explosió dels dominis de l'habitatge unifamiliar• l’habitatge en bloc es caracteritza pel...

L’explosió dels dominis de l'habitatge unifamiliar

Resum de resultats La comparació de la cartografia elaborada ofereix alguns comentaris clau: • Les xifres absolutes mostren importants concentracions de l’habitatge de baixa densitat en

corredors metropolitans i municipis propers a centres importants de la regió. Unes produccions absolutes força elevades en molts casos i que sempre s’han de vincular a processos intensius de suburbanització i consum de sòl. En aquest sentit, la comparació del model de l’habitatge en bloc i de l’unifamiliar és ben interessant: els mapes que presenten els municipis amb majors volums de producció unifamiliar i en bloc són molt similars.

• Els caps de comarca i ciutats més grans presenten xifres d’habitatge unifamiliar força elevades

que no destaquen en termes percentuals al donar-s’hi una major construcció en bloc. A la inversa, existeixen molts municipis on, malgrat que l’habitatge de baixa densitat no significa grans volums construïts, si que es detecta que durant el període d’estudi pràcticament no s’ha fet un altre tipus d’habitatge. Es tracta d’àrees de segona residència; de conversió de segona residència en primera; o d’expansió suburbana en segona corona metropolitana on els parcs d’habitatge s’han anat orientant i especialitzant vers la producció d’habitatge unifamiliar. Alguns exemples serien els municipis del Baix Llobregat-Ordal, àrees de l’Alt Penedès, o els municipis del corredor que va entre el nord del Maresme a l’Osona, més orientats vers l’habitatge aïllat; o l’eix d’Igualada a Vic passant per Manresa i l’eix de Manresa cap a Berga i Vic, més orientat vers l’habitatge adossat.

• L’evolució dels percentatges de producció d’habitatge adossat i aïllat sobre el parc construït

mostra clarament un procés de substitució dels territoris que es van especialitzant en producció d’habitatge unifamiliar de forma progressiva. Així, els municipis més centrals de la regió metropolitana van minvant els seus valors mentre que àrees de segona corona metropolitana i municipis de la Catalunya central augmenten els percentatges d’habitatge unifamiliar a finals dels noranta. Així, els municipis del litoral del Maresme, Delta del Llobregat i Garraf o el Vallés Occidental, que mantenien percentatges de producció adossada importants entre 1987 i 1989, mostren nivells de producció per sota del 25% del parc edificat entre 1999 i 2001 al mateix temps que els municipis al voltant de Vilafranca i de la Catalunya central presenten majors valors percentuals.

• La cartografia de la xarxa viària permet comprovar l’associació entre les localitzacions

seleccionades per l’habitatge unifamiliar i el sistema d’infrastructures viàries. En aquest sentit, es distingeixen dos tipus de territori on la coincidència entre infrastructura viària i baixa densitat residencial es mostren de forma molt clara:

• Als municipis al voltant dels caps de comarca on els eixos viaris presenten major densitat.

• A alguns eixos específics com poden ser L’eix de Lliçà a l’Ametlla del Vallès; la C-58 del

Vallès central cap a Manresa; el corredor de municipis al llarg de l’eix Granollers-Vic-Ripoll seguint l’actual C-17(antiga N-152); o l’eix Igualada-Berga cap al Cadí seguint l’E-9.

Habitatges als municipis de la provínciade Barcelona, 1987-2001(valors absoluts)

més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

Total d'habitatges Unifamiliars Plurifamiliars

Adossats Aïllats

0 15 30 45 60 km

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Habitatges als municipis de la província deBarcelona, 1987-2001(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

Unifamiliars Plurifamiliars

Adossats Aïllats

0 a 25 %

25 a 50 %

50 a 75 %

75 a 100 %

0 a 25 %

25 a 50 %

50 a 75 %

75 a 100 %

0 a 25 %

25 a 50 %

50 a 75 %

75 a 100 %

0 15 30 45 60 km


Habitatges unifamiliars als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)

0 15 30 45 60 km

1990-1992 1993-1995

1996-1998 1999-2001

174

41

43

53

88

77

59

87

125

66

59

61

124

54

59

74

126

42

60

83

75 a 100 %

5 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

n municipis

n municipisn municipis



1987-1989 1990-1992 1993-1995

1996-1998 Habitatges aïllats als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)


51

42

62

156

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

n municipis

45

50

65

151

62

39

62

148

54

41

48

168

n municipis


0 15 30 45 60 km

56

33

55

167

n municipis

1999-2001

1987-1989 1990-1992 1993-1995

1996-1998 Habitatges adossats als municipisde la província de Barcelona(percentatges sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)


22

63

93

103

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

n municipis

4

12

55

240

10

33

68

200

15

24

88

184

n municipis


0 15 30 45 60 km

17

29

67

198

n municipis

1999-2001

Habitatges unifamiliars i plurifamiliars alsmunicipis de la província de Barcelona,1987-2001.(valors absoluts i percentatges sobre el totald'habitatges construïts a cada municipi)Xarxa viària, 2001

0 a 25 %

25 a 50 %

50 a 75 %

75 a 100 %més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

Unifamiliars(valors absoluts)

més de 1500

1001 a 1500

501 a 1000

0 a 500

Plurifamiliars(valors absoluts)

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

Unifamiliars(valors relatius)

75 a 100

50 a 75

25 a 50 %

0 a 25 %

Plurifamiliars(valors relatius)

0 15 30 45 60 km

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelonai per l'Agència Local d'Ecologia Urbana de Barcelona

Habitatges adossats i aïllats als municipis dela província de Barcelona, 1987-1989.(valors absoluts i percentatges sobre el totald'habitatges construïts a cada municipi)Xarxa viària, 2000

més de 500

151 a 500

51 a 151

0 a 50

Adossats(valors absoluts)

més de 500

151 a 500

51 a 150

0 a 50

Aïllats(valors absoluts)

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

Adossats(valors relatius)

75 a 100

50 a 75

25 a 50 %

0 a 25 %

Aïllats(valors relatius)

0 15 30 45 60 km


Habitatges adossats i aïllats als municipis dela província de Barcelona, 1999-2001.(valors absoluts i percentatges sobre el totald'habitatges construïts a cada municipi)Xarxa viària, 2000

més de 500

151 a 500

51 a 151

0 a 50

Adossats(valors absoluts)

més de 500

151 a 500

51 a 150

0 a 50

Aïllats(valors absoluts)

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

Adossats(valors relatius)

75 a 100

50 a 75

25 a 50 %

0 a 25 %

Aïllats(valors relatius)

0 15 30 45 60 km


75 a

100

%

50 a

75

%

25 a

50

%

0 a

25 %

010

2030

4050

km

ADO

SSAT

A

ÏLLA

TH

abita

tges

ado

ssat

s i a

ïllat

s al

s m

unic

ipis

de

la p

roví

ncia

de

Barc

elon

a,19

87-8

9, 1

993-

95, 1

999-

2001

.(p

erce

ntat

ges

sobr

e el

tota

l d'h

abita

tges

con

stru

ïts a

cad

a m

unic

ipi)

Xarx

a vi

ària

, 200

0

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i Ar

quite

ctes

Tèc

nics

de

Barc

elon

a i p

er l'

Agèn

cia

Loca

l d'E

colo

gia

Urb

ana

de B

arce

lona

1999-20011993-19951987-1989

ados

sats

aïlla

ts

La dispersió residencial segons tipologia edificatòria i superfície dels habitatges

Resum de resultats L’anàlisi de la producció d’habitatge segons tipologia edificatòria i també segons superfície construïda s’ha revelat força útil de cara a caracteritzar el tipus de producció de les diferents àrees a la província. • L’habitatge en bloc es caracteritza pel predomini dels habitatges de menys de 150m2 a una

majoria de municipis metropolitans i costaners on l’habitatge en bloc més petit arriba a representar entre el 50% i el 75% del parc edificat entre 1987 i 2001, com passa a Terrassa, Sabadell, Viladecans o Rubí. L’habitatge aïllat, en canvi, presenta una distribució ben diferent, amb un predomini dels habitatges grans sobretot a la regió metropolitana com passa a Matadepera, Sant Fost de Campsentelles o Sant Antoni de Vilamajor que destaquen especialment en aquest sentit.

• Aquesta situació és el resultat d’una evolució diferent al llarg del temps. Així, mentre l’habitatge

en bloc va reduint progressivament les superfícies edificades durant la dècada dels noranta l’habitatge unifamiliar les manté. Un comportament que, bàsicament, respon al patró de l’habitatge aïllat – el qual per les seves característiques tipològiques i físiques està representat per habitatges de major grandària –. L’habitatge adossat, per la seva banda, sí que experimenta la mateixa evolució que l’habitatge en bloc i s’enregistra un major protagonisme de l’habitatge de menys de 150 m2 i una reducció progressiva de les superfícies construïdes.

En conclusió, mentre que alguns municipis s’haurien especialitzat en habitatge unifamiliar de gran superfície n’hi haurien grups de municipis a diferents àrees de la província que s’haurien especialitzat en l’habitatge adossat de grandària inferior als 150 m2 que, segons els casos, s’haurien combinat en major o menor mesura amb produccions importants d’habitatge en bloc també de menys de 150 m2.

Hab

itatg

es d

e m

és d

e 15

0 m

2 c

onst

ruïts

a la

pro

vínc

ia d

e B

arce

lona

seg

ons

coro

nes,

198

7-20

01. V

alor

s ab

solu

ts

Hab

itatg

es d

e m

és d

e 15

0 m

2 co

nstru

ïts a

la p

roví

ncia

de

Bar

celo

na s

egon

s co

rone

s, 1

987-

2001

. Per

cent

atge

s so

bre

el to

tal d

el

parc

con

stru

ït

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es tè

cnic

s de

Bar

celo

na

Hab

itatg

es u

nifa

mili

ars

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es p

lurif

amili

ars

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

5000 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

ïllat

s

0

500

1000

1500

2000

2500

3000 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

doss

ats

0

500

1000

1500

2000

2500

3000 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

ïllat

s

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

doss

ats

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es u

nifa

mili

ars

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es p

lurif

amili

ars

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es d

e m

enys

de

150

m2 c

onst

ruïts

a la

pro

vínc

ia d

e B

arce

lona

seg

ons

coro

nes,

198

7-20

01. V

alor

s ab

solu

ts

Hab

itatg

es d

e m

enys

de

150

m2

cons

truïts

a la

pro

vínc

ia d

e B

arce

lona

seg

ons

coro

nes,

198

7-20

01. P

erce

ntat

ges

sobr

e el

tota

l de

l par

c co

nstru

ït

Font

: Ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es tè

cnic

s de

Bar

celo

na

Hab

itatg

es u

nifa

mili

ars

0

2000

4000

6000

8000

1000

0

1200

0 1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

ïllat

s

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

doss

ats

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es u

nifa

mili

ars

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es p

lurif

amili

ars

0%10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100% 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es p

lurif

amili

ars

0

2000

4000

6000

8000

1000

0

1200

0 1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

ïllat

s

0

500

1000

1500

2000

2500 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

Hab

itatg

es a

doss

ats

0

500

1000

1500

2000

2500 19

8719

8819

8919

9019

9119

9219

9319

9419

9519

9619

9719

9819

9920

0020

01

Con

tinuu

m u

rbà

Prim

era

coro

naS

egon

a co

rona

Terc

era

coro

na

0 15 30 45 60 km

n casos n municipis

1990-1992 1993-1995

n municipis

1996-1998 1999-2001

n municipis

1

16

38

256n municipis n municipis

12

54

71

174

3

5

46

257

1

4

18

288

1

3

21

286

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

Habitatges plurifamiliars > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi dÁparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

Habitatges plurifamiliars < 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi dÁparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona

0 15 30 45 60 km

n casos n municipis

1990-1992 1993-1995

n municipis

1996-1998 1999-2001

n municipis

0

5

5


2

6

39

265

3

39

69

210

29

68

45

169

13

58

60

180

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

Habitatges unifamiliars > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)


0 15 30 45 60 km

n casosn casos n municipis

1990-1992 1993-1995

n municipis

1996-1998 1999-2001

n municipis

24

67

91

128

n municipis n municipis

20

62

94

135

32

59

90

130

32

37

95

147

24

42

91

154

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

Habitatges unifamiliars < 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesconstruïts a cada municipi)

Font: elaboració pròpia a partir de les dades facilitadespel Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnincs de Barcelona

0 15 30 45 60 km

n casosn casos n municipis

1990-1992 1993-1995

n municipis

1996-1998 1999-2001

n municipis

3

7

16

286

n municipis n municipis

8

16

34

254

11

23

84

198

16

39

36

225

15

38

79

189

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

0 15 30 45 60 km

n casos n municipis

1990-1992 1993-1995

n municipis

1996-1998 1999-2001

n municipis

42

93

72


120

96

23

72

83

106

52

70

97

98

58

58

83

94

57

77

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

Habitatges aïllats > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesaïllats construïts a cada municipi)


0 15 30 45 60 km

n casos n municipis

1990-1992 1993-1995

n municipis

1996-1998 1999-2001

n municipis

83

60

45


128

62

16

105

88

64

56

103

14

84

77

99

48

65

77

121

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

1987-1989

Habitatges adossats > 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesadossats construïts a cada municipi)


44

86

74

107

56

82

56

117

36

60

61

154

18

16

42

235

26

17

35

233

0 15 30 45 60 km

n municipisn municipis n municipis

1987-1989 1990-1992 1993-1995

1996-1998

n municipis

1999-2001

n municipis

75 a 100 %

50 a 75 %

25 a 50 %

0 a 25 %

Habitatges adossats < 150 m² alsmunicipis de la província de Barcelona(percentatge sobre el total d'habitatgesadossats construïts a cada municipi)


Síntesi de les evolucions comarcals 1987- 2001.

El cicle d'expansió de la baixa densitat residencal

Resum de resultats A l’analitzar la producció residencial de baixa densitat desagregada en habitatges adossats i aïllats la cartografia permet apreciar molt be quina és la versió d’habitatge unifamiliar que predomina a cada comarca i es comprova també el procés de substitució territorial que ha estat esmentat anteriorment. Aquests són els casos més representatius: • El Baix Llobregat i el Vallés Occidental: son els territoris on millor es pot apreciar el procés

d’especialització territorial que els parcs residencial de baixa densitat han significat. Els hàbitats aïllats predominen als municipis del Garraf-Ordal i a la franja nord del Vallés per sobre de Terrassa; els adossats ho fan als municipis del Baix més propers al Barcelonès i a la franja sud de la comarca. Ciutats com Begues, Vallirana, Cervelló, Vacarisses, Matadepera o Rellinars estarien al primer grup. Els habitatges adossats tenen molt més pes proporcional a Sant Feliu, Molins de Rei, el Papiol, Palau de Plegamans o Santa Perpètua de Mogoda.

• El Maresme: La lògica mar-muntanya configura en aquesta comarca una distribució del parc

d’habitatges de baixa densitat en la que els municipis costaners que van apareixent a continuació de Mataró – com Sant Vicenç de Montalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol o Calella –, s’orienten més vers l’habitatge adossat mentre que les viles cap a l’interior – com Dosrius, Orrius, Argentona o Arenys de Munt – ho fan clarament cap a l’aïllat.

• El Vallés Oriental: La part oriental del Vallés es caracteritza per una major orientació vers

l’habitatge aïllat que predomina en dos sectors que defineixen continuums territorials de forma clara: el corredor de Lliçà a l’Ametlla del Vallés i de Sant Antoni de Vilamajor a Tagamanent. Els habitatges adossats, en canvi, tenen més pes proporcional als municipis de la franja sud més en contacte amb el Maresme com La Garriga, La Roca o Les Franqueses del Vallés.

• l’Alt Penedès: Els mapes de producció unifamiliar mostren un territori on les proporcions

d’aquest tipus d’habitatge es mantenen força constants durant tot el període d’estudi. Ara bé, també existeixen àrees que s’orienten clarament cap a una de les dues tipologies. Així, tot el continuum territorial des de Sant Quintí fins a Mediona s’orienta clarament vers l’habitatge aïllat, a l’igual que Olèrdola, Olesa o Gelida. En canvi, alguns municipis al voltant del cap de comarca com Castellví, Santa Margarida, Sant Pere de Riudebitlles ho fan cap a l’adossat. Amb tot, el més interessant és el grup de municipis que combina ambdues produccions al sector més oriental de la comarca.

• El Bages: Manresa esdevé una clara divisòria entre el sud de la comarca, on els municipis més

a prop de Montserrat o Sant Llorenç del Munt – com Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí, Rajadell, Mura, Talamanca o Calders – s’orienten clarament vers l’habitatge aïllat, i el nord, on es troben clares continuïtats pel que fa a l’habitatge adossat a municipis de major grandària poblacional com Avinyó, Balsareny o Navàs.

• l’Anoia: Apareixen clars continuums orientats vers a una tipologia o una altra. Tot el sector més

oriental es perfila com un domini clar de l’habitatge aïllat amb municipis com el Bruc, Masquefa o Piera. L’habitatge adossat, en canvi, predomina inicialment als municipis al voltant d’Igualada i, progressivament, a d’altres com Montmaneu o Argençola.

• l’Osona: Els mapes d’habitatges aïllats i adossats permeten diferenciar entre tot un sector de

petits municipis a l’extrem nordoriental per sobre de Vic fins a Rupit que s’orienten vers la primera tipologia. L’habitatge adossat va cobrant importància relativa també al nord del cap comarcal, a municipis de major grandària com Gurb o Sant Pere o Sant Vicenç de Torelló.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es T

ècni

cs d

eB

arce

lona

.

Hab

itatg

es u

nifa

milia

rs. S

elec

ció

de c

omar

ques

.(p

erce

ntat

ges

sobr

e el

tota

l d'h

abita

tges

con

stru

ïts a

cad

a m

unic

ipi)

habi

tatg

es u

nifa

milia

rs

1987

-198

919

93-1

995

1999

-200

1VALLÈS OCCIDENTAL VALLÈS ORIENTAL ALT PENEDÈS ANOIA

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

75 a

100

%

50 a

75

%

25 a

50

%

0 a

25 %

05

1015

km

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es T

ècni

cs d

eB

arce

lona

.

Hab

itatg

es u

nifa

milia

rs. S

elec

ció

de c

omar

ques

.(p

erce

ntat

ges

sobr

e el

tota

l d'h

abita

tges

con

stru

ïts a

cad

a m

unic

ipi)

habi

tatg

es u

nifa

milia

rs

1987

-198

919

93-1

995

1999

-200

1BAIX LLOBREGAT MARESME BAGES OSONA

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

75 a

100

%

50 a

75

%

25 a

50

%

0 a

25 %

05

1015

km

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es T

ècni

cs d

eB

arce

lona

.

Hab

itatg

es a

ïllat

s. S

elec

ció

de c

omar

ques

.(p

erce

ntat

ges

sobr

e el

tota

l d'h

abita

tges

con

stru

ïts a

cad

a m

unic

ipi)

habi

tatg

es a

ïllat

s

1987

-198

919

93-1

995

1999

-200


05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

75 a

100

%

50 a

75

%

25 a

50

%

0 a

25 %

05

1015

km

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es T

ècni

cs d

eB

arce

lona

.

Hab

itatg

es a

ïllat

. Sel

ecci

ó de

com

arqu

es.

(per

cent

atge

s so

bre

el to

tal d

'hab

itatg

es c

onst

ruïts

a c

ada

mun

icip

i)ha

bita

tges

aïll

ats

1987

-198

919

93-1

995

1999

-200


05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

75 a

100

%

50 a

75

%

25 a

50

%

0 a

25 %

05

1015

km

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia a

par

tir d

e le

s da

des

faci

litad

es p

el C

ol·le

gi d

'Apa

rella

dors

i A

rqui

tect

es T

ècni

cs d

eB

arce

lona

.

Hab

itatg

es a

doss

ats.

Sel

ecci

ó de

com

arqu

es.

(per

cent

atge

s so

bre

el to

tal d

'hab

itatg

es c

onst

ruïts

a c

ada

mun

icip

i)ha

bita

tges

ado

ssat

s

1987

-198

919

93-1

995

1999

-200


05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

05

1015

km

75 a

100

%

50 a

75

%

25 a

50

%

0 a

25 %

05

1015

km

explosió dels dominis de l'habitatge unifamiliar• l’habitatge en bloc es caracteritza pel...

Documents