La comunicació i l'argumentació lògica

1. Llenguatge i comunicació

A. La filosofia del llenguatge

L'alt grau de coneixement seria impensable sense l'adquisició del llenguatge, ja que este ens permet aprendre, emmagatzemar i transmetre el nostre saber

b. La comunicació

Pareix cada vegada més evident que per a entendre la comunicació humana no podem centrar-nos exclusivament en la transmissió de la informació, sinó que cal ampliar l'objectiu i veure el pes que realment té cada un dels factors que intervenen.Cal distingir entre el significat lingüístic de les oracions i el seu significat pragmàtic, allò que realment volem dir

c. La pragmàtica i els actes de la parla

L'estudi de com ha de valorar-se cada un dels components que entren en joc en la comunicació perquè la interpretació del significat siga una o altra correspon a la pragmàtica.La situació: la relació entre els parlants, els coneixements previs dels mateixos, el lloc. Wittgenstein va donar origen a tot l'estudi del llenguatge a este nivell Austin va distingir, més tard, entre l'acte locutiu (enunciar una frase) , acte il·locutiu (la intenció del parlant) , i l'acte perlocutiu (provocar un canvi)

d. El principi de cooperació

Al fer ús del llenguatge tractem de cooperar uns amb altres. Grice va distingir entre distints tipus de màximes: - Màxima de quantitat: Donem la informació que requerix en la quantitat apropiada. Si li donem menys informació es quedarà molest i si donem molta informació som molt pesats. - Màxima de qualitat (de veracitat) . Dir la veritat - Maxima de relació (de rellevància) . El que l'un conteste que a l'altre li vinga al cas - Màxima de mode: Clar i ordenat

Les tres regles de Socrates

No sempre es respecten estes màximes de cooperació. Però si Grice està en la veritat, d'això es deriva que quan un veu que l'altra persona no està cooperant, açò li permet extraure algunes conclusions