diccionari.de.pesca.2011

8/20/2019 Diccionari.de.Pesca.2011

1/212


2/212


3/212

Diccionari de pesca

Conselleria d’Agricultura,Medi Ambient i Territori

Palma, 2011


4/212

© Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territoridel Govern de les Illes Balears© Universitat de les Illes Balears

Disseny de la coberta: Ludmila RivacobaEdició: octubre de 2011

Maquetació i impressió: Gràfiques RubinesISBN13: 978-84-930810-9-6DL: PM 1514-2011

La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment,inclosos la reprografia i el tractament informàtic, com també la distribuciód’exemplars mitjançant lloguer o préstec, resten rigorosament prohibidessense l’autorització escrita dels titulars del copyright i estaran sotmeses a lessancions que estableix la llei.


5/212

Agraïments

Josep Cerdà i MuletDirector tècnic veterinari de Carpeix Po-llença, SAT, i de Llacunats Dinàmics, SL

Amàlia Grau JofreLaboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura

Jordi Bover i Salvador Joan Rebagliato i NadalCentre de Terminologia TERMCAT

Govern de les Illes BalearsConselleria d’Agricultura, Medi

Ambient i TerritoriCoordinació Joan Carles Torrens CostaCap del Servei de Planificació

Margalida Sastre Moragues Assessora lingüística

ElaboracióFrancesc Riera MunueraBiòleg, especialista en ictiologia

Universitat de les Illes BalearsServei LingüísticGabinet de Terminologia

DireccióRamon Bassa i Martín

CoordinacióM. Magdalena Ramon AndreuGabinet de Terminologia

ElaboracióM. Magdalena Ramon Andreu

Cristina Robles de PedroGabinet de Terminologia

Col·laboracióInés Burguera GarcíasGabinet de Terminologia

Les persones que han participat en el procés d’elaboració d’aquest diccionari:


6/212


7/212

Sumari

Presentació ……........................................................... 9

Introducció ............................................................... 11

Arbre de camp .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... 15

Abreviacions ............................................................. 17

Diccionari ................................................................ 19

Índex de termes catalans .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 153Índex de termes castellans .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 169

Índex de noms científics .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 182

Annex: Peix i marisc que es comercialitza principalment a les illes Balears . . . 185

Índex de noms castellans .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. . 198Índex de noms científics .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. .. 201

Bibliografia .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .... .. 205


8/212


9/212

9

La llengua de la mar

El llenguatge de la mar té una singularitat i riquesa lèxica que pocs co-neixen. Amb l’objectiu de mantenir vius aquests termes, la Conselleriad’Agricultura, Medi Ambient i Territori posa a l’abast de la ciutadaniaaquest diccionari de pesca.

Amb aquest diccionari es tanca una trilogia de publicacions que vàremposar en marxa amb la voluntat de contribuir al coneixement i la difusióde la terminologia agropesquera. Com en els altres dos diccionaris —eld’agricultura i el de ramaderia—, aquest recull de paraules pretén ser tam-bé un reconeixement als pescadors i amants de la mar en general, que han

contribuït al manteniment del llenguatge pesquer.L’edició d’aquests tres volums, dedicats concretament als àmbits del’agricultura, la ramaderia i la pesca, ha estat possible gràcies a la feina demoltes persones. Per això, volem manifestar el nostre sincer agraïment atots els que hi han participat, especialment als tècnics i especialistes de laConselleria, pel seguiment temàtic dels diccionaris, i al Gabinet de Termi-nologia de la Universitat de les Illes Balears, per la gran tasca de síntesi queha dut a terme per a l’elaboració dels tres diccionaris. Estam convençuts

que aquest esforç haurà valgut la pena.Gabriel Company i BauzáConseller d’Agricultura, Medi Ambient i Territori del Governde les Illes Balears


10/212


11/212

11

Introducció

Aquest diccionari s’estructura en set apartats:

• Aquesta introducció, que exposa en general l’estructura del diccionari icom s’ha de consultar.

• L’ arbre de camp, un esquema del contingut del diccionari que en delimi-ta l’abast temàtic, permet classificar-ne els termes i facilita el tractamentdel conjunt de la informació.

• La llista d’abreviacions amb la descodificació corresponent.

• El cos del diccionari, que recull tots els termes ordenats alfabèticament apartir del terme català i numerats correlativament.

• Tres índexs de termes alfabètics, un per al català, un per al castellà i unper als noms científics que apareixen al llarg del diccionari. Cada entradad’un índex alfabètic té un número d’ordre que remet al terme corresponentdel diccionari.

• Un annex : peix i marisc que es comercialitza principalment a les illes Ba-lears.

• La bibliografia , amb la referència a les fonts consultades al llarg del’elaboració del diccionari, classificades en quatre apartats: disposicions le-gals (decrets, ordres i lleis), obres especialitzades (en general, obres temàti-ques divulgatives de l’àmbit de la pesca i branques afins, seguint l’arbrede camp), obres terminològiques (diccionaris especialitzats de l’àmbit de

la pesca i branques afins, seguint l’arbre de camp) i obres lexicogràfiques(diccionaris generals i enciclopèdies).

Estructura i consulta

El Diccionari de pesca conté 1.218 termes catalans i les corresponents

equivalències en castellà sempre que s’han pogut verificar, les categoriesgramaticals corresponents tant dels termes catalans com dels castellans ila definició. Cada terme català va precedit d’un número d’ordre, correlatiu


12/212

12

al llarg del diccionari. A més a més, també inclou les relacions de sinonímiaentre els termes i, quan s’ha considerat necessari, notes de tipus lingüístic ometalingüístic que completen la informació de les entrades.

Lesnotes informen sobre els plurals que poden generar dubtes (com és elcas d’afàs, de boligo d’ormeig ) o sobre l’ús de la denominació (comla mar gran, que s’usa amb l’article literari, ocala, que dóna lloc a expressions com«vaig fer una bona cala» o «vaig fer una cala molt dolenta»); també podenampliar la definició (com, per exemple, aaigües continentals, blanco fluixa), obé indicar la relació d’un terme amb un altre per oposició (com és el cas denegre o de pesca pelàgica). Si s’ha cregut convenient afegir informació addi-cional de natura diferent sobre algun terme, s’han enumerat les notes (comals termes boguera, descobri!o gambí ).

Els termes es presenten, tant al cos del diccionari com als índexs, segonsl’ordre seqüencial dels components (instrument de navegació i no navegació ,instrument de), i segueixen l’ordenació alfabètica discontínua , que evita in-terrupcions en els termes d’una sèrie i segons la qual els espais en blancprecedeixen els signes no alfabètics (principalment apòstrofs i guionets) iels signes no alfabètics precedeixen els signes alfabètics. Exemple:

amarrament

amarrar amarrar de costat amarrar de punta amarratge amollar amollar l’àncora amura amurat –ada a babord amurat –ada a estribord

anar a la fluixa anar a la prima anar al bou

Els substantius es presenten en singular, llevat dels casos dels plurals lexi-calitzats (boleros, cabres o tibants). Els adjectius també es presenten en sin-gular, amb la terminació femenina quan en tenen (batipelàgic –a, pesquer –ao rocós –osa).


13/212

13

Les equivalències en castellà, quan n’hi ha més d’una, apareixen en ordrealfabètic. Exemple:

42 amarra f sin. compl.proís m es amarra f es estacha f es proísm es proízm

Qualsevol classe de cap, cadena o cable metàl·lics usats peramarrar una embarcació a terra o a un altre vaixell.

Cal dir que quan un terme català no presenta l’equivalència corresponenten castellà és perquè o bé no existeix o bé no se n’ha pogut verificar unaequivalència fiable.

En relació amb elssinònims, els termes catalans considerats sinònims ab-soluts es remeten l’un a l’altre amb l’indicatiu sin. El sinònim que per ordrealfabètic apareix en primer lloc agrupa la definició, les equivalències i la

nota, si en té. Exemple:

838 palangre de mig anfós m sin.palangre de mitja borderam

Palangre amb els hams de mida mitjana amb què es pesquen pà-gueres, dèntols, cànteres, congres, cap-roigs i, en general, tot tipusde peix de fons.

839 palangre de mitja borderam sin. palangre de mig anfós m

En canvi, quan un sinònim s’ha considerat preferent, els sinònims com-plementaris ( sin. compl.) hi remeten amb l’abreviaturaveg.En aquest cas, elsinònim principal és el que duu tota la informació, inclosa la indicació delssinònims complementaris. Exemple:


14/212


15/212

15

Arbre de camp

Arts

Tipus d’arts Parts de les arts

Tipus de pesca

Embarcacions de pesca

Tipus d’embarcacions Parts de les embarcacions

Oficis

Comercialització de la pesca

Navegació

Ports i costes

Infraestructures i instal·lacions Règim jurídic i normativa Senyalització

Geografia física

Fenòmens atmosfèrics

Malalties dels peixos*

Malalties comunes Malalties dels peixos de declaració obligatòria segons l’Orga-

nització Mundial de la Salut

* Tot i que no són termes pròpiament de pesca ni de navegació, per coherència amb elDic-cionari de ramaderia, s’han introduït les malalties dels peixos més comunes, que són poques, iles de declaració obligatòria. Cal tenir en compte que la majoria de les malalties de declaracióobligatòria no són habituals a la mar Mediterrània, ja que afecten espècies d’aigües dolces oespècies que habiten altres mars.


16/212


17/212

17

Abreviacions

m substantiu masculí

f substantiu femení m i f / m y f substantiu masculí i femení m o f substantiu masculí o femení m pl substantiu masculí plural f pl substantiu femení pluralv tr verb transitiuv intr verb intransitiuv pron verb pronominalv tr/prep verb transitiu o preposicional

loc locucióadj adjectiuinterj interjecció

sin. sinònim sin. compl. sinònim complementariveg . vegeu

NC nom científic

sgl sigla

es castellà


18/212


19/212

19

1 a bordloc es a bordoloc

A dalt de l’embarcació.

2 aba càm sin. compl. cànem de Manila mes abacámes cáñamo de Manilam

Fibra vegetal lleugera, elàsticai resistent, extreta de la plantaMusa textilis i que s’utilitza perfer cordes i cables marítims.

Nota: El plural d’abacà és aba-càs.

3 abalisamentm

es abalizamientomes balizamientom

Conjunt de senyals disposatsper indicar els perills que s’hand’evitar i la ruta que s’ha deseguir.

4 abalisarv tr es balizarv tr

Senyalar amb balises per indi-car els llocs perillosos i la rutaque s’ha de seguir.

5 abarloamentmes abarloamientom

Acció d’abarloar.

A

6 abarloarv tr veg. atracar de costat v tr

7 abarloarv tr veg. atracar en andana v tr

8 abarrotarv tr es abarrotarv tr

Carregar una embarcació apro-fitant tot l’espai de càrrega.

9 abatimentmes abatimientom

Desviació d’una embarcaciócap a sotavent per efecte delvent.

10 abatre’sv prones abatirv intr es caerv tr

Desviar-se del rumb, una em-barcació, cap a sotavent perefecte del vent.

11 abordarv tr

es abordarv tr Topar, una embarcació, ambuna altra, voluntàriament oinvoluntàriament.

12 abordarv intr veg. atracarv intr


20/212

20

Peça allargada i plana, de fus-ta o de plàstic, acabada en

punxa per una banda, i perl’altra, en forca, o acabada enforca per les dues bandes, enla qual s’emmagatzema fil, ique serveix per armar o adobarles xarxes.

19 agulla nàutica f sin. compl. compàsmes aguja f es compásm

Instrument d’orientació basaten les propietats dels imants,emprat en les embarcacionsper determinar la direcció delmeridià magnètic i tenir unalínia de referència a partir dela qual es pugui comptar elrumb.

20 agullera f

Art de pesca semblant al sardi-nal, però de malla més estretai sense bornois, que s’utilitza

per pescar agulles.Nota 1 : Actualment en desús.

Nota 2 : Se solia calar rodejantel peix en indrets de poc fonsperquè l’ormeig fes alt i baix, jaque les agulles es mouen propde la superfície.

21 aigües continentals f pl sin. compl. aigües superficials f pl

13 abossarv tr es abozarv tr

Subjectar una embarcaciómitjançant una bossa.

14 adobarv tr es adobarv tr

Reparar de manera acuradaels forats i enganxalls d’una xarxa amb agulla i fil.

15 afàsmes faz f

Peça de malla en forma d’em-but per on entra el peix o elmarisc a la nansa i que potser de material diferent comel jonc, l’aladern, el fiferro o elplàstic.

Nota 1 : L’obertura ampla del’afàs queda situada cap al’exterior de la nansa i l’estretacap a l’interior.

Nota 2 : El plural d’afàs ésafassos.16 aferrarv tr

veg. enrocar v tr

17 afitorarv tr veg . fitorar v tr

18 agulla d’armar f es aguja f

abossar


21/212

21

25 aigües superficials f pl veg. aigües continentals f pl

26 aigües territorials f pl veg. mar territorial f

27 alatxera f es alachera f

Art de pesca semblant al sar-dinal, però de malla més clara,constituït per xarxes de telesrectangulars, que s’utilitza perpescar alatxa.

28 alçar v tr veg. llevar v tr

29 aleví mes alevín m

Peix que, acabada la meta-morfosi de la larva, adquireixla morfologia d’un adult, peròque en pot diferir en la colora-ció i les proporcions corporals.

30 alga f

es alga f

Planta tal·lòfita clorofil·làcia,aquàtica o, en alguns casos,de llocs humits, desproveïdade fulles, arrels, vasos i flors.

Nota: A les illes Balears, de ma-nera generalitzada en l’àmbit

mariner, s’anomena alga auna fanerògama marina, la posidònia.

es aguas continentales f pl es aguas superficiales f pl

Masses líquides, d’origen na-tural o artificial, formadesper aigües dolces superficials osubterrànies, procedents gene-ralment de les precipitacions.

Nota: Són aigües continentalsels embassaments, els rius, elsestanys, les basses, els safa-reigs, etc.

22 aigües del port f pl es aguas del puerto f pl

Espais marítims o fluvials, deli-mitats per a cada port, en quèes pot fondejar, varar o treureembarcacions.

23 aigües exteriors f pl es aguas exteriores f pl

Aigües marítimes sota la juris-dicció i la sobirania de l’Estatsituades fora de les línies de

base establertes per aquest.

24 aigües interiors f pl es aguas interiores f pl

Aigües situades a l’interior dela línia de base establerta perl’Estat, d’acord amb el dret in-ternacional, per mesurar lamar terr itorial, i les situadesa l’interior de ports i marines.

alga


22/212

22

35 almadrava f veg. tonaira f

36 almadrava de vista f es almadraba de tiro f es almadraba de vista f

Art de pesca semblant a unart de platja amb suros a dalti ploms a baix, utilitzat per a lapesca de tonyina i altres pelà-gics com la cirviola, que es calaprevi avís de la proximitat delspeixos, els quals, un cop envol-tats, són arrossegats tibant la xarxa.

Nota: Actualment en desús.

37 almadravilla de fons f veg. tonaira f

38 almadravilla de vol f

Ormeig destinat a la pesca dela tonyina, similar a l’almadra-villa de fons, que es cala a laderiva amarrat a la popa de

l’embarcació, mantenint-loen aigües mitjanes, prop de lasuperfície, amb boies o bor-nois.

Nota: Actualment és un art ca-lat esporàdicament.

39 alta mar f sin. compl. mar gran f es alta mar f

31 alga morta f

Conjunt de dipòsits de fu-lles mortes de posidòniaque els corrents agrupen enels fons d’arena.

32 algarm sin. compl. alguer mes algarm

Lloc on abunda l’alga.

Nota: A les illes Balears tambépot fer referència als boscos ials cúmuls de posidònia.

33 alguermveg. algar m

34 almadrava f es almadraba f

Art de pesca complex que faalt i baix, constituït per diver-ses xarxes ben reforçades ide mallatge variat que es calenprop de la costa en forma de

laberint per capturar princi-palment tonyines.

Nota: Hi ha molta confusióamb aquesta denominació,atès que en alguns indrets deles illes Balears s’anomena aixíla tonaira, també conegudacom almadravilla de fons o solta grossa.

alga morta


23/212

23

44 amarra de proa f es amarra de proa f es largo de proam

Amarra donada des de la proad’un vaixell, cap envant, lliga-da al moll.

45 amarra de través f es amarra de castillo f es amarra de través f

Amarra donada perpendi-cularment a la línia de proa-popa del vaixell.

46 amarrada f veg. amarratge m

47 amarrament mveg. amarratge m

48 amarrarv tr esamarrarv tr

Subjectar una embarcació aun moll, a un altre vaixell, auna balisa, per mitjà d’ànco-

res i cadenes o cables.49 amarrar de costat v tr i intr

veg. atracar de costat v tr

50 amarrar de puntav tr i intr veg.atracar de punta v tr

51 amarratge m sin. compl.amarrada f sin. compl.amarrament mesamarradura f

Espai marítim enfora de lacosta.

Nota: El termemar gran sempreva acompanyat de l’articledeterminat,la mar gran.

40 altina f

Promontori del fons a la zonainfralitoral, sorgit pel creixe-ment centenari o mil·lenari demates de posidònia.

41 altina f

Elevació del fons en aigüesmés profundes on sol abundarla pesca.

42 amarra f sin. compl. proís mes amarra f es estacha f es proísmes proízm

Qualsevol classe de cap, cade-na o cable metàl·lics usatsper amarrar una embarcació aterra o a un altre vaixell.

43 amarra de popa f es amarra de popa f es largo de popam

Amarra donada des de la popad’un vaixell, cap enrere, lligadaal moll.

amarratge


24/212

24

56 amurat –ada a estribordloc es amurado –da a estriborloc es amurado –da por estriborloc

Dit de l’embarcació que nave-ga rebent el vent per estribord.

57 anar a la fluixa v intr sin. pescar a la fluixav tr

Anar a pescar amb la modali-tat de la fluixa.

58 anar a la prima v intr veg. fer la prima v tr

59 anar al bou v intr sin. pescar al bou v tr

Anar a pescar a l’arrossega-ment amb l’art del bou.

60 àncora f sin. compl . ferro mes ancla f es áncora f

Peça de ferro o d’acer, gene-

ralment amb dos braços, que,fermada a l’extrem d’una cade-na, cap o cable, i degudamentfondejada i clavada al fons,serveix per impedir que unaembarcació sigui enduta pelvent o pels corrents.

Nota: Com que la majoriad’àncores són de ferro, hi hael costum, en l’àmbit mariner,d’anomenar-la ferro.

es amarrajemes amarrem

Acció i efecte d’amarrar.

52 amollarv tr i intr sin. compl. arriar v tr sin. compl. filarv tr es amollarv tr es arriarv tr es filarv tr es largarv tr

Deixar anar progressivamentuna corda, una cadena, un arto un ormeig sense deixar desubjectar-los.

53 amollar l’àncora v tr sin. tirar l’àncora v tr

Deixar anar l’àncora al fons dela mar per deturar l’embarca-ció i fondejar.

54 amura f es amura f

Part dels costats d’una embar-cació on aquesta comença afer-se més estreta per formarla proa.

55 amurat –ada a babord loc es amurado –da a baborloc es amurado –da por baborloc

Dit de l’embarcació que nave-ga rebent el vent per babord.

amollar


25/212

25

66 andana f es andana f

Filera de capcers o d’ormeigs,com nanses o llences, fondejats en sèrie per pescar.

Nota: Les andanes de capcerss’usen per atreure les llam-pugues i fer un bol rere l’altrea cada capcer, sense perdretemps entre i entre.

67 andana f es andana f

Conjunt d’embarcacions depesca abarloades les unes ambles altres.

68 anella f sin. compl. armella f es cáncamo m

Peça de metall en forma decèrcol, clavada a la coberta o ala banda de l’embarcació, queserveix per fermar-hi caps.

69 anèmia infecciosa del salmó f es anemia infecciosa del salmón f

Malaltia infecciosa del salmóde l’Atlàntic ( Salmo salar ), cau-sada per un virus Orthomyxoviri-dae, que es caracteritza princi-palment per una anèmia greu,

brànquies pàl·lides, exoftàl-mia, abdomen dilatat i petè-quies a la cambra ocular.

61 ancorar v tr sin. compl. fondejar v tr

es anclar v tr es ancorar v intr esfondear v tr

Assegurar una embarcacióamb l’àncora.

62 ancorar v intr sin. compl. fondejar v intr es anclar v intr es fondear v intr

Tirar l’àncora a l’aigua i deixaranar la cadena o el cap neces-sari perquè s’agafi al fons isubjecti l’embarcació.

63 ancoratge mes anclaje m

es fondeo m

Acció d’ancorar una embarca-ció.

64 ancoratge m sin. compl.punt d’ancoratge mes ancladero mes anclaje mes fondeadero m

Lloc adient per mantenir unaembarcació ancorada.

65 ancorer –a m i f es ancorero – ra m y f

Persona que construeix àncores.

anèmia infecciosa del salmó


26/212

26

74 aparellmes aparejo de pescam

Estri de pesca amb hams, sen-se xarxa armada amb ralingueso cordes.

Nota: Es poden considerartambé aparells alguns estris depesca com el rall de cigales i elsalabre.

75 aparellmes aparejom

Conjunt de l’arboradura, leseixàrcies i les veles d’una em-barcació que serveix per im-pulsar-la valent-se de la forçadel vent.

76 aparell llatí mesaparejo latinom

Aparell compost d’antenes iveles llatines.

77 aparellamentm

es aparejamientomConjunt de preparatius que esrealitzen en una embarcacióper deixar-la a punt de nave-gar.

78 aparellarv tr es aparejarv tr

Proveir una embarcació de l’ei- xàrcia, els arbres, les vergues i

Nota: És una malaltia de de-claració obligatòria segons

l’Organització Mundial de laSanitat Animal.

70 anguilera f es nasa anguilera f

Nansa que serveix per pescaranguiles.

71 anisakismesAnisakism

Gènere de nematodes de la fa-mília Anisakidae, que viuen coma paràsits en el tub digestiu degrans mamífers marins i quefan servir alguns crustacis, ce-falòpodes i peixos marins coma hostes intermediaris en els di-versos estadis larvaris.

Nota: Els éssers humans podenser hostes accidentals de l’ani-sakis si ingereixen peix parasitatpoc cuinat o cru.

72 ansalmCadascun dels cordons queaguanten la xarxa i la subjec-ten a l’armatge.

73 antena f es entena f

Verga de la vela llatina fixadaobliquament a l’arbre de l’em-barcació, composta pel car i lapena.

anguilera


27/212

27

Conjunt d’arbres i pals de fus-ta o de metall que duu una

embarcació per suspendre lesveles que la propulsen.

84 arborarv tr es arbolarv tr

Posar l’arboradura d’una em-barcació.

85 arbrem sin. compl. palmes árbolmes mástilmes palom

Cadascun dels pals rodons fi- xats en una embarcació méso menys perpendicularment ala quilla, destinats a sostenirles veles i les vergues, especial-ment els d’una embarcació depesca.

86 arbre mestremes árbol mayormes palo mayorm

Arbre principal de l’embarca-ció, generalment el més alt.

87 arbre secmes palo secom

Arbre sense veles.

88 arbret mGorgònies de diferents espècies.

les veles i deixar-la a punt denavegar.

79 apedaçarv tr

Posar pedaços de xarxa peradobar ràpidament un foratgran d’un art.

80 aqüícolaadj es acuícolaadj

Dit de l’animal o el vegetal queviu en un medi aquàtic.

81 aqüicultura f es acuicultura f

Conjunt de tècniques per criar,reproduir i cultivar espèciesaquàtiques, animals i vegetals,amb finalitats comercials o derepoblació.

Nota: També són molt impor-tants les finalitats científiquesde l’aqüicultura, aplicades,per exemple, a la recerca de

substàncies anticancerígeneso a l’estudi de la fisiologia ani-mal.

82 arborada f veg.arboradura f

83 arboradura f sin. compl. arborada f es arboladura f

arbret


28/212

28

94 arenós –osa adj esarenoso – sa adj

Dit del sòl amb molta d’arena.

95 argolla f es argolla f es argollón m

Anella de ferro que serveix peramarrar les embarcacions.

96 argue m sin. compl. cabrestant mes árgano mes cabrestante m

Torn de tracció de tambor ver-tical sobre el qual s’enrotlla uncable que serveix per moure oalçar grans pesos.

97 arguenell m

Peça de fusta amb una politjaa l’extrem, instal·lada a la proad’una embarcació menor, queserveix per llevar l’àncora, per

llevar una xarxa o per repassarun cap.

Nota: Actualment en desús pera feines de pesca.

98 arguenell mveg. cigala f

99 arjau m sin. compl . canya del timó f es caña del timón f

89 àrea escombrada f es área de barrido f

Superfície pentinada pels artsd’arrossegament en relacióamb el rendiment de pesca,que es calcula tenint en comp-te la velocitat d’arrossega-ment, l’eficiència i l’oberturahoritzontal de les xarxes.

90 àrea protegida f veg. espai natural protegit m

91 arena f sin. compl. sorra f es arena f

Conjunt de petits grans que

provenen de la disgregació deles roques i de la degradacióbioclàstica.

Nota: Hi ha diferents tipusd’arena segons la granulome-tria i la procedència.

92 arenal m

sin. compl. sorral mesarenal m

Platja o vorera de mar plenad’arena acumulada.

93 arengader –a m i f

Persona que ven arengades.

àrea escombrada


29/212

29

104 armar els remsv tr

Posar els rems en els escàlemsen disposició de remar.

105 armar la canyav tr

Posar la ginya i l’ham a la ca-nya per pescar.

106 armar la xarxav tr

Disposar la xarxa per pescarreforçant-hi les vores ambfil més gruixat, posant-hi ra-lingues proveïdes de suros,ploms, cordes i reforços.

107 armatgemveg.ralinga f

108 armella f veg. anella f

109 arpeta f

Ormeig de pesca consistent enuna perxa llarga que té, en unextrem, quatre hams grossoslligats amb una corda.

110 arpiómes arpiónm

Cadascuna de les dues o qua-tre llargàries en què es pot divi-dir una peça de xarxa.

111 arpó mesarpónm

Peça de fusta que s’encastahoritzontalment a la part su-

perior del timó i serveix de mà-nec per governar-lo.

100 armada f sin. compl. cameta f es sedal con anzuelom

Guarniment de la canya depescar format per ham i llinya,o bé per llinya, pèl de cuca iham.

101 armallmes trasmallom

Cadascuna de les teles de ma-lla ampla i fil gruixat dels tre-malls i boleros de baix.

102 armar v tr sin.enferir v tr

Lligar un ham a un braçol, auna ginya, etc.

103 ar mar v tr

es armarv tr Guarnir una embarcació, unormeig o els rems de maneraque quedin llests per al seu ús.

Nota: L’acció contrària ésdes-armar.

arpó


30/212

30

116 arqueig netm sin. compl. tonatge de registre

net m sin. compl.tonatge net m sgl TRN mesarqueo neto mestonelaje de registro netomes tonelaje netom

Arqueig d’un vaixell sense teniren compte els espais obertsi els espais necessaris per alsserveis.

117 arqueig totalm sin. compl.tonatge brut m sin. compl.tonatge de registre

brut m sgl TRBmes arqueo brutomes tonelaje brutomes tonelaje de registro brutom

Arqueig d’un vaixell comprèsentre el pla i la coberta d’ar-queig més el de tots els espaistancats situats damunt aques-ta coberta, sense tenir en

compte els tancs de llast.Nota: Es correspon amb lagrandària total del vaixell.

118 arquejarv tr es arquear v tr

Determinar la capacitat en vo-lum d’una embarcació.

Ormeig de pesca consistenten una barra de ferro o d’acer

proveïda, en un extrem, depues dirigides cap enrere, lesquals impedeixen que la pre-sa es desclavi un cop enfilada,que s’utilitza principalmentper a la pesca de peixos grans.

112 arponarv tr esarponearv tr

Ferir un peix amb l’arpó.

113 arponer –am i f esarponero –ram y f

Persona que pesca amb l’arpó.

114 arqueigm sin. compl. tonatge mes arqueajemes arqueamientomes arqueomes tonelajem

Capacitat de càrrega d’un vaixellexpressada en volum, tenint en

compte el volum d’aigua quedesplaça.

115 arqueigm sin. compl. tonatge mesarqueajemesarqueamientomes arqueomestonelajem

Capacitat d’aprofitament co-mercial d’un vaixell.

arponar


31/212

31

126 art m sin.art de pescames artem o f

Nom genèric d’un ormeig for-mat per diferents tipus de xarxa.

Nota: És un terme difícil dedefinir amb precisió; fins i totalguns ormeigs d’ham s’hanconsiderat com a art, com arael palangre.

127 art m

Ormeig de xarxa tipus xàve-ga, destinat principalment ala pesca del gerret, que es co-mença a amollar des de terraamb una embarcació i quetambé es cobra des de terra amà.


128 art d’arrossegamentm sin. compl.art de ròssec m

es arte de arrastre f Art d’encalç en forma d’embutque, arrossegat pel fons de lamar, captura tots els animalsque troba al pas, els quals sónretinguts en la part final.

Nota: Són arts d’arrossega-ment el bou i elgànguil .

119 arrecerarv tr es abrigarv tr

Resguardar una embarcaciódel mal temps.

120 arrecerar-se v pron sin.redossar-se v pronesabrigarse v prones guarecersev pron

Situar-se, una embarcació, arecer dels corrents o del vent.

121 arreumveg.ormeig m

122 arriarv tr veg.amollar v tr i intr

123 arribada f esarribada f

Acció d’arribar una embarca-ció al port.

124 arribarv intr es arribarv intr

Dur una embarcació fins alport o fins a la vorera.

125 arrossegarv tr sin. tirar v tr es arrastrarv tr es tirarv tr

Acció d’estirar l’art del bou des-plaçant-lo pel fons per pescar.

art d’arrossegament


32/212


33/212

33

per a la pesca del gerret, en de-terminats indrets.

142 assecar v tr es secarv tr

Deixar les xarxes de cànem, decotó o d’una altra fibra na-tural esteses vora la mar perassecar-les i evitar que es po-dreixin.

Nota: Actualment encara s’as-sequen algunes xarxes per faci-litar-ne la manipulació i la cai-guda de les algues o la brutíciaque s’hi enganxen calades a lamar.

143 assocarv tr esazocarv tr

Estrènyer bé els caps.

144 astacicultor –am i f es astacicultor –ram y f

Persona que es dedica a la cria

de crancs i altres crustacis.145 astacicultura f

es astacicultura f

Conjunt de tècniques per criari reproduir crancs i altres crus-tacis amb finalitats comercials,científiques o de repoblació.

146 atracada f sin. compl. atracament m

Art primitiu d’encerclament iarrossegament, amb un gran

cóp central i dues cames llar-gues, una de les quals s’aguan-ta a la platja amb una cordamentre des de la barca es vacalant la xarxa en semicerclei s’amolla el cóp, moment enquè es torna cap a terra allibe-rant l’altra cama a l’aigua i, totseguit, en arribar a la vorera, escobren a mà les dues cames almateix temps, fins a treure elcóp amb el peix.

138 art de ròssecmveg. art d’arrossegamentm

139 art del boum

veg. boum140 art halièutica f

sin. halièutica f es haliéutica f

Art de la pesca.

141 artet m

Xarxa de pesca tipus xàvega,similar a l’art de platja peròmés reduït, que, a diferènciad’aquest, és salpat des d’unabarca i serveix per pescar peixde fons de mida petita i mitja-na en aigües litorals.

Nota: Actualment en desús,atès que està normativamentprohibit, amb l’excepció de

atracada


34/212

34

151 atracar de punta v tr sin. compl. amarrar de punta v tr

i intr esamarrar de puntaesatracar frontalmente

Atracar fent que l’embarcacióquedi perpendicular al moll,de popa a ell i sense besar-lo.

152 atracar en andana v tr sin. compl.abarloar v tr esabarloarv tr

Atracar una embarcació alcostat d’una altra, de maneraque només quedin separadesper les defenses.

153 autoritat portuària f es autoridad portuaria f

Òrgan amb jurisdicció i com-petència per gestionar un porto un conjunt de ports.

154 avaluació d’estocs f es evaluación de stocks f

Determinació de la quantitatpotencial de peix present enun moment determinat en unaàrea de pesca.

155 avantplatja f es antecosta f

es anteplaya f

es atracada f es atraque f

Operació d’atracar.

147 atracador m sin. compl. punt d’atracada mes atracaderomes atraquem

Lloc per atracar-hi embarcaci-ons.

148 atracament mveg. atracada f

149 atracar v tr sin. compl. abordar v intr es abordarv tr

es atracar v tr Col·locar una embarcació ar-ran d’un moll, d’un carrega-dor o d’una riba adequada,subjectant-l’hi, o abarloar-laa una embarcació amarrada,fermant-l’hi.

150 atracar de costat v tr sin. compl. abarloar v tr sin. compl. amarrar de costat v tr

i intr es amarrar de costadoes atracar de ladoes atracar lateralmente

Atracar fent que el vaixell besi elmoll o el carregador, de maneraque la crugia hi quedi paral·lela.

atracador


35/212

35

Zona sempre immergida d’unaplatja, situada per sota del ni-

vell de la baixamar.156 avarada f

sin. compl.avaramentm sin. compl. varada f es botadura f

Acció i efecte d’avarar una em-barcació.

157 avaramentmveg. avarada f

158 avarar v tr sin. compl.tirar a la mar v tr sin. compl. vararv tr esbotar v tr

avellanó

Posar en mar una embarcacióquan ja està acabada de cons-

truir o d’adobar.159 avellanóm

Comunitat pròpia d’indrets dela plataforma continental ambuna bona circulació de l’aigua,formada per algues roges delgènerePeyssonnelia i algues ro-

ges carbonatades.Nota: Les algues roges car-bonatades s’anomenen grenc en l’àmbit pesquer imaërl enl’àmbit científic.


36/212


37/212

37

Aparell de suspensió compostper anells metàl·lics concèn-

trics, que permet als objectesadquirir moviments en tots elssentits i conservar la posicióhoritzontal, sigui quina sigui lainclinació del vaixell.

172 balandróm sin. velella f es velerom

Hidrozou colonial surantproveït d’una mena vela, quees desplaça segons el vent ique, quan s’acumula en gransquantitats en platges, es recullper utilitzar-lo sec i esclafatcom a grumeig per a la pescaamb canya de peix d’escata.

173 balenermesballenerom

Embarcació destinada a lacaptura de balenes.

174 balener –am i f

es ballenero –ram y f Persona que es dedica a lapesca o la comercialització debalenes.

175 balisa f es baliza f

Senyal, fix o flotant, a terra oen mar, que serveix per indicarperills, per marcar les caracte-

bon temps, es diu, popular-ment, que «la mar va buida »;

quan fa mal temps, en canvi,es diu que «la mar va plena ».

167 balançm sin. balanceigm sin. brandada f es balance mes balanceom

Moviment transversal d’unaembarcació quan, per efectede les ones, oscil·la cap a unabanda i cap a l’altra.

168 balança f sin. compl. trapezi mesbalanza f

Ormeig de pesca consistent enun travesser, d’acer o de fusta,fixat pel centre a una llinya, decada un dels dos extrems delqual penja una cameta ambun ham.

169 balanceigm

sin. balanç m170 balancejarv intr

sin.brandarv intr es balancearv intr

Moure’s oscil·lant a l’un costat ia l’altre de la posició d’equilibri.

171 balancí mes balancínm

balisa


38/212

38

Balisa que emet senyals radio-elèctrics.

182 bambúm sin.canya d’indis f es bambúmes caña de indias f

Canya d’origen exòtic, moltusada abans de la utilitzacióde canyes de fibra sintètica perfer canyes de pescar, mànecsde salabre i gambaners, mà-necs de ganxo i altres estris depesca.

Nota: Actualment usada en lapesca de grumeig amb canya oen la pesca amb canya de suretdes de la vorera.

183 bancmes banco mesmajalm

Conjunt d’animals marins dela mateixa espècie que s’agru-pen en determinades èpoques

de l’any.184 banc de pescam

es banco de pescam

Zona especialment apta pera la captura de determinadesespècies.

185 banda f sin. cama f

rístiques de la zona en què na-vega una embarcació, etc.

176 balisa acústica f es baliza acústica f

Balisa constituïda per unaboia petita, aparells de detec-ció i un emissor de ràdio, ques’utilitza en localitzacions sub-aquàtiques.

177 balisa d’interdicció f es baliza de prohibición f

Balisa que indica l’existènciad’un escull o d’un perill de qual-sevol classe.

178 balisa flotant f esbaliza flotante f

Balisa constituïda per unaboia amb forma i color dife-rent segons el que indiqui, an-corada amb un mort.

179 balisa lluminosa f

es baliza luminosa f Balisa que emet senyals òptics.

180 balisa radar f es baliza radar f

Balisa que reflecteix el senyalradar que hi incideix.

181 balisa radioelèctrica f esbaliza radioeléctrica f

balisa acústica


39/212

39

190 barba f

Tall que delimita l’acabamentdels prats de posidònia i el co-mençament dels fons detríticsde plataforma.

Nota: És una zona molt bonaper a la pesca del moll amb xarxes.

191 barbada f

Escaló soscavat per davall queforma la posidònia al llarg dela línia de separació amb unaltre tipus de fons en créixer asobre els seus rizomes.

Nota: Aquest terme prové del’aspecte que prenen les fullesde la posidònia que pengenquan estan elevades.

192 barca de bou f sin. barca del bou f sin. compl. bou mes bou m

Embarcació d’arrossegamentdestinada a la pesca amb l’artdel bou.

193 barca de palangre f veg.llaüt palangrer m

194 barca del bou f sin. barca de bou f

Cadascuna de les dues pecesde xarxa unides al cóp, pròpi-

es de l’art del bou i altres artssemblants.

186 banda f sin. compl.costat mes banda f es costadom

Cadascuna de les dues meitatssimètriques en què es divideixuna embarcació en seccio-nar-la longitudinalment.

187 bandada f es bandazom

Tombada brusca d’una em-barcació cap a un dels seuscostats.

188 banqueta f es banco de popames bandínm

Banc estret situat a popa d’al-gunes embarcacions, on gene-

ralment s’asseu el patró.189 banyera f

es bañera f

Cavitat descoberta d’algunesembarcacions menors, on solanar el patró i des d’on manejal’arjau.

barca del bou


40/212

40

dèrmics rugosos al tacte i sónde consum humà.

Nota: Antigament eren consi-derats de baixa qualitat.

200 batimetria f es batimetría f

Estudi i determinació de lesprofunditats marines per sotadel nivell de les aigües.

201 batipelàgic –aadj es batipelágico –caadj

Relatiu o pertanyent a la zonadel domini pelàgic situadaentre els 500 i els 2.500 m deprofunditat, per davall del lí-mit de penetració dels rajoslluminosos.

202 batiportmes cuartelm

Tapadora de fusta o de metalld’una escotilla.

203 batuda f

Tremall que s’amolla silenci-osament en cercle o bague- jant, principalment al vespre,i, un cop calat, es fa molt derenou batent l’aigua amb elsrems, colpejant el vaixell amb

els peus o, fins i tot, llançantpedres, per espantar el peix ifer-lo topar amb la xarxa.

195 barquerolm

Llaüt per pescar amb xarxesenfora de la vorera.

196 barra f

Límit de la plataforma conti-nental al començament de lafonera o el talús continentalon sol abundar la pesca.

Nota: Per definir aquesta zona,en l’àmbit pesquer, s’utilitzatambé el castellanismecanto.

197 barret m sin. compl.cap de mortmes sombrerom

Peça de fusta que va col·locadaa la testa de la roda de proa d’al-gunes embarcacions de pesca.

198 barriola f es manga f

Bossa de xarxa o mànega de

roba cosida a un cèrcol queserveix per pescar especial-ment crustacis.

199 bastina f sin. peix bastinal m

Nom amb què es designen po-pularment els peixos selaciscom els taurons, les rajades,les ferrasses, etc., que en gene-ral tenen la pell amb denticles

barquerol


41/212

41

208 bentònic –aadj es bentónico –caadj

Relatiu o pertanyent al bentos.

209 bentosmes bentosm

Conjunt d’éssers marins od’aigües dolces que, dotats demoviment o no, habiten sobreel fons.

210 beta f es beta f

Xarxa rectangular d’una solatela.

Nota: És molt utilitzada per ala pesca del moll.

211 beta f

Embarcació petita, de fonspla, amb una roda a proa iuna altra a popa, usada en in-drets calms i protegits.

212 biocenosi f sin. comunitat biòtica f es biocenosis f escomunidad biótica f

Conjunt d’organismes animals ivegetals que habiten un biòtop.

213 biomassa f es biomasa f

Nota: Està pràcticament en de-sús; s’hi agafaven reigs, mar-

bres, oblades, bogues, sorells,pelaies, llisses, salpes, etc., se-gons el tipus de xarxa emprada.

204 batuda f es gualdrapazom

Topada de les veles contra elspals o contra l’eixàrcia, especi-alment quan s’ha aturat el ventperò continua la marejada.

205 bau mesbao m

Cadascuna de les peces trans-versals que sostenen la coberta

d’una embarcació.206 baveróm

Manat d’algues, seques o fres-ques, o de xarxa apilotada, im-pregnat de diferents producteso substàncies, que es posa alfons de la mar per atreure elpuu.

207 bengala f esbengala f

Artifici compost de sofre, ni-trat de potassi, sulfur d’anti-moni i altres productes, que,en cremar-se, emet llum.

biomassa


42/212


43/212

43

225 bolitger –am i f es bolichero –ram y f

Persona que pesca amb bolig.

226 bolitjada f es bolichada f

Calada de bolig.

227 bolitjada f

Peix capturat amb una tiradade bolig.

228 bol·lardmes bolardom

Peça de ferro de fosa o d’acerde forma cilíndrica, amb unaprominència que mira cap aterra a la part superior per im-pedir que s’amollin del moll lesembarcacions que tenen amar-res acabades en una gassa.

229 bonamiosi f es bonamiosis f

Malaltia parasitària de les os-tres, principalment de les espè-ciesOstrea edulis i Ostrea chilen- sis, causada perBonamia ostreae i Bonamia exitiosa, que es carac-teritza, si hi ha símptomes i le-sions visibles, per una descolo-ració groguenca i lesions a lesbrànquies i el mantell.

guera, el jonquiller o l’artet,entesa com a pesca completa.

Nota: Així, es fanbols de llampuga,bols de jonquillo, bols de gerret, etc.

221 bolero de baixm sin.tresmall del bolerom

Joc de tres xarxes rectangulars,dues d’exteriors, de malla cla-ra, i una d’interior, de mallaespessa, disposades com untresmall.

222 bolero de daltm

Xarxa rectangular armadaamb els suros i de malla espes-sa fixada a la part superior delbolero de baix.

223 bolerosm pl

Art de pesca de fons formatper dos tipus de xarxa, el bole-ro de baix o tresmall del boleroi el bolero de dalt.

224 boligm

Art de platja de menors dimen-sions que un art o xàvega.

Nota 1 : El plural debolig és bo-ligs o bolitjos.

Nota 2 : La diferència principalentre l’artet i el bolig és que elbolig es cobra des de terra.

bonamiosi


44/212

44

Vora superior del costat d’unaembarcació.

236 bordada f sin. compl. bord mesbordada f es bordom

Camí que fa una embarcacióentre dues virades, de maneraque avança en ziga-zaga.

237 bordatgemveg.borda f

238 bordejarv intr sin. compl.bordonejar v intr es bordear v intr es dar bordadasv tr

Navegar contra vent fent bor-dades.

239 bordonejar v intr veg.bordejar v intr

240 bornarv intr sin. compl. bornejar v intr

es bornearv intr Girar, una embarcació fonde- jada, entorn de l’àncora o delmort on està amarrada per laproa, a causa del canvi de di-recció del vent o del corrent.

241 bornarv intr veg. brivarv intr

Nota: A la llista de malaltiesde declaració obligatòria a la

Unió Europea i a l’Organitza-ció Mundial de la Salut, publi-cada al BOE, aquesta malaltiaapareix amb els noms d’infecció per Bonamia ostreae iinfecció per Bonamia exitiosa.

230 bonitolera f sin.solta bonitolera f

Solta amb la llum de mallaadequada per pescar bonítol ialtres petits túnids, com la mel-va o la bacoreta, i caràngids,com la cirviola o la palomida.

231 bord m

es bordomL’embarcació mateixa.

232 bord mes bordom

Costat d’una embarcació.

233 bord mveg. borda f

234 bord mveg.bordada f

235 borda f sin. compl. bord m sin. compl. bordatge mes borda f

bonitolera


45/212


46/212

46

255 boumveg. barca de bou f

256 bou huelvanom

Art de bou de bandes llarguesen què la gola no enlaira gaire.

Nota 1 : S’utilitza al litoral me-diterrani peninsular i a les illesBalears.

Nota 2 : La denominacióhuelva-no és comuna en tot el litoraldels Països Catalans.

257 bou mallorquím

Art d’arrossegament de dimen-sions més aviat reduïdes.

Nota: Actualment en desús, toti que fins fa pocs anys era uti-litzat a les illes Balears.

258 bouvacam

Art de pesca d’arrossegament

amb portes, semblant al bouperò més petit i de malles méscegues.


259 braça f es braza f

Cap que corr per un bossellferm al penol de la verga i queserveix per orientar-la perquè

ni corredor, propulsada a rem,a vela o a motor.

250 bot salvavidesmes bote salvavidasm

Embarcació petita, rígida o in-flable, destinada al salvamentde nàufrags.

251 botavara f es botavara f

Perxa subjecta horitzontalmenta la part baixa d’un pal per l’ex-trem de proa al qual s’aferra lavora inferior de la vela.

252 botera f veg. potera f

253 boum sin. compl. art del boumes bou m

Art de pesca d’arrossegamentconsistent en una gran peça de xarxa composta d’una bossa

que fa de depòsit per al peix ide dues prolongacions anteri-ors i laterals anomenadesban-des, que són estirades per unabarca de bou.

254 boum

Corda amb un únic baveró fer-mat en un dels caps i un llastper mantenir-lo submergit i fix.

bot salvavides


47/212

47

264 braçolada f es reinales m pl

Conjunt dels braçols d’un pa-langre.

265 brandada f sin. balanç m

266 brandarv intr sin. balancejarv intr

267 brivarv intr sin. compl. bornar v intr es embestir la redv tr

Envestir, el peix, la xarxa.

268 bromeigmveg. grumeig m

269 bromejarv intr veg. grumejar v intr

270 brúixola f es brújula f

Instrument d’orientació que

consisteix en una agulla iman-tada que gira al voltant d’uneix vertical i assenyala el nordmagnètic.

271 brumeigmveg. grumeigm

272 brumejarv intr veg.grumejarv intr

el vent incideixi en la vela dela millor manera per impulsar

l’embarcació.260 braça f

esbraza f

Mesura de longitud utilitzadaper expressar profunditats ma-rines equivalent a 1,828 m.

261 bracejar v intr esbracear v intr

Maniobrar les braces adequa-dament des de coberta per fer-les girar horitzontalment so-bre la creu fins a deixar-les enla direcció més adient d’acordamb el vent.

262 braçolmes reinalm

Cordill d’un palangre, de fibrasintètica transparent, que duuenferit l’ham a un extrem i vafermat a la mare per l’altre.

263 braçola f es brazola f

Tira de fusta o metàl·lica que,projectant-se verticalmental voltant d’una escotilla od’una banyera, en reforça laboca i evita l’entrada d’aiguai d’altres objectes a l’interiord’aquesta o a la mateixa em-barcació.

brumejar


48/212

48

276 buc mes buquemescascom

Cos d’una embarcació en elseu conjunt, sense incloure lessuperestructures, les màquinesi l’arboradura.

277 buidarv tr es achicarv tr

Extreure l’aigua d’una embar-cació.

278 bussim sin. gussi m

Llaüt petit de pesca o d’esbarjo, de rem i de vela llatina o demartell.

273 brutm

Tipus de fons detrític grosseramb abundància d’inverte-brats bentònics i restes grosse-res d’origen orgànic.

Nota: També s’aplica, semprereferit a la cala de xarxes, a in-drets on és fàcil enrocar o en-ganxar nombroses restes entreles malles.

274 buc mes talónm

Part inferior i més gruixada dela canya de pescar que serveixper aguantar-la.

275 buc m

Cos principal d’una nansa.

brut


49/212

49

285 cabrejarv intr es cabrillearv intr

Formar-se en la mar petitesonades blanques d’escumamoguda pel vent.

286 cabrera f veg.rall de cigales m

287 cabres f pl sin.cabretes f pl sin. compl . xotets m pl escabrillas f pl es palomas f pl es palomillas f pl

Onades petites, blanques i es-cumoses, que poden aparèixerràpidament quan comença abufar una mica de vent.

288 cabrestantmveg. argue m

289 cabretes f pl sin.cabres f pl

290 cabussar v intr sin. compl.capbussar v intr es cabecearv intr

Pujar i baixar alternativamentla proa i la popa d’una embar-cació, per efecte de les onades.

279 cabestrera f es cabestrera f

Conjunt de caps disposats enforma d’ansa que serveix persubjectar una part o la totali-tat de diferents ormeigs o ins-truments de pesca.

280 cabina f es camarote f

Cambra petita d’una embar-cació destinada a dormitori.

281 cablemes cablem

Cap reforçat de metall ambquè les barques de bou esti-ren la xarxa d’arrossegamentperò que només arriba fins ales portes.

282 cabotatgemveg.navegació costanera f

283 cabotera f

Xarxa curta i rectangular demalla cega utilitzada devorales pedres en llocs soms perpescar cabots.


284 cabreigmes cabrilleom

Fet de cabrejar la mar.

C


50/212

50

accidents i robatoris a la mard’una espècie tan preuada.

295 cala f sin. calada f es cala f es calamentom

Acció d’amollar un ormeig oun art a la mar.

Nota: És habitual sentir expres-sions com «vaig fer una bonacala» o «vaig fer una cala moltdolenta» per expressar la cap-tura. Així mateix, pot fer refe-rència al fet de si s’ha calat ono al lloc adequat.

296 cala f sin. calada f

Quantitat de peix que s’agafaen una calada.

297 cala f es cala f es ensenada f

Entrada que fa la mar en lacosta, al fons de la qual sol ha-ver-hi una platja d’arena, queés redossosa i aprofitada peravarar-hi embarcacions.

298 calabrotm sin. compl. gúmena f sin. compl. llibant mes calabrotem

291 cadeneta f

Tira de xarxa que reforça lesvores superior i inferior d’una xarxa de pescar.

292 caduf m sin. compl. cadup mes alcatruzmescadufom

Cadascun dels poals de testo d’altre material usats en lessínies que, foradats i armatsa una corda a la manera delpalangre, es calen al fons percapturar pops que els utilitzencom a refugi.

Nota: Actualment a les illesBalears només es pesca ambcadufs localment i de maneraocasional.

293 cadupmveg. cadufm

294 caixa de llagostes f

Receptacle gran de fusta, for-mat de posts o llistons entreels quals hi ha encletxes quedeixen passar l’aigua, que ser-veix de viver de llagostes.

Nota: Actualment en desús,atesa la facilitat per emma-gatzemar les llagostes en viverso en aquaris i evitar, així, els

cadeneta


51/212

51

Posar estopa dins les junturesde les barques perquè no hi

entri aigua.306 calamarera f

veg.potera f

307 calamentmes calada f

Conjunt dels ormeigs calats.

308 calamentmes calamentom

Corda que va des del pedral alcapcer o gall i que serveix peramollar l’ormeig i després re-collir-lo.

309 calarv tr es calarv tr

Amollar un ormeig o un art depesca a l’aigua per agafar-hipeix.

310 calar d’ajagudav tr

Deixar un ormeig calat totala nit.

311 calatmes caladom

Distància vertical des de laquilla fins a la superfície de flo-

tació d’una embarcació.

Corda molt gruixada que gene-ralment es fa servir per amarrar

les embarcacions grans, per lli-gar l’àncora, etc.

299 calabrotarv tr es acalabrotarv tr es calabrotarv tr

Reforçar amb calabrots lesamarres d’una embarcació.

300 calada f sin. cala f

301 calada f sin. cala f

302 caladormes caladerom

Lloc de la mar apte per dispo-sar-hi els arts o els ormeigs depesca, amb bones condicionsper a la presència de peix.

303 calafatm sin. calafatador –am i f

es calafatemes calafateadorm

Persona que es dedica a posarestopa dins les juntures de lesbarques perquè no hi entri aigua.

304 calafatador –am i f sin. calafatm

305 calafatarv tr es calafatearv tr

calat


52/212

52

Braç de mar entre dues illes oentre una illa i el continent.

320 canalmes canal m

Via navegable construïda ar-tificialment gràcies a obres dedragatge.

321 canal d’experiènciesmes canal de experienciasm

Safareig artificial usat per de-terminar experimentalment,a escala reduïda o natural,la forma més favorable de lacarena d’un vaixell, i tambéel comportament d’un art depesca, les hèlices, les quilles debalanç, etc., per obtenir la ve-locitat màxima amb la potèn-cia mínima.

322 canelobrem sin. cirialm

Coral de mida gran i molt dur,

del gènereDendrophyllia, pre-sent en aigües fondes de laplataforma continental i en eltalús, que causa enganxadesi destrosses en arts i ormeigsquan es cala a sobre.

323 cànem de Manilamveg.abacà m

324 canya d’indis f sin. bambú m

312 calatm sin. compl . calat d’aigua mes calado mes calado de agua m

Fondària mínima d’una zonade mar navegable.

313 calat d’aigua mveg. calat m

314 calibrador de mallamescalibrador de malla m

Instrument que serveix per de-terminar la mida de les malles ila grossària del fil de les xarxesde pesca.

315 calómes caleta f

Cala petita.

316 cama f sin.banda f

317 cameta f veg. armada f

318 camióm

Art d’encalç, considerat detransició entre l’art d’encercla-ment i el d’arrossegament.

319 canalmes canalm

calat


53/212

53

es cabo arriadomes cabo sueltomes largom

Qualsevol corda emprada abord.

331 capmes cabom

Punta de terra que entra marendins.

332 cap blanc mescabo blancom

Cap que no és enquitranat.

333 cap de fiblómveg. mànega f

334 cap de mortmveg. barret m

335 capa f escapa f

Posició adoptada pel sistema

propulsor, a vela o a màquina,per aconseguir que l’embar-cació no avanci i es formi unazona de calma a sobrevent.

336 capbussar v intr veg.cabussarv intr

337 capcermes boya f

325 canya de pescar f es caña de pescar f

Ormeig de pesca consistenten una tija d’un extrem de laqual penja un fil proveït gene-ralment d’un suro, d’un plom id’un o diversos hams.

Nota: Pot dur rodet mecànic o no.

326 canya de rodet f es caña de carrete f

Canya de pescar amb un rodeta l’empunyadura per ajudara cobrar i emmagatzemar-hiuna ginya enrotllada i llan-çar-la enfora.

327 canya del timó f veg. arjaum

328 canyada f es lanzamiento de la caña de

pescarm

Acte de llançar l’ormeig de la

canya de pescar a l’aigua i co-brar-lo.

Nota: Es diu «fer una bona ca-nyada» per indicar una bonacaptura.

329 canyissatm sin. borratxina f

330 cap mes cabom

capcer


54/212

54

339 capcera f

Suro gros que va a cada cap dela llampuguera i que és més grosque el capcer o suro ordinari.

340 capejarv tr es capearv tr

Mantenir una embarcació ala capa, quan hi ha temporal,amb la reducció del velam o dela marxa de la màquina.

341 carmes carm

Peça inferior de l’antena d’unaembarcació, situada a la partde proa.

342 carcassa f sin. compl.costellam mes costillajemes enramadom

Conjunt de quadernes d’unaembarcació.

343 carena f veg. obra viva f

344 carenatmesfondom

Part del buc d’una embarca-ció menor compresa entre lesdues escues.

Dispositiu de suro o d’altrematerial surant que fa de boia

i que sol anar enganxat a al-guns arts de pesca mitjançantel calament quan serveix perassenyalar on són calats.

Nota: Pot anar fixat directa-ment a un art o ormeig de xarxa, perquè, en començar-lo acalar, amb el moviment faciforça dins l’aigua i l’ajudi a sor-tir de la barca més aviat, comés el cas de la llampuguera.

338 capcer de llampugam sin. pana f es dispositivo para la agrega-

ción de pecesm

Dispositiu usat per agregarpeixos, principalment llampu-gues, consistent en una boiade suro o d’altre material su-rant amb forma de capça iun ramell de mata adossatper fer-lo més visible en elsmoments més favorables per

pescar llampuga, l’alba i elcrepuscle.

Nota: Els capcers de llampugavan fondejats amb un cala-ment i una peça de marès i nose solen calar tots sols, sinó ensèries anomenadesandanes.

capcer de llampuga


55/212

55

350 cassonera f es cazonera f

Xarxa reforçada d’una solatela i de malla d’una o duespassades per pam, que es calaen fondàries d’entre 40 i 50 mper capturar mussoles, cas-sons i altres peixos de midagrossa.

Nota 1 : Actualment en desús.

Nota 2 : La cassonera es potconsiderar l’ormeig precursorde les xarxes cirvioleres ques’usen actualment en algunsindrets de les illes Balears.

351 catrem

Ormeig de pesca consistent enun marc metàl·lic que fa d’ar-madura d’una bossa de xarxa,proveït, a cada angle, d’un capde corda.

352 caurev intr

escaer v tr Desviar-se, una nau, del seurumb.

353 caurev intr es caer v intr

Minvar la intensitat del vent odel corrent.

345 carnada f es carnada f

Esca feta de carn de peix.

346 carretellmes carretelm

Rodet gros que s’utilitza percaragolar-hi cables.

347 carta nàutica f sin. compl. derrota f es carta náutica f

Carta destinada a la navega-ció marítima que descriu elsaccidents de la costa i del fonsmarí i informa dels senyals au- xiliars de la navegació.

348 casa del mar f es casa del mar f

Edifici generalment situat enun port on es reuneixen elspescadors per a determinadesgestions administratives i on

també es poden fer subhastesde peix.

349 cassaretmes cazaretem

Cadascuna de les dues pecesd’una xarxa que formen l’en-trada de l’embut en els arts depesca d’arrossegament.

caure


56/212

56

de closca o equinoderms ambfinalitats comercials.

359 ciarv intr es ciarv intr

Remar cap enrere, especial-ment en fer la ciavoga, o, enles embarcacions de propulsiómecànica, fer girar les hèlixs ensentit oposat al d’avançadaper reduir-ne la velocitat.

360 ciavoga f es ciaboga f

Girada d’una embarcació fentla volta en el menor espai pos-sible.

361 ciavogarv intr es ciabogarv intr

Girar, una embarcació, fent lavolta en el menor espai possibleciant amb els rems d’una ban-da i vogant amb els de l’altra.

362 cigala f sin. compl.arguenellm

es arganeom

Anella de ferro situada a l’ex-trem de la canya de l’àncoraper on és fermada la cadena, elcap o el cable.

363 cima f sin.cimerolmes rabiza f

354 celmescielom

Ormeig de pesca consistent enun cèrcol que duu al voltantuna bossa de xarxa de mallamolt cega amb una bolla deplom o una pedra com a llast.


355 cenyir v tr esceñir v intr

Navegar amb vent de proa,amb l’aparell bracejat tant comsigui possible cap a sotavent.

356 cepmes cepom

Peça llarga que, fixada a l’ex-trem de l’àncora perpendi-cularment al pla determinatpels dos braços i a la canya, faadoptar a l’àncora la posiciómés adient perquè una de lesungles es clavi en el fons.

357 cèrcol salvavidesmveg. salvavides m

358 cetària f es cetárea f es cetaria f

Instal·lació, fixa o mòbil, si-tuada a la mar o en terra, permantenir crustacis, mol·luscs

cel


57/212

57

369 cirviolera f

Xarxa clara i reforçada, similara la cassonera, usada en forts ialtines de plataforma per cap-turar círvies grosses.

370 clapa f

Petita extensió de la mar for-mada per un fons que es dis-tingeix per ser més clar o mésfosc que el seu voltant.

371 clinòmetremes clinómetrom

Instrument de bord utilitzatper mesurar l’amplitud delsbalanços de l’embarcació.

372 coberta f es cubierta f

Cadascun dels pisos que, fixossobre els baus, s’estenen horit-zontalment a tota la llargada,o a gairebé tota, de l’eslora i la

mànega d’un vaixell.373 cobrar v tr

sin. halarv tr es cobrarv tr eshalarv tr

Estirar un cap, un aparell, unormeig, etc., per treure’l del’aigua o per acostar-lo a lavorera.

Part superior més prima de lacanya de pescar a l’extrem de

la qual es posa la ginya.364 cimbellm

escebo artificial m

Qualsevol estri fabricat de ma-nera artificial, utilitzat en lapesca recreativa, que serveixper atreure el peix.

365 cimerolm sin.cima f

366 cingla f es faja f

Faixa d’espart a la qual va fixa-da una corda curta de cànemamb un suro a l’extrem, queserveix per estirar les xarxes itreure-les de la mar.

Nota: Actualment en desús.S’emprava quan no hi haviaaparells mecànics per treurealguns tipus d’arts.

367 cinglar v intr sin. engolfar-se v prones engolfarv intr

Navegar mar endins fins que esperd de vista la riba.

368 cirialm sin. canelobre m

cobrar


58/212

58

Art de pesca consistent en unacorda llarga on va lligat un de-

terminat nombre de nansescol·locades en filera a la mane-ra del palangre.

378 compàsmveg. agulla nàutica f

379 comunitat biòtica f sin. biocenosi f

380 confraria de pescadors f escofradía de pescadores f

Corporació de dret públic alservei del sector pesquer, lesfuncions principals de la qualsón regular i controlar la pro-ducció i la comercialitzaciópesquera i facilitar-ne els trà-mits administratius i de gestió.

381 contingent de pesca mes cupo de pescam

Volum de captures autorit-zat per llicència de pesca per

a l’explotació d’un calador,d’una pesquera, d’una espècieo d’un grup d’espècies.

382 cópm sin. compl. bossa f es copom

Sac posterior de l’art del bou

i d’altres arts de pescar, a laqual va a parar el peix agafat.

374 cobri! interj

Ordre donada pel patró o elpescador que lleva la xarxa o elpalangre al mariner que remaperquè ho faci de manera quel’embarcació es desplaci cap al’ormeig que s’està llevant.

Nota: Actualment en desús.S’utilitzava quan les xarxes i elspalangres es treien amb unaembarcació de rems.

375 codast m sin. compl.roda de popa f es codastem

Peça d’acer o de fusta disposa-da a la part superior de la qui-lla, en què acaba el buc i queconstitueix l’element estructu-ral on va articulat el timó.

376 cofa f

Senalla circular, generalmentde brins d’espart o de jonc,

que s’usa per emmagatzemarpalangres fent duges perquèno s’embullin i poder trans-portar-los i calar-los.

Nota: Les cofes de fibra vegetalencara s’usen però cada vega-da menys, perquè ara es fan dematerials sintètics.

377 colla f es colla f

cobri!


59/212


60/212

60

Massa fluïda que es mou con-tínuament en una determina-

da direcció.400 córrer a arbre sec v intr

sin. córrer a pal sec v intr sin. navegar a pal secv intr es correr a palo secov intr

Navegar, una embarcació, elmal temps sense cap vela envent, a favor de les ones.

401 córrer a pal sec v intr sin. córrer a arbre secv intr

402 córrer en popav intr sin. córrer una empopada v intr esamollar en popav intr

Anar, una embarcació, en popaamb vent tempestuós.

403 córrer una empopada v intr sin. córrer en popa v intr

404 cosmopolitaadj es cosmopolitaadj

Dit de l’espècie que viu a qual-sevol punt de la Terra on trobales condicions ambientals ade-quades.

405 costa f escosta f

Franja de terra contigua a lamar, d’amplària indefinida, sot-mesa a un règim jurídic propi.

394 cornaló mes puñom

Anella que es fixa en cada undels dos extrems del cóp d’unart d’arrossegament per podertreure’l de l’aigua i eixugar-lo.

395 corona f

Part final del cóp feta de tela de xarxa amb fil molt gruixat.

396 corredormes corredorm

Faixa estreta que forma la partlateral extrema de la cobertad’algunes embarcacions me-nors i que va a cada costat, deproa a popa.

397 correguda f

Modalitat de pesca de cala-mars que consisteix a arros-segar una potera flotant a lamanera de la fluixa i que es

practica a la zona litoral.398 correguda f

escarrera f

Camí fet per les embarcacionsd’arrossegament durant unaacció de pesca o tirada.

399 correntmes corriente f

cornaló


61/212

61

Lloc on es crien i abundenanimals.

414 criptocarionasi f es criptocarionasis f

Malaltia dels peixos causadapel protozouCryptocaryon irri-tans, que es caracteritza prin-cipalment per l’aparició depuntets blancs a la pell i lesbrànquies, irritació a la pell,dificultat respiratòria i desca-mació.

415 cronòmetrem sin. compl. rellotge marímes cronómetro marinomesreloj de longitudes mes reloj marinom

Rellotge de gran precisió deles embarcacions que asse-nyala l’hora del meridià deGreenwich i permet calcular lalongitud exacta en alta mar.

416 crugia f

escrujía f Espai central d’una embarca-ció al llarg de tota la coberta,de proa a popa.

417 crustacism pl es crustáceosm pl

Classe d’artròpodes de respi-ració branquial, amb dos pa-rells d’antenes, coberts d’una

406 costatm veg. banda f

407 costejarv tr es costearv tr

Navegar sense perdre de vistala costa.

408 costella f veg. quaderna f

409 costellammveg.carcassa f

410 costera f

Nervadura que, en nombre dequatre, duen les nanses per re-forçar-les, i que va del nansetde la boca al nanset de l’afàs.

411 cota f sin. cotemes cote m

Nus que consisteix a donaruna volta de manera que els

dos extrems del cap, un pas-sat a sobre de l’altre, agafen elmateix sentit.

Nota: És la base de diferents ti-pus de nusos més complexos.

412 cotem sin. cota f

413 criadormescriaderom

crustacis


62/212

62

es fa girar dins l’aigua per atra-par els peixos.


422 cullereta f escucharilla f

Peça metàl·lica en forma depeix, proveïda d’hams o roba-dores, que es fa servir amarra-da a un extrem del fil de pescari que, amb la seva brillantor i elseu moviment, atreu la picadadel peix.

Nota: Molt usada en la pescade la fluixa.

423 curricàmes curricánm

Aparell que s’estira a poc apoc des de la popa d’una em-barcació, consistent en un filllarg de niló o d’un altre ma-terial resistent, proveït d’unplom a mitjan lloc per ajudar

a pescar prop del fons i d’unham a l’extrem escat, general-ment, amb esca viva o fresca.

Nota: S’utilitza, principalment,en la pesca de peix de bonamida com la cirviola o el déntol.

closca calcària, amb un nom-bre variable d’apèndixs.

Nota: Són crustacis elscrancs ,lesllagostes , lesgambes , lesci-gales, etc.

418 cuc de terrames lombriz de tierram

Animal invertebrat que viu da-vall terra i que els pescadorsd’anguiles utilitzen per confor-mar una cucada.

Nota: No s’usa com a esca enla pesca en mar perquè noagrada als peixos.

419 cucada f

Esca feta amb cucs de terra.

420 cularv intr es acularsev pron

Enfonsar-se per la part depopa una embarcació que ha

perdut estabilitat.421 cullera f

Ormeig de pesca que consis-teix en un mànec llarg de fustaa l’extrem del qual hi ha dosferros formant forca que sos-tenen una bossa de xarxa que

cuc de terra


63/212

63

424 defenses f pl es defensas f pl

Peces de fusta o de goma, ma-nyoc de trossos de corda, etc.,que es pengen al costat d’unaembarcació per evitar les fre-gades o els cops d’una altraembarcació o del moll.

425 deixar en banda v tr

Deixar una corda o un ormeiglliure, sense tibar.

Nota: Quan s’enroca o s’en-ganxa un ormeig o una cordai la situació requereix que que-din soltes es diu «deixa’l enbanda ».

426 deriva f es deriva f

Desviació d’una embarcaciódel seu rumb per efecte delvent o del corrent.

427 derivarv intr es abatir v intr esderivarv intr

Desviar-se, una embarcació,del seu rumb per efecte delvent o del corrent.

428 derrota f es derrota f

D

Camí que recorre una embar-cació per anar d’un lloc a un

altre.429 derrota f

veg.carta nàutica f

430 derrotermes derroterom

Direcció seguida per una em-barcació quan navega prop dela costa.

431 derroterm sin. compl. llibre de rumb mesderroterom

Llibre que informa de les ca-racterístiques detallades de lacosta, amb indicació dels bai- xos i altres obstacles per a lanavegació, i també dels vents idels corrents de cada lloc.

432 desamarrarv tr esdesamarrarv tr

Desfermar les amarres d’unaembarcació.

433 desarborarv tr es desarbolarv tr esdesmantelarv tr

Desaparellar una embarcacióde la seva arboradura.


64/212

64

Separar una embarcació delcostat d’una altra a la qual ha

estat abarloada o del moll ones troba amarrada.

439 descobri!interj

Ordre donada pel patró o elpescador que lleva la xarxa o elpalangre al mariner que remaperquè ho faci de manera quel’embarcació es desplaci ensentit contrari a la situació del’ormeig que s’està llevant.

Nota 1 : Actualment en desús.

Nota 2 : S’utilitzava quan les xarxes i els palangres es treienamb una embarcació de rems.

440 desembarcada f veg. desembarcamentm

441 desembarcamentm sin. compl.desembarcada f esdesembarcomesdesembarquem

Acció de desembarcar.

442 desembarcarv tr esdesembarcarv tr

Descarregar en terra la pesca-da, els ormeigs, etc., de dinsl’embarcació.

434 desarmarv tr es desarmar v tr

Desfer un ormeig deixant perseparat tots els seus compo-nents.

Nota: L’acció contrària ésarmar .

435 desarmarv tr

Treure l’ormeig i llevar tot elmaterial, els estris i la maqui-nària, acabada la temporadade pesca, que s’ha posat al co-mençament de la temporadaen armar la barca.

Nota: Es diu, per exemple, «jahe desarmat de la llampuga»[de la pesca de la llampuga],que vol dir que s’ha desembar-cat la llampuguera, s’han tretels capcers de la mar i s’haneliminat de bord els disposi-tius necessaris per dur a termeaquesta pesca.

436 desatracada f sin. compl.desatracamentmesdesatraquem

Acció i efecte de desatracar.

437 desatracamentmveg. desatracada f

438 desatracarv tr es desatracarv tr es soltar las amarras v tr

desarmar


65/212

65

450 desvirarv tr es desvirarv tr

Donar voltes al torn d’un mo-linet o un argue en sentit con-trari al que se li donà per virarun cap, un cable, etc.

451 DETmveg. dispositiu d’exclusió de

tortuguesm

452 devonmes devónm

Esca artificial metàl·lica queimita la forma d’un peix i ques’utilitza per a la pesca ambcanya a llarga distància.

453 diari de pescamesdiario de pescam

Llibre on es registra de maneradetallada l’activitat pesquerad’una embarcació, d’acordamb la normativa establerta.

Nota: Actualment hi ha apli-cacions informàtiques dis-senyades per a aquest fi uti-litzades per embarcacionsd’altura que fan sortidesmolt llargues i llunyanes. Laflota balear no les usa.

454 disparadormesdisparadorm

443 desembarcarv intr es desembarcar v intr

Baixar en terra sortint d’unaembarcació.

444 desembarrancarv tr esdesembarrancar v tr

Fer surar de nou una embarca-ció embarrancada.

445 desemmallar v tr sin. desmallar v tr es desenmallarv tr es desmallarv tr

Desfer el peix de les mallesd’una xarxa.

446 desempescarv tr

Llevar el peix de l’ham o d’unaltre ormeig.

447 desenvergarv tr esdesenvergarv tr

Desfermar una vela envergada.448 desmallarv tr

esdesmallar v tr

Desfer les malles d’una xarxa.

449 desmallarv tr sin. desemmallar v tr

disparador


66/212

66

fortament perquè no es puguidesempescar.


458 domini públic maritimoter-restre mes dominio público marítimo-

terrestrem

Zona del litoral marítim quecomprèn la zona maritimoter-restre i la mar territorial.

459 donar amarresv intr es dar amarrasv intr

Llançar les amarres i encape-llar-les per amarrar una em-barcació al moll.

460 donar salabrev tr

Donar cullerades a l’aiguaamb un salabre per treure al-guna cosa que hagi caigut dela barca o algun ormeig ques’hagi escapat.

461 donar vela v intr veg. fer-se a la velav intr

462 drassana f es arsenalmesastilleromesatarazana f

Establiment on són fabricats ireparats els vaixells.

Ressort de ferro que es fixa a lagata de l’àncora per llançar-la

a l’aigua en el moment d’anco-rar l’embarcació.

455 dispositiu d’exclusió de tortu-guesm sgl DET mes dispositivo excluidor de

tortugasm

Dispositu consistent en unareixa de barres que desvia lestortugues marines capturadesa les xarxes d’arrossegamentcap a una obertura de fugidaque se situa a la part superiorde la xarxa.

456 doblarv tr es doblarv tr

Fer un petit moviment ambla cima de la canya de pescarquan el peix mossega l’ham.

457 dofinera f es delfinera f

Arpó emprat per pescar do-fins i peixos de grans dimen-sions com la tonyina, formatper una llança amb un llargmànec de fusta que duu al’extrem dues aletes moviblesde ferro que, en clavar-se alpeix, s’obrin i el subjecten

dispositiu d’exclusió de tortugues


67/212


68/212

68

Embarcació que es mou per laforça del vent sobre les veles.

472 embarcació menor f esembarcación menor f

Embarcació de menys de vinttones de desplaçament, gene-ralment destinada a la pescainterior.

473 embarcada f

Embarcació involuntària degran quantitat de peix de baixvalor, fang, alga, etc., perpescar en un lloc inadequat,perquè l’ormeig no trempi béen la pesca o perquè el maltemps no deixi fer les manio-bres correctament i faci quel’ormeig es rebolqui per terra.

474 embarcada f veg. embarcamentm

475 embarcamentm sin. compl. embarcada f

es embarcomesembarquem

Acció i efecte d’embarcar od’embarcar-se.

476 embarcarv tr es embarcarv tr

Pujar ormeigs, mercaderies,etc., en una embarcació.

465 ecòmetremveg. sonda acústica f

466 eixàrcia f es jarcia f

Conjunt de caps i filferros que,amb diferents aplicacions,s’empren a bord de les embar-cacions.

467 embarcació f es embarcación f

Denominació general de qual-sevol construcció naval, grossao petita, destinada a navegar.

468 embarcació d’esbarjo f es embarcación de recreo f

Embarcació amb finalitat lúdi-ca o recreativa.

469 embarcació de motor f es embarcación a motor f

Embarcació que es mou per

la propulsió que produeix unmotor.

470 embarcació de rems f es embarcación a remo f

Embarcació que es mou perl’impuls dels rems.

471 embarcació de vela f es embarcación a vela f

E


69/212

69

483 empalomarv tr es empalomar v tr

Cosir la ralinga a la vela d’unaembarcació amb fil d’empalo-mar.

484 empopada f es empopada f

Acció del vent sobre una em-barcació bufant en la direccióde popa a proa.

485 empoparv intr es empoparv intr

Navegar amb el vent de popa.

486 emproarv intr es aproarv intr

Navegar amb el vent de proa.

487 empunyadura f sin.empunyidura f es empuñidura f

Cadascun dels dos angles de lapart superior de la vela.

488 empunyidura f sin. empunyadura f

489 encallarv intr sin.embarrancar v intr

490 encapellar v tr es encapillarv tr

477 embarcar-sev intr es embarcarsev intr

Entrar com a tripulant d’unaembarcació.

478 embarrancarv intr sin. encallar v intr es embarrancarv intr es encallarv intr

Aturar-se, una embarcació, perhaver tocat fons, arena, ro-ques, etc.

479 embarriolarv tr

Pescar amb una barriola.

480 embatmes brisa f

Vent que bufa de mar cap aterra, periòdic i alternant, ori-ginat al litoral, que es produeixper l’escalfament diferencialde la superfície de la terra res-pecte a la mar.

481 emmallarv tr

Agafar peix amb les mallesd’una xarxa.

482 emmallar-sev prones enmallarsev prones mallarv intr

Quedar agafat, el peix, entreles malles d’una xarxa.

encapellar


70/212

70

497 enferidura f

Nus amb què es lliga una escaa la ginya o als braçols de lamare del palangre.

498 enferirv tr es entalingarv tr es etalingarv tr

Ajuntar la cadena a l’arguenello cigala de l’àncora amb ungrillet.

499 enferir v tr

Posar la vela a punt per ser his-sada.

500 enferirv tr sin.armar v tr

501 enfilació f esenfilación f

Punt de vista del relleu de lacosta que serveix al pescadorde guia per orientar-se respec-

te a la situació de la barca a lamar.

Nota: Per situar-se en una posi-ció, es necessiten quatre puntsdel relleu de terra enfilats dedos en dos.

502 engolfar-se v pron sin.cinglarv intr

Enganxar, mitjançant una gas-sa, un cap en un norai, un bol-

lard o en un altre element fix.491 encenairem i f

es pescador –ra al candil m y f

Persona que pesca a l’encesa.

492 enceparv tr es enceparv tr

Posar el cep a l’àncora.

493 encepar-sev prones enceparsev pron

Embolicar-se la corda o la ca-dena amb el cep de l’àncorafondejada.

494 enclavarv tr es fijar en el fondo v tr

Fixar un ormeig de pesca al fonsamb ploms o pedres perquè elcorrent no se l’endugui.

495 encuixarv tr Fermar l’àncora arran de l’orlaquan es navega.

496 encunyar v tr esremallarv tr

Unir per la part allargada duespeces de xarxa amb una passa-da de fil gruixat i fort.

encenaire


71/212

71

Malaltia dels peixos causada pelmixosporidiMyxidium leei , que

es caracteritza principalmentper espores a la mucosa deltracte digestiu, inflamació deltracte digestiu, descoloració,descamació i úlceres a la pell.

Nota: Apareix en piscifactoriesi aquaris.

509 entolladura f esayustemes empalmadura f

Junta resultant d’entollar doscaps.

510 entollarv tr esayustar v tr es empalmarv tr

Unir dues cordes pels caps perfer-ne una sola peça de la llar-gada de totes dues.

511 entravessar-sev prones atravesarsev pron

Posar-se una embarcació demanera que rebi les onades detravés, perpendicularment a lalínia proa-popa.

512 entrecoberta f sin. compl.entrepontmesentrecubierta f esentrepuentem

503 enllestir el palangre v tr

Aclarir un palangre i reparar-locanviant els hams i els braçolsnecessaris i deixar-lo llest perescar i calar.

504 enquitranarv tr es alquitranar v tr

Impregnar de quitrà les xarxes,els fils o les cordes de fibra na-tural per protegir-les de l’acciódegradant de l’aigua de mar.

505 enrocarv tr sin. compl. aferrar v tr esenrocarsev pron

Enganxar l’àncora, un ham, una xarxa, etc., en una roca del fons.

506 enrolarv tr es enrolarv tr

Inscriure algú en el rol d’unaembarcació.

507 ensalt mCadascun dels arcs de la ma-teixa longitud que forma el filamb què s’arma la xarxa a lesralingues de l’ormeig, agafantcada vegada el mateix nombrede malles i la mateixa distànciaentre nus i nus de la ralinga.

508 enteromixosi f es enteromixosis f

entrecoberta


72/212

72

Estaca de fusta o de ferro, fixa-da al forat d’una escalemera,

que serveix per subjectar-hi elsrems i recolzar-los-hi en vogar.

519 escalemera f es escalamera f

Peça de fusta enganxada a lapart superior de l’orla de l’em-barcació, amb un forat al migon es fixa l’escàlem.

520 escandallmesvolantínm

Peça de plom lligada a l’extreminferior del peu del volantí perfer-lo enfonsar.

521 escandallmes escandallomesplomada f

Peça de plom posada a l’ex-trem d’una corda prima, queserveix per determinar la fon-dària de la mar o d’un altre

lloc cobert d’aigua en un puntdeterminat.

522 escanyadorm

Aparell consistent en una ca-nya que, en un extrem esmo-lat, duu un llaç que es passapel cap de les morenes i, en

Espai que hi ha entre coberta icoberta d’una embarcació.

513 entrepontmveg.entrecoberta f

514 envelarv tr es desplegar las velas v tr

Estendre les veles d’una em-barcació perquè rebin l’impulsdel vent.

515 envergarv tr es envergarv tr

Subjectar les veles a les vergues.

516 epiteliocisti f es epiteliocistis f

Malaltia dels peixos causadaper bacterisChlamydia, quees caracteritza principalmentper la presència de quists a lesbrànquies.

517 esca f

sin. esquermescebomes gueldo m

Menjar que es posa a un ormeigde pesca per atreure el peix.

518 escàlemmesescálamo mestolete m

entrepont


73/212

73

527 escobencmes escobénm

Cadascun dels forats practi-cats a l’un i a l’altre costat dela roda, per on passen les ca-denes de les àncores i els capsque serveixen per a amarrarl’embarcació.

528 escora f es escora f

Inclinació d’una embarcaciócap a un dels seus costats.

529 escorarv intr esescorarv intr

Inclinar-se una embarcaciócap a un costat, per efecte dela distribuc

diccionari.de.pesca.2011

Documents