DISSABTE 30 jul. 22h.Santi Mirón –viola de gamba–«Musicall Humors» del capità Tobias Hume (1605)(Música del Renaixement)Per cortesia de Fundació Lux (Save the Children)

Monestir de Sta Maria de Lluçà21,30h Presentació de l’espai i de la història del Monestir a càrrec d’en Joan Vila, historiador d’art (15 min) .Localització: Lluçà, (42°03 02 N, 2° 02 06E)(6km. al nord de Prats de Lluçanès, per la C-154)

Adeffa - CamadocaAssociació sense afany de lucre que té la seva seu a la Masia Camadoca de Sta. Maria de Merlès. Un centre de conservació de fauna i sensibilització ambiental. ADEFFA té com a objectiu preservar la fauna i flora autòctona, i moltes de les seves actuacions es duen a terme al Lluçanès. www.adeffa.cat

Preu: Entrada Gratuita, amb donació voluntària. (Destinació de la recaptació: 50% Adeffa + 50% músics).Després dels concerts: Degustació de delicatèssens locals.

DISSABTE 23 jul. 22h. Kosmos –quartet vocal–(Música barroca i Música contemporània)

www.facebook.com/sonallussanes

2 Concerts Solidaris:

AJUNTAMENT DE

LLUÇÀ

organització i gràfica:Enric Muñoz

www.kilografik.com

Dissabte 23 jul.Monestir de Sta Maria de Lluçà KOSMOS quartet vocal JÚLIA SESÉ, soprano ASSUMPTA CUMÍ, mezzosoprano MATTHEW THOMSON, tenor LARS ISDAHL, baríton «MÚSICA ÍNTIMA»

1a part (música antiga) Ecce ascendimus de F. GUERRERO (1528-1599)

O salutaris hostia de G.P. DA PALESTRINA (1525-1594)

Ego sum panis vivius de W. BYRD (ca. 1540-1623)

O sonno de C. DE RORE (1515-1565)

Weep, O mine eyes de J. BENNET (1575-ca.1615)

Thyrsis, sleepest thou de J. BENNET (1575-ca.1615)

2a part (música contemporània) Sota de l’om d'E. MORERA (1865-1942)

Sweet love de J.M. GUIX (1967)

As torrents in summer d’E. Elgar (1857-1934)

Da pacem Domine d'A. PÄRT (1935)

Laudate Dominum de J. VILA I CASAÑAS (1966)

Bruremarsj fra Østerdalen, arranjat per P. INDREHUS (1937-2004)

lyriques, amb el Quartet Filharmonia de Barcelona, amb el quartet La Colombina, en l'ensemble In Canto i en el musical Mar i Cel de la companyia Dagoll Dagom i música d'Albert Guinovart en el paper de Saïd nen/Montserrat del musical Mar i cel. Actualment és reforç habitual del Cor de Cambra del Palau de la Música. Forma part de la l'ensemble de música antiga Companyia Musical, del cor �e Beauty Fools i és la fundadora de Kosmos Quartet Vocal. Dirigeix el Cor de Cambra Anton Bruckner de Barcelona, el Cor Ariadna de l’Agrupació Cor Madrigal i el Cor Plèiade de Granollers. Imparteix tècnica vocal al Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers. Ha estat membre del jurat del Festival Internacional Coral de Malgrat de Mar, en cinc edicions.

JÚLIA SESÉ, sopranoLlicenciada en Direcció Coral (2006) i Cant Clàssic (2012) per l’Escola Superior de Música de Catalunya. Els seus professors han estat Maria Dolors Aldea, Fusako Kondo, Mireia Pintó, Xavier Mendoza i Marta Mathéu. Ha estat guardonada dues vegades amb la beca per a cantants de la Fundació Victòria del Àngels (2010 i 2011). Va ser seleccionada per participar en la Savonlinna German Lied International Masterclass (2011) amb el professor Hartmut Höll i en la Masterclass de Lied (Barcelona, setembre 2011) amb el professor Wolfram Rieger. També va ser seleccio-nada per la masterclass de música contemporània vocal de Royaumont (2012).Ha cantat com a solista amb l'Orquestra Barroca Catalana, amb l'orquestra Murtra Ensemble, amb l'orquestra Girona XXI, amb l'orquestra Les talents

ASSUMPTA CUMÍ, mezzosopranoInicia els seus estudis al Conservatori de Música de Sabadell i obté el Premi d’Honor del Grau Mig de cant. Perfecciona els seus estudis amb les professores Maty Pinkas i Mila Diulguerova, catedràtiques de cant de l´Acadèmia Estatal Superior de So�a, Bulgària, i Cynthia Sanner professora de la Juilliard School de Nova York. Ha rebut màster-classes de Csilla Ötvös, Enriqueta Tarrés, Enedina Lloris, Raquel Pierotti, Mitsuko Shirai i el tenor Jaume Aragall. Ha realitzat diversos concerts d´òpera i Lied en diferents sales d´arreu de Catalunya. Ha participat com a solista tant en el camp de la Sarsuela (Bohemios, La Verbena de la Paloma i Doña Francisquita) com en l´oratori (Stabat Mater de Pergolesi, Magni�cat i Gloria de Vivaldi, Oratorio de Nöel de Saint-Saëns, Missa Brevis, Missa de la Coronació i Réquiem de Mozart).Ha fet de solista en les següents òperes: Le Nozze di Figaro, Die Zauber�öte i Idomeneo de Mozart, Traviata de Verdi, Carmen de Bizet i �e Rape of Lucretia de Britten.També ha treballat de solista en els espectacles contemporanis de Carles Santos i El Comte Arnau dirigida per Hermann Bonnín al Teatre Nacional de Catalunya. És membre del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana i va ser professora de cant de l´Escola de Música CEME de Sabadell durant 10 anys.Entre els seus projectes , destaca la interpretació, la propera temporada, del paper de Mercedes de l´òpera Carmen de Bizet amb els Amics de l´Òpera de Sabadell i també amb els Amics de l´Òpera i la Sarsuela de Terrassa.

MATTHEW THOMSON, tenorNascut a Melbourne, Australia, Matthew �omson és un tenor a�ncat a Barcelona que s'especialitza en música barroca i clàssica, tant de solista com de cambra. El 2014 va acabar el Master de professor de cant al Conservatori de Música de Melbourne/Universitat de Melbourne, sota la tutel·la de Stephen Grant. Matthew ha cantat amb la majoria dels cors professionals de Melbourne incloent �e Consort of Melbourne, Astra i Ensemble Gombert. Ja a Barcelona, Matthew ha cantat amb el Cor de Cambra del Palau de la Musica, el Cor de Cambra Anton Bruckner i el Cor de Cambra of Granollers. També ha fet classes de cant a l'escola Amics de la Unió. Properament en Matthew estudiarà amb Dame Emma Kirkby i farà els rols de Sailor i Pyramus en les òperes Dido & Aeneas i Pyramus & �isbe a la Dartington Summer School, Anglaterra.

LARS ISDAHL, barítonEn Lars Isdahl féu els estudis de cant clàssic a l'Acadèmia Superior de Música de Noruega. També es formà en cursos en aquest país i a Suècia com a director de cors i com a professor de cant.Va formar part de la plantilla estable dels cors professionals Nordic Voices i Norwegian Soloists Choir. Després va dedicar-se paral·lelament a treballar com a solista i a cantar en petits ensembles per produccions.Des del juliol de 2015 Lars Isdahl viu a cavall entre Oslo i Barcelona.Actualment dirigeix tres conjunts de manera regular: el cor Oslo Voices amb el que va guanyar el primer premi al maig de 2015 al Concurs Internacional Coral de Sopot (Polònia) i també el tercer premi al Concurs Internacional Prof. Georgi Dimitrov, que forma part dels concursos del European Grand Prix, el maig de 2016, l'ensemble Backline de Sant Cugat del Vallès i el Cor DaCapo de Tarragona.

Dissabte 30 jul.Monestir de Sta Maria de Lluçà SANTI MIRÓN viola de gamba “MUSICALL HUMORS”del Capità Tobias Hume, 1569-1645. (Publicat a Londres al 1605).

Captaine Hume Pavan . . . . . . . . . . . . . . . A Souldiers March Loves Farewell Deth Life My Hope is Decayed The Spirit of Gambo . . . . . . . . . . . . . . . A Question An Answere . . . . . . . . . . . . . . . The Duke of Holstones Almayne Good Againe Touch me Lightly A Pavin . . . . . . . . . . . . . . .

A Souldiers Resolution

Música de Santa Maria del Pi de Barcelona, Aires de Hesperia i Il Gruppolo Espagnoulo (Tenerife), Le Tendre Amour, Delos Ensemble de Lisboa, La Principessa Philosopha, Capella Virelai, Turba Musici, Camerata XXI, Ars Atlantica, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra Barroca Catalana, etc. Ha realitzat enregistraments per a les cases discogrà�ques Symphonia, Accentus, Opus 111, Arsis, ràdio i televisió tant de l’Estat Espanyol com d’Europa.Així mateix ha treballat amb els directors Pierre Cao, Martin Gester, Jordi Reguant, Alessandro di Marchi, Robert King, Amandine Beyer, David van Asch, Ottavio Dantone, Tobias Gossmann, entre d’altres.

Actualment és el director artístic del projecte solidari Lux Fundació*, projecte que vol vincular la música i l’ajut solidari a qui més ho necessita mitjançant els concerts i enregistraments que organitza dels seus propis grups instrumentals: Lux Ensemble i Lux Consort of Viols.

SANTI MIRÓNNeix a Barcelona. Comença a estudiar viola da gamba l’any 1995 amb Clara Hernández i amb Pere Ros al Conservatori de Barcelona. L’any 1998 és admès al Conservatori d'Estrasburg on estudia amb Guido Balestracci i Martin Bauer i l’any 2000 obté la “Medaille d’or”. Posteriorment estudia a l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC), amb Sophie Watillon i Jordi Savall.

Ha estat membre del consort de violes Banchetto Musicale (Pere Ros) i L’Amoroso (Guido Balestracci), i ha col·laborat en nombrosos grups i orquestres com Le Parlement de Musique (Estrasburg), Accademia Montis Regalis (Itàlia), L’Assemblée des Honnestes Curieux (París), Los Músicos de su Alteza (Saragossa), Nova Lux ensemble (Pamplona), Arsys de Borgonya, Coro de la Comunidad de Madrid, Gli Incogniti/L’Assemblee Des Honnestes Curieux (Amandine Beyer), Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, Victoria Musicae (València) , Capella de

TOBIAS HUMEDesprés de dedicar la seva vida a les armes, la tardor de 1629, Hume fou acceptat a l'antic convent de la Cartoixa, que acollia cavallers procedents de l'exèrcit, clergues, doctors, funcionaris, artistes i homes de lletres i “tots aquells que havien estat servents de Sa Majestat o podien aportar un bon testimoni del seu bon capteniment i solidesa en la religió”. Seixanta anys era l’edat mínima d’admissió dels aspirants a residents a aquest establiment de caritat. Per tant, aquest punt ens permet situar el naixement de Hume al 1569.

La música no semblà aportar-li, però, la tranquil·li-tat pròpia d'un retir pací�c. Un cop establert a la Cartoixa, anhelava noves aventures i així sol·licità el comandament de tropes en diverses ocasions, cosa que no obtingué per la descon�ança que generaven les seves extravagàncies. Els seus escrits, exaltats, amb un pathos tràgic, que jugaven amb l'adulació, la pietat i �ns i tot l'amenaça, mostraven un home cada cop més desencoratjat, trencat, sovint ratllant la bogeria.

És possible que la personalitat del Capità Tobias Hume quedés immortalitzada en la de l'excèntric personatge Sir Andrew Aguecheek, de l'obra teatral

“Nit de Reis” del seu contemporani William Shakespeare: bevedor, covard, busca-raons, tocava la viola da gamba, parlava tres o quatre idiomes, jurava com un pagà i cantava cànons salvatgement...

El 16 d'abril de 1645, sense que les seves obres haguessin conegut millor fortuna que la seva pròpia vida, Tobias Hume moria a la Cartoixa on havia passat els darrers 16 anys.

Amb la publicació de “Musicall Humors” a Londres al 1605 Hume erigeix un veritable monument a la glòria de la viola. Aquesta col·lecció de 117 peces no és pas un batibull sense substància o gust propi, sinó que mostra una inspiració i originalitat indiscutibles. En l'agrupació de les peces, Hume es delecta en la il·lustració d'estats d'ànim variables, tal com suggereix els títols de les peces (A question, an answer; Deth, Life; etc).

“Musicall Humors” és el primer llibre dedicat exclusivament a la viola, en un moment en què aquesta disputava la supremacia al llaüt. Així ho mostren els termes tendenciosos amb què s'expressa Hume per tal de justi�car la preeminèn-cia del seu instrument. Poc després la viola suplantaria de�nitivament el llaüt, tot i que en serà deutora, no només en la notació, perfectament adaptada als efectes de scordatura, o en algunes característiques en la manera de tocar, sinó que també fou el llaüt el principal inspirador del repertori de la primera generació de violistes anglesos.

Tobias Hume fou un músic d'una qualitat indiscutible i un dels principals intèrprets de viola da gamba del seu temps.

*LUX FUNDACIÓ és el projecte solidari d’un grup d’apassionats per la música antiga. Dos grans objectius en dibuixen el seu tarannà: apropar la música dels segles XVII i XVIII al gran públic i, a la vegada, col·laborar amb entitats que desenvolupen tasques d’ajuda humanitària.Aquest 2016, LUX FUNDACIÓ donarà tota la recaptació anual de tots el seus concerts a l’entitat SAVE THE CHILDREN.

Musicall Humors (Londres, 1605)" Jo no cultivo gaire l'Eloqüència ni faig professió de Músic, per bé que aprecio amb gran mesura l'Esperit i estimo l'Harmonia. Com que la meva carrera, igual que la meva Educació, ha estat dedicada a les Armes, només la part femenina de mi mateix s'ha dedicat a la Música, tota ella Generositat, perquè mai no ha estat Cobdiciosa.Confesso que el títol expressa tot el contingut del meu Llibre, que (si l'Esperança no em falla) no decebrà llur expectació; és amb aquesta acceptació que es veuran coronats els meus esforços. Les meves peces estan lluny de la rastrera imitació; no furto les troballes alienes ni m’apropio dels aires Italians per a aparellar les melodies Angleses. I des d'ara, aquest majestuós instrument que és la Gambo Violl podrà crear tota classe i tipus de Música talment com un Llaüt. Des d'aquí, a�rmo davant la Trinitat de la Música (això és, la Melodia, la Passió i l'Ornamentació), que totes elles es troben reunides en la Gambo Violl, com ho puguin estar en el millor dels instruments; és, doncs, amb una Resolució de Soldat que ho sotmeto a l'acceptació de tots els esperits generosos.L’amic del seu amic

TOBIAS HUME”Aquesta professió de fe de Tobias Hume ens ajuda a traçar un retrat, encara que imperfecte, del personatge. Veiem que hi evoca la seva condició de soldat per tal d'evitar les crítiques a la seva música, tan poc comuna. El caràcter inusual de la seva obra no l'ajudà a obtenir el reconeixement que desitjava, malgrat l'atenció i recolza-ment que sol·licità a la reina Anne d'Anglaterra. Després de dedicar la seva vida a les armes, la tardor de 1629, Hume fou acceptat a l'antic convent de la Cartoixa, que acollia cavallers procedents de l'exèrcit, clergues, doctors, funcionaris, artistes i homes de lletres i “tots aquells que havien estat servents de Sa Majestat o podien aportar un bon testimoni del seu bon capteniment i solidesa en la religió”. Seixanta anys era l’edat mínima d’admissió dels aspirants a residents a aquest establiment de caritat. Per tant, aquest punt ens permet situar el naixement de Hume al 1569.

La música no semblà aportar-li, però, la tranquil·litat pròpia d'un retir pací�c. Un cop establert a la Cartoixa, anhelava noves aventures i així sol·licità el comandament de tropes en diverses ocasions, cosa que no obtingué per la descon�ança que generaven les seves extravagàncies. Els seus escrits, exaltats, amb un pathos tràgic, que jugaven amb l'adulació, la pietat i �ns i tot l'amenaça, mostraven un home cada cop més desencoratjat, trencat, sovint ratllant la bogeria.

És possible que la personalitat del Capità Tobias Hume quedés immortalitzada en la de l'excèntric personatge Sir Andrew Aguecheek, de l'obra teatral “Nit de Reis” del seu contemporani William Shakespeare: bevedor, covard, busca-raons, tocava la viola da gamba, parlava tres o quatre idiomes, jurava com un pagà i cantava cànons salvatge-ment...

El 16 d'abril de 1645, sense que les seves obres haguessin conegut millor fortuna que la seva pròpia vida, Tobias Hume moria a la Cartoixa on havia passat els darrers 16 anys.

Amb la publicació de “Musicall Humors” a Londres al 1605 Hume erigeix un veritable monument a la glòria de la viola. Aquesta col·lecció de 117 peces no és pas un batibull sense substància o gust propi, sinó que mostra una inspiració i originalitat indiscuti-bles. En l'agrupació de les peces, Hume es delecta en la il·lustració d'estats d'ànim variables, tal com suggereix els títols de les peces (A question, an answer; Deth, Life; etc).

“Musicall Humors” és el primer llibre dedicat exclusivament a la viola, en un moment en què aquesta disputava la supremacia al llaüt. Així ho mostren els termes tendencio-sos amb què s'expressa Hume per tal de justi�car la preeminència del seu instrument. Poc després la viola suplantaria de�nitivament el llaüt, tot i que en serà deutora, no només en la notació, perfectament adaptada als efectes de scordatura, o en algunes característiques en la manera de tocar, sinó que també fou el llaüt el principal inspirador del repertori de la primera generació de violistes anglesos.

Tobias Hume fou un músic d'una qualitat indiscutible i un dels principals intèrprets de viola da gamba del seu temps.