CONSONANTS SORDES I SONORES

Si hi ha vibració de les cordes vocals en la producció d’un so, aquest serà sonor; si aquestes no vibren, el so serà sord.

Consonants sordes: p, t, qu, c, k, ts, x, tx, s (a principi i a final de paraula; entre consonant i vocal), ss, ç, f.

Consonants sonores: b, d, g, m, n, ny, dz, j, tg, tj,v, s (entre vocals), z, r, rr, l, ll.

Digues si les consonants subratllades són sordes o sonores.

Kiwi, deu, perquè, tingut, comerciants, acabar, Castelló, directiu, benvinguts, públic, equip

Les següents grafies subratllades, a final de mot, sonen sempre sordes, és a dir, [p], [t], [k], independentment que hi haja les grafies p o b, t o d, c o g.

Esparadrap, cansat, vestit, sang, príncep, serp, curt, equip, enfit, barat, llamp, port, fort, llac, cap, camp, llarg, mut, fang, sort, àrid, trist, llop, líquid, estúpid, àrab, veritat, quart, fosc, encàrrec, fet, sabut, sòlid, cuit, mort, tímid, record, salut, xalet, inèdit, catàleg, tònic, ginecòleg, ànec, esclavitud, diàleg, pròleg, verd

Les consonants p, t, c, k en posició final de paraula es pronuncien sonores davant d’una paraula començada per consonant sonora: blat barat, [bladbarat], sac blau [sagblau].

Digues si la consonant f sona sorda o sonora.

un autògraf ara mateix, paràgraf difícil, golf per a experts, triomf merescut

Aquesta activitat us permet observar que, en posició final mai no apareix la lletra v, sinó sempre la f. Tanmateix, el so serà [v] si darrere hi ha una paraula començada per vocal o per consonant sonora: fotògraf europeu. També és v quan la síl∙laba finalitza amb [f], però li segueix una consonant sonora: Afganistan.

Recordeu: el so [z] sonora representa les consonants s (entre vocals) i z. El so [s] sorda, la s (a principi i a final de paraula; entre consonant i vocal), ss, c (davant les vocals e i i) i ç.

Indica si les consonants subratllades són sordes o sonores.

amorosa, possibilitat, ascensor, pissarra, cendra, caçador, pesat, pensar, cos, solitud, cosa, dansa, pertinença, pasta, asimetria, capaç, zoo, pinzell, colze, casa, resar, paciència, assassinat, endinsar

Recordeu que la [z], grafiada s, és sonora entre vocals, però també la podem trobar després de consonant en les paraules compostes amb els grups fons­, dins­ i trans­:

enfonsar, endinsar, transacció, transatlàntic, trànsit…

Indica davall de la s subratllada si sona [s] o [z].

les portes de l’ascensor

Marc ha sigut capaç d’eixir­ne com si acabés el món

jo darrere un gos que corria, l’he seguit fins a la porta

les quals estaven decorades amb vidres de colors diversos

Recorda que en posició final el so que apareix és sempre [s]: portes, vidres, capaç i es representa s o ç. Però si darrere hi ha una paraula començada per vocal o consonant sonora, el so [s] passa a ser [z], encara que continue escrivint­se s o ç: portes de fusta, vidres de colors, cares alegres, és capaç de riure. Aquest fenomen s’anomena sonorització de [s].

Indica si les consonats subratllades són sordes o sonores.

alguns amics, peres passades, tres exemples, dos combats, amics majors, parents llunyans, perles cares, dones perfectes, dos jocs, pomes roïnes, cares alegres, cares pacients, cases singulars, cases antigues, els hòmens, els pares, passos petits, passos llargs, dos amics, dos coneguts

Com passa amb el so [s], el so [ts] se sonoritza [dz] quan el mot següent comença per vocal o per consonant sonora: tots alhora.

Indica davall de la grafia subratllada si sona [ts] o [dz].

pots fer­ho, tots pensen igual, pots de confitura, tots alegres

Quan les paraules acabades en x, tx, ig (sons sords) van seguides d’una paraula que comença per vocal o per consonant sonora, es produeix una sonorització. Ex: mateix: sorda; mateix de sempre: sonora.

Indica si la grafia subratllada és sorda o sonora.

peix barat, fluix i bla, el mateix cotxe, ix fora!, ix ara mateix, el mateix amic, despatx ample, roig i blau, vaig a l’escola, cartutx d’arma, Elx al carrer, desig satisfet, vaig fugint­li