48

Jugant amb els estels

CENTRE D’OBSERVACIÓ DE L’UNIVERS DEL MONTSEC

49

Text: Xavi Nadal Fotos: Laurent Sansen

Fa 400 anys que Galileu va mirar el cel amb un telescopi de la seva fabricació.Coincidint amb l’efemèride d’aquesta primera observació humana delfirmament i amb la celebració de l’Any Internacional de l’Astronomia, elpassat 16 de gener es va inaugurar el Centre d’Observació de l’Univers(COU) del Montsec a Àger, un edifici on l’oci i la ciència es donen la mà.El complex, juntament amb l’Observatori Astronòmic del Montsec, al municipide Sant Esteve de la Sarga, formen el Parc Astronòmic del Montsec.

50

l COU es troba situat en un entorn natural excepcionalsense contaminació lumínica i amb unes condicionsmeteorològiques immillorables (humitat baixa i pluviometriaescassa) per a l’observació de l’univers. De fet, el Montsec

té el cel més fosc de Catalunya. Perquè un es pugui fer una idea dela singularitat de l’indret, cal dir que el sostre de la ciutat de Barcelonaés a la nit el 80% més brillant que el d’aquest territori a cavall deles comarques de la Noguera i el Pallars Jussà.

Per arribar al COU, hem d’anar a Àger, a la comarca de laNoguera. Un cop s’entra a la població per la carretera C-12, trobemuna indicació del centre just a l’alçada del Parc de Bombers. Seguimun camí asfaltat que mena al coll d’Ares. A poc a poc el vial agafaaltura i, al cap de 3,5 km, ens desviem a l’esquerra per entrar alrecinte. A més de les vistes espectaculars de la vall d’Àger i de laparet pètria del Montsec, el visitant quedarà sorprès per la impactantcúpula negra de 12 metres de diàmetre que aixopluga el planetari.

Hora i mitja de descobertaAbans de creuar la porta d’entrada, trobarem un monòlit

amb una inscripció del científic lleidatà i impulsor del Parc Astronòmicdel Montsec, Joan Oró, que diu “Una sola Terra en el Sistema Solar.

El seu futur és a les vostres mans”. Iniciem, doncs, una visita d’unahora i mitja a un centre que, segons descriu el director científic delParc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, “disposa de diferentstelescopis al més alt nivell dins de l’àmbit aficionat, i on també espot fer una mica de recerca”. “És un lloc on s’expliquen els aspectesmés interessants de l’astronomia i de la geologia i el medi naturalque ens envolta amb paraules entenedores, amb la particularitat queel públic pot tocar i experimentar amb aparells científics de granprecisió”, conclou Ribas.

Des del passat 3 d’abril el COU és obert al públic en generalamb visites guiades diürnes i nocturnes. La ruta comença a l’edificicentral amb l’exposició permanent, que engloba els diversos àmbitsdestacats del centre com l’astronomia, la geologia i la fauna i la florade l’entorn del Montsec. Així, es pot conèixer de manera resumidai planera l’origen i el destí de l’univers, la vida dels estels, el reialmede les galàxies, els planetes, com també el medi natural de la zonai la geografia del territori per mitjà d’una maqueta de grans dimensions.

A l’edifici central també es poden veure les aules taller, enles quals els estudiants de primària i secundària duen a terme durantla setmana activitats educatives de divulgació de l’astronomia i altresciències de la natura. El centre també es dirigeix als alumnes de la

A només 3,5 km de la poblaciód’Àger s’ha inaugurat el Centre

d’Observació de l’Univers (COU),un espai situat a la serra del Mont-

sec que forma part del ParcAstronòmic impulsat pel científic

lleidatà Joan Oró.

E

51

A la imatge superior, cúpula petita per observar el sol. A la foto inferior, sala de l’exposició permanent que es troba a l’edifici central.

52

Facultat de Física de la Universitat de Barcelona perquè puguinfer les pràctiques d’astronomia i a la creixent demanda de turismecientífic i astronòmic procedent d’alguns països europeus.

També s’hi organitza un taller d’astronàutica (de 40 minuts),en què els visitants experimenten l’emoció de l’enlairament totdescobrint les lleis de la natura que el fan possible. L’activitatconsta d’una breu introducció teòrica de la història de l’astronàutica(des de l’Sputnik fins a la posada en òrbita dels satèl·lits actuals),el muntatge d’una torre de llançament i els preparatius per al’enlairament i el llançament d’un coet.

Espectacle celestA l’espai exterior hi ha el Parc dels Telescopis, que és

reservat a la contemplació del firmament tant de dia com de nit.Consta de dos edificis amb cúpules d’observació que contenenun telescopi catadiòptric automàtic de 40 centímetres de diàmetre,un altre aparell refractor de 15 centímetres, un celòstat per al’observació solar directa i un conjunt de telescopis portàtils. Elcelòstat és un aparell amb dos miralls que tenen la missió d’enviarla llum del Sol en una direcció fixa on es troba un telescopi queprodueix les imatges.

A la cúpula petita podem observar en un telescopi refractord’altíssima qualitat òptica la fotosfera d’un Sol ataronjat, és a dir,la superfície lluminosa que el delimita, i la cromosfera –capaprima de l’atmosfera– de l’astre rei i les seves flamarades de gasen un altre. Sota de la cúpula gran hi ha el celòstat, que enspermet veure reflectit en una pantalla el Sol de color blanc d’unmetre de diàmetre. Això sí, per allò de la velocitat de la llum, lavisió és en diferit, és a dir, amb un retard de 8,3 minuts.

La part superior de la cúpula gran es destina a les obser-vacions nocturnes. Hom pot contemplar amb un telescopicatadiòptric de 40 centímetres de diàmetre totalment automatitzatla Lluna en fase bona (quan és més il·luminada pel Sol) i Saturn,a la primera part de l’estiu, i el planeta Júpiter i el satèl·lit de laTerra, a les acaballes del període estival. A més d’això, la base dedades del Centre d’Observació de l’Univers té catalogats 200.000objectes –estels, nebuloses, galàxies, etc.– per observar.

Sense temps per pair el moment màgic i espectacular delnostre cara a cara amb el firmament, retornem a l’edifici centralper visitar l’Ull del Montsec, una instal·lació única a l’Estatespanyol. Es tracta d’un planetari digital multimèdia, que permettant la recreació del cel actual com de qualsevol època i lareproducció de pel·lícules de format cúpula completa. A la sala,que té una capacitat per a 68 persones, es visualitza durant el dial’audiovisual “Evolució”, que explica la transformació gradual de

A l’edifici central es troba l’Ull delMontsec, un planetari digital multimèdiaon es pot observar el cel a temps real obé visualitzar pel·lícules i audiovisuals.

La foto gran mostra la projecció al planetari de “La formaciódel Sistema Solar”. A sota, un dels guies explica les meravelles

que es poden contemplar des d’aquest punt del Montsec.

53

l’univers i de les espècies, i durant la nit, el film “Crònica d’un viatgea la Terra”, que descriu una visita al Sistema Solar fins arribar a laTerra.

Un dels moments més espectaculars esdevé tot just quans’acaba la sessió cinematogràfica. Còmodament asseguts i lleugera-ment reclinats en una butaca, seguim la maniobra d’obertura de lacúpula abatible de 12 metres de diàmetre i de la paret frontal mòbil,on hi ha la pantalla, que ens deixen pas lliure a l’observació directadel cel real del Montsec. És un moment emocionant, que no es potexplicar amb paraules. S’ha de viure! L’ésser humà en relació directaamb el Sol o els estels. Aquesta visualització directa s’acompanyade les imatges d’alguns dels objectes més destacats de la nit queobté un telescopi de 30 centímetres de diàmetre instal·lat a la mateixasala.

Dos espais que engloben els àmbits de l’astronomia, lageologia i la fauna i la flora d’aquest indret.

Un dels principals atractius és el telescopicatadiòptric de 40 cm de diàmetre,totalment automatitzat, que permet

veure la Lluna, Saturn i Júpiter.

54

La figura de Joan OróL’altra part del Parc Astronòmic del Montsec (PAM), que

promou el Consorci del Montsec, és l’Observatori Astronòmic delMontsec (OAdM), situat a Sant Esteve de la Sarga (el Pallars Jussà).És el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, juntamentamb l’Observatori Fabra i l’Observatori de l’Ebre.

L’OAdM constitueix el vessant científic del PAM i el seuobjectiu és la recerca i la docència astronòmica. Consta d’un edificid’observació, dotat d’una cúpula automatitzada i de control robòticde 6,15 metres de diàmetre, i un edifici de serveis. A la zonad’observació se situen el telescopi i la sala de control, com tambéun magatzem i un taller. El telescopi, que du el nom del científicJoan Oró, és el més gran i avançat tecnològicament de tot Catalunya.El centre també és equipat amb dues estacions meteorològiquesautomàtiques, una de les quals pertany a la xarxa del ServeiMeteorològic de Catalunya. A més, la Reial Acadèmia de Ciènciesi Arts de Barcelona completarà aviat el parc amb la instal·lació del’observatori Fabra-Montsec.

L’estada al Centre d’Observació de l’Univers es pot comple-mentar amb una visita turística a les poblacions de la serra delMontsec. Àger és famosa per les activitats d’aire –vol d’ala delta,parapent i ultralleugers– i per la col·legiata de Sant Pere. També calconèixer la Cova dels Vilars i el castell d’Os de Balaguer, el monestirde les Avellanes, la Baronia de Sant Oïsme, Isona i Conca Dellà, laBaronia de Rialb, Cellers, el castell i la col·legiata de Mur, Camarasa,

Artesa de Segre, el castell de Montsonís, Ponts i els congostos deMont-rebei i Terradets. A més, podem practicar esports d’aventura(escalada, espeleologia, esports aquàtics, etc.), gaudir dels 490 kmde senders senyalitzats que ens ofereix el Centre de BTT Montsec o seguir les rutes ornitològiques del Montsec. I per omplir l’estómac,res millor que tastar la cuina de la mel i els vins de la zona. I perviatjar, el Tren dels Llacs, que aprofita la línia de Lleida a la Poblade Segur. �

D’INTERÈS

Horaris del COUEl COU és accessible al públic en general els caps de setmana: elsdivendres, de 18 a 24 h; els dissabtes, de 10.30 a 14 h i de 16 a 24h, i els diumenges, de 10.30 a 14 h i de 16 a 22 h. Els horaris de lesvisites els festius entre setmana són de 18 a 24 h (la vigília) i de 10.30

a 14 h i de 16 a 22 h (els festius).

A l’estiu, de l’1 de juliol al 13 de setembre, el centre obre dilluns idimarts, de 18 a 24 h; dimecres, dijous i divendres, d’11 a 14 h i de

18 a 1 h de la matinada; dissabtes i vigílies de festius, de 10.30 a14 h i de 16 a 1 h, i diumenges i festius, de 10.30 a 14 h i de 16 a24 h. La visita inclou el planetari, l’exposició permanent i el Parc

dels Telescopis i l’entrada diürna general val 5 eurosi la nocturna, 7 (també hi ha preus reduïts).

Centre d’Observació de l’UniversCamí del Coll d’Ares, s/n, ÀGER

Tel.: 973 45 52 46 / 973 45 52 47Web: www.parcastronomic.cat

A la sala de projeccions es poden veure diversos audiovisuals i gaudir de l’espectacularitat del cel del Montsec de dia o de nit.

55

Jugando con las estrellasEl Centro de Observación delUniverso (COU) del Montsec enÀger, un edificio donde el ocio yla ciencia se dan la mano, seinauguró el pasado 16 de enero.El complejo, junto con elObservatorio Astronómico delMontsec, en Sant Esteve de laSarga, forman el ParqueAstronómico del Montsec.A 3,5 km de Àger, en la Noguera,encontramos el COU, que estásituado en un entorno naturalexcepcional sin contaminaciónlumínica y con unascondiciones meteo-rológicas inmejorablespara la observación deluniverso. De hecho, elMontsec tiene el cielomás oscuro de Cataluña.

Desde el pasado 3 deabril el COU estáabierto al público engeneral con visitasguiadas diurnas ynocturnas. La rutaempieza en el edificiocentral con la expo-sición permanente, queengloba los diversosámbitos destacados delcentro como la astro-nomía, la geología y lafauna y la flora del entorno delMontsec. En el edificio centraltambién se pueden ver las aulastaller, en las que los estudiantesde primaria y secundaria llevan acabo durante l a semanaactividades educativas dedivulgación de la astronomía yotras ciencias de la naturaleza.Además, los visitantes puedenapuntarse a un tal ler deastronáutica.

En el espacio exterior existe elParque de los Telescopios, queestá reservado a la contemplacióndel firmamento tanto de día comode noche. Consta de dos edificios

con cúpulas de observación quec o n t i e n e n u n t e l e s c o p i ocatadióptrico automático de 40centímetros de diámetro, otroaparato refractor de 15 centí-metros, un celostato para laobservación solar directa y unconjunto de telescopios portátiles.En la cúpula pequeña podemosobservar en un telescopio refractorde altísima calidad óptica lafotosfera i la cromosfera del Sol.Debajo de la cúpula grande hayel celostato, que nos permite ver

reflejado en una pantalla el Sol decolor blanco de un metro dediámetro.

La parte superior de la cúpulagrande se des t ina a lasobservaciones nocturnas. Sepuede contemplar con untelescopio catadióptrico de 40cent ímetros de d iámetrototalmente automatizado la Lunaen fase buena y Saturno, en laprimera parte del verano, y elplaneta Júpiter y el satélite de laTierra, a finales del periodo estival.Aparte de esto, la base de datosdel Centro de Observación delUniverso tiene catalogados

200.000 objetos para observar.Volvemos al edificio central paravisitar el Ojo del Montsec, unainstalación única en España. Setrata de un planetario digitalmultimedia, que permite tanto larecreación del cielo actual comode cualquier época y lareproducción de películas deformato cúpula completa. En lasala se visualiza durante el día elaudiovisual “Evolución”, queexplica la transformación gradualdel universo y de las especies, y

durante la noche, el film “Crónicade un viaje a la Tierra”, quedescribe una visita al SistemaSolar hasta la Tierra. Uno de losmomentos más espectacularesllega cuando acaba la sesióncinematográfica, con la aperturade la cúpula de 12 metros dediámetro y de la pared frontalmóvil, que nos dejan paso libre ala observación directa del cieloreal del Montsec.

La otra parte del ParqueAstronómico del Montsec (PAM),que promueve el Consorcio delMontsec, es el ObservatorioAstronómico del Montsec

(OAdM), situado en Sant Estevede la Sarga (en la comarca delPallars Jussà). Es el tercerobservatorio astronómico pro-fesional de Cataluña, junto con elObservatorio Fabra y el Obser-vatorio del Ebro.

El OAdM constituye la vertientecientífica del PAM y su objetivoes la investigación y la docenciaastronómica. Consta de un edificiode observación, dotado de unacúpula automatizada y de control

robót ico de 6 ,15metros de diámetro, yun edificio de servicios.En la zona de obser-vación se sitúa eltelescopio más grandey avanzado tecno-l ó g i c a m e n t e d eCataluña. Además, laReal Academia deCiencias y Artes deBarcelona completarápronto el parque conla instalación delobservatorio Fabra-Montsec.

La estancia en elCentro de Obser-vación del Universo sepuede complementar

con una visita turística a laspoblaciones de la sierra delMontsec como Àger y Os deBalaguer, al monasterio de LesAvellanes y a los desfiladeros deMont-rebei y Terradets. Además,podemos practicar deportes deaventura, disfrutar de los 490 kmde senderos señalizados que nosofrece el Centro de BTT Montseco seguir las rutas ornitológicas delMontsec. Y para llenar elestómago, nada mejor que catarla cocina de la miel y los vinos dela zona. Y para viajar, el Tren delos Lagos, que aprovecha lahistórica línea de Lleida a LaPobla de Segur. �

56

The Centre for Observing theUniverse (COU) of Montsec wasofficially opened on 16th Januarythis year. In combination, thiscomplex - which is located inSant Esteve de la Sarga - and theM o n t s e c A s t r o n o m i c a lObservatory constitute theMontsec Astronomical Park. Thecentre, which is located in a trulyexceptional natural setting, whichis free from light pollution andonly 3.5 km from Àger (LaNoguera), offers unbeatablemeteorological conditions forobserving the universe.

The route for visitors begins atthe central building, where apermanent exhibition highlightsthe different fields of interest onwhich the centre focuses: theastronomy, geology, flora andfauna of the area aroundMontsec.

Outside, there is a telescope park,which is reserved for observingthe skies, both during the dayand at night. It has two domedobservatories containing a 40 cm-diameter automatic catadioptrictelescope, a 15 cm refractor, a

heliostat for directly observingthe Sun, and a series of portabletelescopes.

From the small dome, it ispossible to observe the Sun'sphotosphere and chromosphere,while beneath the large dome,there is a heliostat that allowsvisitors to observe a whitereflection of the sun projectedonto a one-metre diameter screen. The upper part of the large domeis for nocturnal observations.From it, it is possible to see: thephases of the Moon; Saturn, in

early summer; and Jupiter andthe Moon, towards the end ofsummer.

Going back to the centralbuilding, it is possible to visit theMontsec Eye, which is a trulyunique phenomenon. This is adigital multimedia planetariumwith an audiovisual presentation.

When the cinematic sessionfinishes, the 12 metre diameterdome opens and visitors are ableto directly observe the skiesabove Montsec. �

Playing with stars

57