Núm. 2151. Any XLVIII. ■ Diumenge, 19 de maig del 2013 ■ www.presencia.cat

Comunicació. Comhan canviat elsprogrames musicals

La Xarxa. Vint anysdel primer web

Gent. Punk dedisseny a Nova York

BRICS. El bloc lideratper Rússia i la Xinaes consolida

Festa de la cirera a SantCliment de LlobregatRuta per l’extrem norddels Països Catalans

Four pages to practiseyour English

Debat, còmics ipropostes familiars

Veniu aAlemanya,joves!

D’egoistes a nazis.Polítics espanyolsbanalitzen el nazismeper atacarCatalunya

Read itin English on

page 54

L’aprenentatge del’alemany es dispara entreels joves, disposats a buscaral país germànic el lloc detreball que a Catalunya no troben

4 PRESÈNCiA19 - 05 - 2013

························································································································.DOSSIER

TERESA MÁRQUEZ

Alemanya torna a ser, cinquanta anys després, laterra promesa per a molts joves catalans quenecessiten treballar i aquí no troben cap feina

● Durant els anys 60, al voltant de 600.000espanyols, uns quants milers d’ells cata-lans, van marxar a Alemanya per buscarfeina. La majoria eren gent poc preparadai que no coneixien l’idioma, però què te-nien un objectiu molt clar: aconseguir di-ners per mantenir la família perquè al seupaís d’origen la situació econòmica, i tam-bé política, era desesperant. Cinquantaanys després la història es repeteix, peròen aquesta ocasió els grans protagonistessón els joves. Gent d’entre 18 i 35 anys queintegren un col·lectiu greument afectatper un atur que condemna un de cada dosa no trobar feina, malgrat que formin partd’una de les generacions més ben prepara-des per accedir al món laboral.

Per a molts d’ells, l’única sortida és ferles maletes i marxar a l’estranger, preferi-blement a algun país de la Unió Europea iamb prou capacitat per absorbir tant lademanda pròpia com la forana. En aquestsentit, ja a principis del 2011 un article dela revista Der Spiegel recollia les declara-cions de la cancellera Angela Merkel sobre

la necessitat de recórrer a treballadorsd’altres països per afrontar un dèficit deprofessionals qualificats que el territorigermà, en especial les zones més indus-trialitzades, no podria cobrir durant els

anys següents. Les previsions s’han com-plert amb precisió i avui en dia la potènciaeuropea necessita un mínim de 400.000immigrants cada any per mantenir tant elnivell de creixement econòmic com ga-rantir que els seus jubilats puguin seguircobrant la pensió.

PRIMER, LA LLENGUAPer trobar feina a Alemanya cal saber l’ale-many, i per aquest motiu l’increment dedemanda de cursos d’aquesta llengua aCatalunya s’ha disparat els darrers cursos.El centre referent en aquest àmbit, l’Insti-tut Goethe de Barcelona, ha vist com el

La formació dual alemanya ofereixfins a 350 carreres professionals. Elsistema està finançat per les matei-xes empreses, que paguen una remu-neració als aprenents, i per l’Estat,que cobreix les despeses de les esco-les professionals. Actualment formenaprenents unes 482.000 plantes in-dustrials, oficines de l’administraciópública i despatxos de professionalsliberals. Les petites i mitjanes empre-ses posen a disposició més del 80%de les places de formació i les zonesindustrialitzades del país són les queconcentren el major nombre. Enaquest sentit, la demanda principalcorrespon als sectors de l’automoció,l’enginyeria, l’electrònica, l’hostaleria ila gastronomia, l’ensenyament i laconstrucció, entre d’altres.

Una oferta global de350 carreres

400.000És el nombre detreballadors queAlemanya neces-sita incorporaranualment de fo-ra per mantenir elritme econòmic

41.000.000d’euros és el queva destinar el2012 el governd’Angela Merkel afinançar la forma-ció i l’estada delsempleats immi-grants

LES X IFRES

5PRESÈNCiA19 - 05 - 2013

························································································································.

nombre d’alumnes que volen aprendrealemany, i sobretot de forma intensiva,s’ha incrementat un 80,9 % des del 2009fins ara. Des de fa més dos anys, l’InstitutGoethe participa en el desenvolupamentd’un projecte sobre mobilitat en el mercatlaboral europeu i la directora del centre,Marion Haase, constata que “per accedir aaquest mercat cal estar ben preparats iprecisament aquesta possibilitat de mou-re’s dins un mercat europeu és una cir-cumstància molt valorada tant per l’em-presari com pel mateix treballador qualifi-cat”. El Goethe té una oferta de 201 cursosde tots els nivells i la demanda d’exàmens

oficials, segons es constata des del centreeducatiu, també ha crescut de forma im-portant. En el camp de les acadèmies dellengües també es manté l’augment delnombre d’estudiants, com és el cas delCentre Alemany del Vallès, la DeustcheAkademie. “Aquest any hem hagut d’in-cloure cursos intensius durant el curs i nonomés a l’estiu, com era habitual”, asse-nyala el director, Martin Gerss, que desta-ca que el nivell d’exigència de la llenguaaugmenta en funció de l’especialitzaciódel lloc de treball que es busqui. El miraclealemany, doncs, s’aixeca sobre les bases demilers de joves treballadors de fora que

cerquen una oportunitat. Per a molts,l’única. En aquest sentit, des del governgermà fa temps que s’incentiva la recercad’empleats lluny de les fronteres. Senseanar més lluny, l’any passat va destinar 41milions d’euros a promocionar-se com apaís receptor de treballadors i aquest anypreveu invertir-n’hi 28 més. Un dels mo-dels amb més èxit és el que combina laformació i la feina, l’anomenada formacióprofessional dual, que a Alemanya s’aplicades de fa molts anys i que garanteix el con-tacte directe de l’estudiant amb l’empresapràcticament des del primer dia. Enaquest sentit, l’accés dels candidats a les

Un dels modelsamb més èxit ésel que combinateoria i pràctica,conegut comformacióprofessional dual

Classe intensivad’alemany al’Institut Goethe deBarcelona. El centreha vist coms’incrementava d’un80,9% el nombred’estudiantsd’aquesta llenguades del 2009 finsara. Aquest 2013 s’hihan matriculat 1.250alumnes fins aquestmes. / M. PÉREZ

propostes del mercat és moltvariat. Tant es pot fer a travésd’intermediaris privats amb lesempreses alemanyes com acce-dint a un dels llocs de treballque s’ofereixen des de les patro-nals o les cambres de comerç,entre d’altres. En la majoria decasos l’oferta inclou una for-mació teòrica i pràctica d’unstres anys en una empresa, ambl’incentiu de rebre un salari itenir garantit l’estudi de la llen-gua. Connectum és una empre-sa especialitzada en posar encontacte les firmes alemanyesamb els possibles candidats aun lloc de feina. “Normalmentles persones més predisposadesa acceptar un treball a fora sónjoves, amb un nivell bo d’an-glès, formats en algun sector iamb bona predisposició per ac-cedir a un nou mercat de tre-ball”, apunta un dels responsa-bles, Urs Hilger.

CONVENIS TANCATSLa necessitat de mà d’obrad’Alemanya ha obligat el país abuscar col·laboradors en la re-cerca en àmbits molt diversos.Els convenis entre patronals icambres s’han accelerat els úl-tims anys gràcies a la prèvia co-neixença entre els organismesdels diferents països. És el casde la Cambra de Barcelona, quefa temps que té tracte amb elsseus homòlegs d’Hamburg iBonn i que fa poc ha tancat unconveni per cobrir una vintenade places centrades especial-ment en el món de la mecànica.“Molt sovint la formació en aquestes em-preses acaba amb la incorporació definiti-va del treballador, perquè des del primermoment és considerat com a part de l’es-tructura organitzativa de la firma”, asse-nyala el director del Servei de Cambres,Narcís Bosch, que insisteix que a Alema-nya hi ha “escassetat de joves que vulguincobrir les places que s’ofereixen en campstan diversos com el comerç, l’hostaleria ola comunicació”. Des de la patronal Fo-ment del Treball aquest any han posat enmarxa una primera experiència amb la zo-na de Baden-Württemberg que espera co-brir una vintena de vacants per a treballa-dors de 18 a 35 anys en el camp del sectorautomobilístic i de l’electrònica. “Hem defer una selecció molt acurada amb gentque ja tingui coneixements sobre aquestcamp i que quan acabi la formació a Ale-manya obtindrà un títol d’especialista ho-mologat arreu d’Europa”, apunten fontsde Foment, que destaquen que l’incentiuprincipal de la proposta es troba precisa-ment en la possibilitat que dóna als joves

catalans sense feina tant d’obtenir-necom, alhora, de trobar noves expectativeslaborals. Foment considera molt impor-tant que el desenvolupament d’aquest ti-pus de convenis es dugui a terme amb laparticipació dels organismes dels dos pa-ïsos “que són els que més bé coneixen les

necessitats dels diferents sectors”. Tot i ai-xò, des de la patronal no deixen de fer cer-ta autocrítica respecte a la situació que esviu al país i que el mateix país no ha pogutresoldre. “Cal trobar respostes vàlides perlluitar contra l’atur juvenil i impulsar ini-ciatives que ajudin a evitar un èxode mas-

La primera experiència, a MataróLa capital del Maresmecol·labora per primercop en la selecció de jo-ves que volen marxar aestudiar i fer pràctiquesa empreses d’Alema-nya. La Cambra d’Oficisde Wiesbaden i dos cen-tres de formació de lesciutats de Wetzlar i Lau-terbach van fer la pre-sentació del projecte alparc tecnològic Tecno-campus davant uns 300

joves que s’han transfor-mat en més d’un cente-nar de candidatures pera una trentena de pla-ces en el camp de lesinstal·lacions sanitàries,la calefacció i la clima-tització.Des del servei de Pro-moció Econòmica deMataró es destaca laimportància d’aprofitarl’oportunitat que s’ofe-reix al jovent, però alho-

ra s’insisteix que s’hade tractar com una si-tuació puntual fruit dela crisi econòmica. Enaquest sentit, a bandad’acompanyar els candi-dats en el procés de mi-gració, des de l’àreatambé es treballa enl’elaboració d’un pla deretorn en cas que uncop acabada la forma-ció els joves no vulguincontinuar al país.

Molt sovint laformació enaquestesempreses acabaamb laincorporaciódefinitiva deltreballador a laplantilla

186.000catalans residiena l’estranger l’any2012 i d’aquests,prop del 25%eren joves d’entre15 i 34 anys

30%ha augmentat elnombre de jovesemigrats catalansresidents a l’es-tranger entre el2009 i l’any pas-sat

LES X I FRES

6 PRESÈNCiA19 - 05 - 2013

························································································································.DOSSIER

siu de treballadors fora tant de Catalunyacom de la resta de l’Estat”, apunten les ma-teixes fonts.

Des de la branca jove de la UGT, Ava-lot, es considera que l’experiència a l’estra-nger “és bona sempre que qui hi vagi pu-gui tenir un bitllet de tornada”. “La majo-ria dels que marxen ho fan perquè no te-nen cap més alternativa”, comenta DaniGarcia. Des del sindicat critiquen que elmodel de producció que s’ha imposataquí, amb molt poc valor afegit, ha gene-rat d’una banda un col·lectiu de joves moltpoc formats que van aprofitar el boom dela construcció per entrar en el mercat la-boral i de l’altra, un col·lectiu d’universita-ris amb un nivell alt. “Per a cap dels dos,però, no hi ha feina”, sentencia Garcia que,alhora, lamenta que des del sector empre-sarial encara es continuï pensant que obrirles portes laborals al jovent “és més unadespesa que no pas una inversió de futur”.

● Karla Dávila, originària del Perú,fa setze anys que viu a Barcelona.Ha fet un graduat mitjà en un la-boratori d’imatge i també s’ha for-

mat com a auxiliar decuina. Precisament ésel sector de l’hostaleriael que ha triat per se-guir els estudis a Ale-manya, en concret al’illa de Rügen. Segueix

un curs intensiu de set setmanesa l’Institut Goethe i assegura queaprendre l’alemany és “pràctica-

● Va marxar al febrer a Düsseldorfi Colònia i va enviar 400 currícu-lums a empreses de la zona. Li vanrespondre dos i de forma negativa.

Lluny d’enfonsar-se,Joan Buscarons –ambformació superior engestió comercial i co-merç internacional i unbon nivell d’alemany–va assistir a la presenta-

ció de l’oferta formativa que es vafer a Mataró. Un cop acabat l’actees va adreçar als organitzadors i va

Un millor nivell de vida

Ricard Cuadrat, 21 anys

Saber alemany suma● En Ricard és un enamorat d’Ale-manya. Ha estudiat la llengua aESO i batxillerat i ha participatamb el seu institut de Lleida en di-

ferents projectescomparatius entre Ale-manya i Catalunya queli van proporcionar unabeca durant tres anysseguits per fer estadespuntuals a Berlín. Està

perfeccionant la llengua amb uncurs intensiu a l’Institut Goethe i através del SOC opta a una plaça

Karla Dávila, 24 anys

Estar ben preparatJoan Buscarons, 24 anys

ment imprescindible perquè cadacop te’l demanen més arreu”. Volmarxar perquè la recerca de feinaaquí ha estat “molt decebedora”.“El nivell de vida a Alemanya ésmillor, hi ha més oportunitats im’hi veig, vivint en aquell país. Aracom ara és la meva millor opció”,diu. Quan se li pregunta si un copinstal·lada i amb feina en territorigermànic voldrà tornar si sorgeixuna oferta respon sense dubtes.“Només tornaré si la feina i lescondicions són millors”, apunta.

sortir del Tecnocampus amb la invi-tació per visitar unes empreses alpaís. “És una gran oportunitat, per-què Alemanya lidera l’exportacióde vehicles i la meva formació éscomercial”, assenyala Buscarons,que viu a Premià de Mar. Aquestjove de 24 anys incideix en el nivellde vida com un altre dels avantat-ges d’emigrar fora de Catalunya,però està convençut que només lagent preparada “en tots els sen-tits”, podrà sortir-se’n i agafar lesmillors ofertes.

de formació dual que li permetiestudiar i treballar en l’hostaleria,en especial en la pastisseria. “Emve molt de gust anar a Alemanyaperquè tant la cultura com la for-ma de vida m’agraden, i hed’aprofitar l’oportunitat ara quesóc jove i que aquí no trobo res”,reflexiona. Està convençut que elseu futur més proper està lligat alpaís germànic i defensa que el co-neixement d’una llengua més, abanda del gairebé obligatori an-glès, “sempre és un punt a favor”.

Només tornaré aCatalunya si lafeina i lescondicions quem’ofereixen sónmillors

El coneixementd’una llenguamés, a banda del’anglès, sempreés un punt afavor

Alemanya lideral’exportació devehicles i lameva formaciócomercialm’ajudarà

Una estudiant consulta una oferta deformació dual a Alemanya. El govern d’aquellpaís va invertir l’any passat 41 milions perpromocionar-se com a receptor detreballadors estrangers. / MARTA PÉREZ

7PRESÈNCiA19 - 05 - 2013

························································································································.