el manteniment bàsic a les

EL MANTENIMENT BÀSIC A LES

PLANTES DE TRACTAMENT I BENEFICI

DE MINERALS A CATALUNYA

FORMACIÓ PER A LA SEGURETAT

FINANCIA I PROMOU GENERALITAT DE CATALUNYADEPARTAMENT DE TREBALL I INDÚSTRIA.DIRECCIÓ GENERAL D’ENERGIA I MINES

DIRECCIÓ TÈCNICACARAC CONSULTORES, SL

COORDINACIÓJosé Ramón Ordóñez Bigotes (CARAC CONSULTORES)

DISSENY I MAQUETACIÓPedro Lámpara ([email protected])

IMPRESSIÓHIFER ARTES GRÁFICAS, SL

CARAC CONSULTORESC/ San José de Calasanz, 4 – 1ºB33012 OVIEDOTel. 902 930 678 – Fax: 984 186 [email protected]

Dipòsit legal: AS -6160 - 2006

IndicePresentació 51. El manteniment preventiu: Les seves repercussions sobre la seguretat 92. Descripció d’una planta tipus de tractament 173. Representatius Equips més de les plantes de tractament 27 3.1 La tremuja de recepció 27 3.2 Trituradores i molins primaris 32 3.3 Sedassos 38 3.4 Molins secundaris 43 3.5 Cintes transportadores 48 3.6 Alimentadors de càrrega 54 3.7 Equips de rentat 58 3.8 Tancs espesseïdors-clarificadors 62 3.9 Tremuges d’emmagatzematge 654. Resguards i dispositius de seguretat més freqüents a les plantes de tractament. 715. Consideracions a tenir en compte en l’execució d’operacions de manteniment bàsic 856. La gestió del manteniment 957. Procediment per a treballs de manteniment especials 103 7.1 Treballs en altura 105 7.2 Treballs en espais confinats 108 7.3 Utilització de productes químics 110 7.4 Treballs amb perill d’incendi 112 7.5 Manteniment d’equips en moviment 114 7.6 Desencallaments 115 7.7 Treballs elèctrics qualificats 117 7.8 Treballs en proximitat d’electricitat 118 7.9 Treballs en solitari 1198. Riscos comuns 123 8.1 Inhalació de pols 123 8.2 Soroll 127 8.3 Les vibracions 136 8.4 Contaminants químics 140 8.5 Manipulació manual de càrregues 145 8.6 Risc elèctric 150 8.7 luminació 153 8.8 Humitat i temperatura 1559. Legislació aplicable 163

Bibliografia 171

PresentacióSi tenim en compte la creixent automatització que han sofert les plantes de tractament de minerals, amb la consegüent complexitat dels equips i mitjans de fabricació, comprendrem fàcilment la importància que el manteniment de les instal·lacions ha anat adquirint.

Es pot definir com a manteniment les tasques que tenen com a objecte conservar tant les instal·lacions com els equips, eines o màquines en constant i perfecte estat, amb la finalitat de produir amb qualitat, seguretat i rendibilitat.

Les operacions de manteniment de maquinària i instal·lacions suposen riscos i a la majoria dels casos no es valoren com hauria de ser, la qual cosa provoca a vegades que les persones que han de realitzar-les pateixin lesions importants i fins i tot pot suposar la mort dels treballadors.

Tot i els avenços normatius i institucionals, a més del progrés de la tècnica, que ens equiparen amb la resta de països europeus i han millorat sensiblement les condicions reals en què es desenvolupa la feina, això encara no ha tingut un reflex clar en les dades relatives als danys a la salut i els accidents de treball que han seguit augmentant.

L’anàlisi de les causes que motiven que els resultats no siguin els esperats no forma part dels objectius d’aquest manual; tanmateix cal tenir en compte que la solució al problema no arribarà d’una manera inesperada i que de sobte desapareguin els perills i els riscos en el treball de forma radical. Ens enfrontem a un problema la solució del qual està en mans de TOTS i per tant cada un en la mesura de les seves possibilitats i competències ha d’actuar.

Per tal de poder actuar correctament intervenen també una sèrie de factors, entre ells: la forma en què està organitzat el treball, l’estil de direcció, la modernització i tècnica de les màquines, etc., i com a element decisiu present en tot moment el factor humà.

Les persones que integren les empreses, els comandaments amb les seves decisions i els operaris en les seves intervencions diàries són els que condicionen d’una manera decisiva els perills i riscos als qual estem exposats en l’àmbit laboral.

Per tal que aquestes decisions i intervencions siguin les correctes és imprescindible tenir un coneixement precís de l’entorn en què actuem, i amb aquesta finalitat com a premissa fonamental aquest manual s’ocupa de la formació en seguretat: el manteniment bàsic en plantes de tractament i benefici de minerals, amb la qual pretén realitzar la seva contribució a la millora de les actuacions i com a conseqüència afavorir la disminució dels accidents en el treball.

1El manteniment preventiu: les seves repercussions sobre la seguretat

13

1. El manteniment preventiu: Les seves reper-cussions sobre la seguretat

El concepte de manteniment és molt ampli i inclou des del manteni-ment bàsic necessari per tal que la màquina funcioni sense anomali-es importants durant un temps, fins el manteniment especialitzat de substitució de peces o per ruptures i avaries produïdes de major o me-nor importància.

En termes generals es pot parlar de tres tipus de manteniment:

• manteniment preventiu: s’intervé en la màquina amb antelació a que l’avaria o interrupció es produeixi. Per exemple, es canvien les moles del molí quan es detecta un desgast determinat.

• manteniment correctiu: es realitza quan una peça o part d’una mà-quina es trenca. És una intervenció a una avaria produïda.

• manteniment predictiu: mitjançant mètodes moderns de diagnòs-tic és possible detectar si una peça ha sofert un desgast que cal la seva substitució o no. Per exemple, realitzant mesuraments per mitjà d’un detector de vibracions podem diagnosticar si un rodament pot seguir funcionant malgrat que hagi complert el seu cicle d’hores de vida.

14

Però realment el que ens interessa i del que s’ocupa aquest manual és el MANTENIMENT BÀSIC entès com el conjunt de totes aquelles opera-cions senzilles per a les quals no cal una gran especialització i que amb tot tenen una gran repercussió sobre el nivell de funcionament i per tant de seguretat de la màquina o instal·lacions. El responsable de rea-litzar aquest tipus de manteniment és el propi operari de les màquines i instal·lacions. És funció de la direcció de l’empresa delimitar fins a on s’ha de formar i orientar el personal per tal que les seves intervencions siguin eficaces.

De qualsevol manera, una màquina a la qual no se li realitza cap tipus de manteniment, amb el temps pateix limitacions i avaries en el seu funcionament i en la majoria dels casos aquestes avaries tenen una re-percussió directa en la seguretat per a l’operador de la màquina o per a qualsevol altra persona que pugui trobar-se en el seu entorn.

Qualsevol màquina en si mateixa no hauria de comportar cap risc per al operari que ha de realitzar les tasques de manteniment, ja que aquesta ha d’estar aturada i bloquejada per tal d’evitar una posada en funcionament imprevista. Llevat casos excepcionals, el motor no ha d’estar en funcionament.

Tot i així, a vegades es generen riscos quan s’ha de pujar, per exemple, a una alçada determinada per a realitzar una neteja, o una encallada de material a l’entrada d’un molí, la qual cosa exigeix que les persones hagin de pujar a aquesta estructura o moure’s per les instal·lacions, etc. Per tal d’evitar-ho en tant que sigui possible, els fabricants intenten que els components als quals afecten els treballs de manteniment més ha-bituals, s’hi pugui accedir fàcilment i estiguin degudament protegits.

Els models de màquines/instal·lacions modernes estan dotats de dis-positius de seguretat per tal que les diferents operacions de manteni-ment es puguin realitzar amb mínims riscs, i tenint en compte fins i tot els possibles errors o omissions que es puguin cometre.

15

Un tipus d’element de seguretat al qual es dóna poca atenció són els rètols informatius, etiquetes, plaques d’avís, i que adverteixen dels riscs als quals està exposat l’operari en realitzar una determinada operació; per exemple la informació sobre un circuit de pressió, riscs elèctrics, enganxaments, etc...

Algunes vegades, a persones amb poca o cap experiència se’ls encoma-nen treballs que, a priori, no sembla que representin massa riscs, com són canvis d’oli, substitució d’un rodet en una cinta, untatges, etc. i que malgrat tot sense una adequada formació inicial representen un seriós risc per a qui els realitzarà.

El factor humà, com ja s’ha esmentat, és un element que genera una gran quantitat de riscs, raó per la qual s’ha de rebre una adequada for-mació que asseguri una escaient competència professional i que in-clou tres aspectes bàsics: adquisició de coneixements, la seva posada en pràctica, i aconseguir que les conductes i actituds personals siguin en tot moment les adequades al treball que es realitza i que estan pre-sents en la majoria dels accidents.

Els coneixements que un operari d’una planta de tractament i bene-fici ha de tenir sobre el manteniment de les màquines amb què ha de treballar són la base de la seva seguretat i per tant no es poden reduir a unes simples regles, sinó que ha de conèixer com funcionen els di-ferents components sobre els quals ha d’intervenir, per tal d’entendre quins són els riscs als quals s’afrontarà.

Els equips de protecció individual juguen, així mateix, un paper im-portant i han de tenir-se molt en compte per part de les persones en-carregades de realitzar el manteniment. A vegades, per accedir a certes parts, es necessiten uns guants específics que protegeixin contra els contactes tèrmics i que no són els que l’operari utilitza normalment; un cinturó de seguretat que asseguri un accés a una plataforma, etc...

16

És difícil resumir en un manual d’aquestes característiques tota la pro-blemàtica i repercussions que comporten les operacions de manteni-ment sobre la seguretat, per la quantitat de factors que hi influeixen, però potser una resposta eficaç per part de l’empresa sigui una ade-quada formació del personal reforçada per una manual de procedi-ments detallat que inclogui les operacions a executar i les consignes a seguir en cada moment de l’operació.

2Descripció d’una planta tipus de tractament

21

2. Descripció d’una planta tipus de tractament

Pràcticament tots els minerals, en ser extrets dels seus jaciments, han de ser sotmesos a operacions preparatòries per tal de transformar-los en productes vendibles i que s’ajustin a les necessitats de mercat.

Aquestes operacions preparatòries s’acostumen a realitzar a prop dels llocs d’extracció en les anomenades plantes de tractament i benefici de minerals, que a l’actualitat constitueixen una part important de les anomenades indústries extractives, les quals constitueixen un puntal bàsic i fonamental de la mineria actual.

La finalitat de la preparació i benefici dels minerals és convertir-los en productes més comercials des del punt de vista de la seva riquesa. Això s’assoleix, en la majoria dels casos, amb un tractament mecànic o basat en les diferents propietats físiques o químiques entre mena i ganga, si bé en certs casos cal un altre tipus de preparació les operacions de la qual produeixen alteracions significatives en la naturalesa del mineral.

A l’actualitat l’aprofitament i utilització dels jaciments miners constitueixen una activitat de vital importància en qualsevol economia, tant pel considerable nombre de llocs de treball que genera, com pel destí de gran part dels materials extrets, que no és altre que la construcció, les obres públiques i la indústria, elements tots ells de vital importància i palanques de desenvolupament econòmic i social.

1) Tremuja de recepció2) Alimentadors de càrrega3) Trituradora / molí primari4) Cinta transportadora5) Apilament primari6) Pont grua

22

El material normalment és transportat des de l’explotació quasi sempre a cel obert fins a la planta, per mitjà de camions que dipositen la càrrega en una tremuja d’emmagatzematge o en alguns casos en piles d’amuntegaments des d’on són posteriorment conduïts a l’inici del procés de tractament.

El material sotmès a ment en les diferents operacions de la preparació mecànica rep denominacions, en relació a la mida dels trossos que el composen, les quals varien segons les zones territorials on ens trobem i encara així dins d’un mateix territori segons les operacions i les classes de material. La designació més freqüent és la següent:

Gruixuts o crivellats:: són trossos de més de 30 o 40 mm que poden ser escollits manualment.

Mitjans o petits: de 30 a 1 mm

• Garbelladures de 30 a 16 mm

• Granalles: de 16 a 8 mm

• Sorra gruixuda: de 8 a 1 mm

Fins: menors d’1 mm

• Sorres fines: d’1 a 0,25 mm

• Llots o lames: menors de 0,25 mm

23

La concepció i el disseny de les explotacions, així com la tècnica operativa emprada, varien quan es tracta d’extreure roques massives o materials sense consolidar, en via seca o en via humida. Tanmateix hi ha algunes analogsie que es poden citar dins dels mètodes d’explotació utilitzats:

1. Descoberta de les capes no explotables (coberta vegetal, estèrils i roques alterades)

2. Extracció dels materials

3. Transport a la planta de tractament (generalment situada a la pròpia explotació) mitjançant:

3.1. Transport continu que consisteix en cintes transportadores

3.2. Transport discontinu: camions i dúmper

4. Tractament dels materials per obtenir productes acabats aptes per al consum. Les etapes bàsiques són:

4.1. La trituració permet disminuir, en successives fases, la mida de les partícules, emprant-ne equips de trituració de característiques diferents, com són els de mandíbules, els de percussió, els giratoris, els molins de boles o de barres. En les sorres i graves d’origen al·luvial, únicament es trituren les mides superiors i per tant el nombre d’etapes de trituració acostuma a ser inferior.

4.2. Intercalats entre les etapes de trituració, apareixen els equips de classificació, que permeten seleccionar la mida de les partícules, separant-les entre les que passen i les que no, i obtenint-ne així materials de totes les mides possibles, en funció de la demanda del mercat.

24

4.3 Les operacions de desenllosat, rentat o desempolsat del material brut permeten obtenir materials nets per respondre a les necessitats d’algunes aplicacions de la indústria, ja que la presència de llots, argiles o pols barrejats amb ell o envoltant les partícules, pot alterar l’adherència amb els lligants (ciment, calç, compostos bituminosos o d’altres) i impedir una correcta aplicació.

4.4 En les etapes d’emmagatzematge i enviament, gràcies al control del procés, es disposa ja de productes de qualitat que responen a criteris ben precisos com són:

• La naturalesa dels materials que va en funció del jaciment

• Les característiques morfològiques del gra: cares de fractura, rodonesa, lajositat, etc.

• La granulometria precisa o la fracció granulomètrica.

• Altres característiques en funció del material de què es tracti, etc.

25

2.1 EquipsdelesplantesdetractamentTenint en compte la diversitat de plantes de tractament i benefici, així com la varietat de màquines instal·lades, en aquest manual s’han escollit les més representatives o freqüents en les nostres plantes, entre les quals destaquem:

• La tremuja de recepció

• Trituradores i molins primaris, secundaris i terciaris

• Alimentadors de càrrega

• Cintes transportadores

• Equips de classificació

• Equips de rentat

• Tremuges d’emmagatzematge

Per a cada màquina s’ha seguit un mètode homogeni en l’exposició, de tal manera que per a cada una d’elles es tractarà, en primer terme, de la descripció poc profunda del seu funcionament. Després es contemplen els riscs més rellevants i les seves mesures preventives, a més d’unes tasques de manteniment bàsic a realitzar per l’operador. També s’adjunta per a cada equip una fitxa d’inspecció, tot això seguint el següent ordre:

2.1.1 Descripciótècnicadelsequips

En el mercat existeix una gran quantitat de models segons quin sigui el fabricant o atesos els criteris que estableix el procés productiu per als materials tractats. En aquest apartat es descriuen els equips des del punt de vista operatiu i d’una forma genèrica, sense entrar en un ampli grau de detall que ultrapassaria l’abast d’aquest manual.

26

2.1.2 Riscsimesurespreventives

En la utilització dels equips o en les operacions de manteniment és el moment on acostumen a aparèixer els riscs. Aquí es descriuen els riscs més freqüents associats al tipus de màquina o instal·lació i s’enumeren les mesures preventives més recomanables per tal d’evitar-los.

2.1.3 Mantenimentpreventiubàsic

Ja hem insistit en la importància del manteniment, on s’inscriuen una sèrie de tasques que no requereixen una gran especialització, sinó més aviat una rutina implantada per l’organització i que permeten tenir , en tot moment, les màquines en unes condicions òptimes d’ús. Es resumeixen en aquest punt aquestes tasques bàsiques a executar per l’operari bàsic.

2.1.4 Inspeccionsdeseguretat

Un cop que s’ha establert un programa de manteniment bàsic per a la màquina és indispensable que es mantingui en el temps. Una manera d’aconseguir-ho és a través de les inspeccions que permeten verificar en períodes de temps establerts l’estat en què es troben.

Per a cada equip o màquina es defineix una fitxa on figuren una sèrie de punts crítics, normalment coincidents amb el manteniment bàsic, els quals haurien d’estar degudament controlats en el temps que s’estableixi.

Aquesta periodicitat està condicionada normalment per diversos paràmetres: la que estableix el fabricant, la que es defineix com a convenient per a la planta en qüestió, el grau d’utilització de la màquina, o altres variables que puguin intervenir en la freqüència de les inspeccions.

3Equips més representatius de les plantes de tractament

31

3. Equips més representatius de les plantes de tractament

3.1 Latremujaderecepció

DescRIpcIótècnIca

Són llocs d’emmagatzematge de material que prové de la pedrera o mina on basculen els camions i que a més serveixen per a disposar d’un romanent de producte per alimentar la planta de forma continua. Acos-tumen a estar fabricades en perfileria i xapes d’espessors de 8 o 10 mm. La inclinació de les parets de la tremuja acostuma a planificar-se en relació amb les característiques dels materials als quals es destinarà.

A vegades, a la boca d’entrada s’instal·la una graella precrivelladora amb l’objecte de separar els materials excessivament gruixuts que pu-guin generar problemes en etapes posteriors.

RIscsIMesuRespReventIves

Risc:

Atropellada pels camions en la maniobra d’aproximació i descàrrega

Es produeix aquest risc quan els camions procedents de pedrera o mina realitzen la maniobra de descàrrega del material a la tremuja i l’operari

32

està situat en el radi d’acció del lloc de maniobra. En aquest cas, pot ser atropellat o colpejat per algun material que es desprengui en aixecar el basculant del camió.

Prevenció:

Cap persona no ha de situar-se a la zona de maniobra mentre duri l’operació de situació i descàrrega del camió. Aquesta zona hauria d’estar senyalitzada i advertir-hi del perill.

Els camions han d’estar dotats de senyal acústic i lluminós que adver-teixi de la maniobra de marxa enrera.

En tot moment i mentre duri la maniobra ha de prestar-se la màxima atenció a l’operació i que romangui a la vista del conductor per si en fos necessari qualsevol tipus de comunicació.

Risc:

Caiguda a la tremuja en circular pels volts de la seva boca en operacio-ns de manteniment o observació.

Prevenció:

La tremuja ha d’estar protegida en el seu perímetre (excepte la zona de basculació) per una barana robusta que hi impedeixi la caiguda accidental.

Quan la tremuja està dotada d’una graella precrivelladora poden acu-mular-se trossos grans de material que cal enretirar i en aquest cas s’ha de fer utilitzant barrelles o eines dissenyades amb aquesta finalitat i si per algun motiu hem de situar-nos sobre la tremuja és obligatori l’ús del cinturó de seguretat.

Risc:

Caiguda del camió a la tremuja. Pot produir-se en la maniobra habitual d’aproximació del camió a la tremuja quan, per la necessitat que tot el material transportat en aixecar el basculant hi caigui, el camió ha de situar-se tot el més a prop possible

33

Prevenció:

En el punt de basculació ha d’existir un muret de determinada altura (al voltant dels 30 cm) disposat com a barrera transversal, que serveixi de topall per a les rodes del darrera i amb l’objecte de retenir el camió en l’esmentada maniobra.

Risc:

Cops, atrapada o aixafaments en operacions de desembussada de ma-terial a la boca d’alimentació.

Prevenció:

La mesura bàsica és la d’evitar, tant com sigui possible, que els operaris s’hagin de situar a l’interior de la tremuja per realitzar alguna manipu-lació. Amb aquesta finalitat, ha de mecanitzar-se al màxim les opera-cions de desembussada , mitjançant la utilització de ganxos o d’altres elements suspesos que eviten haver de situar els operaris a l’interior de la tremuja.

En realitzar la càrrega del tot u en els vehicles de transport en la mateixa pe-drera, s’ha de tenir especial atenció en separar els blocs de dimensions exces-sives que puguin donar lloc a la formació d’embussades o de cúpules.

Risc:

Atrapada per buidatge incontrolat d’un vehicle, quan hi ha algun ope-rari situat a l’interior de la tremuja.

Prevenció:

Instal·lar un sistema de senyalització mitjançant llums o altres sistemes per tal d’indicar als conductors dels vehicles la possibilitat o prohibició de realitzar la maniobra de descàrrega fins que no s’autoritzi.

L’operari, sempre que hagi d’accedir a l’interior d’una tremuja, ha de fer-ho en presència d’una altra persona i dotat dels elements de segu-retat adequats, com són: arnès de seguretat, cinturó i corda, etc.

34

MantenIMentpReventIubàsIc

Les tasques de manteniment bàsic estan orientades a l’observació vi-sual dels elements de la tremuja sotmesos a major càrrega de treball i que en algun moment determinat puguin originar una situació crítica de seguretat per a l’operari, així com en alguna operació de neteja.

• Conservació i estat de les baranes o altres elements que protegeixen de la caiguda accidental a la tremuja. Caldria verificar que no n’hi cap de solta o deteriorada per la maniobra de la descàrrega de mineral.

• Neteja de material acumulat en el muret de topall per a les ro-des del camió.

• Si està dotada de graella precrivelladora, comprovar que les barres tenen la separació adequada, així com que no en falta cap i que no presenten anomalies significatives.

• Que no hi ha pèrdues de material per fissures o ruptures d’alguna de les parets de la tremuja. Aquest és un tema important, sobre-tot en materials que per la seva naturalesa siguin abrasius i puguin foradar la xapa per desgast en alguna zona determinada, en estar exposada directament a les interaccions amb el material.

• Estat general de la tremuja: en la seva estructura integral, d’ancoratge bé sigui al terra o a parets de formigó, l’estat dels materials quant a oxidació-corrosió, etc.

35

InspeccIóDeseguRetat

FITXA D’INSPECCIÓ

Instal·lació/màquina: Tremuja de recepció de material Data:…………

Element o part a inspeccionarEstat

ObservacionsBé Malament

Estat de baranes de protecció

Estat de la graella precrivelladora:• Barres• Separació• Desgast

Neteja de la barrera topall per a camions

Forats o desgast en parts de la tremuja

Estat de l’estructura general de l’estructura

36

3.2 TrituradoresimolinsprimarisDescRIpcIótècnIca

Són els equips en què es realitza la primera etapa de la fragmentació. Existeixen diversos tipus i models de trituradores però els utilitzats més sovint són: les trituradores de mandíbules, les trituradores giratòries, els molins d’impacte i de martells.

Trituradora de mandíbules

Estan formades per dues mandíbules disposades una enfront de l’al-tra en forma de V, on una de les dues està fixa i l’altra té un moviment d’oscil·lació generat per una biela excèntrica i oscil·lant. El material és introduït per la part superior i fragmentat entre les dues mandíbules pel moviment de la mandíbula mòbil a mesura que va descendint el material per la part més estreta on està ubicada la sortida.

La mida de la trituradora està condicionada per la mida dels materials

que l’alimenten i per tant per la seva boca d’alimentació. Els elements

que la composen són:

Carcassa o bastidor: és el conjunt principal que suporta tots els ele-ments de trituració. Al principi eren de fosa, mes robustes i pesades, a l’actualitat acostumen a ser de construcció monobloc de xapa lami-nada de gran espessor, electrosoldada i normalitzada amb nervis de reforç per tal d’eliminar les deformacions.

Cambra de trituració: la constitueix l’espai on estan ubicades les man-díbules, tant fixes com oscil·lants, i les plaques laterals antidesgast, on té lloc la trituració.

Revestiments: són les superfícies renovables de trituració. Normal-ment s’utilitzen plaques fabricades d’acer al manganès amb una cara dentada on es produeix la trituració i l’altra llisa per assentar sobre la pròpia mandíbula.

37

L’accionament de la trituradora es realitza per transmissió a través de corretges trapezoïdals a partir d’un motor elèctric directament sobre la llanta d’un dels volants d’inèrcia que acciona un sistema excèntric de biela que produeix un moviment cap al davant i cap al darrera de la mandíbula mòbil.

Molins de cilindres

Els molins realitzen la fragmentació dels materials entre dos cilindres que giren en sentit contrari l’un de l’altre i estan disposats amb els eixos de gir horitzontal i paral·lel. Els cilindres estan revestits de plaques que s’adapten a la superfície circular, fabricades en acer al manganès. Les plaques poden ser llises, acanalades o dentades per permetre una tri-turació adequada del material.

Els bastidors que formen el xassís suport del conjunt dels equips està fabricat en acer, i per raons de seguretat aquests xassís cobreixen total-ment la cambra de treball, tenint en compte en el seu disseny diverses obertures que permeten l’accés per a vigilància o revisions periòdiques.

Un dels dos rodets pot desplaçar-se per realitzar el reglatge per separa-ció entre ambdós cilindres i obtenir així diferents mides de granulome-tria. En cas de materials d’una duresa extrema, la distància entre els ro-dets s’altera per mitjà d’un mecanisme automàtic que permet l’obertura abans que tingui lloc l’accident, ruptures o deformacions d’eixos.

Molins d’impactes

Els molins d’impactes són equips formats per un rotor d’acer fos que gira i que està provist de 2 a 6 barres o batedors la missió dels quals és la projectar contra un blindatge els productes que alimenten l’aparell. La ruptura es produeix per l’impacte brusc entre la roca a triturar i un element triturador.

3�

Tot això té lloc a l’interior d’una cambra on van muntats tots els ele-ments. Aquesta cambra de trituració disposa de portes de vigilàn-cia i està dotada d’un sistema hidràulic d’abatiment que possibilita l’obertura de les portes i permet l’accés al seu interior. Les parets de la cambra o carcassa estan protegides amb plaques d’acer al manganès i subjectes amb un sistema de fàcil substitució.

Per ajustar la mida màxima de sortida de trituració, s’ha de col·locar l’última placa de xoc a una distància del rotor similar a la mida desitjada.


Risc:

Atrapada pels volants d’inèrcia.

Prevenció:

Els passadissos, escales i altres zones de circulació del personal s’han d’establir suficientment separades de les zones de risc per tal que no siguin possibles els contactes o atrapada fortuïts.

Les zones on estan situats els volants i corretges han d’estar aïllades mitjançant pantalles o elements de tancament que impedeixin l’accés a la zona en què se situen.

Els tancaments han de realitzar-se mitjançant carcassa metàl·lica resistent, de xapa o reixeta. Si és de reixeta, aquesta serà armada i el llum de malla serà d’1 cm. de costat com a màxim.

Risc:

Cops i contusions amb barres metàl·liques utilitzades per desembussar la boca del triturador de blocs que obstrueixin l’entrada de material.

Prevenció:

Mecanitzar al màxim les operacions de desembussada, mitjançant la utilització de ganxos, pinces, cunyes o altres implements suspesos, en substitució de les barres utilitzades com a palanques.

39

Risc:

Projecció de fragments de roca en caure els blocs sobre les parts metàl·liques o els elements trituradors, i produint projeccions que surten a l’exterior.

Prevenció:

Situar en una cabina de control els comandaments de la instal·lació de manera que el controlador quedi resguardat. La ubicació de la cabina ha de ser en un punt en què siguin compatibles la necessària separació de les projeccions amb l’adequada visualització del procés.

Dotar la boca dels molins amb una espessa cortina, a base de cadenes de baula fina o bé d’un repeu abatible de goma, de manera que, permetent l’entrada dels blocs, pugui retenir els fragments projectats per la trituració.

Risc:

Caiguda de persones a l’interior del triturador en situar-se junt o a sobre de la boca del triturador per dessembussar-la d’algun bloc que l’obstrueix.

Prevenció:

Abans de situar-se sobre la precrivelladora o graella, fins i tot amb la instal·lació totalment aturada, s’ha de procedir a retirar els fragments situats en nivells superiors de la tremuja i de l’alimentador que puguin caure o facilitar el despreniment d’algun bloc en situació inestable.

Mecanitzar les operacions de desembussada, mitjançant la utilització de ganxos, cunyes i altres elements suspesos que eviten que els operaris hagin de situar-se en la boca del triturador.

A la maniobra per desembussar els blocs a l’entrada del triturador s’han d’extremar les mesures preventives, atès que en realitzar els treballs de desembussada s’ha de mantenir el triturador en funcionament. Per això s’ha d’establir l’OBLIGATORIETAT d’utilitzar el cinturó de seguretat quan es realitzin treballs en la proximitat de la boca de la trituradora.

A més, aquesta operació ha de realitzar-se sempre entre un mínim de dues persones i ha de ser supervisada per un comandament, que adopti les mesures de seguretat oportunes.

40


Es limiten a tasques d’inspecció visual i neteges elementals.

• Realitzar neteja de roques o materials en l’entorn de les trituradores, procedents normalment de vessaments o projeccions.

• Control sobre la deterioració dels elements que impedeixen les pro-jeccions de mineral fora del triturador, com són cadenes, cortines de banda de goma, etc.

• Estat de les projeccions, panells o reixetes dels volants d’inèrcia i co-rretges de transmissió.

• Comprovacions sobre els elements de control i seguretat del tri-turador com són: comandament de posada en marxa, aturada d’emergència, senyal acústic de prearrancada, deterioració de ca-bles de subministrament d’energia, etc.

• Control periòdic de l’estat de la carcassa exterior, boca d’entrada, xa-pes de protecció, etc., quant a desgasts o ruptures, que permeten el vessament de material i generen llocs en mal estat.

• Comprovar que les portes d’accés a l’interior de les cambres de tritu-ració estan ben tancades.

41



Instal·lació/màquina: Trituradora Data:..............



Estat de les proteccions del volant d’inèrcia i corretges de transmissió

Estat dels elements de control:

• Comandament de posada en marxa

• Aturada d’emergència

• Senyal acústic

• Deterioració de cables

Temperatures excessives en rodaments, motor, etc.

Manca de pressió en circuits hidràulics

Tensió de corretges de transmissió

Neteja dels voltants del triturador

Desgast en faldilles de protecció de projeccions

Desgasts a l’estructura, alimentació, etc.

Tancament de les portes d’inspecció

42

3.3 SedassosDescRIpcIótècnIca

Els sedassos són màquines que s’utilitzen per obtenir, per via seca o humida, una classificació de diverses mides granulomètriques a partir d’un tot-u.

El sedat és una operació que comença a l’inici del procés de tracta-ment, quan el material procedent de la pedrera entra a la planta de tri-turació i es succeeix en les diferents etapes de la fragmentació i mòlta. L’operació es porta a terme sobre precrivelladores, sedassos i tamisos que presenten unes obertures de dimensions establertes i la finalitat de les quals és la de separar el producte en dues fraccions diferents que anomenarem el rebuig, el que no passa, i el producte que és el que passa per la superfície vibrant o sedàs.

Normalment estan fabricades amb acer (les més comunes) i materials sintètics com cautxú i poliuretà amb obertures i mides molt variades. Les més comunes són:

Reixetes o graelles de barres

Estan composades per una sèrie de barres paral·leles entre sí i alinea-des segons la direcció de caiguda del producte. S’utilitzen amb major freqüència en les primeres etapes del procés, és a dir en la separació del tot-u abans de la trituració primària. Són freqüents els encallaments, per a la qual cosa les barres es col·loquen de forma divergent al final de la graella, la qual cosa permet que el material passi amb major facilitat.

Xapes perforades

Com el seu nom indica, són xapes construïdes d’acer o material an-tidesgast, amb perforacions rodones, quadrades, rectangulars, etc. S’utilitzen en llocs on les mides dels materials són de certa importància, tenen un bon comportament quant als encallaments i a més disposen de major precisió en el sedat.

43

Malles metàl•liques

Són una sèrie de filferros d’acer enllaçats de tal manera que formen di-ferents orificis, a través dels quals es produeix la classificació. S’anomena llum de malla a l’espai que hi ha entre dos filferros, normalment expres-sat en mil·límetres o centímetres.

Els filferros que conformen la malla poden ser de diferents gruixos per al mateix llum de malla, de tal manera que per als materials molt abra-sius aquests hauran de ser més gruixuts i per als menys els filferros po-den tenir un diàmetre menor.

Per al sedat de materials en sec que arriben directament del tot-u s’utilitzen graelles fixes o sedassos vibrants. Quan el material procedeix d’un molí o trituradora s’utilitzen els sedassos vibrants i malles, i poden estar disposades de forma inclinada o horitzontal.

El sedat per via humida es realitza de la mateixa manera que en sec, amb l’única diferència que s’afegeixen sistemes de reg sobre el sedàs, la qual cosa augmenta la fluïdesa i el desplaçament de la massa que s’arrossega a través dels orificis.

Els sedassos vibrants i mecànics es munten sobre estructures metàl·liques, de manera que estiguin aïllades i aconseguir així impe-dir la transmissió de les vibracions a l’estructura. Aquest aïllament es realitza per mitjà de molles, ballestes o tacs de goma amb la suficient flexibilitat per absorbir les vibracions.

44


Risc:

Caiguda en pujar o baixar de plataformes; passadissos que estan a força altura del terra.

Prevenció:

Tancar el perímetre obert de les plantes o pisos, passarel·les, rampes i escales mitjançant la col·locació de baranes reglamentàries.

Realitzar freqüents neteges de les acumulacions de pols, fragments petris i altres materials dipositats sobre el terra, especialment en les zones de pas obligat. La neteja de tots els elements és essencial per assegurar la circulació segura.

Després de les operacions de manteniment, cal deixar l’àrea afectada lliure de cordes, cables, restos de greix, oli, peces i altres materials que obstaculitzin la circulació.

Disposar d’una bona il·luminació en els llocs on calgui intervenir amb determinada freqüència per a tasques de neteja, control, manteniment, etc.

Risc:

Atrapada per motors, per corretges de transmissió, entre l’estructura i superfícies vibrants.

Prevenció:

Protegir la part perillosa de la màquina amb resguards, barreres i enclavaments que impedeixin l’accés intencionat o involuntari a les parts en moviment, que puguin generar els esmentats riscos.

Disposar de polsadors d’aturada d’emergència fàcilment accessibles per actuar-ne si s’escau.

Realitzar comprovacions periòdiques de l’eficàcia dels dispositius de protecció, posada en marxa, senyals d’avís, etc.

45

Risc:

atrapades o caigudes produïdes en realitzar les tasques de manteniment amb el sedàs en marxa.

Prevenció:

Quan s’encalla el sdeàs per materials que s’atapeeixen per humitat, fins que tapissen el llum de malla, etc. i calgui realitzar una neteja de la superfície de sedat, cal aturar la instal·lació i operar sempre amb la màquina aturada.

També es poden instal·lar altres mitjans a base d’aigua a pressió, calefactant el sedàs o d’altres que permetin una neteja, sense haver d’aturar la instal·lació i sense córrer riscos.


• Realitzar comprovacions de l’estat de les baranes, dels terres i es-tructura en general d’accés al sedàs, i observar que no hi ha forats, baranes soltes o espatllades i deterioració en general.

• Vigilar que les proteccions dels diferents òrgans que, pel seu movi-ment puguin generar lesions, estiguin degudament col·locades i que no presentin deficiències. A vegades en realitzar tasques de reparació o manteniment es treuen les proteccions i no es tornen a col·locar.

• Comprovar que les graelles, sedassos, diferents xapes que compo-sen l’estructura, etc. no presenten desgasts pels quals pugui sortir el material i conseqüentment s’estigui produint un mal sedat. És fre-qüent la ruptura de la malla en els capçals del sedàs, la qual cosa és un indicador que el material no hi cau de manera uniforme sobre tota la superfície i significa una alimentació violenta i descentrada.

• La manca de tensió a les malles és un dels factors que més redueix la seva durada. Cal comprovar amb freqüència el bon funcionament dels mecanismes de tensió de les malles de què disposa el sedàs.

46



Instal·lació/màquina: Sedassos Data:…………



Estat de les proteccions de motors i corretges de transmissió




• Deterioració de cablejats

Neteja dels voltants del sedàs

Estat de la tensió de la malla

Desgasts a l’estructura, alimentació, les malles o xapes, etc.

Estat dels accessos, passadissos i baranes

47

3.4 MolinssecundarisDescRIpcIótècnIca

Els molins secundaris s’anomenen així perquè intervenen a la segona etapa de la reducció de la mida dels grans, és a dir, a continuació de la trituració primària i tenen com a objecte la mòlta dels materials que hi procedeixen fins a mides reduïdes i fines que permetin l’explotació de les propietats més específiques d’alguns materials. Malgrat que hi ha una multitud de models, aquí ens ocuparem únicament dels més fre-qüents i utilitzats, que són els molins d’impactes, amb un major nom-bre de martells i a més velocitat, que permeten reduir les mides fins a la polvorització (han estat descrits a la trituració primària), i especialment els molins de boles i els molins de barres.

Molí de boles

Està constituït per un cilindre metàl·lic que està disposat en forma ho-ritzontal, i les parets del qual estan reforçades per motllures fabricades amb material d’aliatges d’acer al manganès. Aquestes motllures van car-golades al casc del molí i es substitueixen quan es gasten. El molí gira i la mòlta es realitza per efecte de les boles (d’acer al crom o manganès) que en girar amb el molí són retingudes per les ondulacions de les motllu-res a una altura determinada, des d’on cauen polvoritzant per efecte de l’impacte el material mineralitzat barrejat amb aigua. La mòlta és més efi-cient quan les boles ocupen entre el 30 i el 50% del volum del cilindre.

El material a polvoritzar ha de col·locar-se de manera que cobreixi totes les boles, mai més perquè sempre hi ha d’haver algun contacte total entre les boles. Per aquesta raó, s’assoleix una major eficàcia si es dismi-nueix la quantitat d’espais lliures entre elles.

Molí de barres

Aquest tipus de molins estan dissenyats amb formes cilíndriques i te-nen en el seu interior barres d’acer que, quan el molí gira, cauen sobre el material. Els molins de barres realitzen la mòlta fina, que és l’última etapa de mòlta en què el material que es lliure passa per un tamís de

4�

malla d’1 mm2 de secció. La cambra cilíndrica on es produeix la mòlta està construïda de planxes d’acer i protegides del desgast i corrosió per revestiments metàl·lics, que poden substituir-se a mida que es des-gasten. La cambra gira entorn a un eix horitzontal i pot anar recolzada en els extrems sobre :

• Rodatge pneumàtic i reductor, sistema molt utilitzat per als molins petits fins a 2 metres de diàmetre.

• Recolzament sobre rodatge metàl·lic i pinyó-corona.

• Suports sobre rodaments i pinyó-corona.

El molí porta dins de la cambra una càrrega de barres d’acer al carboni que és la causa de la fragmentació. Les barres pateixen un desgast des-igual: a la zona d’alimentació del molí les barres es desgasten amb un perfil de con allargat i pla, mentre que en la zona de descàrrega el des-gast produeix formes còniques. El molí de barres s’utilitza generalment en via humida o semi-humida, ja que han demostrat un comportament excel·lent aconseguint, en alguns casos, una rendibilitat productiva en-torn a un 60% més que per via seca.

RIscosIMesuRespReventIves

Risc:

Caigudes en pujar o baixar de l’estructura, passadissos o plataformes que són a força altura del terra.

Prevenció:

Utilitzar per pujar i baixar les escales buscant recolzament a les baranes disposades per a aquesta finalitat. Realitzar freqüents neteges de les acumulacions de pols, fragments petris i altres materials dipositats sobre el terra, especialment a les zones de pas obligat.

Després de les operacions de manteniment, s’ha de deixar l’àrea afectada lliure de cordes, cables, restos de greix, oli, peces i altres materials que obstaculitzin la circulació.

49

Disposar d’una bona il·luminació en els llocs on calgui intervenir amb determinada freqüència per a tasques de neteja, control, manteniment, etc.

Risc:

Atrapada per les corretges de transmissió de motors, reductors, etc., o en els recolzaments sobre el quals gira el cilindre del molí.

Prevenció:




Les intervencions en el molí no acostumen a ser freqüents i una bona mesura podria ser practicar un tancament de tot el perímetre, on es situï la màquina de manera que per accedir-ne no sigui possible si abans no obrim la tanca.

Risc:

Atrapada dins del tambor del molí, en realitzar tasques de manteniment o neteja.

Pot produir-se aquest risc quan l’operari tracta de realitzar alguna operació de desencallament a l’interior del tambor, canviar boles o barres, treure material atapeït, neteja de parets, etc.

Prevenció:

Per realitzar aquest tipus de tasques, cal establir algun sistema de bloqueig i enclavament que asseguri de manera inequívoca que la màquina no es pot posar en moviment de forma accidental.

A més, hauran d’existir rètols de senyalització, on s’avisi del risc a terceres persones.

50

Aquest tipus d’operacions, si es té en compte que es desenvolupen en espais confinats i comporten un risc clar, han de ser realitzades si més no per dues persones, i amb la supervisió d’un responsable.

Haurà d’existir un procediment de treball on s’especifiquin els passos a seguir, els permisos i supervisions a realitzar i en definitiva establir un tipus de control sobre la tasca.


• Realitzar comprovacions de l’estat de les baranes, dels terres i es-tructura en general d’accés al molí, i observar que no hi hagi forats, baranes soltes o espatllades i deterioració en general.

• Vigilar que les proteccions dels diferents òrgans que, pel seu mo-viment puguin generar lesions, estiguin correctament col·locades i que no presentin deficiències.

• Comprovar que les diferents xapes que composen l’estructura, etc. no presenten desgasts pels quals pugui sortir el material i produir acumulacions.

• Realitzar un seguiment dels blindatges de l’interior de la cam-bra, la seva subjecció a les parets del cilindre, desgasts, dispositius d’estanqueïtat al voltant de les rosques, collar fort els cargols de fixació, etc.

• Reposició de barres/boles desgastades o trencades en el procés de mòlta.

• Neteja als voltants dels molins on es pugui acumular diversos materials.

• Verificació dels untatges dels coixinets de l’accionament del gir del tambor.

51



Instal·lació/màquina: Molí secundari Data:…………



Estat de les baranes, escales, etc. d’accés al molí

Estat de les proteccions del motor i corretges de transmissió




• Senyal acústic

• Deterioració del cablejat

Neteja dels voltants del molí

Desgasts a l’estructura i xapes on entre i surt el material

Estat de barres/boles quant a desgasts

Tancament perimetral del molí

Estat dels blindatges de l’interior de la cambra, cargols de fixació, etc.

Untatges dels coixinets

52

3.5 CintestransportadoresDescRIpcIótècnIca

Les cintes transportadores són corretges o bandes sense fi que es mouen al voltant de dos tambors i que transporten el material des d’un lloc a un altre de la instal·lació. Són màquines el funcionament de les quals és senzill, però juguen un paper molt important en qualsevol activitat industrial i a la qual se li presta normalment poca atenció, la qual cosa és causa de molts accidents.

Una cinta transportadora tipus es composa dels següents elements:

La banda

És la superfície sobre la qual es diposita el material a transportar i de-penent del tipus d’aquests ens trobem amb diferents tipus, encara que els més utilitzats habitualment són dos tipus de banda: PVC i goma.

Capçal motriu

Els tambors motrius transmeten l’energia necessària a la banda per tal de moure el material, transformant un moviment rotatiu dels motors en un de lineal i estan formats per 1, 2 o diversos rodets motrius reco-berts de capa vulcanitzada amb el suficient coeficient de fricció, per tal de garantir-ne una diferència de tensions a l’entrada i a la sortida sense que es produeixi lliscament.

Per mantenir la banda neta al capçal motriu va col·locat un dispositiu de neteja (rascador) situat en la part inferior del tambor i consta d’un contrapès o molla que manté en tensió una fulla recoberta d’un tros de banda que constantment fricciona la banda de transport, i elimina els materials que estan adherits per humitat o atapeïment.

Tambor de reenviament o retorn

És el tambor situat a l’extrem o cua de cinta, muntat sobre coixinets a l’estructura metàl·lica. És de característiques similars a les del tambor

53

motriu i gira de forma “boja” arrossegat pel moviment de la banda. En la seva proximitat, va muntat un rascador de neteja.

Estructura intermèdia

Està constituïda per una estructura metàl·lica modular, composada per travessers o bastidors, on van col·locats els rodets superiors o ternes (composades per tres rodes en forma de pastera) i inferiors o de retorn (normalment rectes).

Elements de control

Són els mecanismes disposats a la cinta o instal·lació que s’encarreguen del seu control i que realitzen unes funcions importants de cara a la seguretat.

El comandament de posada en marxa

És l’element que serveix per donar ordre de maniobra (marxa, aturada, emergència, etc.) de les cintes transportadores.

La cinta ha de posar-se en funcionament únicament des del coman-dament de posada en marxa i per mitjà d’una acció voluntària.

La posada en marxa ha d’anar sempre precedida automàticament d’un sistema d’alerta, com un senyal acústic que avisi del perill abans d’iniciar el moviment.

Aturada d’emergència

Són dispositius que mitjançant una acció voluntària aturen la màquina en condicions de seguretat, el més ràpid possible en cas de necessitat.

Desviaments de banda

Són mecanismes distribuïts a parells normalment al llarg i en els extre-ms de la cinta, que detecten la desalineació de la banda, i que provoca l’alarma o la seva aturada.

54

Control de velocitat de la cinta

El mecanisme està connectat amb el sistema de control de la cinta, de manera que si existeix un desfasament entre la relació de velocitat en-tre el tambor motriu i el control de velocitat de la banda durant un temps determinat, es produeix automàticament l’aturada.

Aquests mecanismes tenen com a finalitat controlar la ruptura de la ban-da o bé que estigui fluixa o amb molta humitat i com a conseqüència

patini, amb el risc de combustió de la banda o generació de CO i CO2.


Risc:

Atrapada als tambors en realitzar neteges a la seva superfície, que pateixen adherència per materials humits i fins.

Prevenció:

És evident que aquestes operacions de “neteja” són molt perilloses, atès que generalment es manipula en postures incòmodes i en espais angostos a petita distància de les zones de risc, per la qual cosa quan no es presta prou atenció o per un fals moviment es pot produir l’atrapada de les mans de l’operari.

Els tambors han d’estar protegits per una reixeta metàl·lica o resguard que impedeixin l’accessibilitat als distints elements del tambor. Aquestes proteccions no han de treure’s i si cal fer-ho per a labors de manteniment s’han tornar a col·locar immediatament.

En els voltants dels rodets hi ha instal·lats rascadors la missió dels quals és netejar la banda, i per regular la pressió sobre la banda o el rodet s’ha d’aturar la cinta.

No utilitzis eines o altres elements per realitzar la neteja de tambors amb la cinta en marxa.

55

ESTÀ PROHIBIT REALITZAR OPERACIONS DE NETEJA O

MANTENIMENT AMB LA CINTA EN MOVIMENT

Tota cinta ha de disposar d’un sistema d’aturada d’emergència. Si es tracta de cables d’emergència, aquests hauran d’estar distribuïts al llarg de la cinta i cal accionar-los periòdicament per tal de garantir el seu funcionament.

La represa no serà automàtica sinó manual i des del punt en què es va accionar l’aturada d’emergència.

Mai no bloquegis un element de seguretat. Pot posar-se en funcionament la cinta de forma intempestiva.

Risc:

Caigudes de persones en pujar o baixar de plataformes, passadissos que estan a determinada altura del terra.

Prevenció:

Si les cintes circulen elevades o que ofereixin perill de caiguda des de més de 2 metres d’altura i hi ha de circular per a realitzar operacions de manteniment, has de fer-ho per les plataformes, escales i passadissos.

Tant les passarel·les com les plataformes han de disposar de baranes, el terra ha d’estar net, ha de ser de material antilliscant, ranurat i perforat, i si s’escau ha de permetre una fàcil eliminació de les aigües i de les possibles acumulacions de sediments, pols, etc.

Risc:

Caigudes de materials transportades per la cinta.

Prevenció:

Els vessaments en el recorregut de la cinta acostumen a ser deguts a: una excessiva inclinació de la cinta, una excessiva o irregular càrrega de la cinta, una amplada inadequada de la banda, manca de tensió de la banda, adherències de material humit o mullat a la banda, manca de potència del motor, ruptures a la banda transportadora, etc.

56

En els trams en què les cintes circulen sobre àrees de treball o de circulació, han d’adoptar-se mesures molt estrictes per tal d’evitar la caiguda de materials, especialment si són de granulometria gruixuda:

• Instal·lant canalitzadors ajustats a la part superior de la banda, que retinguin els ocasionals fragments rodadors que es presenten.

• Carenant totalment el tram de cinta, de manera que els possibles vessaments quedin retinguts en l’interior.

• Disposant per sota de la cinta panells de recollida, instal·lats amb pendent suficient per tal que els vessaments puguin ser canalitzats i abocats directament en zones no conflictives.

• Prestar atenció a la regulació de la càrrega sobre la cinta si l’alimentació és irregular i amb aportacions puntuals es formen piles sobre la banda. Un mètode eficaç és instal·lar a la sortida de la tremuja algun element de tipus fix la finalitat del qual sigui la d’escampar o estrendre les piles per tal d’evitar vessaments posteriors.

• Si s’ha de passar per sota d’una cinta elevada, s’ha de fer pels llocs designats per al pas. Aquests passos, a més d’estar inclinats, han d’estar protegits de la caiguda de materials.


• Evitar acumulacions de materials, mantenir les zones de pas lliure d’eines o estris.

• En les zones de descàrrega s’ha de controlar l’ajustatge entre els faldons i la banda, col·locats per al guiatge del material i impedir els vessaments quan hi ha excés de càrrega.

• Comprovar el funcionament de tots els elements de control de la cinta, sirena de posada en marxa, desviaments de banda, interruptors d’aturada (polsadors d’emergència de color vermell), etc.

• Realitzar neteges periòdiques en els capçals motrius, reenviaments i es-tacions de tensat de banda. SEMPRE AMB LA INSTAL·LACIÓ ATURADA.

57

• Vigilar l’estat de la banda, que no presenti ruptures i forats per on surt el material. Estat del tren de rodets tant superiors com inferiors.

• Mantenir els rascadors sempre en ple funcionament, moltes vegades l’acumulació de materials es produeix per una manca de manteniment en aquests elements.

• Vigilar l’estat de les reixetes de protecció dels rodets de cua, cap i estació tensora. Comprovar periòdicament l’estat general de l’estructura.


FITXA D’INSPECCIÓInstal·lació/màquina: Cinta transportadora Data:…………Element o part a inspeccionar Estat ObservacionsBé Malament

Estat de les proteccions del tambor de cua, cap i estació tensora




• Senyal acústic

• Desviaments de banda


Neteja de la zona de vessament

Neteja de la zona de cua

Neteja a l’estació tensora

Neteja al llarg de la cinta

Estat de la banda i les connexions

Estat dels rascadors de neteja

Estat del rodets

Estat dels passadissos, passarel·les i escales

Desgast en faldilles de canalització del material

Estat de l’estructura

5�

3.6 alimentadorsdecàrrega

DescRIpcIótècnIca

La seva funció és la de condicionar i regular el cabal de materials que, procedents de pedrera o mina, inicien el procés d’elaboració a través del recorregut per la planta de tractament fins a les trituradores, els molins, els sedassos, etc. j, ,m,jgnjnh

Aquestes tenen un paper important en el benefici de materials ja que, per exemple, en un procés de matxuqueig o sedat l’aspecte més decisiu és mantenir una regularitat en l’alimentació i evitar així mateix encallaments per allau incontrolat de materials. Existeixen diversos tipus i sistemes, essent els més freqüents: els alternatius, els vibratoris i els d’erugues o plaques.

L’elecció de l’alimentador serà en funció del grau d’homogeneïtat dels materials, factors com la granulometria, el contingut d’humitat, de fins, presència de materials argilosos, són els que condicionen en gran mesura l’elecció d’un tipus o un altre.

Alternatius

S’anomenen així perquè el moviment que actua per desplaçar el material és alternatiu i de vaivé. S’utilitzen per a materials argilosos o amb fins enganxosos i amb un grau d’humitat elevat. Estan formats per una safata rectangular d’acer disposada de forma horitzontal i rep un moviment alternatiu gràcies a un motorreductor de dues sortides de bieles d’accionament.

Vibrants

Són màquines robustes, adequades per a la dosificació de materials grans. Els alimentadors que estan situats abans de l’entrada de la trituració o mòlta tenen una graella d’obertures a la base o safata inferior, amb l’objecte que els fins no passin a trituració.

59

La mesa vibrant està dotada de plaques de revestiment reforçades, està recolzada sobre ressorts i el seu mecanisme vibrador és accionat per 2 motors elèctrics.

Els sistemes més freqüents per aconseguir la vibració són:

• Electromagnètic: una bobina amb un gran nucli que s’excita i desexcita.

• Electromecànic: una massa excèntrica que s’acciona per un motor mitjançant corretges.

• Amb motors vibrants, masses excèntriques a eix de motor.

Els alimentadors vibrants són els més utilitzats i n’hi ha de moltes classes i dissenys, adaptats al tipus de material de què es tracti.

Alimentadors de plaques

La seva característica principal és la robustesa dels seus components. S’utilitzen amb freqüència en l’alimentació del tot-u que surt de l’explotació amb materials heterogenis pel que fa a mides, humitat, etc.

En realitat s’assembla a una cinta transportadora en la qual la banda de goma ha estat substituïda per una sèrie de plaques enaltides entre sí per mitjà de bulons i cadenes laterals. La cadena està fabricada amb baules d’acer i engrana en unes rodes de cadena situades en els extrems de l’alimentador.

60


Risc:

Atrapada pels elements en moviment, com són:

• Entre plaques.

• Entre rodes i la pista de rodadura.

• Entre espires de les molles.

• Entre la safata i la tremuja.

• En los volants, etc.

Prevenció:

Situar pantalles o carcasses que impedeixin l’accés o que aïllin les zones en què se situen els elements en moviment, de les zones o vies utilitzades en els desplaçaments.

Prohibició de manipular quan les màquines estan en funcionament.

Risc:

ensopegades o caigudes en circular pels voltants de l’alimentador o per sota, quan es produeixen pèrdues de material.

Prevenció:

Inspeccionar els desgasts de les capes que conformen l’alimentador i les faldilles canalitzadores del material.

Vigilar i controlar el grau d’aportament de material, que no sigui excessiu i provoqui pèrdues.

Establir prohibició de circular per sota dels llocs on es possible la caiguda de materials.

La vigilància sobre aquests punts de transferència ha de ser contínua i l’operador de la instal·lació ha d’extremar la neteja i el manteniment en aquests llocs.

61

MantenIMentpReventIubàsIcSón els llocs on es produeix la transferència del material d’un element del circuit a un altre. Constitueixen probablement els punts més problemàtics de tota la instal·lació, per produir-s’hi complicacions del tipus d’encallades, excessos de càrrega, pèrdues de material en els lliuraments, etc.

Les tasques més importants de caràcter bàsic es circumscriuen a:

• Observació dels desgasts en les xapes que formen l’alimentador i que poden produir vessaments per ruptures.

• Regulació de l’alimentació de forma que s’adapti al tipus de material i el seu cabal. Verificar el bon funcionament dels òrgans que produeixen vibració o moviment alternatiu.

Neteja en els seus voltants de vessaments indesitjats.



Instal·lació/màquina: Alimentador Data:…………



Estat de les proteccions dels òrgans en moviment




Neteja dels voltants de l’alimentador

Desgast en xapes i faldilles canalitzadores del material

Funcionament dels motors del vibro

62

3.7 Equipsderentat

DescRIpcIótècnIca

Alguns materials i especialment els àrids, es necessiten amb la mínima quantitat d’impureses, per a la qual cosa cal netejar la superfície exter-na dels grans amb un tractament enèrgic que, en la majoria dels casos, es realitza amb aigua que aconsegueix separar argiles, pissarres, carbó o d’altres partícules no adequades al procés de què es tracti.

Els equips de rentat més freqüents per realitzar aquestes tasques són: rentadors de paletes, caixes de pulsació i rodes de catúfols o sínies i cilindres de rentat (trómel), dels quals descriurem aquests dos últims.

Cilindre de rentat o trómel

El cilindre o trómel rentador és un equip destinat fonamentalment al rentat primari del tot-u amb granulometries gruixudes de 0 a 250/300 mm. Consisteix en un cilindre que inclou en el seu interior uns ele-ments que provoquen el volteig i l’avançament del material des de l’alimentació fins a la boca de sortida.

La fricció que existeix dins del tambor, amb l’aigua circulant, provoca un efecte de rentat que elimina la brutícia superficial del material, les motes i les fraccions argiloses toves.

La intensitat del rentat està lligada al temps de permanència del mate-rial i varia amb el disseny de les boques, longitud del cilindre, travessers d’elevació, paletes de retenció o avançament, etc. Tenen un consum d’aigua en m3/h, d’1 a 2 vegades el cabal d’alimentació en T/h, i es fa-briquen trómels a simple corrent o contracorrent.

Estan fabricats en xapa d’acer d’elevat espessor amb el brocal de sortida doble o senzilla. Interiorment estan recoberts de goma/acer, amb uns tra-vessers longitudinals per a volteig del material, també folrats de goma.

63

Normalment el circuit està recolzat en pneumàtics normalitzats: vuit, dotze o setze, segons la mida i la càrrega. El gir del cilindre es realitza per mitjà d’un motor i reductor amb transmissió per corretges i politges, que perme-ten modificar la velocitat de la màquina per ajustar-se al producte.

Roda de cangilons

La sínia o roda decantadora és una màquina destinada a rentar granu-lometries fines de 0 a 4 mm., admetent mides de fins a 12/15 mm. Per al seu funcionament aprofiten la diferència en les velocitats de sedi-mentació de les partícules en un mitjà líquid, segons el seu pes o mida. L’extracció dels materials es realitza una vegada aquests s’han sedi-mentat, mitjançant una roda prevista de catúfols que tenen uns forats per facilitar el drenatge del material durant el recorregut ascendent de la roda abans de descarregar-lo.

El moviment giratori s’aconsegueix mitjançant l’accionament:

• Atac central a l’eix de la roda mitjançant reductor.

• Atac perifèric a la circumferència de la roda mitjançant pinyó- corona de dolles intercanviables.

Les sínies es caracteritzen per ser aparells senzills en el seu funciona-ment, que no incorporen cap part mecànica sota l’aigua i té mínims desgasts i manteniment.

64


Risc:

Atrapades pels catúfols o entre corretges de transmissió i untatges.

Prevenció:




Prohibició de manipular quan les màquines estiguin en funcionament.

Risc:

Caigudes a la cisterna de rentat.

Prevenció:

Comprovar l’estat de les baranes, passadís, escales d’accés a la cisterna.

La superfície de la cisterna, en el cas de les sínies, ha d’estar coberta de xapa o protecció que hi impedeixi la caiguda accidental, únicament quedant lliure la part ocupada pel moviment dels catúfols.

En qualsevol cas existirà la prohibició del seu accés amb la màquina en funcionament.

65

MantenIMentpReventIubàsIc• Realitzar comprovacions de l’estat de les baranes, dels terres i estruc-

tura en general d’accés a la màquina de rentat.

• Vigilar que les proteccions dels diferents òrgans que, pel seu mo-viment puguin generar lesions, estiguin correctament col·locades i que no presentin deficiències.

• Comprovar que les diferents xapes que composen l’estructura, etc. no presenten desgasts per on pugui sortir el material.

• Realitzar un seguiment dels catúfols pel que fa al desgast, subjeccions, etc.

• Neteja i ordre en l’entorn de la màquina..



Instal·lació/màquina: Rentador Data:…………







• Senyal acústic


Neteja dels voltants de la màquina

Estat de les baranes de protecció, escales, accessos, etc.

Desgasts en l’estructura, alimentació, etc.

Desgast de catúfols, etc.

66

3.8 Tancsespesseïdors-clarificadorsDescRIpcIótècnIca

Els tancs clarificadors són ja un element indispensable en qualsevol planta de tractament, ja que permeten per una banda disminuir els consums d’aigua i per l’altra no menys important evitar la contamina-ció del medi ambient.

Els tancs clarificadors o espesseïdors tenen com a principal objectiu la clarificació d’aigües en un procés de separació sòlid-líquid d’una polpa amb un contingut en sòlids d’un 10 o 20%, i aconseguir així un producte en forma de llots i una recuperació d’aigües clarificades que es recirculen a la planta de tractament.

Els dipòsits estan construïts en acer o formigó, amb forma cilíndrica-cònica i acostumen a estar situats de manera que la descàrrega, que es realitza en la part inferior, es faci directament a camions o bé per mitjà de bomba de llots que els enviï a una bassa de decantació o filtrat.

Les parts que composen un tanc són:

Coll d’alimentació: part per on entra la polpa i s’aconsegueix un fluix continu on s’esmorteeix la velocitat en entrada del material.

Tanc: estructura cònica-cilíndrica on es produeix la sedimentació de les partícules sòlides en el seu fons i el líquid vessa a la superfície.

Paletes: proporcionen un moviment giratori que facilita la concentra-ció de sòlids.

Con: part inferior del tanc on a vegades també s’incorporen uns braços o paletes que concentren el material al fons.

Canal de vessament: lloc on es recull el líquid lliure de partícules sòlides.

Mecanisme motriu: encarregat de proporcionar el moviment de les paletes.

67


Risc:

Caigudes al tanc espesseïdor o en pujar o baixar de la instal·lació on s’hi troba.

Prevenció:

Utilitzar per pujar i baixar les escales buscant recolzament a les baranes que estan disposades amb aquesta finalitat. Realitzar freqüents neteges de les acumulacions de pols, greixos i altres materials dipositats sobre el terra, especialment en les zones de pas obligat.

Disposar d’una bona il·luminació en els llocs on calgui intervenir amb certa freqüència per a tasques de neteja, control, manteniment, etc.

Practicar un tancament, per mitjà de barana i sòcol, a tot el perímetre del tanc, de manera que el seu accés directe no sigui possible.

Risc:

Atrapada per les corretges de transmissió de motors, reductors, etc.

Prevenció:


Disposar de polsadors d’aturada d’emergència fàcilment accessibles, per actuar-ne si s’escau.


6�


• Realitzar comprovacions de l’estat de les baranes, dels terres i es-tructura en general d’accés al tanc, i observar que no hi ha forats, baranes soltes o espatllades i deterioració en general.

• Vigilar que les proteccions dels diferents òrgans que, pel seu mo-viment puguin generar lesions, estiguin correctament col·locades i que no presenten deficiències.

• Comprovar que les diferents xapes que composen l’estructura, etc. no presenten desgasts per on pugui sortir el material.



Instal·lació/màquina: Tanc espesseïdor Data:…………







• Senyal acústic


Neteja dels voltants i accés al tanc


69

3.9 Tremugesd’emmagatzematgeDescRIpcIótècnIca

Són recipients de major o menor mida on es disposen i acumulen els mate-rials finals del procés de tractament, per a la seva comercialització o trasllat.

Poden estar construïdes de xapa o de formigó i tenir diferents formes geomètriques, en funció del material al qual estan destinades i a les característiques que en presenten.

Normalment els materials arriben a les tremuges d’emmagatzematge o sitges a través de cintes transportadores que vessen per la part supe-rior i s’extreuen per la part inferior, per mitjà d’alimentadors vibrants per realitzar la càrrega en camions o altres mitjans de transport.


Risc:

Caigudes en pujar o baixar de plataformes, passadissos que estan a força altura del terra.

Prevenció:

Accedir sempre a la plataforma de la tremuja per les escales que hi ha instal·lades, i mantenir nets aquests accessos. Abans de pujar, cal com-provar que no hi ha cap barana trencada, material que ens pugui caure a sobre, etc.

Disposar d’una bona il·luminació en els llocs on calgui intervenir amb determi-nada freqüència, per a tasques de neteja, control, manteniment, etc.

Risc:

Atrapades o cops pel material abocat en intentar desencallar bé per la part superior o inferior de la tremuja.

70

Prevenció:

L’accionament dels mecanismes de la tremuja ha de situar-se de ma-nera que es pugui accionar des d’un lloc segur.

Si el mecanisme d’obertura s’avaria o es produeix un embús parcial, el material pot sortir d’una manera massiva i descontrolada, la qual cosa suposa un risc important per a l’operari. En aquest cas, s’han d’extremar les precaucions, i ens hem de situar sempre en un lloc i posició ade-quats, per tal que el material no ens caigui a sobre.

Si s’utilitza una barra per al desencallament, s’ha de tenir en compte que la sortida brusca del material hi pot caure i a la seva vegada colpe-jar a qui la subjecta.

Si s’ha de procedir a un desencallament de material per la part superior de la tremuja, cal seguir les instruccions prescrites pel procediment es-tablert per a l’operació i en tot cas:

•Comprovar que les portelles de sortida del material estiguin tanca-des i que ningú no pot obrir-les.

•Col·locar una senyalització, barrera, a més de prendre les mesures ne-cessàries per tal que cap camió, ni cinta, etc. no pugui realitzar una descàrrega de material a la tremuja.

•Si es disposa d’elements mecànics (martell pneumàtic, cabrestant, etc.) utilitzar-los i en cas de no comptar amb ells utilitzar una perxa o barra de longitud adequada, i prestar la màxima atenció en l’operació.

•Utilitzar un arnès degudament subjecte a l’estructura amb una línia de vida que tingui la menor longitud possible.

•Comptar sempre amb una altra persona que controli en tot moment la maniobra i romangui a l’exterior de la tremuja.

•Si existeix la possibilitat que s’acumulin gasos inflamables o explo-sius, cal prendre precaucions especials, començant per: equips de lectura que comprovin la quantitat de gas existent, eines adequades per a l’operació en aquestes condicions, Epi’s especials com poden ser equips de respiració autònoma, etc.

71


• Realitzar les neteges de materials en passarel·les, escales i llocs d’accés a la tremuja.

• Mantenir net el terra en els voltants del brocal de càrrega.

• Controlar els desgasts de parets, estructura, parts on el material té un comportament més agressiu sobre la tremuja.

• Comprovar el funcionament dels mecanismes d’obertura i tancament del brocal de càrrega/descàrrega.



Instal·lació/màquina: Tremuja d’emmagatzematge Data:…………



Estat de les proteccions de les escales d’accés, passadissos o plataformes.

Neteja dels voltants del brocal de càrrega.

Desgast en parets, estructura i zones d’impacte del material.


Comprovar el funcionament dels mecanismes d’obertura i tancament.

4Resguards i dispositius de seguretat més freqüents a les plantes de tractament

75

4. Resguards i dispositius de seguretat més freqüents a les plantes de tractament.

4.1 Resguardsdereixetesoxapa

Protegeixen fonamentalment del risc d’atrapada i de cops.

Són barreres que impedeixen l’accés a les parts mòbils d’una màqui-na, com poden ser motors, engranatges, corretges, volants d’inèrcia, safates vibrants, etc.

A les plantes de tractament els més freqüents són els resguards fixos.

Resguard fix és el que es manté en la seva posició de protecció (tancat):

• de manera permanent (per exemple, per soldadura o reblons), o

• mitjançant elements de fixació (per exemple, amb cargols, rosques), que impedeixen que es pugui desplaçar el resguard (enretirar o obrir), sense la utilització d’una eina.

76

4.2 Baranes,sòcols,passamans,passarel·les,esca-lesiescalesdemà

Protegeixen del risc de caigudes d’altures i al mateix nivell. Tots els llocs per on s’ha de transitar, encara que sigui ocasionalment per a tasques d’inspecció i neteja, han d’estar correctament condicionats i protegits.

Han de revisar-se periòdicament per tal de garantir el seu bon estat i la neteja és essencial per aconseguir una circulació segura per la planta.

4.3 Cadenesobandesdegomasituadesenl’ali-mentaciódematerial

Protegeixen del risc de projeccions de materials en l’entorn. Nor-malment se situen a l’entrada de la tremuja del tot-u i a l’entrada de l’alimentació de les trituradores i matxucadores primàries.

4.4 Comportesd’inspecció

Són portes situades en llocs específics i crítics de la instal·lació i perme-ten l’accés a determinades parts de la màquina, per realitzar la inspec-ció, el desencallament o qualsevol altra tasca de manteniment. Prote-geixen del risc d’atrapada en haver d’accedir a la pròpia màquina.

4.5 Untadorsdecoixinetsforadelsresguards

Permeten realitzar les tasques de manteniment i untatge sense haver de retirar els resguards fixos. Protegeixen contra els riscos d’atrapada per òrgans mòbils, com són eixos, tambors, motors, etc.

77

4.6 Proteccionscontracaigudadematerials

Són estructures de xapes, a vegades en forma de safates, situades en llocs específics on pot generar-se caigudes de material. S’utilitzen amb freqüència en la part inferior de cintes transportadores que circulen per altures, proximitat de trituradores, etc.

4.7 Espaisdetrànsitacotats,protegitsisenyalitzats

Determinats llocs, pels riscos que hi poden aparèixer, estan protegits amb barreres físiques que impedeixen el pas, per exemple a una sedàs quan està en moviment, a les corretges de transmissió d’un molí, una instal·lació elèctrica, etc. A més, aquests llocs han d’estar advertits amb una senyalització de forma clara i visible, i indicar el risc que existeix per a les persones.

4.8 Topallsperavehicles

Protegeixen de la caiguda de vehicles a tremuges, per talussos o llocs on es pugui originar aquest risc. Són característiques les barreres si-tuades a l’entrada de les tremuges d’entrada del tot-u, on basculen els camions que procedeixen de la pedrera. Per tal que siguin eficaces, cal mantenir-les netes de material vessat.

4.9 Senyalització

La senyalització és una mesura de seguretat complementària o auxiliar respecte a la resta de mesures preventives que es poden adoptar, però no per això deixa de tenir importància. És freqüent que aparegui en les següents situacions:

7�

• Quan no es poden instal·lar els adequats sistemes de defensa o resguard

• Quan no ha estat possible eliminar un risc en dissenyar la instal·lació

• Com a complement a qualsevol sistema de seguretat.

Els senyals acostumen a atendre als diferents estímuls dels sentits que tenen els humans, utilitzant-se els següents:

• Senyalització òptica

o Senyals de seguretat

o Avisos de seguretat

o Colors de senyalització

o Abalisament

o Enllumenat de seguretat

• Senyalització acústica

• Senyalització tàctil

4.10 ProteccionselèctriquesPer les característiques particulars de les plantes de tractament, pel que fa a les condicions en què es desenvolupa l’activitat, que estan ex-posades a la humitat i l’aigua, pols, materials inflamables o corrosius, presència de superfícies conductores, etc., motiven que el risc elèctric es pugui veure incrementat notablement. Per tal d’evitar-ho, la legis-lació que s’aplica és extremadament acurada i exigent, de tal manera que a més de complir amb el que s’estableix al Reglament Electrotèc-

79

nic de Baixa Tensió, la normativa general de seguretat i salut en els llocs de treball, equips de treball, etc., existeix una normativa específica de mineria que li és d’aplicació (continguda en el RGNBSM).

a)comandamentdeposadaenmarxa

És l’element que serveix per donar ordre de maniobra (marxa, aturada, emergència, etc.) d’una màquina o instal·lació.

La màquina ha de posar-se en funcionament únicament des del co-mandament de posada en marxa i per mitjà d’una acció voluntària.

b)sistemesdeenclavament

Són dispositius de protecció destinats a impedir el funcionament de determinats elements d’una màquina sota condicions determinades. S’accionen tallant el corrent, per exemple en desmuntar o treure un resguard.

Els seus objectius són:

• Evitar que es desenvolupi una seqüència automàtica fins que es compleixin determinades condicions de posicionament de determinats elements.

• Impedir que es produeixin successos incompatibles entre sí.

c)aturadad’emergència

En aquest concepte s’engloben tots aquells dispositius que, mitjançant una acció voluntària, aturen la màquina en condicions de seguretat el més ràpid possible, en cas de necessitat o de mal funcionament de les proteccions.

�0

Els dispositius d’aturada d’emergència generalment van connectats al circuit de seguretat de la màquina o de la planta i són de particular importància en termes de control del sistema per aquest. En cas de fallada o d’accident, la ràpida accessibilitat dels dispositiu d’aturada d’emergència pot ser crucial per salvar una vida, i limita el grau d’agressió al personal, o l’extensió de danys a la màquina.

d)presesaterra

La posada a terra s’utilitza per limitar la tensió amb respecte a terra que puguin presentar en un moment donat les masses metàl·liques, asse-gurant el funcionament dels sistemes de protecció de la instal·lació. La presa a terra consta d’una pica, placa o conductor soterrat al qual es-tan unides les masses metàl·liques de les diferents màquines, per mitjà d’una línia de coure d’un diàmetre comprès entre 16 mm2 i 35 mm2. El valor de la resistència de terra ha de ser de tal manera que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a:

• 24 volts en locals humits i mullats

• 50 volts en zones seques

Les posades a terra han de revisar-se si més no un cop l’any les de baixa tensió i cada tres anys les d’alta tensió.

e) sistemesdesenyalsacústicsilluminosos

Són mecanismes associats normalment a màquines la posada en marxa, aturada o moviment dels quals comporten determinats riscos per a les persones situades en un determinat radi d’acció.

Els senyals lluminosos avisen per mitjà de projeccions de llums continus o intermitents, i per tant la manera de percebre’ls és a través de la vista.

�1

Els senyals acústics són emissions sonores a través d’altaveu, sirenes o timbres que, conformades d’acord amb un codi conegut, informa d’un determinat missatge a les persones que es troben als voltants.

L’ús més utilitzat per a aquest tipus de senyals és per avisar dels riscos de:

• Incendi i explosió

• Atropellades i cops per equips mòbils

• Anomalies en el procés de producció

• Fuites de productes químics

• Enfonsaments, esfondraments i caigudes d’objectes

• Radiacions

f) Interruptorsdiferencials

Són dispositius que s’intercalen en l’alimentació d’una o diverses màqui-nes, de manera que estan sempre mesurant la suma vectorial dels co-rrents que circulen pels conductors actius (fases i neutre) d’un determinat circuit. Si aquest circuit no té fuites a terra o cap defecte, la suma vectorial dels corrents és nul·la. Si ben al contrari hi ha una fuita a terra o defecte, aquesta desequilibra el camp magnètic i es crea un corrent que acciona el relè de tir, el qual o bé obre el circuit o bé senyalitza el defecte.

N’hi ha de diferents sensibilitats. Els més comuns disparen amb fuites compreses en els següents intervals:

�2

• Molta alta sensibilitat: 10 mA

• Alta sensibilitat: 30 mA (circuits per a enllumenat)

• Sensibilitat normal: 100 i 300 mA (en circuits de força)

• Baixa sensibilitat: 0.5 i 1 A

g) Interruptorsmagnetotèrmics

Són dispositius que protegeixen les instal·lacions elèctriques de les in-tensitats excessives, produïdes com a conseqüència de curtcircuits o per l’excessiu nombre d’elements receptors que té connectats.

h) Disjuntors

Són interruptors automàtics i elèctrics que funcionen mecànicament calibrats i serveixen per establir connexions entre les xarxes i els recep-tors, a la vegada que interrompen i suporten els corrents normals als quals s’ha regulat. Poden suportar un corrent anormal durant un temps específic, i pot arribar a la de curtcircuit.

Poden ser:

• tèrmics: només reaccionen quan es produeix una pujada de temperatura

• magnetotèrmics: reaccionen davant la quantitat de corrent que passa pel circuit.

�3

i) Fusibles

Són cartutxos de porcellana, en l’interior dels quals hi ha un filferro con-ductor fusible, envoltat de sorra de quars, destinat a tallar automàtica-ment el circuit elèctric al qual està connectat en sèrie quan el corrent que el creua excedeix d’un determinat valor, que pot danyar els cables conductors o les màquines.

Un cop analitzada la causa i resolta la fallada, cal reemplaçar el fusible fos per un altre de característiques idèntiques. Són un mitjà simple i econò-mic de protegir els circuits elèctrics contra corrents elevats o curtcircuits.

j) Relès

Són aparells que protegeixen les màquines, transformadores i línies de qualsevol elevació perillosa de la temperatura per sobreintensitats. S’accionen per mitjà d’un electroimant que, amb un o diversos con-tactes, permeten obrir o tancar circuits elèctrics. Existeixen nombrosos tipus de relès:

• Relè de màxima intensitat: protegeixen contra intensitats eleva-des i disparen segons el reglatge realitzat.

• Relè de mínima intensitat: disparen quan la intensitat que circula és inferior a la intensitat de reglatge.

• Relè de màxima tensió: es disparen amb tensions elevades segons reglatge.

• Relè de mínima tensió: disparen amb tensions inferiors a les de reglatge.

�4

k) seccionador

És un dispositiu que té la funció d’aïllar una part de la instal·lació de la seva font d’alimentació d’energia. Poden obrir i tancar un circuit quan no hi ha càrregues connectades, és a dir, per connectar i desconnectar a la xarxa per mitjà d’un seccionador s’ha de fer en buit, quan no hi ha consum a la instal·lació on estan instal·lats.

l) tancamentsenarmarisoedificisquelimitenl’accésnoautoritzat

Aquestes proteccions elèctriques consisteixen en armaris certificats, fàcilment identificables i senyalitzats, en els quals s’allotgen parts acti-ves dels circuits, cablejats o elements de protecció, com són disjuntors, relès, interruptors, etc. El seu aïllament garanteix la seguretat davant contactes directes dels treballadors.

Algunes vegades aquests armaris poden estar situats en locals especí-fics on s’ubica la instal·lació elèctrica, els quals han d’estar senyalitzats i el seu accés està limitat a personal especialista i autoritzat.

�5�5

5Consideracions a tenir en compte en l’execució d’operacions de manteniment bàsic

��

�9

5. Consideracions a tenir en compte en l’execució d’operacions de manteniment bàsic

Les operacions de manteniment, revisió i reparació d’aquestes instal-lacions són les que produeixen el major nombre d’accidents a les plan-tes de tractament. Suposa, en moltes ocasions, realitzar treballs en con-dicions molt extremes, atès que s’ha de treballar a l’aire lliure i en po-sicions dificultoses o inestables, en ambients de pols, fang, amb baixes temperatures, etc. i utilitzant peces i eines especials i/o molt pesades. Per facilitar aquestes operacions és bàsic disposar d’adequats mitjans mecànics d’elevació i sustentació, que permetin reduir al mínim la ma-nipulació manual.

Atès que les diferents màquines d’una instal·lació freqüentment es tro-ben distanciades i no sempre són visibles totes les seves parts des de la cabina de control, ha d’establir-se un sistema que garanteixi la impos-sibilitat de posada en marxa d’algun element mentre es realitzen tre-balls de manteniment. Considerant que generalment des de la cabina es pot controlar el funcionament de totes les màquines, aquestes hau-rien de disposar d’un sistema d’enclavament, de manera que l’aturada d’una d’elles suposi l’aturada de totes les anteriors, i igualment el cicle de posada en marxa sigui progressiu a partir de l’últim element de la instal·lació. Conjuntament amb el sistema anterior, cada màquina ha de disposar “in situ” d’un sistema de desconnexió del motor en qüestió,

90

mitjançant una clau que ha de quedar en mans de l’operari que efectuï el treball mentre duri.

Aleshores adquireix una importància capital disposar d’un procediment que reguli les operacions de manteniment, per a la qual cosa pugui re-sultar il·lustratiu el model de procediment que a continuació es descriu.

5.1 Procedimentperatreballsdemanteniment.

5.1.1 consideracionsatenirencompteabansdel’inicidelesoperacions:

• Informa’t del tipus d’operació a realitzar, les eines i les peces necessàries.

• No utilitzis equips o realitzis treballs de manteniment que et siguin desconeguts o per als quals no estiguis autoritzat.

• Actua sempre d’acord amb el procediment establert per l’empresa/fabricant. Si hi ha una DIS que reguli l’operació, has de conèixer-la i aplicar-la.

• És important que portis la vestimenta i els equips de protecció individual indicats per a l’operació que realitzis (no portis peces de vestir folgades, cabell solt, cadenes o accessoris que puguin quedar atrapats).

• Si has de desplaçar l’equip en què realitzaràs el manteniment, recorda:

oN’has d’estar autoritzat.

oRespecta les normes que estiguin establertes.

oEstaciona en els espais previstos.

91

oEls moviments de grans màquines en àrees de servei i manteniment es realitzaran adoptant precaucions que tinguin en compte les possibles limitacions d’espai, pes, obstacles, etc.

• Emmagatzema els dissolvents, combustible, olis, etc. en llocs adequats, i no oblidis que alguns d’ells són altament inflamables.

• Abans de començar el treball recorre els voltants de la màquina/instal·lació i observa si el lloc i els equips reuneixen les condicions imprescindibles de seguretat (en cas contrari, avisa el teu superior)

• Si l’operació de manteniment requereix aturar i immobilitzar algun equip (per exemple per netejar el retorn d’una cinta, neteja un sedàs, etc.) aplica el procediment de consignació.

5.2 Procedimentperalaconsignaciódemàquinesoinstal·lacions.

1. Desconnecta la màquina o la instal·lació de totes les possibles fonts d’energia (elèctrica, hidràulica, tèrmica, etc.)

• Realitza l’aturada, en primer lloc, amb els dispositius de comandament i aturada.

• Quan l’equip s’hagi detingut, posa a zero els seus diferents controls de potència, obrint els seccionadors i els disjuntors, tancant les vàlvules de pressió, fusibles, tèrmics, condensadors, etc.

• Utilitza els procediments de dissipació que corresponguin a aqueixa font d’energia (descompressió, purgues, posada a terra, curtcircuits dels conductors, ventilació, immobilització mecànica, etc.).

92

2. Bloqueja tots els comandaments de posada en marxa (o de connexió) per tal d’evitar que sigui posat en funcionament de manera accidental durant el manteniment.

• Col·loca una tanca o un cadenat sobre tot òrgan d’accionament que pugui ser activat.

• Comprova que has bloquejat l’accionament que correspon a l’equip.

3. Enretira la clau i guarda-la a la butxaca. Així evites que altres persones no autoritzades puguin posar la planta en marxa.

• Si diversos treballadors han de treballar en un mateix equip, cada un ha de posar un cadenat i emportar-se la seva clau.

4. Col·loca un rètol en el quadre de comandaments que indiqui que l’equip està en revisió i, per tant, temporalment fora de servei.

5. Comprova que les accions realitzades segons els apartats anteriors han produït el resultat desitjat .

6. Intenta, aleshores, posar en marxa l’equip i comprova que no funciona.

7. En aquest moment pots iniciar el treball.

93

5.2.1 Indicacionsdurantelmanteniment.

• Segueix les normes de seguretat pel que fa a l’ús d’eines o equips que utilitzis en l’operació.

• En llocs tancats o difícils manté la comunicació amb la persona que estigui acompanyant-te.

• Encara que haguessis consignat l’equip, retira’t a una zona segura en sentir els senyals de posada en marxa.

• Si detectes una avaria que no pots reparar amb els teus mitjans, comunica-ho als teus superiors.

• Recull en un recipient els canvis d’oli.

• No fumis si utilitzes productes inflamables o combustibles.

5.2.2 operacionsenfinalitzarelmanteniment.

1. Inspecciona amb deteniment el lloc i verifica que els equips queden en perfectes condicions.

• Comprova que les proteccions i els resguards estan col·locats.

• Retira les eines i peces usades.

• Neteja la zona de materials procedents de neteges, etc.

94

2. Comprova que no hi ha ningú en zona de risc.

3. Recull la senyalització que s’hagués col·locat.

4. Notifica al teu superior que el treball ha acabat.

5. Si haguessis consignat un equip:

• Avisa els altres treballadors que has acabat.

• Mira que cap persona no es trobi en el radi d’acció de l’equip.

• Retira el bloqueig i l’etiqueta supletòria d’avís col·locada en els comandaments.

6. Posa en marxa l’equip seguint la seqüència habitual.

• Comprova el funcionament dels senyals acústics i lluminosos d’avís de “posada en marxa”.

• Verifica el bon funcionament de l’equip posant atenció a sons estranys, a vibracions, a temperatures no usuals, a la presència de fums o a d’altres anomalies.

• Revisa metòdicament i regular els controls i indicadors.

6La gestió del manteniment

99

6. La gestió del manteniment

Tota planta de tractament i benefici ha de comptar amb un pla siste-matitzat d’inspecció i de manteniment que segueix, per una banda, els criteris establerts per la legislació que li és d’aplicació, i per l’altra les recomanacions que estableix el fabricant i que normalment es comple-menten mútuament.

En aquest pla de manteniment ha d’estar definit:

•El tècnic responsable

•Els encarregats de realitzar les diferents operacions de manteniment

•Els procediments i instruccions de manteniment:

•Que atenen a criteris tècnics

•Que atenen a criteris de seguretat

•La periodicitat de les diferents inspeccions i revisions sobre equips o instal·lacions:

•En molts casos, aquesta periodicitat està establerta per les re-glamentacions de seguretat industrial, una ITC o una DIS. La dis-posició interna de seguretat (DIS) definirà el pla d’inspeccions i revisions, i les regles per efectuar les reparacions, manteniment

100

i revisions dels vehicles i màquines de l’explotació.

•En el cas que el manteniment no estigui regulat per reglamen-tació, pot estar fixat per:

•El fabricant de l’equip

•Les condicions d’utilització i explotació (per la pràctica operativa)

•S’ha de, en qualsevol cas, centrar en els equips, el funcionament correcte i condicions de seguretat dels quals depenen d’un adequat programa de revisió, sense oblidar les mesures preventives per tal d’evitar fallades en els equips.

•Els registres i documents:

•És obligatori portar un registre documental que acrediti els treballs realitzats.

•La coordinació d’activitats empresarials relacionades amb el manteniment.

6.1 Programadeplanificaciódelmanteniment• Preparació:

•Planificació:

•Realitzar un inventari d’equips i instal·lacions a revisar i codificar cada un de forma individual.

•Itinerari o recorregut a seguir

•Inventari de recanvis crítics

•Definir les parts a revisar en cada equip i elaborar les llistes de comprovació (comunicats de manteniment), per a la qual cosa s’ha de tenir en compte els següents factors:

101

•Gammes de manteniment definides pel fabricant

•Elements o parts crítiques definides per la legislació

•Històric d’avaries o problemes detectats anteriorment.

•Personal i recursos necessaris.

•Comandaments directes

•Treballadors

•Assessorament d’especialistes (si és necessari)

•Materials o equips; instruments de mesura

•EPI´s

• Inspecció i revisió:

•Aturar-se tot el que calgui per tal de poder comprovar aspectes ocults.

•Establir mesures temporals:

•Quan es descobreixin perills o riscos greus (aturar l’operació).

•Deficiències:

•Descripció i identificació clara

•Prioritzar sobre les més importants

•Analitzar les causes

• Reparació:

•Aplicant els procediments de manteniment de cada tipus d’equip o instal·lació.

• Supervisió/Comprovació:

•Verificació de la correcta realització de l’operació per part del comandament responsable.

102

6.2 Manuald’instruccionsimantenimentEls manuals que proporcionen els fabricants dels equips han d’estar a disposició dels treballadors encarregats del seu manteniment.

•Tots els equips de treball n’han de tenir i han de complir les següents exigències:

•Ha de ser en castellà

•Definir les característiques de l’equip (pes, dimensions, potència, velocitat, capacitat de càrrega, etc.)

•Elements i components principals

•Quadre d’instruments i controls

•Dispositius de seguretat

•Condicions previstes d’utilització

•Instruccions per tal que es puguin realitzar sense risc:

•La posada en servei

•La instal·lació i utilització

•Manteniment de conservació i reparació

•El reglatge, desmuntatge

•Característiques dels recanvis.

•Tipus de combustible i de lubricants.

•És fonamental que en el manteniment d’un equip apliquis les instruccions del manual del fabricant.

•Utilitza, sempre que sigui possible, les eines, peces de recanvi i fluids (olis, etc.) que s’indiquen.

•També has de conèixer i tenir a la teva disposició les fitxes de dades de seguretat (FDS) dels productes químics que utilitzis.

103

•Si cal, al manual s’indicaran les contraindicacions d’ús i s’avisarà d’aquelles maniobres expressament prohibides o de les quals

es derivin riscos importants.

7Procediment per a treballs de manteniment especials

107

7. Procediment per a treballs de manteniment especials.

Són treballs especials aquells que, per les seves característiques o circumstàncies, presenten riscos elevats per a la seguretat i salut dels treballadors. Existeixen una sèrie de tasques de manteniment que podem qualificar d’especials i han de disposar d’instruccions o procediments de treball per escrit.

•El permís s’ha de portar en tot moment mentre duri l’operació.

•Només s’ha d’utilitzar pel temps pel qual ha estat autoritzat.

•Lliurar el permís en finalitzar el treball.

Aquests treballs han de ser realitzats per treballadors especialment formats.

Una relació no exhaustiva d’aquesta classe de treballs pot ser la següent:

•Treballs en altura.

•Operacions en espais confinats.

•Utilització de substàncies o processos químics perillosos.

10�

•Operacions amb aportament de calor en llocs o instal·lacions amb perill d’incendi o explosió

•Manteniment d’equips en moviment

•Desencallaments

•Treballs amb electricitat realitzats per personal especialitzat

•Treball en solitari o allunyat del lloc habitual de treball

•Operacions complexes de manteniment i neteja

Característiques de les instruccions de treball

•La redacció ha de ser el més senzilla i clara possible.

•Ha d’estar ben estructurada, i indicar tots els passos que s’ha de seguir.

•Qualsevol persona no entesa en la matèria ha de poder com-prendre l’activitat només amb llegir-la.

•Ha d’indicar les tasques que han de realitzar-se per part de perso-nal autoritzat, amb la formació o experiència necessàries.

•També ha d’indicar els mitjans i els equips de protecció individual que calen per a la realització del treball.

•Per tal de facilitar la comprensió es pot recórrer a dibuixos, es-quemes, diagrames, quadres, etc.

•Les instruccions de treball poden estar recollides dins la DIS de manteniment.

109

7.1 Treballsenaltura

S’ha de sol·licitar aquest permís per a treballs a més de 2 metres d’altura

en una zona sense l’adequada protecció (baranes, murs, tanques, etc.) i

sempre utilitzar l’arnès/cinturó de seguretat.

•Has de tenir en compte les condicions meteorològiques i has d’ope-

rar quan siguin favorables.

•Previ a l’ús del cinturó, has de revisar l’estat de la corda, ancoratges,

sivelles, cingla i mosquetó.

•Si cal, s’haurà de col·locar a la instal·lació uns dispositius de protec-

ció, que hauran de ser resistents, contra caigudes.

•Si utilitzes escales de mà, bastides o plataformes, has de seguir les

instruccions preventives específiques per a cada cas.

•Els elements constituents de les bastides i plataformes han d’estar

en bon estat de conservació i seran els adequats per al treball a

què es destinin.

•Revisa l’estructura, els seus components, i elements de seguretat

abans d’utilitzar-la. Assegura’t que l’estructura suporta el teu pes.

•Analitza l’estabilitat, amb especial atenció als punts de recolzament.

•Quan utilitzis escales de mà:

•Comprova que l’escala és suficientment llarga.

•Recorda que ha de sobresortir un metre del punt al qual vols accedir.

110

•No la situïs sobre objectes o bastides per arribar més amunt, ja

que pots perdre l’equilibri de sobte.

•Recolza-la amb fermesa, formant un angle amb l’horitzontal que im-

pedeixi que pugui abatre’s cap enrere quan hi pugis (aprox. 75º)

•Comprova que està anivellada per tal que no llisqui lateralment

sobre la paret o sobre el recolzament vertical.

•Si cal, fes que un altre company la subjecti.

•Efectua l’ascens, el descens i els treballs des d’escales, de front

a aquestes.

•Conserva 3 punts de recolzament.

•Únicament la utilitzaràs com a lloc de treball en altura quan el

nivell de risc sigui baix.

•Mai no improvisis una plataforma.

•No t’enfilis per les estructures.

•Si disposes d’una plataforma elevadora, és l’equip idoni per a aquest

tipus de treballs.

•Abans de començar, revisa el funcionament dels controls i dels

dispositius d’aturada i les baranes de la plataforma.

•Desplaça-la lentament i en terreny pla, amb la cistella baixada.

Has de tenir cura amb les línies elèctriques i les estructures.

•Recorda les dimensions de l’equip respecte a la zona de treball.

Si l’equip té estabilitzadors, utilitza’ls.

111

•No sobrecarreguis la plataforma.

•Mai no ancoris la plataforma a les estructures.

•No treguis el cos de la plataforma.

•Comprova que cap persona o equip està en zona de risc per l’operació .

•Col·loca avisos d’advertiment i delimita la zona, i evita treballs ocults.

•Acota el terra sota la zona de treball per impedir la caiguda

d’objectes sobre altres treballadors

•Segueix les instruccions del treball que hagis de realitzar

•En arribar al punt de treball, utilitza una línia de vida sòlidament

fixada a un element resistent que tingui la menor longitud pos-

sible i amb un mecanisme d’absorció d’energia.

•Evita apropar els cables de l’arnès a les parts mòbils.

•No transportis ni manipulis càrregues quan pel seu pes o di-

mensió puguin comprometre la teva seguretat.

•Si utilitzes eines manuals, segueix les normes generals de seguretat.

•Realitza les operacions amb la supervisió d’una persona responsable.

•Manté la màxima atenció i concentració durant tot el treball.

•Està prohibit utilitzar la cullera de les pales carregadores o de les

excavadores com a plataformes per a treballs en altura. Fer-ho pot

tenir greus conseqüències ja que és una operació molt perillosa.

112

8.2 Treballsenespaisconfinats

S’anomenen així totes les operacions a l’interior de dipòsits, sitges, cis-

ternes, pous, fosses, dipòsits i en general tots aquells espais tancats on

l’atmosfera pugui no ser respirable o convertir-se en irrespirable com a

conseqüència del propi treball, per manca d’oxigen o per contamina-

ció per productes tòxics, o els llocs on es pogués causar soterrament.

•Sempre hi ha d’haver un company a l’exterior que haurà d’estar

pendent de la persona que és a dins de l’espai confinat, durant tota

la durada del treball.

•S’ha d’establir un sistema de comunicació contínua amb el

company de l’exterior.

•Cal conèixer el pla d’emergència.

•Comprovar que els equips de protecció individual responen a les

necessitats del tipus de treball.

•Hi ha d’haver un equip previst per a la persona que es que-

di a l’exterior.

•Si el lloc on accedeixes ha contingut substàncies perilloses s’han

d’eliminar totalment i ventilar mitjançant sistemes que garanteixin

la renovació de l’aire.

•Cal mesurar i avaluar l’atmosfera interior amb instruments ade-

quats per tal de determinar la concentració d’oxigen, substàn-

cies tòxiques o substàncies inflamables.

•Si el contingut d’oxigen fos inferior al 20% cal realitzar el treball

amb equips respiratoris semiautònoms o autònoms.

113

•La ventilació forçada ha de ser contínua cap a l’interior de l’espai,

quan no existeixen plenes garanties d’innocuïtat de l’ambient,

per exemple en produir/generar contaminants pel propi treball.

•A més, s’haurà de recórrer a l’extracció localitzada dels contami-

nants generats.

•Aïlla l’espai confinat enfront de:

•Al subministrament energètic intempestiu.

•A l’aportament incontrolat de substàncies contaminants per

pèrdues o fuites.

•Ha de col·locar-se la senyalització oportuna i avisar a l’exterior de

l’espai confinat.

•Utilitza obligatòriament la senyalització normalitzada per informar,

clarament i permanent, que s’estan realitzant treballs a l’interior.

•Efectua l’accés a l’interior subjecte amb un cinturó.

•Realitza de manera segura l’accés a l’espai confinat, utilitzant es-

cales o mitjans que en facilitin l’entrada i la sortida.

•Un cop dins, actua ràpidament.

•Realitza, quan calgui, mesuratges continuats de l’atmosfera interior.

•Si cal, no dubtis en sortir a l’exterior.

•Davant el menor incident, sol·licita consell i/o ajuda.

114

•Quan puguin generar-se contaminants mentre es realitzen tre-

balls a l’interior, és imprescindible també efectuar un mesurat-

ge continuat de l’atmosfera des de l’exterior.

•En finalitzar els treballs retira els equips i estris emprats, i deixa

l’entorn net i ordenat.

•Comunica a l’encarregat la finalització de l’operació.

7.3 UTILITZACIÓDEPRODUCTESQUÍMICS

Els productes químics s’utilitzen en nombroses operacions de mante-

niment, com a lubricant, combustible, dissolvent, etc.

•Prepara tot el material en condicions d’ordre i neteja abans de

realitzar qualsevol operació amb productes químics.

•Has de disposar i conèixer la fitxa de dades de seguretat submi-

nistrada pel proveïdor.

•Coneix les instruccions de les fitxes de dades de seguretat res-

pecte a les incompatibilitats amb d’altres productes, EPI’s ade-

quats, precaucions en cas de vessaments, d’incendi i mesures

per al seu ús i emmagatzematge.

•Recorda que l’etiqueta ha d’indicar, entre d’altres aspectes, de

manera llegible i indeleble les indicacions:

•Nom de la substància

•Símbols i indicacions de perill

• Frases tipus relatives als riscos específics (frases R) i als con-

sells de prudència (frases S)

115

•Altres dades com la fórmula química.

•Escull el recipient adequat per guardar cada tipus de substància

química i etiqueta’l immediatament.

•No reutilitzis envasos per a d’altres productes.

•Mai no reomplis amb productes químics recipients que ordinà-

riament contenen begudes.

•Mai no aspiris amb la boca per un tub de goma per alimentar el

buidatge de garrafes o recipients.

•Segueix procediments segurs de treball en les operacions de

manipulació.

•Comprova que el sistema de ventilació en el lloc de treball

sigui l’adequat.

•Has de mantenir tancat l’envàs i col·locar-lo on no es pugui caure.

•Quan barregis aigua amb algun producte, vessa el producte so-

bre l’aigua i no al revés.

•Quan es vessin productes corrosius i càustics procedeix a neu-

tralitzar-los i a continuació renta la zona amb força aigua.

•No vessis aigua, en cap cas, directament sobre àcids o bases

concentrades.

•Utilitza sorra o sepiolita per a recollir el vessat. Si no tens una altra

cosa, utilitza draps o serradures.

•No toquis amb les mans ni provis els productes químics. Evi-

ta inhalar-los.

116

•Protegeix els teus ulls dels vapors.

•No mengis, fumis o masteguis xiclet durant la seva manipulació.

•Si has de realitzar operacions de risc amb productes químics molt

perillosos, no ho facis sol.

•Evita realitzar treballs que produeixin guspires o que generin calor

a la vora dels productes químics.

•Quan acabis, no deixis garrafes ni recipients en zones de pas o

treball, i sempre fora de l’abast del sol i d’altres productes.

•Recull els envasos ben tancats i guarda’ls en el lloc que tenen reservat.

•En cas d’intoxicació, cremada, contacte amb la pell o els ulls, etc. , segueix

les instruccions de les fitxes de dades de seguretat del fabricant.

7.4 Treballsambperilld’incendi

En aquells treballs que, per producció de guspires, de flama, per ema-

nació de gasos inflamables o per d’altres causes, pugui produir-se un

incendi, cal:

•Conèixer els procediments de lluita contra incendis.

•Si es produeix un incendi, aplica el protocol establert en el

pla d’emergències.

•Cal utilitzar l’extintor adequat a cada tipus de foc.

•Vigilar que no es propagui el foc.

•Els extintors han de:

117

•Estar accessibles, senyalitzats i en bon estat de funcionament.

•Recarregar-los periòdicament i revisar-los després de fer-los servir.

•Ser adequats al tipus d’incendi que es pugui produir.

•En cas de foc elèctric, utilitza un extintor de CO2

•En altres focs, utilitza extintors de pols polivalent (ABC)

•Recorda que l’extintor només és útil per a petits incendis. Dura

entre 15 i 60 segons.

•En el treball aplica les instruccions especials que s’hagin establert.

•No fumis en zones amb risc d’incendi o explosió.

•Al taller, emmagatzema les substàncies inflamables lluny de les

àrees destinades al manteniment dels equips.

•Coneix les propietats d’aquestes substàncies.

•No executis treballs de soldadura o de tall amb bufador o radial

de dipòsits, conductes, canonades o canalitzacions que contin-

guin (o haguessin contingut) líquids inflamables.

• Realitza les operacions amb risc d’incendi aplicant aquestes normes:

•Està totalment prohibit realitzar-les si hi ha guspires, flames,

persones fumant o parlant pel telèfon mòbil.

•Si vesses una substància inflamable, neteja-la quan abans millor.

•Evita omplir completament el dipòsit per prevenir vessaments.

•No hi ha d’haver draps bruts o materials inflamables a prop.

11�

•A l’àrea de treball assegura’t de l’existència d’extintors per a in-

cendis de tipus B.

•No facis fogueres en qualsevol lloc. Sigues responsable.

•Si ho has de fer, escull un lloc segur i autoritzat.

•Mai no les encenguis a prop de materials inflamables o d’explosius.

•No utilitzis qualsevol material per encendre-les. Vigila amb

el que cremes!

7.5 Mantenimentd’equipsenmoviment

En aquells treballs que es realitzen en equips en moviment, en casos

molt específics i perfectament previstos en les instruccions de treball,

com per exemple l’alineament de cintes, cal:

•Assegurar-se de comptar amb un permís de treball.

•No oblidis que és un dels treballs més perillosos i dels que produeixen més accidents.

•Si no en saps, no toquis.

•No utilitzis roba massa folgada, ni abillaments que pengin.

•Senyalitza l’operació.

•Si cal realitzar el moviment amb l’equip en marxa, opera amb una altra persona que pugui accionar l’aturada d’emergència en cas de necessitat. El procediment de treball especificarà si cal la supervisió

d’una altra persona.

119

•En aquest cas, estarà al costat d’un dispositiu d’aturada i dispo-sat a actuar.

•Aplica el procediment de treball.

•Abans de procedir a iniciar el treball, examina que no hi ha per-sones dins les zones perilloses d’aquell o d’altres equips.

•Presta especial atenció a les parts mòbils per evitar accidents per enganxament. Mai no t’apropis a les peces en moviment (politges, eixos, corretges, bieles, etc.)

•Mai no enretiris les proteccions, llevat que estigui expressament recollit a les instruccions de treball.

•Sempre que sigui possible, lubrica els rodolaments des de fora dels resguards.

•Tingues cura amb els moviments imprevistos dels components de l’equip o les eines.

•Quan acabis, comunica la finalització del treball.

•Col·loca totes les proteccions que haguessis manipulat en el seu lloc original.

•Recull les eines i materials que hagin sobrat de la reparació.

7.6 DesencallamentsEls treballs de desencallament de tremuges, sitges i altres dipòsits re-presenten un important risc.

•Accedeix a la plataforma superior de la tremuja o sitja per les escales, escales de mà i passarel·les amb baranes previstes per a això.

•Llevat casos excepcionals, desencalla sempre les tremuges i sitges des de l’exterior, per la part superior o per obertures laterals.

120

•Si comptes amb un martell pneumàtic sobre un braç arti-culat, utilitza’l.

•Si no, utilitza una perxa o barra de ferro de longitud adequa-da i tingues cura amb els moviments bruscos del material, ja que et pots colpejar.

•Si no hi ha una altra alternativa i has d’entrar en una tremuja:

•Comunica-ho al teu superior i realitza el treball amb ajuda d’una altra persona.

•Recorda que necessites un permís específic per a aquest treball perillós.

•Aplica el procediment previst a les instruccions de treball.

•Comença per protegir l’entrada de material a la tremuja col-locant una barrera o un altre senyal, i avisa els operaris dels equips mòbils que alimenten la planta per impedir la descàrre-ga de material.

•Atura i enclava els equips que alimenten la tremuja o sitja.

•Compta amb una persona que et vigili des de l’exterior.

Mai no entreu els dos a la vegada.

•Utilitza un arnès amb una línia de vida sòlidament fixada a un punt resistent de la menor longitud possible, i amb una meca-nisme d’absorció d’energia.

•Recorda sempre que si trepitges el material i aquest cedeix, pots ser succionat. Normalment aquest accident és mortal.

•Assegura’t de comptar amb eines adequades (barra metàl·lica, maça, cable metàl·lic, etc.)

121

•Si s’ha d’hissar un bloc, revisa l’estat de l’eslinga i comprova que la secció és adequada a l’esforç.

•Allunyat del radi d’acció de l’eslinga.

•Un cop resolt el problema, avisa l’operador de planta per tal que

reprengui la marxa de la planta.

7.7 Treballselèctricsqualificats

Els treballs de manteniment de la instal·lació elèctrica han de ser realit-

zats per personal especialitzat.

•Revisa que les eines que has d’utilitzar disposen dels seus ele-

ments aïllants.

•Si estan defectuoses, substitueix-les.

•No toquis un cable nu o un conductor sense aïllament, especial-

ment quan no es vegi l’altre extrem.

• Mai no utilitzis aparells elèctrics ni manipulis instal·lacions elèctri-

ques quan es troben mullades, o si tens les mans o peus mullats.

Si estàs autoritzat i format per realitzar treballs de manteniment elèctric:

•Desconnecta les fonts d’energia elèctrica.

•No oblidis descarregar els condensadors o d’altres elements en tensió.

•Posa a terra i en curtcircuit totes aquelles possibles fonts de tensió.

•Connecta primer la presa de terra i després els elements a posar a terra.

•Verifica l’absència de tensió abans de començar.

122

•Comprova que tota la instal·lació NO està en tensió.

•Delimita i senyalitza la zona de treball.

•Evita qualsevol realimentació mitjançant enclavament o blocatges.

•Comprova que disposes dels elements de protecció i aïllament, tant

personal com col·lectius, adequats al tipus de tensió de la instal·lació.

•Quan finalitzis, verifica l’absència de persones a la zona de risc.

•Només llavors, restableix la tensió.

•Retira:

•Les proteccions addicionals i la senyalització.

•La posada a terra i en curtcircuit.

•Desbloca els dispositius de tall.

•Tanca els circuits per a reposar la tensió.

•En terminar el treball, desconnecta els cables d’alimentació i els

prolongadors.

7.8 Treballsenproximitatd’electricitat• Identifica els elements elèctrics accessibles que estiguin en les proximitats:

•Línies aèries.

•Cables.

•Quadres.

•Manté una distància de seguretat suficient.

•Si cal col·loca elements de protecció (pantalles, envoltants…)

123

•Senyalitza

•Has de tenir cura si utilitzes eines o equips que per la seva longitud

o per un altra característica puguin presentar un risc.

•Mai no estacionis plataformes elevadores o manipuladores telescò-

piques per sota d’una línia elèctrica aèria, quan vagis a treballar.

•No circulis per sota d’una línia elèctrica aèria portant verticalment

escales de mà o perxes.

7.9 Treballsensolitari

Són aquells treballs amb riscos especials que han de ser realitzats per

un treballador aïllat.

•No oblidis que has de comptar amb un permís de treball.

•Abans de començar el treball has de avisar el teu superior.

•Has de mantenir un mitjà de comunicació amb una altra persona, ja

sigui mitjançant telèfon, radiotelèfon o alarma.

•Comunica’t regularment o a intervals de temps preestablerts.

•Aplica el procediment adequat per al treball que estiguis realitzant.

�Riscos comuns

127

�. Riscos comuns

8.1 Inhalaciódepols

Algunes vegades els materials que es tracten tenen un alt contingut de pols i qual el procés de tractament es realitza per via seca es poden produir emissions de pols que passen a l’ambient.

pRevencIóCal recordar que la lluita contra la pols està legislada a les indústries extractives i concretament el Document de Seguretat i Salut inclourà les mesures de tipus tècnic que s’adoptaran per tal de suprimir, diluir, fixar i evacuar la pols que es pugui produir en la realització dels treballs. S’elaborarà anualment una memòria on figuraran els resultats obtin-guts l’any anterior i els nous casos de pneumoconiosi diagnosticats. Es remetrà còpia d’aquesta memòria a l’Institut Nacional de Silicosi, sense perjudici d’altres obligacions que estableix la Llei 31/1995, de 8 de no-vembre, de Prevenció de Riscos Laborals, en el seu article 23.

Mitjançant la Instrucció tècnica complementària ITC -07.1.04 s’establei-xen els criteris i metodologia per definir la perillositat dels llocs de tre-ball, tenint en compte el risc de la pols, l’estat dels coneixements sobre la nocivitat dels diferents tipus de pols, així com l’evolució tècnica de les mesures de prevenció.

12�

El personal que treballi en activitats amb risc de pneumoconiosi haurà de ser reconegut periòdicament. Aquesta periodicitat, per al personal que treballi en les diferents classes de tasques, serà la que s’estableix a les normes reglamentàries de caràcter mèdic que regulen els reco-neixements, diagnòstics i qualificació d’aquesta malaltia professional (silicosi, principalment) en el Quadre de malalties professionals en el sistema de la Seguretat Social (RD 1995/1978).

Els mesuraments de pols són obligatoris en els llocs on aquesta es pu-gui originar i estan subjectes a la Instrucció tècnica complementària anteriorment esmentada, on es tracten les condicions ambientals, i on es regula el seu control, per prevenir el risc de malalties pulmonars produïdes per la pols de minerals no solubles, que de forma resumida s’exposa a continuació:

ResumdelaItc-07.1.041. Control a realitzar per les empreses.

Sense perjudici dels controls que pugui portar a terme l’autoritat mi-nera, les pròpies empreses realitzaran mesuraments amb la periodicitat que assenyala la ITC i els resultats quedaran degudament documentats i a disposició de les autoritats i els representants dels treballadors.

2. Determinació del risc de la pols.

Els paràmetres a tenir en compte són: la concentració en mg/m3 de la fracció de pols respirable i el percentatge de sílice lliure.

Les mostres han de ser representatives de l’exposició individual dels treballadors i quan siguin grups similars exposats es pot prendre una o dues mostres representatives del total.

Les mostres seran preses sempre sota el control d’una persona degu-dament formada i designada per a aquests efectes.

3. Tipus d’aparell utilitzat.

Com a norma general, amb aparells personals que estaran deguda-ment certificats i que seran revisats periòdicament.

129

4. Durada de la presa de mostres.

Ha de comprendre tota la jornada de treball, ja que els resultats es pon-deraran per obtenir un valor de referència de vuit hores d’exposició.

5. Anàlisi de la mostra.

Les anàlisis seran realitzades per l’Institut Nacional de Silicosi, o en al-tres laboratoris homologats.

La determinació de la sílice lliure es farà preferentment per difracció de raigs X o per espectrofotometria d’infraroigs.

6. Periodicitat de la presa de mostres.

Es realitzarà, si més no, un cop per trimestre. Aquest nombre de mos-tres es veurà reduït a una l’any en el cas que els resultats de les últimes quatre mostres trimestrals no hagin sobrepassat la meitat dels valors límits fixats, prèvia conformitat amb l’autoritat minera.

7. Registres.

Tots els resultats hauran de ser registrats amb l’objecte de poder conèi-xer l’evolució de la perillositat dels llocs de treball.

8. Valors límit i toleràncies.

Per a les concentracions de la fracció respirable de pols amb contingut de sílice lliure no superior al 5%, el valor límit V

l , mesurat o calculat per

a un període de 8 hores serà de 5 mg/m3 .

Per a les concentracions amb un contingut de sílice lliure superior al 5% es calcularà aplicant la fórmula següent:

Vl =

Valor límit Q = Percentatge de SiO

2 de pols K = 1

130

9. Mesures de prevenció tècnica.

a. Plantes de tractament:

Totes les màquines i instal·lacions fixes susceptibles de produ-ir pols han d’estar dotades de sistemes adequats de prevenció, com són aïllament, aspiració de pols, polvorització d’aigua, etc.

b. Naus i locals de fabricació i tractament

En aquests llocs cal realitzar una renovació continua d’aire, mitjançant la col·locació de dispositius adequats. Els terres d’aquests locals hauran de netejar-se periòdicament, per mitjà de sistemes d’aspiració o per via humida.

10. Altres mesures de protecció.

L’autoritat minera podrà autoritzar mesures de prevenció, substituti-ves de les anteriors, quan consideri que les mesures proposades per l’empresa siguin més operatives o convenients.

11. Mesures de protecció individual.

Quan les mesures tècniques proposades anteriorment no siguin sufici-ents es complementaran amb:

a. Aïllament de cabines de vehicles i llocs de comandaments de les màquines i instal·lacions.

b. Separació del personal del focus de producció de la pols, mit-jançant la utilització de comandaments a distància.

c. Utilització de màscares de protecció individual d’eficàcia pro-vada i degudament autoritzades.

12. Mesures de prevenció mèdica.

Els exàmens mèdics previs a l’admissió al treball i els reconeixements periòdics es realitzaran d’acord amb la legislació vigent.

131

8.2 Soroll

El soroll es defineix com el conjunt de sons que tenen per a l’home un ca-ràcter afectiu desagradable i més o menys inadmissible, a causa sobretot de les molèsties, la fatiga, la pertorbació, i, si escau, el mal que produeix.

Tot so (i tot soroll) té dues característiques fonamentals: el seu nivell o intensitat i la seva freqüència, el primer es mesura en decibels i la segona en hertzs.

Intensitat = decibels

Freqüència = hertzs

Si són de freqüència alta diem que els sons són aguts (per exemple el d’un xiulet), mentre que si la freqüència és baixa parlarem de sons greus (per exemple el de la sirena d’un vaixell).

El rang d’audició en freqüències que permet l’oïda humana és la com-presa entre 20 i 20.000 hertzs.

ELS DECIBELS

El so és una energia que en Seguretat i Higiene ens interessa mesurar-la perquè resulta més pràctic, en decibels. A través d’aquestes unitats definim la intensitat d’un so que és un factor determinant a l’hora d’es-timar el seu risc per a la salut. En aquest sentit, definim a continuació dos conceptes fonamentals en relació amb aquestes unitats de mesura.

NIVELL DIARI EQUIVALENT.- Es defineix com l’energia acústica total rebuda per un treballador durant una jornada laboral de 8 hores. Es me-sura en decibels A, dB (A). És un paràmetre fonamental atès que s’utilit-za en totes les legislacions i normes internacionals.

NIVELL DE PIC. – Encara que la seva definició exacta és matemàtica, podríem dir, a efectes pràctics, que quantifica l’agressivitat o potencial

132

de dany d’un soroll instantani (per exemple el so d’una escopeta de caça). Es mesura en decibels C, dB(C).

COM AFECTA LA NOSTRA SALUT?

L’oïda pot veure’s afectada pel soroll en dues maneres ben diferenciades:

1. Quan sobre l’oïda incideix bruscament una excessiva energia sonora, es produeix el que coneixem com a:

Trauma acústic

• L’originen una o poques exposicions instantànies al soroll.

• El dany a l’oïda és immediat.

• La persona afectada nota bruscament mal d’orella, “zum-zum” i pèrdua d’audició.

• Pot afectar a una o a totes dues orelles.

• L’habitual és que la recuperació de l’audició sigui només parcial.

Trauma sonor crònic

És el resultat de l’exposició de l’oïda a nivells de soroll elevats de manera prolongada. És amb diferència la forma més freqüent de dany auditiu en el medi laboral. Es desenvolupa en diverses fases i té una evolució d’anys.

1. – La manifestació inicial són “zum-zum” (“acúfenos”) a les orelles que es van fent més persistents i molestos.

2.- Si l’exposició continua, el treballador comença a sentir malament (“hipoacusia”), encara que inicialment no n’és conscient, ja que només es veuen afectades les freqüències agudes. Aquest dèficit només es podria detectar en aquest moment mitjançant la realització d’una pro-va mèdica coneguda com a audiometria.

133

3.- Si l’exposició no cessa, la pèrdua auditiva serà ja percebuda per la per-sona afectada, que nota que sent malament en ambients sorollosos.

4. - Finalment si el soroll segueix incidint sobre l’oïda, l’individu té seri-oses dificultats contínues per a percebre el que li diuen, se li han de repetir les coses, la seva família diu que posa la televisió i la ràdio molt altes. El treballador s’acabarà veient afectat per la malaltia coneguda com a sordesa professional.

Resulta fonamental conèixer que les lesions que acompanyen els dife-rents estadis són IRREVERSIBLES. D’un estadi es pot passar al següent però mai a l’anterior.

ELS EFECTES DEL SOROLL ES PODEN VEURE AGREUJATS

Algunes circumstàncies influeixen en el dany auditiu:

• La possibilitat de dany òtic per soroll augmenta en relació amb la seva intensitat.

• Els sorolls de tonalitat aguda són més lesius que els greus.

• Quan més gran sigui el temps d’exposició, més gran serà el dany.

• No tots els individus tenen igual propensió a patir dany auditiu, els hi ha de més susceptibles.

• Les malalties prèvies de l’oïda prevenen en uns casos i faciliten en d’altres el dany per soroll.

• Els sorolls permanents són menys lesius que els polsats o dis-continus a igualtat d’intensitats.

• Els espais tancats augmenten el poder lesiu del soroll.

134

La sordesa professional és reconeguda i definida a Espanya per una Or-dre Ministerial de data 15 de desembre de 1965 en els següents ter-mes: “S’entén per sordesa professional la sordesa de percepció, irreversible, bilateral, d’origen nerviós i especialment coclear, que afecta les freqüènci-es conversacionals i és el resultat de l’evolució d’una “hipoacusia” progres-siva i sordesa de zona supraconversacional del camp auditiu”.

Encara que s’estima que són necessàries, en general, exposicions a com a mínim 80 dB per a danyar l’oïda humà, intensitats inferiors poden ocasionar diverses alteracions.

Els efectes del soroll estan legislats en el reial decret 286/2006, de 10 de marc, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al soroll.

Aquest Reial Decret ha substituït el RD 1316/1989 i ha canviat substan-cialment els nivells de soroll admesos fins ara en els llocs de treball, i els ha rebaixat en valors en alguns casos a la meitat, tenint en compte que la reducció de 3 dB suposa una disminució del soroll al 50%.

RESUM DEL RD 286/2006

Quins són els valors límits fixats per al soroll?

Valors límit d’exposició i valors d’exposició que donen lloc a una acció.

a. Valors límit d’exposició: LAeq,d

= 87 dB(A) y Lpic

= 140 dB (C), respectivament.

b. Valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció: L

Aeq,d = 85 dB(A) y L

pic = 137 dB (C), respectivament.

c. Valors inferiors d’exposició que donen lloc a una acció: L


pic = 135 dB (C), respectivament.

2. En aplicar els valors límit d’exposició, en la determinació de l’expo-

135

sició real del treballador al soroll, es tindrà en compte l’atenuació que procuren els protectors auditius individuals utilitzats pels tre-balladors. Per als valors d’exposició que donen lloc a una acció no es tindran en compte els efectes produïts pels esmentats protectors.

a. En circumstàncies degudament justificades i per a les activi-tats en què l’exposició diària al soroll variï considerable-ment d’una jornada laboral a una altra, a efectes de l’aplica-ció dels valors límit i dels valors d’exposició que donen lloc a una acció, podrà utilitzar-se el nivell d’exposició setmanal al soroll en lloc del nivell d’exposició diària al soroll.

Quan cal realitzar el mesurament dels nivells de soroll?

Sempre que en els llocs de treball hagi constància que existeixen ni-vells de soroll que ho justifiquin. El mesurament no caldrà en els casos en què la directa apreciació professional acreditada permeti arribar a una conclusió sense necessitat de la mateixa.

Les dades obtingudes de l’avaluació i/o mesura del nivell d’exposició al soroll es conservaran de manera que permeti la seva consulta poste-rior. Hauran d’estar documentats segon el que es disposa a l’article 23 de la Llei 31/1995, de Prevenció de Riscos Laborals.

Què cal mesurar?

Els mètodes i instruments que s’utilitzen hauran de permetre la deter-minació:

•el nivell d’exposició diari equivalent (LAeq.d

)

•el nivell de pic (Lpic

)

•el nivell d’exposició setmanal equivalent (LAeq,s

)

(Si es tracta de la comprovació dels valors límit d’exposició, es tindrà en

136

compte en mesurar l’atenuació procurada pels protectors auditius).

Quan cal mesurar?

L’avaluació i el mesurament es programaran i s’efectuaran a intervals apropiats i com a mínim cada any en els llocs de treball en què es so-brepassin els valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció, o cada tres anys quan es sobrepassin els valors inferiors d’exposició que donen lloc a una acció.

Quines mesures cal adoptar en funció dels resultats del mesura-ment del nivell de soroll?

1. Els riscos derivats de l’exposició al soroll s’hauran d’eliminar en el seu origen o reduir-se al nivell més baix possible, tenint en compte els avenços tècnics i la disponibilitat de mesures de control del risc en el seu origen.

La reducció d’aquests riscos es basarà en els principis generals de prevenció establerts en l’article 15 de la Llei 31/1995 i tindrà en consideració especialment:

a. Altres mètodes de treball que redueixin la necessitat d’expo-sar-se al soroll.

b. L’elecció d’equips de treball adequats que generin el menor nivell possible de soroll, tenint en compte el treball a què estan destinats.

c. La concepció i disposició dels llocs i places de treball.

d. La informació i formació adequades per ensenyar els treballa-dors a utilitzar correctament l’equip de treball, amb la finalitat de reduir al mínim la seva exposició al soroll.

e. La reducció tècnica del soroll:

137

1. Reducció del soroll aeri, per exemple, per mitjà de pantalles, tan-caments, recobriments amb material acústicament absorbent.

2. Reducció del soroll transmès per cossos sòlids, per exemple mitjançant amortiment o aïllament.

f. Programes apropiats de manteniment dels equips de treball, del lloc de treball i de les places de treball.

g. La reducció del soroll mitjançant l’organització del treball:

1. Limitació de la durada i intensitat de l’exposició.

2. Ordenació adequada del temps de treball.

2. Quan es sobrepassin els valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció, l’empresari establirà i executarà un programa de me-sures tècniques i/o d’organització, que hauran d’integrar-se en la planificació de l’activitat preventiva de l’empresa.

3. Els llocs de treball en què els treballadors es puguin veure exposats a nivells de soroll que sobrepassin els valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció, seran objecte d’una senyalització apro-piada i, quan sigui viable des del punt de vista tècnic i el risc d’ex-posició ho justifiqui, es delimitaran els esmentats llocs i es limitarà el seu accés.

4. Quan els treballadors disposin de locals de descans sota la respon-sabilitat de l’empresari, el soroll s’hi reduirà a un nivell compatible amb la seva finalitat i condicions d’ús.

Limitaciód’exposició

1. En cap cas l’exposició del treballador haurà de superar els valors límits d’ex-posició. (Valors límit d’exposició: L


pic= 140 dB (C).

13�

2. Si, malgrat les mesures adoptades es comprovessin exposicions per sobre dels valors límit d’exposició, l’empresari haurà de:

a. Prendre immediatament mesures per reduir l’exposició per sota dels valors límits d’exposició.

b. Determinar les raons de sobreexposició.

c. Corregir les mesures de prevenció i protecció, amb la finalitat d’evitar que torni a produir-se una reincidència.

d. Informar els delegats de prevenció d’aquestes circumstàncies.

vigilànciadelasalut

1. Quan el nivell de soroll suposa un risc per a la salut dels treballadors, l’empresari haurà de portar a terme una vigilància de la salut dels esmentats treballadors i sotmetre’ls-hi.

2. Els treballadors l’exposició al soroll dels quals superi els valors su-periors d’exposició que donen lloc a una acció tindran dret que un metge, o una altra persona degudament qualificada sota la respon-sabilitat d’un metge, porti a terme controls de la seva funció auditiva. També tindran dret al control audiomètric preventiu els treballadors l’exposició al soroll dels quals superi els valors inferiors d’exposició que donen lloc a una acció quan l’avaluació i el mesurament previstos indiquin que existeix risc per a la salut.

Els esmentats controls audiomètrics es realitzaran en la forma es-tablerta en els protocols específics i la seva finalitat serà el diag-nòstic precoç de qualsevol pèrdua d’audició per causa del soroll i la preservació de la funció auditiva. La seva periodicitat serà com a mínim cada tres anys en els llocs de treball en què es sobrepassen els valors superiors d’exposició que donen lloc a una acció, o cada cinc anys quan es sobrepassen els valors inferiors d’exposició que donen lloc a una acció.

139

3. El treballador tindrà accés, prèvia sol·licitud, a l’historial clínicolabo-ral que li afecti personalment.

4. Quan el control de la funció auditiva posi de manifest que un treba-llador pateix una lesió auditiva diagnosticable, el metge responsa-ble de la vigilància de la salut avaluarà si la lesió pot ser conseqüèn-cia d’una exposició al soroll durant la feina. En aquest cas:

a. El metge o un altre personal sanitari competent comunicarà al treballador el resultat que li incumbeix personalment.

b. Per la seva banda, l’empresari haurà de:

1. Revisar l’avaluació dels riscos efectuada.

2. Revisar les mesures previstes per eliminar o reduir els riscos inclosa la possibilitat d’exigir l’ús dels protectors auditius durant la revisió d’aquelles mesures i fins que s’eliminin o redueixin els riscos.

3. Tenir en compte les recomanacions del metge responsable de la vigilància de la salut en aplicar qualsevol altra mesura que es consideri necessària per eliminar o reduir els riscos, inclosa la possibilitat d’assignar al treballador un altre treball on no existeixi risc d’exposició.

4. Disposar d’una vigilància sistemàtica de la salut i l’examen de l’estat de salut dels altres treballadors que hagin patit una exposició similar.

excepcions

1. En les situacions excepcionals en què, a causa de la mena de treball, la utilització plena i adequada de protectors auditius individuals pugui causar un risc més gran per a la seguretat o la salut que el fet de pres-cindir-ne, l’empresari podrà exigir l’ús de l’esmentada protecció.

140

2. Aquesta circumstància s’haurà de raonar i justificar per l’empresari, ser prèviament consultada amb els treballadors i/o els seus repre-sentants, i constar de manera fefaent en l’avaluació de riscos labors. A més, s’haurà de comunicar a l’autoritat laboral mitjançant la seva tramesa de la part de l’avaluació de riscos on es justifica l’excepció.

Informaciódelesautoritatslaborals

A efectes de donar compliment a l’obligació de transmetre a la Comis-sió Europea la llista d’excepcions, l’autoritat laboral competent remetrà cada quatre anys, des de l’entrada en vigor d’aquest Reial Decret, al Ministeri de Treball i Assumpte Socials la llista de les excepcions que en els seus respectius territoris s’apliquin, i indicarà les circumstàncies i raons precises que fonamenten les esmentades excepcions.

8.3 LesvibracionsLes vibracions són ones que actuen sobre l’home i transmeten energia mecànica des de fonts pròximes o llunyanes a ell.

Les vibracions poden ser:

Globals: afecten tot el cos, com són les produïdes pels vehicles de transport

Locals: afecten una part del cos, principalment es transmeten a mans i braços, com són les produïdes pel martell perforador o el martell picador.

Classificació de les vibracions segons els seus efectes sobre l’organisme:

- De molt baixa freqüència (< 1 Hz), l’efecte de la qual arriba al laberint (oïda).

- De baixa freqüència (1-20 Hz), que afecta el sistema nerviós.

- D’alta freqüència (20-1000 Hz), que poden provocar lesions duradores.

141

En relació amb els efectes de les vibracions sobre les persones, po-dem dir que, els “trastorns originats” són molt complexos i varien subs-tancialment segons els següents factors:

- Les característiques físiques de les vibracions, com són freqüèn-cia, direcció, tipus i amplitud.

- La naturalesa de l’activitat, la postura del treballador i la zona de transmissió.

- De la manera de transmissió a l’individu, és a dir, segons sigui a tot el cos o només a una part d’ell.

- De la durada de l’exposició i la seva repartició en el temps.

- De factors individuals, com són pes, antecedents patològics, etc.

Existeixen diferents tipus de lesions causades per efecte prolongat de les vibracions d’algunes eines, com per exemple el martell pneumàtic que perjudica l’articulació dels ossos i els decalcifica.

Algunes d’aquestes eines, com les rebladores o les perforadores, quan són accionades amb les mans provoquen el síndrome dels “dits blancs” o de Raynaud, que consisteix en una alteració circulatòria per efecte lo-cal de les vibracions sobre les mans. Per minimitzar aquest síndrome, cal utilitzar guants gruixuts.

L’exposició a vibracions està regulada pel Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors davant els riscos derivats o que puguin derivar-se de l’exposició a vibracions mecàniques.

142

RESUM DEL RD 1311/2005

Valors límit d’exposició i valors d’exposició que donen lloc a una acció.1. Per a la vibració transmesa al sistema mà-braç:

a. El valor límit d’exposició diària normalitzat per a un període de referència de vuit hores és fixa en 5 m/s2.

b. El valor d’exposició diària normalitzat per a un període de referència de vuit hores que dóna lloc a una acció es fixa en 2,5 m/s2.

2. Per a la vibració transmesa al cos sencer:

a. El valor límit d’exposició diària normalitzat per a un període de referència de vuit hores es fixa en 1,15 m/s2.

b. El valor d’exposició diària normalitzat per a un període de referència de vuit hores que dóna lloc a una acció es fixa en 0,5 m/s2.

3. Quan l’exposició dels treballadors a les vibracions mecàniques si-gui de manera habitual inferior als valors d’exposició diària, però variï substancialment d’un període de treball al següent i pugui so-brepassar ocasionalment el valor límit corresponent, el càlcul del valor mitjà d’exposició a les vibracions podrà fer-se sobre la base d’un període de referència de 40 hores.

Disposicionsencaminadesaevitaroareduirl’exposició.

1. Tenint en compte els avenços tècnics i la disponibilitat de mesures de control del risc en el seu origen, els riscos derivats de l’exposició a vibracions mecàniques hauran d’eliminar-se en el seu origen o reduir-se al nivell més baix possible.

2. Quan s’excedeixin els valors establerts, l’empresari establirà i exe-cutarà un programa de mesures tècniques i/o organització desti-nat a reduir al mínim l’exposició a les vibracions mecàniques i els riscos que se’n deriven, prenent en consideració, especialment:

a. Altres mètodes de treball que redueixin la necessitat d’expo-sar-se a vibracions mecàniques.

143

b. L’elecció de l’equip de treball adequat, ben dissenyat des del punt de vista ergonòmic i generador del menor nivell de vibracions possible, tenint en compte el treball a què està destinat.

c. El subministrament d’equip auxiliar que redueixi els riscos de lesió per vibracions, per exemple, seients, amortidors o d’altres sistemes que atenuïn eficaçment les vibracions transmeses al cos sencer i nanses, mànecs o coberts que redueixin les vibraci-ons transmeses al sistema mà-braç.

d. Programes adequats de manteniment dels equips de treball, del lloc de treball i de les places de treball.

e. La concepció i disposició dels llocs i places de treball.

f. La informació i formació adequades als treballadors sobre la uti-lització correcta i en forma segura de l’equip de treball, per així reduir al mínim l’exposició a vibracions mecàniques.

g. La limitació de la durada i intensitat de l’exposició.

h. Una ordenació adequada del temps de treball.

i. L’aplicació de les mesures necessàries per protegir del fred i de la humitat els treballadors exposats, incloent-hi el subministra-ment de roba adequada.

3. Els treballadors no haurien d’estar exposats en cap cas a valors su-periors al valor límit d’exposició. Si, malgrat les mesures adoptades per l’empresari en aplicació del disposat en aquest Reial Decret, se superés el valor límit d’exposició, l’empresari prendrà d’immediat mesures per reduir l’exposició a nivells inferior a l’esmentat valor límit. Així mateix, determinarà les causes per les quals s’ha superat el valor límit d’exposició i modificarà, en conseqüència, les mesures de protecció i prevenció, per evitar que es torni a sobrepassar.

144

8.4 ContaminantsquímicsExisteixen en el mercat gran quantitat de substàncies o preparats d’aplicació en la indústria en general. Es tractarà el tema exposant les idees bàsiques.

Dins dels productes químics es consideren productes químics perillo-sos els que pel seu caràcter tòxic, corrosiu, inflamable, explosiu, oxidant, radioactiu o nociu poden comportar riscos per a la salut.

Els productes químics es classifiquen en:

1. Tòxics: Poden ocasionar malalties greus i fins i tot la mort a les per-sones exposades.

2. Nocius: Productes que per via respiratòria, digestiva o dèrmica poden ori-ginar malalties de gravetat limitada (irritació de les mucoses).

3. Corrosius: Pel seu caràcter àcid o càustic entren en contacte amb teixits vius i produeixen cremades o irritació.

4. Inflamables: Productes combustibles líquids el punt d’inflamació dels quals és baix (<55º C)

5. Explosius: Pel seu aportament d’energia tèrmica o d’impacte poden originar reacció en cadena amb generació d’ona expansiva.

6. Oxidant: Poden generar una reacció d’oxidació perillosa en con-tacte amb d’altres substàncies o la seva descomposició.

7. Radioactius: Emeten radiacions ionitzants que poden resultar perilloses.

8. Sensibilitzants: Poden generar reacció en el sistema immunitari per inhalació o penetració cutània.

9. Mutagènics: Poden produir efectes genètics hereditaris.

145

10. Asfixiants: Per desplaçament de l’oxigen de l’aire impedeixen el normal aportament d’oxigen a la sang.

11. Perillosos per al medi ambient: Substàncies que poden presentar problemes mediambientals per a la fauna, la flora, l’atmosfera, etc.

Aquelles persones que empren aquests productes han de saber que:

• L’etiqueta d’identificació del producte haurà de contenir:

o Nom de la substància i la seva concentració.

o Nom i adreça del fabricant, qui envasa, comercialitza o importa.

o Pictograma normalitzat per identificar el perill.

o Riscos específics de la substància, utilitzat les frases R normalitzades.

o Consells de prudència, utilitzant les frases S normalitzades.

Com a complement a l’etiquetat cada substància haurà d’acompanyar-se de la FITXA TÈCNICA en què se subministra informació tècnica i/o d’emergència:

o Dades d’identificació de la substància.

o Nom i concentració.

o Dades del subministrador i la seva localització.

o Característiques físicoquímiques i paràmetres de perillositat.

o Riscos específics per a la salut i el medi ambient.

o Mesures preventives en la utilització i l’emmagatzematge.

146

o Seguretat personal

o Primers auxilis i actuacions a seguir en cas d’emergència

o Mitjans de lluita contra incendis.

Pictogrames indicatius del perill:

E O

F F+

T T+

C Xn

Xi N

Explosivo Comburente

Fácilmente inflamable Extremadamente inflamable

Tóxico Muy tóxico

Corrosivo Nocivo

Irritante Peligroso para el medio ambiente

147

eXeMpLeD’etIQuetat

ALCOHOL METÍLIC (METANOL)

Riscos específics: (Frases R)

-Fàcilment inflamable

-Tòxic per inhalació i per ingestió

CH3OH Pm : 32

Concentració: 99,9%

Fabricant:……………………

Consells de prudència: (Frases S)

-S’ha de mantenir fora de l’abast dels nens.

- S’ha de mantenir el recipient ben tancat

-S’ha de protegir de fonts d’ignició. NO FUMAR.

-S’ha d’evitar el contacte amb la pell

T+

Muy tóxico

F

Fácilmente inflamable

14�

emmagatzematge

• Emmagatzemar solament les quantitats estrictament necessàries (per a algunes existeix un límit legal)

• Aïllar les zones d’emmagatzematge i dotar-la de mitjans de prevenció.

• Els recipients han de ser els adequats per a cada substància (plàs-tic, vidre, metall, etc.) ja que alguns d’ells són molt corrosius.

• Tenir en compte les incompatibilitats entre substàncies, i separar les que puguin ser perilloses.

Respectealslocals:

• Les parets han de ser resistents al foc i les portes metàl·liques contrafoc.

• Tenir bona ventilació

• Eliminar els possibles focus d’ignició (excés de temperatures)

• Dotar d’un sistema de detecció i protecció contra incendis.

Manipulació

Gran nombre d’accidents estan relacionats amb la manipulació dels pro-ductes químics i per a això cal adoptar les mesures preventives adequades.

Riscosmésfreqüents:

1. Contactes dèrmics per ruptura dels envasos.

2. Projecció d’esquitxades en operacions de transvasament.

3. Incendis o intoxicacions per evaporació.

4. Incendis per transvasament de líquids inflamables en presència d’electricitat estàtica.

149

Recomanacions:

• Transportar els envasos de vidre dins d’altre envasos de protecció.

• Control dels envasos de plàstic.

• Neutralitzar les substàncies vessades amb productes adequats.

• No netejar amb draps o paper.

• Tenir una instal·lació de dutxes d’emergència i banyera d’ulls.

• Controlar els rebuigs i residus.

• Controlar focus d’ignició.

• Mantenir els recipients tancats hermèticament.

• Per realitzar els transvasaments, cal fer-ho lentament i en un lloc ventilat.

• No utilitzar robes de treball de fibres acríliques.

• Utilitzar recipients metàl·lics.

8.5 Manipulaciómanualdecàrregues

La manipulació manual de càrregues ocasiona sobretot “mal d’esque-na” que es localitza predominantment en el seu segment lumbar. Són les que coneixem com a lumbàlgies.

La lumbàlgia és el procés que amb major freqüència origina incapa-citat laboral transitòria. A més és la molèstia més comuna relacionada amb el treball.

A les últimes dècades, es detecta una tendència a l’augment de la inci-dència de les lumbàlgies.

Els sobreesforços ocasionen el 20-25% dels accidents laborals amb bai-xa a la indústria extractiva. En diferents estudis efectuats s’han trobat percentatges semblants en diferents àmbits laborals i països.

150

Per comprendre millor la influència dels sobreesforços sobre les perso-nes, cal conèixer algunes característiques de la columna vertebral:

• És una estructura fonamental en l’adopció de la posició erecta de l’ésser humà.

• Sosté el cos per sobre de la pelvis i li dóna flexibilitat i estabilitat per realitzar les activitats quotidianes.

• Distribueix les múltiples càrregues que incideixen sobre el tronc.

• Protegeix la medul·la espinal i altres estructures annexes.

• És un lloc d’inserció de nombrosos lligaments i músculs encarre-gats de mantenir l’equilibri corporal.

• Té una longitud mitjana de 75 cm, i està formada per 24 vèrtebres independents i 8 o 9 més de soldades en dos ossos, el sacre i còccix.

• Les vèrtebres independents es distribueixen en 7 cervicals, 12 dor-sals o toràciques i 5 lumbars.

• En visió frontal, la columna vertebral normal presenta aspecte rec-tilini, mentre que aquest és corb en visió lateral.

Avui en dia es considera que la major part de les lesions ocasionades per esforços en el treball afecten els lligaments i articulacions que unei-xen les vèrtebres, i es produeixen quan les forces que incideixen sobre el raquis sobrepassen els límits de la potència muscular.

La majoria dels accidents per sobreesforç són a causa de la mani-pulació de càrregues. Tant és així que s’ha promulgat un Reial Decret, el RD 487/1997, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut relatives a la manipulació manual de càrregues que comporten riscos, en particu-lar dorsolumbars, per als treballadors.

La manipulació de càrregues es defineix com qualsevol operació de transport o subjecció d’una càrrega per part d’un o diversos treballa-dors, com l’aixecament, la col·locació, l’empenyiment o el desplaça-ment. En aquests casos incideixen sobre el raquis forces de compres-sió, tensió, cisallament i torsió, la qual cosa facilita la degeneració dels

151

discos intervertebrals que es veuen sotmesos a forces superiors a què poden suportar.

Els treballadors més sensibles són:

• Les persones amb sobrepès són molt menys resistents als sobre-esforços. La importància d’aquest fet és fonamental, atès que en la indústria en general i en els llocs sotmesos a major esforç físic en particular, és un factor que es detecta amb relativa freqüència.

• L’edat també influeix en la propensió a patir accidents de treball per sobreesforços. El risc augmenta amb l’edat fins als 30-55 anys en què és màxim, decreixent posteriorment.

• Algunes alteracions del raquis predisposen a patir mal d’esque-na (escoliosi o columna “doblegada”, artrosi o columna “desgas-tada”, etc.).

• El tabaquisme s’ha relacionat amb una major possibilitat de patir lumbàlgies.

• L’activitat física influeix en la resistència als esforços; així la capaci-tat muscular del treballador ha de ser l’adequada a la seva càrrega de treball per tal que no pateixi lesions de repetició.

Les característiques de la càrrega que es manipula i el mitjà de tre-ball augmenten el risc si:

• És massa pesada o massa gran.

• És voluminosa o difícil de subjectar.

• Està en equilibri inestable o el seu contingut corre el risc de desplaçar-se.

• Està col·locada de manera que s’ha de sostenir o manipular a dis-tància del tronc o amb torsió o inclinació.

• L’espai lliure, especialment vertical, resulta insuficient per a l’exerci-ci de l’activitat de què es tracti.

152

• El terra és irregular i per tant pot donar lloc a ensopegades, o bé és relliscós per al calçat que porta el treballador.

• El terra o el pla de treball presenten desnivells que impliquen la manipulació de la càrrega en diferents nivells.

• La il·luminació no és l’adequada.

• Existeix exposició a vibracions.

Així mateix, el nivell d’exigència de l’activitat implica situació de riscs en els casos en què:

• Es requereixen esforços físics massa freqüents o prolongats, en què intervingui en particular la columna vertebral.

• Hi ha un període insuficient de repòs fisiològic o de recuperació.

• Hi ha distàncies massa grans d’elevació, descens o transport.

• El ritme imposat en el procés que implica la manipulació de càrre-gues no és modulable pel treballador.

153

RecoManacIonspeRaLaManIpuLacIóDecàRRegues

1. La posició de la càrrega, si està molt allunyada del centre de grave-tat del nostre cos, implica un alt risc d’accident.

2. El major esforç ha de realitzar-se amb els músculs de les cames, i flexionar els genolls.

3. Els desplaçaments verticals de la càrrega els limitarem tant al mí-nim com sigui possible.

4. Si el centre de gravetat de la càrrega no és fix o no està centrat, augmenta el risc d’accident. En tot cas, es procurarà que el costat més pesat estigui el més a prop possible del cos del treballador, i mantenir l’esquena recta i els braços estirats.

5. Els peus han d’estar recolzats amb fermesa al terra, separats entre sí i un lleugerament avançat de l’altre.

6. Assegurar l’agafada amb el palmell de la mà i la base dels dits i no únicament amb la punta dels dits.

7. Quan el pes de la càrrega és massa gran sol·licita l’ajuda d’un company.

8. Els girs i inclinacions del tronc seran només els imprescindibles.Quan calgui fer un gir és millor moure els peus.

9. Les forces d’empenyiment i tracció s’han d’efectuar amb les mans per sota de les espatlles i per sobre de les cuixes.

10.La necessitat de transportar la càrrega a distància disminueix la nostra capacitat d’esforç.

11.Es reduirà tant com sigui possible el transport de càrregues a través d’esglaons o escales .

50

1 2

3 4

5 6

7 8

9 10

11

154

8.6 RiscelèctricEl risc ocasionat pel corrent elèctric s’anomena electrocució, i poden ser molts els factors que donin origen al pas del corrent elèctric a través del cos humà i s’engloben tots com a factors de risc d’electrocució.

pertalqueesprodueixielmovimentdelselectronscal:

• Que existeixi un mitjà conductor.

• Que el mitjà estigui tancat (circuit pel qual passa la càrrega).

• Que existeixi un diferència de potencial entre dos punts per tal que hi hagi pas de corrent.

El cos humà és conductor. Quan entra a formar part del circuit, el tanca i el corrent elèctric circula, atès que existeix una diferència de potencial entre el punt d’entrada i el de sortida.

Encara que el total d’accidents d’origen elèctric no és elevat, els acci-dents mortals per aquesta causa són molt representatius.

tipusdecontacteselèctrics:

1. Directe: El que té lloc en les parts actives de l’equip que estan dissenyades per a portar tensió.

2. Indirecte:El que té lloc en tocar certes parts que habitualment no estan dissenyades per al pas del corrent elèctric, però que poden quedar en tensió accidentalment.

Factors que intervenen en el risc elèctric:1. Intensitat del corrent (A)

2. Resistència del cos (ohm, W)

• Resistència de contacte.

• Resistència pròpia del cos humà.

• Resistència de sortida.

155

3. Tensió aplicada (V)

4. Freqüència del corrent (Hz)

5. Durada del contacte elèctric.

6. Recorregut del corrent a través del cos. L’accident és molt més greu si la trajectòria del corrent travessa el cor, doncs pot produir la mort per fibril·lació ventricular.

Els factors principals que determinen els efectes i lesions en el cos humà en un accident d’origen elèctric són la intensitat del corrent que circula pel cos humà, juntament amb la seva durada.

tipusdelesions:• Les lesions més freqüents són les cremades de diferents graus i les

zones més afectades són les mans.

• Lesions oculars provocades per les radiacions que provenen dels arcs elèctrics i poden arribar a causar la ceguera.

• Fibril·lació ventricular a causa del pas de corrent elèctric per les fibres musculars del cor, perdent aquest la capacitat de bombejar sang.

• Mort per asfíxia que es pot produir a causa d’una aturada respi-ratòria si el corrent passa a través del cervell o una paràlisi de la musculatura del tòrax si és travessat pel corrent elèctric. Una altra causa d’asfíxia es produeix quan el cor deixa de bombejar sang i els pulmons deixen de rebre-la per oxigenar-se, queda el cervell sense oxigen i es produeix l’anomenat síncope blau.

• Embòlies produïdes per electròlisi de la sang (que en portar sals dissoltes actua com a conductor) i alterant-se les propietats a causa del pas de corrent.

• Lesions produïdes per efectes secundaris del contacte, com poden ser: pèrdua d’equilibri, caigudes, etc.

156

prevenció:• Abans d’utilitzar un aparell o instal·lació elèctrica cal assegurar-se

del seu perfecte estat i davant qualsevol anomalia avisar una per-sona responsable.

• No has d’utilitzar cables gastats o pelats, ni clavilles d’endolls en mal estat.

• Els dispositius de seguretat que protegeixen de contactes amb el corrent elèctric, com són diferencials, tèrmics, posades a terra, no es poden alterar ni modificar.

• No s’han de bloquejar ni modificar els òrgans de comandament de les màquines.

• En cas d’avaria i com a primera mesura, cal tallar la tensió abans d’accedir a les parts amb tensió.

• Per desconnectar una clavilla de l’endoll no es pot tirar del cable conductor, s’ha d’agafar sempre per la clavilla.

• L’aigua és un element conductor que pot posar en perill la vida. Si es tenen els peus, mans o el cos mullat no s’han d’utilitzar aparells o instal·lacions elèctriques.

Mainos’hand’obrir:• Les proteccions dels aparells elèctrics.

• Les portes dels recintes de transformació, els armaris elèctrics, i les caixes de distribució, llevat per part del personal autoritzat.

• No s’han d’ultrapassar les balises o pantalles destinades a mantenir fora de l’abast els conductors sota tensió.

Les reparacions a les màquines de qualsevol tipus cal fer-les sempre sense tensió i realitzant els següents passos:

1. Desconnexió del circuit mitjançant l’interruptor o botó d’emergència.

2. Enclavament amb clau i portar-la al damunt.

3. En cas que no existeixi clau, desmuntar seccionador i fusibles.

4. Col·locar la senyalització de : Atenció personal treballant

157

8.7 luminacióLa manca de llum és un factor de risc que condiciona la seguretat, de fet en els humans és el sentit junt amb l’oïda més fiable per percebre situacions anòmales que puguin traduir-se en accident.

Una il·luminació adequada afavoreix el desenvolupament del treball, tanmateix aquest nivell d’il·luminació disminueix al llarg de la jornada i de l’any si es tracta d’il·luminació natural.

En els treballs efectuats en interiors està condicionada per una instal-lació adequada a la tasca que es realitzi i la seva determinació ve le-gislada pel Reial Decret 486/1997 pel qual es regulen les condicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball. En l’àmbit de les indústries extractives, en què s’emmarquen les plantes de tractament, aquests aspectes es regeixen específicament pel contingut en el RD 1389/1997, que estableix les condicions de seguretat i salut per als tre-balladors en les activitats mineres.

1. La il·luminació de cada zona o part del lloc de treball haurà d’adaptar-se a les característiques de l’activitat que s’hi efectuï, tenint en compte:

a. Els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors depen-dents de les condicions de visibilitat.

b. Les exigències visuals de les tasques desenvolupades.

2. Sempre que sigui possible els llocs de treball tindran una il·luminació natural que haurà de complementar-se amb una il·luminació arti-ficial quan la primera, per sí sola, no garanteixi les condicions de visibilitat adequades. En aquests casos s’utilitzarà preferentment la il·luminació artificial general, complementada a la seva vegada amb una de localitzada, quan en zones concretes es requereixin nivells d’il·luminació elevats.

15�

3. Els nivells mínims d’il·luminació dels llocs de treball seran els esta-blerts en la següent taula:

La il·luminació es mesura en la unitat anomenada Lux que es defineix com la quantitat de flux lluminós que incideix sobre una superfície d’un metre quadrat.

LLOCS IL·LUMINACIÓ

Vies de circulació interior 20 lux

Llocs de pas o locals de poc ús 50 lux

Locals de treball, vestuaris, lavabos 100 lux

Treballs amb distinció moderada de detalls 200 lux

Treballs amb distinció mitjana de detalls 300 lux

Treballs amb distinció fina de detalls 500-1000 lux

Zones i vies de circulació exterior 10 lux

Zones exteriors on es treballa 40 lux

(*) El nivell d’il·luminació d’una zona en què s’executa una tasca es mesurarà a l’alça-

da on es realitzi; en el cas de zones d’ús general a 85 cm del terra i en el de les vies de

circulació a nivell del terra.

4. Aquests nivells mínims s’han de duplicar quan concorren les se-güents circumstàncies:

a. En les àrees o locals d’ús general i en les vies de circulació, quan per les seves característiques, estat o ocupació, existeixin riscos apreciables de caigudes, xocs o altres accidents.

b. En les zones on s’efectuïn tasques, quan una errada d’aprecia-ció visual durant la seva realització pugui suposar un risc per al treballador que les executa o per a terceres persones.

159

LLOCS IL·LUMINACIÓ

Vies de circulació interior 20 lux

Llocs de pas o locals de poc ús 50 lux

Locals de treball, vestuaris, lavabos 100 lux

Treballs amb distinció moderada de detalls 200 lux

Treballs amb distinció mitjana de detalls 300 lux

Treballs amb distinció fina de detalls 500-1000 lux

Zones i vies de circulació exterior 10 lux

Zones exteriors on es treballa 40 lux

No obstant l’assenyalat en els paràgrafs anteriors, aquests límits no seran aplicables a aquelles activitats la naturalesa de les quals ho impedeixi.

5. Els llocs de treball, o una part d’aquests, en els quals una fallada en l’en-llumenat normal suposi un risc per a la seguretat dels treballadors, dis-posaran d’un enllumenat d’emergència, d’evacuació i de seguretat.

6. Els sistemes d’il·luminació utilitzats no han d’originar riscos elèc-trics, d’incendi o d’explosió.

8.8 HumitatitemperaturaL’exposició a la calor, al fred, la humitat de l’aire, etc. tenen efectes di-rectes sobre la salut de les persones, com poden ser la deshidratació, refredats, cop de calor i a la seva vegada afectar el comportament aug-mentant la fatiga i indirectament afavorint les errades que, en última instància, es tradueixen en accidents laborals, amb danys a la salut o a les instal·lacions.

Les variables que determinen l’ambient tèrmic són:

1. La velocitat de l’aire

2. La humitat

3. La temperatura seca de l’aire

Per a determinar aquests valors s’utilitzen:

• Els anemòmetres: mesuren la velocitat de l’aire.

• El termòmetre humit que mesura la temperatura humida i la cèl-lula higroscòpica per mesurar la humitat absoluta.

• El termòmetre de bulb per mesurar la temperatura seca.

Efectes de les temperatures extremes sobre les persones

Les conseqüències de la temperatura no es manifesten lentament i progressiva sinó que ho fan de manera brusca, amb símptomes com són desmais, manca d’equilibri, mareigs, etc.

160

Temperatures baixes, ambients freds

Quan la temperatura del cos humà és superior al medi ambient cedeix calor, és a dir, es produeix una pèrdua de temperatura corporal, i si l’am-bient és el suficientment fred es produeix la hipotèrmia (descens de temperatura per sota del normal), aquest efecte el supleix l’organisme de la manera següent:

• Contracció dels vasos sanguinis de la pell per tal d’evitar la pèrdua de calor.

• Desactivació o tancament de les glàndules sudorípares.

• Tremolor produint calor en disminuir la circulació sanguínia perifèrica.

• Arronsament per a oferir una menor superfície d’exposició a l’aire.

Les parts del cos que primer es veuen exposades als efectes del fred són les extremitats, el nas, orelles i galtes.

Les conseqüències de la hipotèrmia són:

• Malestar general.

• Disminució de l’habilitat manual, reduint la sensibilitat i amb atrò-fia de les articulacions.

• Pèrdua de memòria i comportament estrany per hipotèrmia de la sang del cervell.

• Congelació dels membres.

• Mort per aturada cardíaca quan la temperatura interna està per sota de 28º C.

L’exposició al fred està condicionada per dos variables, la temperatura i la velocitat de l’aire. A igual temperatura la sensació tèrmica augmen-ta en funció de la velocitat de l’aire, de manera que amb una tempera-tura de zero graus podrem tenir una sensació de -5ºC depenent de la velocitat de l’aire.

161

Les mesures preventives per evitar la hipotèrmia:

• Davant temperatures extremes, cal realitzar interrupcions en el tre-ball que seran més freqüents en funció de les baixes temperatures i la velocitat de l’aire.

• La utilització de roba de treball atenent tant la temperatura com l’activitat a realitzar, i permetre en la mesura del que sigui possible la mobilitat.

• Formació als treballadors per tal d’identificar els símptomes preco-ços de congelació.

• Disseny adequat de les màquines i llocs de treball.

Temperatures altes, ambients calorosos.

Quan la temperatura del medi ambient és superior a la corporal l’orga-nisme reacciona desencadenant un sèrie de mecanismes de defensa com són:

• Activació de la sudoració que en evaporar-se afavoreix l’intercanvi de calor.

• Vasodilatació sanguínia i augment de la circulació perifèrica per eli-minar calor a través de la pell.

Els efectes sobre l’organisme són:

• Manca d’irrigació sanguínia en òrgans vitals a causa de la vasodilatació.

• Trastorns com rampes, esgotament, deshidratació, i cops de ca-lor (insolació)

• Efectes a la pell com erupcions i cremades.

162

Les mesures preventives per a ambients calorosos

a. Sobre les fonts externes i internes de calor

1. Reduir les transferències de calor a través de parets i sostres, tenint en compte l’orientació, els materials de construcció, etc.

2. Vigilar l’energia emesa per la il·luminació, els motors, els sis-temes de ventilació, i protegir-se per mitjà de pantalles i aïlla-ments, extracció de la calor, etc.

b. Sobre l’individu

1. Automatitzar tant com sigui possible les tasques per tal d’evi-tar els esforços físics

2. Limitar el temps de l’exposició

3. Allunyament de la font de calor

4. Controls mèdics

5. Climatització dels llocs de treball

6. Utilització de roba adequada

7. Aclimatació de la persona

163163

9Legislació aplicable

167

9. Legislació aplicable.

La mineria és una activitat econòmica que disposa d’un ampli marc normatiu que la regula. A continuació, senyalem les principals normes que dissenyen el marc legal en què es desenvolupa l’activitat minera.

LLEI 31/1995, DE 8 DE NOVEMBRE, DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS.

Aquesta llei estableix els principis generals relatius a la prevenció dels riscos professionals per a la protecció de la seguretat i la salut, l’eliminació o disminució dels riscos derivats del treball, la informació, la consulta, la participació equilibrada i la formació dels treballadors en matèria preventiva, en els termes assenyalats en aquesta disposició. També regula les actuacions a desenvolupar per les administracions públiques, així com pels empresaris, els treballadors i les seves respecti-ves organitzacions representatives.

REIAL DECRET 1435/1992, DE 27 DE NOVEMBRE, PEL QUAL ES DIC-TEN LES DISPOSICIONS D’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA DEL CON-SELL 89/392/CEE, RELATIVA A L’APROXIMACIÓ DE LES LEGISLACIONS DELS ESTATS MEMBRES SOBRE MÀQUINES.

16�

REIAL DECRET 56/1995, DE 20 DE GENER, PEL QUAL ES MODIFI-CA EL REIAL DECRET 1435/1992, DE 27 DE NOVEMBRE, RELATIU A LES DISPOSICIONS D’APLICACIÓ DE LA DIRECTIVA DEL CONSELL 89/392/CEE, SOBRE MÀQUINES. BOE NÚM. 33 DE 8 DE FEBRER.

Aquests Reials Decrets es refereixen a les màquines i als seus compo-nents de seguretat i estableixen els objectius o “requisits essencials” de seguretat i higiene que ha de complir la fabricació i comercialització de les màquines i els components de seguretat.

REIAL DECRET 1215/1997, DE 18 DE JULIOL, PEL QUAL S’ESTABLEIXEN LES DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT PER A LA UTILITZA-CIÓ PER PART DELS TREBALLADORS DELS EQUIPS DE TREBALL.

En aquest Reial Decret es troben els requisits destinats a garantir que, de la presència o utilització dels equips de treballs posats a disposició dels treballadors en l’empresa o centre de treball, no se’n derivin riscos per a la seva seguretat o salut.

REIAL DECRET 863/1985, DE 2 D’ABRIL, PEL QUAL S’APROVA EL RE-GLAMENT GENERAL DE NORMES BÀSIQUES DE SEGURETAT MINERA

Aquest Reial Decret aprova el Reglament que estableix les regles míni-mes de seguretat en l’explotació de mines, pedreres, salines marítimes, aigües subterrànies, recursos geotèrmics, dipòsits subterranis naturals o artificials, sondeigs i excavacions a cel obert o subterrànies, sempre que en qualsevol dels esmentats treballs es requereixi l’aplicació de tècnica minera o l’ús d’explosius, i aquells establiments de recursos geològics en general en què s’apliquen tècniques mineres.

INSTRUCCIONS TÈCNIQUES COMPLEMENTÀRIES (ITC) al Reglament Ge-neral de Normes Bàsiques de Seguretat Minera, on es desenvolupen i concreten diferents aspectes regulats pel Reglament.

169

LLEI 22/1973, DE 21 DE JULIOL, DE MINES, LLEI 54/1980, DE 5 DE NOVEMBRE, DE MODIFICACIÓ DE LA LLEI DE MINES. REIAL DECRET 2857/1978, DE 25 D’AGOST, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT GENERAL PER AL RÈGIM DE LA MINERIA.

La nova situació econòmica que es va crear a Espanya els anys seixanta, fa que calgués procedir a la revisió i actualització de la Llei de Mines de 19 de juliol de 1944, donant lloc a la que amb lleugeres variacions està vigent en els nostres dies. L’esmentada Llei 22/1973, de 21 de juliol, de Mines, té per objecte establir el règim jurídic de la investigació i apro-fitament dels jaciments minerals i altres recursos geològics, qualsevol que sigui el seu origen i estat físic.

LLEI 21/1992, DE 16 DE JULIOL, D’INDÚSTRIA

Aquesta Llei estableix les bases d’ordenació del sector industrial a través de la garantia i protecció de l’exercici de la llibertat d’empresa industrial, la modernització, promoció industrial i tecnològica, inno-vació i millora de la competitivitat, la seguretat i qualitat industrials, i la responsabilitat industrial. Així mateix, contribueix a compatibilitzar l’activitat industrial amb la protecció del medi ambient, i estableix els criteris de coordinació de les administracions públiques.

REIAL DECRET 2994/1982, DE 15 D’OCTUBRE, SOBRE RESTAURACIÓ DE L’ESPAI NATURAL AFECTAT PER ACTIVITATS MINERES.

Aquest Reial Decret obliga a qui realitza l’aprofitament de recursos re-gulats per la Llei de Mines a executar els treballs de restauració pre-vistos en el projecte o pla de restauració, o que sigui l’administració l’encarregada d’executar l’esmentada restauració, obligant el titular de l’explotació minera a lliurar a l’administració la quantitat periòdica sufi-cient per cobrir el cost d’execució.

170

REIAL DECRET 1389/1997, DE 5 DE SETEMBRE, PEL QUAL S’APRO-VEN LES DISPOSICIONS MÍNIMES DESTINADES A PROTEGIR LA SEGU-RETAT I LA SALUT DELS TREBALLADORS A LES ACTIVITATS MINERES.

Atès que existeix un marc legislatiu pel que fa a la seguretat i salut dels treballadors, aquest Reial Decret té per objecte establir les disposicions mínimes de seguretat destinades a millorar la protecció en matèria de seguretat i salut dels treballadors de les activitats mineres.

REIAL DECRET 3151/1968, DE 28 DE NOVEMBRE, PEL QUAL S’APRO-VA EL REGLAMENT DE LÍNIES ELÈCTRIQUES AÈRIES D’ALTA TENSIÓ

Aprova i adjunta el Reglament de línies elèctriques aèries d’alta tensió. Les disposicions que hi conté es refereixen a les prescripcions tècni-ques que hauran de complir les línies elèctriques aèries d’alta tensió, que s’entén que són les de corrent alterna trifàsica a 50 Hz de freqüèn-cia, la tensió nominal eficaç entre fases de les quals sigui igual o supe-rior a 1 kV.

REIAL DECRET 842/2002, DE 2 D’AGOST, PEL QUAL S’APROVA EL REGLAMENT ELECTROTÈCNIC PER A BAIXA TENSIÓ. BOE NÚM. 224 DEL DIMECRES 18 DE SETEMBRE.

Ha suposat un considerable avenç en matèria de regles tècniques i va establir un esquema normatiu, basat en un reglament marc i unes ins-truccions complementàries, les qual desenvolupaven aspectes espe-cífics, que es va revelar altament eficaç, de manera que molts d’altres reglaments es van realitzar amb un format anàleg.

171171

Bibliografia

Preparación mecánica de minerales y carbones.

E. Fernández Miranda. Editorial Dossat, S.A. Madrid, 1965

Equipos de trituración, molienda y clasificación. Tecnología, Diseño y Aplicación.

Luis Fueyo. Editorial: Rocas y minerales. Madrid,1999

Prevención de riesgos laborales en Plantas de tratamiento de Áridos

Realitza i edita: ANEFA, 2004

Prevención de riesgos laborales en trabajos de mantenimiento en canteras, graveras y plantas de tratamiento de áridos

Realitza i edita: ANEFA, 2005

el manteniment bàsic a les

Documents