DISCURS DEL DIRECTOR DEL CAMPUS DE GANDIA, PEPE PASTOR, EN

L'ACTE DE LLIÇÓ INAUGURAL DEL CURS 2012/2013 Hui és un dia de festa acadèmica, de festa, on el coneixement ocupa un paper important i que es fa palés amb el lliurament de premis als i les millors alumnes que han finalitzat els seus estudis durant el curs passat. Aquells i aquelles que amb l’esforç, disciplina, ambició i treball han aconseguit els millors expedients d’aquest campus. Felicitar amb moltes ganes a José Martín, Ginés Márquez, Laura Català, Ferran Llario, Lorena Parra, Ignacio José López, Cintia Albiach i Estela Luna, i, també, als seus familiars. Al cap i a la fi és un treball que d’alguna manera comparteixen. Agrair, en aquests moments menys fàcils, a les entitats i empreses que han col·laborat perquè els premis es materialitzen i seguisquen ahí. Moltes gràcies a totes elles. No vull oblidar-me de tots aquells i aquelles que no han tingut un reconeixement tan explícit, però que han obtingut la recompensa que buscaven, acabar els seus estudis. A tots i a totes les que han estudiat quan els apetia i quan no, la meua enhorabona per haver finalitzat els vostres estudis. Estudiar ha de fer que el coneixement forme part no només del que sabem sinó també, i de manera decisiva, de qui som, per la qual cosa ja no és necessari prevenir-se d’un saber memorístic que excloga les competències i actituds. Saber és sempre saber alguna cosa, però la saviesa és una forma de viure, no un recital, segons comenta Ángel Gabilondo en el seu llibre Darse a la lectura Perquè ocórrega tot açò hem de tindre curiositat. Ser curiosos amb allò que ocorre i per què ocorre. Esperem seguir despertant la curiositat entre el nostre alumnat i que dins de nosaltres seguisca amb força per a avançar en coneixements que expliquen i ens facen entendre. L’estudi no és un mitjà, és una mediació que ens permet obrir-nos al saber d’altres, reconèixer les nostres limitacions i acostar-nos sense por als equilibris inestables i incerteses d’aquesta vida. Des del saber propiciat per l’estudi podem oferir-nos a millorar les condicions de vida i fer-la més lliure i justa. Des d’aquest campus i amb el treball de tots els que l’habitem, en els dies que no estan marcats en roig al calendari, volem que eixe esperit d’estudi i saber seguisca amb força entre nosaltres i vaja calant en els i les nostres estudiants. El curs passat no ha sigut fàcil. Com a quasi tota la societat aquesta insatisfeta crisi econòmica, que no deixa de saciar la seua fam omnívora, ens segueix afectant. No només en allò material, sinó també en els estats de l’ànima. Però a pesar d’ella

nosaltres seguim a la nostra i amb ganes. Som responsables i volem seguir fent socialment rendible aquest projecte de campus. Com hem vist en la memòria, que ha presentat el secretari, la quantitat d’accions que hem produït al llarg del curs ens fa pensar, amb tota tranquil·litat, que el campus de Gandia de la Universitat Politècnica de València es va consolidant en el que és, un centre important on s’imparteix docència, s’investiga i s’ofereixen serveis que complementen la formació dels nostres alumnes i la nostra. Durant aquest curs acabarem de posar en marxa tots els cursos dels graus en Gestió Turística, grau en Ciències Ambientals i el grau en Comunicació Audiovisual, és a dir, en finalitzar aquest curs tindrem els primers graduats i graduades, que han realitzat els quatre cursos ací. Hem cobert totes les places que oferim en els nostres estudis de grau, a pesar del gran augment de les taxes de matrícula. Hui en dia hi ha famílies que han de fer un gran esforç perquè els seus fills estudien o continuen estudiant a la Universitat. Açò no és bo per a la societat. La formació ha de ser accessible a tota aquella persona que vulga estudiar i, al mateix temps, els estudiants han de saber aprofitar eixa magnífica oportunitat esforçant-se per a formar-se com a futurs professionals i persones. No podem deixar a ningú fora dels estudis universitaris per falta de recursos econòmics. Seguim treballant en convenis d’investigació amb empreses, tant del nostre entorn com d’altres comarques i parts d’Espanya. Hem iniciat amb l’Ajuntament de Gandia, la federació d’empresaris FAES i l’institut IDEAS de la nostra Universitat un projecte per a fomentar els emprenedors i la innovació entre el nostre alumnat. Hem de col·laborar per a crear línies de treball on l’autoocupació i la innovació tinguen un lloc. És cert que sols no podem. Necessitem d’altres agents. Hem de seguir trobant camins i ponts entre la Universitat i les empreses. Aquesta és una assignatura complicada per a les dos parts, però tenim la voluntat, per part nostra, i entenc, que també per l’altra part, d’aprovar amb nota aquesta part del temari. Ara és una gran oportunitat per a unir forces i esforços. I a això ens devem, aconseguir canals fluids que ens permeten l’intercanvi de coneixements, experiències i tecnologia. Hui en dia no s’entén la Universitat sense posar en valor el coneixement i la tecnologia que genera i això s’ha de fer a través del món del treball, de l’empresa i en col·laboració amb altres institucions. Com diu Ángel Gabilondo, professor universitari i filòsof, “L’enemic del que és públic no és el món privat, sinó que tant per a l’un com per a l’altre, allò perillós és la incompetència, la ineficàcia i l’apropiació”. Estem en una universitat pública, en una bona universitat pública i en una escola on s’ha anat transmetent des del seu inici el compromís, la responsabilitat, l’eficiència i la generositat amb el seu treball diari. El nostre compromís amb la societat per a fer rendible socialment el resultat del nostre treball. La nostra responsabilitat per a formar futurs professionals i bones persones. Ara és el temps de les bones persones, estem cansats dels que confonen intel·ligència

amb cobdícia. L’eficiència en la gestió docent, investigadora i la formació, responent als reptes que se’ns han plantejat, millorant dia a dia, ja que som conscients dels nostres errors. Som un campus amb força i dinamic i obert a les millores que ens proposen. És veritat i així es demostra que perquè els nostres alumnes arriben fins ací han hagut de seguir un camí formatiu, començant en l’escola de primària i passant pels instituts. A tots els que han col·laborat des de les escoles i instituts els devem un respecte i una consideració per la seua tasca en l’ensenyament, eixe ofici tan bonic que és ensenyar i que permet que el saber es transmeta i evolucione al llarg del temps. La gran majoria dels nostres alumnes s’han format en les escoles i instituts públics. Això ha permés a totes i tots, sense cap tipus de distinció per la seua condició social i econòmica, haver arribat fins ací aprofitant la seua oportunitat (alguns d’ells han sigut premiats aquesta nit reconeixent el seu esforç i treball). No hem de permetre que de cap manera en aquesta situació de crisi es canvie aquest model educatiu que afavoreix la igualtat d’oportunitats. No necessitem a ningú que ens denigre per treballar en allò que ens agrada i creiem. Sí que necessitem de la crítica constructiva que ens ajude a millorar. Sí que necessitem de l’autocrítica que ens permeta valorar el que hem de fer per a ser cada dia més eficients i rendibles socialment. I a això estem oberts sense cap complexe i amb ganes d’aprendre. Necessitem de la complicitat de la resta de la societat perquè aquest model millore i continue funcionant. És el futur, és més, ha de ser el present, que permeta un creixement sostenible d’aquesta societat que tantes incerteses ens presenta. Això és possible i a això ens hem de posar. Estem defensant amb la nostra tasca diària, sobretot, la igualtat d’oportunitats. Aquest curs ha sigut any d’eleccions i vull aprofitar aquestes paraules per a agrair als meus companys i a l’alumnat haver confiat en nosaltres per a gestionar quatre anys més aquest campus. Moltes gràcies a tots per la confiança. També vull agrair la tasca realitzada a tots els que ens han fet arribar fins ací i que han format part de l’anterior equip de gestió de l’escola, així com a la gent que ha acceptat seguir i unir-se al meu equip per a continuar amb aquest treball que ens apassiona, perquè realment creem en ell. Un record a tots aquells professors que impartiren docència en aquesta escola i que ara estan en altres escoles de la nostra Universitat o s’han jubilitat, com el profesor Fernando Sendra, així com al personal d’administració i serveis que ara està en altres destinacions. Ells també han posat el seu granet d’arena perquè el projecte funcione. Gràcies a ells també. No vull oblidar-me d’una persona de qui he aprés molt al llarg d’aquests quatre anys que estic de director d’aquesta escola, el professor Juan Juliá, actual Rector de la Universitat Politècnica de València. Li agraïsc la sensibilitat que ha tingut amb aquest campus, així com la franquesa, sinceritat i confiança. Pense que des de la confiança

entre les persones s’és més efectiu a l’hora de gestionar i ell ho ha demostrat de sobra. Gràcies per defensar el caràcter públic i de servei a la societat d’aquesta Universitat en qualsevol àmbit que ha intervingut i per fer-la més transparent i rendible socialment. Moltes gràcies professor Vull acabar amb un missatge d’optimisme i d’alegria. Hi ha moltes coses que depenen de nosaltres i que amb el nostre treball diari, amb la nostra força i il·lusió hem de fer. No decaiguem, hi ha molt per fer i estem preparats per a això. Com diu el meu amic i degà de la Facultat de Bells Arts, José Luis Cueto: La Universitat Pública funciona, estem treballant. Moltes gràcies per la vostra sempre amable companyia en aquests dies que, entre tots i amb el sentit comú, aconseguirem convertir en un matí blau de dissabte. El que he dit, estem treballant.

Gandia, 25 d'octubre del 2012