cemfes press núm. 5

Viatge amb el Tren dels Llacs ala Pobla de Segur

CemfesPress

Butlletí informatiu delCentre de ModelismeFerroviari de Sabadell

Número 5 - novembre 2010

La lletera del Furka

La Junta informaLa pàgina del President

Vies i obres. Taller i Manteniments

La Sabadell a MataróDiada del Soci

Diada del Tren 2010

Història del Ferrocarril de SabadellXII Diada del Tren a Sabadell

Viatge amb el Tren dels Llacs

La Junta informa

PresidentFrancesc Parera i Guardiola (soci n. 11)

SecretariFrancesc Serra i Matencio (soci n. 15)

TresorerJordi Viada i Ferreres (soci n.4)

VocalsIsidre Prat i Vidal (soci n. 10)

Joan Antoni Viada i Vilajuana (soci n. 20)Joaquim Riera i Salvador (soci n. 21)

Contacte amb la JuntaPresidencia i Secretaria

[email protected]. 647 547 262

Moviment Social

2

Junta Directiva

Total de socis: 60

Cemfes Press - Novembre 2010

Un altre cop hem de lamentar un decés. Elpare de la Maria Delgado va determinar que jan’hi havia prou de patir i va decidir adormir-se

definitivament. En pau descansi. Desd'aquestes pàgines, expressem el nostre

condol per aquesta pèrdua.

Alta aprovada el 30 d’octubre del 2010(63) Maria Delgado Roldán

Alta aprovada el 27/11/2010(64) Joan Pere Jové Ibàñez

(54) Alejandro Vilallonga EspinarBaixa aprovada el 30/10/2010

Volem recordar que es troban a disposició de totsels socis la loteria de Nadal en dècims de 20 eurossense recàrrec. Els interessats es poden adreçar a

en «Zidru». El nm. és el

21156.També tenim a disposició dels socis, participacionsde la loteria dels Amics del Tramvia d’Argentona

amb el nm.

55262.

Als que confeccionem aquest butlletí, ens agradariarebre colaboracions escrites i/o gràfiquesd’experiencies ferroviàries dels nostres socis. Donatque «alguns» ja tenen més de 18 anys, creiem queja poden tenir moltes experiències acumulades ambels anys i potser ho voldrien explicar.

D’aquesta manera ja no seria un simple lector passiud’aquest butlletí sinó que seria «algú» actiu isegurament al veure-ho publicat, se sentiria orgullósd’haver col·laborat en el Cemfes Press ipodría dir: me l'han publicat !!

Foto de portada: Josep Rovira de Mataró

Cartell de la diada: Jordi Canaleta

Bon Nadal i Any Nou a tothom!!

3

La pàgina del President

Novembre 2010 - Cemfes Press

A l’anterior Cemfes Press, aquesta mateixa pàginadedicada a «algú», ha tingut un ressò que nom’esperaba. Tant, que algunes associacións handecidit també introduir-ho als seus butlletins permirar de despertar a «algú». Esperem que ens donibons resultats a nosaltres i a les demésassociacions.Pel que he anat veient i comprovant, encara se'npoden escriure més de línies dedicades a «algú».Després de certs esbrinaments no me'n puc estar.Aquí la teniu:

Algú llegeix el Cemfes Press. Alguns, ni elmiren.O no el reben perquè tenen el correu electrònicespatllat.Qui el vulgui rebre per correu de«superfície», ho ha de dir a «algú» de la Junta.

Canviant de tema, el vagó segueix endavant talcom podeu veure en aquestes fotos. El dissabte13/11 va fer la primera sortida de proves ambquatre passatgers asseguts als balconets.

Potser s’haurà de modificar alguna cosa però demoment, va causar molt bona impressió. «Algú»pensava que podríem tenir problemes de pas perun determinat túnel dels 6 que tenim però no hi vahaver cap problema. Hi havia espai de sobresinclòs en el cas de que algun passatger treiés elcap per fora del vagó. La composició, que es veua la foto, va ser traccionada per la «Sabadell»

Aquestes proves, són prou divertides perquè lesfem els dissabtes després d’esmorzar al restaurantd’en Salva. Com tothom sap, els diumenges nopodem «jugar a trens» però els dissabtes, no hiha límit.

Estem treballant en els balconets i les seves portesd’accés. També dissenyar les tanques d’aquestesportes ens ha omplert de satisfacció perquè sónuna variant de les «txascas» dels "hermanosMaristas". Els que teniu la seixantena, ja sabeude què parlem.A la següent foto, ja es veu amb les portes i lestanques posades.

En aquesta prova, va quedar de manifest la sevabona estabilitat i absència total de basculamentlateral degut al sistema esmorteïdor que es vainstal·lar. Una altra cosa serà amb els dotzepassatgers que està previst que porti.

Fotos: F. Parera

4

VIES I OBRES, TALLER I MANTENIMENT


El juliol un equip de persones contractades perl’Ajuntament de Sabadell van pintar l’interior del’estació. Primer, «algú» va retirar tots els moblesi es van amuntegar al centre per deixar lliures lesparets per poder tapar forats, esquerdes i corregirirregularitats. Després es va pintar tot en variescapes. També es va pintar de blanc la vorera deles andanes per senyalitzar millor la proximitat deldesnivell i les vies. De la compra de la pintura se'nva encarregar la nostra Associació.

L’agost, encara que és el mes dedicat a lesvacances del nostre circuit, hem hagut d’obrir elstallers i l’estació per poder ajudar a en Manel Martí«Zape» a deixar la maqueta en bones condicionsper poder ser inaugurada en la XII Diada del Tren.També hem hagut d'ajudar a en Jaume Circuns adeixar a punt la seva locomotora «Duchess ofShuterland» i els seus vagons per poder serencesa i verificar que tot estigui bé després dels

Casos i coses:

L’equip que va treballar amb la «Duchess». Que bonic és anar uniformat!

El company Quim Riera, és qui s’ha involucratperquè la maqueta tingués una bona baseestructural per poder instalar les noves vies quepermeten la circulació dels trens en els dos sentits.Si algú es vol ajupir i mirar la maqueta per sota,sabrà de què parlem. També aquesta estructuraserà la que farà de suport per l’instalació definitivadel recorregut dels trens. Ara és només en pla i hade ser en diferents nivells. Altres, s’han cuidat dedissenyar les cortines, confeccionar-les i penjar-les, i també emmarcar quadres i penjar-los...

En Joan Vallès i en Francesc Parera són qui hanestat ajudant a en Jaume Circuns a resoldre elspetits problemes que han anat apareixent a la«Duchess». Diem «petits» perquè sortosament totss’han anat resolvent.Esperem poder-la veure els diumengestransportant 15 o 20 persones...

quinze anys que ha estat emmagatzemada ipugués circular per la XII Diada de Tren.

5Novembre 2010 - Cemfes Press

El 27 d’agost, va ser el primer dia de l’encesa dela «Duchess» i al 31 es va tornar a encendre.Mentres tant s’anaven resolent els inconvenientsd’haver estat aturada tant de temps. Es vadescobrir que la locomotora estava 12 mm mésbaixa del compte i això feia que en lloc dedescansar sobre les rodes motrius gràcies a lesballestes i "silent-blocs", ho feia amb els bisells iles rodes motrius no donaven la pressió necessàriasobre la via fent que no tingués adherència i pertant, tracció. Després de preparar els componentsnous, es van muntar a les ballestes de les rodesmotrius uns "silent-blocs" originals encapsulatsrecuperant l’alçada i assegurant la suspensió tantdel bisell del devant com el del darrera. Tot aixòexplicat en un moment. En realitat va donar moltafeina.

L’últim dia de la Festa del Tren, al matí, es vatrencar l’eix del davant del tramvia en el lloc on hiha el rodament. El dijous 9 en Ramón Bedmar(quina sort poder comptar amb ell !) en va fer unde nou i el divendres el vam poder muntar perpoder circular el diumenge següent.

La «Sabadell» tenia un problema de fuga d’airedegut a un mal funcionament de l'electrovàlvulade seguretat que actua frenant el tren quan algúobre la porta d’accés. Després de vàries proves,vam determinar que el problema era la mateixaelectrovàlvula. Aquesta va ser canviada pelproveïdor sense càrrec.

Seguint amb la Sabadell, finalment es va instalarun nou compressor degut a que el que teníemmuntat des de que es va construïr aquestalocomotora era un aprofitat que havia esta muntata la Can Rull feia temps i que ja havia donatmostres de dificultats. Però, es clar, no és el mateixfer anar la màquina aïllada, que fer-la circular ambvagons. Es va aprofitar per muntar-hi un dipòsitd’aire addicional de 5 litres per tenir una més granreserva i, de pas, reordenar aquests elements al’interior de la màquina.

El 15 de setembre, es va reparar el bielatge de fredel segon eix de la Sabadell. Es va trencar el dia 5al haver-se anat afluixant una femella que l’aguantai per culpa d’això va ensopegar amb el ciment d’un

El 30 i el 31 d’agost es va sortir amb el tramvia perrevisar desviaments. Si bé el 28 ja hi va haber«algú» que va engreixar els de La Font, aquestsno estaven prou nets de pedretes i herbes. Es vannetejar i revisar mecànicament tots els delrecorregut. També tots els de l’estació. Sobretotels automatitzats de l’entrada.

recorregut amb una diesel per comprovar que lavia després de tants dies sense circular-hi trens,estigués en condicions.

El seient de la Sabadell era una cosa pendent quefaltava per resoldre. Havia de ser plegable perpermetre la manipulació a l’armari de la controla ino sabiem encara com fer-ho. A «algú» se l’hi vaencendre la bombeta i vam poder fer el muntatgeque tothom va agraïr aconseguint un seientcòmode fet amb espuma de densitat adequada iun "skai" de color sofert que fa joc amb el color dela locomotora.Per fi vam poder tornar al seu propietari labanqueta que feia de seient a la Sabadell.

El 28 d’agost va ser el dia del «zafarrancho».Tot el material va ser tret a fora per poder facilitarla neteja de l’interior del dipòsit. Es va fer un

6 Cemfes Press - Novembre 2010

El diumenge 26/9 també va ser un dia bonic: Un«alcance» de trens degut a que el del davant vahaver de parar per-no-se-sap-ben-bé-per-a-què il’últim vagó va quedar a l'ínterior del túnel nr. 6que és en corva i la diesel que el seguia no el vaveure. Total: 5 topalls torçats en més o menys grauque van quedar per reparar en el transcurs de lasetmana següent. Per sort, cap passatger vapendre mal ni es va queixar a l’arribar a l’estació.Si volem donar espectacle, ens hem d’entrenarmillor.Cal recordar a tots els conductors, que en casd'aturada, el primer que s’ha de fer és avisar altren que segueix. Un detall: encara que el vagóportés llum de cúa al ser el túnel en corva tampocl’hauria vist el tren que venia.

4 La Lobras va descarrilar al desviament encorva al sortir de l’estació. Ja sabem que aquestalocomotora no pot sortir de la via 1 o 2 i passar perla 12. Necessàriament, ha de passar per la 34.

5 La Can Rull tenia problemes per totscostats: no traccionava, patinava, no funcionavaalgún injector, etc. El dissabte següent amb en ToniViada, es va encendre i es van fer proves decirculació amb 10 vagons. No es va detectar capproblema i el diumenge 26 va anar perfecte.

Total: dia complet !

El dia 22/9 es va fer la reparació de la diesel Dionísper solucionar els problemes que la vaimmobilitzar. Vam canviar la bateria, netejar eldipòsit vries vegades i canviar el tub d’arribadadel gas-oil fins que el "papus" el vam localitzar.

3 Degut a problemes d'adherencia de la CanRull, aquesta es va retardar a la pujada i es vantrobar de cara amb la diesel que baixava pelsMonegros. No va passar res, però la pèrdua detemps per fer la maniobra, va aconseguir que al’estació es posessin nerviosos. El maquinista dela Can Rull també estava molt nerviós...

El diumenge 19 de setembre va ser un dia nefastpel circuit:

1 «Algú» va desenganxar una diesel i vadeixar la cadena penjant i arrossegant pel terra.La cadena es va enganxar a un desviament,aquesta es va trencar, la via es va torçar i unesquantes brides del carril van saltar.

2 La Dionís es queda sense bateria degut aun vas comunicat.Un cop engegada, amb bateria auxiliar, un«papus» al dipòsit de gas-oil la va parar tresvegades fent el recorregut. Finalment, es deixaimmovilitzada al dipòsit al no arribar el gas-oil a labomba injectora amb lo que perdem un bonelement per treure passatgers de l’estació. En«Zidru» content perquè tenia temps per fumargràcies a la cua de personal. Vam haver de treurela Lobras, el Brill, el Tramvia, La Furka i el carretógroc del carbó per poder donar servei.

El nou compressor i el dipòsit de 5 l.

Es van canviar dues de les bateries de la Sabadelldegut a que aquestes es van fer servir per provesquant s’estava construïnt. Eren les que ensimpedien fer més de tres viatges. Ara, amb lesnoves i fent servir dos vagons coberts, podem ferfins a 5 viatges.

dels passos a nivell de l’estació. Per sort, i gràciesal disseny, només va afectar a un sol eix delsquatre de la màquina, la qual cosa va evitar que lalocomotora quedés immovilitzada pel servei.


Cossos d’introducció de la Can Rull. El de la dretade la bomba mecànica. El de l’esquerra de l’injector.

El 27 i 28 van ser dos dies dedicats a treballs a laCan Rull: desmuntar injector esquerra i comprobarfuga d’aigua. Buidar d’aigua l’engreixador mecànici reomplir d’oli. Buidar d’aigua l’engrelixador delcompressor i reomplir d’oli. Buidar cendrer deldavant. Canviar espàrrecs de les estopades.Regular bieleta d’engràs als cil·lindres. Veurepèrdua d’aigua sota el tènder. Canviar manòmetrede la pressiò de la campana dels cilindres. Canviarvàlvula manual de frens del tren gastada: teniapèrdua d’aire. Buidar caldera per comprobarcossos d’introducció dret. A la diesel L-1120(Dionís) desmuntar topall torçat a consequenciadel xoc del diumenge 26 i reparar. Examinar topallsdels vagons.

El dia 30/9 es van adreçar els topalls afectats pelxoc. A més hi havia un passador vertical trencatd’un dels enganxalls del vagó BB-303.En canvi el diumenge 3 d’octubre, va ser un diarodó. Tot el material va funcionar correctament ino es van produir cues a l’estació. Gràcies a això,vam poder donar servei a quasi set-centespersones i en «Zidru» empipat perquè no podiafumar.La Can Rull va patir el trencament d’un "ràcord"del tub que va de la bomba mecànica al cosd’introducció. Es va haver de desmuntar i canviar.Moltes feines s’han de dur a terme en llocs avegades molt inaccessibles. També es va feroperativa la sorrera. Ara es el temps en que la viaqueda mullada per la rosada de la matinada i a laCan Rull l’hi costa pujar: patina.

Es vital que els maquinistes es fixin bé en elsposicionaments correctes dels espasins dels des-viaments. Un espasí pot quedar mal tancat permoltes causes. Si el maquinista no el veu o el veuperò pensa que pasarà, és la millor garantia detenir la locomotora o algún vagó fora de la via talcom va passar el diumenge 21 de novembre.

La frustració i la impotència del maquinista el faquedar en ridícul davant dels seus companys alno haver pogut controlar la situació.

Aquell desviament no està bloquejat per facilitarla maniobra als trens que es veuen obligats a feruna parada tècnica a la Sibèria. Algú del carrerdevia jugar amb el desviament i el va deixar enmala posició que no va afectar al pas del tramviadegut al seu poc pes. Però al passar la primeradiesel, va entrar amb les rodes de l’esquerra endirecció a via desviada i les de la dreta van forçarel carril trencant 11 brides de sujecció.

Després d’anular l’accés a la via directe, es vapoder circular per la desviada. Es va reparar en eltranscurs de la setmana següent.Ara, aquest accionament ha quedat bloquejat. LaCan Rull tindrà de portar les eines per poder-lodesbloquejar.

Foto històrica: lacaldera de la CanRull, al torn per fer elforat nou amb brocade 50 mm per muntar-hi la nova torreta. Hivan intervenir enRamón Bedmar, enJaume Mora i F.Parera.


HISTÒRIA DEL FERROCARRIL TONI VIADA (SOCI N.20)

EL TREN I EL SEU PAS PER SABADELL (1855 - 2008)3a part: El Pont dels Maristes

8

Deixant «l’apeadero» enrere, de seguida enstrobàvem amb aquest pont (foto nm. 17)anomenat així per la quantitat d'alumnes qued'aquest col·legi el creuàvem; estava situatdavant dels carrers de Sol i el de Sardà i entreel pas a nivell de la Rambla i el de la Carreterade Barcelona; si us parlo d'aquest pont, que apart de lo pràctic que era pels veïns, no té gairemés historia, és pel fet d'explicar-vos una deles meves «excursions» preferides que hi feia;la cosa anava així:estant al col·legi, mentredonaven classe, de sobte sentia un bram llunyà- no podia perdre temps – de seguida aixecavala mà i demanava permís per anar al lavabo,que estava a l’altre cantó del pati, tocant la paretdel carrer. Un cop hi arribava, i procurant noser vist, pujava a dalt de la teulada, tot posantel peu sobre el pany i després em despenjavaper l’altre costat escapant-me amb l’ajuda d’unpal de fusta de telèfons, habituals al costat dela via. Tot seguit corria cap al pont a veure isentir passar aquell enginy de ferro negre quetreia fum per tot arreu i desprenia calor. Eranomés un moment, però resultava unaexperiència inexplicable i fantàstica, sobretotquan la locomotora feia sonar el bram, cosa quefeia sovint. Desprès, de tornada, feia el mateixrecorregut a la inversa. Això d’escapar-me, noho feia gaire sovint però mai em van enxampar.Després vaig conèixer el destí d'aquesteslocomotores aïllades, que anaven o venien deLleida: anaven cap als tallers que tenia la Renfea la Meridiana. Per l’època i zona on corrien,devien ser Mikados o Renfes 230.

La cosa no acaba aquí: anys més tard vaig tornar asentir el mateix bram, va ser el meu primer viatge aMataró ja com aficionat amb la 141F-2413 sent undels seus maquinistes en Jaume Circuns al que vaigtenir el plaer de conèixer aquell dia i em va explicarque el xiulet en qüestió era un Nathan de cinc tons.Des d’aleshores sempre que el sento bramar i sensepoder fer-hi res per evitar-ho, m’emociono, sobretotsi la màquina acaba de fer un esforç i el maquinistala fa parlar, és com si et digués que ella ja ha fet lafeina... Tornant a la via, el tren, un cop creuava elPas de la carretera de Barcelona, girava a l’esquerraper després seguir en línia recta fins a Montcada,creuant l’últim pas a nivell del barri de Campoamor alsud de Sabadell, (foto nm. 20), situat a pocs metresde l'actual estació de Sabadell Sud. Aquestes fotosson dels anys 1970-1971, als inicis de las obres desoterrament i quan desdoblaven la via per fer el túnel.I per acabar, una foto més de l'altre cantó de la ciutat,el pas a nivell de l’avinguda de La Concòrdia en elBarri de Can Oriach l’any 1960 aprox, (foto nm.18),mireu l’ Alsthom baixant per l’esquerre.

Foto 17. El pont «dels Maristes»Autor: Francesc Casamàs Riera

9

Tot mirant les fotografies, podreuobservar diferents èpoques, del‘estació, i comparar aquestes amb lesactuals. Les fotos nm. 3, 4, 5, i 10,(pàgina següent), son de l'any 1905aproximadament, i veureu que a lesnm. 3 i 4, encara no i han lesmarquesines col·locades. En canvi a lafoto nm. 6 de l'any 1910 ja hi son; tambéa la foto nm. 4, a la part dreta, hi veiemuna platja de vies mortes i una petitaplataforma giratòria per girar els curtsvagons de l’època. La foto nm. 5 estàfeta des de el pas a nivell del carrer TresCreus, amb l‘estació a l'esquerra de laimatge; de jove recordo que era un pasmolt ample de barrera a barrera, ja queper ell hi passaven moltes vies. A partde les principals i secundàries del‘estació, també hi creuaven les demaniobres i mercaderies. Sovint esveien trens «tallats» als dos cantonsdel pas aquests després seguien enlínia recta direcció Barcelona tot fentcostat a una de les parets de la fàbricaque hi havia allà dedicada a fer materialelèctric de gran potència, i que en elsanys 60 era coneguda com BrownBoveri Oerlikon (va tenir un seguit denoms), fins i tot una de les vies entrabadins per poder carregar els pesatsmotors elèctrics o bé transformadorsque s’hi muntaven; (molts d’ells perlocomotores). Al final, les vies acabavenamb una topera a tocar del carrer deMontcada; la nau d'aquesta fàbrica esimponent i per sort també ha estat,reconstruïda i reconvertida en l’actualPalau de Congressos i Exposicions.

Novembre 2010 - Cemfes Press

Foto 16. autor: José Mullor. fixeu-vos en el pal detelèfons al mig de la via.

Foto 18. autor: F. Barat

Foto 20 Autor: antoni Carbonell


Espero que us hagi agradat, fins la propera.

Dites populars:

Fins els anys 60 i principis dels 70, era molfreqüent sentir a dir a la gent gran: Aquesta tardabaixo a Barcelona - ah si? i amb què i vas, ambel Nord o l’elèctric? ...– (Els Ferrocarriles deCataluña van arribar a Sabadell els anys 20 i desempre, elèctrics).I també aquesta: Sents? pita el tren, això voldir que demà plourà. (Segons d’on bufava elvent, se sentien amb més o menys intensitat elsxiulets)

Foto 3. Autor desconegut.

Foto 4 Autor: J. Obradors

Foto 5 Autor: Marçal Ballús

Foto 10. Autor desconegut

Foto 6 Autor desconegut

Documentació:Sabadell Tal Com Era 1864- 1909 ( Jordi Calvet –Josep M. Bengul)Sabadell Cruïlla- 2007: 150 aniversari de l’arribadadel ferrocarril a Sabadell (Manel Larrosa)


XII DIADA DEL TREN A SABADELLCada any, afortunadament i gràcies a les activitatsdels socis, tenim alguna cosa per estrenar/inaugurar/batejar/renovar. Com ja vam comunicara l’últim Cemfes Press, vam poder estrenarla locomotora de 7 ¼ «Duchess» dissenyada perfer la línia del «Can Rull Express». Per primeravegada i després de 15 anys d’estaremmagatzemada es va poder encendre i efectuarprobes de marxa a la platja de vies de l’estació.En realitat no era la primera encesa: ja se'n havienfet tres de prèvies per fer alguns ajustaments iverificar que tot funcionés correctament. En elspropers mesos, esperem poder donar la voltacompleta i realitzar de tant en tant recorreguts ambpassatgers.

Les activitats dels tres dies 4, 5 i 6 de festa Majorde Sabadell, es van anar complint i realitzant senseproblemes. Es van fer un total de 146 viatges.El dia 4, dissabte, es van fer 63 viatges entre matíi tarda i 13 a la nit. Es van tancar túnels a la 1 de lanit.El dia 5, diumenge, entre matí i tarda, es van ferun total de 54 viatges.El dia 6, dilluns només era festa a Sabadell i SantQuirze i tot i amb això es van fer 29 viatges.

El sopar a la fresca va ser agradable per lacompanyia de totes les persones que hi vanparticipar i cal agraïr també la feina feta a les quevan col·laborar en el muntatge i a la distribuciódels plats, carmanyoles, postres, cafès i begudesa tots els comensals. El menjar va resultaresplèndid i és senyal de que a poc a poc els queorganitzen aquest sopar en van aprenent: ara jaes pot triar entre dos tipus d’amanida i carn o peix...

Aquesta és la nostra Festa anual. És la trobadade persones que formem el grup d’afcionats alFerrocarril en totes les seves dimensions. Aquestany hem comptat amb la participació de lessegüentes Associacions: Associació del Tren dePalau, Amics del Ferrocarril del Maresme Sud elClub Ferroviari Vaporista de Mallorca i del Centred'Estudis Modelisme Vapor de Barcelona.

Volem agraïr també la presència del Sr. Boira iesposa, propietaris de la revista Hobby Tren, elsquals ens van obsequiar amb un magnífic articlea la seva revista cobrint la Festa i la presentacióde la Duchess i la Maqueta.

Hem d’agraïr la presència a aquest circuit d'unalocomotora i dos vagons de l’Associació de Palaui els seus conductors Carles i Ricard. Aquest trenva poder fer 12 viatges entre el dissabte i eldiumenge.

Foto d'en Jaume Fernández


LA SABADELL A MATARÓ Per F. PareraL’any 2008 va ser l’any de la Krauss. Gràcies a lesfacilitats que vam tenir per part d’en Jaume Circunsi en Jordi Comella, vam poder exposar aquestalocomotora tipus Pacífic construïda a l’any 1928de 7 tones i 15 polzades d’ample de via al bell migde la Rambla de Mataró. Va ser tot un espectacle.De fet, ja n’em parlat al nm. 3 del CemfesPress.El tramvia amb els seus 80 metres de via va fer laseva feina amunt i avall portant a tothom que hivolia pujar. Per primer cop, en aquesta Fira es vanrepartir entre la gent els «flyers» publicitaris delTren de Sabadell. Aquest era el primer any que lafira duraba dos dies: dissabte i diumenge. Pels queno ho saben s’han de fer guàrdies nocturnes pervigilar el material.

A l’any 2009, va ser el primer any que CEMFES hiva participar. Vam donar festa al tramvia Zidru/Circuns per portar a Mataró la Can Rull i donatque la gent de Mataró no es creia que a Sabadellhi ha un circuit, els vam fer respirar durant dosdies el fum del vapor tal com era fà uns quantsanys. No va ser necessari fer guàrdies degut aque vam instal·lar un contenidor on hi cabia tot.

I finalment, aquest any hi hem portat la Sabadellque també va causar expectació com demostraaquesta fotografia de F. Fradera

Com cada any, hem participat a la Fira Ferroviàriade Mataró. Aquesta Fira se celebra des de l’any2005 a instàncies de l’Ajuntament de Mataró is’encarrega de l’organització el Cercle HistòricMiquel Biada.Es en aquestes dates, concretament el 28d’octubre, que se celebra l’aniversari del primertren a la península. Aquest any es doncs el 162aniversari.

Com que tenim espai, expliquem com va anar desde l’any 2005 en què hi vam participar els Amicsdel Tramvia d’Argentona (ATA) amb el Tramviad’en Circuns i en Zidru amb 8 metres de via.Aquesta Fira es va instal·lar davant l’estació deRenfe/Adif de Mataró amb un èxit escàs la qualcosa va fer que pels propers anys es decidísinstal·lar la Fira al centre de Mataró.

A l’any 2006, ja a la Rambla de Mataró, l’ATA vaminstal·lar una via de dos metres amb el tramviadamunt d’un pedestal per evitar que la gent hipugés. Per donar mes espectacularitat, vamdemanar a Joan Vallès del CEMVB que ens deixésla locomotora a vapor de 5 polzades 1-4-0 que ellhavia construït i que es la reproducció de la Nm.108 dels Rètics. Una peça espectacular en totsels seus detalls que va causar admiració a la gent.També ens va deixar una gran fotografia de la Júliaen tota la seva extensió.

A l’any 2007, va ser quant a l’ATA vam decidirconstruïr vies rectes de 4 metres per poder fer anarel tramvia amunt i avall per la Rambla de Matarófent servir els 64 metres de raïl que teníem. Va seruna feina que es va poder fer a Argentona a unlocal que ens van deixar. Els socis de l’ATA vamtreballar de valent. Això ens va permetre podertransportar gent i donar a conèixer millor la nostraafició.

... i breu història.


LA DIADA DEL SOCI 2010Un cop més hem cel·lebrat la Diada del Soci.Aquest any, i degut a la quantitat de participantshem hagut de contractar una empresa de"catering" perquè ens fes l’arròs.Bé, no és el mateix que quan ho fan les nostresil·lustres cuineres, però heu de reconeixer que sil’ambient és bo, el de menys és el que es menja.Erem 80 persones. Moltes. Quan vam començar,ara fa tres anys, érem una trentena, després vamser 50 i a la següent vegada ja vam ser 70.Van ser necessàries dues paelles per poder ferl’arròs. Massa feina per les cuineres i el seu equip.En aquesta ocasió, de socis només érem 45 dels60 que som…Per això vam decidir que ho fes gent externa. Hohem provat, i per l’any que vé segurament ho faràuna altra empresa. Ja veurem.

Adjuntem algunes fotografies.Autors: 1 i 2 Albert Serra, 3 Jaume Mora.

La pel·licula està inspirada en les aventuras d'enJack London, interpretat per Lee Marvin viatjantd’estranquis a trens durant la Gran Depressióamericana. El nom de guerra d’en Lee Marvin enaquesta pel·lícula, era «A1»

La pel·lícula ens explica la història d'en Shack,(Ernest Borgnine), un ferroviari que no dubta adonar cops de martell a qui s’atraveix a agafar el«seu» tren. D’aquests, dos intenten demostrar quees poden enfrontar amb ell per a conseguir el títold’«Emperador del Nord», intentant arribar aPortland (Oregón) al tren d’en Shack.

La pel·lícula va ser filmada al 1973 i va ser dirigidaper Robert Aldrich amb guió d’en Cristopher Knopf.

Havent dinat, en Cesc Serra es va cuidar de fer el«passe» de la pel·lícula que havíem programat fentel passi a l’estació.

1

2

3


LA LLETERA DEL FURKAPerò, a on coi és la cisterna per la llet?

Quina relació hi ha entre un tren i un dipòsit pera llet? A vegades, amb imaginació es podencombinar. Perquè un tren pugui funcionar, esnecessiten les vies, locomotores, vagons depassatgers, de mercaderies i vagons per obres.Si són locomotores a vapor, a més necessitencarbó, aigua i oli. A la línia del Furka tenen puntsde càrrega d’aigua a Realp, a Gletsch i ara tambéa Oberwald. Però no sempre n’hi ha prou. Per ales locomotores petites amb poca reserva, sónnecessàries unes escomeses d’aigua al llarg dela línia. Per exemple a l’estació «Furka». Per aixòés indispensable un dipòsit auxiliar. Però aquestdipòsit no pot estar a l’aire lliure degut a les baixestemperatures de tardor i hivern.

La DBF no es pot permetre el luxe de comprar undipòsit nou, i per tant és necessari trobar unasolució: Una cisterna d’acer inoxidable per a lletque es va trobar en el mercat de segona mà podiacomplir perfectament amb la finalitat desitjada.

Per Francesc Parera. Text extret del llibre «Ligne sommitalede la Furka»

Un grup de vuit treballadors voluntaris de la DFBvan anar a mirar el lloc per enterrar l’objecte enqüestió. Aquestes tasques que aquí es poden llegiren un parell de minuts, resulten pesades i moltesvegades es duen a terme en varis dies encara queles primeres impressions puguin fer pensar que«ho acabem en un matí» (aplicable també alstreballs de manteniment del circuit de Sabadell).Es necessari donar la importància que té el treballen posició ajupit, el treball a ras de terra, amb lesmans que a vegades s’hi formen butllofes. El grupde treball de l’Associació ALSF va fer el seu reportque transcric a continuació:

intentat trencar la pedra amb el martell i unaescarpa. Les nostres reflexions en el viatge detornada eren de portar un compressor i martellspneumàtics. La DBF té l’avantatge de tenir untresor inestimable de material per a la construccióprocedent de tots els països del món. A la base deRealp, hi havia tubs per aire comprimit alguns delsquals ja els va fer servir Aníbal quan va fer la sevafamosa travesa pels Alps. Finalment vam poderajuntar un centenar de metres de tubs per airecomprimit a punt per poder fer servir, però, amb"ràcords" diferents…Sembla impossible que un únic martell neumàtic,pugui provocar l’anquilosi de les mans a tan grannombre de treballadors. Però nosaltres vam insistiri la gran muntanya es va anar rendint pedreta apedreta.

Després d’haver retirat uns 80 centímetresd'excelent terra alpina, el Furka ens ha revelat laseva veritable cara: la roca pura i dura. Lamuntanya s’ha posat a riure quan nosaltres hem

L’eufòria de l’inici: (el dilluns nosaltres enspreguntàvem què farém dimecres quan demà a latarda hauríem ficat el dipòsit, l’hauríem tapat iconnectat els tubs d’entrada i sortida d’aigua?

Foto de la propia DFB.


El dipòsit de llet es feia cada dia més gran? O erala nostra cinta mètrica que s’anava escurçant? Finsel dijous no va aparèixer un forat que tenia la formadel dipòsit. Però aquest no es volia deixarconvèncer de que es fiqués allà dins. Amb lesseves 1,2 tones de pes, no era fàcil persuadir-lode que anés a pendre possessió del seu noudomicili. Va ser necessari un ternal a cadenes

per què el maleït dipòsit es coloqués a dins delseu forat. La resta de la setmana la vam passarconnectant les entrades i sortides d’aigua i tornanta ficar al damunt del dipòsit tot el material del’excavació que havíem tret. L’estació del Furkaara té una nova atracció: els milers de visitantspregunten: «Però, a on coi és la cisterna per lallet?»

VIATGE AMB EL TREN DELS LLACS per F. Parera

Com algú va dir: això es cultura ferroviària!Foto F. Fradera

Balaguer. Plaça del Mercadal

Primer vull felicitar al vocal d’assumptes socialsper l’organització d’aquest viatge. L’autocar,l’esmorzar a La Panadella, l'arribada a l’estacióde Lleida Pirineus, el viatge amb el tren i l'arribadaa La Pobla. Més tard, el dinar i després la tornada.Gràcies Zidru. Tot ha anat perfecte. Un cop aBalaguer, amb el temps necessari i més, per poderfer les fotos de les Ye-Ye’s i la Garratt i amb tempsde sobra perque qui volgués pogués anar a visitarla ciutat i arribar-se fins a la Plaça Mercadal.

Algú va disfrutar com mai ho havia fet. Alguns delscompanys no havien estat mai a dalt d’unalocomotora a vapor. L’Alex Fernàndez era und’aquests. En Dídac, el seu pare, em consta ques’ho va passar fantàstic. Aprofito la avinentesa perdesitjar-li una ràpida recuperació.

Aquest viatge, amb el preu de 25• per socis i 30per acompanyant, s’ha pogut fer amb aquest baixpreu gràcies a que una part l'ha pagat la nostraAssociació. Es amb el treball que fem elsdiumenges entre tots, que ens permet obtenir alcap de l’any petits ingressos que podem utilitzard’aquesta forma.

Ja sabeu que per l'any que vé tenim previst anar aSuïssa. També en aquesta ocasió la junta esperapoder fer un preu especial per rebaixar una mical'import que es va dir.

16

Circuit del Tren del Parc de CatalunyaAv. Andreu Nin, s/n (cantonada c/ Lluïs Companys) Tel. 93 717 28 80

Horari hivern (16-09 al 15-07, ambdós inclosos): Diumenges 11:00 a 14:00Horari estiu (16-07 al 15-09, ambdós inclosos): Diumenges 18:00 a 21:00

Festa Major de Sabadell, horari especial (programes a part)Tancat agost, Nadal, Sant Esteve, Any Nou, Reis

Apartat de correus 313608200 Sabadell (Vallès Occidental)

Telèfon 647 547 262correu-e: [email protected]

CEMFES es reserva el dret d’opinió i no comparteix necessariament lesopinions personals recollides en els diferents articles del present butlletí,

que seran responsabilitat única dels seus autors.

Edita: CEMFES

Han colaborat en l’edició d’aquest número els següents socis:Francesc Parera i Toni Viada .


Desviament elàstic del tren de cremallera del Rigi de baixada cap a Vitznau. L’ampladade la via es de 1.435 mm i el sistema de cremallera es el Riggenbach. L’accionament es hidràulic i va ser

instal·lat a l’octubre l’any 2000. Foto de F. Fradera

cemfes press núm. 5

Documents