VIII JORNADES

D’ARQUEOLOGIA

DE LES ILLES BALEARSALCÚDIA, MALLORCA

11, 12 I 13 D’OCTUBRE DE 2018

VII

I JO

RN

AD

ES

D’A

RQ

UE

OLO

GIA

DE

LE

S IL

LES

BA

LEA

RS

VIII Jornades d’Arqueologia

de les Illes Balears(Alcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018)

2020

5

EDITA:Departament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca

Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears

COORDINACIÓ:Jordi Hernández-GaschMaría José Rivas AntequeraMargalida Rivas Llompart

REVISIÓ LINGÜÍSTICA: Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ: Impremta Muro sl

DISSENY DE LA COBERTA: Ròtuls Manacor

FOTOCOMPOSICIÓ I IMPRESSIÓImpremta Muro sl

IMATGE DE LA COBERTA: Necròpolis de Son Real (Santa Margalida, Mallorca)

ISBN:978-83-09-19014-0

DIPÒSIT LEGAL:PM 147 - 2020

VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes BalearsAlcúdia, 11, 12 i 13 d’octubre de 2018(Coordinació: Jordi Hernández-Gasch, María J. Rivas Antequera, Margalida Rivas Llompart)450 p. 21x21 cm.

A la memòria de

VICTOR GUERRERO AYUSO

(Badajoz, 1948 - Palma, 2017)

ANTONI VALLESPIR BONET

(Palma, 1943 - 2019)

1. Arqueologia - Illes Balears 902 (460.32)

7

PRESENTACIÓ

Mallorca és un país ric en patrimoni. La situació geogràfica enmig de la mar Mediterrània occidental i el fet que per la nostra illa hagin passat gairebé totes les civilitzacions humanes que s’han desenvolupat en aquest racó de món, han enriquit notablement el llegat deixat en aquesta terra per tots els pobles que ens han precedit.

Dins aquesta abundància d’elements patrimonial a protegir, investigar i difondre, el patrimoni arqueològic ocupa un lloc destacadíssim. En primer lloc, perquè n’hi ha prou de fer una passejada per Palma o per la Part Forana per comprovar la pervivència d’aquest patrimoni. També és d’esmentar la trajectòria de més d’un segle d’iniciatives arqueològiques a Mallorca. I, no menys important, l’actual bona salut que gaudeixen els estudis i les investigacions sobre arqueologia, procedents d’àmbits científics (universitaris i no universitaris), que contribueixen a conèixer millor aquesta part de la nostra història.

En aquesta línia trobam les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears celebrades entre els dies 11 i 14 d’octubre de 2018 a Alcúdia, gràcies a l’organització de la Secció d’Arqueologia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears i amb la col·laboració del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca i l’Ajuntament d’Alcúdia.

El volum que presentam compta amb les aportacions que es feren en aquesta trobada científica que, arribada a la vuitena edició, s’ha consolidat com una cita ineludible per a les persones que fan feina en aquest àmbit del nostre arxipèlag. Unes aportacions que hem d’agrair i de destacar per l’alt nivell de recerca científica que s’exposen.

Podem trobar estudis sobre les diferents etapes de la prehistòria, sobre la petjada púnica i romana, l’arqueologia de l’edat mitjana, estudis sobre l’època contemporània, aportacions relacionades amb el turisme i l’etnologia i, fins i tot, sobre l’arqueologia del temps present.

Tot un cabal de novetats científiques que haurien de tenir, i aquesta és la nostra intenció, un aprofitament triple.

En primer lloc, seguir generant coneixement científic, perquè la investigació amb mètode només avança amb els fonaments posats per part de les recerques que han tengut lloc anteriorment. En segon lloc, per aprofundir en la difusió del valor patrimonial i de la necessitat de conservar tots els elements relacionats amb l’arqueologia, com a deures col·lectius d’una societat madura i avançada. I, en tercer lloc, aquestes novetats científiques haurien de ser eines de treball, perquè els poders públics, en el nostre cas el Servei de Patrimoni Històric, puguin dur a terme la responsabilitat que tenen encomanada.

És feina de tothom, que això sigui possible.

Isabel Busquets HidalgoVicepresidenta primera i consellera del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell de Mallorca

9

PRÒLEG

El llibre que teniu a les mans recull les comunicacions presentades a les VIII Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears, celebrades els dies 11, 12, i 13 d’octubre de 2018 a Alcúdia.

Amb aquest, ja són vuit els volums editats d’aquestes jornades des que, l’any 2006, se celebrà a Manacor la 1a Tro-bada d’arqueòlegs de les Illes Balears, que tengué continuïtat l’any següent a Felanitx, ja amb el nom de II Jornades d’Ar-queologia de les Illes Balears. Des de llavors, les Jornades s’han succeït, amb caràcter biennal, passant per totes quatre illes.

Des d’aquella primera reunió, amb dotze presentacions, tretze anys després constatam que aquesta trobada s’ha afer-mat com una fita clau en l’arqueologia balear. Així, aquesta darrera edició ha comptat amb un total de 58 comunicacions, en les quals hi estan representades totes les vessants de l’ar-queologia feta arreu de l’arxipèlag. A més de la diversitat geogràfica, cal destacar també l’àmplia varietat cronològica, que abasta des de la prehistòria i protohistòria, passant per l’antiguitat clàssica i tardana i el món medieval islàmic i cristià fins el passat més recent, com posen de manifest les comunicacions referents a la Guerra Civil espanyola.

No obstant això, més que des d’un punt de vista cro-nològic o geogràfic, cal posar en relleu la diversitat de les temàtiques tractades, com queda palès en la mateixa organit-zació de les sessions. Així, en aquest volum que teniu a les mans −o en la pantalla− hi trobareu articles que ens informen de la recerca duta a terme entorn a l’àmbit domèstic, el món funerari i ritual, l’ús i aprofitament del territori i el paisatge o l’arqueologia del conflicte i de la repressió. Hi podreu lle-gir treballs relacionats amb diferents tipus d’intervencions, ja siguin excavacions, prospeccions del territori o estudis de materials o d’arqueologia mural, fruit d’intervencions programades de recerca o d’arqueologia preventiva i de sal-

vament que s’han dut a terme tant a terra com sota l’aigua. També tendreu ocasió de llegir sobre la gestió del patrimoni, la conservació i posada en valor o, fins i tot, vinculades al difícil equilibri entre la preservació del patrimoni i el turisme omnipresent a les Balears del nostre temps.

Un altre fet per destacar que es desprèn dels articles aplegats en aquest volum és la pluridisciplinarietat que carac-teritza l’exercici de la professió i la recerca en arqueologia a l’actualitat. No només en els treballs més corals es veuen reflectides les aportacions de diverses disciplines, sinó, també, en treballs d’altres professionals i investigadors que aborden el fet arqueològic des d’altres branques del conei-xement.

Així doncs, les Jornades d’Arqueologia de les Illes Balears s’han convertit en un bon termòmetre per copsar l’estat en què es troba la professió. Una professió que, en els anys que han transcorregut des de les primeres trobades, s’ha vist sacsejada per diferents crisis i que no ha estat aliena a la precarietat i a les diferents problemàtiques que afecten la nostra societat. Així i tot, aquestes trobades també ens mostren una professió dinàmica en què, tot i les dificultats, es continua fent un treball de qualitat: s’excava, es restaura i es posa en valor el patrimoni, s’investiga i se’n fa difusió a diferents nivells. I això queda plasmat en la diversitat de les comunicacions presentades.

Per a les persones que ens dedicam a l’arqueologia a les Illes Balears i que formam un col·lectiu per sort cada vegada més nombrós, aquestes jornades han esdevingut una oportu-nitat de conèixer-nos i trobar-nos (de vegades de dos anys en dos anys!) i una manera de posar en comú la feina que estam fent, cada vegada en àmbits més diversos, la qual cosa fa impossible estar al corrent de tot. Són, doncs, uns moments per aturar, saber què s’està fent no tan enfora d’on treballam cadascun de nosaltres, crear sinergies entre diferents equips

10

SUMARI

VISITANTS DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC A BALEARS. EL CAS DEL PARC ARQUEOLÒGIC PUIG DE SA MORISCA .... 15 Miquel Àngel Salvà Cantarellas, Javier Rivas Ortiz, María Calderón Díaz, Emmanuelle Gloaguen, Manuel Calvo Trias

CONEIXEM EL NOSTRE PATRIMONI ARQUEOLÒGIC? ESTUDI DEL CONEIXEMENT ARQUEOLÒGIC A NIVELL LOCAL A PARTIR D’ENQUESTES TELEFÒNIQUES ................... 25 Joan Morell Alou

LA ARQUEOLOGÍA COMO PRODUCTO TURÍSTICO EN MALLORCA ..................................................................................... 29 José Manuel Benito Rodríguez

EL PATRIMONI COM A ACTIU PER AL DESENVOLUPAMENT LOCAL: UNA PROPOSTA D’EINA ................................................. 43 Helena Inglada

NOUS REPTES. PROJECTE D’ACCESSIBILITAT DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE MANACOR .......................................................... 51 María José Rivas Antequera, Magdalena Salas Burguera

LA POSADA EN VALOR DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE PORRERES: ES POU CELAT I ES PAGOS ............................... 59 Noelia Munar Cruz, Jaume Servera Bibiloni

MÉS ENLLÀ DE LA RECERCA. LA REVALORITZACIÓ SOCIAL DES ROSSELLS (2014-2018) ............................................ 67 Rafel Font Andreu, Natalia Sainz Tapia, Xisco Bergas Pastor, Javier Rivas Otiz, Christoph Rinne

DINÀMIQUES SOCIOAMBIENTALS I GESTIÓ DELS RECURSOS VEGETALS A MALLORCA I MENORCA DURANT LA PREHISTÒRIA: ELS ESTUDIS ARQUEOBOTÀNICS ............ 77 Llorenç Picornell Gelabert, Gabriel Servera Vives

CAPTACIÓ D’ARGILES PER A LA PRODUCCIÓ CERÀMICA AL’EDAT DEL BRONZE: CAP DE BARBARIA II (FORMENTERA) ............................................................................... 87 Daniel Albero Santacreu

ES TURASSOT (COSTITX): DADES PRELIMINARS DE L’EXCAVACIÓ DE L’HABITACIÓ EST DE LA NAVETA 1 .......... 97 Francisca Cardona López, Nicolau Escanilla Artigas, Sebastià Munar Llabrés, Beatriz Palomar Puebla

REVISANT L’EIVISSA PREHISTÒRICA: PRIMERS RESULTATSD ’ U N N O U P R O J E C T E D ’ E S T U D I D E M AT E R I A L S ARQUEOLÒGICS ............................................................................. 109 Maria Bofill Martinez, Sergi Moreno Torres, Pau Sureda Torres

HISTÒRIA D’UNA GALERIA: LA PLATAFORMA ESGLAONADADE MESTRE RAMON (SON SERVERA, MALLORCA) I EL SEUENTORN BIOLÒGIC I CULTURAL ENTRE CA. S. XI I II A.N.E. 117 Jordi Hernández-Gasch, Antoni Puig Palerm, Àlex Valenzuela Oliver, Llorenç Picornell Gelabert, Gabriel Servera Vives, Miquel Àngel Vicens Siquier, Guillem Pérez-Jordà

RESULTATS PRELIMINARS DE LA 15a CAMPANYA D’EXCA-VACIONS SISTEMÀTIQUES DEL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE SON FORNÉS (MONTUÏRI) ...................................................... 129 Grup ASOME (Grup de Recerca d’Arqueoecologia social Mediterrània UAB)

SON CATLAR 2017-2018: INTERVENCIONS DEL PROJECTE MODULAR A MENORCA ................................................................ 139 Fernando Prados Martínez, Helena Jiménez Vialás, María José León Moll, Joan C. de Nicolás Mascaró, Andrés M. Adroher Auroux, Octavio Torres Gomariz, Sonia Carbonell Pastor

NUEVOS DATOS SOBRE EL PATIO DELANTERO DEL CÍR-CULO 6 DE TORRE D’EN GALMÉS (ALAIOR, MENORCA): ANÁLISIS MICROMORFOLÓGICO DE ALGUNOS SUELOS Y DATACIONES 14C .............................................................................. 147 Borja Corral, Carlos de Salort, Amalia Pérez-Juez, Paul Goldberg i Mark Van Strydonck

PRÀCTIQUES RITUALS A LA COVA DEL CAMP DEL BISBE(SENCELLES) .................................................................................... 159 Beatriz Palomar Puebla, Lua Valenzuela Suau

ANÁLISIS RADIOCARBÓNICO DE UNA MUESTRA DE HUESOHUMANO PROCEDENTE DE LA COVA DE N’ÀNGEL (CIUTADELLA, MENORCA) ........................................................... 169 Strydonck, Guy De Mulder, Herlinde Borms, Damià Ramis, Antoni Ferrer

de recerca i reflexionar cap on va la professió. També són, alhora, una eina per donar a conèixer la nostra feina a un públic més extens, com un retorn de la inversió que es fa en arqueologia en forma de coneixement. La difusió posterior que es fa de molts d’aquests articles per Internet, sens dubte, hi ajuda.

Finalment, des d’aquestes pàgines volem agrair el suport de la Direcció Insular de Patrimoni Històric del Depar-tament de Cultura, Patrimoni i Esports del Consell Insular de Mallorca, de l’Ajuntament d’Alcúdia i del Consorci de la Ciutat Romana de Pollentia, així com al conjunt del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de les Illes Balears. Cal agrair també la tasca feta per l’equip organitzador de les Jornades per treure endavant una feina impagable i que suposa un repte cada vegada més gran per fer-hi caber tots els participants, organitzar comu-nicacions tan diverses, la taula rodona i activitats lúdiques complementàries, a més de la pròpia edició d’aquest llibre. Aquest agraïment s’ha de fer extensiu, també, a tots i totes les ponents, participants a la taula rodona i moderadors de les diferents sessions, a les persones que han col·laborat d’alguna o altra manera en la celebració de les Jornades i en aquesta publicació i, com no podria ser d’una altra manera, a totes les persones qui hi assistiren.

Llorenç Oliver Servera i Jordi Hernández-GaschPresident i vicepresident de la Secció d’ArqueologiaPalma, desembre de 2019

RESULTATS PRELIMINARS DE LA INTERVENCIÓ EN ENTE-RRAMENTS EN CALÇ A LA COVA DE S’ALOVA (SÓLLER) .... 175 Jaume Deyà Miró

PRÀCTIQUES RITUALS DURANT EL POSTTALAIÒTIC. EL CASDE SON MAIMÓ ............................................................................... 187 Margalida A. Coll

LA ICONOGRAFIA DELS PUNTS AMB CERCLES CONCÈNTRICS EN LA PLÀSTICA TALAIÒTICA MENORQUINA ........................ 193 Miquel Antoni Pons Carreras, Joan C de Nicolás Mascaró

REIVINDICACIÓN DE LOS GRABADOS EN LOS ANTIGUOS HIPOGEOS PROTOHISTÓRICOS DE MENORCA (III) . LOS GRABADOS GEOMÉTRICOS Y LA SIMBOLOGÍA FUNERARIA PÚNICA ...................................................................... 203 Joan C. de Nicolás Mascaró, Vicente Ibáñez Orts, Pere Arnau Fernádez, Mónica Zubillaga

RELACIÓ I DISPERSIÓ DE LES PLAQUETES DE PLOM MALLORQUINES DEL POSTALAIÒC ........................................... 213 Jaume Deyà Miró

EXEMPLES NOUS DE PLAQUETES DE PLOM MALLOR-QUINES D’ÈPOCA POSTALAIÒTICA ............................................ 223 Jaume Deyà Miró

CONJUNTO DE CERÁMICAS PÚNICAS PRODUCIDAS EN ELSECTOR ALFARERO DE AVDA. ESPAÑA 3-5 (EIVISSA) .......... 231 Rosa Gurrea Barricarte, Andrea Torres Ferrer

EL DIPÒSIT DE MARBRES ROMANS DEL SEGLE II DC D’ANATÒLIA I DE L’EGEU AL MAGATZEM DE S’EMBAR-CADOR DE SALAIRÓ (ES MERCADAL, MENORCA) ............... 239 Joan C. de Nicolás Mascaró, Miquel Antoni Pons Carreras

POSSIBLE VIL·LA ROMANA I LA SEVA NECRÒPOLIS A L’OM-BRA DEL PUIG DE SA SELLA (ES BAYULS DE FAVÀRITX, MAÓ, MENORCA) ............................................................................ 251 Joan C. de Nicolás Mascaró

CORPUS DE INSCRIPCIONES ROMANAS DE SA CARROJA (SES SALINES, MALLORCA) ......................................................... 261 Ana María Motagues Oliver

DEL AGUA AL VINO, DIFERENTES USOS DEL TERRITORIO EN UNA FINCA AGRÍCOLA A LO LARGO DEL TIEMPO ........... 267 Glenda Graziani, Juan José Marí Casanova

LES ÀMFORES TARRACONENSES DE PROCEDÈNCIA SUBAQUÀTICA DE PORTO CRISTO (MALLORCA, MANACOR) 277 Enric Colom Mendoza, Ramon Jàrrega Dominguez

LINGOTS D’ESTANY ROMANS TROBATS A L’AIGUA DE LA COSTA SUD-OEST DE MENORCA ................................................. 289 Albert Martin Menéndez, Joan C. Nicolás Mascaró, Mateu Riera Rullan, Bartomeu Salvat Simonet

UN FRAGMENT DE MENSA ROMANA AMB PRÒTOMA DE LLEÓ TROBAT A SANITJA (ES MERCADAL, MENORCA) ........ 299 Cristina Rita Larrucea

EL CABRERA 14. UN NOU DERELICTE BAIX IMPERIAL ENFONSAT A 70 METRES DE FONDÀRIA AL PARC NACIONALDE CABRERA.................................................................................... 309 Sebastià Munar Llabrés, Javier Rodriguez Pandozi

L’ÀMBIT D DEL SECTOR SUD DE SON PERETÓ (MANACOR, MALLORCA - ILLES BALEARS). ENTERRAMENTS D’UNA COMUNITAT CRISTIANA DELS SEGLES V A VIII DC. ............. 321 Magdalena Sastre Morro, Llorenç Alapont Martí, Miguel Àngel Cau Ontiveros, Mateu Riera Rullan, Magdalena Salas Burguera

LES CERÀMIQUES MEDIEVALS I POSTMEDIEVALS DE SA TORRE VELLA (ALAIOR) ............................................................... 335 Simón Gornés Hachero

APORTACIÓ A L’ESTUDI DE L’ALAQUERIA ANDALUSINADE FALANIS: MATERIALS I ESTRUCTURES DOCUMENTATSA L’ARXIU MUNICIPAL DE FELANITX (MALLORCA) ............. 345 Alejandro Ramos Benito, Llorenç Oliver Servera

EL CONJUNT HIDRÀULIC D’ALMALLUTX: UN CAS DE RELACIÓ FRUCTÍFERA ENTRE REGISTRE DOCUMENTAL I REGISTRE ARQUEOLÒGIC ......................................................... 355 Plàcid Pérez Pastor, Pablo Galera Pérez, Jaume Deyà Miró

PINTURES I DECORACIONS MURALS A LES TORRES DE DEFENSA DE MALLORCA. EL CAS DE SON VALENTÍ (BANYALBUFAR) ............................................................................. 367 J. Deyà, S. Rebassa, T. Vibot

DADES PER A L’ESTUDI DEL CALL MENOR DE PALMA A L’EDAT MITJANA, ELS CASALS DE SANT BARTOMEU NÚM. 3I SANTA BÀRBARA NÚM.4 (MALLORCA, ILLES BALEARS) .. 377 Alejandro Ramos Benito, Magdalena Sastre Morro

MARRATXÍ 2017: APROXIMACIÓN AUTOARQUEOETNO-GRÁFICA .......................................................................................... 387 Daniel Albero Santacreu

CONECTANDO PUNTOS: RESULTADOS PRELIMINARES DE LA PROSPECCIÓN INTENSIVA DEL MUNICIPIO DE SON SERVERA 2014-18 ............................................................................ 395 Marc Llobera, Jake Deppen, Jordi Hernández-Gasch, Antoni Puig i Pere Rullán

ARQUEOLOGIA DEL CONFLICTE. PROJECTE “ESPAIS DE LABATALLA DE MALLORCA” ........................................................... 405 Maria Antònia Fernández, Gonzalo Berger, Manuel Aguilera, Elisabeth Ripoll

EL CONJUNT HIDRÀULIC DE CAN BURGOS (SANT JORDI, EIVISSA) ............................................................................................ 411 Juan José Marí Casanova, Glenda Graziani

LOS PRIMEROS AÑOS ARQUEOLÓGICOS DE WILLIAM WALDREN ......................................................................................... 423 Guy De Mulder

NOUS INDICADORS CRONOLÒGICS DE LA FREQÜENTACIÓTARDOANTIGA DE S’ILLOT (SANT LLORENÇ DES CAR-DASSAR) ........................................................................................... 431 Alejandro Valenzuela, Jaume Servera, Bernat Font, Marga Rivas

EL PROJECTE ARQUEOLÒGIC LES SALINES: RESULTATS DE LES CAMPANYES 2014-2018 .................................................. 441 Bartomeu Vallori Márquez, Silvia Alcaide González, Jaume Servera Bibiloni, Francisca Torres Orell

422 423

INTRODUCCIÓN

William Waldren es una de las figuras más destacadas de la arqueología de las Islas Baleares en el siglo pasado (Rodero Riaza 2004). Cuando llegó a Mallorca en 1953, tenía experiencia como artista. Después de la Segunda Guerra Mundial se había formado en la academia de arte en París. Sin embargo, a lo largo de la década de 1950, gradualmente entró en contacto con la arqueología. En este artículo queremos centrarnos en los primeros años arqueológicos de Waldren hasta 1981, cuando obtuvo su doctorado en Oxford. Esta fecha es un hermoso cierre simbólico para este período.

Esta contribución se basa en la correspondencia per-sonal de William Waldren, que pudimos evaluar y estudiar hace algunos años en el museo de Deià. Posteriormente, este archivo personal fue donado por Jackie Waldren al municipio de Valldemossa, donde se encuentra actualmente depositado.

LOS PRIMEROS PASOS ARQUEOLÓGICOS

La correspondencia personal de William Waldren mues-tra que entró en contacto con la arqueología balear a fines de los años 1950. Menciona, entre otras cosas, las prospec-ciones arqueológicas desde 1958 en la región de Vallde-mossa - Sóller. En el mismo período, también participó en excavaciones para aprender los aspectos técnicos del trabajo arqueológico de esta manera. Participó en las campañas en Son Real en Mallorca y en Carteia romana en la Península Ibérica. Sus propias excavaciones comenzaron en 1962 en colaboración con otros arqueólogos aficionados como Steve Kopper y William Graves. Estuvo activo en varios sitios durante estos años.

LOS PRIMEROS AÑOS ARQUEOLÓGICOS DE WILLIAM WALDREN

Prof. Dr. Guy De MulderDepartamento de Arqueología

Universidad de GanteSint-Pietersnieuwstraat 35

B-9000 Gante

Su primera excavación comenzó en la cueva de Muleta y esta duró hasta 1980 (Waldren 1982). El trabajo en esta cueva será un paso importante en su carrera arqueológica, especialmente debido a los hallazgos paleontológicos (fig. 1). Unos años más tarde, siguió la investigación del abrigo de Muertos Gallard. Las huellas de la ocupación humana datan desde el Neolítico final hasta la Edad del Hierro (fig. 2). Los resultados de esta investigación fueron publicados en su tesis doctoral (Waldren 1982).

Tabla 1. Lista de las excavaciones de este periodo.

Excavación Inicio Fin

Cueva de Muleta 1962 1980

Muertos Gallard 1965 1969

Son Matge 1969 1979

Torralba d’en Salord 1974 1986

Son Ferrandell – Son Oleza 1975 2005

Fig. 1. William Waldren excavando en la cueva de Muleta (foto DAMARC).

424 425

Fig. 2. Plano de la excavación de Muertos Gallard (Waldren 1982).

Después de este estudio, se inició la excavación del abrigo de Son Matge que había sido descubierto por Wal-dren durante la prospección de la región (fig. 3.) Este lugar presenta una larga secuencia de ocupación paleontológica y arqueológica, con la presencia natural del Myotragus, el des-cubrimiento de un taller metalúrgico de la edad del bronce y la primera indicación de cerámica campaniforme y, finalmen-te, un cementerio que perduró hasta los inicios del período romano (Waldren 1979; Waldren 1982; De Mulder & Van Strydonck 2012). Una de las innovaciones metodológicas que introdujo durante esta excavación fue la investigación de los entierramentos en cal, los llamados ‘lime burials’, analizando bloques para determinar la diseminación de la cal, los huesos incinerados y la deposición de artefactos funerarios (Waldren 1982). Dos nuevos proyectos comenzaron algunos años más tarde. En 1974 se inició la excavación del yacimiento de Torralba d’en Salord, en Menorca, en colaboración con M. Fernandez-Miranda. Esta excavación durará hasta 1986. El informe final no apareció hasta el 2009 (Fernadez-Miranda 2009). Un año después, siguió la investigación de un nuevo yacimiento, el asentamiento de Son Ferrandell – Son Oleza (Waldren et al. 1991; Waldren 2002). Esta excavación no ter-minó hasta 2005, dos años después de la muerte de Waldren. Fig. 3. Vista del abrigo de Son Matge (foto M. Van Strydonck).

La financiación de esta investigación fue uno de los mayores desafíos en los primeros años de sus excavaciones. En parte, este aspecto quedó cubierto por la red científica que desarrolló a largo plazo; pero inicialmente logró el patrocinio de diversas fundaciones privadas.

Como se puede ver en la tabla anterior, la financiación privada de su investigación también comenzó después de 1967. La fama de las excavaciones en Muleta con los hallaz-gos del Myotragus (Waldren & Kopper 1968) parece haber jugado un papel importante en esto. Sin embargo, siguió sien-do una tarea difícil obtener suficientes recursos financieros cada año. La correspondencia en torno a este problema mues-tra claramente que todos los años buscaba recaudar varios cientos de dólares aquí y allá en todas las fundaciones para financiar los proyectos. Ciertamente, la fundación Walter O. Heinze fue un pilar importante para el apoyo de las excava-ciones. A través de estas conexiones, Waldren también podría contar con los beneficios financieros de otras fundaciones. En 1971, Waldren entró en contacto con el “Center for Field Research”, el precursor del posterior “Earthwatch”, con el que trabajó durante años. Esta institución combinó la fórmula de financiamiento y cooperación con voluntarios interesados que participaron en las excavaciones en Mallorca.

Una segunda parte en la financiación de su investiga-ción durante este período fue la búsqueda de fondos científi-cos. En esta fase inicial de su carrera arqueológica, las becas científicas fueron más difíciles de obtener. Sin embargo, logró conseguir tres proyectos científicos financiados. La primera beca que pudo obtener fue otorgada por el prestigioso Smith-sonian Institute (1968-1969), sobre todo por su trabajo en la cueva de Muleta. Entre 1971 y 1974, también pudo contar con apoyo financiero de la organización National Geogra-

phical Institute para su trabajo. Finalmente, National Science Foundation le concedió una beca científica junto con el dr. M. Stuiver para su investigación sobre dataciones radiocarbóni-cos (1972-1974).

LA RED CIENTÍFICA DE WILLIAM WALDREN

Ya los primeros pasos en la arqueología se realizaron en colaboración con otros arqueólogos aficionados. Al poco tiempo, Waldren comenzó a construir una red arqueológica más profesional. El desarrollo de estos contactos tiene lugar gradualmente a partir del momento en que sus excavaciones juegan un papel importante. Sin embargo, es interesante observar que el crecimiento de la red española y internacional muestra diferentes patrones.

El crecimiento de la red científica internacional de WilliamWaldren se debe en gran parte a la resonancia de la investigación paleontológica de la cueva de Muleta. Entre los hallazgos paleontológicos, el descubrimiento de numerosos esqueletos de Myotragus jugó un papel importante (Graves & Waldren 1966). Si bien esta especie había sido descubierta por D. Bate, Muleta catapultó el Myotragus a los focos de la investigación paleontológica (Bate 1909; Burleigh & Clutton-Brock 1980; Alcover et al. 1999; Reumer 2007).

1. La red científica españolaEn la base de su red científica española se encuentran

sus primeros contactos arqueológicos con académicos. En sus primeros años arqueológicos, participó en la excavación de Carteia en la península española liderada por A. Arribas y M.Tarradell, ambos responsables de las excavaciones en Alcudia promovidas por la Fundación Bryant. A través de sus propias excavaciones en la década de 1960, entró en contacto con el mundo universitario de Barcelona. A nivel arqueológi-co, estuvo en contacto con J. Maluquer de la Universidad de Barcelona. Al mismo tiempo, su investigación paleontológica en Muleta lo puso en contacto con M. Crusafont i Pairó de la misma universidad, quien lo asocia como miembro del labo-ratorio de paleontología de la universidad. Estos contactos también se reflejan en la publicación del dataciones radiocar-bónicas en Mallorca en la revista científica Pyrenae (Waldren

Tabla 2. Lista de las fundaciones que colaboraron en las investigaciones de William Waldren.

426 427

& Kopper 1967). Con la introducción de las dataciones radio-carbónicas en su investigación, Waldren fue un pionero en los círculos arqueológicos españoles de entonces (Waldren 1967; 1972; Waldren & Kopper 1969).

A principios de la década de 1970 también se desarro-llaron contactos con círculos arqueológicos en Madrid. Sus hallazgos arqueológicos llaman la atención del profesor M. Almagro-Basch, entonces director del Museo Arqueológico Nacional de Madrid. Al mismo tiempo, la información sobre el Myotragus despertó el interés de F. Borja Sanchiz, asocia-do al Museo Nacional de Ciencias Naturales. Además de las

dataciones radiocarbónicas obtenidas en colaboración con Minze Stuiver (Stuiver 1969), Waldren trabaja con el CSIC en Madrid, que también realiza dataciones para él.

En la primera fase de su investigación arqueológica, Waldren trabajó junto con S. Kopper y W. Graves, arqueó-logos aficionados como él. El descubrimiento de Son Matge llevó a una excavación junto con G. Rosselló Bordoy, director del museo en Mallorca. La excavación de Torralba d’en Salord en Menorca se realizó en colaboración con M. Fernández-Miranda (Fernández-Miranda et al. 1980; 1995), profesor de arqueología en la Universidad Complutense de Madrid (fig. 4).

Fig. 4. El Taula de Torralba d’en Salord (foto M. Van Strydonck).

2. La red científica internacionalEn el desarrollo de su red científica internacional, los

hallazgos paleontológicos tuvieron un papel importante en los primeros años. Los numerosos hallazgos de esqueletos

de Myotragus en la cueva de Muleta, pero también en Son Matge, llevaron a la demanda de varios paleontólogos para acceder a este material para estudiar más a fondo esta especie (tabla 3).

Tabla 3. Visión general de los colaboradores de William Waldren en la investigación paleontológica.

Sin embargo, la cueva de Muleta albergaba un tesoro de hallazgos paleontológicos más grande que el mero Myotragus (fig. 5). Este yacimiento permitió determinar y estudiar una rica muestra de nuevas especies de fauna vertebrada. Entre estos hallazgos podemos citar nuevos taxones de roedores: Hypnomys morpheus, Hypnomys intermedius y Hypnomys waldreni, bautizado con este nombre nombre en honor al

investigador (Reumer 1979, Reumer 1994). De la corres-pondencia de Waldren se puede concluir que los siguientes investigadores jugaron un papel importante en el estudio de estos restos: J. Reumer (Universidad de Utrecht), B. Kurten (Universidad de Helsinki) y D. Millar (Swedish National History Museum).

Fig. 5. Dibujo de reconstrucción de Myotragus (dibujo J.P. Brinkerink).

Además del impacto innovador en la investigación paleontológica, también el papel pionero en el campo de las dataciones radiocarbónicas desempeñó un paso importante en su desarrollo arqueológico. Las dataciones fueron rea-lizadas por diversos laboratorios americanos: Universidad

de Yale (Minze Stuiver), Universidad de Pennsylvania (R. Stuckenrath),“Kaman Nuclear Radiocarbon Laboratory” (W. Libby) y el laboratorio del “British Museum”. Esto llevó a una estrecha cooperación científica en el campo de las data-ciones con Minze Stuiver. Esto dio lugar a un proyecto para

428 429

la datación de la cal con Stuiver, que luego se trasladó a la Universidad de Washington (Stuiver & Waldren 1975).

Aun así, los contactos con la Universidad de Yale se mantuvieron porque con J. Ostrom se estaba ejecutando un proyecto científico sobre proteínas orgánicas. Ostrom tam-bién fue conservador de paleontología vertebrada del “Peabo-dy Museum of Natural History” en esta universidad. Mantuvo otros contactos con el geocientífico P.S. Martin, un especia-lista en la extinción de especies animales al Universidad de Arizona. Además, también introdujo otras técnicas científicas en su investigación, como los análisis de suelos y de polen.

Sobre la base de su correspondencia, se puede concluir que los contactos arqueológicos extranjeros se desarrollan principalmente a la luz de las excavaciones de Son Matge y del descubrimiento de la cultura campaniforme en Mallorca (Waldren 1969, Waldren 1990). E. Sangmeister (Universi-dad de Freiburg) y H. de Terra (Universidad de Columbia/

Fig. 6. Talayot a Son Ferrandell – Son Oleza (foto M. Van Strydonck).

Fundación Werner Reimers Francfort) eran especialistas en el campo de la cultura campaniforme y estaban muy intere-sados en las primeras evidencias de esta cultura en Mallorca. En 1975, comienza su asociación con el mundo académico cuando presenta una solicitud para ser aceptado en el Lina-cre College en la Universidad de Oxford. Este es el primer paso en su investigación doctoral. En este período, él puede ampliar aún más su red científica a través de estos contactos académicos. En Oxford puede contar con el apoyo de M. Aitken para la arqueometría de la cerámica y con el geólogo S. Moorbath. Además de Oxford, también entró en contacto con R. Chapman, un especialista en la prehistoria reciente de Iberia de la Universidad de Reading. Esto conducirá en la década de 1980 a una colaboración en las excavaciones de los talayots de Son Ferrandell – Son Oleza (fig. 6) (Chapman & Grant 1995). El punto final de esta etapa se sitúa cuando William Waldren defiende con éxito su tesis doctoral en 1981.

RESUMEN

En este artículo hemos querido proporcionar una ima-gen de los primeros años arqueológicos de William Waldren. Es notable cómo tuvo éxito como arqueólogo aficionado para construir una red científica en la que estaban representados numerosos especialistas. Esta fase concluye simbólicamen-te con la obtención de su doctorado en la Universidad de Oxford. William Waldren permanecerá en Oxford hasta su muerte en 2003. Después de 1982, su investigación continúa centrándose en el sitio de Son Ferrandell – Son Oleza. Tam-bién comienza la investigación del sitio ritual cercano de Son Mas.

Fig. 7. William Waldren disfrutando de un descanso durante una excavación (foto M. Van Strydonck).

BIBLIOGRAFIA

ALCOVER, J. A.; PEREZ-OBIOL, R.; YLL, E.-I; BOVER, P. 1999: “The diet of Myotragus balearicus Bate 1909 (Artyodactyla: Caprinae), an extinct bovid from the Balearic Islands: evidence from coprolites”, Biological Jour-nal of the Linnean Society, 66, Oxford, 57-74.

BATE, D. M. A. 1909: “Preliminary note on a new type of artiodactyle from Majorca, Myotragus balearicus, gen. et sp. nov.”, Geological Magazine, 543, London, 385-389.

BURLEIGH, R.; CLUTTON-BROCK, J. 1980: “The survival of Myotragus balearicus Bate, 1909, into the Neo-lithic on Mallorca”, Journal of Archaeological Science, 7, Amstedam, 385-388.

CHAPMAN, R.; GRANT, A. 1995: “Talayot 4, Son Ferrandell Oleza: problemas de los procesos de formación, función y subsistencia”, Revista de Arqueologia de Ponent, 5, Lleida, 7-52.

CHAPMAN, R.; VAN STRYDONCK, M.; WALDREN, W. 1993 “Radiocarbon dating and talayots: the example of Son Ferrandell Oleza”, Antiquity, 67/254, Cambridge, 108-116.

DE MULDER, G.; VAN STRYDONCK, M. 2012: “Un descubrimiento imprevisto. Nuevos hallazgos de cerámica en Son Matge”, Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana, CXXVII (886), Palma de Mallorca, 15-25.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; BUENO, P.; PIÑÓN, E.; RODERO, A. 1980: “La sala hipóstila Torralba d’En Salord (Alayor, Menorca)”, Noticiario Arqueológico Hispá-nico, 10, Madrid, 137-182.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M.; WALDREN, W.; SAN-DERS, E.O. 1995: “Torralba d’en Salort, función y significa-do de las taulas de Menorca” WALDREN, W.; ENSENYAT, J.; KENNARD, R.: Ritual, rites and religion in Prehistory. IIIrd Deya International Conference of Prehistory (1993), BAR International Series 611, Oxford, 122-129.

FERNANDEZ MIRANDA, M. 2009: El poblado de Torralba d’en Salort (Alaior-Menorca), Mallorca.

GRAVES, W.; WALDREN, W., 1966: “El yacimiento de Myotragus balearicus, en las cuevas de Son Muleta y su relación con los niveles arqueológicos de Mallorca”, Bollettí

430 431

de la societat d’historia natural de les Balears, 12, Palma de Mallorca, 51-58.

REUMER, J. 1979: “On two new micromammals from the Pleistocene of Mallorca”, Proceedings of the Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, 82/4, Amster-dam, 473-482

REUMER, J. 1994: “Eliomys (Hypnomys) onicensis nomen novum, to replace the homonym Hypnomys inter-medius Reumer, 1981 (Rodentia: Gliridae) from Majorca”, Zeitschrift für Säugetierkunde, 59, Hamburg, 380-381.

REUMER, J. 2007: “Of mouse-goats and men. The extinction of myotragus balearicus, Current World Archaeo-logy, 21, London, 36-41.

RODERO RIAZA, A. 2004: “William H. Waldren (1924-2003)”, Trabajos de Prehistoria, 61/1, Madrid, 5-6.

STUIVER, M. 1969: “Yale Natural Radiocarbon Mea-surements IX”. Radiocarbon, 11, Arizona, 545-658.

STUIVER, M.; WALDREN, W. 1975: “14C carbonate dating and the age of post-Talayotic lime burials in Mallorca, Nature, 255, London, 475-476.

WALDREN, W. H. 1967: “Informe Preliminar Sobre Análisis de Radiocarbono en Mallorca”. X Congreso Nacio-nal de Arqueología. Maó, Zaragoza, 75-82.

WALDREN, W. H. 1972: “Determinación de la edad por medio del C14”. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 17, Palma d Mallorca, 34-50.

WALDREN, W. H. 1969: Beaker Ware from the Island of Mallorca, Deià.

WALDREN, W. H. 1979: “A Beaker workshop area in the rock shelter of Son Matge, Mallorca”, World Archaeolo-gy, 11/1, London, 43-67.

WALDREN, W. H. 1982: Balearic Prehistoric Ecology and Culture. The Excavation and Study of Certain Caves, Rock Shelters and Settlements, BAR International Series 149 (I-III), Oxford.

WALDREN, W. H. 1990: The Beaker of the Balea-ric Islands: an inventory of evidence from caves, rock shelters,settlements and ritual sites, BAR International Series 709, Oxford.

WALDREN, W. H. 2002: “A case history: evidence of ancient animal, water and land management, exploita-

tion and depletion, Son Oleza Chalcolithic Old Settlement, Valldemossa, Mallorca, Baleares, Spain” WALDREN, W.H.; ENSENYAT, J.A.: World Islands in Prehistory. International Insular Investigations. V Deià International Conference on Prehistory, BAR International Series 1095, Oxford, 301-311.

WALDREN, W. H.; ENSENYAT, J.; CUBI, C. 1991: Prehistoric archaeological elements, Ferrandell Oleza Chal-colithic Old Settlement, Deià

WALDREN, W.; KOPPER, S. 1967: “Mallorca chrono-logy for prehistory based on radiocarbon method”, Pyrenae, 3, Barcelona: 45-65.

WALDREN, W. H.; KOPPER, J. S. 1968: “An Extinct Antelope and Prehistoric Man”. Discovery, 3(2), 39-44.

WALDREN, W. H.; KOPPER, J. S. 1969: “Informe preliminar sobre análisis de radiocarbono en Mallorca”, X Congreso Nacional de Arqueología. Mahón, 1967. Zaragoza, 75-82.

NOUS INDICADORS CRONOLÒGICS DE LA FREQÜENTACIÓ TARDOANTIGA DE S’ILLOT (SANT LLORENÇ DES CARDASSAR)

Alejandro ValenzuelaJaume Servera

Bernat Font Marga Rivas

INTRODUCCIÓ

El poblat de s’Illot, ubicat en el terme municipal de Sant Llorenç des Cardassar, és un dels jaciments més impor-tants de la cultura talaiòtica i posttalaiòtica (850-123 aC) de Mallorca, tant per la varietat monumental, com per l’evolució històrica (Font i Valenzuela 2018). El conjunt arquitectònic està format per elements diversos, entre els quals destaca el turriforme central al voltant del qual es va desenvolupar l’en-tramat urbà. També conserva un tram extens de muralla que, originalment, devia envoltar la totalitat del poblat, així com dos àmbits arronyonats, identificats com a santuaris.

Tal com evidencien tots aquests elements, el poblat de s’Illot degué tenir en l’edat del ferro el moment de major desenvolupament. Això no treu, però, que l’assentament no estigués actiu en una fase anterior o posterior a aquesta. Per exemple, anterior a la fase talaiòtica, s’ha documentat i datat la presència d’una naveta en els fonaments del turriforme (Frey 1968, 1969). En l’altre extrem de la línia temporal, també hi ha testimonis de l’ocupació o, si més no, freqüentació del poblat en èpoques tardoantigues i medievals.

En aquest treball es presenten els nous indicadors mate-rials i analítics obtinguts en les darreres campanyes arqueolò-giques i que ens han permès ampliar el coneixement de la fase tardoantiga de s’Illot, una de les més poc conegudes.

L’ANTIGUITAT TARDANA A S’ILLOT: ESTAT DE LA QÜESTIÓ

Tot i que s’Illot es coneix sobretot per ser un poblat talaiòtic, des de l’inici de les excavacions en els anys 60 s’ha tingut sempre clar que l’assentament presentava indicis d’una fase tardoantiga, per la recuperació puntual i esporàdica d’elements materials d’aquell període.

De fet, un dels primers testimonis que es van tenir

d’aquesta fase és també un dels elements més destacats de la cultura material disponible per a aquest període. Es tracta del penjoll vandalobizantí, que segons Ulbert es podria datar en el segle vi dC (Ulbert 1969). Major debat ha generat la seva adscripció cultural, ja que alguns autors la consideren bizanti-na (Rosselló-Bordoy 1973, 92; Vizcaíno 2009, 271) i d’altres, d’afiliació vàndala (Villaverde 2004, 405; Amengual 2005, 90). En les primeres campanyes dirigides per la Universitat de Marburg (Alemanya) també es recuperà material ceràmic «d’època romana», però al qual mai s’arribà a assignar una tipologia, procedència o, sobretot, una cronologia concretes, dins el ventall ampli que constitueix el material ceràmic del període romà. Per aquest motiu no es pot descartar que, en realitat, es tractés de material tardoromà o, fins i tot, post-romà. Pel que fa al material arqueozoològic es documentà per primera vegada a Mallorca la presència de restes de cérvol (Cervus elaphus) i daina (Dama dama) que s’associaren a aquests nivells romans indeterminats. Tenint en compte l’es-tat actual del registre arqueozoològic de Mallorca, aquesta dada podria tenir més rellevància de la que inicialment sem-blaria per al reconeixement d’una fase tardoantiga al poblat.

Després de vàries campanyes arqueològiques entre els anys 60 i 70, la investigació arqueològica es va aturar i el poblat talaiòtic de s’Illot entrà en un període llarg d’abandó i de degradació, fins a inicis del segle xxi. Tot i això, durant aquesta fase el jaciment va seguir fornint dades d’interès per al coneixement de la fase tardoantiga de s’Illot, que alguns investigadors van anar reportant. Es tracta, essencialment, de la relectura d’una ceràmica recuperada en els anys 60 que podria tractar-se d’una possible Fulford 8 (Lull [et al.] 2008, 64) i un fragment d’olla de cuina tardana de Cartagena reco-llida en superfície (Riera-Rullan 2015, 489). Tots ells, indicis ceràmics que apunten cap a un ventall cronològic comprès entre el 475 i el 600 dC.