Infocruc 1

AB

RIL

-JU

NY

‘1

3

INFOCRUCEl DIARI digital de Coordinació Rural de Catalunya

2 Infocruc

Per saber més de Coordinació Rural de Catalunya:

Maquetació : Joan Basomba Edició: Coordinació Rural de CatalunyaRedacció: Equip de redacció de Coordinació Rural de Catalunya

www.cruc.info www.carnetrural.cat www.jovesnet.cat

O segueix-nos al facebook

En conveni amb

Regala els campaments Naturcamp als teus fills, nebots o néts i paga-ho còmodament en quotes mensuals. Alhora, podràs gaudir d’un 7% de descompte.

Infocruc 3

sumari

Editorial ............................................

La Finestra ........................................

El racó de les entitats ........................

- Com ens organitzem

Mer (Moviment d’educadors Rurals)......

- +RuraliCat al Parlament de Catalunya

- CRUC participa a les XXXV Assemblea General Ordinària del CNJC

- CRUC participa a la segona trobada del projecte Grundtvig “I-CARE” a Holanda

- CRUC col·labora amb el casal d’avis d’Olost

- “Get on the train of Europe” a l’IES Priorat de Falset

- Curs d’especialització d’Ecoguia

- IX edició de les Jornades Rurals

45

6

8

Breus: Coordinació Rural ...................

- Sí, a l’aprenentatge significatiu

9

- L’esplai de Peramola marxa de colònies a la Carral

4 Infocruc

Després de Setmana Santa un ja comença a planificar i a pensar en l’estiu, especialment, es mira i

un s’informa de les activitats de lleure i educatives que entitats i altres organis-mes ofereixen.

I és important remarcar que l’estiu és un moment idoni per fer nous amics/ami-gues, conèixer nous indrets, conviure amb altres companys i enriquir-se com a persona.

En aquest nou número d’Infocruc, amb el lema “aquest estiu, no et quedis a casa!”, es vol posar èmfasi en les activi-tats de lleure i sobretot aquelles plante-jades des d’entitats locals com les prò-pies de Coordinació Rural de Catalunya.

Les activitats que trobareu en aquest nú-mero són activitats molt recomanades i potencien els valors i ajuden en el des-envolupament integral de la persona. Entre aquestes, cal destacar els campa-ments Naturcamp que es desenvolupen

en un espai en plena natura i permeten aprendre anglès ja que l’equip de mo-nitors està format per monitors cata-lans i monitors d’altres països, enguany, d’Eslovàquia i Letònia. També, es vol destacar el camp de treball alternatiu adreçat a joves de 15 a 17 anys i que es durà a terme al Lluçanès.

Alhora, Coordinació Rural de Catalunya ha impulsat el projecte “+RuraliCat, Ca-talunya aposta més pel món rural” amb diferents actuacions, una d’elles, és la campanya 2013 amb l’objectiu de becar infants i joves en activitats de lleure du-rant l’estiu, amb la finalitat de donar una oportunitat a tothom de fruir d’aquest tipus d’activitats tan enriquidores. A la següent adreça es pot consultar els re-quisits per demanar una beca: www.ruralicat.cruc.info i a www.cruc.info es pot consultar activitats i opcions de pa-gament.

Així doncs, consulta les activitats i no et quedis a casa!

Editorial INFOCRUC

Segueix-nos al facebook

Infocruc 5

Fa poc que s’ha celebrat el trentè ani-versari de la llei d’alta muntanya, una llei prou important, ja que va ser la

que va donar origen a la creació dels Con-sells Comarcals. Actualment, aquests ens polítics estan en qüestió, igual que molts ajuntaments o, fins i tot, les diputacions.

Estem en una greu crisi econòmi-ca que sembla que no tingui fi i una de les moltes mesures que es propo-sen per reduir despeses és suprimir i/o unificar algunes administracions.

Evidentment, el debat sempre és bo i estaria bé que si s’han de reformar les administra-cions es faci a partir d’un debat serè; mirant el millor pel ciutadà, optimitzant recursos, on hi participin tots els agents socials i sense caure en partidismes i favoritismes.

Per iniciar aquesta “reforma de l’adminis-tració” s’haurien d’abandonar vells tòpics i llegendes urbanes. No pot ser que un mitjà de comunicació força important a Catalun-ya afirmés que els consellers comarcals co-bren 500 euros per assistència a cada ple!

Hi ha una proposta d’unificar ajunta-ments. Es sobreentén que seran els ajun-taments petits. Ajuntaments que solen ser molt grans en extensió i petits en nombre d’habitants. Ajuntaments on molts alcal-des i regidors han de fer esforços titànics per arribar a tota la seva escassa pobla-

ció. Si ampliem el municipi i mantenim el nombre de regidors com s’hi arribarà? Aquests ajuntaments no són sostenibles diuen,¿ quants quilometres d’AVE ho són?.

Les funcions que fan els consells comarcals en comarques poc habitades, allunyades de les grans àrees de població són vitals. Tan és al Pirineu com a les terres de l’Ebre. Aquestes consells ajuden als ajuntaments petits que no poden donar uns bons serveis per si mateixos. Els consells potser el que haurien de fer és despolititzar-se, estar ges-tionats per tècnics, i que els polítics fossin els de la diputació/vegueria o un “consell”, on hi hagués un representant de cada mu-nicipi. La supressió de consells comarcals a comarques molt poblades sembla una opció lògica, però a les zones rurals algú a de prestar els serveis d’escombreries, arreglar camins... No sé si ho poden as-sumir els ajuntaments, o passar-ho di-rectament a les diputacions/vegueries.

Catalunya és un país petit, però té una orografia molt variada i moltes de les necessitats del pla del Lleida, no te-nen res a veure amb les de la Garrotxa o l’Alt Empordà. Per tant, aquest debat ha de tenir en compte TOTES les realitats, i potser sí que hem d’unificar ajunta-ments, mantenir els consells comarcals, les diputacions/vegueries, però pensem que hi ha uns ciutadans que depenen de les accions d’aquestes administracions.

La finestra

Albert Solé i CasalsPresident de Coordinació Rural de Catalunya

INFOCRUC

6 Infocruc

El racó de les entitats INFOCRUC

L’ EspLai dE pEramoLa marxa dE coLòniEs a “La carraL” El passat 26 de Març l’Esplai de Pera-mola, com cada any durant les vacan-ces de setmana santa, va marxar de colònies a “La Carral” a Solsona. Du-rant aquets tres dies es van realitzar diverses activitats .El primer dia per tal de presentar el centre d’interès varen anar d’excursió al Dolmen que es troba a prop de la casa per dur a terme una activitat on tenien que trobar una caixa enterrada que a dins trobaven una carta d’uns nens que tot i ser de bàndols contra-ris van haver d’unir-se per sobreviure a la guerra.

Amb aquesta activitat es pretenia presentar el centre d’interès on la te-màtica d’aquest any tracta sobre el valors de l’amistat, per tal de reforçar el treball en equip i la cooperació en-tre els nens i nenes.

Infocruc 7

Al següent dia, tot el matí va ser de-dicat a la realització d’ activitats ar-tístiques on per grups van haver de pensar i elaborar un quadre, una es-cultura, un poema i una cançó, per tal de treballar la creativitat. Cada equip va guanyar una medalla segons l’elaboració més original. A la tarda es va dur a terme una gimcana on van haver de superar diferents proves en equip per tal d’aconseguir la puntua-ció màxima. L’activitat de nit els nens i nenes van realitzar un joc de pistes per la casa on havien de buscar els ingredients per elaborar la poció màgica de l’amistat. Un cop elaborada, van celebrar-ho tots junts fent gresca i xerinola.

El racó de les entitatsINFOCRUC

L’ últim dia es va finalitzar tenyint samarretes, on cada nen i nena va crear nous dissenys i un gran record per la prosperitat. Amb aquesta acti-vitat es va posar punt i final a unes co-lònies plenes d’activitats i emocions viscudes tant pels nens com per les monitores.

8 Infocruc

MER (MOVIMENT D’EDUCADORS RURALS) INFOCRUC

sí, a L’aprEnEntatgE significatiuBé, obriu el llibre per la pàgina…, avui aprendrem… Quantes vegades hem sentit aquest enunciat?

“Es necessari desenvolupar una pedagogia de la pregunta. Sempre estem escoltant una pedagogia de la resposta,

els professors solem contestar preguntes que els alumnes no han fet.”

En aquest sentit, és on entra en joc l’aprenentatge significatiu. Un aprenen-tatge que estableix una connexió entre uns coneixements nous i els coneixements previs que l’alumne ja tenia. És un tipus d’aprenentatge que deixa de banda el fet d’haver d’entendre els continguts a partir de memoritzacions o bé repeticions.

En l’aprenentatge significatiu, els coneixe-ments previs serveixen de fonament per comprendre nous coneixements. És a dir, ajuda que el subjecte relacioni conceptes que ja coneix amb la construcció d’un nou saber.

Quants més nous coneixements previs tin-gui el infant, més fàcil serà atribuir-li sen-tit, perquè tindrà un ventall més ampli de possibilitats de relacions. Els continguts d’aprenentatge han de tenir una signifi-cat lògic, el missatge ha de ser coherent i estructurat i que tingui la possibilitat d’encaixar en l’estructura mental del infant. No obstant, val a dir que els infants han d’estar motivats per aprendre.

Olga Buenaventura BossaDiplomada en Educació Social i Llicenciada en Psicopedagogia per la Universitat de Lleida.

Màster Universitari en Recerca Educativa. Doctoranda del programa “Educació, Societat i Qualitat de vida”. Experiència com monitora de lleure en el món rural en la comarca de l’Alt Urgell.

Actualment és investigadora en formació del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida

Alba Solé PalMagisteri d’educació especial per la universitat de Barcelona Màster en Orientació i Estratègies en el contex social per el Debat Educatiu.Monitora de lleure en esplai de l’Alt UrgellActualment, treballa com a mestra en una escola de la Seu d’Urgell.

Un bon exemple que posa en evidència la pràctica de l’aprenentatge significatiu és quan els infants comencen a menjar amb coberts. És un procés llarg on s’intenta can-viar l’hàbit de menjar amb les mans, per una eina nova que abans només la utilitza-ven els adults.

És bo que abans d’introduir nous concep-tes, es plantegin possibles qüestions als infants per tal de fer-los reflexionar sobre allò que aprendran. Per exemple, és bo pre-guntar; què en sabeu de…?, de què creieu que pot parlar el tex? Què vol dir aquesta paraula? De què tracta aquest joc...?

En el món de l’educació en el lleure, es pre-tén que els infants desenvolupin aprenen-tatges significatius a partir de les experièn-cies personals prèvies dels infants ja sigui en activitats lliures com dirigides treballant aspectes com ara l’autonomia personal, la responsabilitat, entre d’altres.

“El què hem d’aprendre ho aprenem fent” (Aristòtil)

Paulo Freire

Infocruc 9

BREUSINFOCRUC

+ruraliCat al Parlament de Catalunya

Durant els mesos de febrer i març, membres de la Junta Directiva de Coordinació Rural de Catalun-

ya s’han reunit amb el Grup Parlamen-tari de Convergència i Unió, d’Esquerra Republicana de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida, Socialista Catalunya i de Ciutadans. En concret, amb els diputats i les di-putades de la Comissió de Polítiques de Joventut de cada Grup i de la Co-missió d’Agricultura per presenta’ls-hi el projecte “+RuraliCat, Catalunya aposta més pel món rural”. El pro-jecte contempla diferents actuacions i una d’elles és la proposta de resolució per aconseguir el reconeixement dels infants i joves dels àmbits rurals com a col•lectiu amb menys oportunitats. Tots els Grups Parlamentaris han vist bé la proposta i el fet d’aprovar-la. Ara

queda presentar un text definitiu i amb propostes concretes del que implica aquesta aprovació.

Queda pendent la reunió amb el Grup Parlamentari de Partit Popular i Grup Mixt.

I finalitzades les reunions amb tots els Grups Parlamentaris, Coordina-ció Rural farà una compareixença a la Comissió d’Infància del Parlament de Catalunya per tal de donar a conèixer l’organització i aquesta proposta de resolució, amb actuacions més con-cretes, amb la finalitat de què sigui aprovada durant el segon semestre del 2013 amb el suport del major nombre de Grups Parlamentaris possible.

Per llegir i/o donar suport a la resolu-ció:

http://www.ruralicat.cruc.info

10 Infocruc

breus INFOCRUC

CruC PartiCiPa a la XXXV assemblea General Ordinària del CnJC

Coordinació Rural de Catalunya, com a entitat membre de ple dret, va participar el dia 2 de març a

la XXXV Assemblea General Ordinària, AGO, del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya celebrada a Barcelona sota el lema “Consells de joventut, enfortint la democràcia”.

En el marc de la XXXV AGO les entitats: ACAB; Candela i ANJI-ANC van esdeve-nir membres del CNJC. Es va acordar el tema de la 6ª Àgora que es centrarà en educació, “l’educació a Catalunya, avui i demà”. Es va aprovar el pla de treball i de gestió del 2012 i es va presentar el del 2013, que també es va aprovar i re-novació d’alguns membres del Secreta-riat.

En referència a les resolucions, n’hi ha-via de proposades des del Secretariat, des d’entitats i dues de caire d’urgència. En la resolució proposada pel Secreta-riat “pel dret fonamental a l’habitatge i l’impuls de formes innovadores d’accés

i tinença”, Coordinació Rural hi va incor-porar una esmena, és a dir, un setè punt. L’esmena fou acceptada pel Secretariat i la resolució s’aprovà.

Tot seguit s’adjunta el punt que va afegir Coordinació Rural com a esmena a la re-solució ja que quan es parla del binomi joves i habitatge s’agreuja en els pobles i municipis dels àmbits rurals. El terri-tori català és divers i com a tal les ne-cessitats dels joves també són diferents. Per això, des de Coordinació Rural es va creure oportú i important afegir un punt específic sobre les problemàtiques dels joves dels àmbits rurals ja que en els municipis i pobles, caracteritzats per ca-ses disseminades en el territori, no hi ha opció de pisos de lloguer, ni tan sols de protecció oficial, per exemple. Algunes d’aquestes propostes s’havien recollit en l’edició de les Jornades Rurals sobre la Joventut sota el lema “Joves i habi-tatge en el món rural” organitzades per Coordinació Rural de Catalunya.

7. Agilitzar els tràmits per a la sol•licitud, resolució i atorgament dels ajuts a les rehabili-tacions de cases antigues ubicades a municipis i pobles rurals. Així com, garantir que els joves tinguin facilitats per continuar al territori. Anys enrere en una mateixa casa hi vivia diverses generacions, actualment, els joves volen el seu propi espai, fet que condiciona a què busquin un lloc per viure fora del territori per les dificultats a construir un habitatge a les seves terres. Aquesta raó ajuda a l’abandó de territori i al conseqüent envelliment de la població en els àmbits rurals, cal treballar perquè els joves tinguin facilitats en les reformes de l’habitatge, rehabilitació de cases de la seva finca i en la construcció d’un nou habitatge amb la finalitat de promoure el retorn dels joves i/o la seva continuïtat en el món rural.

Pots llegir la resolució del Secretariat en el següent enllaç: http://www.cnjc.cat/documents/resolucio_dret_habitatge_xxxvago.pdf

Infocruc 11

breusINFOCRUC

CruC PartiCiPa a la seGOna trObada del PrOJeCte GrundtViG “i-Care” a HOlanda

En aquesta trobada s’hi van reunir un total de 17 participants provinents de les dife-rents entitats involucrades al projecte: Sti-chting Welzijn Midden-Drenthe (Holanda); Bíbó István Népfoiskolai Alapítvány (Hon-gria); Grobund Aps ( Dinamarca); Landelijke Gilden vzw (Bèlgica); LEB Kreisarbeitsge-meinschaft Aurich/Ostfriesland e.V. (Ale-manya) i Coordinació Rural de Catalunya (Catalunya-Espanya).

En aquesta edició els tallers i visites van anar centrats en les següents preguntes:

- Com aconseguir visions inclusives del poble o municipi?- Com donar força a la gent adulta perquè sigui activa en els plans de desenvolupament del municipi?- Com iniciar el procés?

Del 12 al 15 de març una tècnica de Coordinació Rural de Catalunya va participar a la 2a trobada del projecte Grundtvig “Comunicació intergeneracional i gent activa en el món rural”, “i-care” a Witteveen, Holanda.

12 Infocruc

breus INFOCRUC

Per això, els participants van reflexionar, debatre i discutir sobre els ítems esmen-tats per grups i posada en comú mitjançant una DAFO. També es van explicar algunes iniciatives que havien realitzat a Dinamarca i a Holanda per fer participar activament a la gent i sobretot per realitzar projectes de desenvolupament intergeneracionals.

A més, el dia 13 i 14 els participants van po-der visitar tres associacions i veure el seu funcionament així com, parlar i intercanviar punts de vista i experiències amb la gent lo-cal.

La primera visita fou a Witteveen a l’associació de gent gran que es va consti-tuir amb la finalitat d’oferir serveis i un espai per a gent a partir de 50 anys. En concret, duen a terme un programa d’entrevistes a gent de 70+ per saber què els interessa

fer, aquestes entrevistes ho fan dones vo-luntàries d’una edat semblant i sobretot per conèixer les seves inquietuds. Després creuen dades i posen en contacte persones que tenen les mateixes aficions. Defensen i treballen per mantenir l‘escola oberta, ja que és un element clau per tal d’atraure gent jove i així evitar pobles envellits. Són una associació molt activa, on es reuneixen sovint i fan diferents activitats. Després, de dinar es van crear taules entre els partici-pants del projecte i membres de l’associació per tal de parlar sobre realitats als altres països i projectes que funcionen i conèixer millor dificultats que es troben.

El dia 13, els participants es van desplaçar fins a Wijster per conèixer a partir de mem-bres de la junta i tècnics de l’associació el projecte “60+ salut i benestar”. Associació iniciada a finals de l’any 2010. Van comen-

Infocruc 13

breusINFOCRUC

tar també el fet de realitzar entrevistes, fe-tes per voluntaris i d’edats semblants, a la gent de 60+. Les preguntes fan referència a aspectes de salut, casa, entorn, activitats, entre d’altres. L’associació actua en tres po-bles que tenen una població de 300 a 1.000 habitants. Una actuació important és el ta-lent, és a dir, es planteja què poden fer per la comunitat local, i estan contents, que es pugui comptar amb ells. Un problema en el projecte no hi ha gent jove involucrada. Després de la presentació, també els parti-cipants del projecte van poder parlar amb gent de l‘associació, una interacció valo-rada positivament.

I després, dinar, realitzat pel club d’homes de cuina, a Nieuw-Balinge. I en acabat, ex-plicació del projecte que desenvolupa i to-tes les activitats que fan com associació del poble. Organitzen activitats de 0 a 100 anys i fan moltes activitats intergeneracionals, també hi ha actuacions específiques per

gent de 60+, on també compten amb un parc d’exercicis.

El programa també va incloure visites cul-turals i es va visitar la capital de la provín-cia de Drenthe, Assen i el molí de vent de Makkum.

Finalment, a la darrera nit es feu entrega dels certificats d’assistència a càrrec del president de l’organització d’acollida i una festa de comiat on van participar gent de l’associació de Witteveen i els participants.

14 Infocruc

El dissabte 8 de març dos membres de la junta de Coordinació Rural de Catalun-ya van visitar el casal d’avis d’Olost per

reunir-se amb membres de la junta per tal de conèixer el seu funcionament, activitats, pros i contres de l’associació.

La visita s’emmarcava dins el projecte Grundt-vig “i-care” ja que del 12 al 15 de març una tècnica de Coordinació Rural de Catalunya es desplaçaria a Holanda per parlar de com involucrar la gent adulta als plans de desen-volupament. Per això, es va contactar amb la junta del casal d’avis d’Olost per saber si volien col•laborar en el projecte explicant la seva realitat i quins aspectes caldria remarcar amb altres interlocutors del projecte o en les visites d’estudi.

El Casal d’avis d’Olost, el 2012, va celebrar 25 anys, compta amb 240 socis i la junta està formada per 10 persones. El casal està obert de dilluns a dissabte de 14.00 fins a l’hora de tancar. Organitzen activitats intergenera-cionals, entre elles, cal destacar, la caminada

breus INFOCRUC

CruC COl·labOra amb el Casal d’aVis d’OlOst

del 2n dilluns de Pasqua i alhora promouen i col•laboren en diferents festes locals o dia-des. També fan tallers i participen d’activitats com gimnàstica, van publicar un llibre sobre receptes de cuina antiga, entre d’altres. I van puntualitzar que va ser la primera entitat de la comarca en participar a la Marató de TV3.

Remarquen com a punts febles la manca de compromís i responsabilitats, i per tant, veuen difícil el relleu. Per altra banda, com a punt fort la importància del casal ja que és un espai de treball social i dinamitzador per totes les celebracions que organitza, per ser un espai de trobada amb altres persones de les mateixa edat i destaquen que anys enrere i havia hagut la figura del dinamitzador hi va ser un bon suport i va fer molt bona feina.

Amb tot, es van recollir idees molt interes-sants per poder compartir amb projectes d’altres països a Holanda i ja es va acordar fer el feedback després de Setmana Santa sobre la realitat i projectes que desenvolupen les associacions de gent gran a altres països.

Infocruc 15

breusINFOCRUC

Get On tHe train Of eurOPe” a l’ies PriOrat de falset

Coordinació Rural de Catalunya, dins el marc de les Jornades culturals de l’IES Priorat, va realitzar el passat 21 de

març una xerrada als alumnes de 2n de Batxi-llerat. La xerrada “Get on the train of Euro-pe”, en anglès, serví per donar-los a conèixer el Programa Joventut en Acció de la Comissió Europea, en especial atenció, el Servei de Voluntariat Europeu i també els intercanvis europeus. El programa de Servei de Volunta-riat Europeu el van explicar la Lea i la Vanes-sa, dues noies franceses que estan realitzant un projecte SVE a entitats catalanes, concre-tament, La Lea a l’entitat GEPEC-Ecologistes de Catalunya que actuen a les comarques de Tarragona i la Vanessa a l’associació el Pont, associació que treballa en el suport a perso-nes amb retard mental de Tarragona.

Tot seguit, es va mostrar un vídeo d’una ex-periència d’intercanvi juvenil europeu i final-ment se’ls va informar d’altres programes europeus com el Leonardo da Vinci, Au-pair i dels camps de treball internacionals.

Alumnes, professors i ponents van valorar positivament la xerrada i els va agradar veure com joves d’altres països vénen a Catalunya a participar de programes europeus i són els propis joves qui els ho expliquen a partir de la seva experiència.

L’IES Priorat va obsequiar a cada ponent amb una botella de vi elaborat pels propis alum-nes del centre.

La xerrada va estar coordinada per l’Oficina Jove del Priorat amb la finalitat d’informar els joves d’opcions i instruments que tenen per a participar a nivell europeu.

16 Infocruc

El curs “Ecoguia, guia-intèrpret, en el medi natural i muntanya. Nivell 1” dis-senyat per Ruraltia escola de Coordi-

nació Rural de Catalunya amb l’acreditació avalada per l’European Rural Alliance, ERA, és un curs d’especialització destinat a moni-tors i/o directors d’activitats d’educació en el lleure, i/o professionals de l’àmbit de l’esport que vulguin especialitzar-se en l’àmbit de guiatges interpretatius en el medi natura i muntanya.

El curs s’ofereix amb la finalitat que les perso-nes que el realitzen estiguin preparades per conduir grups en el medi natural i muntanya realitzant activitats interpretatives de la na-tura, la flora i la fauna, a partir de tres tècni-ques que són el senderisme interpretatiu i les rutes, les sortides i descobertes en BTT i les activitats interpretatives a la neu en raquetes de neu.

El motiu de la realització d’aquest curs i per tant, la creació d’aquest perfil d’Ecoguia, respon a dues pautes molt importants en la nostra realitat nacional. La primera és que en el marc de l’educació no formal cal espe-cialitzar-se i a la vegada, avançar cap a una realitat que fomenti i vetlli per la continuïtat d’aquest sector estratègic i fonamental en el desenvolupament de l’educació en el nostre país. Per altra banda, i fent especial incís en la realitat dels àmbits rural catalans, posi en valor el nostre entorn rural i natural i serveixi per a preservar i millorar aquest tresor i així esdevenir una eina de foment del treball educatiu tant a nivell voluntari com a nivell professional.

Per tant, cal tenir ben present que el perfil de l’Ecoguia ni pretén ni substitueix cap al-tre perfil professional ni voluntari, sinó que

breus INFOCRUC

ruraltia esCOla de COOrdinaCió rural realitza el Primer Curs d’esPeCialitzaCió d’eCOGuia

potencia i crea un nou perfil de persones i professionals que per arrelament al territori i passió treballen per fer del seu entorn i del seu treball una eina de foment del país i les seves potencialitats.

A Catalunya, al ser una especialització per a Monitors i/o Directors en el marc de les ac-tivitats en el temps de lleure, la normativa que regeix aquest perfil serà la mateixa que contempla les activitats de l’educació en el lleure.

Aquesta formació ja es treballa en altres paï-sos europeus com Letònia amb qui es rea-litzarà visites d’estudi per conèixer la seva realitat i ells puguin veure la realitat del nos-tre país i alhora per potenciar l’intercanvi d’experiències entre els alumnes.

Aquest curs de 1.000 hores és semipresen-cial per facilitar la formació a les persones del territori, així, cada alumne pot treballar els continguts teòrics online. També consta d’hores presencials, 350 hores de pràctiques, tutories i avaluació. El curs es divideix en cinc blocs i té una durada d’un any. Per Setmana Santa es va iniciar el primer curs.

Infocruc 17

breusINFOCRUC

iX ediCió de les JOrnades rurals sObre la JOVentut

Coordinació Rural de Catalunya or-ganitza la IX edició de les Jornades Rurals enguany amb el lema “tu-

risme i món rural”.

Dos aspectes a destacar sobre aquesta nova edició. El primer, és el canvi de dia, en comptes de realitzar-se en dissabte es realitzaran en divendres, concreta-ment el divendres 19 de juliol. I el segon, canvi d’ubicació, enguany es duran a ter-me a l’Escola de Capacitació Agrària del Solsonès, municipi d’Olius.

Aquestes Jornades s’adrecen a aquelles persones de l‘àmbit tècnic, polític, asso-ciacions, col•lectius, estudiants de turis-me, propietaris de cases d’agroturisme, càmpings en l’àmbit rural, entre d’altres, que vulguin compartir la seva experièn-cia. I alhora, participar en grups de dis-cussió amb la finalitat de proposar un decàleg de propostes que s’editarà pos-teriorment i es farà arribar a diferents administracions vinculades amb la te-màtica tractada.

Per inscripció i més informació:

http://www.cruc.info

18 Infocruc