L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 2 1

Divendres, 11 de novembre del 2016

Tots, a patolls, a l’explicació del que està passant

Bé; doncs si tots escriuen sobre això… Per què no nosaltres? Al cap i a la fi, el meu mentor em va en-senyar que per projectar

el futur, com a mínim, cal entendre el que passa. Anem allà.

El progrés econòmic requereix de bona política. Per bona política en-tenc una governació efectiva; i una go-vernació efectiva, al seu torn, reque-reix de saber quan un govern ha d’es-tar present i quan s’ha de retirar. Bé, en la meva vida només he conegut estats (governs) que caminen en una adreça: més estat; més presència. Respon ai-xò al concepte de governació efectiva? Al meu entendre, no. Això nega el con-cepte encunyat pel gran Adam Smith de «mà invisible» (i que els explicaré en

Pla de turisme de compres per recuperar un milió de visitants

Pàg 3

Preveu implementar un total de 111 accions a mig, curt i llarg termini, i una inversió de 115 milions

L’Agència Tributària dels comuns es posarà en marxa a finals del 2017

Pàg 4

Una àrea gestionarà les taxes i els impostos i l’altra treballarà amb el desplegament impositiu

Gay de Liébana defensa que Andorra estigui vinculada a la UE

Pàg 4

L’economista dóna algunes claus per diversificar l’economia i defensa l’acord d’associació amb la UE

Les estacions d’esquí inverteixen 15 milions en la nova temporada

Pàg 4

S’han millorat les infraestructures adaptant les estacions a un públic familiar més nombrós

La revolució de la informacióDanielAymerich Consultori Fiscal

JaimeMesasPàg 3Pàg 2

Segueix a la pàgina següent»

Més estat només significa menys societat

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

Per la simple raó que en la seva labor de planificar (i realitzar les seves pro-meses) dits tecnòcrates fallen, i des-prés d’haver fallat, han d’afrontar una

una altra ocasió).L’única manera que un estat fort

(gran i present) sigui efectiu és que convisqui amb una societat suficient-ment forta que obligui (i converteixi) l’estat a ser responsable. No obstant ai-xò, i lamento molt haver-ho de dir, ai-xò és una contradicció en els termes, doncs en veritat he après que més es-tat només significa menys societat. Per als escèptics, tècnicament parlant això que dic és indiscutible, doncs els enor-mes recursos que el primer consumeix (per a la seva pròpia supervivència) els deixa de tenir l’altre. Més d’un compor-ta, inequívocament, a menys de l’altre. En un planeta de recursos finits això és una certesa tautològica.

Tota vegada, la comunitat de tec-nòcrates, buròcrates i altres subespè-cies dins de la família dels planificadors ( ja siguin d’esquerres o pertanyin a les elits institucionals), proven la mel del poder, que per cert els va ser atorgat en

resposta a les seves promeses de pro-grés, i no volen després abandonar-ho (alguna cosa tan natural i entene-dora, com a reprotxable). El no abandó del poder significa el que els comen-tava: estats més i més grans. Per què?

BUSINESS2 Divendres, 11 de novembre del 2016

L a irrupció de les noves tecnologies al món de les finances, i més concre-tament a la banca priva-da i a la inversió, no s’ha

produït tan intensament com a d’altres sectors de l’economia. Penso que això canviarà radicalment els pròxims anys gràcies a la irrupció de tecnologies com Blockchain, Cloud Computing, el Big Data o la Intel·ligència Artificial. Deixem la tecnologia de Blockchain, i la seva influència en el registre i distri-bució de productes financers, per a un altre dia i centrem-nos en les possibili-tats del Big Data i la Intel·ligència Arti-ficial. Les aplicacions de totes aquestes tendències són immenses i abasten des de la manera d’interacció client-banc a noves tècniques de gestió. Deixarem per a un altre article tot el que fa refe-rencia a la experiència del client com a consumidor de productes i serveis bancaris i desenvoluparem en aquest les noves formes de gestió d’actius que de manera inexorable s’ incorporaran als processos d’inversió en l’àmbit pro-fessional.

De la mateixa manera que les plata-formes de ‘trading’ electrònic han can-viat per sempre la industria del ‘bro-keratge’, eliminant milers de llocs de

La revolució de la informaciórecullen informació de preus de ven-da al públic de centenars de pàgines de venda ‘online’ permeten construir un indicador d’inflació (IPC) en temps re-al que ens mostra la tendència de la in-flació abans que surti l’indicador ofici-al, el qual té una periodicitat mensu-al. Un gestor de renda fixa, per posar un exemple d’entre molts, por utilitzar aquesta informació per ajustar la dura-da de la seva cartera de bons si preveu un canvi important en l’IPC. Un altre cas molt visual es el seguiment de l’ocu-pació dels aparcaments de les gran su-perfícies comercials. Una alta ocupació d’aquest significa una bona tempora-da de vendes i, per tant, bones notíci-es per al sector ‘retail’, així com notícies positives per a la sortida de l’economia.

Però aquesta és la manera més sim-ple de l’ús del Big data. Les noves tec-nologies permeten analitzar grans sets de data no estructurada, o data que no es fàcilment quantificada. Aquestes in-novacions permeten als analistes in-terpretar la informació des d’una vari-etat d’orígens molt més àmplia, que in-clou el llenguatge, les imatges i la veu per primera vegada. Això és una opor-tunitat per generar noves formes de capturar temàtiques d’inversió com ‘momentum’, valor i rendibilitat. Tota aquesta informació és normalment la base per als models d’inversió, però la recerca i la construcció de carteres en-cara necessiten d’una decisió humana per seleccionar la informació i l’analí-tica que servirà per prendre la decisió d’inversió.

Tot i així, la utilització de noves tec-

nologies per a nous models és cada dia més intens i complex. Per exemple, les tècniques de ‘Machine Learning’ ja fan possible disposar de la flexibilitat sufi-cient per a la creació de models dinà-mics que s’adapten a la data. Les tèc-niques quantitatives del passat estan basades en regles més simplistes per filtrar companyies basades en unes mètriques predeterminades -com per exemple el preu en valor dels llibres. Ara, aquestes tècniques de ‘Machine Learning’ permeten els algoritmes que aprenen i s’adapten a la informació que canvia constantment.

Una altra tècnica, el processament del llenguatge natural (NLP) permet llegir i interpretar grans quantitats de text. Però més interessant és que ens permeten descobrir relacions molt subtils entre companyies que d’altra manera ens passarien desapercebudes –l’anomenat ‘momentum’ entre com-panyies. Aquestes interrelacions no tan obvies es poden construir des del ‘clus-tering’ de companyies en data basada en text, que apareixen en articles de notícies, registres reguladors o infor-mes d’anàlisis.

Els canvis que estem vivint en el nostre dia a dia per culpa d’empreses com Google o Facebook, en les que el seu negoci principal és la nostra infor-mació personal que obtenen cada ve-gada que ens connectem a la xarxa, es pot extrapolar a tota la informació que aconsegueixen les gestores que utilit-zen el Big data i la IA en el seu procés d’inversió, un predomini de l’informa-ció a gran escala.

treball i canviant el perfil del treballa-dor d’aquesta industria, els incipients models d’intel·ligència artificial i el Big data perfilen ja el camí a seguir en la propera evolució de la gestió d’actius. Des del començament de la digitalit-zació, el 1985 va començar la Revolu-ció amb el desenvolupament de l’anàlisi fonamental gràcies a les noves capaci-tats de computació. El va seguir l’anàlisi del sentiment com a nova variable en la presa de decisions i, tot seguit, va arri-bar l’anàlisi de la qualitat dels beneficis empresarials. Posteriorment, vam gau-dir de la possibilitat d’analitzar els flu-xos d’actius i la seva influència en l’evo-

lució dels mercats i, finalment, es va in-corporar la presa de decisions basada en temes macro. Avui toca el Big da-ta i la IA.

Algunes de les gran gestores de fons estan invertint magnes quantitats de recursos per desenvolupar la infraes-tructura i els models que facin possible una nova manera de gestió. Els avantat-ges són immensos, especialment faci-liten prendre decisions més acurades i ajustades a la realitat i, per altra ban-da, permeten tenir accés a la informa-ció de manera anticipada. Avancem dos exemples molt clars de l’ús del Big data: el desenvolupament de programes que

«Ve de la pàgina anterior

decisió de el «doble o res», per man-tenir-se en l’estructura de poder o per abandonar-la. Escullen «doble», com poden imaginar-se (ho demostra que els deutes públics no paren de créi-xer). Doble de recursos per a l’estat! Doncs amb menys, no han pogut lliu-rar les promeses.

Això sol funcionar així: L’alt pre-lat de l’ortodòxia defensora de la in-tervenció (excessiva) de l’estat afirma que el progrés pot ser creat exnihile (del no-res) gràcies a l’acció de l’Estat. Quan fallen (el que sol ocórrer sempre) menteixen. Un exemple? Conec un pa-

Tenim ingerència excessiva d’estats costosíssims

nitiu) sobre la idoneïtat de ratificar el tractat de visats per a turcs. Després d’haver parlat amb oficials, molt em te-mo que aquest tractat saltarà per l’ai-re abans que acabi l’any, la qual cosa em porta a pensar (com així es va apuntar ahir des del Govern d’Holanda) en una nova crisi migratòria. Una altra errada de l’Estat (es digui Brussel·les, Juncker,

Erdogán o qui sigui).Això, i no una altra cosa, explica el

que avui veiem: Ingerència excessiva d’estats costosíssims que a més fallen. Ara que ja entenen per què passa tot això, la pregunta incòmoda del dia és: Quina regió del món manté aquesta adreça cap a més estat? Si són capaços de respondre, sabran llavors en quina

regió van a donar-se més canvis polí-tics. I si entenen que els canvis polítics suposen (com hem vist) trencar la ba-ralla, les institucions, les unions, etc., entendran quin castell fet amb naips s’enfrontarà als majors vents polítics. Comença per U i acaba per E (té dues lletres). Es poden imaginar els efectes en aquest mercat.

ís que es vanagloria de ser el que més creix a Europa, +3%, però resulta que aquest any llançarà un dèficit de més del 4,6% del PIB. ? Això és demanar un préstec a l’exterior (posant com a ga-rantia la societat) i gastar-se els diners del préstec per llançar un PIB positiu. On està el mèrit del planificador?

Tot això explica el que estem veient. La gent està farta dels estats. El ‘brexit’ és menys UE i el seu gran aparell polític que és Brussel·les. Trump és menys Hi-llary (el que equival a menys Washing-ton i menys estat). I molt em temo que si el meu amic Jean Claude Junker se-gueix utilitzant aquests termes en re-ferir-se a Turquia, uns altres seguiran ràpidament als britànics.

Per als que els enxampi una mica lluny, Turquia, que només complirà 69 dels 72 requisits exigits en el tractat de lliure circulació de turcs en l’espai a la UE (a canvi que Ankara segueixi man-tenint els més de 3 milions de refugiats que volen arribar a Berlín, París, Ams-terdam o Londres), rebrà un ‘progress report’ negatiu (i probablement defi-

Daniel Aymerich

Global Asset Management Fund Selection

BUSINESS 3Divendres, 11 de novembre del 2016

Una de les propostes es convertir el Pas de la Casa en l’ ‘outlet’ d’Andorra i potenciar Meritxell i Vivand

El ministre de Turisme i Co-merç, Francesc Camp, ha presentat el Pla estratègic del turisme de compres, que preveu un total de 111 accions

a implementar a mig, curt i llarg termi-ni. La inversió que es calcula que serà ne-cessària per dur a terme tots aquests ob-jectius és de 115 milions d’euros, que re-cauran bàsicament en el Govern, Andorra Turisme i els comuns però també en el sector privat, tal com ha concretat Camp, que ha afegit que si aquestes accions pre-vistes es duen a terme en un termini de vuit anys es podria arribar a recuperar un milió de visitants. En una presentació davant el sector, el ministre ha concre-tat les accions que es volen dur a terme a les diferents zones comercials del país i ha detallat que les que són prioritàries són millorar els accessos al país, un pla de rehabilitació global del Pas de la Ca-sa, un pla d’urbanisme de Meritxell i Vi-vand, crear més esdeveniments de pres-tigi, sobretot culturals; fer evolucionar la qualitat de l’oferta del Pas, amb la volun-tat que esdevingui «l’outlet d’Andorra»; atreure noves marques, eines per a la fi-

Turisme aspira a recuperar un milió de visitants

delització dels clients, centrar la comuni-cació en les compres, formar el personal per millorar la qualitat i reforçar l’oferta d’esdeveniments esportius. Camp ha des-tacat que «hi haurà un abans i un després» d’aquest pla per al sector comercial que ha perdut competitivitat darrerament i haurà de servir per posicionar novament Andorra com a destinació de compres.

Després de la feina de diagnòstic per identificar els punts forts i febles del sec-tor comercial, Camp ha presentat el Pla estratègic del turisme de compres, un do-cument que detalla les diferents accions que cal dur a terme per «tornar a posici-onar Andorra» com a destinació de com-pres. Per això, es preveuen un total de 111 accions a implementar a curt, mitjà i llarg termini i per a les quals es calcula que se-rà necessària una inversió de 115 milions d’euros que recauran, sobretot, en el Go-vern, Andorra Turisme i els comuns, se-gons ha detallat Camp, i que en un termi-ni de vuit anys hauria de servir per recu-perar un milió de visitants. Hi haurà «un abans i un després» d’aquest pla, ha des-tacat el ministre, tenint en compte la pèr-dua de competitivitat que ha patit el sec-tor en es darrers anys.

El document presentat davant del sec-tor comercial detalla les accions tant a ni-vell global com per zones comercials que caldrà dur a terme en aquest àmbit i Camp ha detallat les que creu que seran priori-

treball molt «coordinat» entre el sector públic i el privat que es materialitzarà en la creació del Consell Andorra Shopping, que inclourà un comitè de seguiment i di-ferents comissions de treball per imple-mentar el pla. Camp ha insistit que tant aquest pla del comerç com el consell hau-rien de tenir continuïtat en el temps més enllà d’aquesta legislatura.

A nivell general s’advoca per crear una oferta de lleure al voltant de les compres en què s’encabeixen projectes com The Cloud (que es compta dins els 115 milions que es preveuen invertir per al pla estra-tègic), l’espai multifuncional o el casino, crear una marca de qualitat per als co-merços i millorar l’experiència de com-pres, per exemple, amb la millora urbanís-tica no només dels accessos al país sinó de les diferents zones comercials. També es marca com a fita atreure noves marques líders de talla internacional.

També s’han fixat les estratègies a se-guir per zones comercials. Així, al que s’ha anomenat com a zona central, i que inclou d’una banda, Meritxell i Vivand i Fener Boulvard, s’ha previst la creació d’una marca única i la unificació pel que fa a l’ordenació urbana (un pla director d’urbanisme) que no vol dir, ha insistit Camp, que tot el mobiliari hagi de ser igual. També es preveu un pol de boti-gues de luxe o que s’afavoreixi l’apari-ció de projectes lligats a la gastronomia. A la part alta d’Escaldes-Engordany, el Centre Històric d’Andorra la Vella i Ribe-raygua i travesseres es preveu la identi-ficació de nous conceptes a implemen-tar, com la restauració o potenciar l’ofer-ta cultural i lúdica. Quant a la zona del Pas de la Casa, el que s’ha previst és fer evo-lucionar el concepte d’‘outlet’ en aques-ta població de tal manera que sigui una oferta diferenciada de la que es pot ofe-rir a la part central.

A Aquesta setmana volem compartir amb els lec-tors un pronunciament vinculant del Depar-tament de Tributs i de

Fronteres (d’ara en endavant, DTF). Analitzarem una Consulta Tributà-

ria Vinculant en relació a l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (d’ara en endavant, IRPF) pel que fa a tributació en l’IRPF de la remuneració percebuda pels accionistes de les societats mitjançant el lliurament d’accions alliberades.

Consulta Vinculant del 29 de novem-

Consultori fiscalbre del 2016 (Núm. CV0064-2016 - Impost sobre la renda de les persones físiques) en relació a la tributació del lliurament d’ac-cions alliberades a favor de persones físi-ques residents fiscals a Andorra.

L’entitat consultant planteja al DTF quina és la fiscalitat aplicable a les ope-racions anomenades ‘script o stock divi-dend’ fetes per algunes entitats cotitza-des a l’estranger i de les que en són be-neficiaris els accionistes de les mateixes, entre ells, clients de les entitats bancàri-es del Principat. Vegem en què consisteix.

Les juntes generals d’algunes societats cotitzades a l’estranger, decideixen que la remuneració dels seus accionistes es pu-gui efectuar, a elecció dels mateixos, mit-jançant el lliurament d’efectiu, o bé mit-jançant el lliurament d’accions allibera-des (és a dir, sense que l’accionista hagi de desemborsar cap quantitat com a contra-partida a les accions rebudes).

El mecanisme de pagament d’aques-tes remuneracions s’efectua de la següent manera:

–En primer lloc, la junta general d’acci-onistes acorda el pagament d’aquesta re-muneració acordant al mateix temps una ampliació de capital totalment alliberada i donant la possibilitat als socis de la com-panyia de:

o Rebre un efectiu mitjançant l’entrega dels drets de subscripció a la so-cietat a un preu fixat.

o Rebre accions alliberades de la societat.

–En compliment del mencionat ante-riorment, cada accionista rep una quanti-tat de drets de subscripció preferents, en proporció al nombre d’accions de que si-gui titular. Els drets de subscripció prefe-rents poden ser transmesos en un mercat regulat durant un termini concret. Un cop transcorregut aquest termini, els drets de

subscripció preferents es transformen en accions.

–Conseqüentment, cada accionista pot decidir:

o No transmetre els drets de subscripció preferents obtinguts dins el període esmentat. En aquest cas, un cop transcorregut aquest termini als accio-nistes els hi són lliurades noves accions de la companyia.

o Transmetre en el mercat tots o part dels drets de subscripció preferents dins el termini. En aquest cas, si els ac-cionistes han transmès tots els drets de subscripció preferents, aquests reben l’import de la seva remuneració en efec-tiu; o bé, si únicament n’han transmès una part, reben un import en efectiu i per la resta accions alliberades.

o Transmetre a la societat emis-sora tots o part dels drets de subscripció dins el termini a preu fixat. En aquest cas, si els accionistes han transmès tots els drets de subscripció preferents, aquests reben l’import de la seva remuneració en efectiu; o bé, si únicament n’han transmès una part, reben un import en efectiu i per la resta accions alliberades.

Habitualment, les societats que efec-tuen el pagament de les remuneracions mencionades mitjançant el lliurament d’accions alliberades, ho fan augmentant el seu capital social amb càrrec a les se-ves reserves.

El DTF entén que als efectes de l’IRPF, les remuneracions percebudes per l’ac-cionista derivades de l’entrega dels drets de subscripció a la societat es conside-ren com a altres rendes derivades de la participació en el patrimoni net d’enti-tats, perquè aquestes compensacions te-nen com a objectiu garantir a l’accionista rebre una determinada remuneració amb independència de la valoració dels drets en el mercat i que els drets adquirits final-ment s’exercitin o no.

Atès el que s’ha comentat en el parà-

graf anterior, les rendes percebudes per l’accionista derivades de l’entrega dels drets de subscripció a la societat tenen la consideració de rendiments de capi-tal mobiliari, tal com estableix l’article 22, apartat 1, de la Llei 5/2014, del 24 d’abril, de l’impost sobre la renda de les persones fí-siques (d’ara en endavant, LIRPF) .

En conseqüència, les rendes en qües-tió estan subjectes a retenció en aplica-ció de l’article 50, apartat 2.b, de la LIRPF).

Pel que fa a les accions alliberades que perceben els accionistes, s’entén que, atès que la junta general d’accionistes acorda el pagament d’aquestes remuneracions acordant al mateix temps una ampliació de capital totalment alliberada, als efec-tes de l’IRPF, no es produeix cap guany o pèrdua de capital, ni rendiment de capi-tal mobiliari.

En el cas en qüestió es difereix la tribu-tació fins al moment de la seva posterior transmissió. D’altra banda, el valor d’ad-quisició de les accions alliberades perce-budes pels accionistes, així com el de les accions de les quals procedeixin, serà el resultat de repartir el cost total entre el nombre de títols, tant els antics com els alliberats que li correspongui. L’antiguitat serà la que correspon a les accions de les quals procedeixin.

En el cas que l’accionista transmeti en el mercat els drets de subscripció, s’en-tén que, tal com es desprèn del Comuni-cat tècnic sobre la tributació en l’impost sobre la renda de les persones físiques de determinats productes financers, de da-ta 4 de març del 2015, l’import obtingut en la transmissió esmentada donarà lloc a un guany o a una pèrdua de capital, a com-putar d’acord amb les regles general de l’impost.

En el cas en qüestió, s’entén aplicable l’exempció prevista a la lletra k de l’article 5 de la Llei de l’impost, en la mesura que es donin les condicions establertes al pre-cepte indicat.

Jaime Mesas

Partner | Tax & Corporate Services

tàries. Així, hi ha la millora dels accessos al país, un pla de rehabilitació global del Pas de la Casa on també es vol fer evolucionar l’oferta comercial de tal manera que esde-vingui «l’’outlet’ d’Andorra», impulsar més esdeveniments de prestigi, especialment culturals; atreure noves marques, impul-sar eines per a la fidelització dels clients, centrar la comunicació en l’experiència de compra, formar el personal per millo-rar la qualitat i reforçar l’oferta d’esdeve-niments esportius. Camp ha conclòs que

«si es fa això ja s’haurà fet molt».El ministre ha manifestat que mal-

grat les accions previstes superin el cen-tenar, gairebé la meitat es podrien dur a terme «en dos anys» i ha detallat, també, que hi ha «més accions» que recauen so-bre el sector públic que sobre el privat, tot i que ha manifestat que es preveurà tam-bé un pla d’ajudes perquè el sector pugui dur a terme, també, els canvis necessaris per fer que l’oferta comercial del país sigui molt més atractiva. De fet, es preveu un

L’Agència Tributària dels comuns, a finals del 2017Els cònsols tenen previst que a principis de l’any que ve només el Registre Civil i el Servei d’Immigració tinguin la potestat de donar altes al cens de població

Les altes al cens de pobla-ció només es podran fer a través del Registre Civil i el Servei d’Immigració a par-tir del 2017, amb l’objectiu

d’evitar duplicitats i ajustar a la reali-tat les dades poblacionals. Així ho han explicat els cònsols majors d’Encamp i Ordino, Jordi Torres i Josep Àngel Mor-tés, durant després de la reunió de còn-sols celebrada a Encamp, en què un dels temes tractats ha estat la informació sobre el Consell del Cens. D’una altra banda, també han avançat el seu interès perquè a finals de l’any 2017 estigui ope-rativa l’Agència Tributària única com un òrgan independent i format per dues àrees, una encarregada de gestionar les taxes i els impostos que fins ara gestio-nen els comuns, i l’altra que treballi amb el desplegament impositiu del qual ara s’encarrega el Govern. La voluntat és traslladar a aquest organisme el perso-nal que actualment desenvolupa aques-tes tasques.

Està previst que a principis del 2017 només el Registre Civil i el Servei d’Im-migració tinguin la potestat de donar altes al cens de població. Un dels punts tractats durant la reunió ha estat el tras-llat d’informació per part del Consell del Cens, en el qual tenen representació els comuns. Segons han Torres i Mortés, els objectius prioritaris són evitar les dupli-citats i ajustar les dades a la realitat, ja que actualment es troben amb una per-sona amb diversos números de cens, o

persones que marxen del país i no es do-nen de baixa.

Mitjançant el filtratge de dades amb organismes com la CASS, han pogut comprovar aquesta problemàtica, i s’ha creat un grup de treball amb tècnics del Govern i comuns per resoldre el proble-ma, i treballar perquè a partir del 2017 es produeixin les altes al cens únicament mitjançant dos estaments perquè ai-xí, “hi haurà menys marge d’error”, se-gons Mortés.

Un altre dels temes tractats durant

la reunió de cònsols ha estat la creació d’una Agència Tributària única que con-fien que es posi en marxa a finals de l’any 2017. L’objectiu és que sigui un òrgan in-dependent, amb seu pròpia, autofinan-çat i gestionat per un consell de forma paritària entre Govern i comuns. A més, es pretén que els treballadors siguin el mateix personal que actualment ja de-senvolupa aquestes tasques i pugui ser traslladat.

Torres ha explicat que el Govern i els comuns treballen amb diferents suports

informàtics, i per tant l’objectiu del nou organisme és que tingui dues àrees di-ferenciades. Per una banda l’encarrega-da de gestionar les taxes i els impostos que fins ara gestionen els comuns, i per una altra la que treballi amb el desple-gament impositiu del qual ara s’encar-rega el Govern.

Inicialment no s’ha previst cap mo-dificació legislativa perquè la mateixa llei ja recull la possibilitat de creació de l’òrgan.

Finalment, els cònsols també han informat que a partir del maig del 2017 el Servei d’Atenció Domiciliària passarà a ser gestionat pel Govern i incrementarà el servei a 24 hores al dia. Torres ha ex-plicat que en els propers cinc o sis me-sos es produirà la transició de perso-nal i béns públics que fins ara depenien dels comuns, amb l’objectiu que els usu-aris del servei tinguin la menor afecta-ció possible. Els treballadors passaran a dependre del Govern, tot i que segui-ran donant el servei a les mateixes par-ròquies que fins ara.

Gay de Liébana no veu cap altra alternativa que l’acord amb la UE

Josep Maria Gay de Liébana, doctor en Ciències Econòmiques, doctor en Dret i Acadèmic de la Reial Acadèmia Europea de Doctors, va fer petita la sala de confe-rències d’Andbank durant la conferència ‘Economia Global vs Economia Local’ ce-lebrada aquest dimarts. L’economista va donar algunes claus perquè Andorra di-versifiqui l’economia, i va defensar l’acord d’associació del Principat amb la Unió Eu-ropea.Doctor en Ciències Econòmiques, doctor en Dret i Acadèmic de la Reial Aca-dèmia Europea de Doctors, Josep Ma-ria Gay de Liébana ha fet petita la Sala de Conferències d’Andbank durant la con-ferència ‘Economia Global vs Economia Local’ celebrada aquest dimarts. L’econo-mista ha donat algunes claus perquè An-dorra diversifiqui l’economia, i ha defen-sat l’acord d’associació del Principat amb la Unió Europea.

Unes 150 persones, una quarantena d’empeus, van escoltar, durant gairebé dues hores les receptes de l’economista. Gay de Liébana va explicar que «Andorra s’ha de vendre a Europa, perquè a Europa no coneixen Andorra». «Andorra ha d’es-tar vinculada a la UE perquè si no queda-rà fora de joc, si estàs en un bloc econò-mic estaràs protegit, si no ho estàs, esta-ràs desprotegit», va insistir.

L’economista va treure importància al fet de la pèrdua de privilegis en el comerç, en un hipotètic escenari amb un acord d’associació, i va explicar que si el Prin-

cipat vol diversificar l’economia necessi-ta «un ordenament jurídic alineat amb la UE, un sistema fiscal adaptat a la UE, això vol dir polítiques fiscals suaus, sense ex-cessos ni inflacions legislatives, evitar la pressió fiscal directa i indirecta i augmen-tar la seguretat jurídica». Finalment, Gay de Liébana va demanar «pacifisme polí-tic i seguretat ciutadana», i que el Prin-

cipat «millori les connexions amb Euro-pa, això vol dir fer viable l’aeroport de la Seu d’Urgell, i que es converteixi en el pa-ís del wifi».

L’economista va considerar que els models en els quals s’ha d’emmirallar el Principat han de ser Luxemburg, com a plaça financera, i Irlanda, com a centre d’operacions empresarials.

El cos diplomàtic dels EUA intercanvia experiències La iniciativa Actua va organitzar a Soldeu una jornada de treball amb joves empre-nedors i inversors d’Andorra i el cos diplo-màtic dels Estats Units, amb motiu de la visita de l’ambaixador nord-americà a Es-panya i Andorra, James Costos. Costos va explicar als participants les diferents ac-cions que estan duent a terme per fomen-tar l’emprenedoria, mentre que el secre-tari d’Estat per a la Diversificació Econò-mica, Josep Maria Missé, va presentar el treball que fa Actua per fomentar la inver-sió estrangera i la implantació de noves empreses amb talent andorrà.

Els joves emprenedors i inversors pre-sents a la jornada van aprofitar per in-tercanviar experiències i per parlar dels avantatges d’invertir i residir al país, con-sells sobre com iniciar un projecte em-prenedor, principals casos d’èxit i iniciati-ves per atreure emprenedoria.

Costos va detallat les diferents acci-ons que s’estan duent a terme des de l’am-baixada dels Estats Units per fomentar l’emprenedoria. A tall d’exemple, va fer es-ment de l’In3, un esdeveniment que reu-neix les empreses més influents del sector de la innovació juntament amb inversors i institucions, organitzat per l’ambaixada d’Estats Units a Madrid i la Chamberí Va-lley Association. Per la seva banda, Misse va explicat el treball que realitza ACTUA i va fer referència al disseny del progra-ma d’incentius per a companyies ‘star-tups’, que té per objectiu facilitar la seva implantació a Andorra. També s’hi va re-ferir a d’altres projectes, com en matèria d’educació, o la creació de la xarxa de co-munitats d’innovació en FP (FP Hubs).

BUSINESS4 Divendres, 11 de novembre del 2016

La temporada d’esquí arrencarà el 26 de novembre

La temporada d’esquí arrencarà aquest any a Andorra el proper 26 de novembre per part de l’estació Grandvalira, mentre que Vallnord confia en obrir les pistes el proper 2 de desembre, en una tempora-da que s’espera molt positiva per part de les dues estacions, que han invertit un to-tal de 15,5 milions d’euros en millora de les infraestructures adaptant les estacions a un públic familiar, cada vegada més nom-brós.

El director gene-ral de l’estació, Alfon-so Torreño, va confir-mar que les perspec-tives per a aquest any són més conserva-dores i les previsions són créixer a l’entorn del 2%.

«El nostre objectiu no és tant en créixer en volum de visitants, sinó que els clients estiguin còmodes, i les inversions han anat dirigides a això, a millorar el servei al client i la capacitat de sorpresa», va assegu-rar el directiu recor-dant que l’estació andorrana està entre les 15 més importants del món i que el que es busca és consolidar que el client vul-gui repetir.

De total de 15,5 milions d’inversió a An-dorra, la més gran de les estacions, Grand-valira, invertirà un global de 13 milions,

que aniran destinats principalment a mi-llora d’infraestructures, serveis i compe-tició, amb la construcció de tres nous te-leesquís, i un telecadira.

En el cas de Vallnord, els seus res-ponsables han anunciat una inver-sió de 2,5 milions d’euros, amb un for-tait per a tot l’any que inclou ciclisme i esquí, noves pantalles informatives i punts d’resturació, així com una nova cinta transportadora i cabines que ad-

meten mascotes.La previsió és obrir a partir del 2 de

desembre tot i que si les condicions me-teorològiques ho permeten es podria avançar la data amb l’objectiu de supe-rar els 715.000 dies d’esquí venuts de la passada temporada.