descripció diplomàtica

LA DESCRIPCIÓ DEL DOCUMENTDescripció Arxivística

Descripció Diplomàtica

PER QUÈ DESCRIURE?

• Per saber què és.• Per saber-ne més.• Per saber-ho tot (o el màxim possible).• Per poder-ho utilitzar (usabilitat).• Per poder-ho cercar (accessibilitat).• Perquè arribi a tothom (estandarització).• Perquè s’ha de fer (la nostra feina).• Per a garantir l’autenticitat dels documents.

SISTEMES

• Descripció arxivística.• Descripció diplomàtica.

DESCRIPCIÓ ARXIVÍSTICA

LA QUE TOCA

EL PERGAMÍ DOCUMENTALDESCRIPCIÓ ARXIVÍSTICA

EL PERGAMÍ DOCUMENTAL

• La classificació del fons d’un productor, segons els principis bàsics de procedència i de respecte de l’ordre originari, comporta la descripció de les sèries de pergamins de manera conjunta amb els documents en paper, segons l’organització pròpia dels fons al que pertanyen uns i altres.


• Els pergamins, per les seves característiques formals i intrínseques, s’han ordenat i inventariat sovint en grups apart als arxius dels seus productors i titulars, però la seva funció a la gestió d’assumptes jurídics no es distingeix de la que tenen altres documents i la seva descripció s’ha de combinar amb les sèries formades per documents jurídicament idèntics en suport paper.


• A partir del segle XVII s’observa un gran desenvolupament de l’activitat d’arxivers i administradors que organitzen i descriuen fons privats i públics, i els pergamins es poden trobar inventariats a part de les escriptures i documents en paper, distribuïts en plecs i sacs amb títols de sèrie referits a tipus documentals, titulars de rendes, zones geogràfiques de domini patrimonial i altres per l’estil, i descrits en registres i repertoris segons l’organització establerta.


• Per aquest motiu, convé conservar aquestes classificacions a la descripció i evitar que una ordenació cronològica impideixi relacionar els pergamins amb la sèrie a la que pertanyen i, al mateix temps, confrontar les sèries de pergamins amb la resta del fons i relacionar-les amb l’organització de les demés sèries, de manera que la classificació correspongui a la funció pròpia dels pergamins com a fruit de l’activitat del seu productor.

EL PERGAMÍ DOCUMENTAL COM A UNITAT DOCUMENTAL SIMPLE

DESCRIPCIÓ ARXIVÍSTICA

UNITAT DOCUMENTAL SIMPLE

• Unitat arxivística més petita i indivisible intel·lectualment (per exemple, una carta, una memòria, un informe, una fotografia o un enregistrament sonor).

• La unitat documental simple és l’objecte més petit de la descripció arxivística i està formada per un únic document. És el cas d’una carta, una memòria, un informe, un dibuix, una fotografia, un cartell, un mapa, un plànol, un dietari, una agenda, un llibre diari de comptabilitat, un acte públic filmat, una conversa enregistrada, etc.


• La unitat documental simple pot materialitzar-se en un sol foli o diversos, un quadern, un llibre, etc., però independentment de la forma que prengui o del seu embalum, en cap cas no la podem subdividir perquè, en fer-ho, fragmentaríem la informació que ens ha de comunicar.


• Aquelles que no trobem integrades en cap altra agrupació de documents que no sigui directament la sèrie perquè per elles mateixes reflecteixen de manera correcta allò que s’ha comunicat o decidit, o bé quina acció es va emprendre (traducció catalana de la Norma ISO 15489, p. 15), o bé perquè s’han produït de forma individualitzada, fruit d’un determinat procés de producció o d’organització d’un fons. Les unitats documentals simples d’aquest tipus poden ser, sense cap mena de dubte, la unitat bàsica d’una sèrie.


• Aquelles altres que s’integrarien dins d’una unitat documental composta, per ser un tràmit més dins d’un procediment administratiu. Seria el cas de cadascun dels documents que conformen un expedient administratiu. Les unitats documentals que s’integren dins d’una unitat documental composta mai no formaran sèries. Altrament, és important d’insistir en el fet que no es pot descriure una unitat documental simple dins d’una composta sense haver descrit prèviament la composta.


• De vegades, les unitats documentals simples han estat agrupades en forma de llibre i no podem considerar-les unitats documentals compostes, senzillament són unitats simples relligades per motius que s’escapen al procés de producció, gestió o gènesi del document. Aquí només podem parlar d’un conjunt d’unitats documentals simples relligades que conformen una unitat d’instal·lació.


• Altres vegades, les unitats documentals simples sí que han estat relligades en forma de llibre perquè hi havia un clar determini de mantenir-les agrupades. En serien exemples els llibres diligenciats: llibres d’actes del ple, d’acords de les comissions, un protocol notarial, etc. En tots aquests casos hauríem de parlar d’unitats documentals compostes que ens permeten desglossar-ne el contingut perquè, en fer-ho, enriquim la informació que s’ofereix a l’usuari.


• Altrament, tenim els registres de senzills assentaments, dels quals cada assentament no es pot considerar un document, sinó que la unitat documental més petita és el llibre, en aquest cas la unitat documental simple i la unitat d’instal·lació poden o no coincidir. Un exemple serien els registres de manaments de pagament o els de correspondència. La sèrie seria els registres de manaments de pagament o els registres de correspondència.

REVISIÓ DEL PROBLEMA

• La descripció arxivística té per objecte representar els documents com a parts d’un conjunt format per unitats físiques jeràrquicament organitzades en unitats intel·lectuals, així com informar sobre el context i les condicions per la seva consulta i ús.


• En el nivell d’unitat documental simple els documents tenen una natura i unes característiques formals i de contingut que sobrepassen la seva dimensió arxivística i la seva funció com a parts d’un conjunt, i la seva descripció arxivística resulta complicada, forçada.

• És necessari informar d’aquestes característiques perquè el seu coneixement és necessari per a qualsevol ús que es faci del document, i la manera de fer-ho és mitjançant una descripció específica adaptada a cada document.


• La majoria dels documents simples tenen base textual, però molts altres, més o menys recurrents en fons d’arxiu, són de distinta natura, com ara fotografies, segells, impresos, plànols geogràfics, dibuixos tècnics, documents sonors o audiovisuals i d’altra índole.

• Molts d’aquests tipus documentals tenen normes específiques de descripció, cosa que no passa en el cas dels documents textuals, la tipologia interna dels quals pot ser molt variada.

DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICA

LA MÉS PROFUNDA


IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ

Codi de Referència ACVOC_AHT Pergamí II-A, núm.12.

Títol El rei Ferran II d’Aragó i V de Castella confirma a la vila de Terrassa els privilegis d’unió a la Corona d’Aragó concedits pels seus antecessors i els dos concedits per la reina Isabel I sobre el règim de batllia de la dita vila i el seu terme.

Data 19 setembre 1481. Barcelona.Data del contingut: dos privilegis de la reina Isabel de 29 d’agost de 1475, expedits a Valladolid.

Suport i Dimensions Pergamí, 615 x 400 mm.

Tipus documental Privilegi reial de tipus menor. Segell de cera perdut.

Idioma Llatí, Castellà (a la subscripció autògrafa del rei).


CONTINGUT DESCRIPCIÓ

Protocol Intitulació: Ferran, rei de Castella i d’Aragó i comte de Barcelona ( i els altres títols de sobirania).Inscripció: Síndics i prohoms de la vila i terme de Terrassa (consta al principi de la clàusula dispositiva).

Text Exposició: S’exposa la renúncia de la reina Isabel I als drets sobre la vila de Terrassa que foren donats a ella i a la seva Reial Càmara, així com el seu desig que dita vila torni a unir-se a la Corona d’Aragó. Consta la petició dels síndics i prohoms de Terrassa al rei perquè confirmi els privilegis d’unió perpètua de la vila concedits pels reis d’Aragó i comtes de Barcelona, a més del compromís de dits sobirans de mantenir la unió i no alienar el vincle amb la Corona d’Aragó.Disposició: El rei concedeix i promet respectar els privilegis concedits pels seus antecessors i, per altra banda, aprova, confirma i renova els privilegis d’elecció del batlle (“baiulum”) de la vila i l’obligació dels elegits de rendir comptes davant la Taula (“Tabula”) de la ciutat de Barcelona a la fi del seu mandat.Clàusula de mandat: Manament a tots els oficials reials i a qui en tingui la competència d’acomplir i fer acomplir el contingut del privilegi, sota pena de tres mil florins d’Aragó.Corroboració: El rei manda expedir el document amb l’aposició del segell reial comú.

Escatocol Data: “Datum Barchinone, die XVIIIIº septembris, anno a Nativitate Domini Mº CCCCLXXX primo, regnorumque nostrorum, videlicet Scicilie XIIIIº, Castelle et Legionis VIIIº, Aragonum vero el aliorum tertio”.Subscripció reial: “Yo el rey” (autògraf).


GÈNESIS DESCRIPCIÓ

Petició Presentada pels síndics i prohoms de la vila de Terrassa

Redacció Mandat del rei a Juan Cristián. No consta l’escrivà.

Validació Autògraf del rei i segell comú (de cera, perdut).

Notes de cancelleria o escrivania Revisat per Joan Pagès, vicecanceller, Gabriel Sánchez, tresorer general, i Pere Forner, lloctinent de conservador general. “Provisa”. “In Diversorum IIIº”.

Registre Registre de Ferran II, Diversorum, 3, fol·li 131.

Notes dorsals “Que lo batlle general, en absència del lloctinent general, pugue elegir per batlle una de les tres persones” (segle XVII). “Incorporació de Tarrassa a la real Corona per lo rey Fernando e Isavel, confirmació dels privilegis y en especial lo del nombrament del batlle. Dat. en Barcelona, a 19 setembre 1481” (segle XIX).


TRADICIÓ DESCRIPCIÓ

Taula de tradició A. Original: Terrassa, ACVOC_AHT, Pergamí II-A, núm.12.A’. Nota de registre: Barcelona, (AR) ACA Cancelleria Reial, Registre de Ferran II, Diversorum

III, f.121v-123v. B. Copia de 1534 autoritzada per Jaume Mijans, notari públic de Terrassa, el 6 de febrer de

1598: Terrassa, ACVOC_AHT, Llibre de privilegis de Terrassa, f.3r-4v, ex A.

Edicions a. VENTALLÓ, J. Llibre de privilegis concedits a la vila de Tarrassa. Terrassa, 1898-1899, p.29-32, ex B.

b. SOLER I PALET, J. Llibre dels privilegis de Tarrassa. Barcelona, 1899, núm.2, p.3-7, ex B.c. CARDELLACH, T.; PUIG, P.; RUIZ, V.; SOLER, J. Llibre de privilegis de la vila i el terme de

Terrassa (1228-1652). Barcelona, 2006, núm. 2, pp. 139-143, ex B, col·lacionat amb A.


CARÀCTERS EXTERNS DESCRIPCIÓ

Condicions del suport Ben conservat i llegible, excepte el desgast causat per haver estat doblegat en sis plecs. A la part inferior s’observen els orificis de subjecció del cordó que sostenia el segell. Dues taques de tinta a la part dreta afecten algunes lletres.

Escriptura Gòtica de cancelleria amb influència de la humanística.

Disposició del text Caixa del text: 50 x 15 cm. Marges: superior de 4 cm, esquerra de 6 cm i dret de 5 cm.Autògraf del rei sota el text, centrat.Notes de cancelleria dins de la plica formada per sostenir el segell.

Elements ornamentals Nom del rei, al principi, en lletres capitals romanes: NOS FERDINANDUS. Típic perllongament cap amunt de la “l”, formant una forca, en el nom “Valencie”.

Altres particularitats gràfiques Traç a l’inici de cada línia de text, probablement indicatiu de revisió. Apareixen subratllades tres frases del text.

DESCRIPCIÓ DIPLOMÀTICACOMENTARIS I OBSERVACIONS DESCRIPCIÓ

Notes de diplomàtica [En aquest apartat es pot informar de particularitats de tipus paleogràfic, qüestions de forma diplomàtica, problemes d’interpretació, concordància de dates, arguments de falsetat, etc.]

La clàusula expositiva acaba amb la promesa del rei otorgant d’acomplir i fer acomplir els privilegis concedits pels seus antecessors. Corrobora la disposició del segell de cera penjant a l’interior del text. Disposa una data crònica i una tòpica.

Notes jurídiques La clàusula d’exposició expressa amb detall el compromís i garanties donades pels reis d’Aragó i comtes de Barcelona de mantenir perpètuament la vinculació de la vila de Terrassa a la Corona.

Notes històriques La vinculació de Terrassa al comtat de Barcelona té el seu origen en la constitució d’aquest comtat sota el règim carolingi, a principis del segle IX. Es coneixen confirmacions d’aquesta vinculació des de 1300, vulnerada en distintes ocasions per alienacions del patrimoni reial. Es pot consulta la història d’aquest vince jurídic a l’edició c citada, pp.65-67.

Notes lingüístiques El nom de Terrassa apareix en la forma vernacle “Terraça” i en un cas “Tarraça”. També és vernacle l’expressió “alta e baxia” referida a la jurisdicció civil i criminal “alta i baixa”.

Altres observacions A l’intitulació entre els títols del rei es repeteix el nom del regne de Múrcia “…, Murcice, Murcie, …”


• Perill de redundància informativa en alguns punts, … o benefici.

• Títol massa llarg, amb dades que podrien anar a abast i contingut.

• No seria òptim un enllaç amb la descripció arxivística com proposa Puig, massa informació redundant, de nou.

• Bon sistema per un catàleg de documents.


• Proposa Rafel Ginebra (2010): • “Seríem partidaris d’encabir aquesta informació dins

la descripció arxivística, incorporant-la essencialment (i si calgués de manera més o menys estructurada) en l’element Abast i contingut, en els elements Llengües i escriptures dels documents i Característiques físiques i requeriments tècnics i en les àrees de Documentació relacionada i Notes.”

IDENTIFICACIÓ DESCRIPCIÓ

Codi de Referència AFONTCUBERTA. Lligall 16, carpeta 01, document 14.

Títol Ermengarda ven a Ponç, prevere, el dret que té a les malloles d’Udalard, que es troben complantades al comtat de Barcelona, a la parròquia de Sant Esteve de Castellar, al lloc anomenat Marmorta i la Bruguera. El preu pactat ha estat de sis sous en moneda barcelonina.

Data 10 de març de 1092.Data del contingut: Es fa menció a què l’acte escrit fou formalitzat en aquesta data. La data del pagament efectiu del preu és anterior, però no especificada.

Suport i Dimensions Mides desconegudes.

Tipus documental Compra-venda.

Idioma Llatí. Algunes paraules vernacles, com ara: “diners” o el topònim “Brugera.”

CONTINGUT DESCRIPCIÓ

Protocol Intitulació: Ermengarda, “femina”.Inscripció: Ponç, prevere.

Text Exposició: Es menciona que Ermengarda té les malloles per haver-les treballat i complantat amb el senyor d’aquestes, Udalard. Es delimita el territori d’aquestes malloles situades a Sant Esteve de Castellar (Castellar del Vallès) i que termenen amb altres zones de conreu de vinya, terres ermes i amb la “estrada Terracesa”, via pública que menava a Terrassa.Disposició: La venda del dret sobre les malloles (la clàusula parla de vinyes es fa de manera íntegra “ab integrum cum exiis et regressis”.Clàusula d’estipulació de preu: El preu estipulat és de sis sous del tipus de moneda de Barcelona, els quals abans de la posada per escrit del document ja s’han pagat integres.Clàusula de traspàs de drets: Es traspassen el dret i la potestat en règim de franc alou i amb la perspectiva que el receptor pugui fer el que vulgui “ad omnia voluntate tua facere”.Formula perpetuitatis: “Et in antea ista carta vindicionis firma permanead modo vel omnique tempore et non sit disrupta”. Hi ha una necessitat de reafirmació de la no corruptibilitat de l’acció jurídica en un temps futur.

Escatocol Data: “Facta ista carta VI idus marci anno XXXmo II regni Filippo rege”.Subscripcions: de l’autora jurídica, de tres testimonis i de l’escrivà Gauzbert, sacerdot.

GÈNESIS DESCRIPCIÓ

Petició Ermengarda sol·licità a Gauzbert la posada per escrit de la compra-venda: “Ermengardis, femina, ego qui ista carta vindicione mandavi scribere”.

Redacció Realitzada per “Gauzbertus, sacer, qui ista carta rogatus scripsit.”

Validació Ficció notarial amb signes en forma de creu i quatre punts. Tant l’autora jurídica com els tres testimonis disposen de manera autògrafa un dels punts al requadre superior dret de la creu. El punt es visible per haver-se fet amb un color de tinta més fosc.

Notes de cancelleria o escrivania No intervé cap cancelleria. Per part de l’escrivà es disposa el nom amb lletres engrandides, amb un nexe “brt” vertical. També disposa un signe propi de tres sss entrellaçades.

Registre No registrat en el moment de la seva elaboració.

Notes dorsals No comprovades.

TRADICIÓ DESCRIPCIÓ

Taula de tradició A. Original: AFONTCUBERTA. Lligall 16, carpeta 01, document 14. Al marge superior esquerra: “Nº 30” (s.XVIII).

Edicions Mai editat.

CARÀCTERS EXTERNS DESCRIPCIÓ

Condicions del suport Tot i no haver-se comprovat directament, l’aparença és de molt bon estat de conservació. Només s’observa un punt de brutícia o de tinta dil·luïda a la part superior dreta que afecta la parala “scriptura”.

Escriptura Carolina.

Disposició del text Caixa del text: desconegudes les mides exactes. Marges: desconeguts.Les línies d’escriptura s’han preparat amb una línia en sec, almenys fins a la línia 11, coincidint amb un canvi de mà o canvi de moment en l’escriptura.Subscripcions de l’autora jurídica i dels testimonis tots seguits.Subscripció de l’autor material de manera destacada al final del document.

Elements ornamentals Una “I” majúscula a manera de caplletra un petit traç ornamental a la seva part superior, plena de tinta. Va de la primera a la segona línia.

Altres particularitats gràfiques Alguns nexes propis d’una carolina arcaïcas com ara “ut” a “aput”. També s’utilitza la “s” sobrescrita a final de paraula, la “q” majúscula amb traç molt allargat de la cua després d’un punt. Puntuació amb punt mitjà a final de clàusula o amb el valor de coma. Algunes paraule en majúscula com ara “IN” a l’inici de l’Invocació o

COMENTARIS I OBSERVACIONS DESCRIPCIÓ

Notes de diplomàtica [En aquest apartat es pot informar de particularitats de tipus paleogràfic, qüestions de forma diplomàtica, problemes d’interpretació, concordància de dates, arguments de falsetat, etc.]

Preàmbul breu inspirat amb la llei visigòtica a l’afirmar que “Per hanc scriptura vindicionis” es realitzarà l’acció jurídica. S’afirma el mètode utilitzat. L’exposició informa de l’objecte en transacció (unes malloles), dels antecedents pel que fa als drets d’Ermengarda sobre aquestes malloles, sobre la seva localització en el territori. La clàusula d’estipulació de preu determina que fou pagat de manera completa. Al finalitzar aquesta clàusula, hi ha una breu notificació “et est manifestum” que no finalitza la part analítica del Text. Després de la sanció hi trobem una formula perpetuitatis que reafirma l’estabilitat del contracte sense un termini fixat, amb una reinteració en la no corruptibilitat del pacte.

Notes jurídiques L’expressió “Per hanc scriptura vindicionis” ens remuna al Liber Iudicum, Libre V, títol 4, punt 3: “Venditio facta per scripturam plenam habeat firmitatem”.

Notes històriques La menció als entorns de producció de vinya a la parròquia de Sant Esteve de Castellar són molt interessants. També ho és la menció a la “estrada Terracesa” mai documentada en cap altra lloc.

Notes lingüístiques L’autora jurídica del document Ermengarda és intitulada “vinditor” en masculí, error que es reprodueix a la clàusula de sanció qua es diu “ego vinditor”.

Altres observacions A la subscripció de l’autora jurídica, “firmare” corregeix “firmav”. A la subscripció de l’autor material l’abreviatura és pròpia de “sacri” i no pas de “sacer”.

descripció diplomàtica

Education