document bÀsic

PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE VILADECANS

DOCUMENT BÀSIC

PLA DE PROTECCIÓ CIVIL DE

VILADECANS

PLA BÀSIC D’EMERGÈNCIA MUNICIPAL

DOCUMENT BÀSIC

MAIG - 2016


DOCUMENT BÀSIC

Revisió– Maig 2016

2

ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ, NORMATIVA I DISPOSICIONS LEGALS ........................................ 3 2. DADES GENERALS DEL MUNICIPI ........................................................................... 6 2.1 Situació geogràfica ............................................................................................. 7 2.2 Orografia i Hidrologia ......................................................................................... 12 2.3 Dades de la població .......................................................................................... 16 2.4 Climatologia ........................................................................................................ 19 2.5 Infraestructures i vies de comunicació ............................................................ 22 2.5.1 Xarxa viària ............................................................................................... 22 2.5.2 Xarxa ferroviària ........................................................................................ 22 2.6 Activitats econòmiques i productives .............................................................. 24 2.7 Serveis bàsics ..................................................................................................... 26 2.7.1 Xarxa de gas ............................................................................................. 26 2.7.2 Xarxa elèctrica ........................................................................................... 26 2.7.3 Xarxa d’aigua potable ................................................................................ 26 3. ANÀLISI DE RISC I VULNERABILITAT MUNICIPAL ................................................. 27 3.1 Riscos especials ................................................................................................. 28 3.2 Riscos específics ................................................................................................ 48 3.3 Riscos inclosos dins del pla bàsic ................................................................... 51 3.4 Altres riscos ........................................................................................................ 53 3.5 Definició de campanyes informatives .............................................................. 54 4. ORGANITZACIÓ MUNICIPAL DE LA PROTECCIÓ CIVIL ......................................... 56 4.1 Estructura institucional ...................................................................................... 57 4.1.1 Òrgans amb funcions de Protecció Civil ................................................... 57 4.1.2 Estructura municipal en cas d’emergència ................................................ 60 4.2 Funcions i responsabilitats dels municipis ..................................................... 65 4.3 Centres Operatius del Pla Municipal ................................................................ 68 5. PLA DE RECUPERACIÓ ............................................................................................. 71 5.1 Procediment per a la identificació i l’avaluació dels danys produïts ............ 72 5.2 Mesures de recuperació .................................................................................... 74 5.3 Procediment per a la sol.licitud de mesures a d’altres administracions ...... 75


DOCUMENT BÀSIC


3

INTRODUCCIÓ,

NORMATIVA I DISPOSICIONS LEGALS


DOCUMENT BÀSIC


4

El document bàsic és el recull d’informació documental prèvia que fonamenta el Pla de

protecció civil municipal. Té per objecte fer una diagnosi inicial de la situació del municipi en

matèria de protecció civil i determinar a partir d’aquesta diagnosi, quins manuals d’actuació

especials i específics elaborarà el municipi i quins riscos quedaran inclosos dins del manual

bàsic d’actuació municipal.

El marc legal vigent que aplica a la gestió de les emergències a nivell municipal és el

següent:

Normativa autonòmica:

Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (Correcció d'errades en el

DOGC núm. 2406, pàg. 6158, de 5.6.1997) (DOGC 2401 de 29.05.1997).

Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s'aprova l'estructura del contingut per a

l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals (DOGC 2945 de

04/08/1999).

Decret 30/2015, de 3 de març (actualització del Decret 82/2010, de 29 de juny), pel qual

s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa

el contingut d’aquestes mesures (DOGC 6824 de 05/03/2015).

Normativa municipal:

El municipi de Viladecans ha dictat les següents disposicions legals en matèria de protecció

civil:

Pla bàsic d’emergència municipal (revisió) aprovat el 29/05/2008 pel Ple Municipal i

homologat per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya el 18/12/2008

Pla d’actuació municipal per incendis forestals aprovat el 30/04/2009 pel Ple Municipal i


Pla d’actuació municipal per risc químic aprovat el 29/07/2010 pel Ple Municipal i


Creació de la Comissió de Protecció Civil municipal el 18/12/2000


DOCUMENT BÀSIC


5

Nomenament del tècnic de protecció civil municipal el 01/03/2002

ADF Sant Ramon formada l’any 1998 pels municipis de Sant Climent de Llobregat i

Viladecans

Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Viladecans creada el dia 01/10/2010,

inscrita al Registre especial de les associacions del voluntariat de protecció civil de

Catalunya, adscrit a la Direcció General de Protecció Civil, el 16/05/2011, amb número

d’ordre 51, d’acord amb el Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s’aprova el

Reglament de les associacions de voluntariat de Protecció Civil de Catalunya (DOGC

3317 de 31/01/2001).

El municipi de Viladecans està obligat a elaborar el PBEM i els PAM per a risc d’incendis

forestals, inundacions, nevades, contaminació accidental de les aigües marines i aeronàutic.

A més, es troba recomanat a redactar el PAM per a emergències en empreses químiques,

emergències radiològiques i per a emergències sísmiques.


DOCUMENT BÀSIC


6

DADES GENERALS DEL MUNICIPI


DOCUMENT BÀSIC


7

2.1 SITUACIÓ GEOGRÀFICA

El municipi de Viladecans està situat al sud de la comarca del Baix Llobregat.

Coordenades UTM del nucli urbà (Torre Modolell)

ETRS 89 UTM - Fus 31

X: 417.972

Y: 4.574.309

Coordenades geogràfiques del nucli urbà (Torre Modolell)

Longitud E 2º 01’ 12”

Latitud N 41º 18’ 57”

La superfície total del municipi és de 20’41 km2.

Superfície urbana 12’30 km²

Superfície forestal 2’50 km²

Superfície agrícola 5’60 km²

BARRIS SUPERFÍCIE (km²)

Barri Antic 5’97

L'Eixample Centre 0’31

La Montserratina 0’12

El Ginestar 1’79

La Torre Roja - Campreciós 0’94

Sales 7’84

Grup Sant Jordi 0’40

Can Sellarès 0’49

El Poblat Roca 0’18

Can Palmer - Can Batllori 0’40

Albarrosa - Can Guardiola 1’56

El Torrent Ballester 0’36

Mas Ratés 0’15


DOCUMENT BÀSIC


8

Limita amb els municipis de:

Nom de municipi Situació Telèfon de l’Ajuntament

GAVÀ O 93 263 91 00

SANT CLIMENT DE LLOBREGAT N - NO 93 658 07 91

SANT BOI DE LLOBREGAT N - E 93 635 12 00

EL PRAT DE LLOBREGAT S - E 93 379 00 50

Mar Mediterrània S


DOCUMENT BÀSIC


9

Viladecans a Catalunya


DOCUMENT BÀSIC


10

Viladecans al Baix Llobregat


DOCUMENT BÀSIC


11

Viladecans i el seu entorn


DOCUMENT BÀSIC


12

2.2 OROGRAFIA I HIDROLOGIA

Viladecans està delimitat al nord per la serra de Miramar, que el separa del municipi de Sant

Climent de Llobregat; al sud pel mar; a l’est pel canal de Sales i per l’estany del Remolar,

que el separen de Sant Boi de Llobregat i del Prat de Llobregat, respectivament; i a l’oest, la

riera de Sant Llorenç fa frontera amb la localitat veïna de Gavà.

La meitat nord del municipi coincideix amb els primers contraforts de l’esmentada serra, amb

un pendent relativament considerable, que passa a ésser suau al centre i a la meitat sud.

Aquesta orografia determina que, quan es produeixen les fortes tempestes pròpies del

sistema mediterrani, principalment a la tardor, les aigües que baixen des de la zona

muntanyenca discorrin en gran quantitat i velocitat per la població; això provoca problemes

als barris de la part baixa, dels quals són els màxims exponents el barri de Sales i la zona

agrícola.

Diverses rieres baixen des de la serra, sent les més significatives les de Sant Climent, la de

Sant Llorenç, així com diferents torrents: Can Tries, Oliveretes, Sales...

S’han construït dues basses de laminació que contribuiran enormement a la gestió de la

prevenció d'inundacions a la nostra localitat.

Els estanys del Remolar i de la Murtra són zones de reserva ecològica i tenen gran

importància per la seva fauna aquàtica.

Altitud màxima amb població/infraestructures 165’0 m

Altitud mínima amb població/infraestructures 2’5 m

Altitud del nucli urbà 12’5 m


DOCUMENT BÀSIC


13

MASSA FORESTAL

La massa forestal està formada, principalment, per pinedes, alzines i pastures, i ocupa una

superfície de 250'9 hectàrees.

Els sectors més importants de massa forestal són la muntanya de Sant Ramon (somontà i

part alta), Mas Ratés-Roureda, el bosc de Can Seguí-Can Guardiola i el torrent de Pere

Trius, situats a la part nord del municipi; d’altra banda hi ha La Pineda, a prop de la platja.

.

Sector/s de massa forestal Situació geogràfica (respecte al nucli urbà)

Característiques

Muntanya de Sant Ramon (somontà)

N - E

Bosc de pi blanc amb càrritx i

conreus de cirerers

Muntanya de Sant Ramon (part alta)

N - E

Brolla, màquia i herbassars a les parts

amb més pendent

Mas Ratés-Roureda

N

Bosc de pi blanc

amb rebrots de roures

Bosc de

Can Seguí - Can Guardiola

N - O Bosc de pi blanc amb càrritx

Torrent Pere Trius

N - O Pineda de pi blanc

La Pineda

S Pineda de pi blanc


DOCUMENT BÀSIC


14

HIDROLOGIA

Els principals eixos que desguassen la localitat, xarxa de drenatge, són les rieres, un

sistema de corredores agrícoles i d’aigües pluvials i les zones humides de la Murtra i la

Llacuna del Remolar.

La zona alta de la conca és una àrea muntanyosa amb una forta pendent del 10% amb una

llera ben definida en les rieres i torrents existents que origina una ràpida concentració de

cabals a la zona baixa. Aquesta zona inferior, presenta una pendent molt suau inferior al 1%,

estant ocupat per una activitat agrícola quasi en la seva totalitat. El sector de transició

comprès entre la zona alta i la baixa de la conca correspon a la zona urbanitzada.

La línia marcada per l’antiga carretera de València representa un canvi de pendent radical

que afecta al règim hidrològic i a les capacitats de desguàs dels eixos de drenatge

perpendiculars a la línia de costa.

La zona agrícola del municipi és irrigada i drenada per una complexa xarxa de rases en terra

intercomunicades entre elles, que desguassen respectivament a les zones humides de la

Murtra i del Remolar.

La major part de les rases són corredores agrícoles normalment utilitzades per a la irrigació

dels camps i durant successos de pluges funcionen com a eixos de desguàs de pluvials.

També existeixen alguns eixos de drenatge exclusivament destinats al desguàs dels

escorrentius generats als camps.

Uns cargols d’Arquímedes (sistemes de bombament) ajuden a mantenir els nivells desitjats

en temps de pluges.

Quan es produeixen precipitacions a la zona, el bombament de la EDAR (estació

depuradora d’aigües residuals) s’atura i s’utilitza la xarxa de canals per l’emmagatzematge

de l’aigua i laminació de la mateixa.

La bassa de Sant Llorenç té com a finalitat la laminació de les aigües de la riera de Sant

Llorenç. És un recinte a cel obert amb un volum total de 157.480m3.


DOCUMENT BÀSIC


15

Degut a l’ús de la bassa de laminació com a zona verda, aquesta es manté de forma

habitual sense aigua i només s’omplirà per a laminar els cabals no acceptats per

l’endegament existent al llarg del recorregut de l’antiga riera pels termes municipals de Gavà

i Viladecans.

L’altra bassa de laminació, de més de 2 Ha d'extensió, s’ha ubicat en els terrenys

compresos en el triangle entre la línea fèrria, l’autopista C-32 i la carretera del Prat.

Es considera una solució avançada des del punt de vista de la gestió de l'escolament urbà,

amb la creació d’un nou espai verd, que a la vegada és bassa de recàrrega, infiltració i

laminació de grans avingudes. A més, s’executa una cambra prèvia de decantació.

Rius -------

Rieres destacables Sant Climent, Sant Llorenç

Torrents destacables Can Tries, Oliveretes, Sales, Fondo

Canals Grans canals de la Maresma del Remolar:

Vidala, Reguera, Salabrosa...

Llacs Petits llacs a la Maresma del Remolar

Embassaments Estany de la Murtra, bassa de laminació Sant Llorenç,

bassa de laminació Torrent Fondo


DOCUMENT BÀSIC


16

2.3 DADES DE POBLACIÓ

Habitants censats 65.598

Densitat (hab/km2) 3.214

(segons les dades de l’últim cens)


DOCUMENT BÀSIC


17

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER GRUPS D’EDAT

EDAT HOMES DONES TOTAL

0-4 2034 1855 3889

5-9 2227 2111 4338

10-14 1899 1826 3725

15-19 1608 1456 3064

20-24 1494 1432 2926

25-29 1646 1751 3397

30-34 2332 2440 4772

35-39 3287 3288 6575

40-44 3400 3053 6453

45-49 2864 2649 5513

50-54 2168 2155 4323

55-59 1773 1840 3613

60-64 1487 1702 3189

65-69 1453 1656 3109

70-74 1173 1326 2499

75-79 822 998 1820

80-84 569 749 1318

85-89 249 477 726

90-94 73 207 280

95 i més 13 56 69

TOTAL 32.571 33.027 65.598

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

0-4

5-9

10-1

4

15-1

9

20-2

4

25-2

9

30-3

4

35-3

9

40-4

4

45-4

9

50-5

4

55-5

9

60-6

4

65-6

9

70-7

4

75-7

9

80-8

4

85-8

9

90-9

4

95i m

és

HOMES DONES TOTAL


DOCUMENT BÀSIC


18

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER BARRIS

BARRIS HABITANTS PERCENTATGE (%)

SUPERFÍCIE (km

2)

DENSITAT (hab/km

2)

BARRI ANTIC 3724 5’68 5’97 624

L’EIXAMPLE CENTRE 12031 18’34 0’31 40103

LA MONTSERRATINA 5493 8’37 0’12 45775

EL GINESTAR 7094 10’81 1’79 3963

LA TORRE ROJA - CAN PRECIÓS 6448 9’83 0’94 6860

BARRI DE SALES 6317 9’63 7’84 806

GRUP SANT JORDI 3429 5’23 0’40 8573

CAN SELLARÈS 3205 4’89 0’49 6541

EL POBLAT ROCA 2438 3’72 0’18 13544

CAN PALMER - CAN BATLLORI 3622 5’52 0’40 9055

ALBARROSA - CAN GUARDIOLA 4476 6’82 1’56 2869

EL TORRENT BALLESTER 5045 7’69 0’36 14014

EL MAS RATÉS 2276 3’47 0’15 15173

TOTAL 65.598 100 20,41 3.214

DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER BARRIS

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000

BARRI ANTIC

L'EIXAMPLE CENTRE

LA MONTSERRATINA

EL GINESTAR

LA TORRE ROJA - CAN PRECIÓS

BARRI DE SALES

GRUP SANT JORDI

CAN SELLARÈS

EL POBLAT ROCA

CAN PALMER - CAN BATLLORI

L'ALBA-ROSA - CAN GUARDIOLA

EL TORRENT BALLESTER

EL MAS RATÉS


DOCUMENT BÀSIC


19

2.4 CLIMATOLOGIA

Viladecans, amb un clima mediterrani característic d’hiverns suaus i estius secs i calorosos,

està sotmès a un règim de pluges molt irregular tant en l’escala temporal com en la

distribució espacial.

La mitjana de temperatures al llarg de l’any és de poc més d’uns 16º C i la humitat relativa

oscil·la entre el 60 i el 85 %.

El factor que principalment influeix en la climatologia és la proximitat del mar, que fa que no

es registrin grans oscil·lacions tèrmiques i que les temperatures en les diverses estacions

siguin moderades.

Temperatura

Temperatura mitjana anual a Viladecans (2001-2014) 16’30 º

Temperatura mitjana màxima anual a Viladecans (2001-2014) 21’05 º

Temperatura mitjana mínima anual a Viladecans (2001-2014) 12’10 º

Precipitació

Precipitació mitjana anual a Viladecans (2001-2014) 556 mm

Mesos més plujosos octubre-novembre

Mesos més secs juny

Vent

Direcció dels vents dominants N

Velocitat mitjana dels vents dominants 1’41 m/s

Velocitat mitjana de la ratxa màxima diària del vent 6’7 m/s

Altres característiques meteorològiques del municipi

Amplitud tèrmica mitjana mensual 9’12 ºC

Mitjana de nombre dies de glaçada 5

Humitat relativa mitjana mensual 71’3 %

Mitjana mensual de la irradiació solar global diària 15’8 MJ/m2


DOCUMENT BÀSIC


20

Gràfica dades meteorològiques 2014

Gràfica temperatures 2014


DOCUMENT BÀSIC


21

ESTACIONS METEOROLÒGIQUES

Estació automàtica XEMA ubicada a Viladecans.

Codi: UG

Municipi: Viladecans

X UTM (M): 419544

Y UTM (m): 4572631

Altitud (m): 3

Variables:

- Temperatura (ºC)

- Humitat relativa (%)

- Precipitació (mm)

- Irradiància solar global (W/m2)

- Velocitat del vent a 2 m (m/s)

- Direcció del vent a 2 m (graus)

Data inici: 29/04/1993


DOCUMENT BÀSIC


22

2.5 INFRAESTRUCTURES I VIES DE COMUNICACIÓ

Viladecans és una localitat excel·lentment situada, en les proximitats de Barcelona, del port i

de l’aeroport.

Pel terme municipal de Viladecans transcorren les següents vies de comunicació:

2.5.1 XARXA VIÀRIA

Carretera/autopista Titularitat Punts

quilomètrics (origen-destí)

Ponts i túnels

C-31

Autovia El Vendrell – Figueres (Eix Costaner) Generalitat 186’26 - 189’24 3

C-32

Autopista El Vendrell – Barcelona (Autopista Pau Casals) Generalitat 50’37 - 52’86 4

C-245

Carretera Castelldefels - Esplugues de Llobregat Generalitat 6’23 - 8’71

B-204

Carretera Viladecans - El Prat de Llobregat Generalitat 0 - 3’59 3

B-210 Carretera Viladecans - Centre d’Emissors de Gavà

Generalitat 0 - 0’98

BV-2003

Carretera Sant Climent de Llobregat – Viladecans Diputació 6'33 - 8’27

2.5.2 XARXA FERROVIÀRIA

Línia de ferrocarril Dades Ponts i túnels

Línia 2 Rodalies (Vilanova - Maçanet) Estació RENFE Viladecans

p.k. 663’160 – 665’680 4

La via ferroviària discorre al sud del nucli urbà.


DOCUMENT BÀSIC


23


DOCUMENT BÀSIC


24

2.6 ACTIVITATS ECONÒMIQUES I PRODUCTIVES

Població assalariada a Viladecans SECTOR RGSS i REMC AUTÒNOMS

Agricultura 8 38

Indústria 1.677 263

Construcció 1.129 618

Serveis 8.120 2.908

Total 10.934 3.827

ACTIVITAT RGSS i REMC AUTÒNOMS

Agricultura, ramaderia i pesca 8 38

Indústries extractives 6 0

Indústries manufactureres 1667 251

Energia elèctrica i gas 0 2

Aigua, sanejament i gestió de residus 4 10

Construcció 1129 618

Comerç a l’engròs i al detall 2152 904

Transport i emmagatzematge 1005 639

Hostaleria 791 376

Informació i comunicacions 325 77

Activitats financeres i d’assegurances 30 59

Activitats immobiliàries 44 37

Activitats professionals i tècniques 358 191

Activitats administratives i auxiliars 580 135

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 516 0

Educació 1101 84

Activitats sanitàries i serveis socials 909 103

Activitats artístiques i d’entreteniment 124 47

Altres serveis 181 256

Activitats de les llars 3 0

Organismes extraterritorials 1 0

No classificats 0 0


DOCUMENT BÀSIC


25


DOCUMENT BÀSIC


26

2.7 SERVEIS BÀSICS

2.7.1 XARXA DE GAS

Línia de gasificació Dependència (Companyia)

Es disposa cartografiada en format digital GAS NATURAL

2.7.2 XARXA ELÈCTRICA

Línia elèctrica / Estacions transformadores

Tipus Companyia

Central elèctrica Transformadora ENDESA

Línies AT (cartografiades) 220 i 110 kv ENDESA

2.7.3 XARXA D’AIGUA POTABLE

Companyia

AIGÜES DE BARCELONA


DOCUMENT BÀSIC


27

ANÀLISI DE RISC

I VULNERABILITAT MUNICIPAL


DOCUMENT BÀSIC


28

3.1 RISCOS ESPECIALS

El risc es defineix en general com una mesura de la probabilitat que es produeixi un

determinat succés en funció a les seves conseqüències. En el marc de la planificació de

protecció civil, aquest succés es concreta en una determinada situació d’emergència que pot

afectar les persones, el medi ambient o els béns. També en aquest marc, es tendeix a

identificar el terme risc amb el fet que origina aquesta situació d’emergència (un accident,

una inundació, un incendi, etc.).

Sota aquesta perspectiva, i en funció de la seves característiques, hi ha una sèrie de riscos

que requereixen metodologies tècnico-científiques adequades i més o menys sofisticades,

per estudiar-los, tractar-los i avaluar-los. D’entre aquests, els riscos especials són aquells

per als quals hi ha planificació d’emergències a nivell autonòmic, és a dir, aquells per als

quals la Generalitat de Catalunya ha aprovat el corresponent pla especial de protecció civil.

Els riscos específics són aquells que poden afectar el municipi i per als quals no hi ha un

pla especial de la Generalitat elaborat.

Nivell de risc del municipi segons els plans especials de la Generalitat:

Segons la normativa vigent i segons els plans d’emergència especials de la Generalitat de

Catalunya, a la taula següent s’indiquen quins dels riscos especials llistats, afecten

aquest municipi.

S’indica també, per cada risc especial: quin és el nivell de risc del municipi (d’acord amb el

pla especial de la Generalitat) i si el municipi té obligació o recomanació d’elaborar el

corresponent PAM. S’hi inclou també informació rellevant sobre cadascun d’aquests riscos,

a nivell municipal:


DOCUMENT BÀSIC


29

RISC D’INCENDIS FORESTALS

Contemplat al Pla Especial d’Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT)

Afectació al municipi: SI

Nivell de risc del municipi: perillositat molt alta

Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: OBLIGAT

RISC D’INUNDACIONS

Contemplat al Pla Especial d’Inundacions de Catalunya (INUNCAT)


Nivell de risc del municipi: risc molt alt


RISC DE NEVADES

Contemplat al Pla Especial d’Emergències per a Nevades a Catalunya (NEUCAT)


Nivell de risc del municipi: important


RISC QUÍMIC

Contemplat al Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (PLASEQCAT)


Nivell de risc del municipi: mitjà

Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: RECOMANAT

RISC DE CONTAMINACIÓ MARINA

Contemplat al Pla Especial d’Emergències per Contaminació Accidental d’Aigües Marines a

Catalunya (CAMCAT)


Nivell de risc del municipi: perillositat i vulnerabilitat elevada


RISC AERONÀUTIC

Contemplat al Pla Especial per a emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT)


Nivell de risc del municipi: important



DOCUMENT BÀSIC


30

RISC SÍSMIC

Contemplat al Pla Especial de Sismes de Catalunya (SISMICAT)

Afectació al municipi: ---

Nivell de risc del municipi: baix


RISC RADIOLÒGIC

Contemplat al Pla Especial per a emergències Radiològiques de Catalunya (RADCAT)


Nivell de risc del municipi: baix


RISC DE TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

Contemplat al Pla Especial de Transport de Mercaderies Perilloses de Catalunya (TRANSCAT)


Nivell de risc del municipi: ---

Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: NO

RISC D’ALLAUS

Contemplat al Pla Especial d’Emergències per Allaus a Catalunya (ALLAUCAT)


Nivell de risc del municipi: ---

Obligació / recomanació d’elaborar el PAM: NO


DOCUMENT BÀSIC


31

RISC D’INCENDIS FORESTALS

Segons el Pla Especial d’Incendis Forestals de Catalunya (INFOCAT), el municipi de

Viladecans està considerat com a municipi amb risc d’incendi forestal i, en conseqüència, ha

de fer el Pla d’actuació municipal pel perill molt alt d’incendis forestals.

El terme municipal de Viladecans està situat en la regió natural del sistema mediterrani. El

clima és el típic de la zona, amb estius càlids i secs, pluges concentrades a la tardor i

primavera i hiverns suaus. La vegetació és també típicament mediterrània. Els alzinars han

estat substituïts per pinedes de pi blanc i de pi pinyoner, amb grans superfícies cobertes per

matolls.

La zona forestal està delimitada al NW del terme municipal, i es fa extensiva a zones

forestals dels municipis veïns de Gavà, Sant Climent de Llobregat i Sant Boi de Llobregat.

La massa forestal ocupa una superfície de 250'9 hectàrees.

Els sectors més importants de massa forestal són la muntanya de Sant Ramon (somontà i

part alta), Mas Ratés-Roureda, el bosc de Can Seguí-Can Guardiola i el torrent de Pere

Trius, situats a la part nord del municipi; d’altra banda hi ha La Pineda, a prop de la platja.

El nucli urbà de Viladecans ha anat creixent cap a la zona forestal i, justament per la

proximitat a la zona de risc, es poden considerar alguns barris com a zones de risc.

Una anàlisi dels elements vulnerables ens indica que als barris de Can Guardiola, Albarrosa,

Mas Ratés, La Roureda i El Ginestar viu una població de 1.052 persones a menys de 50

metres de la zona forestal (21.575 habitants en un radi de 500 metres al voltant del forest).

Així mateix, a prop de la zona forestal es localitzen els col·legis Germans Amat Targa i Goar,

així com l’estadi de beisbol.

Igualment, es poden considerar diverses infraestructures com, per exemple, la

carretera BV-2003, que uneix les localitats de Viladecans i Sant Climent de Llobregat, a més

d’un gran nombre de camins forestals, la subestació elèctrica a la muntanya de Sales, etc.


DOCUMENT BÀSIC


32

Cal destacar l’existència de casetes, petits magatzems i, fins i tot, d’alguna masia que es

troben aïllats o semi-aïllats i dispersos per l'interior de la zona muntanyosa, i als quals

s’accedeix pels camins forestals. Altre element a considerar és l’ermita de Sant Ramon,

molt concorreguda per persones que pugen a visitar-la.

De l’anàlisi històrica realitzada, se’n pot destacar que el terme municipal de Viladecans s’ha

vist afectat en múltiples ocasions per incendis forestals de major o menor envergadura.

En moltes ocasions s’ha aconseguit extingir-los ràpidament, i la superfície cremada no ha

estat gaire extensa.

Anàlisi dels Incendis forestals que han succeït al municipi durant 40 anys (període de 1970 a

2010):


DOCUMENT BÀSIC


33

Any

Nombre d'incendis

Superfície

(Ha)

Superfície arbrada

(Ha)

Superfície no arbrada

(Ha)

1970 5 95,30 18 77,3

1971 2 11,00 6 5

1972 0 0,00 0 0,00

1973 1 6,00 6 0

1974 4 27,50 10 17,5

1975 3 8,20 5,2 3

1976 1 1,00 0,1 0,9

1977 2 3,30 0,3 3

1978 4 24,00 2 22

1979 3 3,90 0,6 3,3

1980 0 0,00 0 0

1981 3 11,00 0,3 10,7

1982 4 3,50 2,5 1

1983 1 3,00 3 0

1984 0 0,00 0 0

1985 4 17,50 1,3 16,2

1986 0 0,00 0 0

1987 2 3,70 2,4 1,3

1988 2 2,26 1,406 0,858

1989 0 0,00 0 0

1990 1 0,02 0 0,015

1991 8 5,32 2,875 2,445

1992 3 0,80 0 0,8

1993 2 0,80 0,1 0,7

1994 1 3,00 0,5 2,5

1995 8 18,01 7,75 10,26

1996 0 0,00 0 0

1997 1 1,60 0,8 0,8

1998 2 4,50 1,9 2,6

1999 5 0,14 0,04 0,1

2000 3 0,05 0,05 0

2001 7 1,86 0,84 1,02

2002 2 0,47 0,02 0,45

2003 4 0,93 0,23 0,7

2004 3 0,36 0,06 0,3

2005 3 39,64 14,8 24,84

2006 7 0,13 0,04 0,09

2007 2 0,00 0,000 0,000

2008 5 1,21 0,135 1,078

2009 3 0,64 0,300 0,340

2010 5 40,87 6,200 34,070

Total 116 298,79

Mínim 0 0,00

Màxim 8 95,30

Mitjana 2,8 8,33


DOCUMENT BÀSIC


34

Evolució de les hectàries cremades a la zona

forestal de Viladecans

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

1970

1972

1974

1976

1978

1980

1982

1984

1986

1988

1990

1992

1994

1996

1998

2000

2002

2004

2006

2008

2010

Any

Evolució nre. d'incendis i superfície/ incendi a Viladecans

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

1970 1972 1974 1976 1978 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 Any

Superfície (Ha)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Nre. incendis

superfície cremada per incendi nombre d'incendis


DOCUMENT BÀSIC


35

RISC D’INUNDACIONS

Segons l’anàlisi de risc del Pla Especial d’Inundacions de Catalunya (INUNCAT), el risc

potencial d’inundacions a Viladecans és molt alt i, en conseqüència, ha de fer el Pla

d’actuació municipal.

Les tipologies d’aquests inundacions són per acumulacions pluvials i per avingudes o

desbordament de les lleres de les rieres, provocades o potenciades per precipitacions,

obstrucció de lleres o acció de marees i vents.

Aquest fenomen és freqüent a causa de les característiques climàtiques mediterrànies, i es

veu agreujat per l’orografia del municipi.

Viladecans, amb un clima mediterrani característic amb hiverns suaus i estius secs i

calorosos, està sotmès a un règim de pluges molt irregular, tant en l’escala temporal com en

la distribució espacial.

Normalment, des de mitjan agost fins a finals de novembre, es produeixen les precipitacions

més importants, tot i que és possible que es puguin produir inundacions durant tot l’any.

La distribució anual de pluges és màxima a la tardor i mínima a l’estiu o l’hivern, amb

episodis aïllats d’alta intensitat de pluja superiors a 100 litres/m2 en 24 hores. La seva

durada va des de 24 hores fins als 3 o 4 dies. Aquest fenomen és decisiu en la problemàtica

del drenatge urbà.

Els episodis tempestuosos són produïts per temporals de llevant o llevantades, fronts

freds…

La zona alta de la conca és una àrea muntanyosa amb una forta pendent del 10% amb una

llera ben definida en les rieres i torrents existents que origina una ràpida concentració de

cabals a la zona baixa. Aquesta zona inferior, presenta una pendent molt suau inferior al 1%,

estant ocupat per una activitat agrícola quasi en la seva totalitat. El sector de transició

comprès entre la zona alta i la baixa de la conca correspon a la zona urbanitzada.


DOCUMENT BÀSIC


36

Els principals eixos que desguassen la localitat, xarxa de drenatge, són les rieres, un

sistema de corredores agrícoles i d’aigües pluvials i les zones humides de la Murtra i la

Llacuna del Remolar.

Les rieres i els torrents del municipi, en especial la riera de Sant Climent i la riera de Sant

Llorenç, són lleres seques i no gaire llargues que desguassen impetuosament quan es

produeixen les tempestes de la tardor. Aquestes tempestes, de gran virulència i amb

elevades intensitats de precipitació en curts terminis de temps, generen grans cabals que les

lleres, als seus trams finals, són incapaces d’absorbir.

L’alta densitat demogràfica i l’alt grau d’urbanització i desenvolupament suposen un

increment dels riscs i una dificultat en la resolució dels possibles problemes d’inundacions

derivats de pluges intenses.

Les rierades en el delta del Llobregat són el resultat d'una intensa pluja en un temps molt

curt que la plana deltaica no pot desaiguar a la mateixa velocitat. Això fa que s’acumuli uns

volums d'aigua que no pot desaiguar en menys de 3-5 dies; aquest fet suposa greus

pèrdues per a l’agricultura hortícola del municipi.

Viladecans s’ha vist afectada en múltiples ocasions per aquest fenomen i els danys produïts

han estat molt considerables. Hi ha constància d’importants inundacions a la localitat els

anys 1143, 1315, 1617,...1898, 1907, 1913, etc., així com en dates més recents: 1962, 1971,

1982, 1983, 1987, 1988, 2002...

Les inundacions de 1983, per exemple, van ocasionar quantiosos danys a l’agricultura,

indústria, comerç, obres i altres béns, valorats en 165.000.000 pessetes. Així mateix, les

inundacions de 1988 van provocar el desallotjament de 300 persones del barri de Sales, per

desbordament de la riera de Sant Climent, a més de danys materials valorats en

410.222.000 pessetes.

La construcció de les basses de laminació de Sant Llorenç i de Torrent Fondo, contribueix

enormement a la gestió de la prevenció d'inundacions a la nostra localitat.


DOCUMENT BÀSIC


37

Punts d’actuació prioritària

Diferents punts de la carretera C-245, especialment el tram comprès entre el torrent

fondo i el terme municipal de Sant Boi (zona de Can Calderon) i el tram comprès entre

l’ Av. Doctor Fleming i c/ Agricultura

Punts conflictius

Corba que fa la riera de Sant Llorenç desprès de la via fèrria (a prop de la deixalleria)

Confluència (desembocadura) de la riera de Sant Llorenç amb la riera de Sant Climent,

per sota del pont de la via fèrria (tot just a l’encreuament amb la C-32).

Desembocadures del Remolar i la riera de Sant Climent (cal tenir en compte la dificultat

de trencament de la barrera de sorra)

En aquest sentit, caldrà vigilar igualment de forma important:

- El Polígon industrial Centre (c/ Agricultura amb c/ Forja, c/ Llobatona i Av. Ferrocarril)

- El correcte funcionament dels cargols d’Arquímedes, les comportes, l’EDAR,... a la zona agrícola

- Les sortides de tapes del clavegueram

- L’estat i emplenat de les basses de laminació:

Bassa de Sant Llorenç

Bassa de Ctra. del Prat


DOCUMENT BÀSIC


38

RISC DE NEVADES

Tot el terme municipal es troba per sota dels 400 metres però té més de 20.000 habitants i,

en conseqüència, segons els criteris que estableix el Pla Especial d'Emergències per a

Nevades a Catalunya (NEUCAT), el municipi de Viladecans ha d’elaborar el Pla d’actuació

municipal.

En principi, és poc probable l’afectació per aquest fenomen però una possible nevada o

glaçada podria provocar problemes pel fet de no estar preparats.

Es considera que el factor més important és la vulnerabilitat de la mobilitat.

La principal afectació es contemplaria a les zones altes del municipi (Albarrosa, Mas

Ratés,...) i els carrers amb pendents pronunciades.


DOCUMENT BÀSIC


39

RISC QUÍMIC

A Viladecans no es troba ubicada cap instal·lació industrial afectada pel RD 1254/99, ni

instal·lacions classificades segons la normativa d’explosius o aparcaments de mercaderies

perilloses d’Adif, però és un municipi amb elements vulnerables ubicats en zones de perill

d’instal·lacions de nivell alt de l’esmentat decret i, en conseqüència, té la recomanació

d’elaborar el Pla d’Actuació Municipal (PAM) del PLASEQCAT .

Aquestes empreses són:

Aigües de Barcelona, Empresa metropolitana de Gestió del Cicle Integral de

l’Aigua, S.A. (Sant Joan Despí)

Bayer Materialscience, S.L. (Barcelona)

Empresa AIGÜES DE BARCELONA, S.A.

Localització Sant Joan Despí

Substàncies Clor líquid

Risc principal Dispersió tòxica

Mesures de protecció Confinament

Empresa BAYER MATERIALSCIENCE, S.L.

Localització Barcelona

Substàncies Hidrazina

Risc principal Dispersió tòxica

Mesures de protecció Confinament

El municipi de Viladecans es troba a la zona d’alerta en cas d’accident a les instal·lacions

d’Aigües de Barcelona, Empresa metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua, S.A., i

Bayer Materialscience, S.L.


DOCUMENT BÀSIC


40

Escenaris accidentals: AIGÜES DE BARCELONA, EMPRESA METROPOLITANA DE GESTIÓ DEL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA, S.A.

Escenari Dispersió tòxica

Categoria 3B

Substància Clor líquid

Descripció de l’accident Ruptura parcial del 10% de diàmetre i fuga líquida

Zona d’evacuació ***

Zona d’intervenció ***

Zona d’alerta 3.380 m


DOCUMENT BÀSIC


41

BAYER MATERIALSCIENCE, S.L.

Escenari Dispersió tòxica

Categoria 3C

Substància Hidrazina

Descripció de l’accident Fuita del reactor CA-14 per orifici equivalent de diàmetre 10 mm

Zona d’evacuació ***

Zona d’intervenció ***

Zona d’alerta 6.500 m


DOCUMENT BÀSIC


42

RISC DE CONTAMINACIÓ MARINA

Seguint els criteris contemplats al Pla especial d’emergències per Contaminació Accidental

d’Aigües Marines a Catalunya (CAMCAT), tots els municipis litorals catalans estan obligats a

redactar el seu Pla d’Actuació.

Es considera que a Viladecans la vulnerabilitat en front una contaminació marina accidental

és elevada, valor màxim total 4 (d’una escala de valors 1 a 5).

Igualment, es considera que el grau de perill en front una contaminació marina accidental és

també elevat, valor 3 (d’una escala de valors 1 a 4)

En conseqüència, Viladecans ha d’elaborar el pla d’actuació municipal per aquest risc.

VALORS DE VULNERABILITAT Considerats en l’afectació municipal

VALORS DE PERILL

(1-4)

REDACCIÓ PAM

Demogràfic

Turístic

Pesca

Zones d’interès mediambiental

infralitoral

litoral

MÀXIM TOTAL

(1-5)

3

4

1

Delta del Llobregat

3

2

4

3

OBLIGAT


DOCUMENT BÀSIC


43

RISC AERONÀUTIC

D’acord amb el Pla especial per a emergències aeronàutiques a Catalunya (AEROCAT), es

considera el municipi de Viladecans amb risc alt degut a la ubicació d’elements vulnerables

del territori en la zona I de l’aeroport de Barcelona (zona d’influència: zona circular de radi de

8 Kilòmetres centrada en la pista d’aterratge).

En conseqüència, Viladecans té l’obligació d’elaborar el Pla d’actuació municipal per aquest

risc.


DOCUMENT BÀSIC


44

De les diferents fases de vol d’una aeronau, se sap que les que tenen major probabilitat que

l’aeronau pateixi un accident són l’aterratge i l’enlairament. A més, tenint en compte el traçat

de la pista, es pot analitzar quins territoris tenen major probabilitat de rebre l’impacte d’una

aeronau en cas que l’accident aeronàutic arribi a donar-se. En base a aquests càlculs s’han

definit les zones I i II al voltant de les instal·lacions aeronàutiques.

L’afectació dels municipis per aquest risc ve lligada a la ubicació d’aquests en alguna de les

zones de planificació de les instal·lació aeronàutica. Els municipis amb major risc són

aquells que s’ubiquen a les rodalies d’aeroports i/o aeròdroms, i majorment aquells que es

troben alineats amb la pista d’aterratge i/o enlairament.

VILADECANS


DOCUMENT BÀSIC


45

RISC SÍSMIC

Segons el Pla especial de Sismes de Catalunya (SISMICAT), han d’elaborar el corresponent

Pla d’Actuació Municipal:

- Els municipis que tinguin una intensitat sísmica prevista igual o superior a VII en un

període de retorn associat de 500 anys

- Els municipis pels que s’ha calculat que es superaria el llindar de dany de referència en el

parc d’edificis d’habitatge en cas que es produeixi el màxim sisme esperat en l’esmentat

període de 500 anys

Segons el mapa de perillositat sísmica, Viladecans té una intensitat màxima prevista en un

període de 500 anys de VI graus de l’escala MSK i, en conseqüència, únicament es

recomana l’elaboració del corresponent pla d’actuació municipal.

VILADECANS


DOCUMENT BÀSIC


46

RISC RADIOLÒGIC

Segons el Pla Especial per a emergències Radiològiques de Catalunya (RADCAT), està

obligat a tenir un pla d’actuació municipal qualsevol municipi que compleixi almenys un dels

següents punts:

- Té una o més instal·lacions radioactives de primera categoria en el seu terme municipal.

- Té una o més instal·lacions radioactives de segona categoria en el seu terme municipal.

S’exceptuen instal·lacions radioactives que tenen només aparells de raigs X o

acceleradors de partícules que no poden induir radioactivitat artificial.

- Té una o més instal·lacions de vigilància radiològica (del sector de valorització de metalls)

o part del seu terme municipal es troba dintre d’un cercle de radi 1 km al voltant d’alguna

d’aquestes instal·lacions.

- Té una o més instal·lacions nuclears, diferents de centrals nuclears de producció

d’energia elèctrica, en el seu terme municipal.

El municipi de Viladecans no està afectat per cap d’aquest requisits. Part del terme

municipal es troba dintre d’un cercle de radi 2 km al voltant d’alguna instal·lació de vigilància

radiològica (del sector de valorització de metalls) i, en conseqüència, no està obligat a tenir

el PAM, únicament se’l recomana la seva elaboració.


DOCUMENT BÀSIC


47

RISC EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PERILLOSES

Hi ha determinades àrees a Catalunya que pateixen un risc més gran, és a dir, tenen una

probabilitat més elevada de ser afectades per un accident en el transport de mercaderies

perilloses per carretera o ferrocarril que altres llocs.

La identificació d'aquestes zones es basa en:

1. L'anàlisi de fluxos, elaborat d'acord amb dades obtingudes mitjançant mostres de

comptatges en carreteres i autopistes, consultes a empreses i entitats públiques i

privades en general, sobre el flux d'entrades i sortides, classes i quantitats de

mercaderies perilloses, i dades facilitades per empreses de ferrocarril i per associacions

de transportistes.

2. Els estudis de sinistrabilitat, basats en dades sobre freqüències d'accidents distribuïdes

geogràficament.

3. La informació d'elements vulnerables, que té en compte principalment àrees de

poblacions i zones d'especial interès mediambiental.

Aquest recull de dades permet identificar les poblacions i vies amb més risc:

Poblacions i vies amb flux molt important (més de 150 camions per dia estàndard).

Poblacions i vies amb flux important (entre 100 i 150 camions per dia estàndard).

Segons el Pla especial de Transport de Mercaderies Perilloses a Catalunya (TRANSCAT), el

municipi de Viladecans no està afectat per aquest risc i, en conseqüència, no està obligat a

elaborar el pla d’actuació municipal, no obstant, s’ha de tenir present la possibilitat d’un

accident d’aquestes característiques.


DOCUMENT BÀSIC


48

3.2 RISCOS ESPECÍFICS

Resultat de l’experiència històrica i d’una anàlisi preliminar, es posa de manifest que el

municipi també és objecte de riscos específics, els quals són prou importants per a

considerar l’adopció d’accions de planificació d’emergències en els corresponents manuals

d’actuació.

A continuació s’indiquen quins dels riscos afecten el municipi amb prou intensitat com

per ser objecte d’un pla específic:

Actes de foc: espectacles piromusicals, castell de focs, correfocs, fogueres,…

Actes festius i multitudinaris al carrer : Festa Major, Teatre al Carrer, Concerts,…

Activitats en llocs de pública concurrència: centres sanitaris, docents, d’oci,…

Fenòmens climatològics adversos (onada de calor, onada de fred, ventades,…)

Cal contemplar també altres riscos específics:

- Incendis, explosions, fuites o ensorraments urbans

- Emergències de les activitats industrials del municipi

- Emergències en la xarxa de serveis bàsics o subministraments bàsics

- Accidents viaris i ferroviaris

- Riscos sanitaris (intoxicacions massives, plagues animals,...)


DOCUMENT BÀSIC


49

Activitats de pública concurrència

A Viladecans hi ha una gran diversitat d’actuacions i d’esdeveniments públics; alguns es

poden considerar amb cert grau de risc per la gran afluència de públic, per l’ús de material

pirotècnic,...

Aquestes activitats comporten aglomeracions de gent en un espai determinat i en un temps

limitat i, en conseqüència, és necessària una exhaustiva gestió d’emergències que

garanteixi la seguretat de totes les persones i béns.

És fonamental una planificació específica amb una profunda anàlisi dels riscs, l’adopció de

les oportunes mesures de prevenció, i l’organització i coordinació adients dels grups

actuants d’emergència, amb l’objectiu general de millorar els nivells de seguretat de tots els

actes i activitats que comportin riscos: Festa Major, Teatre al Carrer, Fira de Sant Isidre, focs

d’artifici, correfocs, concerts, cavalcada de Reis Mags, Carnestoltes, grans esdeveniments

esportius, etc.

Instal·lacions de pública concurrència

Es considera molt important que els diferents centres de pública concurrència de la localitat

disposin de l’oportuna seguretat.

S’ha de vetllar per l’acompliment estricte de les mesures de seguretat, amb l’elaboració,

implantació i manteniment de plans d’autoprotecció.

Risc climàtics

Les grans variacions tèrmiques poden provocar efectes negatius en la salut de la població,

especialment en la de les persones més vulnerables.

Entre d’altres actuacions, s’han de preveure mecanismes d’informació i recomanacions a la

població i, d’altra banda, cal adoptar sistemes de seguiment i suport a les persones

vulnerables.


DOCUMENT BÀSIC


50

L’anàlisi d’aquests riscos determina uns objectius essencials:

Predir, amb la màxima antelació que permetin els mitjans tècnics, les possibles

situacions meteorològiques de risc.

Minimitzar els efectes negatius del risc sobre la salut de la població, especialment de les

persones més vulnerables.

Coordinar les mesures i els recursos existents per fer front a la possible situació

d’emergència.

S’hi poden considerar els riscos per onada de calor, onada de fred,...

Els episodis de fortes ventades són ocasionals encara que poden pertorbar el normal

funcionament del municipi i causar danys personals i materials.


DOCUMENT BÀSIC


51

3.3 RISCOS INCLOSOS DINS DEL PLA BÀSIC

El pla bàsic municipal de protecció civil és el pla que, amb caràcter general, s’utilitza a nivell

municipal per a la gestió de les emergències, llevat d’aquells riscos que en disposin d’un pla

municipal propi (especial o específic).

Els plans bàsics d’emergència municipals són homòlegs al PROCICAT i estan vinculats a

aquest, amb el qual s’han de coordinar.

A banda dels riscos anteriors, el PBEM també ha de tenir en compte si el municipi està

afectat per: el “Pla d’actuació del Procicat per a emergències en el transport de viatgers per

ferrocarril” i/o pel “Pla d’actuació del Procicat per pandèmies”. En cas afirmatiu, el PBEM ha

de preveure les actuacions a fer per gestionar a nivell municipal, aquests riscos.

La taula següent indica si el municipi té risc de pandèmia o risc associat al transport de

viatgers per ferrocarril:

Tipus de risc Afectació

al municipi

Municipi obligat / recomanat

Risc en el transport de viatgers per ferrocarril (Pla d’actuació del Procicat per a emergències en el transport de viatgers per ferrocarril)

NO No obligat

Risc de pandèmia (Pla d’actuació del Procicat per pandèmies)

SÍ Obligat


DOCUMENT BÀSIC


52

Finalment, el pla AEROCAT (Pla especial per a emergències aeronàutiques de Catalunya)

estableix que tenen obligació de contemplar en el Pla Bàsic Municipal (PBEM) una

estructura operativa específica, així com actuacions concretes de suport logístic per donar

resposta a emergències de tipus aeronàutic, els municipis que compleixin alguna de les

condicions següents:

- Municipis inclosos en la zona d’afectació de 8 kilòmetres que envolta els aeroports, que

tinguin una població superior a 20.000 habitants.

- Municipis inclosos total o parcialment en la zona I o zona II dels aeroports, i que el territori

inclòs en alguna d’aquestes zones NO tingui elements vulnerables.

La taula següent indica si el municipi compleix alguna de les dues condicions anteriors, i per

tant si té obligació de preveure al seu PBEM les actuacions a fer:

Tipus de risc

(Si/No)

Municipi obligat / no obligat

a preveure-ho al PBEM

El municipi està inclòs en la zona d’afectació de 8 kilòmetres que envolta els aeroports i té una població superior a 20.000 habitants?

--- No obligat

El municipi està inclòs total o parcialment en la zona I o zona II dels aeroports, i el territori inclòs en alguna d’aquestes zones NO té elements vulnerables?

--- No obligat

Segons el Pla AEROCAT, Viladecans està obligat a elaborar el pla d’actuació municipal per

a emergències aeronàutiques, perquè és un municipi inclòs total o parcialment en la zona I o

zona II de l’aeroport de Barcelona i el territori inclòs en aquesta zona té elements

vulnerables.


DOCUMENT BÀSIC


53

3.4 ALTRES RISCOS

El “Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües

avall de l’embassament de Flix” defineix quins són els municipis, des de l’embassament de

Flix fins a la seva desembocadura, que es poden veure afectats per episodis de

contaminació de les aigües del riu Ebre, des de l’embassament de Flix fins a la seva

desembocadura, que es puguin produir durant les operacions de descontaminació de

l’embassament.

La taula següent indica si el municipi té aquest risc, i per tant si ha de tenir previstes les

actuacions a fer, des del punt de vista municipal:

Tipus de risc

Afectació

al municipi

Municipi

obligat / recomanat

Risc de contaminació accidental aigües avall de Flix (Pla d’actuació del PROCICAT: emergències per episodis de contaminació a l’Ebre aigües avall de l’embassament de Flix)

NO

No obligat


DOCUMENT BÀSIC


54

3.5 DEFINICIÓ DE CAMPANYES INFORMATIVES

Determinades situacions de risc són estacionals, sigui per motius inherents al mateix risc

(com els condicionants meteorològics), sigui per motius derivats de l’increment temporal dels

elements vulnerables.

Es duran a terme les següents campanyes de prevenció i d’informació a la població:

Incendis forestals:

- època d’alt / molt alt risc d’incendis forestals del 15 de març al 15 d’octubre.

Inundacions:

- època d’alt / molt alt risc d’inundacions o fortes pluges des de mitjan d’agost a finals

de novembre.

Nevades i glaçades:

- època d’alt / molt alt risc de nevades a l’hivern , malgrat tot, cal tenir present que a

causa de les fortes irregularitats que presenta el clima, es poden donar nevades de

forma extraordinària en èpoques no habituals.

Es col·laborarà amb totes aquelles campanyes que es duguin a terme des de la

Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Protecció Civil.

Es realitzarà una revisió del programa de les activitats de protecció civil que es portaran a

terme durant l’any i de la previsió del pressupost: actualització dels plans, revisió de la

Comissió de Protecció Civil Municipal, proposta de activitats en matèria de protecció civil,

previsió, prevenció, campanyes d’informació,...


DOCUMENT BÀSIC


55

CALENDARI D’ACTIVITATS DE PROTECCIÓ CIVIL LOCAL I CAMPANYES INFORMATIVES

GEN

FEB

MAR

ABR

MAI

JUN

JUL

AGO

SET

OCT

NOV

DES

Revisió del programa

d'activitats anuals

Incendis forestals

Inundacions

Nevades/Glaçades

Químic

Revetlles

Festa Major

Escoles

Preparació de la campanya: planificació o actualització del pla, reunions prèvies i mesures.

Campanya d’informació a la població i planificació o actualització dels PAU

Campanya i període de risc


DOCUMENT BÀSIC


56

ORGANITZACIÓ MUNICIPAL

DE LA PROTECCIÓ CIVIL


DOCUMENT BÀSIC


57

4.1 ESTRUCTURA INSTITUCIONAL

4.1.1 ÒRGANS AMB FUNCIONS DE PROTECCIÓ CIVIL

ALCALDE

L’alcalde del municipi és l’autoritat de protecció civil d’àmbit municipal, i per tant el director

del Pla municipal de protecció civil o responsable municipal de l’emergència. Pot encomanar

les funcions de direcció del Pla al / a la tinent/a d’alcalde (o a altres regidors/es, si en

manquen).

L’alcalde és el responsable màxim de l’elaboració, la implantació i l’execució del Pla de

protecció civil municipal.


DOCUMENT BÀSIC


58

COMISSIÓ MUNICIPAL DE PROTECCIÓ CIVIL

La Comissió Municipal de Protecció Civil és aquell òrgan que en el municipi vetlla per la

prevenció i la seguretat del municipi. És el marc de col·laboració, coordinació i presa

d’acords entre els diversos serveis municipals i entre les diferents administracions amb

incidència en el municipi en matèria d’anàlisi de risc, prevenció, planificació, intervenció,

informació a la població i rehabilitació.

La Comissió Municipal de Protecció Civil, la presideix l’Alcalde i en poden ser membres

aquells organismes i les persones que puguin tenir un paper durant l’emergència:

coordinador municipal de Protecció Civil, Bombers, Policia Local, Mossos d’Esquadra,

responsables sanitaris municipals, organismes i entitats d’interès en una emergència...

Es reuneix de manera periòdica (com a mínim, dues vegades l’any).

Les funcions de la Comissió Municipal de Protecció Civil són:

Proposar l’elaboració del Pla i dels manuals d’actuació municipal que es considerin

necessaris per al municipi.

Informar els diferents documents del Pla de protecció civil municipal.

Promoure i supervisar la implantació, l’actualització, la revisió dels diferents documents

del Pla.

Promoure les campanyes de formació i informació ciutadana, així com d’aquells

organismes i entitats que consideri necessaris.

Analitzar i avaluar, després d’un greu risc o sinistre, les actuacions realitzades per veure’n

l’eficàcia i detectar-ne i corregir-ne les possibles errades.

Homologar els plans d’autoprotecció de les empreses, establiments, centres,

dependències, instal·lacions o activitats d’interès per a la protecció civil municipal, d’acord

amb el Decret 30/2015, de 3 de març.


DOCUMENT BÀSIC


59

Promoure, agilitzar i vetllar totes aquelles qüestions relacionades amb protecció civil que

cregui convenient; en particular:

- L’intercanvi d’informació entre serveis i administracions.

- El compliment dels acords.

- La realització dels estudis de risc que siguin necessaris.

- La realització dels projectes de prevenció que siguin necessaris.

- La previsió del risc en la planificació de l’ús del sòl.

- La mobilitat i intercanvi de mitjans.

- La intervenció en les línies mestres de la rehabilitació.

La Comissió Municipal de Protecció Civil està presidida per l’alcalde i formada per:

Responsable municipal de l’emergència, que és l’alcalde.

Regidor responsable de la protecció civil municipal

Director de Serveis de Seguretat i Convivència

Tècnic de Protecció Civil municipal.

Responsables tècnics municipals que puguin estar implicats en una situació

d’emergències

Responsables del grups d’actuació (Intervenció, Sanitat, Logístic i Acollida i Ordre i

Avisos a la Població) tant propis com aliens.

Entitats i/o empreses implicades o que siguin d’interès en una emergència

Altres responsables que es considerin oportuns


DOCUMENT BÀSIC


60

4.1.2 ESTRUCTURA MUNICIPAL EN CAS D’EMERGÈNCIA

COMITÈ MUNICIPAL D’EMERGÈNCIES

L’estructura municipal per fer front a les emergències és el Comitè d’Emergències, format

per:

El responsable municipal de l’emergència o director del Pla, que és l’alcalde.

El Consell Assessor, que assisteix el director en les seves funcions.

El Gabinet d’informació, que és l’òrgan mitjançant el qual el responsable de

l’emergència es comunica amb els ciutadans pels mitjans de comunicació social i

d’altres.


DOCUMENT BÀSIC


61

Consell Assessor

Funcions:

Assessorar el director del pla, l’alcalde.

Analitzar i valorar la situació, aportant-hi tota la informació i trametent les instruccions de

l’alcalde als seus respectius col·laboradors.

Altres funcions específiques per a cada risc concret.

Composició:

- Regidor responsable de la Protecció Civil municipal

- Director de Serveis de Seguretat i Convivència

- Tècnic de Protecció Civil municipal.

- El cap del Grup Local d’Intervenció.

- La cap del Grup Local Sanitari.

- El cap del Grup Local Logístic i d’Acollida.

- El cap del Grup Local d’Ordre i Avisos a la Població.

- El/La cap del Grup Local Específic pel Risc.

- Altres en funció del risc a criteri del director del Pla.

El director del Pla pot decidir la inclusió de més membres, i en particular de persones

privades i representants d’òrgans de l’Administració pròpia o d’altres administracions

l’especialitat de les quals sigui oportuna.


DOCUMENT BÀSIC


62

Gabinet d’Informació Municipal

El Gabinet d’Informació Municipal és l’òrgan responsable de donar la informació en el

moment de l’emergència.

Funcions:

Aplegar informació sobre l’emergència

Transmetre (o difondre) la informació generada dins el Comitè d’Emergències a la

població en general i a les persones directament o indirectament afectades, a través dels

mitjans de comunicació municipals i en coordinació amb el gabinet d’informació del

corresponent pla de la Generalitat, en cas que hi hagi algun activat.

Responsable del Grup d’Informació:

Nom Càrrec habitual Telèfon de contacte en cas d’emergència

Responsable Municipal

Gabinet d’Alcaldia

Substitut

Responsable Municipal

Gabinet de Premsa


DOCUMENT BÀSIC


63

Coordinador Municipal

El coordinador municipal és el tècnic del municipi responsable que es dugui a terme la

coordinació dels actuants locals en situació d’emergència.

En general, té encomanades les següents funcions:

Assessorar el director del Pla municipal de protecció civil, l'alcalde, directament i com a

membre del Consell Assessor.

Analitzar i valorar la situació, aportar al Consell Assessor tota la informació i trametre les

instruccions de l'alcalde als seus col·laboradors.

Coordinar les actuacions dels grups locals amb les dels grups del Centre de

Comandament Avançat.

Nom Càrrec habitual Telèfon de contacte en cas d’emergència

Director de Serveis

de Seguretat i Convivència

Substitut

Tècnic Municipal de Protecció Civil

El coordinador és també el responsable material d’implantació, revisió i manteniment del Pla

de protecció civil municipal.


DOCUMENT BÀSIC


64

Representant municipal al consell assessor dels plans de la Generalitat

El municipi ha de nomenar un representant en el consell assessor dels plans especials que

el puguin afectar, en el PROCICAT i en els Plans d’actuació del PROCICAT.


DOCUMENT BÀSIC


65

4.2 FUNCIONS I RESPONSABILITATS DELS MUNICIPIS

En cas d’activació del pla de protecció civil municipal, les funcions i responsabilitats

municipals dependran de:

a) Si s’activa un pla especial que afecti el municipi o si s’activa el Pla PROCICAT o un

Pla d’actuació del PROCICAT, els grups actuants estaran dirigits pel Conseller

d’Interior, que és el seu director, o en la persona en qui delegui. En aquest cas, les

funcions municipals seran bàsicament:

- Activar i desactivar el Pla de protecció civil municipal.

- Avisar i informar la població.

- Organitzar i executar les mesures de protecció a la població.

- Donar suport i acollida a la població.

Aquestes funcions seran executades per mitjà dels grups locals d’Ordre i Avisos a la

Població i Logístic i d’Acollida.

Són funcions del responsable municipal de l’emergència:

Declarar l'activació i la desactivació del Pla municipal de protecció civil a través del

CECAT.

Convocar el Comitè Municipal d’Emergències.

Constituir i exercir la direcció del CECOPAL.

Informar i coordinar-se amb el director del pla especial o PROCICAT o Pla d’actuació del

PROCICAT, a través del CECAT.

Analitzar i valorar la situació.


DOCUMENT BÀSIC


66

Avaluar i determinar els elements vulnerables, i posar-ho en coneixement del director del

pla especial o del PROCICAT o del Pla d’actuació del PROCICAT. Si és convenient,

haurà de propiciar l'activació dels diversos PAU que ho requereixin.

Decidir en tot moment, amb el Comitè d’Emergències, les actuacions més adients per fer

front a l’emergència, dins del seu marge de responsabilitat, i aplicar les mesures de

protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient.

Assegurar l'execució de la part de les funcions compartides que el municipi podrà

assumir i vetllar per la correcta execució d'aquestes funcions.

Ordenar la incorporació dels mitjans i recursos municipals disponibles, als grups

d'actuació del pla de la Generalitat activat.

Decidir la intervenció de mitjans privats i sol·licitar els supramunicipals. Requerir les

entitats privades i particulars la col·laboració necessària per complir les obligacions

establertes. Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.

Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.

Assegurar el manteniment i l’operativitat del pla.

D’altres, en funció del risc.

Com hem vist, si s’activa els plans especials o el PROCICAT o algun Pla d’actuació del

PROCICAT, hi ha una subordinació del Pla municipal a aquests. Les decisions que es

prenguin des de la direcció d’aquests plans condiciona la funció directiva des del municipi.


DOCUMENT BÀSIC


67

b) Si s’activa el Pla sense que s’hagi produït l’activació d’un pla especial o del Pla

PROCICAT o d’un Pla d’actuació del PROCICAT, l’alcalde dirigirà els grups actuants:

Grup Local d’Intervenció, Grup Local Sanitari, Grup Local Logístic i d’Acollida, Grup

Local d’Ordre i Avisos a la Població i Grup Especial del Risc (si s’escau). En aquest cas,

les funcions que s’hauran d’executar són més àmplies.

Seran funcions del responsable municipal de l’emergència:

Declarar l'activació i la desactivació del Pla municipal de protecció civil i informar-ne al

CECAT.

Convocar el Comitè Municipal d’Emergències.

Constituir i exercir la direcció del CECOPAL.

Exercir la superior direcció i el comandament, la coordinació i la inspecció de tots els

serveis i recursos afectes al Pla de protecció civil municipal activat i de les actuacions

que es realitzin. Dirigir amb el Comitè d’Emergències els grups actuants: Grup Local

d’Intervenció, Grup Local Sanitari, Grup Local Logístic i d’Acollida, Grup Local d’Ordre i

Avisos a la Població i Grup Especial pel Risc (si s’escau).

Avaluar i establir els elements vulnerables. Si és convenient, haurà de propiciar

l'activació dels diversos PAU que ho requereixin.

Analitzar i valorar la situació i prendre totes les decisions per resoldre l’emergència que li

siguin pròpies, i decidir en tot moment, amb el Comitè d’Emergències, les actuacions

més adients per fer front a l’emergència i aplicar les mesures de protecció a la població

(avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient:

Decidir la intervenció de mitjans privats i sol·licitar els supramunicipals. Requerir a les

entitats privades i particulars la col·laboració necessària per complir les obligacions

establertes. Decretar mobilitzacions i expropiació temporal.

Assegurar el manteniment i l’operativitat del Pla.

Les funcions específiques per a cada risc concret.


DOCUMENT BÀSIC


68

4.3 CENTRES OPERATIUS DEL PLA MUNICIPAL

CENTRE DE RECEPCIÓ D’ALARMES (CRA)

Lloc POLICIA LOCAL

Adreça Ctra. del Prat, 34

Telèfon 93 659 40 24

Fax 93 637 30 93 – 93 635 18 42

Recursos Cartografia

Altres comunicacions Emissora Xarxa Rescat

Protocols, fitxes d’actuació,... Fitxa d’actuació núm. 1

Directori Telefònic

Funcions:

Notificar qualsevol alarma al 112 i al CECAT.

Rebre la notificació de l'alarma i trametre-la.

Valorar, segons el protocols establerts, la importància de l'alarma.

Posar en marxa el avisos preventius i els avisos d’activació del Pla de protecció civil

municipal.

Informar-se, en els primers moments, de la marxa de l'emergència.


DOCUMENT BÀSIC


69

CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA LOCAL (CECOPAL)

És el centre de coordinació municipal, que realitza les accions determinades pel director del

Pla. Des d'aquí es dirigeix i es coordinen les actuacions dels diversos serveis relacionats

amb el Pla.

Lloc POLICIA LOCAL

Adreça Ctra. del Prat, 34

Telèfon 93 659 40 24

Fax 93 637 30 93 – 93 635 18 42

Recursos Pla de Protecció Civil Municipal, Cartografia,...

Altres comunicacions Emissora Xarxa Rescat

Funcions:

Mantenir contacte directe i continu amb el CECAT.

Notificar als grups operatius i al CECAT l'activació i la desactivació del Pla de protecció

civil municipal i rebre d’aquest centre i transmetre segons els protocols la informació

relativa a activació, evolució i desactivació dels plans especials, del Pla PROCICAT i dels

Plans d’actuació del PROCICAT.

Facilitar, si s'escau, la informació a la població del municipi, amb els mitjans oportuns,

segons les circumstàncies del risc i l’evolució de la situació de l'emergència. En cas

d’activació d’un pla especial o del Pla PROCICAT o d’un Pla d’actuació del PROCICAT,

aquesta informació s’haurà de consensuar amb la direcció del pla.

Mobilitzar i assegurar la transmissió de la informació i les ordres als grups operatius

municipals decidides per la direcció del Pla, així com activar els mitjans i recursos

municipals necessaris.

Canalitzar l'ordre de l'autoritat de protecció civil municipal de prestació de serveis

personals i la requisa, la intervenció o l’ocupació temporal i transitòria dels béns

necessaris per afrontar les situacions d'emergència.

Donar suport als mitjans d'emergències, de seguretat i als serveis especialitzats aliens

que intervinguin en el municipi sota l'estructura del Pla activat.


DOCUMENT BÀSIC


70

CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT (CCA)

La seva ubicació, la determina el cap del Grup d'Intervenció (es pot constituir més d'un CCA

d'acord amb les característiques de l'emergència).

Funcions:

Exercir la coordinació in situ dels treballs dels diferents grups d'actuació en un dels

escenaris perfer front a l'emergència.

Estar en coordinació amb els diferents centres de control i coordinació de les brigades

(CCC, amb el CECOPAL, amb el centres d'emergències dels plans d'autoprotecció i amb

el CECAT).

CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA DE CATALUNYA (CECAT)

És el centre d’emergències de Catalunya, lloc on es reuneix el Comitè d’Emergències dels

plans especials i del Procicat.

Adreça

Telèfon

Fax

Correu

Funcions:

Les seves funcions, les regulen el Decret 246/1992, de 26 d’octubre, i a la Llei 4/1997, de

protecció civil.


DOCUMENT BÀSIC


71

PLA DE RECUPERACIÓ


DOCUMENT BÀSIC


72

5.1 PROCEDIMENT PER A LA IDENTIFICACIÓ I L’AVALUACIÓ

DELS DANYS PRODUÏTS

L’Ajuntament ha de tenir un tècnic (o més) per realitzar el treball de recollir les dades dels

danys produïts.

Com a fonts d’informació, es consideren els següents:

Tècnics municipals

Brigada d’obres

Agents de la Policia Local, els Mossos d’Esquadra, els Agents Rurals,...

Bombers

Servei d’enllumenat, de clavegueram… del municipi

Companyies de l’aigua, del gas, d’electricitat i de telèfons

Serveis de transports: ferrocarrils, transport urbà, empreses d’autocars, empreses de

transports…

Carreteres

Indústries, comerços… del municipi

Particulars

Serveis sanitaris

ADF (en incendis forestals)

Guardes fluvials (en inundacions)

Altres que el municipi consideri oportú


DOCUMENT BÀSIC


73

Les tasques a realitzar són les següents:

1. Recopilació de les dades dels danys que s’han produït:

- Localització dels danys: cal indicar el lloc concret (fins i tot amb cartografia)

- Descripció de:

Els elements afectats (cal indicar el tipus d’element i una descripció)

El tipus dels danys que s’han produït

Causes que han produït els danys

2. Valoració econòmica dels danys (despeses que s’han generat durant l’emergència i

cost per recuperar la normalitat).


DOCUMENT BÀSIC


74

5.2 MESURES DE RECUPERACIÓ

Definició de les mesures d’adopció immediata per a:

Notificació a les companyies de gas, d’electricitat, de telèfons, de llum, carreteres,

mitjans de transport de les avaries, talls de subministrament, dels danys que s’han

produït.

Acollida de la població.

Proveïment de recursos a la població.

Desenrunament i neteja.

Recerca de mitjans i recursos.

Control d’aqüífers.

Definició de les mesures d’adopció a mitjà i a llarg termini:

Proposta de reconstrucció o reparació dels danys:

Descripció de les obres, reparacions a realitzar per recuperar o reparar els danys (la

proposta es pot realitzar per evitar la repetició dels danys).

Valoració econòmica (cost per recuperar la normalitat).


DOCUMENT BÀSIC


75

5.3 PROCEDIMENT PER A LA SOL·LICITUD DE MESURES A

D’ALTRES ADMINISTRACIONS

Cal saber si la zona s’ha declarat o no zona d’actuació especial (o catastròfica). En aquest

cas les ajudes vindran de l’Estat, el qual aprova un Reial decret llei (primer l’aprova el

Consell de Ministres i posteriorment el validen les Corts), per establir de forma concreta i per

a cada catàstrofe totes les mesures, actuacions i procediments a seguir. S’hi estableixen,

també, les previsions de finançament mitjançant el crèdit extraordinari.

Al marge de les subvencions que dóna l’Estat, pot haver-hi ajudes de les comunitats

autònomes, la Unió Europea, les diputacions... En aquest cas, cal tenir en compte que

aquestes ajudes són incompatibles amb les que pugui donar l’Estat.

Cal destacar que queden excloses les ajudes de les diferents administracions als danys

produïts en béns assegurats, ja que existeix el Consorci de Compensació d’Assegurances,

entitat autònoma de caràcter públic que actua com a reasseguradora de les companyies

privades en cas que es produeixin catàstrofes.

document bÀsic

Documents