Carta des de Bèlgica

JOA

N S

AB

ATER

ÈXIT · La mobilitzaciógeneral col·lapsa les viesràpides i l’alta velocitat

Am

b el

sup

ort:

Dip

òsit

lega

l: GI-1157-20

15

84

37

00

61

48

19

1

17

45

4

1818

72-1

1591

65w

8567

63-1

1642

46®

Diari NacionalDIJOUS · 9 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14453 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13323 - EL PUNT

1,20€

P6-26

QUIM PUIG

8011

75-1

1697

80®

w

1344

05-1

1636

17®

Edició de LleidaDIJOUS · 9 de novembre del 2017. Any XLII. Núm. 14453 - AVUI / Any XXXIX. Núm. 13323 - EL PUNT

1,20€

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

l diumenge 1 d’oc-tubre uns quants

policies van provocarmil ferits. Uns quantsprofessors de la Seud’Urgell (com tants i

tants altres mestres arreu del país) vandecidir parlar-ne a l’escola. Una ende-vinalla: sabeu quin dels dos col·lectiusha passat pel jutjat per donar-ne expli-cacions? La resposta real, la que no caldir perquè ja se sap, és la que espanta.La que avergonyeix. Al país que jo so-mio, els mestres parlen amb els seusalumnes del que passa en la societaten què viuen i viuran. Si Junqueras,Cuixart i companyia són presos polí-tics o polítics presos ja els ho explica-rem a casa. Perquè mirant l’InfoK tam-poc ho poden saber. En un exercici pe-riodístic que ja els agradaria tenir amolts dels seus germans grans, l’infor-matiu infantil de Televisió de Catalunyaes va limitar a dir què és un pres polítici per quins motius hi ha gent que in-clou els consellers en aquesta catego-ria i hi ha gent que no. Però és igual, elsimple fet de parlar-ne ja ha provocat

crítiques per part d’aquells que, d’unaaltra banda, no el deuen veure però elvoldrien tancat. No formo part de capCDR però si se’n funda un per defen-sar l’InfoK (ja no descarto res) allà emtrobaran fent una cadena humana.Perquè de tot el que passa se n’ha depoder parlar: a casa. A l’escola. A la rà-dio. Al mercat. Com també s’ha de po-der parlar del fet que un dels comissa-ris de la UDEF ha acusat Mariano Rajoyd’haver rebut “indiciàriament” dinersde la caixa B del PP. Se n’ha de poderparlar. També a Televisió Espanyola,que des de dimarts al vespre estàamagant aquesta notícia en els seusinformatius. Prefereixo un país on lesseves escoles i la seva televisió públicatracta els problemes a la cara que nopas un on s’amaguen sota la catifa fentveure que no existeixen. Caldria fugird’aquells que diuen “ni parlar-ne”. Mésque res perquè n’hi ha que quan hodiuen ho porten al sentit literal de l’ex-pressió.

E

Keep calmJofre Llombart

Ni parlar-ne

Prefereixo un país onles seves escoles i la sevatelevisió pública tractaels problemes a la caraque no pas un on s’amaguensota la catifa fent veureque no existeixen

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

ns notables en nombre de 170han produït un manifest en quèproposen que els partits, sobi-

ranistes o no, concorrin a les eleccionsdel 21 de desembre amb tres punts co-muns: llibertat per als consellers de laGeneralitat presos, derogació de l’arti-cle 155 que ha fet decaure les institu-cions pròpies i la celebració d’un refe-rèndum acordat amb l’Estat per deci-dir el futur de Catalunya, dins o forad’Espanya o en una altra acomodació.Entre els notables hi ha de tot. Hi hagent del “tenim pressa” penedida i hiha en Raimon, que fins ara s’haviamantingut callat com si no fos d’eixemón. Benvingut, Raimon. Per altrabanda, el president Carles Puigde-mont s’ofereix des de l’exili a encapça-lar una llista amb la intenció de refor-çar el paper dels partits sobiranistes,que han de treure un gran resultat perfer front, diu, a les maniobres que l’Es-tat maquina per destruir políticamentCatalunya. Ni en el paper dels notablesni en les paraules del president detec-to cap apel·lació a la independència,no de manera immediata. Tampoc enels comunicats que els presos emeten.

U

Resistència, democràcia, recuperacióde les institucions... I, alguns, el refe-rèndum, la negativa del qual per partde l’Estat és l’origen de la situació quedeplorem. Som on érem? Més enrere:sonen els ecos de “llibertat, amnistia iestatut d’autonomia” de la manifesta-ció de 1977, prèvia a l’arribada de Tar-radellas de l’exili.

Ara es comencen a sentir veus de“jo ja ho deia”, a càrrec dels que no ha-vien previst ni de lluny la situació ac-tual o negaven que s’hi pogués arribar.M’apunto al manifest dels 170, tot i noser jo notable, i no m’apunto gens al“jo ja ho deia” perquè francament em

sembla poc elegant. Si de cas jo soc ohe estat del “vols dir?” insistentmentrepetit aquí: vols dir que sumem?, volsdir que serà tan fàcil?, vols dir el su-port d’Europa?, vols dir que partits re-nuents a la independència a l’hora dela veritat s’hi adheriran?, vols dir quel’Estat espanyol és tan dèbil, si en vo-lem fugir per la seva brutal i poc demo-cràtica fortalesa?, vols dir la pressa?,vols dir de no convocar eleccions? Emvaig creure que hi havia “estructuresd’estat” a punt. No n’hi havia. No es vapreveure ni una defensa sòlida: els ad-vocats dels consellers són els mateixosque els de la mesa del Parlament, i nodonen l’abast davant la maquinària ju-dicial de Madrid, sobrada d’efectius ide perversitat.

Els partits sobiranistes volen in-cloure en les llistes “autonòmiques”els consellers empresonats o exiliats.Humanament és encomiable, peròvols dir? Una reserva política cau so-bre seu si ells mateixos diuen que aral’objectiu és l’endreça, el blindatge, lacautela, fer-ho millor... “El camí seràllarg”, advertia dimarts el president aBrussel·les.

“El partitssobiranistesinclouran els presosi exiliats en les llistes

Manuel CuyàsVuits i nous

Vols dir?

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals. http://epa.cat/c/p5nojc

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.catCentraleta Girona: 972 18 64 00Centraleta Barcelona: 93 227 66 00Atenció al client: 972 18 64 80Redacció Girona: Güell, 68. 17005Redacció Barcelona: Diputació, 284, 4t. 08009

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Jordi Grau (Girona), PepaMasó i Joan Rueda (Informació general), Miquel Riera (Presència i Cultura), Xevi Sala (Europa-Món), Ramon Roca(L’Econòmic), Lluís Martínez (coordinació amb El Punt Avui Televisió), Ferran Espada (Local).Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Pilar Esteban (Europa-Món), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), JaumeVidal (Cultura), David Castillo (Suplement Cultura), Andreu Puig (Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jordi Molins(Disseny), Montse Martínez (Apunts), Carme Torns (Documentació), Susanna Oliveira (Barçakids), Marcela Topor(Catalonia Today), Jaume Batchellí (Producció), Montse Oliva (delegada a Madrid), Pere Gorgoll (Necrològiques),Antoni Dalmau, Tura Soler, Xavier Castillón i Anna Puig (Comarques Gironines), Mercè Ribé (Camp i Ebre), JoanPoyano (Lleida), David Brugué (Catalunya Central), Ricard Palou (Maresme).

Des de fa set anys, el sobira-nisme demostra en cada

convocatòria que la seva capacitatde mobilització encara no ha tocatsostre. I l’aturada de país d’ahir enva ser un altre exemple. Desenes demilers de persones van aconseguirsacsejar el país i demostrar, de nou,que la capacitat de mobilització,ahir amb l’objectiu d’aturar l’activi-tat en el marc de l’aturada de paísconvocada per l’ANC i Òmnium Cul-tural per demanar l’alliberamentdels presos polítics, és extraordinà-ria. Ahir hi va haver talls a les princi-pals carreteres i autopistes del país,i a les línies de tren, autoorganitza-des i que demostren la fal·làcia queel moviment independentista eraqüestió de quatre i les accions erenorganitzades des d’un despatx. Pe-rò, a més, les concentracions vantornar a ser multitudinàries arreu,en un preludi del que serà la granmanifestació de dissabte vinent aBarcelona.

I les mobilitzacions i concen-tracions es mantenen tot i la bru-tal repressió desfermada des del’Estat, que es va començar a visua-litzar amb tota la seva cruesa ambles salvatges càrregues policials del’1-0, i ha continuat amb l’empreso-nament de més de mig govern ol’intent d’eliminació de les institu-cions, de la llengua o del modeld’escola del país. Aquest marc derepressió tindrà un nou episodiavui, quan la presidenta del Parla-ment, Carme Forcadell, i tots elsmembres sobiranistes de la mesahan de declarar al Tribunal Supremper la seva ‘dèria’ de permetre eldebat en la institució en què resi-deix la sobirania popular. La mobi-lització ha de ser permanent, i pací-fica, fins que tots els presos políticssiguin a casa, i aquesta mobilitzaciópassa també per anar a totes, ambla fórmula més adient, en les elec-cions del 21-D.

Una novamobilitzacióreeixida

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El policia que més sap de la trama Gürtel ho vadeixar ben clar en la seva compareixença al Con-grés de dimarts passat. Mariano Rajoy hauria co-brat diners de la caixa B del PP. Una altra cosa ésque ahir costava molt trobar la notícia en la majo-ria dels mitjans...

SECRETARI GENERAL DE LA INTERSINDICAL-CSC

Implicat en la Gürtel

La Intersindical-CSC va ser qui va convocar la va-ga general que, amb el suport de les entitats sobi-ranistes i altres sindicats, com USTEC en l’ense-nyament, va ser ahir reeixida, si més no com asacsejada del país. El simple fet d’aconseguir queno fos considerada il·legal ja va ser un èxit.

-+=

-+=

CoherènciaJordi Ballart

Aturar reeixidaCarles Sastre

-+=

Mariano Rajoy

El ja exalcalde de Terrassa pot haver comès er-rors, com tothom en aquests moments polítics,però almenys ha estat coherent. Va dir que plega-ria si el PSC donava suport a l’article 155 i ho hafet. I en l’entrevista que El Punt Avui publica avuiés prou clar sobre el que pensa del seu ja expartit.

EXALCALDE DE TERRASSA

PRESIDENT DEL GOVERN D’ESPANYA

reparem-nos per a una repres-sió llarga i ferotge. La frase ésdel president Puigdemont, el

dia 2 de novembre, poques hores des-prés que l’Audiencia Nacional decre-tés l’entrada a presó sense fiança delvicepresident Oriol Junqueras i de sisdels consellers del govern català (deSanti Vila ni els en parlo, perquè ell totsol es mereixeria un tesi doctoral).Avui fa una setmana que mig governdorm a la presó i que mig govern és al’exili. I aviat farà un mes (segur que aells el temps no els passa tan de pres-sa) que Jordi Cuixart i Jordi Sánchezestan privats de llibertat a Soto del Re-al. Els estranya, doncs, que ahiraquest país es paralitzés? Els estranyaque milers de catalans sortissin ahir alcarrer a protestar, que les escoles sus-penguessin les classes, que les carrete-res quedessin bloquejades, que moltesempreses tanquessin i que milers detreballadors no es presentessin a la

P “Avui nosaltreshem tornat a lanormalitat. Elsempresonats, no

feina? A mi no. A mi el que m’estranyaés que això no passi cada dia. Perquèavui tots nosaltres hem tornat a lanormalitat, però Jordi Sánchez, JordiCuixart, Oriol Junqueras, JoaquimForn, Meritxell Borràs, Raül Romeva,Josep Rull i Jordi Turull no ho han paspogut fer (de Santi Vila ni els en parlo,perquè ell tot sol es mereixeria una te-si doctoral). Correm el perill, amb els

temps i els tertulians que corren, queno trobem normal que un país es ma-nifesti i es paralitzi i que, en canvi,trobem normal que hi hagi mig governa la presó per haver comès el crim (a lapresó, hi van els criminals) d’haver in-tentat complir el seu programa electo-ral, un programa electoral que ningúva denunciar ni prohibir. A mi nom’agraden les vagues. I segur que avostès tampoc. Però és que tampocm’agrada que s’empresoni mig govern,que l’altre meitat se n’hagi d’anar abuscar l’empara internacional i que lavicepresidenta Soraya Sáenz encarase’n rigui, que és el que va fer dime-cres parlant de “les ocurrències del se-nyor Puigdemont en el seu temps lliu-re”. Preparem-nos per a una repressióllarga i ferotge. Però també, intueixo,per a una protesta llarga i ferotge. I re-cordin que avui la presidenta Forca-dell i els cinc membres de la mesa delParlament van a declarar al Suprem.

I l’aigua que baixaXevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllPepa Masó

Hola,Espanya!

a celebració del referèndum de l’1-O ha fet canviar lapercepció que tenen els ciutadans de l’Estat espanyol

sobre l’independentisme: el baròmetre del CIS del’octubre revela que la independència de Catalunya és elsegon problema més important d’Espanya, darrere del’atur. Aquest problema ha guanyat sis posicions respectedel CIS del setembre, i això que encara no s’havia aplicat el155, ni s’havia empresonat Sànchez, Cuixart ni mig governestava empresonat i la resta a l’exili. No ha estat fins ques’ha arribat a aquests extrems que no s’han adonat –o no

s’han volgut adonar– del que aquíestava passant, fent seu el mantrarepetit fins a la sacietat pels popularsque l’independentisme era cosa dequatre eixelebrats i/o abduïts. I aixòno és tot: resulta que laindependència ha superat el que finsfa molts mesos (i anys) ha estat elsegon problema d’Espanya: la

corrupció. De ben segur que aquest problema nopreocupa tant gràcies a certs mitjans de comunicacióespanyols que molt hàbilment han centrat tota la sevaatenció en el problema catalán i s’han oblidatcompletament de l’informe final de la fiscalia en el judicipel cas Gürtel, en què aquesta considera que la trama vafer dels suborns a càrrecs dels PP una manera de vida, ode les declaracions del responsable de la UDEF que vainvestigar la trama i que ha confirmat al Congrés que Rajoyva cobrar en negre de la caixa B. Això sí que és unproblema, i no passa res.

L

Els espanyolshan despertatdel mantradel PP sobre laindependència

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 20174 | Punt de Vista |

1any

Els encausats pel 9-N, Mas,Rigau i Ortega, sostenen que noes repetirà un procésparticipatiu, sinó que hi haurà laconsulta “definitiva”.

10anys

20anys

La patronal denuncia la baixainversió del govern central aCatalunya. Només s’executa un74% de la quantitat que s’hapressupostat.

La nova llei del català, pactadaentre CiU i el PSC, elimina lessancions imposades alsciutadans i dona garanties alcastellà.

Cap a l’1 d’octubre Baixa inversió Llei del catalàTal diacomavui fa...

atalunya caminacap al 21-D enmig

d’un estat d’excepció.I cal preguntar-se dequè van aquesteseleccions. Evident-

ment, de República Catalana sí o no. Ide 155 sí o no. I de llibertat dels presospolítics o més repressió. Però sobretotel 21-D marcarà si les lleis de l’Estat es-panyol, siguin quines siguin, es podenimposar per la força a Catalunya con-tra la voluntat majoritària dels cata-lans. El bloc del 155 que formen el PSC,el PP i Cs planteja mantenir vigent l’in-fame article de la Constitució en casque la voluntat majoritària dels cata-lans doni una victòria a l’independen-tisme. La via de la imposició està ober-ta i s’expandirà. Ho hem vist amb lasuspensió de l’autogovern a Catalunyaperò també amb la intervenció delscomptes de l’Ajuntament de Madrid.Sembla suïcida, doncs, continuar enl’equidistància acatant les imposicions.El PP, tard o d’hora, impulsarà lleis quees carregaran l’escola catalana o la ca-pacitat d’implementar polítiques so-

cials dels governs municipals d’es-querres. Farien bé Podem i Catalunyaen Comú de reflexionar-hi. La propostaper als catalans d’aquest espai és aca-tar la imposició? De poc serveix pro-metre grans polítiques socials si nos’explica com es realitzaran amb la Ge-neralitat intervinguda. No és el cas, pe-rò l’Ajuntament de Barcelona optariaen la mateixa situació que Madrid perdestinar el màxim de recursos a políti-ques socials o n’entregaria una part aMontoro sota amenaça de ser intervin-gut? A Catalunya hi ha una majoria perplantar cara a la imposició, però nomésserà efectiva si s’articula a l’entorn d’unfront republicà. Pensar que es pot der-rotar només amb retòrica política el tri-partit del 155 que avala la suspensió delTC de la llei contra la pobresa energèti-ca o la d’emergència habitacional és,parafrasejant Xavier Domènech, ruptu-risme màgic. A Catalunya, només elprocés constituent de la República potfer front a les polítiques antisocials queemanen, més enllà del govern del PP, del’statu quo del règim del 78.

C

Full de rutaFerran Espada

21-D, acatar oplantar cara?

El 21-D marcarà si les lleis del’Estat espanyol, siguinquines siguin, es podenimposar per la força aCatalunya contra la voluntatmajoritària dels catalans

“Aquell estiu de1992 va provocar uncanvi de mentalitaten la manera depercebre l’esportparalímpic ila discapacitat

quest estiu hem estat de celebra-ció. Ja fa 25 anys dels Jocs Olím-pics de Barcelona, el gran esdeve-

niment esportiu que va transformar laCiutat Comtal. Barcelona 92 va passar a lahistòria com un punt d’inflexió pels JocsOlímpics i per la mateixa ciutat, que es varedefinir urbanísticament, es va interna-cionalitzar i va posar fi a tots els comple-xos dels barcelonins, convencent-nos defins a on érem capaços d’arribar. Aquestaés la història més coneguda dels Jocs, pe-rò també van marcar un abans i un des-prés en l’àmbit de la discapacitat.

LA PARÀBOLA PERFECTA DIBUIXADA per lafletxa de foc que va llançar Antonio Rebo-llo en la cerimònia d’inauguració va que-dar gravada a la retina de milers de perso-nes. Tots vam contenir la respiració du-rant uns segons fins que es va encendre elpeveter, era un moment crucial en què nohi havia marge per cometre cap error. Re-bollo era un esportista paralímpic i, a més,el millor arquer de tot l’equip espanyol. Nova ser escollit per la seva condició d’espor-tista paralímpic ni tampoc per les duesmedalles que s’havia penjat a Los Angeles

A 84 i Seül 88. En un moment en què elsJocs Paralímpics i la discapacitat tenienuna visibilitat pràcticament nul·la, Anto-nio Rebollo va resultar seleccionat entre200 arquers, després de mesos i mesos deproves, senzillament perquè va ser el mi-llor.

EL PAPER QUE VA TENIR REBOLLO, protago-nitzant una de les imatges més icòniquesd’aquells Jocs Olímpics, va suposar ungran pas per reivindicar les capacitats de

les persones amb diversitat funcional.L’arquer, que va contraure la pòlio als 8mesos i va resultar afectat a les cames, vademostrar que les persones amb discapa-citat poden fer coses extraordinàries,també en el món dels esports.

AQUELLA FLETXA VA MARCAR, a més a més,el punt de partida d’una edició en què elsJocs Paralímpics van brillar amb llumpròpia. Per primera vegada, els ciutadanses van bolcar en els esports paralímpics ivan omplir els estadis. També en l’àmbitmediàtic, es va donar una cobertura a l’es-deveniment que no s’havia produït en edi-cions anteriors: per primera vegada elmón parava atenció als esportistes disca-pacitats. Amb la seva manera de viure elsJocs, Catalunya i Barcelona van donartambé un exemple de com tenir una socie-tat més justa, diversa i social. Aquell estiude 1992 va provocar un canvi de mentali-tat en la manera de percebre l’esport para-límpic i la discapacitat i va suposar unpunt d’inflexió, una fita sense la qual l’es-port adaptat no seria el que és ara i un mo-tiu més per recordar aquells Jocs Olím-pics que van canviar-ho tot.

Barcelona 92 i la discapacitatCristian Rovira. Vicepresident de Grupo SIFU

Tribuna

Eleccions 21-D

b És indignant que tambéaquesta vegada els partits noes posin d’acord per fer unallista única de país. Va passarl’última vegada però el presi-dent Mas al final ho va aconse-guir. En aquesta ocasió la cosaés pitjor perquè les circums-tàncies són molt greus i ja noes tracta només de defensar laindependència sinó també lademocràcia. En aquest cas nopenso votar cap partit que nohagi volgut anar a una llistaconjunta. Estic decebuda ambEsquerra Republicana per ac-tuar amb interessos de partit.M. DOLORS BOTET VENDRELLBarcelona

Silenciscòmplicesb En l’actual moment polític hiha diverses maneres d’actuarque no poden estar al margedels esdeveniments, que comun cicló van variant el seu

rumb d’un costat a l’altre. Hi haqui pren partit a favor de resis-tir com es pugui els embatsd’un estat, qui està a favor d’unestat únic i sense fissures fentcostat a les mesures represso-res, qui se sent espanyol i cata-là però no li sembla correcta lamanera d’actuar de l’Estat i hodenuncia, qui es desentén detot i passa olímpicament. Peròhi ha qui són dels que no pre-nen partit, no piulen i callen perinteressos propis o per guar-dar les aparences. Miquel RocaJunyent n’és un bon exemple,de nedar i guardar la roba, ocom Miquel Iceta, Xavier Gar-cía, Paco Frutos, Inés Arrima-das i un llarg etcètera que nohan denunciat públicament lespallisses de les forces de “l’or-dre” espanyoles. Els intel·lec-tuals i artistes que callen arano tenen res a dir per l’empre-sonament dels Jordis i de miggovern de la Generalitat? Quicalla i no denuncia les arbitra-rietats d’un estat opressor esfa còmplice necessari. Vergo-

nya per ells!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Qüestióde papersb És curiós com unes papere-tes fetes per escoltar la volun-tat d’un poble han desencade-nat milers de titulars, acusa-cions i ara, fins i tot, empreso-naments. Papers transparents,que s’han posat a disposiciódel públic i que aquest mateixha pogut utilitzar per expres-sar-se lliurament i de maneralegítima. És curiós com a un al-tre tipus de papers, on es po-den veure clarament nom i sig-natura d’alguns personatgespolítics pertinents a l’Estat, nose’ls ha prestat ni la meitatd’atenció, no se’ls ha atribuït nila meitat de gravetat. Papersamagats, que han sortit a lallum. Papers que no eren per alpoble ni li facilitaven cap dret,sinó tot el contrari, demostra-ven com els seus diners han si-

gut utilitzats en el seu propi be-nefici i no en el de tots. És cu-riós, molt curiós, com uns pa-pers et porten a la presó i d’al-tres, no.ALICIA REVILLASabadell (Vallès Occidental)

Què ésdemocràcia?b Davant projectes políticscontraposats, sembla fàcilbuscar les mil i una diferènciesentre unionistes i independen-tistes. El que no resulta tan evi-dent és pensar que els uns i elsaltres ho fan amb l’objectiu dedefensar la democràcia. O pot-ser un d’ells camufla les sevesidees sota aquest concepte obé no existeix una única demo-cràcia. Si més no, és curióscom a aquestes altures encarase’ns escapa allò que fa tantsanys que defensem. No creieuque ha arribat l’hora de decidirquina democràcia volem?JUDIT LLOBERABalaguer (Noguera)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

SísifJordiSoler

Miquel Iceta, PRIMER SECRETARI DEL PSC

“Tant parlar del 155 i han fet un 155 al senyor AlbanoDante Fachin, així que menys llops, caputxeta”

La frase del dia

“No sabem quèesperar, a horesd’ara, de leseleccions deldesembre

ot el que ha passat a Catalunyaen aquestes dues últimes setma-nes ens té tan confosos com exci-

tats. Des del primer dia d’octubre queno rebem cops de porra, però les notí-cies del que està passant són tan dolo-roses i desassossegants que tenen bonapart del país amb els nervis desfets. Co-nec molta gent que ha emmalaltit; elnostre patriotisme ens lliga a tots, iquan veiem la magnitud de l’ofensivasobre les persones i les institucions ai-xò es nota a l’estómac.

FA DE MAL DIR, ARA MATEIX, com està elpaís i el procés sobiranista que li ha do-nat embranzida durant aquests últimsanys. La República va ser finalmentproclamada, davant l’estupefacta me-ravella del sobiranisme —arribava unmoment llargament desitjat—, peròpoc després ens adonàvem que no hihavia res pensat per a donar-li solidesa.Com ha dit un alt responsable d’ERCaquests últims dies, va ser com una“declaració d’amor”, que no és ni debon tros un matrimoni jurídicamentvinculant, i ni tan sols és una possible ireal convivència en parella. El platonis-me fet República, més que la Repúblicade Plató.

FOS O NO UNA DECLARACIÓ D’AMOR, a Es-panya s’ha percebut com una declara-ció d’odi –o de guerra–, i els responsa-bles del govern han acabat a l’exili o a lapresó, després de ser desposseïts delsseus càrrecs per un Estat espanyol queens dissol el Parlament i ens envia aeleccions el pròxim desembre.

ARA ENS VOLEN FER CREURE que Puigde-mont podia evitar-ho convocant ell ma-teix els comicis; hauria pogut evitar el155 si en el decret de convocatòria elec-toral abolia implícitament la llei detransitorietat jurídica, és a dir, convo-cava unes autonòmiques amb una so-breentesa renúncia a més moviments

T unilaterals de camí a la República. Aixòsón tan sols difamacions, em temo.Perquè l’estat va ser també un dels“damnificats” pel referèndum de l’1-O;ferit en l’orgull, no ha pogut perdonar ala Generalitat que fos capaç de muntarel plebiscit després de tot el desplega-ment policial i judicial que es va fer perevitar-lo. El 155 és la remuntada esta-tal després del gol que Catalunya li vaclavar aquell diumenge esgarrifós.

DURANT MOLTS ANYS HEM parlat delstancs, de la força armada i brutal quel’Estat podria usar per reprimir les as-piracions del sobiranisme. Al final, hanbastat unes quantes citacions judicialsarribades prop de mitjanit perquè miggovern català anés a l’Audiència Nacio-nal pel seu propi peu i es deixés portar ala garjola. ¿Qui necessita soldats si bas-ten els oficials del jutjat fent-nos arri-bar una carteta certificada? Jo haviasentit alts càrrecs del govern fantasie-jant sobre l’arribada d’aquest moment;el pla era que llavors fos el propi oficialdel jutjat a qui se li notifiqués que esta-va cometent un delicte… La Repúblicahavia de canviar el marc legal, i immu-nitzar el que podia ser il·legal des del’òptica espanyola. Això es repetia i re-

petia a totes les conferències que feienmolts alts càrrecs sobre la Repúblicaimminent. I –ai– no ha estat més quefumassa.

ELS ESTATS TENEN LA FORÇA; són els amosdel segle XX. Del poder dels estats se’nderiven els grans desastres de la passa-da centúria; els estats amb la seva vora-citat, ànsia d’uniformitat, justícia es-biaixada i nacionalisme més o menysbanal que engreixa i dona sentit a lesinstitucions i a les seves inevitables cla-vegueres. Sembla que volem un estat ialhora ignorem què són i per a què ser-veixen els estats moderns: són màqui-nes d’esclafar, de vigilar i castigar. Ennecessitem un per almenys esclafar-nos a la nostra manera.

EL PRESIDENT PUIGDEMONT es lliura al’Estat belga, que sembla que li pot ofe-rir justícia, i no la venjança desfermadaque demana l’Estat espanyol. Al con-trari del que hauria passat aquí, la jus-tícia belga el deixa marxar, encara queamb llibertat vigilada. El que s’ha acon-seguit amb l’exili belga és portar el con-flicte a un escenari més gran, i fer evi-dents, als ulls del món, les mancancesde l’Estat espanyol. Això pot tenir unefecte rebot, però; l’Estat, que semblamogut per l’orgull, pot reaccionard’una manera encara més agressiva; ésla resposta natural dels que se senteninsultats.

NO SABEM QUÈ ESPERAR, a hores d’ara,de les eleccions del desembre. Em sem-bla evident, però, que ara mateix ja estracta més de curar-se les ferides –alli-berament dels empresonats, aixeca-ment del control de l’autogovern, etc.–que no de fer alguna cosa realment im-portant de cara a la consolidació de laRepública. L’únic que podem fer és se-guir guanyant. Si volen seguir degra-dant-nos, que almenys ho facin desd’una pública ignomínia.

Melcior Comes. Escriptor

Humiliats i ofesosTribuna

em arribat aun punt en

què guanyarà el quefreni, el que diguiprou.”Un Jordi Évole trist,dolgut, preocupat i

enfadat amb els polítics d’un cantó i del’altre deia aquesta frase el passat di-jous en l’entrevista que Pablo Motos liva fer a El hormiguero amb motiu de lanova temporada de Salvados.

Un Jordi Évole també lúcid, sensat iconciliador amb tots va fer una anàlisicrítica i sense concessions, ni a uns nials altres, del que està passant a Cata-lunya. La realitat d’un país trencat,amb un profund desencís per part delsque amb el seu dret legítim defensenl’independentisme però s’han equivo-cat amb la fórmula perquè no tenienmajoria de vots qualificada per iniciaraquest procés, perquè han trencatamb la legalitat democràtica d’un Par-lament i d’un Estatut i perquè s’hancregut, de bona fe, la promesa fetapels seus líders d’un reconeixementeuropeu que no arribarà i que ara ma-teix està portant Catalunya a una au-tèntica catàstrofe social, econòmica iestratègica. I, per l’altra part, els quesense ser independentistes defensa-ven un referèndum legal i pactat queservís, sortís el que sortís, i amb tota lapaciència que calgués, per establir elsponts de diàleg que permetessin unanova realitat política i econòmica ambl’Estat espanyol. Possibilitat, aquesta,que dia rere dia, i sense cap voluntatpolítica per part del govern de Rajoy,s’ha anat allunyant amb les accions ju-dicials empreses.

La convivència, i negar-ho és dir unamentida irresponsable, està en crisi ijo, com el senyor Évole, penso que no-més el líder polític sensat que freni se-rà el que la història erigirà com l’esta-dista de la democràcia que va estar al’altura protegint-nos a tots.

“H

De set en setIsabel Llauger

Jordi Évole

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 20176 |

Mai en una vagas’havien registrattants bloquejos viarisni havia afectat l’altavelocitat

Així ho sostél’exalcalde deTerrassa, JordiBallart, en unaentrevista

Jornada detalls a lescarreteres i ales vies del TGV

“El PSC hafet un gir ala dreta”Nacional

Ja de bon matí, actuacionscoordinades arreu del ter-ritori van posar cap peravall les principals vies detransport del país. La mo-bilitat per autopistes, au-tovies, carreteres, trend’alta velocitat, servei derodalies i Ferrocarrils de laGeneralitat quedava blo-quejada de manera inter-mitent al llarg de tot el diaper reclamar la llibertatdels presos polítics.

Així despertava el se-gon dia de vaga generalconvocat en protesta perl’empresonament de lameitat dels membres delgovern escollits a les urnesi cessats per un decret delgovern espanyol. Tot això,el mateix dia que les placesdels ajuntaments, a peti-ció de l’Assemblea i Òm-nium Cultural, tambés’omplien de gom a gom ensenyal de protesta; el Tri-bunal Constitucionalanunciava nova sentènciai anul·lava la declaraciód’independència i la llei detransitorietat jurídica i, fi-nalment, el president Car-les Puigdemont llançava,per tancar el dia, un noumissatge des d’una televi-sió flamenca. “Estic con-vençut que els partits in-dependentistes guanya-ran les eleccions el desem-bre. Els catalans no accep-taran aquest cop per partd’Espanya”, manifestavaPuigdemont.

Encara amb la ressacaque havia produït, di-marts a última hora de lanit, per la no configuració

d’una candidatura unità-ria de les forces indepen-dentistes, la jornada deprotestes s’iniciava a les 7del matí amb més d’unacinquantena de carrete-res que quedaven imprac-ticables per talls en algunstrams de la via a càrrec detractors i de gent a peu.Les estacions de tren tam-bé apareixen col·lapsadesper milers de persones quebarraven el pas al vestíbulo bé bloquejaven, assegutsa les vies, el pas de comboisa Sants i Girona.

“Èxit rotund”Les accions eren protago-nitzades en la seva majo-ria per membres dels co-mitès de defensa de la Re-pública (CDR), les Univer-sitats per la República,sindicats de pagesos i ciu-tadans. Aquesta vegada, lavaga general només haviaestat convocada per unsindicat minoritari, la In-tersindical-CSC. A la tar-da, aquesta organitzacióva valorar la jornada“d’èxit rotund”, malgratels intents de “boicot” de lapatronal. També es felici-tava el sindicat de l’ense-nyament Ustec pel segui-ment de la mobilització enescoles i instituts.

Els participants en lesdiverses protestes van cla-mar en favor de la llibertatdels empresonats, en con-tra del paper d’Europa enel procés i de l’aplicació del’article 155 i van advertirdels atacs de col·lectius del’ultradreta. Al migdia, laplaça de Sant Jaume i elscarrers adjacents erenplens a vessar contra les

actuacions repressives,que avui podrien registrarun nou episodi quan la pre-sidenta del Parlament,Carme Forcadell, i la restade membres de la mesa delParlament declarin al Tri-bunal Suprem com a in-vestigats per un delicte derebel·lió, sedició i malver-sació. La cita arriba unasetmana després que eljutge ajornés la primeradeclaració per donartemps als investigats apreparar-se les declara-cions. Era el mateix dia

que, en canvi, l’AudienciaNacional decidia empreso-nar set membres del go-vern català. Ara, sobrel’ambient torna a pesar lapossibilitat que el jutge,d’acord amb la petició delfiscal, decreti presó com amesures preventives perals membres de la mesadel Parlament.

“Escàs impacte”D’altra banda, les mobilit-zacions i les protestestambé obtenien respostaper part del govern espa-

nyol. “No hi ha seguimentde la vaga, el que hi ha ésun fet constatable que ésque un grup de gent ha de-dicat el dia a intentar cau-sar el major dany possibleals catalans i a afectar tantcom es pugui les infraes-tructures i els serveis pú-blics”, sentenciava el mi-nistre de Foment, Íñigo dela Serna. El secretari gene-ral tècnic del Ministeri del’Interior, Juan AntonioPuigserver, afirmava queel seguiment de l’aturadava tenir durant el matí un

“escàs impacte” als cen-tres de treball, a excepciódel sector educatiu, que vaarribar al 31,5% de segui-ment, segons aquestes da-des oficials. I a Madrid, pleal Congrés dels Diputats ipreguntes al president Ra-joy, que es mostrava espe-rançat que el 21-D serveixiper tornar Catalunya “a lanormalitat”. El presidentRajoy, que encara maldaperquè el conflicte ambCatalunya es tracti comun afer intern, aprofitavaper fer bloc comú amb el

Emma AnsolaBARCELONA

Mobilitzacions perACCIÓ Els sindicats minoritaris tornena sacsejar el país amb afectacions greusa les principals vies de transport enprotesta per la repressió judicial MÉSEls membres de la mesa del Parlamenttornen avui al Tribunal Suprem

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 7

Junqueras contraPuigdemont

L’APUNT quan acudeixin a les urnes? De veritat que els ciuta-dans de tots colors, i totes paperetes, que l’1 d’octubrevan defensar braç a braç l’ideal de llibertat s’haurand’enfrontar ara al parany del divide y vencerás? Lament, o ments preclares, que no han escoltat el clamper una llista unitària que aixequin el dit i s’expliquin.Que no s’amaguin. Aquesta vegada no.Jordi Panyella

Oriol Junqueras contra Carles Puigdemont. Dolors Bas-sa contra Meritxell Borràs. Carles Mundó contra JordiTurull i Josep Rull. Toni Comín contra Joaquim Forn. Ra-ül Romeva contra Lluís Puig. Meritxell Serret contraClara Ponsatí. Jordi Sànchez i Jordi Cuixart contra ves asaber qui. De veritat que aquesta és l’equació que elsciutadans hauran de resoldre el proper 21 de desembre

1800

91-1

1494

92®

cap de l’executiu belga,Charles Michel, que ahires veia obligat a respondreal Parlament del seu paísuna dotzena de preguntessobre la gestió de la pre-sència de Puigdemont alpaís.

“Acte de dignitat”A la tarda, els líders de lesentitats sobiranistes pre-nien la paraula en la con-vocatòria a la plaça de laCatedral de Barcelona. Elvicepresident de l’ANC,Agustí Alcoberro, deia que

les mobilitzacions al llargdel dia eren el millor se-nyal, per a Espanya i a Eu-ropa, d’un “poble lliure dis-posat a arribar fins al finali aconseguir la República”.El seu homòleg a ÒmniumCultural, Marcel Mauri,apuntava que el missatgede la ciutadania ha servitper dir “prou” a la “vulne-ració” dels drets de la ma-joria del poble i al “menys-preu cap a les institucionscatalanes”. Tots dos diri-gents van tornar a posarsobre la taula que encara

caldran actes com el d’ahirde resistència pacífica i afavor de la llibertat.

El PDeCAT, optimistaEls que ahir es van pren-dre un dia de descans vanser els representants delspartits polítics després defracassar en un primer in-tent de configurar una llis-ta única dels partits inde-pendentistes par al 21-D.A última hora del vespre,però, la secretària generaldel PDeCAT, Marta Pas-cal, deia que no llençava la

tovallola, mentre queERC, més segura d’obte-nir un bon resultat al de-sembre, donava per fetque anirà sol a la cita ambles urnes. Això sí, el regi-dor republicà de Barcelo-na, Alfred Bosch, avança-va que, tot i que no hi hagiuna llista única, sí que hihaurà una “unitat d’acció”que les formacions políti-ques explicaran aviat. Ladata límit per acabar dedefinir com es presentenels partits el 21-D serà el17 de novembre. ■

r la llibertatMiles de persones es concentravenahir a la plaça de la Catedral deBarcelona per demanar la llibertat delspresos polítics ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Catalunya està avuiempresonada”

Agustí AlcoberroVICEPRESIDENT DE L’ANC

“Això no és una vaga,són actesabsolutamentvandàlics”

Íñigo de la SernaMINISTRE DE FOMENT

“No hi ha hagutincidents greus”

Juan Antonio PuigserverSECRETARI GENERAL TÈCNIC DELMINISTERI D’INTERIOR

“Les coses funcionenbé. Espero que el 21-Dhi hagi unaparticipació massiva”

Mariano RajoyPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

“Només amb diàleg inegociació política esresoldrà un conflicteque és polític”

Marcel MauriVICEPRESIDENT D’ÒMNIUM

“La gent protestacontra la repressiódesencadenada perl’Estat espanyol”

Alfred BoschLÍDER D’ERC A BARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 20178 | Nacional |

Amb una quinzena de tallsen carreteres en punts es-tratègics del país va fer-sede dia ahir, en la jornadade vaga general a Catalu-nya convocada pel sindicatIntersindical CSC i de mo-bilitzacions per reclamarla llibertat dels presidentsde l’ANC i Òmnium i dels

consellers. Els primers blo-quejos es van fer a l’A-2 aAbrera, Òdena i Sant JoanDespí; a l’AP-7 a Vilafant iSanta Perpètua de Mogo-da; la B-20 a Santa Colomade Gramenet; la B-23 aSant Just Desvern; la C-16a Sallent, i la C-25 a Vic. Alllarg del dia van anar aug-mentant i en el moment demàxima concentració, capal migdia, hi havia alhora

una setantena de talls a laxarxa viària. A la tarda icap al vespre, es van con-centrar els màxims esfor-ços a col·lapsar el trànsit al’Ebre (N-340 a Camarles itambé AP-7), Puigcerdà(N-152), la Seu d’Urgell(N-145) i l’Alt Empordà(AP-7 Borrassà/Vilafant ila Jonquera).

La mobilització, coordi-nada pels diferents CDR

(comitès de defensa de laRepública), va fer aturar lacirculació en punts con-crets, sobretot en frangesde primera hora del matí(a partir de quarts de vuit),al migdia i també a mitjatarda. Segons diferentsfonts, mai s’havia registrarun nombre tan alt de tallsviaris –i també en paral·lelde ferroviaris– en una atu-rada d’aquestes caracte-

rístiques. La dada de se-tanta carreteres bloqueja-des la va reconèixer en elbalanç del migdia el secre-tari general tècnic del Mi-nisteri de l’Interior, JuanAntonio Puigserver, quees va encarregar d’infor-mar sobre el seguiment dela jornada de protesta a Ca-talunya.

Els CDR i també els es-tudiants, com també van

fer ahir convocats sobre-tot al voltant d’Universitatper la República, ja havienassajat accions semblantsen diversos punts del terri-tori dijous passat, just l’en-demà que entressin a pre-só a Madrid el vicepresi-dent, Oriol Junqueras; lesconselleres Dolors Bassa iMeritxell Borràs, i els con-sellers Carles Mundó, RaülRomeva, Joaquim Forn,Josep Rull i Jordi Turull.

A Barcelona hi va havermoments de tensió a laGran Via, a l’altura de laplaça de les Glòries, quanfurgonetes de la policia es-panyola van trencar, fentús de la força, el cordó queformaven les personesconcentrades. A la capitales van tallar les rondes,estudiants van bloquejarla Diagonal en diferentsmoments del matí i el CDRde l’Eixample Dret va col-

RedaccióBARCELONA

a Mai s’havien registrat tants bloquejos viaris en una jornada, setanta en el punt més àlgid a ElsCDR van coordinar les accions, que a la tarda es van concentrar sobretot a l’Ebre, Puigcerdà i l’Empordà

Aturada de país amb tallsestratègics a les carreteres

Persones mobilitzades a l’AP-7 a Borrassàrecuperen forces. Al costat, col·lapse a l’A-2, aMartorell. I a baix, tall a la Seu d’Urgell en direcció aAndorra ■ JOAN SABATER / JUANMA RAMOS / CDR ALT URGELL

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

lapsar durant una hora elsaccessos a l’estació delNord, a Fort Pienc. Mentreque a Sitges va ser detin-gut un jove perquè teniauna ordre judicial que liimpedia participar en ma-nifestacions.

Frontera nordA les comarques gironi-nes, poc després de les sisdel matí, ja es van tallarl’AP-7 i l’N-II al sud de Fi-gueres (Alt Empordà).L’objectiu dels CDR em-pordanesos, que van aca-bar rebent suports dels deles comarques veïnes, vaser bloquejar el trànsit in-ternacional, i centenars decamions no van poder se-guir la ruta durant hores.A l’autopista, centenars depersones –que entre altresactivitats van pintar a lacalçada llaços grocs per re-cordar les persones em-

presonades– van tallar elsdos sentits de la marxa alstermes de Borrassà i Vila-fant fins a les vuit del ves-pre. Després algunes per-sones es van negar a mar-xar i va intervenir la poli-cia per fer-les fora

En el cas de l’N-II van sercentenars de pagesos,amb els tractors, els quevan ocupar la via.

El resultat durant horesa l’Alt Empordà van ser dellargues cues que van blo-quejar la frontera amb laCatalunya del Nord, tot ique es van deixar passospuntuals, sol·licitats pelsMossos, perquè passessin,per exemple, autocarsamb persones grans i ambsalut fràgil. Voluntaris deProtecció Civil van repar-tir beguda i menjar entreles persones que eren alsvehicles atrapats a la zona.

A la Catalunya Central,

el CDR del Montserratí vatallar durant tot el matíl’autovia A-2 a l’alturad’Abrera. Unes 250 perso-nes d’Olesa de Montserrat,Esparreguera, Sant An-dreu de la Barca i Sant Es-teve Sesrovires van parti-cipar en el tall. Els mani-festants van portar músi-ca i esmorzar per compar-tir, així com taules per ju-gar a jocs de taula, i pilotesde futbol. Es va exhibir unapancarta en què es dema-nava la llibertat dels presos

polítics catalans. L’acció re-ivindicativa, que es va des-envolupar en unambient festiu, va comen-çar a dos quarts de set delmatí i la via va estar com-pletament tallada en direc-ció nord fins a les deu delmatí, quan es va obrir uncarril. La protesta va conti-nuar fins a la una del mig-dia, quan va quedar des-convocada.

També l’AP-7, com al’Empordà, va ser l’objectiua l’Ebre. Els talls de trànsit

organitzats pels CDR vanprovocar un col·lapse detrànsit monumental a l’au-topista. Les protestes esvan anar succeint al llarg detot el traçat, però de formaespecial a les comarques del’Ebre i el Penedès. A més,es va tallar l’N-340 a Caste-llet i la Gornal i Avinyonetdel Penedès en tots dos sen-tits de la marxa, així com aAmposta. Si fins al migdiaels talls a l’AP-7 van ser in-termitents, a partir de lestres es va fer una crida per-què la gent es dirigís a l’Am-polla, on el trànsit va estartallat durant hores en elsdos sentits de la marxa.

Cap a Aragó i AndorraA les comarques de Po-nent, la vaga va començarde bon matí amb una dot-zena de talls als principalseixos viaris de la demarca-ció, promoguts pels diver-

sos CDR de les comarqueslleidatanes. La ciutat deLleida també va viure uncol·lapse viari importantdurant el matí, amb unamarxa de centenars detractors fins al centre de laciutat.

La majoria de talls es vanaixecar al migdia, però esvan reforçar i van con-tinuar durant la resta dela jornada els que interrom-pien el trànsit cap a Aragói cap a Andorra. A la Seud’Urgell es va tallar l’N-145cap a Andorra; a Alcarràs,l’autovia A-2; a Almacelles,l’A-22, i a Alfarràs, la car-retera N-230, que va en di-recció Vielha i la fronterafrancesa. Molts vehiclesvan haver d’utilitzar carre-teres secundàries per tra-vessar la frontera ambAndorra. A les vuit del ves-pre aquests talls encaracontinuaven. ■

1 A-2 Abrera

2 A-2 Òdena

3 A-2 Castellnou de Seana

4 A-2 St Joan Despí (sentit BCN)

5 AP-7 Sta Perpètua Mogoda

6 AP-7 Vendrell (sentit BCN)

7 B-10 Ronda Litoral

8 B-20 Ronda Dalt

9 B-140 Mollet del Vallès

10 B-23 Molins de Rei

11 B-23 St Just Desvern (sentit Barcelona)

12 C-12 Balaguer

13 C-16 Sallent

14 C-16 St. Cugat del Vallès (sentit BCN)

15 C-25 Vic

16 C-25 Artés

17 C-25 Manresa

18 C-32 Vilassar de Dalt

19 C-37 Castellfollit del Boix

20 C-37 Manresa

21 C-58 St. Quirze Vallès

22 C-59 Moià

23 LL-11 Lleida

24 N-145 Seu d’Urgell

25 N-230 Vilaller

26 N-420 Bot

27 N-II Vilassar de Mar

28 N-II Vilamalla

29 N-IIa Figueres

30 C-12 Menàrguens

31 C-14 Ponts

32 C-58 Vacarisses

33 AP-7 Vilafant

34 C-17 Parets del Vallès (sentit Barcelona)

35 C-31 Hospitalet de Lllobregat (sentit Barcelona)

36 C-32 St Boi de Llobregat (sentit Barcelona)

37 C-32 Cornellà i Castelldefels (sentit sud)

38 C-58 Ripollet (sentit nord) i Barcelona (sentit sud)

39 AP-7 Llinars del Vallès

40 AP-7 Santa Perpètua

41 AP-7 Castellet i la Gornal, sentit Tarragona

42 AP-7 Ronda Litoral

43 AP-7 Poblenou

44 AP-7 Ronda Dalt

45 AP-7 Vallcarca. Sentit Llobregat

46 AP-7 Meridiana, sentit Trinitat

47 AP-7 Via Augusta, sentit Trinitat

48 C-15 Vilafranca

49 C-16 Terrassa

50 C-16 Túnels Valldirera, sentit Barcelona

51 C-17 Aiguafreda

52 C-17 Tagamanent

53 C-37 Manresa

54 C-37 Castellfollit del Boix

55 C-58 Sant Quirze del Vallès

56 C-59 Moià

57 C-60 La Roca del Vallès

58 N-340 Vilafranca

59 N-II Premià Dalt

60 A-7 Hospitalet de l’Infant sentit sud

61 AP-2 La Bisbal del Penedès sentit nord

62 AP-7 1 carril obert al Vendrell sentit nord

64 A-2 Riudellots de la Selva

65 AP-7 Vilafant (abans tallada)

66 AP-7 La Selva de Mar

67 A-2 Granyanella sentit Barcelona, a Cervera sentit Lleida i a Castellnou de Seana en ambdós sentits

68 C-12 Menàrguens, Balaguer i Maials

69 C-13 Balaguer

70 C-14 Ponts

71 L-200 Miralcamp

72 LL-11 Lleida

73 LL-12 accés AP-2 Albatàrrec

75 N-320 Vilaller i Alfarràs

76 N-240 Borges Blanques

78 AP-7 Sant Celoni

79 AP-7 L’Ampolla

80 AP-7 Vendrell

81 N-340 Amposta

82 AP-7 Borrassà

83 AP-7 Figueres

84 AP-7 Riudellots de la Selva

85 N-152 Puigcerdà

86 N-154 Puigcerdà

87 N-II Vilamalla (13 km)

88 N-240 Juneda

89 A-2 Soses

90 N-230 Vilaller i Alfarràs

91 C-59 Caldes de Montbui

92 AP-7 Sant Julià de Ramis

1 A-2 Abrera

2 A-2 Òdena

3 A-2 Castellnou de Seana

4 A-2 St Joan Despí (sentit BCN)

5 AP-7 Sta Perpètua Mogoda

6 AP-7 Vendrell (sentit BCN)

7 B-10 Ronda Litoral

8 B-20 Ronda Dalt

9 B-140 Mollet del Vallès

10 B-23 Molins de Rei

11 B-23 St Just Desvern (sentit Barcelona)

12 C-12 Balaguer

13 C-16 Sallent

14 C-16 St. Cugat del Vallès (sentit BCN)

15 C-25 Vic

16 C-25 Artés

17 C-25 Manresa

18 C-32 Vilassar de Dalt

19 C-37 Castellfollit del Boix

20 C-37 Manresa

21 C-58 St. Quirze Vallès

22 C-59 Moià

23 LL-11 Lleida

24 N-145 Seu d’Urgell

25 N-230 Vilaller

26 N-420 Bot

27 N-II Vilassar de Mar

28 N-II Vilamalla

29 N-IIa Figueres

30 C-12 Menàrguens

31 C-14 Ponts

32 C-58 Vacarisses

33 AP-7 Vilafant

34 C-17 Parets del Vallès (sentit Barcelona)

35 C-31 Hospitalet de Lllobregat (sentit Barcelona)

36 C-32 St Boi de Llobregat (sentit Barcelona)

37 C-32 Cornellà i Castelldefels (sentit sud)

38 C-58 Ripollet (sentit nord) i Barcelona (sentit sud)

39 AP-7 Llinars del Vallès

40 AP-7 Santa Perpètua

41 AP-7 Castellet i la Gornal, sentit Tarragona

42 AP-7 Ronda Litoral

3 bl

44 AP-7 Ronda Dalt

45 AP-7 Vallcarca. Sentit Llobregat

46 AP-7 Meridiana, sentit Trinitat

47 AP-7 Via Augusta, sentit Trinitat

48 C-15 Vilafranca

49 C-16 Terrassa

50 C-16 Túnels Valldirera, sentit Barcelona

51 C-17 Aiguafreda

52 C-17 Tagamanent

53 C-37 Manresa

54 C-37 Castellfollit del Boix

55 C-58 Sant Quirze del Vallès

56 C-59 Moià

57 C-60 La Roca del Vallès

58 N-340 Vilafranca

59 N-II Premià Dalt

60 A-7 Hospitalet de l’Infant sentit sud

61 AP-2 La Bisbal del Penedès sentit nord

62 AP-7 1 carril obert al Vendrell sentit nord

64 A-2 Riudellots de la Selva

65 AP-7 Vilafant (abans tallada)

66 AP-7 La Selva de Mar

67 A-2 Barc Lleid Sea

68 C-12 Mai

69 C-13

70 C-14

71 L-20

72 LL-1

73 LL-1

75 N-32

76 N-24

78 AP-7

79 AP-7

80 AP-7

81 N-34

82 AP-7

83 AP-7

84 AP-7

85 N-15

86 N-15

87 N-II

88 N-24

89 A-2

90 N-23

91 C-59

92 AP-7

Artesa de Segre

TrempTremp

SortSortEl Pont De SuertEl Pont De Suert

VicVic

FalsetFalsetReusReus

Cervera

Puigcerdà

Banyoles

Sant Julià de Ramis

Palafrugell

Figueres

La Bisbald’Empordà

Girona

Riudellotsde la Selva

Vilamalla

Ripoll Olot

Roses

Llançà

Santa ColomaDe Farners

Lleida

Les BorgesBlanques

Tàrrega

Balaguer

Tremp

Sort

La Seu d’Urgell

Solsona

El Pont De Suert

La Pobla de Segur

Vielha

Mollerussa

Manresa

Berga

Granollers

Mataró

Blanes

Palamós

L’Escala

Llívia

Port de la Selva

Barcelona

Sitges

Igualada

Vic

Terrassa

Sant Feliude Llobregat

Martorell

Vilafranca del Penedès

Tarragona

Tortosa

Mòra d’Ebre

Amposta

Gandesa

Flix

Valls

Reus

El Vendrell

Montblanc

1

13

242 5

90

4

21

5549

74344

42

3218

27

91

6484

65

59

39

78

92

3457

28

83

3387

82

29

66

93814

8

661

4858

6280

41

2658

79

81

101135

46

4736

37

4550

22 5152

15

85

86

16 56

1954

20

1753

5

402

673

71

7688

75

69

70

23

73

89

72

30

31

12

Tallada

Retencions

Obstacles

Els talls a les carreteres

GRÀFIC: EL PUNT AVUI

68

18trams viaris estaven afectatsahir a les set del vespre. L’AP-7a Sant Celoni, l’Ametlla deMar, Figueres i l’Ampolla.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

1pla va activar la Prefecturadels Pirineus Orientals a Fran-ça recomanant als camionersque no entressin a Catalunya.

Unes 150.000 persones,10.000 de les quals passat-gers d’una vintena de trensd’alta velocitat, segons xi-fres aportades per Renfe,es van veure afectades ahirper les accions de protestavinculades a la vaga gene-ral que van comportar tallsen el trànsit ferroviari,tant a l’estació de Gironacom a la de Sants de Barce-lona del TAV i en diverseslínies de rodalies. L’estacióde Girona va quedar talla-da pràcticament tot el diaper l’ocupació de les viesper part de milers de perso-nes. Només van poder pas-sar els tres primers trensdel matí perquè a quarts devuit unes cinc-centes per-sones van aconseguir tren-car dos cops els cordonspolicials i van baixar a lesandanes. Al llarg del dia vahaver-hi un continu entrar

i sortir de gent per sumar-se als manifestants o perfer-los el relleu.

Una vintena d’agents deMossos i de la Policia Na-cional van intentar en unprimer moment barrar elpas als manifestants perevitar que baixessin fins ales vies. L’acumulació degent, però, els va acabardesbordant. L’acció es vasaldar amb una manifes-tant ferida per un cop deporra que li va ventar unmembre del personal deseguretat de l’estació. Apart d’aquesta agressió, niels mossos ni la policia es-panyola van fer servir laforça, més enllà d’intentarmantenir la barrera.

Una vaga festivaEl nombre de personesocupant les vies va anaroscil·lant molt al llarg de lajornada. El punt culmi-nant va ser després de laconcentració que es va fer

davant la seu de la Genera-litat, en què van assistir-hiunes 12.000 persones. Mi-lers d’aquests manifes-tants van anar despréscap a l’estació del TAV.

La concentració va te-nir en tot moment un am-bient molt festiu. A mésdels crits a favor de la inde-pendència, de la Repúbli-ca i exigint la llibertat delspresos polítics, va haver-himúsica, balls i moltes ga-nes de gresca. Com quel’objectiu era mantenirbloquejada l’estació, es vaportar menjar per a lespersones que no en duien.L’assemblea del CDR Giro-na-Salt va decidir quedar-se a l’estació fins a l’horaen què, en jornades nor-mals, passa l’últim tren, ales deu de la nit. Una horaabans, però, els manifes-tants van donar l’acció peracabada sense que en capmoment intervingués perla força ni la policia espa-

nyola ni els Mossos d’Es-quadra.

A Barcelona, al voltantd’un miler de persones, lamajoria estudiants, vanmantenir tallada la circu-lació per les vies del TAV al’estació de Sants des deles cinc de la tarda. Els ma-nifestants van tallar de lavia 1 a la via 6 la línia d’altavelocitat, i a més, també,de la via 7, per on circulentrens de rodalies de les lí-nies R1, R3 i R4, segons in-formava Adif.

Centenars de passat-gers del TAV van quedar

atrapats a l’estació des dequarts de cinc. La situacióva provocar moments detensió entre els passatgersque exigien que retiressinels ocupants de les vies ipersonal de seguretat del’estació, com també ambmossos d’esquadra, con-tra els quals van proferircrits d’“incompetents”, amés d’animar-los a actuarper treure els manifes-tants de les vies. La tensióes va produir també en al-gun moment entre els ma-teixos passatgers, entregent que mostrava la seva

indignació per no poderviatjar i els que mostravencomprensió amb els mo-tius de la protesta. A lesvies, els crits de “Llibertatpresos polítics” domina-ven l’ambient, però tambécontra els Mossos d’Es-quadra quan un grupd’aquests va baixar a lesvies a quarts de set de latarda per mirar de nego-ciar amb els manifestants.

Amb crits de “Mossos,també sou forces d’ocupa-ció”, els manifestants esvan encarar amb aquestspolicies sense que es pro-duís, però, cap càrrega. Afora, mentrestant, diver-sos furgons d’antiavalotsde la Policia Nacional vanesperar ordres al llarg detota la tarda per a una pos-sible intervenció. Prop deles vuit, la megafonia del’estació va comunicar alspassatgers que s’aturavala circulació de trens defi-nitivament i es demanavaa la gent que era al vestíbulde l’estació que l’abando-nés de manera ordenada.Finalment, ho van fer capa un quart de deu.

Adif i Renfe van infor-mar que facilitaran el re-emborsament dels dinerso el bescanvi dels bitlletsdels viatgers afectats perles protestes, que tambées van reproduir en moltesaltres estacions del terri-tori. ■

Milers de persones tallen lavia del TAV a Sants i Gironaa A la capital del Gironès l’ocupació de l’estació va començar a quarts de vuit del matí i fa durar finsal vespre a A Barcelona es van produir moments de tensió, però no hi va haver càrregues

J.N. / L.A./ B.R.BARCELONA / GIRONA — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

150.000persones es van veure afec-tades pels actes de protesta ales estacions ferroviàriescoincidint amb la vaga.

6línies d’alta velocitat hi haa l’estació de Sants. Totes vanestar tallades durant tota latarda.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201710 | Nacional |

La concentració a les vies de Sants, amb un cartellreivindicatiu. I, a la dreta, part dels manifestants quevan tallar les vies del TAV a l’estació de Girona ■ ALBERT

SALAMÉ / QUIM PUIG

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

1344

05-1

1753

84w

“Atenció! Grans afecta-cions en tot el nucli de ro-dalies per invasió de perso-nes i objectes a les vies.”Amb aquesta piulada, pas-sades les set del matí, elservei de rodalies alertavades del seu compte deTwitter que la jornada espresentava complicadaper a aquells que apostes-sin pel transport públiccom a alternativa als tallsa les carreteres.

Cap a les 7.10, un nom-brós grup de manifestantsva accedir a l’estació deMataró i va tallar les viesde la línia R1, fet que vaprovocar l’aturada del ser-vei fins més enllà de les

nou del matí. A més,aquesta acció va quedarreforçada per una ocupa-ció de les vies a Blanes, unade les destinacions de lalínia. Paral·lelament, elsmanifestants també van

accedir a les vies en unpunt neuràlgic com Mont-cada Bifurcació, cosa queva implicar el tall de les lí-nies R3 i R4 en un horarimolt similar, entre les set iles nou del matí. La línia de

Manresa, però, va estarafectada durant més ho-res, ja que un grup de ma-nifestants es va fer fort aSant Vicenç de Castelletdurant força estona: vanarribar-hi a les sis del matíi no els van aconseguirdesallotjar fins a les deu. Abanda, la línia R16 de re-gionals també es va tallar aUlldecona, però no va arri-bar a una hora.

Un cop recuperada lacirculació a les vies, hi vahaver afectacions i retardsdurant tot el matí, fins quela situació es va normalit-zar superat el migdia. A latarda, però, amb la invasióde l’estació de Sants, laxarxa de rodalies va tor-nar a quedar afectada du-rant força hores. ■

Xavi AguilarBARCELONA

Afectacions importants arodalies en hora puntaa Grups de manifestants van tallar les línies R1, R2, R4 i R16, en alguns casos finsa quatre hores a A la tarda, amb la situació normalitzada, van tornar els talls

El tall de la via a Mataró es va fer a trenc d’alba ■ CEDIDA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201712 | Nacional |

A falta de seguiment mas-siu, del que no va estarmancada la jornada de va-ga general d’ahir va ser deconcentracions multitudi-nàries arreu de Catalunya.La principal, i la més con-correguda, la que a partirde les sis de la tarda es vafer a Barcelona, al pla de laCatedral. Hi van assistirunes 25.000 persones, se-gons els càlculs de la Guàr-dia Urbana, i l’escriptoraBel Olid hi va exercir demestra de cerimònies, jaque va ser l’encarregada dellegir el manifest de la Tau-la per la Democràcia perdemanar l’alliberamentdels consellers i els lídersindependentistes empre-sonats per ordre de l’Au-diencia Nacional, la sus-pensió de l’aplicació de l’ar-ticle 155 de la Constitució ila restitució de l’autogo-vern de les institucions ca-talanes. La concentracióva quedar marcada perl’escridassada que els as-sistents van dedicar al se-cretari general de la UGT,Camil Ros, perquè el sindi-cat no havia donat suport ala vaga. Segons la GuàrdiaUrbana, van assistir-hi25.000 persones, que om-

plien l’esplanada i també laVia Laietana des de la ma-teixa avinguda de la Cate-dral fins a la comissaria dela Policía Nacional.

Un darrere l’altre, elsque van pujar a l’escenariinstal·lat davant la cate-dral van reclamar l’allibe-rament dels exconsellers iels líders de l’AssembleaNacional Catalana (ANC) iÒmnium, van defensar lalegitimitat del govern des-tituït i del Parlament dis-solt, i van vindicar la Repú-blica Catalana. També esva celebrar el resultat deles accions reivindicativesd’ahir. “Avui la vaga gene-ral ha estat vostra”, va cla-mar Ester Rocabayera, dela Intersindical CSC, l’or-ganització convocant del’aturada. Pel portaveud’Òmnium, Marcel Mauri,la jornada d’ahir acreditaque “som un poble de pau,però que no accepta la re-pressió”. En termes simi-lars es va expressar el vice-president d’Òmnium,Agustí Alcoberro: “Avuihem enviat un missatgemolt potent al món i alRegne d’Espanya, el deque aquest no és un poblemesell, sinó un poble dis-posat a arribar fins al finalper aconseguir la llibertat ila República”, va dir, sense

precisar què vol dir “fins alfinal”. En tot cas, va feruna crida a participar en lamanifestació convocadaper dissabte, per la quall’ANC ja ha omplert 500autocars, segons va dir.

“Avui hem tornat a gua-nyar, perquè hem fet atu-rar els cotxes i els ca-mions”, va dir Cesca Ga-sull, dels autodenominatscomitès de defensa de laRepública (CDR). MartaRosique, de l’organitzacióestudiantil Universitatsper la República, també vaconsiderar “un èxit” la jor-nada. “Hem buidat les au-les, hem omplert els car-rers i hem tallat les vies”,va sintetitzar, entre la ce-lebració general, desprésque Georgina Lázaro, delConsell Nacional de la Jo-ventut de Catalunya, ins-tés a “aturar el país”. “Avuihem de cridar ben fort:«Llibertat, amnistia i au-todeterminació»”, va cla-mar Joan Cavall, de laUnió de Pagesos, parafra-sejant el lema de la Transi-ció. Ramon Font, portaveud’USTEC-STEs, sindicatmajoritari en el sector edu-catiu, va fer una defensatancada de l’escola catala-na i, quant a les acusacionsd’adoctrinament, va aca-bar etzibant: “No renun-

ciarem a parlar de políticaals centres educatius, per-què és la nostra feina; hemd’ensenyar quins són elsnostres drets i hem d’ense-nyar a defensar-los.”

Els concentrats vancanviar les ovacions peruna estrepitosa escridas-sada quan va comparèixer

Camil Ros, esbroncat per-què el seu sindicat no s’ha-via sumat a la convocatò-ria de vaga. Tampoc nol’havia avalat la Taula perla Democràcia –de la qualformen part la UGT iCCOO, que tampoc s’hi vaadherir–, però ningú vaxiular quan Olid va llegir el

seu parlament. A Ros, encanvi, li van dir de tot, in-cloent-hi “farsant” o “boti-fler”. “El més fàcil hauriaestat amagar-se, però somaquí per donar la cara i de-fensar que som un sol po-ble”, va dir el sindicalista,que, tot i l’esbroncada, vaaguantar: “Segueixo par-

Iván VilaBARCELONA

Comunióal pla de laCatedrala 25.000 persones reclamen la República i l’alliberamentdels presos al centre de Barcelona a Els concentratsesbronquen el líder de la UGT per no haver avalat la vaga

“El més fàcil hauriaestat amagar-se, peròsom aquí donant lacara. Volem que totesles opinions esrespectin”Camil RosSECRETARI GENERAL DE LA UGT

“Prou de vulnerar elsdrets, de menysprear iocupar les institucionsi de perseguir ladissidència política”Marcel MauriPORTAVEU D’ÒMNIUM CULTURAL

“Se’ns està acusantd’adoctrinar i ens hodiuen els hereus de laFormación del EspírituNacional franquista”Ramon FontPORTAVEU NACIONAL D’USTEC-STES

“Les forcesd’ocupació ens volensubmises, però diremprou perquè no tenimpor”Cesca GasullPORTAVEU DEL COMITÈ DE DEFENSADE LA REPÚBLICA

“El dia d’avuidemostra que el poblecatalà planta cara a lesinjustícies de formapacífica, ferma idecidida”Ester RocabayeraPORTAVEU INTERSINDICAL-CSC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“L’única sortida, lavictòria, que és lallibertat dels presos, elretorn dels exiliats i laproclamació definitivade la República”Agustí AlcoberroVICEPRESIDENT DE L’ANC

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

ren quarts de sis de la tardaquan fileres de gent avançavencap a la plaça de la Catedral. En

accedir pel carrer de darrere de la co-missaria de la Policía Nacional, al-guns es creuaven –sense fer-se cas,és clar– amb alguns agents que tor-naven al quarter. Abans i després dela concentració, un cordó format perEn Peu de Pau (i en aquest punt con-cret, per Escaladors per la Indepen-dència) vigilava que ningú s’encarésamb els Mossos d’Esquadra queguardaven la comissaria ni amb lamateixa la Policía Nacional. Quan en-cara faltava mitja hora per l’inici delsparlaments, al pla de la Catedral esrespirava una mena de silenci estra-ny: un silenci de perplexitat encaradavant els esdeveniments vertigino-sos, un silenci que es trencaria quanunes gralles van començar a entonarLa presó del rei de França, de la Dhar-ma. Després van engegar els primerscrits de “Llibertat”, acompanyats delgest d’ensenyar les pancartes quedemanen l’excarceració dels presospolítics i que han dotat d’una imatgeicònica aquestes concentració. Esvan sentir alguns crits clàssics, comara “Fora les forces d’ocupació” o “Niun pas enrere”, i d’altres que les cir-cumstàncies de les últimes setmaneshan convertit en hits: “És Puigdemontel nostre president”, “Aquesta Europaés una vergonya”, “Fora els ocupesdel Palau” o “No esteu sols”.

L’espai físic de la protesta produïaun efecte d’ecos que s’estenien, ques’escampaven entre la gent que om-plia el pla de la Catedral, les escales ials carrers dels voltants. Algun crit vaproduir un dels pocs somriures delvespre, quan una colla de joves va co-mençar a cridar “Aquesta democrà-cia no fa puta gràcia”. El fet que fos-

E quegi aviat i ja faci fresca tenyia laconcentració d’un aire una mica mésresistent que les anteriors. “Resilièn-cia, República, Resistència, Revolu-ció”, deia la pancarta d’un comitè dedefensa de la República d’un barri deBarcelona, apostats a la Via Laietana.

També com un eco, entre els mani-festants s’estenia la sensació que,malgrat tot, l’única via que li queda ala ciutadania són les mobilitzacions.“Només tenim això, és l’única cosaque és a les nostres mans”, comenta-va l’Amanda. “El primer dia et quedesmolt trista, però nosaltres estaremsempre al carrer, ho tenim molt clar”,afegia la Pilar. Entre la multitud, esveien menys estelades que de cos-tum, com si pesés més el fet de man-

tenir-se dempeus en la preservaciódels drets fonamentals. “Estem aquíper denunciar que és indigna la situa-ció que estem vivint, és l’única mane-ra de defensar els nostres drets. Siem quedo a casa també estic presa,hem de lluitar fins al final”, subratllaval’Eva. En un sentit similar s’expressa-va la Montserrat: “He vingut peracompanyar els que estan injusta-ment a la presó per les seves ideespolítiques, estic molt desconcertadaper les coses que estan passant i quepoden passar, però com que no és ales meves mans... El que sí que és ales meves mans és venir i protestar.”La Montserrat forma part del col·lec-tiu Músics per la Llibertat, que faunes setmanes va omplir amb 3.000

músics la plaça de la Catedral, ambun concert molt emotiu. “Se n’estàpreparant un altre, a l’aire lliure.”

Un altre col·lectiu que es va mani-festar va ser el de Teatre amb R deRepública, hereu de la PlataformaTeatre amb la Democràcia, que presi-deix el director Joan Lluís Bozzo.“Apostem per la República i per estaren totes les activitats que promoguinl’ANC i Òmnium; estarem a totes finsque alliberin tots els presos polítics”,comentava en Ferran, mentre soste-nia una pancarta col·lectiva. En Fer-ran va ser al col·legi Pau Claris deBarcelona l’1-O, un dels que va patircàrregues policials: “La violència quevaig viure aquell dia, tan bèstia, tanforta i tan fixada sobre el gènere fe-mení, no l’havia viscut en tot el fran-quisme.” Entre els cartells de pròpiafabricació, n’hi havia uns que reivindi-caven “dones lliures en un país lliure”.

El grau de mobilització també esva fer palès, de manera simpàtica,quan, en el primer parlament (el deGeorgina Lázaro, del Consell Nacionalde la Joventut de Catalunya), un grupva trobar que parlava massa fluix i vacridar: “No se sent.” Entre la multitudhi havia Ferran Requejo, catedràtic deciència política a la UPF, que havia es-tat membre del CATN (Consell Asses-sor per a la Transició Nacional), queva facilitar una anàlisi de luxe (sol·lici-tada a corre-cuita per qui signa lacrònica): “El govern a Brussel·les ésla millor decisió des de l’1-O”, de caraa “internacionalitzar el conflicte” iguanyar temps fins al 21-D. “El tempsens va bé fins al 21-D”. Per contra,creu que la convocatòria d’eleccionsper part de Puigdemont “hauria estatun error”. “Hauria dividit l’indepen-dentisme”, postil·lava, mentre a l’es-cenari ja entonaven L’Estaca. ■

Ecos de perplexitat

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

LA CRÒNICA

Manifestants, ahir, al pla de la Catedral de Barcelona, sostenint les incòniques pancartes ■ ENRIC FONTCUBERTA / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El que sí és a les mevesmans és venir i protestar”,comentava la Montserrat,una manifestant

Anna Ballbona

lant perquè la veu és el queens volen treure”, va dir, iva acabar amb un “Visca lallibertat”. Només Mauri vatenir un gest vers l’ugetis-ta. “Com ha dit el Camil,som un sol poble”, li vaconcedir.

L’acte el va obrir i tancarel cantautor Cesk Freixas

amb versions de dos clàs-sics de la cançó de protestaantifranquista que han es-devingut recurrents en lesconvocatòries de les últi-mes setmanes: Què volenaquesta gent i L’estaca. Elpròleg i l’epíleg els van po-sar els concentrats can-tant Els segadors. ■

“Donem ple suport algovern i al Parlament,condemnem els atacsfeixistes i exigim queacabi aquestaescalada repressiva”Georgina LázaroPORTAVEU CONSELL JOVENTUT (CNJC)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Empresonar elsnostres representantsa les institucions i lesentitats és un atac a lademocràcia”Joan CavallSECRETARI GENERAL DE LA UNIÓ DEPAGESOS

Elsconcentrats,amb cartellsdemanant lallibertat delslíders d’Òmniumi l’ACN ■ ENRIC

FONTCUBERTA / EFE

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201714 | Nacional |

Una vegada més, la capaci-tat de mobilització de bo-na part de la societat cata-lana es va tornar a fer benvisible ahir, coincidintamb la vaga general convo-cada pels sindicats mino-ritaris i que va causar afec-tacions greus a les princi-pals línies de transport.Milers i milers de personeses van concentrar a lesprincipals ciutats del paísper exigir la llibertat delsdirigents empresonats.Girona, Igualada, Saba-dell, Vic, Santa Coloma,Berga, Tarragona, Lleida,Manresa, Reus... A tot ar-

reu, igual que a Barcelona,es van repetir els mateixoscrits en favor de la llibertati contra la repressió i la ju-dicialització de la justícia.Al matí hi va haver protes-tes davant de les delega-cions del govern i a la tardala gent va anar als ajunta-ments a expressar la re-pulsa.

A les comarques gironi-nes, la demostració de for-ça es va veure especial-ment en la mobilització dela plaça del Vi de Girona,que va reunir una vegadamés la concentració mésnombrosa de la demarca-ció. Entre 15.000 i 18.000persones van concentrar-se a la plaça, que va quedar

petita, i al pont de Pedra iels carrers adjacents.L’actriu Cristina Cervià vallegir el manifest unitarien què es va fer una defen-sa de les institucionscatalanes i de la cohesiósocial.

A les comarques de Tar-ragona, milers de perso-nes van tornar a sortir alcarrer per reclamar l’alli-berament dels membresdel govern empresonats idels dirigents de l’ANC iÒmnium Cultural. El se-guiment de la vaga convo-cada per la Intersindical-CSC, però, va ser, en gene-ral, escàs i bona part delsector comercial va obrirportes. A la ciutat de Tar-

ragona, la concentraciómés multitudinària va serla que a la tarda va aplegarmés de 5.000 persones a laplaça Imperial Tàrraco.

A Tortosa, prop de3.000 persones van col-lapsar al migdia els carrersde la ciutat, encapçaladesper una vintena de trac-tors i una gran pancartaon es podia llegir “Lliber-tat presos polítics. Repú-blica ja”. Entre els mani-festants hi havia l’exsecre-tari d’Hisenda, el rapitencLluís Salvadó, visiblementafectat per la situació, i elpare del conseller Raül Ro-meva, Jordi Romeva, queés membre de l’ANC Ter-res de l’Ebre. Precisa-

ment, Jordi Romeva va serl’encarregat de llegir elmanifest al final de la pro-testa. “Rebutgem la judi-cialització de la política,condemnem els atacs fei-xistes al carrer i exigim lallibertat del vicepresident,Oriol Junqueras; els con-sellers Jordi Turull, RaülRomeva, Josep Rull, Do-lors Bassa, Joaquim Forn,Meritxell Borràs, CarlesMundó, i els presidents del’ANC i Òmnium, JordiSànchez i Jordi Cuixart”,va dir Romeva.

A Lleida, milers de per-sones es van concentrar almigdia davant de la dele-gació del govern. Cente-nars de tractors es van afe-

gir a la convocatòria, vantransitar pel centre de laciutat i van rebre l’ovaciódels assistents. Un diri-gent d’Unió de Pagesos vallegir un comunicat. A latarda, milers de personeses van tornar a concentraral centre de Lleida, ambuna manifestació massivaque tenia com a destinacióla seu de la subdelegaciódel govern espanyol a laciutat. Municipis com Ba-laguer, Tàrrega, Mollerus-sa, les Borges Blanques,Tremp i la Seu d’Urgelltambé van reunir cente-nars de manifestants quereclamaven la llibertatdels presos polítics.

A Manresa, unes 5.000persones van sortir a latarda –i 4.000 al matí– perdemanar l’alliberamentdels membres del governempresonats i dels presi-dents d’Òmnium i l’ANC.A Igualada es van reunir2.000 persones a la plaçade l’Ajuntament. A Bergavan sortir un miler de per-sones al matí i un altre mi-ler a la tarda. Mentre que aVic, la plaça Major es vaomplir. ■

Multitudinàries protestesarreu contra la repressióa Milers de persones es concentren a les principals capitals de comarca per exigir l’alliberamentdels dirigents empresonats a Crits per la llibertat dels presos i contra la judicialització de la política

G.B. / M.M. / D.M. / M.V.BARCELONA

Concentracions de protesta ahir al vespre a Girona, Manresa, Tarragona, Berga i Mataró (de dalt a baix i d’esquerra a dreta) ■ J.S. / N.B. / J.F. / M.C. / LL.A.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201716 | Nacional |

envolguts conciutadans,estem afrontant una situa-ció impensable en un en-

torn democràtic. Una part del go-vern legítim de Catalunya, amb elseu vicepresident i set consellers,és a la presó, i una altra part, elpresident i quatre consellers, al’exili; el Parlament ha estat tan-cat abans d’hora i bona part delsmembres de la mesa viuen ambl’amenaça també de ser empre-sonats. I tot plegat com a conse-qüència d’haver estat lleials ambla confiança que ens va atorgar lamajoria dels ciutadans. Parlemd’una situació que és claramentcontrària a l’estat de dret i a l’or-denament de la Unió Europea, ique allunya encara més l’Estatespanyol del grup de països refe-rents de bones pràctiques demo-cràtiques. Per dir-ho suaument,l’Estat s’ha situat molt a la perifè-ria del bloc democràtic centraleuropeu.

Sempre hem defensat que lavia democràtica és l’única queens permet vehicular la legítimaaspiració de la independència deCatalunya, i és justament per aixòque l’Estat ha considerat quel’única manera de frenar-la és fre-nant la democràcia activant unaestratègia desesperada i extremadavant la fermesa democràticade les institucions i la ciutadaniade Catalunya. Morta la democrà-cia, morta la independència, heusaquí la seva esperpèntica estratè-gia.

Els fets de les darreres setma-nes confirmen que l’Estat espa-nyol no ha entès com funciona elmón al segle XXI. Privar de lliber-tat els membres del govern deCatalunya i dissoldre el Parla-ment de Catalunya a cop de de-cret i, per tant, furtar als catalansla seva sobirania, ha estat l’únicaresposta que ha estat capaç d’ar-ticular davant les reiterades ofer-tes de diàleg reclamades insis-tentment per les institucions ca-talanes. És un greu error pensarque la repressió és el camí per-què una bona part dels catalansabandonin les seves legítimes as-piracions. Podran imposar-se físi-cament damunt nostre, però maino podran derrotar els nostresmarcs mentals. Podran asfixiar-nos econòmicament, però no po-dran frenar la potència d’un paíseuropeu, emprenedor i amb unagran capacitat de generar talent iprosperitat. Podran humiliar-nos iassetjar-nos, a nosaltres i a lesnostres famílies, amb el suportdel pervers sistema mediàtic es-

B

panyol, que ha imposat un relatd’odi i de mentida permanent so-bre les institucions polítiques i lesentitats sobiranistes i ciutadanes,però no podran derrocar mai lesnostres aspiracions democràti-ques.

Som completament consci-ents de les incerteses i els temorsque han sobrevolat aquests diessobre tots vosaltres i entenem ladesorientació causada per la nos-tra manca de respostes ràpidesdavant els atacs desmesuratscontra els representants i les ins-titucions legítimes catalanes, pe-rò us assegurem que seguimforts i dempeus i que ni a vosal-tres ni a nosaltres no ens podranrobar ni un bri de la dignitat ambquè afrontem aquestes hores difí-cils de les nostres vides i de la vi-da del nostre país.

Davant el complex escenari, elgovern legítim de Catalunya téuna doble obligació que compli-rem a pesar de les circumstàn-cies. La primera, mantenir la legi-timitat de la lliure elecció que vauexpressar a les urnes el 27 de se-tembre de 2015. Ho direm tantesvegades com faci falta a tot elmón: som un govern legítim i te-nim un Parlament legítim. Des deBrussel·les, amb el suport d’unaestructura estable que posem enmarxa avui per coordinar les ac-cions del govern, exigirem aquestcompromís cada dia i en cadaocasió a la comunitat internacio-nal, denunciant la politització de

la justícia espanyola, la seva man-ca d’imparcialitat, la seva voluntatde perseguir les idees i reafirmantla ferma aposta del poble catalàpel dret a l’autodeterminació, peldiàleg i per una solució acordada.El temps que passarem entre rei-xes espanyoles o a l’exili no seràen va si anem units més que maien la defensa de Catalunya i en ladenúncia de la decadència demo-cràtica de l’Estat espanyol aixícom dels abusos d’una Unió Eu-ropea que ha tolerat, i fins i totemparat de manera vergonyosa,les actuacions repressives espa-

nyoles. El nostre compromís ambels valors d’Europa és més fortque mai, perquè tots plegats ensnecessitem, perquè volem enfor-tir una Europa de ciutadans quetinguin capacitat de vèncer lespors i les amenaces.

La segona obligació, i aquestaus implica a tots vosaltres, és so-breposar-nos i sostenir la demo-cràcia, ara amenaçada per la co-alició que va executar el 155, ambconnivència amb la violència jurí-dica, policial i de l’extrema dreta.Us demanem la combinació efi-caç de coratge, de fermesa, d’in-dignació, de rebuig, i alhora de

pau i respecte, com a millor acti-tud per guanyar el combat queens planteja un estat embogit idescontrolat. No ens deixem ar-rossegar per la pulsió violentaque impera en bona part del sis-tema polític espanyol, perquè ésl’únic àmbit en què segur queperdrem. Recordeu que quanhem plantejat embats democrà-tics, els hem guanyat tots. Sem-pre. El darrer, l’1 d’octubre, enunes condicions extremadamentdifícils, enmig d’una indecentofensiva de violència ordenadaper l’Estat.

El full de ruta per als propersdies i setmanes és clar i nítid: pri-mer de tot, defensar la democrà-cia. Malauradament ho hem detornar a fer, com ja ha succeït end’altres moments de la nostrahistòria, quan ens han visitat elsdel clan del 155 en forma de Pri-mo de Rivera, general Franco oFelip V. Toca resistir, perseverar icontinuar defensant la nostrallengua, la nostra cultura i la nos-tra història, que és una històriad’èxit bastida amb la diversitat, lacapacitat d’acollida d’altres po-bles d’Espanya i del món i, sobre-tot, bastida amb moltes esperan-ces de futur. Toca foragitar demo-cràticament de les nostres insti-tucions els qui se les han volgutfer seves amb un cop d’estat. To-ca donar resposta als qui volenesmicolar l’autogovern que enshavia quedat després de la sen-tència de l’Estatut i del reguitzell

de lleis, decrets i mesures sempretendents a la recentralització méso menys encoberta, però efectivaa la pràctica. I defensarem la de-mocràcia votant, com ho hemvolgut fer sempre. Volíem votar ivolem votar. Certament voldríemfer-ho com ja han fet a Escòcia icom faran altres països en el fu-tur. Volíem i volem resoldre les as-piracions ciutadanes a través deles urnes i per això entomem leseleccions que ens planteja l’Estatespanyol el dia 21 com un repteper recuperar la plena democrà-cia sense presos, sense venjan-ces, sense imposicions, sense fú-ria i plena de futur, de diàleg i del’acord.

L’altre element central del fullde ruta és exigir i aconseguirl’alliberament dels presos políticsque té segrestats l’Estat espa-nyol, el vicepresident, els set con-sellers i els presidents d’ÒmniumCultural i l’Assemblea NacionalCatalana, Jordi Cuixart i JordiSànchez. No podem defallir, nopodem quedar-nos immòbils da-vant el patiment dels seus fills, deles seves parelles, de les seves fa-mílies, dels seus amics i de la se-va gent, que som tots nosaltres.És l’hora de ser més perseve-rants que mai. Deu persones i lesseves famílies representen, a ho-res d’ara, la vostra dignitat indivi-dual i col·lectiva. Per ells i per al-tres persones que podem seguirel camí de la presó, cal que de-nunciem cada dia la seva situaciói que el proper dissabte siguemcentenars de milers a la DiadaNacional per la Llibertat que s’haconvocat a Barcelona. I això no-més depèn de nosaltres, de vos-altres, de la nostra fortalesa, deles nostres conviccions.

Només des de la ciutadania,des del compromís democràtic,des de la resposta de base, orga-nitzada, democràtica, pacíficaperò radicalment insubornable,podrem recuperar el control de lanostra vida col·lectiva i construirjunts, de manera democràtica,dialogada, una República que enshem guanyat a les urnes i quecaldrà aixecar, donant-li sentit icontingut, també des de les ur-nes. Aquest serà el repte de lesinstitucions, de les entitats civils,de les empreses i de tots vosal-tres en els propers temps. Recu-perem la llibertat aquest dissabteen la gran manifestació a Barce-lona i en el repte electoral quel’Estat ens imposa pel dia 21. Il’endemà continuem caminanttots junts, en llibertat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

Carta des de Bèlgica

Serret, Comín, Puigdemont, Ponsatí i Puig, a l’acte amb els alcaldes a Brussel·les ■ PASCAL ROSSIGNOL / REUTERS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El full de ruta és clar:defensar la democràcia iaconseguir l’alliberamentdels presos polítics

Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís PuigPresident i consellers de la Generalitat

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201718 | Nacional |

El sector cultural va fer unseguiment menys signifi-catiu de l’aturada de paísd’ahir comparat amb l’altaadhesió que hi va haver el3 d’octubre passat. Enmolts casos, tot i quel’equipament no va fer va-ga de manera oficial, sí que

es va permetre triar l’op-ció als treballadors. Aixòva fer que la vaga se seguísa mig gas.

Un exemple va ser laFundació Miró de Barcelo-na, que va obrir les sales dela col·lecció permanentperò no les de les exposi-cions temporals. En el casdel Museu Dalí de Figue-res, només van obrir por-

tes per a les visites ja con-certades anticipadament,però no es van posar a lavenda entrades pel dia.

Llibreries com Docu-menta van obrir, però ambmenys personal. A la Xar-xa de Biblioteques de Bar-celona els treballadors vanpoder triar si fer vaga i peraixò van obrir 22 i no hovan poder fer 17.

Entre els equipamentsque es van afegir a l’atura-da al cent per cent hi ha laFundació Tàpies, el CCCB,el Museu del Disseny i elMuseu d’Història de Bar-celona. Van obrir, peròamb part de la plantilla devaga, el MNAC, el Macba iel Museu Picasso.

El seguiment per partde les sales de cinema vaser puntual, però sí quevan tancar el TNC, Alme-ria, Maldà, Tantarantana,Poliorama, Nau Ivanow,Jamboree, Tarantos i Apo-lo. A Temporada Alta no esvan fer cap de les activitatsprevistes. ■

L. Llort / V. GaillardBARCELONA

La vaga en el sector culturalse segueix a mig gas

La Sala Apolo va ser ahir una de les que van fer vaga i vancancel·lar les activitats previstes ■ EUROPA PRESS

omerç, grans empreses, en-senyament i infraestructu-res van entomar l’aturada depaís amb una afectació desi-

gual en funció, d’una banda, de l’ad-hesió a la mobilització, inferior engeneral a la del dia 3 d’octubre pas-sat, i també de les complicacionsque el bloqueig de vies de comunica-ció va comportar en la logística.Fonts de Mercabarna, per exemple,van comentar a aquest diari que elsector on més es va deixar notar lavaga va ser en el mercat de la fruita,on els majoristes van registrar unacaiguda de les vendes d’entre un70% i un 80%. Amb tot, els paradis-tes havien obert pràcticament tots.Només quatre dels establiments,d’un total de 440, van decidir tan-car, tot i que la majoria no van espe-rar a l’hora habitual per abaixar lapersiana, precisament per la faltad’afluència de clients. Aquests, se-gons les mateixes fonts, en algunscasos ja havien avançat les transac-cions a la vigília, dia en què algunesparades havien venut fins a un 20%més de l’habitual. D’altres no hi vanpoder accedir pels problemes de cir-culació viària.

En els segments de la carn i elpeix, i en el mercat de la flor, l’afec-tació va ser molt inferior. Els sacrifi-cis de bestiar es van produir ambnormalitat i també els reparti-ments, en alguns casos avançats di-marts, mentre que, en el cas delpeix, els majoristes van obrir peròl’afluència de comerciants també vabaixar, en algun cas fins a un 40%.Amb tot, sempre segons la portaveudel mercat central barceloní, els di-mecres no són dies gaire forts de

C

vendes, tampoc en el cas del mercatde la flor. En cap cas es van registrarincidències ni accions de piquets.

Des del sector del detall, el presi-dent de PimeComerç, Àlex Goñi, esdeclarava “enfurismat“ per la situa-ció tant dels consellers empreso-nats com per l’exili forçat a Bèlgicade l’altra part del govern, però ex-pressava el seu desacord amb l’es-tratègia de protesta. “És evidentque cal fer accions –va indicar Go-ñi–, però aquestes han de repercu-tir on toqui, i no en sectors com elcomerç, que arrossega una crisimolt important i on un dia que esperd no es recupera.” Goñi va insis-tir que petits empresaris i comer-ciants volen col·laborar en les re-ivindicacions per la situació “brutal”

dels representants del país, “peròsense engegar-se un tret al peu”.Quant a la repercussió de la vaga, elportaveu de PimeComerç va adme-tre que als pobles petits s’havia no-tat més, però que a la conurbacióbarcelonina, especialment als eixoscomercials, tot i la solidaritat explí-cita amb la causa de la protesta,l’efecte havia estat molt inferior a ladel dia 3 d’octubre, en què el segui-ment va ser “massiu”.

A RetailCat van subratllar que,tot i que en algunes poblacions comVic o Manlleu el seguiment de la va-ga en el comerç va ser important, ala resta del territori es va obrir ambnormalitat i que només prop d’un15% dels treballadors s’havien afe-git a la protesta, que tanmateix Re-

tailCat considera “inoportuna” per-què “traslladar la conflictivitat polí-tica a les empreses genera un im-pacte econòmic perjudicial”.

D’altra banda, representants delport de Barcelona van assegurarque, al marge d’una certa minva enl’arribada de camions pel tanca-ment de vies, l’activitat era l’habi-tual, el mateix que a l’aeroport delPrat, on no es van registrar cues niproblemes d’accés perquè la R2 deRenfe funcionava bé, com també elsector del taxi. Entre les grans em-preses, Matías Carnero, presidentdel comitè d’empresa de Seat, va as-segurar que la producció s’haviadesenvolupat “amb normalitat”. Elmateix considerava el secretari ge-neral de la secció sindical de CCOOa Nissan, Miguel Ángel Boiza, per béque la planta va estar pendent delssubministraments per carretera.

L’adjectiu “imperceptible” va ser-vir a Foment del Treball per definirl’efecte de la convocatòria. Segons lapatronal, el seguiment va ser “nul”en tots els àmbits, tret dels que esvan veure condicionats “pels actescoercitius” com els talls de carrete-ra. Contrastant amb aquesta visió,l’organització convocant de la vaga,la Intersindical-CSC, valorava posi-tivament la jornada, que va qualifi-car d’“èxit rotund”, tot i “l’intent deboicot” per part de Foment, que hiva presentar recurs.

La Intersindical es va felicitar pelseguiment massiu en l’administra-ció pública, de prop d’un 40% se-gons el sindicat, i també en l’àmbitde l’ensenyament, des del qual elsindicat de professors USTEC va xi-frar l’adhesió a l’aturada en un 45%a primària i secundària, un percen-tatge superior en el cas de les uni-versitats, segons diverses fonts. ■

Solidaris amb reservesDISCREPÀNCIA · En general, el comerç es declara d’acord amb les motivacions polítiques de l’aturada, però no en comparteixl’estratègia COMPARACIÓ · El seguiment va ser desigual segons els sectors, però en tot cas inferior al del 3 d’octubre

5per cent va pujar elconsum elèctric a Ca-talunya respecte a ladada de dimarts, se-gons fonts del sector,al contrari del 3 d’oc-tubre, en què la de-manda es va reduir.

100per cent va ser el se-guiment de la vaga enalgunes universitats,com ara el campus dela Ciutadella de la UPF.

M. Moreno / B. RoigBARCELONA

Al mercat de la Boqueria de Barcelona, la vaga hi va tenir un seguiment parcial ■ QUIQUE GARCÍA / EFE

| Nacional | 19EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

385996-1175573®

Noves resolucions entemps rècord del TribunalConstitucional per anul-lar la declaració d’inde-pendència al Parlament ila llei de transitorietat ju-rídica. Quan encara nos’han complert dues set-manes de la proclamacióde la República Catalana,el TC ha decidit resoldrel’incident presentat perl’executiu espanyol pro-clamant que els actes quees van celebrar el 27 d’oc-tubre passat al Parlamentno tenen cap mena d’efec-

te jurídic. Tant és així quequalifica les resolucionsaprovades –“declaraciódels representants de Ca-talunya” i “Procés Consti-tuent”– d’un “greu atemp-tat” contra l’estat de dret iels principis democràticsi, per tant, en declara la se-va nul·litat per considerar-ho inconstitucional. La de-cisió es va prendre amb elvot unànime de tots elsmembres del tribunal.

Davant d’això, es tornaa reclamar a la fiscalia quees dedueixi testimoni a lapresidenta de la cambra,Carme Forcadell, i alsmembres de la mesa que

van facilitar la tramitaciódels documents, tal com jaho havia plantejat en ante-riors resolucions que afec-taven el procés. I ho fa la vi-gília que Carme Forcadell ialtres diputats catalanshagin de comparèixer da-vant del Tribunal Supremper respondre a una que-rella de la fiscalia generalde l’Estat.

El Tribunal Constitu-cional, en el seu acte d’ahirsobre la declaració d’inde-pendència, subratlla queles decisions adoptadespel Parlament “contrave-nen” les successives reso-lucions d’aquest òrgan,

per les quals se’ls havia ad-vertit de la seva “obligació”de prohibir o paralitzar“qualsevol iniciativa quesuposi alternar unilateral-ment el marc constitucio-nal o que impliquessindesobeir les sentències deltribunal. Pel TC, plasmenla “contumaç voluntat

d’aquesta cambra d’eludirels pronunciaments de re-forma constitucional pertirar endavant un projectepolític de desconnexió del’Estat espanyol i crear unestat català independent”.

L’acte és conseqüènciad’un incident d’execuciópresentat per l’executiu

espanyol l’endemà de lavotació i que en un primermoment va implicar lasuspensió cautelar de ladeclaració d’independèn-cia. Tot i així, el TC ha vol-gut redactar una resolucióexprés, tal com ja ho va ferpel que fa a la llei del refe-rèndum que va permetrela celebració de l’1-O.

En la mateixa sessióplenària, els membres deltribunal, també per unani-mitat, van anul·lar l’ano-menada llei de transitorie-tat, amb la qual s’empara-va el Parlament per fer latransició cap a la Repúbli-ca Catalana. Segons el cri-teri del tribunal, aquestanorma és contrària, “deforma explícita” a princi-pis “essencials i indisso-ciables” de l’ordenamentconstitucional espanyol;és a dir, la “sobirania na-cional, la unitat de la ma-teixa nació i la pròpia su-premacia de la Constitu-ció”. I en aquest punt re-corden que el dret “d’auto-determinació” no està re-conegut en el text espa-nyol “ni tampoc no trobafonament en el dret inter-nacional”. ■

Montse OlivaMADRID

El TC anul·la la DUI ila qualifica de“greu atemptat”a El tribunal tomba també la llei de transitorietat jurídicaa Reitera la petició d’obrir la via penal contra la mesa

Imatge de la seu del Tribunal Constitucional ■ EUROPA PRESS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201720 | Nacional |

1689

62-1

1530

44w

L’alarma provocada per ladisparitat de tracte entre lajustícia espanyola i la belgapot viure avui un nou cis-ma, però ara entre duesinstàncies espanyoles, elTribunal Suprem i l’Au-diencia Nacional. Si fa unasetmana ja va ser més ga-rantista i va concedir a lapresidenta del Parlament,Carme Forcadell, i elsmembres de la mesa setdies més per a la defensa, el

Suprem rep avui de nou elscitats per rebel·lió en unasessió clau tant per a ellscom per al futur del vice-president Oriol Junquerasi dels set consellers empre-sonats, ja que el jutge PabloLlarena no només pot dei-xar en evidència la col·legade l’Audiencia Carmen La-mela, sinó que li pot acabartraient el cas de la DUI –se-gons aventura el PSOE– iobrir així la porta a l’even-tual excarceració.

Amb l’excepcionalitatde ser citats a les nou del

matí d’un festiu a Madridcom el dia de l’Almudena,Forcadell; el vicepresidentdel Parlament, Lluís Gui-nó; la secretària primera,Anna Simó; el secretaritercer, Joan Josep Nuet, i lasecretària quarta, RamonaBarrufet, a més de l’exvice-president de la mesa i pre-sident del grup de JxSí,Lluís Corominas, tornenavui al Suprem.

A diferència de la raresadel 2 de novembre, en quèl’advocat Andreu Van denEynde tenia dos defensats

en dos tribunals –Junque-ras a l’Audiencia i Forcadellal Suprem– a la mateixahora, avui la cita és única al’alt tribunal. Nuet, a més,té l’ocasió de fer notar l’er-ror del fiscal quan li imputavotar que sí a la DUI quanhi va votar en contra. El fis-cal del Suprem, Fidel Cade-nas, però, manté invaria-ble la petició de presó in-condicional per als sis in-vestigats per delictes de re-bel·lió, sedició i malversa-ció de fons públics.

Pel fet d’haver facilitat la

tramitació de la DUI, el de-licte més greu que afrontenés el de rebel·lió, que té unapena de fins a 30 anys depresó. Però l’autor de l’es-crit d’admissió de la quere-lla, el magistrat ponent Ma-nuel Marchena –presidentde la sala penal–, ha obertla porta a revisar el delictedurant la fase d’instrucció irebaixar-lo a una conspira-ció, que s’allunyaria dels 30anys de pena i desfaria laviolència que Lamela haatribuït a “mobilitzacionstumultuàries”. El PSOE,

amb contactes a la judica-tura gràcies a MargaritaRobles, sosté que el Su-prem acabarà imposant laversió suau i apropiant-sedel cas –abans o després deles eleccions del 21-D– endetriment de Lamela.

Espanya contra EspanyaDesprés que la justícia bel-ga evidenciés menys alar-misme que l’espanyolaamb la llibertat vigilada deCarles Puigdemont i elsquatre consellers a l’exilide Brussel·les, el governespanyol s’hi juga moltamb la decisió del Suprem:que el que ara és una dis-puta de garanties judicialsentre l’Estat espanyol i elbelga passi a ser un partitEspanya contra Espanyasi l’alt tribunal acorda la lli-bertat vigilada de Forca-dell i la mesa en contrastamb una Audiencia queimposa la presó preventi-va incondicional.

Mentre Mariano Rajoyho fia tot al 21-D perquèsorgeixi “un nou escenaride certesa” i “normalitat”,l’expresident José MaríaAznar el va culpar ahir de“falta de política” i va ad-vertir que ell hauria apli-cat l’article 155 abans.“Catalunya només viuràen un estat de dret si lesforces constitucionalistesho garanteixen. La restaés il·legalitat, l’imperi del’anarquia, la rebel·lió i lasedició”, va dir Aznar, queva lloar els atributs del lí-der de Cs, Albert Rivera.D’altra banda, enmig delsecretisme sobre l’opera-ció policial Copèrnic, grà-cies a la missió de controldel senador Xavier Caste-llana (ERC) el titular d’In-terior, Juan Ignacio Zoido,ha desvelat que el cost no-més en nòmines delsagents ascendeix a 220milions. ■

a La presidenta del Parlament i membres de la mesa declaren avui marcats per la presó dictada al’Audiencia a L’alt tribunal es planteja treure el cas a Lamela a Aznar hauria aplicat el 155 abans

David PortabellaMADRID

El Suprem rep Forcadell enuna cita clau per als consellers

Carme Forcadell saludant a la sortida del Suprem els diputats i electes del PDeCAT, ERC i En Comú Podem que dijous van fer costat als citats ■ S. PÉREZ / REUTERS

L’intent de l’independen-tisme d’acordar una llistaunitària per al 21-D s’harepetit, amb molt menystemps, menys ferides i, so-bretot, amb un resultat di-ferent. No hi haurà llistaconjunta, però tampoc lareedició d’un Junts pel Síque sí que va ser possibleentre Convergència i ERCel 2015. La clau és que elsrepublicans no tenienaquest cop intenció de re-petir l’invent i renunciarun cop més a guanyar ambles seves sigles unes elec-cions que fa dos anys lesenquestes ja els donaven.Els pronunciaments detots els partits i entitatsindependentistes s’hanrepetit, menys el d’ERC.

El PDeCAT ha donat su-port a una llista unitària iel mateix president Puig-demont s’ha mostrat dis-posat a encapçalar-la si ai-xoplugava tot l’indepen-dentisme. L’AssembleaNacional Catalana (ANC)l’ha tornada a demanar,però Òmnium, com ja vafer el 2015, no ha volgutentrar en el debat entrepartits i ha repetit que do-naria suport a la fórmulaque es decidís. I ERC,aquest cop, ha posat com acondició imprescindibleque la CUP també s’hi in-tegrés. A diferència de fa

dos anys, la CUP ha defu-git públicament el debatperò no ha tancat inicial-ment cap porta a una“marca blanca” que els po-gués aixoplugar a tots,també al PDeCAT.

El vicepresident desti-tuït i líder d’ERC, OriolJunqueras, havia marcatel terreny amb una cartades de la presó en què re-butjava un nou debat pú-blic que creia que perjudi-cava a tothom i apuntavacap a les llistes separades.I, dilluns, a menys de vint-i-quatre hores que es tan-qués el termini legal perpresentar la llista unità-ria, es produïa el desenllaçamb els inevitables peròmínims retrets.

Alguns retretsERC destapava l’olla a tra-vés del seu portaveu, SergiSabrià, en avançar que elsrepublicans presentarienla seva pròpia llista perquèentenien que la CUP nopreveia una coalició unità-ria. La CUP reaccionavaassegurant que havienproposat a ERC un pre-acord per la coalició que elsrepublicans haurien des-cartat dilluns, a més d’ex-igir-los una “resposta im-mediata” a la llista única.Els cupaires defensen quela decisió només la podenprendre les seves bases.Aquestes hauran de triardiumenge entre quatre

opcions: no presentar-se,repetir la marca CUP-CC,fer un front d’esquerrespossiblement amb el sec-tor de Fachin que ha aban-donat Podem, o apostarper una candidatura cívi-ca sense partits –el proble-ma és que ja no pot ser unacoalició de partits, amb lapèrdua d’espais electoralsque això implicaria.

La Junta Electoral in-formava ahir que ha rebutquatre propostes de coali-ció: En Comú Podem-Ca-talunya en Comú, ERC-

CatSí, PDeCAT-Pacte i Re-tallades Zero-Grup Verd.Els republicans han rebutels primers retrets dels re-presentants del PDeCATal Congrés i al Senat, Car-les Campuzano i JosepLluís Cleries. ERC va ac-ceptar fa dos anys a con-tracor la fórmula de JxSíforçada per la pressió demig any de la Convergèn-cia de Mas, l’ANC i altresformacions que s’integra-rien a la marca, i fa mesosque havia descartat repe-tir la fórmula. El republicà

Alfred Bosch treia impor-tància ahir a les diferèn-cies anunciant que el PDe-CAT, ERC i la CUP ja pla-negen una estratègia con-junta i possibles actes. La

coordinadora general delPDeCAT, Marta Pascal,defensava explorar qual-sevol opció per la “unitatdel món sobiranista” decara a les eleccions.

Ex-UDC amb el PSCD’altra banda, PSC i Unitsper Avançar presentavenahir la integració a les llis-tes socialistes de la forma-ció de l’antiga UDC de Du-ran i Lleida. L’exconseller iexsecretari generald’Unió, Ramon Espadaler,serà el número 3 de la llistaencapçalada per Iceta aBarcelona i MontserratSurroca ocuparà el núme-ro 2 a la llista gironina, se-gons informava Efe. Unitsper Avançar tindrà els nú-meros 3 de les llistes a Llei-da i Tarragona.

L’acord que divendreshaurà de ratificar el con-sell nacional del PSC elpresentaven Iceta i el pre-sident d’Units per Avan-çar, Oriol Molins. El grupparlamentari que sorgeixide les eleccions durà elnom de Socialistes-Unitsper Avançar i defensarà la“renovació del pacte cons-titucional”, la “bona convi-vència entre catalans i en-tre Catalunya i Espanya” ila “recuperació de l’auto-govern” deixant senseefecte el 155. Diputats so-cialistes i democratacris-tians podran votar en unsentit diferent en casos de“consciència personal icerts àmbits programà-tics”. ■

Xavier MiróBARCELONA

a El PDeCAT, ERC i la CUP no faran llista unitària, tot i plantejar una estratègia conjunta a El PSC acull ales seves llistes els exmembres de la Unió de Duran i Lleida, amb Espadaler de número 3 d’Iceta

Els independentistesaniran per separat al 21-D

Iceta i el president d’Units per Avançar, Oriol Molins, ahir presentant l’acord ■ EUROPA PRESS

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 21

155040-1174778®

El Ministeri d’Educació vaposar fi ahir a la incertesasobre com afectaran leseleccions del 21 de desem-bre els centres educatius iva decretar la jornada coma dia “no lectiu i inhàbil”perquè es pugui dur a ter-me la jornada electoral

amb la màxima normali-tat possible sense que vo-tants i estudiants i mes-tres hagin de compartirels espais.

Segons el Ministeri,aquesta decisió s’emparaen l’article 13.4 del reialdecret 605 de 1999, queestableix que “en el supò-sit que el dia fixat en elscorresponents decrets de

convocatòria per a la cele-bració d’eleccions no siguifestiu, es considerarà in-hàbil a efectes escolars alterritori corresponent”.L’endemà, el divendres 22de desembre, serà lectiu iels centres escolars faranclasse “amb tota normali-tat, tal com marca el calen-dari escolar de Catalunyaper al curs 2017/18”, se-

gons una nota del ministe-ri.

La convocatòria d’elec-cions en un dia feiner, cosaque no passava des dels co-micis al Parlament Euro-peu del 15 de juny de1989, també en dijous, ha-via causat una gran incer-tesa en la comunitat edu-cativa. Aquest any, la jor-nada cau en vigílies de Na-dal, uns dies en què moltesescoles fan concerts nada-lencs i festivals d’hivern.Ara tindran un dia de festainserit al calendari i, l’en-demà, el darrer dia de clas-se abans de les vacan-ces. ■

El 21-D no serà un dialectiu a les escolesRedaccióBARCELONA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201722 | Nacional |

1180

44-1

1750

95®

ova mani, una més per ala col·lecció d’aquests diesrevolucionaris. La prime-ra de la jornada de vaga

d’ahir tocava a la plaça de Sant Jau-me en format concentració (l’espaino dona per a moure’s gaire) i jaabans de les dotze del migdia, l’ho-ra de la convocatòria, la plaça eraplena com un ou i els carrers que hidesemboquen també.

Les manifestacions se succeei-xen, però no són totes iguals. Evo-lucionen amb els esdeveniments,que canvien a un ritme endimo-niat, i els manifestants s’hi adap-ten. Com ahir, que a la plaça hi ha-via un còctel estrany, entre vintagei postmodern. Retro perquè els le-mes són, en alguns casos, clavatsals dels últims anys del franquisme:“Llibertat, llibertat”, i les pancartesparlen, també com aleshores, depresos polítics. Qui s’hauria imagi-nat no fa pas gaire que a la façanade l’ajuntament de Barcelona hihauria penjada una pancarta ge-gant demanant la llibertat de pre-sos polítics? Els himnes, els matei-xos de fa dècades: Els Segadors,cantat de forma descompassada enfunció del racó de la plaça dels can-taires; i L’Estaca, peça composta

N

per Lluís Llach el 1968, aviat faràmig segle.

I, juntament amb aquest retornal passat, la més recent actualitatfeta lema. “Som República”, crida-ven ahir els manifestants, que sem-bla que comencen a creure’s que elpaís es va declarar sobirà al Parla-

ment i cada cop canten menys elclàssic “in-inde-independència”. I,juntament amb aquests, nous càn-tics: “El Palau serà sempre nostre” i“Fora okupes del Palau”, referènciaclara als homes de negre del governespanyol que aquests dies han de-sembarcat a les dependències de la

Generalitat i que, molt amable-ment, demanen als funcionaris quefacin els informes en castellà “paraque todo el mundo lo entienda”.

Tot plegat molt estrany i moltexcepcional, com diuen els porta-veus de les entitats independentis-tes, que no es cansen d’alertar delrisc de “normalitzar” la situació.“No convertim la presó en un fethabitual”, avisava el vicepresidentde l’Assemblea Nacional Catalana(ANC), Agustí Alcoberro. El seu ho-mòleg d’Òmnium Cultural, MarcelMauri, reclamava “que s’aturi la re-pressió de forma immediata” iquan va citar, entre altres agentssocials del país que lluiten per la de-mocràcia, els sindicats, van aparèi-xer els xiulets. Tothom sabia ahir aqui anaven dirigits.

“Normalitzar.” Vet aquí el risc.“Què hi pinta aquí la bandera espa-nyola? –es preguntava un manifes-tant assenyalant el terrat del Palaude la Generalitat–, que no som unarepública?” “Fora la bandera espa-nyola”, corejava la gent al més purestil dels vuitanta i noranta. I mésenllà de la plaça i voltants, normali-tat absoluta. Els comerços del Por-tal de l’Àngel, oberts com un diaqualsevol i al carrer, l’habitual pre-sència de venedors ambulants quetant et col·loquen, com ahir, unaestelada com una rojigualda. ■

PROTESTA · Milers de persones es concentren a la plaça de Sant Jaume per reclamar la llibertat dels presos polítics i la fi delsegrest de les institucions catalanes ALERTA · L’ANC i Òmnium criden a “no normalitzar” la repressió que viu el país

Raül Garcia i AranzuequeBARCELONA

Milers depersones en laconcentració d’ahira la plaça de SantJaume, a Barcelona■ DANI RÍOS

“Fora okupes del Palau”

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017 | Nacional | 23

8253

16-1

1756

38®

La sala penal de l’Audien-cia Nacional exposa argu-ments extrems per man-tenir en presó preventivael president de l’Assem-blea Nacional Catalana(ANC), Jordi Sànchez, i eld’Òmnium Cultural, JordiCuixart, i avala la resolucióde la magistrada CarmenLamela, que qualifica de“detallada i minuciosa” ien la qual es va decretarl’empresonament, el 16d’octubre, dels dos líders,que des de llavors són enun penal de Madrid. Delscinc magistrats de la sala,un d’ells, José Ricardo dePrada Solesa, qüestiona lacompetència de l’Audien-cia Nacional per investigaraquest suposat cas de sedi-ció, i qualifica de “despro-porcionada” la presó pre-ventiva de Sànchez i Cui-xart. En la resolució, cone-guda ahir, l’Audiencia Na-cional sosté que en tots doscasos hi continua haventrisc de fuga i de reiteraciódelictiva davant la grave-tat del delicte de sedició,castigat amb fins a deuanys de presó, i per aixòjustifica que han de conti-nuar tancats, mesura últi-ma que s’executa perquèun acusat sigui present enel judici.

En la resolució de JordiCuixart, el magistrat po-nent de la sala penal ÁngelHurtado afirma que el seurisc de fuga s’incrementaperquè el president CarlesPuigdemont i mig govern–sense esmentar-los pelsnoms i càrrecs– són a l’exi-li. “El fet que una part delsqui tenen una presumible imolt rellevant participacióen el procés sediciós, i ambqui són innegables les afi-nitats del senyor Cuixart,es trobin fugits a l’estran-ger, suposa una potencia-ció del seu risc de fuga”,afirma el magistrat del’Audiencia Nacional, quehi afegeix: “No estem apli-cant un criteri inusual en

aquest tribunal del quehem fet amb organitzaci-ons delictives amb ramifi-cacions a l’estranger.”

El magistrat Hurtadotambé manifesta que hi ha“poques garanties que, uncop posat en llibertat, Cui-xart no continuï la matei-xa actitud de franc i no pa-cífic enfrontament que hafet fins ara, col·laborantamb el full de ruta seces-sionista”.

Per la seva banda, el ma-gistrat Julio de Diego Ló-pez, ponent de la interlo-cutòria que denega la po-sada en llibertat de JordiSànchez, assegura que “no

és veritat” que la concen-tració del 20 de setembrepassat davant la seu delDepartament d’Econo-mia, a Barcelona, fos pací-fica, com sostenen les de-fenses. “L’acció de l’inves-tigat apel·lant a la resistèn-cia estava orientada a im-pedir l’aplicació de la llei,de les resolucions dictadesper una autoritat judicial,com a mitjà per impulsar iassegurar la celebració delreferèndum il·legal d’inde-pendència i amb ell la pro-clamació de la RepúblicaCatalana, contravenint laConstitució Espanyola”,afirma del líder de l’ANC.

Querella contra ColauD’altra banda, el TribunalSuperior de Justícia de Ca-talunya (TSJC) va confir-mar ahir que ha rebut unaquerella de cinc sindicatsde la policia espanyolacontra membres del go-vern de Puigdemont, l’al-caldessa de Barcelona,Ada Colau, i l’exmajor delsMossos d’Esquadra JosepLluís Trapero, per distintsdelictes de l’1-O. El magis-trat Francisco Valls n’és elponent i ja ha enviat a lafiscalia la querella perquèl’informi si el TSJC n’éscompetent i si s’ha d’ad-metre a tràmit. ■

L’Audiencia Nacional sostéque es manté el risc defuga de Sànchez i Cuixarta Afirma que lideren accions “sedicioses” a Catalunya a Hi afegeix que el governa l’exili els podria ajudar a fugir i el compara amb una “organització delictiva”

Mayte PiulachsBARCELONA

El magistrat José Ricardo dePrada detalla en un vot parti-cular que està en contra delque afirmen els seus com-panys de la sala penal sobreel fet que l’Audiencia Nacio-nal sigui la competent perinstruir el delicte de sedicióatribuït als líders de l’ANC id’Òmnium, així com queaquests continuïn en presó

Cuixart i Sànchez, en anar a declarar a l’Audiencia Nacional el 16 d’octubre passat ■ EP

preventiva.Per De Prada, la magistra-

da Carmen Lamela “fa unainterpretació sumament for-çada i extensiva de la normajurídica en detriment del prin-cipi de legalitat en la prede-terminació del tribunal com-petent”. Les defenses de Sàn-chez i Cuixart també indi-quen que hauria de ser un jut-

jat de Barcelona qui els inves-tigués. I pel que fa al seu em-presonament, el jutge asse-gura que és una mesura “in-necessària, inidònia i despro-porcionada”, i que se’n po-drien haver acordat d’altres,“com la vigilància o prohibi-ció provisional de determina-des activitats”, com ara no as-sistir a manifestacions.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En tots dos casos la presó és desproporcionada”

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201724 | Nacional |

na setmana desprésde deixar l’alcaldia deTerrassa i també elPSC, Jordi Ballart ex-

plica el seu desencant amb elsdirigents del partit i la classepolítica i analitza la situacióde la ciutat i el país.

Alliberat, penedit, trist, refor-çat... Com se sent?Va ser una decisió dolorosa,difícil, de molta reflexió. Tincun sentiment de tristesa, pe-rò és el millor que podia fer, elmés coherent amb els valors iprincipis que he defensat.Contribueix a dignificar la po-lítica i la democràcia. Quansents que no ets un digne re-presentant del teu partit, per-què creus que s’ha allunyatdels teus posicionamentsideològics, el més honest ésrenunciar a la militància i, enconseqüència, a l’alcaldia.Marxo amb el cap ben alt.

Va plantejar-se fer com Igna-si Giménez, de Castellar, demantenir l’alcaldia?Sí. Puc arribar a entendre elque va fer, però a Castellar ésmolt diferent i es va presen-tar amb el perfil associat Somde Castellar. Jo no vaig trobarles complicitats suficients enles persones properes per feraquesta operació de risc. Te-nia sentit si tot el grup muni-cipal ho feia, ja que sabíemque des del PSC no s’enten-dria, però si persones clau noho feien no podia arriscar-mei vaig arribar a la conclusióque el millor era no fer-ho i

User conseqüent.

Quina resposta ha rebut delpartit?Estem en un període preelec-toral i suposo que no volenque hi hagi gaire soroll, peròsí que em consten declara-cions de Miquel Iceta moltrespectuoses. M’esperavamés d’unes persones amb quicol·laborava, com ara alcaldesi alcaldesses, algun missatgeo petit gest, però entenc quela meva sortida va ser d’undia per l’altre i tampoc vaigpoder parlar amb personesamb qui tinc afinitat en la di-recció. La reacció ha estat for-ça d’indiferència, i segura-ment hi haurà gent molt con-tenta i hauran fet una festa.

En el comiat va dir que al-guns seguirien els seus pas-sos...Ho vaig dir per la posició delpartit, els últims mesos, entot el procés, i hem vist regi-dors i càrrecs que s’han donatde baixa. I, lamentablement,si el PSC no canvia el rumb,això continuarà.

Va dir que si es donava su-port al 155 plegaria, desprésque continuava i, al cap dequatre dies, plega. Per quèaquests cops de timó?Vaig dir que soc i seré l’alcal-de de tothom, és clar... fins aldia que marxés. La idea ini-cial era deixar-ho tot, peròpersones del meu entorntambé volien fer-ho a mitges ipas a pas fins al 2019, peròvaig trobar falta de complici-tat per anar tots a l’una.

Creu que Miquel Iceta és el li-der que es mereix el PSC?És una persona molt intel·li-gent que té capacitat de su-mar complicitats internes,però és un polític d’una altrageneració. A les últimes pri-màries tenia l’oportunitatd’arribar a un acord per ferun pas enrere i facilitar un re-lleu amb Núria Parlon, i no hova fer. És veritat que va fer unesforç per evitar el xoc detrens, però després de validarles mesures del Consell de Mi-nistres del 155, que va ser unerror brutal. Prèviament vahaver-hi una estratègia desubmissió total al PSOE enl’aliança de Pedro Sánchezamb el PP i Cs per aplicar el155. Un altre motiu per ple-gar és perquè fa mig any vaigfer una aposta clara per a Pe-dro Sánchez, que només vamfer quatre alcaldes del PSC,en proposar quatre coses queno ha complert: l’Espanyaplurinacional i nació de na-cions; buscar aliances ambl’esquerra; fer fora Rajoy ambuna moció de censura i queles decisions importants leshavia de prendre la militàn-cia.

L’han criticat per no haveranat al consell nacional a de-fensar el no al 155.Sí. Del PSC ja fa molts mesosque me’n vaig desconnectar,no participativa ni en els òr-gans ni en l’executiva, on desde l’abril no hi vaig anar. Heanat a pocs consells nacionalsperquè sempre he prioritzatla ciutat al partit, i això m’haprovocat incomprensió. Desdel juliol de l’any passat es va

produir un fet clau que ha es-tat determinant en tot: la de-cisió de municipalitzar el ser-vei de l’aigua. Va implicar unabatalla amb amenaces, extor-sions... Tot està on ha d’estar.Va ser estratègia. I va haver-hi una connivència de perso-nes de la cúpula del partit, ivinculades a ella, amb els po-ders econòmics. Em vaig ado-nar que estava en un partitque no em representava i noem sentia còmode amb perso-nes que eren capaces d’arri-bar a impedir-ho i de priorit-zar el negoci privat abans queels drets de les persones. I enaquell consell nacional totesles intervencions estavenpactades, ho van fer força ex-primers secretaris, i tothomva anar a aplaudir. Per quèhe d’anar a defensar el no al155 si després no hi ha vota-cions i està tot decidit? La

qualitat democràtica de totsels partits està molt morta.

Va criticar en el comiat“«l’ordeno y mando»” delpartit. L’han pressionat en al-tres temes?Algunes polítiques pioneresque hem fet a Terrassa, unaciutat important, i que el par-tit hauria pogut fer seves, noho han fet. Penso en habitat-ge, les multes als bancs o l’ai-gua. He percebut que el partitfeia un gir cap a la dreta i nocap als principis que defensà-vem. Les cúpules dels partitspretenen dirigir les institu-cions i els governs des de lesseus i això és una disfunciódel sistema democràtic. Noentenien que no fos l’alcaldedel partit, sinó el de la ciutat.Això ha provocat malentesosi incomprensió. Sempre heposat els actes de ciutat per

Jordi Ballart EXALCALDE DE TERRASSA I EXMILITANT DEL PSC

AIGUA “El partit prioritza el negoci privat abans que els drets de lespersones” ALCALDE “No entenien que fos l’alcalde de la ciutat i no delPSC” ADEU · “Hi haurà gent molt contenta que haurà fet una festa”

“El PSC hafet un gir capa la dreta”

Jordi AlemanyTERRASSA

| Nacional | 25EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 2017

1184

65-1

1748

35w

®13

5048

-117

5572

®

davant d’una reunió de partit.

Li va doldre la piulada de l’ex-alcade Pere Navarro acusant-lo de trair les seves idees?Expressa que hi ha gent quepensa que l’alcalde ha de serde partit, que només ha de ferpolítiques per als seus vo-tants, i que pensa que hi haamics i enemics si parla d’ad-versaris. La piulada demostraque ell creu que jo he de seralcalde només d’uns quants.

El veu tornant d’alcalde el2019, tot i que ha dit que no?La política fa moltes voltes ipoden passar coses inimagi-nables, però no seria positiu.

S’atreveix a dir què passaràpolíticament a Terrassa?Seria molt desitjable que l’al-calde fos l’Alfredo Vega en els18 mesos que falten perquè té

experiència, és regidor de l’ai-gua i és molt dialogant. I peruna cosa molt important: noté ambició política, almenysper ara. Marxo però no vullmal al partit. TeC, amb XaviMatilla, intenta fer una alter-nativa, però és sorprenentperquè s’han passat dos anysi mig dient que havíem pactatamb la dreta [PDeCAT], permantenir la cadira i ara pro-posen un pacte de ciutat ontambé hi puguin ser. Hi ha co-ses que són surrealistes. Me’nvaig amb aquest sentimentque a la política hi ha bastan-ta hipocresia. En privat etdiuen unes coses i al cap d’unmoment, en una roda depremsa, diuen el contrari. AMatilla, si és que li he de reco-manar alguna cosa, és ques’esperi al 2019. Aquest in-tentar voler ser alcalde aqualsevol preu no em semblacorrecte, posant condicions sivols un pacte de ciutat. Si t’hocreus i és una proposta since-ra, sigues generós, perquè sicomences a posar condicionses veu quina és la intenció. Joapostaria per un pacte delPSC i TeC. Diuen que jo vaigtrencar el pacte amb el PDe-CAT i no és així. En MiquelSàmper explica que ho vaigfer per WhatsApp, però jo entenia un de feia més dies en elqual un alt dirigent nacionaldel PDeCAT em deia que finsaquí havia arribat, i que nopodia aguantar més el pacte aTerrassa. I dilluns envien unanota dient que el seu grupmunicipal decidia trencar elpacte i que ho portaven a as-semblea dijous. Per no estarsotmesos a una humiliació to-ta la setmana, vam decidirdeixar la parella. Fins als úl-tims dies vaig intentar unacord amb TeC. Amb Matillateníem unes negociacionsmolt avançades que passavenperquè jo deixés el carnet, co-sa que ja havia decidit abans,però no vaig trobar complici-tats ni tampoc hi va ajudarque Matilla fes una comparei-xença convertint-ho en unaexigència pública. Vaig tenirla sensació que s’estava mer-cadejant amb el carnet i vaigveure que la millor decisió era

deixar-ho tot. Durant tot elmandat vam intentar pactaramb TeC, però no vaig trobarles complicitats internes alpartit i hi va haver maniobresinternes per rebentar les ne-gociacions. El partit mai vaentendre el pacte amb el PDe-CAT ni entenia que canviés-sim de soci. Alguns em deiende pactar amb Ciutadans.

Em parla de sorpresa per lahipocresia en política. No ésanar amb el lliri a la mà?Ho sé, és veritat. Quan m’hetrobat amb joc brut i perso-nes capaces de fer molt malper aconseguir els seus objec-tius m’he decidit a fer un pasenrere. Es pot fer políticaamb un bon caràcter i un bontarannà.

Què passarà a nivell nacio-nal?Semblava que les eleccions hopoguessin desencallar tot, pe-rò els interlocutors seran elsmateixos amb llistes separa-des. Tot és arribar a acordspolítics perquè els resultats,quatre diputats amunt oavall, seran els mateixos. I denou, què? Una DUI i el 155?Hi ha d’haver una negociacióque ha de portar a un referèn-dum legal i acordat. Tothomha de ser generós. Fins i totho veu gent del PP, en privat.Però tothom fa massa càlculselectoralistes.

Hi ha presos polítics?Hi ha presos polítics. Perso-nes a la presó per tenir unesidees i per unes accions quese’ls atribueixen en funciód’una ideologia i un anhel.

Tornarà a la política?No es pot dir mai. Ara tocauna època breu de descans,reflexió i col·laboracions i tre-balls puntuals. També per de-finir nous projectes per a laciutat, que poden ser des de lapolítica o no. Es poden fer co-ses des de molts àmbits. Javaig tenir diverses propostesa poques hores de deixar-ho,però no em veuran a cap delspartits existents.

L’entrevista sencera, awww.elpuntavui.cat ■

Vaig intentarpactar amb TeC,però van haver-himaniobresinternes perrebentar-ho

❝Per què anar adefensar el no al155 al consellnacional si no hi havotacions i està totdecidit?

❝

Un malabarista. El primerministre belga, CharlesMichel, és l’únic líder euro-peu que va ser obertamentcrític amb la violència poli-cial contra el referèndumde l’1-O i un dels pocs ques’han atrevit a reclamardiàleg entre Catalunya iEspanya, i que ho conti-nua fent fins i tot desprésde les reprimendes de la di-plomàcia espanyola. Mi-chel, que intenta fer equili-bris diàriament per evitarque la crisi catalana es-quitxi la delicada estabili-tat belga i provoqui una

major tensió diplomàticaamb Espanya, va haver dedonar explicacions ahir alParlament sobre la pre-sència del president CarlesPuigdemont i els conse-llers a Bèlgica. “El procésjudicial en marxa a Espa-nya es tractarà com el queés, un cas judicial, no és

afer del govern”, va dir, re-iterant la independènciadels jutges al seu país. Mi-chel va recordar que Puig-demont i els consellers te-nen a Bèlgica els mateixos“drets i obligacions” quequalsevol altre ciutadà eu-ropeu, sense “privilegis” ni“desavantatges”.

Davant de les preguntesdels diputats de l’oposició–en uns casos, per què noha defensat prou explícita-ment la “integritat territo-rial” d’Espanya, i en d’al-tres, per què no ha estatprou contundent en la de-fensa dels catalans–, Mi-chel va insistir que “hi hauna crisi política a Espa-nya, no a Bèlgica”, i va des-criure el 21-D com una“oportunitat democràti-ca” per assolir “acords polí-tics”. “Diàleg, diàleg, diàlegpolític”, va insistir una ve-gada i una altra CharlesMichel, que també va reite-rar que el seu únic “interlo-cutor” és el govern espa-nyol. El president espa-nyol, Mariano Rajoy, varespondre-li per Twitteren un missatge en castellà,anglès i francès, dient queestà “totalment” d’acordamb ell, descrivint-lo coma únic interlocutor i defen-sant “l’estat de dret i la in-dependència de jutges bel-gues i espanyols”. Rajoy nova mencionar, però, les cri-des al “diàleg essencial”,que no només va fer el pri-mer ministre belga, sinótambé l’oposició, que, re-butjant la independènciade Catalunya, va apostar,en termes generals, per lamediació i la negociació.

A l’executiu belga, unadelicada coalició de quatrepartits, costa cada vegadamés mantenir “la discre-ció” sobre la situació de Ca-talunya. Els nacionalistesflamencs de l’N-VA hancriticat obertament el go-vern espanyol, despertantles crítiques del PP, que elsva acusar directament de“xenòfobs”. Ahir, Michelva fer de nou una crida a lacalma i a la tranquil·litat:“Hi ha comentaris al go-vern, a l’oposició i als mit-jans. Nosaltres hem dema-nat des de sempre diàleg”,va insistir. ■

– – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – – –

El primer ministre belgatorna a reclamar diàlega Charles Michel defensa al Parlament la independència judicial i nega que hi hagi cap crisi internaa Bèlgica a Diu que Rajoy és el seu únic interlocutor, però reitera que cal una solució política

“Diàleg, diàleg, diàlegpolític”

LauraPous

Brussel·les

“Hi ha una crisipolítica a Espanya i noa Bèlgica.La crisi se situa enEspanya i no aBèlgica”

El primer ministre belga, Charles Michel, va respondre ahir preguntes sobre Catalunya al Parlament federal ■ O. HOSLET / EFE

El president Carles Puigde-mont i els consellers Toni Co-mín, Meritxell Serret, ClaraPonsatí i Lluís Puig van rebredimarts l’escalf d’uns 200 al-caldes que van viatjar fins a lacapital belga per donar su-port al govern legítim de Ca-talunya. En un acte ple depremsa internacional a l’em-blemàtic centre cultural Bo-zar de la capital belga, Puig-demont i els seus consellersvan fer la primera apariciópública a Bèlgica des que eljutge d’instrucció els va dei-xar en llibertat provisional en

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases de Michel

espera de la vista per a la pos-sible extradició a Espanyaprevista pel 17 de novembre.

El president Puigdemontva aprofitar al cita per enviarun missatge a les institucionseuropees, a les quals va re-cordar que no hi ha cap altreterritori a Europa que hagi es-tat privat del seu govern i par-lament legítims. “Seguireuajudant Rajoy amb aquestcop d’estat?”, va preguntar elpresident a Jean-ClaudeJuncker i Antonio Tajani, pre-sidents de la Comissió i el

Parlament. “És aquesta l’Eu-ropa que ens convideu aconstruir? Una Europa ambun govern a la presó?”, vacontinuar el president. Puig-demont va exigir “respecte”pels resultats del 21-D i queels comicis es puguin cele-brar amb “normalitat” demo-cràtica, sense presos ni vio-lència policial. A més, el presi-dent va dir a Brussel·les quela UE està “més ben protegi-da” amb els catalans quel’1-O defensaven els col·legiselectorals que amb els poli-cies que els colpejaven.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont interpel·la la UE davant dels alcaldes

EL PUNT AVUIDIJOUS, 9 DE NOVEMBRE DEL 201726 | Nacional |

1350

48-1

1749

42®

Ajuntamentdel Masnou

EDICTEAprovació inicial de les Bases dels XL pre-mis literaris Goleta i Bergantí, 2018

Aprovat inicialment pel Ple d’aquestAjuntament del Masnou, en sessió ce-lebrada el 19 d’octubre de 2017, l’expe-dient d’aprovació inicial del text de lesBases dels XL premis literaris Goleta iBergantí se sotmet a informació públicapel termini de 30 dies hàbils, a fi ques’hi puguin presentar al·legacions i re-clamacions, mitjançant la inserció delsanuncis corresponents al Butlletí Oficialde la Província de Barcelona, al DiariOficial de la Generalitat de Catalunya,en un dels mitjans de comunicació es-crita diària, a la publicació “El MasnouViu” i al tauler d’edictes electrònic del’Ajuntament, de conformitat amb el quedetermina l’art. 178.1.b) del Decret le-gislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel quals’aprova el Text refós de la Llei munici-pal i de règim local de Catalunya, al’objecte que tots els que es considerininteressats per l’aprovació de l’esmen-tat expedient puguin formular, per es-crit, les al·legacions o observacions queestimin oportunes, acompanyades delsdocuments que les justifiquin.El termini d’informació pública co-mençarà a comptar l’endemà del dia dela publicació de l’anunci al BOPB.En el supòsit que no es produeixin re-clamacions de cap mena, l’esmentatexpedient d’aprovació inicial del text deles Bases dels XL premis literaris Gole-ta i Bergantí es considerarà aprovat de-finitivament a tots els efectes sense ne-cessitat de cap tràmit ulterior.L’expedient es podrà consultar al De-partament d’Acció Cultural de l’Ajunta-ment del Masnou, situat al c/ Roger deFlor, 23, 1a planta, 08320 El Masnou(Barcelona), de dilluns a divendres de8:30 a 14:00 hores, i al tauler d’edicteselectrònic de l’Ajuntament.

El Masnou, 23 d’octubre de 2017El secretari general,Gustavo Adolfo Roca Priante

1350

48-1

1749

43®

Ajuntamentdel Masnou

EDICTEAprovació inicial del Pla local de joventut2017-2019

Aprovat inicialment pel Ple d’aquestAjuntament del Masnou, en sessió ce-lebrada el 19 d’octubre de 2017, l’expe-dient d’aprovació inicial del Pla local dejoventut del Masnou 2017-2019 se sot-met a informació pública pel termini de30 dies hàbils, a fi que s’hi puguin pre-sentar al·legacions i reclamacions, mit-jançant la inserció dels anuncis corres-ponents al Butlletí Oficial de la Provín-cia de Barcelona, al Diari Oficial de laGeneralitat de Catalunya, en un delsmitjans de comunicació escrita diària, ala publicació “El Masnou Viu” i al taulerd’edictes electrònic de l’Ajuntament, deconformitat amb el que determina l’art.178.1.b) del Decret legislatiu 2/2003, de28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refósde la Llei municipal i de règim local deCatalunya, a l’objecte que tots els quees considerin interessats per l’aprova-ció de l’esmentat expedient puguin for-mular, per escrit, les al·legacions o ob-servacions que estimin oportunes,acompanyades dels documents que lesjustifiquin.El termini d’informació pública co-mençarà a comptar l’endemà del dia dela publicació de l’anunci al BOPB.En el supòsit que no es produeixin re-clamacions de cap mena, l’esmentatPla local de joventut 2017-2019 es con-siderarà aprovat definitivament a totsels efectes sense necessitat de cap trà-mit ulterior.L’expedient es podrà consultar al De-partament d’Acció Cultural de l’Ajunta-ment del Masnou, carrer Roger de Flor,23, 1a planta, 08320 El Masnou (Bar-celona), de dilluns a divendres de 8:30a 14:00 hores, i al tauler d’edicteselectrònic de l’Ajuntament.

El Masnou, 23 d’octubre de 2017.El secretari general,Gustavo Adolfo Roca Priante

1372

87-1

1756

11®

En nom del President de la Comunitat d’U-suaris d’Aigües de la Vall Baixa i Delta delLlobregat, em plau convocar-vos a la JuntaGeneral ordinària d’Usuaris que tindrà lloc elproper dia 29 de novembre de 2017 (dime-cres), a les 18.30 h en primera convocatò-ria i, en cas necessari, a les 19.00 h en se-gona convocatòria, a la Sala d’Actes delCentre de Promoció Econòmica (c. de lesMoreres, 48 – 08820 – El Prat de Llobre-gat) amb el següent ordre del dia:1. Lectura i aprovació, si escau, de l’Acta dela darrera Junta General de 4 de juliol de2017.2. Examen i aprovació, si escau, de laMemòria d’activitats i l’Informe Tècnic de Su-port al Pressupost.3. Plans generals d’obres, treballs i progra-mes d’actuació 2018.4. Examen i aprovació, si escau, del Pressu-post d’ingressos, despeses i inversions per al’exercici 2018.5. Renovació de càrrecs. Nomenament Pre-sident de la CUADLL.6. Precs i preguntes.Així mateix, es convoca Junta General Extra-ordinària per al mateix dia 29 de novembrede 2017 (dimecres), a les 19.30 h en primeraconvocatòria i, en cas necessari, a les 20.00h en segona convocatòria, a la Sala d’Actesdel Centre de Promoció Econòmica (c. de lesMoreres, 48 – 08820 El Prat de Llobregat),amb el següent ordre del dia:1. Modificació dels Estatuts i Reglaments dela CUADLL.2. Precs i preguntes.

Magda Ardiaca Goni, Secretària CUADLLEl Prat de Llobregat, 6 de novembre de 2017

109004-1127790w