No sé si és el temps que fa que vaig néixer, no sé si ser pare, no sé si alguns cabells blancs que van perdent la vergonya, però és cert que l'efímer present que em toca viure em demana asseure’m al piano i parlar més pausadament. Dir les coses en el sentit d'explicar-les i de sentir-se escoltat és més important que poder fer moltes notes per segon. I la joventut, que el temps diuen que cura, va deixant pas a una maduresa, prudent i intencionadament humil, que em fa dir en veu alta: vigila el que toques perquè molts s'ho creuran.

Sí, una mica de por. No la mateixa por ingènua i inconscient dels temps d'adolescència musical, sinó una por de responsabilitat de veure que ara ja difícilment podré aprendre a fer i a escriure d'una manera diferent a la meva.

És el primer cop que en els meus treballs discogràfics he triat melodies que no són meves: cançons populars, però que les sento, les sentim com a pròpies perquè formen part de la nostra identitat sonora, que han crescut amb nosaltres i que segur seran les darreres melodies que la nostra ment, qui sap si un dia, es resistirà a perdre de la memòria.

Això sí, amanides, vestides, tocades amb el ventall de recursos, colors, variacions i improvisacions que les meves mans mostren i que intento, mentre les observo des d'una mica més amunt, siguin sinceres.

I el resultat, vosaltres direu. Tan de bo us agradi i una vegada més em deixeu ocupar l'espai sonor que us envolta encara que sigui durant una estona.

AT

Des dels inicis de la publicació seriada en línia del “Cançoner virtual i interactiu Prodiemus: base de dades de cançons tradicionals catalanes” (2005 i ss.), la idea de coproduir un disc de música tradicional catalana, en una nova versió, ha estat una fita que ara veiem assolida amb aquest treball d’Antoni Tolmos, membre del comitè científic de PRODIEMUS (acrònim de Propostes, Reflexions, Orientacions de Didàctica Interdisciplinària per Educar a través de la Música).

La música que ens ofereix Tolmos, en aquest disc, és una manera de donar a conèixer el repertori vocal que constitueix el Patrimoni Cultural Immaterial de la societat catalana, aquell que ens defineix com a tal i que ens dóna identitat nacional. Alhora, el tractament realitzat pel compositor li atorga un valor afegit: el de la creació artística. I és que les exquisides versions pianístiques del músic lleidatà -acurades tant pel que fa als recursos tècnics com als estètics i estilístics- configuren un ambient sonor nou a cada cançó que, tot i ser respectuós amb la melodia i la rítmica de cadascuna, les renova amb la seva personal manera de fer i de sentir la música. Tanmateix, la selecció proposada per Antoni Tolmos té un ampli ventall de possibilitats didàctiques, circumstància que podria ser desenvolupada en futurs projectes en comú.

Per tal de situar l'escolta de les versions del compositor Antoni Tolmos dins l'ampli repertori tradicional català, en aquest disc s'inclou la partitura de les cançons i la primera estrofa de cadascuna. Si desitgeu trobar els textos íntegres, amb la partitura i l'àudio de gairebé tots els temes originals, i algunes propostes didàctiques, consulteu el "Cançoner Prodiemus" a www.prodiemus.com.

Esperem que l’oïda sensible dels qui escolteu aquest nou treball d’Antoni Tolmos us faci apreciar l’estima i rigor que hi hem abocat tots els que hem col·laborat en aquest disc. Desitgem, també, que gaudiu plenament d’una música nascuda en el nostre entorn immediat i que es manté viva cada vegada que algú canta, balla o escolta una cançó.

Marta Orts i AlísDirectora de Prodiemus

LA PASTORETA01& 4

2

œ œ œ œ

Què li do na

œ œ œ

rem, a la

œ œ

pas to

œ œ

re ta?- - - - -

&

5

œ œ œ œ

Què li do na

œ œ œ

rem per a

œœ

nar/a ba

œŒ

llar?- - - -

&

9

œ œ œ œ

Jo li do na

œ œ œ œ

ri a u naœ œ

ca put

œ œ

xe ta- - - - - - -

&

13

œ œ œ œ

i/a la mun ta

œ œ œ œ

nye ta la faœ œ

ri a/aœ

Œ

nar.- - - - - -

&

17

œ œ œ œ

i/a la mun ta

œ œ œ œ

nye ta no/hi ne

œœ

va ni

œŒ

plou- - - -

&

21

œ œ œœ

i/a la ter ra

œ œ œ œ

pla na tot el

œ œ

vent hoœ

Œ

mou.- -

&

25

œ œ œ

So ta l'om

œ œ œ

bre ta, l'om

œ œ œ

bre ta, l'om

œŒ

brí,- - - - - -

&

29

œ œ œ

flors i vi

œ œ œ

o les i

œ œ

ro ma

œ Œ

ní.- - - -

... jo li donaria una caputxeta i a la muntanyeta la faria anar...

El text fa al·lusió a peces de roba pròpies de la indumentària de les dones, tant pel què fa al vestit (faldilles, enagos, cotilla, gipó... ) com als complements (arracades, mitenes...), però sempre anomenades en diminutiu. La llibertat d’incloure’n tantes com el vocabulari i la mètrica ens ho permetin és total.

Musicalment, en aquesta versió Antoni Tolmos empra una textura harmònica moderna, amb acords amples i amb tensions, però amb una jerarquia tonal força clàssica. A nivell rítmic, la mà esquerra imita el patró sincopat que realitzen el bombo i la caixa de la bateria d’un conjunt pop. Precisament, aquest recurs és un dels que caracteritza aquest pianista.

Què li donarem a la pastoreta? Què li donarem per anar a ballar?...

Segons Amades, aquesta cançó podria haver-se ballat com a sardana curta. Classificada dins de les cançons d’aplec, el seu contingut esdevé encara més significatiu, tota vegada que aquestes festes acostumaven a celebrar-se en ermites o santuaris situats en cims i muntanyes.

02 EL ROSSINYOL&

#

4

2œ œ

Ros si

.œ œ œ œ

nyol que vas a

œ œ œ

œ

Fran ça ros si

˙

nyol- - - - -

&

#

4

œ

œ œ

en co

.œ œ œ œ

ma na'm a la

œ œ œ œ

ma re, ros si

œ œ

nyol, d'un- - - - - -

&

#

8

œ œ

bell bo

.œ œ œ œ

cat ge, ros si

œ œ

nyol, d'un

˙

vol

œŒ

- - - -

És una cançó estesa en ambdós vessants del Pirineu.

... que em fa guardar la ramada...

Tot i que es refereix a l’ofici de menar bestiar –que segons l’espècie, era conduït per un home o una dona– pròpiament és una cançó que tracta del costum de concertar matrimonis sense que els nuvis tinguin cap lligam afectiu, i també de la desigualtat social entre l’home i la dona.

... encomana’m a la mare i a mon pare no pas gaire, perquè m’ha maridada...

Semblantment a "Plou i fa sol", Tolmos tracta la melodia amb l’estil estàndard del jazz. De fet, el tema és una excusa per provar variacions i improvisacions juganeres a tempo de balada, de manera que el so del piano -dolç i càlid en mans de Tolmos-, ens transporta a l’ambient de qualsevol dels vells i bells locals europeus de l’època daurada del jazz.

LA LLUNA, LA PRUNA 03&

#

#

#

#

4

2

J

œ

La

œœ

œ

llu na, la

œœ

œ

pru na, ves

œ œœ

ti da de

œ ‰

j

œ

dol; el- - - -

&

#

#

#

#

6

œœ

œ

pa re la

œœ

œ

cri da, la

œ œ œ

ma re la

œ‰

vol.- - -

La lluna, la pruna, vestida de dol…

Tant la tonada com la lletra d’aquesta cançó presenten moltes variants. Per la temàtica, els seus orígens es remuntarien a ritus pagans de culte a la lluna. La cançó podria tractar-se d’una invocació a la deessa Selene, perquè il·luminés el camí de tornada a la llar després d’una jornada de treball al camp, de manera que es tractaria d’una cançó màgica. Tradicionalment, però, s’ha popularitzat com a cançó infantil.

… el pare la crida, la mare la vol.

En aquesta versió, Antoni Tolmos desplega gran part dels seus recursos com a intèrpret de piano i compositor de partitures de música moderna.

El ritme, els acords basats en setenes i novenes, i la familiaritat de les frases de la senzilla melodia, donen a l’oient la particular sensació que ja l’ha escoltat anteriorment. No obstant, Tolmos afegeix un breu tema “B” que allarga aquesta coneguda melodia popular. A més, en tant que en el seu desenvolupament progressa cap a la modalitat menor, li dóna nous colors. Podem sentir, també, un clar walking jazzístic, on la mà esquerra s’agermana amb el baix continu barroc, i la mà dreta emula les melodies amb semicorxeres de les invencions del s. XVII. Una bona mostra de com Tolmos conjuga estilísticament el passat amb el present.

04 LA PRESÓ DE LLEIDA

& 8

6 j

œ

A

œ

J

œ œ œ œ

la ciu tat de

.œ œj

œ

Llei da n'hi

œ

J

œ œ œ œ

ha u na pre- - - -

&

4

.œ Œ

J

œ

só; de

œ

J

œ œ

J

œ

pre sos mai n'hi

œ œ œœ œ œ

man quen, pe ti ta bo

J

œœ Œ

J

œ

ni ca, prous- - - - - -

&

8œ

J

œ œ

J

œ

n'hi por ta/el ba

œ œ œ œ

œ œ

ró li re ta li

.œ Œ

ró.- - - - -

A la ciutat de Lleida n’hi ha una presó...

Hi ha versions que situen la presó en altres poblacions catalanes, i fins i tot, a Nàpols.

... han cremat la Garriga [municipi del Vallès Oriental], Conflent i Rosselló [comarques de la Catalunya nord]...

Sembla que la distància geogràfica entre les zones afectades pel delicte pel qual els malfactors són empresonats no dóna mostres de fer referència a un fet real.

... aniré al meu pare, recaptaré el perdó (...) això no pot ser, no; els presos fugirien, com quedaria jo?...

La narració fa referència al càrrec i funcions pròpies dels barons, que eren nomenats pels comptes per cobrar impostos i impartir justícia en els seus dominis.

... Déu l’haja perdonada, la filla del baró.

Aquesta versió és una d’aquelles obres que donen a Antoni Tolmos el segell de pianista clàssic. No podríem trobar en un CD de piano-jazz (excepte aquest que estem escoltant), una obra amb una execució més propera al pianisme romàntic de Schubert o de Listz, que als tocs jazzístics de Jarret o de Montoliu. Encara que sembli el contrari, quan Tolmos empra aquesta textura compositiva mixta, la improvisació acapara la composició de manera que condiciona el resultat final en més d’un 80%.

La velocitat de les dues mans transmet un ambient sonor, on el que és important no és l’encadenament de notes que s’executen, sinó el color harmònic que genera la seva juxtaposició. Es podria dir que Tolmos ret un bell homenatge a la seva ciutat, en tant que la boira lleidatana es respira en els acords menors, humits, freds i apagats fins que, en el darrer moment, el sol es fa present entre els acords majors finals.

05 &

#

#

8

6

œ œ œ

La Ba lanœ

j

œ œ

j

œ

gue ra mis te

œ

j

œ œ œ œ

rio sa, com u na/a

œ

j

œ œ

j

œ

ra nya d'art sub- - - - - - - - - -

&

#

#

4

.˙

til,

œ ‰ œ œ œ

bui da que

œ

J

œœ

J

œ

bui da sa fi

œ

j

œ

œ œ œ

lo sa, de nos tra- - - - - -

&

#

#

8

œ

j

œœ

j

œ

vi da treu el

.˙

fil,

œ

‰

œ œ œ

Com u naœ

j

œ œ

j

œ

par ca bé ca- - - -

&

#

#

12

œ

j

œ œ œ œ

vil· la tei xint la

œ

j

œ œ

j

œ

te la per de

.˙

mà.

œ ‰ œ œ œ

La Ba lan- - - - - -

&

#

#

16

œ

J

œœ

J

œ

gue ra fi la

œ

j

œœ œ œ

fi la, la Ba lan

œ

J

œ œ

j

œ

gue ra fi la.˙

rà- - - - - - - -

&

#

#

20

œ

‰ œ œ œ

De la/in fan

œ

j

œ œ

j

œ

te sa que s'en

œœ

œ

œ œ œ

fi la, de la ve- - - - - -

&

#

#

23

œ

j

œ œ

j

œ

llú ri/a qui se’n

.˙

va,

œ ‰ œ œ œ

la Ba lan

œ

J

œœ

J

œ

gue ra fi la- - - - - -

&

#

#

27

œ

j

œœ œ œ

fi la, la Ba lan

œ

J

œ œ

j

œ

gue ra fi la.˙

rà.œ

‰

- - - - - -

LA BALANGUERAJoan Alcover (1854-1926) recollí una cançó tradicional mallorquina, un ball rodó infantil que li va inspirar el poema que musicà Amadeu Vives (1871-1932) l’any 1926 i que ha esdevingut una cançó que s’ha popularitzat arreu de Catalunya, especialment perquè s’utilitzava com a himne nacional quan “Els Segadors” no es podia cantar. Aleshores s’identificava el personatge de la Balanguera amb la nostra pàtria. Des de 1996, “La Balanguera” és l’himne oficial de Mallorca.

La Balanguera misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil.

El mite grecollatí de la dona que fila fa al·lusió al fet que el nostre destí personal o col·lectiu (nacional) està en mans de la mort però, per a Alcover, la vella que fila –talment com una fada benèfica de l’imaginari popular–, teixeix un futur que no ens imaginem: pròsper i favorable. Per tant, en temps de penúria és un cant d’esperança que enalteix els ànims.

Girant la ullada cap enrera guaita les ombres de l’avior i de la nova primavera sap on s’amaga la llavor.

El pianista de ponent dóna a “La Balanguera” un tempo de vals segons l’estil jazzístic, sense estridències, però amb intensitat. Per a aquesta bonica melodia que ell mateix qualifica com una d’ “aquelles melodies que es deixen tocar, en el bon sentit de la música”, Tolmos opta per un tractament harmònicament ric que li confereix una àmplia sonoritat, i utilitza un accent rítmic que l’allunya del toc clàssic i l’atansa (sense arribar-hi) als accents del jazz.

06 LA DAMA D’ARAGÓ&

b

b

4

3œ œ

A/A ra

œœ œ œ

gó n'hi ha/u na

œ œ œ œ

da ma que/ésbo

œœ œ œ

ni ca com un- - - - - -

&b

b

4

2

4

˙ œ œ

sol; té la

œ œ œ œ

ca be lle ra

œ œ œ œ

ros sa, li/ar ri

œœ œ œ

ba fins als ta- - - - - - -

&b

b

4

3

8

œœ œ œ

lons. Ai, a mo

œœ œ œ

ro sa/An na Ma

œ#œ

œ œ

ri a, ro ba- - - - - - - -

&b

b

4

2

4

3

11

œ œ œ œ

do ra de l'a

œœ œ œ

mor, ai a mor

˙Œ

rós.- - - -

És una bonica cançó líriconarrativa que, pels detalls de la història d’algunes de les versions recollides, podria tenir un caràcter històric, segons el qual la protagonista seria la filla del rei Jaume I el Conqueridor.A Aragó hi ha una dama (...) filla n’és del rei de França, germana del d’Aragó.En altres versions, l’origen de la dama i les intencions del germà són menys nobles, donat que tracten la dama com una mercaderia que es porta a vendre en un mercat. En aquest sentit, la història també podria fer al·lusió al vell costum de concertar els matrimonis.Segons Amades, aquesta cançó està vinculada a una tasca col·lectiva. Concretament, a la de l’ofici de paraire, que consistia a pentinar, cardar i perxar la llana per poder-la teixir.Aquí Tolmos ens ofereix una versió rítmica basada en un tempo sincopat proper a la rumba i a la salsa caribenya. És fàcil imaginar una secció de metalls amb detalls rítmics i accents molt calents.El to menor de la cançó dóna un color força càlid al tema, circumstància que Antoni aprofita per moure’s entre progressions melòdiques recolzades en les harmonies de tònica i dominant en transició modulant al to relatiu major; un escenari sonor molt llaminer per a qualsevol improvisador. Sens dubte, és una de les textures que millor defensa aquest pianista lleidatà.

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...

Aquesta cantarella infantil pertany al grup de les catalogades com a cançons màgiques; aquelles que han passat al repertori de la mainada de tot el país -ni que sigui amb petites variacions en la rima del text-, i que alguns experts asseguren que formen part d’un corpus ritual d’una època reculada, en la qual l’animisme i el culte a la natura organitzava la societat del moment.

... plou i fa sol, les bruixes porten dol.

Les quatre notes principals de la tonada d’aquesta cançó, tan popular arreu del nostre país, donen prou joc al compositor com per desplegar uns acords amples que, sota un coixí harmònic i rítmic propi de les balades del jazz, configuren una versió molt allunyada del simplisme que la cantarella podria fer esperar.

07& 4

2

œœ œ

Plou i fa

.œ

j

œ

sol, les

œ œ œœ

brui xes es pen

œœ

ti nen.- - -

&

5

œœ œ

Plou i fa

.œ

j

œ

sol, les

œ œ œ œ

brui xes por ten

œ

Œ

dol.- -

PLOU I FA SOL

SAN JOAN FEU-LO BEN GRAN08& 8

3 j

œ#

Sant

œ

J

œ

Jo an:

œ .œ# œ

feu lo ben

œ œ œ

gran,- -

&

4

.œ#

j

œ‰

j

œ#

Sant

œ

J

œ

Mar tí:

œ .œ œ

feu lo dor- - -

&

8j

œ#œ

mir

j

œ

‰

j

œ#

que

œ

J

œ

son pa

œ .œ# œ

re n'és al-

&

12

œ œ œ

camp

.œ#

j

œ‰

j

œ#

sa

œ

J

œ

ma re-

&

16

œ .œ œ

n'és al mo

j

œ#œ

lí.

j

œ

‰ j

œ

Feu

œN

j

œ

n'hi feu- -

&

20

œ .œ œ

n'hi de so

j

œ œ

pe tes

œ

j

œ

so

œ

j

œ

pe tes- - - -

&

24

œ .œ œ

en un tu

j

œ œ

pí.

œ

-

Com en altres treballs d’Antoni Tolmos, en aquest CD s’inclou una peça amb clares reminiscències de música espanyola. En aquesta melodia, l’intèrpret aprofita el color dels intervals flamencs per generar una improvisació lliure que, sense incrementar massa la seva dinàmica, manté el caràcter de bressol original.

La juxtaposició estètica de la sonoritat de l’escala andalusa i una melodia tradicional catalana és una manera de retre homenatge a un lleidatà il·lustre, Enric Granados, i a la seva època. Tal com havia fet amb “Plors (a Granados)” -un tema del seu disc (2001)-, o amb el seu treball (2008), Tolmos és fidel als seus orígens, alhora que posa de manifest el seu interès per fusionar musicalment diferents formes d’expressió que puguin enriquir el diàleg intercultural.

Sant Joan, feu-lo ben gran; Sant Martí, feu-lo dormir.

El text d’aquesta cançó es refereix a les necessitats bàsiques dels infants: la son i l’alimentació. La nutrició cal considerar-la, tant en un sentit directe de nodrir-se per créixer i sobreviure com en un sentit metafòric, en tant que els menuts també necessiten afecte i estimació per a desenvolupar-se harmònicament.

...feu-n’hi de sopetes, sopetes en un tupí.

Es tracta d’una cançó de bressol en la qual qui acotxa l’infant, perquè agafi el son, no és ni la mare ni el pare, sinó que pot ser l’àvia, l’avi, la dida o una germana més gran, és a dir, algú amb qui està vinculat afectivament.

...que son pare n’és al camp, i sa mare és al molí...

D’altra banda, en el text també es fa una referència indirecta a la societat tradicional catalana, quan les famílies no eren ni mononuclears ni monoparen-tals com acostumen a ser actualment.

Silencis Patio de luces

... me sóc posat a robar, ofici de cada dia...ÉÉs una cançó baladística que tracta sobre el bandolerisme, un fenomen que és fruit de la crisi econòmica i del malestar social que visqué Catalunya entre els segles XVI i XVII.... me n’arrenco del punyal, li vaig donar una punyida...El nostre cançoner popular és ple d’històries sobre bandolers, personatges que la memòria popular ha elevat a mites, ja que sovint esdevenien símbol de la lluita i resistència contra les injustícies de la societat i la política del moment. Tot i que les seves vides són plenes d’accions violentes liderant quadrilles que vivien al marge de la llei, i que el seu destí va estar marcat per les persecucions fins a l’ajusticiament final, aquesta cançó, en concret, narra un episodi en què el bandoler en surt victoriós i, precisament, es lliura de l’ajusticiament.... veig venir cinc-cents fadrins (...) deslliuraren la presó i me’n tregueren de la sitja...

09

L’obra que escoltem avança acotxada per acords harmònics jazzístics cap a un final romàntic i intens, amb reminiscències de la sonoritat simfònica de Beethoven; mentre que l’acuradíssim exercici d’anivellació dels plans sonors entre les dues mans del pianista fa destacar la melodia de manera virtuosística, i ens recorda l’estètica de Chopin.Aquesta versió de la “Cançó del lladre” és l’única d’aquest treball de Tolmos que va improvisar i enregistrar amb anterioritat, en un concert en directe realitzat el 2001. Estem davant d’una mostra dels avantatges de les noves tecnologies, perquè l’enregistrament sonor ha donat l’oportunitat als músics de donar perpetuïtat a improvisacions que s'haurien perdut una vegada haguessin estat escoltades per primera i única vegada.

& 4

4

.œ

j

œ œ œ œ œ

Quan jo n'e ra pe ti

.˙ œ œ

tet Fes te

œ œœ œ

ja va/i pre su

œ ˙Œ

mi a,- - - - - - - - -

&

5

.œ

J

œ œ œ œœ

es par de nya blan ca/al.˙

œ œ

peu i mo

œœ

œœ

ca dor/a la falœ ˙

Œ

si a.- - - - - - - -

&

9

.œ

J

œ œ œ œœ

A déu, cla vell mo re.˙

œ œ

net! A déu,

œœ

œœ

es tre lla delœ ˙

Œ

di a!- - - - - - - -

LA CANCÓ DEL LLADRE

10EL NOI DE LA MARE

... què li darem al fillet de Maria, què li darem a l’hermós Jesuset?Aquesta és una cançó molt coneguda que s’ha divulgat i popularitzat com a cançó del cicle de Nadal. Hi ha indicis que tradicionalment s’havia utilitzat com a ball rodó en la celebració de la vetlla de Nadal.... no ploris, no, manyaguet de la mare; no ploris, no, ai, alè del meu cor...El ritme i la tonada de la melodia la fan especialment indicada per bressolar o gronxar un infant per adormir-lo o per tranquil·litzar-lo, fet que permet considerar-la, també, com una cançó de bressol.

Tot i les variants poètiques, la música presenta pocs canvis. Per Tolmos és una de les melodies més maques que podrem sentir mai; d’aquí que decideixi no abusar d’artificiositats que l’allunyin de la seva essència original. Sens dubte, el resultat és una versió senzilla que, de ben segur, porta el segell de “música petita”, qualificatiu que el compositor atorga a aquelles melodies que “ens regalen un espai de silenci”.

&b

4

3

.œ

J

œ œ

Què li da

.œ

J

œ œ

rem a n'el

.œ

J

œ œ

Noi de la

˙ œ

Ma re?- -

&b

5

.œ

J

œ œ

Què li da

.œ

J

œ œ

rem que li

.œ

J

œ œ

sà pi ga

.˙

bo?- - -

&b

9

.œ

J

œ œ

Pan ses i

.œ

J

œ œ

fi gues i

.œ

j

œ œ

nous i o

˙œ

li ves,- - - -

&b

13

.œ

J

œ œ

pan ses i

.œ

J

œ œ

fi gues i

.œ

j

œ œ

mel i ma

.˙

tó.- - -

Gravació · Sala Duke Ellington de l’estudi l’Intèrpret de Lleidawww.l-interpret.comCaptura d’àudio i microfonia · Alfons Pérez

Postproducció d’àudio · Antoni TolmosMastering · TOLMUSIC produccionswww.tolmusicproduccions.com

Disseny · www.dseny.es

Fotografia · Esther Sicilia

Documental TV · Marc C. Grisowww.urbanculturestudios.com

Documentació i textos · Marta Orts i Alíswww.prodiemus.com

Promoció llançament · Rosazul promowww.rosazulpromo.com

antoni tolmos

Piano gravació · YAMAHA C6Afinació piano · Jordi Belza

Antoni Tolmos · piano

A tots els que formen part d’aquest nou projecte artístic, doncs sense ells i elles la música no sonaria de la mateixa manera.

Als que esteu llegint aquestes línies, per valorar la feina feta i mostrar-me de vegades amb una mirada el vostre suport.

Als que no hi sou, presents vull dir, però que escolteu igualment la música que surt des de la terra i trieu la meva entre tots els sons i sorolls.

Al Màrius Carretero. Màrius, estimat, aquest disc segur que t’agrada molt. Pinta’m demà un sol i posa’l al cel davant de casa meva.

AT

A la Pili, al Marc i a la Sara per donar-me motius cada dia per seguir lluitant en un difícil món de contrastos. Per ser els meus primers seguidors i donar-me la inspiració necessària per afrontar nous reptes artístics i personals.

A la Marta Orts, per l’aportació imprescindible en aquest disc, per la seva amistat i suport incondicional.

A la Margarida Serrat, per ensenyar als meus dits a dir les coses boniques.

Al Manel Camp, referent de tantes generacions de músics als que ha ensenyat a estimar la música i la terra.

Al Jesús Pubill. Amic, gràcies per la teva fidelitat i amistat, i beneït sigui el dia en que ens vam conèixer.

GRÀCIES