministerio de Información y Turismo, i va pronunciar la conferència Lo substantivo y lo adjetivo del espectáculo dramático.

74.- Rafael Tasis Marca Barcelona, 1906 - París, 1966 Literatura Escriptor i polític. Estrenà i publicà obres de teatre i excel·lí en la divulgació històrica. Fou l’iniciador de la novel·la negra en català, llibreter, impressor i catalitzador d'iniciatives culturals. Publicà traduccions, sobretot de novel·les franceses i angleses i, com a crític i historiador, Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935) i La novel·la catalana (1954). Publicà diverses antologies literàries i, en col·laboració amb Joan Torrent i en dos volums, Història de la premsa catalana (1966). Va visitar el Centre el 17 d’abril de 1958 convidat per la secció de Literatura que dirigia Bonaventura Vallespinosa i pronuncià la conferència La novel·la catalana.

75.- Cèsar Ardavín Madrid, 1923 Les Arts Director i guionista de cinema i televisió. Cèsar Fernández Ardavín és un prolífic director de cinema. Va començar com a ajudant de direcció del seu pare, Eusebio Fernández Ardavín. El 1952 realitzà el seu primer film La llamada de África. Altres pel·lícules seves són ¿Crimen imposible? (1954), El lazarillo de Tormes (1959), …Y eligió el infierno (1957), La Celestina (1969) i El escaparate (1973). Com a guionista ha preparat documentals sobre personalitats artístiques com Goya o Manuel de Falla. Va visitar el Centre de Lectura el 18 d’abril de 1958 dins el cicle de conferències de teatre que proposà el Ministerio de Información y Turismo, i va pronunciar la conferència Guión i dirección.

76.- Mario Antolín Saragossa, 1930 – Madrid, 2003 Les Arts Actor, director de teatre, periodista i crític d’art. Va començar dirigint el TEU a Saragossa i en casar-se amb l’actriu Maria Fernanda d’Ocón va posar en escena obres com l’Antígona d’Anouilh o ¿Quiere usted jugar con mi? de Marcel Achard. Pronuncià conferències sobre teatre, fou subdirector general de Teatro i director del primer Festival Mundial de Teatro. Posteriorment deixà el teatre i esdevingué crític d’art. Va escriure articles a Blanco y Negro, Ya, El Imparcial. Va pronunciar al Centre la conferència Teatro poético, amb actors de la Compañia Albar de Madrid, el 18 d’abril de 1958, dins el cicle que proposà el Ministerio de Información y Turismo.

77.- Ramon Martori Bassets Barcelona, 1893 - Barcelona, 1971 Les arts Actor i escriptor. El seu debut teatral va ser al Centre Nacionalista Republicà; més tard passà a la companyia del Sindicat d'Autors Dramàtics Catalans. Assolí un gran èxit a Madrid amb El pavo real, d'Eduardo Marquina. Escrigué obres teatrals com El crit de la terra (1961) i actuà en cinema esdevenint una de les veus més importants del doblatge espanyol. Va actuar diverses vegades, la primera meitat del segle XX, com a primer actor, al Teatre Bartrina i al Teatre Fortuny. Va visitar el Centre el 25 de maig de 1959 convidat per la Secció de Literatura i va fer una brillant dissertació.

78.-Joaquim Molas i Batllori

Barcelona, 1930 Literatura Historiador de la literatura. Professor als Estudis Universitaris Catalans, catedràtic de Llengua i literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat de Barcelona. Investigador rigorós, es dedicà els primers anys a la literatura medieval i a l'anàlisi estilística dels textos. És coautor de la clàssica i influent antologia Poesia catalana del segle XX (1963). Fundà la revista Els Marges el 1973 i ha dirigit Les millors obres de la literatura catalana. Va signar l’àlbum l’11 de maig de 1963 amb motiu del 50è aniversari de les normes ortogràfiques de l’IEC i va pronunciar la conferència Vint-i-cinc anys de novel·la catalana. Ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998).

79.- Miquel Coll i Alentorn

Barcelona, 1904 - Barcelona, 1990 Política Polític i historiador. Com a historiador rebé el mestratge de Jordi Rubió i de Ferran Soldevila. Del 1969 al 1977 fou professor a la Universitat de Barcelona. Centrat en l'estudi del període medieval, es dedicà a desbrossar la part d'història i de llegenda en personatges com Guifré el Pelós (1953) o Guillem Ramon de Montcada (1957). Diputat al Parlament de Catalunya per la coalició Convergència i Unió el 1980, fou durant els quatre anys següents conseller adjunt a la presidència de la Generalitat i, del 1984 al 1988, president del Parlament de Catalunya. Va signar el llibre d’autògrafs el 26 d’abril de 1966 quan va pronunciar la conferència El llenguatge en els nostres clàssics.

80.- Josep Maria Espinàs Massip

Barcelona, 1927 Literatura Escriptor. Ha publicat moltes novel·les: Com ganivets o flames (1954), premi Joanot Martorell, L'últim replà (1962), premi Sant Jordi, i La collita del diable (1968); narracions com Varietés (1959), premi Victor Català, i llibres de viatges. Fou un dels fundadors dels Setze Jutges, grup que inicià el moviment de la Nova Cançó. Ha col·laborat en publicacions diverses com el diari Avui i El Periódico de Catalunya. Premi Nacional de Cultura (1995) i Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2002). El 1959 va presentar una obra de teatre al certamen literari del centenari i signà l’àlbum el 23 d’abril de 1969 amb motiu de fer el pregó del XII Concurs Exposició Nacional de Roses.

81.- Josep Pont i Gol

Bellpuig, 1907 - Lleida, 1995 Política Eclesiàstic. Nomenat bisbe de Sogorb-Castelló (1951) es distingí per l'ajut als marginats. A la postguerra fou, juntament amb el bisbe de Vic, Ramon Masnou, l'única jerarquia dels Països Catalans que defensà la llengua del poble en la litúrgia i en l'ús públic. Nomenat, després d'una campanya d'un cert abast popular, arquebisbe de Tarragona (1970), promogué l'esperit d'una església solidària. Impulsà la campanya de pacificació, la creació d'institucions (grup de biblistes, ecumenisme, etc) i la catalanització de la diòcesi. Va signar el llibre d’autògrafs el 16 de maig de 1972 amb motiu de l’Exposició Nacional de Roses.

82.- Bonaventura Vallespinosa i Salvat

Vilafranca del Penedès, 1899 - Reus, 1987 Literatura Metge i escriptor. S'establí molt aviat a Reus. Participà en la gestió de la revista futurista La Columna de Foc (1918) i de la noucentista Llaç (1919). Com a president de la secció de Literatura del Centre de Lectura (1954) impulsà l'edició de l’Antologia de la Poesia Reusenca (1956-61), va dirigir la Revista del Centre de Lectura (quarta època 1967-1971), es dedicà a la traducció al català d'autors, especialment teatrals (Molière, Ionesco, Betti, Camus, Pavese) i als Amics del Teatre del Centre. El 17 de juny de 1972 li feren un homenatge a la Sala d’actes amb glosa de Xavier Amorós i lectura de Les cadires de Ionesco. Els seu fons va ser donat per la seva família al Centre el maig de 2003.

83.- Josep Maria Batista i Roca

Barcelona, 1895 - Barcelona, 1978 Política Historiador, etnòleg i polític. Exiliat a Anglaterra el 1939, fou professor d'història al Trinity College de Cambridge, on escrigué el capítol sobre la problemàtica hispànica a l'inici de l'edat moderna per a The New Cambridge Modern History. També a Anglaterra, promogué la formació d'una escola d'investigadors anglesos sobre temes catalans. L'any 1976 tornà de l'exili. Contribuí a la coneixença del problema català en els àmbits internacionals. Va signar el llibre d’autògrafs l’11 de gener de 1977 quan va pronunciar la conferència De cara al futur com a president del Consell Nacional Català.

84.- Heribert Barrera Costa

Barcelona, 1917 Política Polític i científic. Professor d'electroquímica a la universitat de Montpeller (1948-51) i investigador a França. Els anys 1959-60 reprengué les investigacions a la universitat de New Hampshire (EUA). El 1949 rebé el premi Prat de la Riba de l'Institut d'Estudis Catalans per un treball científic. El 1952, després de l’exili, emprengué la reorganització clandestina d'Esquerra Republicana de Catalunya i n'esdevingué secretari general (1976-1987). Diputat a corts (1977 i 1979) i al Parlament de Catalunya (1980 i 1984) del qual en la primera legislatura fou president. Va visitar el Centre el 12 de gener de 1976 per tal de pronunciar la conferència Ciència i Societat dins del cicle de debats Les terceres vies a Europa que acollí el Centre i que organitzà el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

85.-Josep Pallach i Carolà

Figueres, 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 1977 Política Polític i pedagog. S'exilià el 1939, es llicencià en Filosofia i lletres a Montpeller i s'incorporà a la resistència francesa. Entrà clandestinament a Catalunya (1942) i fou detingut (1944), però s'escapà de la presó de Girona (1946). Refugiat a França —on es dedicà a l'ensenyament—, ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, l'òrgan del qual, Endavant, dirigí del 1948 al 1967. Creà el Reagrupament Democràtic i Socialista (1974), que adoptà el 1976 el nom de Partit Socialista de Catalunya. Publicà diversos llibres sobre educació i política. El 15 de gener de 1976 a la Sala d’actes va pronunciar la conferència La democràcia per fer què? dins del cicle de debats Les terceres vies a Europa que se celebrà al Centre.

86.- Josep Solé i Barberà

Llívia, 1913 - Barcelona, 1988 Política Polític i advocat. De família originària del Baix Camp, es formà a Reus des dels 16 anys. Durant la guerra civil fou jutge de primera instància de Reus i comissari de batalló. Es destacà per la defensa de presos polítics i per la seva intervenció en el procés de Burgos contra membres d'ETA (1970). Portaveu del PSUC encara il·legal i membre després del seu comitè central, fou elegit diputat a corts (1977 i 1979). Participà en la ponència de l'avantprojecte de l'Estatut de Sau (1978). Al teatre Bartrina el 4 de febrer de 1976, en plena efervescència del moviment reivindicatiu democràtic, va pronunciar la conferència Les vies socialistes avui dins el cicle Els camins de la democràcia que organitzà la Secció de Ciències Polítiques i Morals i signà l’àlbum.

87.- Joan Reventós Carner

Barcelona, 1927 - Barcelona, 2004 Política Polític. Líder del PSC (Congrés) fou elegit diputat al parlament (1977) i nomenat conseller de la Generalitat. En el 1978 fou elegit primer secretari del partit després de la fusió dels dos PSC i de la federació catalana del PSOE. El 1980 va optar a la presidència de la Generalitat, que no aconseguí. Líder de l'oposició al Parlament català, passà a ocupar la presidència del partit. Fou diputat al Parlament català des del 1988 i, durant el període 1995-99, president d'aquesta cambra. Va pronunciar la conferència L’opció socialista dins el cicle de xerrades Els camins de la democràcia que organitzà la Secció de Ciències Polítiques i Morals del Centre el 18 de febrer de 1976.

88.- Marta Mata Garriga Barcelona, 1926 - Barcelona, 2006 Ciència i Societat Pedagoga. El 1965 fundà l'Escola de Mestres Rosa Sensat on, de manera clandestina, inicià un treball de renovació pedagògica inspirada en l'Escola Normal de la Generalitat republicana. Treballà sobretot en l'aprenentatge de la lectura i en el tractament del contacte de llengües a l'escola. Rebé la Medalla de Alfonso X el Sabio (1990). Fou diputada al Parlament de Catalunya i senadora (1983-84 i 1993-96), i presidenta del Consell Escolar de l’Estat a partir de 2004. Va fer una dedicatòria a l’àlbum l’octubre de 1976, quan pronuncià al Centre la conferència Una alternativa d’Ensenyament a Catalunya. L’any 1964 ja havia participat al Centre en un cicle de conferències sobre l’escola activa.

89.- Gregori López Raimundo

Tauste, Aragó, 1914 - Barcelona, 2007 Política Polític. S’exilià l’any 1939. El 1956 fou nomenat màxim responsable del PSUC a l'interior i des del 1960 alternà l'activitat clandestina a Catalunya amb les estades a l'estranger. Defensà dins del PSUC l'eurocomunisme propugnat des del PCE per Santiago Carrillo. Fou elegit diputat al Congrés de Madrid el 1977, el 1979 i el 1982. Casat amb l'escriptora Teresa Pàmies i Bertran, és el pare de l'escriptor Sergi Pàmies. Publicà, entre d'altres, els llibres Escrits. 50 anys d'acció (1989) i Primera clandestinidad (1993). Va visitar el Centre el 27 de març de 1977 per tal de participar en una reunió abans de la legalització del PSUC.

90.- Antoni Gutiérrez Díaz “El Guti”

Premià de Mar, 1929 - Terrassa, 2006 Política Polític. Ingressà al PSUC el 1959 i desenvolupà una intensa activitat clandestina en l'Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Polítiques, malgrat diversos empresonaments (1962-65, 1973). Elegit secretari general del PSUC el 1977, la momentània derrota de l'eurocomunisme en el 5è congrés provocà la seva dimissió el 1981. Fou diputat al Congrés de Madrid (1977-78), conseller de la Generalitat de Catalunya (1977-80), diputat al Parlament català a les legislatures de 1980 i 1984, i al Parlament Europeu per la coalició Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya. Va visitar el Centre l’1 de desembre de 1977 per pronunciar-hi una conferència.

91.-Antoni Maria Badia i Margarit

Barcelona, 1920 Ciència i Societat Lingüista. L'any 1948 esdevingué catedràtic de Gramàtica històrica de la llengua espanyola a la Universitat de Barcelona i el 1977 de Gramàtica històrica catalana. Des de la càtedra ha dut a terme una intensa activitat docent que ha conduït a la formació d'una escola d'investigadors. És membre de l'Institut d'Estudis Catalans (1968), la Secció Filològica del qual presidí en el període 1989-95. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2003) va visitar el Centre el 17 de desembre de 1977. Rector de la Universitat de Barcelona a partir de 1978, va propugnar la instal·lació de la Facultat de Medicina a Reus (1981). Després en féu un article per a la Revista del Centre del mes de maig de 1989.

92.-Ernest Lluch Martín

Vilassar de Mar, 1937 - Barcelona, 2000 Ciència i Societat Economista i polític. Catedràtic d'història de les doctrines econòmiques a la Universitat de Barcelona (1986). Era un economista preocupat per la història i el pensament econòmic. Aportacions seves importants han estat: El pensament econòmic a Catalunya (1973), La Catalunya vençuda del segle XVIII (1996) i l’Alternativa Catalana (2000). Fou ministre de sanitat i consum (1982-86) en el primer govern socialista, presidit per Felipe González. El 1989 retornà a la docència com a rector de la Universidad Internacional Menéndez y Pelayo. Col·laborador de la Revista del Centre de Lectura, va pronunciar una conferència col·loqui a la Sala d’Actes del Centre el 3 de febrer de 1978. Fou assassinat per ETA.

93.-Josep Tarradellas Joan

Cervelló, 1899 - Barcelona, 1988 Política Polític. Conseller de finances de la Generalitat, des del juny del 1937 fins a la fi de la guerra civil. El 1954, quan el president de la Generalitat a l'exili, Josep Irla, dimití per motius de salut fou elegit president a l’exili. Tornà a Barcelona el 23 d'octubre de 1977, enmig d'una impressionant rebuda popular. Nomenat president de la Generalitat provisional per designi reial, formà un Consell Executiu unitari fins al 1979. El 20 de maig de 1978 va signar el llibre d’honor del Centre en la visita oficial de dos dies que va fer a Reus com a President de la Generalitat.

94.-. Enrique Tierno Galván

Madrid, 1918 - Madrid, 1986 Política Polític i jurista. Catedràtic de dret polític des del 1948, el 1965 fou expulsat de la universitat per la seva oposició al franquisme i exercí durant dos anys la docència als EUA. Presidí el Partido Socialista Popular pel qual fou diputat el 1977. En integrar-se el PSP en el PSOE (1978) va ser elegit president honorari d'aquest partit. Alcalde de Madrid (1979 i 1983). Marxista crític, escrigué, entre altres obres, Humanismo y sociedad (1964), Leyes políticas españolas fundamentales (1808-1936) (1975) i Democracia, socialismo y libertad (1977). Va participar en un míting al Teatre Bartrina el 27 de juny de 1978.

95.-Josep Maria Subirachs Sitjar

Barcelona, 1927 Les arts Escultor, dibuixant i gravador. Ha tractat tota classe de materials combinant-los amb l'escultura. Com a gravador ha conreat l'aiguafort, la litografia, la serigrafia, el linòleum i la punta seca. Ha fet diverses obres públiques i l'any 1986 rebé l'encàrrec de dur a terme el conjunt escultòric de la façana de la Passió de la Sagrada Família de Barcelona. Té obres a museus de Madrid, Barcelona, Nova York, Dallas, Cleveland, Birmingham, Ginebra, etc. Va dedicar un dibuix a l’àlbum el 22 de juny de 1979 amb motiu de la inauguració, a la Sala Fortuny, de l’exposició Subirachs homenatge a Fortuny i a Gaudí, fent donació, per ajudar econòmicament l’entitat, de 75 litografies, com havia fet Joan Miró el novembre de 1977 (50 litografies “Miró-Reus”).

96.- Lluís Llach Grande

Girona, 1948 Les arts Cantautor i compositor. Visqué la seva infància a Verges. El 1967 passà a formar part dels Setze Jutges. Autor d’enregistraments com Viatge a Itaca (1975, Campanades a mort (1977), El meu amic el mar (1978), Torna aviat (1991), Un pont de mar blava (1993), Rar (1994), Porrera (1995), Nu (1997), Nou (1998) i Temps de Revoltes (2000). Pel que fa als textos, a més de les lletres pròpies, recorre sovint a l'obra de poetes com ara Kavafis, Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Sagarra, Màrius Torres i Martí i Pol. Va actuar al Teatre Bartrina per primera vegada el 9 de desembre de 1979 en un concert anterior a la Nit literària de Santa Llúcia que s’hi va fer el dia 15. Va ser el protagonista de la inauguració de curs 2005-2006.

97.- Joan Oró Florensa

Lleida, 1923 – Barcelona, 2004 Ciència i Societat Bioquímic. Es llicencià el 1947 a Barcelona. El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la universitat de Houston de la qual fou professor i catedràtic. Professor a la Universitat de Barcelona (1971) i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona (1977), col·laborà i dirigí programes d’investigació de la NASA (Apollo i Viking). Fou diputat al Parlament de Catalunya (1980-81). És autor, entre altres obres, de Viral Replication and Cancer (1973) i Avances de la bioquímica (1977). Va visitar el Centre el 29 de novembre de 1980 i participà en una conferència sobre cultura, universitat i recerca.

98.- Francesc Vicens i Giralt

Barcelona, 1927 Política Crític d’art i polític. Llicenciat en dret, amplià estudis a París. Del 1974 al 1981 fou director de la Fundació Joan Miró. Membre destacat del PSUC a la clandestinitat des del 1955, en sortí el 1965. El 1980 s’incorporà a Esquerra Republicana de Catalunya, partit que representà al Parlament de Catalunya (1980-82) i a les corts espanyoles (1982-86). És autor o coautor de nombrosos escrits sobre art i política, i entre el 1969 i el 1973 dirigí una història de l’art universal en 10 volums. Va visitar el Centre el 16 de gener de 1981. Ja abans, el 18 de març de 1980, havia participat al Teatre Bartrina en un míting d’ERC.

99.- Albert Boadella Oncins

Barcelona, 1943 Les arts Actor, director teatral i dramaturg. Fundà (1962) Els Joglars juntament amb Carlota Soldevila i Anton Font. Muntatges com Cruel Ubris (1971), Mary d’Ous (1972) o Àlias Serrallonga (1974) li van donar una gran projecció. El muntatge La Torna va ser incitat a suspendre’s per l’autoritat governativa quan es representava al Teatre Bartrina el 30 de novembre de 1977 i en acabar es van detenir als actors de la companyia. Ha estat professor de dramatúrgia i direcció de l'Institut del Teatre de Barcelona. Ha visitat el Centre de Lectura per tal de pronunciar-hi conferències o presentar els seus espectacles al Teatre Bartrina. Signà l’àlbum el 4 de març de 1981.

100.- Josep Termes Ardèvol

Barcelona, 1936 Ciencia i Societat Historiador. Des del 1982 és catedràtic d'Història contemporània de la Universitat de Barcelona i des del 1991 a la Universitat Pompeu Fabra. Especialista en història del moviment obrer, la seva obra d'investigació fonamental és Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional, 1864-1881 (1972). Posteriorment, el seu interès s'ha decantat cap a l'estudi dels corrents populars en relació amb les actituds nacionalistes, com El nacionalisme català: problemes d'interpretació. Va visitar el Centre el 16 de novembre de 1981 amb motiu de l’homenatge de la ciutat a Jaume Aguadé Miró, pronunciant la conferència Catalanisme i obrerisme de 1900 a 1931.

101.- Narcís Comadira Moragriega

Girona, 1942 Literatura Escriptor i pintor. Ha conreat sobretot la poesia. La seva lírica tendeix cap a les formes clàssiques, la contemplació, la reflexió i la ironia. Ha publicat poesia: Àlbum de família (1980), els reculls Enigma (1985, Premis de la Crítica Serra d'Or i de la Generalitat de Catalunya), En quarantena (1990, Lletra d'Or i Premi de la Crítica 1991), crítica literària i assaig. El 1991 s'inicià com a dramaturg amb La vida perdurable (1991), obra a la qual seguiren Neva (1992), L'hora dels adéus (1995) i El dia dels morts. Va visitar el Centre el 26 de febrer de 1982.

102.- Josep Benet Morell Cervera, 1920 - Sant Cugat del Vallès, 2008 Ciència i Societat Polític, historiador i advocat. Participà com a independent en la fundació de l'Assemblea de Catalunya i el 1977 fou elegit senador per l'Entesa dels Catalans. Especialitzat en la història social, política i religiosa dels segles XIX i XX, els seus textos de caire polític han estat recollits en els volums Desfeta i redreçament de Catalunya (1978) i Combat per una Catalunya autònoma (1980). El 2008 publicà el volum de memòries De l'esperança a la desfeta. Fou director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (1984-2000) i rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1996). Va signar l’àlbum el 3 de març de 1982 quan participà en una conferència denúncia sobre la “LOAPA” amb Jordi Carbonell i Pere Anguera. Soci d’honor del Centre Lectura (2003).

103.- Frederica Montseny Mañé

Madrid, 1905 - Tolosa de Llenguadoc, 1994 Política Anarquista, filla del reusenc Joan Montseny (Federico Urales) i de Teresa Mañé (Soledad Gustavo). Gràcies a la seva personalitat es convertí en un dels principals portaveus de la FAI. Al congrés de la CNT del maig de 1936, a Saragossa, imposà el seu criteri sobre el comunisme llibertari. Durant la guerra civil acceptà d'ésser ministra de sanitat en el govern de Largo Caballero. A l'exili continuà la seva producció literària entre l'autobiografia i la divulgació. Va signar el llibre d’autògrafs el 22 de març de 1982 i encara va pronunciar una conferència al Centre el 10 de març de 1983, coincidint amb l’exposició organitzada per la CNT.

104.- Lluís Pasqual Sánchez

Reus, 1951 Les arts Director teatral. Professor de l'Institut del Teatre de Barcelona, fundador i primer director del Teatre Lliure, director del Centro Dramático Nacional (1983-89) i del Théâtre de l'Odéon-Théâtre de l'Europe de París (1990-96). Ha obtingut nombrosos premis internacionals pels seus muntatges teatrals i d’òpera. Va participar en la reinauguració dels teatres Fortuny (1988) i Bartrina (1997). Al Teatre Bartrina ha estrenat Oscura Raíz (1997), Edipo XXI (2002) , Wit (2003) i Móbil (2006). Va signar el llibre d’autògrafs el 24 de novembre de 1982 mentre representava al Teatre Fortuny Primera història d’Esther de Salvador Espriu amb la companyia del Teatre Lliure.

105.- Jordi Solé Tura

Mollet del Vallès, 1930 Política Polític i jurista. Lluitador a la postguerra des de la clandestinitat i veu de Radio Pirinenca, milità a Bandera Roja i posteriorment esdevingué un dels intel·lectuals del PSUC, dins del qual s'arrenglerà amb les posicions eurocomunistes. Catedràtic de Dret polític a la Universitat de Barcelona des del 1976, fou diputat del PSUC el 1977 i el 1979, ponent de la Constitució del 1978 i de l'Estatut de Catalunya del 1979, i ministre de Cultura (1991-1993). Va possibilitar la restauració del Teatre Bartrina incloent-lo a la llista dels teatres a remodelar pels ministeris de Cultura i Obras Públicas. Visità el Centre en diverses ocasions i signà l’àlbum el 9 de març de 1983.

106.- Carlos Martínez Shaw Sevilla, 1945 Ciència i Societat Catedràtic d’Història Moderna de les Universitats de Santander, la UNED (Madrid) i Barcelona, on fou vicerector de l’equip de Badia Margarit (1982-1986). Presidí el Centre d’Estudis d’Història Moderna Pierre Vilar durant una dècada (1984-1994). Redactor de la History of Humanity de la UNESCO. Entre les seves publicacions destaca Cataluña en la carrera de Indias (1981). Ha rebut el premi Menéndez Pelayo de l’IEC, la Cruz de la orden de Alfonso X el Sabio i és acadèmic de Real Academia de la Historia. Presidí durant anys, des de la seva fundació, el jurat del premi Pedrol Rius, que es reunia el dia de Sant Pere. Va fer la dedicatòria a l’àlbum en la primera convocatòria del premi el 29 de juny de 1983.

107.-Joan Brossa Cuervo Barcelona, 1919 - Barcelona, 1998 Les arts Poeta i dramaturg. Amb Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan Ponç formà el 1948 el grup Dau al Set. L'activitat creativa de Brossa, inconformista i d'una gran coherència, té com a expressió principal un concepte molt personal de la poesia basat en el llenguatge i la comunicació. La producció poètica de Brossa és molt abundant. També escrigué teatre. Premi Nacional de les Arts Plàstiques 1992 i Premi Nacional de Teatre 1998. Va fer una primera dedicatòria a l’àlbum el desembre de 1983 amb motiu de l’exposició Poesia visual i poemes objecte instal·lada al Centre i va tornar a signar el 20 de juny de 2000. Va dissenyar el cartell commemoratiu del 125è aniversari del Centre (1984) del qual se’n publicà una litografia.

108.-Oriol Martorell Codina Barcelona, 1927 - Barcelona, 1996 Les arts Director musical, pedagog i historiador. El 1947 fundà la Coral Sant Jordi, de la qual fou director fins al 1991. Especialista en direcció coral, professà sobre aquesta matèria en diferents països. Exercí la crítica musical en diverses publicacions. Des del 1983 fou catedràtic d'Història de la música de la Universitat de Barcelona. El 1991 obtingué el Premi Nacional de Música. És autor, juntament amb M. Valls, del llibre El fet musical. Va fer una dedicatòria a l’àlbum el 8 de febrer de 1984 i uns dies després, el 25 de març, dirigí la Coral Sant Jordi al Teatre Bartrina dins el Cicle de Música Coral organitzat pel Centre.

109.- Nèstor Luján Fernández Mataró, 1922 - Barcelona, 1995 Literatura Periodista i escriptor. Des de molt jove col·laborà a la premsa catalana de més relleu, on destacaren els seus articles polifacètics i el seu estil àgil i amè. Vinculat al setmanari Destino des del 1943, en fou director entre 1958-75. Dirigí també la revista Historia y Vida (1975-92). Especialitzat en gastronomia i tauromàquia escrigué primer en castellà i més endavant en català. Publicà La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull), Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi 1995) i el Diccionari Luján de gastronomia catalana (1990). Premio Nacional de gastronomia 1974, va visitar el Centre l’any 1984 per tal de presentar un dels seus llibres.

110.-Vicent Andrés i Estellés Burjassot, 1924 - València, 1993 Literatura Poeta. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, alguns dels seus llibres són Mural del País Valencià, del qual publicà fragments a partir del 1978 i que aparegué pòstumament el 1996, Recomane tenebres (1972), premi Crítica Serra d'Or, Les pedres de l'àmfora (1974), premi Crítica Serra d'Or, Balanç de Mar (1978), premi Crítica Serra d'Or, i Les homilies d'Organyà (1981), que inclou Coral romput, enregistrat en disc per Ovidi Montllor. Ha estat guardonat amb el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1978) i el Premi d'Honor de les Lletres Valencianes (1990). Va venir al Centre el 19 d’octubre de 1984 per tal d’inaugurar el curs acadèmic 1984-1985 fent lectura d’un fragment de les seves memòries Tractat de les maduixes.

111.- Feliu Formosa Torres Sabadell, 1934 Literatura Escriptor, traductor i director escènic. Ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis. Ha traduït poesia de Bertold Brecht, François Villon, Georg Trakl i altres poetes alemanys, narrativa de Klaus Mann i Thomas Mann i teatre de Karl Valentin, Peter Weiss, Txekhov, Ibsen, etc. Inicià la seva obra poètica sobre la base d'una vasta cultura, un realisme existencial i la influència de Gabriel Ferrater. Ha vingut diverses vegades al Teatre Bartrina per la seva activitat teatral i va fer una visita a les instal·lacions del Centre el 15 de març de 1985.

112.- Frederic Rahola i d'Espona Barcelona, 1914 - Barcelona, 1992 Política Editor, advocat i polític. Acabada la guerra civil s'exilià a França, on estudià economia política. De retorn a Catalunya (1942), amb el seu cunyat Vicens Vives creà i dirigí l'Editorial Teide i contribuí a la reconstrucció cultural del país. Conseller de governació l’any 1977 en el govern de Tarradellas, l'any 1984 el Parlament de Catalunya l'elegí Síndic de greuges. Com a tal visità el Centre el 15 de març de 1985 pronunciant la conferència El síndic de greuges i la seva contribució en defensa de la ciutat dins el cicle Idees i personatge.

113.- Jordi Teixidor Martínez Barcelona, 1939 Les arts Dramaturg. Inicià les seves activitats en grups independents com a actor, director i autor. El 1968 guanyà el premi Josep M. de Sagarra amb El retaule del flautista, comèdia que manlleva procediments brechtians. El retaule amb escenografia de Fabià Puigserver i direcció de Pau Garsaball, es va representar al Teatre Bartrina el 25 de març de 1982 i abans, l’any 1972, s’havia representat al Teatre Fortuny, com ho recordà Jordi Teixidor a la dedicatòria que va fer a l’àlbum del Centre el 28 de maig de 1985. Ha estat guardonat amb el premi Ignasi Iglésias en tres ocasions (el 1985 amb David, rei, el 1988 amb Residuals i el 1992 amb Magnus).

114.-Jordi Pujol Soley Barcelona, 1930 Política Polític. Activista des dels anys cinquanta, fou empresonat i tornà després a l’activitat pública i financera. Fundà l’any 1974 Convergència Democràtica de Catalunya. Diputat a les Corts (1977 i 1979), hi encapçalà la "minoria catalana" i en el període 1977-80 fou conseller polític de la Generalitat provisional. El 1980 encapçalà les llistes de CIU al Parlament de Catalunya, el qual l'elegí president de la Generalitat. Fou reelegit per majoria absoluta el 1984, el 1988 i el 1992, i amb majoria relativa el 1995 i el 1999. Va signar l’àlbum del Centre com a President de la Generalitat el 22 de juny de 1985, data en la qual va visitar la fira Expro-Reus 85.

115.-Ramón Tamames Gómez Madrid, 1933 Política Economista i polític. Membre del Partido Comunista de España des del 1956, fou elegit diputat per Madrid a les eleccions a corts del 1977 i del 1979. El 1981 abandonà el PCE per desacord amb Santiago Carrillo. Des del 1985 fou president de la Federación Progresista, la qual s'integrà (1986) en la coalició Izquierda Unida, que li donà un escó al Congrés dels Diputats el 1986. El 1989 ingressà al Centro Democrático y Social i posteriorment abandonà la política activa. La seva obra principal és Estructura Económica de España (1960). Va pronunciar el 3 d’octubre de 1985 una conferència titulada Comunitat Econòmica Europea: repte i resposta dins el cicle Homes i temes.

116.- Joan Ferraté i Soler Reus, 1924 - Barcelona, 2003 Literatura Escriptor, crític literari i traductor. Germà de Gabriel Ferrater. Llicenciat en Filologia clàssica, marxà a Cuba i després es traslladà al Canadà, on fou professor de Literatura espanyola i comparada a la Universitat d'Alberta, tasca que compartí amb la direcció literària de l'editorial Seix i Barral de Barcelona. Tornà a Catalunya, on es dedicà a l'assaig, al periodisme i a la crítica literària. També publicà poesia: Les taules de Marduk i altres coses (1970), Llibre de Daniel (1976). Excel·lí també com a traductor de Kavafis i poesia xinesa. Va fer una dedicatòria a l’àlbum el 28 de gener de 1987, dia en què es va donar a l’Institut 3 de Reus el nom d’Institut Gabriel Ferrater, en memòria del seu germà.

117.-Joan Albert Argenter i Giralt

Barcelona, 1947 Literatura Lingüista. És catedràtic de Lingüística general de la Universitat Autònoma de Barcelona i president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Va ser director de la revista Límits, col·laborador a la Gran Enciclopèdia Larousse i al Diccionari de la llengua catalana (1995) de l'Institut d'Estudis Catalans. És autor de nombrosos estudis sobre lingüística, sociolingüística i poètica. És responsable de la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans i editor de les Actes de l'International Workshop on Language, Brain and Verbal Behavior (1999). Va visitar el Centre el 3 de desembre de 1987 i va pronunciar la conferència titulada Chomsky en el pensament del segle XX.

118.- Josep Laporte Salas Reus, 1922 - Barcelona, 2005 Ciència i Societat Metge. Fou catedràtic de Farmacologia de les facultats de medicina de Cadis, València i de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80). Especialitzat en temes de drogoaddicció, fou autor de Les drogues (1976). Dedicat també a la política, fou diputat per CIU al Parlament de Catalunya, conseller de sanitat (1980-88) i d'ensenyament (1988-92) de la Generalitat. El juliol del 2002 fou elegit president de l'Institut d'Estudis Catalans. Va assistir al sopar de la primera nit dels Premis Reus que es van celebrar al Teatre Bartrina el 18 de desembre de 1987.

119.-Ignasi Riera Gassiot Barcelona, 1940 Literatura Escriptor i polític. Diputat al Parlament de Catalunya per Iniciativa per Catalunya (1988-92 i 1995-99). De 1983 a 1991 fou secretari de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Col·laborador en un gran nombre de mitjans de comunicació, ha anat incorporant temes propis de la societat postindustrial. Dels seus llibres de temàtica social i política cal destacar Els catalans de Franco (1998) i Un català a Madrid (2004). Ha publicat biografies com les de Jordi Solé Tura, Candel i Joan Oliver, i també diversos llibres de gastronomia. Va visitar el Centre el 4 de febrer de 1988 pronunciant la conferència Ètica i atur amb José Maria Díez Alegria.

120.-José Maria Díez Alegria Gutierrez

Gijon, 1911 Ciència i Societat Teòleg. Ex-jesuita espanyol, germà dels militars Luis Díez-Alegría i Manuel Díez-Alegría. El 1930 ingressà a la Compañía de Jesús. Llicenciat en Teologia, es va doctorar en Filosofia i Dret. Fou professor d’Ètica a Alcalá de Henares des de 1955 fins al 1961 i professor de Doctrina Social de l’ Església a la Universidad Pontificia Gregoriana de Roma fins al 1972. Després de publicar Yo creo en la esperanza, es va exclaustrar per anar a viure al Pozo del Tío Raimundo amb el Pare Llanos. Actualment resideix al col·legi de jesuïtes d’ Alcalá de Henares. Va visitar el Centre el 4 de febrer de 1988 pronunciant la conferència Ètica i atur amb Ignasi Riera.

121.-Avel·lí Artís Gener (“Tisner”) Barcelona, 1912- Barcelona, 2000 Literatura Escriptor, periodista i artista. Estudiant de l'Escola de Belles Arts, destacà des de jove com a periodista i publicà textos i dibuixos a L'Esquella de la Torratxa, La Rambla i La Publicitat, etapa durant la qual popularitzà el pseudònim de Tísner. Com a novel·lista obtingué el premi Prudenci Bertrana amb Prohibida l'evasió; el Sant Jordi, amb L'enquesta del canal 4; el de la Crítica Serra d'Or amb els llibres de memòries Viure i veure i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Va visitar el Centre com a primer “Escriptor del mes”, activitat promoguda per la Institució de les Lletres Catalanes que el portà a parlar de la seva obra per tot Catalunya.

122.- Montserrat Roig Fransitorra Barcelona, 1946 - Barcelona, 1991 Literatura Escriptora. Guanyà el premi Víctor Català amb Molta roba i poc sabó (1971), on descriu la generació universitària nascuda a la postguerra. El 1976 guanyà el premi Sant Jordi de novel·la amb El temps de les cireres (1977). Sobre la dona escrigué ¿Tiempo de mujer? (1980) i Mujeres hacia un nuevo humanismo (1982). Altres obres seves són: L'agulla daurada (1985), sobre la ciutat de Sant Petersburg, i el recull de proses Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991). En el camp del periodisme, col·laborà a Serra d’Or, Destino, Tele-exprés i Triunfo. Va visitar el Centre el 15 de desembre de 1989 dins el cicle “L’escriptor del mes” de l’ILC.

123.Maria Aurèlia Capmany Farnés

Barcelona, 1918 - Barcelona, 1991 Literatura Escriptora, filla d'Aureli Capmany. Autora molt prolífica: L'altra ciutat (1955), Betúlia (1956), Un lloc entre els morts (1967), que rebé el premi Sant Jordi, Feliçment jo sóc una dona (1969), etc. Desenvolupà també el teatre de cabaret amb Dones, flors i pitança (1967). Escrigué en col·laboració amb Xavier Romeu Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret... (1971), que assolí un gran impacte i féu nombroses adaptacions i traduccions d'obres d'altres autors tant per al teatre com per a la televisió. Companya de Jaume Vidal Alcover amb qui va compartir activitats literàries i tertúlies, sobretot a Tarragona a partir de 1972 i també al Centre, va signar una dedicatòria a l’àlbum el 13 de març de 1990 quan participà al cicle “L’escriptor del mes” promogut per l’ILC.

124.-Francisco Grande Covián Colunga, Astúries 1909 - Madrid, 1995 Ciència i Societat Bioquímic, nutricionista. Catedràtic de Fisiologia de Saragossa (1950), el 1953 anà a la universitat de Minneapolis (Minnesota) i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976. És autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids, en particular del colesterol. És considerat una autoritat mundial en l'estudi de la bioquímica de la nutrició. Va visitar el Centre el 27 de març de 1990 pronunciant la conferència titulada L'alimentació del futur i signà una dedicatòria a l’àlbum.

125.-Quim Monzó (Joaquim Monzó Gómez)

Barcelona, 1952 Literatura Escriptor. El 1976 publicà la seva primera novel·la, L'udol del griso al caire de les clavegueres que rebé el premi Prudenci Bertrana, i l'any següent, Self-Service , en col·laboració amb Biel Mesquida, obres considerades representatives de l'anomenada generació dels setanta i influïdes per la contracultura. Les característiques bàsiques que definirien la seva obra posterior són la concisió i exactitud en l'expressió, el distanciament i l’humor negre. De la resta de la seva producció de ficció destaquen els premis de la Crítica Serra d’Or: Chaffoteaux et Maury (1980), L'illa de Maians (1985) i El perquè de tot plegat (1993). Va visitar el Centre l’11 de desembre de 1990 dins el cicle “L’escriptor del mes” de l’ILC.

126.- Josep Borrell Fontelles La Pobla de Segur, 1947 Política Polític. Llicenciat en Enginyeria aeronàutica i doctorat en Economia per la Universidad Complutense de Madrid. Diputat socialista per Barcelona fou ministre d'obres públiques i transports (1991-93 i 1993-96). Fou candidat socialista a la presidència del govern central i després cap de llista en les eleccions europees del 2004, i el juliol d’aquell any fou nomenat president del Parlament Europeu, càrrec que ocupà fins al gener de 2007. Va visitar el Centre el 22 de desembre de 1991, com a ministre d’obres públiques, aprofitant una visita oficial a la demarcació i per tal de conèixer el Teatre Bartrina de cara a la seva remodelació, subvencionada a parts iguals pel ministeri i l’ajuntament.

127.- Miquel Martí i Pol

Roda de Ter, 1929 - Vic, 2003 Literatura Poeta. La seva poesia revela en les seves primeres obres una constant biogràfica i simbolista. S'incorporà després al corrent del realisme històric amb La fàbrica (1972) i La pell del violí (1974). Durant els anys setanta la seva poesia prengué un tombant més intimista quan començà a patir les conseqüències de l'esclerosi múltiple: Amb vidres a la sang (1977), Estimada Marta (1978), L'hoste insòlit (1979) i Llibre de les solituds (1997). Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991) i Premi Nacional de Cultura (1998). Els seus poemes han estat sovint interpretats per cantautors; cal remarcar la col·laboració amb Lluís Llach en Un pont de mar blava (1993) i Germanies 2007 (2001). Va signar l’àlbum el 17 de febrer de 1992 amb motiu cicle “L’escriptor del mes” de l’ILC i n’inaugurà el curs acadèmic 1999-2000.

128.-Manuel Vázquez Montalbán Barcelona, 1939 - Bangkok, 2003 Literatura Escriptor. Col·laborador habitual a la premsa diària, conreà tots els gèneres. Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l'ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d'esquerra, tònica que impregna la seva producció. En la novel·lística es decantà pel gènere negre i creà la figura del detectiu Pepe Carvalho, protagonista de relats policíacs com Tatuaje (1974), Los mares del sur (premi Planeta 1979), Asesinato en el Comité Central (1981) i Los pájaros de Bangkok (1983). Escrigué també poesia. Rebé el premi Nacional de les lletres espanyoles pel conjunt de la seva obra (1995). Va inaugurar el curs 1996-97 del Centre el 9 d’octubre de 1996 amb una conferència sobre el seu assaig Un polaco en la corte del rey Juan Carlos.

129.- Josep Joan Bigas Luna Barcelona, 1946 Les arts Director, realitzador cinematogràfic i artista. Del disseny i la publicitat passà al cinema, on debutà amb Tatuaje (1976). Ha desenvolupat el seu univers personal amb films com Bilbao (1978), Caniche (1979), Angoixa (1987), Jamón, Jamón (1992), La teta i la lluna, (1994), La camarera del Titanic (1997), Son de mar (2001) i Yo soy la Juani, filmada en bona part a Reus, concretament al Teatre Bartrina entre d’altres llocs (2006). Premi Nacional de Cultura (1998) i Medalla de Oro al Mérito de las Bellas Artes (2000). Va fer un dibuix a l’àlbum del Centre l’abril de 2000 quan instal·lava a Reus un taller de cinema digital (TBL Reus) que es va ubicar a La Palma (2000-2005).

130.- Martí de Riquer i Morera Barcelona, 1914 Ciència i Societat Romanista. Catedràtic d'Història de les literatures romàniques de la Universitat de Barcelona (1950-70 i 1974-84), d'on actualment és professor emèrit, i de la Universitat Autònoma de Barcelona (1970-74). Ha estat president de l'Acadèmia de les Bones Lletres (1963-1996), és membre de l'Academia Española. La seva tasca filològica, molt extensa, se centra entorn de tres nuclis: la literatura catalana medieval, la provençal i la francesa també medievals i la castellana de l'edat mitjana i dels segles XVI i XVII. Va pronunciar la conferència inaugural del curs 2001-2002 del Centre el mes de novembre de 2001 i va signar a l’àlbum.

131.- Pasqual Maragall Mira Barcelona, 1941 Política Polític. L’any 1982 fou nomenat alcalde de Barcelona, càrrec que revalidà fins l’any 1997 quan dimití. Els anys anteriors a la celebració dels Jocs Olímpics del 1992 a Barcelona dugué a terme una important millora de les infraestructures de la ciutat. Candidat el 1999 a la presidència de la Generalitat de Catalunya no hi pogué accedir fins l’any 2003 gràcies a un pacte tripartit entre el PSC, ERC i ICV. Ha estat president (1996-98) del Comitè de les Regions de la Unió Europea. L’11 de gener del 2002 va visitar les instal·lacions del Centre, el Teatre Bartrina i el seu entorn urbanístic.

132.- Assumpta Serna

Barcelona, 1957 Les arts Actriu. Nom amb què és coneguda l'actriu cinematogràfica Assumpta Rodés i Serna. Formada a l'Institut del Teatre, intervingué a L'orgia (1977) i en d'altres films catalans. També ha protagonitzat pel·lícules espanyoles com Lola (1985), Matador (1986) i El maestro de esgrima (1992), i ha projectat la seva carrera en l'àmbit internacional amb La playa de los perros (1986), Wild Orchid (1988), Adelaide (1991) i la sèrie televisiva nord-americana Falcon Crest (1989). Posteriorment ha continuat treballant tant en produccions de l’estat espanyol com estrangeres. Va signar l’àlbum el 3 de febrer de 2002 quan formava part del jurat del I Festival Europeu de Curtmetratges que se celebrava al Teatre Bartrina.

133.- Carles Santos Ventura Vinaròs, 1938 Les arts Pianista i compositor. Director, juntament amb Mestres i Quadreny, del Grup Instrumental Català (1977-79), des dels anys vuitanta compon i interpreta les seves pròpies obres. Els seus espectacles són heterodoxos i anticonvencionals. El Teatre Bartrina va programar La pantera Imperial (1998), dedicat a Bach, Ricardo i Elena (2000), i El compositor, la cantant, el cuiner i la pecadora (2004). Va escriure unes notes musicals a l’àlbum del Centre el 3 de febrer de 2002 quan formava part del jurat del I Festival Europeu de Curtmetratges que se celebrava al Teatre Bartrina.

134.- Josep Maria Carandell Robusté

Barcelona, 1934 - Barcelona, 2003 Literatura Escriptor. La seva obra se centrà en l'assaig de divulgació, en especial de temes culturals i sociològics. Home erudit escrigué poesia: Vísperas de San Juan (1978); teatre: Violeta i A les 20h futbol (1980) i diversos llibres sobre la ciutat de Barcelona i sobre Antoni Gaudí. El 1985 publicà la novel·la Prínceps. Va participar activament en l’Any Gaudí (2002) a Reus i el mes de desembre participà en el II Seminari sobre el modernisme, Monogràfic Antoni Gaudí, que organitzà el Centre, pronunciant la conferència La personalitat del geni. Va signar l’àlbum el mes desembre uns dies després del previst degut al seu estat de salut. Les edicions del Centre li publicaren Gaudí herètic, el número 100 de la col·lecció.

135.- Juan Bardem Madrid, 1956 Les arts Compositor. És un dels més versàtils del cinema espanyol. Guanyador del premi Goya (2004) per Al sur de Granada i del premi a la millor banda sonora del Festival de Cinema de Granada per Incautos (2003). Ha composat les bandes sonores de pel·lícules com Lorca. Muerte de un poeta (1987), Los años bárbaros (1998) o A mi madre le gustan las mujeres (2002). Va signar l’àlbum el 15 de febrer de 2003 quan formava part del jurat del II Festival Europeu de Curtmetratges que se celebrava al Teatre Bartrina.

136.- Rosa Novell Clausells

Barcelona, 1953 Les arts Actriu. Debutà el 1974 amb Les Troianes d'Eurípides. Des de llavors ha treballat en nombrosos muntatges com ara El balcó (1980) de Genet, Al vostre gust (1984) de Shakespeare, Oh, els bons dies (1984) de Beckett, Restauració (1990) d’ E. Mendoza, o Plaça dels Herois (2000) de Bernhard. Ha actuat al Teatre Bartrina amb muntatges com La noche de Molly Bloom (2001), Casa i Jardí (2005) i Mòbil (2007) i hi ha dirigit espectacles com Greus qüestions (2004) d’Eduardo Mendoza, Fi de partida (2005) de Beckett o Vells temps (2006) de Pinter. Premi Nacional d'interpretació el 1988, va escriure una dedicatòria al llibre del Centre el 15 de febrer de 2003 quan formava part del jurat del II Festival Europeu de Curtmetratges.

137.-Ferran Torrent Llorca

Sedaví, 1951 Literatura Escriptor i periodista. Es donà a conèixer sobretot amb tres novel·les policíaques: No emprenyeu el comissari (1984), Penja els guants, Butxana (1985) i Un negre amb un saxo (1987). També ha publicat Gràcies per la propina (1995, premi Sant Jordi), L'illa de l'holandès (1998), La vida en l'abisme (2004) i Només socis (2008). A banda, cal esmentar la trilogia formada per Societat limitada (2002), Espècies protegides (2003), presentada a la Sala d’Actes del Centre el 22 d’octubre de 2003 en una acte organitzat per la Secció de Llengua i Literatura, vetllada en la qual va signar l’àlbum, i Judici final (2006), en la que recrea les trames d'interessos polítics i econòmics a la València actual.

138.- Noah Gordon

Worcester, Massachusetts, 1926 Literatura Escriptor nord-americà. El món jueu i la recreació històrica són els eixos al voltant dels quals es desenvolupen la major part de les seves novel·les, moltes de les quals han estat best-sellers. Cal esmentar-ne The Death Commitee (1969), de tema mèdic, The Jerusalem Diamond (1979), The Physician (1986), Shaman (1992), Matters of Choice (1996), The Last Jew (2000) i The Bodega (2007), ambientada en l'activitat vinícola de Catalunya al darrer quart del segle XIX. Precisament aquesta novel·la és la que el va portar a visitar el Centre el 29 d’octubre de 2003 per tal de contrastar opinions sobre l’assassinat de Prim amb Pere Anguera. Va fer una amable dedicatòria a l’àlbum en anglès.

139.-Joan Guinjoan Gispert

Riudoms, 1931 Les arts Compositor. El contacte amb l'avantguarda francesa encapçalada per Pierre Boulez fou determinant en el seu estil, especialment a partir de Tres Petites Peces (1965), on els efectes tímbrics tenen una gran importància. Dins la seva producció cal esmentar Magma (1971), Trama (1983, premi de Composició Musical Reina Sofia), Simfonia nº2 (1996), Rosa dels Vents (1971, premi Ciutat de Barcelona 1978), el ballet Los cinco continentes (1965) i l'òpera Gaudí (1992), estrenada al Liceu el 2004. Premi Nacional de Cultura (1995), va signar l’àlbum del Centre el 22 de setembre de 2004 en la visita que feren els membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de la qual Guinjoan forma part.

140.-Armand Puig i Tarrech

La Selva del Camp, 1953 Ciència i Societat Teòleg. És professor de Nou Testament a la Facultat de Teologia de Catalunya. Dirigeix l'Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós. Va coordinar la Bíblia Catalana Interconfessional. És membre de l'Associació Bíblica de Catalunya i de la Studiorum Novi Testamenti Societas i codirigeix el Corpus Biblicum Catalanicum. El 20 d’octubre de 2004, dia en què signà l’àlbum, presentà el llibre Jesús, un perfil biogràfic a la Sala d’actes del Centre. El 5 de novembre del mateix any va pronunciar la conferència Tomàs Sucona, traductor bíblic al català dins el seminari Literatura i cultura reusenca del segle XIX organitzat pel Centre.

141.- Jaume Cabré Fabré

Barcelona, 1947 Literatura Escriptor i guionista de sèries i programes de televisió. La seva obra és considerada una de les més sòlides dels autors de la seva generació. De les novel·les cal esmentar la trilogia, publicada conjuntament sota el títol El llibre de Feixes, que formen Luvowski o la desraó, Fra Junoy o l'agonia dels sons (1984, premi Prudenci Bertrana) i La teranyina (1984, premi Sant Jordi). Altres narracions guardonades són: Senyoria (1991), L'ombra de l'eunuc (1996) i Les veus del Pamano (2004).

Amb motiu de la presentació d’aquesta darrera novel·la, el 13 de desembre de 2004, va signar l’àlbum en un acte organitzat per la Secció de Llengua i Literatura.

142.- Carme Riera Guilera

Palma de Mallorca, 1948 Literatura Escriptora i professora. Ha col·laborat en nombroses revistes i publicacions. El 1980 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novel·la amb Una primavera per a Domenico Guarini (1981). Ha publicat també llibres de relats i les novel·les Qüestió d'amor propi (1987), Joc de miralls (1989, premi Ramon Llull), Dins el darrer blau (1994, premi Josep Pla), Cap al cel obert (2000, premi Crítica Serra d'Or 2001) i La meitat de l’ànima (2004, premi Sant Jordi). Va presentar aquesta darrera novel·la al Centre el 16 de desembre de 2004, data en què va signar el llibre d’autògrafs. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2005).

143.- Carles Fontserè Carrió

Barcelona, 1916 - Girona, 2007 Les arts Il·lustrador, escenògraf i fotògraf.

Artista polifacètic, durant la guerra civil espanyola sobresortí com a cartellista. Després s’instal·là a París on alternà el dibuix de còmics amb l'escenografia, la pintura i la litografia. Posteriorment, anà a Mèxic i el 1949 fixà la seva residència a Nova York. Amb el seu retorn a Catalunya el 1973 començà la redacció de les seves memòries: Memòries d’un cartellista català (1931-39) (1995), Un exiliat de tercera (1999) i París-Mèxic-Nova York (2004). Va escriure una dedicatòria a l’àlbum amb motiu de la presentació d’aquest últim llibre, el dia 15 d’abril de 2005, dins la IV Setmana de les Lletres organitzades pel Centre.

144.-Ricard Salvat Ferré

Tortosa, 1934 - Barcelona, 2009 Les arts Director teatral i escriptor. El 1956 fundà amb Miquel Porter i Moix el Teatre Viu i el 1960 amb Maria Aurèlia Capmany l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual, que dirigí fins el 1975. Fou director, entre d’altres, al Teatre Romea, de La bona persona de Sezuan i Primera història d'Esther. Director del Teatro Nacional (1970) i dels festivals internacionals de Sitges (1978-86) i Entre Cultures de Tortosa (2004-2006). Catedràtic de Teatre i president de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) de la UB, des d’on publicà la col·lecció Assaigs de teatre. Rebé el Premi Nacional de Cultura de Teatre (1999). Va escriure una llarga dedicatòria a l’àlbum, com a gran coneixedor de la realitat teatral de Reus, el dia 5 de maig de 2005 amb motiu de la xerrada Un segle de Teatre Bartrina en la qual va participar conjuntament amb Lluís Pasqual, Joaquim Mallafrè i Ramon Llop.

145.-Lluís Maria Xirinacs Damians

Barcelona, 1932 - Coll de la Tuta, Ogassa, 2007 Política Sacerdot i polític. En desacord amb la jerarquia eclesiàstica, assumí gradualment un compromís polític antifranquista que el portà a la presó els anys setanta. Dugué a terme diverses accions pacífiques de protesta en demanda d'amnistia i pel restabliment de les llibertats. Obtingueren un gran ressò popular les plantades davant la presó Model de Barcelona i l'organització de la Marxa de la Llibertat (1976). El 19 de gener de 1977 va pronunciar la conferència Què és la pau? al Teatre Bartrina i el 27 de març de 2006 tornà al Centre per presentar el seu llibre Amnistia 77. Franco ha mort? publicat per Abadia Editorial i signà l’àlbum d’autògrafs.

146.- Joan de Sagarra i Devesa

París, 1939 Les arts Periodista. Fill de Josep Maria de Sagarra. Començà exercint la crítica teatral i posteriorment s'ha dedicat sobretot a la crònica cultural. És o ha estat col·laborador de El Correo Catalán, Tele-exprés, El Noticiero Universal, El País, El Temps i La Vanguardia entre d'altres. Els seus articles, de to càustic i extremós, sovint susciten polèmica. Ha publicat La horma de mi sombrero (1997). El 2008 rebé el premi Nacional de Cultura de periodisme. Va participar en la presentació del llibre pòstum de Josep Maria Carandell Gaudí herètic el 7 d’abril de 2006 i féu una dedicatòria al llibre del Centre.

147.- Ignasi Aballí

Barcelona, 1958 Les arts. Artista plàstic. Des del final dels anys vuitanta la seva reflexió se centra en els problemes intrínsecs al procés de creació artística. Ha estat present en les exposicions Confrontaciones a la Casa de América, a Madrid, Iluminaciones profanas. La tarea del arte, a Arteleku, a Donosti (1993), Mirades (sobre el museu) al MACBA (1996) o Procesos a Casa Grace, a Lima (1997). Ha realitzat diversos projectes en espais públics, com Carta de colores a l'aeroport de Barcelona (1995). Va dissenyar el cartell del Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre l’any 2006 i signà l’àlbum el 6 de maig amb motiu de la inauguració del certamen.

148.- Oriol Bohigas Guardiola

Barcelona, 1925 Les arts Arquitecte, urbanista i investigador. La seva obra és vasta i personal. Ha guanyat nombrosos premis FAD i, juntament amb els seus companys d'estudi, guanyà el concurs IBA'84, destinat a la reconstrucció d'un barri, per a l'Exposició Internacional d'Arquitectura de Berlín. Professor a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura. Va ser president d’Edicions 62, de la Fundació Joan Miró el 1980, regidor de cultura de l'ajuntament de Barcelona (1991-1994) i des de l’any 2003 president de l’Ateneu Barcelonès. Va inaugurar el curs 2008-09 del Centre amb la conferència La vida ateneista i va fer una dedicatòria a l’àlbum del Centre.

149.-Salvador Juanpere

Vilaplana, 1953 Les arts Escultor i pintor. Inicialment els seus treballs pictòrics tenien un fort component realista i més tard es decantà pel paisatge geomètric. Des del 1980 se centrà en l'escultura, primer en fusta i després amb pedra i diversitat de materials, tot introduint-hi una intensa càrrega conceptual. L'any 1996 presentà l’exposició Paradigma+- al palau de la Virreina de Barcelona. El 2001 Teoria de... fou l'obra guanyadora del Premi Julio Antonio d’escultura. El 2003 presenta Nel mezzo del cammin al MAMT. Va instal·lar l’escultura Beyond al parc d’escultures de Kyonggi, a Corea, i el 2008 realitza la instal·lació escultòrica al Metro de Barcelona Viatge global, Viatge local, Viatge personal. Ha presentat diverses exposicions a la Sala Fortuny i ha dissenyat el cartell commemoratiu del 150è aniversari (1859-2009) reproduint-lo a l’àlbum el dia 24 d’abril de 2009.

150.- Ramon Ferran Pagès

Reus, 1927 Les arts Pintor, medaller, escultor i gravador. El 1957 formà part de l’equip d’escultors de la Fàbrica Nacional de Moneda y Timbre. Director de l'Escola d'Art de la Diputació de Tarragona (1985), impulsà l'Escola d’Art de Reus. Reconegut com a medaller (realitzà la medalla del 75è aniversari del F.C. Barcelona) ha desenvolupat tècniques de gravat originals. Ha rebut molts premis i ha exposat entre moltes altres ciutats a Nova York, Florència, Estocolm, Hèlsinki, Lausana i París. També ha realitzat nombrosa escultura pública. És membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi des de 1981. Va dibuixar la seva dedicatòria a l’àlbum l’11 de maig de 2009 coincidint amb la inauguració de l’exposició retrospectiva de la seva obra com a medaller. Ha dissenyat la medalla del 150è aniversari del Centre.

El Centre de Lectura de Reus va acollir, durant els mesos d’octubre i novembre de 2009, dates en què es celebrava el 150è aniversari del Centre, l’exposició «150 autògrafs» dedicada al llibre de signatures de l’entitat. Aquest document és un recull de tots els textos, imatges i dedicatòries, que van omplir les parets de la sala Fortuny. Reus, gener de 2014