diari de l’escola · l’apicultor prepara expressament (rusc) o pot estar solt pel camp, a la...

La societat formada per les abelles s’ano-mena eixam. Els eixams estan formats permilers d’abelles, més o menys unes cin-quanta mil. En un eixam hi podem trobaruna reina (la femella, encarregada de la re-producció), uns centenars d’abellots (elsmascles,encarregats de fecundar la reina) imoltíssimes obreres (també femelles, peròestèrils.És a dir,no tenen la capacitat de re-produir-se). Aquestes darreres, les obreres,són les encarregades de fer la resta de tas-ques que requereix la seva societat: trans-portar el pol·len, fabricar la mel, alimentarla reina, els abellots i les larves, elaborar lacera per construir el rusc...

L’eixamCom hem dit, una reina, uns abellots i

moltíssimes obreres formen un eixam. Uneixam pot estar a l’interior d’una caixa quel’apicultor prepara expressament (rusc) opot estar solt pel camp, a la soca d’un ar-bre, en alguna cavitat o simplement posaten una branca o racó d’una casa.

Quan neixen noves reines en un rusc, lareina vella i la meitat de les obreres fugen iformen un nou eixam. En aquest trasllat iformació del nou rusc, les podem localitzaren qualsevol lloc.

La reinaEs pot distingir perquè és l’abella més

llargaruda de tot l’eixam. Neix d’un ou fe-cundat i la larva és alimentada únicamentamb gelea reial. Les reines viuen de tres acinc anys i no surten mai del rusc, ja que laseva única feina és pondre els ous.

Durant el vol nupcial la reina és fecun-dada pels abellots, aparellant-se amb ells ala primavera. Es dedica a pondre milersd’ous (uns dos mil cada dia), que dipositaun a un a les cel·les.

L’abellotÉs el mascle. Els abellots són uns verita-

bles malfeners, ja que no fan cap feina i laseva única tasca és fecundar la reina du-rant el vol nupcial. No treballen com lesobreres i, si aquestes no els donen menjar,són capaços de morir.

Són un poc més petits que les reines iun poc més grossos que les obreres, i notenen fibló. La seva vida és molt curta, unstres mesos. Una vegada han fecundat lareina ja no són útils i moren.

L’obreraÉs la més petita de totes les abelles. La

seva tasca és variada segons l’edat, tot ique la seva vida és molt curta (uns quaran-ta dies).

Els dos primers dies neteja cel·les i es-calfa les cries. Del tercer al cinquè dia ali-menta larves velles. Del sisè a l’onzè, ali-menta larves joves. Producció de cera,construcció de bresques i transportar ali-ments són les que li corresponen deldotzè al dissetè. Del divuitè al vint-i-unè, faguàrdia a la piquera. Del vint-i-dosè fins ala mort es dedica a volar fins a les flors perrecollir pol·len, nèctar, pròpolis i aigua itransportar-ho fins al rusc, a la vegada quepol·linitza les flors.

La reproduccióL’encarregada de pondre els ous dins

les cel·les és la reina. Pon un ou dins cadauna. Passats uns tres dies neixen les larves,que creixen dins les cel·les alimentadesamb aigua, mel i pol·len que les obreres hihan posat. Si l’ou ha estat fecundat neixeràuna abella femella, si no ho ha estat nai-xerà una abella mascle.

Quan la larva ja ha arribat a ocupar totala cel·la, les obreres tapen amb cera el forati la larva es transforma durant el transcursd’una setmana, passant primer de larva animfa i després de nimfa a abella.Transcorre-gut aquest temps, forada la tapa i surt a forade la cel·la.

La metamorfosi de les obreres i delsabellots dura de 21 a 24 dies, mentres queles reines neixen al cap de 16 dies.

Les abelles, igual que d'altres insectes, viuen agrupades formant organitzacions que els permeten repartir les tasquesencomanades a cada un dels individus. A aquests tipus d'animals els anomenam animals socials

Diari de l’escolaDiario de Mallorca . Any XXI – Núm. 781 . 9 de maig de 2007

Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:

Una societat moltorganitzada:

les abelles

És la persona que té cura de lesabelles i dels ruscos o arnes.Recull la mel i els altres produc-tes que elaboren les abelles.Per treballar utilitza un vestitque li permet protegir-se de lespicades.

La cura de les abelles du-rant tot l'any precisa de moltstreballs que culminen en la re-col·lecció, però que cal fer si esvol tenir una bona producció.L'apicultor agafa els eixams iels diposita dins d'unes caixesformant un rusc. Cuida d'elles is'aprofita del seu treballrecol·lectant la mel i d'altresproductes que elaborenaquests insectes i que nosal-tres consumim.

L’apicultor

Els dibuixos que il·lustren aquest arti-cle són obra de Carles de Miguel ipertanyen al llibre El món fascinadorde... les abelles de Maria Àngels Juli-vert, editat per Parramón Ediciones, aqui agraïm l’autorització per a la sevareproducció.

Descobrim el món

Aigüestortes i l’Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d’Aigüestortes i l’Estany de SantMaurici està situat al cor dels Pirineus, a laprovíncia de Lleida. És un dels tretze parcs

nacionals de l’Estat espanyol. El parc té unasuperfície de 13.900 hectàrees i la zona deprotecció, 26.079 ha. Fou creat el 1955.

Més de dos-cents estanys d’aigüesfredes, rius, barrancs, cascades izones humides; boscos centena-ris de coníferes i caducifolis i unagran varietat d’espècies vegetalsi animals conformen aquest espaiprotegit, enmig d’un medi climà-tic i físic rigorós. El nomd’Aigüestortes respon a lapresència dels nombrosos icaracterístics meandres (aigüestortes) d’alta muntanya. L’aiguan’és el gran protagonista. Estàdividit en dos sectors ben dife-renciats: Aigüestortes, a l’AltaRibagorça, accessible des de lavall de Boí; i Sant Maurici, alPallars Sobirà, que té la sevaentrada a la vall d’Espot.

Els noms del planelld’Aigüestortes o estany Llong,per una banda, i dels Encantats oestany de Sant Maurici, per l’altra,són paisatges inoblidables quehom ha de veure. El Parc estàenvoltat de l’anomenada zonaperifèrica de protecció, la missióde la qual és amortir els possiblesimpactes de l’exterior a fi degarantir una protecció completadels recursos naturals que hanjustificat la seva creació.

Fa uns 50.000 anys, grans gla-ceres ocupaven aquestes valls ivaren erosionar intensament elpaisatge fins a donar-li l’aspecteactual. Les valls, en forma d’U itípiques de l’erosió glacial, els

SenderismeEl Parc Nacional s’ha de conèixer a peu, pausada-ment, per descobrir l’extraordinària bellesa delpaisatge. L’època millor són els mesos de maig ijuny. Hi ha camins per a tots els gustos. Alguns esfan en un matí o en una jornada i altres, planifi-cant travesses de diversos dies dormint en elsrefugis. Per altra part, hi ha llocs ideals per aesports d’aventura: escalada, barranquisme...

Esqui i balnearisEn aquesta zona hi ha dues estaciones d’esquímolt conegudes, una al sud i l’altra al nord-estdel parc. La de Boí Taüll Resort té la cota més altadel Pirineu (2.750 m). Espot està situada propd’una zona amb molts de llacs d’origen glacial irodejada d’un zona de bosc. L’estació termal deCaldes de Boí és un complex turístic amb 37fonts mineromedicinals.

FloraEl gran desnivell del parc, que oscil·la entre els1.200 i els 3.033 m, i les diferents orientacions deles valls faciliten l’existència d’una gran diversitatd’ambients i espècies vegetals: boscos (roure,freixe, faig, pi roig, avet i pi negre), prats i pastu-res, petites plantes que arrelen a les esquerdes icodolars i, a les zones humides, orquídies i la pin-güícula, petita planta carnívora.

FaunaNo és fàcil observar la seva fauna. L’animal mésrepresentatiu és l’isard. Als boscs hi ha el mussolpirinenc i el picot negre (el més gran d’Europa); al’alta muntanya, la marmota i la perdiu blanca; alcel, el voltor, l’àguila daurada i el mític trencalòs(de 3 metres); als rius, la truita comuna; entre elsamfibis, el tritó pirinenc i entre el rèptils, l’es-curçó europeu.

Art romànic

A l’edat mitjana, aquesta zonaconegué un esclat cultural senseprecedents. Amb l’arribada del’art romànic, foren construïts atotes les valls un gran nombred’esglésies amb escultures i pin-tures murals, campanars, mones-tirs, castells, torres de guaita iponts. Aquest fet històric hapermès heretar un patrimoniartístic únic als Pirineus.

La Vall de Boí, declarada patri-

moni de la humanitat per laUnesco a l’any 2000, gaudeixd’un dels conjunts monumentalsmés importants d’Europa, formatper nou temples construïts entreels segles XI i XII, coneguts pelsseus esvelts campanars de torre.Cal destacar les importants mos-tres de pintura mural de lesesglésies de Sant Climent i SantaMaria de Taüll, Sant Joan de Boí iles obres del taller de l’Erill.

importants gruixos de neudurant la meitat de l’any i la tem-peratura pot baixar a l’hivern perdavall dels 0 graus.

Al voltant del parc s’hi trobenmunicipis i petites viles amb gransatractius naturals i arquitectònics,entre les quals destaquen la Vallde Boí, el Pont de Suert, Vilaller,Espot, Cabdella, Sort, Esterri d’À-neu, Vielha, Arties i Salardú.

circs, en forma d’amfiteatre, elspics i les agulles caracteritzen elrelleu. El clima està condicionatper l’altitud de les muntanyes(algunes de més de 3.000metres) i influeix decisivamenten la distribució de les espèciesvegetals i animals que represen-ten una gran riquesa per a la bio-diversitat mundial. Les zonesmés altes es troben cobertes per

2 Diario de Mallorca Dimecres, 9 de maig de 2007Diari de l’escola

L’IES Son Rullan a Polònia

Pràctiques de formació professional a la Unió EuropeaL’IES Son Rullan ha sol·licitat laCarta Universitària Erasmus (EUC)per poder participar en els progra-mes de mobilitat europea queabans sols estaven destinats a estu-diants universitaris i que ara s’hanobert a la formació professional (FP)de grau superior, tot dins del procésde construcció de l’espai europeud’educació.

Aquest institut és el primer cen-tre d’Espanya que va desenvoluparels estudis de formació professionalde la família d’activitats físiques iesportives, de grau mitjà (tècnic enconducció d’activitats físiques en elmedi natural) i de grau superior(tècnic en animació d’activitats físi-ques i esportives), i, a partir d’aquestcurs, els alumnes que ho desitginpodran completar la seva formacióen empreses d’altres països de laUnió Europea.

Mitjançant el programa de coo-peració internacional anomenatLeonardo, (Erasmus a partir del prò-xim curs per als cicles superiors),posat a l’abast per la Conselleriad’Educació, un grup d’alumnes de l’IESSon Rullan realitzaran una part de lesseves pràctiques a empreses ubicadesa prop de Poznan, Polònia. Per determi-

nar les empreses adients, tres profes-sors tutors i coordinadors de FP -JoanNoguera, Ferran Cano i Ángel LuisMerlo- viatjaren a Polònia el mes d’abril

per establir els contactes necessaris.L’amabilitat i professionalitat dels

encarregats de la coordinació del pro-jecte Leonardo a Polònia, Krystof Graft i

Joana Blaszak, han fet possible elsacords. Responsables i directius dela WODR (Centre d’Assessoramentd’Empreses Agrícoles de la regióde la Gran Polònia) els van mostrartotes les possibilitats d’accés a lespràctiques dels alumnes a empre-ses fonamentalment d’agroturis-me. En concret, cinc alumnes, dosde grau mitjà i tres de grau supe-rior, desenvoluparan part delmòdul de formació en centres detreball (FCT), durant aquest mes demaig i el mes de juliol, a quatreempreses (Agroturystika KlimkovaOsada, Agroturystika SzymanskiOsienek, Stara Chata Kowola iFolwark Konny Hermanow).

Amb aquest programa s’acon-segueix l’obertura a nous espais decomunicació als estudiants, profes-sors i empreses de països membresde la Unió Europea. L’enriquiment,el valor afegit d’aquest tipus d’ex-periències, augmenta la qualitat dela formació de l’alumnat, amplial’horitzó de treball i consciencia dela importància del coneixement de

llengües estrangeres. En resum, és unamanifestació del camí de convergènciadels sistemes educatius i de formacióen el procés de construcció europea.

L’Home de vidre visita el CP PonentUn dels objectius de centre del C.P. Ponent (Inca) ésfomentar l’educació ambiental aplicant estratègies perreduir, reciclar i reutilitzar com a model de consum sos-tenible.

Per això, a part d’altres activitats que duim a termedia a dia, els passats 3 i 4 d’abril ens va visitar el “super-heroi ” anomenat l’Home de vidre. Aquesta activitat téla finalitat de reforçar la cultura del reciclatge i incidiren la importància del reciclatge del vidre.

Van participar a l’activitat els alumnes de 1r i 2ncicle. En primer lloc, l’Home de vidre va fer una petitaxerrada, on contà la seva història dins de la qual estanimmersos els diferents usos del vidre, el seu origen i laforma de seleccionar-lo i reciclar-lo, així com també

reutilitzar-lo.Una vegada acabada la història, es feren grups de 20

alumnes i jugaren a l’ Ecoparxís gegant, una versió delparxís que consisteix en què cada alumne sigui un resi-du i s’ha d’introduir al contenidor adequat (groc-blau-marró-verd). A més d’aquest joc didàctic, també ensvan lliurar uns quadernets amb algunes preguntessobre el reciclatge del vidre.

Des del C.P. Ponent, volem convidar tots els centresque vulguin participar d’aquesta activitat didàctica,així com agrair i felicitar el Consell de Mallorca, junta-ment amb Ecovidrio, la iniciativa que han posat enmarxa.

CP Ponent

Diario de Mallorca 3Dimecres, 9 de maig de 2007 Diari de l’escola

Concurs Una mica de tot

1. Altitud és l’altura d’un terreny respecte al nivell de la mar.VERTADER FALS

2. Una vall és una extensió de terreny entre dos continents.VERTADER FALS

3. Una planura és una gran extensió de terreny muntanyós.VERTADER FALS

4. La part més elevada d’una muntanya s’anomena cim.VERTADER FALS

5. Un arxipèlag és un conjunt d’illes.VERTADER FALS

6. La costa és la part del terreny que es troba devora la mar.VERTADER FALS

7. Un penya-segat és una part de la costa plana i amb arena.VERTADER FALS

8. Un cap és una extensió de terra que entra dins un riu.VERTADER FALS

9. Un golf és una extensió de mar que entra dins la terra.VERTADER FALS

10. Les badies són golfs petits i tancats.VERTADER FALS

11. Una illa està envoltada d’aigua per totes les parts.VERTADER FALS

12. Un illot és una illa molt petita.VERTADER FALS

13. Una platja és una zona de costa baixa i amb arena.VERTADER FALS

14. Una península està envoltada de rius i turons.VERTADER FALS

15. Un istme uneix una badia amb un llac.VERTADER FALS

Entre les cartesque contenguinles respostescorrectes sesortejaran 10lots de 10 lli-bres, formatspel llibre de lafotografia (Lesbruixes no fanpetonsd’HortenseUllrich) i 9 llibres més de la col·lecció Tucà.

Heu d’enviar el cupó del concurs (pot esseruna fotocòpia), abans de dia 2 de juny a:

Diari de l’escolaConcurs Una mica de totCarrer de Puerto Rico, 15

07007 Palma

Les solucions i la llista d’afortunats les troba-reu a les pàgines del Diari de l’escola deldimecres dia 6 de juny.

Premis per cortesia d’

Nom i llinatges: ..................................................................................................................Edat: ................. Curs:..................................Carrer: ..........................................................Núm ............ Codi postal: ........................Localitat: .....................................................Telèfon: ........................................................Centre escolar: ..................................................................................................................

Relleu

Si voleu posar-vos en contacte amb Diari de l’escolatelefonau al 649 30 60 09

o enviau un missatge a [email protected]

Coordinació i realització:Biel Gomila, Guillem Fiol i Montserrat Cueto

L’educació a distància es vacomençar a impartir a l’IES AntoniMaura al curs 1998/99 amb el pri-mer curs d’ESPA (educació secundà-ria per a persones adultes). Des del’any 1999/00 fa el batxillerat adistància en totes les modalitats. Elcurs 2005/06 s’hi va afegir el cicleformatiu d’educació infantil.El nom-bre d’alumnes ha anat augmentantpaulatinament, però és en els dosdarrers anys que l’increment haestat més important, sobretot albatxillerat, on hi ha actualment 817alumnes matriculats.

A la pàgina web del centre(www.iesantonimaura.net), a l’apar-tat d’estudis a distància, es pot tro-bar tota la informació referent aaquests estudis: matrícula, calenda-ris, orientacions de cada matèria...

Avantatges i inconvenientsL’educació a distància està especial-ment dissenyada per a aquelles per-sones que, per les seves circumstàn-cies personals, no poden acudirregularment a un centre educatiu.Per això, un equip de professors-tutors especialitzat els ofereix diver-ses possibilitats de rebre orientació:personalment, per telèfon, percorrespondència i a travésd’Internet. El possible inconvenientés que la responsabilitat recau enl’alumne per la qual cosa és un siste-ma més adreçat a adults amb forçade voluntat i una bona motivaciópels estudis.

TutoriesLa modalitat a distància ofereix lapossibilitat de fer els estudis sensehaver de desplaçar-se al centre,excepte per fer els exàmens, ja quel’assistència a les tutories no és obli-gatòria. Ara bé, s’aconsella que elsestudiants tenguin contacte fre-qüent amb el professorat. L’alumnatdisposa de tres hores lectives set-manals voluntàries per a cada matè-ria que s’anomenem “tutories”.D’aquestes tres tutories setmanals,una és col·lectiva i les altres indivi-duals. La tutoria col·lectiva es fa deforma presencial amb el grupd’alumnes que acudeixin perso-nalment al centre. Les tutories indi-viduals es fan a iniciativa de cada

alumne de forma particular i espoden dur a terme en una entrevis-ta personal, per telèfon, per corres-pondència tradicional o a través delcorreu electrònic o l’aula virtual.

ESPADL’educació secundària per a perso-nes adultes a distància (ESPAD) ésl’equivalent a l’educació secundàriaobligatòria (ESO). Consta de quatrecursos que tenen una durada dequatre mesos (2 quadrimestres percurs escolar), a fi que els alumnesadults puguin completar la seva for-mació en el mínim temps possible.Cada curs d’ESPA equival a un cursd’ESO. Els continguts d’aquestamodalitat estan adaptats de mane-ra que les “assignatures”tradicionalsde l’ESO estan agrupades en quatre“camps de coneixement”:Comunicació (llengua estrangera -anglès o francès-, llengua catalana iliteratura, llengua castellana i litera-tura),matemàtica,naturalesa i socie-tat. Es pot matricular dels campsque es consideri oportuns. En aca-bar, s’obté el títol de graduat eneducació secundària.

lar-se, segons el temps que puguindedicar-hi. La majoria de les activi-tats es poden desenvolupar adistància amb algunes pràctiquespresencials de caire obligatori percobrir determinats punts del currí-culum.

Entorn virtualMoodle és un entorn virtual d’apre-nentatge, accessible des d’Interneten format web, que proporcionaeines per a l’ensenyament i apre-nentatge a distància. Disposa d’ei-nes de comunicació, com són elsfòrums, els xats, eines per a la distri-bució de recursos multimèdia, einesd’avaluació per fer el seguiment dela feina dels alumnes...

A l’educació a distància, l’IESAntoni Maura fa servir aquest pro-grama com a suport i com un puntde trobada molt interessant de caraa la cohesió de l’alumnat. Aquestaeina resulta especialment impor-tant en aquesta modalitat ja quel’assistència presencial a les tutoriesno és obligatòria i permet a l’alum-nat mantenir un contacte continuamb la marxa del curs.

Publicacions escolars

La revista escolar Monmaura i el fullinformatiu Maurifull són les duespublicacions que edita l’InstitutAntoni Maura de Palma. La periodici-tat és flexible. Del Monmaura, n’a-pareixen un o dos números durantcada curs i del Maurifull, un cadatres setmanes aproximadament.Tots els alumnes del centre tenenaccés a col·laborar-hi. Hi ha unequip de redacció coordinat per unprofessor.

Les revistes escolars tenen unallarga tradició en aquest centre. Famés de trenta anys va aparèixer laprimera revista feta pels alumnes:

L’Albó (curs 75-76). Fins al curs 78-79, en què va desaparèixer, se’npublicaren 4 números. Al curs 78-79nasqué el precedent del Maurifull,un full de notícies sobre l’institutque es deia El Món i que va teniruna existència de 10 números.Després vengueren revistesefímeres com S’ou bullit (1981-82)amb dos números, 7ª Sala, ambaltres dos números, i Mauram, ambun.

L’època d’esplendor de lesrevistes d’alumnes al Maura arribaamb el Mauricòmic (de 1988 a1992), de 10 números de vida i que

es va convertir en un clàssic de lesrevistes escolars de tots els centresillencs, i el Mauritànic, que vaaparèixer regularment entre 1992 i1998 amb un total de 20 números.

L’any 1988 es començà a pub-licar un full independent titulattambé Mauricòmic i que es conver-tiria el 1994 en el Maurifull, el qualno ha deixat de publicar-se desd’aleshores ençà. Té, per tant,catorze anys d’existència i se n’hanpublicat més de 200 números. DelMonmaura, la revista actual, en vaaparèixer el primer número el curs2005-2006.

‘Monmaura’ i ‘Maurifull’

IES Antoni Maura


Apunts

DIADA DE L’EDUCACIÓOrganitzada per FAPA Mallorca,el proper 13 de maig se cele-brarà al CP Porta des Moll, aAlcúdia, la VII Diada del’Educació. La trobadacomençarà a les 10.30 hores icompta amb un variat progra-ma d’actes: exposicions, àgoraeducativa, jocs i entreteniments,activitats per a totes les edats…A les 13 hores es llegirà el mani-fest i després hi haurà una paellagegant (5 euros). Més informacióal 971 43 21 31.

FESTIVAL DE TERESETESDel 7 al 20 de maig se celebra a lanostra illa el 9è FestivalInternacional de Teatre deTeresetes. A més d’un stage inter-nacional que es du a termeaquests dies, s’han programat mul-titud d’espectacles arreu deMallorca (a Palma i a 16 pobles).Dia 17 de maig hi haurà un cercavi-la pels carrers de Palma, quecomençarà a les 17 hores a la plaçadel Pes de sa Palla. Més informaciósobre horaris i obres a www.festi-valteresetesmallorca.com

COMPETÈNCIES SOCIALSLa CGT, en el març del programaeuropeu IB-Envol, ofereix la pos-sibilitat tallers de competènciessocials per a la vida laboraldels joves (habilitats prelabo-rals) especialment adreçats alsIES, programes de garantia sociali escoles-taller. Hi ha disponibili-tat de tallers entre la segonaquinzena d’abril, després dePasqua, i durant el mes de maig,matí i horabaixa. Són gratuïts i esrealitzen al propi centre. Mésinformació al 656 65 47 60(David Abril).

LLEGIR PER CRÉIXERAl Diari de l’escola de la properasetmana, publicarem les pregun-tes referents a cada un dels llibresproposats per a aquest tercer tri-mestre. Recordam a les classes deprimària que vulguin participar alconcurs i optar a un dels lots dellibres que se sortejaran entre elsparticipants, que han de comuni-car la seva inscripció a GrupSantillana abans de dia 1 de juny,per telèfon (971 76 08 82) o perfax (971 75 56 77).

Batxillerat a distànciaTé la mateixa validesa que la delbatxillerat presencial o diürn. A mésa més, l’alumnat no està sotmès a lalimitació de convocatòries i podràmatricular-se del nombre de matè-ries que desitgi de primer i segoncurs, segons les seves possibilitats idisponibilitat de temps. L’alumnatprocedent d’altres règims de batxi-llerat no tendrà necessitat de matri-cular-se de nou d’aquelles matèriesja superades en convocatòries ante-riors i, per tant, just haurà de cursarles matèries no superades per obte-nir el títol de batxillerat.L’alumnat espodrà moure lliurement entre lesmodalitats de diürn, nocturn idistància.

Formació professionalL’IES Antoni Maura disposa de l’úniccicle formatiu que a les Illes Balearss’estudia a distància, el d’educacióinfantil de grau superior.Bàsicament està adreçat a perso-nes que treballen i, posat que ofe-reix un horari flexible, els interes-sats poden decidir el nombre demòduls dels quals volen matricu-

L’Educació a distància

Les nostres escoles

Nom: COL·LEGI PÚBLICS’ALGAR

Nivells d’ensenyament:Educació infantil i primària

Adreça:Carretera Portocolom-Felanitx, s/n - 07679Portocolom (Felanitx)

Telèfon i fax: 971 82 47 58

E-mail: [email protected]

Web: www.terra.es/per-sonal8/cpportocolom

Matrícula: 265 alumnes

Professorat: 27

Serveis: Menjador,escoleta matinera

CP s’Algar (Portocolom)

La propera setmana, IES Josep Sureda i Blanes (Palma)

“Pens que ara ha arribat el moment de ren-ovar la direcció i començar una nova etapaamb gent jove molt capacitada perafrontar la situació i amb la seguretat quedesenvoluparan la seva tasca amb il·lusió iaportaran noves idees”, expressa MargalidaAdrover Albons, la directora que ha ocupataquest càrrec durant 21 cursos.“Han estatuns anys de molta satisfacció i d’una tascacol·lectiva on, després d’afrontar moltesdificultats, s’ha arribat a la meta proposada:una escola de dues línies amb totes lesdependències corresponents”.

–Feis una ressenya històrica del centre.–Es va construir durant la II República. Hatengut diverses funcions: escola unitària,quarter, alberg, escola mixta de nins i nines.Aquests darrers anys ha sofert un desen-volupament desmesurat com a conseqüèn-cia del creixement de la població de lazona. Amb la Llei de Supressió de lesEscoles Rurals, l’any 1976, l’escola va tancari l’alumnat va passar al nou CP Reina Sofíade s’Horta. Només dos anys després, grà-cies a la col·laboració de les famílies i del’Ajuntament, l’escola es va tornar a posaren funcionament i actualment és la quemés ha crescut del terme de Felanitx.

–Quines altres escoles delmunicipi es crearen a lamateixa època?–L’obra social i cultural de laII República fou molt impor-tant. A més d’altres edificis,es van construir escoles aPortocolom, Cas Concos i aquasi tots els llogarets delterme de Felanitx: EsCarritxó, Son Valls, SonMesquida, Son Negre...

–Qui fou el vostre arqui-tecte?–Guillem Forteza.

–Els darrers anys heutengut moltes reformes...–L’any 1988, després d’algunes reformesinternes, adaptació d’espais, divisió aules...va començar la primera fase d’ampliació del’edifici de primària. L’any 2003 es va inau-gurar el mòdul d’educació infantil i el mesde gener d’aquest any podem dir quevaren acabar les obres.

–En què ha consistit la darrera fase?–En la construcció de quatre aules de

classe, cuina-menjador,adaptació de la part anti-ga en àrea de serveis, con-servant la seva estructuraoriginària (sala de profes-sors/es, biblioteca, secre-taria, cap d’estudis, direc-ció, aula de música, d’in-formàtica...), modificacióde la resta d’aules declasse i reestructuració deles zones exteriors.

–Descriviu l’alumnat.–A més del de la localitat–la majoria, castellanopar-lant–, la resta té procedèn-cia diversa: Alemanya,

Anglaterra, Marroc, Amèrica del Sud, Itàlia,Grècia, Polònia, Bulgària, República Txeca...Aquesta societat, cada dia més diferent cul-turalment, ens demostra la necessitat decurrículums per atendre la diversitat il’heterogeneïtat de l’alumnat.

–Enumerau cinc qualitats que ha detenir un mestre, avui.–Devoció, sentit comú, capacitat de moti-vació, il·lusió i confiança en el futur.

MARGALIDA ADROVER, DIRECTORA

“Després de 21 anys, cal renovar la direcciói començar una nova etapa”

FOTOS: MIQUEL MASSUTÍ / C.P. S’ALGAR



Visites escolars a Diario de Mallorca:Alumnes de 3r de Primària del CP Rafal Nou (Palma)

Visites a l’Hipódrom de Son Pardo:Alumnes de 1r i 2n de Primària del CP Es Cremat (Villafranca)

FOTOS: QUECO

Visites escolars a Diario de Mallorca:Alumnes d’ESO de l’IES Bendinat

FOTOS: QUECO



Visites escolars a Diario de Mallorca:Alumnes de 2n d’Infantil del C. P. Es Vinyet (Andratx)

Horari i telèfon de contacte per a les visites escolars:De dilluns a divendres de 9:00 a 14:00 hores, al 971 170 300

FOTOS: QUECO

diari de l’escola · l’apicultor prepara expressament (rusc) o pot estar solt pel camp, a la...

Documents