DIJOUS · 25 d’octubre del 2018. Any XLIII. Núm. 14800 - AVUI / Any XL. Núm. 13670 - EL PUNT

1,20€

3830

24-1

1106

53®

1376

35-1

1901

08Q

“L’Estat està corcat”REPRESSIÓ · “Si l’Estatnecessita anar perseguint lagent, vol dir que té molt pocacapacitat de convèncer”

PRESOS · “Acusar-los detenir privilegis no és nomésde perdedors, sinó decovards, i una temeritat”

JUDICI · “Els únics quepractiquen la violènciadesproporcionada, i hodemostrarem, són ells”

P10,11

Francesc Homs. Advocat, exconseller de la Presidència i exportaveu del govern

El Barça derrota l’Inter (2-0) i té els vuitens de la Champions a tocar

L’ESPORTIU

Sense Messi també guanyenRafinha fent el gol que va obrir ahir el marcador al Camp Nou ■ EFE / ALEJANDRO GARCÍA

NACIONAL P18,19

Expertes alerten que ésmassa laxa en l’ús del català,fet que Ensenyament nega Manifestació per l’escola catalana ■ J.R.

Aval a la novaimmersió,amb dubtes

NACIONAL P6,7

Els partits,convocatsper Torraa la taula dediàleg el 16-NEl govern diu queBorrell és un obstacle

‘ConnexióParlament’,

a partir de les 9.30 h

Amb entrevistes en directe a Joan JosepNuet (Comuns) i Carles Riera (CUP)

Tot el ple delParlament, avuia El Punt Avui TV

El conseller matisa la seva posicióen una entrevista a El Punt Avui TV

Nacional P12

Maragall: “Cal lamediació exterior”

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

aig d’admetreque em cal una

miqueta d’informació,de concreció i sobretotde debat per acabar detenir formada una opi-nió dels nous planteja-

ments lingüístics que el govern preparaper a les escoles catalanes. De fet, comes fa amb les bones i males notícies, co-menço per la dolenta: el model lingüísticd’èxit –la famosa immersió– ha estatprou important i prou estructural en lacohesió d’aquest país (més que qualse-vol altre) perquè qualsevol modificacióes ventili amb una nota de premsa en-viada una tarda de dimarts. La immersióha tingut molts anys de vigència, debons fruits però també d’amenaces idefensa. I sempre la majoria social delpaís (aquí sí que no hi ha dubte) ha reac-cionat conjuntament a favor d’aquestmodel que, per cert, es fa servir com aexemple arreu del món. Per aquest mo-tiu, insisteixo, potser sí que hauria fetfalta una mica més de discussió cons-tructiva sobre si hi havia necessitat detocar-la i, en cas afirmatiu, de quina ma-nera. Ara bé, dit això, en aquesta vidanomés hi ha dues o tres coses intoca-

bles (la velocitat de la llum, la Constitu-ció espanyola i poca cosa més) i per tanttampoc passa res per, com a mínim,plantejar una adaptació de l’aprenentat-ge lingüístic als nous temps. I ja no parlonomés de l’àrab o el xinès sinó de l’ordi-nador, les tauletes i les noves maneresde llegir i escriure en què no només es-tan desapareixent els pronoms febles si-nó expressions senceres que han que-dat substituïdes per emoticones. I enaquest context també és una obvietatcomprovar que la fotografia actual delsnostres patis és molt diferent a la del1983, quan es va implantar la immersió.Incloure el xinès o l’àrab a l’ensenya-ment, ni que sigui tímidament, té mésde gest social que no només estricta-ment educatiu. Els hi diu, a milers i mi-lers de noves famílies catalanes, queaquella escola també és la seva escola.I que, tal com va passar fa quasi 40anys, els seus nanos sortiran de secun-dària parlant, llegint i escrivint perfecta-ment el català, el castellà i el seu idiomamatern. Convindrà recordar-ho perquan els diguin que viuen en una socie-tat supremacista.

H

Keep calmJofre Llombart

Inshallah

Incloure el xinès o l’àrab al’ensenyament, ni que siguitímidament, té més de gestsocial que no nomésestrictament educatiu

illuns em van entrar quarantaargentins a casa. Han vingut aEuropa per trobar orígens fami-

liars, i també “próceres”: persones dis-tingides en la història del seu país. Ma-taró els en pot oferir uns quants: Do-mènec Matheu, que va lluitar amb elsinsurgents per independitzar el paísd’Espanya; Joan Larrea, que, com ell,va formar part del primer govern pro-visional; Blai Parera, compositor del’himne nacional, encara vigent; JoanBialet Massé, metge impulsor d’unaprimera llei d’higiene laboral... L’amicPere Tió, que no sé com s’ho fa per sa-ber-ho tot, va tenir notícia dels expedi-cionaris i va instar els que els feiend’amfitrions perquè els passessin percasa. La casa d’Antoni Cuyàs Sampe-re, el “pirata”, del qual soc net. O reneti encara més, és clar. En realitat “pira-ta” és una formulació literària: un cor-sari al servei del govern de la Repúbli-ca Argentina. Va fer el cors dos anys.Amb la fortuna acumulada va escalarposició social, es va casar i va lluitarcontra el dictador de Buenos Aires Jo-sé Manuel de Rosas, tot i ser-li parentper part de dona. En la lluita es va po-

D

sar a favor del general Justo José deUrquiza pensant-se que instauraria ungovern democràtic. Decebut, es va re-tirar a fer negocis a la província d’En-tre Ríos i a Montevideo. Va regentarbòbiles, i amb el material que manu-facturava va participar en la construc-ció del Palacio de San José, a EntreRíos, residència d’Urquiza, amb qui vamantenir tot amb tot l’amistat. Va tor-nar a Mataró vell i ric. Es va fer cons-truir a la Rambla una casa de bonapresència exterior però discreta –resde casa d’indianos– i, a dins, va situaruna sala de rebre presidida pel seu re-trat. Els visitants de dilluns van obser-

var que la sala té ecos del Palacio deSan José. Hi va rebre mai ningú? Maiquaranta de cop, i menys argentins.Don Antonio va tornar misantrop i re-accionari. En aquesta casa va escriureApuntes históricos sobre la provinciade Entre Ríos, un llibre espès editatper la impremta Horta de Mataró. Hiexplica el consell que va donar a Gari-baldi quan el va acollir i amagar a laseva residència de Gualeguaychú, aEntre Ríos (cito resumint): “Les revo-lucions no serveixen per a res, cre-gui’m.” Escrit quan Garibaldi ja haviatriomfat a Itàlia, afegeix: “Si ho arriboa saber m’hauria estalviat l’admoni-ció.” Tinc el llibre a casa. Els visitantsem pregunten si el poden trobar a l’Ar-gentina. Em consta que sí. Surt refe-renciat en estudis històrics elaboratsal seu país. Indro Montanelli el cita enla seva biografia de Garibaldi. Deu serdifícil localitzar-lo, però. En Pere Tióes posa en acció. N’hi ha a les bibliote-ques de Harvard, Massachusetts iCambridge. Harvard l’ha escanejat i ésconsultable per internet. Què no tenenels anglosaxons? Què no sap o no tro-ba en Pere Tió?

“Els rebo:venen a visitarla casa del’avi “pirata”

Vuits i nous

Quaranta argentinsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

Els arguments de Pedro Sán-chez per mantenir la venda

d’armes a l’Aràbia Saudita demos-tren fins a quin punt pot arribar lahipocresia en la política. O el cinis-me. Perquè és difícil trobar un altrequalificatiu al fet que el presidentdel govern espanyol demani “alturade mires” perquè s’entengui la ne-cessitat que té ’Espanya de conti-nuar subministrant armament a lamonarquia saudita. “Altura de mi-res” és, per al president del governespanyol, posar els interessos co-mercials i geoestratègics per da-vant dels principis polítics i èticsque defensa, o hauria de defensar,una força que es diu d’esquerres.“Sempre he pensat que la políticaés intentar convertir els ideals enrealitats, però no sempre es potaconseguir”, va dir el president es-panyol ahir en la seva compareixen-ça al Congrés dels Diputats. Va jus-tificar-se en la “defensa dels inte-ressos generals d’Espanya” i ja sa-bem, per altres raons, que són inte-ressos pels quals l’Estat està dispo-sat a pagar-ne la factura correspo-nent. Una més.

La reacció del Regne d’Espanya albrutal assassinat del periodistasaudita Jamal Khashoggi quedaràsaldada amb unes paraules permostrar la “consternació” del go-vern espanyol, amb la demandaque s’investigui el crim i que caiguitot el pes de la llei sobre els culpa-bles. Mentrestant, es mantindranels acords comercials per continuarfabricant armes i vaixells per al paísdel Golf i les monarquies d’aquí id’allà podran mantenir, o fins i totestrènyer, la seves relacionsd’amistat, si això és possible. I, almateix temps, la socialista SusanaDíaz, la primera veu a demanar queno se suspengués la venda d’ar-mes, podrà afrontar el repte de leseleccions andaluses el 2 de desem-bre. Altura de mires.

La hipocresiai l’interèsgeneral

EDITORIAL

Les cares de la notícia

En una cursa frenètica per fer-se un forat a lesportades, acontentar els que el critiquen des dedins del partit i competir amb la ultradreta, el noulíder popular ha perdut el control. Amb interven-cions com la d’ahir, acabarà fent bona la portaveudel seu grup, Dolors Montserrat.

PORTAVEU DE CATALUNYA EN COMÚ PODEM

Desbocat

El mateix dia de la presentació pública de la plata-forma Sobiranistes ja va advertir que eren cons-cients que l’operació tindria costos, referint-se a ladestitució del coordinador del grup parlamentari.Un altre cost que no descarta és la seva destituciócom a portaveu. Considera que val la pena.

-+=

-+=

Menopausa i maternitatFrancesc Fàbregues

Costos d’una operacióElisenda Alamany

-+=

Pablo Casado

Un equip de ginecòlegs de l’hospital Clínic de Bar-celona, liderats pels doctors Francesc Fàbregues iFrancesc Carmona, ha aplicat amb èxit una tècni-ca pionera al món que ha permès que dones ambmenopausa precoç hagin pogut tornar a ovular.Una d’elles ha estat mare.

EQUIP DE GINECÒLEGS DE L’HOSPITAL CLÍNIC

PRESIDENT DEL PP

em broma sovint de nosaltresmateixos, els catalans. Som delspocs pobles que commemorem

una derrota, la del 1714. I la pèrdua dellibertats. Per sort, en la nostra histò-ria recentíssima, quedarà més gravatl’1-O, en què vam desafiar i guanyarl’Estat, que el 27-O de demà passat, enquè es va proclamar la República peròno es va fer efectiva. Una altra carac-terística nostra, a banda de voler deci-dir votant com ens organitzem, és en-cetar debats i repensar allò que fun-ciona, sense gaires mitjans per poderacabar aplicant el que es conclogui.Quan no hem ni acabat el debat educa-tiu sobre el sistema d’aprenentatge,que té molts centres en plena trans-formació dels estudis memorístics alsde projecte, o eliminant assignaturescompartimentades per aules obertes,o mirar com s’estén a tots els cen-tres... ara encetarem el del model lin-güístic al sistema educatiu.

F “A més decelebrar derrotes,solem encetardebats sense tancarels pendents. Peròcal renovar el modellingüístic del 1978

La immersió implantada fa 30 anysha funcionat per salvar el català, es-tendre’n l’ús i fer-lo part de l’ascensorsocial. La revisió que se’ns plantejades del govern, envers el plurilingüi-me, serà qüestionada pels defensorsde l’existència d’una llengua única ioficial, com el col·lectiu Koiné. I tenen

raó científica. Però també els qui de-fensen que cal actualitzar allò que esva projectar el 1978. S’imaginen seratesos al metge com es va pensar al1978? O tenir les mateixes presta-cions socials que el 1978? O les in-fraestructures de llavors?

Adaptar-se a la societat multilingüei a l’allau comunicativa sempre seràmillor que només perllongar un mo-del, malgrat que hagi estat reeixit. Va-lorar i lloar la mal anomenada immer-sió lingüística no vol dir que hagin derenunciar a repensar-la. Alguns lingü-istes lamentaran que s’acontenti elsqui qüestionen que el català sigui llen-gua vehicular en exclusiva, però Cata-lunya és cada cop més diversa i les op-cions úniques esdevenen complicades.La política n’és un exemple. Tambéaquí, encetarem el debat polític ambtots els partits sobre el futur del país,sense haver tancat el de la velocitatamb què mirar d’assolir la República.

Repensar la immersióCarles Sabaté / csabate@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllMarta Monedero

Drogues ipolítiques

star en contra de la guerra i seguir venent armes apaïsos que es passen els drets humans per l’arc de

triomf és com encarar l’anomenada batalla contra lesdrogues sense abordar el debat des de noves òptiquestransversals que facilitin la reducció de la violènciaderivada de la lluita contra el narcotràfic.

En un moment en què al model prohibicionista li tibenles costures i reclama una reformulació, cal entendreque davant els problemes complexos no s’hi valen lesrespostes simples. Per això, amb la idea d’obrir finestres

i explorar enfocaments que superinels paràmetres de la prohibició totrespectant els drets humans, CasaAmèrica Catalunya i l’ICIP hanorganitzat el seminari internacionalDrogues, polítiques i violències.La salut pública, la protecció delconsumidor, el combat de lesmàfies i la seguretat són en l’eix de

la reflexió. També hi és des de fa anys el fet que cada llocté singularitats –la fulla de coca està molt arrelada en latradició cultural a Bolívia–. Però alhora emergeixenpropostes com ara la regulació del consum recreatiu iterapèutic de la marihuana. Casos com el del Canadà,més recent, i el de l’Uruguai constaten que no se n’hadisparat el consum i reforcen la capacitat integradorad’aquests països. S’obren nous paradigmes ambperspectives i alternatives que s’han d’analitzar des deldesenvolupament científic, econòmic, social i cultural,no des de la moral i els prejudicis.

E

Emergeixenenfocamentsnous perabordar eldebat de lesdrogues

http://epa.cat/c/txehip

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Junts pel Sí proposarà laproclamació de laindependència en el ple delParlament i fer-la efectiva “ambla gent al costat”.

10anys

20anys

La vaga de mestres del 13-Nperd gas. CCOO i la UGT esdesmarquen de l’aturada. Ladarrera vaga contra la LEC vatenir un seguiment del 52,7%.

Un milió vuit-cents milciutadans bascos elegeixen els75 diputats de la sisenalegislatura amb el repte degestionar el final de la violència.

La proclamació Perd gas Vot sense violènciaTal diacomavui fa...

ui ho diria. Faltenpoc més de set

mesos per a les elec-cions municipals isembla que ningú hosàpiga. Aquella frase

repetida fins a la sacietat que el paísviu moments excepcionals, també ésaplicable a les municipals. Un dels po-ders fàctics a Catalunya com són elsajuntaments sempre han estat el ger-mà petit de les administracions. Elsque han de pidolar sempre però que,en canvi, en l’àmbit polític són clau. Hohan demostrat en aquests quatre anysde mandat, empenyent les germanesgrans molt sovint i fent costat a la polí-tica de país. Una administració que ésla que atorga el poder de decisió al ter-ritori a les formacions. I en qualsevolaltra contesa local prèvia, a horesd’ara, faria mesos que els candidats ales principals ciutats estarien procla-mats. Faria mesos que estaríem sot-mesos a aquella molesta precampa-nya en què els caps de llista novells fa-rien el possible per començar a treureel cap i que els seus ciutadans sabes-

sin qui són. Els embats i presenta-cions, al mes d’octubre, haurien de seruna constant. Res d’això està passant.Moment excepcional. L’únic símptomaque s’acosten eleccions és que, a lamajoria de municipis, els governs detorn estan posant en marxa a correcui-ta les grans obres. Aquelles que elspermetrà arribar a les urnes amb uncarnet de presentació davant els veïnsexhibint feina feta.

Probablement a hores d’ara la pre-campanya es fa a través de les xarxes.I als pobles petits, aquells que aspirena presidir la cadira d’alcalde, comen-cen a anar a tots els funerals. Però engeneral no es respira aire de munici-pals. El moment excepcional té totsels partits ocupats en altres coses. Ahores d’ara, encara no se sap ni si elPDeCAT es presentarà amb aquestamarca o amb una altra. Què se n’hafet, d’ICV? Ciutadans farà el salt ambllistes reals? O farà com el PP, queacostuma a presentar candidaturesformades per gent que no és ni tansols del poble? Sovint s’acaba tenint lasensació que aquestes coses, al final,només ens interessen als polítics i alsperiodistes.

Q

Full de rutaDavid Brugué

Germà petit,poder gran

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Els ajuntaments sempre hande pidolar però, en canvi, enl’àmbit polític són clau

“Caldria que elssobiranistes noperdessin el nordper quan vingui latercera onada

n el debat acadèmic una pregunta la-tent els darrers anys era la que trac-tava d’entendre per què no hi havia

extrema dreta al Congrés espanyol. La res-posta habitual era sostenir que aquestaquedava integrada en el Partit Popular.L’hereu sociodemogràfic del franquismeque integra els tres valors centrals de l’ex-trema dreta: catolicisme, llei i ordre, i uni-tat nacional.

A OCCIDENT, el fenomen polític més sor-prenent i poc explorat és precisament elque es dona en aquest àmbit ideològic. Elsmitjans, defensors interessats de l’statuquo, tendeixen a espectacularitzar l’apari-ció de partits nous mentre obvien un fetmolt més important. La progressiva trans-formació dels partits de dreta cap a postu-lats, maneres de fer, formes de lideratge iestils retòrics propis de l’extrema dreta. Elpopulisme feixistitzant no avança doncs,només, per la via de l’aparició de nous par-tits polítics. Sorgeix per la infecció i trans-formació dels partits existents. Sarkozy aFrança. May a la Gran Bretanya. SobretotTrump, als Estats Units. En aquest país elspostulats contra la immigració, contra elsacords comercials i a favor de jutges retrò-

E grads o de candidats acusats per abusos se-xuals ja no són només patrimoni del TeaParty. Són secundats pel Partit Republicàen ple. Un fet, tot sigui dit, que pocs espera-ven ara fa tot just dos anys.

A L’ESTAT ESPANYOL l’evolució de Ciuta-dans és el millor exemple. De partit social-demòcrata, a liberal, a competir oberta-ment amb la dreta en dos dels tres valorscentrals: llei i ordre i unitat nacional. Duesimatges escenifiquen aquest movimentideològic. La de les cúpules de Cs, PP i Vox,ben juntetes, a la capçalera de la manifesta-ció del 12 d’Octubre. I la carta, confessió, del’eurodiputada Carolina Punset anunciantque abandona el seu partit. Pel que fa a

l’evolució del Partit Popular, situat ideolò-gicament a Catalunya en l’espai de l’extre-ma dreta, aquesta ja deixa poc lloc a dubtes.Discursos contra la immigració. Retòricaconfrontacional al Congrés. Utilització dela bandera per demanar l’extirpació de l’au-tonomia. Ja només faltava Casado recor-dant les velles glòries colonials.

ACABEM I SITUEM-NOS. Els dos granstriomfs recents de l’independentisme elsha donat l’Estat i han arribat com a reacció.La repressió policial de l’1 d’octubre va con-vertir el cas català en notícia a tot el món.D’altra banda, la repressió judicial poste-rior ens recorda dia rere dia com es resolenels conflictes territorials en aquest país.Contra tota adversitat, això és el que hapermès mantenir viu un independentismeque, de manera sorprenent, encara esmanté al llindar de la majoria. Si seguim lalínia anterior, el tercer triomf molt proba-blement tornarà a arribar amb la dreta es-panyola. I tornarà a ser per reacció. Ara delque s’hauria de tractar és que quan els lí-ders sobiranistes es llancin els plats pel capho facin amb prou diligència per, quan arri-bi la tercera onada, uns i altres no haginperdut el nord de vista.

David Murillo Bonvehí. Professor del Departament de Ciències Socials d’Esade

Al fons. A la dretaTribuna

La castanyada?, iquè és això?b Reivindico la tornada de lacastanyada. Encara recordoquan anava a primària i l’octu-bre arribava. Diverses classeses convertien en hores desti-nades a decorar els passadis-sos de l’escola amb fulles detardor i dibuixos de color ta-ronja, vermell, marró... Lescastanyes també hi eren pre-sents i els moniatos, ai els mo-niatos! Quantes discussionsgeneraven a l’hora del pati! Hihavia qui els odiava i qui se’ndeclarava tan fan que els de-vorava a l’hora d’esmorzar. Joera d’aquestes últimes. Foscom fos, tots esperàvem queel 31 d’octubre arribés per re-bre la visita de la Castanyera imenjar castanyes. Però, quèha passat amb aquesta tradi-cional festa que a tots ens en-cantava? Els nens d’avui endia parlen de “Halloween”, es-peren disfressar-se i quan elsparles de decoració només

pensen en bruixes, aranyes icarabasses. Cosa que no ésestrany, ja que és com es ves-teixen els aparadors de totsels comerços durant tot elmes. El més trist? Que, fins itot, als no tan petits tambéens estan fent oblidar aquestacelebració. Així que, si us plau,que torni la castanyada!ELISA PÉREZ MEDINABarcelona

Necessitemestudiarb Soc un noi de 19 anys queestudia cuina a l’Escola d’Hos-taleria de l’Alt Empordà, a Fi-gueres. Hauria d’estar cursantaquest any per poder assolirel títol de cuiner, que és la me-va passió, juntament amb elsmeus companys de curs. L’es-cola de cuina ens va garantirunes pràctiques a cuina comals nostres companys de cur-sos passats i que són neces-sàries per assolir els coneixe-ments teòrics. Han transcor-

regut dos mesos de curs i nohem pogut entrar a l’aula elsdies que ens pertoquen per-què l’institut no ens pot donarun lloc on fer-les. Els directiusdiuen que un problema depermisos i una disputa ambels propietaris del centre faque no puguem cuinar.Aquest problema continua iens preocupa molt si seremcapaços d’acabar el curs fentles pràctiques que necessi-tem.JOAN CARDÚS IZQUIERDOMasquefa (Anoia)

Torna la filosofia

b Torna la filosofia als insti-tuts, l’assignatura, que haviaestat apartada dels temaris,ara serà assignatura obliga-tòria durant els tres últimscursos, com a matèria comu-na i obligatòria, amb accenten els continguts ètics i tam-bé en la història de la filoso-fia. No transcendim més en-llà de les nostres necessitats

més peremptòries, nosaltressom el centre del món i elmón el centre de l’Univers,aquesta petitona esfera, unamolècula de polsim en l’espaiinfinit, ho és tot per nosaltresi aquí s’acaba el bròquil. Noes tracta de rememorar lesclasses de Merlí, la sèrie tele-visiva. En veure la multitudd’actes programats a la Ciu-tat Oberta Biennal de Barce-lona, ens dona pistes de capa on va o hauria d’anar lanostra societat dins del mónglobal en el qual estem inse-rits. L’assistència de 20.000persones és un èxit esclatanti un bon auguri que la nostrasocietat és viva i es compro-met a pensar, perquè amb elpensament autònom i críticde tots nosaltres, especial-ment dels joves, és com po-drem aconseguir en el futuruna Catalunya més demo-cràtica, més solidària i méslliure. Pensem-hi!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Donald Tusk, PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU

“Mostrar el mínim rastre d’hipocresia en el cas Khashoggiseria una vergonya per a la Unió Europea”

La frase del dia

“El capital humàque alberguenprescindeix de laintel·ligència,preparació i saberfer d’una part de laciutadania... Bascos icatalans són aliensal funcionament deles institucionsespanyoles

l deteriorament del capital insti-tucional de l’Estat espanyol éscada cop més gran. L’ordena-

ment jurídic fa aigües. Basta recordarla sentència recent del Tribunal Su-prem, refent sorprenentment la juris-prudència anterior ben establerta, queha estat defugida posteriorment perdeixar-la als llimbs de la incomprensióciutadana i envoltada de sospites decanvis arrel de pressions de part. Tam-bé a la vista de la inseguretat instal·la-da a les relacions mercantils, així enmatèria fiscal a l’impost de societats,de garanties d’inversions en el món deles renovables, etc. O els incompli-ments d’Espanya sancionats per laUnió Europea per la no transposició dediferents normatives en matèria deconsum, entre d’altres, que haurien deser d’aplicació i no ho són.

MOLTES EMPRESES ESPANYOLES sovintcallen, en espera d’alguna compensa-ció que per erràtica els sigui favorable,pul·lulant per això en els entorns polí-tics i de les entitats reguladores, a la ve-gada que amb la boca petita i en cerclestancats malparlen contra la baixa qua-litat dels polítics que tenim. Tan baixaque es creuen legitimitats per abduir-los en favor del seu “be comú”. Però pera les empreses estrangeres la situacióés distinta. Tot els és menys compren-sible. La seva concepció i experiènciaamb la justícia dels seus països és en ge-neral diferent.

LA PROTECCIÓ DELS DRETS civils a Espa-nya està qüestionada per part de forçapaïsos. Ja són uns quants els estats eu-ropeus que no interpreten la justíciacom ho fan alguns jutges aquí. Posen enevidència la poca separació de podersque patim. Aquest desacord en com esveuen les coses es respon políticamentdes de Madrid, forçant els cessamentsde representants diplomàtics. Maim’hauria pensat veure quelcom així.

E VOLDRIA REFERIR aquest deterioramentdel capital institucional espanyol al fetque el capital humà que alberguen fatemps que prescindeix d’una part de laintel·ligència, preparació, i saber fer,d’una part de la ciutadania. Com si jafossin independents, bascos i catalanssón en general aliens al funcionamentde les institucions espanyoles. Els pri-mers perquè estan prou ocupats amballò propi i que els dona prou joc: les se-ves institucions d’autogovern, quasiconfederals, i la bona marxa econòmica.Els segons perquè, per a bona part delsgoverns espanyols, sembla que els cata-lans no comptin. Els que tenen gen em-presarial es tapen el nas, miren d’imper-meabilitzar-se de la política, i van fentempresa. I altra part del capital intel·lec-tual malviu perquè prefereix no ser

còmplice d’aquesta manera d’entendrel’administració i els poders de l’Estat, iimaginen futurs nous. Sí, ja sé que hi hade tot, i que algú malvolent ho interpre-tarà com un reclam supremacista. Peròcom veuran parlo només de números,de proporcions, de representació.

CATALUNYA I EL PAÍS BASC suposen mésde la quarta part de la riquesa de l’Estatespanyol i, en termes de capital intel·lec-tual, es deuen situar al voltant d’un terç.En canvi, la seva representació a les ins-titucions de l’Estat és minsa. Al cap delgovern, ministeris, secretaries d’estat,organismes administratius, empresespúbliques, ens reguladors, assessors ales presidències... és fàcil comprovarcom ja fa temps que la representativitatdels nomenaments de bascos i catalansés molt menys del terç, la quarta o fins itot la quinta part que és el que com a mí-nim hauria de ser en termes de població.Anticipo per l’experiència viscuda la so-brerepresentació de les dues Castelles,Andalusia, Aragó i Cantàbria. No veigtampoc massa gallecs –ara ja sense Ra-joy– o valencians.

VULL FER NOTAR que part de la no presèn-cia esmentada de catalans i bascos en elcapital institucional espanyol, i més en-llà de l’exclusió assenyalada que menys-valora el que desconeix, es deu a l’auto-exclusió d’uns i a la sortida empresariald’altres. Però mentre estem tots sota elsparaigües institucionals espanyols, l’ab-sència de les contribucions de tots ells(gent nova: polítics, científics, acadè-mics, investigadors socials, emprene-dors, savis humanistes, juristes, fisca-listes...) deixa el capital humà al serveide les institucions en un subconjunt me-nor, que sobredimensiona la seva repre-sentativitat i molt possiblement la sevamediocritat. I així ens va. Són efectescol·laterals d’una disrupció que perjudi-ca tothom malgrat que no tots ho valo-rin d’aquesta manera.

Guillem López i Casasnovas. Catedràtic a la Universitat Pompeu Fabra

El capital institucionalTribuna

quests dies ésmolt complicat

no deixar-se envairper un estat de malallet permanent. El quefaltava per al duro era

la possible marxa enrere del TribunalSuprem després d’emetre una sentèn-cia que suposa un cop a la banca. Pre-cisament per això, perquè ja fa moltsmesos que esdevé impossible culmi-nar un dia sense la pertinent dosid’enuig, proposo fer un esforç col·lec-tiu per regalar-nos una jornada feliç.Algunes propostes: desconnectarcompletament de les xarxes socials;compartir un cafè amb algú que apre-cies però amb qui tens pensaments

polítics o vitals divergents per recor-dar-te que saps dialogar en un to ama-ble malgrat les discrepàncies; dema-nar a la mare que et cuini el teu platpreferit; omplir l’agenda de plans com-partits amb aquells que més t’impor-ten; omplir tant la setmana entrantcom els mesos que vindran; regirarl’armari de roba per trobar aquella pe-ça amagada que et farà sentir com siestrenessis modelet; menjar algunacosa dolça; seure en un banc del parc iobservar la relació sense límits entreels avis i els nets; observar com elsteus pares adoren els teus fills; deixaruna nota bonica a una persona que es-times i esperar la seva reacció; abansd’anar a dormir, recordar quin ha estatel millor moment del dia per aclucarels ulls amb una imatge al cap ben dol-ça. I si tot plegat no funciona, tornar al’actualitat i deixar anar uns quants im-properis contra els culpables d’espat-llar-te el teu dia feliç.

A

De set en setSara Muñoz

Regala’tun dia feliç

Recomano fer un cafè amb quipensa diferent per recordar-teque saps dialogar en to amable

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 20186 |

Els experts veuenbé el model sireforça el català iforma mestresplurilingües

El líder popular,Pablo Casado, vaacusar Sánchez deser “partícip” d’unsuposat cop d’estat

El PP acusade colpista elpresidentespanyol

Aval a la novaimmersió peròamb mestresplurilingüesNacional

El president de la Generali-tat, Quim Torra, va anun-ciar ahir un nou front d’ac-tuació que, aquest cop, técom a protagonistes elspartits polítics, concreta-ment els grups parlamenta-ris de la cambra catalana. Elcap de l’executiu posava da-ta a la petició de diàleg queel president del grup parla-mentari, Miquel Iceta, li vafer arribar el mes de juliolpassat per començar a mi-llorar la relació entre par-tits. La “taula de diàleg” se-rà el 16 de novembre, talcom va anunciar el presi-dent durant la sessió decontrol a preguntes del ma-teix Iceta, que li reclamavala creació d’aquest nou es-pai després d’haver estataprovat en dues ocasions, aljuliol i a l’octubre, en sessióplenària.

La nova trobada tindràlloc al Palau de la Generali-tat i Torra també hi posavacondicions. El diàleg ha deser “seriós, honest i pro-fund” sobre “el que aquestpaís necessita”. ”Estemdisposats a fer tots els pas-sos possibles”, hi va afegir.En la seva resposta als so-cialistes, el president vatornar a rebutjar la críticapermanent que l’acusa detreballar “per la meitat delpaís” i ho va contraposar ales darreres reunions que

ha celebrat amb sectorsempresarials com ara laCecot i Pimec. “Treballoper al país sencer”, assegu-rava. Tanmateix va recor-dar que ho fa en una situa-ció “extremadament difícili complicada” i a la qual in-tenta trobar una sortidaque passa per “dos puntsineludibles”: la llibertatdels presos polítics i el dreta l’autodeterminació deCatalunya.

Primers recelsVa ser el final d’aquestaresposta al PSC el que vaservir d’argument al grupdel PP per mostrar, de mo-ment, certs recels a la ci-mera que acabava de serconvocada. Fonts del gruppopular replicaven, ja alspassadissos de la cambra,que si la taula de diàleg ha-via de girar entorn delspresos polítics i l’autode-terminació ells no hi ani-rien. Poques hores méstard, i ja al migdia, el grupde Ciutadans també s’afe-gia a la critica mitjançant

una piulada a la xarxa de lapresidenta del grup, InésArrimadas, que reclamavaun ple monogràfic sobreCatalunya. Ciutadans, queno es va oposar a la creacióde la taula de diàleg quanaquesta es va aprovar enles sessions plenàries deljuliol i l’octubre, continuamantenint la porta tanca-da a tota mostra de diàlegamb el president Torra.Els taronja són l’únic grupque ha rebutjat reunir-seamb Torra quan va accedira la presidència de la Gene-ralitat fins que no retirés lapancarta que reclama lallibertat dels presos polí-tics des de la façana del Pa-lau. La resta de partits, elPDeCAT, ERC i Catalunyaen Comú-Podem sí queparticiparan en aquesta ci-mera tenint en compteque hi van votar a favor. Noaixí la CUP, que es va abs-tenir.

A partir d’ara caldrà es-tar pendent de l’ordre deldia d’una cimera amb quèla bancada socialista vol

refer la unitat. Tanmateix,concretar-ne el contingutserà una tasca difícil atèsels interessos de cada sec-tor. Des de les files del PSCs’ha reiterat la negativa aposar sobre la taula el dreta l’autodeterminació men-tre que de la situació delspresos polítics en respon-sabilitzen l’aparell judicial.

No serà el contingut dela cimera l’únic punt polè-mic a tractar. JxCat va po-sar el focus en el ministreBorrell i el president de laGeneralitat va reblar elclau en considerar que eldirigent socialista és “unobstacle immens al mig delcamí per arribar a qualse-vol mena d’acord” ambl’Estat. Caldrà veure,doncs, si les relacions ambel ministre també forma-ran part de la taula de dià-leg entre els partits cata-lans o bé si es deixa com amatèria a tractar en les ne-gociacions bilaterals.

La taula de diàleg s’afe-geix d’aquesta manera alpaquet d’actuacions que elpresident Torra ha anatanunciant els darrers diesi que es va iniciar amb elConsell per a la República,del qual es van donar de-talls a Waterloo. La pre-sentació oficial es farà el30 d’octubre al Palau. Lafeina a l’exili se sumarà a ladel consell assessor que had’impulsar, amb la partici-pació de la ciutadania, un

fòrum cívic i social per re-pensar el país amb la mira-da posada en la redacciód’una futura constituciócatalana.

ERC vol un fòrum pluralA aquest òrgan, el fòrum,s’hi va referir precisamentahir ERC, també en la ses-sió de control, per recla-mar al president que laconfiguració d’aquest òr-gan “trenqui totes les bar-reres”. “Si arriba a tots elsracons, si tothom s’hi sentinterpel·lat, voti el que votii pensi el que pensi, ens fa-rà créixer com a país, ensfarà forts com a societat ihaurem avançat més quemai no ho hem fet abans”,

demanava el portaveu delgrup republicà, Sergi Sa-brià.

Finalment, Catalunyaen Comú-Podem va recla-mar a Torra que presentiun projecte de pressupost“per posar fi a la urgènciaamb la situació vergonyo-sa i de patiment” en què vi-uen molts ciutadans. Elpresident es va compro-metre a presentar un es-borrany les pròximes set-manes per a unes negocia-cions que espera que si-guin “llargues i profitoses”.Arrimadas, per acabar, vaqualificar de “chiringui-tos” els nous consells queha anunciat el presidentTorra els últims dies. ■

Emma AnsolaBARCELONA

FET La cimera reclamada per Miquel Iceta ja té data, el 16-N REACCIÓ Ciutadansdemana un monogràfic sobre Catalunya, i el PP avança que no hi anirà si el tema sónels presos polítics i l’autodeterminació MÉS El govern considera Borrell un obstacle

Torra convocaels partits a lataula de diàleg

“Volem un diàlegseriós, honest iprofund sobre el queaquest país necessita;estem disposatsa fer tots els passospossibles”

“En una situaciódifícil i complicada,intento trobar unasortida basada en dospunts ineludibles: lallibertat dels presos il’autodeterminació”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases del president

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018 | Nacional | 7

Presó provisionalper a Pedro Sánchez

L’APUNT neralitzada als carrers de Catalunya amb morts i mi-lers de ferits, tots catalans que se senten espanyols.Ahir Casado va desvelar a temps el contuberni: Sán-chez no és només còmplice sinó responsable del copd’estat. Potser no és republicà ni roig roent, però ma-çó, segurament. En espera que tingui un judici just, elscarrers ja clamen “a prisión, a prisión”.Xavier Miró

Efectivament, Sánchez va arribar a La Moncloa per unpacte vergonyós amb Podem i els independentistesamb l’objectiu ocult de trencar Espanya. Res que noensenyi la història. Els republicans rojos separatistesjudeomaçònics sempre ho proven, com ja havia de-nunciat l’Emperador Palpatine. A l’agost, efectivamentSánchez va ser còmplice d’una onada de violència ge-

El president Torra ila consellera Artadiconversen abansd’iniciar el ple ■ EFE

1815

37-1

1974

26Q

La consellera de Justícia,Ester Capella, va assegu-rar ahir que les peticionsde “moltíssimes autori-tats polítiques i públiques”de Catalunya, la resta del’Estat i fora de l’Estat pervisitar els dirigents inde-pendentistes en presó pre-ventiva suposa la “consta-tació que són presos polí-tics”. Així ho va afirmardurant la sessió de controldel govern arran d’unapregunta de la diputada deCs Lorena Roldán. “Lesautoritats tenen l’obliga-ció i el dret de visitar lespresons i els presos; ningúdel seu grup parlamentariha visitat mai les presons”,va etzibar Capella a Cs,mentre Roldán li feia queno amb el dit.

La titular de Justícia vaassegurar que es compleixel reglament penitenciari ique es tracta “tothomigual”, i va retreure a Rol-dán que “no es qüestioni”la presó preventiva delsnou empresonats indepen-dentistes, abans de ser jut-jats. “Considera que estar a

la presó és tenir un privile-gi?”, li va preguntar Cape-lla. La consellera també varetreure a la diputada de laformació taronja que posésen dubte els funcionarisdels serveis penitenciaris,que fan la seva feina, va dir,“garantint els drets fona-mentals de les persones” isón “excel·lents professio-nals”.

Roldán va assegurarque el govern “s’ha inven-

tat” el tracte per a les visi-tes d’autoritats per a pre-sos concrets. “És moltgreu, consellera”, va afir-mar en assegurar que es vaorganitzar una festa d’ani-versari (amb unes peces defruita) per al president delgrup de JxCat, Jordi Sàn-chez. També va ironitzarsobre si l’exvicepresidentOriol Junqueras disposad’un despatx a Lledo-ners. ■

a La consellera de Justícia replica a Cs que no hi ha cap tractede favor als independentistes, ni per les visites d’autoritats

Ester Capella: “Sónpresos polítics”

RedaccióBARCELONA

La consellera de Justícia, Ester Capella, en la sevacompareixença ahir al Parlament de Catalunya ■

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 20188 | Nacional |

3801

59-1

1399

52®

La cursa entre el PP i Ciu-tadans per fer el discursmés incendiari i demagò-gic contra l’independen-tisme català i el govern so-cialista de Pedro Sánchezva arribar ahir al zenit. Al’agost, tots dos partitsvan aprofitar una agressiód’un home suposadamentindependentista a unasimpatitzant de Ciuta-dans per acusar el presi-dent espanyol de còmpliceamb un inexistent climade violència independen-tista als carrers de Catalu-nya. L’acusació de colpis-me encara la reservaven fados mesos exclusivamentper al president Torra i elslíders polítics i civils cata-lans empresonats. Peròahir el nou líder del PP icap de l’oposició al Con-grés, Pablo Casado, afí al’expresident José MaríaAznar, va fer un altre pasendavant i va acusar Sán-chez de participar en uncop d’estat que, segons ell,“s’està perpetrant a Espa-nya”. El cop d’estat, ésclar, el perpetren un go-vern i un Parlament cata-lans que no han incom-plert l’ordenament jurí-dic, però Casado acusavaahir en ple debat al Con-grés el president socialistade ser-ne “partícip i res-ponsable”. Per Casado, el

president Sánchez parti-cipa del suposat cop d’es-tat com a moneda de canviper haver estat investitamb els vots independen-tistes durant la moció decensura per fer fora Rajoy iel PP després de la sentèn-cia judicial que certificavala corrupció dels populars.“Vostè està assegut albanc blau gràcies als votsdels partits independen-

tistes i de Podem. Com enspot venir a parlar del Bre-xit quan és l’aliat dels quevolen trencar Espanya i ésostatge dels partits colpis-tes?”, va acusar-lo Casadodurant el debat en què elpresident espanyol com-pareixia per informar deldarrer Consell Europeu ide la venda d’armes al’Aràbia Saudita. Durantel seu torn de rèplica, Pe-

dro Sánchez va demanara Casado que retirés l’acu-sació que “omple d’igno-mínia” el grup parlamen-tari popular. El presidentespanyol va advertir alcap de l’oposició que lesseves paraules no eren“acceptables” i el va instara abandonar la “crispació”i la “radicalització” i “tor-nar a la moderació”.

Després d’exigir senseèxit fins a mitja dotzenade cops que retirés l’acu-sació, Sánchez va trencarrelacions amb Casadofins que no rectifiqui:“Manté, sí o no, aquestesparaules? Si les manté,vostè i jo no tenim res mésde què parlar.”

Eufòria del PPMentre la bancada popu-lar havia aplaudit la inter-venció de Casado, el grupsocialista va compartirdesprés el trencament derelacions amb el líder delPP. Segons va informarEfe, l’eufòria es va instal-lar entre dirigents i dipu-tats del PP, que es van“afanyar a alabar el dis-curs” del seu líder perquè,defensen, havia descol·lo-cat Sánchez, però tambéel rival polític directe, Al-bert Rivera, de Ciutadans.El secretari general delPP, Teodoro García Egea,va ratificar que s’estavaproduint un cop d’estat.

Segons va confirmarposteriorment el grup so-cialista a Efe, Pedro Sán-chez havia fet bé de tren-car relacions amb el líderdel PP perquè considerenque acusar el president es-panyol d’un cop d’estat a lacambra parlamentària ones va produir el cop militardel 23-F és la gota que favessar el got d’una oposi-ció que consideren que ac-tua de manera “extremis-ta i deslleial”. ■

Xavier MiróBARCELONA

El PP de Casado ja titlla decolpista el president Sáncheza El líder popular acusa el president del govern socialista de ser “partícip i responsable del cop d’estatque s’està perpetrant a Espanya” a Sánchez trenca relacions amb el popular fins que no rectifiqui

El Senat, controlat per la ma-joria del PP, va aprovar ahiruna moció en què s’insta elgovern espanyol a tornar aaplicar l’article 155. La mocióes va aprovar per 136 vots delPP, Ciutadans i Foro Asturias,mentre que 101 senadors hivan votar en contra, inclosos

El president del PP, Pablo Casado, durant la seva intervenció d’ahir al Congrés dels Diputats ■ EFE

els del PSOE. Dos senadorsdel PP es van abstenir aixícom un del grup mixt. Pel PP,cal defensar la unitat, la con-còrdia i la llibertat a Espanya iCatalunya. Pel PSOE, el PP“se ha echado al monte” i ac-tua com “un pollastre sensecap”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El Senat, del PP, insta a un nou 155

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 201810 | Nacional |

exportaveu i exconse-ller del govern va expli-car ahir en una entre-vista a El Punt Avui

TV com ha afrontat la inhabili-tació del Tribunal Suprem, quèn’espera, del judici de l Tribunalde Comptes per un delicte demalversació pel 9-N del 2014, idel de l’1-O com a integrant del’equip d’advocats defensors.

Vostè va ser condemnat pel 9-Na un any i un mes d’inhabilita-ció que ja deu haver complert...Sí, ja l’he complert; però, comrecordaran, la condemna va su-posar perdre la condició de di-putat al Congrés i evidentmentaixò no s’ha restituït i, de fet, noes pot restituir d’acord amb leslleis espanyoles. Ho dic per allòde la llei, que diuen alguns. L’ar-gumentari que tenen és el ma-teix que hi havia a l’època deFranco. Després si la llei és justaels importa ben poc.

Enyora la política?No sé si la paraula és enyorar,però en tinc molt bon record.De fet, no me n’he desenganxatdel tot. Ara faig política fent lameva feina.

Del 9-N, quin record en té?Crec que va ser el primer actede determinació d’aquest país.

Sense el 9-N no hi hauria hagut1-O probablement...És evident que és una cadena decoses que van passant i que sónacumulatives i que no s’explicasense l’anterior, i en sentit posi-tiu. Hi ha hagut altres episodisen la nostra història en sentit

L’negatiu com ara la sentènciacontra l’Estatut. En aquell casvam fer una reacció de rèplica,de rebuig.

Al Suprem en cap moment apa-reix el tema de la malversació iel condemnen per això.La malversació hi és, i cau. I ai-xò encara fa més contradictoriel que fa després el Tribunal deComptes. El que no té gaire sen-tit és que amb regles diferentsbusquin el mateix resultat.

El Tribunal de Comptes els de-mana, a més, els 5,2 milions deresponsabilitat a vostè, a Mas,a Ortega, a Rigau, a Vilajoana...Se’ls ha jutjat dos cops pel ma-teix?Des d’un punt de vista material,sense cap mena de dubte. Quanvam anar a declarar al judici ex-prés, mai vist al Tribunal deComptes, l’argumentari era elmateix i vaig agafar les notes dela declaració al Suprem. Els queho plantegen saben que la raó ésque la nostra condemna pel 9-Nels va semblar poca cosa i, pertant, l’últim recurs que els que-dava era el Tribunal de Comp-tes. L’han utilitzat per veure sipodien fer una reprimenda.

És l’Estat el que engega la se-gona tanda...De fet, l’encarreguen a una as-sociació que es diu Catalans perla Constitució, que l’acabavende registrar dos dies abans perfer aquesta demanda. De totamanera, penso que tot això és elseu problema. Si l’Estat espa-nyol necessita anar perseguintla gent per continuar sent Es-tat, vol dir que se sent molt poccapaç de convèncer. I si s’ha deconstituir una associació per

demandar la gent, vol dir quetenen molt pocs arguments.

També és el seu problema.Sí, però és conjuntural i ho si-tuo en el terreny de l’actitud deservei.

S’han sentit sols en algun mo-ment?No, tinc la convicció que el su-port hi és s’expressi més omenys. Els veig més sols a ellsagafant-se a unes idees que hanquedat antigues, amb una lògi-ca de reacció d’imposar i casti-gar... A mitjà i llarg termini elvent el tenim molt a favor.

Del Tribunal de Comptes, quanen sabrem alguna cosa, hi ha al-guna previsió?Primer hi haurà un pronuncia-ment de qui ens jutja, que ésuna senyora que es diu Margari-ta Mariscal de Gante i que vaser ministra d’Aznar, despréspodrem recórrer en apel·lació almateix tribunal, que hauran deresoldre tres membres que nosiguin aquesta senyora i, final-ment, anirà al Tribunal Su-prem. Serien dos o tres anys,però com que tot és excepcio-nal, diria que serà abans.

“Si pel 9-N hi ha sentènciescondemnatòries, això serà la fide l’Estat espanyol”, això ho vadir vostè... Es va fer l’1-O, hi hagent a l’exili i a la presó i l’Estatespanyol sembla viu.A la foto fixa d’avui és viu i no sel’ha de desconsiderar perquè técapacitat de fer mal, però és laseva fi en termes històrics. Siun projecte col·lectiu, un estat,ha de recórrer al dret penal con-tra una gent que han comès eldelicte de fer política, de posar

urnes i de fer-ho pacíficament,aquest estat està mort. Al segleXXI no hi ha cap projecte quepugui convèncer per imposició,aquest és el gran canvi que s’es-tà produint al món. I a l’Estatespanyol fa aigües tota la sevacultura i on ho projecta més ésen el tema de Catalunya, que noentenen, i reaccionen com unpare autoritari.

Amb Pedro Sánchez té espe-rances de canvi?En el terreny conjuntural,

aquest canvi s’ha d’explorar.Ara, soc molt escèptic. Fa deuanys que vam negociar l’Estatutamb els socialistes, que ho vanprometre tot, amb aquell“Apoyaré lo que apruebe el Par-lament de Catalunya” i després,res. Hem de tenir prudènciaperquè mai han complert. L’Es-tat espanyol està en fallida, i nonomés es veu en el tema Catalu-nya, sinó en el tema del Tribu-nal Suprem i les hipoteques i elsbancs. És clamorós, és la fallidad’un sistema. La impossibilitat

Xevi XirgoBARCELONA

“L’Estat és unabiga corcadade dalt a baix”REPRESSIÓ · “Si necessita anar perseguint la gent per continuar sentEstat, vol dir que se sent molt poc capaç de convèncer” JUDICI · “Els únicsque practiquen la violència desproporcionada, i ho demostrarem en eljudici i ho explicarem a fora, hi hagi senyal de televisió o no, són ells”

Francesc Homs Advocat, exconseller de la Presidència i exportaveu del govern

❝ No deixarem de serdemòcrates,dialogantsi proposadorsde solucions

És clamorós, és lafallida d’un sistema;la impossibilitat dedonar respostes alstemps canviants

❝

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 2018

de donar respostes als tempscanviants. A Catalunya estemassajant maneres noves per atemps nous.

Van dir un ‘mentrestant’ de 18mesos i va per molt més llarg.No tinc cap indici que d’aquí aNadal siguem independents, pe-rò no penso que sigui una cosade gaires anys. Hi ha coses quees van ensorrant. La carcassaaguanta molt i impressiona, pe-rò està corcada per dins. És comel símil d’una biga de fusta cor-dada, tu la veus i no passa res iun dia baixa de cop.

No sembla que sigui fàcil la fei-na de garantir un judici just.És que no ho és. Ja vam comen-çar ara farà un any… On s’és vistuna denúncia en aquest cas unaquerella de la fiscalia, tramitadaal moment, que se’ns comunicaun 1 de novembre, que era unfestiu; no hi va haver temps nide llegir exactament de quèse’ns acusava, de preparar mí-nimament la defensa i ja es vaentrar a la presó. Gairebé va ser

una detenció, més que un pro-cediment d’empresonament.

Interpreta que els obstaclesque els posen a l’hora de tenirinformació, com unes carpetesque no s’obrien, són traves?Sí, sí. Volen fer veure que fan unjudici posant-hi tots els ingre-dients i donant-li versemblançade cosa jutjada. Estan en aque-lla normalitat, sap?, de l’èpocavictoriana, aquí no passa res…,tot és normal… “el procedimien-to”. Però hi ha una aparençamolt forta que permet a deter-minat tipus de gent veure la bi-ga. I incompleixen contínua-ment les seves pròpies normes.I després hi ha una altra part,de més mal dir, més subjectiva,que és que a sobre són maldes-tres. Tenen mala intenció i a so-bre són maldestres. Quan dicmaldestres vull dir que, jo hevist amb els meus ulls on hi hales caixes, 50.000 folis de la cau-sa, i dius “això és el Suprem?”.És la cosa més desordenada quehe vist a la vida.

Per què hi ha tot aquest cúmuld’endarreriments del judici?Vam declarar, van habilitar totel mes d’agost i penses queaquesta gent treballarà si vanhabilitar tot el mes d’agost, peròno, van marxar de vacances deldia 1 al 31. Ells tenien el propò-sit d’avançar feina el mes d’a-gost, però no van deixar de fervacances. Ja ho dic, hi ha cosesque són de mala intenció i hi hacoses que són simplement deser maldestre.

Confia que sigui un judici tele-visat? Que hi hagi senyal?Han estat sempre públics els ju-dicis. Si tinguessin la mala pen-sada de, per primera vegada, nodonar senyal, ens espavilaremigual nosaltres.

Creu que hi ha alguna possibili-tat de moviment abans del judi-ci de l’1-O?Crec que ells estan ficats en unembolic, sap? Nosaltres hem dedemanar sempre la llibertat il’absolució. Nosaltres tenim unaposició de molt bon defensar i

són ells els que ens acusen derebel·lió o de sedició, que per alcas és el mateix, i que ens impu-ten una violència que no s’haproduït. Hi ha més aldarulls enla celebració d’una final d’un es-deveniment esportiu o més des-ordres públics, que el que vapassar el 20 de setembre o l’1d’octubre. Els únics que practi-quen la violència desproporcio-nada, i ho demostrarem en el ju-dici i ho explicarem a fora, hihagi senyal de televisió o no, sónells. Ignoren el mandat judicial ino compleixen la Constitucióque diuen defensar. Ho faremamb el Codi Penal i la seva juris-prudència a la mà.

Compleixen i compliran un anya la presó amb una condemnaprèvia de llibertat...Aquí hi ha hagut molta mà deldiscurs del rei del 3 d’octubre. Hiha un corrent d’autoritarisme, deno comprendre el món en el qualvivim, la globalització, les identi-tats, la dinàmica dels pobles i lademocràcia. I reaccionen irada-ment amb un: “A la cárcel!”.

S’han d’anar llançant idees per-què en algun moment el governespanyol ordeni algun canvi?Jo aquí aplico un principi debondat. Si es llancen idees ésigual. Nosaltres no deixarem deser demòcrates, dialogants,proposadors d’iniciatives i solu-cions perquè els altres no hosón. El que no farem és compor-tar-nos com ells. Si jo crec queells són aquells de la biga corca-da, el que no faré és posar-me afer de biga perquè em corquin ami també.

Visita els presos sovint?Sí, molt. Hi ha una dimensió delfet d’estar a la presó que et con-diciona la teva vida. Perdre la lli-bertat no és una broma, peròquan tu tens l’oportunitat depoder racionalitzat i analitzar lasituació que tens ells saben perquè estan allà i tenen la cons-ciència molt tranquil·la. Se sen-ten molt acompanyats i estanmolt determinats, convençutsque aquest preu que els toca pa-gar és conjuntural a la solucióestructural de posar en evidèn-cia que aquesta biga que és l’Es-tat espanyol està corcada dedalt a baix. I acusar-los de tenirprivilegis no és només de perde-dors sinó de covards i una teme-ritat. I que siguin conscientsque estan posant en risc la sevasituació personal. I els que hohan denunciat al Parlament po-

den anar a Lledoners a veurequins privilegis tenen i parlaramb altres presos.

Hem vist discrepàncies entreJxCat i ERC per la providènciadel jutge Llarena i en altresqüestions de fons. Què estàpassant?Doncs que l’independentismeha de treballar amb una cúpulamolt limitada o escapçada. I ai-xò dificulta les coses. Hi ha dis-cussions que podrien ser menysintenses i no tan evidents i ques’haurien de resoldre d’una ma-nera diferent. Això ara i abans, ijo també en vaig ser protagonis-ta. L’essencial és que la unitatde l’independentisme continuïsent productiva. Jo ho dic clara-ment. ■

De polític aadvocat del’1-ONascut el 5 de se-tembre a Vic el1969, va comen-çar a militar l’any1993 a CDC, va sermembre de la se-va executiva na-cional, ponent del’Estatut del 2006i va entrar al Parla-ment com a dipu-tat el 2003, va re-petir el 2006 i el2010, quan va sernomenat porta-veu del govern i,dos anys després,conseller de laPresidència. El2015 va encapça-lar la candidaturade Democràcia iLlibertat per la cir-cumscripció deBarcelona al Con-grés dels Diputats.El març del 2017 elSuprem el va inha-bilitar un any i unmes per la consul-ta del 9-N, ara estàen judici al Tribu-nal de Comptes iforma part delsadvocats delsacusats pel refe-rèndum de l’1d’octubre.■ ORIOL DURAN ❝Acusar els presos de

tenir privilegis no ésnomés de perdedorssinó de covardsi una temeritat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 201812 | Nacional |

“Sempre he defensat lamediació exterior.” Ambaquestes paraules, el con-seller d’Acció Exterior dela Generalitat, Ernest Ma-ragall, matisava ahir enuna entrevista a El PuntAvui Televisió les seves de-claracions de la setmanapassada a la BBC. A la ca-dena anglesa va indicarque, fins que l’indepen-dentisme no superi el50%, no es podria dema-nar el “suport internacio-nal”, però ahir remarcavaque la defensa de la media-ció exterior ha estat unaconstant. I per això insis-tia que aquesta és “im-prescindible” per aconse-guir crear “les condicionsper fer un referèndumacordat i vinculant”, quehaurà d’oferir un resultat“clar”. “Si no tenim el 50%,serà molt difícil que obtin-guem un reconeixementinternacional”, va exposarMaragall.

El conseller va denun-ciar que alguns només vo-len “crear confusió, sorollinútil i buscar diferènciesque no existeixen”, i ésque la seva entrevista a laBBC va generar polèmica,ja que va ser consideradacom una rèplica al presi-dent de la Generalitat,Quim Torra, que havia de-fensat, el dia abans de

l’emissió, la mediació in-ternacional. Unes declara-cions que anaven en unsentit oposat a les de Ma-ragall, però deixa clar que“l’entrevista amb la BBCva ser feta abans” de lesparaules de Torra, tot i quees va emetre hores més

tard. Tot i això, el canvi derumb en la seva posició jaha rebut l’agraïment delpresident a través de Twit-ter.

Maragall també va de-fensar la necessitat decontinuar “treballant en lavia del diàleg” amb el go-

vern espanyol, tot i les difi-cultats per “avançar” enaquesta direcció, però as-segura que això permetràpressionar internacional-ment per aconseguir unamediació. “Estem amb ca-pacitat de tenir presènciaa Europa i de construir el

missatge que necessitemper aconseguir la media-ció”, va dir el conseller.

Una altra prioritat tam-bé exposada per Maragallen l’entrevista amb el di-rector d’El Punt Avui, XeviXirgo, passa per “ser més”en el bloc independentista.

Sobre això, va citar l’ex-consellera Clara Ponsatí:“Amb el 47% no fem res.”Segons el conseller, cal ei-xamplar la majoria per-què hi ha una “exigènciademocràtica” que passapel respecte “a la voluntatdels catalans”. Aquestaposició va remarcar que elpresident Torra tambél’ha expressada en diver-ses ocasions.

Tot i això, el referèn-dum de l’1 d’octubre vaser, segons ell, un exercicid’“afirmació democràti-ca”. I va un pas més enllà.“És obvi que ni des del puntde vista de la nostra capa-citat de convertir aquellavoluntat en fets institucio-nals ni d’obtenir-ne el reco-neixement internacionalestem al final del camí”,diu Ernest Maragall, si-tuant el referèndum vin-culant com el següent pas,i assegura que l’1-O en “le-gitima” la demanda.

Els estira-i-arronses en-tre Junts Per Catalunya iERC són “naturals”, al seuparer, sobretot tenint encompte que es produeixenarran d’una pressió de lajustícia espanyola. La crea-ció d’una “estratègia clara iprecisa” és, a criteri seu, larecepta per fer front aaquesta diferència de posi-cions, i assegura que jas’està treballant “activa-ment i positivament per ladefinició d’un missatge co-mú i una acció comparti-da”, que a parer seu had’estar en coordinacióamb els presos polítics i elsexiliats. Finalment, Er-nest Maragall aposta per“anar més enllà amb la cla-redat” i no carregar “totala responsabilitat al presi-dent Torra”, sobre qui diuque “mai va emprar la pa-raula ultimàtum”, i fa unacrida a “no regalar res, niuna data”. ■

Maragall ratifica ara l’apostade mediació internacional

David BuenoBARCELONA

a El conseller d’Acció Exterior matisa, en una entrevista a El Punt Avui TV, la seva posició, que s’haviainterpretat contrària a Torra a La prioritat, sosté, és fer un “referèndum acordat i vinculant”

“Cal prioritzar lanecessitat de ser més,i això ho fem tots,inclòs el presidentTorra”

“Si ara es fes unreferèndum, esticconvençut que el sípodria guanyar”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases d’Ernest Maragall

Ernest Maragall responent a les preguntes d’El Punt Avui TV en una entrevista al Parlament de Catalunya ■ JOSEP LOSADA

“És obvi que des delpunt de vista de lanostra capacitat deconvertir la voluntatde l’1-O en unreconeixement, calinsistir”

“Haurem de guanyaramb claredat amb unamajoria d’almenys el50% per aconseguir elreconeixementinternacional”

8165

89-1

1920

05Q

1855

79-1

1974

18Q

ANUNCIO DE FUSIÓN POR ABSORCIÓN

Lloguers Barreres, S.L.U.(Sociedad Absorbente)

Estach Lloguers, S.L.U.(Sociedad Absorbida)

De conformidad con lo dispuesto en el artículo 43 de la Ley 3/2009, de 3 de abril, sobre modifica-ciones estructurales de las sociedades mercantiles (“LME”), se hace público que el socio únicode Lloguers Barreres, S.L.U. (la “Sociedad Absorbente”) y el socio único de Estach Lloguers,S.L.U. (la “Sociedad Absorbida”), ambos en fecha 22 de octubre de 2018 han decidido la fusiónpor absorción de la segunda por parte de la primera en los términos establecidos en el proyectocomún de fusión de fecha 15 de octubre de 2018.

La fusión implica la transmisión en bloque, por sucesión universal, del patrimonio de la SociedadAbsorbida a la Sociedad Absorbente, la atribución de participaciones de la Sociedad Absorbenteal socio único de la Sociedad Absorbida y la disolución sin liquidación de la Sociedad Absorbida,circunstancia que conllevará la extinción de la misma.

Se hace constar el derecho que asiste a los socios y a los acreedores de la Sociedad Absorbentey de la Sociedad Absorbida de obtener el texto íntegro de las decisiones de fusión adoptadas, asícomo los respectivos balances de fusión.

Se hace constar igualmente el derecho que asiste a los acreedores de la Sociedad Absorbente yde la Sociedad Absorbida de oponerse a la misma en el plazo y en los términos previstos en elartículo 44 LME.

En Barcelona, a 22 de octubre de 2018.

Maria Rosa Orteu Balust, administradora única de Lloguers Barreres, S.L.U. y de Estach Lloguers, S.L.U.

8318

14-1

1973

78Q

Ajuntament deLliçà d’Amunt

ANUNCI

El Ple de l’Ajuntament de Lliçà d’Amunt, ensessió del dia 18 d’octubre de 2018, haaprovat inicialment la modificació de l’Orde-nança municipal per la gestió de runes i ter-res de Lliçà d’Amunt.

Es fa públic en compliment de l’article 63.2del Decret 179/1995, de 13 de juny, pel quals’aprova el Reglament d’obres, activitats iserveis dels ens locals, per tal que durant eltermini de 30 dies, comptats des del següental de la darrera publicació al Butlletí Oficialde la Província o al Diari Oficial de la Gene-ralitat de Catalunya, es puguin formular lesreclamacions que es creguin oportunes.

Si durant aquest període no es presentessinreclamacions o al·legacions, l’acord d’apro-vació inicial esdevindrà definitiu.

Lliçà d’Amunt, 22 d’octubre de 2018

Gemma Navarro MedialdeaSecretària accidental

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 201814 | Nacional |

l Punt Avui TV tor-na a desembarcaral Parlament deCatalunya amb

motiu de la celebració,ahir i avui, d’una novasessió d’activitat parla-mentària. Ahir, l’emissióespecial d’aquesta cadenaarrencava puntualment ados quarts de deu del matíamb el programa Conne-xió Parlament, amb el pe-riodista Igor Llongueres alcapdavant i amb les con-nexions en directe amb latambé periodista Magda

EMuñoz. Com ja és habi-tual en aquestes cites, elprograma es va nodrir dediversos tertulians i ana-listes de l’actualitat políti-ca que van donar la sevavisió sobre el panoramaparlamentari del momenti els temes que es vantractar a la sessió plenàriad’ahir. Anna Arqué, AfraBlanco, Joan Solé o Xa-vier Torrents van ser al-gunes de les veus pre-sents al debat.

A banda, el directord’El Punt Avui, Xevi Xir-go, va entrevistar perso-nalitats com el consellerd’Acció Exterior, Ernest

Maragall (ERC), i l’excon-seller i advocat FrancescHoms. D’ambdues con-verses en poden llegir unextracte en les pàginesd’aquest diari.

A més, també van pas-sar pel programa conduïtper Llongueres la diputa-da Anna Erra (JxCat), queva posar llum al projectede llei sobre la supressiódel Consell Comarcal delBarcelonès, i els també di-putats Jorge Soler (Cs) iGemma Espigares (ERC),que van fixar posicions so-bre la proposta de Cs permillorar la qualitat delsserveis sanitaris. ■

PROTAGONISTES · Ernest Maragall, Francesc Homs, AnnaErra, Gemma Espigares i Jorge Soler, alguns dels convidatsd’ahir al set d’El Punt Avui TV des del Parlament DEBAT · Latertúlia i l’anàlisi van ser presents també dins el programa

RedaccióBARCELONA

Les entrevistes i l’anàlisi van ser els protagonistes al set d’El Punt Avui TV ahir al Parlament. Abaix a la dreta, part de l’equip professional que fa possible les emissions del canal ■ P.A./N.H.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“El decret [en matèriade Salut] serà moltmés ràpid i garantista.Ningú hi podrà anaren contra”Gemma EspigaresDIPUTADA D’ERC

“Avui presentem unaproposició de llei queva ser truncada perl’aplicació de l’article155”Anna ErraDIPUTADA DE JXCAT

“És possible que avuies tanqui una altraporta per parlar de lesllistes d’espera alParlament”Jorge SolerDIPUTAT DE CIUTADANS

La titular del jutjat penal 1de Reus ha absolt una ve-ïna del municipi, acusadaper la fiscalia dels delictesd’injúries i amenaces almagistrat del Tribunal Su-prem Pablo Llarena peruna piulada contra ell i laseva dona. La jutgessa Ma-

ria del Prado Escoda sostéque no s’ha provat de for-ma nítida que la dona fosl’autora d’aquell escrit aTwitter, i alhora afegeixque s’emmarcaria en la lli-bertat d’expressió, tot ci-tant la sentència del Tribu-nal Europeu de Drets Hu-mans, que a l’estiu va do-nar la raó a tres joves de Gi-rona que cremar fotos del

rei no és delicte.La piulada deia: “La do-

na del fill de puta d’en Lla-rena és Gema Espinosa. Ésdirectora de l’Escola Judi-cial. Viu a Sant Cugat. Caldifondre-ho perquè han desaber que no podran anarpel carrer a partir d’ara!”La dona va negar ser-nel’autora i la jutgessa afirmaque els Mossos no van

identificar-la clarament jaque el pantallazo recollitper la fiscalia no era l’origi-nal. A més, justifica que,“en el context actual, la so-cietat critiqui qui pren de-cisions”. Hi afegeix que perser delictiu, les amenaceshan de ser creïbles i que resté a veure la dona amb elfet que Llarena dugui guar-daespatlles, clou. ■

Absolen una tuitaire de Reus,acusada d’amenaces a LlarenaM. PiulachsBARCELONA

El magistrat del Suprem Pablo Llarena, participant en uncurs de la Complutense a El Escorial, el juliol passat ■ ACN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 25 D’OCTUBRE DEL 201816 | Nacional |

DAVID BRUGUÉ

La majoria sobiranista aposta per laDUI però membres del govern pressio-nen Carles Puigdemont perquè no facila proclamació d’independència i en elseu lloc convoqui eleccions. El presi-dent no anirà al Senat “per no perdreel temps amb els que ja han decidit ar-rasar el nostre autogovern”.

El camí del governcap a la DUI pren força

La comunitat educativa, farta de lesfalses acusacions de partits com el PPi Ciutadans que a l’escola catalanas’adoctrina a favor de l’independentis-me, diu prou. Centenars de municipisde tot Catalunya es mobilitzen en de-fensa del model educatiu català i perexigir que el govern espanyol no toquil’educació.■ JOSEP LOSADA

En defensa dela dignitat al’escola catalana

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 24 d’octubre del 2017

“Unes eleccionsconstituents sense serrepública i senseprocés constituent sónunes autonòmiques”MIREIA BOYADIPUTADA DE LA CUP

“No van contraels drets i llibertatsdels catalans sinódels qui posin endubte el seu règim”

RAÜL ROMEVA CONSELLER D’EXTERIORS

“Hi ha mecanismes ala UE per garantir lacontinuïtat d’un estatcatalà dins del mercatúnic i la zona euro, elsdos pilarsfonamentals”NATÀLIA MAS-GUIX DIRECTORA GENERAL D’ANÀLISIECONÒMICA

Rajoy també afrontala divisió al seu governNo només al govern de la Generalitathi ha diferències de criteri sobre el ca-mí a seguir. A La Moncloa passa el ma-teix. Mariano Rajoy es troba atrapatentre els ministres que, un cop clarque s’aplicarà l’article 155 per suspen-dre l’autogovern català, el volen demés intensitat o més suau.

Els mitjans públicscatalans planten caraLes direccions i els treballadors dels mit-jans públics catalans –TV3, CatalunyaRàdio i l’ACN– presenten un manifestconjunt pel dret a la informació davantl’amenaça del 155. Ciutadans fa campa-nya perquè els mitjans públics no se sal-vin de la intervenció i siguin acomiadatsalguns dels professionals.

L’exministra socialista deCultura Carmen Alborchva morir ahir, dimecres, ala seva casa de València,als 70 anys, víctima d’unallarga malaltia. Alborch,nascuda a Castelló de Ru-gat (Vall d’Albaida), va for-mar part del govern de Fe-lipe González a partir de1993 i va ser diputada so-cialista al Congrés duranttres legislatures (de la VI ala VIII) per la circumscrip-ció de València. Era autorade diverses obres literàrieson abordava el feminisme,la política i la cultura, i ha-via estat guardonada ambdiverses distincions de laGeneralitat Valenciana,l’última de mans del presi-dent de la Generalitat Va-lenciana, Ximo Puig, i delpresident espanyol, PedroSánchez. Nombroses per-sones, entre elles Sánchezmateix es van sumar ahir ales mostres de condol peldecés d’Alborch. Des delPSC, Miquel Iceta va de-manar que “el seu exempleno es perdi”. ■

RedaccióBARCELONA

Morl’exministrasocialistaCarmen Alborch

Ja va passar a ICV el 2015,quan es va crear el correntCompromís amb la Inde-pendència. Tres anys i migdesprés, la situació es re-peteix amb l’hereva, Cata-lunya en Comú. La creacióde la plataforma Sobira-nistes, liderada per Elisen-da Alamany i Joan JosepNuet, ha obert ferides in-ternes que podrien acabarportant conseqüències. Lamés immediata podria serla destitució d’Alamanycom a portaveu parlamen-tària. I és que la presenta-ció del corrent, dimarts,ha obert discrepàncies quees feien patents en missat-ges públics penjats per di-rigents i militants a lesxarxes, però també en unàmbit intern.

El més evident d’això úl-tim és la carta que la direc-ció de Catalunya en Comú

va enviar a la militànciaahir mateix i en què criticaobertament Alamany.L’acusa d’actuar de mane-ra “poc transparent, elabo-rant el manifest presentatdimarts “al marge dels es-pais de debat i de partici-pació de l’espai polític”. Se-gons la direcció, Catalunya

en Comú s’ha mantingutfidel a l’ideari fundacional ireivindica que són un únicespai “no declaradamentindependentista”. Fontsdels comuns confirmavenahir a aquest diari el ma-lestar a la formació. Notant perquè s’hagi creat laplataforma, sinó, segons

afirmen, per la maneracom s’ha fet. La marxa deXavier Domènec, el mespassat, havia d’obrir unanova distribució al grupparlamentari en què, per asorpresa d’alguns sectors,Alamany era nomenadaportaveu parlamentària,tot i que la seva tasca alParlament no era vistaamb bons ulls per aquestasecció perquè considera-ven que era massa properaa formacions com ara ERCo JxCat. Alamany n’ésconscient i ahir, en decla-racions a RAC1, admetia

que segurament la sevadestitució està sobre lataula. “Assumeixo els cos-tos que pugui tenir, peròaixò també denota que hiha certes dinàmiques quecal canviar”, va dir. Tambéva declar que Domènechva marxar també “esgo-tat” pel tipus de dinàmi-ques que critica ara la pla-taforma Sobiranistes. Ales xarxes socials, les críti-ques també es van fer evi-dents. Alguns, com ara laregidora de Barcelona Ga-la Pin, parlaven directa-ment d’ego i trepisme tot ique sense anomenar di-rectament Alamany. Tam-bé ho va fer, entre d’altres,Marc Bertomeu, exsecre-tari general de Podem aBarcelona, que escrivia:“Anar per lliure en nom dela democràcia és, com amínim, menys democràticque posar el càrrec a dispo-sició d’uns òrgans escollitsdemocràticament. ■

La creació de Sobiranistesposa Alamany a la corda fluixaa La direcció dels comuns critica obertament la portaveu parlamentària, per la manera com s’haposat en marxa la plataforma sobiranista a Ella admet que la seva destitució pot estar a tocar

D. BruguéBARCELONA

Elisenda Alamany compareixent al Parlament ■ ARXIU

“Assumeixo elscostos, però aixòtambé denota que hiha certes dinàmiquesque cal canviar”Elisenda AlamanyPORTAVEU PARLAMENT DELS COMUNS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase