dilema 4: el maltractament

18
DILEMA 4: EL MALTRACTAMENT M. Antònia Moll Torres Sedes Pons Salord Júlia Bock Llopis Jordi Toledo Franco Marina Fullana Coll Cristina Capó Hitar

Upload: cristina-capo-hitar

Post on 12-Jun-2015

138 views

Category:

Education


3 download

TRANSCRIPT

Page 1: Dilema 4: El maltractament

DILEMA 4:

EL MALTRACTAMENT

M. Antònia Moll Torres Sedes Pons Salord Júlia Bock Llopis

Jordi Toledo Franco Marina Fullana Coll Cristina Capó Hitar

Page 2: Dilema 4: El maltractament

ÍNDEX DE CONTINGUTS

• Dilema 4

• Activitat 1

• Activitat 2

• Activitat 3

• Activitat 4

• Valoració del grup

Page 3: Dilema 4: El maltractament

DILEMA 4: UN PARTICULAR

DEMANA ASSESSORAMENT ÈTIC

Una jove de 23 anys sospita que una companya seva, a la feina, rep maltractaments. Està trista, respon amb suspicàcia i agressivitat a qualsevol imprevist, té morats a la cara dels quals no vol parlar. Què ha de fer? Parlar amb ella? Denunciar el cas? És ètic envair la vida privada dels altres?

Page 4: Dilema 4: El maltractament

ACTIVITAT 1

Definir Gabinet d'assessorament filosòfic:

És un servei que s'ofereix a les persones per ajudar-les mitjançant el diàleg a reflexionar i orientar com han de actuar davant un problema i així extreure una conclusió final.

Page 5: Dilema 4: El maltractament

Un problema ètic consisteix en determinar quan un acte humà és moralment bo o no ho és. I un problema és moral quan hem de prendre decisions que ens impulsen a una reflexió de nivell ètic i renunciam a les opcions que deixam d’escollir.

El nostre problema és ètic ja que hem de reflexionar i arribar a una conclusió la qual solucioni el problema al nostre pacient; per tant, haurem de renunciar a altres decisions i prendre’n una de fixa. D’aquesta manera determinarem si l’acte que hem escollit és bo o dolent

Què significa que un problema és ètic? Quina diferència hi ha entre l'ètic i el moral? Per què el problema dels vostres clients és ètic?

Page 6: Dilema 4: El maltractament

Resumir el dilema 4 (2 articles) Unes 600.000 dones pateixen maltractament a Espanya.

Segons una enquesta realitzada per l'associació de la Violència de Gènere, un 85,7% de 8.000 dones pateixen maltractament de la seva parella.

Davant d’aquesta situació la nostra opinió és que hi ha moltes dones que pateixen el maltractament de la seva persona estimada, i molt poques d’elles ho manifesten i ho expliquen a algú. La majoria d’elles, s’ho guarden a dins i fan veure que la seva parella no els hi fa res, i rebutgen qualsevol ajuda. Això ho fan perquè tenen por que la seva parella se n’adoni i reaccioni de la pitjor manera possible.

Page 7: Dilema 4: El maltractament

Més de la meitat de les dones maltractades creuen que la seva parella és de fiar.

Més de la meitat de les dones que pateixen abusos en les seves relacions segueixen pensant que les seves parelles són de fiar segons un estudi realitzat a Canadà i EUA. També han establert diferents tipus de maltractadors que permetran a les dones a conèixer millor els diferents perills als que s’enfronten. Moltes dones, encara que són maltractades, no deixen a la seva parella. La violència de les dones és un problema molt greu. A Espanya unes 400000 dones pateixen violència de gènere i, a més, el nombre d’assassinats de dones per les seves presses també ha augmentat.

Page 8: Dilema 4: El maltractament

ACTIVITAT 2 Idees dels membres del grup:

M. Antònia: La persona ha de reconèixer que té un problema i a més, no ha de cobrir la seva parella ni donar-li coartades per no culpar-la. La dona, no ha de tenir vergonya de dir que la seva parella li pega, ja que és millor dir-ho que no amagar-ho. A més, la dona sempre es sent menyspreada i sent que és com un objecte si no sexual, és un objecte receptor dels problemes del seu home.

Júlia Bock: Jo crec que primer de tot la persona que té el problema l’ha de reconèixer, és a dir, ha de fer alguna cosa i no quedar-se com si no tingués res perquè serà pitjor. Les persones que ho pateixen poden fer moltes coses per millorar la situació: poden parlar amb persones pròximes i demanar consell, poden anar a un psicòleg i poden anar a denunciar el cas, com a darrer recurs ja que primer has d’estar segur i tenir les idees clares.

Page 9: Dilema 4: El maltractament

Jordi Toledo: Jo opino que la violència de gènere és principalment causada per la gelosia cap a la dona. Quan passa açò jo pens que en ves de portar-nos com a humans civilitzats semblam animals amb una superioritat cap a una persona dèbil cap a tu.

Sedes Pons: El maltractament és un problema que no s’hauria de permetre. Quan una dona pateix violència de gènere no s’ho hauria de guardar a dins, ho hauria de comunicar de seguida als seus familiars i amics i denunciar el cas i, sobretot, deixar la parella encara que se l’estimi molt i li tengui molt afecte i confiança ja que si ell la maltracta és, possiblement, perquè no se l’estima el suficient, i si no és així, no ho demostra.

Page 10: Dilema 4: El maltractament

Marina Fullana: Quan la persona sofreix maltractament per part de la seva parella no s’ho ha de callar, ho ha de dir i denunciar el seu cas perquè si no es parla amb altres persones i s’ho queda a dins, el problema podrà anar a més i podria acabar amb problemes molt més greus.

Cristina Capó: Jo pens que el maltractament no ha d’estar present en les parelles i que no és justificable que una persona maltracti a la seva parella per qualsevol motiu, com pot ser una baralla o un mal dia. A més, el maltractador ha de reconèixer que el que li fa a la seva parella no és el correcte i ha saber que s’ha de tractar aquesta malaltia. La persona que rep el maltractament ha de demanar ajuda i no s’ha de deixar manipular pel maltractador tot i que aquest digui que l’estima per sobre de totes les coses perquè si la maltracta, en el fons no se l’estima tant com ell diu, ja què li està causant un mal.

Page 11: Dilema 4: El maltractament

Pluja d’idees conjunta:

• Ningú s’ha de resignar a guardar-s’ho a dins.

• És injust ser maltractat sense motiu.

• Deixar la parella en cas de ser maltractat/da.

• Denunciar el cas.

• El maltractador o maltractadora s’ha de posar en tractament.

• Intentar ajudar a altres persones que estan en el mateix cas perquè han de conèixer la manera com han d’actuar.

• El maltractador pot ser tan home com dona, però és més freqüent que sigui del sexe masculí.

Page 12: Dilema 4: El maltractament

Preconceptes:

• Violència: Conducta agressiva i d’enemistat que provoca dolor i sofriment.

• Maltractament: Acció o efecte de mofar-se o perjudicar alguna persona.

• Víctima: Persona que sofreix mals o prejudicis a causa de la manera d’actuar d’una altre persona propera.

• Temor: Emoció desagradable a causa d’un perill.

• Poca comunicació: La parella pràcticament no es parla i es perd la confiança.

Page 13: Dilema 4: El maltractament

• Drogoaddicció: Causa per la qual es dóna el maltractament.

• Tristesa: Emoció útil, necessària i primària a la nostra vida. Serveix per causar empatia als altres, és a dir, demanar acompanyament, comunicació o ajuda.

• Canvi del caràcter: Canvi sobtat de l’estat d’ànim d’una persona provocat moltes vegades pel maltractament d’algú.

• Baralles: Conflicte entre la parella provocat per una diferència d’opinions.

Page 14: Dilema 4: El maltractament

ACTIVITAT 3

Conceptuar i problematitzar:

Què s’ha de fer davant els maltractaments?

El que no es pot fer és actuar de qualsevol manera, s'han d'establir uns principis d'actuació, un codi deontològic bàsic, aplicable també als Serveis Socials, que castiguin i prevenguin qualsevol tipus de maltractament. Es podrien afegir les idees reguladores de la Llibertat i la Igualtat, els conceptes de reconeixement i d'Integració. Un Reconeixement i Integració que només es poden dur a terme sota els valors de la tolerància, la responsabilitat, el respecte i la prudència. Aquest darrer valor és fonamental per mantenir la flexibilitat i obertura necessàries per comprendre la complexitat de la vida, que es pot imposar per damunt dels principis ètics establerts. Aquests són útils a l'hora de preveure i evitar els maltractaments.

Page 15: Dilema 4: El maltractament

El 80% de las chicas cree que las quieren aunque las maltraten Quatre de cada cinc al·lotes i tres de cada quatre al·lots d’entre 12 i 18

anys creuen que la seva parella tot i que els maltracta i/o els pega, en el fons aquesta els estima. A més, una gran part d’aquesta població creu que si no hi ha gelosia entre la parella es considera que tampoc hi ha amor. Cal tenir en compte la següent dada, la qual reflexa la mentalitat de creença superior de l’home per damunt de la dona: el 32’1% dels al·lots i el 14’4% de les al·lotes considera una actitud normal que un al·lot obligui a la seva al·lota a mantenir relacions sexuals amb ell.

Tot i que els adolescents saben veure quan en una situació hi ha maltractament, les persones maltractades es deixen controlar el telèfon mòbil, la roba que han de vestir, les amistats que poden tenir, es deixen escridassar, molts cops sense saber que aquests són els primers indicis del maltractament. Els homes consideren a les seves parelles com un objecte sexual, i no les valoren pel seu caràcter, al contrari de les dones que si valoren la personalitat de les seves parelles.

El fet que a l’adolescència ja es pensi d’aquesta forma, és un greu problema que afectarà a tota la societat, i que si no es demana ajuda no es podrà evitar.

Page 16: Dilema 4: El maltractament

ACTIVITAT 4 Discussió oberta Nosaltres pensem que la companya de la dona maltractada hauria

d’insistir per tal que li contés tot el què li passa, però en el cas que no li conti li hauria de donar consells com per exemple que denunciï el cas, com per exemple: que denunciï el cas el més abans possible i dir-li que pot comptar en ella pel que vulgui.Però en cap cas pensam que la companya de treball ha de decidir per la dona maltractada, ni molt menys ha de denunciar un fet que és de la vida d’una altra persona. Nosaltres pensam que és ètic parlar amb els altres sobre els problemes personals però sense que es pugui sentir ningú pressionat i, en comptes d’això, ho vegi més com a un consell per arribar a una conclusió i solucionar-ho.

Creim que és ètic parlar amb els altres sobre els problemes personals que es vegi només com un consell per què així es pugui arribar a una conclusió i solucionar-ho.

Page 17: Dilema 4: El maltractament

Informe: Senyors clients,

En el departament d'assessorament hem decidit que la vostra postura hauria de ser la següent:

Vostè, la jove que treballa amb la persona que està sent maltractada, hauria d’intentar ajudar-la, però sense interposar-se en la seva vida personal. Per tant, primer, hauria de demanar-li si li passa alguna cosa en general, sense centrar-se encara en el tema del maltractament. El més probable és que la seva companya no li expliqui la verdadera raó per la qual es troba en aquesta situació. El dia següent, ha de tornar a demanar-li i fer-ho així successivament, però sense pressionar-la. En aquest cas, és possible, que la seva companya li respongui amb agressivitat, però vostè no s’ha de rendir. Arribarà el dia en que la teva companya no podrà quedar-se el secret més a dintre i haurà d’alliberar-se d’aquesta tristesa contant el seu problema. Segurament ella defensarà la seva parella, a causa de la seva estimació cap a ella i la seva convicció que no ho fa amb maldat. Tot seguit, creim que vostè li hauria de aconsellar que denunciés el cas, fent-li la següent reflexió: si el teu home te maltracta, en el fons no t’estima tant et penses.

Com a conclusió, el nostre departament creu que si actua de la manera indicada anteriorment, vostè no es sentirà impotent davant d’un cas de possible maltractament.

Cordialment, gràcies per la vostra confiança amb nosaltres.

Si teniu algun altre cas a resoldre contacteu amb nosaltres. Signat: Departament d’assessorament

Page 18: Dilema 4: El maltractament

VALORACIÓ DEL GRUP

En general, ens ha agradat fer aquest treball perquè hem après a parlar en grup, encara que hem tingut una sèrie de discussions perquè en molts aspectes no compartíem la mateixa opinió, encara que ho hem sabut aclarir i reflexionar conjuntament i hem arribat a un acord final.

A més, hem après a rectificar els nostres errors i també hem sabut rectificar els dels altres, sempre demanant-nos si tots estàvem d’acord. Per altra banda, quan ens van atorgar el tema del qual havíem de fer un debat, ens va semblar interessant i actual, ja que de cada vegada es coneixen més casos de violència de gènere i creiem que aquest és un fet molt perjudicial per la nostra societat.