nexenexe.coop/nexe/images/stories/pdf/nexe16.pdf · des de la privilegiada talaia que dóna...

16

Juny de 2005 • 7,20 €Publicació semestral

Jordi Panyella i Carbonell. Entrevista a Josep Maria Gasch • Antoni

Comín. De la responsabilitat social de les empreses a l’economia

social i cooperativa • Marco Grassi. Les assegurances èticament

orientades • Heloísa Primavera. Xarxes d’intercanvi a l’Amèrica Lla-

tina: quo vadis? • Jordi Arcarons i Daniel Raventós. Filosofia i econo-

mia de la renda bàsica de ciutadania • Josep Parcerisa i Casals. Com

evoluciona el cooperativisme català? • Paulo Peixoto de Albuquerque.

Autogestió • Marcello Baquero. Capital social • Xarxa Italiana d’Eco-

nomia Solidària. Carta per la Xarxa Italiana d’Economia Solidària

• Fundació Nova Cultura de l’Aigua. Ciència, tècnica i ciutadania:

claus per a una gestió sostenible de l’aigua • Vandana Shiva. Terra

Mare: Una celebració de les economies vives • CIPO i CONSOP. Bones

pràctiques de les cooperatives d’iniciativa social

nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . 3EntrevistaEntrevista a Josep Maria GaschJordi Panyella i Carbonell . . . . . . . . . . . 7

TextosDe la responsabilitat social de les empreses a l’economia social i cooperativaAntoni Comín . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Les assegurances èticament orientadesMarco Grassi. . . . . . . . . . . . . . . . . . 31

Xarxes d’intercanvi a l’Amèrica Llatina:quo vadis?Heloísa Primavera . . . . . . . . . . . . . . . 43

Filosofia i economia de la renda bàsica de ciutadaniaJordi Arcarons i Daniel Raventós . . . . . . 61

Pre-textosCom evoluciona el cooperativisme català?Josep Parcerisa i Casals . . . . . . . . . . . 73

AutogestióPaulo Peixoto de Albuquerque . . . . . . . . 77

Capital socialMarcello Baquero . . . . . . . . . . . . . . . 85

Carta per la Xarxa Italiana d’Economia SolidàriaXarxa Italiana d’Economia Solidària . . . . 93

ContextosCiència, tècnica i ciutadania: claus per a una gestió sostenible de l’aiguaFundació Nova Cultura de l’Aigua. . . . . . 97

Terra Mare: Una celebració de les economies vivesVandana Shiva . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa social: CIPO i CONSOP . . . 111

RessenyesReconsiderar la riqueza y el empleoElvira Durán . . . . . . . . . . . . . . . . . 121

RecomanacionsObres vàries . . . . . . . . . . . . . . . . 123

Il·lustracionsFerdinandMartí Pey . . . . . . . . . . . . . . 29, 60, 92, 103

Í N D E X

Les fotos que il·lustren aquest número 16 sónde Martí Pey.

Consell de redacció:Mercè Fluvià, Mireia Franch, Héctor Galvany, Jordi

Garcia, Jordi Panyella, Josep Parcerisa, Jordi Via,

Ester Vidal.

Coordinació:Héctor Galvany - Arç cooperativa

Maquetació, traducció i revisió lingüística:L’apòstrof, SCCL

Impressió i enquadernació:Gramagraf, SCCL

Edita:Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

Redacció, publicitat i subscripcions:Telèfon: 93 318 81 62

Pg. de Gràcia, 6 2n 2a, 08007 Barcelona

[email protected]

www.cooperativestreball.coop

Amb el suport de l’Institut per a la Promoció i la

Formació Cooperatives

D.L. B - 29.642/97

Revista impresa en paper 100% reciclat

núm. 16nexequaderns d’autogestió i economia cooperativa

Entrevista a Josep Maria GaschDes de la privilegiada talaia que dóna l’experiència, Josep Maria Gasch, advocati un dels fundadors del Col·lectiu Ronda, ens parla del sentit de l’advocacia en ladefensa de les classes populars, el paper que hi juga el cooperativisme i les pos-sibilitats de transformació social.

De la responsabilitat social de les empreses a l’economia social i cooperativaEl terme de responsabilitat social corporativa o empresarial s’ha posat de moda;contínuament és invocat tant des de la dreta com des de l’esquerra, que l’omplende continguts diferents. Qualsevol interpretació progressista del concepte no potmenystenir l’economia social i cooperativa, ara com ara l’exemple més autoritzatdel que ha de ser una empresa socialment responsable.

Les assegurances èticament orientadesNormalment, quan parlem de finançament ètic o alternatiu, pensem únicamenten la banca ètica, les cooperatives de crèdit o els préstecs solidaris. Marco Gros-si, del consorci assegurador italià CAES, ens convida a fixar-nos també en el sec-tor de les assegurances, on ja disposem d’algunes experiències, bé que poques,d’assegurança ètica i socialment responsable.

Xarxes d’intercanvi a l’Amèrica Llatina: quo vadis?Una nova pràctica alternativa pugna per fer-se un lloc en l’espai organitzatiu iconceptual de l’economia solidària: les xarxes d’intercanvi. L’autora d’aquesttreball, l’argentina Heloisa Primavera, ens explica les característiques d’aques-tes xarxes i ens remarca la importància que revesteixen per a la construcciód’una nova economia.

Filosofia i economia de la renda bàsica de ciutadaniaEn molt pocs anys, la renda bàsica ha passat de ser una proposta titllada comimpossible a entrar en les agendes polítiques. En aquests moments, la majoria desectors d’esquerres la propugnen, mentre que diferents estudis demostren que elseu finançament seria igualment factible. Ara bé, que la renda bàsica s’implantifinalment o no depèn de la mobilització social que sigui capaç de generar entornseu, tenint present que una minoria de la societat, la més poderosa i rica, no l’ac-ceptarà de grat.

Com evoluciona el cooperativisme català?El cooperativisme català va bé o, més aviat, és el que volem creure i fer creure alsaltres? Aquesta és la pregunta que llança Josep Parcerisa en el seu article. Ell espermet de dubtar d’aquesta bona salut, a la llum de fenòmens com la disminu-ció del ritme de formació de noves cooperatives en els darrers anys. En qualsevolcas, afirma, ens falten dades fiables per poder fer diagnòstic, i això constitueix,ja per si mateix, un mal símptoma.

nexe - 16 3

Presentació

nexe - 164

AutogestióParaula polisèmica, emprada per uns i altres i, doncs, carregada d’ambigüitat.Per a uns, mera tecnologia de gestió apta per augmentar la productivitat dels tre-balladors a les empreses; per a altres, palanca per a la modificació de les rela-cions socials en el treball però també en totes les esferes de la vida.

Capital socialContràriament a les teories pures del liberalisme econòmic, l’activitat econòmicano es pot entendre sense apel·lar a virtuts públiques com la confiança, la coope-ració i el servei a la comunitat. És l’anomenat capital social.

Carta per la Xarxa Italiana d’Economia SolidàriaPertot arreu s’estén la necessitat d’enxarxar-se entre les diferents experiències del’economia solidària, en el camp de la producció, el consum, la comercialització iel finançament. En aquest número reproduïm la carta de constitució de la XarxaItaliana d’Economia Solidària, que té molts punts en comú amb d’altres, com lamateixa Xarxa Catalana d’Economia Solidària.

Ciència, tècnica i ciutadania: claus per a una gestió sostenible de l’aiguaEl IV Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, esdevingut a Tortosa eldesembre passat, va tenir lloc després de la derogació del Pla Hidrològic Nacio-nal. Es reunia, doncs, en un nou context; ara la prioritat és introduir una novacultura de l’aigua, ajudant-se dels actuals coneixements científics, els progressostecnològics i la participació ciutadana en les grans decisions hidràuliques.

Terra Mare: Una celebració de les economies vives“Som el que mengem i, escollint el menjar, escollim qui som”. Aquesta és una deles clarividents afirmacions que l’activista i científica índia Vandana Shiva vacompartir amb 5.000 membres de 1.200 comunitats preocupades per l’alimenta-ció de 130 països en el marc del congrés de Terra Mare, celebrat a Torí a la tar-dor passada.

Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa social: CIPO i CONSOPLa revista segueix divulgant els continguts de la Jornada de Bones Pràctiques deles Cooperatives d’Iniciativa Social, que va tenir lloc a Mataró a l’estiu de 2004. Sial número anterior en vam publicar la taula rodona amb les intervencions de ToniComín, Àngels Nogué i Martí Masferrer (aquest darrer convertit per un lamentableerror nostre en Tomàs Ferrer, aprofitem per demanar disculpes), ara us oferim lesponències de les cooperatives CIPO i CONSOP, que van tractar de les seves expe-riències en el camp de la gestió de la qualitat i la intercooperació.

Ressenya: Reconsiderar la riquesa y el empleoA l’altar de “la generació de riquesa i ocupació” s’immolen dia si l’altra també elsdrets socials i ciutadans més variats. El llibre de Patrick Viveret i l’Equip Promo-cions, editat per Icaria, desmunta aquell tòpic i planteja la necessitat de crearaltres indicadors de riquesa.

RecomanacionsAquest cop us recomanem un llibre, Ética ecològica. Propuestas para una re-orientación, un joc Què dius que veus?, i una revista, els Quaderns de Partici-pAcció d’Illacrua, Actualitat i Alternatives, dedicats al programari lliure.

FotosAltres vegades hem il·lustrat algunes feines durant el procés de la seva realitza-ció: fer pa, la feina d’una colla de boscaters, bufar el vidre, fer la verema, fer elcarbó... Les fotos de Martí Pey del present número ens mostren com treure elsuro de les alzines, com fer cistells i com embogar cadires. No voldríem perdre lamemòria dels vells oficis, els productes dels quals encara ens ben acompanyenen la vida quotidiana, i que poden semblar-nos arcaics vistos fora de context.

Il·lustracionsCom tothom sap, els dibuixants humoristes també tenen els seus humoristespreferits. Martí Pey ha volgut retre homenatge a Chaval (1915-1986), il·lustradorde Novel Observateur i Paris Match, entre d’altres, recreant-nos algunes de lesseves il·lustracions. Ell mateix ens comenta: “Chaval, bordelès de naixement, vaser un dels més grans humoristes francesos que han existit. Us acostem al seuhumor lúcid, curull d’una lògica demolidora, la seva principal característica ésl’absurditat. Els seus dibuixos eren intel·ligents i, encara que no ho sembli,alguns d’ells molt intel·lectuals”.

5nexe - 16

l passat mes de març es jubilà l’advocat i cooperativista Josep Maria Gasch. Nas-cut a Rubí, fou un dels fundadors del Col·lectiu Ronda. A més, ha aportat el seuconeixement de l’advocacia tant al Col·legi d’Advocats, com a diverses associacions,fundacions i empreses d’inserció.

7nexe - 16

Entrevista a Josep Maria Gasch:

“Canviar el món és possible si es mantenen els objectius

del moviment cooperatiu”

Per Jordi Panyella i Carbonell

Entrevista

E

Com valores, ara, l’aposta quevau fer des del Col·lectiu Rondad’“oferir una defensa de les classesdesprotegides”, combi-nant l’advocacia amb unservei integral d’econo-mia, i des d’una apostainterna de funcionamentcooperatiu?

Aquí hi ha una qüestióque hem de delimitar. Alcomençament, parlar decooperatives no entravadins del nostre camp, peròsí que hi entrava la necessi-tat d’assessorar econòmica-ment i tècnicament. Perexemple, en tots els expe-dients de crisi, en les regulacions d’o-cupació, sí que hi ha un aspecte jurí-dic, però quan una empresa diu que vamalament, s’ha d’analitzar i aleshoreses necessita un economista, o àdhucun enginyer si es tracta de problemesorganitzatius. En aquest aspecte, l’as-sessorament global sí que el prevèiemja des del començament.

Això va ser el que va decantar que enun moment determinat ampliéssimaquest assessorament econòmic a enti-tats, al començament cooperatives,després també s’hi han afegit associa-cions i fundacions. Però principalmentcooperatives, perquè les primeres co-operatives estaven formades per extre-balladors d’empreses en crisi, en quèprecisament, o des d’un punt de vistaeconòmic o des d’un punt de vista orga-nitzatiu, o dels dos conjuntament, esvalorava que eren viables, i si no ambtots els treballadors, sí amb una part.Aleshores, com que nosaltres havíemassessorat tota la lluita enfront de l’em-presa i es veia la possibilitat de tirarendavant, vam arribar a un pacte, so-

bretot perquè ens insistien molt que “siens assessoreu, ens heu d’assessorarglobalment”.

Què passa amb el funciona-ment intern? Jo crec quehem patit el que pateixentotes les unitats cooperati-ves, especialment quant ademocràcia interna. Quanets petit, la democràciainterna és molt més gran; espoden decidir coses, o lamajoria de coses, en assem-blees. Recordo que a l’advo-cat que ens va fer els esta-tuts de la cooperativa, li vamdir que fèiem assembleacada mes o cada setmana, i

va dir “ho sento, això no us ho poso alsestatuts, perquè acabareu no fent-ho”. Iefectivament no ho fem, i a més a més, ales assemblees s’hi va ja, pràcticament,amb les coses molt preparades. La dis-cussió, la reflexió... és sempre anterior al’assemblea. Però això dic que, per mi, ésel problema de les entitats que es fangrans.

Diuen que quan vau començarvolíeu canviar el món, ¿és possibledes del cooperativisme?

Això de canviar el món, potser als 65anys, un ja ho veu com una paraulamolt grossa. Però crec que és possible sies mantenen i es compleixen els objec-tius del moviment cooperatiu, que real-ment són elements transformadors. Arabé, hi ha una cosa molt forta, que és elneoliberalisme. És un obstacle? Evident-ment, però les cooperatives són un gra-net de sorra. Pot ser que les cooperativeshagin de treballar per a altres empreses,però si mantenen l’esperit cooperatiu ino l’esperit de guanyar simplementdiners, poden ajudar al canvi.

8 nexe - 16

“Canviar el món és possible si es mantenen els objectius del moviment cooperatiu”

Com que nosaltresassessoràvem tota la

lluita delstreballadors enfront

de l’empresa i es veiala possibilitat de

tirar endavant, vamarribar a un pacte

per assessorar en lavessant laboral i en

l’econòmica.

Un dels vostres objectius és la“defensa del dret de tota persona auna vida autònoma, digne i lliure”.Com es defensa aquestdret?

Aquí hauríem de parlardels drets personals. El dreta un treball, un treballremunerat, la defensa deltreballador, suposa intentarque la persona pugui teniruna vida més digna. El dreta l’habitatge, doncs lluitaren el camp civil perquè una persona nosigui desnonada. El dret a la lliureexpressió, el medi ambient, la no discri-minació, la igualtat de sexe i de totanaturalesa, etc. em sembla que són ele-ments que si lluites per això, intentes, endefinitiva, aquesta cosa tan maca quedius que tenim com a objectiu.

Un altre objectiu és “la recerca desistemes de convivència i d’organit-zació que dinamitzin la creativitat ipromoguin la solidaritat”. Ens potsposar algun exemple d’aquests siste-mes?

Jo diria que potenciar el cooperati-visme vol dir això. Com que potenciar elcooperativisme significa potenciar quela gent sigui autònoma, que treballi pera ella i que decideixi, si una persona hade decidir, primer ha de reflexionar i,per tant, ha de ser creativa.

Per vosaltres el principi de soli-daritat és molt important.

Des del començament vam partir de laidea que en qualsevol tipus de solidaritatens donem mútuament. Nosaltresdonem, però ells també ens donen. Apartir d’aquí creiem en la solidaritat icreiem estar al mateix nivell. És el quediuen algunes organitzacions de la part i

la contrapart, però a mi el nom de con-trapart no m’agrada, perquè sembla quehi hagi una contradicció, però com a

mínim són parts, estan almateix nivell.

En l’origen del Col·lectiuhi ha l’ajuda a les classesdesprotegides, però hi hamolta gent que té laimpressió que les classesdesprotegides mai no etpoden ensenyar res.

Aquesta idea és la que intentemrebutjar, i per tant muntar tot el nostreassessorament en contra. Fins i tot ambaixò hi ha la inversa, també, i és allò de“la vanguardia”, que dèiem en l’època dela Dictadura, de “nosaltres hem de serl’avantguarda de....”, tampoc. En unalluita obrera, els que han de decidir sónells, nosaltres hem d’ajudar que aques-tes decisions vagin a bon port.

En la teva carta de comiat publi-cada a La Circular del Col·lectiu,dónes les gràcies “als perseguitspolíticament, que t’han permèsdefensar-los; als immigrants,...”, ien general, un suport que t’ha“permès mantenir una línia de feinade defensa dels drets dels mésfebles en tots els ordres”. Creus queexisteix una paradoxa quan el com-promís amb els més febles, o lapressa de consciència, és el que per-met que puguis desenvolupar-tehumanament i professionalment?Com la podríem superar?

No sé si caldria superar-la, què voldir superar-la? La paradoxa existeix.És a dir, suposo que he estat molt mésfeliç, malgrat totes les complicacionsque hi ha sempre a la vida, fent això,que no pas amb l’objectiu inicial amb

9nexe - 16


En una lluita obrera,els que han de

decidir són ells,nosaltres hem

d’ajudar que aquestesdecisions vagin a bon

port.

què vaig començar la carrera, que erafer de notari. En un moment de lacarrera vaig decidir que treballariad’advocat, i a més en unaàrea determinada. Va seruna opció que m’ha permèsdesenvolupar-me professio-nalment, humanament, serfeliç,... això és una parado-xa? Clar, probablement,seria maco que els advocatsno haguéssim d’existir, queel món hagués canviat.Almenys existir en aquestsentit.

No crec que l’hagi desuperar aquesta paradoxa,al revés, em sembla que elque s’hauria d’aconseguir és que hihagués més “col·lectius ronda”, o mésgent que intenta exercir la professiócom intentem des del Col·lectiu.

A la carta també dius que “podemtenir esperança, això és el que enspermet uns signes del temps queestem modulant nosaltres matei-xos”, que en el fons és autogestio-nar la teva vida en funció del que tudecideixes. Hi ha facilitat per deci-dir, per autogestionar-se la vida?

No. Facilitat, en absolut. Probable-ment, quan jo vaig començar hi haviamés sortides professionals des del puntde vista del dret. Ara és molt difícil, sino és té, jo diria la sort, de trobar ungrup com pot ser el Col·lectiu o altresdespatxos, on poder desenvolupar-seprofessionalment. Però, és clar, esticparlant de gent que acaba una carrera,ja no diguem la gent treballadora. Elsimmigrats tenen moltes alternatives?Evidentíssimament en aquests momentsno en tenen gairebé cap. Hi ha moltesdiferències de classe.

Ets patró de l’empresa d’insercióFundació Prisba, quin paper juguenles empreses d’inserció com a eina de

lluita contra la pobresa?També son transforma-dores?És complicat, també és elproblema dels advocats,realment transformem o no?A nivell de Prisba i de lesempreses d’inserció, aconse-guir que la gent pugui entraral món del treball, quan honecessita, a mi em semblaque és una línia positiva,almenys personalment per ala gent. Que les empresesd’inserció aconsegueixin

canviar el món? Si a més a més es dónauna sèrie de valors, i ara tornaria alsvalors cooperatius, d’autodetermina-ció..., et diria que fantàstic. A més deprobablement posar un pedaç, estanposant elements perquè la personapugui desenvolupar-se, i si es desenvo-lupa personalment, suposo que aconse-guirà que la societat canviï una mica.

Passant a l’àmbit judicial, en unaentrevista conjunta a una política,una empresària i una jutgessa,aquesta última deia que des delpoder executiu o el legislatiu hi hamoltes possibilitats de canviar elmón, però en canvi des del poderjudicial no. És així?

En part sí, però cal tenir en compteque les lleis s’interpreten, i les interpre-ten els jutges. Gràcies al fet que jutges,advocats i assessors jurídics demanenque s’apliqui una determinada interpre-tació, a vegades canvien les lleis.

Ara, el que passa, és que estem en elneoliberalisme. Encara que tinguéssimindependència a Catalunya, que voldria

10 nexe - 16


Com que potenciar elcooperativisme vol dirpotenciar que la gentsigui autònoma, quetreballi per a ella i

que decideixi, si unapersona ha de decidir

primer ha dereflexionar i, pertant, ha de ser

creativa.

dir això a nivell financer? El món estàtan interrelacionat que ja pots anar fentlleis. I menys ara, quan resulta que tot elque faci el Consell d’Europai el Parlament Europeu, i lesdirectives i les normes co-munitàries, son directamentaplicables a l’Estat espanyol.Diguem-ne, el poder legisla-tiu de qui? I d’on? I laComissió Europea és bas-tant neoliberal, per ara, entots els seus plantejaments.

En aquesta possibilitatd’interpretar les lleis hiha una estratègia de lesclasses populars?

Hi és, sí. Un exemple que jo diria queés clar són els okupes. Han aconseguitque hi hagi jutges que diguin que l’o-kupació no és delicte. Ho han aconse-guit els okupes, els treballadors de lajustícia... evidentment gràcies a la llui-ta popular.

Algun cop has dit que s’està eli-minant la consciència de classe, ique ara ens diuen que hem de ser“ciutadans i consumidors”. Quèfem, recuperem el concepte de clas-ses populars, i a dins hi incloem laclasse obrera, els precaris, els atu-rats, els immigrants..., o apostemper omplir de contingut el conceptede ciutadania?

Jo preferiria la primera opció. Per-què dins la ciutadania, evidentment, hisón tots, vull dir totes les classes sónciutadans. Amb l’enderrocament delmur de Berlín s’ha anat tan enllà, queara no ens recordem del marxisme. I enprincipi, jo crec que hi ha coses del’anàlisi marxista que continuen sentvàlides. En aquest sentit, el concepte i

la consciència de classe hauria de con-tinuar existint. L’explotació segueixexistint i, per tant, existeixen les clas-

ses explotades. Una altracosa és que, dintre decadascú, també hi ha unamica de ganes d’explotar, ode tendència a explotar.Però almenys a nivellsociològic, crec que valdriala pena recuperar-ho.

També t’hem pogut llegirque ets partidari d’unaproposta com la rendabàsica, per què? Home, perquè si és viableeconòmicament i financera-

ment, i els qui la defensen i els quil’han estudiat diuen que sí, em sembla-ria deliciós que una persona, en néixer,ja tingués assignada una renda, i pertant, sabés que amb allò pot tenir lesseves necessitats primàries cobertes.Que després resulta que vol un cotxe, iés possible, i se’n fabriquen, doncsaleshores que es posi a treballar. Sipodem arribar a fer una societat en quèamb la producció existent n’hi hagiprou per viure, perfecte, i si amb aixòens estalviem atur, i tota la burocràciaque suposa una sèrie de coses, doncsestupend.

Et mostres crític amb la transicióespanyola. Va ser un gran gol a partirdel qual ara, en nom de la democrà-cia, ens n’han anat colant més, compoden ser l’entrada a l’OTAN o lareforma del Codi Penal del 95?

Francament, no sóc historiador, i larelació entre la transició i determinadeslleis... Diria que el que ha sortit poste-riorment està marcat per la situacióhistòrica concreta, i vull dir per la

11nexe - 16


Les lleiss’interpreten, i les

interpreten els jutges.Gràcies al fet quejutges, advocats iassessors jurídics,

demanen ques’apliqui unadeterminada

interpretació, avegades les lleis

canvien.

situació econòmica concreta. Si es reta-llen drets socials, si es retalla l’Estatdel Benestar no és conseqüència de latransició democràtica, ésconseqüència de l’entradadel neoliberalisme. Leslleis, posem per cas, contrael Pla Ibarretxe, no tenenres a veure amb la transi-ció, no en son producte.

Ara, és clar, si en aquellmoment, en lloc de fer latransició que es va fer,hagués guanyat la rupturai no la reforma, on estarí-em? No sóc profeta, però avegades, des d’un punt devista pessimista, podriesdir que estaríem al mateix lloc, o potserhauríem tingut una altra guerra de tresanys, no ho sé. Però el que és veritat ésque va ser el que va ser. Com a despatx,en aquell moment estàvem per la rup-tura. Jo no vaig votar la Constitució, iaixò que vaig ser president de taula.

Però sempre es fa referència al“gran pacte” que va suposar la tran-sició, i qualsevol crítica o propostade reforma s’interpreta com unenfrontament a aquesta

Això per mi és un error. Primer per-què em sembla que o evolucionem oanem enrere. I si evolucionem, i s’had’evolucionar per pactes, un nou pacteés un nou pacte. Em sembla impensa-ble dir que la Constitució és sagrada,estaríem en àmbits religiosos. La Cons-titució va sortir en un moment determi-nat, però la podem canviar. Una altracosa és que serà difícil, però s’ha de

poder canviar tot si és en benefici de lespersones, això per mi és molt clar.

També has dit algun copque s’hauria de mirarcom es valora el vot enblanc o l’abstenció, com?Primer hi hauria una cosafonamental, i sobretot arrandel referèndum consultiusobre la Constitució euro-pea, ens n’hem adonat. Elsqui propugnen l’abstenció oel vot en blanc no tenen lesmateixes possibilitats queels altres. Resulta que, perdisposar de possibilitats depropaganda, has de ser un

partit polític, has de ser una federació,has d’haver pogut anar com a agrupaciód’electors a les anteriors eleccions, cosaque per a un referèndum es manicomial.Una qüestió seria que no hi hagués dis-criminació.

D’altra banda, hi havia algun grup fatemps que propugnava que els absten-cionistes poguessin arribar a tenir elsescons buits, en funció del nombred’abstencions. Potser seria una forma,ja que no es podrien aprovar lleis per-què no es crearien majories absolutes.

Per mi, s’ha de valorar, i regular amés perquè no es digui que l’abstencióés la gent que es vol quedar a casa.D’abstenció, n’hi ha una bona part queno es per comoditat, sinó que és refle-xiva, per tant caldria valorar-la. I com amínim s’hauria de donar facilitats per-què es puguin difondre les actitudsabstencionistes davant de qualsevolconsulta o lluita electoral.

12 nexe - 16


Hi ha coses del’anàlisi marxistaque continuen sent

vàlides. El concepte ila consciència declasse hauria de

continuar existint.L’explotació segueixexistint i, per tant,

existeixen les classesexplotades.

De què parlem quan parlem de RSE?

Hi ha conceptes que s’instal·len en el llenguatge corrent,fins i tot abans que estiguin aclarits. Una cosa semblant és elque ha passat amb el concepte de “Responsabilitat Social deles Empreses” (RSE), que ha passat a formar part del debatacadèmic i polític de manera oficial a partir de la publicació delLlibre Verd de la Comissió Europea sobre la RSE, i que en elseu dia va posar en circulació Jacques Delors, quan encara erapresident de la Comissió, en una cèlebre crida a les grans cor-poracions europees perquè assumissin la seva responsabilitatsocial, la qual cosa significava que es comprometessin amb elsreptes principals i els problemes socials de la societat europeaen el canvi de mil·leni. Una societat que estava entrant de

De la responsabilitat social deles empreses a l’economia social

i cooperativa

Antoni Comín

13nexe - 16

Textos

14

manera accelerada davant d’un nou paradigma econòmic quees caracteritzava per: 1) la culminació del mercat interior euro-peu, 2) el trànsit d’una economia nacional o, com a màxim,regional a una economia globalitzada, 3) la irrupció de les tec-nologies de la informació i la comunicació (TIC), i 4) el pas d’unmodel de producció fordista basat sobretot en el capital i el tre-ball, intensiu en mà d’obra, a un altre en què el factor pro-ductiu clau passava a ser el coneixement i el treball delstreballadors “autoprogramables” (Castells, M. La sociedad red)o “analistes simbòlics” (Rrich, R., La riqueza de las naciones).

En aquesta nova societat semblava que els mecanismes tra-dicionals de pacte social, els mecanismes clàssics de l’Estat delBenestar de postguerra per regular el sistema capitalista,redistribuir la riquesa, protegir els drets socials i laborals, igarantir l’equilibri macroeconòmic estaven perdent eficàcia.L’atur a l’Europa dels noranta continuava sempre al voltant del10%; la precarietat laboral, com a subproducte d’una “econo-mia del coneixement”, la competivitat de la qual semblava des-cansar fonamentalment en la flexibilitat del mercat laboral,anava en augment; la negociació col·lectiva i la capacitat delssindicats per liderar la concertació social perdien força. Va seren aquest context que Delors va llançar el debat sobre la res-ponsabilitat de les empreses europees davant d’aquests pro-blemes socials, determinats, sobretot, per canvis estructuralsdavant dels quals no semblava legítim quedar-se de braçosplegats.

Però, en realitat, de què parlem quan parlem de RSE? Siagafem el Llibre Verd, o la majoria de literatura acadèmicasobre el tema, comprovarem que la RSE es defineix de mane-res variades però que hi ha tres trets que acostumen a aparèi-xer de manera recurrent:

1. La RSE es refereix a pràctiques empresarials que noestan directament motivades per la voluntat d’augmentar elsbeneficis o millorar la competitivitat, sinó pels valors habitualsde les societats democràtiques (valors, per exemple, de tipussocial, mediambiental o relatius al desenvolupament del TercerMón, la igualtat de gènere, la diversitat cultural, els dretshumans en general, etc.).

És a dir, la RSE fa referència a aquelles pràctiques empre-sarials que no estan estrictament determinades per les lleis demercat, sinó que, sense que siguin incompatibles amb aques-tes, responen a valors de la societat en què estan inserides lesempreses.

nexe - 16

De la responsabilitat social de les empreses a l’economia social i cooperativa

2. La RSE es refereix a pràctiques que les empreses fanvoluntàriament, sense estar obligades per cap norma legal.

3. Les pràctiques a través de les quals una empresa concre-ta la seva RSE acostumen a comportar algun tipus de diàleg,col·laboració o cooperació amb la resta d’agents socials, actorsde la societat civil afectats de manera més o menys directa perla seva existència. Així, la relació amb aquesta passa a sernecessària o decisiva per a l’existència de les pràctiques de laRSE. Aquests actors és el que la literatura acadèmica ha ano-menat stakeholders, en oposició als shareholders (accionistes),que entren en joc bé sigui per dissenyar, executar, controlar oavaluar la RSE de les empreses. Stakeholders poden ser tantels sindicats com les ONG ecologistes, les associacions deveïns, els ajuntaments, les unions de consumidors, les ONG desolidaritat o les associacions d’immigrants, entre d’altres.

El problema és que amb aquests tres components es podenconstruir moltes concepcions –i molt diferents en intenció iabast- de la RSE. A manera d’exercici d’exploració, proposemcinc maneres d’entendre la RSE, totes respectuoses amb elmínim denominador comú (valors + voluntarietat + diàleg ambels stakeholders), però de conseqüències quasi incompatiblesles unes amb les altres:

a) La RSE podria ser, en la nova economia globalitzada, unamanera perquè les empreses multinacionals (EMN) estengues-sin als països del Tercer Món aquelles reglamentacions labo-rals, socials i mediambientals vigents al Nord però que, perdiversos motius, no són vigents al Sud. Sabem que els estàn-dards socials i ecològics del Sud són molt més minsos que elsdel Nord i amb la RSE les EMN podria ser que intentessin aixe-car el nivell. Aquesta aproximació tindria certa paradoxa ama-gada, ja que els països del Sud precisament tenen estàndardsmés baixos perquè és la manera de poder competir als mercatsglobals i d’atreure EMN als seus territoris. Per tant, seria finsa cert punt contradictori que les EMN fessin voluntàriamentallò que elles mateixes impedeixen que els governs del Sud elsobliguin a fer a través de les regulacions legals. De tota mane-ra, en cas que la RSE volgués dir això, l’extensió progressiva atot el món dels estàndards socials i ecològics del Nord, l’hemde considerar llavors com una realitat transitòria, ja que el queés desitjable és que els drets de les persones (actuals i futures)siguin garantits per lleis i per institucions públiques –ja siguinlleis promulgades pels governs del Sud, o bé lleis d’abast mun-dial promulgades des de les organitzacions internacionals. Enaquest sentit, a la RSE solament li podem donar un caràcter

És evident que elsdrets de lespersones, delstreballadors i delsciutadans no espoden deixar al’atzar de la bonavoluntat delsempresaris.

15nexe - 16


16

d’anticipació, en la mesura que, per mitjà de pràctiquesvoluntàries, les EMN fan allò que algun dia és d’esperar quetingui rang de llei.

b) Una altra possible comprensió de la RSE seria aquellaque en el fons, de manera més o menys confessable, preténsubstituir aquelles pràctiques laborals, socials o mediam-bientals que avui les empreses es veuen obligades a fer perllei –que és l’instrument legítim de regulació de la vida socialen una societat democràtica– per pràctiques voluntàries. LaRSE intentaria, així, substituir la compulsió per la convicció.És evident que aquesta visió de la RSE, de forta empremtaliberal, suposaria un pas enrere de dos-cents anys en lahistòria de les democràcies occidentals. Tenint en compteque –més enllà que aquesta sigui la intenció dels qui aixíinterpreten la RSE– es tractaria a la pràctica d’una substitu-ció de l’Estat del Benestar per la filantropia. En efecte, aques-ta visió dóna a la RSE una funció de substitució. Aquesta visióde la RSE no hauria de tenir molt de recorregut, perquè és evi-dent que els drets de les persones, dels treballadors i dels ciu-tadans, no es poden deixar a l’atzar de la bona voluntat delsempresaris –encara que aquests tinguessin una bona volun-tat infinita.

c) Una altra visió, potser la més interessant de totes, assu-meix una premissa prèvia. Assumeix que la llei pot regularsolament en la mesura en què generalitza, en la mesura enquè s’abstreu de cada cas concret, en la mesura en què lesnormes es basen sempre en hipòtesis. Però la realitat és moltmés rica i complexa del que pugui suposar cap text legal.Cada cas és cada cas, i per tant, el quid de la qüestió no éstant el que diu la llei (el dret laboral, el dret mediambiental,etc.) sinó la manera d’aplicar-lo. Hi ha moltes maneres decomplir un mateix marc legal. I hi ha coses que, per definició,no es poden regular. Per tant, la RSE, sent voluntària, no pre-tendria tant rebaixar la llei, com buscar l’opció més “respon-sable” d’aplicar-la, d’entre totes les possibles. La RSE serial’argamassa que emplena l’espai buit que queda entre els tot-xos, és a dir, la legislació, que és l’estructura bàsica del pactesocial. La RSE tindria, per tant, una funció de concreció oaplicació. Si la realitat empresarial, per definició, no es potatrapar en una llei, llavors la RSE seria una estratègia percomportar-se d’una manera compromesa (amb certs valors)en aquesta realitat.

d) Amb relació a aquesta tercera visió, hi ha una quartamanera d’entendre la RSE, més centrada en el mètode que enl’objectiu, però que ve a ser un subproducte de l’anterior. És la

nexe - 16


d’aquells que comprenen la RSE com la pràctica d’aquellesempreses que negocien amb els stakeholders la seva manerad’aplicar les regulacions legals o, fins i tot més enllà, que nego-cien les seves polítiques, les seves estratègies i els seus objec-tius empresarials. Aquelles empreses que fan entrar elssindicats, les ONG o els poders locals als seus consells d’ad-ministració serien empreses amb RSE. Aquelles empreses queabans de prendre decisions fonamentals les consulten amb lacomunitat a què pertanyen, aquelles que consulten prèviamenta la societat civil i els seus stakeholders serien les empresesque demostrarien un compromís amb la societat que permetconstruir un determinat nivell d’excel·lència en els seus com-portaments. La RSE seria, d’acord amb aquesta visió, sinònimde diàleg o de cooperació.

e) Per acabar, es pot entendre la RSE com aquelles pràcti-ques empresarials que intenten anar més enllà de la llei –mésenllà pel que fa a la satisfacció dels drets socials i laborals, dela distribució de la riquesa i els reptes mediambientals, de lasolidaritat amb els països en desenvolupament, de les necessi-tats d’inclusió de col·lectius desafavorits, de la integració delsimmigrants. Aquesta visió parteix d’una premissa: que la legis-lació que regula el sistema econòmic està per sota de la justí-cia, en una societat capitalista com la que tenim avui. Parteixd’un punt de vista segons el qual el capitalisme és un sistemaeconòmic fonamentalment injust a l’hora de distribuir la rique-sa i les oportunitats vitals, i segons el qual la llei ve a ser unamesura de totes les visions de la justícia que coexisteixen enaquesta societat, algunes de les quals estan molt d’acord ambl’economia capitalista i d’altres, no. Per aquest motiu, perquèla llei és un compromís entre diverses visions de la justícia,subjecta a la percepció de les majories socials, pot ser que lallei no satisfaci les exigències de justícia de determinats actorssocials, que tenen una visió de justícia forta. Una visió de lajustícia social que entra en contradicció amb els fonaments delsistema econòmic capitalista.

Aquest és un primer motiu pel qual pot tenir lloc un des-ajustament entre la justícia i la legalitat. Un altre motiu és queles circumstàncies impedeixin –ja sigui pels canvis estructu-rals en vigor, ja sigui per la correlació de forces entre els agentseconòmics, o per d’altres motius– que la llei estigui a l’alçadade la concepció de la justícia majoritària en una societat, permolt democràtica que aquesta sigui, en un moment donat. (Noera aquesta la situació de la societat europea quan Delors vafer la seva crida en favor de la RSE?)

La legislació queregula el sistemaeconòmic està persota de la justícia,en una societatcapitalista com laque tenim avui.

17nexe - 16


18

En qualsevol cas, quan per un motiu o per un altre, hi haun desajustament entre la legalitat i la justícia, la RSE, des dela voluntarietat, ve a cobrir aquest desfasament. La RSE per-met que les pràctiques de les empreses sí que s’adeqüin a unavisió forta de la justícia, fins i tot quan la llei no els obligui. Ésmillor deixar la justícia a mans de la llei, però quan no és pos-sible, no per això hem de renunciar a la justícia. La RSE, d’a-cord amb aquesta visió, tindria una funció de superació –desuperació de la llei o, si es vol, en determinats casos, de supe-ració del sistema capitalista.

Visions d’esquerres i visions de dretes

Òbviament, entre la segona manera i la cinquena d’inter-pretar el concepte de RSE hi ha molt poc en comú, per no dirgairebé res. La segona visió és una proposta reaccionària, quepretén deixar drets democràtics a l’atzar de la força relativadels actors socials, mentre que l’última és una proposta refor-mista radical que apunta, fins i tot, a la superació del sistemaeconòmic. Això serveix com a prova que, efectivament, hi havisions de la RSE més aviat inspirades en els valors que deter-minen el marc ideològic de l’esquerra i d’altres més aviat ins-pirades en els valors característics de la dreta. De fet, no seriadifícil ordenar les cinc visions proposades al punt anterior enun eix esquerra-dreta.

Però la cosa no acaba aquí. Si ens endinsem en alguns delsdebats recents que ha posat sobre la taula el tema de la RSE,molts d’aquests centrats en aspectes metodològics, veuremque les lògiques progressistes i les lògiques reaccionàries, leslògiques d’esquerres i les de dretes, continuen topant, sovintde manera subtil. Hi ha, almenys, tres d’aquests debats detipus metodològic que val la pena de recordar, encara que siguide manera breu:

1. Les pràctiques de RSE, encara que siguin voluntàries, esregulen per llei o no es regulen per llei? Un primer debat és elde la voluntarietat o no, ja no de les pràctiques de RSE, sinóde la necessitat d’informar sobre aquestes. Cal que les empre-ses –o almenys aquelles que més incideixen en l’economia, perla seva dimensió, és a dir, aquelles que cotitzen en borsa– pre-sentin una memòria social? Si un dels objectius de la RSE ésque els inversors puguin elegir les empreses on inverteixen enfunció dels valors d’aquestes, és lògic que la memòria socialsigui obligatòria per a les empreses cotitzades en borsa, a fi

nexe - 16


que els inversors puguin comparar i decidir. La informaciósembla que forma part de la “llibertat per triar”, que diria Mil-ton Friedman.

Ningú no obliga, d’acord amb una llei així, a practicar laRSE, sinó solament a informar si ho fa i com ho fa. Igual quesobre aquest deure d’informació hi ha múltiples aspectes de laRSE que són susceptibles de ser regulats per llei. La visió fran-cesa, més estatalista, és més procliu a la regulació pública dela RSE, mentre que la versió anglosaxona, més liberal, optamés aviat per l’autoregulació privada. El model escandinau ésinteressant, perquè tendeix a una mena de concertació social,basada en taules quadri-tripartides a les quals s’asseuen elsgoverns, el món acadèmic, les empreses i els actors socials.

2. Quins instruments s’utilitzen per avaluar les pràctiquesde RSE? Aquest, en realitat, vindria a ser el centre del debatsobre la RSE. Quins criteris serveixen per donar cos al con-cepte “responsabilitat” i al concepte “social”? I qui tria aquestscriteris? És a dir, com es mesura i qui mesura la RSE?Aquestes preguntes, d’entrada, es refereixen a quins són elsvalors que es prioritzen a l’hora de determinar les pràctiquesde RSE. De què parlem quan parlem de RSE: dels dretshumans en generals, o dels drets socials i laborals, o ens refe-rim també a temes mediambientals? I encara més, si pensemen drets laborals, ens referim als treballadors del Nord o als delSud? Estem parlant de conciliar la vida laboral i familiar, opensem eliminar el treball infantil? Es tracta de mesurar lajustícia retributiva de les empreses, el seu nivell de desigualtatsalarial, un tema fonamental que afecta directament la cohesióde les societats; ens referim a la voluntat de crear llocs de tre-ball en regions i barris desafavorits, o pensem en la contracta-ció de col·lectius exclosos o de discapacitats? O estem pensanta no invertir en empreses que fabriquen tabac, si som de la lli-ga de la salut, o en empreses armamentistes, si som pacifistes,o en empreses d’anticonceptius, si som cristians ultraconser-vadors, o en empreses que no contractin homosexuals, si somcontraris a la discriminació per motiu d’orientació sexual?

3. És evident que hi ha multitud de respostes possibles acada una d’aquestes preguntes. I és en aquestes on ensjuguem de veritat el contingut de la RSE. Però hi ha un altretema que és potser encara més rellevant en aquest apartat, iés el d’estandardització dels indicadors. Si l’objectiu de la RSEés que les empreses que la practiquin siguin premiades pelmercat i les que la ignoren, castigades, no és completament

En el debat sobrela responsabilitatsocial del’empresa topenles visionsd’esquerres i dedretes.

19nexe - 16


20

necessari que les pràctiques de RSE puguin ser comparadesentre elles? Si es tracta que els consumidors comprin RSE enel mercat de béns i serveis i que els inversors inverteixin enRSE als mercats financers, no és imprescindible que puguincomparar les diferents empreses per triar? En aquest cas, sem-bla evident que l’existència d’indicadors comuns entre totes lesempreses d’un sector, i encara entre sectors, afavoreix molt lacomparació entre aquestes.

Aquest és, doncs, el debat sobre la necessitat o no que hihagi alguns indicadors estàndards que serveixin per a totes lesempreses d’un sector. I que els criteris i els mètodes de mesu-ra d’aquests indicadors siguin comuns a totes. L’existènciad’indicadors i criteris comuns no predetermina el debat ante-rior. Hi pot haver indicadors estàndards construïts des d’unaestratègia d’autoregulació privada, igual que des d’una estratè-gia de regulació pública.

L’important, aquí, és si la “sobirania” en el món de la RSEes concedeix al consumidor (i a l’inversor), per a la qual cosacaldrà la possibilitat de comparar, o es manté concentrada ales empreses. És a dir, si es permet que aquestes triïn els seuscriteris per a elles mateixes, que elles se’ls mesurin i elles elspublicitin al seu criteri. Evitem, per cert, un malentès: que hihagi indicadors estàndard (per exemple, el nivell de desigual-tat salarial dintre d’una empresa, o la proporció de treballfemení, etc.) no exclou que n’hi hagi d’específics i d’exclusiusd’aquesta mateixa empresa. El debat en qüestió no és indica-dors específics o indicadors estàndard, sinó indicadors sí oindicadors no.

4. Finalment, en quins stakeholders es pensa quan es plan-teja la necessitat de dialogar i cooperar amb la societat? Quisón i qui representen els afectats per les actuacions d’unaempresa? Podríem comptar entre els stakeholders els treballa-dors, els proveïdors, les empreses subcontractades al TercerMón, en el cas de les EMN, els consumidors, la localitat onestan instal·lades les fàbriques, i suma i segueix. Si els treba-lladors del Nord els representen els sindicats, qui representaels treballadors de les subcontractes del Sud? Són els poderspúblics stakeholders amb els quals dialogar, o l’única relacióamb ells es limita al compliment de les regulacions legalsvigents a cada lloc? Quin paper compleixen les ONG en totaixò, i més tenint en compte que hi ha ONG de confrontacióamb el món econòmic i d’altres que tenen un discurs molt méssuau? No és el mateix Greenpeace, que en un moment donatpot llançar una campanya de boicot contra una determinada

nexe - 16


marca, que la Creu Roja, que és una entitat que es nodreix delmecenatge.

Cap a un nou paradigma de regulació social?

És evident que en cada un d’aquests debats, les respostes iles opcions aniran precondicionades per les posicions conser-vadores o progressistes, més neoliberals o més socialistes decadascú.

Una visió progressista, en general, prioritzarà temes com elsdrets laborals, la participació dels treballadors a l’empresa, elnivell de desigualtat salarial, els afers mediambientals, la nodiscriminació en la contractació de treballadors per motius deraça o gènere. És probable que triï com a stakeholders fona-mentals els sindicats i les ONG més compromeses amb eldesenvolupament dels països del Sud, si és una EMN la que esrelocalitza en aquells països. A més, intentarà basar-se enindicadors comuns, tan objectivables com sigui possible i, sipot ser, avaluats per instàncies de control independents de lesmateixes empreses. En definitiva, tendirà a donar un paperimportant als poders públics a l’hora d’organitzar les pràcti-ques de RSE, sense violar per això el seu caràcter voluntari, entot el que faci referència a la selecció d’indicadors, el deured’informació, els avantatges que es deriven de la RSE als dife-rents mercats, etc.

Així, podríem anar construint una proposta progressista deRSE, que traci una línia de continuïtat amb els principis bàsicsde l’Estat Social. En canvi, és precisament en aquest punt onens assalta una pregunta que, segons com, podria arribar a serrealment inquietant: no disposava ja l’Estat Social dels seuspropis mecanismes per organitzar el pacte social i garantir la“responsabilitat social” de les empreses? No comptava l’ano-menat Estat del Benestar amb una sèrie de pilars sòlids quepermetien que el sistema econòmic no estigués totalmentdecantat del costat de les lleis del mercat, sinó que es balan-cegés entre aquesta i una sèrie de valors democràtics, com elsque estan en l’origen de la visió progressista de la RSE? Noaconseguia l’Estat del Benestar els mateixos objectius que pre-tén la RSE a través d’instruments com el paper central delssindicats i la regulació del mercat laboral mitjançant la nego-ciació col·lectiva, o la garantia de plena ocupació gràcies a laregulació de la macroeconomia per part del govern, o la redis-tribució de la riquesa mitjançant la política fiscal?

La globalitzacióde l’economia hadesencaixatl’àmbit de l’estatde l’àmbit delmercat.

21nexe - 16


22

Si és així, què ha passat perquè ara es plantegi la possibili-tat de fer a través de les pràctiques de la RSE allò que nor-malment es feia a través de la concertació, la negociaciócol·lectiva i el diàleg entre agents socials? Estem davant d’unabona pregunta, perquè de fet han passat moltes coses queexpliquen aquest desplaçament d’estratègies, des dels meca-nismes de regulació social típics de l’Estat del Benestar clàssicfins a noves formes d’organització social basades en “pràcti-ques empresarials” fins a cert punt “voluntàries”. Un des-plaçament, com hem dit des del començament d’aquestespàgines, no exempt de riscos, que hom pot conjurar.

Quines són aquestes coses noves que han tingut lloc, queexpliquen que apareguin noves maneres d’intentar regular elpacte social, noves maneres de casar els imperatius de la pros-peritat, la competitivitat i el creixement característics del capi-talisme, i els desitjos de justícia, comunitat i reconeixementinserits en allò més profund de l’ideal il·lustrat de la ciutada-nia? Algunes d’aquestes ja han estat apuntades al comença-ment:

1. La globalització de l’economia ha desencaixat l’àmbit del’estat de l’àmbit del mercat. Avui tenim un mercat capitalistaglobal, però els nostres estats continuen sent nacionals. Enaquestes condicions, és impossible reproduir els processos del’Estat social que es basava en la capacitat de l’Estat per inter-venir i interferir en el mercat, amb la mateixa eficàcia queabans. Un sol Estat-nació no pot regular els mercats globals.De la mateixa manera, els sindicats que continuen treballantmajoritàriament a escala nacional, no poden regular un mercatlaboral que està condicionat de manera dràstica pels mercatsglobals.

2. Mentre que els sindicats han perdut (provisionalment?)capacitat de regulació, els consumidors, organitzats des delsagents de la societat civil, emergeixen com un actor econòmicde nou encuny. Avui és possible contemplar una gran EMNassetjada per una campanya de boicot orquestrada per ungrup d’ONG, o és possible veure com l’“etiqueta social” o l’“eti-queta ecològica” es converteixen en portes eficaces per pene-trar amb força als mercats tradicionals.

Mentre que els sindicats s’organitzaven de manera estable,i amb eficàcia provada, però ho feien a escala nacional, els con-sumidors emergeixen avui com una força difusa i inestable,d’eficàcia discutible, però ho poden fer a escala global. És difí-cil imaginar una vaga global contra una EMN, però no és

nexe - 16


impossible imaginar una campanya global de boicot als pro-ductes d’aquesta mateixa EMN.

3. Un altre factor important és el ja assenyalat pas de l’eco-nomia industrial a l’economia del coneixement. Amb aquesttrànsit, als països del Nord es va reduint el pes del sectorsecundari i va guanyant pes relatiu el sector serveis. Aquestaterciarització de l’economia moltes vegades va acompanyadad’una forta individualització del mercat de treball, ja que elsector serveis (i l’economia del coneixement en general) impul-sen estructuralment cap a la flexibilització del mercat laboral.Flexibilització i individualització que es converteixen sovint enprecarització. En qualsevol cas, estem davant d’un altre procésestructural –com és la globalització– que afebleix l’eficàcia ambquè els sindicats i l’Estat social regulaven fins ahir el sistemaeconòmic.

En aquest context d’afebliment de les estratègies clàssiques,la RSE (considerada des d’una perspectiva progressista) vin-dria a proposar estratègies alternatives. D’un paradigma deregulació, l’actor principal són els sindicats; l’instrumentbàsic, la negociació col·lectiva, i l’àmbit d’actuació l’Estat-nació, entraríem en un nou paradigma menys travailliste (labo-rista) i més citoyen (ciutadà) en què els actors principals serienels consumidors (moviments de consum responsable) o elsestalviadors (finances ètiques), l’instrument bàsic el balançsocial de les empreses, amb els seus indicadors i els seusmètodes d’avaluació, i l’àmbit d’actuació seria potencialment lasocietat global.

A més d’intentar adaptar al nou context les estratègies deregulació, la RSE tindria per a alguns una altra virtualitat:encaixar millor en una economia més complexa, amb mésagents implicats, interaccions més complexes entre mercat isocietat, amb una velocitat de canvi i innovació inaudita en l’e-conomia industrial-fordista clàssica. En aquest sentit, la RSEvindria a ampliar l’agenda de temes a tractar, ampliaria laquantitat i el tipus d’agents socials amb els quals dialogar i,encara, ampliaria els mètodes a través dels quals cal regularels comportaments dels actors econòmics, en un món en quèalguns pensen que cada vegada hi ha més comportaments que,sent positius, és difícil que es puguin regular per mitjà de lallei o mitjançant la intervenció exclusiva dels poders públics.

El risc de desplaçament de paradigma és que estiguem dele-gant als mercats les regulacions que hauríem de fer des delsEstats. Si la RSE és un cavall de Troia (un més!) del desman-

Avui tenim unmercat capitalistaglobal, però elsnostres estatscontinuen sentnacionals.

23nexe - 16


24

tellament de l’Estat social, anem malament. En el context deldebat sobre la RSE, alguns autors han parlat de les “empresesciutadanes”: la RSE es resumiria en la necessitat de disposard’“empreses ciutadanes”, és a dir, d’empreses que reconeguinque pertanyen o viuen en una societat, i que han d’assumir elsseus deures davant d’aquesta, com ho faria qualsevol ciutadà.Doncs bé, amb el nou paradigma correm el risc que, en comp-tes d’aconseguir empreses ciutadanes, caiguem sense voler enuna mercantilització de la ciutadania: que ens vegem obligatsa aconseguir com a consumidors (a través de balanços socials,etiquetes socials, etc.) tot allò que no som capaços d’aconse-guir com a votants (a través de lleis). El que és òptim, evident-ment, és que una estratègia no desplaci l’altra, sinó que escomplementin. Solament així ens podem assegurar que noestem davant d’una mercantilització de la ciutadania, sinódavant d’una politització dels consumidors/inversors. La qualcosa, evidentment, no pot tenir més que virtuts.

El potencial de l’economia social i cooperativa enel nou context

Què aporta l’ESC a la RSE?Una vegada compreses totes les virtuts i tots els riscos d’a-

quest concepte ambigu que és la RSE, una vegada aclarit elnou context en què la RSE pren tota la seva virtualitat, és araquan ens podem plantejar la pregunta inicial que donava ori-gen a aquestes reflexions. Quina és la relació entre la RSE i l’e-conomia social i cooperativa (ESC)?

Si cal que l’ESC entri en la lògica de la RSE no serà, contral’opinió de molts, per veure quines pràctiques noves socialmentresponsables incorpora. Ans al contrari, la RSE en ella matei-xa aporta poca cosa a l’ESC. El valor de la RSE per a l’ESC rauen el fet que aquesta economia –basada en la democràcia altreball i en la copropietat de les empreses– és en ella mateixaun exemple privilegiat i autoritzat d’economia socialment res-ponsable. Si les cooperatives i la resta d’espècies de la biodi-versa economia social han de participar en el debat de la RSEno és perquè aquestes empreses s’hagin de fer socialment res-ponsables, sinó perquè estem davant de veritables precursoresde la RSE.

L’economia social i cooperativa parla d’un tipus d’empresesbasades en valors, que intenten operar d’acord amb les lleis delmercat i, per tant, incorporen l’eficàcia i la competitivitat coma trets inexcusables; però empreses, al cap i a la fi, que tenen

nexe - 16


com a comesa complir amb una sèrie de valors i principis, moltespecialment amb el de democràcia interna i de propietatsocial, com a font de totes les altres virtuts. I què si no la incor-poració de valors en la gestió de les empreses hem dit que erala RSE?

En aquest sentit, l’ESC ens situa de ple en una concepció dela RSE que es correspondria amb la visió més forta, aquellaque aspira a situar les empreses per damunt de la llei, aquellaque aspira a superar els límits habituals de l’empresa capita-lista. La democràcia dels treballadors, la participació en la ges-tió, l’accés a la propietat dels mitjans de producció, la igualtatretributiva, el compromís amb la comunitat –que és estructu-ral a les cooperatives, ja que els propietaris de les empresessón, per definició, ciutadans del lloc–, tots aquests són aspec-tes inherents a l’ESC que fan d’aquestes empreses exemplessuperiors de responsabilitat social.

L’ESC és, per tant, la pionera de la responsabilitat social.Busca una democratització de les empreses –cap a dintre– queés la millor manera que aquestes es converteixin en veritablesempreses ciutadanes –cap a fora, cap a la societat. Lademocràcia a l’empresa hauria de ser un indicador prioritaridel balanç social. La cohesió social té a veure, abans de tot,amb la distribució de la riquesa. I això vol dir, sobretot, unmercat laboral tan igualitari com sigui possible en la distribu-ció salarial. L’ESC és, gràcies al seu fonament democràtic, unmecanisme de distribució igualitària de la riquesa. Com ha ditalgú, l’ESC ve a ser com la no contaminació (social) en origen,mentre que certes polítiques pròpies de l’Estat del Benestarvénen a ser com el reciclatge (social) dels residus que genera elcapitalisme.

En aquest sentit, l’ESC ha complert el paper paral·lel al delssindicats. De fet, els sindicats i les cooperatives són els dos fills–i, per tant, germans- que ens va llegar el moviment obrer, desdels seus inicis al segle XIX. (Hi ha alguns textos interessantsde Marx sobre això.) També els sindicats són una estratègiaper democratitzar l’economia, les empreses, el món del treball.Però a diferència de les cooperatives, els sindicats tradicional-ment no s’han identificat amb l’empresa, no són l’empresa,sinó que s’han construït en confrontació amb l’empresa. I, peraixò, el seu encaix amb la lògica de la RSE (empreses ambvalors) és més immediata. En qualsevol cas, un tema que que-da per discutir és la necessitat d’organitzar millor les aliancesestratègiques entre el món sindical i el món de l’ESC, en lamesura en què, al cap i a la fi, tots dos no són sinó estratègiesper a un mateix objectiu, com és el de democràcia econòmica.

Flexibilització iindividualitzacióes converteixensovint enprecarització.

25nexe - 16


26

Una altra aportació important de l’ESC: les cooperatives,per definició, no es deslocalitzen. Vegeu com a exemple el casde Mondragón (MCC), la cooperativa més gran del món, i laseva estratègia d’internacionalització durant els anys noranta,en plena globalització. L’expansió internacional d’aquestaempresa no ha reduït els llocs de treball a la regió originària,sinó que ha servit per crear-ne. Aquesta regió, la de Mondra-gón, de la qual la Comunitat Europea explicava, l’any 2004,que era (com a microregió econòmica) la de renda més grand’Espanya i, al mateix temps, la més igualitària. I tot això tam-bé és responsabilitat social.

L’ESC, en definitiva, seria l’exemple per antonomàsia de laRSE entesa com la voluntat de superar els límits que el capi-talisme suposa per a una concepció forta de la justícia. Perquè,de fet, dibuixen un especimen de mercat no capitalista (potseren la línia del socialisme de mercat, tan bombejat en la dis-cussió acadèmica durant els anys noranta, desgraciadamentmés entre els filòsofs polítics que entre els economistes, i d’en-tre aquests, encara entre els anomenats marxistes analítics).

Què aporta la RSE a l’ESC?Però cal assenyalar també les oportunitats que la RSE, amb

les seves innovacions metodològiques i conceptuals, suposaper a l’ESC. D’entrada, en un moment en què la centralitat dela negociació col·lectiva sembla que compartirà cada vegadamés protagonisme amb altres instruments, com és per exem-ple el balanç social, l’ESC té molt a dir. Perquè és una empre-sa organitzada, encara que només sigui implícitament, d’acordamb aquest tipus d’instruments i la lògica del qual deriven. Lescooperatives i la resta d’espècies de l’economia social parteixende valors a l’hora d’organitzar-se i de triar els seus objectius,valors que, de manera més o menys sistemàtica, sempre es tra-dueixen en pràctiques, en indicadors i en instruments d’ava-luació.

Potser en aquest sentit, el principal esforç que ha de ferl’ESC en aquest context de la RSE és objectivar el que ja fan,construir indicadors i instruments de mesurament de les sevespràctiques per fer visible el que fins ara es fa però no s’explica.La RSE aporta a l’ESC aquesta oportunitat: si, d’acord amb lesnoves lògiques de la RSE, es generalitza la cultura dels indica-dors i els balanços, l’ESC pot cobrar més visibilitat. D’altrabanda, en el nou context productiu, l’ESC pot ser una manerad’aconseguir la igualtat distributiva que avui ens és difícil d’ob-tenir pels mitjans tradicionals. Pot ser una forma d’aprofundir

nexe - 16


en la democratització de l’economia de mercat, sortejant l’ac-tual feblesa regulatòria de l’Estat-nació.

A més, pertany a la tradició cooperativa vincular de maneraexplícita –i fer-ho sobre la base de valors– el món del consumamb el món de la producció. És una estratègia molt pròpia delcooperativisme clàssic fer empreses mixtes que siguin alhoracooperatives de treball i de consumidors. I és fàcil veure-hi unaanticipació dels moviments de consum responsable, com aactors promotors de la democratització del sistema econòmic.

Per tots aquests motius, l’ESC hauria de ser un dels lídersnaturals de tot el debat sobre la RSE: a) perquè, de fet, va perdavant en molts aspectes clau de la responsabilitat social, i b)perquè les seves metodologies es corresponen especialmentamb les metodologies del nou paradigma.

Aparegut a la Revista Online del CTESC(www.ctescat.net/larevista/), el 3 de gener de 2005

La cohesió socialté a veure, abansde tot, amb ladistribució de lariquesa.

27nexe - 16


29nexe - 16

Home pràcticament perdut si no està somiant

Introducció

A la parla comuna, la paraula finança està relacionadaamb el sector bancari, i moltes vegades s’ha intentat fer-neun ús més conscient; avui qui vulgui invertir els seus propisrecursos financers gaudeix d’àmplies garanties sobre la sevadestinació gràcies a la possibilitat d’escollir entre diferentssubjectes als quals adreçar-se: des de les MAG (Mútues AutoGestió) o la Banca Ètica, fins a les cooperatives que fan prés-tecs per als socis.

Però la finança inclou un altre sector igualment rendible icapaç d’arreplegar fons sense massa control: el de les asse-gurances.

Les assegurances èticamentorientades

Marco Grassi*

31nexe - 16

32

Ningú no pot deslliurar-se de l’ús del serveis d’asseguran-ces, fins i tot més que del bancari: l’assegurança dels vehiclesés obligatòria, la seguretat social complementària esdevindràinevitable, i especialment a aquest sector alguns fons miste-riosos garanteixen unes taxes que només són possibles grà-cies a unes iniciatives extremadament especulatives. Tant enel seu paper d’intermediaris financers com en el d’inversorsinstitucionals, relacionat amb el primer, les companyies d’as-segurances tenen un pes específic als mercats financers grà-cies a les importants inversions que fan en estreta relacióamb l’activitat asseguradora. Cada any les companyies d’as-segurances efectuen importants volums d’inversions al mer-cat financer, sia per donar un ús adient als mitjansacumulats, sia per reinvertir els mitjans que esdevenenlíquids pel venciment d’anteriors inversions en títols o enpréstecs. Per consegüent, amb aquestes accions les compa-nyies d’assegurances influeixen en la circulació monetària.Pel que fa a l’estructura, la companyia d’assegurances ten-deix a esdevenir un holding i en alguns casos un holding quetambé té interessos al sector de les assegurances: de fet, aixòsovint esdevé secundari. El control de la pròpia companyia estroba sovint a les mans d’una altra financera líder del grup:en aquest cas la política financera del conjunt del grup, ambla conseqüència que les inversions i la seva qualitat, així comla política de preus o de dividends, es decideixen fora de lapròpia companyia, d’acord amb uns objectius més generals ide grup1.

Contracte d’assegurança i valors a recuperar

Dediquem-nos ara a observar en síntesi quins són els ele-ments originals de la pràctica asseguradora.

El contracte d’assegurança és una operació per la qual unsubjecte (l’assegurat) transfereix a un altre subjecte (l’asse-gurador) un risc a què es troba exposat el primer (de formanatural o per disposicions legals). Per exemple, el propietarique assegura el seu cotxe contra el risc de robatori transfe-reix a l’assegurador les conseqüències econòmiques negativesque es derivarien del possible robatori. La funció que desen-volupa l’assegurança és l’eliminació d’una situació d’incerte-sa que amenaça a qui està sotmès a un determinat risc. Peral propietari del cotxe assegurat, la incertesa es veu atenua-da perquè sap que, en cas de robatori, pot comptar amb elcompromís de l’assegurador de pagar la indemnització. L’eli-

Cada any, lescompanyiesd’assegurancesfan importantsvolums d’inversióal mercat financeri influeixen en lacirculaciómonetària.

1: Principis tractats

per SELLERI, Econo-

mia e management

delle imprese di assi-

curazione (Economia i

gestió de les compa-

nyies d’assegurances),

1991.

nexe - 16

Les assegurances èticament orientades

2: Capire le assicura-

zioni (Entendre les

assegurances). Ed. Il

Sole/24 Ore, p. 3.

minació de la incertesa és deguda al fet que l’assegurador,assumint un alt nombre de riscs del mateix tipus, pot calcu-lar la probabilitat que es produeixi el risc i repartir-ne lesconseqüències entre una pluralitat de subjectes que es trobenexposats a aquest mateix risc.

Neix un contracte, un acord entre les parts, en què l’asse-gurador i l’assegurat, tot i comprometent-se a respectar elsseus papers, els seus drets i els seus deures corresponents,defineixen els riscos enumerats2 com a patrimonialmentsuportables.

En el transcurs dels segles, aquesta exigència pren formagràcies a alguns factors que n’accentuen la necessitat:- amb el desenvolupament de les famílies burgeses i la

tendència a famílies de tipus “nuclear”, creix la dificultatde gestionar els esdeveniments de mort i vellesa entre unspocs familiars (a diferència del que esdevenia amb les famí-lies patriarcals i nombroses);

- les empreses veuen els riscs relacionats amb la seva acti-vitat i senten la necessitat de protegir-se’n (originàriament,els riscs estaven relacionats amb el tràfic internacional demercaderies);

- l’Estat imposa algunes formes d’assegurança socials, coma instruments amortitzadors per a les classes menys afa-vorides (a Itàlia, per exemple, l’Inps i l’Inail);

- les categories de treballadors (no directius) distingeixen enles societats de mutu socors (SMS) les estructures coope-rativistes, l’origen llunyà de les quals és l’experiència decol·laboració entre els oficis de l’època renaixentista.A Itàlia, el mercat assegurador concentrat a les mans d’uns

pocs grups rebecs al canvi i relacionats encara amb les tradi-cions familiars, veu avui la difusió d’uns serveis meramentfinancers relacionats amb el sector vida. Aquest element con-nota cada cop més a la companyia d’assegurances com aintermediari financer i com a inversor directe al mercat bor-sari, i situa en un segon pla els valors de la mission assegu-radora original.

Rebuig de l’ètica a les activitats asseguradores

Orientar el mercat assegurador en sentit ètic vol dir fer unarevolució sense introduir-hi cap concepte nou, però recupe-rant i alliberant d’altres objectius els temes originals igenuïns del moviment assegurador.

La funció que fal’assegurança éseliminar unasituaciód’incertesa queamenaça a quiestà sotmès a undeterminat risc.

33nexe - 16


34

El principal element de valor que cal recuperar és lamutualitat, entenent com a sentit original de l’instrumentassegurador la relació de solidaritat que s’instaura entre quiés afortunat en una comunitat o no es veu perjudicat per capcatàstrofe i qui viu l’experiència del dany i la necessitat derepartir-ne la indemnització. La consciència de la recíprocamutualitat permet superar la molèstia que es deriva del paga-ment d’una prima sense haver sofert un dany i permet tam-bé ampliar la tutela asseguradora fins i tot a persones ambun alt risc, com són els malalts o els vells. El sentit de mutua-litat comporta un altre element fonamental, el concepte d’as-segurabilitat: qualsevol pot en potència demanar una tutelaasseguradora per prevenir una eventual molèstia, senseentendre’s com a discriminació l’edat, les possibles discapaci-tats o altres molèsties socials.

El concepte de no assegurabilitat es trasllada d’una cate-goria d’avantatge per a la companyia d’assegurances (per talcom estadísticament és alta o poc probable la possibilitat depagar una indemnització) a una altra de relacionada altra-ment amb l’impacte al teixit social. Puix que de la tutela asse-guradora, sempre que aquesta sigui un servei i no un fi, calque se’n derivi un avantatge per a la comunitat, un beneficiper al territori: una comunitat que no abandona al seu propidestí a qui dels seus membres es queda enrere, s’afanya perdisposar d’instruments solidaris i de subsidis3, perquè és mésavantatjós per a la comunitat no delegar en altres la soluciódels problemes i prevenir-los per poder-los resoldre ràpida-ment i sense que es produeixi un trencament entre qui dis-posa de recursos econòmics per sortir-se d’una situaciónegativa i qui n’està mancat. Permetre que en una comunitatexisteixin grups socials febles i més vulnerables vol dir oacceptar que cadascú s’apanyi, negant el sentit comunitariintrínsec de l’ésser humà (l’animal social de què parlavaAristòtil), o bé crear una forma de suport indirecte mitjançantdrenatges fiscals forçosos, mal suportats i potser no del totdestinats a l’abast desitjat.

Si es fa valer el sentit de ‘grup’, aleshores el contracte asse-gurador només pot ser un contracte entre iguals: l’assegura-dor i l’assegurat s’asseuen amb igual dignitat a la mateixataula, cadascú en el seu propi paper i els seus propis deuressense cap desequilibri de poder entre ambdós, sense capburocratització que obstaculitzi la comprensió entre les parts,sense cap voluntat de frau o de profit unilateral. Cal que lacompanyia d’assegurances i la seva xarxa de venda es com-prometin a augmentar la cultura asseguradora perquè els

Si es fa valer elsentit de “grup”,aleshores elcontracteasseguradornomés pot serentre iguals.

3: El terme “solidari-

tat” explica un principi

que es refereix a l’indi-

vidu, mentre que el

terme “subsidiarietat”

cal entendre’l com

adreçat a la societat.

nexe - 16


4: Sobre aquests ter-

mes recauen, per altra

banda, unes veritables

i autèntiques obliga-

cions legals: vegeu, si

més no, ISVAP Circu-

lar n. 533/D en matè-

ria de distribució de

les pòlisses d’assegu-

rança, ingrés de les

primes i publicitat dels

productes assegura-

dors. 4 de juny de

2004 i també Text d’a-

dopció de la Directiva

CEE per al Consell de

Ministres del 16 de

juliol de 2004, títols

VIII–XVII–XVIII.

5: Una bona tutela

asseguradora és la que

estableix totes les

garanties possibles

des del seu origen i

només adapta amb el

temps els valors dels

béns per assolir les

sumes assegurades

adients contra els ris-

cos pels quals se

subscriu el contracte

assegurador.

seus clients coneguin els seus drets i alimentin un circuit vir-tuós que afavoreixi el respecte mutu dels deures de cadascu-na de les parts. Aquest és el gran tema de la transparència: laclaredat contractual per oferir una informació puntual i clarasobre les prestacions asseguradores, sobre les garanties, sobreles sumes a assegurar, sobre les eventuals franquícies en casd’indemnització, sobre tots i cadascun dels termes contrac-tuals. Informacions que cal proveir ràpidament, a l’inici d’u-na negociació comercial i no quan ja està signat el contracte4.

No tan sols la garantia de la gestió financera (com i a on esgestiona el cobrament de les primes, l’ingrés de les presta-cions asseguradores, el marge de guany) i la netedat de lapolítica d’inversió (a quines activitats i amb quins objectiuss’inverteixen els capitals obtinguts i les primes) a fi queaquestes dades permetin que el ciutadà pugui fer una ava-luació ‘política’ de la companyia d’assegurances a més d’unamés tècnica, necessària però no pas suficient. Una posteriornitidesa assumeix, doncs, la companyia d’assegurances cons-tituïda en forma cooperativa o amb unes modalitats que per-metin la participació a la vida societària i social de la sevapròpia clientela, demanant així als seus principals stakehol-ders que assumeixin un paper fonamental de verificació i con-trol.

Refermar i vigoritzar aquests valors permet parlar tambéd’equitat en la fixació de la prima. L’honradesa del preu quecal pagar, en el sector de les assegurances, recolza, si més no,en tres factors: primer el convenciment que el criteri adoptatper la definició de la prima sigui igual per a tots i, per tant,vàlid. No es poden aplicar unes polítiques de descompte des-tinades a afavorir a alguns clients (importants?) en detrimentdels altres, no hi ha cap raó per pagar d’una manera diferentun servei assegurador davant un risc a una empresa segonsla seva ubicació geogràfica. La proposta asseguradora (iaquest és el segon element d’equitat) cal que sigui completa isense necessitat d’intervencions estructurals recurrents ambprimes addicionals admeses, cal que sigui una proposta querespongui a les necessitats reals i que es basi en els valorscorrectes d’allò que cal assegurar: el seu cost està relacionataleshores amb la màxima tutela possible i sense el temor delclient d’haver de dipositar més diners per a successives inte-gracions5. Així, i aquesta és la tercera manera, es poden pre-sentar també contractes asseguradors amb taxes ‘polítiques’per definir la prima, perquè amb unes condicions de pòlissacompletes per a tothom des del punt de vista tècnic es poden

35nexe - 16


36

fer economies d’escala i reduir el cost de les pròpies garan-ties6.

Les necessitats asseguradores dels subjectes del’economia social i solidària italiana

Encara massa sovint els subjectes que formen part de l’e-conomia social italiana no troben una resposta adient a lesseves necessitats asseguradores, ja sia per la mancança deproductes estructurats adequadament, ja sia per la dificultatd’interactuar amb les companyies asseguradores del territori:d’aquesta situació se’n deriva sovint una deseconomia entreel producte assegurador comprat i les cobertures assegura-dores realment garantides.

Tots sabem que qui treballa al camp social no té tantes dis-ponibilitats econòmiques per poder permetre’s malbarata-ments, però sobretot, treballant directament o indirectamentamb i per a les persones, i sovint amb les més indefenses ofebles de la societat actual, qui coopera socialment no potpermetre’s unes garanties asseguradores que no corresponendel tot a les necessitats de l’organització. La lògica tradicionalque empeny les persones a comprar en grup es caracteritzaper la recerca d’un estalvi i per la demanda d’unes millorscondicions asseguradores. A més, està molt difosa la necessi-tat de trobar asseguradors (agents i subagents) que vulguinaprofundir en el coneixement de les temàtiques característi-ques del non-profit, sovint desconegudes o no considerades enel món assegurador tradicional. Alguns temes en especial sónexemple de les dificultats i de les incomprensions que els sub-jectes de l’economia social viuen quotidianament. Les dificul-tats que es plantegen més sovint són:- la individuació d’un subjecte de confiança, conegut al món

de la finança ètica, que es posi com a service per als pro-blemes asseguradors. Sovint qui gestiona una empresasocial no té els coneixements necessaris per sortir-se delvariat panorama de propostes asseguradores i sobretot noté els coneixements tècnics per comparar les diverses pro-postes mitjançant unes comparacions que van més enllàde la mera lectura de la prima a pagar, però que sobretottinguin en justa consideració les sumes assegurades i lesnormatives del producte. La decisió de confiar en qui estroba més a prop al territori no sempre és la millor, aixícom el que ‘l’assegurador amic’ sovint no pot fer res mésque proposar un producte estàndard, potser amb un des-

6: Per exemple, si la

garantia contra el risc

terratrèmol s’inclou

amb total transparèn-

cia a tots els contrac-

tes que tutelen un

immoble, aquesta

garantia tindrà un

cost inferior totalment

contrari del que tin-

dria si aquesta matei-

xa tutela només

s’apliqués als immo-

bles ubicats en zones

sísmiques: en aquest

cas la comunitat tam-

bé suporta els costos

que, afrontats col·lec-

tivament, pesen menys

que si s’afrontessin de

forma individual, i ofe-

reixen, per tant, els

mateixos beneficis

contractuals.

nexe - 16


compte sobre la prima, però poc adient per a les exigènciesde la cooperativa social. Cal observar la necessitat d’uninterlocutor assegurador que ofereixi un servei complet(venda, postvenda, noves avaluacions, adequacions, unagestió simplificada, altres) i que conegui bé el món de lacooperació social, les seves dinàmiques i les seves peculia-ritats.

- Una relació justa entre les garanties incloses a la pòlissaasseguradora que se subscriu i el seu cost. Els subjectesde la cooperació social sovint assenyalen que el cost de lescobertures asseguradores recarrega el balanç sense donaruna certesa absoluta sobre la cobertura en cas de danyspersonals o materials. Dissortadament, a vegades les orga-nitzacions de base prenen la perillosa decisió de renunciara la totalitat o a una part d’algunes garanties assegurado-res per aconseguir una prima més baixa i sostenible ambels seus recursos econòmics. A vegades, el compromís dedespesa per als productes asseguradores redueix les pos-sibles inversions per desenvolupar les activitats, millorar elservei ofert als usuaris o aconseguir la inserció laboral delsdesfavorits.

- Un altre element crític és trobar una cobertura assegura-dora única per a totes les activitats desenvolupades per lacooperativa. És difícil superar el problema de la descripcióanalítica del risc sense que en les giragonses de la des-cripció la companyia s’hagi reservat un espai per denegarla indemnització d’un dany. Però encara més complicat éstrobar un metre comú per mesurar el risc relacionat ambl’activitat de cartonatge desenvolupada pels usuaris d’unacooperativa de recuperació de toxicòmans ans que elmateix treball al mateix lloc però desenvolupat per unsusuaris que impliquen una altra forma de molèstia social.La cobertura asseguradora assumeix a vegades la substàn-cia del gravamen a pagar a la societat en comptes d’ésservalorada i facilitada per mantenir i reconèixer l’impactepositiu a la societat de l’acció de la cooperativa social: laidea original de les assegurances, la mutualitat, semblafeble fins i tot en les relacions amb el món compromès ambel tercer sector.

- Per acabar, la necessitat-desig de poder prendre decisionsde consum crític i conscient, fins i tot a l’àmbit assegura-dor. Més fortes són les necessitats de qui, sensible a lestemàtiques de l’economia social i solidària, cerca un úsdiferent dels diners, sia com a consum, sia com a inversiói estalvi, més d’acord amb una voluntat d’ètica en el camp

La idea originalde l’assegurançaés la lògica de lamutualitat; lacol·lectivitats’uneix i agrupaels recursos percobrir lesnecessitats del’individu.

37nexe - 16


38

financer. La recerca, al capdavall, que la inversió en unproducte assegurador garanteixi una restitució social alterritori del qual prové.

El CAES com a instrument de servei per al tercersector

El CAES, Consorci Assegurador Ètic Solidari, opera des defa gairebé deu anys7 a Itàlia en el camp de les assegurances,amb la missió de recuperar el sentit ètic en la pràctica asse-guradora. L’experiència assolida en el transcurs dels anyspels socis fundadors ha demostrat com el món del non profites troba encara en una posició difícil pel que fa a les cober-tures asseguradores per a les pròpies activitats i per a les per-sones que treballen o gaudeixen dels serveis de la cooperaciósocial. Per consegüent, CAES presenta en les seves propostesalguns elements de tècnica asseguradora com a resposta a lesprincipals necessitats:- Ampliació i cobertura asseguradora per a totes les activi-

tats previstes en els estatuts de la cooperativa/associació:allò que resta fora de la cobertura és el que no es pot asse-gurar. D’altra banda, tradicionalment es tendeix a fer sem-pre pòlisses anomenades “obertes”: tots els sinistres sónl’avinentesa per proposar a l’assegurat una nova ampliacióde la seva pòlissa incloent-hi cobertures omeses a l’inici(això comporta, com és obvi, una major dependència delclient del seu assegurador i sobretot un augment de lesprimes no pressupostades). Sovint les pòlisses tradicionalscobreixen a l’assegurat pels riscs relacionats amb l’activi-tat però només quan estan perfectament especificats: aixòpermet a la companyia d’assegurances trobar el marge queli permet no pagar tot el dany: si es relaciona la coberturaasseguradora amb les activitats “previstes als estatuts” s’e-viten aquestes situacions.

- Si es fa referència a les activitats previstes als estatuts, esredueix l’encàrrec de comunicar amb temps a la compa-nyia d’assegurances la informació referent a les activitatsdesenvolupades: de fet, la companyia “passa” a l’asseguratel pes del lliurament anticipat de les comunicacions relati-ves a les activitats desenvolupades (per exemple, enviarcada dia la llista dels noms dels voluntaris) i se serveix del’incompliment d’aquesta clàusula (objectivament difícil decomplir del tot) per negar-se a la possible reclamació d’in-demnització.

7: El Consorci CAES

neix com a cooperativa

al mes de maig de

1995, però ja als pri-

mers anys noranta, els

socis fundadors es

preguntaven com apli-

car un instrument

empresarial que agru-

pés els asseguradors i

els consumidors de

productes assegura-

dors. Des de l’any

2003, CAES opera a

Itàlia com a consorci

social.

nexe - 16


- El consorci CAES disposa de professionals dedicats alsproductes per al Tercer Sector, la qual cosa permet que elclient tingui sempre un referent professional que coneix laquotidianitat de les cooperatives socials, de les associa-cions i dels cercles de voluntaris, i capaç de proposar unessolucions realment adients per a les seves necessitatsespecífiques.

- CAES creu de debò en l’esperit original vinculat amb laidea de l’assegurança: la lògica de la mutualitat; la col·lec-tivitat s’uneix i agrupa els seus recursos per cobrir lesnecessitats de l’individu.

I per aquest motiu, al consorci CAES:- No hi ha preferències entre els clients: tots els clients són

iguals, no es “juga” amb els contractes ni amb els preusper afavorir-ne alguns i desfavorir-ne d’altres.

- Els criteris de fixació de les primes que cal pagar són igualsper a tothom.

- Se salva la lògica de l’avaluació del risc per a les coopera-tives socials, en el sentit que, com més arriscada és l’acti-vitat a assegurar, més gran és la prima que cal pagar. Defet, CAES protegeix la cooperació social com a grup decompra normal, la característica del qual és la de ser un béper si mateix i per al context territorial on actua: un grupde persones que han escollit un tipus de vida orientada aatendre els necessitats. La resta, així com les activitatsrelacionades, no pot crear diferències.

- A més, la cobertura per a les activitats “previstes als esta-tuts” és total i no es calcula sobre la base de la seva des-cripció.Sovint l’assegurat es troba en dificultats per llegir i com-

prendre tots els folis de la seva pòlissa. Aquest és un elementque, un cop més, vincula el client amb l’assegurador, atès quedóna al darrer un poder fiduciari.

El consorci CAES intenta actuar amb cura pel que fa a lasimplificació de la gestió asseguradora: l’establiment assegu-rador tendeix a la simplificació tant per a l’agencia com per alclient assegurat. En virtut d’aquest aspecte, una part inte-grant del contracte és una norma convencional, un autènticpacte entre CAES i els seus assegurats (consorcis, grups decompra, agregació de persones) on es concreten l’objecte de lacobertura, les sumes assegurades, la durada de l’assegu-rança, la fixació de la prima, les modalitats acordades depagament, la gestió dels sinistres i les normatives adequadesa les activitats previstes als estatuts.

Qui cooperasocialment no potpermetre’s unesgarantiesasseguradores queno corresponendel tot a lesnecessitats del’organització.

39nexe - 16


40

A més, CAES vol ser un representant complet dels seussocis (que són els clients) en la gestió asseguradora. Per aixòl’esforç de tractar el client sense carregar-li més costos a lessituacions en què sigui necessari a través de l’estudi legalintern, fins a la definició de la solució del problema, fins i tottractant amb la companyia asseguradora per compte de l’as-segurat. En aquest sentit, ens fem càrrec en nom de la coo-perativa de la situació en què es troba implicat l’assegurat i elmantenim sempre informat del desenvolupament dels fets.

Les característiques abans esmentades, les tècniques, lesorganitzatives i les relatives al valor, creiem que demostren desobra que CAES presenta una proposta asseguradora unamica més ètica i a mida de l’assegurat que la que es troba almercat assegurador tradicional.

Envers una companyia d’assegurances ètica

Avui a Itàlia i a Europa no hi ha cap realitat que puguivanagloriar-se del títol de companyia d’assegurances ètica,sempre que els mesuradors siguin els valors originals esmen-tats als paràgrafs anteriors. A Espanya i Suïssa es donendues experiències diferents entre si però importants deseguir, que encara no es troben operatives com a veritablescompanyies8. A Itàlia només hi ha el consorci CAES, que esmou en aquesta direcció. El consorci CAES és, ara per ara,una agència plurimandatària que opera en quatre seus degestió directa a tot el territori nacional9, s’alia amb altres com-panyies tradicionals per ‘recolzar’ l’assumpció del risc peròestudia, estructura i distribueix en exclusiva el productesasseguradors signats amb el seu logotip (sense copyright delstextos de pòlissa), i a més gestiona com una autèntica com-panyia les activitats relacionades amb els sinistres delsmateixos assegurats. Tal com s’ha explicat abans, és un con-sorci social, les cooperatives i les associacions poden fer-se’nsocis i ‘vigilar-lo des de dins’. Als contractes que emet, dins‘l’espai transparència’ present al contracte, CAES declaraquin és el seu marge sobre cada venda i els usos dels dinersper a l’any en curs. No tenim operadors retribuïts amb provi-sions, sinó personal col·locat a temps indefinit amb contrac-tes de cooperació social. CAES, com a mitjana anual, esqueda el 12% de les primes cobrades, la part restant de la pri-ma asseguradora anual va en una mínima part a l’Estat coma impostos i a la companyia d’assegurances que assumeix elrisc de la indemnització d’un possible sinistre. CAES opera

8: A Barcelona opera

la corredoria Arç Co-

operativa., www.arcco-

op.coop; a Suïssa

s’està preparant per a

les activitats assegura-

dores la societat Altra,

www.altra.ch

9: Aquestes i altres

noticies es poden tro-

bar a www.consorzio-

caes.org

nexe - 16


amb una autonomia i una llibertat inusuals, però evident-ment amb això no n’hi ha prou. Per a una gairebé completagestió interna de les finances i dels capitals, per a la creacióde fons ètics als quals vincular els productes de previsió isanitaris, per a altres projectes innovadors i sobretot perintroduir en el panorama de les companyies asseguradoresun element de reflexió a més del concurrent contaminador, elpas necessari per acomplir i esdevenir una companyia asse-guradora ètica a tots els efectes. Ètica no com a pròpiareferència sinó com a empresa participada per subjectes de lacooperació social, del comerç igualitari i solidari, del movi-ment de moviments, sense oblidar altres formes d’associa-cions de ciutadans actius que desitgen tenir la possibilitat defer un consum crític fins i tot amb els productes assegura-dors, per completar a l’àmbit financer els serveis proposatsdes de fa anys per les mútues autogestions de Banca Popola-re Etica i per les nombroses cooperatives que gestionen l’es-talvi dels seus socis.

* Aquesta aportació és el resultat d’un treball col·lectiu del Con-sorci CAES

Avui a Itàlia i aEuropa no hi hacap realitat quepugui vanagloriar-se del títol decompanyiad’assegurancesètica.

41nexe - 16


Sobre intencions: invitacions al debat

Tot i que el camí a l’infern està ple de bones intencions,vull començar per aclarir quines són les meves. Des de la reli-gió epistemològica que professo fa quasi vint anys i que avuis’ha donat a conèixer com a construccionisme social1, commés aviat revelem les nostres converses privades més ínti-mes, més fàcil serà coordinar accions amb la resta. Principal-ment amb els qui entenem són molt diferents de nosaltres i

Xarxes d’intercanvi a l’AmèricaLlatina: quo vadis?

Heloísa Primavera

43nexe - 16

44

amb els qui temem no poder trobar punts d’acord mínims perencarar accions en comú.

Llegint la invitació de José Luis Coraggio per participar aldossier d’experiències núm. 3 sobre la gestió de Porto Alegre,se’m va acudir contestar en certa forma als plantejaments quehi fa, incloent-hi al començament d’aquestes notes quinessón les meves intencions. Per intenció vull dir no únicamentel meu compromís “d’investigadora”, sinó, i potser sobretot, elmeu desig més profund, la meva passió, aquella quasi obses-sió amb què me’n vaig a dormir i em llevo cada matí, inde-pendentment del lloc on ho faci. Alguna cosa com: “allò” sócjo. Cosa que normalment no forma part del currículum del’investigador. Amb aquestes paraules, el que vull dir aquí ésque la meva intenció és jugar-me el tot pel tot, aclarint queaquesta no és una conversa més dins la meva vida, sinó queés LA conversa en què estic ficada vint-i-quatre hores al dia.En són testimonis silenciosos el meu company, les mevesfilles, néts, amics i companys que m’acompanyen de més aprop.

Aquesta intenció mereix un aclariment complementari enrelació amb l’objectivitat (subjectivitat de les majories?) que esdemana a un “investigador”, malgrat el sentit encunyat del’espai d’Urbared: algú compromès amb la recerca, més queno pas amb la forma dels resultats provisionals..., era així?No seré, doncs, objectiva en el sentit clàssic. Perquè no pen-so ni actuo amb la ficció de l’objectivitat sobre la meva esque-na. Almenys, conscientment. No cal dir que, de vegades,m’enganyo creient que les “organitzacions” existeixen, que“l’Estat” existeix, finalment aquesta és “la” funció del para-digma dominant: fer creure que hi ha una sola forma correc-ta de mirar el món... Tampoc seré subjectiva, en sentit clàssic,donat que aquell parell antagònic no és res més que un joc deparaules oportunista per parlar de la nostra objectivitat comsi fossin “subjectivitats col·lectives locals” (“els” marxistes,“els” funcionalistes, “els” lacanians...) contraposades a lesnostres subjectivitats com a “opcions personals”, dins d’unterritori més gran, amb fronteres clares sobre el que és pos-sible pensar i dir; o pensar però no dir; o arriscar, de tant entant, mostrant elegantment les fissures de la nostra habilitatde posar paraules a allò que no li podem posar paraules per-què ens travessa el cor.

Què seré aleshores? No ho sé. Intentaré ser honesta,àmplia, mirar els meus objectes d’estudi des d’una lògica decomplexitat on el cartesianisme no sigui més que un recursinevitable per comunicar idees sempre obertes, tenir un pen-

Actualment, almón hi ha milionsde persones queconeixen ipractiquenexperiènciesd’intercanvicompensat, és adir, obtenen béns iserveis sensediners.

1 Aquesta escola de

pensament, desenvo-

lupada per Heinz von

Förster, Ernst Von

Glaserfeld i més cone-

guda per l’obra de

Paul Watzlawick a par-

tir dels anys setanta,

té com a principals

representats Humber-

to Maturana, Francis-

co Varela i Fernando

Flores, de l’Escola de

Santiago, la qual s’ha

renovat a partir de la

incorporació de la lin-

güística. Alguns títols

rellevants es troben a

la bibliografia general,

al final d’aquest tre-

ball.

nexe - 16

Xarxes d’intercanvi a l’Amèrica Llatina: quo vadis?

sament estratègic; en el diàleg, comprovar que els altres com-prenen les meves idees, abans de llançar-me a defensar lesmeves “veritats”, reconèixer tots els mestres que em vanensenyar que, abans que replicar o imitar, val més inspirar-meen una altra persona. Finalment, seré fidel al meu compromísque l’única cosa que aquí importa és, amb urgència, construirtots plegats opcions per a un món més just i solidari.

En comptes de l’objectivitat “clàssica”, els ofereixo la trans-parència de les meves intencions i el meu compromís amb larecerca col·lectiva.

Sobre fets, interpretacions i responsabilitats

Un fet és, per exemple, la invitació que em va fer José LuisCoraggio fa un parell de mesos per participar com a investi-gadora al Dossier d’Experiències d’Urbared. Una interpretacióés la seva, potser, que aquest és un tema... interessant. Lameva –a l’alçada dels esdeveniments en què ens trobem– ésque el tema és polèmic, definitiu, divisor d’aigües, apassio-nant, quasi fanatitzant per als seus adeptes, estudiosos iexperts. Tant és així que, després de quatre anys de persistircom un tàvec a les orelles de les autoritats de la Facultat deCiències Econòmiques de la Universitat de Buenos Aires, vaigaconseguir un reconeixement molt semblant als objectius deldossier d’Urbared: que es reconegués al meu Programa d’In-vestigació sobre Moneda Social i Economia Solidària, l’estatusde Programa d’Investigació i Desenvolupament, donada laurgència del tema, donada la gravetat de la situació i (lliureinterpretació per la meva banda) la responsabilitat de lacomunitat acadèmica d’intervenir-hi. Per tant, assumeixoaquí com a responsabilitat la de transmetre als participantsdel diàleg la possibilitat de mirar el fenomen de les xarxesd’intercanvi a l’Amèrica Llatina en tota la seva complexitat; dereflexionar sobre els seus límits i possibilitats; d’indagarsobre els diferents contextos d’aparició i desenvolupament.En fi, més enllà de tot el que avui es veu (Què és el que es potveure? Xifres? Potencialitats improbables?), aquí es tracta demirar-les des de la perspectiva de la innovació que poden sig-nificar, si ho fem des de l’òptica de la moneda social –l’einad’intercanvi que desplaça els diners del centre– com a ele-ment desestructurant del paradigma dominant, com a nuclid’una revolució copernicana per a la qual potser no estàvempreparats...

La Xarxaargentinad’Intercanvi vapassar de 23membres a gairebé800.000 en 6anys.

45nexe - 16


46

La meva proposta és començar un diàleg a partir de lareflexió següent:

Actualment, al món hi ha milions de persones que conei-xen i practiquen experiències d’intercanvi compensat, és a dir,obtenen béns i serveis sense diners, entre aquests sistemeses troben els bancs de temps, l’intercanvi entre empreses, elssistemes de crèdit mutu com els LETS canadencs i les sevesvariants a diferents llocs del món, les experiències de mone-des locals com les “Hores” d’Ithaca (EUA) i les xarxes comu-nitàries d’intercanvi amb moneda social. Entre elles, la queactualment crida més l’atenció és l’experiència argentina de laXarxa d’Intercanvi que, en sis anys, va passar de 23 membresa quasi 800.000. Totes aquestes pràctiques estarien indicantuna forma –heterogènia i complexa– de “reinventar el mercat”sense que els diners en siguin el factor limitador. En els darrerstres anys, la difusió del “model argentí” a altres països sud-americans ha mostrat la possibilitat (i les dificultats) de trans-cendir del mer fet d’intercanvi a la construcció de noves formesde relacions socials de producció. L’obertura del camp “xarxesd’intercanvi” dintre l’“economia solidària” està en plena discus-sió, amb veus enfrontades, tal com acostuma a passar cadacop que l’ordre establert està amenaçat per nous vents.

“Reinventar el mercat?” o “Reinventar el capitalisme?”,hem escoltat alguna vegada.

Parlem-ne. D’això es tracta. Proposo que, en aquest espai,reflexionem sobre les qüestions següents:

Cap a on poden evolucionar els sistemes d’intercanvi com-pensat que han “descobert” una forma de pal·liar l’atur i l’ex-clusió?

Com es poden posar en comú els avantatges i les limita-cions de cada forma provada?

I, si anem més enllà, ¿com es poden generar propostes ins-pirades en experiències de ruptura de paradigma d’altres con-textos, com són el microcrèdit, el pressupost participatiu, elcomerç just, el consum ètic i un neocooperativisme que sem-bla voler emergir?

Pocs fets, algunes interpretacions: què són avuiles xarxes d’intercanvi?

Una de les expressions més clares de la crisi social actualen el pla econòmic és la desviació cap al circuit financer degrans quantitats de diners que surten definitivament del cir-cuit productiu, atesos els avantatges reproductius que pre-

No sols vivim enuna crisieconòmica,política i socialsense precedents;el mateix fenomencultural delsdiners està avuien entredit.

nexe - 16


senta el primer. Avui, tots els obstacles a les respostes possi-bles a la crisi inclouen o es funden en l’absència de diners:des del deute extern fins a la reestructuració del mercat detreball, des del consum intern com a font de violència i gene-ració d’inequitat, fins a la destrucció del medi ambient.

D’altra banda, a les darreres dues dècades han prosperatmúltiples experiències d’intercanvi compensat, entre les qualses troben els LETS, creats al Canadà per Michael Linton l’any1982, la moneda local d’Ithaca anomenada “hores”, dissenya-da i impulsada per Paul Glover a partir de 1992 i difosa a cen-tenars de localitats, i la Xarxa de l’Intercanvi, creada el 1995 al’Argentina i present avui a 11 països de l’Amèrica Llatina. Hiha centenars de milers de persones que coneixen i practiquenactualment diferents experiències amb moneda social.

Paradoxalment, governs i organismes internacionals conti-nuen donant l’esquena a aquesta realitat incontestable: no hiha sortida dins dels esquemes proposats per “pal·liar” la situa-ció. Els mecanismes de control financer han arribat al seu límitmàxim de flexibilitat. Els “microempresaris” no tindran maièxit, tampoc les Pime, perquè mai no tindran qui els compri elsseus productes i serveis... Falta l’element que tanca el circuitproductiu: els consumidors! Ens manquen els mitjans perquèaquells milions de productes possibles de produir i consumirarribin a destí! Cada micro o petita empresa que té “èxit” (!) dei-xa enfora moltes altres, perquè estan competint per la mateixaquantitat d’un circulant definitivament escàs i final!

Després d’aquestes interpretacions, fonamentades en altresque podreu trobar desenvolupades al treball Moneda social:Gattopardisme o ruptura de paradigma? (Primavera, 2001),vegem alguns fets de les darreres dues dècades:

1. A partir de 1982, al Canadà, Michael Linton desenvolupaels primers sistemes d’intercanvi compensat i crèdit mutu,anomenats LET’S (que significa SOM-HI! i no Local Exchange& Trading Systems, com s’ha difós); aquests s’expandeixen perdiferents continents i, segons Bowring, són els més nombrosos,amb més de 2.000 grups per tot el món. Actualment, Lintondesenvolupa un sistema altament tecnificat, molt econòmic ique elimina del tot la necessitat de controls centralitzats, i depagar royalties de qualsevol tipus, ja que es consideren un bépúblic, control d’eventuals fugues clientelístiques, atès que lainformació és d’actualització instantània. Una de les franges depoblació objectiu són els adults majors de 65 anys, al Japó,país que en aquests moments implanta més de 40 sistemesdiferents per fer-se càrrec de la crisi (Lietaer, 2001).

L’obertura delcamp “xarxesd’intercanvi” al’“economiasolidària” està enplena discussió.

47nexe - 16


48

2. A partir de 1992, Paul Glover, a Ithaca (NY, EUA) inau-gura la impressió de bitllets que anomena “hores” i desenca-dena un procés de conreu de monedes locals a diferentscentenars de municipis, sempre en processos autogestionatsper la comunitat. Actualment, Glover es dedica a desenvolu-par un sistema de salut, per focalitzar l’ús de la moneda locala una “transcendència” del seu invent (segons ell mateix) queva trobar el seu límit de creixement i poesia (“Time IS money”(“Temps ÉS diners”), “In Ithaca we trust” (“En Ithaca con-fiem”), en lloc de “En Déu confiem”, tal com fa el bitllet ame-ricà). Destí similar van tenir els tianguis mexicans amb elsseus bitllets “tlalocs” i “tequios”, que van tenir valor méssimbòlic i ritual que impacte econòmic i van desencadenar elque avui és el Moviment per a una Vida Digna i Sostenible.Els bancs de temps desenvolupats per Edgar Cahn (TimeDollar Institute) són de la mateixa època, han inspirat altresexperiències i avui es troben analitzant les possibilitats desuperar els colls d’ampolla amb què s’han trobat (comunica-ció al Grup de Treball sobre Moneda Social, abril 2001,http://www.money.socioeco.org).

3. Al maig de 1995, a Bernal, província de Buenos Aires,Carlos de Sanzo i Rubén Ravera creen el primer Club d’Inter-canvi, en el marc d’un programa ecologista d’autosuficiènciaregional, amb una vintena de persones que s’adhereixen a laidea. En un primer moment, la iniciativa va funcionar amb unsistema de comptes, similar al canadenc. Amb el creixement, esva adoptar un bo, anomenat “crèdit”, perquè es referia a la con-fiança proposada com a valor. Aquest primer va ser únic i des-prés descentralitzat, per promoure la replicació i autonomiadels grups. Es tractava d’una iniciativa de persones que s’or-ganitzaven exclusivament per “intercanviar”. L’obertura aaltres sectors socials es dóna el 1997, quan el Govern de la ciu-tat de Buenos Aires, a través de la seva Secretaria de PromocióSocial, dóna suport públicament a la iniciativa, que ja s’haviamultiplicat en diferents províncies del país i s’autoanomenaXarxa “Global” d’Intercanvi Solidari. Quatre anys més tard,gràcies al compromís i la participació de desenes de membresde la Xarxa que s’organitza i comprèn més de mil nodes (més omenys vinculats entre ells), la seva difusió arriba a altres paï-sos de la regió: Uruguai, Brasil, Colòmbia, Equador, Xile, Perú,Bolívia, Hondures, El Salvador, Nicaragua i Cuba.

Al Fòrum Social Mundial de Porto Alegre, el gener de 2001,l’experiència convoca més de tres-cents participants al tallerde “Reinvenció del mercat” i grups d’intercanvi de diferents

Les xarxesd’intercanvi sóntan sols unaadaptació a lacrisi o contenen lallavor d’unatransformaciósocial mésprofunda?

nexe - 16


regions es reuneixen en la flamant Xarxa Global de Socioeco-nomia Solidària, que apunta a articular aliats de diferentsmoviments socials en la resistència a la globalització i supe-ració del model neoliberal. A l’Argentina, amb el suport delgovern nacional, s’estimen en 800.000 els participants arreudel país, alhora que es polaritzen dues tendències claramentdiferenciades: una Xarxa “Global” d’Intercanvi, que promouun sistema centralitzador de replicació anomenat “franquíciasocial” i intenta construir la seva legitimitat sobre la base dela distribució de les quantitats de moneda social necessàriesper posar en marxa “actes socials emprenedors” (petits i nom-brosos o a escala “mega”), i una Xarxa d’Intercanvi “Solidari”,que apunta a créixer més lentament, respectant els criterisinicials de transparència i equitat en l’emissió/distribució dela moneda social. Actualment, una quantitat no determinadaperò significativa de grups, principalment a l’interior del país,continua aliena a aquesta polarització i, en la pràctica, res-tringeix els seus intercanvis a l’àmbit local o fa servir dife-rents “monedes socials”, segons l’acceptació del mercatd’intercanvi. A partir de març del 2001, comencen a observar-se dins del conurbà de Buenos Aires dos nous fenòmens: apa-reixen altres “franquícies”, que defensen els seus drets arepetir el que va fer el grup fundador, i com a tendència opo-sada, més anàrquica i rebel, sorgeixen els anomenats “nodesfantasmes” (que apareixen i desapareixen...), possible reaccióa una temptativa de control i normativització excessives,massa semblants a les xarxes que diuen negar; potser provo-cades per una velocitat de creixement massa alta, que semblaobstaculitzar el projecte polític de construcció de ciutadania...

Clubs d’intercanvi, “prossumidors”, nodes, regions i zones,franquícies socials, impulsors, xarxa d’intercanvi, xarxa “glo-bal” d’intercanvi, xarxa d’intercanvi “solidari”, “nodes fantas-mes”: noves paraules? Noves pràctiques socials? Reinvenciódel mercat? Reinvenció del capitalisme? O...?

Altres interpretacions: revisitant el fenomen delsdiners

No sols vivim en una crisi econòmica, política i social sen-se precedents. El mateix fenomen cultural dels diners estàavui en entredit. Diverses preguntes acudeixen per si soles iinterpel·len el nostre sentit comú: Què diuen els economistes?Què diuen els filòsofs? Què diuen els polítics? Nosaltres afegi-ríem: Què fa la gent?

Tenim cinc milanys deparadigma del’escassesainstal·lats al cap i ja no podem“veure”abundància, sinóescassetatpermanent.

49nexe - 16


50

Abans de començar aquest breu viatge per diferents inter-pretacions sobre els diners, cal reconèixer que –des de laperspectiva construccionista social aquí adoptada– sempre hipot haver molts objectes en un únic objecte: tot depèn de l’ob-servador, dels seus interessos, del seu marc teòric, però tam-bé dels seus valors, de la seva ideologia i del seu projecte.Com s’ha dit per aquí: en tot sempre el color és del cristall ambquè es mira...

Per això, si volem furgar en el terreny de les interpretacionspossibles avui dia al voltant de la Xarxa d’Intercanvi a l’Ar-gentina –acordant que sempre hi ha més d’un objecte a cadaobjecte–, podem proposar algunes interpretacions com lessegüents:

Al principi, a començaments de l’any 1995, hi va haver unagran dosi d’imaginació i voluntarisme d’un petit grup de per-sones, associades a la necessitat de respondre a una situaciód’emergència, que començava a provocar la caiguda del con-sum d’alguns sectors de classe mitjana baixa, els anomenats“nous pobres”. Aquesta etapa va originar diversos mites fun-dacionals, entre els quals hi havia les “pautes d’èxit”, les “tra-dicions” o els “12 principis” definits pel grup fundador,interpretacions que tot sovint tenien forma de prescripcions oaxiomes d’un ingenu pensament únic. Possiblement peraquest motiu van causar una gran impressió en el sentitcomú de moltes persones excloses del mercat formal, que vanveure en la iniciativa una forma senzilla de pal·liar la crisi(potser la gran majoria). Altres, militants nostàlgics, dotatspotser de menys necessitats i més imaginació, van anar mésenllà i hi van veure l’embrió d’una transformació de les rela-cions de producció, capaç de generar una transformació deles relacions socials. Per a molts altres, és probable, també vaser l’èmul nacional d’un “gran negoci”, similar al de les xar-xes de venda directa i màrqueting de multinivell, contem-porànies dels primers clubs d’intercanvi... Quina importànciaté si avui són gairebé un milió de persones que la practiquen?No obstant això, valdria la pena aprofundir en alguns fets pocconeguts –que el resultat quantitatiu impactant pot ocultar–si volem comprendre la fisiologia i els destins indomables d’u-na xarxa que sembla créixer sense amos i sense direcció, ique resisteix permanentment les temptatives d’imposar“ordre” de diferents grups d’interès. D’aquesta etapa, creati-vament interpretats per cadascun dels grups, en sobreviuenprincipalment els dotze “principis” de la xarxa de l’intercanvi,que unifiquen allò que els membres consideren “essencial”del moviment.

La paradoxa deltercer mil·lenni ésque, mentre lapoblació total vaaugmentar, avuical només eltreball del 2% dela humanitat permantenir-lafuncionant... sivolem que siguiaixí!

nexe - 16


Principis de la Xarxa Global d’Intercanvi

1. La nostra realització com a éssers humans no necessitaestar condicionada pels diners.

2. No busquem promoure articles o serveis, sinó ajudar-nos mútuament a aconseguir un sentit de vida superior, permitjà del treball, la comprensió i l’intercanvi just.

3. Sostenim que és possible reemplaçar la competènciaestèril, el lucre i l’especulació per la reciprocitat entre les per-sones.

4. Creiem que els nostres actes, productes i serveis podenrespondre a normes ètiques i ecològiques abans que als dic-tats del mercat, el consumisme i la recerca de benefici a curttermini.

5. Els únics requisits per ser membre de la Xarxa Globald’Intercanvi són: assistir a les reunions dels grups, capacitar-se i ser productor i consumidor de béns, serveis i sabers, enel marc de les recomanacions dels cercles de qualitat i auto-ajuda.

6. Sostenim que cada membre és l’únic responsable delsseus actes, productes i serveis.

7. Considerem que pertànyer a un grup no implica cap vin-cle de dependència, ja que la participació individual és lliurei estesa a tots els grups de la Xarxa.

8. Sostenim que no és necessari que els grups s’organitzinformalment, de manera estable, ja que el caràcter de Xarxaimplica la rotació permanent de rols i funcions.

9. Creiem que és possible combinar l’autonomia dels grupsen la gestió dels seus assumptes interns amb la vigència delsprincipis fonamentals que els donen pertinença a la Xarxa.

10. Recomanem que els integrants no protegim, patrocinemo donem suport financer a una causa aliena a la Xarxa, per nodesviar-nos dels objectius fonamentals que ens uneixen.

11. Sostenim que el millor exemple és la nostra conductaen l’àmbit de la Xarxa i en la nostra vida privada. Guardemconfidencialitat sobre els assumptes privats i prudència en eltractament públic dels temes de la Xarxa que afectin el seucreixement.

12. Creiem profundament en una idea de progrés com aconseqüència del benestar sostenible del major nombre depersones del conjunt de les societats.

Actualment, dins del marc del Programa d’AlfabetitzacióEconòmica de la Xarxa Llatinoamericana de SocioeconomiaSolidària, s’ha proposat un 13è principi que afecta algunespràctiques tradicionals, com les que es refereixen al paga-

L’economiamoderna es veucom una manerade distribuir oadministrar elsrecursos escassosa través delmecanismeindividual ipersonal de lacobdícia.

51nexe - 16


52

ment, en moneda social, de les activitats de coordinació delsnodes i de les activitats de capacitació. Aquest principi, polè-mic a l’interior de la Xarxa i no gens trivial, inspirat en lanecessitat de no-gratuïtat de les pràctiques socials per gene-rar equitat en la distribució del poder i sostenibilitat del pro-cés de desenvolupament econòmic, sosté que:

13. En l’economia solidària, no es perd res, no es regalares: tot es recicla, tot es valora, tot es distribueix per igual.

A les acaballes de 1998, en el si d’alguns grups de reflexió,a partir de la trobada amb moviments d’economia popular isolidària, es comença a mirar el fenomen del “crèdit” –finsaleshores anomenat religiosament “no-diners”– com a relle-vant en la resignificació de les pràctiques d’intercanvi. Apa-reix el concepte de moneda social (Primavera, 1999), encontrast amb les monedes “paral·leles”, “locals”, “comple-mentàries”... El text d’Ernesto Sábato que tot seguit repro-duïm mostra com és més fàcil desconstruir el mite dels diners–aquella promesa absurda– des de la literatura que des de l’e-conomia:

(...) “El silenci i la soledat tenien aquella impressionantvigència que tenen sempre de nit al barri dels bancs. Barri moltmés silenciós i solitari, de nit, que qualsevol altre; probable-ment per contrast, per la violenta activitat d’aquells carrersdurant el dia, pel soroll, la inenarrable confusió, l’embull, laimmensa multitud que s’hi agita durant les hores d’oficina.

Però també, quasi amb certesa, per la soledat sagrada queregna en aquells llocs quan els Diners descansen. En elmoment en què els darrers treballadors i gerents s’han retirat,quan s’ha acabat aquella tasca esgotadora i sense cap ni peusen què un pobre diable que guanya cinc pesos al mes en moucada dia cinc milions, en què veritables multituds dipositenamb infinites preocupacions trossos de paper amb propietatsmàgiques que altres multituds retiren d’altres finestretes ambprecaucions inverses.

Procés fantasmagòric i màgic, encara que ells, els creients,es creguin persones realistes i pràctiques, accepten aquellpaperot brut, on amb molta atenció es pot desxifrar una espè-cie de promesa absurda en virtut de la qual un senyor que nitan sols firma amb la seva pròpia mà, es compromet, en nomde l’estat, a donar no sé què al creient a canvi del paperot.

I el més curiós és que aquest individu en té prou amb la pro-mesa, perquè ningú, que jo sàpiga, ha reclamat mai que escompleixi el compromís; i, encara més sorprenent, en lloc d’a-

Per què no pensard’utilitzar lamoneda socialcom a forma perdesenvoluparnoves pràctiquessocials que doninpoder als exclososdel mercat detreball a fi debastir el procés deconstrucció d’unnou contractesocial?

nexe - 16


2 «La paraula inter-

canvi té una història,

té un significat, i la

gent de seguida pensa

a intercanviar allò que

ja té; no pensa a pro-

duir, créixer, inventar,

crear... Un segon obs-

tacle és que la gent

veu l’escassesa. La

gent no veu abundàn-

cia, i aleshores no veu

què ha d’intercanviar.

La gent no veu què pot

fer, què pot inventar,

com es pot desenvolu-

par i desplegar...

Aquest és un obstacle

molt important. I aquí

hi ha un tema interes-

sant de relacionar

amb una altra cosa

que abans hem

esmentat: qui és l’ene-

mic? L’enemic no és el

xip que va treure la

gent de les fàbriques i

que va acabar amb la

feina i l’ocupació. L’e-

nemic no és el xip que

va canviar la tecnolo-

gia. L’enemic invisible

és el que està aquí

dins (del cap), és el xip

mental, el que ens fa

veure les coses de

determinada manera i

no ens deixa veure-les

diferent...» (Primavera,

1998: Unicornios:...).

quells papers bruts, se li lliura generalment un paper més net,però encara més esbojarrat, on un altre senyor promet que, acanvi d’aquell paper, se li lliurarà al creient una quantitat delsesmentats paperots bruts; quelcom similar a una bogeria alquadrat.

I tot en representació d’Alguna Cosa que mai no ha vist nin-gú i que, diuen, resta dipositada en Algun Lloc, sobretot alsEstats Units, en mines d’acer. I que tota aquella història éscosa de religió, ho indiquen en primer terme paraules com crè-dit i fiduciari.”

Però és el diàleg amb altres experiències mundials, produïtdes de l’interior de la Xarxa Llatinoamericana de Socioecono-mia Solidària, el que porta a la trobada d’altres pensadorsherètics que, des de la mateixa economia, comencen a plan-tejar la cruïlla epistemològica en què aquella disciplina es tro-ba i el seu impacte en les possibilitats de redistribuir lariquesa d’una altra forma en aquesta etapa del capitalismeavançat. Al gener de 2001, al Fòrum Social Mundial de PortoAlegre, es planteja el paradigma de l’escassesa en la qual vapensar-se tota l’economia clàssica com un obstacle fonamen-tal a superar per a la construcció d’aquell “altre món possi-ble”.

Del pensament de Bernard Lietaer (2001) n’extraiem la ins-piració, ja intuïda en la nostra producció de 1998: “Unicornis:entre la utopia i la responsabilitat social”2, dels diners de curslegal com a responsables definitius de l’existència de des-igualtats socials impossibles de corregir en el sistema vigent.Aquest economista belga, de nodrida i variada experiènciaprofessional i acadèmica, va treballar al banc central del seupaís, va participar en el primer projecte de moneda europeaúnica (ECU), va exercir de president dels sistema de paga-ment electrònic de Bèlgica, va desenvolupar tecnologies per aempreses multinacionals per ser utilitzades en ambients demúltiples monedes, i encara més, va actuar en països en viesde desenvolupament en projectes destinats a millorar els seusestalvis i inversions i va ensenyar finances internacionals a laUniversitat de Lovaina. Actualment és professor visitant delCentre de Desenvolupament Sostenible de la Universitat deCalifòrnia a Berkeley. Al seu setè llibre El futur dels diners:creant nova riquesa, treball i un món més savi, desenvolupauna argumentació original sobre com va ser possible que pas-sés el que va passar amb l’economia que –se suposa– haviad’ajudar a posar ordre a la casa... Per ell, el disseny del siste-ma monetari és, en realitat, l’arrel de moltes de les coses que

53nexe - 16


54

passen o no passen actualment a la societat: “els diners sóncom un anell metàl·lic que ens hem col·locat al nas: ens hemoblidat que nosaltres vam ser els qui el vam dissenyar i ara ellens està portant al voltant del món. Ja és hora d’imaginar-seon volem anar; si volem anar cap a la sostenibilitat i la comu-nitat, hem de dissenyar un sistema monetari que ens acosti aaquest punt”.

La raó per la qual tot això podria haver passat hauria estatuna primera etapa civilitzatòria en la qual l’ésser humà vaviure al paradigma de l’abundància de la Gran Mare Terra,tota poderosa, tota generosa amb els seus fills: els caçadors irecol·lectors gaudien dels recursos en cada espai i, si s’esgo-taven, canviaven d’espai. Amb la revolució agrícola, l’ús de laroda i del foc, es va començar a reprimir el paradigma de l’a-bundància, la competició i la voracitat van donar pas a la con-ducta humana normal i la por a l’escassesa la va alimentardefinitivament...

Així doncs, tindríem cinc mil anys de paradigma de l’es-cassesa instal·lats als caps i a les pràctiques de totes les cul-tures que van estar en contacte amb la primera que vacanviar i que ja no podem “veure” abundància, sinó escasse-tat permanentment. La paradoxa del tercer mil·lenni és que,mentre la població total ha augmentat, avui fa falta només eltreball del 2% de la humanitat per mantenir-la funcionant...si volem que sigui així! La teoria de fons a què Lietaer recorreés la psicologia col·lectiva de Carl Gustav Jung, per a qui larepressió d’un arquetip provoca la manifestació de les sevesombres. Quan l’arquetip Sobirà es reprimeix, en lloc seu apa-reixen les seves ombres complementàries: el Tirà i el Covard,que mostren la impossibilitat d’exercir una i la por d’aparèi-xer com l’altre! Passa el mateix amb l’arquetip de la GranMare, que reprimit s’expressa en les seves ombres, cosa queexplica perfectament que un mestre d’escola escocès anome-nat Adam Smith observés molta cobdícia i por a l’escassesa alvoltant seu i assumís que així era com les societats “civilitza-des” operaven... Així va crear l’economia moderna, que es veudes d’aquell enfocament com una manera de distribuir oadministrar els recursos escassos, a través del mecanismeindividual i personal de la cobdícia...

Des de l’experiència de la xarxa d’intercanvi, després de sisanys de pràctiques en què centenars de milers de personescomencen a canviar les seves relacions socials a partir de l’úsd’una forma particular d’intercanvi sense diners, és pràctica-ment inevitable preguntar-nos mirant el futur: Per què nopensar de fer servir la moneda social com a forma de desen-

No es tracta detornar al’intercanviprimitiu, sinód’una conquestade les novestecnologies aliadaa unareinterpretació delfenomen socialdels diners.

nexe - 16


volupar noves pràctiques socials que donin poder als exclososdel mercat de treball per bastir el procés de construcció d’unnou contracte social?

És així com, de la mà de Sábato, Lietaer, Tavernier i tantsaltres aliats que hem descobert en els darrers temps, ens ani-mem a postular la moneda social com una nova revoluciócopernicana, un moviment de recuperació del paradigma del’abundància, a partir d’una ruptura del paradigma vigent.

No es tracta, doncs, com s’entén a primera vista quan s’a-nomena la Xarxa de l’Intercanvi, d’una tornada a l’intercanviprimitiu, sinó d’una conquesta de les noves tecnologies alia-da a una reinterpretació del fenomen social dels diners. Querequereix una societat civil forta i organitzada per implantar-los, alhora que un estat promotor i un sector empresarial quedeixi de ser especulatiu i torni a ser emprenedor!

Responsabilitats: com fer possible el que és impro-bable

Sabem que, sovint, l’acte de tan sols anomenar una idea ladesnaturalitza. Per això, abans dèiem, els principis de la Xar-xa són més aviat idees–força, fars i balisses per inspirar unaconducta ètica, abans que normes fixes de regulació de l’ac-tivitat econòmica dels seus membres. Malgrat això, podemconsiderar que les pràctiques socials que donen vida aaquests principis es van crear durant aquests sis anys d’in-tercanvi, polèmiques i dissensions sempre obertes.

Potser els dotze principis i l’ús dels bons de canvi –els “crè-dits”– són l’única cosa veritablement comuna a tots els nodesde la Xarxa i a tots els prossumidors d’una gran territoriali-tat, allò que caracteritza i dóna pertinença a qualsevol “pros-sumidor”. Tota la resta és més o menys lliure i variable al’interior de la Xarxa, per molt que pesi a aquells que volen“normativitzar-la” en qualsevol sentit. Si gran part de les xar-xes que existeixen en l’actualitat són semixarxes de piràmi-des, això no passa a la Xarxa Global d’Intercanvi: per algunaraó el seu caràcter de xarxa s’ha mantingut al llarg del temps,potser, fins s’estigui perfeccionant. El temps ho dirà. Hi hasubjectivitats i diferències de context, de necessitats, de pos-sibilitats. Hi ha “consensos” que es construeixen en les reu-nions de “coordinadors” i “dissensions” que es produeixen enles pràctiques d’intercanvi dels prossumidors, que recorden elprincipi 6: “Sostenim que cada membre és l’únic responsabledels seus actes, productes i serveis”. Hi ha tensions que es

Hem d’entendre elfutur com unapossibilitat de serconstruït tots elsdies i per tots, ensentit invers alcorrent dominantimpulsat pelcapitalisme, desde dins delcapitalisme.

55nexe - 16


56

“resolen”, per seguir produint/consumint, és a dir, “prossu-mint”... i unes altres que no es resolen perquè no tenen res aveure amb prossumir, sinó amb prendre el poder (de què?) aalgú altre per reproduir-lo després de nou.

Del que no hi ha dubte és que el poder està on ha d’estar:en la gent que fa les coses en el marc dels principis de crei-xement del conjunt i la solidaritat. Quan algú “reinventa elcapitalisme”, perquè crea un “banc central” o acumula 5.000o 30.000 crèdits, si el projecte d’economia solidària està clarper als participants, és evident que és el mateix grup qui“sanciona” aquestes pràctiques. De la mateixa manera com aun projecte de concentració del poder segueix la concentració dela riquesa, o com a mínim la seva distribució de clients. La Xar-xa d’Intercanvi és, sens dubte, un moviment transgressor tam-bé per això: abans o després els organitzadors de cops d’estat esqueden parlant sols a la plaça... Els cacics (a vegades les cacics)locals que volen imposar les seves regles de dominació per ladominació (i no per al bé comú) despleguen el seu joc de dife-rents formes: més o menys ètiques, com a tot arreu.

No és menys cert que, de vegades, es reprodueix el joc delsistema que es vol superar, en general amb bones intencions.Carismes i fonamentalismes inclosos, l’evolució continua a larecerca d’un lloc de nova legitimitat, de construcció de novesidentitats, d’una militància social que intenta sortir del poli-tiquerisme, de vegades groller, de cert tercer sector icomençar a fer política des d’allò que és la xarxa d’intercan-vi: aturats i subocupats, exclosos, des de sempre o des de fapoc, vells pobres o nous pobres, un quart sector resistent a lainstitucionalització...

Com que el moment és de recerca i de construcció, desd’un node pilot que va néixer amb vocació d’explorar els mar-ges per trobar noves respostes proactives (i no sols reactives,com ho són la gran part de les iniciatives en contra d’algunacosa/algú) es va posar en marxa un Programa de Capacitacióque intenta:

– Treballar explícitament el tema del poder com a joc; – Redefinir els conceptes de solidaritat, capacitat emprene-

dora i responsabilitat social a l’interior de la Xarxa.Al primer abordatge, s’empra la teoria triàdica del poder (De

Gregori, 1994) que es posa en pràctica en un Programa deCapacitació, destinat principalment a conduir la dinàmica degrup cap a nivells millors de protagonisme individual i inte-gració en la diferència, entre els participants.

En el segon enfocament, es parteix de l’obra de FernandoFlores (1996), que proposa desenvolupar un lideratge que

Hem d’inspirar-nos en Grameen,Porto Alegre iBernal i començara buscar novesestratègies queens permetincombinarparticipacióciutadana,microcrèdit imoneda social.

nexe - 16


combini alhora la solidaritat, la capacitat emprenedora i l’ac-ció democràtica, com a responsabilitat envers l’altre. Aqueststermes han adquirit una nova significació per a nosaltres, entermes de conductes concretes, per a la seva aplicació en elPrograma de Capacitació que s’està implantant en diversospaïsos amb el nom de Programa d’alfabetització econòmica del’adult:

– Ser solidari vol dir –en la pràctica– consumir cada mes lamateixa quantitat que es produeix o una mica més, però noestalviar (especialment atent a la teoria de Silvio Gesell).

– Ser emprenedor vol dir incrementar progressivament laproducció/consum personal per a/des de la Xarxa Globald’Intercanvi, reemplaçant els productes consumits en el mer-cat formal pels productes de la Xarxa.

– Ser políticament responsable vol dir jugar un rol actiu enel desenvolupament de la xarxa o del node a què es pertany,contribuint amb algunes hores de feina setmanal per al bécomú, en accions concertades amb la resta.

Aquestes són algunes de les idees-força que es treballendes del Programa d’Alfabetització Econòmica:

– L’intercanvi com a possibilitat de reinventar la vida en elmateix acte de reinventar el mercat, a partir de la construc-ció de nous vincles socials des de l’interior dels grups petits.

– El bo d’intercanvi emprat a l’interior de la Xarxa –els dife-rents “crèdits” de les regions o clubs– com una nova monedasocial emesa i controlada pels mateixos usuaris, sense elmecanisme “d’interès bancari” que caracteritza la monedaantisocial, que s’acumula i es concentra allà on ja existeix.

– La tecnologia punta com a possible aliada en el procés dedesenvolupament personal, de grup i social impulsat des dela Xarxa, a partir de la resignificació del xip “amic” en contradel xip “enemic”, vist des de la seva responsabilitat per a lareconfiguració del món laboral, de la tecnologia que eliminal’ésser humà del circuit de l’economia formal.

– Els models mentals (creences i prejudicis) que impedei-xen veure abundància on sempre s’ha vist l’escassetat, enuna nova caracterització del “xip (mental) enemic”.

– El futur com a possibilitat de ser construït tots els dies iper tots, en sentit invers al corrent dominant impulsat pelcapitalisme, des de dins del capitalisme: la recerca d’un nourol per a les classes mitjanes, en particular per als “nouspobres” que engreixen les files del nou món del (no) treball il’horror econòmic, però també per a l’Estat i per a les empre-

Podemredissenyar unapolíticaeconòmica ètica iecològica,compatible ambles financessolidàries, elcomerç just i elconsum ètic.

57nexe - 16


58

ses, en fi, per a tots aquells actors socials que estiguin avorritsamb el joc que estem jugant i vulguin assajar... un altre joc!

Més enllà d’aquesta empresa de caràcter immediat, en larecerca de categories teòriques que donin compte d’altresracionalitats, d’una altra comprensió de la lògica de la com-plexitat, hem trobat que l’evolució de la xarxa s’assembla mésa allò que està fora de “control”, com proposa Kelly(1994,1998) i les seves Nou Lleis de Déu –l’únic que del NoRes va crear-ho Tot– que ens van permetre una nova miradasobre els fenòmens observats a l’interior de la xarxa. Aques-tes “lleis” poden ser, aleshores, emprades no només per com-prendre els successos, sinó, i sobretot, per dissenyar novesformes d’interacció, que reemplacin models enginyerils i new-tonians, que provem amb esforç i neguit, en el món vivent isocial. (Primavera, 2000: Política social, imaginació i coratge)

Tal com hem anticipat a l’inici d’aquestes reflexions, com-prendre l’emergència d’esdeveniments improbables, comforen el primer banc que va prestar diners als pobres (i quesegueix recuperant el 100% dels préstecs), el primer municipique va creure en la possibilitat de participació directa delsciutadans en la decisió dels destins dels seus fons, així comel primer grup de persones que es va organitzar per millorarla seva qualitat de vida, d’amagat del mercat formal, és unatasca difícil i infinita si només es vol reconstruir la Història...Però si les explicacions serveixen per a alguna cosa –i aques-ta és la tradició occidental a la qual pertanyem– optem percreure que algú va imaginar un futur improbable com a possi-ble, va posar fil a l’agulla i el va començar a fer! En el camí hihavia esculls de tot tipus, finalment, el paradigma dominantno deixa pensar qualsevol cosa i encara menys fer-les... Peròun cop es van aconseguir certa massa crítica i visibilitat, mol-tes altres coses van començar a ser possibles. Al cap i a la fi,a ningú no li agrada estar absent de la foto del final de festa!

I, encara més, la dimensió de la tragèdia contemporània,on tot se sap a l’instant i es conviu cada dia amb el risc d’uncontinent sencer condemnat a la desaparició; la manca d’i-maginació d’una política que, cada cop més, apareix com uncaníbal en comptes d’aconseguir produir quelcom tan simplecom el bé públic; la manca de responsabilitat de la veïna delcinquè quan gairebé no tenim per mantenir la pròpia respon-sabilitat no poden ser res més que una invitació, terminal,per creure que el món és un de sol, que un altre món és possi-ble i que tots som responsables de tots. Que ens hem d’inspi-rar en Grameen, Porto Alegre i Bernal i començar a buscarnoves estratègies que ens permetin combinar participació

nexe - 16


ciutadana, microcrèdit i moneda social per fer volar la imagi-nació i el coratge que tenim per encarregar-nos de construir unpresent i un futur dignes d’allò que tenim i podem compartir.

Què més podrem fer? Cap a on estem anant? De quinesaltres experiències podrem beneficiar-nos i quines no conei-xem encara?

Corren vents de sinergia: en una trobada amb grups detreball en economia solidària, el juny de 2001, a Findhorn(Escòcia), col·legues de Brasil, Argentina, Senegal, Índia, Fili-pines, Xile, Canadà i Bèlgica, provinents de les àrees de Donai Economia, Moneda Social, Finances Solidàries, ComerçJust, Consum Ètic i Política Econòmica, vam produir tres ide-es-força que volem compartir amb els lectors, encara quenomés sigui per provocar la discussió sobre el nostre opti-misme. Però si és possible, per convidar nous aliats que sesumin a aquesta dinàmica que vol seguir construint un mónresponsable, plural i solidari:

1. Podem construir un nou paradigma per superar el neo-liberalisme vinculant dona i economia, per tal de produirabundància sostenible i eliminar l’escassetat.

2. Sistemes d’intercanvi no monetari, com per exemple elsbancs de temps, crèdit mutu, monedes locals i els diferentstipus de moneda social són la nova moneda que crearà lescondicions per portar aquest paradigma a la pràctica.

3. Podem redissenyar una política econòmica ètica i ecolò-gica, compatible amb les finances solidàries, un comerç just iel consum ètic de manera que es creïn noves relacions entrel’Estat, el mercat i la societat civil.

Si, i només si, ens creiem responsables del tot, és probableque tinguem imaginació per crear noves estratègies i coratge perconstruir els ponts que necessitem per deixar enrere les mar-ques d’un paradigma que ens va fer creure, durant massatemps, que la riquesa era per a uns pocs i l’escassesa per amolts.

Hem de buscarnoves estratègiesque ens permetincombinarparticipacióciutadana,microcrèdit imoneda social.

59nexe - 16


60 nexe - 16

Gendarme indecís davant d’un lladre vestit de gendarme

a renda bàsica ha recorregut a la nostra nació molt ràpi-dament el camí que va del desconeixement a una certa popu-larització. Fent una mirada al passat immediat, costa decreure que només fa 4 anys es va crear l’associació XarxaRenda Bàsica (XRB); que aquell 2001 fos l’any de la discussióentre membres de la XRB i els diputats, llavors, d’ICV, JoséLuis López Bulla, i d’ERC, Carme Porta; que el maig de 2002el plenari del Parlament de Catalunya discutís una propostade llei sobre la renda bàsica presentada per ERC-ICV; que elsetembre d’aquell mateix any, la XRB fos reconeguda a Gine-bra com a secció oficial de la Basic Income European Network(BIEN), en el seu 9è Congrés; que a finals de 2003 en el pro-grama del tripartit que ara governa la Generalitat de Cata-

1: Aquest escrit, amb

uns pocs canvis i algu-

na actualització, va ser

publicat el mes de

febrer de 2005 a la

Revista del Consell de

Treball Econòmic i

Social, organisme asse-

sor del Govern de la

Generalitat de Catalu-

nya (http://www.ctes-

cat.net).

Filosofia i economia de la rendabàsica de ciutadania1

Jordi Arcarons i Daniel Raventós

61nexe - 16

L

62

lunya, es recollís en l’apartat 5.5: “Redefinir la Renda Mínimad’Inserció tendint que esdevingui una renda bàsica de ciuta-dania tot estudiant les diferents propostes d’implantació pro-gressiva”; que quasi finalitzant l’any 2004 es fes una reunióals locals del Parlament de la nació catalana entre algunsmembres de la XRB amb tres consellers i quatre alts càrrecsdel Govern de la Generalitat de Catalunya per tal d’explicarun projecte de finançament de la renda bàsica que els pri-mers havien acabat de realitzar; que el 24 de gener de 2005ERC presentés al Parlament espanyol un projecte de llei reto-cat2, però en essència el mateix que el debatut al Parlamentcatalà el maig de 2002. Francament, insistim, costa creureque en aquests quatre anys la renda bàsica hagi passat de seruna proposta gairebé desconeguda del tot a formar part delprograma de l’actual Govern de la Generalitat (de forma moltsuau, d’acord) i de l’activitat parlamentària d’alguns partits3.

Al marge d’altres factors, si una explicació cal buscar d’a-quest pas del desconeixement a una certa popularització, ésl’indiscutible atractiu de la proposta.

L’atracció de la proposta de la renda bàsica

Potser aquesta pregunta no la respondrien igual els seuspartidaris més decidits. En la nostra associació, la Xarxa Ren-da Bàsica, es poden trobar ferms defensors de la renda bàsicaper raons força diferents i amb maneres de concretar-la tambémolt dispars. I aquesta és una de les seves grans virtuts. Hi haqui a aquesta virtut l’ha anomenada l’“ecumenisme” de la ren-da bàsica. Abans de passar a contestar directament la pre-gunta sobre el gran atractiu de la renda bàsica, primerrecordarem què s’entén per renda bàsica. Una definició a bas-tament repetida diu així: “un ingrés pagat per l’estat a cadamembre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si novol treballar de forma remunerada, sense prendre en consi-deració si és ric o pobre o, dit d’una altra forma, indepen-dentment de quines puguin ser les altres possibles fonts derenda que pugui tenir, i sense importar amb qui convisqui”4.Com que ha estat explicada en molts llocs amb força detall,ens abstindrem aquest cop de fer-ho5 i passarem directamenta contestar la pregunta que encapçala aquest paràgraf.

Oferirem dues raons que ens semblen especialmentpotents: 1) Perquè la renda bàsica no és solament una pro-posta contra la pobresa sinó que incrementaria la llibertat de

2: Aquesta proposició

de llei es pot llegir a

http://www.nodo50.org

/redrentabasica/index.

php.

3: Que alguns activis-

tes i teòrics d’esquer-

res, notablement

destacats per la seva

hostilitat a la RB fa no

gaires anys, considerin

avui que és una pro-

posta a considerar,

també és (gratament)

sorprenent. No cal dir

que hi ha encara

alguns activistes i

(més o menys) teòrics

d’esquerres que tenen

unes prevencions con-

tra la RB que, sincera-

ment, recorda més,

vistos els arguments

emprats, la defensa

dogmàtica de no sé

sap què que no pas un

sincer i clar debat

substantiu.

nexe - 16

Filosofia i economia de la renda bàsica de ciutadania

4: És la definició

emprada a

RAVENTÓS, D.

(coord.), La Renta

Básica. (Por una ciuda-

danía más libre, más

igualitaria y más fra-

terna), Barcelona,

Ariel, 2001, i també,

tot i que una mica

diferent, a VAN

PARIJS, P., Real Free-

dom for All. What (if

anything) can Justify

Capitalism? Oxford,

Oxford University

Press, 1995.

5: En català, per

exemple, es pot trobar

a RAVENTÓS, D., “La

Renda Bàsica i la lli-

bertat com a no-domi-

nació”, Diàlegs, núm.

18, 2002.

bona part de la ciutadania; i 2) Perquè la democràcia es veu-ria àmpliament reforçada.

Augmentaria la llibertat de bona part de la ciutadaniaSi la renda bàsica fos solament una proposta contra la

pobresa, creiem que ja tindria força aval. Però la renda bàsicaincrementaria també la llibertat de bona part de la ciutadania.De quina manera i per què la Renda Bàsica incrementaria lallibertat de bona part de la ciutadania? Per quatre raonsalmenys, apuntades de forma esquemàtica.

1. En primer lloc, permetria al grup de vulnerabilitat6 for-mat per bona part dels treballadors assalariats guanyar enpoder de negociació davant dels empresaris (en altres parau-les: tindrien un poder contractual molt més fort que ara).Aquest augment del poder de negociació es traduiria, és clar,en un augment de la llibertat com a no dominació (o republi-cana) en limitar, per l’existència mateixa de la renda bàsica,les possibilitats d’interferències arbitràries per part de l’em-presari o dels seus representants.

2. Per raons molt similars, la renda bàsica també augmen-taria la capacitat de resistència de molts joves amb contrac-tes precaris. Si d’alguna cosa estem fermament convençuts ésd’aquesta: la renda bàsica permetria fer front a les arbitrarie-tats i condicions laborals tan precàries que avui molts joveses veuen obligats a acceptar.

3) En tercer lloc, la renda bàsica augmentaria la capacitatde resistència d’aquest immens grup de vulnerabilitat formatper les dones. Per raons familiars i d’amistat, els dos signantsd’aquest article tenim la sort de conèixer un bon grapat deveteranes i brillants feministes catalanes i hem de dir que, enun primer moment, es miraven de reüll la proposta per larecança que la renda bàsica pogués fer retornar a la llar mol-tes dones que abandonarien el treball remunerat. Però a laque hi han treballat a fons, aquestes mateixes feministes hanreconegut que la renda bàsica tindria molts més avantatgesper al conjunt de les dones que no pas inconvenients. Unagran part de dones depenen econòmicament dels seus marits,pares o companys sentimentals. La possibilitat de tenir unacerta independència econòmica (en tot cas molt més gran queara), a un bon nombre de dones els permetria també l’allun-yament d’interferències arbitràries per part dels seus marits,amants o companys sentimentals. Amb aquesta asseveració,no afirmem ni molt menys que, amb la renda bàsica, els pro-blemes relacionats amb la desigualtat de sexe i amb la divisiósexual del treball quedarien abolits. El que s’afirma és que,

La renda bàsicaaugmentaria elpoder contractualdels assalariatsdavant delsempresaris.

63nexe - 16


64

ceteris paribus, una bona porció de dones tindria unes possi-bilitats molt més grans que ara per poder contrarestar lesinterferències arbitràries relacionades amb la dependènciaeconòmica de persones de l’altre sexe.

4. En quart i darrer lloc, el gran grup de vulnerabilitat querepresenten els pobres veuria limitada les possibilitats d’in-terferències arbitràries per part d’altres persones o grups.

La democràcia es reforçaria

La segona raó de per què ens sembla particularment atrac-tiva la renda bàsica és, com es recordarà, perquè la democrà-cia es veuria àmpliament reforçada. Tal com hem explicat enaltres llocs, darrere de la desigualtat –almenys quan la desi-gualtat arriba a certs límits–, hi ha un problema més profundde falta de llibertat. Falta de llibertat –de decidir, de fer i derebutjar– és la que té el treballador precari que, amb prou fei-nes, arriba a final de mes i no sap si demà conservarà la sevaocupació; falta de llibertat és la que pateix la dona sotmesa almarit i desafavorida i discriminada en les oportunitats devida; falta de llibertat és la que pateix l’aturat de llarga dura-da que suporta l’estigma social de la dependència del subsidipúblic, suposant que el tingui. Falta de llibertat és la que téel pobre que depèn de la benevolència d’un funcionari o de lacaritat dels seus congèneres. No oblidem la dita de Juvenal:“Hi ha moltes coses que els homes, si porten la capa ape-daçada, no s’atreveixen a dir”. En el món contemporani, pre-cisament perquè els recursos estan tan desigualmentrepartits, existeix un profundíssim problema de manca de lli-bertat.

Per aquestes raons dèiem que amb una renda bàsica lademocràcia sortiria àmpliament reforçada. Perquè no evita-ria les grans desigualtats que patim, però faria que els quitenen menys tinguessin molt més del que tenen ara, un delscriteris, recordem-ho, que el filòsof polític més citat en eldarrer terç del segle XX i mort al mes de novembre del 2002,John Rawls, considerava ineludible per tal de consideraruna societat més justa que una altra. Ni la deliberaciódemocràtica té gaire sentit, ni mirar cara a cara sense abai-xar els ulls als conciutadans és possible, ni sentir-se part deple dret de la ciutadania serà poca cosa més que un eslòganbuit... si el conjunt de la població no té garantit el dret d’e-xistència ciutadana. I la renda bàsica és un bon instrumentper a aquest fi.

La renda bàsicaresoldria lapobresa,augmentaria lallibertat de bonapart de laciutadania ireforçaria lademocràcia.

6: Per grup de vulne-

rabilitat entenem el

conjunt de persones

que tenen en comú la

possibilitat d’inter-

ferència arbitrària per

part d’altres grups o

d’alguna persona en

particular. La gran

majoria de persones

pertanyem a algun

grup de vulnerabilitat,

i algunes poden

pertànyer a més d’un.

Hi ha persones, riques

i poderoses, que estan

en posició d’inter-

ferència sobre diver-

sos grups de

vulnerabilitat.

nexe - 16


En quins aspectes ha avançat més la renda bàsicaen els darrers anys?

D’ençà que al maig de 2002, ERC i ICV van presentar alParlament de Catalunya, com esmentàvem al començamentd’aquest article, el projecte de llei sobre la renda bàsica, hi hados camps on aquesta ha fet alguns passos de gegant. Sónaquests: 1) el de la fonamentació republicana, i 2) el delfinançament. No hi ha dubte que es podrien aportar raonsfavorables per apuntar altres camps on la renda bàsica haestat molt treballada en els darrers anys. No ho dubtem.Aquesta és una elecció personal (tot i que podríem aportarbones raons per justificar-la). Intentarem explicar en poquesparaules ambdós camps.

La justificació republicanaLes justificacions filosoficopolítiques més habituals de la

renda bàsica provenen del camp lliberal. El liberalisme acadè-mic (que no l’històric i que realment ha existit o existeix, queté un passat i un present negres) és divers. La fonamentaciórepublicano-democràtica és un “endemisme” d’alguns autorsque vivim al Regne d’Espanya, segons diu la Constitucióespanyola vigent. Resumidament, massa potser, aquestafonamentació de la renda bàsica defensa que, sense inde-pendència socioeconòmica, no hi ha llibertat, perquè lesgrans desigualtats generen immenses desproporcions depoder. Aquestes enormes asimetries de poder que genera elcapitalisme donen lloc a una falta de llibertat per a una granpart de la població. És per això que el republicanisme clàssicva ser fortament propietarista. Efectivament, des d’Aristòtilfins a Robespierre, ja que aquest revolucionari francès (tanodiat, comprensiblement, per la dreta i tan menyspreat,incomprensiblement, per quasi tota l’esquerra) significa cla-rament el punt d’inflexió entre el republicanisme clàssic i eldemocràtic. No té sentit, sostindrà Aristòtil (un crític fermperò equànime del govern dels pobres, és a dir, de lademocràcia, tal com va entendre’s fins no fa gaires anys), pre-tendre que les persones que no tenen la subsistència assegu-rada i que, per tant, són dependents materialment d’altresperquè estan sotmeses a la discrecionalitat més arbitrària perpart de qui els ha de contractar, puguin desenvolupar unavida política lliure de xantatges i, al cap i a la fi, pensar ambautèntica independència de judici. El republicanismedemocràtic, acceptant la base de partida (sense existènciamaterial garantida no es pot ser lliure) voldrà estendre a totala població els mitjans que possibilitin aquesta existència

Una gran majoriade dones depèneconòmicamentdels seus marits,pares o companyssentimentals.

65nexe - 16


66

material. La idea és molt senzilla: per a viure calen un conjuntde recursos. Si aquests recursos no estan plenament garantits,les persones faran qualsevol cosa per aconseguir-los, fins i totacceptar la dominació d’altres. I també l’alienació de la seva lli-bertat. La renda bàsica constitueix una eina capaç, en les con-dicions socioeconòmiques de principis del segle XXI, de ferrealitat el dret d’existència de tota la població. D’aquí la sevaimportància per al republicanisme democràtic.

El finançament

En el camp del finançament, la renda bàsica ha estat finsara poc estudiada i debatuda. Probablement, les raons quepodrien justificar aquestes mancances i retards són degudesa la necessitat que el concepte de renda bàsica hagi hagut derecórrer el camí previ que en els paràgrafs anteriors ja haestat a bastament assenyalat. Avui, però, podem aportaralgunes evidències força interessants sobre la viabilitat delseu finançament7.

Com a pas previ a una explicació més detallada de la pro-posta de finançament, ha de quedar ben clar que la implan-tació d’una renda bàsica, per la seva pròpia definició, no potentrar en conflicte amb les altres cobertures que actualmentgaranteix el sistema públic de salut, pensions, educació, etc.En qualsevol cas, les ha d’assumir, complementar i, sobretot,millorar. Per això, les diferents propostes de viabilitat ifinançament de la renda bàsica (que queden recollides en l’es-tudi de referència), parteixen del principi de ser neutrals ambla recaptació fiscal vigent; cosa que, a la vegada, tambégaranteix ser-ho amb l’actual sistema de pensions contributi-ves, salut i educació. Això significa, per exemple, que quanl’import de la renda bàsica se situa per sota d’aquestes pen-sions contributives, el ciutadà percep, a més a més, per partdel sistema públic la quantitat restant. Hem subratllat con-tributives, perquè qualsevol altra pensió no contributiva oajut que rebin els ciutadans, per descomptat que quedaincorporada i assumida per la transferència que suposa lapercepció de la renda bàsica i, en conseqüència, eliminada.En definitiva, el que estem dient és que hem considerat elfinançament de la renda bàsica, mitjançant una reformaimpositiva, sense eliminar altres recursos del sistema; enconseqüència, tot allò que actualment té finançament públic(sanitat, educació, etc.) es manté igual.

Senseindependènciasocioeconòmica nohi ha llibertat,perquè les gransdesigualtatsgeneren immensesdesproporcions depoder.

7: Els arguments que

aportem en aquest

apartat són un resum

molt esquemàtic de

les principals conclu-

sions del treball a què

remetem a les perso-

nes interessades:

ARCARONS, J.,

BOSO, À., NOGUERA,

J.A. i RAVENTÓS, D.:

La Renda Bàsica de

ciutadania. Una pro-

posta viable per a

Catalunya, Barcelona,

Ed. Mediterrània,

2005. Un ampli

resum també es pot

llegir a l’entrevista

que Salvador López va

fer a Jordi Arcarons

per a la revista El vie-

jo topo núm 204 de

març de 2005 (es tro-

ba íntegrament a

http://www.nodo50.

org/redrentabasica/in

dex.php).

nexe - 16


El model de microsimulació (que ha estat desenvolupat enl’estudi citat) és una eina que permet analitzar exhaustiva-ment la situació de tota la població de Catalunya que realitzala declaració de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques(IRPF). Aquesta eina permet fer simulacions amb què poderquantificar l’impacte que determinades reformes d’aquestimpost tenen sobre la seva recaptació i, el que és més impor-tant, quins col·lectius resulten beneficiats o perjudicats peraquestes reformes. Aquest tipus de resultats reflecteix ambforça claredat el desitjable efecte redistributiu que té la rendabàsica, ja que la població més desafavorida, per exemple elsquatre primers decils ordenats segons ingressos –que repre-senta el 40% de la població més desafavorida–, augmenta laseva participació en la renda total. Per una altra part, tambéels indicadors habituals que s’utilitzen en l’anàlisi de distri-bució de la renda, els índexs de desigualtat o els índexs deprogressivitat, assenyalen clarament aquesta millora redistri-butiva: disminueix la desigualtat en la renda, disminueix laconcentració en l’impost i augmenta el grau de progressivitaten l’impost i en la transferència que suposa la renda bàsica.

El punt de partida per fer una proposta de finançament dela renda bàsica és una reforma a fons de l’actual IRPF. Sensedescartar la possibilitat d’utilitzar altres impostos rellevantscom l’IVA, el del Patrimoni, el de Successions, etc., cal indicarque la disponibilitat d’informació i, sobretot, les peculiaritatscom a eina de redistribució que té l’IRPF, són els principalsarguments que s’han tingut en compte per basar-se única-ment, en aquest estudi de finançament de la renda bàsica, enaquesta figura impositiva.

En l’estudi de referència es determina la quantitat de5.414 € anuals com a transferència de renda bàsica per acada adult i la meitat d’aquesta, 2.707 € anuals, per a cadamenor de 18 anys. Aquesta quantitat ve a representar apro-ximadament 12 mensualitats del Salari Mínim Interprofessio-nal vigent l’any 2003, que és quan comencem l’estudi. Tot iles possibles argumentacions, més o menys subjectives, quees puguin adduir, entenem que aquesta quantitat garanteix abastament el mínim vital que implícitament es dedueix de ladefinició de renda bàsica abans exposada.

Prenent com a referència aquest valor de la transferènciaper renda bàsica, això suposa per a l’any 2003, seguint lesestadístiques oficials de població que publica l’IDESCAT8, unimport aproximat de 30.000 milions d’euros. El finançamentd’aquesta quantitat s’efectua en part, uns 8.000 milions d’eu-

Hem imaginat elfinançament de larenda bàsica,mitjançant unareformaimpositiva, senseeliminar altresrecursos delsistema.

67nexe - 16


68

ros, per l’estalvi que suposa la pròpia implantació de la ren-da bàsica, donat que s’eliminen totes aquelles partides dedespesa pública (pensions, transferències, subsidis, ajuts,beques, etc.) que no superen la renda bàsica, i la part equi-valent a la renda bàsica d’aquelles que sí la superen; enaquest últim cas es tracta únicament de pensions contributi-ves. Per a aquestes últimes l’estalvi és la mateixa renda bàsi-ca que es transfereix, donat que l’Estat ha de fer front nomésa la quantitat restant. Què succeeix amb els 22.000 milionsd’euros restants per al finançament de la renda bàsica?Aquesta quantitat és la que ha de finançar-se a través de lareforma de l’IRPF. Quins són els eixos fonamentals d’aquestareforma? En primer lloc, l’eliminació de totes les reduccions,deduccions i mínims vitals que fixa l’actual IRPF. En segonlloc, el tractament per igual dels rendiments de la base impo-sable general i especial, que en l’actual IRPF estan diferen-ciats de forma molt més beneficiosa per als de la partespecial, ja que tributen a un tipus únic del 15%. Per últim,es poden fer diferents supòsits (de fet, en el nostre estudi uti-litzem fins a 8 simulacions diferents) on es tinguin en comp-te distintes quantitats de renda bàsica, un tipus únic odistints trams, etc.

Utilitzant el supòsit més radical (i més interessant per dife-rents motius) dels que presentem en el nostre estudi, els prin-cipals resultats i conclusions es resumeixen en el següent. Untipus únic del 57,5% permet la recaptació dels 22.000 milionsd’euros abans indicats i, a més, de la quantitat propera a 9.500milions d’euros, que Catalunya recaptà l’any 2003 amb l’IRPFactual. Això vol dir que, sota aquest supòsit, es pot assumir larenda bàsica (5.414 € anuals per a adult i 2.707 € per amenors de 18 anys) sense eliminar cap ingrés de l’Estat per lavia impositiva de l’IRPF. Aquest mateix supòsit determina que,al voltant del 57% dels declarants de l’IRPF de Catalunya,resulten beneficiats amb la transferència de renda bàsica. Aixòés: si comparem el cas actual sense renda bàsica i amb l’IRPFvigent, i el que es tindria amb renda bàsica encara que tribu-tant al 57,5% per IRPF, la segona situació seria favorable per aun 57%, percentatge a la qual, per descomptat, hauríem d’afe-gir tota aquella part de la població que no tributa per IRPF (per-què no està obligada a fer-ho) i que també resultariabeneficiada per la transferència de renda bàsica. Cosa que enspermet afegir que aproximadament el 75% de la població totalcatalana sortiria beneficiada amb la nostra proposta.

Arribats a aquest punt, és convenient fer un breu comen-tari sobre els tipus finalment suportats en aquesta reforma.

El primer granobstacle que haviade passar unaproposta tan“rara” com larenda bàsica,mostrar que estemdavant d’unapropostadesitjable itècnicamentpossible, ha estatsuperat.

8: Cal indicar, que

l’estudi es refereix

únicament al marc

territorial de Catalu-

nya, perquè la infor-

mació fiscal a què

s’ha tingut accés era

exclusivament la de

Catalunya. No obstant

això, la proposta és

fàcilment generalitza-

ble al Regne d’Espa-

nya, a una altra

Comunitat Autònoma

o a d’altres zones més

o menys properes, en

el moment que sigui

possible disposar de

la informació perti-

nent.

nexe - 16


9: En el ja citat

ARCARONS, J.,

BOSO, À., NOGUERA,

J.A. i RAVENTÓS, D.:

op. cit.

Certament, estem parlant d’un tipus únic del 57,5% que,efectivament és elevat. Tot i que res de l’altre món, malgratque alguns de seguida s’acovardeixin davant d’aquest per-centatge. A Dinamarca, per exemple, el tipus màxim personalés del 59%, a Suècia, precisament i casualment, del 57,5%, aFinlàndia del 52%, a Àustria del 50%. Ara bé, podem matisaraquest resultat si calculem el tipus efectiu (el percentatge querealment es paga després de transferir-se la renda bàsica, quesempre està exempta d’impostos) per decils de renda (ordenantla població segons renda i dividint-la en 10 parts iguals). Quanfem això veiem que del 10% al 50% de la població, la meitatmés pobre, té un tipus negatiu (del -269% al -4,70%), en elstrams del 60% al 90%, la mal anomenada classe mitjana, elstipus efectius oscil·len del 4% al 29%; mentre que en l’últimtram, el 10% més ric, el tipus efectiu es situa en el 45%.

Per últim, i també a títol il·lustratiu, pot efectuar-se unasimulació de llar-tipus que reflecteixi els valors de compara-ció de la reforma i de la situació actual. Per exemple, el casd’una llar amb dos perceptors de rendes i de dos menors alseu càrrec, que ingressen anualment 24.000 €. Amb l’actualIRPF aquesta llar està pagant 1.713 € anuals amb un tipusefectiu del 7%. Amb la reforma de la renda bàsica anteriorestaria pagant 13.800 € anuals, però rebent quelcom més de16.000 € anuals, el que suposa un tipus efectiu del -10%.Com a resultat comparatiu aquesta llar-tipus sortiria benefi-ciada en la reforma de la renda bàsica en, aproximadament,4.000 € anuals.

Per acabar, una altra proposta de reforma en tot equivalenta l’apuntada abans, però amb la substancial diferència derebaixar vint punts el tipus impositiu únic, més precisamentel 37,3%, permet finançar el 65% de la renda bàsica ja asse-nyalada i, per descomptat, mantenint la neutralitat recapta-dora, els 9.530 milions d’euros ja mencionats. En aquest cas,la transferència per renda bàsica es situaria en 3.520 €anuals per adult i 1.760 € anuals per menor. Seguim parlantd’una reforma molt important, però que en termes de pressiófiscal situaria el tipus efectiu del 10% de població més rica unamica per sota del 30%.

Algun malentès sobre el realisme polític

Dèiem en un altre lloc9 que la renda bàsica és una propos-ta que està molt ben defensada filosòficament i econòmica-ment. Com a prova d’aquesta afirmació no cal més que

Qui nega elconflicte en unaproposta com lade la renda bàsicaés un ingenu o unbeneit.

69nexe - 16


70

remetre’s a l’abundosa obra escrita per filòsofs, economistes,politicòlegs i activistes que ha estat publicada al llarg delsdarrers 20 anys. Si bé és una obra de qualitat desigual, n’hiha una part que pot ser avaluada dins de l’excel·lència. Doncsbé, el primer gran obstacle que havia de passar una propos-ta tan “rara” com la renda bàsica, mostrar que estem davantd’una proposta desitjable i tècnicament possible, ha estatsuperat. Una part de l’objectiu està assolit, però queda unaaltra part, la més important: veure-la realitzada. Moltes mobi-litzacions, propostes de llei, apassionades discussions entrepartits i al seu si, polèmiques també al si dels movimentssocials i dels sindicats, hauran d’experimentar-se abans deveure implantada la renda bàsica com a dret d’existència ciu-tadana.

La renda bàsica és una opció social. Tota opció social d’im-portància és conflictiva. Qui nega el conflicte en una propos-ta com la de la renda bàsica és un ingenu o un beneit. Tambésón opcions socials rebaixar els impostos als més rics, o per-metre que l’any 1992 els presidents directors executius (ChiefExecutive Officer) de les grans empreses guanyessin 82 vega-des el salari mitjà d’un treballador manual i que l’any passat(2004) la relació ja fos de 400 a 1; o augmentar les despesesmilitars; o permetre que les subvencions agrícoles europeesvagin de forma escandalosament desproporcionada a lesfamílies més riques del Regne d’Espanya10, cosa que fa que126 rics rebin la mateixa quantitat d’aquests subsidis agrariseuropeus que 480.000 persones; o... La renda bàsica, sí, ésuna opció social que opta per aquesta part de la població mésdominada, no solament la més pobra. Aquesta opció implicaque uns altres, els més rics, perden. Per això és conflictiva.Les persones defensores de la renda bàsica, dins de la granpluralitat d’enfocaments que aquesta proposta ha mostrat alllarg de la seva curta però intensa existència, hauran de serrealistes, que no vol dir acomodatícies (molt sovint darrered’un suposat realisme només hi ha voluntat de defugir lesveritables dificultats). Cosa que vol dir combinar el bon conei-xement provinent de distints camps científics amb el rebuigdels intents de reduir la proposta a una qüestió meramenttècnica; la combinació de la ferma defensa de la proposta ambel defuig més intransigent del dogmatisme delirant i estèril.Les persones defensores de la renda bàsica hauran (haurem)de ser, en conseqüència, sensatament radicals. “En la políti-ca com en la vida quotidiana, contra tota aparença filistea,qui no sap ser prou radical, acaba sempre en la penosa insen-satesa de l’hiperrealisme petimètric”. Aquesta, ha dit recent-

Les personesdefensores de larenda bàsicahaurem de ser, enconseqüència,assenyadamentradicals.

10: Per exemple:

Samuel Flores, un

dels més gran terrati-

nents del Regne, la

família Botín, Mario

Conde, Emilio Ybarra,

Alfonso Cortina, les

marqueses de Valdez

Ozores, lligades a la

família del marit de la

presidenta de la

Comunitat de Madrid,

Esperanza Aguirre,

etc. etc. (El País, 4-4-

2005).

nexe - 16


11: Es pot trobar tota

l’entrevista a

http://www.nodo50.

org/redrentabasica/in

dex.php.

ment en una entrevista concedida a una revista xilena Anto-ni Domènech11, va ser la principal lliçó moral que va rebre delseu mestre Manuel Sacristán, el gran i no sempre deguda-ment recordat filòsof madrileny que va morir a Barcelona arafa 20 anys. Una lliçó fàcil d’acceptar i molt difícil de practicar.

[email protected] i [email protected] de 2005

71nexe - 16


l’article “El cooperativisme en claufederativa”, aparegut al número 74 dela revista Cooperació Catalana i signatper la Confederació de Cooperatives deCatalunya, es pot llegir: “el cooperati-visme català evoluciona favorablement,i ho fa, sobretot, gràcies a la pròpia evo-lució de les cooperatives”. Aquesta afir-mació va ser el detonant del present

article. Voldria pensar que això és així,però no he trobat arguments que con-trastin aquesta valoració ni a l’article nia la informació d’abast públic.

Les dades que tenim –es pot consul-tar http://www.gencat.net/stat-treb/public/esocial/fcoop.htm– ens indiquenel nombre de societats cooperatives ins-crites i el nombre de noves constitucions.

73nexe - 16

Com evoluciona el cooperativisme català?

Josep Parcerisa i Casals

A

Pre-textos

A banda d’aquesta informació no esdisposa de cap altra font de dades con-trastable i tan sols podem parlar de tre-balls d’investigació, ambmostres més o menys signi-ficatives, que permetenvaloracions i estimacions,però que en la majoria decasos estan mancats d’ac-tualitat.

De les dades de la Con-selleria s’observa que desde l’any 2000 el ritme de constitució desocietats cooperatives s’ha reduït en un48%. L’any 2000 es van crear 401societats cooperatives i l’any 2004 sen’han creat 207. La creació d’una mit-jana de 17 noves societats cooperativesmensuals a l’exercici 2004 es pot valo-rar com a positiva? El 2002 la creaciómitjana era de 25 i el 1993 de 63. Deles dades anteriors es desprèn una cla-ra tendència a la baixa en la formacióde noves societats cooperatives, tal comja s’apuntava a la memòria del Consellde Treball Econòmic i Social de Cata-lunya de l’any 2002. No podem deixarpassar el fet que el període citat es tro-ba dins un cicle de creixement de l’ac-tivitat econòmica a Catalunya.

Malauradament, no tenim informa-ció del nombre de societats cooperati-ves que es transformen en altresfórmules societàries, ni de la quantitatde liquidacions que permetrien unsanàlisis qualitatives de la situació delcooperativisme des de dintre de lesmateixes societats cooperatives. Tam-poc no podem fer cap aportació sobre elnombre de societats cooperatives acti-ves. Disposar de les dades esmentadessignificaria poder plasmar de maneraobjectiva el pensament i les expectati-ves dels socis de les societats coopera-tives.

L’asseveració “el cooperativismecatalà evoluciona favorablement” emprovoca un cert desconcert. Vol dir que

l’increment de facturació haestat satisfactori?, que lessocietats cooperatives hanaugmentat els llocs de tre-ball?, que la fórmulasocietària cooperativa ésuna opció creixent entre lespersones a l’hora d’afrontarprojectes en comú?, que els

socis de les cooperatives estan satisfetsde llurs organitzacions?, que l’accepta-ció dels valors cooperatius augmentaentre la societat catalana?

Per afrontar aquests dubtes ambtransparència, cal una font de dades fia-ble de què no disposem, i aquestaentenc que és la mancança més impor-tant del cooperativisme català per enca-rar el futur. Difícilment sabrem cap a onanem, si no sabem on som ni el que fem.

Així mateix, com és, que si el sectorcooperatiu a Catalunya té un pes espe-cífic important a la societat, segonsse’ns diu i tots volem creure, es pot per-metre no disposar d’una base de dadesfiable i transparent com la resta decol·lectius econòmics importants? Laprecarietat de mitjans del Registre deCooperatives, tot i la professionalitat ihonradesa dels seus funcionaris, és unexemple clar de menysvaloració cap auna part de l’economia social.

Però tot són mitjans o també faltavoluntat? Com es possible que a lesdates en què estem, l’abril del 2005,encara no s’hagi publicat una modifica-ció del reglament del Registre de Co-operatives que s’adapti a l’OrdreECO/3614/2003, de 16 de desembre,per la qual s’aproven les normes sobreels aspectes comptables de les coopera-tives? Els dubtes entre els assessors de

74 nexe - 16


Des de l’any 2000 elritme de constitució

de societatscooperatives s’hareduït en un 48%.

cooperatives, els auditors i el directiusde les cooperatives és total sobre la nor-mativa a aplicar en la confecció delscomptes anuals del 2004.Aquesta adaptació ésimprescindible per a untractament homogeni de lesdades econòmiques i finan-ceres de les societats coope-ratives, és a dir, per agregari comparar aquestes dades.Primera de les fases perpoder generar informació.

Com es pot afrontar unareforma de la Llei de cooperatives sen-se tenir un coneixement de la situacióreal del cooperativisme? És evident quesense aquest suport, qualsevol discus-sió sobre les necessitats i mancancesde les societats cooperatives no passade ser una confrontació de punts devista individuals, mancats en totmoment de la visió global necessària.

Es pot valorar l’impacte de les Nor-mes Internacionals de Comptabilitat(NIC) a les societats cooperatives cata-lanes si desconeixem llur estructurafinancera i el paper del capital enaquesta estructura? En aquest context,qualsevol posicionament sobre elstemes esmentats s’ha d’entendre enclau subjectiva i, per tant, té una difícilinserció en els plantejaments comuns.Possiblement aquesta situació no siguicap exemple de democràcia econòmica.

Per crear informació i coneixementnecessitem un primer element bàsic

com són les dades. La informació sóndades que han estat organitzades o ales quals s’ha donat estructura i així se

les ha dotat de significat.Crec que és una decisióequivocada apostar perobservatoris; les modes escaracteritzen per la sevatemporalitat, si abans no esdisposa d’una base dedades fiable, ben codificadai amb una supervivènciaassegurada. Aquesta fita ésimpossible si no hi ha un

convenciment entre els agents impli-cats d’aquesta necessitat.

Una possible sortida a aquestasituació és dotar el Registre de Coope-ratives dels mitjans personals i mate-rials mínims per iniciar un procéssistemàtic d’explotació de les dades dequè disposen. L’objectiu no pot ser fertreballs eventuals, sinó disposar d’unabase de dades amb un bagatge històricimportant i de futur consolidat.

Es fa difícil de pensar que els dife-rents agents del cooperativismepuguin defensar llurs posicionaments,sinó hi ha unes hipòtesis contrastadesi assumides amb antelació. Ambaquesta mancança, tan sols podemassistir a plantejaments subjectius ide defensa d’interessos individuals,emmascarats sota la idea de necessi-tat comuna.

75nexe - 16


La precarietat demitjans del Registre

de Cooperatives és unexemple clar de

menysvaloració cap auna part de

l’economia social.

er autogestió s’entén, en sentit ampli,un conjunt de pràctiques socials carac-teritzat per la naturalesa democràtica deles preses de decisió que propicia l’auto-nomia d’un “col·lectiu”. És un exercicide poder compartit que caracteritza lesrelacions socials de cooperació entrepersones i/o grups i que és independentdel tipus d’estructures organitzatives ode les activitats, pel fet d’expressar,intencionadament, unes relacionssocials més horitzontals.

El caràcter multidimensional delconcepte d’autogestió (social, econò-mic, polític i tècnic) ens porta a pensar-la com a quelcom més que una simplemodalitat de gestió. Des d’aquestaperspectiva, la referència a una formad’organització col·lectiva no es dóna deforma lineal perquè la presència enespais col·lectius implica molts nivells iaquesta referència a l’organització del’acció col·lectiva ha de ser degudamentespecificada.

77nexe - 16

Autogestió

Paulo Peixoto de Albuquerque

P

La primera dimensió del concepte esrefereix al seu caràcter social perquè,en tant que construcció social, l’auto-gestió ha de ser entesa coma resultat d’un procéscapaç d’engendrar accions iresultats acceptables perpart de tots els individus igrups que en depenen.

La segona fa referènciaal pla econòmic, ja que estracta de processos queimpliquen relacions socialsde producció que es definei-xen per pràctiques en lesquals es privilegia el factor treball endetriment del capital.

La tercera és política: es fonamentaen sistemes de representació que tenenuns valors, principis i pràctiques quecreen i faciliten condicions favorablesper tal que la presa de decisions sigui elresultat d’una construcció col·lectivaque passi pel poder compartit (d’opinari decidir), de forma que es garanteixil’equilibri de forces i el respecte alsdiferents actors i papers socials decadascú dins de l’organització.

La quarta dimensió és tècnica i insi-nua la possibilitat d’una altra formad’organització i divisió del treball.

Una pràctica social ambsignificats diversos

L’ambigüitat del concepte No obstant el terme autogestió s’hagi

tornat freqüent en el sentit de globalitza-ció de les tècniques d’administració, elseu significat encara segueix essent forçaimprecís. En la majoria dels casos,aquest significat apareix relacionat ambprocessos productius (industrials) que esdesenvolupen associats a uns tipus de

tecnologia determinats, que tenen com afinalitat promoure l’ampliació o la inte-gració fabril. Però hom també l’usa per

tal de descriure un fenomenpolític: la tria de dirigentsdes d’una perspectiva nor-mativa i estatutària o desubordinació políticocultu-ral.En general, podem dir que,pel fet de mistificar l’aspectegerencial del procés de tre-ball, el terme autogestióactualment ha esdevingutmolt més emprat per desig-

nar una matriu de coneixement relacio-nada amb determinats mètodes otècniques administratives que no pas pera la realitat organitzacional com a resul-tat de les pràctiques socials d’uns actorsen un context determinat (històric, geo-polític, espacial, etc.).

D’altra banda, pensar en autogestiótan sols a partir del ‘referent cooperatiu’significa reduir l’acció col·lectiva a lamitologia del ‘bon salvatge’, que dissimu-la la realitat social i la complexitat delprocés de producció, i induir a la creençanostàlgica segons la qual una relaciósenzilla i sana entre aquells que produei-xen pot ser promoguda mitjançant unssistemes de participació proposats i deresponsabilitat gerencial quasi nul·la.

Com ja sabem, l’autogestió no és pasun concepte nou: com a forma d’organit-zació productiva pot ser identificada endiferents moments històrics: als falans-teris, a les experiències de la Comuna deParís, als soviets de la Revolució Russa,a les propostes anarquistes i com a pro-posta de gestió i organització per a dife-rents espais econòmics agrícoles iurbans.

Però l’adopció generalitzada d’aques-tes pràctiques organitzatives autogestio-

78 nexe - 16

Autogestió

Les experiènciesautogestionàries

estan relacionadessempre amb les

lluites delstreballadors i

principalment delmoviment obrer.

nàries es dóna d’una manera efectiva ala segona meitat del segle XX, relaciona-da amb l’acumulació produïda per unseguit de pràctiques històri-ques.

En realitat, tal comassenyala Defourny, “noexisteix una definició generald’autogestió i la diversitat deconcepcions sobre l’empresaautodirigida entre els cientí-fics és amb prou feines méspetita que entre l’opiniópública”. (Defourny, 1988,p.141).

Malgrat tot, aquest fet noimpedeix trobar, des del seuorigen, que les experiències autoges-tionàries estan relacionades sempreamb les lluites dels treballadors i princi-palment del moviment obrer. En relacióamb això, quasi no es parla d’un con-junt d’accions que sistematitzen el con-trol de les activitats d’una organitzacióper part del quadre social, ni d’un modelde gerència pel que fa a la situació derecursos i designació de responsabilitatsi controls de gestió, sinó de pràctiquessocials que es van construir i que sónlocalitzades, datades i legitimades histò-ricament.

És important destacar el fet que ser-vir-se d’una revisió històrica no esredueix només a un exercici lògic propide qui fa un inventari, sinó que és unfactor necessari per tal de comprendre ladimensió d’un fenomen social en el con-text de la producció, que es construeix ies reconstrueix incessantment, contri-buint a reinventar l’existència.

Com a canvis en l’organització de laproducció, com una necessitat dels sec-tors productius d’adequar-se als parà-metres del mercat, ara globalitzat, escomprova cada cop més la implantació

d’una lògica gestora que incideix en elsfactors de producció; són nous ritmesde producció, noves tecnologies, noves

formes d’organitzar la màd’obra que afecten els treba-lladors de forma diferencia-da.La idea d’autogestió reneixamb una força actual, engran part en funció de l’e-fecte pervers de la reestruc-turació productiva: l’atur.D’aquí ve el caràcter pluralde la seva comprensió.D’un costat, el concepteautogestió assumeix unaconnotació fortament econò-

mica, associada a una “necessitat degestió capaç de salvar empreses de lafallida i evitar l’atur massiu” (Pires,1999, p. 85) i, de l’altre, l’autogestió rea-pareix reprenent les lluites polítiques iideològiques que donaren lloc al concep-te, o sigui, associada a un ideal utòpic,de transformació i de canvi social.

Entenem que, pel que fa als efectes del’“altra economia” de l’economia solidà-ria, ambdues idees estan estretamentrelacionades i formen part essencial delconcepte, però que per a una millorcomprensió les diferents dimensions aquè es refereix el concepte han de serexplicitades.

Autogestió en la seva dimensió socialEn l’entrada autogestió del Dicionário

de política, Massimo Folins assenyalaque “essencialment, el principi d’auto-gestió es refereix, alhora, a una moda-litat particular d’organització del procésde gestió dins de les empreses i, en elpla social més global, a una forma par-ticular d’organització col·lectivista,donant lloc a una configuració econò-mica original, el tret principal de la

79nexe - 16

Autogestió

Les empresescapitalistes només

presenten l’autogestiócom una tècnica degestió que permetreduir defectes de

producció iaugmentar laproductivitat.

qual es troba en la seva referència aprincipis propis de diverses filosofieseconòmiques aparentment inconcilia-bles: la superació, d’unabanda, de l’apropiació pri-vada de la plusvàlua i, pertant, de la relació del siste-ma amb el paràmetre delbenefici; de l’altra banda, elmanteniment de la lliureiniciativa de les unitatseconòmiques.”

Aquesta representaciómereix ser destacada; tan-mateix, la perspectiva ho-lística del concepte tornadifusa i ambigua la sevacomprensió perquè dóna molta mésrellevància a l’aspecte tècnic de gestióque a un procés social de pràctiquesinnovadores.

Aquesta lectura no és nova i recolzaen la idea de productivitat i eficàcia(Hage, 1984; Morin, 1989), per això hade ser entesa en la seva ambigüitat.Difusió i ambigüitat, perquè l’anàlisidel procés de transformació de les nor-mes d’organització del treball per tald’adequar-se a les noves exigènciesd’un règim d’acumulació es tradueixno solament en una estratègia socialsinó també en una hegemonia de pràc-tiques socials definida per un actorsocial, les empreses, que ha de serexplicitat.

En efecte, en el marc d’una globalit-zació de l’economia, la transformaciódels processos de producció a lesempreses es legitima amb un discursneoliberal que, centrat en principis deliberalització, obertura internacional,flexibilització i privatització dels siste-mes productius econòmics nacionals,es presenta com a causa del canvi isímbol de modernitat.

Les estratègies de les empreses sónmolt semblants: flexibilitat interna iexterna, sistemes d’organització del tre-

ball en equip, en els qualsla polivalència funcionalapareix com a signe demobilitat dels treballadors ianiquila els antics punts dereferència que eren elsparàmetres que marcavenles pràctiques dels actorssocials a l’espai productiu. Autogestió passa a signifi-car, d’acord amb els princi-pis neoliberals, unautilització operacional mésintensa de noves tecnolo-

gies, la liberalització en l’ús dels factorssocials de producció i una acceleracióde la rotació del capital (fix i numerari)de les empreses.

Les empreses capitalistes neutralit-zen el caràcter de crítica radical delsprincipals arguments a favor de les“noves” formes d’organització del tre-ball, titulades “autogestió’”, ja quenomés les presenten com una tècnicade gestió que permet reduir defectes deproducció i augmentar la productivitat.

Autogestió només com a tecnologia degestió

Els termes explicatius de la realitatproductiva i del procés de treball enl’autogestió mistifiquen el costatempresarial i de gestió en la mesuraque en les explicacions i interpreta-cions hi predomina la perspectivaempresarial, cosa que d’un costatemmascara la crítica i de l’altre relati-vitza el caràcter multidimensional delconcepte.

Malgrat que el terme autogestiós’hagi tornat freqüent en el sentit deglobalització de les tècniques d’admi-

80 nexe - 16

Autogestió

Una empresaautodirigida és

aquella en què elpoder de decisió en

darrer terme pertanyals seus treballadors

i és repartitigualitàriament

entre tots.

nistració, el seu significat encarasegueix essent força imprecís. En lamajoria dels casos, aquest significatapareix associat a proces-sos productius (industrials)que es desenvolupen vincu-lats a uns tipus de tecnolo-gia determinats, que tenencom a finalitat promourel’ampliació o la integraciófabril. Però hom també l’u-sa per tal de descriure unfenomen polític: la tria de dirigents desd’una perspectiva normativa i estatutà-ria, l’èmfasi tecnicojurídica de la qualquasi no mostra una subordinació poli-ticocultural.

En general, podem dir que, pel fet demistificar l’aspecte gerencial del procésde treball, el terme autogestió actual-ment ha esdevingut molt més freqüentper designar una matriu de coneixe-ment relacionada amb determinatsmètodes o tècniques administrativesque no pas per a la realitat organitza-cional com a resultat de les pràctiquessocials d’uns actors plurals en un con-text determinat (històric, geopolític,espacial, etc.).

Per això, cada cop és més difícil ado-nar-se de les diferències en els proces-sos productius, tant els de les empresescapitalistes com els d’empreses coopera-tives, perquè les noves tendències delprocés de producció (automatització,informatització, terciarització dels pro-cessos i serveis) senyalitzen i disfressenla realitat social i la complexitat del pro-cés de producció. Aquest fet indueix a lacreença nostàlgica segons la qual es potpromoure una relació senzilla i saluda-ble entre aquells que produeixen, mit-jançant sistemes de participació i deresponsabilitat compartida a nivell d’e-xecució. Segons el nostre parer, pensar

en autogestió a partir d’aquest “referentcooperatiu” significa reduir un procésque per naturalesa és democràtic i

transformador al “mite delbon salvatge”.El concepte d’autogestióacompanya la història delcooperativisme i encara potser considerat un tema boi-rós, fins al punt que mereixreflexions contínues, atesala possibilitat d’explica-

cions fal·lacioses i equivocades sobre lamatèria.

Autogestió com a crítica radical El sentit crític i radical proposat per

una nova forma de gestió autònoma delconjunt social pot veure’s afectat perdesviaments i zigazagues. Fent balanç,podem dir que és una trajectòria fràgil,des del punt de vista d’experiènciesconcretes, sobretot en el camp dels tre-balladors; tal vegada hagi estat mésactiva en el marc de les idees i en el deldebat sobre alternatives socialistes,present en els diversos corrents socia-listes.

Mentrestant, s’insisteix cada vegadamés en el significat d’autogestió com anova forma de gestió autònoma delconjunt social que remet a maneresradicalment noves d’organitzar, nonomés l’economia sinó també l’educa-ció i la política global.

Al marge de la seva fragilitat, aquestprocés ha de ser entès com un sistemad’organització de les activitats socials,desenvolupades mitjançant l’accióintencionada i convergent de diversespersones (activitats productives, ser-veis, activitats administratives), on lesdecisions referides al destí del grup sónpreses directament per tots aquells quehi participen, sobre la base de l’atribu-

81nexe - 16

Autogestió

El concepted’autogestió

acompanya lahistòria del

cooperativisme.

ció del poder de decisió als col·lectiusdefinits per cadascuna de les estructu-res específiques d’activitat (empresa,escola, barri, etc.).

Es poden identificar,doncs, dues determinacionsessencials del concepted’autogestió: a) superar ladistinció entre aquells quiprenen les decisions iaquells qui les executen i b)autonomia decisòria de cadaunitat d’activitat, o sigui, la superació dela interferència de voluntats alienes alscol.lectius determinats i tria d’allò quecal fer.

Essent així, l’autogestió adquireix elseu caràcter radical, ja que esdevé unelement fonamental de la vida associati-va i del dia a dia. Follins diu que aque-lles dues determinacions qualifiquenl’autogestió com a “principi elemental demodificació de les relacions socials i per-sonals, en el sentit de recuperació de lacapacitat de decisió, relativa a unadeterminada esfera d’activitat, contraqualsevol autoritat, tanmateix legitima-da per una delegació anterior”.

Empresa autodirigida: com a modelorganitzatiu i com a model de gestió

En aquest sentit, una empresa auto-dirigida és una organització productivasobre la qual el poder de decisió endarrer terme pertany de forma exclusi-va als seus treballadors i és repartitigualitàriament entre tots, al marge deles seves qualificacions o de les sevesaportacions de capital.

La majoria dels economistes de l’au-togestió i en qualsevol cas els de tradi-ció neoclàssica afegeixen un segonelement al nus central de la definició: elbenefici líquid, un cop deduïdes lesdespeses d’explotació, la devaluació del

capital i els impostos eventuals, ésrepartit entre els treballadors d’acordamb unes regles determinades

(Defourny, 1988, p.141).En qualsevol cas, parlarsobre autogestió remet aaspectes diferents (positiusi negatius), tant pel que fa aallò ja dit respecte a la ges-tió, com sobre les conse-qüències econòmiques delprojecte, que cal explicitar:

• (+) augment de la capacitat pro-ductiva dels treballadors a causa d’unambient més democràtic; experiènciaprofessional més consolidada a l’em-presa; reducció de la rotació dels treba-lladors;

• (–) la participació en la gestió, en lapropietat i en els beneficis engendrauna acumulació de capital humà supe-rior, perquè els treballadors són mésestimulats, tant des del punt de vistamoral com material, però la participa-ció dels treballadors en la gestióredueix la capacitat productiva perquès’hipotequen dos atributs essencialsdels dirigents: la seva autoritat i el seupoder discrecional;

• (+) Els treballadors tenen cura dela qualitat de la seva producció perquètenen una percepció més positiva de laseva feina, un sentit elevat de la sevaresponsabilitat i el desig d’augmentarel seu rendiment, determinat per laproductivitat de l’empresa;

• (–) no queda objectivat, en la dis-cussió sobre els processos autogestio-naris, quins són els estímuls mésefectius; en qualsevol cas, resta implícitel fet que, en funció de com s’organitzael treball, els estímuls materials o elsde participació obren possibilitats decara a una política d’emulació i mani-pulació;

82 nexe - 16

Autogestió

L’autogestió esdevéun element

fonamental de la vidaassociativa

i del dia a dia.

• (+) implicació personal del treballa-dor en la productivitat dels seus com-panys i implicació més gran pel fet de ladesaparició de la confronta-ció tradicional entre patró itreballador, donant-se el fet,en aquest cas, que la pressiódel grup correspon a un pro-cés de vigilància mútua queredueix l’absentisme i casti-ga la mandra i el desaprofi-tament del temps;

• (–) cal tenir presentque, en el marc del treballen equip, la mesura de laproductivitat individual és molt difícil;

• (+) augmenta l’eficàcia organitzati-va. Un ambient participatiu facilita lacomunicació i la comunicació, i, afavo-reix la identificació d’ineficàcies orga-nitzatives que els treballadors potserno tindrien interès d’identificar en uncontext no cooperatiu. Capacitat de fle-xibilitat: horaris, condicions laborals,reducció de despeses de supervisió i devigilància;

• (–) un espai productiu autogestio-nari té connotacions d’incertesa.

Autogestió en l’“altra economia” L’autogestió en l’altra economia’ s’ex-

plica com a manera d’actuar col·lectiva iacordada segons la qual els principis del’acció social es formen en l’experiènciaconcreta i deriven del significat que esdóna a la intenció o a les idees que fona-

menten el grup; van més enllà de la cele-bració d’un contracte mutu que establei-xi obligacions i apunti cap a objectius

comuns.L’essència d’aquesta pràcti-ca social es fonamenta en elrepartiment del poder i delbenefici, en la unió d’es-forços i en l’establimentd’una altra manera d’ac-tuar col·lectiva que té en lacooperació qualificada laimplantació d’un altre tipusd’acció social.Efectivament, tant pel que

fa a la seva dimensió més estreta, queparla sobre la producció (economia,treball) com pel que respecta a la sevadimensió més àmplia, que parla sobrela reproducció social (política, territo-ris), cal pensar en l’autogestió vincula-da a un tipus d’acció social diferent,que cerca, mitjançant la reapropiacióde la seva força productiva general, nonomés la promoció del desenvolupa-ment de l’individu com a subjectesocial, sinó també donar un nou signi-ficat a les pràctiques socials relaciona-des amb l’organització del treballassociant-les a la idea i a la força delcanvi radical i de transformació de lasocietat capitalista.

Extret de Aoutra economia, AntonioDavid Cattani (Coordinador), Veraz Edi-tores, Brasil, 2003.

83nexe - 16

Autogestió

La pressió del grupcorrespon a un procésde vigilància mútua

que redueixl’absentisme i castiga

la mandra i eldesaprofitament del

temps.

l capital social és el procés dedesenvolupament de la confiança recí-proca entre ciutadans, amb l’objectiude resoldre problemes que exigeixinacció col·lectiva o voluntat dels ciuta-dans de confiar els uns en els altres(Putnam, 1999). Fukuyama (1999,p.16) suggereix que el terme capitalsocial pot ser definit simplement com elconjunt de valors informals o de nor-

mes compartides entre els membresd’un grup que possibilita la cooperacióentre ells.

L’entusiasme creixent entorn delcapital social que s’ha donat en ladarrera dècada ha generat l’interèsrenovat de la comunitat acadèmica alvoltant de la participació comunitària.La preocupació respecte de la participa-ció ciutadana en els assumptes públics

85nexe - 16

Capital social

Marcello Baquero

E

no és pas recent; pot ser datada de l’èpo-ca de Tocqueville (1968), el qual suggeriaque, pel fet de participar en associacionscomunitàries, els ciutadanses socialitzaven i donavenmés importància a les nor-mes i regles democràtiques,de manera que afavorien elfuncionament de la democrà-cia. Alguns autors contem-poranis, com ara Coleman(1983), suggereixen que elbenestar d’una nació, aixícom la seva capacitat per competir, estàcondicionat per una única característicacultural: el nivell inherent de confiança enla societat.

Alguns autors clàssics, com araAdam Smith, reconeixien que la vidaeconòmica està profundament lligada ala vida social i no pot ser compresa almarge de les habituds, els costums i lamoral de la societat en la qual esdesenvolupa. En resum, la vida econò-mica no es pot desvincular de la cultu-ra. Lleis, convenis i racionalitateconòmica proporcionen béns necessa-ris però no suficients per a l’estabilitati la prosperitat de les societats moder-nes i s’han d’equilibrar amb reciproci-tat, obligació moral, servei a lacomunitat i, sobretot, confiança;dimensions que es basen en l’hàbit i elcostum i no pas en càlculs racionals.

Són aquests elements culturals elsque constitueixen la base de construc-ció i formació del capital social. Aixídoncs, aquest capital tant pot trobar-seen la família com en un grup, una asso-ciació o fins i tot en un país entès comun tot. El capital social és diferent delsaltres tipus de capital humà perquè éstransmès per mecanismes culturalscom ara: religió, tradició, habitudshistòriques, costums i estratègies de

supervivència. En aquest sentit, l’ad-quisició de capital social fa necessarique la gent accepti i valori les normes

ètiques i morals de lacomunitat i que, en aquestprocés, adquireixi virtutscíviques com ara lleialtat,honestedat i fiabilitat.El concepte de capitalsocial com a categoria ana-lítica és relativament recenta les ciències socials. Béque es trobava implícit en

diverses teories sobre les relacionssocials, rarament era considerat com apart digna d’anàlisi o estudi.

Això pot ser atribuït al fet que, histò-ricament, els teòrics de la modernitza-ció, la tecnocràcia i el neoliberalismehavien considerat sempre les relacionssocials tradicionals i les maneres tradi-cionals de viure com a impediments peral progrés. Mentrestant, en els darrersanys, aquest concepte ressorgia comun factor rellevant en l’explicació delprocés de construcció de les democrà-cies modernes, sacsejades per unsentiment creixent de desencís i des-confiança entre la gent; principalment,envers les institucions polítiques.Esdevenia necessari aprofundir en lacomprensió de les virtuts i mancancesde la dimensió social. És evident que,cada vegada més, la desil·lusió provo-cada pel resultat de l’acció governa-mental podria amenaçar d’erosionar lacreença en la democràcia com a valoren si mateix. Aquesta situació va fernecessari, doncs, pensar en estratègiesque permetessin recuperar la credibili-tat de les institucions per part dels ciu-tadans. Així fou com, en l’àmbitacadèmic, sorgí una tendència comu-na, una idea segons la qual la solidesademocràtica d’un país depèn d’una

86 nexe - 16

Capital social

La solidesademocràtica d’unpaís depèn d’una

societat civildinàmica i

participativa.

societat civil dinàmica i participativa,orientada cap a la valoració de les nor-mes democràtiques i fonamentada enl’ètica, la moral i els cos-tums.

En l’actualitat, es consta-ta que les lleis, els convenisi la racionalitat econòmica,que proporcionen una baseper a l’estabilitat econòmica,social i política d’un país,són elements que, si no sóncomplementats amb dimen-sions de caràcter subjectiucom ara reciprocitat, obli-gació moral, servei a lacomunitat i confiança, la nació potentrar en un procés de crisi i disminuirles possibilitats d’institucionalitzar l’es-tabilitat en les seves dimensions diver-ses. Aquesta crisi apareix quan unsistema històric i social acumula tantescontradiccions que no aconsegueixsuperar els seus dilemes mitjançantl’ajustament dels seus models institu-cionals convencionals. En un escenaricom aquest, s’obren camins per cons-truir un nou sistema fonamentat endimensions que van més enllà de ladimensió merament institucional. Aixídoncs, és essencial construir un equili-bri entre la dimensió formal i la dimen-sió més subjectiva de les relacionssocials.

En aquest escenari, el capital socialapareix com un bé comú capaç degenerar un nou contracte social basaten la cooperació recíproca, solidària icol·lectiva.

Capital social és un concepte polisè-mic. De tota manera, els indicadorsmés utilitzats en la seva realització ope-rativa són els referits a la participacióde persones en organitzacions socials ien el sentit de confiança entre els mem-

bres d’una comunitat. No obstant això,independentment de com es defineixi elconcepte, cada cop és més sòlida la

idea de capital social com ahabilitat d’assegurar bene-ficis col·lectius per l’accióde participar en xarxessocials o altres estructuresde caràcter social.

Actualitat iimportància delconcepte

L’interès renovat en el con-cepte de capital social apareix en virtutde les deficiències i limitacions que té lamanera amb què s’afronta, tradicional-ment, l’explicació del procés d’estanca-ment de la democràcia representativa ales societats contemporànies. En aquestsentit, la persistència de la pobresa i lamarginació va crear, a nivell global, lanecessitat imperativa de trobar meca-nismes que fossin capaços, no nomésd’afrontar aquests problemes, sinó tam-bé de resoldre’ls. Actualment es com-prova, a escala global, l’existència demés pobres, menys llocs de treball, mésfrustració, més exclusió social, més des-capitalització i més endeutament que fadeu anys. En aquest escenari, des delsanys 90 del segle XX, es constata unatendència a la descentralització i unarellevància creixent del govern local enla vida de la gent. Aquest tipus degovern es desmarca de l’aplicació direc-ta de polítiques públiques i s’orienta,per contra, a facilitar programes localsde desenvolupament que incloguin unaàmplia participació de la comunitat.

Els obstacles que s’afronten actual-ment en el procés de solidificació demo-cràtica suggereixen el fet que els

87nexe - 16

Capital social

El capital socialapareix com un bé

comú capaç degenerar un noucontracte social

basat en lacooperació recíproca,solidària i col·lectiva.

arguments purament economicistessobre les mancances de la democràcia il’exclusió social han de ser revisats,incorporant dimensionsqualitatives, per tal d’arri-bar a la implantació de polí-tiques públiques adients ensituacions en què preval ladesigualtat social. L’evidèn-cia d’estudis i recerquesinnombrables assenyala elfet que l’impacte de l’atursobre les persones no eslimita a aquell causat per lamanca d’ingressos sinótambé als danys psicolò-gics, a la pèrdua d’autoestima, a la pèr-dua del sentit de la propietat, a la pocamotivació per treballar i a l’alteració deles relacions familiars. Aquesta situaciócondueix a establir estats paral·lels i auna fragmentació de la ja precàriaidentitat col·lectiva. El resultat no potser altre que el naixement d’una cultu-ra política caracteritzada per l’apatia iper la malfiança dels ciutadans en totesles esferes de la vida quotidiana.

Així, com a part de la recerca decanals efectius de comunicació, esdóna testimoni del sorgiment de la teo-ria del capital social com a mecanismeque possibilita la comprensió de lesrelacions i els lligams entre els dife-rents actors involucrats en el desenvo-lupament de la comunitat. El capitalsocial genera relacions horitzontals desuport entre membres de la comunitati de la família i relacions verticals entreinstitucions governamentals i la comu-nitat. Aquest capital tant pot ser barre-jat (binding), que permet analitzar lacohesió social dins del grup, com detipus pont (bridge), que es refereix altipus de lligam entre els diferentsactors.

El capital social abraça dos compo-nents: l’estructural i el cognitiu. Elcomponent estructural es refereix a la

composició i a les activitatsde les institucions locals,tant les formals com lesinformals, que fan viable eldesenvolupament local.L’estructura es construeixmitjançant xarxes horitzon-tals que generen un procésde presa de decisions perpart de la col·lectivitat, unprocés on la confiançamútua és fonamental.El component cognitiu es

refereix als valors, creences, actituds,comportaments i normes socials ques’observen al si de les comunitats, comara la confiança interpersonal, la soli-daritat i la reciprocitat.

Aquestes dues dimensions actuen deforma integrada, atès que la dimensiócognitiva predisposa la persona a unaacció col·lectiva de benefici mutu i ladimensió estructural facilita aquesttipus d’acció.

En aquest context, les relacions deconfiança interpersonal i institucional iels recursos generats per aquestes,propicien la constitució del capitalsocial, fonamental per al desenvolupa-ment d’estratègies dirigides al bé comú.El punt fonamental que ha de ser resoltés: com sorgeix una confiança genera-litzada d’aquesta mena?

Bàsicament, hi ha tres línies de pen-sament que han explicat les fonts gene-radores de confiança, que poden serresumides de la manera següent:

a) l’activitat voluntària es constitueixen el mecanisme essencial que sosté laconfiança generalitzada;

b) la confiança sorgeix com a respostaa certes experiències, tant personals com

88 nexe - 16

Capital social

Des de la dècada de1990, es constatauna tendència a ladescentralització i

una rellevànciacreixent del govern

local en la vida de lagent.

en institucions situades fora de l’universd’aquelles petites associacions a lesquals un individu es pot afiliar;

c) hi ha un ventall d’ins-titucions que promouen elcapital social, a part de lesassociacions voluntàries,com ara la família, les esco-les o els mitjans de comuni-cació.

Problemes i límits

Un dels aspectes que ha generatpolèmica és com avaluar el capitalsocial en termes de recursos per inver-sions. Per exemple, el capital financerconsisteix en unes quantitats específi-ques de recursos. El capital humà, unaextensió metafòrica del capital financer,també consisteix en unes quantitatsespecífiques de recursos, en formad’habilitats i qualificacions. En canvi,el capital social, una altra contribuciómetafòrica, no consisteix en uns recur-sos que posseeixen els individus, sinóen processos d’interacció social queporten a resultats constructius.

Potser la principal diferència entrecapital social i capital financer i humàsigui que els dos darrers poden serdefinits i s’hi pot operar amb quanti-tats, definides i localitzables en lesespeculacions socioeconòmiques de lavida humana, mentre que el capitalsocial no pot ser definit d’aquestamanera.

La base d’aquest tipus de capital ésla confiança; o sigui, l’expectativa quesorgeix en el si d’una comunitat que téun funcionament cooperatiu, honest iregular, basada en l’acceptació d’unesregles per part dels membres de lacomunitat, generant, d’aquesta mane-

ra, normes i xarxes que possibilitenl’actuació col·lectiva de la gent. L’exte-riorització que dóna com a resultat la

institucionalització delcapital social no és sola-ment l’habilitat de treballarsota l’autoritat d’una comu-nitat o d’un grup tradicio-nal, sinó la capacitat deformar noves associacions iel desenvolupament d’unshàbits de cooperació dinsdels paràmetres de referèn-cia establerts pel grup.

Així doncs, la mesura del capitalsocial encara no està ni de bon trosconsensuada, pel fet d’estar referida ala qualitat de les relacions interperso-nals. Mentrestant, però, hi ha una con-vergència en el sentit d’acceptar que lesrelacions socials entre persones forma-des pel capital social són productives,pel fet que es basen en un conjuntcomú d’expectatives, a compartir valorsi en un sentit de confiança mútua. Allàon el capital social es dèbil, hi ha valorsen conflicte i una manca de confiançasignificativa.

El capital social no es deprecia pelseu ús, ans el contrari, la recurrènciade la utilització de les interaccions elmantenen. De fet, es pot dir que lacapacitat de les capes socialment mar-ginades de sobreviure a la pobresa iintentar, per la via de formes alternati-ves i no convencionals de participaciópolítica, de tornar a l’escenari públic delqual no formen part és una manera cla-ra de capital social. Ja hi ha evidènciesde la relació entre capital social i promo-ció del bé comú. Tres exemples emble-màtics d’aquest relació: (a) la creació deVilla el Salvador, a Perú, és mundialmentconeguda com una experiència de pro-moció del capital social; (b) les fires de

89nexe - 16

Capital social

El capital social noes deprecia pel seu

ús, ans al contrari, larecurrència en l’ús de

les interaccions elmantenen.

consum familiar de Veneçuela; (c) l’expe-riència de pressupost participatiu a Por-to Alegre (Kliksberg, 2000).

A més d’això, el capitalsocial contribueix a l’acu-mulació de capital humàpel fet de tornar més efi-cient el procés educatiu,potenciar els bescanvis pri-vats d’ensenyament i tambéper augmentar directamentel valor del capital humàdels agents participantsd’una xarxa de connexions.

Les persones que noconfien les unes en lesaltres i que cooperen, en conseqüència,per mitjà de mecanismes formals, difi-culten la tasca operacional dirigida albé comú i la seva obtenció. Aquestasituació es caracteritza per allò que elseconomistes anomenen cost de tran-sacció. O sigui, quan hi ha descon-fiança en el si de la societat, s’estableixun tipus d’impost en totes les formesde relacions socials i econòmiques que,si la confiança existís, no caldria pagar.

En síntesi, l’ascens d’una culturapolítica orientada a la valoració de lademocràcia, tant en la seva dimensióprocedimental com social, només potprosperar en contextos en què les rela-cions socials es dirigeixen a base deconfiança i reciprocitat. Aquests ele-ments poden ser els complements o elssubstituts dels llaços burocràtics ocontractuals perquè promouen la co-operació i, en conseqüència, l’interèscol·lectiu i, en darrer terme, el capitalsocial. No és per atzar que, malgrattotes les crítiques fetes a la noció decapital social, l’interès per descobrir lesmotivacions i els estímuls que duen al’establiment de relacions socials basa-des en l’acció col·lectiva i en la confiança

–el capital social– creix multidisciplinà-riament.

Reptes de futur

El principal desafiamentteòric en recerques futuressobre el capital social seràespecificar quan és que lesassociacions ajuden aconstruir o a solidificar unademocràcia.Un segon repte es refereix ala importància de persuadirl’Estat, en els seus diversos

nivells, de participar amb recursos pertal de donar suport a accions d’enforti-ment de l’acció comunitària, sense queaixò signifiqui comprometre la funciórepresentativa de les institucionsdemocràtiques.

En el camp metodològic, el gran pro-blema que cal resoldre és el de cons-truir indicadors més adequats decapital social, així com afrontar eldebat sobre actituds enfront de com-portaments, o sigui: de quina forma lesactituds a favor del capital social podenser transformades en accions col·lecti-ves concretes?

Per acabar, el desafiament més granpotser sigui pensar en fórmules opera-tives de construir capital social perafrontar els problemes quotidians, enun sentit multidisciplinari, de maneraque els esforços per tal d’examinar elcapital social en un sentit de causa iefecte siguin complementats per estu-dis que emfasitzin l’examen d’aquestconcepte com a procés. Les darreresdècades han demostrat que en qualse-vol societat, independentment del nivellde desenvolupament econòmic o polí-tic, sense una organització social, la

90 nexe - 16

Capital social

La promoció de lalleialtat mútua és

imperativa, justamenten un moment en quèla confiança, en les

seves manifestacionsdiverses, està en

decadència.

tendència del comportament humà és aaprofitar-se al moment i en beneficipropi dels béns existents sense dedicarcap mena d’esforç a la preservació delsistema que en fa possible l’existència.

En conseqüència, la promoció de lalleialtat mútua és imperativa, justa-ment en un moment en què la con-fiança, en les seves manifestacionsdiverses, està en decadència.

Som lluny de tenir una base teòricaconsensuada sobre el capital social.

Molts treballs respecte a aquest con-cepte inclouen un aprofundiment enels aspectes negatius. En aquest texts’ha optat per adoptar una definicióque consideri tot just les seves vessantsproductives.

Extret de Aoutra economia, AntonioDavid Cattani (Coordinador), Veraz Edi-tores, Brasil, 2003.

91nexe - 16

Capital social

92 nexe - 16

Blériot entrenant-se a travessar la mànega

quest document parteix de l’expe-riència i de les xarxes ja existents, enles quals es basa, així com de les ideesi les línies d’accions sorgides en elsencontres de Verona (19 d’octubre de2002) i Bolonya (11 de gener de 2003)sobre “l’estratègia en xarxa per a l’eco-nomia solidària”.

Introducció

1. Els promotorsEl procés cap a la creació de la Xar-

xa Italiana d’Economia Solidària (RES)ha estat promogut inicialment per la

Rete di Lilliput i s’ha desenvolupat ambel suport de les Botteghe del Mondo(botigues de comerç just), els Grups diAcquisto Solidali (consum responsa-ble), de les organitzacions del finança-ment ètic (MAG, Banca ètica), delturisme responsable i de les cooperati-ves socials. Aquest projecte resta oberta totes les realitats que operen enaquest àmbit, se’n senten part i s’inspi-ren en els valors i els principis de l’eco-nomia solidària.

2. El contextA Europa, a Espanya i a França en

particular, i al món, sobretot a Amèrica

93nexe - 16

Carta per la Xarxa Italiana d’Economia Solidària

Xarxa Italiana d’Economia Solidària

A

del Sud, des de fa temps hi ha xarxes derealitats econòmiques que es defineixend’economia solidària, i que han emergitsobretot en aquests darrersanys amb els fòrums socialsmundials i europeus. A Ità-lia, existeixen també moltesrealitats que, per delimitar-les d’alguna manera, treba-llen quotidianament en elscamps de la producció, ladistribució i el consum debéns o serveis segons elsprincipis i les modalitatscaracterístiques de l’econo-mia solidària.

3. Les motivacionsConsiderem important començar a

crear les condicions perquè les diversesiniciatives econòmiques, democràti-ques, excel·lents, motivades socialmenti arrelades en el territori, tinguin l’opor-tunitat de conèixer-se i de fer-se conèi-xer, d’ajudar i de fer-se ajudar, perpotenciar un nou procés econòmic,coordinar-se, participar i difondre’l,sabedors que enriquirà totes aquestesiniciatives, a més del context social iecològic en què treballen.

4. L’estratègia de la xarxaPer tal de refermar i expandir la rea-

litat de l’economia solidària, a diversosindrets, s’està experimentant l’estratè-gia de la xarxa, que consisteix a crearcircuits per on circulen béns, serveis iinformacions produïts per l’economiasolidària, de manera que aquesta es potmantenir i crear espais per a una eco-nomia plural.

Característiques de l’economiasolidària

1. Noves relacions entre elsagents econòmics basadesen els principis de recipro-citat i cooperació.2. Justícia i respecte per lespersones (condicions detreball, salut, formació,inclusió social, garantiadels béns essencials).3. Respecte pel mediambient (sostenibilitatecològica).

4. Participació democràtica.5. Implicació en l’economia local i

relació activa amb el territori (participa-ció en el “projecte local”).

6. Disponibilitat per entrar en rela-ció amb altres realitats de l’economiasolidària, compartint recursos comuns.

7. Destinació dels beneficis per aactivitats socialment útils.

Els districtes de l’economiasolidària

En el procés d’activació de la Xarxad’Economia Solidària, esdevé estratègiccrear, en els territoris, “districtes del’economia solidària” (DES). Aquests dis-trictes es configuren com a “laboratoris”d’experimentació cívica, econòmica isocial, dit altrament, com a experiènciespilot amb vista a un futur on es puguinaplicar més àmpliament els principis iles pràctiques de l’economia solidària. Atall il·lustratiu, els “subjectes” del dis-trictes de l’economia solidària compre-nen:

–les empreses de l’economia solidà-ria i llurs associacions;

94 nexe - 16


Els districtesd’economia solidàriaes configuren com a

“laboratoris”d’experimentació

cívica, econòmica isocial.

–els consumidors i llurs associa-cions;

–els creditors-finançadors de lesempreses i les iniciatives del’economia solidària, aixícom llurs associacions iempreses;

–els treballadors de l’eco-nomia solidària;

–les institucions (en par-ticular, els ens locals) queintenten afavorir que, en elseu territori, neixin i esdesenvolupin les experièn-cies d’economia solidària.

Tres principis i un mètode

Els processos de globalització acce-leren les dinàmiques de l’economia demercat provocant, en els territorislocals, uniformització, deslocalització ialtres formes de degradació ecològica isocial. Els districtes representen unaresposta propositiva a aquests proces-sos disgregadors. Tracten de revalorarels recursos locals i de generar riquesaen condicions de sostenibilitat ecològi-ca i social. Més concretament, des delsDES intentem construir una realitatterritorial, econòmica i social que per-segueix la realització dels principissegüents:

a) Valorització de la dimensió localEls districtes intenten valoritzar les

característiques de cada lloc (coneixe-ments, sabers tradicionals, peculiaritatsambientals, riqueses socials i relacio-nals). Aquestes peculiaritats són vistescom a riqueses que cal desenvolupar ivaloritzar, i no com a recursos que calesprémer per obtenir-ne benefici indivi-dual, en el convenciment que, a llarg ter-

mini, aquesta estratègia obtindrà tambébenefici econòmic. En aquesta concep-ció, el territori no es considera un siste-

ma tancat (localismedefensiu), sinó un subsiste-ma obert, que ha de formarpart d’un ampli sistemaeconòmic i social sostenible.

b) Economia de justícia (sos-tenibilitat social)Els membres dels DESvolem mantenir i afavorir lescondicions perquè hi hagi

equitat en la distribució dels beneficis del’activitat econòmica, tant entre elsmembres de l’organització productivacom entre les diverses àrees del sistemaeconòmic (al Nord i al Sud del món).

c) Sostenibilitat ecològicaEls membres dels DES ens compro-

metem a desenvolupar la nostra activi-tat econòmica reduint l’empremtaecològica del districte per tal de no ferperillar a llarg termini la capacitat decàrrega dels ecosistemes. Per aconse-guir-ho, és estratègic afavorir el tanca-ment local dels cicles bioeconòmics.

d) La realització pràctica d’aqueststres principis fonamentals s’ha d’acon-seguir aplicant el mètode de la partici-pació activa dels subjectes radicats enel districte en la definició de la seva for-ma concreta de gestionar els processoseconòmics. Aquesta metodologia parti-cipativa pressuposa que els subjectespoden debatre i compartir amb elsaltres membres idees i propostes dife-rents. No obstant això, la Xarxa d’Eco-nomia Solidària es reserva el dret dedemanar el respecte pels “criteris departicipació” a la Xarxa i als principisgenerals enunciats en aquesta carta.

95nexe - 16


Els membres dels DESens comprometem a

desenvolupar lanostra activitat

econòmica reduintl’empremta ecològica.

En qualitat d’exemple, el projectepreveu que:

–les empreses dels DES comprinprioritàriament béns i serveis de lesaltres empreses dels DES, i venguin elsseus béns i serveis prioritàriament a lesestructures de distribució i consum del’economia solidària;

–els consumidors comprin priorità-riament béns i serveis procedents deles empreses de l’economia solidària iparticipin en els seus projectes;

–els creditors-finançadors i les sevesestructures executives financin lesempreses i els projectes de l’economiasolidària;

–els ens locals (i sobretot els ajunta-ments) interessats en el projecte afavo-reixin la formació en dels DES;

–les associacions en sintonia ambels principis de l’economia solidàriadifonguin la cultura;

–tots aquests subjectes alhora prac-tiquin i produeixin cultura i informaciósobre els temes i les experiències de l’e-conomia solidària.

ExtracteMaig de 2003

96 nexe - 16


l IV Congrés Ibèric de Gestió i Plani-ficació de l’Aigua s’ha desenvolupat enun clima molt diferent del de la terceraedició. Després de la derogació del PlaHidrològic Nacional, la combativitat hadeixat pas a la reflexió. A partir d’ara estracta, en efecte, de respondre a lespreguntes què fer? i per on comencem?Per aquest motiu, l’elecció de lesponències ha estat presidida per unesforç d’aclariment sobre quines eren

les tasques prioritàries per a la nostrafundació en el futur immediat. Les reu-nions del Comitè Científic del Congrésvan ser, per aquest motiu, nombroses imolt denses.

Al final es va optar per privilegiartres eixos de reflexió col·lectiva:

1r. L’aportació del coneixement cien-tífic transdisciplinari als grans temeshidràulics, cosa que suposa tenir encompte tant les ciències socials (econo-

97nexe - 16

Ciència, tècnica i ciutadania:claus per a una gestió sostenible

de l’aigua

Fundació Nova Cultura de l’Aigua

Contextos

E

mia, sociologia, geografia, història, dret),com les experimentals (biologia, ecolo-gia, física) o les instrumentals (enginye-ries de diversos tipus).

2n. Els progressos tecno-lògics aplicats a l’ús de l’ai-gua i introduir els impactesecològics i socioeconòmicsque aquests produeixen.

3r. La necessitat decomptar amb la participacióciutadana en les grans deci-sions hidràuliques. I d’aixòes dedueix l’atenció presta-da als moviments socials, al’educació ambiental des del’escola i a la pedagogia deles masses.

D’acord amb aquesta triple líniad’inspiració s’han desenvolupat set ses-sions plenàries i dotze taules rodones dedebat. Les plenàries van ser lessegüents:

Inicial. Estat de la qüestió. Objectiu:resumir a grans trets la situació creadaa partir de la supressió del PHN. Enaquesta línia, J. Corominas va compararles limitacions de la política hidràulicatradicional en relació amb el nou para-digma i va assenyalar les coincidènciesde la Directiva Marc d’Aigües amb elconcepte de cultura de l’aigua sostingutper la Fundació Nova Cultura de l’Aigua.També va insistir en la voluntat de can-vi per part del govern actual materialit-zat en el Programa Aigua. La sevaaportació més destacada va ser la recla-mació d’un gran pacte social, ja que laposada en marxa del nou paradigma éstasca de tota la societat. En aquestalínia, J. Subirats va mostrar l’enormedistància existent entre els diagnòsticscientífics sobre els grans temes i la ver-sió “popular” dels temes; i d’això se’ndesprèn la insistència a desenvolupar la

participació si es vol aconseguir una efi-ciència més gran de les decisions. Unaeficiència que P. Cunha va relacionar

amb una cooperació hispa-no-lusa més gran en la ges-tió de les conques comunes.Finalment, J. Palop, directorgeneral d’aigües del MI-MAM, va tancar l’acte refe-rint-se a les ineficièncieseconòmiques i ambientalsde l’antiga cultura de l’aiguai a la necessitat d’una políti-ca valenta de modernització,una política que fatalmentxocarà amb els interessos“creats” i que farà que els

seus representants hagin de gestionar elconflicte.

Conclusions:A) La necessitat de canvi.B) La introducció d’una nova cultura

de l’aigua i de les directrius de la DMA.C) Atesa la dificultat d’aquests objec-

tius, la necessitat d’una transició pauta-da i guiada per uns criteris clars.

D) La participació ciutadana pot aju-dar a vèncer els obstacles.

Plenari I: Administració públicai privada de l’aigua

En aquest plenari, es va tractar deplantejar l’aparent dicotomia existententre el model públic i privat de gestió;és a dir, la major o menor eficiència i lacontribució a l’equitat i a la sostenibili-tat per part de cadascun d’ells. Els par-ticipants van aportar, a través dediversos exemples concrets, nous ele-ments al debat. René Castro (CostaRica) va explicar com la privatitzacióprogressiva havia fet la gestió de l’aiguadel seu país menys eficient i, sobretot,

98 nexe - 16

Ciència, tècnica i ciutadania: claus per a una gestió sostenible de l’aigua

L’important no és elcaràcter públic o

privat del’administració

hidràulica, sinó quel’enfocament utilitzatno sigui la gestió del

recurs i síl’ecosistèmic.

més injusta socialment. J. Melo (Portu-gal) va insistir, més aviat, en la necessi-tat d’introduir una regulació econòmicai una validació que millorésl’administració pública i, almateix temps, va advocarper una obertura progressi-va cap al sector privat. E.Mestre (Mèxic) es va centraren la tradició centralitzado-ra del seu país en els temesrelatius a política hidràulicai va descriure com el procésde descentralització inicial,a mitjan segle XIX, haviamillorat el benestar i la participació, toti l’aparició de conflictes. Pel que fa alsector privat, aquest va estar represen-tat per L. Martínez Camps, del GrupAgbar, que va explicar l’estratègiaeconòmica i la difusió de la seva empre-sa a Amèrica Llatina.

Per últim, P. Arrojo va assenyalarque el que importa no és el caràcterpúblic o privat de l’administracióhidràulica, sinó que l’enfocament utilit-zat no sigui la gestió del recurs sinó l’e-cosistèmic. Això constitueix la millorconclusió, ja que va fer constar que al’enfocament ecosistèmic s’inclou eldret a la vida (el dret musulmà té coma norma bàsica “el dret a beure”), lasostenibilitat, el caràcter social, l’efi-ciència econòmica i la necessitat, mal-grat tot, de no situar el mercat en unaposició central, evitant introduir errorsen el concepte de demanda.

Plenari II: Gestió integrada deles conques hidrogràfiques

Es va començar explicant la llargatradició d’aquests organismes aEspanya, però també la necessitat de

reforma per adaptar-los a la conjuntu-ra actual.

Els participants van insistir, sobre-tot, en la necessitat d’unapolítica d’integració i en lacol·laboració dels diversosagents socials per resoldreels problemes de les con-ques. A. Munné va desen-volupar una proposta sobrel’aplicació de la DirectivaMarc d’Aigües (DMA) en lagestió de les masses d’ai-gua, i va especificar elcalendari possible dels tre-

balls que cal verificar. J. Day va expli-car els problemes ambientals del deltadel Mississipí i els mecanismes aplicatsper mitigar el deteriorament que hansofert les zones humides i en la qualitatde l’aigua i A. Moscoso (Bolívia) va fer elmateix pel que fa a les zones humidesbolivianes. Per últim, A. Gómez Ordó-ñez va fer una bona exposició teòricasobre la gestió de les conques des de laperspectiva de l’ordenació del territori.

La principal conclusió va consistir adestacar la necessitat de discutir sobreel model de riu que volem, primer, i deposar els mitjans necessaris per aconse-guir-lo, després. Òbviament, dins delmarc que la DMA ha posat a disposiciónostra. Els exemples presentats mos-tren els problemes generats per l’absèn-cia de gestió i d’uns objectius clars.

Plenari III: Educació iparticipació ciutadana

Des d’uns nous plantejaments, lapresidenta de la sessió, Mª AntòniaAntoranz, recorda que la presa de deci-sions per part dels successius governsacostuma a estar mediatitzada per l’ac-

99nexe - 16


Cal una políticad’integració i la

col·laboració delsdiversos agents

socials per resoldreels problemes de les

conques.

tuació dels grups de pressió, i per aixòés important la informació i la partici-pació de la ciutadania.

En aquesta línia, O.Durán (Costa Rica) explicaels programes d’educaciópopular desenvolupats enalgunes regions, els qualsva descriure com “eco-edu-car per re-encantar la vida”;L. Vasconcelos (Portugal)proposa una experiènciaper promoure el desenvolu-pament de la informació ifacilitar la participació mitjançant l’or-ganització de tallers temàtics; J. Este-ban Castro (Argentina) explica la gènesii difusió del concepte de privatitzaciódes del Regne Unit cap a Europa i Amè-rica Llatina, l’avenç ulterior del modelcentrat en l’estat i el retorn al modelprivatiu per la via del neoliberalismeque, en la pràctica, exclou la participa-ció ciutadana. Finalment, F. Heras vapresentar un model per millorar aques-ta última, per mitjà de l’educació i del’acció col·lectiva, que hauria de recó-rrer tres etapes successives i interrela-cionades: la millora de la cultura, laseva influència en l’estil de vida i, a tra-vés de l’últim, el canvi dels comporta-ments.

La conclusió central va destacar lanecessitat d’insistir en l’enorme abastde l’educació en els valors ambientalssi es vol avançar pel camí de la difusióde nous valors. A partir de l’educació,resulta més fàcil la conscienciació delsciutadans i la seva participació activa,amb la consegüent mitigació d’actitudsconflictives envers la posada en pràcti-ca de disposicions orientades al canvide model de gestió. Per últim, hem derecordar, pel que fa a aquest punt, laratificació i compliment del Conveni

d’Aarhus, que exigeix més transparèn-cia i un accés més fàcil a la informacióen temes mediambientals, una infor-

mació que la ciutadaniaexigeix que sigui accessible,completa, de qualitat i fia-ble.

Plenari IV: Models dedesenvolupament ieconomia de l’aigua

Objectiu: explicar els fonaments teò-rics de la nova economia ecològica imostrar-ne els límits en dos sectorspunters: el turisme i l’agricultura deregadiu.

La primera part va ésser a càrrec deF. Aguilera, que es va basar en textosde diferents representants del pensa-ment econòmic per fonamentar lesseves afirmacions sobre les caracterís-tiques que hauria d’assumir la gestióde l’aigua. Després, F. Vera Rebollo vaexplicar els greus problemes que afec-ten el desenvolupament turístic al sud-est peninsular i que poden arribar acomprometre la seva competitivitat enel futur. Finalment, J. Colino va mos-trar, amb el suport d’una bona docu-mentació, l’absurd d’alguns dels tòpicsmés estesos sobre l’agricultura de rega-diu del sud-est peninsular: les elevadesxifres de productivitat, molt inferiors ales aconseguides en altres sectorseconòmics, i la capacitat de pagamentdels agricultors, que pot permetre’ls enun futur immediat assumir els preusde l’aigua dessalada.

En conclusió, doncs, els problemesque han afectat l’aigua a Espanya no eslimiten a la manca física (relativa), sinóa la forma de gestió o, el que és pitjor,

100 nexe - 16


S’ha de discutir sobreel model de riu que

volem, primer, i posarels mitjans necessaris

per aconseguir-lo,després.

a la inexistència de gestió. Aleshores,es torna a insistir que el problema noresideix en el caràcter públic o privatde la gestió de l’aigua, sinóen la seva eficiència i en laurgència que hi revesteix elcanvi. En segon lloc, es vatornar a plantejar la desin-formació ciutadana, visibleen la reacció popular queva generar la derogació deltransvasament de l’Ebre endeterminades regions; enconseqüència, el desenvo-lupament d’una pedagogiasocial per part dels poders públics tor-na a assenyalar-se com una necessitatperemptòria.

Plenari V: Innovació tecnològicai metodològica per a la gestió ila conservació de l’aigua

Aquesta última sessió plenària es vaocupar dels reptes que es plantegenactualment des del punt de vista de latecnologia hidràulica, a la qual esdemana no només eficiència tècnica ieconòmica, sinó també contribució aldesenvolupament sostenible per la viadel respecte al medi ambient.

En aquesta línia, els participants esvan referir successivament a la tecnolo-gia de conservació i estalvi (L. SantosPereira), als problemes plantejats per ladepuració d’aigües (J.J. Salas) i a la des-salació de l’aigua del mar (M. Latorre).La línia seguida per l’exposició dels tresponents va ser similar i facilita l’extrac-ció de conclusions: en el moment actual,el recurs a una determinada tecnologiahidràulica exigeix prèviament assegu-rar-ne no sols l’eficiència econòmica,sinó també la innocuïtat ambiental i els

problemes d’acceptació per part de lacomunitat social.

Plenari final: Un noumètode de gestió del’aigua a Catalunya

Es tracta d’explicar compoden i han d’afectar almodel en qüestió els princi-pis de la Nova Cultura del’Aigua un cop s’hagi supe-rat l’etapa combativa anti-transvasament. Tant N.

Prat (moderador) com A. Estevan(ponent) han insistit en el fet que, perals responsables polítics, ha arribat elmoment de passar a l’acció.

Quins principis l’han d’inspirar?- L’abandonament de l’obsessió de

desenvolupar i la seva substitució peruna sèrie d’actuacions dirigides a pro-moure el benestar social i l’estabilitatecològica.

- La desvinculació del creixementeconòmic de l’increment del consumdels recursos naturals.

- La difusió entre la ciutadania de lasegüent constatació: la situació del sec-tor hídric és molt millorable però en capcas alarmant.

- Els objectius que han d’inspirar leslínies d’actuació futures són quatre:millora de la qualitat de l’aigua, recu-peració dels recursos subterranis, ren-dibilització de les aigües depurades idesenvolupament de la dessalació.

- Per últim, els compromisos quehauria d’adquirir l’administració tambésón quatre: garantia (acabar amb lesincerteses del proveïment), qualitat,regulació del Ter i del Llobregat, i recer-ca de les despeses mínimes.

101nexe - 16


Cal insistir enl’enorme abast del’educació en els

valors ambientals sies vol avançar pel

camí de la difusió denous valors.

Taules rodones

A més de les sessions plenàries, elCongrés va desenvolupar una sèrie detaules rodones (set), l’objec-tiu de les quals va ser apro-fundir en el debat delstemes de més interès o mésconflictius. Es poden assen-yalar una sèrie de conclu-sions a partir dels debatsdesenvolupats:

1r. La particular gravetatque comprenen els proble-mes de la gestió de l’aigua aIberoamèrica, a causa dels excessos dela privatització i, en particular, a l’acciódel capital estranger.

2n. La necessitat d’avançar en lacol·laboració per millorar la gestió de lesconques hispano-luses.

3r. Els considerables avenços experi-mentats en el coneixement dels proble-mes relatius a la gestió de l’aigua al BaixEbre. Es destaca, entre altres temes, lanecessitat d’avançar en el control i en lacapacitat de decisió (competències), enl’eficiència del proveïment urbà i delregadiu, en la presència de contamina-ció per nitrats o clorurs i en la discussiósobre la crisi del model agrícola, indus-trial o turístic.

4t. L’exigència d’introduir noves tec-nologies sempre que no s’utilitzin permantenir la tradicional política d’oferta.Això pot afectar especialment la cons-trucció de dessaladores, que constituei-xen un mitjà útil però no exclusiu, i quehan d’integrar-se en el conjunt de fontsde proveïment de cada context territo-rial.

5è. La urgència d’iniciar les tasquesper reformar la vigent Llei d’aigües. Això

exigeix fer una transposició correcta dela DMA, ja que es tracta de la base dequè cal partir, sense oblidar el fet que

una transposició incorrectaés també un incompliment.6è. La reflexió sobre lainsistència actual en la par-ticipació ciutadana, ¿esmaterialitzarà en fets i ini-ciatives concretes en el futurimmediat o es convertirà enuna ficció, la referència a laqual és “políticament correc-ta”? El debat sobre el tema

va aclarir les dificultats de la posada enpràctica de mesures en aquest aspecte.

7è. Per últim, a la taula consagrada aldesenvolupament turístic i consum del’aigua es va arribar a la conclusió que elmodel actual, centrat en l’ocupació mas-siva i desordenada de les franges lito-rals, en el desenvolupament de segonesresidències, en la utilització d’una orde-nació extensiva del territori i en el mal-baratament d’aigua, ni és sostenible desdel punt de vista mediambiental ni téfutur en el mercat turístic internacional.

Tortosa, 8–12 de desembre de 2004

Conclucions del IV Congrés Ibèric degestió i planificació de l’aigua

Fundació Nova Cultura de l’AiguaC/ Pedro Cerbuna 12, 4t dreta50009 SaragossaTel. 976 [email protected]://www.unizar.es/fnca

102 nexe - 16


Els problemes quehan afectat l’aigua a

Espanya no eslimiten a l’escassesafísica, relativa, sinóa la forma de gestió.

103nexe - 16

Porc savi ajudant un xarcuter a passar comptes

n un món dominat per la por i lafragmentació, l’exclusió i la desespe-rança, una màgica reunió de comuni-tats dedicades a l’alimentació, TerraMare, es va celebrar a Torí, Itàlia, del20 al 22 d’octubre de 2004. Menjarpausat (Slow Food), el moviment que hasituat la cultura de conrear i menjar un

bon menjar, sa i variat en el centre dela transformació social, política ieconòmica, va reunir sota el mateixsostre 5.000 membres de 1.200 comu-nitats dedicades a l’alimentació de 130països. I malgrat la seva diversitat i lesseves diferències tots van connectar:van connectar a través de la terra, la

105nexe - 16

Terra Mare: Una celebració

de les economies vives

Vandana Shiva

E

nostra mare, Terra Mare, a través delsaliments, la veritable teranyina de lavida, a través d’una humanitat comunaque iguala el camperol ambel príncep.

De globalitzaciócorporativa ademocràcia terrenal

En les darreres dècades,la producció, el processa-ment i la distribució d’ali-ments s’estan arrabassantde les mans de dones,petits agricultors i petitsproductors, i monopolitzatsper gegantines corporacions mundialscom Cargill, Monsanto, Phillip Morris oNestlé. Els petits productors de tot elmón estan sent desplaçats i desarrelatsper la competència deslleial d’unaindústria agropecuària enormementsubvencionada.

El moviment antiglobalització s’hacentrat sobre la injustícia de les reglesque regeixen el comerç global, que estanempenyent els agricultors al deute i alsuïcidi. En Terra Mare, els petits pro-ductors s’han congregat no només permaleir les forces del mal de la globalitza-ció corporativa, sinó també per mantenirviva la petita flama de la producció bio-diversificada i descentralitzada que pro-veeix dels aliments necessaris lescomunitats, sense que això suposi unacàrrega per a la terra.

La vibrant energia de Terra Mare havingut de la resistència dels agricultorsque han continuat guardant i compar-tint les seves diferents llavors, vivint les

seves cultures diferents, parlant lesseves llengües diferents i celebrant lesseves tradicions culinàries diferents.

Hi era present una comuni-tat de productors de mangosec i dones entomòfagues(una associació de donesque recol·lecta, processa iven insectes comestibles)d’Ouagadougou, la comuni-tat Baobab d’Atacora, plan-tadors d’alfàbrega i pestogenovesos, artesans deLigúria, pastors nòmadesd’Índia i Kirgbity, criadorsd’ovelles de l’Àsia Central,agricultors d’arròs jasminede Tailàndia i d’arròs Bas-

mati de l’Índia (ambdós han estat vícti-mes de la biopirateria per part de lacorporació Ricetec amb base a Texas, laqual ven arròs jasmine com a Jasmati iarròs Basmati com a Texmati).

El món de Terra Mare reflecteix elmón real de la gent amb aquesta diver-sitat tan enlluernadora, que els ulls iles orelles estaven gaudint d’un festímentre les comunitats compartien amborgull, alegria i dignitat les seves tradi-cions sobre agricultura i alimentació.

No era el món de l’Organització Mun-dial del Comerç, on només existeixennegocis agraris, només cinc productes(soia, blat de moro, arròs, blat i canola)representen la majoria del comerç agrí-cola, només una companyia (Monsanto)suposa el 94% de les llavors transgèni-ques que se sembren al món, i la majo-ria dels aliments conreats no sónconsumits per persones, sinó permilers de milions d’animals tancats engranges industrials.

106 nexe - 16

Terra Mare: Una celebració de les economies vives

La producció, elprocessament i la

distribució d’alimentsestan sent

arrabassats de lesmans de dones, petits

agricultors i petitsproductors, i

monopolitzats percorporacions

mundials.

En el món de Terra Mare, els petitsagricultors produeixen més que els agri-cultors industrials fent servir menysrecursos; la biodiversitatprotegeix la salut del sòl i deles persones; la qualitat, elsabor i la nutrició són els cri-teris utilitzats per a la pro-ducció i el processament i noles quantitats tòxiques i elsgrans beneficis per a l’a-groindústria.

Terra Mare va ser unareunió de petits productorsque refusen desaparèixeren un món on la globalització ha elimi-nat la diversitat de les espècies i lescultures, els petits productors, les eco-nomies locals, la saviesa indígena. Nosón tan sols petites granges i comuni-tats alimentàries locals que es neguena desaparèixer, sinó que estan decidi-des a crear-se un futur malgrat la glo-balització. Com va dir en la sevapresentació de Terra Mare GrannyAlmanac, ministre d’Agricultura i Silvi-cultura d’Itàlia: “Allò veritablement ori-ginal i revolucionari de Terra Mare ésque, seleccionant les comunitats ali-mentàries menys susceptibles al procésindustrial, i d’aquí sorgeix la caracte-rística qualitat i autenticitat dels seusproductes, intenta col·locar al centre del’escenari els productors d’aliments apetita escala”.

La diversitat és el fonament per a ungir en el nostre sistema alimentari:diversitat de conreus, diversitat d’ali-ments, diversitat de cultures. La diver-sitat és alhora una resistència a unacultura única i una alternativa creati-va. Construir sobre la nostra singulari-

tat i varietat és la nostra fortalesa, unafortalesa que només es pot erosionarquan ens rendim.

Un altre paradigmaalimentari

Terra Mare va proveir d’unaoportunitat i plataformaper articular un altre para-digma de l’alimentació.Durant la cerimònia d’ober-tura, Carlo Petrini, funda-dor de Slow Food, va fer

una crida general per defensar elsdrets, els coneixements i la creativitatdels petits productors de tot el món.“Convertim-nos tots en coproductors”,va dir. Consumir significa destruir.“Consum” és el nom que se li donavaantigament a la tuberculosi.

En l’acte de menjar, ja estem partici-pant en la producció. Menjant produc-tes orgànics diem “no” als tòxics idonem suport als agricultors orgànics.Refusant els organismes genèticamentmodificats, estem votant a favor delspetits agricultors i pel dret de les per-sones a la informació i a la salut. Men-jant productes locals estem prenent elpoder i els beneficis a l’agroindústriaglobal i estem enfortint la nostra comu-nitat alimentària total.

Per tant, menjant ens convertim encoproductors perquè la relació amb elspetits productors és un esglaó d’im-portància vital per a la creació d’un sis-tema alimentari sostenible, just, sa, itambé perquè som el que mengem i,escollint el menjar, escollim qui som.

107nexe - 16


Menjant producteslocals estem prenent

el poder i elsbeneficis a

l’agroindústria globali enfortint la nostra

comunitatalimentària total.

La industrialització i la globalitzaciódel nostre sistema alimentari ens dividei-xen, nord-sud, productor-consumidor,ric-pobre. La causa principalde la nostra separació i lanostra divisió és el mite queels sistemes industrials ali-mentaris produeixen mésmenjar i, per tant, sónnecessaris per acabar ambla fam; amb el mite de men-jar “barat”. No obstant això,els petits agricultors orgà-nics, amb la seva biodiversi-tat, tenen una producció més alta queles grans indústries monoculturals.

Tal com va recordar el príncep Car-les d’Anglaterra en els seus comentarisdurant la cerimònia de tancament: “Undels arguments fets servir pels ‘agricul-tors industrialistes’ és que només a tra-vés de la intensificació serem capaçosd’alimentar una població mundial crei-xent. Però fins i tot sense inversionssignificatives, i tot sovint enfrontant-sea la desaprovació final, els assaigsorgànics millorats han augmentat elrendiment i la producció de maneraespectacular.”

Un estudi recent de la FAO ha reve-lat que la collita de patates a Bolívia vapujar de quatre a quinze tones perhectàrea. A Cuba la collita de verduresals horts orgànics quasi s’ha duplicat.A Etiòpia, que fa vint anys va sofrir unperíode de fam espantosa, la collita debatates va pujar de sis a trenta tonesper hectàrea. A Kènia la collita de blatde moro va augmentar de dues a noutones per hectàrea. I al Pakistan lacollita de mango s’ha incrementat deset i mitja a vint tones per hectàrea.

A la cerimònia d’inauguració vaigressaltar el fet que l’alimentació globa-litzada i industrialitzada no és barata,

és molt cara per a la terra,per als agricultors, per a lanostra salut. La terra nopot seguir arrossegant lacàrrega de l’explotació, delsseus aqüífers, la contami-nació pels pesticides, ladesaparició de les espècies,la desestabilització del cli-ma.L’agricultor no pot seguir

portant la càrrega d’un deute que és ine-vitable en una agricultura industrialit-zada amb grans despeses de producció.Els 25.000 suïcidis d’agricultors al’Índia en sis anys és un símptoma de laprofunditat de la crisi en el model domi-nant d’agricultura i producció d’ali-ments. Aquest sistema està negant eldret a l’aliment i la salut a mil milions depersones que passen fam i uns altres milmilions que pateixen d’obesitat. Aquestmodel és incapaç de produir alimentssegurs, culturalment adequats, saboro-sos i de qualitat. I és incapaç de produirprou aliments per a tothom, perquè mal-gasta l’aigua, la terra i l’energia.

Fa servir deu cops més energia de laque produeix, deu cops més aigua quel’agricultura ecològica. Per tant, és deucops menys efectiva. Fins i tot l’eficàciade la mà d’obra és un mite perquè totsels investigadors, productors de pesti-cides, enginyers genètics, conductorsde camions, soldats lluitant en guerrespel petroli són part del sistema de pro-ducció alimentària industrial.

Si comptéssim totes les personesinvolucrades en la producció no sosteni-

108 nexe - 16


La diversitat és elfonament per a un giren el nostre sistema

alimentari: diversitatde conreus,

d’aliments, decultures.

ble d’aliments, incloent-hi aquelles quees dediquen a la producció de materialtòxic destructiu, l’eficàcia de la mà d’o-bra de la indústria alimentà-ria mundial també seriamés baixa que la de l’ali-mentació ecològica. Quanl’agricultura es converteixen una guerra i armes dedestrucció massiva com elsfertilitzants i pesticides,que tenen els seus orígens en les gue-rres, substitueixen material agrícolaintern, l’aliment es transforma en no-aliment. El comerç basat en preus fal-sos i intercanvis injusts no és comerç,és explotació. Aquesta és la raó per laqual vaig proposar a Terra Mare que,juntament amb l’idioma de no-docu-ments i no-grups, en l’OrganitzacióMundial del Comerç, l’Acord sobreAgricultura s’hauria d’anomenar Acordsobre no-comerç en no-aliments.

La raó per la qual l’alimentacióindustrial és barata no és perquè siguieficaç, ni des del punt de vista delsrecursos naturals, ni de l’energia. Ésbarata perquè externalitza totes lesdespeses –les guerres, les malalties, ladestrucció mediambiental, la decadèn-cia cultural, la desintegració social– i esfinança amb subvencions –400.000

milions de dòlars en subvencions enpaïsos rics que van conduir al fracàs dela reunió del gabinet de l’Organització

Mundial del Comerç a Can-cun–, que es finança ambsubvencions al transport,subvencions mediambien-tals i amb les més impor-tants de totes lessubvencions, el pagamentamb vides humanes.

Per a nosaltres, Terra Mare va seruna celebració d’agricultura honesta enla qual els preus no menteixen, que noexplota la terra i les persones que entenen cura; Terra Mare va ser una cele-bració de la posada en pràctica de leseconomies vives on nosaltres copro-duïm amb el cuc de terra i l’aranya,amb el mychorizzae i el fong. Estemtots connectats a aquesta teranyina dela vida i els aliments són els que la fangirar. Com ha declarat l’ancià TaitreyaUpanishad: “Totes les criatures es cre-en de menjar...”

Els éssers neixen de l’aliment, quanneixen viuen alimentant-se, quan esmoren tornen a l’aliment.

Publicat a Znet, traduït a l’espanyol perEsther Carrera i revisat per FernadoSoler

109nexe - 16


Som el que mengem i,escollint el menjar,escollim qui som.

La gestió de la qualitat (CIPO)

En la nostra intervenció exposarem laimplantació d’un Sistema de Qualitat a lanostra cooperativa sociolaboral, CIPO,SCCL, com una manera –una bona pràc-tica– per millorar la gestió dels serveisque oferim tant a les empreses, en l’àmbit

laboral, com a les persones, en l’àmbitsocial.

DefinicióUn sistema de qualitat és “una estruc-

tura organitzativa, de procediments,processos i recursos per implantar la ges-tió de la qualitat” , tenint present:

111nexe - 16

Bones pràctiques de les cooperatives d’iniciativa social

CIPO i CONSOP

–Que el sistema de qualitat d’unaorganització està dissenyat inicialmentper satisfer les necessitats internes degestió de l’organització.

–Que va més enllà delsrequisits d’un client particu-lar, que només avalua la partdel sistema de qualitat quel’afecta.

–Que el sistema de quali-tat hauria de ser tan amplicom fos necessari per assolirels objectius de qualitat.

Les normes ISO 9001 con-tenen un conjunt de bones pràctiques degestió, basades en la idea de gestió de pro-cessos, que serveixen de model per a orga-nitzacions de tot tipus. Entenem perprocés una seqüència de passos quetransformen les entrades –inputs: mate-rials, informació, etc.– en unes sortides–outputs: producte acabat, informacióconcreta.

La Norma ISO 9001:2000 identificavuit principis de gestió de la qualitat pertal que una organització pugui millorar laseva eficàcia:

1. Enfocament al client: la nostraempresa sociolaboral necessita delsclients i de les persones per viure. Pertant, hem de conèixer les seves necessi-tats i acomplir les seves expectatives.

2. Participació del personal: aconse-guirem el màxim benefici i el millor ser-vei a les persones si aprofitem al màximel potencial del personal de la nostraempresa.

3. Lideratge de la direcció: la direc-ció ha de liderar el procés de cara aorientar els esforços i involucrar tot elpersonal en l’assoliment de les fites dequalitat.

4. Enfocament basat en processos:per tenir més eficàcia hem d’organitzar lesactivitats empresarials, les activitats d’a-

tenció a les persones i elsrecursos com un procés.5. Enfocament de sistemaper a la gestió: si agrupemels processos relacionats enun sistema, augmentareml’eficàcia de l’organització perassolir els objectius que ensmarquem.6. Enfocament de milloracontínua: com qualsevol

organització, hem de tenir l’objectiu demillorar permanentment els resultats apartir d’introduir mecanismes d’autocor-recció.

7. Enfocament basat en els fets per ala presa de decisions: les decisions queguiïn la nostra intervenció seran més efi-caces si les prenem a partir de dadesobjectives.

8. Enfocament de benefici mutu ambels proveïdors: per aconseguir millorsresultats és més beneficiosa la relació decol·laboració amb els proveïdors que l’en-frontament.

JustificacióL’objectiu d’oferir uns serveis laborals i

personals de qualitat ha estat sempre laraó de ser de la nostra organització. Peròdintre del procés de millora contínua ensplantejàvem accedir als mateixos instru-ments que feien servir la resta d’empresesa fi d’assegurar una gestió de qualitat. Ésper això que vàrem assumir el repte d’as-solir la certificació de Qualitat ISO. Ambella volíem aconseguir el següent:

–Posar en ordre la nostra manera defer, en l’àmbit laboral i de serveis a les per-

112 nexe - 16


El sistema dequalitat d’una

organització estàdissenyat inicialment

per satisfer lesnecessitats internes

de gestió del’organització.

sones, millorant la nostra organitzacióinterna, definint, estructurant i coordi-nant millor les tasques: què s’ha de fer,com s’ha de fer i qui ho ha defer.

–Propiciar un canvi de cul-tura empresarial i de dispen-sadors de serveis des d’unacultura reduccionista i anco-rada en les dificultats delcol·lectiu cap a una culturad’adaptació als canvis, derecerca de nous filons de tre-ball i de millora de la qualitatde vida de les persones.

–Ser reconeguts, com qualsevol altraempresa, com a oferidors de treball i ser-veis de qualitat, afavorint la nostra com-petència en el mercat ordinari.

–Incrementar la competència dels nos-tres treballadors, assegurant el manteni-ment dels llocs de treball, de l’activitatproductiva i del reconeixement social quetot això comporta.

ExperiènciaPer a la implantació de la ISO a CIPO,

SCCL, ha estat cabdal la voluntat de ladirecció per portar-la a terme, la cons-cienciació de la seva necessitat i l’acorddels caps de departament i de l’ÀreaSocial d’assumir el repte. Inicialment ensvàrem plantejar la certificació de l’ÀreaProductiva, és a dir, les tres activitatsque s’estaven portant a terme: els serveismediambientals i la jardineria, el mani-pulat de productes i la neteja industrial.Posteriorment ens plantejaríem la certifi-cació de l’Àrea Social.

Es van organitzar jornades formativesa fi de conèixer què era la ISO, com esta-va estructurada i a què ens comprometí-

em amb la seva certificació. A poc a poc,es va anar recollint tota la informació, esva anar consensuant, aclarint, perfilant i

elaborant l’operativa de cadaprocés en cada un delsdepartaments que acabariadesenvolupant l’anomenatManual de Procediments decada activitat de l’Àrea Pro-ductiva.La idea bàsica era que noens carreguéssim de feina ide papers més del necessari,que tot tingués la seva lògicai, sobretot, que tinguéssim

“sentit comú”. Per això vàrem aprofitarels documents ja habituals, modificant-los i donant-los sentit, per tal que for-messin part del conjunt, i en vam crearde nous en aquells punts del procés enquè calia fer-ho. No es tractava de can-viar la nostra manera de fer, almenys nosempre, sinó de donar-li un nou sentitque permetés tancar un cercle per facili-tar la implantació d’un nou sistema.

Superades les previsibles dificultats,en aquest moment disposem d’un siste-ma documental que ens permet conèixerquè volen els nostres clients, com hemde fer la nostra feina, quins mitjansnecessitem, quina formació hem detenir, quins controls apliquem en la nos-tra producció i quin és el grau de satis-facció dels nostres clients, interns iexterns, que en el fons és el més impor-tant.

Obtinguda la certificació, però, nos’ha aconseguit tot. Amb la certificacióens obliguem a ser conseqüents amb elque hem dit que faríem i com ho faríem.Per fer aquest seguiment es va crear unComitè de Qualitat que ha permès con-

113nexe - 16


Tot sistema dequalitat ha d’anar

més enllà delsrequisits d’un client

particular, que nomésavalua la part delsistema de qualitat

que l’afecta.

solidar un equip de responsables que, enles seves reunions periòdiques –en elnostre cas trimestrals– elaboren i fan elseguiment dels indicadorsque ens permeten tenir unavisió clara de la situació iprendre, si cal, les mesurescorrectores necessàries dinsel procés de millora contí-nua.

Seguint els criteris de laISO ens marquem objectiusdefinits, concrets i mesura-bles. En fem el seguiment, ens replante-gem la viabilitat, els recursos necessaris,la consecució, la millora resultant o lescorreccions que cal fer per tal d’assolir-los. Disposem d’un Pla Anual de Forma-ció, que ens permet millorar el graud’eficàcia i d’eficiència del personal de lanostra empresa, a partir del coneixe-ment de les nostres necessitats i de lesque ens demana el nostre personal.

En aquest moment, i a partir de l’e-quip de responsables que forma elComitè de Qualitat, estem immersos enla difícil tasca d’estendre aquesta novacultura empresarial i dispensadora deserveis a la resta de treballadors de l’em-presa, tasca indispensable si volemaconseguir la participació de tots enaquest procés.

Valoracióa) Oportunitats:– Canvi de cultura empresarial i de

dispensadors de serveis.– Millora de la qualitat dels productes

i de la productivitat i millora dels serveisoferts.

– Millora de la credibilitat de cara alsclients i de la competitivitat en el mercatlaboral ordinari.

– Millora de la satisfacció delclient, tant intern comextern.– Millora de la col·laboracióamb els proveïdors.– Millora de l’organitzacióinterna del treball.– Possibilitat d’accés a nousmercats.

Punts forts:–Moment de canvi més ampli a CIPO,

SCCL.–Els treballadors: millora de la moti-

vació i de l’eficàcia del seu treball.–Els professionals: millora de les

seves capacitats, de la seva motivació ide la seva eficiència.

–L’experiència de més de trenta anysportant a terme la inserció sociolaboralde les persones del col·lectiu.

–L’arrelament de CIPO en la ciutat.–Creixent implicació del teixit empre-

sarial de la ciutat en la tasca que portema terme.

b) Amenaces:–Cicle economicopolític global menys

favorable.–La competitivitat en les activitats

que porta a terme CIPO.–Necessitat d’adaptació constant als

canvis i recerca constant de noves acti-vitats.

114 nexe - 16


Un sistema dequalitat ha de ser

tan ampli com siguinecessari per assolir

els objectius dequalitat.

La intercooperació (CONSOP)

L’estadi superior de la cooperacióLa intercooperació, com tots sabem,

és inherent a la cooperativa, de fet, no ésaltra cosa que elevar la cooperació a unnivell superior. El sisè principi co-operatiu ho explica així: “Les cooperati-ves serveixen els seus socis taneficaçment com sigui possible, i enfortei-xen el moviment cooperatiu treballantconjuntament mitjançant estructureslocals, nacionals, regionals o internacio-nals”.

La intercooperació pot ser de grausdiferents: des de l’estadi mínim, que ésestablir convenis de col·laboració entrediverses cooperatives, fins a la integracióen un grup cooperatiu.

Tot i que hem de considerar com apositiva qualsevol manera d’intercoope-rar, ens centrarem en el que són les coo-peratives de segon grau i els grupscooperatius, especialment en aquestsúltims, en tant que són les eines princi-pals que poden aportar a les cooperativesd’iniciativa social la dimensió que enaquests moments ens demana el mercat.

Si agafem la Llei de cooperatives deCatalunya, veiem en què es diferenciauna cooperativa de segon grau i un grupcooperatiu:

–Cooperativa de segon grau: “tenenl’objecte de completar, promoure, coordi-nar, reforçar o integrar l’activitat econò-mica de les entitats que en són membres,amb l’extensió o l’abast que estableixinels estatuts respectius”. Un exemple pro-per el tenim a l’Escola del Cooperativis-me Aposta. És una cooperativa formadaper la Federació de Cooperatives de Tre-ball i una vintena de cooperatives.

–Grup cooperatiu: “s’entén per grupcooperatiu el conjunt format, majorità-riament, per diverses societats cooperati-ves, de la classe que sigui, i l’entitat capde grup, que necessàriament ha de seruna cooperativa, que exerceix facultat oemet instruccions de compliment obligatper a les entitats agrupades, de maneraque es produeix una unitat de decisió enl’àmbit d’aquestes facultats”. (article 125de la Llei de cooperatives). L’exemple mésclar del que és un grup cooperatiu eltenim en MCC (Mondragon CorporaciónCooperativa). En paraules d’AntonioCancelo, expresident d’MCC: “Des delgrup es desitja cooperar per aconseguirconjuntament alguns objectius impor-tants per a les empreses que el consti-tueixen, superior als que podenassolir-se individualment”.

En el cas de Mondragon, per exemple,es comparteixen els excedents i treballenplegats per posar en marxa línies denegoci noves.

Per resumir de manera molt sintèticales característiques dels grups, podríemdir que són:

–La voluntat d’agrupació–L’organització democràtica–La contribució als resultats, lligat al

desenvolupament empresarial–Una normativa conjunta–Una estructura pròpia–Mecanismes de solidaritatAquesta definició que, sobre el paper,

resulta molt bonica i engrescadora, larealitat ens demostra que costa moltdur-la a la pràctica. De fet, els únicsgrup cooperatius que hi ha a l’Estatespanyol amb una certa dimensió sónMCC, al País Basc, i el Grup CooperatiuValencià, al País Valencià. Després hi ha

115nexe - 16


diferents experiències, més o menys reei-xides, però amb poca dimensió empresa-rial.

Situant-nos en el coope-rativisme d’iniciativa social,el panorama encara estàmés erm. L’únic grup coope-ratiu d’aquest sector queexisteix és GrupConsop, unaexperiència que comença el1998, però que tot just aracomença a despuntar, laqual cosa ens fa adonar quequeda molt de camí percórrer.

Canvis en el sector de la iniciativasocial

És cert que el nostre sector és moltnou, però no per això deixa d’estarsotmès a les lleis de mercat que gover-nen els diferents sectors empresarials.D’una banda, estem immersos en unprocés irreversible que ens afecta atots, com és la globalització que, a ban-da d’altres canvis, està forçant unenduriment de la competència. Aixímateix té lloc un fenomen de concen-tració empresarial creixent, segura-ment provocat per aquest procés deglobalització. Tot això, amb un desen-volupament tecnològic imparable queobliga les empreses a fer grans inver-sions per estar al dia.

Per bé que aquesta situació en unprincipi ha afectat de manera més duraels sector industrials o comercials, lescooperatives del sector de serveis d’a-tenció a les persones no ens podemquedar al marge d’aquesta reflexió. N’hiha prou que fem un repàs de les coope-ratives d’iniciativa social des del seus

orígens fins a l’actualitat per adonar-nos-en. A Catalunya, a banda delstallers de discapacitats, les primeres

cooperatives són les de ser-veis d’atenció domiciliària,que arrenquen als anysvuitanta. Són els mateixosajuntaments les que lespromouen i això fa pensar ales cooperatives que la feinaestava assegurada i quenomés calia preocupar-sede la professionalització.Aquestes cooperatives fanuna tasca molt important

de formació, que no existia en aquellsmoments, i de reconeixement de la pro-fessió, però hi ha un certa desatenciódel vessant empresarial. Els clients,bàsicament les administracions locals iautonòmica, no s’han mantingut està-tics, ni tampoc el mercat. Podríem desta-car bàsicament dos canvis importantsen el sector:

1) Respecte dels clients, cada vegadas’han tornat més exigents. Es demanauna millor atenció als clients usuaris i auns preus ajustats i un nivell de profes-sionalització i tecnificació més alts. Amés a més, també es valora la capacitatde resposta ràpida i àmplia, és a dir quesiguem capaços d’atendre diversesnecessitats i diversos territoris.

2) Pel que fa al mercat en general, lesempreses mercantils han començat aintroduir-se en el sector. El fet d’entrar-hi els permet col·locar-se en una bonasituació per quedar-se amb aquells ser-veis que generin més valor afegit o millo-res en la qualitat del treball delsprofessionals o aquells que permetinmés grau d’innovació.

116 nexe - 16


Es valora lacapacitat de respostaràpida i àmplia, és a

dir, que siguemcapaços d’atendre

diverses necessitats idiversos territoris.

En els últims anys, moltes vegadesha estat precisament el client Adminis-tració pública qui ha optat per lesempreses grans i amb sol-vència financera, en tantque, per les seves dimen-sions, han pogut donar res-posta a les seves necessitatsmés àmplies.

L’entrada d’empreses mer-cantils trenca l’equilibri quehi havia hagut fins ara entreel conjunt d’entitats quecobrien el mercat, formatbàsicament per un mosaicd’entitats petites: associa-cions, fundacions, cooperatives, enti-tats de caire religiós, de caire laic o grupde professionals; i algunes grans ONGcom podrien ser Creu Roja, Caritas od’altres. És cert que l’equilibri actual ésfràgil, però el fet que hi hagués undenominador comú entre totes, larenúncia a l’afany de lucre, ha permèstreballar en alguns sentits per donarcohesió al sector.

La situació és realment molt incerta,perquè d’una banda el sector ha d’aca-bar de madurar i de l’altra s’ha de veu-re com encaixen les diferents peces icom se situen les diferents entitats. Lapregunta que ens hem de fer és si hemd’esperar a tenir una composició claradel puzle per poder trobar el nostre llocen el mercat o, contràriament, hem depassar a l’acció i prendre les mesuresnecessàries per avançar-nos i tenir unabona posició en la “graella” per quan esdoni el tret de sortida?

Pot donar resposta el model coope-ratiu a les actuals necessitats del sec-tor? D’entrada hem de respondre que

sí, perquè per la seva pròpia estructu-ra i principis, compleix molts delsrequisits que es demanen a les noves

empreses del segle XXI.Seguint aquest raonament,hi ha un altre valor a l’alçaen les noves empreses que,se’ns dubte compleixen lescooperatives: han de sermolt properes al client i lesseves necessitats. Ara bé,estaríem fent una anàlisimolt parcial si no fóssimconscients dels reptes. Lesempreses del futur han deser solvents des del punt

de vista financer, amb capacitat deresposta ràpida, capaces de generarnoves idees, amb una àmplia capacitatde negociació i d’amplitud de mercat. Ien aquesta segona anàlisi, les coope-ratives no acabem d’estar ben situa-des.

Com podem superar aquest dèficit?Segurament no n’hi haurà prou a sermolt solvents des del punt de vista pro-fessional, sinó que ens haurem dedimensionar correctament per donarresposta a les necessitats del mercat, imillorar la nostra capacitat de gestióempresarial. Actualment la majoria decooperatives d’iniciativa social sommolt petites per poder donar un serveiintegral, per poder gaudir de capacitatnegociadora amb entitats financeres,per fer aliances estratègiques...

Les opcions per assolir dimensió sóndiverses, i totes passen per la interco-operació: compartir coneixement, crearaliances estratègiques, desenvoluparprojectes comuns, generar estructuresde segon grau, grups cooperatius...

117nexe - 16


L’entrada d’empresesmercantils en el

camp de la iniciativasocial trenca

l’equilibri que hihavia hagut fins ara

entre el conjuntd’entitats que cobrien

el mercat.

L’experiència de GrupConsopQuè podem aportar des de GrupCon-

sop a la reflexió sobre la intercoopera-ció en els serveis d’atenció ales persones? En primerlloc, que el treball en xarxaentre diverses entitats es fainsuficient per donar unabona resposta a les necessi-tats actuals del mercat.Com passem de ser un grupde cooperatives amb voluntat de cons-truir junts a un grup cooperatiu? Ditd’una altra manera, i en paraules deJordi Garcia, en un article publicat aCooperatives de treball (núm. 12), compassem de “grup de jazz a orquestra”?Potser la resposta la trobem en el pro-cés des del naixement de Consop fins al’actualitat.

Les arrels de Consop s’han de bus-car l’any 1996, quan un conjunt decooperatives participen de manera acti-va en el marc de la Federació, donantsuport per a l’impuls de la sectorial decooperatives d’iniciativa social. Enaquest context, es dóna una relacióestreta entre els diferents directius deles cooperatives i es comença a parlard’un treball més coordinat, de posar enpràctica el principi d’intercooperació.

Al desembre de 1998 decideixen for-malitzar l’experiència espontània de tre-ball en xarxa en una estructuracooperativa de segon grau. Es parteix dela base que el treball en xarxa permetarribar a llocs on sols no es podria arri-bar o bé on el camí seria molt més llarg.

Consop, des de 1998 ençà, ha passatper diferents etapes. En cert moment delprocés una de les qüestions que es plan-tegen és la millora del model organitza-

tiu. Per tal de desenvolupar-lo, es portaa terme un treball de planificacióestratègica per a Consop, amb l’ajut

d’un equip d’assessors.Davant d’una de les pregun-tes que es formulen enaquest procés: fins on s’hade portar el treball de coope-ració?, es planteja la neces-sitat d’un nou canvi is’aposta per a anar cap a

una forma organitzativa de grup coope-ratiu.

La raó principal d’aquest canvi ésque permet construir des de la proxi-mitat al client i al territori i implicaunes estratègies i un model de gestiócomuns. Alhora, el Grup permet quecada organització que la conformamantingui la seva idiosincràsia i això ésvalora com una fet positiu.

En aquest procés, malauradament,hi ha dues cooperatives sòcies que seseparen del grup davant la impossibili-tat de poder fer aquest salt ni poder-se’lplantejar amb un termini de temps.

Què ens ha aportat ser grupcooperatiu?

Tot el procés de Consop ha estatenriquidor per a les cooperatives mem-bres, tant els anys treballats des delmarc de cooperativa de segon grau,com posteriorment des de la fórmula degrup cooperatiu. El procés, ambencerts i errors, ens ha fet créixer i fercamí. Ha permès tenir un bagatge i unaexperiència que tant de bo es puguiaprofitar per més cooperatives o permés entitats.

El model resultant de tot el procésde planificació estratègica ha compor-

118 nexe - 16


Les opcions perassolir dimensió

passen per laintercooperació.

tat una cessió de sobirania per part deles cooperatives membres. Ho definimde la manera següent: “la capacitat queté el Grup per fer un man-dat”. Acompanyant aquestadefinició, s’introdueixentambé elements clau com laflexibilitat, ja que, d’unabanda, cada organització téuna història i una manerade fer, i de l’altra, l’entornés molt complex, els canvissón ràpids i, per tant, enscal un model tan flexiblecom sigui possible.

La cessió de sobirania es tradueixen:

–Gestió de les persones. Criterisgenerals de gestió de les persones quetreballen el les organitzacions del grup.

–Recursos directius. Els directiussón considerats com recursos del Grupi hi ha un programa d’actualització deles habilitats directives.

–Model de responsabilitat social.Aprofundir i generar debat al voltantd’aquest concepte dins les nostresorganitzacions i generar un documentde responsabilitat social.

–Creació de marca. Consideràvemmolt important que els nostres clientsens identifiquessin amb claredat, laqual cosa ens ha portat a reforçar unaúnica marca que permeti una comer-cialització clara.

–Gestió de mercats. Treballar sota elmodel de proactivitat en el territori i enles activitats.

–Model territorial. L’estratègia dediferenciació i posicionament del mer-cat és l’arrelament territorial que tenenles organitzacions del grup amb la

capacitat d’una gestió global en totl’àmbit català i en les diferents especia-litzacions (productes).

–Criteris de management.Conjunt d’eines comunes atotes les organitzacions. Lapresa de decisions ha d’es-tar estructurada i ha de serconeguda. Les eines clau dedirecció són la planificacióestratègica, el pla de gestióanual, el quadre de coman-dament econòmic, els crite-ris de qualitat i els plans demàrqueting.

–Serveis centrals. Centralitzar en lamesura que sigui possible aquells ser-veis que les organitzacions necessitin.

–Acords de col·laboració.

Si ens centrem en l’últim any, elsresultats obtinguts sota el paraigua degrup cooperatiu ens porten a assegurarque es tracta d’un model que generavalor afegit. No només pel que fa a lageneració de nou negoci, sinó valor enl’obertura que prenen les persones quetreballen en les organitzacions, la ideade no estar sols, el sentiment de perti-nença a una entitat més àmplia, lacapacitat de generar noves propostes,la capacitat de traslladar coneixement imaneres de fer...

Ponències presentades en el marc de laJornada de Bones Pràctiques de lesCooperatives d’Iniciativa Social celebra-da el 8 de juliol de 2004 a Mataró

119nexe - 16


El grup cooperatiupermet construir desde la proximitat alclient i al territori i

implica unesestratègies i unmodel de gestió

comuns.

Amb aquest llibre, els autors posendamunt de la taula estudis i reflexionssobre una de les idees eix de les nostressocietats desenvolupades; en la intro-ducció deixen clares dues qüestionscentrals: la crítica als efectes negatiusd’aquest tòpic: “La generació de riquesai ocupació” s’ha convertit en un conven-cionalisme per justificar tot tipus dedecisions, sense tenir en compte el seuimpacte en la qualitat de vida, en elmedi ambient o en la cohesió social, il’objectiu-proposta: “Amb aquest llibrepretenem estimular un debat necessariper a crear altres indicadors centrats enels Drets Humans, no en la creixent mer-cantilització de la vida, de l’activitat”.

La crítica: “La generació de riquesa iocupació” ha esdevingut un tòpic con-vencional per justificar tot tipus de deci-sions, sense tenir en compte el seuimpacte en la qualitat de vida, en elmedi ambient o en la cohesió social.

L’objectiu-proposta: “Amb aquest lli-bre pretenem estimular un debat neces-sari per a crear altres indicadorscentrats en els Drets Humans, no en lacreixent mercantilització de la vida, del’activitat”.

Aquesta és per mi la principal virtutdel llibre i el motiu que anima a llegir-lo. Des de les diferents dedicacions pro-fessionals, els autors ens inviten a

qüestionar criteris, idees, elementsd’anàlisi, etc. que tantes vegades utilit-zem acríticament i a reconsiderar perno deixar-nos condicionar per aquests iser innovadors, per proposar des del’opció fonamental pel desenvolupamenthumà i la inclusió social justa, per lademocràcia i la ciutadania.

La primera part recull l’informe dePatrick Viveret “sobre l’evolució de lanoció de riquesa i els factors necessarisper posar-la al servei de la ciutadania ila democràcia”. Patrick Viveret és con-seller refrendatari en el Tribunal deComptes de França i ha estat directorde la Missió “Nous factors de riquesa”en la Delegació Interministerial per a laInnovació Social de la Secretaria d’Estatd’Economia Solidària.

En la segona part, l’Equip Promo-cions exposa la seua reflexió sobre lespolítiques d’ocupació i el desenvolupa-ment local: “Amb una perspectiva críti-ca s’analitzen les interrelacions icontradiccions pròpies de la societatlaboral mitjançant la proposta d’alter-natives basades en la ciutadania activa,models de desenvolupament humà iinclusió social justs”. L’Equip Promo-cions està format per Emeterio Frago,Daniel Jover, Víctor Manuel López iGuillermo Mora, socis fundadors dePROMOCIONS-Xarxa de coneixements i

121nexe - 16

Reconsiderar la riqueza y el empleo. Inserción sociolaboral y ciudadanía

Patrick Viveret i Equip Promocions

Editorial Icaria

Ressenyes

serveis avançats per al desenvolupa-ment. Es tracta d’una organització pio-nera en el camp del desenvolupamentlocal, la creació d’ocupació, la promocióempresarial i la inserció sociolaboral.Des de les seues especialitats (dret,educació, economia, filosofia i recursoshumans), els autors integren el grupdirectiu actuant a l’àmbit de l’economiasocial i solidaria.

Recomane llegir el càlid pròleg deHenryane de Chaponay que dóna boncompte de fins a quin punt les preocu-

pacions professionals, socials, intel·lec-tuals, etc. poden generar llaços d’amis-tat i espais de diàleg, que són els quefan possible un llibre com aquest. Solsaixí es genera un text en què la reflexióteòrica i l’experiència vital i professionales mostren unides i mútuament refor-çades i alimentades. Sols així s’apreciaque, darrere els companys de tasca, hiha companys de camí.

Elvira Durán

122 nexe - 16

Reconsiderar la riqueza y el empleo. Inserción sociolaboral y ciudadanía

123nexe - 16

Recomanacions

Què dius que veus?Un joc de misteri sobre els conflictesContinguts: GREC resolució de conflic-tesDinàmica del joc: Oriol Ripollwww.grecmail.org

Què dius que veus? és un joc en quèels participants aprendran que, davantd’una situació de conflicte, actuen ambles pautes i conductes apreses i ambcreences en les quals hem estat edu-cats, però que, trencant aquestes pau-tes, conductes i creences, es podendescobrir altres perspectives de lamateixa situació que ens ajuden aadoptar una actitud diferent.

Els objectius del joc són descobrirque, davant d’una situació de conflicte,intervenen diferents agents, cadascundels quals té uns interessos i unesnecessitats diferents. Per això cal tro-bar fórmules imaginatives que perme-tin donar una solució o respostapositiva al conflicte proposat i transferirel que s’ha après al dia a dia de l’aula,buscant noves formes de resoldre elsseus conflictes quotidians.

Podeu trobar-lo a la Llibreria de laGeneralitat de Barcelona, Girona i Llei-da i a Lo Raconet de Tarragona.

H. G.

Etica ecológica. Propuestas para unareorientaciónDiversos autors coordinats per JorgeRiechmannEd. Nordan-Comunidad

Aquest llibre és un treball col·lectiu,aportat per setze autores i autors dediferents països d’Europa i Amèrica, enun important esforç de col·laboraciótransatlàntica, per tal d’assumir unafilosofia que es faci càrrec dels gravís-sims problemes ecosocials que ens tocafer front. Les diverses contribucionsrecollides en aquest llibre interroguenla problemàtica relació que tenim ambla naturalesa, ofereixen elements d’anà-lisi des de la perspectiva de la filosofiamoral i presenten propostes d’interèsper a la comprensió dels diferents con-flictes: des de la desigual distribuciódels “béns” i els “mals” ecològics, plan-tejats sovint en termes de justíciaambiental, fins als debats sobre el trac-te ètic als animals; des de l’estèticaambiental fins a l’ecofeminisme, o desde les qüestions metaètiques fins a lespropostes normatives.

Podeu trobar-lo a: Xarxa del MercatSocial [email protected]. Tel. 93 268 43 85

Hèctor Galvany

124 nexe - 16

Com passar-se al programari lliureQuaderns de participAcció 11Revista Illacrua 126

Des de la dependència que ens originaestar informatitzats i subjectes a unescondicions (programes) fixades pels inte-ressos de les marques imposades pelmercat, fa molta patxoca veure com es vaavançant en la creació de sistemesinformàtics lliures i d’us i concepciódemocràtics. En aquesta línia, els Qua-derns de participAcció de la revista Illa-crua informa-forma en el seu número 11per respondre àmpliament la preguntaCom passar-se al programari lliure?Desenvolupant una rica informació tanideològica com pràctica, hi trobareu desde consells per començar a trencar elsmonopolis del programari propietari finsa una fitxa tècnica amb informació per ala instal·lació de sistemes operatius, unglossari per acompanyar-vos en el conei-xement del vocabulari més necessari,l’entrevista a Miquel Vida, editor deBarrapunto.com (el lloc web de referènciadel programari lliure de parla hispana ainternet), per acabar amb una fitxa derecursos amb webs, projectes i llibresrecomanats.

[email protected]

H. G.

nexe 16

El silenci i la soledat tenien aquella impressionant vigència que tenensempre de nit al barri dels bancs. Barri molt més silenciós i solitari, denit, que qualsevol altre; probablement per contrast, per la violenta acti-vitat d’aquells carrers durant el dia, pel soroll, la inenarrable confusió,l’embull, la immensa multitud que s’hi agita durant les hores d’oficina.Però també, quasi amb certesa, per la soledat sagrada que regna enaquells llocs quan els Diners descansen. En el moment en què elsdarrers treballadors i gerents s’han retirat, quan s’ha acabat aquellatasca esgotadora i sense cap ni peus en què un pobre diable que guanyacinc pesos al mes en mou cada dia cinc milions, en què veritables mul-tituds dipositen amb infinites preocupacions trossos de paper amb pro-pietats màgiques que altres multituds retiren d’altres finestretes ambprecaucions inverses.

Procés fantasmagòric i màgic, encara que ells, els creients, es creguinpersones realistes i pràctiques, accepten aquell paperot brut, on ambmolta atenció es pot desxifrar una espècie de promesa absurda en virtutde la qual un senyor que ni tan sols firma amb la seva pròpia mà, escompromet, en nom de l’estat, a donar no sé què al creient a canvi delpaperot.

Ernesto Sábato, Informe sobre ciegos

nexenexe.coop/nexe/images/stories/pdf/nexe16.pdf · des de la privilegiada talaia que dóna...

Documents