Consell editorial: Jordi Català, Miquel Darnés,Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,Agustí Morera, Joan Ribó

Direcció: Manel Gastó

Coordinació: Patricia Serrano

Assessor de comunicació: Miquel Darnés

Col.laboracions en aquest número:Laura Alonso, Jordi Barril, Jordi Castañeda,M. Cinta Pastor, Ricardo García San José,Jordi Garriga, Jordi Goula, Tamara G. Cisneros,Infonomia, Joan-Marc Passada, Meritxell Pineda,Albert Punsola, Joan Ribó, Isaías P. Santamaría(Normativa)

Correcció lingüística: Consorci per a laNormalització Lingüística. Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona

Disseny gràfic i maquetació:Estudi Freixes-El Petit Estudi

Fotografies: Jordi Castañeda, Canetti Fotografia,InstalMat, Eduardo Nave, Ruca, Lourdes Segade,Victor Valiente

Publicitat: Àrea comercial (Ricard Piqué)Passeig de Gràcia, 50, 5è - 08007 Barcelonarpique@cetib.org Tel.: 932 72 54 30

Fotomecànica, impressió i enquadernació:Sprint Copy, SL

Edita: Col.legi d’Enginyers Tècnics Industrials de BarcelonaConsell de Cent, 365 - 08009 BarcelonaTel.: 934 96 14 20 Fax: 932 15 20 81theknos@cetib.org

DL: B-35390-67

ISBN: 1137-0017

© CETIBEls criteris exposats en els articles signats sónd’exclusiva responsabilitat dels autors i norepresenten necessàriament l’opinió del Col.legi.

Aquesta publicació utilitza paper estucat brillant ecològicde 90 g. i estucat brillant de 125 g. amb laminat

TheknosNúm. 117. Febrer de 2008

En Portada

22

18 20

ARXI

U

La seguretat en el treball, cosa de tots

SUMARI

EDITORIAL_05

Necessitem millorar

OBSERVATORI_07Aigua, més previsió i menys provisionalitat

OPINIÓ_08El risc de jugar amb foc

INFORMACIÓ COL.LEGIAL_09

INFORMACIÓ PROFESSIONAL_14

COMISSIÓ DEL MES_17Comissió de Seguretat d’Incendis i Emergències

RETRAT PROFESSIONAL_18

Josep M. Busquets

SOSTENIBILITAT_20Llums i ombres de la captura del CO2

Tren per al 2014

Biocombustibles a examenLa dada

ENTREVISTA_32Eliseu Climent, secretari generald’Acció Cultural del País Valencià

INNOVACIÓ_38Tot és miscel·lani

ARTICLE TÈCNIC_40Reglament d’Instal·lacionsTèrmiques en Edificis (RITE) (i II)

RESPONSABILITAT SOCIALCORPORATIVA_42Joguines i diversió per a tothom

CULTURA_44Art amb denominació d’origen

NORMATIVA_46

32 42

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

5

L’ any 2007 van haver-hi a Catalunya 105accidents laborals mortals. El 61% van produir-se per causesnaturals o per sinistres de trànsit. Aquesta xifra, tot i que pre-ocupant, és inferior a la registrada l’any anterior, quan vanhaver-hi 38 morts més. Durant el 2007, a més, els costos sala-rials de l’accidentalitat es van reduir en 7 milions d’euros res-pecte al 2006. La consellera del ram, Mar Serna –a qui entre-vistàvem al Theknos de febrer de 2006–, destacava en la pre-sentació d’aquestes dades que “per a les empreses la inversióen prevenció de riscos laborals és la millor inversió, no nomésper reduir els costos humans que comporten els accidents,que són molts i molt importants, sinó també pel fre a la pro-ductivitat de les nostres empreses que suposen els accidents”.Tot i això, també en aquest cas, continuem per sobre de lamitjana europea.

Ja al segle XIX, empreses, gremis, administracions, mútueso sindicats, invertien esforços per reduir la sinistralitat, si béés durant la segona dècada del segle passat quan aquest tipusde publicitat esdevé una constant. La portada d’aquest Thek-nos n’és una bona mostra. Es tracta d’un muntatge fet a par-tir d’un cartell de Perce Clarck per al Consell de SeguretatNacional d’Austràlia. La imatge insta els operaris a usar l’e-quipament protector necessari, una constant en la promocióde la protecció laboral. Encara avui en dia, 75 anys després dela publicació d’aquest cartell, les campanyes de l’Administra-ció han de continuar incidint en la necessitat que a la feinas’hi ha de treballar sense risc.

Cartells com aquest formen part de la col·lecció de cartellsde prevenció d’accidents laborals (1925-1937) del l’ArxiuNacional de Catalunya. El llibre Danger, de Viena Edicions,editat amb motiu d’una exposició d’algunes d’aquestes obres,en recull una selecció.

El Theknos d’aquest mes tracta sobre els accidents laboralsen un article de Laura Alonso, responsable de Qualitat, MediAmbient i Riscos Laborals del CETIB. Alonso destaca que laseguretat en el lloc de treball és una responsabilitat de tots elsagents implicats: empresaris, treballadors i tècnics. Per la sevabanda, Meritxell Pienda, directora de l’Institut d’Estudis dela Seguretat (IDES), explica les estratègies per a la prevencióde riscos laborals, que a casa nostra estan emmarcades en lesdirectrius europees.

Als diaris veiem –dia sí, dia també– com decisions emi-nentment tècniques es veuen interferides per raons políti-ques. Alguns cops, allò que la tècnica permet, la política hoesguerra. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha estatmultada amb 300.000 euros per les emissions de TV3. Perjustificar la sanció, s’han argumentat raons tècniques i legals.Eliseu Climent, cara visible de l’ACPV, explica el cas en unaentrevista on revela que ja s’està treballant en un pla per acon-seguir reemprendre les emissions de TV3. “Els enginyers sóncrucials en aquesta batalla”, sentencia.

El de febrer és un mes de precampanya i campanya elec-toral. Veurem, viurem i patirem moltes interferències. AlTheknos estarem atents per poder-vos-ho explicar.

Necessitem millorar

EDITORIAL

COL·

LECC

IÓ M

ERIL

L C.

BER

MAN

‘Construim’ (1929), collage d’un autor rus

L’aigua és un element ancestral. Com l’aire, està absolutamentlligada a la supervivència de l’espècie. Per tant, no és estrany que una notícia queen parli dispari la inquietud de la població. La informació sobre un tema tanimportant ha de ser àmplia i clara perquè no generi confusions innecessàries nisegones interpretacions que creïn alarma, tal com hem comprovat recentment.

Sovint rebem notícies relacionades amb mesures enfront la sequera que, mal-grat que ens tranquil·litzen, perquè de fet vol dir que els responsables del submi-nistrament treballen per assegurar-lo, no ens deixen indiferents. En la nostraimaginació es fa present la fatalitat que suposaria no disposar d’aigua. El web del’Agència Catalana de l’Aigua dóna una àmplia informació sobre l’estat dels nos-tres recursos hídrics. A l’inici de l’any totes les conques de Catalunya es mante-nen en estat d’excepcionalitat i la situació dels embassaments és l’esperada per alTer, el Llobregat i la Muga. Una situació que no deixa de ser molt greu.

Entre les mesures que s’estan estudiant hi ha el transport amb vaixell d’aiguadessalada d’Almeria o rebre aigua del Roine, on existeix un excedent que va almar. Per poder fer realitat aquestes mesures, Aigües de Barcelona està ultimant laconducció entre els vaixells que transportaran l’aigua i la xarxa de distribució.

Pel que fa a la dessaladora de Carboneras a Almeria, actualment està treba-llant prop del 20% de la seva capacitat. Un petit detall n’impedeix el ple rendi-ment: no es va acabar. Hi manca el tub de connexió per a la sortida d’aigua capals camps de cultiu on anava destina-da. Benvinguda aquesta aigua quepodem portar a Barcelona, tot i que elsagricultors que l’esperaven no deuenestar gaire contents de no poder-larebre. A veure si ara aquesta mancançaserà culpa nostra.

Benvingudes, doncs, totes lesaigües. En pocs anys Espanya ha asso-lit els 45 milions d’habitants. Es necessita aigua en quantitat i qualitat i ens hemd’acostumar a portar-la de llocs diferents dels que ho hem fet fins ara.

Què hem de fer els enginyers? Si fins ara ens hem dedicat a la captació, con-ducció, tractament, desinfecció i anàlisi, ara hem de posar els nostres esforços enla reutilització. Una dessaladora per produir una gran quantitat d’aigua per aregadius suposa una despesa molt elevada en tots els sentits respecte al que costala reutilització d’aigües procedents de depuradores. L’aigua reutilitzada es pot ferservir per a molts usos industrials i urbans i en la reposició dels aqüífers.

El Reial decret de 7 de desembre, pel qual s’estableix el règim jurídic de la reu-tilització de les aigües depurades, és un pas molt important que obre la porta al’ús d’aquestes aigües i, a més, amb unes exigències de qualitat molt elevades. Usen recomano la lectura.

Enginyers, endavant amb el Decret! És una feina engrescadora. S’han de disse-nyar instal·lacions de depuració amb la visió de portar les aigües a un altre procéson l’estació regeneradora les tracti de manera que es puguin millorar, distribuir otransportar a aquells indrets on hi hagi els usos ja avui previstos per llei.

Ara que comença el nou procés electoral, a veure qui i com ens parla de l’aigua.Els polítics han de tocar de peus a terra i assessorar-se sempre per tècnics.

M. Cinta Pastor I Vocal pastor@cetib.org

OBSERVATORI

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

7

Aigua, més previsiói menys provisionalitat

H i ha molta gentque es pregunta com és possible quel’economia d’aquest país anés tan bé fauns mesos i que, de cop i volta, semblaque tot s’estigui enfonsant. La respos-ta és que en l’economia, com en qua-si tot, no hi ha canvis de la nit al dia.El que sí canvia és la percepció quetenim del que passa al voltant. O, sivoleu, encara millor, la percepció delque ens diuen que passa al voltant. Iés aquesta percepció la que ens dictael que hem de fer amb la nostra eco-nomia particular.

La borsa ens en dóna un exempleexcel·lent. Explicava fa molts anys l’e-conomista John Maynard Keynes que,al mercat, hi guanya diners qui és capaçd’entrar, no pas en l’empresa que creumés ben gestionada o amb millor futur,sinó en l’empresa que la gran majoriad’inversors creuen que ha d’anarmillor. Tots anem a favor del corrent.Doncs en l’economia passa el mateix.Quan ens diuen que les coses van bé,tothom s’anima a gastar i no li importagaire endeutar-se. I a l’inrevés, quanens diuen que això no rutlla, posem elfre. El més curiós és que, al capdavall,la majoria de persones que canvia d’o-pinió en un moment determinat, no ésnecessàriament perquè les coses li vaginpitjor, senzillament ha variat d’expecta-tives.

Les expectatives són cabdals i lesgenerem en funció de la informacióque rebem. Per això és tan important elque ens diguin les fonts en les qualspodem confiar. Sobretot, és clar, entemps com els actuals, dominats per laincertesa. I aquí resulta obligat parlardels mitjans de comunicació i dels polí-tics. Comencem pels mitjans. No sem-pre les informacions que ens donen sónacurades i, moltes vegades, pot més l’a-fany de destacar del titular que elmateix contingut. Així, ja fa uns mesosen què dominen els indicadors nega-

tius. És cert, hem començat la inflexiódel cicle econòmic, però moltes vega-des el to del comunicador ens porta apensar que estem arribant a la fi delmón. I una cosa es estrènyer-se el cin-turó i una altra l’explosió final quealguns semblen albirar… L’última crisila vàrem passar el 1992-1993 i ara,malgrat tot, tenim millors eines percombatre-la i la situació no és tan com-

promesa com llavors. És veritat que noserà bo econòmicament parlant –el2008 i probablement tampoc el 2009–però el món no s’acabarà. Compte,doncs, amb com filtrem el que ensdiuen.

I queden els polítics. Ara estem enprecampanya. Mala època per a l’ob-jectivitat a la informació. Cadascú hidiu la seva. Per exemple, no sé d’on hasortit això que som més rics que els ita-lians… Tampoc no m’agrada l’aferris-sament del Govern a defensar cadadècima de previsió de creixement del’economia per a enguany com si li anésla vida. S’equivoquen. La credibilitat vaper una altra banda. Però encara m’a-grada menys Rajoy, que ha arribat a dirque “Zapatero és un perill per a l’eco-nomia de les famílies espanyoles”.

Home, no sóc un fan d’en Zapatero,però això és una passada. Per al PP, total’economia s’ensorra com un castell decartes i gairebé res no restarà en peu.Suposo que Rajoy és conscient del malque pot fer al país, amb les seves parau-les, perquè genera por i fa que moltagent generi expectatives encara mésnegatives. Fins i tot els seus “amics” dela CEOE (en realitat, més que d’enRajoy, de la senyora Esperanza Aguirre)s’han afanyat a amorosir i variar el seudiscurs, en dir que aquí seguirem crei-xent, malgrat tot, a un ritme més queacceptable i per sobre d’Europa.

Potser cal recordar que la suma demilions de decisions diàries determinal’activitat del país. I que aquestes deci-sions depenen de les expectatives decadascun de nosaltres. Amb això novull dir que tinguem la clau de l’econo-mia a les nostres mans, però en unabona part sí. És a dir, els consumidorssols no podem evitar ni parar la crisique ve, però sí que podem allargar-la ofer-la més curta. Vet aquí el risc dejugar amb foc.

Jordi Goula I jgoula@lavanguardia.es

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

8

OPINIÓ

El risc de jugar amb foc

JOAN

-MAR

C PA

SSAD

A

�L’any 2004 els visats per Tecnovisatrepresentaven el 8% del total, el 2005,van augmentar fins al 14%. L’anysegüent el percentatge va ascendir al20% i durant l’exercici 2007, hanrepresentat el 31% del total de visats, ésa dir, el nombre de visats tramitats perInternet s’ha quadruplicat en quatreanys. Montse Teruel, responsable delServei de Visat del CETIB, valora moltpositivament el fet que els col·legiatsoptin pel Tecnovisat: “Es nota que cadacop estem més habituats a les novestecnologies i escollim la immediatesa ila comoditat del Tecnovisat per davantd’altres possibilitats”, afirma. Teruel hiafegeix que el predomini del visat perInternet dels darrers mesos dóna unaidea de la tendència que seguirà el ser-vei durant l’any en curs.

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

9

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

����� ����������� ����

����� ����� �����������

����������� ����� ���

���������

��� �����������

�� �����������������

�� ���������� ��������������

Durant el 2007 es van lliurar més de 500 certificats digitals

L’any 2007 ha estat l’any del Tecnovisat, el visat a través d’Internet. Mitjançant aquest sistema s’hanvisat 20.744 treballs, gairebé 7.000 més que l’any passat. Per primer cop, el nombre de visats trami-tats en línia ha superat el de les oficines habilitades del Banc Sabadell i, durant els mesos d’octubre,novembre i desembre, el lideratge del Tecnovisat 2.0 ha estat absolut: s’han tramitat més visats perInternet que de manera presencial a la seu del Col·legi.

Més de 500 col·legiats han sol·licitatdes de juliol de 2007 la firma electròni-ca amb la qual poden visar els projectesper Internet amb el Tecnovisat 2.0.Entre les facilitats d’aquest dispositiu hiha també la possibilitat de tramitar enxarxa diverses gestions amb les admi-nistracions públiques, exercir el vot elec-trònic o signar factures, entre d’altres.

Els col·legiats que encara no tin-guin el dispositiu criptogràfic (token)que incorpora el certificat digital podendemanar-lo al Servei de Visat del CETIB(934 96 14 20).

Èxit d’acollida

El visat per Internet,l'opció preferida dels col·legiats

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�El Col·legi valora molt positivamentl’acord assolit entre els governs espa-nyol i francès per tancar el projecte deconstrucció d’una línia de molt altatensió (MAT) entre Santa Llogaia iBaixàs a través de la Jonquera i el Per-tús. El CETIB va enviar una nota depremsa als principals mitjans de comu-nicació per expressar públicament elseu posicionament.

El CETIB considera que el traçatdefinit, i tot esperant que es concreti, ésla proposta més coherent de les possi-bles i la que limita en gran manera l’im-pacte visual de la línia. Tècnicament, lapossibilitat de fer un tram d’aquestalínia soterrada comporta problemesd’interferència inductiva, de protecciócontra incendis i de seguretat per alsresponsables de manteniment de la xar-xa. Econòmicament, és molt més cos-tós, tant la construcció com el posteriormanteniment. Si bé és cert que l’im-pacte visual en el territori és inferior.

Necessitat d’augmentar la interconne-xió. La necessitat de la interconnexió,ja reclamada pel CETIB arran del tallelèctric que va afectar Barcelona la set-mana del 23 de juliol de 2007, fa moltnecessària i urgent aquesta línia. LaMAT n’assegurarà el subministramentque calgui, però només el mallat de laxarxa hi donarà l’estabilitat necessàriaper evitar talls en el dit subministra-ment. Això implica construir conne-

xions amb l’oest de Catalunya i aug-mentar les interconnexions de l’Estatespanyol amb el francès amb altreslínies. Aquestes mesures ja es recollienen el Pla d’Energia de Catalunya 2006- 2015 elaborat per la Generalitat itambé estaven definides com a prioritaten el Llibre Verd Estratègia europea pera una energia sostenible, competitiva isegura de la Comissió Europea.

Per tot això, el CETIB, en la notaque va emetre el 10 de gener, considera-va urgent la construcció d’aquesta xarxaper evitar perjudicis en els sectors eco-nòmics i socials del país i la previsió deles línies que a curt termini hauran de

garantir un correcte mallat de la xarxa.El mediador europeu per a la inter-

connexió elèctrica de França i Espanya,Mario Monti, i representants delMinisteri d’Indústria van assegurar amitjans de gener que encara s’ha dedecidir el traçat i el soterrament d’al-guns trams de la línia de la MAT quecreuarà els Pirineus. D’altra banda, elsubdirector general de PlanificacióEnergètica del Ministeri d’Indústria,Joaquín Macía, ha reconegut que enaquests moments no hi ha un acordferm sobre el traçat definitiu, per mésque Espanya es consideri que el traçatmés viable sigui per La Jonquera.

El Col·legi valora positivament l’acord entre Espanya i França sobre el traçat de la MAT i considera urgent augmentar la interconnexió

El CETIB considera urgent la construcció de la xarxa i la previsió, a curt termini, de garantir-ne un correcte mallat

VICT

OR V

ALIE

NTE

�Amb InstalMat, que tindrà lloc elsanys parells en alternança amb Cons-trumat, Fira de Barcelona aposta perun saló altament especialitzat en undels sectors de més creixement delmoment, basat en la construcció, larehabilitació i el manteniment. La sevaoferta s’estructurarà en dotze àrees queabasten productes, materials i serveis,incloent-hi aire condicionat, calefac-ció, aigua, gas, electricitat, domòtica,telecomunicacions, energies renova-bles, seguretat, regulació i control, ieines de fixació.

El degà del CETIB, Joan Ribó, des-taca que iniciatives com InstalMat sónmolt necessàries, ja que els sectors pro-fessionals implicats necessiten un puntde trobada. “El sector –assegura Ribó–ha evolucionat de manera espectacularels últims anys i es feia necessari un llocde trobada específic i especialitzat”.

Suport general. El principal objectiud’aquest nou saló és oferir solucionsintegrals a les necessitats delsinstal·ladors, així com d’altres col·lec-tius professionals vinculats a aquestàmbit, com ara enginyers tècnics,emmagatzemistes i distribuïdors, ar-quitectes tècnics, arquitectes, cons-tructor, responsables de manteniment,administradors de finques, promotors,i empreses subministradores i distri-buïdores d’energies, entre d’altres.

Les principals associacions d’ins-tal·ladors ja han confirmat la sevacol·laboració amb InstalMat. Segons elpresident de la Confederació Nacionald’Associacions d’Empreses de Lampis-teria, Gas, Calefacció, Climatització,Protecció contra Incendis, Electricitat i

Afins, Àngel Olivar, InstalMat “repre-senta una oportunitat perquè els ins-tal·ladors puguin conèixer de primeramà les novetats que, quant a productesi materials, van apareixent al mercat”.

Així mateix, el president de la Fede-ració Nacional d’Empresaris d’Ins-tal·lacions Elèctriques i Telecomunica-cions d’Espanya, Francisco Paramio,declara que InstalMat ha de ser “unaplataforma d’innovació i desenvolupa-ment per acostar al nostre col·lectiu lestecnologies més avantguardistes ques’incorporen al sector”.

Per la seva banda, el president de laFederació Catalana d’AssociacionsTerritorials d’Empresaris Instal·ladorsd’Electricitat, Lampisteria, Climatitza-ció i Afins de Catalunya, Pere MiquelGuiu, afirma que “InstalMat és el salóque els instal·ladors estaven reivindi-

cant des de fa anys i que serà un refe-rent i un punt de trobada per a aquestcol·lectiu professional, no només permantenir-hi contactes comercials i veu-re-hi les novetats i tendències del sec-tor, sinó també per descobrir.

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

11

INST

ALM

AT

InstalMat és el primer saló especialitzat en materials per a instal·lacions

El Col·legi col·labora amb InstalMat,el primer saló d’instal·lacionsEl Col·legi ha signat un acord de col·laboració amb Fira de Barcelona per a l’organització d’InstalMat,el Saló Integral de Materials per a Instal·lacions que se celebrarà a Fira de Barcelona del 14 al 17 demaig. El CETIB hi aportarà coneixements tècnics i facilitarà la difusió del certamen entre el col·lectiu,mentre que l’organització posarà a disposició del Col·legi un estand i inclourà la imatge del CETIB en ladifusió del saló, el primer d’aquesta envergadura especialitzat en el sector de les instal·lacions.

www.instalmat.esDates: 14 - 17 de maig de 2008Lloc: Fira de Barcelona. Pavelló 4,Recinte de Gran ViaPeriodicitat: Bianual Caràcter: ProfessionalÀmbit: Espanya

INFORMACIÓ COL·LEGIAL

�La campanya de màrqueting que elCol·legi va iniciar al novembre de2007 finalitza el 3 de març amb l’en-cartament d’un monogràfic de dotzepàgines a El Periódico de Catalunya.En aquests quatre mesos s’han distri-buït un total de 125.300 tríptics enuna setzena de publicacions sectorialsi s’han editat dues publicacionsmonogràfiques. La primera es vapublicar el 20 de desembre a La Van-guardia i la segona, el 3 de març a ElPeriódico.

El tríptic, que també es va encartaramb la revista Theknos 114 de novem-bre, s’ha distribuït en publicacionscom ara Món Jurídic, del Col·legid’Advocats de Barcelona; Coapi, delCol·legi de la Propietat Immobiliària;Informatiu de l’economista, delCol·legi d’Economistes; o L’informa-

tiu, del Col·legi d’Aparelladors. Amb aquesta campanya el Col·legi

té com a principal objectiu donar

suport als col·legiats actius en l’exerci-ci lliure de la professió. L’eslòganescollit per reflectir el perfil de l’en-ginyer tècnic industrial ha estat “Pro-fessionals versàtils”, que posa demanifest una característica inherentals enginyers tècnics industrials, quedestaquen per ser els tot terreny del’enginyeria.

Un dels punts clau de la campa-nya ha estat potenciar la Guia de pro-fessionals que hi ha a la pàgina web delCol·legi (www.cetib.cat). A la Guia hiapareixen organitzats per dinou cate-gories i 262 subcategories els contactesde 650 col·legiats que han volgut ferpúbliques les seves dades professio-nals. Aquest és l’únic mitjà a través delqual el CETIB facilita el contacte delsprofessionals col·legiats als ciutadansque ho sol·liciten.

La campanya de màrqueting acaba amb un monogràfic a ‘El Periódico’

Un lector fulleja el monogràfic encartat a La Vanguardia

CETI

B

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

13

�Agustí Maure, director general d’E-nergia i Mines, va pronunciar el 22 degener una conferència sobre el Pla del’Energia de Catalunya (PEC) a la salad’actes del CETIB. El degà delCETIB i president del Consell deCol·legis d’Enginyers Tècnics Indus-trials de Catalunya (CCETIC), JoanRibó, va presentar el ponent, de quiva destacar la seva formació d’engin-yer tècnic industrial. Mentre que Nar-cís Bartina, degà del Col·legi de Giro-na, va manifestar el posicionamentdel CCETIC a favor de la MAT.

El PEC s’estructura en quatreàmbits principals: estratègia d’estalvi ieficiència energètica, pla d’energiesrenovables, pla d’infraestructuresenergètiques necessàries i programade recerca i desenvolupament tecno-lògic en l’àmbit energètic.

Entre els objectius que s’ha marcatd’ara i fins al 2015 destaca el de pas-sar del 2,9 al 7,9% en energies reno-vables. Es pretenen instal·lar 3.000MW eòlics, 70 MW fotovoltaics, 121MW d’aprofitament elèctric de biogàsi 51 MW de biomassa forestal. Com aobjectius es preten apropar les cen-

trals de cicle combinat als llocs deconsum i evitar l’expansió de les cen-trals nuclears i tancar-les al final de laseva vida útil (2024-2028) per evitarel dèficit de producció elèctrica.

El PEC també preveu el desplaça-ment i soterrament de més de 80 km.de línea elèctrica en zones densamentpoblades.

El Pla de l’Energia preveu que es

facin unes inversions en el període2006-2015 d’uns 10.000 milionsd’euros, corresponents tant a recursospúblics com a privats.

A l’Aula Multimèdia de l’Àrea pri-vada del web hi ha la presentació queAgustí Maure va exposar al nombrósauditori que va omplir la sala d’ac-tes.Aquesta és la primera conferènciaorganitzada pel CCETIC.

Agustí Maure fa balanç del Pla de l’Energia de Catalunya al CETIB

Agustí Maure va explicar el Pla de l’Energia de Catalunya davant en una sala d’actes plena

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

�El Col·legi ha organitzat un curs decàlcul pràctic d’aplicació del CodiTècnic de l’Edificació (CTE) per alcàlcul d’estructures d’acer, formigó icimentacions que impartirà l’enginyerindustrial Luis Leiva. La durada delcurs és de 30 hores lectives, repartidesen 10 jornades. Tindrà lloc els dillunsi dimarts del 18 de febrer al 18 demarç, de 18 a 21 h. Les classes s’im-partiran a l’aula 17 de l’Escola Indus-trial de Barcelona, (Comte d’Urgell,187).

És un curs pràctic per conèixer elcontingut dels documents d’exigènciesbàsiques de seguretat relatius a l’acer, elformigó i la cimentació, del Codi Tèc-nic de l’Edificació (CTE). Es farà un

repàs dels Documents Bàsics del CodiTècnic de l’Edificació referent a lessegüents exigències bàsiques de segure-tat estructural: document bàsic,accions en l’edificació, acer, formigó(norma externa) i fonaments. Es veu-ran també exemples d’aplicació quepermetin introduir-hi els procedimentsde càlcul proposats. Així mateix, s’hiinclou un repàs i exemples d’aplicacióde la norma EHE-2007 de formigóestructural que, encara que no estàinclosa en el CTE, es tracta d’una nor-ma externa de compliment obligatori.

El curs està plantejat per realitzartots els càlculs manualment, sense pro-grames. Alguns exercicis es facilitaranen full de càlcul Excel i es podran uti-

litzar per als càlculs similars i per a pre-sentacions de resultats. Per a altresexemples és necessari utilitzar un pro-grama de càlcul matricial, càlcul d’es-forços i sol·licitacions en les barres d’u-na estructura plana. S’utilitzarà elWIN-EVA del professor Ramon Sastrei se n’ensenyarà la utilització. Al final esduran a terme alguns exemples deta-llats amb el programa CYPE, que per-met calcular, dimensionar i dibuixarestructures metàl·liques i de formigó.

Els drets d’inscripció per alscol·legiats són de 400 euros, els nocol·legiats, 560 euros. El curs té unnombre limitat de places. El contingutdesglossat del programa està disponibleal web del Col·legi (www.cetib.cat).

El CETIB organitza un curs pràctic de càlcul d’estructures

�El redactat definitiu de l’article 2 ésel següent:

“Article 2. Programa d’adequació.1. El Govern, per establir el Progra-

ma d’adequació, ha d’atendre els crite-ris següents:a) El procés d’adequació de les activi-

tats d’incidència ambiental i de lli-cència ambiental s’ha de dur a ter-me de manera esglaonada tenint encompte: l’antiguitat de la llicènciamunicipal d’activitats classificades ide les autoritzacions sectorials enmatèria de medi ambient, la vulne-rabilitat del medi potencialmentafectat i la tipologia i el nombre deles activitats afectades.

b) El procés d’adequació ha de finalit-zar l’1 de gener de 2007, excepte enel cas de les activitats de l’annexII.2, per a les quals el procés d’ade-quació ha de finalitzar abans de l’1de gener de 2008.Les activitats d’aquest últim annex

que disposen d’una llicència muni-cipal per desenvolupar la seva acti-vitat actual i els equipaments i ins-tal·lacions públiques executats d’a-cord amb un projecte degudamentaprovat no s’han de sotmetre al pro-cés d’adequació (paràgraf afegit perla Llei 17/2007).

c) Les sol·licituds d’adequació de lesactivitats classificades en l’annex IIa la Llei 3/1998 presentades abansde l’1 de gener de 2004 i que estanpendents de resolució s’han d’in-cloure en el Programa d’adequació is’han de tramitar i resoldre d’acordamb aquest Programa; per tant, eltermini de resolució de les sol·lici-tuds ha d’ésser el fixat en el Progra-

ma. Es fixa per a l’any 2011 l’inicidels controls periòdics de les activi-tats de l’annex II.2 que, d’acordamb la lletra b), no s’han de sotme-tre al procés d’adequació, per a laresta d’activitats d’aquell annex, l’i-nici dels controls es fixa per a l’any2015 (incís modificat per la Llei17/2007).2. Per garantir el compliment del

Programa d’adequació, el Govern hade dotar les unitats administrativesafectades dels mitjans personals i mate-rials necessaris”.

El redactat definitiu de la disposicióaddicional és el següent:

“Disposició addicional. Aprovaciódel Programa d’adequació.

El Govern ha d’aprovar el Progra-ma d’adequació de les activitatsd’incidència ambiental a la Llei3/1998 en el termini de tres mesosa comptar de la data d’entrada en

vigor de la present Llei.El programa d’adequació té vigèn-

cia indefinida i finalitza una vegadas’hagin resolt tots els expedients quederiven del procés d’adequació”(paràgraf afegit per la Llei 17/2007).En conseqüència, s’estableix que les

activitats de l’annex II.2, sempre quedisposin d’una llicència municipal perdesenvolupar la seva activitat actual, nos’hauran de sotmetre al procés d’ade-quació a la Llei 3/1998, de 27 defebrer, de la intervenció integral del’Administració ambiental. Per a aques-tes activitats, es determina l’inici delscontrols periòdics a partir de 2011. Encanvi, per a la resta d’activitats de l’an-nex II, el termini de l’inici dels controlss’amplia a l’any 2015.

Finalment, cal dir que el programad’adequació és indefinit per a aquellesactivitats que sí que resten sotmeses aaquesta obligació.

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

14

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

Modificació de la LIIAA en la Llei de mesures fiscals i financeresAmb data 31 de desembre de 2007 es va publicar, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya,la Llei 17/2007, del 21 de desembre, de mesures fiscals i financeres que, en el seu article 24, modifi-ca l’article 2 i la disposició addicional de la Llei 4/2004, d’1 de juliol, reguladora del procés d’adequa-ció de les activitats amb incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de laintervenció integral de l’Administració ambiental (LIIAA).

L’article 2 detalla el procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental

ARXI

U

�La sentència del Tribunal Suprem de19 de novembre de 2007 anul·la l’incís“de telecomunicacions” de l’apartat fde la disposició addicional 12 del Reialdecret 944/2005, de 29 de juliol, pelqual s’aprovava el Pla tècnic nacionalde la televisió terrestre.

Aquesta disposició exigia, en les ini-ciatives de les corporacions locals per al’extensió de la cobertura de la televisiódigital terrestre per a baixes zones dedensitat de població, la presentaciód’un projecte tècnic de les instal·lacionsi, posteriorment, un certificat que lainstal·lació s’ajustava al projecte tècnic,signats ambdós per un enginyer oenginyer tècnic de telecomunicacions ivisats pel col·legi oficial corresponent.

En conseqüència, d’acord amb ladecisió del Tribunal Suprem, aqueststipus de projectes i certificacionspoden ser redactats per enginyers ienginyers tècnics competents, senseque, en aquest cas, la matèria de tele-comunicacions impliqui una reservade competències professionals per alsenginyers i enginyers tècnics de tele-comunicacions.

Més enllà del supòsit concret, inte-ressa la doctrina que estableix el Tribu-nal Suprem que determina que no que-da acreditat que aquests tipus específicsde projectes excedeixin per la seva com-plexitat o la seva alta especialització elsconeixements propis dels enginyers ienginyers tècnics industrials. En aquestsentit, estableix que “els enginyers ienginyers tècnics industrials han estatfins ara competents per a la signaturade tals projectes i certificats de teleco-municacions en raó de la seva normati-va reguladora (...), malgrat la seva for-mació menys especialitzada que la delsenginyers i enginyers tècnics de teleco-municacions”.

El Tribunal recorda que la delimita-ció competencial entre professions nopot fer-se per via reglamentària sinóque ha d’ésser per Llei.

Així mateix, el Tribunal Supreminterpreta que la Llei 10/2005, de 14

de juny, de mesures urgents per a l’im-puls de la televisió digital terrestre, deliberalització de la televisió per cable ide foment del pluralisme, habilitalegalment el Govern de forma generalperquè dicti disposicions de desenvolu-pament i aplicació d’aquesta llei, peròque, aquesta habilitació genèrica, nopot comprendre una autorització espe-cífica com és la delimitació d’atribu-cions professionals que és aliena aaquella regulació.

En aquest sentit, el TribunalSuprem considera que la posició delegislador, d’atribuir als enginyers ienginyers tècnics de telecomunicacionsels projectes d’infraestructures comunsals edificis per a l’accés als serveis detelecomunicació, té un caràcter singu-lar que força a limitar-ne l’eficàcia al’àmbit concret al qual es refereix senseque es pugui fer una interpretacióexpansiva d’aquesta determinació. ElTribunal Suprem entén que el legisla-dor no ha adoptat cap decisió d’abastgeneral en la matèria de competènciesprofessionals en l’àmbit de les teleco-municacions i que, per tant, no ésadmissible una intervenció cas per casde la potestat reglamentària.

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

15

Atribucions professionals dels enginyers tècnics en l’àmbit de les telecomunicacions

3a edició d’EnergyForum a Barcelona

�La fira i congrés Energy Forum,una cita que s’ha consolidat com unpunt de referència en el sector de l’e-nergia, tindrà lloc aquest any a Barce-lona del 16 al 18 d’abril al Palau deCongressos del recinte firal de Mont-juïc. Més de 80 estands informatiuss’habilitaran a la zona d’exposició de3.800 metres quadrats i, segons lesprevisions, hi assistiran més de 3.500persones. Durant tres dies consecu-tius, els experts analitzaran les políti-ques energètiques i els reptes als qualss’enfronta el sector.

Presidit per Pedro Mielgo, expre-sident de Red Eléctrica de España(REE), Energy Forum és un lloc detrobada on professionals, experts irepresentants de diverses administra-cions i companyies nacionals i inter-nacionals analitzen les polítiquesenergètiques a Europa i al món, aixícom els canvis del sector.

A la fira i el congrés hi estaranàmpliament representats tots els tipusd’energia: solar, eòlica, biocombusti-bles, biomassa, nuclear, cogeneració,etc. Igual que en edicions anteriors, elcongrés comptarà amb la presència demés de 120 ponents que donaran aconèixer els nous projectes i les novestecnologies aplicades en el sector.D’una banda, es parlarà de les infraes-tructures necessàries per al transportde matèries primeres com ara elpetroli i el gas, les connexions elèctri-ques previstes per unir països comsón Espanya i França, així com el noumapa energètic en el nostre país, elbalanç del Mercat Elèctric de l’Elec-tricitat (MIBEL) i la futura liberalit-zació d’aquest sector. També es reser-varà un panell per analitzar els plansvigents en el nostre país (Pla d’Ener-gies Renovables, Pla de Qualitat del’Electricitat, Codi Tècnic d’Edifica-ció, etc.) i les mesures adoptades perEuropa a la recerca d’un mercat únicen matèria energètica.

Més informació a la pàgina webwww.enerforum.net.

La delimitació competencial s’ha de fer per Llei

ARXI

U

�Ramon Silva, enginyer tècnic enmàquines elèctriques i autor del quartlliurament del Manual d’instal·lacionselèctriques de baixa tensió, va presentarel dia 15 de gener el fascicle Recomana-cions per a la protecció exterior contradescàrregues d’origen electroatmosfèricsegons el CTE-SU-081 i UNE 21186, ala sala d’actes del Col·legi. L’acte vacomptar amb una gran afluència depúblic.

En el treball s’analitza la física delllamp per tal d’entendre millor aquestfenomen i el perquè dels seus efectesdevastadors, així com el càlcul de laprotecció segons les normatives vigentsi la seva aplicació pràctica en diferentsinstal·lacions.

També avalua amb un exemplecom es calcula l’índex de risc que caiguiun llamp en una edificació i, si necessi-ta instal·lar-hi un parallamps, quin és el

nivell de protecció que convé adoptarper aconseguir una protecció totalmenteficaç. Al fascicle també s’explica comes protegeix un sistema de parallampsamb dispositiu d’encebament PDC iels diferents components de la seva ins-tal·lació.

El quart lliurament del manual, queels col·legiats poden adquirir al preu de4 euros, està patrocinat per Ingesco.

Els Manuals tècnics del CETIB. “Ins-tal·lacions elèctriques de baixa tensió”és una col·lecció de fitxes tècniquessobre diversos àmbits de l’enginyeria.El seu objectiu és ajudar el projectista,així com l’estudiant d’enginyeria tècni-ca industrial. El primer manual de lacol·lecció està format per un conjuntde fitxes que tracten aspectes bàsics dequalsevol instal·lació de baixa tensió.

Les tres primeres fitxes tractavensobre les sobretensions d’origenatmosfèric, el corrent de curtcircuit ipoder de tall i les derivacions indivi-duals, i han estat redactades percol·legiats en exercici amb unademostrada experiència en el camp deles instal·lacions elèctriques.

El Col·legi presenta el quart fascicle del Manual tècnic de baixa tensió

INFORMACIÓ PROFESSIONAL

La presentació va tenir gran afluència de públic

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

17

�La Comissió està en progressiu creixement, n’és proval’ampliació dels membres de la Junta Rectora que han passatde 3 a 6 càrrecs amb tasques específiques. Pau Gavarró iAntoni Abad repeteixen com a president i vicepresident, res-pectivament. Com a secretari s’estrena Ramon M. Altisent is’hi incorporen Josep Font, responsable de la Taula per a laInterpretació de la Normativa de Seguretat Contra Incendis(TINSCI), Clàudia Álvarez, responsable de Formació, iJosep M. Rebull, encarregat de l’àrea de publicacions. Aquestúltim assegura que “el creixement substancial de la JuntaRectora de la Comissió reflecteix el dinamisme del sector”.

Entre els temes destacats es troba la 5a edició del curs deSeguretat integral contra incendis i els cursos de Càlculd’instal·lacions de protecció activa i d’Investigació d’incen-dis. És previst pròximament també un curs de resistència alfoc estructural. Totes aquestes activitats, a proposta de laComissió, es porten a terme en col·laboració amb la UPC.

Un altre tema destacat és el Manual de seguretat contraincendis, estructurat en 6 mòduls amb diverses fitxes ques’actualitzen periòdicament i que elaboren membres experts

de la Comissió. Les fitxes es classifiquen en grups: protecciópassiva i activa, autoprotecció i emergències, instal·lacions ireglamentació específica, causa i investigació d’incendis iexplosions, i normativa. Actualment, s’estan elaborant lesúltimes fitxes i s’estan revisant d’altres per tal d’actualitzar-les d’acord amb els canvis normatius vigents. Les fitxes esdivulguen tant a professionals de l’àmbit privat com de l’Ad-ministració pública. Cada tres mesos es presenten noves fit-xes acompanyades d’un debat sobre la interpretació de lanormativa respecte a la seguretat contra incendis. Les prope-res fitxes que es publicaran són Plans d’autoprotecció: revi-sió segons el nou RD 393/2007 i APQ, Emmagatzematgede productes químics. L’objectiu d’aquests documents ésque arribin a ser eines de reconegut prestigi acceptades perl’Administració. Podeu consultar i descarregar les fitxes del’àrea privada del web, al servei de Biblioteca i Documenta-ció, Manuals Tècnics, Manual de Seguretat contra incendis.

La Comissió es reuneix el segon dijous de cada mes.

Tamara Gutiérrez I tgutierrez@cetib.org

COMISSIÓ DEL MES

Josep Font, Josep M. Rebull, Clàudia Álvarez, Antoni Abad, Pau Gavarró i Ramon M. Altisent, membres de la Junta Rectora de la Comissió de Seguretat d’Incendis i Emergències

Comissió de Seguretat d’Incendis i Emergències

“El creixement de la Junta Rectorareflecteix el dinamisme del sector”

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

RETRAT PROFESSIONALTH

EKN

OS

· Núm

.117

FEB

RER

de 2

008

Qualitat indispensable d’un ETI: Lacapacitat de saber utilitzar els coneixementsen tota l’amplitud de les seves funcions.

Una virtut: Adaptar-me a les situacions icol·laborar amb la societat.

Un defecte: La voluntat de fer coses pelsaltres fa que de vegades m’oblidi de mimateix.

Un lloc per viure: Barcelona.

Un viatge: A Egipte, el tinc pendent.

Un llibre: El tren a Puigcerdà, de la mevafilla Blanca.

Un somni: M’hauria agradat ser músicprofessional.

Etigrafia

18

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

�Josep M. Busquets ha dedicat tota la seva vida a la difusió de lamúsica i de la cultura. Busquets és enginyer tècnic industrial tèxtil pertradició –“Allò que passa de pares a fills”, diu, i explica que l’avi i elpare fabricaven filats i teixits–, economista per elecció i músic pervocació.

La seva carrera professional, que sempre ha compaginat amb estu-dis com els d’economista o al conservatori de música del Liceu,comença a Avinyó, població veïna de la seva Manresa natal. Més tardes trasllada a Pamplona, on durant 12 anys desenvolupa un polígonindustrial, dirigeix una fàbrica de teixits de seda artificial, una filaturai exporta arreu del món. El 1976 abandona la indústria i torna a Bar-celona amb la seva gran família –quatre fills i quatre filles–, on esta-bleix una empresa de finances i assegurances. Combina aquesta activi-tat amb la direcció amateur de cors musicals, passió de la qual neix elreputat Festival Internacional de Música de Cantonigròs, que aquestany celebra la vint-i-sisena edició.

Busquets és una persona molt inquieta amb una filosofia de vidaque el fa pensar sempre a aportar quelcom a la societat: “Si tens capa-citat i voluntat de fer coses, considero que tens l’obligació moral defer-les”. Malgrat aquesta visió de servei a la societat Busquets mai havolgut vincular-se al món polític: “M’estimo més no embolicar-m’hi”.Assegura que la seva activitat cultural és la que li ha donat “més ale-gries” i recorda satisfet l’etapa de director general del Liceu (1985-1993), on va impulsar les obres de reforma: “M’hi vaig entregar total-ment: dia i nit”. D’aquesta època recorda una anècdota molt diverti-da que encara el fa riure quan la rememora: la persecució d’un colomque, després de formar part d’un espectacle de la cantant MontserratCaballé, es va resistir a abandonar el teatre fins que tot un seguici depersones el va aconseguir enxampar amb un caçapapallones.

Va enllaçar aquest càrrec amb el de conseller delegat i directorgeneral del Teatre Nacional de Catalunya (1994-2003) juntamentamb Josep M. Flotats. En aquest projecte és on té l’oportunitat de tor-nar a exercir l’enginyeria amb el disseny de la tecnologia del teatre:“M’ho vaig passar molt bé”, afirma.

Actualment, a més de presidir el Festival Internacional de Músicade Cantonigròs i el Consell Català de la Música –entitats de les qualsva ser el fundador els anys 1983 i 1988, respectivament–, ocupa diver-sos càrrecs en entitats com ara el Cercle Eqüestre, el Cercle del Liceu,la Cambra de Comerç, l’Orfeó Català... Fora de la música Busquets ésun gran afeccionat a la lectura i a l’art, especialment l’escultura i lapintura, tot i que no el practica: “No sóc un artista”, admet.

Patricia Serrano I pserrano@cetib.org

Tota una vida dedicada a la cultura

Josep M. Busquets,president del Consell Català de la Música

19

LOUR

DES

SEGA

DE

THEK

NO

S· N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

Albert Punsolaalbertpv@auna.com

�Pot evitar el segrestament de CO2

l’emissió a l’atmosfera de milions detones d’aquest gas? La tecnologia no ésnova ja que s’utilitza en processosindustrials en els quals el CO2 és unsubproducte. Fa almenys tres decennisque se separa CO2 dels hidrocarbursper tornar-lo a introduir en el jacimenta fi d’aconseguir augmentar-ne la pres-sió i millorar-ne l’extracció, aquest pro-cés és conegut com a EOR (enhancedoil recovery). En l’enfocament actual,però, es tracta d’aplicar aquest principia centres emissors de certa importànciacom ara centrals elèctriques, fàbriquesde ferro, ciment, paper, refineries, etc.

La idea és senzilla: capturar el CO2

abans que s’emeti a l’exterior, compri-mir-lo i transportar-lo fins a un llocespecífic on s’injecta i emmagatzemaamb garanties que no sortirà cap a l’at-mosfera. Actualment, les dues opcions

per a aquesta finalitat són el fons delsoceans i diverses formacions geològi-ques sota terra. Aquesta darrera possi-bilitat és la que planteja a priori menysproblemes, gràcies a la disponibilitat dejaciments i mines abandonades quepodrien fer aquesta funció. Segonsdiverses estimacions, les ubicacions peral CO2 es podrien estendre a aqüífersd’aigua salada situats a gran profundi-tat i a moltes regions del planeta.

Actualment s’estan desenvolupantprojectes d’aquest tipus a països comara Noruega, Canadà i Dinamarca, onhi ha diverses plantes pilot. Els promo-tors són multinacionals com Shell o BPque tenen, per raons òbvies, un graninterès en desenvolupar aquesta tecno-logia i aconseguir-ne el reconeixement.

El Govern dels Estats Units i laUnió Europea també hi estan interes-sats tot i que els separa la seva visiósobre l’escalfament global. Els nord-americans han apostat per aquesta tec-nologia per evitar comprometre’s amb

Kyoto i demostrar que això no signifi-ca inacció i que recolzen les empresesque treballen en el tema. A la UE s’hafixat com a objectiu per al 2020 assoliraplicacions comercials de captura deCO2 per a aquelles centrals elèctriquesque funcionin amb combustibles fòs-sils. Per al 2015 s’ha convocat un con-curs continental per triar una dotzenade projectes en aquest àmbit.

Les dificultats. L’interès en el segresta-ment i emmagatzemament de CO2

xoca frontalment amb crítiques ecolo-gistes. Des d’aquests sectors s’assenyalaque les tècniques per aconseguir aquestobjectiu generen en si mateixes un aug-ment en l’ús de l’energia, fet que seriaparadoxal. Però l’aspecte més incert ésquè pot succeir en els indrets que hau-rien de rebre el CO2. Pel que fa als oce-ans, s’ha observat que una primeraconseqüència d’injectar CO2 podria serl’alteració i posada en perill de moltsecosistemes. En el medi terrestre exis-teix un marge de risc d’alliberament deCO2, un risc que la indústria no nega,encara que confia que la tecnologia ofe-reix una solució fiable en el futur.

L’altre punt crític és el cost: aplicaraquestes tècniques no és barat. Els eco-logistes assenyalen que això és un fre,però la indústria recorda que l’extensiód’una tecnologia provoca una reducciódels costos d’aplicació. Aquest argu-ment és sòlid, però els països emergentscom ara la Xina es basen en els com-bustibles fòssils per generar energia i ésdubtós que puguin incorporar els pro-pers anys tècniques innovadores.

Independentment de la viabilitattècnica i econòmica la captura de CO2

és objecte d’un altre tipus de críticacentrada en la filosofia. Durant anys,des de la sostenibilitat s’ha parlat de lanecessitat d’abandonar els combusti-bles fòssils, com a recursos finits quesón, per centrar-se en energies renova-bles. Des d’aquesta perspectiva, tornar-se a centrar en ells, ni que sigui amb ele-ments de millora, seria un retrocés.

SOSTENIBILITAT

Una solució per al canvi climàtic?

Llums i ombres de la captura del CO2

20

Central tèrmica de carbó a Datteln (Alemanya) situada al costat del canal de Dormund-Ems

ARN

OLD

PAUL

Les tecnologies per capturar i emmagatzemar CO2, impulsadesavui per algunes grans empreses, es presenten sovint com unanova manera de reduir les emissions d’efecte hivernacle, però lesincerteses al seu voltant són ara com ara força elevades.

Un document proposa millores per al sistema ferroviari català

Tren per al 2014�En un moment en què es constata com mai el dèficitd’infraestructures que pateix Catalunya, cal seguir atenta-ment totes les propostes per millorar l’estat de la qüestió i,més especialment encara, aquelles que posen la màximaatenció en la sostenibilitat. En aquest sentit destaca eldocument Pla tren 2014. Pla de millora del ferrocarril deCatalunya redactat per l’Associació per a la Promoció delTransport Públic. En aquest document, s’hi poden trobaruns criteris força diferents, en alguns aspectes, dels vigentsfins ara, criteris que s’han inspirat en el model suís –un delssistemes de ferrocarril més eficients del món. Cal esmentar,per exemple, la substitució de la lògica de grans eixos per lade xarxa, de manera que es puguin interconnectar millortotes les línies existents i les previstes a fi de treure’n elmàxim rendiment. Un altre aspecte important del docu-ment és la introducció del concepte d’increment de la pro-ductivitat de les línies, que es tradueix en la necessitat d’im-pulsar aquelles actuacions en infraestructures que obtin-guin més rendiments socials amb el menor impacteambiental possible. També es tenen en compte les deman-

des més importants dels usuaris que són l’increment de lafreqüència de pas i de la velocitat comercial de l’accessibili-tat, entesa com a proximitat del servei als nuclis habitats ide treball. El document sencer es pot trobar a www.docu-mentsptp.org/activitats/20071200-tren2014.pdf.

Biocombustiblesa examen�L’estiu passat el Theknos 111 es feia ressò de la polèmicareferent als biocombustibles. A finals de gener la Unió Euro-pea ha anunciat que intensificarà la vigilància sobre els bio-combustibles amb un seguit de mesures que inclouen nousestàndards de compra. L’objectiu és limitar-ne els danys sociali ambientals causats en el decurs de la seva producció. Elcomissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, haviadeclarat feia unes setmanes que aquests danys “són molt mésgrans del que havíem imaginat”. Tanmateix, va reconèixerque hi ha un benefici ambiental en l’ús de biocombustibles,especialment en la reducció d’emissions causants del canvi cli-màtic. Igualment, però, va apuntar que això no es podia asso-lir amb un increment dels preus dels aliments, de l’escassetatd’aigua o de la pèrdua d’hectàrees de boscos per ser dedicadesal conreu dels cereals que proporcionaran els biocombusti-bles. La nova política arriba després que la Comissió escoltésels darrers mesos els arguments d’un bon nombre d’ONG.Des de la UE es preveu aquesta nova política en un marc mésampli de lluita contra el canvi climàtic en què les autoritatscomunitàries volen exercir un lideratge mundial.

L’informe proposa més freqüència de pas dels trens

ARXI

U

2/3La dada. 2/3 del total de l’energia que consu-

meix la Xina prové de la combustió de carbó, segons l’Atlas

de l’Environement del diari francès Le Monde. Aquesta publi-

cació de referència situa a finals de l’any passat el moment

en què el gegant asiàtic hauria superat els Estats Units com

el principal generador d’emissions d’efecte hivernacle del

món. Aquesta és una dada controvertida ja que l’Agència

Internacional de l’Energia diu que el sorpasso es produirà

l’any 2009. En qualsevol cas sembla que l’any 2008 serà

clau en aquest procés coincidint amb el moment en què el

règim xinès intenta projectar una bona imatge al món, en

relació amb la celebració dels jocs olímpics d’estiu a la seva

capital, Beijing.

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

21

La prevenció de riscos laborals requereix una visió global

La seguretat en el treball,cosa de totsLa seguretat en el lloc de treball és cosa de tots: dels empresaris per facilitar i donar a conèixer alstreballadors les mesures adients, dels treballadors per utilitzar-les i fer-ne un bon ús, i dels tècnicsper saber indicar quines són les mesures més adequades en cada cas.

Laura Alonsolalonso@cetib.org

�Des dels inicis de la humanitat hanexistit els riscos laborals en la construc-ció de les grans obres com ara els aqüe-ductes romans, les piràmides d’Egipte,les catedrals gòtiques, etc.

La millora de les condicions de tre-ball, com a dret es remunta als tempsde la revolució industrial però no ésfins als anys setanta que comença elmoviment de millora de la qualitat devida en el treball.

Què significa ara la prevenció deriscos laborals? Dintre el marc norma-tiu la Llei 31/1995 fa esment dels prin-cipals punts que cal tenir en compteaixí com la, posteriorment en la refor-ma, Llei 54/2002. Cal dir que existeixtota una legislació específica en dife-rents aspectes de la prevenció de riscoslaborals.

Especialitats en prevenció. La preven-ció de riscos laborals (PRL) està dividi-da en quatre especialitats: Seguretat,Higiene, Ergonomia i Psicosociologia,i Medicina laboral. Que, en poquesparaules, es podrien definir com a:1. Seguretat en el treball: tècnica de

prevenció dels accidents de treballque actua analitzant i controlant elsriscos generats per factors mecànicsambientals.

2. Higiene del treball: tècnica de pre-venció de les malalties professionalsque actua identificant, quantifi-cant, valorant i corregint els factorsfísics, químics i biològics ambien-tals per fer-los compatibles amb elpoder d’adaptació dels treballadorsque hi són exposats.

3. Ergonomia i Psicosociologia: estudidels estats intermedis entre estar béi malaltia en funció de la càrrega detreball. L’ergonomia neix com unconjunt de tècniques que tenencom a finalitat adequar el lloc detreball a la persona. S’intenta ade-quar les dimensions del lloc de tre-ball al treballador segons els esfor-ços i moviments que ha de fer perrealitzar la feina. L’estudi del medifísic, els aspectes temporals de tre-ball i els aspectes organitzatius es

tracten com una ciència multidisci-plinària. La psicosociologia és unaintersecció entre psicologia i socio-logia amb la finalitat d’estudiar lesinteraccions o influències recípro-ques entre individus o grups socials,que possibiliten canvis en la con-ducta i en les actituds.

4. Medicina del treball: és desenvolu-pada pels metges. La medicina esbasa en el coneixement de les fun-cions dels organismes humans i laseva interacció amb el medi on viui on es desenvolupa la seva activitat,per aconseguir els objectiussegüents:

- Promoció de la salut - Guariment de malalties- Rehabilitació

La Medicina del treball s’espe-cialitza en la interacció amb unmedi en particular: el del treball,considerant la salut com un tot,indivisible, i que el medi nolaboral interactua al mateixtemps amb el medi laboral.

Funcions dels professionals en PRL.Per tal de poder desenvolupar fun-cions en PRL cal tenir un màster enPrevenció de Riscos Laborals o bé elmàster universitari en Seguretat i

EN PORTADA

ARXI

U

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

23

Evolució dels riscos laborals al llarg de la història- Codi Hammurabi 1700 aC, primer antecedent històric cone-

gut en protecció al treballador (vegeu foto).- Jurament hipocràtic, segle IV aC, Hipòcrates descriu les ma-

lalties provocades per intoxicació i en el seu llibre MorbusVulgaris, descriu la malaltia del saturnisme, intoxicació perplom.

- Paracels, metge del segle XVI, descriu les malalties quesofreixen els treballadors del sector miner.

- Bernardino Ramazzini, metge del segle XVII, es comença atractar la medicina del treball com a nova ciència.

Segle XIX, primeres legislacions:- 1812, el Parlament britànic aprova la Llei de protecció al

menor.- 1833, apareix un reglament d‘Indústria que inclou normati-

va legal sobre prevenció i higiene.- 1889, Primer Congrés Internacional d’Accidents de Treball a

París.- 1890, Conferència Internacional continuació del Primer Congrés Internacional

d’Accidents a Alemanya i Suïssa.

Segle XX:- 1919, constitució de l’Organització Internacional del Treball (OIT).

A Espanya:- 1900, s’aprova la Llei d’accidents de treball, coneguda com a Ley Dato, que és l’i-

nici del dret de Seguretat i Higiene en el treball.- 1940, es desenvolupa el Reglament General d’Higiene en el Treball, el 1971 serà

derogat per l’Ordenança de Seguretat i Higiene en el Treball.- 1970, s’estableix el Pla Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball que passarà a

ser l’Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.- 1978, la Constitució espanyola en el seu article 40.2 assenyala que uns dels prin-

cipis rectors de la política social i econòmica és vetllar per la seguretat i higiene enel treball.

- 1995, apareix la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals.

Salut en el Treball: Prevenció de Ris-cos Laborals. Una de les funcions quecal destacar és la realització de les ava-luacions del lloc de treball així comles que es defineixen a continuaciósegons les especialitats.

Les principals funcions de preven-ció dels especialistes en seguretat són:- Definir les mesures de protecció

dels equips, màquines i instal·la-cions garantint-ne el grau de segu-retat segons la legislació vigent, ideterminar-ne les condicions d’úsi manteniment.

- Entendre les interaccions en em-presa, treballadors, maquinària iseguretat.

- Entendre el treballador, coneixentles seves capacitats i límits, moti-vacions, comportaments, les con-dicions per fer una determinadatasca...

- Conèixer l’històric d’accidents iincidents, amb les seves freqüèn-cies, si és possible, i estadístiques.

- Avançar-se o predir els perills.- Identificar i reconèixer els perills

existents i futurs.- Fer un càlcul estimatiu de la pro-

babilitat i gravetat dels accidents.- Establir prioritats de les accions

preventives.- Controlar periòdicament les ac-

cions de seguretat.- Revisar les avaluacions de riscos.- Assessorar tots els nivells jeràr-

quics de l’empresa.

Les principals funcions dels espe-cialistes en higiene són:

- Estudiar i controlar aquells agentscontaminants que poden produirdanys per a la salut dels treballa-dors.

- Determinació dels agents conta-minants mitjançant els diferentsmètodes de mesura indicats per acada cas. N’hi ha de tres tipus:químics (matèria, substàncies

tòxiques), físics (formes d’energia,sorolls, radiacions, temperatura...)i biològics (éssers vius, virus, bac-teris). En tots ells el seu efecte per-judicial està afectat per diferentsfactors: temps d’exposició, con-centració, dosi, susceptibilitatindividual, via d’entrada (dèrmi-ca, parenteral o respiratòria).

Finalment, les principals funcionsdels especialistes en Ergonomia i Psi-cosociologia:- Les funcions de l’especialista en

Ergonomia són:- Controlar l’entorn o el medi

ambient de treball.- Seleccionar les tècniques més

adequades per a les persones.

EN PORTADA

“L’empresari organitzarà elsrecursos necessaris per aldesenvolupament d’activi-tats preventives”

Personal del CETIB en una sessió de formació en protecció d’incendis a les instal·lacions dels Bombers de Barcelona

CETI

B

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

25

Quantitat de treballadors

Treballadordesignat

EmpresariComitè

de seguretat i salut

Quantitat dedelegats deprevenció

Servei de prevenció propi

(SPP)

Servei de prevenció aliè

(SPA)

Opcional, quan:

1- L’activitat que es desenvo-lupi en l’empresa no esti-gui dins l’annex 1 del RD39/97 (esp. perilloses)

2- L’empresari desenvolupid’activitat de forma habi-tual a l’empresa

3- L’empresari tingui la forma-ció de nivell bàsic, interme-di o superior en PRL

4- L’empresari no es podrà fercàrrec de la vigilància de lasalut (encara que tinguil’especialitat de medicinalaboral), a causa de la con-fidencialitat de resultats

Tot el que l’empresari noassumeixi ho haurà de con-tractar a un servei de preven-ció aliè (SPA)

0(fins a 5 treballadors)

1 (de 6 a 30 treballadors,serà el delegatde personal)

1 (de 31 a 49 treballadors,d’entre els delegats de personal)

Opcional:

- Sempre quecobreixi com amínim dues espe-cialitats

- Es dediqui exclusi-vament a la pre-venció

- No es contracti unSPA que assumeixiles quatre espe-cialitats

Tot el que el SSP noassumeixi ho hauràde contractar a unservei de prevencióaliè (SPA)

Obligatori:

Mínim un tècnic superior de la plantilla de l’empresa amb dedicació exclusiva amb un mínim de dues especialitats i les altres dues queles assumeixi un SPA

Opcional

Obligatori:

L’autoritat laboralsempre pot ordenarla contractació d’unSPA si ho consideraoportú

Només assumirà aquelles funcionsque no assumeixi elSPP

Opcional, quan:

- El treballador tin-gui la formació denivell bàsic, inter-medi o superior enPRL

- La quantitat detreballadors desig-nats dependrà delque l’auditoria oinspecció de tre-ball indiqui, ja quela llei no ho espe-cifica

Tot el que el treballa-dor designat no assu-meixi ho haurà decontractar a un serveide prevenció aliè(SPA)

Opcional:

Encara que la realitat no dónaque sigui obligatoritenir un SSP

50 a 100

6 a 49

<6

Sí

No

Mai

< 500 o < 250quan l’activitatdesenvolupada ésdins l’annex 1 del RD 39/97

>500 o >250quan l’activitatdesenvolupada ésdins l’annex 1 delRD 39/97

1001 a 2000

2001 a 3000

3001 a 4000

> 4001

2

3(de 101 a 500 treballadors)

4(de 501 a 1000 treballadors)

5

6

7

8

- Afavorir l’interès dels treballa-dors per la feina i el procésproductiu i l’ambient de tre-ball.

- Avaluar els riscos de fatiga físi-ca i mental.

- Definir els objectius de forma-

ció en relació amb les caracte-rístiques dels llocs de treball ide les persones.

- Per altra banda, en Psicosociolo-gia es tracta l’estrès en totes lesseves manifestacions i la insatis-facció, així com les qüestions rela-

tives a l’organització de l’empresa,els factors de la feina, la direcció ila conducta individual.

Organització de la prevenció a lesempreses. L’article 10 del ReialDecret 39/97, en què s’aprova el

Reglament dels serveis de prevenció,estableix que l’empresari realitzaràl’organització de recursos necessarisper al desenvolupament d’activitatspreventives segons l’activitat (vegeutaula):a) Assumint personalment l’activi-

tat.b) Designant a un o més treballa-

dors per desenvolupar-la. c) Constituint un servei de preven-

ció propi.d) Contractant un servei de preven-

ció aliè.

Els diferents actors que hi aparei-xen són:- Delegats de prevenció: són els

representants dels treballadorsamb funcions específiques enmatèria de prevenció de riscos enel treball. Els delegats de preven-ció són escollits entre els repre-sentants de personal. Han de serinformats en tot moment delstemes referents a prevenció de ris-cos a l’empresa.

- Comitè de seguretat i salut: ésl’òrgan paritari i col·legiat de par-ticipació per a la consulta regulari periòdica de les actuacions del’empresa en matèria de prevencióde riscos. Es constituirà un comi-tè de seguretat i salut a totes lesempreses o centres de treball quetinguin 50 o més treballadors. Elcomitè estarà format per:- Els delegats de prevenció.- L’empresari i/o els seus repre-

sentants en el mateix nombreque els delegats de prevenció.

El comitè de seguretat i salut esreunirà com a mínim trimestral-ment.

- Servei de prevenció: Conjunt demitjans humans i materials neces-saris per desenvolupar les activi-tats preventives que assegurin laseguretat i salut en el treball. Elservei de prevenció ha d’assesso-rar i assistir l’empresa en funciódels serveis contractats. El seucaràcter és interdisciplinari coor-dinant les diferents disciplines dela prevenció. Els serveis de pre-venció po-dran ser:

- Interns quan els desenvolupala mateixa empresa.

- Externs quan són desenvolu-pats per societats particulars.

- Mancomunats quan són cons-tituïts per empreses que des-envolupen la seva activitatsimultàniament en el mateix

centre de treball o polígon in-dustrial.

ETI: construcció i seguretat. Elsenginyers tècnics industrials (ETI)pel que fa a la seguretat en el sectorde la construcció poden realitzar lesfuncions detallades en el Reial Decret

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

26

EN PORTADA

Estudi de Seguretat i Salut oestudis bàsics de Seguretat iSalut

Redactat pel tècnic compe-tent designat pel promotor

Forma part documental delprojecte d’execució i es redac-ta en paral·lel

Un cop visat en el Col·legiprofessional del tècnic com-petent que l’hagi redactat

Els seus continguts segonsl’entitat

Es defineixen les condicionsinicialment previstes per al de-senvolupament dels treballs il’organització de l’obra

Documentació

Qui l’elabora

Quan

Es valida

S’actualitzen

Quin és el contingut

Pla de Seguretat i Salut

Redactat pel tècnic competentamb formació adequada en pre-venció de riscos laborals

De forma prèvia al començamentdels treballs

Un cop aprovat pels mecanismesindicats en el RD 1627/1997

Els continguts durant el desenvolu-pament de l’obra segons les modi-ficacions de les previsions inicials

Es defineixen de forma definitivaels continguts i previsions inicialsprevistes en l’estudi de seguretati salut

És obligatori aplicar la coordinació d’activitats quan en un mateix centre treballin dues o més empreses

ARXI

U

1627/1997 de seguretat i salut en lesobres de construcció.

Estudis bàsics de seguretat i saluten el treball: segons el Reial Decret1627/1997, és el document que for-ma part del projecte on es reflectei-xen els riscos existents a les obres i lesmesures que cal establir-hi per mini-mitzar-los o eliminar-los.

Designació del coordinador deseguretat i salut durant la fase d’exe-cució, designat pel promotor. Elcoordinador de seguretat i salut de lesobres és tècnic competent integrat enla direcció facultativa, designat pelpromotor per desenvolupar:- La coordinació de l’aplicació dels

principis generals de la prevenció ila seguretat: presa de decisionstècniques i d’organització per talde planificar les diferents tasques.

- La coordinació de les activitats del’obra per garantir que els contrac-tistes o subcontractistes i els treba-lladors autònoms apliquin els

principis de l’acció preventiva.- L’aprovació del pla de seguretat i

salut elaborat pel contractista ambles modificacions introduïdes peltècnic si és pertinent. Aquestafunció és assumida per la direcciófacultativa quan no és necessaridesignar un coordinador de segu-retat i salut.

- Organitzar la coordinació d’acti-vitats empresarials prevista en l’ar-ticle 24 de la Llei de prevenció de

riscos laborals.- Coordinar les accions i funcions

de control de l’aplicació correctadels mètodes de treball.

- Adoptar les mesures necessàriesperquè només les persones auto-ritzades puguin accedir a l’obra.Aquesta funció és assumida per ladirecció facultativa quan no ésnecessari designar un coordinadorde seguretat i salut.Acta d’aprovació del pla de segu-

Segons les fases d’execució del projecte de construcció es presenten diferents documents

Fase de projecte ResponsabilitatDesignació del coordinador de seguretat i salut PromotorRedacció i visat de l’estudi de seguretat i salut Coordinador de seguretat i salutFase d’execucióDesignació coordinació de seguretat i salut PromotorRedacció del pla de seguretat i salut ContractistaAprovació del pla de seguretat i salut i obtenció Coordinador de seguretat i salutdel llibre d’incidènciesTramitació de l’avís previ PromotorTramitació d’obertura del centre de treball (llibre de visites) Contractista

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

28

EN PORTADA

retat i salut: document signat pelcoordinador de seguretat i salut, elpromotor i el representant de l’em-presa constructora en el qual s’aprovael pla de seguretat i salut.

Coordinació d’activitats: segonsindica el la Llei 31/1995, la coordina-ció d’activitats s’aplica quan en unmateix centre de treball desenvolupinactivitats treballadors de dues o mésempreses. Aquestes empreses haurande cooperar en l’aplicació de la nor-mativa de prevenció de riscos labo-rals. El RD 171/2004 desenvolupa laLlei de prevenció de riscos laborals enmatèria de coordinació d’activitatsempresarials i laborals.

Targeta professional de la cons-trucció: És conseqüència del que eraprevist a la Llei 32/2006, reguladorade la subcontractació en el sector dela Construcció 2007-2011 que vaentrar en vigor el 6 de setembre de2007. La targeta professional és eme-sa per la Fundació Laboral de Cons-trucció, aquesta targeta és un docu-ment mitjançant el qual s’acreditaentre d’altres coses:- L’experiència en el sector. - La qualificació professional. - La formació rebuda.

Formació. Fins l’any 2007 pel quefeia a formació en prevenció de riscoslaborals teníem el màster en Preven-ció de Riscos Laborals amb les sevestres especialitats corresponents. Aquest

màster que era un títol oficial homo-logat pel Ministeri de Treball iAssumptes Socials. La seva existènciaestava subjecta a l’aparició del títoluniversitari, que actualment ja exis-teix com a màster universitari enSeguretat i Salut en el Treball: Pre-venció de Riscos Laborals. Aquestmàster universitari s’ofereix a l’Esco-la Superior de Prevenció de RiscosLaborals, centre creat per iniciativade les universitats de Barcelona (UB),

Politècnica de Catalunya (UPC) iPompeu Fabra (UPF), conjuntamentamb l’Institut Nacional de Seguretati Higiene en el Treball (INSHT)l’any 1999. Aquesta institució tél’objectiu de formar els professionalsde la prevenció de riscos laboralsmitjançant uns estudis de qualitatque donin resposta a les necessitatsdel mercat laboral en aquest camp.

Conclusions. La prevenció de riscoslaborals és una disciplina en la qualels enginyers tècnics industrials hitenim molt a dir. La prevenció de ris-cos laborals té un marc normatiumolt variat, concret i específic, elproblema és la seva aplicació, que nosempre resulta fàcil. És aquí onnosaltres hem de disposar les mesu-res adients per reduir els accidents iincidents laborals, malalties profes-sionals, així com fer una tasca de for-mació i divulgació adient per cons-cienciar tant els treballadors coml’empresari.

Més informació:www.mtas.es/inshtwww.trabajoenconstruccion.com

La PRL té un marc normatiu molt variat, concret i específic, el problema és l’aplicació, que no sempre resulta fàcil

ARXI

U

Sistemes de gestió, una aposta per la integració

Sistema de gestió de la prevenció de riscos laborals: és la part del sistema general degestió de l‘organització que defineix la política de prevenció i que inclou l’estructuraorganitzativa, les responsabilitats, les pràctiques, els procediments, els processos i elsrecursos necessaris per desenvolupar-la.

L’any 1999 entitats de certificació juntament amb diverses entitats de certificacióvan publicar la primera especificació internacionalment reconeguda, l’OHSAS18001:1999 (Occupational Health and Safety Management Systems-Specification).Aquesta norma ha esta revisada i al juliol del 2007 va aparèixer publicada l‘OHSAS18001:2007. Aquesta nova revisió s’aproxima cada cop més a l’estructura d’altresestàndards àmpliament implantats com són la ISO 9001 en qualitat i la ISO 14001 enmedi ambient. Això facilita la implantació de sistemes integrats de gestió en qualitat,medi ambient i prevenció de riscos laborals reduint així la gestió documental i donantuna amplia visió de l’organització de l’empresa.

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

30

Meritxell PinedaDirectora de l’IDES

�L’estratègia europea en matèria deseguretat i salut laboral. El 21 defebrer de 2007 es va publicar l’Estratè-gia comunitària europea de salut i segu-retat en el treball (2007-2012). Ambaquest text s’han establert les prioritatsper a la política europea en aquestamatèria per als propers anys.

És important destacar que en laintroducció del text es destaca laimportància de la seguretat i salut en eltreball com una eina de l’economia.Aquest és un dels motius que haimpulsat la política europea en aquestàmbit, a més del cost humà que repre-senten els accidents i les malalties pro-fessionals.

Diagnòstic de la situació. Les dades dequè es disposen indiquen que de 2000a 2004, en el conjunt de la UE dels 15,la taxa d’accidents de treball mortals vadisminuir un 17%. Tot i això, s’identi-fiquen algunes situacions on cal incidir.Així, les pimes s’han mostrat com lesempreses més vulnerables perquè tenenmenys recursos. Alguns sectors com arala construcció o el transport segueixenessent particularment perillosos.

Apareixen, a més, nous reptes alsquals cal fer front com són l’evoluciódemogràfica i l’envelliment de lapoblació activa, les noves tendènciesen els llocs de treball, els nous fluxosmigratoris, l’increment de dones enel mercat laboral o l’increment dedeterminades malalties professionalscom ara l’estrès o els trastorns mus-culoesquelètics.

Altres problemes que s’han identifi-

cat són la subcontractació, que dificul-ta l’aplicació de la normativa, i les dife-rències que hi ha als països europeusrespecte a l’accés als serveis de preven-ció i la qualitat i cobertura que donen,destacant-ne una externalització exces-siva d’aquests.

Objectius de l’estratègia comunitària.S’han proposat uns objectius principalsa partir dels quals es plantegen un con-junt d’actuacions:- Garantir la correcta aplicació de la

legislació de la UE.- Donar suport a les pimes en l’apli-

cació de la legislació vigent.- Adaptar el marc jurídic a l’evolució

del món del treball i simplificar-lo.- Fomentar el desenvolupament i la

posada en pràctica de les estratègiesnacionals.

- Fomentar els canvis de comporta-ment entre els treballadors i animarels empresaris perquè adoptin enfo-

caments que afavoreixin la salut. - Elaborar mètodes per a la identifi-

cació i avaluació de nous riscospotencials.

- Millorar el seguiment dels progres-sos aconseguits.

- Promoure la seguretat i salut a esca-la internacional.

L’estratègia espanyola en matèria deseguretat i salut laboral. Si l’estratègiaeuropea es va publicar al febrer de2007, l’estratègia espanyola es va apro-var el 29 de juny del mateix any. Elsmotius per desenvolupar l’estratègiaespanyola són tres: exigència social dereduir l’accidentabilitat laboral, exigèn-cia de política interna de fer balanç del’aplicació de la Llei 31/1995, i lanecessitat d’articular l’Estratègia euro-pea de seguretat i salut en el treball peral període 2007-2012.

Diagnòstic de la situació. Després d’on-ze anys d’aplicació de la llei, es valorapositivament la manera com la preven-ció de riscos laborals ha passat de seruna disciplina desconeguda a ser unaspecte fonamental en les relacionslaborals. També es destaca que l’Estatespanyol s’ha dotat d’un marc homolo-gable en aquesta matèria a la políticacomuna de seguretat i salut en el treballde la UE i a les polítiques desenvolupa-des pels seus Estats membres, així comla implicació de les diferents adminis-tracions. Un darrer aspecte positiu ésl’esforç dels diferents agents, organitza-cions empresarials, sindicats, empresesi treballadors, per dur endavant la llei ila normativa que desplega.

En els aspectes negatius, es destacaque encara no s’ha arribat a assolir les

EN PORTADA

El transport, com la construcció, és un sector d’alt risc

ARXI

U

Les estratègies per a la prevenció de riscos laboralsLa prevenció de riscos laborals és un àmbit de la seguretat plenament intervingut per l’Administració.Aixòfa que només es pugui desenvolupar la prevenció de riscos laborals a partir del marc normatiu que s’haanat desplegant al llarg d’aquests anys. A més, és una matèria legislada des de la Unió Europea (UE) i, pertant, els criteris i el desenvolupament que pugui fer l’Estat espanyol és dins les directrius europees.

expectatives que es van crear amb l’a-provació de la llei.

La posada en pràctica de la llei hagenerat problemes. Per exemple, no hiha hagut una visió global del conjuntde polítiques públiques relacionadesamb la prevenció de riscos laborals, i lesque s’han desenvolupat han estat dèbilsi disperses. La coordinació de les actua-cions desenvolupades per la diversitatd’agents implicats es qualifica com ainsuficient. El volum i la complexitatde les normes n’han dificultat el com-pliment, sobretot en les pimes.

Hi ha aspectes que cal millorarcom, per exemple, la relació entre elsrecursos preventius propis i aliens enles empreses (3 de cada 4 empresesespanyoles han optat per un servei deprevenció aliè), la qualitat de les activi-tats preventives o la formació de pro-fessionals i treballadors.

Els objectius de l’estratègia espanyola.S’han fixat dos objectius generals:

1. Reduir la sinistralitat laboral i acos-tar-se als valors mitjans de la UE.

2. Millorar de forma contínua i pro-gressiva.

A partir d’aquí s’han proposat vuitobjectius operatius classificats en dosgrans blocs: un bloc per a les empre-ses i agents i un altre bloc per a lespolítiques públiques, és a dir, lesadministracions.

Objectius operatius per a la milloradels sistemes de prevenció de lesempreses:

- Aconseguir un millor i més eficaçcompliment de la normativa, ambespecial atenció a les pimes.

- Millorar l’eficàcia i la qualitat delsistema de prevenció, amb especialèmfasi a les entitats especialitzadesen prevenció.

- Enfortir el paper dels interlocutorssocials i la implicació dels empresa-ris i dels treballadors en la millorade la seguretat i la salut.

Objectius operatius per a les políti-ques públiques en prevenció de riscoslaborals:- Desenvolupar i consolidar la cultu-

ra de la prevenció en la societatespanyola.

- Perfeccionar els sistemes d’informa-ció i investigació en matèria deseguretat i salut en el treball.

- Potenciar la formació en matèria deprevenció de riscos laborals.

- Reforçar les institucions que esdediquen a la prevenció de riscoslaborals.

- Millorar la participació institu-cional i la coordinació de lesadministracions públiques en lespolítiques de prevenció de riscoslaborals.

A partir d’aquesta estratègia esplanteja desenvolupar un Pla d’Accióper executar totes les mesures que s’in-clouen en el text.

A partir de les lectures d’ambdóstextos es pot veure com l’estratègiaeuropea es basa en la millora de la pro-ductivitat a través de la millora de lescondicions de seguretat i salut dels tre-balladors. En canvi, l’estratègia espa-nyola es basa en la millora de la salutdels treballadors. La UE estableix rep-tes concrets que s’han d’assolir a partirde dades, en canvi l’Estat espanyol fapropostes generals a partir d’opinionsconsensuades. Cal destacar que amb-dues estratègies estableixen mecanis-mes de seguiment i control i emfatitzenla importància de potenciar la culturade la prevenció en la societat en gene-ral. Tot i així, l’estratègia espanyola noestableix objectius quantitatius i caldràesperar el pla d’acció per veure comduran a terme el seguiment.

Amb l’estratègia espanyola, dins del’objectiu Millorar l’eficàcia i la qualitatdel sistema de prevenció, es vol potenciarels recursos preventius propis de l’em-presa. El problema és que fins ara s’hapotenciat els serveis de prevencióaliens. Per tant, cal veure com es des-plegarà aquest objectiu. En tot cas, lesmodificacions que planteja l’estratègiaespanyola impliquen canvis normatiusque caldrà veure com es duen a terme.

Igual que les empreses i els llocs detreball canvien, també varia la preven-ció de riscos laborals. Queda esperarque amb els plans d’actuació que des-plegaran ambdues estratègies es puguinassolir els objectius fixats.

“L’estratègia espanyola nofixa objectius quantitatius icaldrà esperar el pla d’accióper veure’n el seguiment”

Eliseu Climent, secretari general d’Acció Cultural del País Valencià

“Hi ha un Pla B per veure TV3al País Valencià i els enginyers són crucials”

Jordi Garrigajordi.garriga@telefonica.net

�En el dia d’avui, com estan elsànims en el si d’Acció Cultural del PaísValencià? Vostè mateix va parlar alseu dia d’una dura derrota.Sí, és clar, el tancament de la Carras-queta el passat 9 de desembre ha estatun cop dur, però jo li diria que s’hade ser optimista. Aquí dalt, tot sovintsou massa pessimistes. Ara els repeti-dors estan tancats, però ho han hagutde fer amb nocturnitat i traïdoria,l’última nit d’un llarg pont. S’ha devalorar la reacció popular que hi vahaver anteriorment. Per a tots queda-rà en la memòria el matí del 27 d’a-bril de 2007. Aquell dia ja s’havia deprocedir al tancament del repetidor,però vam ser tants els qui allí ens vamaplegar, que la Guàrdia Civil va haverd’abandonar la zona sense haveracomplert el seu objectiu. Feia tem-pesta, molt de fred... Va ser èpic.

El conflicte amb el Govern valencià haarribat al punt culminant?Ara ens trobem en un punt àlgid,però això no s’ha acabat, com tampocno ha començat l’últim any. Ja fa mésde vint anys de conflicte, gairebévint-i-cinc. Al cap d’un any de l’exis-tència de TV3, nosaltres ja estàvemactuant. S’ha anat jugant ambl’al·legalitat. Ja se sap que a vegadess’ha de ser flexible per avançar. S’hade forçar i, fins i tot, si és per unabona causa, ser il·legal.

De fet, el conflicte no ho ha estatnomés amb el Govern valencià, tam-bé amb els governs de Madrid.Sí, nosaltres ja vam haver de tancaramb Barrionuevo com a ministre de

Transports, Turisme i Comunica-cions, moment en què s’iniciaren lesemissions de Canal 9. A més a més,també se’ns va imposar una multa de20 milions de pessetes per cadascundels repetidors i, fins i tot, se’ns vaamenaçar amb la presó. Hi va havermoltes pressions des del Govern cata-là, i nosaltres vam decidir desprecintarels repetidors i fer-hi un pont. Però latelevisió valenciana va decidir agafarla mateixa freqüència que nosaltresutilitzàvem. Després va ser Zaplana.La veritat és que tant des del PP comdes del PSOE sempre s’ha intentattallar TV3 al País Valencià.

En general el conflicte s’ha anat reso-lent arribant a acords entre elsgoverns de Catalunya, València iMadrid. Ara, però, sembla que lescoses han sortit de mare. És així?Ja hi va haver una crisi molt fortaamb les interferències de Canal 9amb els partits de futbol del Barça.Però és veritat que ara la cosa és mésproblemàtica. Les nostres freqüèncieshan estat ocupades per La Sexta. Alseu moment, quan La Sexta vacomençar a emetre al País Valenciànosaltres vam tancar un acord pelqual cedíem les freqüències analògi-ques que ocupàvem a canvi d’obtenirun permís del Ministeri d’Indústriaper emetre en digital, que era l’únicamanera de mantenir quatre canals.

És per això que ara es queixen de l’ac-titud del Ministeri d’Indústria?Exactament. La freqüència que arautilitzem és d’Indústria, i és per aixòque ara fa un any ens va estranyarl’actuació dels funcionaris de laGeneralitat Valenciana. Nosaltres javam demanar per via judicial que elministre Clos es pronunciés, però noha estat així. És amb aquest silenciper part del senyor Clos que elGovern de Camps ha pogut anar aga-fant terreny mentre Tresserras haintentat negociar la reciprocitat.

Precisament, vostè també ha estatmolt crític amb aquesta suposadareciprocitat.Oh i tant! Ja veiem a què ens ha por-tat aquesta reciprocitat: de moment,a una multa de 300.000 euros i aldesmantellament pràcticament totalde la xarxa de repetidors. Durant elspropers mesos esperem el tancamentde la Safor i Castelló, i després vin-

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

33

ENTREVISTA

Eliseu Climent és un lluitador de soca-rel i, sens dubte, la cara més visible del moviment per a la defen-sa de la cultura, la llengua i els drets nacionals al País Valencià. Nascut a Llombai (València) el 1940,Climent ha desenvolupat la seva activitat professional a l’entorn del món editorial, amb la gairebé míti-ca Edicions Tres i Quatre, pionera de les edicions en català al País Valencià. També va ser fundador i ésl’actual editor del setmanari El Temps. Alhora, és conegut pel seu activisme polític. Home d’acció i ambun compromís indestructible, Climent també va ser el fundador, i n’és l’actual secretari general, d’AccióCultural del País Valencià (ACPV), una institució per a l’estudi, defensa i promoció del patrimoni cultural,artístic i natural del País Valencià, i que els darrers temps, a causa dels continus conflictes per la recep-ció de TV3 al País Valencià, ha saltat al primer pla de l’actualitat informativa.

EDUA

RDO

NAV

E

“La veritat és que tant desdel PP com des del PSOEsempre s’ha intentat tallarTV3 al País Valencià”

EDUA

RDO

NAV

E

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

3434

ENTREVISTA

drà València. El que és clar és que elconseller Tresserras tenia dues viesper intentar desencallar el tema. Perun costat, intentar pressionar elministeri perquè no obviés les sevescompetències i, per un altre, nego-ciar i pactar amb el Govern valencià.S’ha intentat aquesta segona via,però ha quedat clar que no ha donatresultats.

Amb qui està més decebut, amb elconseller de Cultura Tresserras o ambel ministre d’Indústria Clos?Amb tots dos. En principi, tots somla mateixa família, o com a mínim-hauríem de ser-ho…

Al marge de l’actitud bel·ligerant delGovern valencià del PP, vostè tampocno vol sentir parlar gaire de reciproci-tat. Per què?Perquè és una fal·làcia. La realitat ésque, fins on s’havia arribat abans delstancaments, el que s’oferia és que els

canals catalans quedessin totalmentminoritzats al País Valencià. A més,TV3 deixaria de reproduir-se perrepetidors independents i ho faria através dels de la xarxa de la Generali-tat Valenciana. Això és tant com dirque Televisió de Catalunya quedariacaptiva i censurada, i el pitjor és que,d’aquesta manera, el públic perdriainterès per una TV3 mediatitzada.Hem de tenir en compte que un altredels acords mirava d’arribar a consen-suar el llibre d’estil!

Amb tot, fins a quin punt hem de lle-gir el tancament de la Carrasqueta i elposterior silenci del Ministeri d’Indús-

“TV3 deixaria de repro-duirse per repetidors inde-pendents i quedaria capti-va i censurada”

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

35

tria en clau electoral?No, no, això no té res d’electoral.Això va molt més a fons. És un temaclau per al PP de València, és la sevabandera.

Així, quins passos poden fer ara?Només hi ha dues solucions possi-bles. O bé que el Ministeri assumei-xi les seves competències, o bé fercomplir al Govern espanyol allò queha signat sobre l’acord europeu dellengües minoritàries. Ja veurem coms’arribarà al dia després de les elec-cions, però per poc que es necessitinels grups catalans i ho posin com acondició…

I a vostè, què li diu el nas? Creu queels grups catalans estan per la labor?Els polítics, tots han dit que sí. Però ésque en realitat els interessa directa-ment, ja que més de 400 ajuntamentsde Catalunya han demanat la confir-mació de la continuïtat de TV3 al PaísValencià.

I si totes aquestes vies no donessinresultat, tenen alguna solució directa-ment a les seves mans? Existeix algunpla B?Sí, hi ha un pla B, però no podriaentrar en més detalls. Agradi o no,TV3 es veurà.

Quan?Diguem que potser tornarem a tenirTV3 a la primavera.

La solució, serà tecnològica?Sí, com ja ha passat en altres ocasions,els enginyers són crucials en aquestabatalla tecnològica. De fet, un coptenim la infraestructura, sempretenim escletxes per defensar la unitat.

En general, se sent en un moment par-ticularment dur de la seva trajectòria?Li diré que he tingut moltes decep-cions, i no de València.

En un altre ordre de coses, com és queles relacions entre Catalunya i el PaísValencià són tan agres, com en canvino passa amb, per exemple, les IllesBalears, també governades pel PP?Tot plegat va molt més enllà de TV3.Des de la transició, el País Valenciàcaminava gairebé cap a la desaparició.El gir, sens dubte, havia d’anar cap aCatalunya, i així va començar a ser apartir dels anys seixanta, quan vacomençar a tornar a haver-hi una cer-ta ‘cultura’ catalana. El que passa és

que els anys 1975, 76 i 77, a Espanyas’accepta que hi ha un fet català i unfet basc, però, en qualsevol cas, el fetcatalà no podia estendre’s fins a Ala-cant de cap manera. S’havia de tallarl’eix econòmic entre Tarragona i Ala-cant i, si a la Constitució es prohibeixla federació de regions autònomes és,precisament, per impedir l’apropa-ment de Catalunya i el País Valencià.A partir d’aquí, s’ataca la llengua, iaixò el PP ho ha agafat com a autèn-tica bandera i arma política… És més,tampoc no va ser casual que València,amb Milans del Bosch, fos el llocescollit perquè sortissin els tancs.

Però tot això és política. I la gent?Com creu vostè que la gent del carrerviu aquesta relació?De fet, alhora que passa tot això, larelació entre València i Catalunya haanat en augment. Universitat, cambresde Comerç, regidors… Mai no hi hahagut tanta osmosi cultural com ara.

Però la realitat és que el PP té majoriaabsoluta…El model social del PP ha calat moltfort a València ciutat i a l’Horta, peròno a la resta del país. El problema ésque l’esquerra està desastrosa. Peròcompte! Alacant s’ha perdut nomésper 100 vots. Com li dic, el problemaés València ciutat, on s’ha utilitzat lanormal rivalitat València Barcelona,que era com Reus Tarragona, per con-vertir-ho en una arma política. Però ésque el nostre és un país molt particu-lar. València, que no hem d’oblidarque va ser una ciutat molt lerrouxista,només és capital d’allà on es fa taron-ja. Per entendre’ns, el blaverismo noha entrat mai a Alacant, una ciutatque, de fet, no reconeix la capitalitatde València.

Així, més enllà de TV3, per a vostèquin és el futur de la ‘família’, comabans ho anomenava?El futur d’aquests països passarà perun gran acord econòmic. Nosaltrestenim una sortida que és establir unmarc de relacions econòmiques entreCatalunya i el País Valencià. Si el ques’ha fet fins ara en el terreny de la cul-

EDUA

RDO

NAV

E

“Teníem un país liquidat,però avui tenim 150.000estudiants que aprenen itreballaran en català”

tura o de TV3 s’hagués fet en elterreny econòmic, ara estaríem moltdiferent. Fixem-nos en Europa. Es vacomençar amb l’acer i el carbó, i araja tenim una moneda única.

Des d’ACPV, què estan fent en aquestsentit?Des d’ACPV i també des de l’InstitutJoan Fuster s’estan impulsant accionsen aquest sentit i estan donant els seusfruits. Ja s’han consolidat algunsacords portuaris entre el port de Bar-celona i el de València. Això, fa algunsanys, hauria semblat impensable.També estem fent el llibre blanc de lesinfraestructures de l’Euroregió del’Arc Mediterrani (EURAM), i s’estàfent en català. Estem avançant molt, iestem parlant d’un projecte de600.000 euros. Hi ha totes les cam-bres de Catalunya, el País Valencià iles Illes Balears. Teníem un país liqui-dat, però avui tenim 150.000 estu-diants de la universitat i l’escola queaprenen i treballaran en català.

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

36

ENTREVISTA

El Col·legi dóna suport a Acció Cultural del País Valencià

El CETIB posa a disposició dels col·legiats la reproducció d’una làmi-na que l’artista Antoni Tàpies ha donat a Acció Cultural del País Valen-cià (ACPV). L’obra es pot adquirir per 10 euros a la caixa del CETIB il’import que es reuneixi servirà per ajudar aquesta organització asufragar la multa de 300.000 euros que li ha imposat el Governvalencià per les emissions de TV3.

Aquesta iniciativa té el suport d’entitats com ara l’Institut d’EstudisCatalans, i de personalitats com ara Jordi Pujol, Pasqual Maragall, elsabats dels monestirs de Poblet i Montserrat, Antoni Bassas, Joel Joan iToni Soler, entre d’altres.

ACPV va instal·lar diferents repetidors al País Valencià per poderrebre el senyal de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. A prin-cipis de gener de 2007, la Generalitat Valenciana va concloure “impo-sar a ACPV, com a responsable d'una infracció molt greu consistenten la prestació en règim de gestió indirecta de servicis de televisió perones terrestres sense la preceptiva concessió administrativa, la multade 300.000 euros". A més, ordenava "el cessament immediat de lesemissions davant l’advertència que, si no es posa fi a les mateixes demanera voluntària, es procedirà a l'execució forçosa d'esta mesura,d'acord amb l'article 95 de la Llei 30/1992". Des de llavors, l’ACPVha intentat mobilitzar la societat civil per fer front a aquesta sanció.

EDUA

RDO

NAV

E

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

38

Infonomiainfo@infonomia.com

�Però la indexació de base humanava ser superada per la potència denavegació sistemàtica de Google, queamb el seu algorisme de determinacióde rellevància PageRank (on els resul-tats d’una recerca apareixen ordenatsd’acord amb la popularitat d’unapàgina en termes de quantes vegadesaltres pàgines enllacen cap a ella) vafer un pas històric en la cursa humanaper trobar informació quan es necessi-ta. Internet és avui Google, i al revés,en el sentit que és ja impensable laxarxa sense un motor que t’ajudi alocalitzar coses.

Bé, potser ara a Google li estiguisorgint un potencial competidor. I,curiosament, aquesta proposta tornauna mica als orígens: als humans, queidentifiquen la rellevància de les pàgi-nes per ajudar els seus congèneres a noperdre’s. Però amb una diferència subs-tancial: no es tracta d’una redacció (asou, per exemple) que va fent el seu tre-ball de formigueta digital organitzantpàgines, sinó que es tracta que moltsdels humans que naveguen es conver-teixin en determinadors de rellevànciadurant la seva navegació. La diferènciaes troba que treballen gratuïtament,que poden fer-ho a milions i que tenenmés criteri que una màquina a l’horade categoritzar coses difícilment inde-xables per una màquina, com una fotoo una poesia.

La idea és, doncs, la categoritzaciócol·laborativa, mitjançant l’ús d’etique-tes (tags) amb paraules clau definideslliurement per la persona que ho faci,sense un thesaurus de termes controlats

fixats prèviament. És el social bookmar-king. La categorització d’una peçainformacional funciona millor commés gent la descriu (o sigui, la saviesade la multitud).

La qüestió no és trivial, perquè enel fons hi ha el dilema entre l’exhaus-tivitat (“tot el que hi ha sobre...”) i larellevància (“el més útil sobre...”). Elmón googlelitzat és un món d’exhaus-tivitat. Però el món dels humans,almenys mentre no aconseguim reem-plaçar el nostre cervell per alguna cosamillor, és un món de procés limitatd’informació (no podem augmentarles nostres hores de vigília) i, per

sobreviure informacionalment, larellevància és crítica.

Fa alguns anys, a la Universitat deBerkeley es va intentar mesurar demanera seriosa la quantitat d’informa-ció que es produïa anualment al món.En el 2002, la quantitat total s’estima-va en 5 exabytes (5 x 1.018 bytes): unes37.000 noves biblioteques del Congrésnord-americà cada any. Més encara,aquest any es van moure pels canalselectrònics (telèfon, ràdio, TV i Inter-net) uns 18 exabytes d’informació, mésde tres vegades la informació que es vaproduir. L’estudi no s’ha tornat a realit-zar, però els seus efectes els estem vivintcada dia. De fet, llavors no utilitzàvem,per exemple, les càmeres digitals massi-vament com ara. Pensem en quantesgigues ha generat cadascun de nosaltresal darrer any tan sols amb fotos i víde-os digitals.

Amb els mètodes amb què hemordenat tradicionalment la informació(un catàleg amb unes pestanyes temàti-ques, com els capítols del sistema deci-

INNOVACIÓ

RUCA

Internet és avui Google, i al revés, és ja impensable la xarxa sense un motor que t’ajudi a localitzar coses

L’etiquetatge de la informació permet ordenar el desordre digital

Tot és miscel·laniEn els orígens d’Internet, la idea dels bojos de Yahoo! era indexar tota la Web o, almenys, les pàginesmés interessants, en un arbre de categories, una taxonomia, que un humà, més o menys normal,pogués entendre, fet difícil de principi, tant trobar un humà normal com fer fàcil d’entendre una cosacom ara la selva d’enllaços. La idea que algú organitzés el caos creixent de pàgines va ser benvingu-da. Ho va ser tant, de benvinguda, que molts altres la van seguir: Altavista, Excite, etc.

“La indexació de basehumana va ser superada perla potència de navegaciósistemàtica de Google”

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

39

mal de les biblioteques) resulta impos-sible organitzar el que avui produïm.És cert que Google ajuda, sobretotquan la informació és molt estructura-da (trobar una foto d’un Ferrari, perexemple). Però la realitat és que avuiresulta més freqüent ensopegar-se aGoogle amb alguna cosa que no busca-ves però que et pot interessar (informa-tion encountering), que no pas localitzarexactament el que vols a la primera(information finding).

És obvi que, en el món digital, nopodem pretendre ordenar-ho tot comen una biblioteca. De fet, aquest desor-dre (que no puguem assignar un lloc acada cosa) pot ser, fins i tot, beneficiós:per què no posar una informació endiferents llocs alhora, de manera quediferents persones buscant de diferentsmaneres tinguin més probabilitats detrobar-la?

Això és exactament el que s’estàfent a llocs com Amazon. Un mateixllibre pot ser catalogat en diferentsparts del catàleg. El nombre d’etique-tes que pot dur és infinit. El potenciallector el pot trobar (ensopegar-hi) demoltes maneres diferents. Ara quemolts llibres s’estan digitalitzant, al’extrem cada paraula del llibre és unaetiqueta per la qual podem trobar-loquan busquem en text sencer. Mésencara, els mateixos lectors, amb elsseus comentaris, poden ajudar a orde-nar el llibre de moltes maneres dife-rents (els usuaris es converteixen així,en certa manera, en editors). Un lec-tor que ha llegit un llibre i n’ha com-prat un altre pot ser una font de selec-ció per a altres lectors (Amazon utilit-za aquesta idea de serendipitat plani-ficada perquè et trobis llibres poten-cialment del teu interès, a partir de lainformació que s’acumula dels perfilsdels seus clients).

Aquesta és precisament una de lesparadoxes desvetllades pel llibre deDavid Weinberger, Everything is misce-llaneous: the power of the new digitaldisorder: “La solució a la sobreabun-dància d’informació és justament mésinformació. [...] Com més etiquetes esposin a una informació concreta, mésmaneres possibles hi ha d’arribar-hi,per múltiples camins.”

Per tant, potser l’excés d’informacióactual ens obliga a pensar que no hi haun ordre natural de la informació, niningú que tingui el privilegi ni la virtutde poder ordenar-la. És la col·laboraciódesordenada en l’etiquetatge d’infor-macions a Internet allò que genera unnou tipus d’ordre.

Des de les empreses, hem de conti-nuar creient que els nostres productesresponen a una única forma de catàlegi que els nostres clients s’hi han d’ajus-tar? El consumidor es converteix enun útil catalogador dels teus produc-tes. Això té implicacions crítiques enla forma en què s’organitza l’oferta deproductes i serveis en el món digital:una mateixa oferta pot estar en moltsllocs. La participació dels usuaris enl’etiquetatge de les informacions, quanés en massa, permet que emergeixiordre en el desordre digital. Com mésmiscel·lània sigui una cosa, més troba-ble resulta quan la cerques.

En el món digital, l’ordre es generaquan cerques.

“Potser l’excés d’informacióactual ens obliga a pensarque no hi ha un ordre natu-ral de la informació”

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

40

Ricardo García San Joséricardo@factor4.es

�Aïllament tèrmic de les canona-des. Es modifiquen els gruixosmínims de l’aïllament tèrmic de lescanonades que transporten fluidscalents (taula 6). Aquest incrementafecta de manera especial les canona-des d’aigua calenta sanitària (ACS),aspecte que habitualment s’ha des-cuidat molt. Alguns d’aquests grui-xos actualment ja no es fabriquen,per la qual cosa s’espera que hi hagioferta al mercat quan el RITE entrien vigor.

Aprofitament de les energies renova-bles. Quant a la producció d’ACS i al’escalfament de piscines cobertesmitjançant l’energia solar tèrmica,cal remetre’s al compliment deldocument DB HE4 del Codi Tècnicde l’Edificació.

Per a les piscines descobertes esmanté la prohibició del RITE del98, que impedeix usar energies norenovables per al seu escalfament.

Es prohibeix l’ús de l’energiaconvencional per climatitzar elsespais oberts. A moltes poblacionss’empren escalfadors de gas perradiació en terrasses que estan a l’ai-re lliure, la qual cosa queda evident-ment prohibida.

IT 02: Muntatge. Aquesta instrucció tèc-nica té per objecte establir el procedi-ment que cal seguir per efectuar les pro-ves de posada en servei d’una instal·laciótèrmica. Aquest procediment consisteixen una sèrie de proves, ajustatges i equi-libratges i eficiència energètica.

Quant a les proves, la IT esmentales que cal realitzar en els equips i apa-rells, que hauran de quedar enregis-trades a la documentació final de lainstal·lació, l’ajustament dels crema-dors a les potències dels generadors, la

verificació dels paràmetres de com-bustió, l’ajustament de les temperatu-res de funcionament de l’aigua de lesplantes refredadores i el mesuramentde la potència absorbida en cadascunad’elles.

El nou Reglament d’Instal·lacionsTèrmiques als Edificis (RITE) (i II)A la revista Theknos 116 de gener es començava la sèrie que acaba enguany i que desglossa el mésimportant del nou RITE. Aquest Reglament, publicat el 29 d’agost de 2007, entra en vigor el 29 defebrer i substitueix el RITE de 1998.

ARTICLE TÈCNIC

ARXI

U

El nou RITE modifica els gruixos mínims de l’aïllament tèrmic de les canonades

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

41

A continuació es detallen les provesd’estanquitat de les xarxes de canona-des d’aigua, vàlides sempre que es rea-litzin d’acord amb la norma UNE100151 o UNE-ENV 12108, en fun-ció del tipus de fluid transportat. Elprocediment d’aquest tipus de provesd’estanquitat hidràulica comprèn lesfases de preparació i neteja de xarxes decanonades, prova preliminar d’estan-quitat, prova de resistència mecànica ireparació de fuites.

Quant a les proves d’estanquitatdels circuits frigorífics, han de ser lesdescrites en la normativa vigent. Si sónsatisfactòries, el següent pas són lesproves de lliure dilatació de les canona-des. Tot seguit la IT descriu les provesde recepció de xarxes de conductesd’aire, d’estanquitat de xemeneies i lesproves finals, que només seran vàlidessi es duen a terme segons la UNE-EN12599:01 pel que fa als controls imesuraments funcionals, indicats enels capítols 5 i 6.

Les instal·lacions tèrmiques han deser ajustades als valors de les presta-cions que figurin en el projecte o lamemòria tècnica, dins els margesadmissibles de tolerància. Així mateix,l’empresa instal·ladora haurà de pre-sentar un informe final de les provesefectuades que contingui les condi-cions de funcionament dels equips iaparells. En aquest sentit, s’esmententres sistemes: de distribució i difusiód’aire, de distribució d’aigua i de con-trol automàtic.

Finalment, respecte a l’eficiènciaenergètica, la instrucció detalla les pro-ves d’aquesta índole a les quals l’empre-sa instal·ladora ha d’haver sotmès –idocumentat– la instal·lació.

IT 03: Manteniment i ús. Estableix lesoperacions mínimes de mantenimentpreventiu de les instal·lacions; es deta-llen les que s’han de fer en ins-tal·lacions de fins a 70 kW de potènciai en potències superiors; també s’espe-cifica la situació del manteniment deles instal·lacions individuals.

Les operacions s’han de registraral llibre de l’edifici, un capítol delqual s’ha de destinar a aquestes ins-tal·lacions.

IT 04: Inspecció. Aquesta és una altrade les novetats més importants delnou RITE. Com s’ha indicat abans,les inspeccions corresponen a l’Admi-nistració. D’acord amb el que diu laDirectiva Europea 2002/91/CEE,s’han d’inspeccionar les instal·lacionsde calor de més de 20 kW, i les de fredde més de 12 kW. Així mateix, quanla instal·lació tingui més de 15 anys,s’ha de fer una inspecció completa, ielaborar-ne un dictamen amb la fina-litat d’assessorar el titular.

A la taula 7 es mostra la periodici-tat amb què s’han de fer les inspec-cions.

Conclusions. En general, el contingutd’aquest nou Reglament d’Instal·la-cions Tèrmiques en Edificis suposauna millora important en els aspec-tes relacionats amb la qualitat de l’ai-re interior i d’eficiència energètica deles instal·lacions, la qual cosa impli-ca un repte per al sector, ja que s’had’adequar a la nova situació mitjan-çant una millor preparació delsagents implicats en aquests tipusd’instal·lacions.

Evidentment, com tota novaReglamentació, té alguns aspectesque l’Administració haurà d’aclarirun cop entri en vigor.

> 100 a 180ºC

EXTERIOR INTERIOR EXTERIOR INTERIOR EXTERIOR INTERIOR EXTERIOR INTERIOR

90 < D<

60 < D<

35 < D<

D<

140 < D

Diàmetre exterior

canonada

Gruixos (mm) aïllament tèrmic a les canonades. Calor

Temperatura màxima del fluid

ACS (1)40 A 60ºC

lref = 0,040 (W/m·K) a 10ºC

25 35 30 40 25 35 30 40

> 60 a 100ºC

30 40 35 45 30 40 40 50

30 40 35 45 30 40 40 50

30 40 35 45 40 50 50 60

35 45 40 50 40 50 50 60

(1): Aplicable a instal·lacions que funcionen tot l’any: ACS, sistemes de districte, centrals individualitzades, etc.

Taula 6

20 < P < 70

70 < P

12 < P < 70

70 < P

Potènciatèrmica

nominal (kW)

Inspeccions periòdiques generadores de calor

Combustibles

Gas i renovables

Cada 5 anys

L’ha de determinar la Comunitat Autònoma

L’ha de determinar la Comunitat Autònoma

Cada 4 anys

Cada 5 anys

Cada 5 anys

Cada 2 anys

Altres

Taula 7

Inspeccions periòdiques generadores de fred

Inspeccions periòdiques de la instal·lació tèrmica completa

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

42

�Eren dos quarts d’onze passatsquan arribaven els primers nens,impacients per saludar l’enviat reial.La xocolatada començava a les onzeperò abans de l’hora ja s’havia con-gregat un bon nombre d’infants i elsseus familiars, i la cafeteria delCol·legi era plena a vessar. Els assis-tents encara sucaven l’últim melin-dro del suculent esmorzar quan enJordi, de la companyia Galiot Teatre,els va anar a buscar per conduir-los ala sala d’actes on l’espectacle estava apunt de començar. Els petits, encaraamb el bigoti tacat, van abandonarels seus gots de xocolata per seguiratropelladament en Jordi, que vestitde frac i barret de copa i amb elseguici infantil, semblava que estractés del conte del flautista d’Ha-melín.

Els nens i nenes van ocupar lesprimeres files de la sala d’actes, queera pràcticament plena, i van pararatenció al que els explicava en Jordi:

el patge arribaria una mica més tardperquè venia en un tren de Roda-lies... Per fer més amena l’espera enJordi, acompanyat d’una titella decabells rinxolats –“Sembla el David

Bisbal!”, va cridar algun nen delpúblic–, va explicar tres contes prota-gonitzats per personatges estrafalaris.

Espectacle i sorpreses. “Hi havia unavegada...” aquestes paraules màgi-ques –acompanyades d’un llibrellampant i de dimensions geganti-nes– van acaparar tota l’atenció delspetits amb la història del poble ontotes les punxes eren rodones, el relatdel senyor que va perdre el nas i elconte del drac dels cabells vermells.El conte d’en Miquel i la Maria, unaparella que vivia dalt d’un penya-segat, explicava que en un dia depesca el senyor Miquel va perdre elnas de tant ficar-s’hi el dit. Tots elsnens el van ajudar a buscar-lo pertota la sala d’actes. Van buscar pertot arreu però, finalment, qui el vatrobar va ser un pescador i el senyorMiquel, per sort, va poder recuperarel seu estimat nas. L’última històriaera la del drac, que va començar amb

Gairebé cinquanta nens i nenes, acompanyats dels seus pares o avis, van assistir a la segona edició dela Festa de Reis del CETIB. Cadascun d’ells, juntament amb els membres del personal del Col·legi, duiauna joguina nova per lliurar a la campanya Cap nen sense joguina. En total es van recollir més de setan-ta joguets que, de ben segur, han fet somriure més de setanta infants que per Reis no han tingut la sortde rebre tots els regals com volien.

Segona Festa de Reis del CETIB

Joguines i diversió per a tothom

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

Una titella acompanyava en Jordi durant l’espectacle

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

43

un ensurt: en Jordi buscava la mane-ra d’obrir uns baguls quan de sobte,d’un d’ells, en va sortir el dragó i laquitxalla amb prou feines va poderofegar un crit. En tot moment elsinfants van estar molt atents i parti-cipatius i ja gairebé havien oblidat lavisita que estava a punt d’entrarmajestuosament a la sala.

La visita de l’enviat reial. Després dellliurament dels xecs regal als dosguanyadors del concurs de dibuix–quatre entrades per a l’espectacleDisney sobre gel per a Ariadna Gómezi un val de 60 euros per gastar a la lli-breria Abacus per a Marc Marcos–, idel sorteig de tres bosses amb jogui-nes, el patge va fer la seva majestuosaentrada. El representant de Ses Majes-tats anava acompanyat d’una folletmolt trapella que tota l’estona saltavai feia sonar els picarols. Després desaludar tothom i de donar la mà amolts pares i mares, el patge, assegutal seu tro, es va disposar a rebre lacanalla. La majoria li van lliurar laseva carta per als Reis Mags d’Orienti el van convèncer que s’havien portatmolt bé i es mereixien molts regals.L’enviat reial els escoltava atentamenti va obsequiar cada nen amb una bos-sa de llaminadures.

La festa es va acabar i en Xavier,l’Àlex, la Júlia, l’Adriana, la Vania,en Pol, en Marc, l’Aina, l’Eva... i totsels altres infants van haver d’acomia-dar-se del patge fins l’any vinent.

Més de setanta joguinesUn dels requisits per als assistents a la Festa deReis del CETIB era portar una joguina nova.Enguany, es van reunir més de setanta nines, cot-xes, ninots de peluix, jocs de taula... que el Col·legiva lliurar, en acabat, a la campanya benèfica Capnen sense joguina que organitza Ràdio Barcelonades de fa 41 anys.

Per a l’any vinent, els organitzadors –personaldel CETIB– confien que la tercera Festa de Reis tin-gui tant èxit de participació i que el nombre dejoguines que es lliurin a la campanya sigui tan ele-vat com enguany.

Els nens i nenes escoltaven molt atents les increïbles històries que els explicava el titellaire

CAN

ETTI

FOT

OGRA

FIA

MIQ

UEL

CARR

ERAS

El CETIB va lliurar més de setanta joguines

THEK

NO

S·N

úm.1

17 F

EBRE

R de

200

8

44

Jordi Castañedajordicastanyeda@hotmail.com

�Pau Prat, interiorista, explica: “Laidea va sorgir fa un parell d’estius. Lameva germana i jo som viatgers demena i vam travessar bona part del’Himàlaia veient mostres de culturatibetana en diferents llocs, tant del’Índia, com del Nepal. En un d’a-quests llocs em vaig enamorar d’unaporta, que vaig comprar i vaig ferenviar a Barcelona. A partir d’aquí vasorgir tot, perquè un cop a Barcelonavaig veure que no hi havia ningúdedicat a importar tot això”.

A mig camí entre la fascinació perla cultura tibetana i el negoci, Prat vaaprofundir en el projecte, per tal deveure’n la viabilitat: “El que fem aquíés portar a Barcelona peces com araportes, baguls, bufets o esculturesgeneralment policromades. Toteselles surten de marxants d’allà, que esdediquen a emmagatzemar. Hi hafamílies senceres que s’hi dediquen iho tenen amuntegat, però saben per-fectament que a Occident hi donemvalor”. En altres casos, les peces potser que no tinguin segles d’antigui-tat, però són fetes per artesans d’allàamb mètodes i estils de la culturatibetana de cada zona. Pau Pratcomenta que “també estem contri-buint al manteniment d’una artesa-nia pròpia d’aquells pobles, que s’es-tà perdent per la pressió d’un mercatxinès dominant”. I és que bona partde les peces que arriben a Europaamb el segell d’art tibetà no són mésque peces fabricades a la Xina quereprodueixen simbologia tibetana ique s’han envellit artificialment. L’o-riginalitat tibetana de la peça és undels punts forts del negoci d’Hemis-

planet. Per això, cada obra té unaextensa fitxa on es documenta la sevaprocedència, el material original,quin tipus de restauració ha calgutfer-hi i quines són les simbologiesque hi representen els dissenys.

Un cop assegurada la confiançaamb els marxants locals i amb elsseus contactes al Nepal, Prat va haverd’endinsar-se en el món de la logísti-ca: “Vam haver d’estudiar si eramillor anar cap a la Xina i enviar-hodes de Xangai tractant amb els

monopolis dels xinesos o bé anar pelNepal i l’Índia, superant l’Adminis-tració de dos països diferents, peròguanyant-hi temps”. En qualsevolcas, l’arribada de les peces a Barcelo-na és un moment clau on hi entra deple Núria Prat, llicenciada en Histò-ria de l’Art i formada en restauracióarqueològica en estades a Grècia i elPerú. Núria explica que “el primerque hem de fer és netejar la peça,perquè moltes vegades se li ha aplicatuna capa de vernís que hem de treu-re sense fer malbé la policromia”. Lamajoria dels materials són fusta de pio d’om i els colors s’han aconseguitamb pigments naturals i coles ani-mals. Amb tot, cal un estudi detallatde cada obra perquè els dissolvents osabons que s’utilitzen per treure’nvernissos i restaurar-la no serveixenen tots els casos de la mateixa forma.L’objectiu final és assegurar que lafusta estigui en perfecte estat (ambtractaments contra corcs preventiusinclosos) i que la policromia no esdesprengui. Núria Prat és del criterique “no restaurem per recuperar untros que ja no hi és. Creiem que siaquella part ha desaparegut, això éspart de la història i de l’originalitatd’aquella peça i ho deixem així. Unaaltra cosa és que calgui refer algunapetita part malmesa pel viatge o si eldefecte és estructural”.

Un cop les peces han passat pelservei de restauració i s’han docu-mentat, arriben a la galeria del carrerDiputació. Allà, la galeria està fona-mentalment dedicada a la mostrapermanent tibetana, allò que s’habatejat com HemisTibet. Amb tot,pel que fa al petit espai que dónadirectament al carrer, Pau Prat creuque “és un lloc que podem cedir a

Hemisplanet, galeria de cultura tibetana

Art amb denominació d’origen

CULTURA

Poder guanyar-se la vida treballant amb una de les teves passions és l’objectiu de no pas poques per-sones. Unes de les qui tenen la sort de poder-ho fer són Pau Prat i Núria Prat, ànimes del projecte Hemis-planet, la primera galeria d’art que dedica una col·lecció permanent a la cultura tibetana a Catalunya.

JORD

I CAS

TAÑ

EDA

La galeria HemisTibet recull mostres d’art tibetà

exposicions temporals i artistes ambqui ens puguem posar d’acord”. Mésendins, s’entra a l’escenari mésautènticament tibetà, on els vermells

protagonitzen les policromies i lesnombroses simbologies criden l’a-tenció dels visitants. Pau Prat, joveemprenedor d’aquest projecte, no

amaga que “volem que el negocifuncioni, creiem que la idea agrada-rà i com a interiorista sé que aques-tes peces i la seva simbologia poten-cien extraordinàriament ambienta-cions modernes i avantguardistes,però al mateix temps aquesta galeriatambé ens permet donar a conèixer aBarcelona una cultura mil·lenària através d’unes peces autèntiques i ori-ginals”.

A través de peces artístiques molt diverses es vol donar a conèixer a Barcelona l’art mil·lenari del Tibet

JORD

I CAS

TAÑ

EDA

Més informacióDe dimarts a divendres,de 10.30 a 14 h i de 16 a 20 hDissabtes de 10.30 a 14 h i de 17 a 20.30 h

HemisplanetC/ Diputació, 286, baixos 08009 Barcelona Tel.: 933 02 50 70Fax: 933 01 62 52www.hemisplanet.cominfo@hemisplanet.com

NORMATIVA I LEGISLACIÓTotes les referències publicades en aquesta secció es poden consultar o descarregar en format PDF al Servei de Biblioteca i Documentació de l’àrea pri-vada del web del Col·legi (www.cetib.cat). Les normes UNE les podeu sol·licitar al Servei de Documentació Tècnica del CETIB.

UNE 211435Guía para la elección de cableseléctricos de tensión asignadasuperior o igual a 0,6/1 kV paracircuitos de distribución deenergía eléctrica. Observacio-nes: Esta norma anula y sustitu-ye a las Normas UNE 20435-1:1990, UNE 20435-1/1M:1992,UNE 20435-2:1990 y UNE20435-2:1991 Erratum.

UNE 21144-3-3Cables eléctricos. Cálculo de laintensidad admisible. Parte 3-3:Secciones sobre condicionesde funcionamiento. Cables quecruzan fuentes de calor externas.

UNE 23007-4:19982ª ModificaciónSistemas de detección y de alar-ma de incendios. Parte 4: Equi-pos de suministro de alimenta-ción. Observaciones: Esta 2ªmodificación complementa ymodifica a las Normas UNE23007-4:1998 y UNE 23007-4/1M:2003.

UNE-EN 12101-10Sistemas para el control de humoy de calor. Parte 10: Equipos de ali-mentación de energía. Observa-ciones: Esta norma sustituye a laNorma EN 12101-10:2005 (rati-ficada por AENOR).

UNE-EN 12101-1:2007/A1Sistemas para el control dehumo y de calor. Parte 1:Especificaciones para barreraspara control de humo. Obser-vaciones: Esta 1ª modificaciónsustituye a la Norma EN12101-1:2005/A1:2006 (ratifi-cada por AENOR).

UNE-EN 12237:2003 ErratumVentilación de edificios. Con-ductos. Resistencia y fugas deconductos circulares de chapametálica. Observaciones: Esteerratum modifica a la NormaUNE-EN 12237:2003.

UNE-EN 13501-1Clasificación en función delcomportamiento frente al fuegode los productos de construc-ción y de los elementos para laedificación. Parte 1: Clasifica-ción a partir de datos obtenidosen ensayos de reacción al fuego.Observaciones: Esta normaanula y sustituye a la NormaUNE-EN 13501-1:2002.

UNE-EN 13501-3Clasificación en función delcomportamiento frente al fuegode los productos de construc-ción y de los elementos para laedificación. Parte 3: Clasifica-ción a partir de datos obtenidos

en ensayos de resistencia alfuego de productos y elementosutilizados en las instalaciones deservicio de los edificios: Con-ductos y compuertas resistentesal fuego. Observaciones: Estanorma anula y sustituye a laNorma EN 13401-3:2005 (rati-ficada por AENOR).

UNE-EN 13501-4Clasificación en función delcomportamiento frente al fuegode los productos de construc-ción y de los elementos para laedificación. Parte 4: Clasifica-ción a partir de datos obtenidosen ensayos de resistencia alfuego de componentes de siste-mas de control de humo.

UNE-EN 13501-5Clasificación en función delcomportamiento frente al fuegode los productos de construc-ción y de los elementos para laedificación. Parte 5: Clasifica-ción a partir de datos obtenidosen ensayos de cubiertas ante laacción de un fuego exterior.Observaciones: Esta norma sus-tituye a la Norma Europea EN13501-5:2005 (ratificada porAENOR).

UNE-EN 15239Ventilación de los edificios.Eficiencia energética de los edi-ficios. Directrices para la inspec-ción de sistemas de ventilación.

UNE-EN 61241-4Material eléctrico para uso enpresencia de polvo inflamable.Parte 4: Modo de protección“pD”.

UNE-EN 61643-11:2005/A11Pararrayos de baja tensión.Parte 11: Pararrayos conectadosa sistemas eléctricos de baja ten-sión. Requisitos y ensayos. Ob-servaciones: Esta ModificaciónA11 complementa y modifica ala Norma UNE-EN 61643-11:2005.

UNE-EN 62271-202Aparamenta de alta tensión. Parte202: Centros de transformaciónprefabricados de alta tensión/bajatensión. Observaciones: Esta nor-ma anulará y sustituirá a laNorma UNE-EN 61330:1997antes de 2009-09-01.

UNE-EN ISO 11553-2Seguridad de las máquinas. Má-quinas de procesamiento láser.Parte 2: Requisitos de seguri-dad para dispositivos manualesde procesamiento láser.

NO

RMES

UN

E NO

RMES U

NE

2148/117BOE núm. 301 (17.12.2007)Resolució de 29 de novembrede 2007, de la Secretaria Ge-neral d’Indústria del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç,per la que es publica la Direc-triu 1/2007, de 26 de novem-bre, per a la designació d’orga-

nismes autoritzats de verificaciópetrològica.

2149/117BOE núm. 304 (20.12.2007)Correcció d’errors del Reialdecret 1371/2007, de 19 d’oc-tubre, del Ministeri de l’Habi-tatge pel qual s’aprova el docu-ment Bàsic DB-HR Protecciódavant el soroll del Codi Tècnicde l’Edificació i es modifica el

Reial decret 314/2006, de 17de març, pel qual s’aprova elCodi Tècnic de l’Edificació.

2150/117BOE núm. 312 (29.12.2007)Ordre ITC/3860/2007, de 28de desembre, del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerçper la qual es revisen les tarifeselèctriques a partir de l’1 degener de 2008.

2151/117BOE núm. 313 (31.12.2007)Correcció d’errors del Reialdecret 1515/2007, de 16 denovembre, del Ministeri d’Eco-nomia i Hisenda, pel qual s’a-prova el Pla General deComptabilitat de Petites iMitjanes Empreses i els criteriscomptables específics per amicroempreses.

2152/117BOPB núm. 308 (25.12.2007)Anunci de l’Ajuntament deSant Adrià de Besòs d’aprovaciódefinitiva de la modificació par-cial de l’Ordenança municipald’obertura establiments i con-trol d’activitats.

2153/117BOPB núm. 004 (04.01.2008)Anunci de l’Ajuntament deSant Martí Sarroca d’aprovaciódefinitiva de l’Ordenança regu-ladora de la instal·lació d’apar-ells de climatització, antenes ialtres aparells exteriors.

2154/117BOPB núm. 008/Annex I(09.01.2008)Anunci de l’Ajuntament deCardedeu d’aprovació definiti-va de la modificació de l’orde-nança municipal sobre la incor-poració de sistemes de captaciód’energia solar en els habitatgesde Cardedeu.

LEG

ISLA

CIÓ

EST

ATA

L

LEGISLACIÓ

LOCA

LLEG

ISLACIÓ

ESTATAL

2147/117DOUE núm. L 335 (20.12.2007)Reglament (CE) Núm. 1516/2007de la Comissió de 19 de desem-bre de 2007 pel qual s’estableix-en, de conformitat amb el Re-glament (CE) núm. 842/2006del Parlament Europeu i delConsell, requisits de control defugues estàndard per als equipsfixos de refrigeració, aire condi-cionat i bombes de calor quecontinguin determinats gasosfluorats d’efecte hivernacle.

LEG

ISLA

CIÓ

EU

ROPE

A