col·legi d'enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de … · 2014. 10. 31. ·...

“en l’àmbit de l’enginyeria, la segregació laboral es dóna amb més freqüència”Pilar carrasquer, professora de sociologia de la uAB

Amb perfi l propi Anudal industrial, SL

l’r+d+i amb segell universitari

doctorats industrials:

“en l’àmbit de l’enginyeria, la segregació laboral es dóna amb més freqüència”Pilar carrasquer, professora de sociologia de la uAB

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S G R A D U AT S I E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A

NÚM

ERO

187

OC

TUB

RE

2014

Participa en l’elecció de la teva Junta Rectora.Consulta el calendari electoral de cada Comissió:www.enginyersbcn.cat/comissions/eleccions

VOTA ELS CAPITANS DEL TEU EQUIP

Consell de Cent 365, 08009 BarcelonaT 934 961 420, [email protected]

www.enginyersbcn.cat

ELECCIONS A LES JUNTES RECTORES DE LES COMISSIONS

segueix-nos:

Cbles, i que per tant, seguiríem de prop els esdeveniments de catalunya i hi participaríem. I això és el que hem fet, fem i continuarem fent.

Som un dels 3.000 signants, com a consell de col·legis, del Pacte nacional pel dret a decidir, integrat per entitats civils, cíviques, ciutadanes, culturals, econòmiques, sin-dicals, empresarials, etc. Vam participar en l’acte: “el món professional amb el Dret a Decidir” i hem organitzat un cicle de conferències que amb el nom de “Visions de la ca-talunya del futur” pretén si-tuar-nos en àmbits com l’eco-nomia, l’empresa, l’energia i la indústria. creiem que seria un error, en nom d’una prete-sa neutralitat i de la fal·làcia de no “fi car-se en política”, de separar la professió dels pro-fessionals, perquè els profes-sionals no som éssers aïllats, sinó que vivim i treballem en un territori on hi ha un tei-xit empresarial, una activitat industrial, una política ener-gètica, unes directrius econò-miques, etc., que depenen, en gran manera, de les estructu-res polítiques d’aquest terri-tori. Per tant, com a professi-onals establerts a catalunya, creiem que hem de poder de-cidir si volem continuar com

com a col·legiats comprome-sos amb el col·legi i la profes-sió, ara també ens cal un com-promís extraordinari amb el país. Som membres d’un col-legi català i hem de saber que segurament els propers me-sos seran dels més transcen-dents de la història recent de catalunya. Ara és el moment que hem de pensar en el nos-tre futur com a poble. Primer de tot, som conscients que no tots els col·legiats compar-teixen aquest sentiment de pertinença, o potser sí, que el comparteixen, però no estan d’acord amb el procés polític actual. Ho entenem i ens fem càrrec que no tothom apro-varà la nostra posició, però estem convençuts que re-presenta la de la majoria del col·lectiu. també volem recor-dar que en el nostre progra-ma electoral manifestàvem, d’una manera clara i inequí-voca, el convenciment que el futur del col·legi, de la pro-fessió i del país són indestria-

3

THeKNOS 187 octubre De 2014

És l’hora del compromís

EN PORtADA:

La foneria Funcosa, de Manresa, participa del Pla de doctorats industrials de la Generalitat. Durant tres anys, tutelarà el projecte de doctorat d’una estudiant de la UPC, en col·laboració amb aquesta universitat.

EN PORtADA:

“En l’àmbit de l’enginyeria, la segregació laboral es dóna amb més freqüència”Pilar Carrasquer, professora de sociologia de la UAB

Amb perfil propi Anudal Industrial, SL

l’R+D+i amb segell universitari

Doctorats industrials:

“En l’àmbit de l’enginyeria, la segregació laboral es dóna amb més freqüència”Pilar Carrasquer, professora de sociologia de la UAB

TheknosC O L · L E G I D ’ E N G I N Y E R S G R A D U AT S I E N G I N Y E R S T È C N I C S I N D U S T R I A L S D E B A R C E L O N A

NÚM

ERO

187

oc

tub

re

2014

Estem convençuts que el futur del Col·legi, de la professió i del país són indestriables

ObSERVAtORI

[email protected] @miqueldarnes

fi ns ara o bé si volem un can-vi d’escenari.

escrivim aquestes línies a 8 d’octubre, quan el de-cret de la consulta ha estat impugnat pel govern de l’estat davant del tribunal constitucional, tot i que el govern català continua en-davant amb els preparatius per poder votar el 9-N. cal recordar que la consulta, aprovada pel Parlament, un dels més antics d’euro-pa atès que data del 1283, genera un consens del 80% de la població, que el 97% dels ajuntaments catalans hi donen suport i que cada cop són més les veus inter-nacionals que la reclamen. Amb tot, no sabem si fi na-ment s’acabarà votant o no, ja que la incertesa plana en l’ambient. en qualsevol cas, estem convençuts que tard o d’hora s’acabarà imposant la raó i el sentit comú i, o bé el 9-N o bé més endavant, aca-barem votant per decidir el nostre futur com a poble. n

Miquel Darnés i cirera | Degà

Participa en l’elecció de la teva Junta Rectora.Consulta el calendari electoral de cada Comissió:www.enginyersbcn.cat/comissions/eleccions

VOTA ELS CAPITANS DEL TEU EQUIP

Consell de Cent 365, 08009 BarcelonaT 934 961 420, [email protected]

www.enginyersbcn.cat

ELECCIONS A LES JUNTES RECTORES DE LES COMISSIONS

segueix-nos:

INFORMACIÓPROFESSIONAL Notícies d’interès sectorial

32

OPINIÓ Una tardor millor que l’anterior, però complexa

EN SEGONS Pla de doctorats industrials: coneixement, innovació i creixement

SOStENIbILItAt Onades convertides en electricitat

INFORMACIÓ COL·LEGIAL Notícies d’ENGINYERS BCN

COMISSIONS Comissió d’Energia

INNOVACIÓ Manteniment d’instal·lacions tèrmiques amb gas

06 07

26

08

14

28

Consell editorial: Jordi Artiga, Jèssica Casulà, Miquel Darnés, Marta Martí, Ricard Nogués, M. Cinta Pastor i Montserrat Vila. Coordinació i realització editorial: Sàpiens Publicacions (Sàpiens, s.c.c.l.), www.sapienspublicacions.cat. Àrea de Desenvolupament i Nous Projectes, director de l’Àrea: Gerard Birbe,[email protected]. Tel.: 936 347 612. Col·laboracions en aquest número: Anna Carrió, Jèssica Casulà, Joaquim Elcacho, Jordi Garriga, Jordi Goula, David Jiménez, Oriol Lladó, Pere Rodríguez, David Roman, Cristina Sáez. Imatges: Agbar, Arxiu Josep Ma. Cuyàs, BASF, Cover Blubber, Xavier Corbella, Marc Javierre, Oriol Nin, Jack Ristol, Sea Electric Waves, Sàpiens i Smart Flexibility. Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué), Bailèn, 68 - 08009 Barcelona. Tel.: 932 725 430, [email protected]. Impressió i enquadernació: Sprint Copy, SL. Edita: Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, Consell de Cent, 365 - 08009 Barcelona. Tel.: 934 961 420, fax: 932 152 081, [email protected]. DL: B-35390-67. ISbN: 1137-0017 © Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi. Així mateix, els anunciants són els únics responsables del

compliment i de la qualitat dels serveis que presten i de la veracitat de la informació facilitada. El Col·legi no té cap responsabilitat davant els lectors de la publicació. Queda expressament prohibida

la reproducció dels continguts de la revista a través de recopilacions d’articles periodístics, d’acord amb l’article 32.1 de la Llei 23/2006, text refós de la llei de propietat intel·lectual. En cas que

estiguéssiu interessat en una autorització per reproduir, distribuir, comunicar, emmagatzemar o utilitzar en qualsevol forma, adreceu la vostra petició a [email protected]. Aquesta publicació utilitza paper

estucat ecològic (PEFC) de 100 grams i de 171 grams per a la coberta.

SUMARI

ARtICLE tèCNIC Sistemes d’impermeabilització en un túnel mitjançant mètodes d’injecció

29

EN PORtADA

20 Doctorats industrials: l’R+D+i amb segell universitari

La Generalitat va engegar, el 2013, el Pla de doctorats industrials, en col·laboració amb dotze universitats cata-lanes, per impulsar projectes d’investigació a empreses. Tutelats per l’empresa, i durant tres anys, els doctorands desenvoluparan el seu projecte professional amb els mitjans que li ofereix la universitat. Tres d’aquests nous doctorands ens expliquen la seva experiència.

ENtREVIStA

16 Pilar Carrasquer Professora de sociologia a la UAB

Pilar Carrasquer és una investigadora experta de la situa-ció laboral i del perfil sociolaboral de les dones a Espanya i Catalunya. D’idees clares, Carrasquer afirma que encara persisteix la segregació laboral femenina, principalment en les enginyeries, i que no li agrada el concepte de con-ciliació laboral i familiar. Prefereix parlar, diu, de “polítiques d’organització del treball”.

MA

RC

JA

VIE

RR

E

REtRAt PROFESSIONAL Jordi Ribas

15

JAC

k R

ISt

OL

INDúStRIA.CAt Corderia Ribó

EStIGUES AL DIAActivitats, idees i novetats en l’entorn de la tecnologia

EMPRESA Anudal Industrial, SL

ENGINyERS 2.0 El butlletí electrònic

PREGUNtES FREQÜENtS Manca de pagament de l’empresa i no-assistència al lloc de treball

AGENDA#agendaEbCN

43

46

40

44

37

La pregunta del mes

Confieu en el vot electrònic per als processos electorals?

Una àmplia majoria dels enquestats confien en el vot telemàtic.

70 % SÍ

NO

NS/NC

Veieu bé que el Govern encareixi peatges i aparcaments a Barcelona en episodis de contaminació ambiental elevada?

Opineu a www.enginyersbcn.cat

L’ENQUEStA DEL WEb

TOTAL de VOTS: 96

26 %


26 %

Consulteu l’agenda d’activitats completa awww.enginyersbcn.cat/agenda

70 %4 %

4 %

OCT.

NOv.

FUNCIONEM JUNtS Observatori per a la igualtat

3631 d’octubreVisita a les instal·lacions TMB: tecnologia dels autobusos híbrids i elèctricsEls assistents coneixeran de primera mà la societat Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), així com les infraestructures associades als vehicles híbrids i elèctrics i la cotxera del Triangle de TMB. Organitzada per la Comissió de Medi Ambient i Seguretat i per la Comissió d’Energia, tindrà lloc de 10 a 12.45 h, a la Cotxera del Triangle (Jaume Brossa, s/n).

4 de novembreLa igualtat d’oportunitats i de salari a l’empresaContinuant amb el treball endegat pel projecte Funcionem Junts, aquesta jornada serà impartida per tres professionals amb una llarga experiència: Anna Pujol, Carme Bufí i Sylvain Loubradou, que ens exposaran la seva experiència en el món laboral des del punt de vista de gènere. A les 19 h, a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

10, 11, 12, 13, 17, 18, 19 i 20 de novembreSolidWorks nivell avançatEl Col·legi organitza aquest curs sobre l’eina de treball SolidWoks, pensada per a la solució integral de disseny en 3D. Per a realitzar aquesta activitat cal que l’alumne hagi cursat el curs “Fonaments de SolidWorks” o, en el seu defecte, tenir nocions de modelatge en 3D. La inscripció als cursos inclou una llicència d’educació per a fins no laborals durant dotze mesos. De 15.30 a 19.30 h en format línia remot mitjançant la plataforma Webex.

13 de novembreAutoprotecció i espectacles. Estat actual dels decrets 82/2010 i 112/2010En aquesta jornada, proposada per la Comissió de Plans d’Autoprotecció i Protecció Civil, es farà una valoració de l’aplicació dels decrets 82/2010 i 112/2010. L’activitat tindrà lloc de 10 a 12 h, a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

17 de novembreDebat tècnic: complicitat i relació entre l’administració local i els professionals de l’enginyeriaEn el marc de l’Any del Manteniment, ENGINYERS BCN presenta aquest debat tècnic sobre la complicitat entre l’administració local i els enginyers on, de la mà de quatre ponents del sector de transports, serveis i innovació, parlaran de la relació amb els professionals del camp de l’enginyeria. El debat serà moderat per Pere Rodríguez, coordinador de l’Any del Manteniment del Col·legi, i tindrà lloc de 9.30 a 14 h a la sala d’actes del Col·legi (Consell de Cent, 365).

SSense cap mena de dubte, l’en-surt, econòmicament parlant, d’aquest estiu ens ha vingut de l’exterior. De primer, Ità-lia va entrar en recessió i els altres dos grans, Alema-nya i França, van mostrar uns símptomes preocupants d’estancament. A espanya, mentrestant, el creixement s’ha accelerat —hem estat el país que ha crescut més en el segon trimestre— gràcies, sobretot, a una empenta in-esperada del consum intern. De fet, les nostres empreses


OPINIÓJordi Goula l Economista@jordigoula

Una tardor millor que l’anterior, però complexa

OR

IOL

NIN

ja s’havien adonat del canvi de papers (demanda interna i externa) en notar una cer-ta debilitat de les comandes externes i ja sabien que els mesos anteriors les expor-tacions no havien tingut l’alegria d’un temps enrere. europa, doncs, s’ha mogut, en l’últim tram estiuenc, en-tre la por de l’estancament i de la deflació (preus que bai-xen), que s’han convertit en la preocupació més gran de les autoritats de la majoria de països. Les pregàries al

banc central europeu (bce) perquè actués van fer, final-ment, efecte. el 4 de setembre el seu president, Mario Drag-hi, anunciava de sorpresa i amb solemnitat que deixava els tipus oficials del bce en el 0,05%, a sota dels tipus dels euA i del Japó!, i que a partir d’octubre es dedicaria a comprar actius dels bancs amb diners nous acabats de fabricar —ara se’n diu quan-titative easing— amb l’objec-tiu que hi hagi més diners per deixar a les empreses i els particulars. Va parlar d’un límit de 500.000 milions d’euros, però... evidentment, va transcendir que la decisió no va ser unànime, i es pot pensar que els alemanys i els holandesos es van haver d’oposar a aquesta pluja de diners, que, presumptament, començarà a regar els camp de l’eurozona a partir de l’oc-tubre. en definitiva, ha fet el que ja havien fet els bancs centrals dels euA, el Japó i Anglaterra, amb uns resul-tats millors, fins ara, en l’ac-tivitat econòmica que no pas, amb l’immobilisme del bce.

AcTiVAr L’ecONOmiA Aquesta mesura té dos efec-tes immediats: l’un, anima les borses, perquè els inver-sors preveuen que hi haurà més liquiditat, i l’altre, debi-lita l’euro, perquè creix l’es-toc de bitllets i el seu preu és menor. Deixant al marge

6

EN SEGONS

Pla de doctorats industrials: coneixement, innovació i creixement econòmic i social

7


el nombre de doctors que produeixen les universitats catalanes s’incrementa anu-alment, igual que als princi-pals països del nostre entorn. tradicionalment, en el nos-tre cas, les universitats i els centres públics de recerca en són el destí principal, mentre que el sector privat, general-ment, és el secundari; només el 15% dels doctors treballa en empreses.

Així mateix, per assolir un creixement econòmic i social sostenible es requerei-xen dos elements principals en l’actual economia del co-neixement: el capital humà amb la formació adequada i la innovació en processos, productes i serveis. Aquests elements s’originen, en gran manera, a les universitats i als centres de recerca, que en molts casos se situen en la primera línia mundial. Per tant, s’han de millorar els mecanismes de transferèn-cia amb els entorns empre-sarials per aprofi tar aques-ta posició capdavantera del nostre sistema de recerca i, més precisament, del nostre sistema de formació en re-cerca i innovació.

en aquest context neix el Pla de doctorats industrials de la Generalitat de catalu-nya, el qual s’ha inspirat en

experiències internacionals reeixides i consolidades.

L’element essencial del Pla és el projecte de doctorat industrial. És un projecte de recerca estratègic d’una empresa que es desenvolu-pa en col·laboració amb un grup de recerca reconegut per la Generalitat de cata-lunya i que genera una tesi doctoral en una universitat del sistema universitari ca-talà. el projecte de doctorat industrial és un instrument

per unir la formació de ca-pital humà d’alt valor afegit amb la recerca i la innovació empresarials.

en conclusió, el Pla de doctorats industrials vol contribuir a millorar la com-petitivitat i la internaciona-lització del teixit industrial català formant doctors i fu-turs referents en innova-ció en el marc d’un projecte d’universitat i empresa. n

Antonio HuertaDirector acadèmic del Pla de doctorats industrials de la Generalitat de catalunyacatedràtic de la uPcetS d’enginyers de camins, canals i Ports

El projecte de recerca d’una empresa es desenvolupa en col·laboració amb un grup de recerca reconegut per la Generalitat

la borsa, que està subjecta a un conjunt de problemes ge-opolítics molt grans, és molt important que l’euro baixi uns esglaons respecte al dò-lar. en escriure aquestes rat-lles, ja ha començat a baixar. Fins a on? D’una banda, es tracta d’exportar més fàcil-ment fora de la zona euro, cosa que ha de generar més activitat als països que ho facin, i aquests, al seu torn, importaran de països intra-comunitaris. Per tant, bus-quem despertar l’activitat.

I queda un tercer punt que és un objectiu i un desi-deràtum. es faciliten diners als bancs comprant-los actius perquè en deixin a les empre-ses i als particulars. Ho faran? Aquest és el gran interrogant. en política monetària apujar els tipus garanteix sempre una activitat econòmica me-nor, però abaixar els tipus no. Això ho aprenen els alumnes d’econòmiques amb l’exemple del burro i la corda. Quan apu-ges els tipus (estires la corda), el crèdit baixa i l’activitat fre-na (el burro ve cap a tu), però quan els abaixes (deixes anar corda), ningú no garanteix que aquests diners acabin en l’economia productiva (no pots obligar el burro a anar-se’n).

La majoria d’analistes han vist bé les mesures del bce, però tampoc no han dubtat a qualifi car-les d’escasses, tar-danes i poc efectives. Més val que s’equivoquin, perquè el bce ja ha gastat la seva mu-nició. Als bancs, ara els toca fer els deures concedint crèdit; a les autoritats comunitàries, donar una mica més d’aire a les economies relaxant el dè-fi cit públic, i als governs, ani-mar l’economia mitjançant la inversió i facilitant la creació d’ocupació. en defi nitiva, ens espera una tardor millor que la passada, però complexa… n


INFORMACIÓ COL·LEGIAL

8

reempresa és una iniciativa per la qual un nou emprene-dor, el reemprenedor, pren el testimoni en la gestió d’una empresa que ja hi és com-prant-la del tot per continuar l’activitat, amb la qual cosa salvaguarda el patrimoni empresarial individual i col-lectiu, i la fa créixer sense haver de passar per la fase de crear-la.

el mecanisme possibi-lita la compra dels actius i passius d’una empresa que ja hi és al seu propietari, el cedent, i mantenir l’activitat, els llocs de treball i el ritme de funcionament sense en-trebancs per a l’entorn em-presarial proper. Aquest re-lleu també evita la pèrdua de capital econòmic i de conei-xement especialitzat, a més de molts actius intangibles, com els contactes o la posició de mercat, incloent-hi els hà-bits de compra dels clients, que porten a la devaluació dels actius tangibles.

reemPreSA, AVui diAels darrers estudis ens mos-tren que durant els deu anys vinents més de 120.000 em-preses i 258.000 treballa-dors es podran involucrar en aquest procés, i reempresa pretén oferir-los l’oportunitat de participar en un mercat estructurat en què l’oferta i la demanda es conjuminin, un mercat d’oportunitats en què els reemprenedors potencials adquireixin aquestes empre-ses per donar-hi continuïtat, per aportar-hi una línia reno-vadora d’actuació i millorar i reorientar els negocis.

reempresa és una inicia-tiva de col·laboració entre els sectors públic i privat. unes institucions i entitats d’arreu de catalunya s’han adherit al centre de reempresa de ca-talunya per facilitar la trans-missió d’empreses dintre dels seus àmbits d’actuació i consolidar un mercat capaç de millorar la competitivitat. Per aquest motiu, es treba-lla per incorporar el col·legi com a col·laborador del cen-tre, el qual podrà fer partícip d’aquest mercat els professi-onals i les empreses del seu entorn.

reSuLTATS AcONSeGuiTSreempresa és el mercat de mi-croempreses, i de petites i mit-janes empreses, i és totalment multisectorial. Des de la seva creació l’any 2011, el centre de reempresa de catalunya ha intervingut en més de 260

operacions amb la següent dis-tribució sectorial: el 37,46% en el sector del comerç, el 27,90% en el de serveis, el 18,45% en el de l’hostaleria, i el 16,19% en el de la indústria. tot això ha permès mantenir més de 1.000 llocs de treball i generar més de dotze milions d’euros d’inversió induïda. Durant aquest període, s’han incorpo-rat al mercat més de 1.600 em-preses cedents i més de 2.000 reemprenedors potencials.

respecte al motiu de ces-sió de l’empresari cedent, al començament es va crear el servei perquè s’havia detectat que durant els anys vinents hi haurà un gran volum de jubi-lacions entre els empresaris. tot i això, ens hem adonat que només el 30% de les empreses que s’adrecen a reempresa volen vendre per aquest mo-tiu. reempresa és un mercat d’oportunitats on hi ha propi-etaris de comerços i de petits tallers que venen l’empresa per un canvi de professió, per un canvi de domicili o inclús per motius personals o de malaltia.

Programa Reempresa, nou model d’emprenedoria i de creixement empresarial

El nou emprenedor compra l’empresa, però manté l’activitat, els llocs de treball i el funcionament

El Col·legi treballa per col·laborar amb el Centre de Reempresa de Catalunya, creat el 2011

d’esquerra a dreta, Albert colomer, director del centre de reempresa de catalunya; miquel darnés, degà del col·legi; Antoni Abad, president de la cecot i del centre de reempresa de catalunya, i marta martí, gerent del col·legi.

#BasketLover

El bàsquet és més que no pas cistelles i partits.Són les persones que comparteixen l’esforç,que s’emocionen amb una nova jugadai que troben en aquest esport l’energia per continuar.

I ÉS QUE EL MÓN ÉS PLE DE BASKET LOVERS.

Theknos_195x125_S&S_Endesa_BLN_El_Greco_MP_A_CAT.indd 1 01/10/14 12:48

eLS SecTOrS deLS reemPreNedOrScuriosament, si preguntem a emprenedors que volen crear un negoci des de zero, una start-up, segurament en un 99% dels casos indicaran que volen emprendre en el sector de serveis i del comerç. en canvi, atesa la possibilitat d’adquirir una empresa con-solidada amb una posició de mercat real que facilita l’es-tudi de la seva viabilitat i que ja té tots els permisos i llicèn-cies vigents, hem descobert que fi ns a un 17% dels reem-prenedors que hem atès volen comprar una empresa amb procés, amb producte: una empresa industrial. n

Més informació al marketplace www.reempresa.org

el 4 de setembre, el degà del col·legi, Miquel Darnés, i el president de la patronal cecot, Antoni Abad, van signar un conveni de col·laboració per difondre reempresa. Aquest acord facilitarà que els col·legiats rebin assessorament, tant els empresaris que cedeixen el seu negoci com els emprene-dors disposats a donar-hi continuïtat. n

el col·legi i la cecot signen un acord de col·laboració


10


en la pòlissa de l’assegu-rança de responsabilitat civil professional (ArcP) subscrita pel col·legi, s’exi-geix el control col·legial de determinades feines pro-fessionals perquè estiguin cobertes.

Les feines professionals so-bre les quals s’exigeix aquest control són: projecció/dis-seny, direcció facultativa i certificació en l’àmbit am-biental, espectacles públics o activitats recreatives, en matèria d’incendis, qualse-vol classe d’obra i en matèria de seguretat industrial a les instal·lacions.

Arran de la directiva de serveis, l’Administració va implantant els procedi-ments d’intervenció admi-nistrativa de la declaració responsable i la comunica-ció prèvia, presentades pels titulars un cop executades les actuacions fixades en el projecte tècnic i un cop emès el certificat final.

en aquest règim d’actu-ació, la pràctica habitual és que la intervenció de l’etI s’iniciï amb l’assessorament inicial, es desenvolupi amb instruccions, esquemes o plànols durant l’execució de l’obra o instal·lació i aca-bi amb un projecte tècnic i l’emissió d’un certificat final.

Atès que els riscos deri-vats de l’actuació professi-

Nou servei gratuït

onal hi són des de l’inici de la intervenció professional i abans no acabi el procés, per protegir el col·legiat com a assegurat, cal noti-ficar al col·legi l’inici de la seva intervenció professi-onal en els casos descrits anteriorment (declaració responsable o comunicació prèvia del titular).

NOTiFicAciÓ d’iNTerVeNciÓ PrOFeSSiONAL (NiP)A aquest efecte, el col·legi ha donat d’alta un nou servei anomenat Notificació d’Inter-venció Professional (disponi-ble a la plataforma tecnovi-sat 4 només amb signatura digital).

el procediment que han de seguir els col·legiats ad-herits a la pòlissa subscrita pel col·legi consisteix en els passos següents:— comunicació de l’inici de

la intervenció professi-onal mitjançant el nou procés. Queden cobertes les reclamacions que hi pot haver respecte a l’ac-tuació del col·legiat fins que no es redacti el docu-ment tècnic corresponent o el certificat final (servei gratuït).

— un cop acabada la redac-ció del projecte, docu-mentació tècnica o cer-tificat final, el col·legiat ha d’efectuar el preceptiu

control col·legial als efec-tes del condicionant de la pòlissa amb el cost cor-responent, com fins ara.

— en cas que la intervenció professional del col·legiat acabi abans de l’emissió del projecte o del docu-ment tècnic corresponent (per la designació d’un altre tècnic pel client, per la renúncia del col·legiat a l’encàrrec professional, etc.), el col·legiat ha de fer una altra notificació en què hi hagi la data i el motiu de l’acabament de l’encàrrec (servei gratuït).

La Notificació d’Intervenció Professional és un docu·ment instrumental per a la cobertura de l’ARCP mentre es fan les actuacions pro·fessionals, i no substitueix l’obligació del control col·legial, que s’ha de fer als efectes de la cobertura de la pòlissa de responsabilitat civil professional subscrita pel Col·legi. n

Aquest servei està disponible a la plataforma tecnovisat 4, amb signatura digital

Garantia per a la cobertura de l’Arc entre la formalització de l’encàrrec professional i el control col·legial de la documentació tècnica

11

ENGINYERS BCN hacreat l’aplicació perquè els col·legiats portin a la butxaca les ofertes de feina per a enginyers.

A partir d’aquest mes d’oc-tubre està disponible l’apli-cació del servei de l’SSP - borsa de treball del col-legi per a dispositius mò-bils i tauletes amb sistemes operatius d’IoS i Android.

La nova APP permetrà a tots els col·legiats fer ac-cions tal com es fan actual-ment a la web:— Veure les seves dades

personals a la borsa de treball.

— consultar les ofertes de treball publicades.

— Filtrar les ofertes per paraula clau, especia-litat demanada i nivell sol·licitat d’experiència.

— Veure les ofertes en les quals està inscrit i sa-ber l’estat de les candi-datures en tot moment.

— Inscriure’s a les ofertes afegint un currículum guardat a la fi txa de la

Nova APP per consultar ofertes de feina

www.sprintcopy.com

Còrsega, 54608025 BarcelonaT. 934463900 · [email protected]

borsa de treball.— consultar els currículums

guardats.— Veure les notícies destaca-

des de la borsa de treball.

com a funcions noves s’hi ha afegit la possibilitat de veure el nombre de candidats inscrits a

cada oferta i marcar les ofer-tes com a preferides per ins-criure’s més tard i així enviar la candidatura adaptant el cV i la carta de presentació. Aviat introduirem actualitza-cions que afegiran l’opció de rebre notifi cacions, entre més millores. n

Us animem a fer ús de la nova aplicació tant si esteu cercant feina com si, tot i ja estar treballant, voleu estar informats de les demandes del mercat laboral.

La nova aplicació està disponible per a dispositius mòbils i tauletes amb sistemes operatius IOS o Android.

Nom

Col·legiat

8-14_vf.indd 11 10/10/14 11:30



12

Advertiment: nous aspectes del procediment de sol·licitud IIt

Arran de la implementació del sistema d’habilitació d’entitats col·laboradores, cal tenir present els se-güents punts en el proce-diment de tramitació dels informes d’idoneïtat Tècni-ca (iiT) per a la sol·licitud dels permisos o llicències d’obres davant l’Ajunta-ment de Barcelona.

cOST d’OBTeNciÓ de L’iNFOrme d’idONeïTAT TècNicAA data d’avui i mentre no s’aprovin definitivament les noves ordenances fiscals per part de l’Ajuntament de bar-celona, cap entitat habilitada per l’Ajuntament de barcelo-na per a la realització dels IIt pot cobrar una quantia associada a la tasca de revi-sió documental i emissió del corresponent IIt.

Fins a aquell moment, el cost d’obtenció de l’es·mentat informe es reper·cuteix en les taxes que tot

ciutadà ha de satisfer amb la sol·licitud del seu per·mís d’obres (l’Ajuntament no assumeix cap cost). Per tant, qualsevol publicitat d’una entitat col·laboradora que indueixi a ciutadans o professionals a entendre que ofereix aquest servei de forma gratuïta, ho està fent amb intenció de captar nova clientela i no s’adequa a la realitat.

A partir de l’entrada en vigor de les noves ordenan-ces fiscals, cada entitat co-municarà els seus preus per l’obtenció de l’Informe d’Ido-neïtat tècnica en base a una forquilla preestablerta pel mateix Ajuntament tal com s’estableix al Decret d’alcal-dia de 27 de desembre de 2013, sobre la regulació del sistema d’habilitació de fun-cionament de les entitats col·laboradores de l’Ajunta-ment de barcelona.

TermiNiS de reViSiÓ Per ALS PrOjecTeSAmb la finalitat de poder millorar la qualitat del nos-tre servei, el col·legi d’engi-nyers Graduats i enginyers tècnics Industrials de bar-celona ha reforçat el seu Departament tècnic per tal de poder escurçar al màxim els terminis de revisió dels projectes.

Així doncs, s’ha aconse-guit que dels quinze dies hàbils establerts al Decret d’alcaldia per a l’elaboració

dels Informes d’Idoneïtat tècnica, actualment s’es-tigui informant en un ter-mini aproximat d’uns tres dies.

cOBerTureS deLS riScOS ASSOciATS ALS PrOjecTeS d’OBrAPer a aquells col·legiats que estiguin adherits a la pòlissa d’assegurança de responsabi-litat civil professional que té subscrita el col·legi, cal recor-dar que el seu condicionant exigeix el control col·legial (mitjançant el visat, el regis-tre de verificació documen-tal o, en el seu cas, l’Informe d’Idoneïtat tècnica) de deter-minats treballs professionals per tal que aquests estiguin coberts.

els projectes d’obres així com les documentacions tèc-niques que s’han de realitzar per a l’obtenció del permís o llicència d’obres de les di-verses actuacions recollides a l’orPIMo, entren dins el rang de treballs que reque-reixen control col·legial. n

El Col·legi ha reforçat el Departament tècnic per escurçar els terminis de revisió dels projectes

Les entitats habilitades per l’Ajuntament per a realitzar els IIt no poden cobrar per la revisió i l’emissió de l’IIt

13

Concert de la Diada a l’Ateneu barcelonès

Amb l’Ateneu barcelonès ple de gom a gom, el dia 10 de setembre es va fer el concert de la Diada organitzat per ENGINyERS bCN.

L’acte es va iniciar amb unes paraules de la vicedegana, M. cinta Pastor, i del degà, Miquel Darnés. tot seguit

Mònica castilla, com a se-cretària dels jurats, va llegir les actes dels premis de pin-tura i fotografia, organit-zats per les comissions d’en-ginyers Jubilats, i cultura i esport, respectivament. el primer premi del concurs de pintura va ser atorgat a Marina Pañella per la seva

Ofrena floral a Rafael Casanova

el dia 11 de setembre, Mi-quel Darnés, com a degà del col·legi d’enginyers Gra-duats i enginyers tècnics Industrials de barcelona, va participar en la tradi-cional ofrena floral al mo-

miquel darnés, degà del col·legi, durant la celebració de la diada.

Guanyadors dels premis de pintura i fotografia organitzats per les comissions del col·legi.

* Prima mitjana any 2014 calculada per a una família de 5 membres (pare de 39 anys, mare de 38 anys, fi lls de 10, 7 i 5 anys), residents a Barcelona, que té contractada l’assegurança A-S Total i als quals s’apliquen els descomptes vigents.

La teva assegurança de salut des de 36,98 € al mes

Truca’ns !Tuset, 5-11 - 08006 Barcelona T. 93 414 36 00www.mgc.es | [email protected]

Truca’ns !Truca’ns !Truca’ns !* Prima mitjana any 2014 calculada per a una família de 5 membres (pare de 39 anys, mare de 38 anys, fi lls de Truca’ns !Truca’ns !

i ara... un smartphone DE REGALi el teu f ill un any i mig GRATIS

obra titulada Veles a la mar i lliurat pel president de la comissió corresponent, Jo-sep Maria Segarra. el gua-nyador del premi de pintura va ser Jordi romagosa per l’obra titulada La muntanya ens vigila. el president de la comissió corresponent, Jo-sep Maria Aguilà, va ser qui li va lliurar el premi.

el grup bernat Font trio va fer gaudir els assistents d’unes interpretacions jaz-zístiques plenes de ritme i emoció. L’acte va acabar amb el cant els segadors pels as-sistents.

en acabar l’acte es va gaudir d’un refrigeri al jardí de l’Ateneu, on els col·legiats van poder departir i retro-bar-se després de l’estiu. n

nument de rafael casanova amb motiu de la Diada Naci-onal de catalunya. L’ofrena, com és habitual, es va fer amb més col·legis profes-sionals catalans de l’àmbit tècnic. n

COMISSIONS

Comissió d’Energia: nova comissió tècnica del Col·legi

L’Àrea de treball d’Energia, que fins ara ha fet la seva activitat sota l’aixopluc de la Comissió de Medi Ambi·ent, Energia i Seguretat, passa a ser la setena comis·sió tècnica del Col·legi.

el mes de juliol, la Junta de Govern va acordar de convertir l’Àrea de treball d’energia de la comissió de Medi Ambient, energia i Se-guretat en comissió tècnica independent.

Per tant, la comissió de Medi Ambient, energia i Seguretat passa a anome-nar-se comissió de Medi Ambient i Seguretat, i té les dues àrees de treball res-tants: la de Gestió Mediam-biental, Legislació i Vectors Ambientals, i la de Preven-ció de riscos Laborals i Se-guretat Industrial.

L’Àrea d’energia ha anat tenint una activitat pròpia d’una comissió, tant pel que fa a les propostes d’activi-tats, el nombre de reunions i els projectes duts a terme com pel nombre de membres actius. Amb aquesta decisió, doncs, la Junta de Govern vol reconèixer l’Àrea d’ener-gia com a comissió per tal de donar-li un nou impuls i tot el seu suport.

enguany la comissió també començarà a tenir com a membres els nous graduats en enginyeria de l’energia.

Durant les reunions de la comissió podreu assaben-tar-vos de la legislació relacio-nada amb el sector energètic, així com proposar conferèn-cies, estudis o projectes rela-cionats amb l’eficiència, les

energies renovables, la coge-neració, el mercat energètic, el transport, la distribució d’energia, etc.

No ho dubteu: si encara no en sou membres, inscri-viu-vos-hi! n

Les comissions són el cor del Col·legi; organitzen activitats, visites, proposen conferències... Els col·legiats poden tractar-hi les qüestions professionals, a més de ser un lloc de trobada d’enginyers. Trobareu més informació de cada comissió i el formulari d’inscripció a www.enginyersbcn.cat/comissions

14


Amb motiu de la inaugura-ció formal de la comissió, el 25 de setembre es va fer la primera reunió. el degà, Miquel Darnés, va adreçar unes paraules de suport a la comissió, va espero-nar els assistents a seguir treballant amb la mateixa intensitat i va proposar activitats, jornades, confe-rències, etc.

Posteriorment, el presi-dentde la comissió, ricard Santeugini, va introduir la presentació del con-grés eNercAt, que va

fer Joaquim coromines, president de l’associació organitzadora.

La reunió va acabar amb una conferència infor-mal sobre energies reno-vables acompanyada d’un pica-pica. Va fer l’exposició el col·legiat Albert bagué, que va presentar breument l’autoconsum i la tecnolo-gia termofotovoltaica amb aerotèrmia. Aquesta pre-sentació va resultar molt in-teressant i va suscitar unes quantes preguntes dels membres de la comissió. n

Primera reunió i presentació del Congrés ENERCAt

151515

“Assessoro empreses sobre com poden invertir en el medi ambient”jordi ribas, enginyer tècnic industrial col·legiat, consultor mediambiental i agricultor ecològic

ANNA cArriÓ l text i foto

REtRAt PROFESSIONAL

Decidit a demostrar que un producte ecològic pot ser d’alta qualitat, en Jordi es va llançar a l’aventura de culti-var sense productes químics. “el plantejament de l’agricul-tura ecològica és que la terra sigui sana”, explica. “bus-quem maneres noves de fer les coses perquè l’agricultu-ra té uns patrons molt esta-blerts”, afegeix.

Al Jordi sempre li ha agradat desmuntar coses i re-menar-les. tot i que a la famí-lia hi havia tradició pagesa, l’enginyeria tècnica va ser un camí natural que va seguir quan va acabar la formació

professional de mecànica. un cop a la universitat, men-tre elaborava el projecte de final de carrera, va comen-çar a treballar a Industrias cafor, SA, una empresa de peces d’automoció i estam-pació de peces metàl·liques situada a teià, com a respon-sable de qualitat. Set anys després va entrar a treballar a Industrias del tubo y del remache, SA, també situada a teià, on va tenir l’oportu-nitat de fusionar el departa-ment de qualitat, el de medi ambient i el de manteniment per agilitzar la feina relacio-nada amb l’ISo.

OrNiTòLeG i FOTòGrAF La seva afició a la fotogra-fia i als ocells el va dur a formar-se com a ornitòleg i com a naturalista. Les seves fotos fins i tot apareixen en alguns llibres locals sobre la comarca. La crisi va fer que l’empresa hagués de tancar, i en Jordi va aprofitar els dos anys que va ser a l’atur per

elaborar un pla d’empresa d’una consultoria mediambi-ental. els seus coneixements com a ornitòleg i naturalista també són la base de la seva activitat actual com a consul-tor mediambiental. “Intentem assessorar les empreses sobre com poden invertir en el medi ambient”, explica.

Al cap de mig any, va engegar el projecte de cul-tivar microverdura, com el tomàquet pometa, i flors co-mestibles, com la borraina, per al sector de l’hostaleria. Actualment compta amb la col·laboració de dos socis, un dels quals és la seva parella, comunicadora audiovisual que s’encarrega d’assesso-rar escoles i altres centres en cuina natural. “Darrere de tot això hi ha una part molt important d’investigació, de desenvolupar tecnologia i de recerca”, ens explica, i és que “com que tens la forma-ció d’enginyer, no pots estar quiet i procures saber per què passen les coses”, conclou. n

tecnologia i enginyeria han estat els elements clau per engegar el projecte de cultiu de microverdures

L’enginyer agricultorAmb molt d’enginy, en Jordi es va tirar de cap a l’agricultura i va canviar la corbata pel barret de palla per dedicar-se al cultiu de microverdura, flors comestibles, germinats i plantes aromàtiques, que decoren els plats de molts xefs de la comarca del Maresme. L’agricultura i l’enginyeria treballen en harmonia en la feina diària d’en Jordi. n


Pilar carrasquer és sociòloga, membre de l’institut del Treball de la uAB i del centre d’estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i del Treball.

QQuin panorama tenim avui a casa nostra si parlem del principi d’igualtat en la ne-gociació col·lectiva?Quant a la difusió de la igual-tat necessària d’oportunitats, som en una situació d’espera tant a catalunya com a es-panya. en part, aquest fet és degut a la crisi. cal tenir pre-sent que la Llei d’igualtat es va aprovar el 2007. Alesho-res es va fer visible el proble-ma, però va arribar la crisi. De primer hi va haver molta embranzida, però avui les ac-tuacions són més petites. Per altra banda, la reforma de la negociació col·lectiva tampoc no ajuda, perquè posa el fo-cus en uns altres problemes. Però ha estat important de prendre consciència que la negociació col·lectiva és una eina per actuar a favor de la igualtat d’oportunitats. La Llei d’igualtat va remarcar el paper de les empreses, no solament el de les polítiques

d’ocupació, de manera que ha posat el problema a l’agenda dels actors socials laborals.

Què li sembla el registre de plans d’igualtat que ha en-gegat el departament d’em-presa i Ocupació?És una forma excel·lent de fer visibles els plans d’igual-tat, però va molt a poc a poc. encara és d’hora.

ens trobem en una fase d’es-tancament del problema?Sí, és així. S’han engegat ac-tuacions amb un abast potser més petit. Però el fet és l’es-cassa presa de consciència social. Amb tot, la igualtat d’oportunitats no és un pro-blema econòmic. Al meu pa-rer, hi ha un aspecte que ho dificulta encara més, i és la situació mateixa del mercat laboral. Avui hi ha poca con-tinuïtat laboral i, amb vista al futur, si es consolida la situ-ació de crisi, amb un model

d’ocupació de baix cost, hi te-nim a fer poca cosa.

Què en pensa de l’anomenat ‘gap’ femení, la diferència entre l’expedient acadèmic i la pèrdua de talent laboral de les dones?em preocupa, perquè això res-pon a dos fenòmens paral·lels, però amb unes conseqüències mútues. D’una banda, tenim la segregació ocupacional vertical, l’anomenat sostre de vidre, que afecta les dones. És un sostre laboral que no es veu, però que hi és. Això im-plica que havent-hi igualtat de nivell acadèmic, el desenvolu-pament laboral i de projecció professional es profundament desigual entre els homes i les dones. L’altre fenomen és que tant a catalunya com a espa-nya cada vegada hi ha més dones que acudeixen a la uni-versitat, cosa que provoca que augmenti el gap femení o pèr-dua de talent.

Parlant amb Pilar carrasquer, una investigadora experta de la situació laboral i del perfil sociolaboral de les dones a espanya i catalunya, ens queda ben clar que desfer els clixés és la part més difícil en aquest àmbit. d’idees clares, carrasquer afirma que encara persisteix la segregació laboral femenina, principalment en les enginyeries, i que no li agrada el concepte de conciliació laboral i familiar. Prefereix parlar, diu, de “polítiques d’organització del treball”.

jOrdi GArriGA l text mArc jAVierre l Fotografia

“

“ la segregació laboral

1717

en l’àmbit de l’enginyeria

es dóna amb més


freqüència

ENtREVIStA

també a l’inrevés. canviar això no és fàcil. calen actuacions molt bàsiques, a les escoles, als llibres de text, a les joguines... Accions en el moment de la construcció de valors.

en l’àmbit de les enginyeries ja fa temps que es fa un esforç per obtenir talent femení...Sí. Ja fa temps que veiem que en l’àmbit del que podem anomenar —i que se m’entengui— oficis industrials “bruts”, que mostren estereotips masculins, es fa un esforç important per aconseguir talent femení per a les matricu-lacions a les universitats i a les escoles de formació professio-nal, però en canvi, en uns altres camps, com per exemple la me-dicina, en què actualment sobre-tot hi ha més dones, ara tot just comencen. La feina s’ha de fer en totes les direccions.

i com està la segregació la-boral femenina en el cas con-cret de les enginyeries?Doncs, malauradament, són la part principal de la segrega-ció laboral. Amb tot, hi ha ini-

ciatives, com és el cas de tot el que enguany fa eNGINYerS bcN, que em semblen molt interessants.

Què li sembla més remarca-ble del que fa el col·legi?trobo molt interessants tres coses. en primer lloc, les ac-tuacions destinades a una vi-sibilització més gran del pro-blema que cal afrontar, és a dir, donar veu a les dones que ja exerceixen i que demostren que “no passa res”. en segon lloc, tot allò que té a veure amb la formació lligada amb la igualtat, destinada tant a les dones com als, diguem-ne, empresaris. I, en tercer lloc, donar a conèixer el paper dels professionals amb relació a aquest problema, fer-lo emer-gir per poder identificar si-tuacions en què les persones afectades no són conscients del problema. Si això ho tras-lladem a un context més glo-bal, aquestes tres línies d’ac-tuació han de ser els eixos. cal buscar models positius i demostrar que és possible. en la visibilització i la formació hi ha més feina per fer. S’han de treballar els elements que enforteixin el canvi necessari.

Per on haurien d’anar unes bones polítiques de concili-ació laboral i familiar, quan pensem en l’embaràs, la ma-ternitat, la cura dels fills...?ui! Aquí anem al cor del pro-blema! començaré per dir que a mi, el concepte de conciliació laboral i familiar no m’agrada. Jo prefereixo parlar de políti-ques d’organització del treball.

expliqui-m’ho...Quan parlem de conciliació la-boral i familiar, parlem d’acon-

18

Què cal fer per anar superant aquest sostre de vidre?Moltes coses. Moltes. Perquè, deixant a part el sostre de vidre, també veiem que els homes i les dones ocupen espais diferents pel que fa als àmbits laborals. els homes es dediquen molt més a tasques que tenen a veure amb les enginyeries, mentre que les dones s’ocupen de tot allò que té a veure amb la cura de les perso-nes. Sobre aquesta qüestió hi ha infinitat d’estudis parcials, com els de la sociòloga María An-geles Durán, i altres informes europeus, coordinats per l’eco-nomista Francesca bettio. L’Ins-tituto de la Mujer també ens aporta dades clarificadores so-bre la cura informal de persones dependents, una tasca majorità-riament femenina, que equival a més d’un 4% del PIb espanyol i representaria un 9% de l’ocu-pació laboral a l’estat espanyol. Aquesta és una pauta que veiem a tot europa, tot i que amb mati-sos importants. es tracta d’una identificació cultural i social que és molt a prop d’allò que es consideren “esferes femenines” i


seguir que les dones puguin treballar sense perdre el seu rol a la llar. tot allò que té a veure amb ser mare, ser pare, la cura dels nens, la baixa nata-litat, etc., vol una anàlisi molt profunda. Per tant, tractem la qüestió a l’inrevés. Hem de veure què passa en països com els nòrdics. Allà, per comen-çar, veiem que hi ha permisos de paternitat més llargs i que els pares en demanen. tam-bé veiem que hi ha més nens, més escoles bressol i més for-mes distintes d’organitzar el treball. Per altra banda, ens adonem que als països del sud d’europa, essencialment espa-nya i Itàlia, s’imposa el concep-te que “no es poden tenir fills”.

i això, a què respon?És evident que hi ha alguna cosa que no acaba d’anar bé. Aquí les polítiques de concilia-ció van destinades a les dones. A més, tenim jornades laborals molt llargues i poc eficaces, lli-gades al clixé, que no ens tra-iem de sobre, segons el qual la cura de la família, i la intendèn-cia, va a càrrec de les dones. Per tant, fan falta unes polítiques diferents d’organització del tre-ball. Aquesta és la clau. Aquí, en general, el panorama no és gaire bo. tenim els sistemes més dolents d’europa d’aten-

1919

ció a la cura diària. Des de les escoles bressol fins a la Llei de la dependència. cal afrontar tot això, però traslladar-ho a les petites i mitjanes empreses potser és més difícil.

Per a una pime les baixes la-borals són complicades...un cop més, tot respon a cli-xés. Per exemple, si compa-rem el paper de les empreses quan era obligatori el servei militar amb el paper que te-nen quan afronten una baixa de maternitat, veiem una gran diferència. A les empreses, el fet que un treballador anés a fer la mili no semblava preo-cupar-los gaire quant al temps perdut. en canvi, sembla que es fan molts escarafalls a la maternitat, no pas pel moment de la baixa, sinó per tot el que ve després, és a dir, la cura i la intendència. tot el que té a veure amb la cura, des de les malalties fins a les activitats extraescolars, recau en les do-nes, i això és el que realment cal canviar.

Fa falta un canvi cultural?Sí, segurament. està calcu-lat que avui les dones del sud d’europa treballen una mit-jana de 65 hores la setmana, si sumem la feina laboral i la feina de casa. Hi ha una cla-ra diferència entre el sud i el nord d’europa. De fet, les meves col·legues europees em pregunten: “Què us pas-sa amb els homes del sud?”. Aquesta és la gran pregunta, i per això calen polítiques de coresponsabilitat, no de con-ciliació que l’únic que prete-nen és mantenir l’status quo.

Per a una major igualtat la-boral entre homes i dones,

què han de fer les empre-ses, l’Administració, els ho-mes i les dones?Les empreses han de superar la por del risc i l’Administra-ció ha d’aplicar polítiques de coresponsabilitat i d’organit-zació del treball. Les dones han d’aprendre a obrir l’es-pai domèstic als homes, la qual cosa implica una certa pèrdua de poder. I els homes s’han d’implicar en la cores-ponsabilitat d’una manera molt més activa i real. n

“Són molt remarcables les actuacions del col·legi per donar veu a les dones professionals i per a una formació lligada amb la igualtat”


LA PreGuNTA de LA VicedeGANA Ha millorat la qualitat laboral femenina en els darrers anys?

continua havent un alt nivell de segragació la-boral femenina. Vertical i horitzontal, tant des del punt de vista jeràrquic de les empreses com pel que fa a la classe de fei-na que es té. tot respon a clixés molt arrelats. un 89,9% de les persones que fan feines domèsti-ques són dones, segons les dades recollides el segon trimestre de 2014 per l’Institut Nacional d’estadística (INe), i, només un 22% dels càr-recs directius a l’estat espanyol són ocupats per dones, com indica l’infor-me Women in business 2014 de l’empresa Grant thornton. Per aquest fet a europa hom es plan-teja imposar una quota obligatòria de presència de dones en empreses de l’Íbex. n

==

=

Llicenciada en Química per la uB, Anna regordosa realitza el projecte de doctorat industrial a la foneria manresana Funcosa.

MTHeKNOS 187 octubre De 2014

Miguel Àngel Galarza va ar-ribar de caracas a barcelona fa tres anys. es va graduar com a enginyer electrònic a la universitat Simón bolí-var de Veneçuela i, després de treballar en una empresa americana d’automatització industrial, va decidir em-prendre un camí nou i es va matricular a la universitat Politècnica de catalunya (uPc) per estudiar un màs-ter en telemàtica. Dos anys després es va assabentar del Pla de doctorats industrials. “Vaig començar a mitjan se-tembre i ara fa just un any que l’estic fent”, ens explica. el Miguel Àngel forma part del Pla pilot que acull pro-jectes d’r+D+i en l’àmbit de l’enginyeria civil, l’enginye-ria química, les tecnologies de la informació i les comu-nicacions, la meteorologia i el sector farmacèutic, entre més camps, i ha pogut com-paginar la seva formació

21

ANNA cArriÓ l text jAcK riSTOL l Fotografi a

el doctorand, i ajut específi c, una opció vàlida per a aque-lles empreses que no poden assumir els costos de con-tractació o per a aquells es-tudiants de doctorat que no poden dedicar-se exclusiva-ment al projecte. en aquesta última modalitat, la univer-sitat adopta un paper relle-vant a l’hora d’assumir part dels costos del doctorat. en total suposa 22.060 euros anuals (66.180 per projec-te). un cop superada aques-ta primera etapa, avaluada per un jurat que decideix la viabilitat del projecte, els dos anys següents serveixen per desenvolupar-lo.

FiNANÇAmeNTSegons dades de l’equip del Pla de doctorats industrials, l’esquema de fi nançament de la Generalitat de cata-lunya es basa en diversos conceptes. Per al tutor de l’empresa —persona respon-

L’any 2013 la Generalitat de catalunya va engegar el Pla de doctorats industrials, en col·laboració amb dotze universitats públiques i privades catalanes, per impulsar projectes d’investigació a empreses. Tutelats per l’empresa, i durant tres anys, els doctorands desenvoluparan el seu projecte professional amb els mitjans que li ofereix la universitat. Tres d’aquests nous doctorands ens expliquen la seva experiència.

acadèmica a la uPc amb la seva trajectòria professional desenvolupant un projecte per a SeAt. “Avui en dia el mercat destinat als seveis mòbils creix molt, sobretot en el sector de l’automoció”, explica, “i el meu projecte està enfocat a investigar com es poden integrar tots els serveis que t’ofereix un dispositiu mòbil al cotxe per millorar la qualitat de l’ex-periència del conductor”.

el doctorat dura tres anys. Durant el primer any, tots els doctorands dedi-quen els seus esforços a in-vestigar per assentar el seu projecte, i tant la universi-tat com l’empresa faciliten tota mena d’eines per fer-ho possible. en aquest sentit, la Generalitat de catalu-nya dóna suport econòmic a aquests projectes en dues modalitats: cofi nançament, modalitat en què l’empresa es compromet a contractar

doctorats industrials: l’r+d+i amb segell universitari


EN PORtADA

22

sable del projecte de recerca a l’empresa— la Generalitat aporta 7.200 euros anuals (21.600 per projecte). La borsa de mobilitat facilita la internacionalització dels doctorands i doctorandes, que disposen d’una ajuda per part de la Generalitat de 6.600 euros per projec-te (2.200 euros anuals) per assistir a congressos i se-minaris d’interès, i per rea-litzar estades en altres seus de l’empresa a l’estranger o entorns acadèmics d’excel-lència internacional. en aquesta línia, la Generalitat finança els preus públics de la matrícula al programa de doctorat. Això es tradueix en 1.872 euros per projecte (624 euros anuals). entre aquests conceptes, també hi ha el finançament al grup de recerca: 7.200 euros anu-als per cobrir despeses de la universitat.

Addicionalment la Gene-ralitat finança i coordina 30 hores de les 60 que els doc-torands industrials han de realitzar en competències transversals com gestió de

projectes, emprenedoria, ha-bilitats directives, protecció dels resultats derivats de la recerca, etc.

cATALuNYA, PiONerA eN recercADurant l’acte de presentació del Pla de doctorats industri-als que es va celebrar el mes de juny de l’any 2013 i que van organitzar la Secreta-ria d’universitats i recerca, les universitats públiques i privades i el món empresari-al, Antoni castellà, secretari d’universitats i recerca, va declarar que “catalunya tor-na a ser pionera en recerca. Hem assolit un nivell d’excel-lència en coneixement i tenim una base industrial potent. Si tot això ho enfoquem bé, els propers anys podem fer un gran salt tecnològic i con-vertir-nos en una potència en aquest àmbit”. L’any 2013 es van crear 64 projectes en els quals van participar 58 em-preses i un total de 10 univer-sitats de catalunya, segons dades de l’Agència de Gestió d’Ajuts universitaris i de re-cerca (AGAur).

iNVeSTiGAdOrS iNduSTriALSLes inquietuds de Miquel Sa-llés, president de la foneria manresana Funcosa (Funde-ría condals, SA), per millorar la qualitat metal·lúrgica de l’empresa van fer que Anna regordosa, llicenciada en Química a la universitat de barcelona (ub), pogués fer el doctorat. el projecte que des-envolupa té per objectiu mi-llorar el procés metal·lúrgic per poder millorar la quali-tat de les peces. “L’empresa en surt beneficiada perquè la doctorand té un desenvo-lupament personal i profes-sional gràcies al doctorat i ens ajuda a aplicar millor els processos de l’empresa”, as-segura eduard Sallés, tutor de l’Anna a l’empresa. “Vam demanar a la seva catedràti-ca com podíem continuar la col·laboració amb la univer-sitat, i va sorgir l’oportuni-tat que l’Anna fes el doctorat industrial. Però les tasques que tenia dins l’empresa no eren compatibles amb el doc-torat; llavors la companyia va crear un nou departa-ment de metal·lúrgia que ho va permetre”, afegeix.

en el Pla de doctorats industrials hi participen quatre agents: l’empresa, la universitat, l’estudiant i l’Administració. Per a una empresa, incorporar un doc-torand suposa poder treba-llar amb investigadors d’alt nivell científic, accedir a equipaments d’última gene-ració, així com millorar la seva competitivitat i inter-nacionalització. L’empresa també gaudeix de deducci-ons fiscals en l’impost sobre societats i bonificacions en

L’estudiant participa de manera activa en el desenvolupa·ment i execució de projectes de recerca en el sector privat coordinats per universitats catalanes.


les cotitzacions de la Segure-tat Social. La flexibilitat amb què l’empresa i la universi-tat plantegen un projecte és molt beneficiosa per al doc-torand, que pot aprofitar els mitjans que la universitat li posa a l’abast i l’experiència pràctica que ofereix l’empre-sa. Durant els tres anys que dura el doctorat, l’estudiant participa de manera acti-va en el desenvolupament i l’execució de projectes de recerca en el sector privat coordinats per universitats líders de catalunya en l’àm-bit del coneixement, com la ub, la uPc o la universitat ramon Llull, entre d’altres. Això li permet adquirir co-

neixement i les habilitats necessàries per fer-se una carrera professional en l’àm-bit de la recerca, el desenvo-lupament i la innovació en

la indústria, i assistir a con-gressos i fer estades en unes altres universitats o centres de recerca per tirar enda-vant el projecte.

“un investigador indus-trial ha de treballar pensant en objectius i saber treba-llar sota pressió. Ha de ser creatiu, i tenir unes bases sòlides en la seva àrea de coneixement i no tenir por d’experimentar”, diu Aldo Gerardo Arriaga. L’Aldo va llicenciar-se a Mèxic l’any 2008 en enginyeria Meca-trònica. Allà va treballar per a un parell d’empreses que no l’omplien professional-ment; així que va començar a investigar i es va assaben-

23

Les empreses que participen al Pla de doc-torats industrials es comprometen a con-tractar el doctorand per un període de tres anys amb dedicació exclusiva al desenvolu-pament del projecte de recerca, i amb una retribució mínima de 66.000 euros per pro-jecte (quantitat a la qual cal afegir les quo-tes corresponents de la Seguretat Social). Al sou del doctorand o doctoranda indus-trial se li poden aplicar deduccions fiscals en l’impost de societat, ja que es dedica en exclusiva al projecte i es tracta d’una acti-vitat de recerca o desenvolupament, àmbit on més deducció es poden aplicar. recent-ment s’ha aprovat una normativa que, en determinats casos, permet compatibilitzar aquesta deducció del salari amb una bonifi-cació a la Seguretat Social (40% de les quo-tes a la Seguretat Social per contingències comunes).

A la vegada, cal tenir en compte que tot projecte de recerca no només té el cost de personal, sinó que també hi ha costos de

materials, equipaments, subministraments, fungibles, inventariables, etc., que dins l’empresa els assumeix la pròpia compa-nyia, però quan el doctorand està a la uni-versitat, els assumeix el grup de recerca. Aquests costos també són susceptibles de deduccions fiscals en l’Impost de societats.

cOmPATiBiLiTAT AmB ALTreS AjuTSL’equip del Pla de doctorats industri-als destaca que els 7.200 euros anuals (21.600 euros per any i projecte) que ator-ga la Generalitat en concepte de tutoria de l’empresa són compatibles amb la resta d’ajuts, perquè no es destinen al salari del doctorand. “es tracta d’un tret diferencial del nostre esquema de finançament”, as-seguren, perquè aquests diners són pre-vistos per al seguiment i tutorització del projecte per part del responsable, no pel doctorand, i això permet emprar altres fonts de finançament per les despeses del projecte. n

compromís i benefici de l’empresa participant en el Pla de doctorats industrials

Incorporar un doctorand suposa per a l’empresa treballar amb investigadors d’alt nivell científic i millorar la competitivitat


tar del màster europeu en Mecatrònica i Micromeca-trònica (eu4M), un pla d’es-tudis que es desenvolupava en diferents països com es-panya, França o Alemanya. el va començar, de primer a França i després el va con-tinuar a espanya, concre-tament a Gijón, i quan pla-nificava el projecte de final de màster, el coordinador del màster li va parlar del doctorat industrial. “Vaig llegir la informació i vaig pensar: ‘Això sembla molt més interessant que no pas el que estic a punt d’accep-tar’”. I s’hi va llençar de cap. De seguida va entrevistar-se amb Marcos Arroyo, el seu director de tesi a la uPc, i després amb Norma Pé-rez, la seva tutora actual a l’empresa on desenvolupa el projecte, Igeotest, situ-ada a Figueres, especialis-ta en geotècnia sostenible. “em va sorprendre que no hi hagués gaire competèn-cia tenint en compte que el projecte era molt interes-

24

EN PORtADA

sant”. Així, doncs, el van escollir. Va aconseguir que el treball de final de màster fos sobre el disseny d’un si-mulador que posteriorment utilitzaria en el doctorat. “el Pla de doctorats indus-trials és una gran opció per a tothom que vulgui seguir avançant acadèmicament i professionalment, i al final del projecte, si no tens l’op-ció de quedar-te a l’empresa, tens més anys d’experiència útil”, assegura. No és el cas de l’Aldo, perquè, segons ens explica la Norma, “te-nim la intenció de continu-ar comptant amb ell un cop hagi acabat el doctorat en un lloc rellevant i de molta importància per al futur de l’empresa”.

TrANSFerèNciA TecNOLòGicAcatalunya té un sistema universitari de primer ordre que durant els darrers deu anys ha generat innovació amb una repercussió mun-dial, ha format persones

que són a l’avantguarda del coneixement i té equi-paments i instal·lacions capdavanteres. L’objectiu per als deu anys vinents és assegurar la transferèn-cia d’aquesta tecnologia i de tot el coneixement que ha generat per afavorir el desenvolupament econò-mic i social de catalunya. “Les universitats i els cen-tres públics de recerca són el destí principal dels nous doctors, mentre que el sec-tor privat generalment és l’objectiu secundari. Només el 15% del perso-nal doctor treballa en em-preses”, destaca Antonio Huerta, director del Pla de doctorats industrials. en aquest sentit, aquest pla és un programa que busca enfortir el teixit in-dustrial català potenciant la competitivitat i la in-ternacionalització de les empreses, retenir talent i posar a l’abast dels estudi-ants de doctorat les eines per fer possibles projectes

Estudiant i tutor, a l’empresa Funcosa, analitzen les dades obtingudes en la recerca per millorar el procés metal·lúrgic i la qualitat de les peces.


25

Pas a pas per a les empreses interessades

1. cAL OmPLir eL FOrmuLAriestà disponible al web del Pla (http://doctoratsindustrials.gencat.cat). cal enviar una còpia electrònica a la bústia de correu del Pla i un original de paper signat per totes les parts a l’Agència de Gestió d’Ajuts universitaris i de recerca (AGAur). en aquest formulari hi consten les dades de l’empresa, el tipus de projecte i els requisits que han de complir els candidats. en aquesta fase també es tria la modalitat del finançament: cofinançament o ajut específic. 2. PuBLicAciÓ deL PrOjecTe La Generalitat de catalunya publica al web el projecte de doctorat industrial durant almenys vint dies naturals perquè les persones interessades puguin presentar-hi una candidatura emplenant l’apartat del formulari corresponent. 3. VALOrAciÓ de cANdidATS La comissió formada per les parts signants del conveni de col·laboració selecciona la persona candidata que compleixi els requisits específics del projecte de doctorat industrial, hagi estat admesa en el programa

de doctorat corresponent de la universitat d’acord amb la normativa legal vigent i tingui una nota mitjana de l’expedient acadèmic igual o superior a 6,5. 4. AcTA de SeLecciÓun cop acabat el procés de selecció, la comissió ha d’elaborar una acta de selecció amb els criteris de selecció, les dades i signatura dels membres de la comissió de selecció, la llista prioritzada de les persones candidates que indiqui la persona candidata seleccionada, la puntuació individual de totes les persones i la certificació que la persona candidata seleccionada compleix el requisit de la nota mitjana de l’expedient acadèmic. 5. SOL·LiciTud de L’AjuTDurant el període establert, l’empresa pot presentar la sol·licitud mitjançant l’oficina Virtual de tràmits (oVt). Per fer-ho, ha de presentar el formulari normalitzat amb totes les dades i quatre còpies escanejades: del conveni de col·laboració, de l’acta de selecció, dels certificats acadèmics i del document d’admissió. n

d’r+D+i en una empresa. Les universitats potencien els mecanismes de transfe-rència de coneixement entre elles i l’empresa, i contribu-eixen al desenvolupament econòmic del país. A més, accedeixen al know-how i a les necessitats actuals de les empreses i estableixen rela-cions sòlides amb les orga-nitzacions de tots els sectors industrials.

Norma Pérez és la res-ponsable dels projectes d’r+D d’Igeotest i coordina les activitats entre les em-preses col·laboradores, les universitats i l’empresa ma-

teixa. tot i que el seu paper és sobretot organitzatiu, és tutora especialitzada en el projecte que realitza l’Al-do i assegura que aquest “aporta el coneixement d’una disciplina aliena a la nostra empresa i ens ha servit com a ajuda per desenvolupar equips que, altrament, haurien estat molt més complexos.”

tot i que a catalunya el Pla és en una fase molt inicial i els doctorands que hi participen formen part del Pla pilot, a europa fa temps que es va implantar amb èxit. La investigació

és bàsica per a la competiti-vitat de països com França, que té el pla doctorat indus-triel, i Dinamarca, que té un sistema semblant al català en què tots els doctorands acaben incorporant-se a les empreses sense deixar de banda la investigació. “S’han de millorar els me-canismes de transferència amb els entorns empresa-rials per aprofitar aquesta posició capdavantera del nostre sistema de recerca i, més precisament, del nostre sistema de formació en re-cerca i innovació”, conclou Antonio Huerta. n

SOStENIbILItAt

Onades convertides en electricitat

26

Flotant a poc més d’una mi-lla marina de la costa nord-est de Gran canària, el dis-positiu W200 té l’aparença d’una gran boia metàl·lica de color groc. L’interior, però, conté un convertidor singular d’energia de les onades amb un sistema de generació lineal de 200 kW de potència. el W200 és el primer prototipus funcio-nal d’undigen, un projecte de demostració en alta mar d’un sistema innovador de

generació de l’electricitat per la força de les onades desenvolupat íntegrament a espanya. L’aparell flo-tant és format per tres components principals: una màquina elèctrica concebuda expressament per a aquesta aplicació —els promotors no en donen gaires detalls per qüesti-ons de patents—, els con-vertidors electrònics de potència i el sistema de control.

undigen és un consorci publicoprivat format per cI-eMAt, Plataforma oceáni-ca de canarias, Fomento de construcciones y contratas i Wedge Global. el W200 d’undigen es troba en la fase de proves des del mes de març i, si tot funciona cor-rectament, pot ser el primer pas per a la instal·lació del primer sistema per generar energia elèctrica de les ones connectat a la xarxa elèctri-ca de les canàries.


El mar és una font inesgotable d’energia. Tot i així, a la pràctica no és fàcil de convertir, per exemple, el moviment de les onades en electricitat. A l’Estat espanyol, gairebé una vintena d’iniciatives privades i públiques miren d’aprofitar aquesta energia renovable. El prototipus W200 d’Undigen, a les Canàries, i la planta de Mutriku, al País Basc, són dos casos d’èxit. A Catalunya, els projectes han topat amb la manca de recursos.

jOAQuim eLcAcHO l comunicaciencia.cat

L’empresa catalana Sea Electric Waves ha instal·lat una petita planta pilot en un dic del port de Sant Feliu de Guíxols (baix Empordà).

SE

+A

EL

EC

tR

IC W

AV

ES

27


catalunya: pocs projectes i pocs recursosL’any 2011 l’empresa catalana Sea electric Waves va instal·lar, en un dels dics exteriors del port de Sant Fe-liu de Guíxols, una petita planta pilot per produir elec-tricitat aprofitant el moviment de les ones. el sistema utilitzat per aquesta empresa, que té la seu a Parets del Vallès, es basa en el principi de columna d’aigua oscil-lant, semblant a l’utilitzat a la planta de Motrico i en més centrals del regne unit.

Xavier tous, un dels promotors del projecte, explica que la iniciativa va sorgir d’un projecte d’emprenedo-ria d’un grup d’estudiants d’eSADe, experts en medi ambient, enginyeria i qüestions legals.

La prova pilot va tenir bons resultats, però els promotors no van aconseguir prou suport per portar aquell projecte a port.

José Luis Villate, president d’ocean energy Systems, explica que catalunya té investigadors, centres de re-cerca i empreses tecnològiques de primer nivell, però en el camp de l’aprofitament de la força de les ones “és evident que hi ha moltes altres zones del litoral que ofereixen més possibilitats d’aprofitament”. n

uns 2.000 km més al nord, al nou dic de protec-ció del port de Motrico (Gui-púscoa) hi ha, des del juliol del 2011, la primera central d’energia de les ones connec-tada a la xarxa elèctrica a espanya. La central de Mo-trico és un projecte de l’en-te Vasco de la energia i va ser construïda per l’empresa escocesa Wavegen. La instal-lació està integrada en l’es-tructura del dic, on es van construir 16 grans cambres per les quals entra i surt el corrent d’aire generat pel moviment de les onades. un turbogenerador instal·lat a cada una d’aquestes cam-bres produeix electricitat amb una potència instal·lada total de 296 kW.

La planta de Motrico i el W200 d’undigen són dos exemples entre una vintena de projectes en funciona-ment o en una fase avança-da d’experimentació al con-junt de l’estat per aprofitar el moviment de les onades. Dissortadament, catalunya té, en aquest camp, una experiència molt limitada —vegeu-ne un exemple al requadre adjunt.

L’estudio del potencial de energía de las olas en españa, un document ela-borat el 2010 per l’Institut

d’Hidràulica Ambiental de la universitat de cantàbria per encàrrec de l’IDAe, destacava que Galícia, amb una potència mitjana d’en-tre 40-45 kW/m en diver-ses fondàries marines, “és la zona del litoral espanyol que presenta els valors més elevats de potencial per aprofitar l’energia de les ones, seguida de cantàbria i la façana nord de les illes canàries”.

iNTerèS emPreSAriALels recursos potencials en l’aprofitament del movi-ment de les ones i els aven-ços ràpids en la tecnologia d’aquest sector tenen un reflex directe en el nom-bre creixent d’empreses

A l’Estat hi ha una vintena de projectes en funcionament o en una fase avançada de proves

interessades a posar a punt els seus projectes. Així, la secció marina de l’Associ-ació d’empreses d’energi-es renovables (APPA), una entitat d’àmbit estatal, està formada per prop d’una vintena de companyies es-panyoles o delegacions de multinacionals amb la seu a espanya.

La retallada dràstica de les primes per a la produc-ció d’electricitat amb fonts renovables que ha imposat durant els dos últims anys el Govern central i la falta d’un marc legislatiu clar i esta-ble en aquests àmbits tam-bé perjudica els projectes de desenvolupament de noves instal·lacions per aprofitar l’energia de les ones. n

2828

manteniment d’instal·lacions tèrmiques amb gas

en un procés industrial, a més de tenir els mecanismes adequats de manteniment per assegurar el bon fun-cionament dels processos i la seguretat de les persones que hi treballen, hi ha una sèrie de tasques de man-teniment motivades per la seguretat que cal complir i que corresponen al manteni-ment legal.

mANTeNimeNT LeGALAquest tipus de manteni-ment engloba totes les ac-tivitats que depenen de les disposicions legals i no de-penen del poder de decisió del propietari, ni del con-tractista de manteniment ni dels fabricants d’equips, com són la documentació administrativa, el control i la supervisió de les condi-cions mínimes de seguretat en instal·lacions i persones, i el respecte al medi ambient. Aquestes activitats varien d’un país a un altre, perquè és impossible d’establir un sol model de gestió. Però tot i la importància d’aquesta

periòdiques que s’hi han de fer. És important disposar d’un bon servei de revisió i reparació de la instal·lació i dels aparells de gas. el reglament d’instal·lacions tèrmiques d’edificis (rIte) estableix la necessitat d’una revisió periòdica de la calde-ra i un servei de manteni-ment preventiu anual. Dins l’àmbit de les instal·lacions tèrmiques, les condicions tècniques i les garanties dels processos amb gas queden fixades en el regla-ment de distribució i ús de combustibles gasosos amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i els béns.

Actualment, totes les companyies distribuïdores i comercialitzadores de gas, tant en entorns industrials de treball com en entorns més urbans, tenen diferents classes de manteniment en la seva oferta de serveis per garantir un funcionament correcte i detectar possibles anomalies a través de les inspeccions. n

classe de manteniment, no queda recollida a la norma uNe-eN-13306 sobre man-teniment, encara que pot considerar-se inclòs en el manteniment preventiu.

Habitualment, els equips sotmesos al manteniment le-gal en una planta industrial són les instal·lacions elèctri-ques, els aparells de pres-sió, les instal·lacions contra incendis, els aparells ele-vadors, l’emmagatzematge de productes químics, les instal·lacions petrolíferes, els equips i els llocs de tre-ball, les instal·lacions tè-rmiques en edificis, les instal·lacions de gas, els ac-cidents majors i la contami-nació ambiental.

reViSiÓ PeriòdicA Pel que fa a les instal·lacions tèrmiques en edificis, el re-glament estableix les exi-gències d’eficiència ener-gètica i seguretat que han de complir per atendre la demanda de benestar i hi-giene de les persones, i fixa els criteris i les inspeccions

i la participació de:

Amb la col·laboració de:

INNOVACIÓ


El manteniment legal vetlla per complir la legislació en matèria de seguretat i prevenció de riscos en instal·lacions tèrmiques de gas. Un bon servei de revisió i reparació dels aparells de gas és el primer pas per assegurar el benestar, la higiene i la seguretat tant de les persones com dels espais de feina.ANNA cArriÓ l www.annacarrio.com

29

ARtICLE tèCNIC


Avui dia, trobem en el mercat productes i sistemes d’injec-ció d’una tecnologia avança-da que s’adapten a qualsevol situació i que permeten cre-ar pràcticament “un vestit a la mida” per a cadascuna de les situacions possibles en l’obra. Aquests productes i sistemes, juntament amb l’experiència de les empre-ses aplicadores, possibiliten solucions reeixides per a tots els problemes d’entrades d’aigua en l’execució de les obres de túnels.

New Dry Impermeabiliza-cions, SL, empresa aplicado-ra homologada de productes de bASF construction che-micals españa, dedicada a la impermeabilització i al segellament de tota mena de vies d’aigua, així com a la reparació estructural de formigó i reforç estructural, pretén explicar els diferents usos i l’abast de la injecció de resina, com també les for-mes d’actuar a l’hora de dur a terme l’execució i els seus mètodes.

iNjecciONS de reSiNAL’excavació d’un túnel im-plica un risc pel que fa a

terreny pobre i inestable pot millorar si s’omple la discontinuïtat injectant-hi materials que ofereixin una resistència i una adhesió suficients. Per tant, les in-jeccions de túnels poden

En el procés per construir infraestructures de túnels, ens trobem en situacions diferents en funció del terreny, la localització o efectes diversos que ens duen a establir protocols dife-rents d’actuació per combatre d’una manera ràpida i eficaç la filtració d’aigua en el túnel. Departament Tècnic de New Dry Impermeabilitzacions, SL.

les condicions del terreny inesperat. un dels riscos és arribar a una gran quan-titat d’aigua del terreny a altes pressions. els cabals menors d’aigua subterrània també poden causar proble-mes al túnel o als voltants. Les filtracions d’aigua són la raó més freqüent per la qual s’injecta el terreny circumdant d’un túnel. La via d’entrada d’aigua sub-terrània pot ser controla-da mitjançant preinjecci-ons, abans de l’excavació, o postinjeccions, després de l’excavació.

La manca de consolida-ció del terreny i/o el terreny inestable del túnel és una altra possible raó per a l’ús dels mètodes d’injecció. un

Sistemes d’impermeabilització en un túnel mitjançant mètodes d’injecció

La via d’entrada d’aigua subterrània es pot controlar mitjançant injeccions de resina, abans o després de l’excavació.

Impermeabi· lització mitjançant injecció de resina.

ARtICLE tèCNIC

30

diferenciar-se de la següent manera:— Preinjecció d’excavació,

en què les perforacions es fan al començament de l’excavació del túnel cap al terreny i la resina s’injecta i es deixa reacci-onar abans de continuar avançant. A vegades, la preinjecció es pot execu-tar des de la superfície, principalment per a tú-nels poc profunds, amb accés lliure al terreny de superfície sobre el túnel. L’execució d’aquesta clas-se d’injecció permet l’exe-cució de trams de túnel en terrenys amb condici-ons desfavorables.

— Postinjecció d’excavació, en què la perforació i la injecció es duen a terme en algun lloc interior al llarg de la zona ja exca-vada del túnel, cosa que millora la salubritat de l’estructura, la durabili-tat i la seguretat, i per-met el correcte funcio-nament i la conservació posterior de l’estructura. Alguns dels punts crítics on es fa aquesta classe d’injeccions són :

• Juntes entre mòduls de pantalla

• Juntes de dovella• taps de dovella• Juntes fredes• Filtracions diverses en zo-


nes adjacents al túnel (sor-tides emergència, accessos, pous...)

• Petites reparacions de l’es-tructura.

cLASSeS de reSiNALa resina no curada és líqui-da quan entra en contacte amb l’aigua. el seu compo-nent reactiu i dependent de la temperatura, la quantitat emprada d’accelerador, la viscositat o la naturalesa fan la seva funció segons els requisits exigits.

Hi ha diferents classes de resina, com dèiem més amunt. entre aquestes clas-ses destaquem:— escumant de poliuretà

d’un component, que re-acciona amb l’aigua del terreny, ideal per com-batre la penetració d’ai-gua de manera ràpida i eficaç. en els casos més complexos, es combina amb sistemes drenants i catalitzadors que perme-ten variar els temps de reacció i les expansions. es requereix una bomba d’alta pressió per utilit-zar-ne.

— escumant de poliure-tà de dos components, en què la reacció es for-ma barrejant els com-ponents en relació 1:1. És ideal per combatre la penetració d’aigua de manera ràpida i eficaç, així com l’estabilització de sòls poc competents. es requereix una bomba bicomponent per apli-car-ne.

classe de resinaVies d’aigua

Humitats consolidacióFarciment de cavitats

esquerdes/fissures

Sistema d’injecció

expansió

escumant de poliuretà d’1 comp.*

x x x 1 comp. De 0 a 30

escumant de poliuretà 2 comp.

x x x 2 comp. De 0 a 25

D’urea silicats x x x x 1-2 comp. De 0 a 20resina acrílica x x 1 comp. 0

Escumants de poliuretà.

*components

3131

— d’urea silicats de dos components, en què la reacció no escumejant es forma barrejant els components en relació 1:1. És ideal per a la con-solidació i estabilització de roques fracturades, terrenys sorrencs i poc competents i bloqueig de vies d’aigua. es reque-reix una bomba bicom-ponent per aplicar-ne.

— La resina acrílica, de viscositat molt baixa, bona penetrabilitat i alta reactivitat. Idònia per al segellament de fissures i la reparació de revesti-ments de formigó prefa-bricat i túnels de maons i maçoneria.

cLASSeS d’iNjecTOrS— injectors superficials: es

fan servir específicament per a la injecció de fissu-res/esquerdes on no cal-gui una pressió elevada i en situacions de poca pro-funditat de penetració del material. És un sistema no gens destructiu per a l’estructura. es col·loquen per adherència del mateix injector sobre la zona a segellar mitjançant adhe-sius epoxi d’alta resistèn-cia amb una distribució aproximada de 4-5 unitats per mil·lilitre. Segons l’ús que se’n faci i la funció que tinguin, es determinen el diàmetre i el material adequat.

— injectors interns: se’n fa un ús molt ampli a causa de la gran varietat de diàmetres i longituds. Permeten injeccions en què calen una pressió elevada i una profundi-tat de penetració del ma-terial a curta i mitjana distància. els injectors es col·loquen fent perfo-racions que asseguren la intersecció amb la zona a segellar per a una fixació mecànica posterior i una injecció a alta pressió del material.

— Llances d’injecció: tot i tenir una gran varietat de diàmetres i longituds, es fan servir sobretot en la injecció d’extradós de túnels i en terrenys. Per-meten injeccions en què calguin una pressió ele-vada i una profunditat de penetració del material a llarga distància. els in-jectors es col·loquen fent perforacions que assegu-rin la intersecció amb la zona a segellar per a la fi-xació mecànica posterior i la injecció a alta pressió del material. n


Referència d’obra.

32


INFORMACIÓ PROFESSIONAL

els col·legis i associacions professionals fan una la-bor en favor de la societat i els ciutadans de gran im-portància, atès que regu-len l’activitat dels profes-sionals, ordenen l’exercici de la professió respectiva, verifiquen el compliment dels requisits legals, actu-en disciplinàriament quan és necessari i vetllen per la formació continuada dels seus col·legiats i associats.

PrOTecciÓ deL ciuTAdà i L’uSuAriun dels mecanismes de més efectivitat per a la protecció del ciutadà i l’usuari dels serveis dels professionals tècnics és el visat, un sistema de va-lidació documental dels seus treballs que dóna ga-rantia d’integritat, habili-tació, cobertura de respon-sabilitat civil i habilitació específica per al seu àmbit d’actuació. Aquesta valida-ció dels treballs professio-nals mitjançant el visat no suposa un cost important en l’encàrrec global al pro-fessional i està subjecta de manera rigorosa a una correlació amb els costos

sionals per explicar deta-lladament els valors abans exposats i sensibilitzar-los sobre els avantatges im-portants que els compor-ten i a un cost molt baix. Aquesta campanya es durà a terme a partir d’octubre amb accions divulgatives conjuntes dels col·legis i associacions implicades i també de cadascuna de les entitats, que a través dels seus propis mitjans i acci-ons de comunicació adapta-ran la informació referent a l’exercici professional en els diferents àmbits i sec-tors d’activitat.

Amb aquesta campa-nya divulgativa, les orga-nitzacions professionals proposen a la societat, les administracions i els ma-teixos professionals que optin perquè els treballs dels professionals siguin validats pels col·legis a fi de garantir veritablement la professionalitat, la revi-sió documental, la cober-tura de la responsabilitat i la mediació, així com evi-tar l’intrusisme i la mala praxi.

els col·legis i les associ-acions professionals vetllen

Els presidents i degans de 23 organitzacions i col·legis professionals, entre els quals hi ha el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, s’han adherit conjuntament a una campanya favorable a la qualitat i als professionals col·legiats.

que efectivament es produ-eixen en realitzar-lo. Per al professional, sotmetre’s a la validació d’una entitat com és un col·legi o una associació professional és un element clar de dife-renciació respecte als seus competidors que li permet demostrar de manera cer-tificada la seva habilitació legal com a professional, així com la qualitat de la seva feina.

A partir d’aquests crite-ris, els col·legis professio-nals de l’àmbit tècnic han elaborat coordinadament una campanya adreçada a la societat, les administraci-ons locals, autonòmiques i estatals, i també als profes-

campanya per defensar els professionals col·legiats i el visat dels treballs tècnics

Per al professional, la validació del seu treball és un element de diferenciació respecte dels competidors

33


perquè l’actuació dels seus professionals respongui als interessos i les necessitats de la societat en relació amb l’exercici professional, ga-ranteixen el compliment de la bona pràctica i les obli-gacions deontològiques de la professió que ordenen i representen, i impulsen la promoció i el desenvolupa-ment professional en bene-fici de la societat.

PrOFeSSiONALiTAT i QuALiTAT GArANTidAPer aquest motiu, i en vista de la liberalització progressiva del mercat, defensen la figura del pro-fessional competent i el dret de la societat de con-tractar amb garanties un tècnic competent i compe-titiu que tingui la forma-ció adequada i l’habilitació necessària per dur a terme encàrrecs professionals. Per això consideren que contractar un professio-nal col·legiat que visa els seus treballs dóna més ga-rantia de professionalitat i qualitat. n

entitats adherides a la campanya:

• Enginyers Agrònoms de Catalunya

• Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya

• Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació de barcelona

• Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació de Girona

• Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació de Lleida

• Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació de tarragona

• Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’edificació de les terres de l’ebre

• Consell de Col·legis d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i enginyers d’edificació de catalunya

• Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

• Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de catalunya

• Il·lustre Col·legi Oficial de Geòlegs/Delegació de catalunya

• Enginyers Industrials de Catalunya

• Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de barcelona

• Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Tarragona

• Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Vilanova i la Geltrú

• Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials i Graduats de Manresa

• Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de catalunya

• Enginyers en Informàtica de Catalunya

• Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de catalunya

• Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

• Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de catalunya

Amb el suport dels organismes següents:

• Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de catalunya

• Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

La campanya vol explicar a la societat la importància que els treballs professionals estiguin validats pels col·legis

34


INFORMACIÓ PROFESSIONAL

L’objecte principal d’aques-ta resolució és establir el contingut i el format de la factura que les comercialit-zadores de referència (cor) hauran de remetre als con-sumidors acollits al PVPc i als que, tot i no poder estar acollits al preu voluntari per al petit consumidor (PVPc), transitòriament no disposin d’un contracte de subminis-trament en el mercat lliure.

també disposa el contin-gut mínim obligatori i un format voluntari de les fac-tures que les cor hauran de remetre als consumidors amb dret a PVPc acollits a l’oferta de preu fix anual, així com les que remetin les comercialitzadores en mer-cat lliure amb subministra-ments en bt fins a 15 kW de potència contractada.

els annexos I, II i III de la resolució fan referència, respectivament, als models de factura per als consumi-dors acollits al PVPc, per als consumidors acollits al bo social i per als consu-midors sense dret al PVPc que transitòriament no dis-posin d’un contracte de sub-ministrament en el mercat lliure.

Pel que fa als annexos IV i V contenen, respectiva-ment, la proposta de format

dor sense dret a PVPc que transitòriament no disposi de contracte en el mercat lliure.

APArTATS e) i f)L’apartat e) mostra la comp-tabilització del consum efec-tuat durant els períodes de referència, que han de que-dar clarament identificats, així com si la lectura és real o estimada. com a punt des-tacable d’aquest apartat per als consumidors acollits al PVPc, cal destacar la nota amb asterisc, on s’ofereix la possibilitat de comprovar si el consum facturat és cor-recte mitjançant una eina habilitada per la comissió Nacional dels Mercats i la competència (cNMc) a la seva pàgina web, que per-met simular la facturació de cada subministrament introduint les dades que si-guin necessàries.

L’apartat f) especifica la classe de contracte recollint si el subministrament està acollit a la discriminació horària —indica el nombre de períodes en cas afirma-tiu— i si la facturació es fa d’acord amb el perfil mitjà del període facturat o es fa per facturació directa del consum real horari. Igual-ment, diu si el subministra-

El 23 de maig de 2014 es va aprovar la Resolució de la Direcció General de Política Ener-gètica i Mines per la qual s’estableix el contingut mínim i el model de factura d’electricitat.

per als consumidors amb dret a PVPc acollits a l’ofer-ta de preu fix anual i la pro-posta per als consumidors en mercat lliure amb submi-nistrament en bt fins a 15 kW de potència contractada.

La resolució divideix els apartats de la factura en lle-tres de la a a la j i dóna una explicació detallada de cada una (vegeu la imatge).

Aquest article s’ocu-pa, bàsicament, del model de l’annex I (factura per al PVPc), perquè és la classe més freqüent de tarifa. com a apartats o àrees impor-tants per llegir la factura i entendre’n el contingut es destaquen les següents:

APArTAT c)Aquest apartat és impor-tant, atès que ens dóna la primera noció de la part de la factura que està asso-ciada al terme fix del sub-ministrament i de la part variable (el consum real que s’ha produït durant el període facturat). A banda dels impostos aplicats (IVA, electricitat) i del cost del llo-guer de l’equip —si escau—, en aquest apartat també hi surt el descompte o recàrrec aplicat segons que el consu-midor tingui un bo social o, si no, sigui un consumi-

el nou model de factura d’electricitatdAVid jiméNez l Cap dels Serveis Tècnics del Col·legi

35


ment disposa d’un compta-dor intel·ligent integrat en un sistema de telegestió.

Així mateix, cal destacar que en aquest camp apareix la potència contractada. Aquesta informació és pri-mordial, perquè afecta molt el terme fix de la factura. Si la potència contractada pel titular de la instal·lació és superior al seu consum ha-bitual, pagarà un fix a cada factura per una energia que no consumeix (per als sub-ministraments segons el rebt-2002, cal tenir pre-sents els mínims exigits pel reglament).

APArTAT h)Aquest és un apartat im-portant, atès que detalla els càlculs a partir dels quals

s’obtenen les quantitats dels imports totals reflec-tits a l’apartat c).

tal com es veu a la imat-ge, hi apareixen desglos-sats els conceptes de factu·ració per potència contra·ctada [peatge d’accés (terme de potència) + marge de co-mercialització], facturació per energia consumida [pe-atge d’accés (terme d’ener-gia) + cost de l’energia], lloguer d’equips de mesura i impostos.

APArTAT g) Per acabar, cal destacar l’apartat g), en què es des-glossa la destinació de l’im-port de la factura. tal com ja es va explicar a l’article anterior, queda palès que el percentatge més gran

d’aquest import es destina als anomenats costos re·gulats: l’incentiu per a les energies renovables, la co-generació i els residus; el cost de la xarxa de trans-port i distribució; el paga-ment per capacitat-cicles combinats; el cost del ser-vei de gestió de la deman-da d’interrompilibilitat, i uns altres costos regulats en què s’inclou l’anualitat del dèficit.

Val a dir que els peat-ges vigents d’accés són els continguts a l’ordre Iet/107/2014, per la qual es revisen els peatges d’accés d’energia elèctrica per a 2014 fins a l’aprova-ció i l’aplicació efectiva de l’ordre ministerial que els revisi. n

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADONúm. 131 Viernes 30 de mayo de 2014 Sec. I. Pág. 41191

ANEXO I

Denominación empresa comercializadora de referencia CIF: Domicilio social:

Dña./D. …… Calle ….. nº ….. xxxxx (……..)

IMPORTE FACTURA: XX,XX € Nº factura: XXXXXXXX Periodo de consumo: xx de (mes) de xxxx a xx de (mes) de xxxx Fecha de cargo/fecha límite de pago: xx de (mes) de XXXX

Titular: Dña. …. NIF: XXXXXXXXE Dirección de suministro: C/….. , XXX TIPO DE CONTRATO: PVPC con discriminación horaria de xxx periodos. TIPO DE CONTADOR: Con/sin contador inteligente efectivamente integrado en el sistema de telegestión. Facturación con perfil promedio del periodo de facturación /Facturación por consumo real horario. Peaje de acceso: XXX Potencia contratada: XXX kW Referencia del contrato de suministro (nombre empresa COR): xxxxx Referencia del contrato de acceso (nombre empresa distribuidora): xxxxxx Fecha final contrato: xx de (mes) de xxxx (renovación anual automática) Fecha emisión factura: xx de (mes) de xxxx Código unificado de punto de suministro CUPS: XXXXXXX Atención al cliente (nombre empresa COR): 900.xxx.xxx (gratuito) Reclamaciones (nombre COR): 900.xxx.xxx [email protected] Averías y Urgencias (nombre empresa distribuidora): 900.xxx.xxx (gratuito) Dirección postal reclamaciones (nombre COR): xxxxx Para reclamaciones sobre el contrato de suministro o facturaciones podrá dirigirse a la Consejería xx (órgano competente en materia de energía) de la Comunidad Autónoma de XXX en el teléfono 9x.xxx.xxx o a través de su página web www.xx.es. Adicionalmente, en el caso de tratarse de una persona física, podrá dirigirse a la Consejería de xx (órgano competente en materia de consumo) de la Comunidad Autónoma de xxx en el teléfono 9x.xxx.xxx o a través de su página web www.xx.es. Asimismo, podrá acudir a la entidad de resolución alternativa de litigios xxxxxx en el teléfono 9x.xxx.xxx.”

Por potencia contratada xx,xx € Por energía consumida xx,xx € Impuesto electricidad xx,xx € Alquiler equipos de medida y control xx,xx € Impuesto aplicado (XX %) xx,xx €

TOTAL IMPORTE FACTURA XX,XX €

FACTURA RESUMEN

INFORMACIÓN DEL CONSUMO ELÉCTRICO

Insc

ripci

ón e

n el

Reg

istro

Mer

cant

il de

(ciu

dad)

. Lom

o XX

XX F

olio

XX

Hoja

BXX

-XXX

X

LOGOTIPO COMERCIALIZADORA

DATOS DEL CONTRATO

DATOS DE LA FACTURA DE ELECTRICIDAD

Espacio reservado para datos de cuenta bancaria u otras formas de pago

Consumo en el

periodo xxx

XXh - XXh

Consumo en el periodo xxx

XXh -XXh

Consumo en el periodo xxx

XXh – XXh

Lectura anterior (real/estimada) (xx-mes-xxxx)

xxx kWh xxx kWh xxx kWh

Lectura actual (real/estimada) (xx-mes-xxxx)

xxx kWh xxx kWh Xxx kWh

Consumo en el periodo (*) xxx kWh xxx kWh xxx kWh

(*) Para confirmar que su consumo está bien facturado, introduzca los datos de consumo en el periodo, fechas de lectura y potencia contratada (marcados en color) en la herramienta publicada en la página web de la Comisión Nacional de Competencia y los Mercados www.cnmc.es

b a) b)

c) d)

e)

f)

ESPACIO RESERVADO PARA EL GRÁFICO

REPRESENTATIVO DE LA EVOLUCIÓN DE CONSUMO

Su consumo medio diario en el periodo facturado ha sido de xx,xx €. Su consumo medio diario en los últimos 14 meses ha sido de xx,xx €. Su consumo acumulado del último año ha sido de xx,xx kWh.

cve:

BO

E-A

-201

4-56

55

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADONúm. 131 Viernes 30 de mayo de 2014 Sec. I. Pág. 41192

Facturación por potencia contratada: Comprende dos conceptos: la facturación por peaje de acceso (resultado de multiplicar los kW contratados por el precio del término de potencia del peaje de acceso y el número de días del periodo de facturación) y la facturación por margen de comercialización fijo. Importe por peaje de acceso: xx kW * xxxx €/kW y año * (xx/365) días ………………………… xx,xx € Importe por margen de comercialización fijo: xx kW * xx €/kW y año * (xx/365) días ……………………………… xx,xx € Facturación por energía consumida: Comprende dos conceptos: la facturación por peaje de acceso (resultado de multiplicar los kWh consumidos en el periodo de facturación por el precio del término de energía del peaje de acceso) y la facturación por coste de la energía (resultado de multiplicar los kWh consumidos por el precio del término del coste horario de energía del PVPC). Importe por peaje de acceso: xx kWh * xxxx €/kWh ……………………………………………………… xx,xx € Importe por coste de la energía: xx kWh * xxxx €/kWh …………………………………………….……… xx,xx € Subtotal xx,xx € Impuesto de electricidad: Impuesto especial al tipo del x,xxx % sobre el producto de la facturación de la electricidad suministrada multiplicada por el coeficiente xxx. Impuesto electricidad (xx,xx * xx,xx * x,xxx %) xx,xx € Alquiler de equipos de medida y control. Precio establecido que se paga por el alquiler de equipos de medida y control. Alquiler de equipos de medida y control (xx días * xx,x €/día) xx,xx € Subtotal otros conceptos xx,xx € Importe total xx,xx € Impuesto de aplicación: Impuesto xxx al tipo del xx%. Impuesto (xx%) xx% s/ xx,xx xx,xx € TOTAL IMPORTE FACTURA XX,XX € Precios de los términos del peaje de acceso publicados en (disposición normativa). PVPC calculado según Real Decreto xxxx (disposición normativa). Margen de comercialización fijo publicado en (disposición normativa). Precio de los equipos de medida y control establecido en (disposición normativa).

DESTINO DEL IMPORTE DE LA FACTURA

xx,xx € Coste de producción

de electricidad y margen de comercialización

xx,xx € Impuestos aplicados

xx,xx €

xx,xx €

xx,xx €

xx,xx € Costes regulados

Incentivos a las energías renovables, cogeneración y residuos

Coste de redes de transporte y distribución

Otros costes regulados (incluida la anualidad del déficit)

El destino del importe de su factura, XX,XX euros, es el siguiente:

DETALLE DE LA FACTURA

g)

h)

A los importes indicados en el diagrama debe añadirse, en su caso, el importe del alquiler de los equipos de medida y control

cve:

BO

E-A

-201

4-56

55

36

dones enginyeres.resultats de l’enquesta d’opinió

Les respostes i els suggeriments que ens han aportat serviran per saber les neces-sitats i els interessos de les enginyeres, i dotar de contingut útil el projecte Funci-onem Junts.

els resultats de l’enquesta són força re-presentatius pel que fa a l’edat i la situació de les participants. com a conclusió general se n’extreu que la majoria de dones que han respost consideren útil el projecte esmen-tat, motiu que engresca eNGINYerS bcN a seguir treballant amb els col·legiats i les col·legiades per avançar cap a la conciliació.

el col·lectiu de dones del col·legi és un grup que a l’enquesta es mostra molt actiu tant laboralment com fora de la fei-na, i que participa activament en tasques socials i culturals (associacions de veïns, AMPA, centres culturals, etc.).

un dels objectius de Funcionem Junts és augmentar la presència i la implicació de les dones enginyeres en les activitats del col·legi. Si es valora la “visibilitat” com a eina indispensable per demostrar a la feina o en qualsevol altre àmbit que

som capaces de tirar endavant els nos-tres projectes, s’ha de tenir present que eNGINYerS bcN és un molt bon lloc per posar-ho en pràctica.

cal donar les gràcies a totes les persones que van dedicar una estona a respondre l’en-questa. també cal agrair-los la seva sinceritat i franquesa a l’hora de contestar la totalitat de qüestions, així com haver fet aportacions i refl exions a través dels comentaris. n


Amb l’objectiu de saber què pensen les enginyeres del Col·legi sobre diferents àmbits de la “conciliació” de la vida personal i laboral, es va elaborar una enquesta adreçada a totes les dones col·legiades que contenia preguntes referents a l’entorn professional, personal, familiar i social, tal com us avançàvem al darrer número de la revista.

La igualtat d’oportunitats i de salari a l’empresael col·legi organitza, el 4 de novembre a les 19 h a la sala d’actes del col·legi, una taula rodona amb tres ponents representants de tres visions sobre la igualtat d’oportunitats de la dona a l’empresa, que ens aportaran eines i motivació per créixer professional-ment. Sylvain Loubradou, com a home que ha experimentat el cas de l’empresa VeN-cA i la incorporació de la dona a llocs de responsabilitat dins de l’empresa; Anna

Pujol, com a enginyera (entre moltes al-tres coses) i professional inquieta a qui no espanten els canvis, i carme Dufí com a enginyera en càrrecs de direcció d’una em-presa química, amb una gran experiència en gestió empresarial. tres visions fruit de l’experiència positiva sobre igualtat d’opor-tunitats de la dona a l’empresa.

Posteriorment a la taula rodona, s’obrirà un debat sobre el tema amb els assistents. n

el fet que l’empresa degui el salari a un treba-llador no justifica que aquest decideixi no anar a treballar. Ho considera una sentència del tri-bunal Superior de Justícia d’Astúries (StSJ Astúries de 25/04/2014) que avala l’acomiada-ment procedent d’un treballador que es va ab-sentar del seu lloc de treball durant dies sense cap causa justificada.

Val a dir que l’incompliment esmentat del treballador pot donar lloc a l’extinció legítima del seu contracte de treball sempre que l’incom-pliment tingui característiques de gravetat i culpabilitat, com s’especifica a l’article 54.1 de l’estatut dels treballadors, així com que es trac-ti d’una de les conductes que genèricament es

descriuen a l’article esmentat, entre les quals hi ha les faltes repetides i injustificades d’assis-tència o la manca de puntualitat a l’hora d’arri-bar a la feina.

el tribunal asturià va donar la raó a l’empre-sa dient que, si bé l’incompliment empresarial en el pagament del salari podia justificar l’exer-cici per al treballador d’una acció d’extinció contractual amb indemnització a l’empara de l’article 50 de l’estatut dels treballadors, això no permet desvirtuar els efectes establerts le-galment i convencionalment per a les manques d’assistència injustificades al lloc de treball, i per tant, el treballador ha de continuar les se-ves tasques associades al seu lloc de treball. n

La manca de pagament de l’empresa no justifica la no-assistència al lloc de treball


Trobareu les consultes més freqüents que rep el Servei d’Assessorament Jurídic d’ENGINYERS BCN a www.enginyersbcn.cat

PREGUNtES FREQÜENtSSERVEI D’ASSESSORAMENt JURíDIC

recOrdA-HO: el període de la inscripció i lliurament de projectes va del 15 de setembre de 2014 al 31 de gener de 2015. Si tens cap dubte, pots consultar les FAQ a la nostra web o plantejar-nos-el per Facebook (Facebook - Premis Lamp Lighting Solutions), per correu electrònic ([email protected]) o per telèfon (+34 93 736 68 39).

PUbLIREPORtAtGE

S’obre la convocatòria als Premis Lamp Lighting Solutions 2015

contents de la consolidació d’aquests premis interna-cionals del sector de la il-luminació —la darrera edi-ció vam rebre 608 projectes de 52 països—, tornem a la càrrega amb una nova edició amb moltes ganes de premi-ar la bona il·luminació i amb un jurat d’admirar.

Mark Major, Kai Piippo, Douglas Leonard, Anne bu-reau, emma cogswell, Anu-pama Kundoo, Juan carlos Sancho i Ignasi bonjoch se-ran els encarregats de selec-cionar:— Premi il·luminació exte-

rior arquitectònic: pro-jectes d’il·luminació per a una obra exterior rea-litzada, com monuments, façanes, marquesines o instal·lacions esportives (8.000 €).

— Premi il·luminació d’in-teriors: projectes d’il-luminació per a espais interiors realitzats, com restaurants, museus, co-merços, sales d’exposició, edificis singulars o ofici-nes (8.000 €).

— Premi il·luminació urba-na i paisatge: projectes d’il·luminació per a espais urbans realitzats, com pla-

ces, rotondes, avingudes, carrers, parcs o ponts. (8.000 €).

— Premi students propo-sals: la temàtica d’aques-ta edició és light and darkness; projectes d’il-luminació tant d’interiors com d’exteriors en què tinguin un paper clau en la forma i l’espai no sola-ment la llum, sinó també l’ombra i la foscor, de ma-nera que revelin textures i superfícies, creïn ambients i caràcter: hotels, zones urbanes, paisatges, cate-drals, esglésies, aeroports, botigues, restaurants, etc. Només s’accepten projectes d’idees, que no hagin estat realitzats (2.000 €).

Aquest concurs premia els projectes que han resolt de for-ma excel·lent la il·luminació arquitectònica d’un espai ex-terior o interior i hagin creat una relació positiva entre l’ar-quitectura, l’interiorisme, el paisatgisme i la il·luminació.

Aquests premis valoren la creativitat, la innovació i la sostenibilitat dels projectes d’il·luminació sense importar el fabricant o la marca dels llums emprats en el projecte.

Si ets lighting designer, arquitecte, urbanista, interio-rista, enginyer, paisatgista o estudiant, t’animem a presen-tar el teu projecte!

A més, en aquesta 6a edi-ció hi ha una novetat. Amb motiu de l’Any Internacional de la Llum 2015, declarat per la uNeSco, el life of light premiarà amb un reconeixe-ment un professional del sec-tor per una vida dedicada a la il·luminació. Perquè sabem que hi ha apassionats de la llum i que sense ells el sector no podria haver evolucionat a passos de gegant, i volem do-nar-los les gràcies.

Si ets membre d’una asso-ciació, d’una fundació, d’una entitat del sector, t’animem a presentar el teu candidat a aquest reconeixement life of light. n

A la dreta, premiats i jurats de l’última edició dels Premis Lamp Lighting.


38

THeKNOS 185 JuLIoL-AGoSt De 2014

PUbLIREPORtAtGE

Qualsevol protecció garanteix la seguretat dels béns i de les persones?La presència molt impor-tant de dispositius elec-trònics a les instal·lacions ens obliga a una selecció correcta de les proteccions diferencials amb l’objectiu de protegir amb una segu-retat total els béns i sobre-tot les persones.

L’efi càcia dels sistemes de protecció és qüestionada per la presència de dispo-sitius electrònics, perquè trobem no solament deriva-cions a terra o fuites a 50 o 60 Hz segons quin sigui el sistema, sinó moltes fuites a freqüències més altes, i fui-tes de corrent continu.

D’altra banda, un altre aspecte important en l’efi ci-ència de les proteccions és el comportament en casos de fuites de corrent continu, que poden originar-se, prin-cipalment, en càrregues tri-fàsiques amb electrònica de potència, encara que també

poden produir-se en certes càrregues monofàsiques. en són exemples típics les varia-cions de velocitat, con-vertidors de cA a cc, siste-mes d’alimentació ininter-rompuda, vehicles elèctrics o ascensors (vegeu la fi g. 1).

Les fuites de corrent continu als sitemes de pro-tecció diferencial poden comportar una inefi ciència total de les proteccions si no són del tipus adequat. encara que aquestes fui-tes poden ser menys no-cives per al cos humà, en combinació amb fuites de corrent altern i polsant poden suposar el bloqueig o encegament de la pro-tecció diferencial, la qual cosa fa que el tret es pro-dueixi amb un corrent superior a aquell en què s’ha de realitzar, de mane-ra que no es pot garantir la protecció segura de les

persones i dels equips de les instal·lacions.

TiPuS de PrOTecciÓ diFereNciALLes proteccions diferen-cials més usuals en les instal·lacions són del tipus A, Ac i b (vegeu la fi gura 2). els diferencials del ti-pus Ac només són capa-ços de detectar fuites de corrent altern de freqüèn-cia industrial (50/60 Hz). en països com Suïssa o Alemanya no es poden instal·lar aquests tipus de diferencial, i és obligatori d’instal·lar, com a mínim, diferencials del tipus A, que és capaç de mesurar fuites polsants.

No obstant això, l’exis-tència de càrregues amb fuites en contínua és més gran, fet que fa necessari utilitzar diferencials del tipus b. n

Figura 2. Tipus de protecció diferencial segons l’iec.

Francesc Fornielesresponsable de mercats.divisió de gestió energèticai qualitat de xarxa


39

càrrega monofàsica

esquema tipus corrent de fuita

carrega trifàsica

Figura 1. Fuites de corrent continu

p

IF

EMPRESA

40

Amb perfil propi Anudal industrial, SLL’empresa Anudal va ser pionera en el disseny i la fabricació d’un producte metal·lúrgic de gran consum que conviu, ocult, amb tots nosaltres: els escaires i les unions per a tancaments d’alumini. A més, lidera amb força aquest camp a l’Estat espanyol.

Lleuger, estable i durador, l’alumini extrudit s’ha con-vertit en una matèria prime-ra habitual a les portes, les finestres i el mobiliari. La unió entre les diferents peces és tota una ciència, invisible als ulls del profà, aplicada en l’interior dels perfils per assegurar unions sòlides i ajustos acurats.

en les beceroles d’aques-ta tècnica, per resoldre an-gles i unions en t o encre-uats cada taller tenia el seu

procediment, més o menys depurat i de resultats desi-guals, fins que Juan ramón Hernampérez, tècnic comer-cial del ram, va protagonit-zar una seqüència empre-nedora d’èxit assegurat: va identificar el problema, hi va trobar una bona solució i la va posar en pràctica. Amb la seva dona, Ana Núñez, fundà Anudal (Ana Núñez uniones de Aluminio) en un petit taller a badalona, des del qual es va començar a

dAVid rOmAN i xAVi cOrBeLLA l eltecnigraf.wordpress.com

L’empresa badalonina ha ampliat la producció d’escaires (a la imatge) amb la d’accessoris de tota mena per al sector dels tancaments.


comercialitzar un producte que permetia unir perfils de forma ràpida, econòmi-ca i neta. La unió i l’escaire d’alumini, els cargols de cap cònic especial i la punxona-dora per foradar els perfils es van escampar a poc a poc pels tallers del sector. “Au-tèntica enginyeria de Sò-ria!”, recorda Hernampérez, actual president, natural de Sòria i arribat a catalu-nya a principi dels setanta. “Vaig idear un sistema sen-


zill i enginyós. De primer servíem el veí; després, els tallers del barri, a l’Hospita-let, a tarragona... i 25 anys després hem arribat al bra-sil. Som els reis de l’escaire i la unió!”. Aquests elements van ser l’origen de l’empre-sa i continuen formant el gros de la producció d’Anu-dal, tot i que el domini de la tècnica i la visió empresari-al han fet ampliar el ventall de productes amb accessoris per a mobiliari, material per a premuntatges i accessoris de tota mena per al sector dels tancaments.

una mostra del taran-nà inquiet de l’empresa són la línia de productes per a la instal·lació d’horts so-lars —“fa uns quants anys hi vam treballar molt, però ara està una mica aturat per efecte de les noves lleis sobre les energies renova-bles”, afirma l’empresari— i la línia de producte modu-lar per construir camps de pàdel, “un sector en el qual penso que vam arribar una mica tard”. Les mecanitza-cions especials en sèrie són una altra branca del negoci que permet a Anudal treure partit del nodrit parc de ma-quinària que té.

PrePArATS i BeN SiTuATSAnudal ocupa cinc naus que fan 9.300 m2 al polígon Po-mar de Dalt. A la dedicada al tallat i la mecanització dels perfils s’arrengleren 38 talladores amb bancada d’alimentació automàtica que treballen incansables per omplir les caixes de trans-port que es desplacen per una cinta transportadora

juan ramón Hernampérez, president d’Anudal, va fabricar i comercialitzar, el 1986, un producte que permetia unir perfils de forma ràpida, econòmica i neta.

Una fàbrica moderna, amb fililals al brasil i Colòmbia, i amb un fort valor ètic i social: un 30% dels treballadors tenen alguna discapacitat

41

controlada automàticament i que abasteix, segons els requeriments de cada peça, les estacions de desgreixat-ge, mecanització i muntatge. La gestió lògica de les ordres de producció és possible grà-cies al sistema MeS (manu-facturing execution system), que controla a temps real la

producció, els processos i les tasques que duen a terme les màquines. L’ordre i la neteja generals no passen desaper-cebuts quan es recorren les dependències de l’empresa badalonina: “complim les cinc S escrupolosament i te-nim la certificació ISo 9001”, afirma enric March, respon-sable de planificació. “tenim 68 famílies de producte i més de 3.200 referències que fabriquem en lots que poden arribar a 150.000 peces. És imprescindible treballar amb ordre.” I afirma: “L’utillatge i les màquines automàtiques que fem servir es dissenyen i fabriquen al nostre taller, equipat com pocs i amb ope-raris especialitzats”.

La inversió que va su-posar aixecar una fàbrica moderna i automatitzada ha estat fonamental per su-perar la crisi que afecta tan profundament la construc-

42

Fitxa de l’empresaAnudal Industrial, SL

Activitat: empresa dedicada al disseny i la fabricació d’escaires, unions i accessoris per a tancaments d’alumini.

Treballadors: 42

Any de fundació: 1986

Av. del Conflent, 100 Pol. Ind. Pomar de Dalt08915 badalona (barcelona) tel. 93 465 02 72 Fax 93 395 48 07 [email protected] www.anudal.com


Aquesta màquina serveix per foradar els perfils i ajustar-los als escaires i a les unions. Senzilla, eficaç i enginyosa.

EMPRESA

ció. Així ho explica Hernam-pérez: “tenim una fàbrica moderna, flexible i compe-titiva. Hem superat la crisi i no dubto que tirarem en-davant. com ho hem fet? De l’única forma possible: gas-tant diners per obrir mercat a l’exterior, que és el doble de car que fer-ho aquí. co-

La punxonadora manual una petita màquina d’accionament manual continua sent un referent a Anudal. es tracta de la punxona-dora que els tallers fan servir per foradar els perfils i ajustar-los als escaires i a les unions. Fet —com no podria ser d’una altra manera!— de perfils extrudits i mecanitzats, aquest accessori, imprescindible per a l’execució amb garanties de tota classe de tancaments, empra matrius intercanviables per adaptar-se a les di-ferents famílies de productes. es va presentar en el saló construmat de 1987, i aviat en va derivar una versió d’accionament pneumàtic.

La petita punxonadora continua amb una salut me-cànica envejable: l’obertura a nous mercats en països amb una economia emergent ha brindat una segona joventut a una màquina que reflecteix l’esperit d’Anu-dal: un producte senzill, eficaç i enginyós. n

lòmbia i el brasil, on Anu-dal ha establert una fàbrica per proveir el mercat local, han suposat un gran esforç, i ara comencem a donar els primers fruits: ja exportem més del 50% de la producció. A espanya hi ha competèn-cia, però vam ser pioners i tenim experiència i marca”.

Hernampérez remarca que el mercat ha fet evolucionar la forma de treballar: “Vam començar fent grans sèries de poques referències. Ara fabriquem el mateix nom-bre d’unitats totals, però sumant milers de referèn-cies diferents. en aquestes condicions només pots ser competitiu en preu i varie-tat amb unes instal·lacions com les nostres. Per això po-tenciem l’oficina tècnica, on no donem l’abast perquè col-laborem estretament amb els clients, una estratègia que a ells els permet crear un pro-ducte propi, i a nosaltres, subministrar-los els comple-ments”. Les idees són clares en aquesta empresa, inquie-ta i amb vocació social —un 30% dels treballadors de la plantilla tenen alguna dis-capacitat física, psíquica o sensorial— que proclama sense complexos els seus valors: innovació, qualitat, servei, ètica i acció social. n

Per saber-ne més:● Localització: carrer de Pomar de Baix, Badalona (a l’inici

de la carretera N-II), on s’alça la Corderia Ribó. La cu-riosa façana de l’edifi ci es construí pels volts de 1920. El projecte el signà Joan Maymó, tot i que els entesos l’atribueixen a Joan Amigó, que no podia signar obres particulars a Badalona pel fet de ser-ne l’arquitecte mu-nicipal. Un curiós rastre d’una indústria potent antany que mereix una visita a la part nord-est de Badalona, a 100 metres escassos del mar.

● Museu de Badalona. Diverses publicacions han donat informació referent als corders a la ciutat.

INDúStRIA.CAt

corderia ribó corders a la vora del marLa corderia es va desenvolupar a badalona durant el segle XVIII com a activitat artesana, relacionada, princi-palment, amb la pesca. entre els petits tallers que van créixer i mecanitzar-se en destaquen tres per la magni-tud que van assolir: les corderies Garriga, Domènech i ribó. totes tres es van establir a l’eixample de llevant, projectat a fi nal del segle XIX i amb què es va ordenar el creixement de badalona als extrems costaners de la ciutat. De tota aquesta indústria puixant desapareguda es conserva l’edifi ci principal de la corderia ribó, amb una façana ornamentada amb motius propis d’aquest sector i que llueix uns vistosos mosaics de l’artista Lluís bru i Salelles. De la corderia Domènech, enderro-cada recentment, se n’han conservat els mosaics, també obra del mateix artista. n

+text: David roman

Fotografi es: David roman (color); arxiu Josep Ma. cuyàs (b/n) 43


La façana de l’edifi ci principal de la corderia ribó, a Badalona, llueix vistosos mosaics de l’artista Lluís Bru i Salelles.

44

La bona salut d’un vell conegut, el butlletí electrònicOriOL LLAdÓ l www.oriolllado.cat

Les newsletters, avui. Tenen sentit? A continuació us presentem les diferents solucions que hi ha al mercat per fer dels butlletins electrònics una eina atractiva i eficient.

Vivim temps de titulars llampants i rodons que no sempre s’ajusten, però, a la realitat. Potser heu llegit, o algú us ho ha dit amb un punt de suficièn-cia, que el correu electrò-nic ha mort i que les xar-xes socials i el seu bategar incessant l’han convertit en una relíquia del sis-tema; que ja no es tracta d’enviar, sinó de compar-tir; que el tL és el nou inbox, i que twitter, com el vídeo amb la ràdio, ha mort el correu electrònic.

eiNA de Primer Ordretanmateix, la realitat és ben tossuda. La ràdio con-tinua ben viva, i també el correu electònic, que es reivindica com una eina apropiada per al màrque-ting del petit empresari i professional. el correu electrònic presentat en for-ma de butlletí electrònic continua sent una eina de difusió i interacció comer-cial de primer ordre. És un sistema avalat per algu-nes xifres consistents: el prestigiós radicati Group calcula que els quatre

anys vinents el nombre de comptes de correu elec-trònic creixerà prop d’un 30%. Actualment al món hi ha 2.500 milions d’usuaris de correu electrònic. És un canal en què els dispositius mòbils es van imposant com a instruments de lec-tura i interacció.

A l’estat uns 27 milions de persones el fan servir, segons Mailify, les quals envien 2.100 milions de missatges diaris, i es blo-quegen uns 1.500 missat-ges en els filtres contra el correu brossa.

un 70% dels missatges que es reben a l’estat espa-nyol poden ser considerats no volguts (spam). Aquest continua sent un dels grans problemes d’aquest mitjà, perquè la gestió d’aquests missatges com-porta perills i pèrdua de temps. No és menys cert, però, que les operadores principals tenen uns filtres cada vegada més potents i eines de gestió i classifi-cació dels correus, un as-pecte en el qual ha excel·lit Gmail i el seu sistema de safates intel·ligents.

D’altra banda, dife-rents estudis confirmen que el màrqueting per correu electrònic té uns nivells de conversió molt interessants i que el siste-ma encara és preferit per un percentatge molt alt d’usuaris.

cOmuNicAciÓ direcTAel correu electrònic ens permet tenir una comu-nicació directa i personal amb el nostre client i ens ofereix bones opcions de personalització visual si sistematitzem enviaments regulars de butlletins. en aquest cas, cal tenir en compte cinc qüestions:– destinatari: tenir una

llista actualitzada i ben estructurada de desti-nataris amb tota la in-formació que puguem obtenir per segmentar la llista. L’obtenció de la informació ha de com-plir els requisits legals.

– disseny: cal assegu-rar-se que el butlletí tingui un disseny (ma-queta i imatge gràfica) que asseguri una lectu-ra fàcil d’acord amb la imatge corporativa de l’empresa.

– Programa: tenir un pro-grama que ens asseguri un sistema fiable i segur d’enviaments.


ENGINyERS 2.0

45

– enviaments: elaborar un protocol intern que deter-mini l’estructura i la fre-qüència dels enviaments.

– redacció: definir un re-dactor de continguts o una persona responsable dels enviaments.

cONSeLLS Per Fer uN BON BuTLLeTí1. Assegureu·vos d’enviar

un butlletí adaptat als dispositius mòbils (te-lèfon intel·ligent i tau-leta) quant al disseny i la programació. cada vegada hi ha més gent que repassa el correu amb aquests aparells. Decideixen des d’on ac-cedeixen al vostre con-tingut, no pas vosaltres.

2. Incloeu un enllaç direc·te al butlletí en htML per mirar directament al navegador al principi del missatge a fi d’as-segurar-vos una bona visió en cas que alguna cosa no acabi de funci-onar. No hi carregueu gaires imatges i eviteu incorporar-hi els for-mats FLASH i PDF, amb una lectura restringida o més complicada per a mòbil.

3. Penseu a posar botons al butlletí per permetre compartir·lo i enviar-lo a amics i assegurar-ne la difusió. Les xarxes socials són aliades del màrqueting per correu electrònic.

4. Sigueu austers en la redacció del contingut i limiteu-vos al màxim tot modulant les expec-


tatives, el que expli-queu que veneu i el que veneu realment. No abuseu de les fór-mules pròpies del cor-reu brossa: excés d’ex-clamacions i utilització de paraules com gra-tis, important, urgent. utilitzeu-les només quan pagui la pena.

5. treballeu l’assumpte del butlletí buscant una crida a l’acció i posant l’accent en el valor afegit o el servei que ofereix l’empresa.

6. Situeu els elements

més importants de la comunicació al prin·cipi del butlletí, com una piràmide inver-tida, per aconseguir que els missatges clau arribin, fins i tot si el lector decideix no lle-gir fins al final.

7. La campanya no acaba quan envieu la comu·nicació: repasseu qui-na ràtio d’obertura de correu, clics i conver-

sió (vendes, subscrip-cions, inscripcions) ha generat el butlletí.

8. Administreu amb pru·dència els enviaments (un a la setmana o un al mes, segons l’empre-sa). tanmateix, feu tra-meses només si teniu novetats a explicar.

9. Envieu el butlletí no·més a les persones que s’hi han inscrit i situeu en el mateix butlletí un enllaç funcional i im-mediat de cancel·lació. Incloeu-hi, igualment, un formulari per po-sar-se en contacte amb el responsable de l’en-viament i un accés a la política de privacitat.

10. trieu bé l’eina d’envi·ament: a) Mailchimp és molt utilitzada per petites empreses i pro-fessionals, és fàcil de gestionar i molt intuïti-va. Permet crear formu-laris, enviaments seg-mentats i estadístiques (mitjançant la integra-ció amb l’Analyitics de Google). b) campaign Monitor és una eina més destinada a grans empreses i agènci-es. c) Podeu utilitzar connectors o comple-ments que s’ajustin al vostre sistema d’edició (Wordpress, Drupal). d) Podeu tenir una eina feta ad hoc, si bé en aquest cas caldrà reservar una partida en el pressupost de co-municació i garantir un bon manteniment i actualització. n

El correu electrònic, presentat en forma de butlletí, continua sent una eina de difusió i interacció comercial

EStIGUES AL DIA

Proposem una experiència perquè els petits i els grans descobriu junts una obra d’enginyeria de principi del segle XX. Es tracta de la màquina de vapor que forma part de la sala d’elec-tricitat del Museu Agbar de les Aigües. La visita, que es fa cada diumenge i els dies festius en aquest museu si-

tuat a Cornellà de Llobregat, ensenya el funcionament de l’aparell tèrmic. En aquestes sessions els menuts co-neixeran des de la manera com gira el volant d’inèrcia i el regulador de Watt fins al sistema amb què es mo-uen les vàlvules i els pistons de la mà-quina de vapor. n

46

LA màQuiNA de VAPOr | Museu de les Aigües

EN

FA

MíL

IA


Text: Cristina Sáez (cristinasaez.wordpress.com)

Acabes de dinar i arriba aquell moment de mandra en què toca posar ordre... Com guardaries la pinya que ha sobrat de les postres?

Cover Blubbler proposa una manera acurada i neta d’endreçar els aliments. Es tracta d’un plàstic elàstic que s’ajus-ta a les formes dels productes per tal de segellar-los hermèticament i prote-gir-los un cop encetats. Aquesta goma adherent s’adapta tant a les formes ro-dones com a les quadrades, i la cosa més interessant de tot és que... es pot reutilitzar!

Aquest embolcall permet emma-gatzemar els aliments a la nevera o al congelador. En canvi, no és resistent a la calor; per tant, no proveu de posar-lo al rentaplats, perquè potser deixarà de ser reutilitzable. El fet que s’hagi de rentar a mà és un petit inconvenient... Evident-ment, tampoc no pot anar al microones.

Aquestes cobertures són ideals per a la fruita, perquè l’aïlla de l’oxidació. Però també podeu utilitzar-les per tancar una llauna de refresc inacabada i man-tenir-ne el gas, o tapar un pot de pintura mentre no el feu servir.

Si esteu interessats a adquirir un equip de Cover Blubbler, sapigueu que és disponible al portal web thinkgeek.com. Inclou quatre peces de mides diferents, que van de 3 a 12 polzades de diàmetre, cadascuna d’un color diferent. n

Tal i com el nom apunta, aquest és un taller que permet conèixer —sense moure’s del sofà— una altra ciutat de Ca-talunya. El 29 de novembre és el torn de Girona i Barcelona, on els infants de 6 a 10 anys d’aquestes poblacions podran conèixer-les a través de connexions virtuals.

Servint-se i aprenent de les noves tecnologies, els participants es convertiran en turistes a la recerca de sem-blances i diferències entre les ciutats, estudiant la seva història, estructura, models de creixement i altres singula-ritats. El taller és gratuït i per participar-hi cal inscriure’s a [email protected]. n

cOVer BLuBBer | ordre a la cuina

SeNSe mOure’S deL SOFà taller

PR

OD

UC

tE

SN

EN

S

Una rajola que converteix l’energia mecànica dels vianants en electricitat (a la imatge) o una persiana que controla la tem-peratura dels espais interiors de manera que s’hi pugui reduir l’ús de l’aire condicionat. Són algunes de les propostes que trobarem a l’edifi ci Disseny Hub Barcelona.

“Smart Flexibility” és una exposició organitzada per Materfad que mos-tra fi ns a 25 aplicacions d’estructures intel·ligents i materials capaços de sen-sibilitzar-se i adaptar-se a l’entorn segons les condici-ons climàtiques, acústiques i lluminoses.

Fins al 16 de novembre la podeu visitar per desco-brir les possibilitats que ofe-reixen aquestes tecnologies avançades amb projectes d’arreu del món. n

SmArT FLexiBiLiTY estructures intel·ligents

EX

PO

SIC

IÓ

SM

AR

t F

LE

XIb

ILIt

y

AG

bA

RC

OV

ER

bL

Ub

bE

R

EL VISAT DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS,UNA GARANTIA PER AL CIUTADÀCONFIA EN UN PROFESSIONAL RESPONSABLE

Els col·legis i les associacions professionals són les institucions que vetllen perquè els professionals exerceixin la seva feina d’acord amb l’exigència i responsabilitat que els demanen els ciutadans i l’Administració. Treballen i ofereixen les eines perquè

els seus col·legiats i associats puguin garantir la millor qualitat, innovació i sostenibilitat.Amb el visat o el certificat d’actuació professional els col·legis certifiquen la competència i responsabilitat dels seus col·legiats.A més de garantir una bona pràctica professional, és una garantia per al tècnic, per a l’obra, l’Administració i per als usuaris finals.

Amb el professional que visa els seus treballs, t’estalviaràs problemes,temps i diners. Hi sortiràs guanyant.

Informa’t als col·legis i les associacions professionals.

PROFESSIONALITAT

QUALITAT

INNOVACIÓ

FORMACIÓ

OCUPACIÓ

RESPONSABILITAT

Amb el suport de:

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

INTERCOL_LEGIAL_verd_A4.pdf 1 01/10/14 16:00

12 de desembre de 2014 a les 20.30 h

Concertde Nadal 2014

Cor infantil Amics de la UnióJosep Vila Jover, Director

Basílica de Santa Maria del Mar

Invitacions: a la recepció del Col·legi a partir del 10 de novembre.

Per consultes: 934 96 14 20

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci theknos-concertnadal14.pdf 1 08/10/14 14:16

col·legi d'enginyers graduats i enginyers tècnics industrials de … · 2014. 10. 31. ·...

Documents