consorci per a la museÏtzaciÓ vall closa... · web viewfinalment, la tria dels materials també...

CONSORCI MEMORIAL DELS ESPAIS DE LA BATALLA DE L’EBRE

Senyalització de la ruta de senderisme la Vall Closa a la serra de Pàndols, al terme del Pinell de Brai

Antecedents

A través de les sessions formatives sobre la creació de producte turístic organitzades des del 2014 per Terra Alta + del Consell Comarcal de la Terra Alta, dins del programa Treball a les 7 comarques del SOC, es va fer palès la manca d’oferta al territori per un important nínxol turístic europeu com és el del senderisme.

Els territoris d’interior, com ho són la Terra Alta i la Ribera d’Ebre, poden trobar en aquesta sector un turisme de qualitat, obert a descobrir nous espais i actius naturals, sempre que disposi d’una oferta adient. En el nostre cas, als paisatges propis de la zona, amb les serres de Pàndols, Cavalls i la Picossa per una banda, i tota la riba dreta de l’Ebre per l’altra, s’hi pot sumar, com a valor afegit, una tematització pròpia i única: l’ésser els escenaris de la batalla de l’Ebre.

En els darrers anys des de les Àrees Tècniques d’aquest Consorci s’ha anat treballant en el desenvolupament d’aquest tipus de producte.

En el cas de la ruta de la Vall Closa es parteix de la feina feta per l’Associació Esportiva Cota 705 del Pinell de Brai. Aquesta entitat és la responsable de l’organització de la Cursa dels Biberons, que enguany a complert la seva 4a edició, i de l’obertura i manteniment de sendes per fer-la possible. És a partir de la sinèrgia de la seva experiència i de la voluntat d’aquest Consorci de crear nous productes turístics que neix aquest projecte.

La ruta: la vall Closa i el monòlit de les Brigades Internacionals

Dins de l’oferta esportiva de la Cursa dels Biberons, l’organització inclou una marxa per la serra de Pàndols de prop de 12 km que travessa alguns dels indrets més emblemàtics d’aquest espai natural.

Emprant l’antiga senda o camí de ferradura que comunicava el Pinell de Brai i Gandesa, tot seguint el curs de l’actual carretera C-43, la marxa comença a les portes del Celler Cooperatiu del Pinell obra de l’arquitecte modernista César Martinell - considerada una de les catedrals del vi – per arribar fins a la vall Closa de la serra de Pàndols (Vall Closa de Verano segons la toponímia oficial de l’ICC).

1


Aquest espai, la vall Closa, va ser utilitzat per la instal·lació d’un hospital de campanya durant la batalla de l’Ebre i com àrea de descans per algunes de les unitats que van defensar la serra.

Entre aquestes unitats hi destaca la XV BM de la 35a Divisió Internacional, que va actuar a la serra de Pàndols entre el 14 i el 27 d’agost de 1938. Va prendre part activa, doncs, en la defensa de la serra durant l’ofensiva franquista del 9 al 19 d’agost.

Durant aquella estada la companyia de sapadors de la Brigada, dirigida per l’enginyer jueu d’origen rus-britànic Percy Ludwing, va erigir un monòlit, en forma de piràmide esglaonada, on s’inscriviren els noms de trenta-set brigadistes, dels quals dinou estrangers i divuit espanyols.

Al costat dels noms hi consta la seva procedència. Pel que fa als estrangers, n’hi ha d’Estats Units (7), Anglaterra (5), Canadà (4), Cuba (1), Letònia (1) i Palestina (1). Pel que fa als espanyols en trobem del País Valencià (6), Andalusia (4), Catalunya (4), Castella la Manxa (3) i Aragó (1).

La ruta continua ascendint fins a la Punta de l’Ós (cota 393) per continuar fins arribar al 570 m d’alçada. Al llarg d’aquest recorregut, a més de les vistes sobre algunes de les cotes i espais de la batalla (vèrtex Sant Marc, cota 660, 666, 705 o l’ermita de Santa Magdalena), també es travessen les restes d’algunes trinxeres.

Durant el descens, per tornar fins al nucli urbà del Pinell de Brai, la ruta també passa molt a prop d’algunes de les mines a cel obert per l’extracció d’argila refractària, una de les indústries tradicionals de la població.

Tot plegat, una ruta que ofereix diversos atractius al senderista, des del contingut històric (amb la mítica de les Brigades Internacionals i la presència d’un monòlit construït durant la batalla pels propis combatents) fins a elements naturals, paisatgístics i propis de la indústria tradicional de la zona.

Proposta de senyalització

La senyalització de la ruta s’hauria d’estructurar al voltant de tres tipus de senyals: les de situació, les direccionals i les informatives.

Situació: En aquest cas, atès que es tracta d’una ruta circular de senyal de situació només en caldria una, ubicada al punt de sortida de la ruta (al carrer Pilonet, davant el Celler Cooperatiu). Aquest tipus de senyalització hauria de comptar amb un plànol de la ruta i la seva informació bàsica (distància, dificultat, desnivell, ...) acompanyat d’una breu contextualització històrica.

2


Direccional: Donat que la distribució de la senyalització informativa no pot coincidir amb criteris de distància, si no de presència d’actius que mereixin aquest tipus d’indicacions, cal complementar-la amb senyals que marquin la direcció i distància de la ruta o circuit.

En tot cas, es tractarà de senyals de dimensions reduïdes, amb una alçada mai superior als 80 cm, que permeti integrar diferents elements informatius a més del purament direccionals, com ara logos, nom de la ruta o distàncies.

La ubicació de les senyals requerirà d’un estudi previ de la ruta, per tal de concretar-la. Tot i establir com a criteri general la implementació d’una d’aquestes senyals a cada quilòmetre, caldrà adaptar-ho a la presència de trencalls o altres elements específics del recorreguts que exigeixin aquest tipus de senyals per garantir que l’usuari o senderista no es pugi perdre.

En un recorregut de 12 km, com el que es planteja en aquest cas, el nombre de senyals direccionals oscil·larà entre 11 i 15.

Informativa: Donat el caràcter temàtic de la ruta, cal implementar senyalització específica que aporti a l’usuari informació sobre els elements que s’anirà trobant al llarg del recorregut vinculats amb la batalla de l’Ebre.

L’especificitat d’aquest tipus de rutes implica una senyalització lleugera, més reduïda que l’existent als espais històrics (faristols de 40 cm ample, 30 cm de fons i 120 cm d’alçada, amb una planxa de 50x50 cm per al contingut). Es tractaria de senyals que permetin disposar d’una superfície informativa de 20x30 cm aproximadament. La seva tipologia, vertical o faristol, caldrà plantejar-la a partir dels contactes amb empreses del sector.

En l’elecció del tipus de senyalització, caldrà tenir en compte diverses qüestions, més si considerem que es tracta de la primera experiència d’aquest tipus al Consorci i la senyalització triada s’haurà d’implementar a la resta de rutes que, amb el temps, acabaran conformant un producte turístic específic vinculat a la marca Espais de la Batalla de l’Ebre.

En primer lloc, cal tenir en compte que els tres tipus de senyals hauran de tenir un sentit d’homogeneïtat, és a dir, estar produïdes amb el mateix tipus de materials i compartir una línia de disseny comuna. Línia, però, que no té per què compartir l’existent per a la senyalització informativa dels espais històrics, basada en el ferro Corten.

En segon lloc, a l’hora de triar els materials, també caldrà tenir en compte que la seva instal·lació s’haurà de dur a terme, en la majoria dels casos, en indrets únicament accessibles a peu, és a dir, per sendes estretes. Han de ser, doncs, el més lleugers i portables possible, per tal d’evitar que els costos d’instal·lació superin als de producció. A més, en el disseny dels sistemes de fixació s’haurà

3


de tenir present que els terrenys on s’instal·laran seran espais de muntanya, on la roca i les vetes de pedra sovintegen.

Finalment, la tria dels materials també haurà de basar-se en el fet que, per la naturalesa de les rutes, la revisió del seu estat per part del personal del Consorci no serà habitual. Es tracta, doncs, de triar materials perdurables, resistents a les inclemències climàtiques (humitat, insolació, ...) i que, en cas de ser substituïts, no requereixin d’una excessiva inversió. Aquesta consideració caldrà tenir-la en compte tant pel que fa als elements de suport com a les superfícies que continguin la informació.

Pel que respecta al disseny de la senyalització, es proposa mantenir el color corporatiu del Consorci (Pantone 144) i el logotip distintiu dels Espais de la Batalla de l’Ebre. En aquella senyalització en la superfície ho permeti, caldria incloure, a més, els logotips del Consorci, la Generalitat de Catalunya i, en casos com els d’aquesta ruta, el de l’entitat o associació col·laboradora, és a dir l’Associació Esportiva Cota 705.

Senyalització informativa - Proposta

A partir del recorregut realitzat en companyia dels membres de l’Associació Esportiva Cota 705, es van georeferenciar els diferents vestigis de la batalla de l’Ebre que es poden observar al llarg del seu recorregut. A partir d’aquella localització i la seva documentació fotogràfica, s’ha fet una tria dels vestigis i espais susceptibles de ser senyalitzats amb elements informatius, amb un total de 14 senyals.

Tot seguit es proposen els espais esmentats i la proposta de textos informatius. En funció de la superfície disponible caldrà valorar el nombre d’idiomes de la senyalització (dos o tres) i quins han de ser (català, castellà i/o anglès).

01. Refugis del pont de la Carbonera

UTM: 289743, 4544142

Al poble del Pinell de Brai i les seves rodalies van esdevenir zona per als serveis de rereguarda de l’exèrcit republicà. Hi acudien, entre d’altres, les unitats de reserva o descans.

La manca d’equipaments per establir campaments estables, i el perill que fossin objectiu dels bombardeigs enemics, va dur als soldats a excavar refugis contra els talussos de terra i argila per fer-hi els seus caus. Alguns d’ells encara es conserven, semisoterrats pel pas del temps i l’erosió, al llarg de tot el recorregut.

4


02. Txabola

UTM: 289685, 4545107

Les vessants de la serra de Pàndols van esdevenir la llar de molts soldats durant els durs combats per seu control al mes d’agost. Allà on excavar refugis era massa complicat, es construïen txaboles. Petites cabanes, amb murs de pedra i coberta vegetal, on poder descansar i dormir que la batalla ho permetia.

03. Lloc de comandament del batalló Lincoln

UTM: 288880, 4545517

Entre el 14 i el 27 d’agost la XV Brigada Internacional es va fer càrrec de la defensa de Pàndols. Els comandaments de cada batalló van haver de cercar indrets on establir-se, prioritzant aquells que quedaven ocults a l’enemic.

Els caps del 58è batalló o Lincoln, dirigit per Milton Wolff i format per voluntaris nord-americans, canadencs, britànics i irlandesos, van triar aquesta cova per establir el seu lloc de comandament durant la setmana que van defensar la serra.

* Aquest espai s’aparta de la ruta de la marxa, essent necessari, per tal de facilitar l’accés, establir una senyal direccional al punt UTM 289007,4545552. Un cop visitada la cova, s’ha de retornar a la ruta original per continuar el camí.

04. La Vall Closa

UTM: 288869, 4545995

Accés a la Vall Closa, anomenada així per no disposar de cap sortida natural al seu final, barrat per un penya-segat. Tota la vall va ser utilitzada per les unitats republicanes que defensaven Pàndols com a zona per al descans de les reserves encarregades de rellevar les unitats que estaven en línia, combatent al cim de les diverses cotes que coronen la serra. Els refugis que s’hi conserven en donen fe.

05. Hospital de campanya

UTM: 288620, 4545841

Al bell mig de la vall, per tal d’atendre als ferits que combatien al capdamunt de la serra, es va instal·lar un hospital de campanya o primera línia. Aprofitant les coves naturals i en refugis i txaboles, els sanitaris practicaven les primeres cures i feien el triatge dels ferits més greus, que eren evacuats a la rereguarda.

5


Refugis i txaboles són l’únic vestigi que queda en aquest entorn natural com a testimoni dels tràgics moments que s’hi van viure l’estiu de 1938.

* Es tracta d’un espai gran, amb els diferents elements dispersos i la cova/balma una mica allunada de la ruta. Caldrà establir-hi, potser, una senyal direccional per facilitar-ne la localització i accés.

06. Àrea de descans

UTM: 288546, 4545931

A uns dos-cents metres de l’hospital de campanya, i vint metres més amunt respecte al nivell del mar, els combatents republicans, possiblement membres de la XV Brigada Internacional, van construir un seguit de txaboles i refugis per poder-hi descansar quan els combats ho permetien.

L’estiu de 1938 aquella munió d’homes van prendre la vall, la van convertir, breument, en la seva llar temporal. El temps, però, ha permès que la natura recuperés el control d’aquest espai on, de nou, regna la tranquil·litat i només la imaginació permet escoltar la remor de les explosions i els trets de la batalla.

07. Monòlit de les Brigades Internacionals

UTM: 288490, 4545929

En plena batalla, l’agost de 1938, en Percy Ludwing enginyer en cap de la companyia de sapadors del XV Brigada va guiar la construcció d’aquest monòlit en memòria dels companys caiguts a l’Ebre. Hi consten el nom de 37 brigadistes, dels quals 18 espanyols, que ja eren prop de la meitat dels efectius de les Brigades Internacionals.

El monòlit va romandre ocult a la vall, patint els efectes del pas del temps, fins que l’any 2000 un grup d’aficionats i estudiosos de la batalla, encapçalats per Àngel Archilla, el van restaurar per compte propi.

08. Monòlit de les Brigades Internacionals. Els noms

UTM: 288490, 4545929

Caldria estudiar la possibilitat d’incloure una segona senyal informativa en aquest punt amb un croquis detallat del monòlic i, si l’espai ho perment, el llistat dels noms que hi consten.

09. Vigilar els accessos

6


UTM: 288288, 4546002

Pou de tirador parapetat, possiblement emprat com a punt de guàrdia del camí d’accés des dels cims de la serra fins a l’àrea de descans i hospital de la vall Closa. Es troba a uns 700 metres de la darrera trinxera defensiva d’aquest sector, que es conserva més endavant.

Aquest punt és un excel·lent mirador de l’espai que envolta la ruta. Es podria aprofitar per afegir un croquis o perfil del que es veu, assenyalant els espais més emblemàtics: vértex Sant Marc o Mola d’Irto, cota 481 Puig de l’Aliga o Cerro de la Muerte, Cota 602 La Carabassa de la serra de Cavalls ....

10. Defensar la serra

UTM: 287704, 4545650

Vestigis de la que, possiblement, era la darrera línia de trinxeres de la serra, en el cami de descens cap a la vall Closa i sobre l’aubada de la Teuleria. Continua a esquerra i dreta. A l’esquerra sobre l’aubaga, amb les restes d’un pou de tirador, i a la dreta per enllaçar amb la xarxa defensiva bastida sobre tota la serra i excavada sobre la roca.

Caldrà veure si aquesta trinxera enllaça amb la que hi ha uns 120 m més amunt, que també creua la senda. De ser així, es podria estudia la possibilitat de fer aquest petit tram de la ruta per dins de la trinxera.

11. La serra de Pàndols

UTM: 287617, 4545478

La serra de Pàndols va quedar sota control de les tropes republicanes el mateix 25 de juliol, el primer dia de la batalla. La seva importància estratègia convertí aquest indret en l’objectiu de la primera contraofensiva franquista sobre el front principal de la batalla, entre el 9 i 19 d’agost. L’atac va convertir la serra en un infern, infestat de metralla i els cadàvers d’assaltants i defensors. Després de deu dies de durs combats els franquistes havien aconseguit controlar la meitat de la serra. La restà va continuar en mans republicanes fins a primers de novembre.

Aquest punt torna a ser un mirador excel·lent sobre la serra. Caldria posar-hi un croquis per identificar les principals cotes: 705, 669. 666. 671. Ermita de Santa Magdalena, ...

12. Trinxeres a la cota 581

7


UTM: 287805, 4545318

A l’altra vessant del massís que embolcalla la vall Closa, a 350 metres de la trinxera del punt 10, gairebé a la mateixa alçada, hi trobem els vestigis d’una altra trinxera. La darrera línia defensiva, probablement, d’aquell extrem de la serra de Pàndols.

Caldrà veure si ambdues trinxeres, que semblen estar a la mateixa alçada, una a cada extrem d’aquest massís de la serra, es comuniquen. De ser així, es podria incloure un plànol o croquis del seu perfil/recorregut sobre una ortofografia actual.

13. Vigilar els accessos

UTM: 288740, 4545359

Les estructures defensives es repeteixen. Com a l’altra vesant del massís, gairebé 1000 metres després de la darrera línia de trinxeres, trobem les restes d’un pou de tirador parapetat. Possiblement un punt de vigilància de la senda que descendia fins a les proximitats del Pinell de Brai i la zona de refugis de Caolesa.

14. Les mines d’argila

UTM: 288964, 4544606

L’extracció d’argiles amb propietats refractàries per a la fabricació de maons, rajoles, i altres elements constructius forma part de la industria tradicional del Pinell de Brai, desenvolupant-se a partir de la segona meitat del segle XIX.

Es tractava, en alguns casos de mines a cel obert, com la que es pot veure des d’aquest punt, al capdamunt del barranc de Pàndols i el camí de les coves del Carnisser.

Últim croquis o panoràmica sobre el paisatge, on es poden s’han d’assenyalar les mines a cel obert (en aquest cas la Mina de la Solana de Roc) i tots aquells elements que es considerin d’interès per al caminant.

David Tormo i BenaventCoordinador Tècnic

Corbera d’Ebre, 9 de maig de 2017

8


Proposta de disseny tipus per a la senyalització informativa

9


Recorregut de la marxa dels Biberos i proposta per la ruta de la vall Closa

10


Proposta de senyalització – ubicació sobre plànol

11

consorci per a la museÏtzaciÓ vall closa... · web viewfinalment, la tria dels materials també...

Documents