document

Els animalsvertebratsEls animals vertebrats es caracteritzen per tindre

columna vertebral. Esta és la principal característicaque els distingix dels animals invertebrats. Hi ha una granvarietat d’animals vertebrats, actualment se’n coneixenunes 50 000 espècies diferents.Els vertebrats són els animals més ben coneguts. Moltsens proporcionen aliment, com és el cas de les vaques;altres ens ajuden a la faena, com els gossos policia, ialguns són els nostres animals de companyia, com passaamb els gats.

Els animals vertebrats es classifiquen en cinc grups:

peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

1. Els vertebrats

2. Els peixos

3. Els amfibis

4. Els rèptils

5. Els ocells

6. Els mamífers

240

1.

16. Els animals vertebrats

Tenen el cos protegit per escates i naden a l’aigua gràcies a les seues aletes.

Tenen la pell nua i humida i els adults utilitzen les quatre potes per a desplaçar-se.

Tenen el cos protegit per escates i es desplacen amb quatre potes marxadores.

Tenen el cos cobert de plomes, poden volar mitjançant les ales o desplaçar-se sobre el terra amb lesseues dos extremitats posteriors.

Tenen la pell recoberta de pèl i es desplacen gràcies a quatre potes marxadores.Mamífers

Ocells

Rèptils

Amfibis

Peixos

Els vertebrats es classifiquen en cinc classes

Els vertebratsEls vertebrats són els animals que presenten una estructura òssia interna,

formada per un crani, que protegix el cervell i el cerebel, i una columna verte-bral, que és una sèrie de xicotets ossos articulats la funció dels quals és pro-tegir la medul·la espinal. Esta característica dóna nom a este grup d’animals.Altres característiques que els diferencien dels invertebrats són:

■ Tenen un sistema nerviós més desenvolupat, constituït pel cervell, elcerebel i la medul·la espinal i situat en posició dorsal.

■ Tenen un aparell circulatori tancat i situat en posició ventral, és a dir, adavall o davant del cordó nerviós dorsal.

Els ossosde les extremitats

estan units a músculsque permeten la locomoció.

El crani protegix l’encèfal. En la partanterior hi ha les conques dels ulls, lamandíbula i els orificis nasals. A ambdóscostats, el crani té un espai per a l’òrgande l’oïda.

La columna vertebralestà formada per una sèrie

d’ossos articulats anomenatsvèrtebres. En el seu interior

està la medul·la espinal.

Les costelles ixen de la columnavertebral i s’unixen a l’estèrnum,

per a formar la caixa toràcica.Protegixen el cor i els pulmons.

241

PlacentarisMarsupials

Monotremes

Mamífers

Ocells

Rèptilsprimitius

Rèptils moderns

Amfibisprimitius

Amfibis moderns

Peixos ossis

Peixos cartilaginosos

Peixos

primitius

1

2

3

4

5

Els vertebrats són ...... que es caracteritzen per tindre un sistema ...... molt desenvolupat i protegit per un ...... ossi que protegixel ...... i el ...... , i una llarga columna ...... òssia que protegix la ...... espinal.

Resol el joc de paraules següent:2

1


Este grup d’animals va aparéixer famés de 500 milions d’anys al maramb l’aparició dels primers peixos.

Els peixos primitius no tenien man-díbules, ni dents ni escates. Però apartir d’ells van sorgir els peixoscuirassats, els peixos cartilagino-sos (taurons) i els peixos amb espi-nes.

Uns 370 milions d’anys més tard, apartir dels peixos, van evolucionarels amfibis primitius, grup que vainiciar la conquesta dels continents.No obstant això, depenien de l’aiguai es veien obligats a viure en zoneshumides i pantanoses.

El primer grup de vertebrats com-pletament adaptats per a la vida enterra ferma van ser els rèptils, grupque va evolucionar a partir delsamfibis, fa 300 milions d’anys.

Dels rèptils provenen els mamífers iels ocells, que són el grup mésmodern dels vertebrats.

A C T I V I TAT S

1. Grup de vertebrats recoberts de plomes.2. Estructura de la pell que recobrix els peixos i els rèptils.3. Xicotets ossos que formen una estructura que protegix la

medul·la espinal.4. Grup de vertebrats del qual van sorgir evolutivament els ocells

i els mamífers.5. Grup de vertebrats més antic.

L’evoluciódels vertebrats

242

2.


Els peixosEls peixos són vertebrats aquàtics, tenen el cos recobert d’escates, i

les extremitats són del tipus aleta. Es distingixen dos grups principals de pei-xos:

■ Peixos ossis. Tenen un esquelet ossi format d’espines, com el salmó, latonyina, la truita, etc.

■ Peixos cartilaginosos. Tenen esquelet cartilaginós, sense espines, comel tauró, la rajada, etc.

Característiques generals dels peixos■ Tenen un cos allargat, en forma de fus (adaptat al seu moviment a l’ai-

gua) i recobert d’escates que el protegixen.■ El cos es dividix en tres regions: el cap, que arriba fins a l’opercle; el

tronc, que se situa entre l’opercle i l’anus, i la cua.■ Naden gràcies a unes aletes flexibles que els permeten impulsar-se i

mantindre la direcció del seu desplaçament.■ La major part dels peixos tenen a l’interior del cos una bufeta natatòria,

que és un sac ple d’aire, amb el qual poden variar la seua profunditatsense cap esforç.

■ Respiren per brànquies, que són unes làmines que estan situades aambdós costats del cos. Servixen per a captar l’oxigen dissolt en l’aigua.Són de color rogenc, a causa de la gran quantitat de sang que contenen.

Aleta dorsalServix per a mantindre la posició verticali ajuda a dirigir el rumb en elsdesplaçaments.

Aleta caudalServix per a impulsar

el peix cap avant.

Aleta analSe situa darrere de l’anus i la seuafunció és mantindre la direcció.

Aletes pectoralsN’hi ha una a cada costat del cos.Permeten que el peix gire.

Aletes ventralsSón dos aletes que permetenque el peix gire.

EscatesXicotetes plaques

transparents cobertesper una substància

gelatinosa.

BocaSi els peixos són carnívors,tenen dents. Si s’alimenten

de plàncton, no tenen dents.A més de l’aliment, per la boca

entra l’aigua amb l’oxigen dissoltque es dirigix cap a les brànquies.

Línia lateralRep les vibracions de l’aiguai actua de manera semblant

a la nostra oïda.

OpercleÉs una coberta duraque protegix les brànquies.Ulls

Sense parpelles.

Fosses nasalsPermeten detectar substàncies

dissoltes en l’aigua.

AnusOrifici pel qual s’expulsenels excrements.

Morfologia d’un peix ossi

En els peixos ossis, les escates estandisposades com les teules d’una teu-lada.

En els cartilaginosos, les escatesestan contigües i presenten espinesdirigides cap arrere (denticles dèr-mics).

243

Nomde les aletes Nombre Funció

Dorsal Una Manté la vertical i el rumb.

A C T I V I TAT S

1. La femella expulsa els òvulsa l’exterior.

2. El mascle allibera els espermatozous,que fecunden els òvuls i es formen elsous.

3. A l’interior de cada ou es desenvolupa unembrió que es nodrix gràcies a l’alimentemmagatzemat.

4. Dels ous ixen els alevins, que esdesenvolupen fins a ser peixos adults.

Cicle vital dels peixos ossis

■ La reproducció dels peixos és sexual, generalment mitjançant fecunda-ció externa. La femella expulsa els òvuls a l’aigua i el mascle, els esper-matozous; si els dos tipus de cèl·lules sexuals s’unixen, es produïx lafecundació.

Quasi tots els peixos són ovípars, ja que els embrions es desenvolupenen ous. No obstant això, alguns peixos, com alguns taurons i peixos ambespines, són ovovivípars, ja que no ponen ous, estos es desenvolupen a l’in-terior de l’adult i els alevins ixen una vegada s’han desenvolupat.


Copia i completa la definició següent:

«Els peixos estan perfectament adaptats per a viure en el medi

...... Posseeixen un cos allargat i cobert d’...... . Per a desplaçar-se

tenen ...... i respiren mitjançant ......».

Copia i completa esta taula en la teua llibreta:

Indica el nom de les diferents aletes d’un peix en el dibuix

següent. Indica les regions en què es dividix el seu cos.

Ordena estes frases que expliquen la reproducció dels peixos:

a) Els mascles expulsen els espermatozous a l’aigua.

b) Els embrions es desenvolupen a l’interior dels ous.

c) Les femelles expulsen els òvuls a l’aigua.

d) Es produïx la fecundació, en què s’unixen els òvuls i els

espermatozous.

e) Apareixen els alevins, que es desenvolupen fins a tornar-se

adults.

6

5

4

3

Tauró blanc. Peix cartilaginós.

244

3.

Glàndules cutànies


Els amfibisEls amfibis són animals vertebrats de pell nua, fina i humida, que poden

viure fora de l’aigua, ja que respiren a través de pulmons, i les primeres fases delsquals (ou i larva) són aquàtiques. La paraula amfibi significa «doble vida», és a dir,vida dins l’aigua i vida fora de l’aigua. Es poden distingir dos grups d’amfibis:

■ Anurs. No tenen cua i les seues potes posteriors estan adaptades per asaltar. Les granotes i els gripaus pertanyen a este grup.

■ Urodels. Tenen cua i quatre potes curtes. És el cas dels tritons i les sala-mandres.

Característiques generals dels amfibis■ La pell és fina i està nua (no té escates, plomes o pèls) i s’ha de mantin-

dre humida, cosa que els obliga a viure només en ambients humits. Lapell produïx substàncies mucoses, a vegades tòxiques, que la protegixende la dessecació, de les infeccions i dels paràsits.

■ Durant les primeres etapes de la seua vida, els amfibis presenten respiracióbranquial. Els adults tenen respiració pulmonar, però els seus pulmons sónmolt senzills i poc eficaços per a captar oxigen de l’aire. Per això, tambétenen respiració cutània, ja que necessiten respirar a través de la pell.

■ La temperatura del seu cos varia d’acord amb la temperatura externa(són poiquiloterms). A l’hivern romanen inactius en una letargia hivernalfins a la primavera, època en què inicien la seua activitat.

■ Presenten quatre extremitats que utilitzen per a caminar pel terra onadar a l’aigua.

En el cos dels amfibis amb cua podem distingir tres regions: el cap, el tronci la cua.

CloacaOrifici en el qual desemboquen

els aparells digestiu, excretori reproductor.

UllsSón molt eixints, els permeten hi vore forade l’aigua quan estan mig submergitsi tenen parpelles.

Potes anteriorsSón més curtes que les posteriors

i tenen quatre dits cada una.

Potes posteriorsSón llargues, fortes, adaptadesal salt i amb cinc dits cada una,

que poden estar units per unamembrana interdigital.

PellÉs nua i té abundants glàndules mucoses

que la mantenen humida i que podensegregar també substàncies tòxiques.

Fosses nasalsServixen per a respirar

i per a olorar.

BocaTé una llengua inserida

a la part davantera de la bocaque utilitzen per a caçar insectes

i altres invertebrats xicotets.No té dents i, per tant, els amfibis

s’han d’engolir senceresles preses.

TimpàMembrana que permet

percebre sons.

La pell d’alguns amfibis, com la sala-mandra, té glàndules que segreguenverí. D’esta manera, dissuadix elsseus possibles depredadors que lacacen.

Morfologia d’un anur

245


Copia i completa la definició següent:

«Els amfibis són un grup de ...... vertebrats que presenten carac-

terístiques aquàtiques en la seua fase ...... i característiques ......

en la seua fase d’adult, tenen la pell ...... i ......».

Observa el dibuix de la metamorfosi de la granota i explica quina

diferència hi ha entre:

a) La respiració dels capgrossos i de les granotes adultes.

b) La forma de desplaçar-se dels capgrossos i de les granotes

adultes.

Quins canvis experimenten les granotes durant la metamorfosi?

Resol el joc de paraules següent:

1. Orifici de l’aparell digestiu per on s’ingerix l’aliment.

2. Grup de vertebrats del qual es diu que tenen doble vida.

3. Animals en la reproducció dels quals fan posta d’ous.

4. Orifici comú als aparells digestiu, excretor i reproductor.

5. Membrana que permet la recepció de sons.9

8

107

5. Els capgrossos (o cullerots)respiren per mitjà de bràn-quies i s’alimenten d’algues.

A C T I V I TAT S

2. A mesura que la femella expulsa elsòvuls dins l’aigua, el mascle els fecundaamb els espermatozous.

6. Durant la metamorfosi, els capgrossosperden la cua, els apareixen les potes i esdesenvolupen els pulmons.

7. Uns mesos més tard, les xicotetes grano-tes, totalment desenvolupades, ja podensortir de l’aigua.

3. Els ous estan coberts d’una substància gelatinosaque els unix, formant grups.

4. Uns dies més tard, els ous estrenquen i alliberen els capgrossos.

■ Els amfibis presenten una reproducció sexual, que realitzen dins l’ai-gua. En la majoria dels casos, la fecundació és externa i origina nom-brosos ous gelatinosos, per tant, els amfibis són ovípars. Des que naixen fins que es fan adults, els amfibis experimenten una sèrie

1. Els mascles rauquen per a atraure les femelles.Quan ja estan junts, els mascles pugena l’esquena de les femellesi s’hi abracen.

1

2

3

4

5

246

4.


Morfologia d’un saure

Els rèptilsEls rèptils són animals vertebrats terrestres, tenen el cos recobert d’es-

cates o d’una closca (com les tortugues), poden tindre –o no– quatre extremi-tats i es reproduïxen mitjançant ous.

Es poden distingir quatre tipus de rèptils:■ Saures, com els fardatxos i les sargantanes.■ Ofidis, com les serps.■ Quelonis, com les tortugues.■ Crocodilians, com els cocodrils i els caimans.

Característiques generals dels rèptils■ Tenen una pell seca, recoberta d’escates o de plaques còrnies (com

passa en les tortugues), que els protegix de la dessecació.■ El seu cos està format per cap, tronc i cua.■ Tenen quatre potes, curtes i laterals, per això en desplaçar-se el seu cos

toca el terra. Este tipus de moviment s’anomena reptació, característicaque dóna nom al grup. Alguns rèptils, com les serps, no tenen potes.

■ Són poiquiloterms, ja que no poden regular la seua temperatura interna.Per a calfar-se exposen el seu cos al sol i, durant l’hivern, romanen inac-tius (letargia hivernal).

■ La seua respiració és estrictament pulmonar, ja que els seus pulmonsestan molt perfeccionats.

PellTé escates que renoven periòdicament.

Este canvi rep el nom de muda.

CloacaÉs un orifici únic

en què desemboquenl’aparell digestiu, l’excretor

i el reproductor.

Fosses nasalsHi entra l’aire cap als pulmons.També les utilitzen per a olorar.

CuaÉs allargada i alguns rèptils se’n poden

desprendre fàcilment en moments de perillper a distraure els seus depredadors; més

tard, es torna a regenerar.

PotesEstan adaptades per a la marxa,

amb cinc dits amb ungles.

BocaHi tenen una llengua que usen per a

olorar. En els ofidis estallengua és bífida. Les dents estan

soldades a la mandíbula. No podenmastegar i s’han d’engolir

les preses senceres.

UllsEstan protegitsper les parpelles.

TimpàÉs l’òrgan de l’oïda.

247


Completa les oracions amb les paraules adequades:

terrestres – escates – deserts – pulmons – serps

a) Els rèptils són un grup de vertebrats ..... .

b) Han colonitzat ecosistemes secs, com els ..... .

c) Tenen quatre potes, excepte alguns, com les ...... .

d) Respiren per ..... .

e) La seua pell presenta ..... , que els protegix de la dessecació.

Explica quines adaptacions permeten als rèptils viure en el medi

terrestre, és a dir, fora de l’aigua, incloses les zones més seques.

Indica quines de les frases següents són falses i escriu-les de nou

corregint l’error:

a) Els fardatxos i les serps tenen un llengua llarga que usen per

a captar l’olor de l’aire que els envolta.

b) Els ulls dels rèptils no tenen parpelles.

c) Els rèptils masteguen les seues preses.

d) Les serps produïxen verí a les seues glàndules salivals.

Explica com es desplacen els rèptils. Tots els grups de rèptils es

desplacen de la mateixa manera?

13

1412

11

A C T I V I TAT S

Els saures tenen una pell fina recoberta d’escates.Algunes tenen autotomia, capacitat d’autoamputar-se la cua en momentsde perill, acció que només poden fer tres vegades a la vida.

Els crocodilians són rèptils de grans dimensions que poden arribar als cincmetres de longitud. Tenen el cos recobert de plaques molt dures i viuen enels grans rius de les zones tropicals.

Els quelonis tenen una closca d’os, recoberta de plaques còrnies.Com no tenen dents, tallen l’aliment amb les seues afilades mandíbules enforma de bec.Algunes tortugues, en cas de perill, poden amagar el cap i les potes dins laclosca.

Els ofidis es caracteritzen per tindre un cos cilíndric i allargat i per no tindrepotes. A la boca tenen una mandíbula inferior que es pot desencaixar, cosaque els permet engolir-se les preses senceres.Alguns són verinosos, ja que les seues glàndules salivals produïxen tòxicsque inoculen a les seues preses en mossegar-les amb les seues dents afi-lades.

■ Es reproduïxen sexualment, a través de fecundació interna. Ponenous amb closca que protegix l’embrió de la dessecació. El seu desen-volupament embrionari és directe, és a dir, sense metamorfosi.

Es poden distingir quatre grups de rèptils:

248

5.


Els ocellsEls ocells són vertebrats amb ales, bec i una pell amb plomes. Gràcies a

les seues ales la majoria dels ocells són capaços de volar. Això suposa un granavantatge per a localitzar l’aliment, fugir dels depredadors i fer llargues migra-cions cap a regions amb temperatures més adequades.

Hi ha una gran varietat de tipus d’ocells: rapinyaires, com l’àguila; corredors,com l’estruç; palmípedes, com el cigne; passeriformes, com el pardal, etc.

Característiques generals dels ocells■ Les seues extremitats anteriors s’han transformat en ales que els permeten

volar i les posteriors estan adaptades a la marxa bípeda (sobre dos peus).■ Tenen el cos recobert de plomes, que els protegixen i els aïllen del fred i

eviten, també, la pèrdua de la calor corporal. Les ales tenen llargues plo-mes que n’augmenten la superfície. Esta característica els permet agafarimpuls a l’aire i planar amb gran facilitat.

■ El seu esquelet està format per ossos fins i buits, la qual cosa reduïx elseu pes i els permet volar sense massa esforç.

■ Les seues mandíbules constituïxen el bec, sense dents. La forma del becvaria segons el tipus d’alimentació. Per exemple, els ocells rapinyairestenen un bec fort i corbat per a esgarrar les preses.

■ Son homeoterms, és a dir, que mantenen la seua temperatura internaconstant. Esta característica els permet viure fins i tot en regions molt fre-des.

■ Els ocells presenten respiració pulmonar.

UllsEstan protegits per tres parpelles.

Els ocells tenen una gran agudesavisual.

Plomes cobertoresCobrixen el cos.

PlomissolConjunt de plomesque evita la pèrduade calor i el contactede la pell amb l’aigua.

Plomes timoneresFan de timó i mantenenl’equilibri durant el vol.

PotesTenen quatre dits amb ungles.Estan cobertes d’escatessemblants a les dels rèptils.

Fosses nasalsEstan situades a la part superior

del bec. És per on entra l’aireals pulmons.

AlesTenen llargues plomes remeresque n’augmenten la superfície,

i servixen per a agafar impuls i planar.

TimpàEls permet percebre els sons.Està protegit per les plomes.

BecL’utilitzen per a ingerir els aliments.

La majoria dels ocells volen; no obstantaixò, hi ha algunes espècies que hanperdut esta capacitat: per exemple, elspingüins, les extremitats anteriors delsquals tenen forma d’aletes per a podernadar.

Morfologia d’un ocell

Ocells que no volen

249

Estruç.

Cambra d’aire

O2 CO2

RovellReserva alimentària

Embrió Closcaporosa

Membrana

Clara


■ La reproducció és de tipus sexual amb fecundació interna. Són oví-pars i dipositen els ous en nius. A diferència dels rèptils, els ocells coven

Les cries de moltes espècies naixen senseplomatge i amb els ulls tancats, per la qualcosa han de romandre al niu molt de tempsi els pares n’han de tindre cura. Es diu quesón espècies nidòfiles. En canvi, les cries d’altres espècies naixencobertes de plomes i poden abandonar el niuprompte. S’anomenen espècies nidífugues.

Els ous dels ocells estan protegits per una closca per a evitar la deshidratacióde l’embrió.

Al seu interior hi ha la clara, que constituïx una reserva de proteïnes, i el rovell,constituït per un òvul i una gran quantitat de substàncies alimentàries. L’òvul,una vegada fecundat, dóna lloc a l’embrió.

En els ocells és necessari que els pares coven els ous per a aportar la calor quepermet a l’embrió desenvolupar-se i transformar-se en pollet.

Copia i completa el text següent:

«Els ocells són un grup de ......; la majoria estan adaptats per al ...... . Tenen el cos recobert

de ......, les seues extremitats anteriors estan transformades en ...... . Naixen a partir d’ous,

per això reben el nom de ......».

Quines adaptacions han permés que els ocells volen?

Unix els elements d’ambdós columnes per a formar frases correctes.

a) Les plomes remeres... ... recobrixen tot el cos.

b) Les plomes cobertores... ... servixen per a planar.

c) Les plomes timoneres... ... ajuden a mantindre el cos calent.

d) El plomissol... ... mantenen el cos en equilibri.

Busca informació sobre l’àguila daurada en una enciclopèdia o a Internet i escriu un

informe seguint els punts següents:

– Les dimensions de l’àguila – El tipus d’alimentació

– El color de les seues plomes – Les característiques de la seua reproducció

18

17

16

15

A C T I V I TAT S

Els ocells corredors tenen unes potesdesenvolupades per a la carrera i unesales reduïdes no aptes per a volar.

Ocells corredors

250

6.


Els mamífersEls mamífers són animals vertebrats amb la pell coberta de pèl i les femelles

dels quals tenen unes glàndules mamàries que produïxen llet per a alimentar lesseues cries.

Característiques generals dels mamífers■ El cos del mamífers està cobert de pèl que els protegix i els permet man-

tindre la seua temperatura interna.■ Les femelles tenen glàndules mamàries per a alimentar les seues cries.■ La boca té llavis per a xuplar i dents de diferents tipus: incisius per a

tallar, canins per a esgarrar, queixals per a triturar...■ Són homeoterms, ja que mantenen constant la seua temperatura interna. ■ Tenen quatre extremitats que, segons l’espècie, poden estar adaptades

a diferents funcions, com caminar, enfilar-se, agafar, nadar (dofins, bale-nes i foques), volar (ratpenats), etc.

■ Tots els mamífers tenen respiració pulmonar, fins i tot aquells que, comels dofins i les balenes, viuen al mar.

Orificis nasalsÉs per on entra l’aireals pulmons. Contenensensors olfactius.

OrellesActuen afavorint la captació

dels sons.

PellEstà coberta de pèl.

CuaFa de timóen els desplaçaments.

BocaTé dents especialitzadesper a tallar, esgarrar i triturar.

PotesEstan adaptades per a la marxa,tenen cinc dits amb ungles i,a la planta, hi tenen coixinetsprotectors. Alguns mamífers tenenpeülles a l’extrem de les potes.

UllsTenen parpelles. Els mamífers depredadors tenen els ulls en posició frontal;això els permet calcular les distàncies. Els mamífers herbívors tenen els ulls

en posició lateral, de manera que tenen un camp de visió més ampli.

Els ratpenats són mamífers voladors.Tenen unes extremitats anteriors moltllargues i unides per una membranaque poden utilitzar com a ales.

Morfologia d’un mamífer

Mamífers voladors

251

A. Actua com un timó durant el desplaçament.

B. Servixen per al desplaçament de l’animal.

C. Faciliten la captació de sons.

D. Permeten calcular les distàncies.

E. Protegix del fred i dels frecs.

Els monotremes, com l’ornitorinc i l’e-quidna, són mamífers ovípars, ja que eldesenvolupament embrionari dels nousindividus té lloc en els ous que ponen lesfemelles. Els monotremes tenen una cloa-ca, com els rèptils.

Els marsupials, com els cangurs, els coalesi els opòssums, són mamífers vivípars,però les cries no es desenvolupen en el simatern, sinó que acaben el seu desenvo-lupament a l’interior d’una bossa marsu-pial o marsupi.

Els placentaris, com els lleons, els cavalls i elssers humans, són mamífers vivípars. Elsembrions es desenvolupen completament enel si matern, gràcies a la placenta, òrgan queproporciona aliment i oxigen a l’embrió. Unavegada este ha acabat el seu desenvolupa-ment, es produïx el part.

Mamífers nadadors


■ La reproducció és de tipus sexual i es duu a terme amb fecundacióinterna, ja que la unió de les cèl·lules reproductores té lloc a l’interior del’aparell reproductor femení. En general, els mamífers són vivípars. Després de la fecundació, elsembrions es desenvolupen al ventre de la femella i, passat el temps de ges-tació, les femelles parixen les cries. Les femelles dels mamífers alimenten itenen cura de les seues cries fins que es poden valdre per elles mateixes.

Classificació dels mamífersSegons el seu desenvolupament embrionari es distingixen tres tipus de

Els dofins i les balenes són mamífersnadadors, que s’han adaptat a la vidadins l’aigua. El seu cos té forma de fusi les seues extremitats s’han transfor-mat en aletes per a facilitar el seu des-plaçament per l’aigua.

Escriu a la teua llibreta què és un mamífer; per a fer-ho utilitza les paraules següents: ver-

tebrats, terrestres, pèl, glàndules mamàries, respiració pulmonar.

Explica què significa que un animal siga vivípar.

Relaciona les parts del cos de la primera columna amb les funcions corresponents de la

segona columna:

1. Potes

2. Orelles

3. Cua

4. Pèl

5. Ulls

Indica quines de les frases següents són falses i explica raonadament per què:

a) Els marsupials són vivípars, perquè les seues cries no naixen d’ous.

b) Tots els mamífers tenen placenta i servix per a alimentar l’embrió.

c) Els monotremes són vivípars, ja que ponen ous.

d) Els placentaris són ovípars i els seus embrions es desenvolupen dins de la mare.

22

21

20

19

A C T I V I TAT S

252

■

■

Rapinyaires. Exemples: àguila,mussol...Corredors. Exemples: estruç,nyandú...Passeriformes. Exemples: pardal,abellerol...Palmípedes. Exemples: ànecs,cignes...

Reproducció sexual. Fecundació interna. Són ovípars ambous proveïtsde closca.

PulmonarPlomesVolen mitjançantdos ales i caminenamb dos potes.

Ocells

Monotremes (ovípars). Exemples:ornitorinc, equidna...Marsupials (vivípars). Exemples:cangur, opòssum...Placentaris (vivípars). Exemples:cavall, lleó, ser humà...

Reproducció sexual. Fecundació interna. Vivípars, excepteels monotremes,que són mamífersprimitius ovípars.

Caminen amb quatrepotes, alguns ambdos (ximpanzé).Naden mitjançantaletes (balenes). Volen amb un parelld’ales (ratpenats).

Mamífers

PulmonarPèl. Alguns no tenenpèl (balenes i dofins).

Els vertebrats són un grup d’animals que es caracteritzen per a tindre un sistema nerviós complex i un esquelet internamb un crani i una columna vertebral.

Es dividixen en cinc grups, denominats peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.


R E S U M

Peixos ossis (amb espines).Exemples: sardines, lluç, truites...Peixos cartilaginosos (senseespines). Exemples: taurons, raja-des...

Reproducciósexual.Fecundacióexterna. Son ovípars ambous gelatinosos.

BranquialRecobertad’escates.

Nadenmitjançant aletes.

Peixos

Grups LocomocióEstructures

de la pellRespiració Reproducció Classificació

Urodels o amfibis amb cua.Exemples: tritó, salamandra...Anurs o amfibis sense cua.Exemples: granotes, gripaus...

Reproducciósexual. Fecundacióexterna. Són ovípars ambous gelatinosos.

Fase juvenil:branquial.

Fase adulta:pulmonar i cutània.

Pell nua i humida.Fase juvenil: nadenimpulsant-se amb lacua.Fase adulta: cami-nen, naden o saltenamb les potes.

Amfibis

Saures. Exemples: fardatxos,camaleons...Quelonis. Exemples: tortugues,tortugues aquàtiques...Crocodilians. Exemples: cai-mans, cocodrils...Ofidis. Exemples: escurçons,serps...

Reproducciósexual. Fecundació interna. Són ovíparsamb ous proveïtsde closca.

PulmonarCaminen reptant mit-jançant potes late-rals.Alguns rèptils, comles serps, no tenenpotes.

Rèptils

Escates (sauresi ofidis), closques(tortugues) i plaquesòssies(cocodrils).

253

Objectius– Observació de l’anatomia externa

d’un peix.– Establiment de la relació entre les

característiques observades ambl’adaptació al medi aquàtic.

Material– Una sardina per cada dos alumnes– Càpsula de Petri– Cinta mètrica o regle d’uns 30 cm– Pinces– Lupa

ACTIVITATEXPERIMENTAL

Observació d’un peix

Fixa’t en l’aspecte extern de la sardina i anota les teuesobservacions guiat pel qüestionari següent:

Cos• Quina forma té? Per què creus que la majoria dels

peixos tenen esta forma?• De quin color és? Descriu la coloració del dors i la de

la zona ventral. Per què creus que són diferents?• Quant fa de llarg? Quina és l’amplària màxima de la

sardina?• Observa la línia lateral. On comença i on acaba?

Quant mesura? Quina és la funció d’este òrgan?• Passa el dit per la superfície del peix. Té el mateix

tacte si es passa del cap a la cua que de la cua alcap? Quina és la raó d’esta diferència?

Aletes• Quantes aletes té?• Quina és l’aleta més gran d’este peix? Explica quina

és la seua funció.• Descriu com és l’estructura d’una aleta.• Identifica els diferents tipus d’aletes que has estudiat.

Ulls• De quin color són i quina forma tenen? On estan

situats?• Tenen pupil·les?• Tenen parpelles?• Creus que els peixos tenen glàndules lacrimals?

Boca• Obri la boca amb l’ajuda de les pinces i comprova si

té dents; en cas afirmatiu, descriu com són.• Agafa l’extrem de la boca amb les pinces i estira cap

a fora amb compte. Què passa?• De què creus que s’alimenta la sardina, de plàncton

i algues o d’altres peixos?• Els peixos tenen llengua?

Brànquies• Descriu com són els opercles. Quina és la seua funció?• Alça un opercle i localitza-hi les brànquies. Descriu-les.

De quin color són? Per què?• Introduïx, amb molta cura, les pinces tancades per la

boca, fins que isquen per darrere l’opercle. Per a quèservix esta comunicació?

Escates• Amb ajuda d’unes pinces, agafa algunes escates i

diposita-les en una càpsula de Petri.• Observa-les amb la lupa i dibuixa-les.• Quina forma tenen les escates? De quin color són?

PROCEDIMENT

254

Quina és la característica comuna a tots els vertebrats?

Quan es considera que un grup d’animals són ovípars?Enumera quins grups de vertebrats ho són.

Escriu a la teua llibreta què és un vivípar. Quins grups de ver-tebrats ho són?

Resol este joc de paraules.

1. Canvi periòdic de les escates dels rèptils.2. Membrana que permet la recepció de sons.3. Grup d’amfibis amb cua.4. Grup de rèptils sense extremitats.5. Orifici comú als aparells digestiu, excretor i reproductor

dels amfibis.

Què és un animal tetràpode? Indica quins grups de verte-brats ho són.

Classifica els vertebrats següents i utilitza esta taula dicotò-mica:

1a Es desplacen mitjançant aletes. 2 Peixos

1b No es desplacen mitjançant aletes. 3

2a Tenen un opercle que recobrix les brànquies. Osteïcs

(peixos ossis)

2b Tenen fenedures branquials però no opercle. Condrictis

(peixos

cartilaginosos)

3a Tenen una pell nua i humida. Amfibis

3b No tenen la pell nua. 4

4a Tenen el cos recobert per escates. Rèptils

4b No tenen el cos recobert d’escates. 5

5a Tenen plomes a la pell. Ocells

5b Tenen pèls a la pell. Mamífers

Relaciona els termes de la primera columna amb la utilitatque apareix en la segona columna.

Ordena les frases següents que expliquen la reproducciódels amfibis:

a) Una o dos setmanes després, naixen els xicotets capgros-sos que tenen brànquies i que s’alimenten d’algues.

b) Passats uns tres mesos, les granotes xicotetes ixen de l’ai-gua.

c) Durant la primavera, els mascles rauquen per a atraure lesfemelles, a les quals subjecten pujant a la seua esquena iabraçant-les.

d) Passat un mes inicien la metamorfosi: primer apareixen lespotes posteriors, després les davanteres i finalment reab-sorbixen la cua.

e) Els gàmetes alliberats pel mascle i la femella s’unixen dinsde l’aigua i originen masses d’ous gelatinosos.

En quines regions es dividix el cos d’este animal? Assenyalafins on arriba cada una i indica els elements morfològics quehi ha en cada una de les regions.

Quins grups de vertebrats són homeoterms (mantenen laseua temperatura constant)?Compara les necessitats alimentàries d’estos grups amb lesdels vertebrats poiquiloterms (la seua temperatura varia d’a-

7

8

10

9

5

6

4

3

2

1

2

1

3

4

5

A. Els permet romandre quiets dinsl’aigua.

B. Els servix per a captar l’oxigen dis-solt en l’aigua.

C. Els ajuda a avançar per l’aigua ambfacilitat.

D. Els permet impulsar-se i mantindrela direcció.

E. Els servix per a protegir el cos i faci-litar-ne el desplaçament.

1. Forma allargada2. Escates3. Aletes4. Brànquies5. Bufeta natatòria


A C T I V I TAT S F I N A L S

255

Grup de vertebrats

Peixos

Medi aeri

Fecundació externa

Fecundació interna

Ovípars

Vivípars

Amfibis

Rèptils

Ocells

Mamífers

Estructures de la pell Tipus d’extremitats Tipus de respiració

AmfibisPeixosCaracterística Rèptils Ocells Mamífers

a) Quin és el grup de vertebrats més nombrós? I el menys nombrós?b) Quin percentatge de vertebrats és homeoterm?c) Quin percentatge de vertebrats presenta fecundació externa? Quin

percentatge presenta fecundació interna?d) Si hi ha, aproximadament, unes 50 000 espècies de vertebrats, cal-

cula el nombre d’animals de cada grup.e) Quin percentatge de vertebrats és ovípar? Quin percentatge de ver-

tebrats és tetràpode?

Peixos 57 % Amfibis 4 % Rèptils 13 % Ocells 18 % Mamífers 9 %

1. Contesta les preguntes següents:

a) Quina és la característica comuna a tots els vertebrats?b) Quines funcions té l’esquelet?c) Quins tipus d’alimentació poden tindre els animals vertebrats? Posa un exemple de cada un.d) Com respiren els peixos?e) Per què diem que els vertebrats tenen un sistema nerviós perfeccionat? Posa un exemple que ho demostre.

2. Observa este gràfic, que ens indica l’abundància dels diferents grups de vertebrats.

3. Completa la taula següent:

4. Indica amb una X les característiques que corresponen a cada classe de vertebrats.

5. Els ous dels peixos i dels amfibis són blans, mentre que els ous dels ocells i dels rèptils tenen una closca dura. Quina utilitat téla presència d’esta closca en estos dos grups de vertebrats? Dibuixa el tall d’un ou d’un ocell, escriu el nom dels elements prin-cipals que apareixen al seu interior i explica quina funció duen a terme en el desenvolupament de l’embrió.


A C T I V I TAT S D E S Í N T E S I

sos JAUME TERRADASt e n i b i l i t a t

El llopEl llop, desaparegut de Catalunyafa moltes dècades, pot tornarja que les poblacionsque resten a Espanyai a Itàlia estanen expansió.

L’ósS’han fet campanyes d’èxit notable

per a reintroduir la llúdria i afavorirrapinyaires com el trencalòs, el voltornegre o l’àliga cuabarrada, i d’altres,

molt polèmiques, per a fer el mateix amb l’ósals Pirineus francès i català a partir

d’exemplars portats d’Eslovènia.La població d’Astúries és xicoteta però

aguanta bé la coexistència amb l’home.L’ós pot ser un atractiu turístici és important en l’ecosistemacom a dispersador de llavors

d’arbres com serversi moixeres, aurons,

arboç i altres.La seua presència contraria alguns

caçadors ja que incrementa el controlper l’Administració.

Biodiversitat dels vertebratsEn les llistes d’espècies a protegir, els vertebrats, sobretot ocells i mamífers, són els que hanrebut més atenció, sovint, perquè són espècies més vistoses i poden servir com emblemes pera la conservació. No vol dir que els coneguem prou: fins i tot de vertebrats n’apareixen de nousa Catalunya, com el tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005 i en greu risc perla seua xicoteta població.

Però parlem dels més famosos.

Els peixosEls peixos autòctons de riu, entre els que hi ha algun ende-misme com el fartet, tenen molts problemes, tant per laconstrucció de moltes xicotetes preses que trenquen la con-tinuïtat del seu hàbitat com per la introducció de peixosdepredadors exòtics com el silur, la pesca del qual generaactivitat turística, un peix que pot assolir més de cent quilosi que empobrix molt la fauna local.

El linx ibèricEl linx ibèric és una espècie en vies d’extinció, tot i els esforçosque es fan per a salvar-lo. Les poblacions són molt reduïdes,la gran disminució dels conills per un seguit d’epidèmies faque els coste trobar menjar i molts exemplars moren atrope-llats a les carreteres que creuen els seus hàbitats.

A www.ecasals.net trobaràs una llista de pàgines web que etpoden ajudar a resoldre estes activitats.

1. Enumera quins tipus de mesures s’estan prenent per a salvarel linx ibèric de l’extinció.

2. Busca informació sobre els conceptes següents: espècie envies d’extinció; poblacions en expansió; reintroducció d’espè-cies en vies d’extinció; espècies autòctones; espècies endè-miques; espècies exòtiques.

3. L’ós és important en l’ecosistema on viu, explica el perquè.

document

Documents

als aparells

important

lrgan de loda

una columna

els mascles

naugmenten

mantindre

tots els vertebrats