catÀleg de patrimoni histÒric del municipi des castell i · 2017. 11. 28. · ajuntament des...

CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC

DEL MUNICIPI DES CASTELL

TOM I. MEMÒRIA I NORMATIVA

OCTUBRE 2017

Ajuntament des Castell. Catàleg municipal de patrimoni

1

I. MEMÒRIA

1. INTRODUCCIÓ

2. METODOLOGIA DE TREBALL

3. ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA

3.1. CRITERIS DE CATALOGACIÓ

3.1.1. RELACIÓ D'ENTITATS ARQUEOLÒGIQUES

3.1.2. RELACIÓ D'ENTITATS ETNOLÒGIQUES

3.2. DISSENY I DESCRIPCIÓ DE LES FITXES D'ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA

3.2.1. ASPECTES GENERALS DE LES FITXES DEL CATÀLEG

3.2.2. CAMPS ESPECÍFICS DE LA FITXA D’ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA

3.2.3. INFORMACIÓ ANNEXA: PLÀNOL, INFORMACIÓ GRÀFICA COMPLEMENTÀRIA

4. ARQUITECTURA


4.1.1. ARQUITECTURA RURAL

4.1.2. ARQUITECTURA URBANA

4.1.3. ARQUITECTURA MILITAR

4.2. DISSENY I DESCRIPCIÓ DE LES FITXES D'ARQUITECTURA


4.2.2. CAMPS ESPECÍFICS DE LA FITXA D’ARQUITECTURA

4.2.3. INFORMACIÓ ANNEXA: PLÀNOL, INFORMACIÓ GRÀFICA COMPLEMENTÀRIA

5. EL CENTRE HISTÒRIC DES CASTELL

5.1. GEORGETOWN, HISTÒRIA D’UN POBLE PLANIFICAT

5.2. CONSIDERACIONS RELATIVES A LA PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ

I ORDENACIÓ DELS ESPAIS PÚBLICS I D’EDIFICACIÓ

5.3. NORMATIVA URBANÍSTICA

6. PAISATGE CULTURAL


6.2. DISSENY I DESCRIPCIÓ DE LES FITXES DE PAISATGE CULTURAL


6.2.3. CAMPS ESPECÍFICS DE LA FITXA DE PAISATGE CULTURAL

7. BIBLIOGRAFIA

II. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

1. PRELIMINARS

2. CAPÍTOL I. NORMES GENERALS

ART. 1. DEFINICIÓ

ART. 2. OBJECTE

ART. 3. COMPETÈNCIES I PROCEDIMENTS ADMINISTRATIUS PER AUTORITZAR

INTERVENCIONS

ART. 4. ACTUACIONS EN ELS BÉNS INCLOSOS EN EL CATÀLEG MUNICIPAL

ART. 5. INTERPRETACIÓ DE LES FITXES DEL CATÀLEG MUNICIPAL

ART. 6. MODIFICACIÓ DEL CATÀLEG MUNICIPAL


2

3. CAPÍTOL II. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DELS BÉNS DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC,

PALEONTOLÒGIC I ETNOLÒGIC

ART. 7. ÀMBIT

ART. 8. ENTORN DE PROTECCIÓ DE BÉNS INCLOSOS EN EL CATÀLEG SENSE DELIMITACIÓ

APROVADA

ART. 9. DESCOBRIMENT DE NOUS BÉNS D’INTERÈS ARQUEOLÒGIC, PALEONTOLÒGIC I

ETNOLÒGIC

ART. 10. CRITERIS D’INTERVENCIÓ

4. CAPÍTOL III. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DELS BÉNS DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC

ART. 11. ÀMBIT

ART. 12. INTERPRETACIÓ DE LES FITXES DEL CATÀLEG MUNICIPAL

ART. 13. PROTECCIÓ DELS BÉNS

ART. 14. PROTECCIÓ DE NIVELL I O INTEGRAL

ART. 15. PROTECCIÓ DE NIVELL II O DE VOLUM, FAÇANES I ESTRUCTURA

ART. 16. PROTECCIÓ DE NIVELL III O DE CONSERVACIÓ D’ELEMENTS CONCRETS

5. ANNEX A LA NORMATIVA. “INSTRUCCIONES PARA LA DEFENSA DE LOS MONUMENTOS

PREHISTÓRICOS Y PROTOHISTÓRICOS DE LA ISLA DE MALLORCA” DE 10 DE MARÇ DE 1967


3

I. MEMÒRIA


4

I. MEMÒRIA.

1. INTRODUCCIÓ

L'objectiu primordial d'aquest nou Catàleg municipal de patrimoni històric és la revisió i

l’actualització del catàleg ja existent, fet el 1986 pels tècnics de Patrimoni M. Cristina Rita

Larrucea, Jaume Murillo i els arquitectes Vicent Lluís Jordi i Enric Taltavull inclòs al Pla

general d’ordenació urbana (PGOU) des Castell aprovat provisionalment en aquell mateix

any i definitivament en octubre del 1992, amb posteriors modificacions. El present catàleg

té dues finalitats essencials: una, la d’inventariar els béns patrimonials inclosos en el

municipi des Castell, i l’altra, la de donar-los una protecció específica preventiva

considerant les característiques del bé catalogat en el present document. D’una banda,

aquesta revisió ha permès actualitzar la relació de béns, verificant-ne les dades i, d’altra

banda, revisar la protecció dels béns integrants del catàleg sobre la base de la Llei del

patrimoni històric de les Illes Balears (la llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni

històric de les Illes Balears, publicada al BOIB núm. 165 de 29 de desembre de 1998, d’ara

endavant PHIB). Aquesta llei neix amb la finalitat “de completar l’ordenament jurídic

vigent i d’aprofundir en els principis conservacionistes --sovint difícils de mantenir en una

comunitat de vocació turística-- tenint en compte les peculiaritats de les realitats insulars”.

La motivació essencial d’aquesta llei és la d’establir els diferents nivells de protecció per

als béns i definir les responsabilitats dels diferents òrgans competents en matèria de

patrimoni, posant al servei d’aquests les mesures suficients de foment i protecció. Aquesta

llei s’inspira en les tècniques jurídiques de la vigent Llei d’àmbit estatal 16/1985, del 25 de

juny, del patrimoni històric espanyol que recull l’evolució del pensament europeu dins

l’àmbit de la conservació del patrimoni arquitectònic manifestat per la Carta d’Atenes

(1931), la Carta de Venècia (1964) i la Declaració d’Amsterdam (1975), coronades amb la

carta europea del patrimoni arquitectònic promoguda pel Consell d’Europa.

D’altra banda, hem realitzat diferents aportacions en aspectes que fan referència al

patrimoni arqueològic i etnològic, complementant els articles preexistents en la normativa

urbanística des Castell amb la legislació vigent en matèria de patrimoni.


5

Finalment, el catàleg de patrimoni històric municipal i la intervenció realitzada en la

normativa urbanística dins l’àmbit del centre històric s’han treballat d’una manera conjunta

amb els Serveis Tècnics de l’Ajuntament des Castell i amb el Servei de Patrimoni del

Consell Insular per tal d’establir unes directrius comunes basades en la preservació i

salvaguarda dels fets patrimonials del nostre passat històric comú, amb els quals convivim

en l'actualitat, amb vista a conservar un conjunt patrimonial transmès per a ús i gaudi de les

generacions futures, considerant aquest conjunt com una aportació cultural a la societat des

Castell i de Menorca.


6

2. METODOLOGIA DE TREBALL

L’existència d’un catàleg elaborat el 1986, del qual s'havia de fer la revisió i l’actualització,

ja ens va marcar des del començament una sèrie de pautes que han influït en la planificació

de la feina i, per tant, en la metodologia que hem utilitzat.

La sistematització d’aquesta feina parteix d'una combinació entre el treball de camp

pròpiament dit i les tasques d'investigació i de documentació pròpies de la historiografia.

En darrer terme, el disseny i la redacció del catàleg es realitzà a partir de les dades

recollides, tal com ho reflectim en els apartats corresponents de la present Memòria.

La primera fase de treball ha consistit en la documentació, la recerca i l’estudi sobre el

municipi des Castell per identificar els trets més característics que definien i diferenciaven

aquesta població. A la vegada es van analitzar les característiques definidores dels elements

arquitectònics, etnològics i arqueològics del patrimoni històric menorquí amb la finalitat

d’establir uns criteris d'identificació i de relació amb els béns de patrimoni històric des

Castell.

La següent fase s'ha plantejat com un punt de partida per iniciar la feina de camp. Així, es

va dur a terme una localització dels diferents llocs i béns catalogats el 1986 en el Plànol de

protecció de monuments històrics i conjunts artístics a escala 1:5.000, facilitat per

l'Ajuntament des Castell, per establir relacions geogràfiques entre els diferents llocs a

visitar.

Aprofitant els avantatges tecnològics de què disposem en l’actualitat, la nostra tasca en

aquest aspecte ha consistit en la verificació de coordenades mitjançant el càlcul per GPS,

ressituant alguns dels elements o zones d’interès, així com la digitalització dels documents

gràfics que han d’acompanyar les fitxes de catalogació, cosa que facilitarà el tractament

informàtic posterior del Catàleg.

Potser la part més important de la feina de camp ha estat l’observació directa del fet

patrimonial per determinar els diferents aspectes de caracterització de l'element, la

valoració de l'entorn o l’estat de conservació, amb la finalitat de reflectir-ho en la fitxa

corresponent i així poder valorar quin tipus de protecció i d’intervenció necessita un


7

determinat bé en l’actualitat, d'acord amb la legislació vigent a les Illes Balears,

especialment la llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears,

publicada al BOIB núm. 165 de 29 de desembre de 1998, per evitar-ne la degradació o

destrucció. També se n'ha pres constància de manera gràfica aprofitant els avantatges de la

fotografia digital.

La combinació de la feina de camp amb la creació i el disseny d'una nova fitxa va permetre

analitzar les noves necessitats explicatives i expositives del catàleg, el qual recull el màxim

d'informació sobre el bé que el municipi haurà de catalogar. Així mateix, hi ha camps de la

primera fitxa --de l’anterior catàleg-- que s'han mantingut. Un cop més aprofitant els

avantatges tecnològics, l’actual informatització del suport ha permès millorar el disseny i

aporta sobretot la creació d'una base de dades que sistematitza la informació del catàleg, de

manera que ha de facilitar-ne la consulta i, esdevingut el cas, la seva reactualització; tot

plegat ha donat lloc a un instrument de feina dinàmic que millorarà la gestió del patrimoni

del municipi.

El fet de convertir el catàleg en una base de dades (a partir del programa informàtic de

tractament de dades Filemaker pro 5.5) ha permès crear una eina de gestió patrimonial per

al municipi des Castell, compatible amb altres programes de les mateixes prestacions (com

ara Acces) alhora que permet transvasar informació d'una base de dades a una altra.

Un altre fet a destacar ha estat l’homogeneïtzació de criteris dels camps de designació de la

fitxa, a fi que l'Ajuntament des Castell consensuàs el seu catàleg d'acord amb els criteris

establerts pel Servei de Patrimoni del Consell Insular, amb la qual cosa s’adopten, doncs,

els mateixos codis d'identificació i de denominació en l’una i l’altra institució. Cal esmentar

que aquest recurs implica la unificació dels criteris de catalogació, i els possibles dubtes

sobre la inclusió o no d’un element en el catàleg (sobretot en arquitectura i etnologia) es

resolen explicitant-ne, a les respectives fitxes de catalogació, les justificacions oportunes i

d'acord amb uns criteris preestablerts i fixats a través d'una base documental bibliogràfica i

legislativa.

El pas següent ha estat redactar i emplenar els diferents camps d'informació de la fitxa

respecte a cada bé que s'ha considerat catalogable. Les fitxes no s'han tancat fins al final del


8

projecte ja que la introducció de noves dades ha estat contínua durant tot el procés de

redacció per qüestions d'investigació històrica.

Així mateix, s'ha dut a terme un buidatge bibliogràfic amb relació als diferents elements

arqueològics, etnològics i arquitectònic objecte d’estudi. Tot i que la corresponent

bibliografia consultada apareix en la corresponent fitxa, s'ha adjuntat una relació de

bibliografia de consulta, que reforça i actualitza el treball realitzat en aquesta revisió de

catàleg.

D’una banda, la consulta de l’Inventari de patrimoni del Consell Insular ens ha permès

incloure nous jaciments arqueològics, detectats pel Servei de Patrimoni del Consell Insular

de Menorca; i així mateix, l’aparició del Catàleg de paleontologia de Menorca, elaborat per

Joaquim Sánchez i presentat l’any 2007, ha fet que també poguéssim incorporar al present

catàleg aquells béns paleontològics detectats per l’autor dins la zona des Castell.

Per altra banda, també s’hi han afegit les sínies des Castell que apareixen al Catàleg de

sistemes hidràulics del Consell Insular de Menorca, realitzat l’estiu del 2006.

Finalment, la tasca de prospecció duta a terme amb motiu del present catàleg a la zona del

municipi des Castell ha permès localitzar nous elements d’interès cultural que hem

considerat prou importants per incloure a la base de dades, sobretot en la part etnològica,

pels seus valors culturals i tradicionals vinculats especialment a les feines del camp. El

patrimoni etnològic es pot considerar el més sensible, atesa la mecanització de les feines

del camp.

Pel que fa a l’arquitectura, la feina es va estructurar de la següent manera: en primer lloc, es

van localitzar les cases del catàleg de 1986, se’n valorava la situació actual i s’avaluava la

seva continuïtat en el present catàleg a partir dels criteris establerts amb el suport de la

bibliografia i documentació consultades. En segon terme, es va fer una batuda sobre el

terreny per tenir ocasió de considerar si s’havien d’incloure elements o edificis nous. Es

van establir diferents nivells de protecció a partir de l’avaluació realitzada del conjunt de

cases estudiades. amb la finalitat de preservar aquells trets arquitectònics singulars per a

cada cas. En una segona batuda, es van visitar determinats immobles per poder valorar

elements arquitectònics d’interès que hi pogués haver en el seu interior, fet que ajudà en la


9

valoració global dels edificis. Finalment, amb l’ajuda de les hemeroteques de la bibliografia

editada des de l’any 1986, on s’incorporaven immobles d’època moderna (Martorell,

Gomila, Vilardell), el catàleg es completa amb la protecció d’aquella arquitectura notable

d’avui que ha de construir el patrimoni de demà, contribuint d’aquesta manera a garantir la

continuïtat de l’arquitectura contemporània d’alta qualitat al terme des Castell i tota

Menorca. La protecció d’aquest patrimoni és conseqüència d’una perspectiva global que ha

de considerar tots els edificis que tenen valor cultural des dels més reconeguts fins els

menys publicitats.


10

3. ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA


S’han establert els criteris de catalogació a partir de la relació d’entitats que presentam a

continuació, on s’inclou una breu explicació general amb relació al tipus d’element, ja sigui

arqueològic o etnològic, propi de la cultura menorquina, alhora que s’incideix en les

característiques que permeten de reconèixer en cada cas un bé de patrimoni històric i que

fan que es pugui valorar el seu significat històric, donant suport, en certa mesura, a la seva

inclusió dins aquest present catàleg.

3.1.1. RELACIÓ D'ENTITATS ARQUEOLÒGIQUES

A Menorca trobam nombrosos vestigis de totes les cultures que al llarg dels segles han

passat per la nostra illa i que formen part del nostre llegat cultural.

El patrimoni històric de Menorca és molt vast i abraça diferents períodes històrics, però són

les restes dels primers pobladors de l’illa el que ha marcat i caracteritzat el patrimoni

menorquí, la cultura talaiòtica, la qual presenta unes característiques úniques i diferencials

respecte de tota la conca mediterrània.

Els arqueòlegs creuen que Menorca va ser poblada entre finals de l’edat del coure i

principis del bronze. Les primeres cultures que van poblar l’illa són encara poc conegudes i

se’ls ha donat el nom de pretalaiòtiques (d’un moment anterior al 1400 aC o 1200 aC), que

vol dir anteriors al període talaiòtic. El nom de cultura talaiòtica ve de talaiot, monument

en forma de torre troncocònica que trobam als poblats talaiòtics a partir del 1400 aC. El

període talaiòtic finalitzà l’any 123 aC amb la conquesta romana, encara que es van

continuar utilitzant els mateixos poblats i necròpolis durant uns quants segles més.

Molt poc en sabem, de la cultura pretalaiòtica, tan sols que tenia una organització social i

una economia senzilles; sense producció d’excedents. Els vestigis constructius més

coneguts fins ara d’aquestes primeres societats són les navetes d’habitació com a lloc

d’habitatge i els hipogeus (coves subterrànies) com a llocs d’enterrament. Els hipogeus

són coves per a enterraments col·lectius excavats a la roca; primer es van fer servir amb una


11

planta allargassada, i després arrodonida. Els hipogeus els trobam aïllats al principi. Més

endavant trobam els hipogeus concentrats en necròpolis, i es creu que coexistirien, almenys

inicialment, amb les navetes un cop entrats en el període talaiòtic. Uns altres monuments

funeraris d’època pretalaiòtica són els sepulcres megalítics: sepultures col·lectives

formades per una gran caixa rectangular de lloses de pedra, una de les quals està perforada,

amb un corredor davant i cobertes per un túmul.

A partir del 1400 aC, tal com indiquen les fonts arqueològiques, hi ha un canvi econòmic i

social, amb un augment progressiu de la població; es passa d’unes comunitats sense aparent

divisió social a una societat jerarquitzada, que va evolucionant cap a una cultura “urbana”.

Aquesta nova cultura la coneixem amb el nom de talaiòtica. A partir del segle VII aC entra

en contacte amb el món clàssic (fenici, púnic, hel·lènic i romà), del qual rep influències

cada cop més fortes.

La majoria d’assentaments talaiòtics o poblats estan situats a la meitat meridional de l'illa,

on els nuclis de població aparegueren a Menorca probablement durant el talaiòtic I (1400-

1000 aC). N’hi ha que presenten una articulació a base de carrers, també s’hi troben

magatzems, tallers, corrals i estables, sistemes de recollida d'aigua i, evidentment, cases; de

vegades molts d’aquests poblats estan emmurallats, amb potents murades en les quals

s'obren portes d'accés de llindes monolítiques.

Els poblats talaiòtics vindrien a ser com a explotacions agràries. Pel que fa a la seva

distribució en el territori menorquí, tots aquests nuclis són un tros enfora de la costa, la qual

però dominen visualment. Les diferències de grandària que s'observen fan pensar en un

repartiment del territori, amb grans poblats que dominarien àrees en les quals, al seu torn,

es localitzen altres poblats menors o satèl·lits situats a la costa. Les estructures més

espectaculars i que han caracteritzat els poblats talaiòtics són: els talaiots, els recintes de

taula i els habitatges circulars. Malgrat tot, no sempre trobam restes de totes aquestes

estructures en els poblats.

Els talaiots són monuments en forma de torre troncocònica que, a la vegada, serveix com a

torre de defensa i com a fita que marca el territori. De vegades també se’n troben en àmbits

d'habitació, en aquest cas probablement adoptarien una funcionalitat relacionada amb el

http://www.menorcaweb.net/arqueologia/menorca/arqme51.htm


12

culte. Aquests darrers tenen alguns canvis en la seva estructura externa, formant una rampa

helicoïdal o en ziga-zaga que els dóna una forma esglaonada. Pel que fa a la cronologia,

hem de tenir en compte que tot i ser uns dels monuments més característics de la cultura

talaiòtica encara no han estat estudiats exhaustivament i en realitat se'ls coneix poc. Malgrat

tot, es pensa que els primers exemplars daten del talaiòtic I (1400-1150 aC).

El recinte de taula és un edifici amb planta de ferradura, amb una gran pilastra en forma

de T al centre que anomenam taula. En el seu interior s’han trobat restes materials que per

la seva composició corresponien a rituals màgico-religiosos; malgrat tot, la vertadera

funcionalitat d’aquests recintes encara avui és un misteri.

Normalment al voltant del talaiot s’hi adossaven els habitatges de planta circular, amb

estances dividides entorn d’un pati central; cadascuna d’aquestes estances estava destinada

a un ús concret per organitzar la vida domèstica.

Les necròpolis d’enterrament. En època talaiòtica enterraven els morts en coves artificials

excavades a les parets dels barrancs, que servien com a lloc d’enterrament col·lectiu. La

forma d’aquestes coves pot ser arrodonida o arronyonada o polilobulada, amb pilastres i el

tipus de pedrís corregut, segons el període, com així mateix evolucionen d’acord amb el pas

dels segles les restes materials trobades en el seu interior.

3.1.2. RELACIÓ D'ENTITATS ETNOLÒGIQUES

Els següents elements etnològics que hem considerat estan estretament vinculats al camp de

Menorca, relacionats amb les feines tradicionals i que han marcat la cultura popular.

Sistemes hidràulics

Els recursos hídrics no predeterminen la situació de les cases. En podem destacar diferents

tipus característics:

Pou. Els pous són cavitats picades a la roca, ampliades a partir de venes aqüíferes

subterrànies o amb aigua de pluja dels aljubs; el pou es cobria amb una petita caseta de

marès, des d'on es poava l'aigua i s'abocava a les abeurades.


13

Pou de torn. Consta d’un mecanisme que la força motriu d'una bèstia de cabestre feia anar

per extreure l’aigua. Sigui a prop sigui enfora de les cases del lloc, sempre el trobam

directament relacionat amb unes abeurades o amb els estables per proveir d’aigua el bestiar.

Pou de tambor. Tenia la mateixa funció que el pou de torn, encara que morfològicament

era totalment diferent. La seva característica principal és que el tambor entorn del qual

s'enrotllava la corda del poal d'aigua era activat per la mà de l'home.

Aljub. Sistema de recollida d'aigua d'influència àrab, amb tipologies molt diverses. Consta

d'una plataforma oberta, en rost, que canalitzava l'aigua cap a un dipòsit construït i picat a

la roca. Adossada hi trobam una construcció amb llinda o de dos aiguavessos amb dues

lloses de marès des d'on s'extreu l'aigua a través d'un sistema de politja (corriola) i poal;

està relacionat amb les abeurades i amb altres sistemes de recollida d'aigua, com ara la

cisterna. A vegades s'aprofita una plataforma rocosa i el rost natural del terreny, a vegades

es tracta de la plataforma d'una era o el pati davanter d'un casat. En podem trobar de

dispersos pel camp.

Sínia. Màquina per elevar aigua subterrània composta d'una roda horitzontal (rodet) amb

dents (braçols o bracerols) moguda per un bístia que volta, i amb la qual roda horitzontal

engranen les dents d'una roda vertical que, en rodar, mou una sèrie de catúfols (cadufs)

disposats al llarg d'un rest, la part inferior de la qual va submergida dins l'aigua del pou on

la màquina està instal·lada. Les sínies es troben relacionades amb horts de regadiu; en la

seva forma primigènia eren completament de fusta. Moltes han estat modernitzades a base

de rodes i eixos de ferro, i de cadena en lloc de rest de catúfols. El nom català general és

sínia o sènia, però també s’ha documentat el terme nora per designar aquesta màquina en

algun moment del segle XV. La cavitat d'on es treu l'aigua s'anomena igualment sínia. Al

voltant de la sínia el terreny sol ser poc elevat formant un monticle margenat de terra o de

pedres, que s'anomena mota o cintell. Damunt la mota, al voltant de la sínia, hi ha el tros

circular fressat pel pas de la bístia. En les sínies de les Balears, el clot o pou està tancat

lateralment per dos trossos de paret molt baixa a la part anterior, però que va pujant fins

assolir més de doble altària a la posterior, on la part més elevada dels dits trossos de paret

forma com a dues columnes que serveixen de sosteniment al jou o biga horitzontal per on


14

passa i se subjecta l'arbre de la màquina. L'eix vertical del rodet s'anomena arbre; l'extrem

superior de l'arbre està travessat per la perxa o barra o balancí on va enganxat l'animal que,

rodant, posa en moviment el dit arbre i consegüentment el rodet. La peça principal de la

sínia és la roda, gran anell de fusta reforçat amb uns creuers, situat verticalment i sostingut

per un eix robust de fusta que descansa damunt soquets incrustats en terra a cada banda del

senial, a Balears anomenat trugeta. La roda va travessada horitzontalment per bastons que

li serveixen de dents i engranen amb els braçols verticals del rodet. Els dits bastons que fan

de dents són els pintes. Per a l’extracció de l'aigua hi ha dos tipus de sínies: la de catúfols i

la de calaixons. La primera porta una rastellera de vasos de terrissa (de test), de fusta o de

metall, lligats tot al voltant de la roda, sostinguts pels pintes. La segona és pròpia del País

Valencià. Els catúfols van lligats amb cordetes o anelles de ferro (lligams) a una corda o

cadena que enrevolta la roda de la sínia i que s'anomena el rest. Els catúfols aboquen l'aigua

dins una caixa de fusta anomenada pastereta. De la pastera, per una canal exterior o

subterrània, l'aigua va a parar al safareig o bé directament al camp que s'ha de regar.

Boer / boeret. Construcció de marès amb teulada de bigues i teules dedicada a aixoplugar-

hi bestiar. Els boers solen estar situats relativament a prop de les cases. A vegades n’hi ha

enmig del camp. Acompanyen el conjunt el galliner, els (o les) solls i el figueral com a

parts funcionals del lloc (que aquí no es tractaran).

Les abeurades. N`hi ha arreu del camp de Menorca, solen estar adossades a construccions

vinculades a l'extracció d'aigua i als boers, barraques i ponts de bestiar.

Païssa (dial.; en cat. estàndard: pallissa). Gran nau de pedra seca i coberta de teulada, amb

una porta gran d'accés i qualque finestró, situada prop dels estables i destinada a guardar-hi

l'herba seca per al menjar del bestiar quan no pot sortir a pasturar.

Conjunt d'era/eró i caseta d'era. L’era és una plataforma circular picada a la roca mare,

enrajolada o emmacada, o a vegades combinant diverses tècniques. Delimitada per una

filada de carreus de marès i “adornats”, per la part interior, d’una motlura o osca en forma

de set girat, que té una profunditat de 4-5 cm (suposadament per evitar que les formigues

puguin treure el gra fora de l'era). L'era petita era de les mateixes característiques i a prop

de la més gran. Els erons eren petites eres quadrades pròximes a l'era gran on es netejaven i


15

es deixaven a punt les hortalisses. Acompanyava el conjunt una construcció dita caseta

d'era feta de marès per a vigilar el gra abans de fer les mesurades. Solen estar a prop de les

cases però a una distància i en un emplaçament prudencials i adients a fi que aquestes no

aturin el vent.

Camins empedrats i corredors de camí. Complementen el conjunt de construccions

relacionades amb el lloc. Serveixen per comunicar les diferents parts del lloc.

Barraques. Construccions rústiques disperses per aixoplugar-s’hi els animals. Fetes de

pedra

en sec, de forma rodona o quadrangular, formades exteriorment per una sèrie de parets

sobreposades simulant diferents pisos que van minvant de diàmetre a mesura que es va

pujant; a un costat solen tenir un pendent que passa tangent a les voreres de tots els pisos i

serveix per pujar còmodament fins al cim de la cúpula. Tenen volta falsa interior, que sol

adquirir la forma de baldufa invertida. Les barraques més espectaculars són del s. XIX, la

majoria de mitjan segle. També tenen el nom de barraca les construccions en pedra seca

fetes pels carboners i calciners.

Fig. 1 . Secció d’una barraca de bestiar de forma troncocònica: 1.Portal; 2.Llinda; 3.Peces per a un pla com a fonament;

4.Peces en volta falsa; 5.Cobertes del paredat posades de cantell; 6.Pedra menuda de rebliment del talús de la volta.


16

Ponts de bestiar. Construccions també de pedra seca de planta rectangular, amb cobertura

de pedra o amb dues filades de marès i el sostre cobert de terra, destinades a servir de

coberxo als animals de mida més petita: bens i porcs. En trobam de dimensions variables, i

tant poden estar enmig d'una tanca com adossats a una paret seca, integrant-se totalment en

l'entorn de la construcció en sec. Els quatre caps de cantó de l'edificació es feien amb

pedres més grosses i ja escairades. A l’hora de bastir aquesta construcció, es desbastaven

les pedres i s'ordenaven per filades segons la seva mida, cosa que les feia més regulars i

estables. Es cobrien amb dos aiguavessos o amb volta de canó, molt més complexa, i

s'acabaven amb un recobriment de terra en la part exterior. Podien tenir un arrebossat

exterior fet d'argamassa.

Fig.2.Secció de pont de bestiar

Barraques i ponts de bestiar han esdevingut les dues construccions més emblemàtiques del

camp menorquí, fins al punt de convertir-se en objecte d'estudi d'alguns investigadors.

Així mateix s'han de tenir en compte parets seques, botadors i barreres, els quals elements

formen part del conjunt i es distribueixen per tot el territori menorquí, alhora que

l’articulen, de manera que es considera la forma per excel·lència de divisió territorial.


17

Adjuntam una bibliografia sobre etnologia per tal de complementar altres aspectes

antropològics i de caire social que en aquesta Memòria no tenen cabuda. Interessa en aquest

cas remarcar les característiques reconeixibles de cada element etnològic que forma part del

lloc així com del camp menorquí, sense el qual el conjunt arquitectònic perd el seu sentit.

Molí de vent. Edifici dins el qual s’instal·lava la maquinària de moldre el gra. Normalment

aquests molins tenen forma de torre circular; a la part superior s’instal·laven unes aspes

que es movien per l'acció del vent i activaven tot el mecanisme. Les torres dels molins

feien vuit metres d’altària per uns quatre de rodó. Tenien dues portes, una al nord

(tramuntana) i l’altra al sud (migjorn); part dalt hi havia quatre finestrons, girats cap a cada

un dels vents principals. El motiu pel qual la torre era rodona és perquè el molí, quan molia,

sovint l’havien d’anar girant a mesura que el vent es desplaçava, ja que sempre ha d’estar

contra el vent; així, amb la torre rodona, era més fàcil encarar-l’hi.

Fig. 3. Secció de molí fariner


18

Parts del molí

Caracull o cucurutxo: era la coberta de la torre i tenia forma d’un embut girat. A la primeria

se solien fer d’espart, càrritx, etc., però amb el temps els caraculls es van fer de metall

(llauna, zenc, etc.), pel fet de ser un material més resistent.

Arbre: l’arbre era un tronc vigorós, col·locat entre el caracull i el cim d’obra de la torre,

d’on sobresortia el cap més gruixat, que és on anaven acoblades les antenes. L’arbre i el

caracull formaven com una sola peça, amb un cercle de llenya de les mateixes dimensions

descansant damunt un altre subjectat al cim d’obra de la torre.

Antenes: als nostres molins n’hi havia sis. Anaven clavades o acoblades a tres barres de

llenya que travessaven el cap exterior de l’arbre, que eren els antenals; d’aquí el nom

d’antenes. Tenien uns quatre o cinc metres de llargària i s’hi disposaven, al llarg de tota

l’antena, uns divuit travessers d’ullastre, els velerons, damunt dels quals s’estenien les veles

que arreplegaven el vent. Aquestes veles eren fetes de teles de lona o de sacs cosits que, una

volta damunt l’antena, es podien plegar o desplegar; quan feia poc vent, les veles estaven

esteses totalment, però si el vent augmentava en excés, s’havia d’aturar el molí i el moliner

arreplegava les veles en la mesura que ho aconsellàs la força del vent.

Bou: si bé el cap més gruixat de l’antena anava fortament subjecte a l’arbre, açò no era

suficient a causa del volum i pes de l’antena i tenint en compte que havia de resistir la força

del vent. La solució tècnica va ser acoblar al centre de l’arbre un pal anomenat el bou, llarg

de més o menys cinc metres. Des de l’altre cap, que era el cap prim, partien unes cordes

enquitranades que es fermaven ben fort a l’extrem de les antenes. El conjunt de cordes o

barines, degudament estirades, feia que les antenes entre si, juntament amb l’arbre i el bou,

formassin un tot aconseguint així estabilitat i equilibri.

Forn de calç. Normalment es construïa en un pendís. Consisteix en una gran cavitat que

s’enfondeix alguns pams dins el terra, limitada lateralment per una paret gruixada de pedres

posades una damunt l’altra i una al costat de l’altra; la part superior es cobreix amb una capa

de pedres, llenya i terra destinada a alimentar el forn, amb una obertura a la cúpula per donar

sortida al fum.


19

Fig. 4 . Secció del forn de calç

Camí rural. Els camins rurals es consideren elements etnològics per la seva relació amb

les cases de lloc. Aquests camins es van obrir, doncs, per poder arribar fins a les cases de

lloc i a les diferents tanques de la finca. “En el cas del Castell, concretament no és el centre

de la xarxa viària, al contrari del que succeix a la resta de l’illa i acò es deu al fet que quan

el poble neix i es desenvolupa al llarg dels segles XVII i XVIII, a consequència de la

construcció del castell de Sant Felip, ja es trobava consolidat un sistema de camins, que en

la majoria dels casos segueixen una orientació nord-sud o nord--sud-est, comunicant els

principals llocs de la zona de Maó amb els principals llocs de la zona des Castell i del

llevant de Sant Lluis.” (A. Marí : 2003)

Fita o monjoia. Senyal situat a la vora d'un camí amb la finalitat de marcar els límits dels

termes municipals. La majoria tenen una datació del segle XIX. “Aquestes fites

consisteixen en la majoria dels casos, en un tronc quadrangular fet de pedra i morter

coronat per una coberta, de la qual sobresurt un petit voladís, feta amb pedres de marès

tallades en forma de tronc de piràmide amb la part central elevada. Tot el conjunt té

diferents mides i formats.”

(A. Marí : 2007)

Diferents models de fites:


20

Fig .5. Tipus de Fites (segons A. Marí: 2007)

3.2. DISSENY I DESCRIPCIÓ DE LES FITXES D'ARQUEOLOGIA, ETNOLOGIA

I PALEONTOLOGIA


La fitxa es presenta en dos tipus de suport: d'una banda, en format digital, cosa que permet

el tractament i l’actualització de dades per part de l'òrgan gestor. El programa de base de

dades, que també s'adjunta, el Filemaker 5.0, inclou una sèrie d'eines de treball i

d’aplicacions per gestionar, organitzar i compartir informació. Així, es garanteix el

rendiment del treball ja que els usuaris poden consultar, cercar, crear, i en darrer terme

actualitzar els registres. El fet de treballar amb camps de dades permet establir diferents

filtres de cerca, cosa que en facilita el maneig i, per tant, les tasques de gestió del patrimoni.

L'Ajuntament disposarà d'una base de dades que consta de tres documents: un per als béns

culturals de caràcter arqueològic, etnològic i paleontològic i un altre per a arquitectura. De

fet, per al disseny de la fitxa s'ha tingut en compte aquesta divisió de documents ja que les

necessitats expositives i de protecció són diferents per a cada tipus de bé. En aquest sentit,

s'han seleccionat una sèrie de camps per a cada tipus de document, en els quals es pugui

introduir la informació necessària per a la gestió del bé cultural.

La fitxa és un document DIN-A3 que consta de dues parts, una part general i l’altra

complementària, amb els diferents camps d'informació, segons la seva importància en la


21

identificació del bé i segons una ordenació de les dades en blocs, que s'explicaran en

l'apartat corresponent.

ENCAPÇALAMENT DE LA FITXA

Tipologia de l'element: segons les característiques comunes de cada bé s'han establert

diferents tipologies, explicitades a l'apartat següent, ja que la classificació es basa en criteris

de catalogació.

Relació de tipologia d’elements

Zona arqueològica: àrea situada tant en un medi terrestre com en un medi subaquàtic, que

comprèn diferents restes arqueològiques, ja siguin de caràcter constructiu o immoble com

restes mobles associades, inscrites dins una extensió determinada susceptible de ser

estudiades i documentades mitjançant una metodologia científica.

Element arqueològic: tota resta immoble i moble que es manifesta de manera aïllada i que

per les seves característiques, fruit de la intervenció humana, és susceptible de ser estudiada

amb metodologia arqueològica.

Zona paleontològica: àrea on es troben restes d’animals o vegetals, a vegades fossilitzades,

i que constitueixen una unitat coherent amb entitat pròpia.

Element paleontològic: restes d’animals o vegetals, a vegades fossilitzades, que es

manifesten de manera aïllada.

Conjunt etnològic: lloc o paratge natural amb construccions o instal·lacions vinculades a

formes de vida i activitats socioeconòmiques tradicionals relacionades amb l’entorn urbà

des Castell i rural menorquí.

Element etnològic: tota resta immoble o moble vinculada a formes de vida i activitats

socio-econòmiques tradicionals relacionades amb l’entorn urbà des Castell i rural

menorquí.

Codi d'identificació: codificació establerta pel departament de Patrimoni del Consell

Insular, de manera que permet individualitzar cada bé a partir d'uns dígits composts per les

inicials de la zona on està situat, la inicial segons la tipologia genèrica de l'element


22

(arquitectura, etnologia o paleontologia, i cap inicial per a arqueologia) i un número que

l'identifica i el diferencia de la resta de béns de la mateixa zona. Els codis d'identificació

per al municipi des Castell són:

AUB Ses Aubertones (ses Albertones)

BAP Biniatap de l'Amo en Pere

BLV Bellveure

BSC Binissaida de sa Creueta

BSR Binissaida des Barracons

BST Binissaida de sa Torre

BTP Biniatap

CAC Cala Corb

CAF Cala Figuera

CAS Es Castell

CPO Es Capons

CSE Cala Sant Esteve

ECF Estància de Cala Figuera

FOD El Fonduco

HFL Hort de la Florida

RDR Repòs del Rei

SAC Santa Creu

SAF Santa Fe

SBI Son Biali

SCF Sínia de Cala Figuera

SDR Sínia d’en Robadones

SGN Son Granot

SJB Sant Joan de Binissaida

STU Son Tudurí (Son Todolí)

SVL Son Vidal

TNR Torrenova del Rei

TOF Toraixa de sa Figuera


23

TOX Toraixa

TRE Trebalúger

TRP Trepucó

TVR Torrevella del Rei

4.2.2. CAMPS ESPECÍFICS DE LA FITXA D’ARQUEOLOGIA I ETNOLOGIA

BLOC I

Hi vénen les dades relacionades amb la denominació, la propietat i l’ús del bé. Aquest bloc

aporta les dades essencials per identificar el bé catalogat. En aquest apartat hem considerat

els següents conceptes:

Denominació: mitjançant el procés de designació amb un nom comú per anomenar el bé en

qüestió. En aquest cas, apareix, si en té, el nom de la casa, el nom popular amb el qual es

coneix; i, si no n’hi ha, el del carrer. Per als conjunts rurals es dóna el nom del lloc; i per als

paratges culturals, el topònim pel qual es coneix la zona.

Règim jurídic: segons el tipus de propietat a la qual pertany, es classifica en quatre

categories bàsiques: públic, col·lectiu, privat (institucional o particular) i comunitari.

Propietari i domicili: informació aportada pel servei de Recaptació de l'Ajuntament des

Castell. Hem pogut observar, en el cas de terrenys rurals, que els casos de segregació no

sempre hi consten, atès que els mateixos propietaris no han donat part a l'Ajuntament de la

nova situació cadastral.

Ús actual: en el primer cas es tracta de constatar l'ús a què es destina en l'actualitat,

aportant una dada informativa objectiva. Els usos els hem classificat com:

-habitatge -hoteler -bar, restaurant i similars

-comercial -oficines -magatzem

-industrial -sanitari / assistencial -educatiu

-cultural -religiós -recreatiu

-esportiu -administratiu -indefinit

-parcs i tallers (quarter) -cementeri -agrícola, fruiter i ramader


24

-extractiu -públic -banc

-instal·lacions

infraestructurals

-estacions i terminals de

transport col·lectiu (port)

-abastiment

(mercat i escorxador)

BLOC II

Consta de les dades purament identificatives del bé patrimonial.

Tipologia d'entitat: referent al tipus de bé a tractar. Aquest camp s'ha adaptat en la seva

totalitat al camp homòleg de l'Inventari del Consell Insular, mantenint una homogeneïtat

d'identitats amb el Servei de Patrimoni, incloent la mateixa llista en els dos documents que

conformen el catàleg:

ABEURADORS ABRIC/BALMA ALJUB

ALQUERIA AMAGATALL DE CAÇADOR ASSENTAMENT COSTANER

ASSENTAMENT HABITACIÓ BARRACA DE BESTIAR BARRACA DE CARBONER

BASÍLICA PALEOCRISTIANA BASSA BATERIA ANTIAÈRIA

BLOCAU BOER CAMÍ EMPEDRAT

CANALITZACIÓ HIDRÀULICA CAPADES DE MORO/CONJUNT CAPELLA

CARRER EMPEDRAT CASA SENYORIAL CASAT RURAL

CASERNA MILITAR CASETA D’ERA CASETA D'HORTAL

CASETES DE VORERA: -CASETA DE VEGA -CASETA DE BANYS

-CASETA DE BARCA -REFUGI DE PESCADORS

CASTELL CEMENTERI CISTERNA

CLAUSTRE COCÓ CÓS

COVA NATURAL CREU DE TERME DOCUMENT

EDIFICACIÓ FORTIFICADA EMBARCADOR/PORT ERA

ERMITA ESGLÈSIA FÀBRICA

FAR FONDEJADOR FONT

FORN DE CALÇ FORN DE CERÀMICA FORT AMB BALUARDS

FOSSA HIPOGEU/COVA ARTIFICIAL HIPOGEU/COVETA DE FORN

HOSPITAL INDETERMINAT FUNERARI INDETERMINAT HABITACIÓ

JACIMENT PALEONTOLÒGIC JARDÍ MENJADORES

MINA MOLÍ DE SANG MOLÍ DE VENT FARINER

MOLÍ HIDRÀULIC MURADA NAVETA D'ENTERRAMENT

NAVETA D'HABITACIÓ NECRÒPOLIS NIU D'ARMES AUTOMÀTIQUES

OBSERVATORI MILITAR PAÏSSA (PALLISSA) DERELICTE

PEDRERA PEDRERA ANTIGA PEDRERA TAPADORA/MOLES

POBLAT POBLAT TALAIÒTIC PONT

PONT DE BESTIAR POU POU DE TORN

POU PREHISTÒRIC QANAT RECINTE EMMURALLAT AMB

BALUARDS


25

REFUGI MILITAR RESTES RESTES ARQUITECTÒNIQUES

SAFAREIG SALA HIPÒSTILA SALINES

SANTUARI SEPULCRE MEGALÍTIC SEPULCRE/CISTA

SÈQUIA MEDIEVAL SÍNIA SISTEMA DE RECOLLIDA D'AIGÜES

SITJOTS TALAIA TALAIOT

TAULA TOMBA ANTROPOMORFA TORRE DE DEFENSA

TRENCADA/BASSADA/ASSUT TRINXERA TROBALLA AÏLLADA

TURÓ FORTIFICAT VIL·LA D'ESBARJO

Cronologia i datació: informa sobre la dades cronològiques i el corresponent període en

què s'insereix el bé patrimonial. S'ha adaptat en la seva totalitat a la cronologia aceptada per

la institució competent (Consell Insular), amb la finalitat d’homegeneïtzar criteris.

S'adjunta la relació següent:

-poblament inicial

-calcolític

-bronze

-bronze I

-bronze II

-bronze III

-ferro

-ferro I

-ferro II

-púnic

-romà

-romà republicà

-romà alt Imperi

-romà baix Imperi

-romà baix Imperi

s. V

s. VI

s. VII

s.VIII

s. IX


26

s. X

s. XI

s. XII

s. XIII

s. XIV

s. XV

s. XVI

s. XVII

s. XVIII

s. XIX

s. XX

Indeterminada

Descripció: explicació descriptiva del bé, tenint en compte les seves característiques que

l'identifiquen, el singularitzen i li donen valor, amb què es justifica la seva presència en

aquest catàleg. Així mateix, es fa referència a l'entorn ambiental en el qual trobam el bé

catalogat com a element intregrant d'un tot.

BLOC III

Aquest conjunt d'informació se centra en la localització del bé segons la seva toponímia, la

zona d’ubicació i la manera de tenir-hi accés. Aquest apartat es complementa amb un

plànol annex a la fitxa a escala 1:5.000. Els camps designats en aquest apartat són:

Localització: situació segons la parcel·lació del terreny. S'ha referenciat el nom del lloc o

predi o de la zona en la qual se situa el bé.

Accés: accessibilitat segons el plànol de carreteres i camins, tenint en compte punts de

referència.

Ubicació: lloc on se situa el bé segons si es troba en alguna de les següents circumstàncies:

-aire lliure -cova/abric -nucli urbà

-medi subaquàtic -interior d’església -magatzem


27

-interior de fàbrica -interior de casa de lloc

Topografia: situació topogràfica del bé segons la seva ubicació i les característiques del

terreny on es troba. S'han establert els següent paràmetres:

-alt -vessant -pla

-paret rocosa/vessant -paret de barranc -platja /cala

-costa -aflorament rocós/pla

Coordenades UTM i altitud: dades georeferenciades a partir d'un GPS. S'ha de tenir en

compte el marge d'error de deu metres que, per defecte, dóna l'aparell. L'altitud s’expressa

en metres.

Fotografia d'identificació: acompanya els blocs anteriors, cosa que permet identificar de

manera visual l'element catalogat. Si escau, s'adjuntarà informació gràfica complementària

de detall que hem considerat interessant per complementar diversos camps de la fitxa.

BLOC IV

Estat de conservació: aquestes dades fan referència a la situació en què es presenta el bé

en el moment que es va visitar per elaborar-ne la fitxa. Es va avaluar i comparar el seu estat

amb relació al catàleg de 1986. Per a aquest apartat s'han establert els següents paràmetres,

d'acord amb l'Inventari del Consell Insular:

-Excel·lent: ben conservat, presenta íntegra tota la seva planta i estructures. Jaciment amb

gran potència estratigràfica.

-Bo: conserva gran part de les estructures. Planta reconstruïble. No manca cap part

essencial. Gran nombre de restes ceràmiques, lítiques, de metall, etc., que abonen la idea de

l’existència d’un jaciment, assentament o taller, sense estructures arquitectòniques o amb

estructures no visibles per sobre del nivell 0.

-Regular: no es conserva íntegre. Manca de parts essencials. Hi ha restes visibles però no

estructures clares. No es pot reconstruir totalment la planta.

Es troben, en quantitat suficient, restes ceràmiques, lítiques i/o d’altre tipus que permeten

afirmar l’existència d’un jaciment arqueològic.


28

-Dolent: el seu aspecte arqueològic presenta un estat ruïnós. Planta no recuperable. Hi ha

únicament alguna resta superficial.

- Deficient: molt dolent

-Destruït: jaciment la ubicació i les característiques del qual és possible documentar, però

que actualment no conserva cap tipus de resta.

Podem diferenciar un mal estat de conservació segons graus, definits amb els termes

següents:

- Destruït en gran part

- Danyat

- Molt danyat/pendent d'excavació arqueològica

- Degradat

- Poc degradat

Protecció física: en aquest camp es fa constar la protecció física que ha rebut el bé històric

d'acord amb l'aplicació de les diferents lleis i convenis que s'estableixen per a la

salvaguarda del patrimoni històric. Es diferencien les següents classificacions:

-cap -tancat -vigilat

-altres -neteja i manteniment -pla especial de protecció

-investigació arqueològica -plafó explicatiu -aparcament

-accés per a minusvàlids -centre d'interpretació -Xarxa Menorca

Monumental

-cap, pel fet d’estar ocupat

Proposta d'actuació: en aquest apartat es detallen les propostes d'intervenció envers el bé

per tal de protegir-lo i conservar-lo, proposant una llista de les diferents actuacions que

poden escaure a cada cas. Els paràmetres proposats són:

-neteja/desforestació -consolidació -restauració

-delimitació/tancament -vigilància/control -senyalització vertical

-instal·lació d'informació -limitació d'usos -excavació


29

arqueològica/investigació

-manteniment -prospecció -aparcament

-habilitació d'accés/visitable -sondeig

arqueològic/documentació

-neteja/despedregada

-limitació del trànsit -localització -cap

-eliminació (edifici

disconforme)

(Es pot donar el cas que hi hagi més d'una proposta o que, qualque vegada, s'afegeixin

dades que no surtin a la llista.)

Intervencions realitzades: segons el tipus d'actuació que s'ha duit a terme, ja sigui per fer-

ne l’estudi o per treballs de conservació, protecció i difusió del patrimoni històric, aquestes

intervencions poden ser:

-excavació arqueològica -prospecció arqueològica -prospecció arqueològica

submarina

-sondeig arqueològic -trasllat -aparcament

-desforestació -aixecament planimètric -tancament

-neteja -delimitació -senyalització

-consolidació -restauració -rehabilitació

-reforma -visites organitzades -punt de ruta turístic

-musealització

(Es pot donar el cas que hi hagi més d'una proposta o que, qualque vegada, s'afegeixin

dades que no apareguin a la llista.)

BLOC V

DISPOSICIONS OFICIALS

Tipus de béns. Segons la Llei 12/1998, de patrimoni històric de les Illes Balears (PHIB),

els béns es classifiquen en dues categories de protecció:

BIC (bé d'interés cultural), quan pel seu valor singular necessiten d'una protecció


30

individualitzada. Cal remetre’s a la Llei 12/1998, PHIB, per a aquesta disposició: Aquests

tipus de béns poden trobar-se en procés d’incoació BIC o haver estat ja declarats BIC,

segons el moment en el qual es troba el procediment de declaració. Cada illa de la

comunitat autònoma ha creat un registre BIC, les dades del qual són públiques.

Béns catalogats: definits a l'article 14 de la mateixa llei, es consideren béns catalogats

“aquells béns mobles o immobles que, tot i no tenir la rellevància que els permetria ser

declarats béns d'interés cultural, tenen prou significació i valor per constituir un bé del

patrimoni històric que s’ha de protegir singularment”.

Per tant, tots aquells béns catalogats en el present catàleg, encara que no hagin estat

declarats BIC o no hagin estat catalogats pels òrgans competents, igualment s’hauran de

regir per la normativa de Patrimoni adjunta al Catàleg municipal des Castell.

Òrgans catalogadors: en aquest apartat es fa referència a les institucions públiques

competents en matèria de patrimoni, que són:

-Ministeri d'Educació i Ciència

-Conselleria de Cultura del Govern balear

-Consell Insular de Menorca.

Número de registre: tots els tipus de bé (ja siguin BIC o béns catalogats), en tant que

inscrits en un registre, tenen un número de registre assignat, que a la fitxa apareix al costat

de l'òrgan que ha catalogat el bé patrimonial.

Inclòs en el catàleg de 1986: quadre de verificació que distingeix els béns catalogats el

1986 dels catalogats en la present revisió i actualització.

BLOC VI

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Medi físic. Fa referència a l’entorn natural diferenciador:

-Geologia

-Vegetació

-Recursos (hídrics, defensius, etc.)


31

Restes mobles. S’hi descriu:

-el tipus de material de les possibles restes mobles vinculades al jaciment observades

durant la visita o que ja constaven en el catàleg anterior de 1986. Aquestes poden ser de

material ceràmic, lític, de vidre, de metall i de tipus orgànic;

-la datació: cronologia de la resta vinculada al jaciment;

-Observacions: per complementar i especificar la mena de resta trobada, si escau.

Descripció complementària/tipologia: fa referència a aspectes tipològics i

complementaris de l’explicació descriptiva anterior.

Informació gràfica complementària: fotografies que indiquen aspectes de detall o de

complement més representatius de la zona o de l’element patrimonial.

Així mateix, per completar les informacions reportades en la fitxa, s'adjunta la Bibliografia

general i específica consultada per emplenar els diferents camps, obres que avalen i

justifiquen la presència i importància del bé present en aquest catàleg, alhora que donen

suport a la proposta de protecció que ha rebut cada fet patrimonial. Així mateix, s'adjunta

una llista de la bibliografia consultada per a la realització d'aquest treball.

Observacions generals: inclouen totes aquelles qüestions que no fan referència a cap dels

camps especificats o que complementen alguna informació d'aquests apartats, però que, tot

i així, són rellevants ja sigui per la informació aportada o per a la protecció del bé.

En darrer terme, hi figuren els autors del Catàleg des Castell, juntament amb les autores de

la present revisió, amb les dates corresponents de realització.

3.2.3. INFORMACIÓ ANNEXA A LA FITXA

Plànol:. s'adjunta, a més a més, el plànol de la zona on s'ubica el bé, relacionant-lo amb el

seu entorn. El número de catàleg localitza el bé en el plànol, i la diferenciació de cada

tipologia es fa correspondre amb una figura geomètrica, de manera que se’n facilita la

identificació (vegeu llegendes adjuntes).


32

Atès que per als casos de béns tant arqueològics com paleontològics no hi ha cap

delimitació aprovada per al municipi des Castell, s’ha assenyalat una zona de protecció de

referència establint radis de 25 a 70 metres, segons la importància o l'extensió estimada del

jaciment. Es tracta d’una mesura preventiva que afecta la zona on se situa el jaciment,

mentre no hi hagi les delimitacions definitives. En cas d'actuacions que puguin afectar la

zona marcada on està comprès el bé, caldrà tenir l’informe favorable de la Comissió de

Patrimoni del Consell Insular, òrgan gestor del patrimoni.

Planimetria i croquis: plànols del bé, en el cas que ja n’hi hagués d’aixecats. Aquesta

documentació s'adjunta com a annex a la fitxa, ateses les dificultats tècniques per encabir

aquí tota aquesta informació.

Informació gràfica complementària: fotografies de detalls de les façanes, de l'interior i,

en definitiva, diferents aportacions que fan més comprensible el bé.


33

4. ARQUITECTURA I URBANISME.


S’han establert els criteris de catalogació a partir de la relació d’entitats que s’esmenten a

continuació, i s’inclou una breu explicació general amb relació a l’arquitectura i la seva

tipologia, pròpia de la cultura menorquina, tot incidint en les característiques que permeten

de reconèixer-hi un bé patrimonial i valorar alhora el seu significat històric, cosa que

reforça, en certa mesura, la seva inclusió dins aquest present catàleg.

4.1.1. ARQUITECTURA RURAL

EL LLOC: PARTS DEL CONJUNT ARQUITECTÒNICO-ETNOLÒGIC RURAL

El lloc és la finca rural característica del camp menorquí, que tradicionalment ha estat

organitzada per poder dur a terme les tasques pròpies d'una explotació agrària i ramadera.

Aquest fet ha marcat un tipus d’organització que s’ha anat configurant a través de segles

d’història. Així, les diferents parts d'un lloc tenen una organització tipològica pròpia, amb

dependències diverses destinades a servir per a les necessitats així mateix diverses del

camp.

LES CASES DE LLOC. El conjunt arquitectònic entorn del qual es vehicula el lloc són ses

cases. Al llarg del temps els llocs han sofert divisions, de manera que de la segregació

n’han sorgit explotacions independents. Així, trobam que les cases antigues de lloc, una

vegada dividit, adopten, per exemple, l'adjectivació vell o de dalt, i les cases noves sovint

es troben situades prop de la mar (perquè ja ha desaparegut l'amenaça pirata). Normalment,

aquestes divisions són fetes als s. XVIII-XIX. Aquest fet ha generat una evolució

arquitectònica en les cases de lloc segons el moment històric en el qual foren construïdes,

sotmeses als canvis socioeconòmics de la societat menorquina i a les necessitats més

immediates dels propietaris i pagesos dels llocs.

EVOLUCIÓ I CARACTERÍSTIQUES DE L'ARQUITECTURA TRADICIONAL DEL CASAT DE LLOC

SEGONS TRETS FORMALS I ESTILÍSTICS

La clau urbanística del conjunt de les cases de lloc consisteix en el fet que tot estigui a mà, i

que la seva orientació mirant cap al migjorn doni l'esquena a la tramuntana, protegint-se


34

així del vent del nord. La casa-habitatge presideix el conjunt i destaca pel fet de ser l'única

edificació de més d'una planta.

Normalment totes les cases tenen porxada, que s'obre a un pati que fa de distribuïdor del

conjunt, i en aquest espai hi donen les dependències més netes de les cases, el forn de pa, la

cotxeria (construcció que començam a trobar a final del segle XIX amb la funció de

guardar-hi el carro) o magatzem net, de forma que no s'endevinava la presència de boers i

estables.

El forn de pa és una petita edificació de volta interior adossada a la casa, al pati de davant,

amb coberxo a la part de la boca. Fins i tot dependències com la bugaderia i la formatgeria

estaven relativament lluny d'aquest pati.

Aquest espai del pati el podem definir com meitat funcional i meitat jardí. En els casos en

què el desenvolupament arquitectònic de les cases deriva cap a casat de senyor, normalment

acompanya el conjunt un jardí d'esbarjo per als senyors, on s’hi observa un cert disseny

paisatgístic i un embelliment introduint elements com fonts d'aigua, bancs de pedra i

parterres mesclant-se amb espècies de plantes.

La qualitat arquitectònica (construccions realitzades amb peces escairades de marès,

extretes de qualque pedrera propera a la casa) i la netedat de les construccions agràries de

Menorca són les característiques més lloades de la societat pagesa. Un fet digne de destacar

és també la construcció de les cases en una altura rocosa, aprofitant, d'una banda, la roca

mare per als fonaments i, d'altra banda, per defensar-se de la malària, sobretot a la costa

sud.

Potser la característica que marca una evolució important s’observa en la planta, que,

partint inicialment d'una casa en bloc, s’amplia sobretot en els seus costats. Així, s'ha

arribat a tenir un repertori de possibles tipologies derivades d'aquesta caseta primigènia

(vegeu el gràfic adjunt). Segons l'evolució resultant, podem parlar de: (Enciclopèdia de

Menorca, tom XIV:1999)

-Caseta “bloc”.

-Ampliació “basilical”.

-Ampliació “compacta”


35

-Ampliació “basilical” de porxada avançada

-Ampliació “compacta” amb porxada avançada.

-Casat de senyor, per interpolació d'una planta i decoració de la façana d'una casa clàssica

d'esquema basilical.

Fig.6. Quadre explicatiu de la possible evolució teòrica de la casa popular autòctona a partir de l’habitacle elemental, amb

cobertes est-oest.

Fig.7. Tipologies de volums generadors de les cases. A-1 De planta baixa. A-2 Planta baixa o porxos. A-3 Dues plantes

amb coberta est-oest. B-1 Tipus simple. B-2 Simple amb terrassa. B-3 Dues plantes. B-4 Basilical (tipus de casa de

casolania).


36

La casa-habitatge és on es desenvolupa la vida familiar. Per a l’organització de la família pagesa,

la casa de lloc es distribueix segons un ordre lògic de dependències, per exemple la cuina és al

costat de la formatgeria. Tot i així, a l’hora d'establir unes característiques no podem oblidar

l'evolució arquitectònica que han sofert les cases de lloc al llarg del temps segons les noves

necessitats. Per norma general, podem parlar d'una casa-habitage quan hi ha els següents trets:

-Es conformen al tipus de planta baixa, planta noble (galeria amb arc i cobert amb voltes) i

porxos.

-Teulada: és la mena de cobriment tradicional de la casa de camp menorquina, de dos

aiguavessos, amb teula àrab i situat d’una manera perpendicular a la façana. En alguns casos,

encara que més rarament, la coberta se situa d’una manera horitzontal respecte de la façana

principal. La doble funció de la teulada era, d'una banda, el cobriment de la casa, i d'altra banda,

recollir l'aigua de pluja, que es canalitza cap a una cisterna.

-Porxada: és un dels elements arquitectònics definidors de la casa menorquina. Es tracta d’un

ample espai porticat, normalment amb dues arcades obertes al pati de migjorn i que

funcionalment era el principal distribuïdor: s’hi obren quatre o més portes, en aquest espai, en

correspondència amb diferents dependències del casat. Tenen la coberta de voltes d'aresta fetes de

marès o plana amb embigat, tot emblanquinat amb calç, igual que la resta de la casa, per la

qüestió higiènica.

Fig. 8.Tipus de composició dels grans forats a l’enfront principal: A. Porxada amb planta baixa; B. Porxada amb dos

pisos iguals; C. Dos pisos, amb arc major, baix; D. Dos pisos, amb arc major, dalt.


37

-Construccions annexes: formatgeria, cambra del missatge, etc. Segons l'evolució de la

casa, alguns casats tenen la planta intermèdia destinada a l'estiueig dels senyors, sobretot en

els casats situats més a prop de la mar. En aquests casos es pot observar que el

desenvolupament de la façana cap a formes estilístiques colonials angleses és evident, tant

en els trets constructius com en la seva decoració. D'aquesta forma, es pot observar

l'evolució d'aquestes cases en l'avançament de la porxada de la planta baixa creant una

terrassa, en alguns casos, i la creació d'una galeria a la part noble de la casa. Així mateix, la

diferència en les finestres de la casa dels senyors respecte a la casa dels pagesos, situada a

la part baixa, es fa palesa en la introducció de la finestra de guillotina, pròpiament anglesa.

La decoració de la façana respon a trets clàssics amb l'adossament d'elements ornamentals

que guarden una simetria respecte a l'eix de la casa.

Fig. 9.Secció de forn de pa

-La paret nord. Atès que es tracta de la zona més freda de la casa, com que ha de protegir

de les inclemències del temps, la paret nord és també la part més reforçada i les finestres hi

són petites, amb les quals mesures s’evita que entri el fred dins la casa, contraposant-se a la

part de migjorn, devers on s'obren en canvi grans finestrals. És en la paret nord, on

normalment hi trobam els estables adossats.


38

Tenint en compte l’evolució arquitectònica pròpia dels casats, es poden establir diferents tipus

de casa de lloc (Vidal: 1972). Així, segons Vidal, les cases de lloc es poden classificar en:

Casolania: tipus de casa/conjunt que se situa sobretot pels voltants de Sant Lluís i des Castell.

Agrupació constructiva residencial amb els trets característics de la casa de lloc, rodejada de

petits camps. Considerada un gran exemple de l’arquitectura tradicional menorquina per la seva

simplicitat.

Cases amb casat de senyors: són sobretot edificis costaners. Normalment tenen trets formals i

estilístics propis del colonialisme anglès, la façana amb decoració de línies clàssiques com

pilastres i llindes, motlures fetes ressaltar mitjançant la diferenciació de colors (per exemple,

blanc i vermell).

Casats amb torre: tipus pròxim a la costa. Cases amb torre de defensa de planta quadrada o

rodona, rematades tot al voltant de matacans. Aquestes torres es consideren un refugi temporal

per a la família pagesa en moments d’invasió pirata. Es pot donar el cas que llocs amb

denominació de torre ja no conserven la tal torre que es reflecteix en el topònim.

Es pot donar la combinació de diferents tipus de cases segons l’evolució arquitectònica.

Fig. 10.Diferents tipus de fumerals, variant la secció i l’element de la coberta fets amb peces de marès i teules


39

4.1.2. ARQUITECTURA TRADICIONAL URBANA

Pel caràcter configurador de la fisonomia del poble, pel seu efecte demostratiu de la cultura

popular, tal com s’observa en les seves solucions constructives --que responen a un sentit

funcionalista i de sistema de viure--, l’habitatge popular es pot considerar el pilar que

organitza l’urbanisme des Castell, sense deixar de banda els edificis singulars i referencials

junt amb els quals conformen el poble.

Es Castell, en tant que poble de nova planta, creat en el segle XVIII a partir d’un plànol,

presenta les seves parcel·les de mides uniformes, cosa que dóna com a resultat un tipus

d’habitatge força regular i amb cert parentiu amb les cases de Maó de la mateixa època.

As Castell, la casa tradicional respon a la mida del trast, això és, un habitacle de proporcions

allargades i amb profunditat variable (20 metres de mitjana). Es pot donar el cas de trobar

immobles de trast i mig i de dos trasts. Tot i que aquestes tipologies han evolucionat, les

característiques bàsiques de la casa tradicional s’han mantingut fins ara. Des de l’observació

del poble des Castell, s’han pogut distingir les següents tipologies:

- Casa de planta baixa; casa de planta baixa amb primer pis (a vegades amb porxo i soterrani).

- Coberta de dos aiguavessos, amb teula àrab o de coberta plana amb barana.

- Façana senzilla, d’una o dues plantes; amb porxo o sense; amb teulada plana o de dos

aiguavessos, segons les característiques de la coberta; normalment emblancada.

- Obertures disposades de manera simètrica seguint els eixos longitudinals en les diferents

plantes, és a dir, mantenint la correspondència vertical dels diferents forats. Les obertures

poden ser verticals amb llinda, i d’ull de bou (circulars o ovalats) per als porxos.

- La fusteria de les portes i finestres és de fusta, amb persiana o guillotina de doble fulla,

pintades de verd (Verd Menorca, tres quartes parts de verd per una de negre) i enrasades amb

el pla de la façana.

- Elements sortints com ara balcons amb barana calada, boínders amb una fusteria coherent

en formes i materials amb el que la tradició constructiva del poble ha establert. Cornises

senzilles, de formes geomètriques i sòcols senzills (color, alçada).


40

- Totes aquelles construccions amb trets definidors colonials que han deixat petja en la

manera de construir dins la tradició menorquina s'han de tenir en compte i valorar si, a

l’origen, estaven pintades de vermelló anglès o si queden ben integrades en l'entorn urbà al

qual pertanyen.

Com s’ha indicat, el nou catàleg recull els principis vigents adreçats a la conservació i

restauració dels monuments històrics, que comprèn tant la creació arquitectònica aïllada com

l’ambient urbà o paisatge que constitueix el testimoni d’unes generacions anteriors, o d’un

esdeveniment històric com va ser la fundació de Georgetown.

Per això –atesos els principis fonamentals de la restauració (Acta de Venècia, 1964) que

indiquen que la conservació d’un monument implica la de les seves condicions ambientals i

que qualsevol treball ha de portar el segell de la nostra època–, el catàleg determina uns

àmbits de protecció pels principals conjunts arquitectònics o culturals des Castell i estableix

mesures normatives per la intervenció en immobles protegits d’àmbit urbà o rural, en el

principi internacionalment acceptat que la unitat d’estil no és el fi de la restauració.

4.1.3. ARQUITECTURA MILITAR A LA ZONA DES CASTELL

L’arquitectura militar en la zona des Castell és present en una gran part d’edificis i vestigis

històrico-arqueològics de la zona, en relació sobretot amb l’època de les dominacions

britànica i francesa. De fet, la incidència militar en aquesta part del port de Maó, punt

estratègic i clau en la història de Menorca, va incidir en gran mesura primer en la

construcció del Castell de Sant Felip i el seu raval, destinat a allotjar les famílies que

treballaven per al castell. Certament, aquest vestigi arquitectònic marcarà el futur d’aquesta

zona meridional del port de Maó, amb la fundació posterior del poble de Georgetown el

1771, a partir d’una configuració urbanística prèvia feta per l’enginyer britànic Mackellar.

L’enginyer, partint de tractats urbanístics de l’època, situa el poble de Georgetown on es

traslladarà la població del raval des Castell, entre Cala Figuera i Cala Corp. Decideix crear

un espai central a partir del qual es pogués coordinar la resta d’edificacions necessàries per

a la creació d’una petita ciutat. En aquesta esplanada hi ubicaria els edificis més importants

(quarters militars) destinats a allotjar la milícia; efectivament, el poble des Castell té la seva

raó de ser en tant que existeixen aquests quarters. La resta de cases es distribuirien de


41

manera ordenada, situant en punts estratègics aquells edificis públics per a les necessitats

militars i poblacionals, com ara un magatzem de queviures (actualment la Unitat Sanitària),

una licoreria a prop dels quarters dels soldats (antigament Banca March del carrer Gran) o

un escorxador al costat de Cala Figuera per facilitar l’evacuació de les deixalles

(actualment descatalogat, atesa la seva desaparició). Aquests edificis donen sentit al poble

des Castell en la mesura que formen part d’aquell projecte urbanístic, considerat, junt amb

el de Sant Lluís, com un exemple únic a Menorca de pobles dibuixats. A més a més, la

pervivència de la seva configuració urbanística ha demostrat la seva efectivitat, almenys en

els dos darrers segles.

Altres elements arquitectònics a avaluar són aquells que configuren la zona de la bocana

del port de Maó i que prenen sentit d’acord amb la seva posició. D’una banda, el castell de

Sant Felip, reutilitzat en totes les dominacions, amb un origen espanyol, evidències que es

mantenen sobretot en la part central del castell, on se situa la plaça d’armes. Són

interessants les tasques actuals de recuperació de les galeries subterrànies que es porten a

terme des del Museu Militar. L’altre gran baluard, el fort de Marlborough, situat a la cala

de Sant Esteve, fou construït pels britànics entre 1710 i 1726. Porta el nom de Sir John

Churchill, duc de Marlborough. Gran part de la fortificació està excavada a la roca.

Actualment el gestiona el Consell Insular. Així mateix, s’ha d’esmentar la torre Stuart, o

d’en Penjat, situada a pocs metres del fort de Malborough, que va ser construïda el 1798 pel

capità d'enginyers anglès Robert D'Arcy amb l'objectiu d'evitar la instal·lació en aquell

indret d'una bateria enemiga que pogués atacar el castell, tal com havia passat el 1756 i el

1781; forma part de la xarxa de torres de defensa que hi ha a la bocana del port de Maó.

I de cap manera podem obviar les darreres troballes esdevingudes amb motiu d’aquesta

revisió del Catàleg de Patrimoni: dins la zona dels barrancs de la cala de Sant Esteve, s’han

trobat diferents estructures, algunes de molt similars a les del castell de Sant Felip, que

tenen a veure amb el propòsit de barrar el pas per la zona dels dos barrancs que s’obren des

de la cala. Així mateix, s’han localitzat dues pedreres (catalogades en el present document)

possiblement vinculades a les construccions militars de la zona, i on també hi ha restes d’un

forn de calç prou important a la punta de Migjorn de la mateixa cala.


42

En darrer terme, s’han d’esmentar les galeries subterrànies de l’Esplanada i la cova del

Repòs del Rei (base d’hidroavions), relacionades amb els esdeveniments de la primera

meitat del s. XX i de la instal·lació d’una base aeronàutica a l’illa Pinto del Port de Maó.

En definitiva, el municipi des Castell es pot considerar un dels més rics de Menorca en

patrimoni militar, posseïdor d’uns elements que cal preservar, conscients del seu origen i

del seu passat vinculat al fet de formar part d’una de les zones més emblemàtiques i

estratègiques de la nostra illa, l’entrada del port de Maó, una circumstància que no va

passar per alt als nostres conqueridors.

4.2. DISSENY I DESCRIPCIÓ DE LES FITXES D'ARQUITECTURA


La fitxa es presenta en dos tipus de suport: d'una banda es presenta de forma

informatitzada, fet que permet el tractament i l’actualització constants de dades per part de

l'òrgan gestor. El programa de base de dades, que també s'adjunta, inclou una sèrie d'eines

de treball i d’aplicacions que permeten seguir, gestionar, organitzar i compartir informació.

Així, es garanteix el rendiment òptim del treball ja que els usuaris poden consultar, cercar,

crear, actualitzar els registres. El fet de treballar amb camps de dades permet establir

diferents filtres de recerca, cosa que facilita les tasques de gestió de patrimoni.

La fitxa és un document DIN-A3 que consta de dues parts: una part general i l’altra

complementària, amb els diferents camps d'informació segons la seva importància en la

identificació del bé i segons una ordenació de les dades en blocs.

ENCAPÇALAMENT DE LA FITXA

Tipologia de l'element: segons les característiques comunes de cada bé, s'han establert

diferents tipologies, explicitades a l'apartat següent, ja que la classificació es basa en criteris

de catalogació:

ELEMENT ARQUITECTÒNIC URBÀ

ELEMENT ARQUITECTÒNIC RURAL

CONJUNT ARQUITECTÒNIC URBÀ

CONJUNT ARQUITECTÒNIC RURAL


43

Es considera que s’han de protegir tots aquells elements, conjunts arquitectònics i entorns,

ja siguin considerats urbans o rurals, que per raó del material, del sistema de construcció,

dels ornaments o elements decoratius o del color corresponguin a models constructius i

tipològics des Castell i, per extensió, de Menorca, i que són representatius de moments

històrics vinculats a la nostra història i tradició.

1. Element arquitectònic: edifici o construcció urbana o rural o part d’una edificació entesa

com a element constructiu (cornisa, motlura...) que per la seva singularitat i significació

històrica presenta unes característiques o elements artístics, típics, tradicionals formant i

definint part del teixit urbà al qual pertany. Pels seus valors intrínsecs esdevenen un

referent d’indentitat arquitectònic, històrico-artístic i social. Per tant, gaudiran d’un nivell

de protecció especial dins el marc del conjunt històric del municipi.

2. Conjunt arquitectònic: la conformació i connexió d’un grup d’elements arquitectònics o

construccions que per la seva ubicació urbana o entorn paisatgístic, la seva funcionalitat i

l’estil constructiu formen part indivisible, donant sentit a la totalitat del conjunt. S’hi

inscriuen els elements etnològics vinculats a conjunts arquitectònics rurals com, per

exemple, eres, boers, boerets, aljubs, barraques, ponts de bestiar, que componen un teixit

arquitectònico-etnològic dins la geografia rural que els dóna suport i fa entenedors els

conjunts arquitectònics inventariats, i que són considerats com a elements constitutius del

mateix conjunt. Es pot donar el cas que per la importància o peculiaritat, o perquè no està

adscrit a un conjunt determinat, es consideri un element etnològic de manera independent.

Per tant, el conjunt del lloc està format per diferents elements etnològics que, combinats

amb el conjunt arquitectònic (ses cases), formen una unitat de sentit. És a dir, la catalogació

del conjunt arquitectònic implicarà la protecció de tots aquells elements (esmentats a la

llista) que es relacionin dins el mateix entorn rural; s’inclouen dins la fitxa els documentats

durant la realització del catàleg. Tots aquells fets patrimonials que per la seva singularitat i

interès històric mereixin una atenció especial, a més de la menció que se’n fa a la fitxa del

conjunt arquitectònic al qual es vincula, tenen una fitxa indepent. També formen conjunts

arquitectònics determinats àmbits urbans de la població que esdevenen identificatius

d’aquest poble planificat al llarg del període il·lustrat i de la seva qualitat urbanística amb

relació al paisatge on s’emplaça.


44

No es poden establir uns criteris de catalogació sense mencionar, si més no, les pautes

generals a partir de les quals s’han extret les característiques de l’arquitectura tradicional

menorquina més importants que la defineixen. Es justifica així, en certa manera, la inclusió

dels béns patrimonials dins un catàleg de patrimoni. Per tant, ens veiem en l’obligació

d’adjuntar un resum de la informació que s’ha obtingut a partir del buidatge bibliogràfic

que hem realitzat per tal d’identificar i seleccionar aquells béns que pertanyen al patrimoni

arquitectònic i urbanístic des Castell. Així mateix, s’inclou una bibliografia de les obres

consultades per tal de poder ampliar-ne la informació, si escau.

Codi d'identificació: codificació establerta des del departament de Patrimoni del Consell

Insular, fet que permet individualitzar els béns a partir d'uns dígits composts per les inicials

de la zona on està situat, la inicial segons la tipologia genèrica de l'element (arquitectura,

etnologia o paleontologia, i cap inicial per a arqueologia) i un número que l'identifica i el

diferencia de la resta dels béns de la mateixa zona. Els codis d'identificació per al municipi

des Castell són:

AUB Ses Aubertones (ses Albertones)

BAP Biniatap de l'Amo en Pere

BLV Bellveure

BSC Binissaida de sa Creueta

BSR Binissaida des Barracons

BST Binissaida de sa Torre

BTP Biniatap

CAC Cala Corb

CAF Cala Figuera

CAS Es Castell

CPO Es Capons

CSE Cala Sant Esteve

ECF Estància de Cala Figuera

FOD El Fonduco

HFL Hort de la Florida

RDR Repòs del Rei


45

SAC Santa Creu

SAF Santa Fe

SBI Son Biali

SCF Sínia de Cala Figuera

SDR Sínia d’en Robadones

SGN Son Granot

SJB Sant Joan de Binissaida

STU Son Tudurí (Son Todolí)

SVL Son Vidal

TNR Torrenova del Rei

TOF Toraixa de sa Figuera

TOX Toraixa

TRE Trebalúger

TRP Trepucó

TVR Torrevella del Rei

4.2.2. CAMPS ESPECÍFICS DE LA FITXA D’ARQUITECTURA

BLOC I

Hi vénen les dades relacionades amb la denominació, la propietat i l’ús del bé: aquest bloc

aporta les dades essencials per identificar el bé catalogat. En aquest apartat hem considerat:

Denominació: mitjançant el procés de designació d'un nom comú amb el qual s'anomena el

bé en qüestió. En aquest cas, apareix, si en té, el nom de la casa, el nom popular amb el

qual es coneix; i, si no n’hi ha, el del carrer. Per als conjunts rurals es recull el nom del lloc;

i per als paratges culturals, el topònim pel qual es coneix la zona.

Propietat: segons el tipus de propietat a la qual pertany es classifica en quatre categories

bàsiques: públic, col·lectiu, privat, comunitari.

Propietari i domicili: informació aportada pel servei de Recaptació de l'Ajuntament des

Castell. Hem pogut observar, en el cas de terrenys rurals, que els casos de segregació no

sempre hi consten, atès que els mateixos propietaris no han donat part a l’Ajuntament de la


46

seva nova situació cadastral.

Ús actual: en el primer cas, es tracta de constatar l'ús a què es destina en l'actualitat,

aportant una dada informativa objectiva. Els usos els hem classificat com:

-habitatge -hoteler -bar, restaurant i similars

-comercial -oficines -magatzem

-industrial -sanitari / assistencial -educatiu

-cultural -religiós -recreatiu

-esportiu -administratiu -indefinit

-parcs i tallers (quarter) -cementeri -agrícola, fruiter i ramader

-extractiu -públic -banc

-instal·lacions

infraestructurals

-estacions i terminals de

transport col·lectiu (port)

-abastiment

(mercat i escorxador)

BLOC II

Consta de les dades purament identificatives del bé patrimonial:

Tipologia d'entitat: referent al tipus de bé a tractar. Aquest camp s'ha adaptat en la seva

totalitat al camp homòleg de l'inventari del Consell Insular, mantenint una homogeneïtat

d'identitats amb el servei de Patrimoni, incloent la mateixa llista en els documents (tant en

arquitectura com arqueologia, etnologia, paleontologia) que conformen el catàleg:

ABEURADORS ABRIC/BALMA ALJUB

ALQUERIA AMAGATALL DE CAÇADOR ASSENTAMENT COSTANER

ASSENTAMENT HABITACIÓ BARRACA DE BESTIAR BARRACA DE CARBONER

BASÍLICA PALEOCRISTIANA BASSA BATERIA ANTIAÈRIA

BLOCAU BOER CAMÍ EMPEDRAT

CANALITZACIÓ HIDRÀULICA CAPADES DE MORO/CONJUNT CAPELLA

CARRER EMPEDRAT CASA SENYORIAL CASAT RURAL

CASERNA MILITAR CASETA D’ERA CASETA D'HORTAL

CASETES DE VORERA: -CASETA DE VEGA -CASETA DE BANYS

-CASETA DE BARCA -REFUGI DE PESCADORS

CASTELL CEMENTERI CISTERNA

CLAUSTRE COCÓ CÓS

COVA NATURAL CREU DE TERME DOCUMENT

EDIFICACIÓ FORTIFICADA EMBARCADOR/PORT ERA


47

ERMITA ESGLÈSIA FÀBRICA

FAR FONDEJADOR FONT

FORN DE CALÇ FORN DE CERÀMICA FORT AMB BALUARDS

FOSSA HIPOGEU/COVA ARTIFICIAL HIPOGEU/COVETA DE FORN

HOSPITAL INDETERMINAT FUNERARI INDETERMINAT HABITACIÓ

JACIMENT PALEONTOLÒGIC JARDÍ MENJADORES

MINA MOLÍ DE SANG MOLÍ DE VENT FARINER

MOLÍ HIDRÀULIC MURADA NAVETA D'ENTERRAMENT

NAVETA D'HABITACIÓ NECRÒPOLIS NIU D'ARMES AUTOMÀTIQUES

OBSERVATORI MILITAR PAÏSSA (PALLISSA) DERELICTE

PEDRERA PEDRERA ANTIGA PEDRERA TAPADORA/MOLES

POBLAT POBLAT TALAIÒTIC PONT

PONT DE BESTIAR POU POU DE TORN

POU PREHISTÒRIC QANAT RECINTE EMMURALLAT AMB

BALUARDS

REFUGI MILITAR RESTES RESTES ARQUITECTÒNIQUES

SAFAREIG SALA HIPÒSTILA SALINES

SANTUARI SEPULCRE MEGALÍTIC SEPULCRE/CISTA

SÈQUIA MEDIEVAL SÍNIA SISTEMA DE RECOLLIDA D'AIGÜES

SITJOTS TALAIA TALAIOT

TAULA TOMBA ANTROPOMORFA TORRE DE DEFENSA

TRENCADA/BASSADA/ASSUT TRINXERA TROBALLA AÏLLADA

TURÓ FORTIFICAT VIL·LA D'ESBARJO

Marc històric: moment històric o període al qual pertany el bé catalogat, donant una

significació als trets formals i estilístics de les característiques que el conformen.

Descripció/tipologia: explicació descriptiva del bé tenint en compte les seves

característiques que l'identifiquen, el singularitzen i li donen valor, amb la qual cosa es

justifica la seva presència en aquest catàleg.

Tipologia de l'entorn ambiental/urbanístic: breu descripció de l'entorn ambiental i

urbanístic on trobam el bé catalogat com un element intregrant d'un tot. Aixi, s'especifica

en el plànol corresponent la zona d'influència del bé alhora que les mesures de protecció

corresponents.

Fotografia aèria adjunta: facilita l’observació de l'entorn al qual pertany el bé.


48

BLOC III

Aquest conjunt d'informació se centra en la localització segons la toponímia del lloc, zona

on es troba i la manera d’accedir-hi. Els camps designats en aquest apartat són:

Localització: situació segons la parcel·lació del terreny. S'ha referenciat el nom del lloc o

predi o de la zona en la qual se situa el bé.

Accés: accessibilitat segons el plànol de carreteres i camins, tenint en compte punts de

referència.

Ref. cadastral i polígon: dades obtingudes a partir del plànols cadastrals del municipi des

Castell.

Coordenades UTM i altitud: dades georeferenciades a partir d'un GPS. S'ha de tenir en

compte el marge d'error de deu metres que, per defecte, dóna l'aparell.

Fotografia d'identificació: acompanya els blocs anteriors i permet identificar de manera

visual l'element catalogat. Si escau, s'adjunta informació gràfica complementària de detalls

que hem considerat interessants per ampliar la documentació del bé.

BLOC IV

Estat de conservació: aquestes dades fan referència a la situació en què es presenta el bé

en el moment que es va vistitar per tal d’elaborar la fitxa. Es va avaluar i comparar el seu

estat en relació amb el catàleg de 1986. Al document d'arquitectura aquest apartat està

plantejat de la següent manera: estructura, cobertes, interior, façana i parts annexes.

Excel·lent: ben conservat, presenta íntegra tota la seva planta i les estructures.

Bo: conserva gran part de les estructures. Planta reconstruïble. No manca cap part essencial.

Regular: no es conserva íntegre. Manca de parts essencials. Hi ha restes visibles però no

estructures clares. No es pot reconstruir totalment la planta.

Dolent: presenta un estat ruïnós.

Intervencions realitzades: acompanya l'estat de conservació; s’hi indiquen les possibles


49

obres de rehabilitació, restauració, reformes fetes en els darrers anys.

BLOC V

PROTECCIÓ LEGAL I FÍSICA

Tipus de béns. Segons la Llei 12/1998, del patrimoni històric de les Illes Balears (PHIB),

els béns es classifiquen en dues categories de protecció:

-BIC (bé d'interès cultural): que pel seu valor singular necessita d'una protecció

individualitzada. Cal, doncs, acudir a la Llei PHIB per a aquesta disposició: Aquests tipus

de béns poden trobar-se en procés d’incoació BIC o haver estat ja declarats BIC,

segons el moment en el qual es troba el procediment de declaració. Cada illa de la

comunitat autònoma ha creat un registre de BIC, les dades del qual són públiques.

-Béns catalogats: definits a l'article 14 de la mateixa llei, es consideren béns catalogats

“aquells béns mobles o immobles que, tot i no tenir la rellevància que els permetria ser

declarats béns d'interés cultural, tenen prou significació i valor per constituir un bé del

patrimoni històric que s’ha de protegir singularment”.

Per tant, tots aquells béns catalogats en aquest present catàleg i que no han estat declarats

BIC o bé catalogat pels òrgans competents, igualment s’hauran de regir per la normativa de

patrimoni adjunta al Catàleg municipal des Castell.

Òrgans catalogadors:

-Ministeri d'Educació i Ciència

-Conselleria de Cultura del Govern balear

-Consell Insular de Menorca

Número de registre: en tant que inscrits en un registre, se’n consigna el corresponent

número al costat de l'òrgan que ha catalogat el bé patrimonial.

Inclòs en el catàleg de 1986: quadre de verificació que distingeix els béns catalogats el

1986 dels catalogats en la present revisió i actualització.

Protecció: S'han establert tres nivells de protecció (1 o Integral, 2 o Arquitectònic i 3 o de


50

façana) per als edificis, diferenciant dins cadascun tres camps específics: protecció de

l'edifici, protecció ambiental i actuacions permeses segons el nivell establert (Vegeu 2.

Normativa de Protecció de Patrimoni-3.Normativa de protecció per a Arquitectura ).

Bibliografia: relació d’obres consultades per emplenar els diferents camps i que

fonamenten i justifiquen la presència i importància del bé present en aquest catàleg i donen

així suport a la proposta de protecció que ha rebut cada fet patrimonial.

Observacions generals: en aquest espai s’hi especifiquen totes aquelles qüestions que no

tenen pròpiament cabuda en cap camp o que en complement algun d'existent, però que tot i

així es consideren aportacions rellevants ja sigui per la informació mateix o per a la

protecció del bé.

En darrer terme, s'adjunten els autors del catàleg des Castell, juntament amb les autores de

la present revisió, amb les dates corresponents de realització.

4.2.3. INFORMACIÓ ANNEXA A LA FITXA

Plànol: s'adjunta el plànol de la zona on s'ubica el bé, relacionant-lo amb el seu entorn. El

número de catàleg localitza el bé en el plànol, alhora que s’hi constata el nivell de protecció

així com la seva tipologia (vegeu-ne les llegendes).

Planimetria annexa: plànols aixecats del bé immoble, en el cas que ja n’existissin.

S'adjunta com un annex a la fitxa, ateses les dificultats tècniques per encabir-hi aquesta

informació.

Informació gràfica complementària: es tracta de fotografies de detalls de façanes o

d’interiors; són, en definitiva, diferents aportacions gràfiques que fan més comprensible el

bé.


51

5. EL CENTRE HISTÒRIC DES CASTELL

5. 1. GEORGETOWN, HISTÒRIA D’UNA CIUTAT PLANIFICADA

La fundació del poble des Castell sota el nom de Georgetown (en honor de Jordi III; també

anomenat popularment Vil·la Jordi i ja posteriorment Villacarlos o Real Villa de San

Carlos, en honor de Carles III) a les acaballes de la segona dominació britànica

(concretament el 1771) fou el resultat d’un projecte de trasllat de l’antic raval del castell de

Sant Felip, que en aquells moments acollia la població que hi treballava o en depenia

directament. De fet, el poble, construït de bell nou a partir d’un plànol dibuixat prèviament,

responia clarament a unes motivacions netament militars. Això fa que tant la ubicació com

la seva ordenació urbana s’hagin supeditat a unes funcions fixades ja des del començament.

Totes aquestes característiques fan del poble un exemple rar i únic dins Menorca, només

comparable a altres fundacions del moment en diferents llocs del món, gràcies a l’esplendor

del moment colonial anglès.

Així, aquesta ciutat planificada a partir del projecte original de l’enginyer militar escocès

Patrick Mackellar, es va situar en un lloc geogràfic concret tenint en compte els dos petits

ports que hi havia (Calasfonts i Cala Corb) i les fonts que hi ragen al final de cadascun.

El projecte parteix d’una peça clau en el teixit urbà: l’esplanada o gran plaça d’armes (lloc

on es desenvolupen els exercicis de les tropes), les dimensions de la qual, molt superiors

respecte a les utilitzades al continent europeu en els quarters militars, defineixen un espai

de proporcions albertianes (la relació 1:1.5) amb les quals el mateix poble hi queda en

relació. De fet, cal remarcar que el sentit d’aquesta fundació es deu en gran part a

l’existència d’aquest centre militar on es concentra la vida castrense separant-la de l’ús

residencial de la resta del poble, diferenciant la part militar de la civil, tal com volia

Mackellar.

D’aquesta manera, l’arquitectura imperant a la plaça és de caire marcial o, si més no,

públic. En el costat destinat al palau del governador avui s’emplaça l’Ajuntament (1786) de

trets netament colonials, que utilitza la torre com a distintiu d’edifici públic; i a l’altra

banda d’aquest costat llarg, segons el projecte de Mackellar, s’hi situava l’església

anglicana. Als altres tres costats de la gran esplanada s’hi distribueixen els quarters (dels


52

quals se’n conserven tres, dels quatre que hi havia) destinats a allotjar els oficials i soldats

vinculats al castell de Sant Felip, principal objectiu de l’operació. La decisió final de

destinar la gran plaça a l’activitat militar li ha conferit una gran monumentalitat, un

tractament molt unitari no gaire habitual en altres ciutats planificades per i per a l’exèrcit.

La gran presència dels quarters en el centre mateix de la vila constitueix un tret singular i

característic del poble des Castell, fet diferenciador respecte a altres exemples on els

quarters se situen a la penitència dels habitatges. De fet, es pot entendre que la gran

esplanada central de Georgetown es va concebre com a símbol del poder britànic sobre

l’illa. (Vilardell 2005).

D’altra banda, es van projectar d’altres edificis interessants, no tant per la seves

particularitats arquitectòniques sinó per la seva importància dins l’exercici urbanístic

realitzat per Mackellar. L’enginyer va aconseguir unir les necessitats pròpiament militars

amb les d’una ciutat residencial, abastint el poble d’equipaments públics, com la nau de

queviures (situada estratègicament a prop de Calasfonts, a l’antiga Old Road, destinant els

seus voltants al mercat de fruites i verdures); el desaparegut escorxador, ubicat a Cala Corb

(per facilitar l’eliminació de les deixalles animals i la viabilitat de les aigües pluvials en el

seu transcurs cap al mar) o també l’antiga licoreria, situada just al darrere dels quarters dels

soldats (actual casa on s’ubicava la sucursal de la Banca March).

Aprofitant els dos camins que arribaven al castell de Sant Felip des de Maó, que en el

projecte urbanístic es converteixen en carrers, Mackellar va tenir en compte l’orientació

d’aquestes vies per tal de mitigar els efectes del vent de tramuntana: el traçat ortogonal que

configurà l’enginyer es disposà de tal manera que l’esmentat vent incideix a 45º sobre la

retícula viària de la població, cosa que en neutralitza l’efecte (Vilardell:2005).

A partir d’aquest ordit, doncs, es distribueix la retícula d’illetes rectangulars des del centre

(norma fixada per l’urbanisme barroc recuperant la disposició pròpia de la Roma imperial),

que restarà limitada per l’antic camí d’en Kane (actual carretera de Maó) i al sud pel front

marítim, que dóna al port natural de Maó, tot organitzant els quatre sectors en què es

divideix el poble a partir de les vies principals.


53

L’església catòlica (1777-1805), amb relació a aquest teixit, queda totalment desplaçada del

centre neuràlgic del poble, ja que se situa a l’entrada, configurant un exemple inusual

respecte a les poblacions mediterrànies, que respon, però, a un model ja practicat en altres

exemples d’urbanisme militar europeu (Vilardell 2005). Dedicada a la Mare de Déu del

Roser (com antigament hi havia estat la capella del castell de Sant Felip), malgrat la poca

elegància del seu llenguatge clàssic contrasta, pel seu volum massís, en el perfil del poble

des Castell.

Aquest fet de desplaçar la ubicació de l’església remarca la tensa relació del clergat amb

els mandataris anglesos il·lustrats. Amb els dos poders representats, el colonial i

l’eclesiàstic, situats en els dos emplaçaments més destacats de la població (centre i entrada

del poble), Georgetown plasma la situació de controvèrsia entre el poder civil imperant

britànic i l’Església catòlica (poder autòcton) durant la dominació de l’illa per part dels

britànics.

Del plànol de Mackellar, n’hem de destacar tres punts que corroboren la qualitat del

projecte urbanístic del s. XVIII: d’una banda, tal com esmenta Gomila (Gomila:1998), el

bon acoblament de les illetes al perfil costaner que dóna al port de Maó, la proporció de les

illetes respecte al conjunt del poble i, finalment, la mateixa parcel·lació interior. De fet,

l’autor fa ressaltar com s’intueix la influència de l’urbanisme britànic del s. XVIII: la casa

part davant dóna al carrer i al pati part darrere; aquesta disposició, igual en tots quatre

costats de la illeta, forma quatre conjunts de cases que dóna a quatre carrers i conforma,

doncs, la illeta de cases, açò fa que es consideri aquesta ordenació d’un gran equilibri entre

l’espai construït públic i l’espai verd privat.

La parcel·lació des Castell, feta a partir del plànol de 1771, és molt variada, sobretot en

l’amplada del trast (que equival a 5,5 metres, que és el que fa de llarg l’embigat de fusta).

El motiu ve donat per l’assignació prefixada dels trasts a cada habitant de la Raval Nova,

segons el terreny que cadascun tenia abans d’enderrocar l’antic poble, i açò dóna com a

resultat una gran gamma parcel·lària així com els diferents models tipològics utilitzats en

les diferents edificacions. Aquests models es poden simplificar en: cases de trast, cases de

trast i mig i cases de dos trasts. En general, tal com afirma Vilardell, les façanes de les


54

cases, bastides amb pedres escairades de marès, estan marcades per l’austeritat i la

senzillesa, de les quals es retallen netament les obertures i en destaca la poca presència

d’elements que presentin volada sobre la via pública, cosa que respon a l’escassesa de

recursos econòmics de la població (bàsicament jornalers i pescadors) i al sentit militar de la

fundació del poble.

5.2. CONSIDERACIONS RELATIVES A LA PROTECCIÓ, CONSERVACIÓ I ORDENACIÓ DELS

ESPAIS PÚBLICS I D’EDIFICACIÓ

Definició i àmbit a protegir

Els diferents punts a considerar fan referència a la zona compresa dins el perímetre urbà des

Castell, considerat centre històric del poble, tenint en compte la planificació urbanística

realitzada el 1771 per l’enginyer britànic Patrick Mackellar, del qual encara es conserva en

gran part el caràcter originari, per la qual cosa consideram que s’ha de protegir amb unes

mesures especials.

Tot aquest conjunt urbanístic constitueix un àmbit de significació històrica on les formes

d’ocupació del sòl i el procés de construcció dels edificis es relacionen molt estretament

amb les característiques i dimensions dels espais públics, conformant un teixit urbà que té

la seva arrel en la planificació urbana del s. XVIII.

Tots aquells valors que configuren la imatge urbana del centre històric (tal com s’ha valorat

en l’apartat anterior) tenen un valor patrimonial que radica tant en els edificis i els espais

oberts com en les manifestacions culturals que creen una imatge particular, distintiva i

atractiva que fomenta la identitat i l’afecte de l’habitant, principal objectiu de la

conservació dels béns que integren el poble.

Per tot això, es creu convenient que la futura revisió del PGOU incorpori directrius que

determinin i preservin el conjunt del poble, que per les seves característiques constructives i

urbanístiques és, per si mateix, un exemple singular i característic de l’urbanisme colonial

anglès del s. XVIII. Un PGOUP, en definitiva, capaç d’establir una normativa adient als

diferents àmbits del teixit urbà des Castell i un que permeti programar i executar aquelles

transformacions urbanístiques que es considerin convenients per assolir els reptes que la


55

dinàmica social requereix. És en aquesta intenció, la d’obrir el camí a la possada en marxa

d’una estratègia planificada per l’adaptació del vell traçat militar a les exigències de la

nostra contemporaneïtat, que es considera la conveniència que els futurs instruments de

planejament urbà incoroporin l’anàlisi i la normativa urbanística adient per protegir els tres

àmbits urbans amb major càrrega simbòlica del poble (Església del Roser, Esplanada i

àmbit portuari de Cales Fons) implantant mesures adreçades a l’obtenció d’un espai públic

de qualitat.


56

6. BIBLIOGRAFIA.

Arqueologia.

BLASCO, R.: Mapa Arqueológico de Menorca. Dins Martorell y Peña (1879) i Seeger (1932).

CHAMBERLIN, F.: The Balearics and their peoples. Ed. John Lane the Booley Head,

CALVO TRIAS, M. [i altres] (2001): Arquitectura Ciclópea del Bronce Balear. Análisis

morfofuncional y desarrollo secuencial. Ed. El Tall. Palma de Mallorca.

CALVO TRIAS, M.; GUERRERO AYUSO, V.M. (2002): Los inicios de la metalurgia en Baleares. El

Calcolítico (c. 2500-1700 cal. BC). El Tall del temps maior, 9. El Tall Ed. Mallorca.

Enciclopèdia de Menorca. Vol. I: Història 1. “Dels inicis del poblament a l'era talaiòtica”.

Tom IX.

FERNÁNDEZ-MIRANDA, M. (1992): Arte prehistórico en las Baleares. Cuadernos de Arte

Español, 50. Ed. Historia 16. Madrid.

GORNÉS, J.S.; GUAL, J.M. (1979): “La cultura talaiòtica”. Dins Enciclopèdia de Menorca. Vol.

IX. Obra Cultural de Menorca. Maó.

GORNÉS, J.S. i altres (2003): “El gravat del monument de Toraixa (Es Castell, Menorca)”. A:

GONZÁLEZ, J.R. (coord.): Actes del I Congrés Internacional de Gravats Rupestres i Murals.

Institut d'Estudis Ilerdencs. Lleida, 2003.

GUAL CERDÓ, J.M.; NICOLÀS MASCARÓ, J. DE (1991): Proposta de codificació dels jaciments

arqueològics de Menorca. Rev. Meloussa, 2. Maó.

GUAL, J.M. [i altres] (1991): “Investigacions arqueològiques al talaiot de Trebalúger”. Dins

Revista de Menorca. Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó - Institut Menorquí

d'Estudis. Maó.

GUAL, J.M. i altres (1991b): “Trebalúger: Un exemple de la perduració de l'hàbitat a la

Itinerari” (1993): Dins Itinerari Arqueològic de Menorca. Consell Insular de Menorca -

Ibatur. Maó.

HABSBURG, L.S.: Die Insel Minorca = La isla de Menorca en textos e imágenes. Sa Nostra,

1980.

JUAN I BENEJAM, G. (1993): El poblament de Menorca; de la Prehistòria a la baixa

romanitat. Treballs del Museu de Menorca, 13. Maó.

LÓPEZ PONS, A. [i altres] (1979): “Història”. Dins Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural

de Menorca. Maó.

MASCARÓ PASARIUS, J. (1967): Monumentos prehistóricos y protohistóricos de la isla de

Menorca. Palma de Mallorca.


57

----- (coordinador) (1982): Geografía e Historia de Menorca. Vol. III. Ciutadella.

----- (coord.) (1983c): Geografía e Historia de Menorca. Vol. IV. Menorca.

----- (1983): Las taulas.

----- (1989): Mapa arqueológico de Menorca y planos de todos los pueblos de la isla.

Ciutadella.

----- (1982): “Carta arqueológica de Menorca. Maó. Sant Lluís. Es Castell.” Dins Geografia

e historia de Menorca. Ciutadella.

------ "Monumentos megalíticos del término de Villa-Carlos". Dins Diari Menorca (13-12-

1952)

MARÍ PUIG, A. (1981): "Apuntes arqueológicos y topográficos de la comarca de Biniatap (es

Castell)". Inèdit.

MARÍ, A: "Hallazgo de un recinto cubierto en Villa-Carlos”. Dins Diari Menorca

27/9/1980. Ed.Menorca.

MARTINEZ SANTOLALLA, J.(1935): "Elementos para un estudio de la cultura de los talaiots en

Menorca". Dins Actas y memorias de la Soc. Esp. de Antropología, Etnografía i

Prehistoria. T. XIV.

----- (1924): "Nuevo descubrimiento romano en Menorca". Dins Rev. de Menorca. Ateneu

de Maó

MURRAY, M.A. (1932): Cambridge excavations in Minorca. Trepucó I. London.

----- (1932-1938): Cambridge excavations in Minorca. Trepucó II. London

NICOLÀS, J. DE; CONDE, M. J. (1993): La ceràmica ibèrica pintada a les Illes Balears i

Pitiüses. IME (Institut Menorquí d’Estudis).

NICOLÁS I MASCARÓ, J. DE (1994): “Sigil·lates paleocristianes ataronjades i grises a l'illa de

Menorca (Balears)”. Dins III Reunió d'Arqueologia Cristiana Hispànica. Institut d'Estudis

Catalans - Universitat de Barcelona - Consell Insular de Menorca. Barcelona.

ORFILA, M:, SINTES, G.: Estudio preliminar sobre la perduración del hábitat en los conjuntos

talaióticos menorquines. Facultat de Filosofia i Lletres de la Univ. de Granada. Any

OLEO I QUADRADO (1876): Historia de la Isla de Menorca, Establecimientos Tipográficos.

PLANTALAMOR MASSANET, Ll. (1991): L'Arquitectura prehistòrica i protohistòrica de

Menorca i el seu marc cultural. Treballs del Museu de Menorca, 12. Maó.

----- (1992): “La Prehistòria i la Protohistòria de Menorca. Estat actual de la qüestió” A: La

Prehistòria de les illes de la Mediterrània occidental. X Jornades d'Estudis Històrics

Locals. Palma de Mallorca.


58

PLANTALAMOR I MASSANET, Ll.; RITA, M.C. (1979): “Arqueologia prehistòrica i

protohistòrica”. Dins Enciclopèdia de Menorca. Obra Cultural de Menorca. Maó.

PLANTALAMOR, Ll.; RITA, M.C. (1988): Guia arqueològica del poblat talaiòtic de Trepucó.

Maó.

RITA, M.C (1985).: “Informe Preliminar de la 1a y 2a campaña de excavación en el yacimiento

arqueológico de Cala Figuera”. Dins Estudis Baleàrics, 18. Institut d'Estudis Balears.

RAMIS I RAMIS, J. (1818): Antigüedades célticas de la isla de Menorca desde los tiempos más

remotos hasta el s. IV.

RAMÓN, J. (1991): Las ánforas púnicas de Ibiza. Conselleria d'Educació i Ciència.

SASTRE PORTELLA, J. (1997): “Simbologia cristiana en un pretès motlle de pans eucarístics”.

Dins MELOUSSA, 4. Maó.

SERRA BELABRE, M. Ll .(1965): “Arquitectura ciclópea menorquina”. Dins Arquitectura

megalítica i ciclópea catalano-balear. C.S.I.C.

VENY MELIÀ, C. (1982): La necròpolis protohistòrica de Cales Coves. Menorca. Bibliotheca

Præhistorica Hispana, XX. Madrid.

VENY MELIÀ, C.: Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe. C.S.I.C.

i delegació de RO.

Etnologia

ALCOVER, A.M.; MOLl, F. DE B: Diccionari català-valencià-balear.

BARBER BARCELÓ, M. (1961):“San Lluis y sus molinos de viento”. Dins Revista de Menorca.

BENNASSAR, I. (1999): "Projecte de Robadones". Dins Paisatge de les pedreres de Menorca.

Restauració i intervencions. Col·legi Oficial d'Arquitectes.

CAMPS, T.; ELORDUY, J.: El camp de Menorca. Patrimoni etnològic construït. Consell Insular

de Menorca - Aj. de Ciutadella - Sa Nostra.

COLL, J.: Inventario de los antiguos molinos harineros de la isla de Menorca. COAB. Maó,

1981

Enciclopèdia de Menorca. T. XIV: Antropologia.

FLORIT, F.; SAULEAU, L. (1995): Pedreres de marès. Líthica.

LÓPEZ PONS, A.; MURILLO ORFILA, J. (1990): Assaig de catalogació dels molins de vent

fariners de l'illa de Menorca. Treballs del Museu de Menorca, 10. Conselleria de Cultura,

Educació i Esports del Govern balear. Maó.


59

MARÍ, AMADOR:” Els camíns del terme des Castel” Revista s’Auba. 2003.

MARÍ, AMADOR: “Les fites: la delimitació del terme des Castell” Revista s’Auba. 2007.

MASCARÓ PASSA-RIUS, J. (1930): Geografia i Historia de Menorca. T. IV Ciutadella. Página

menorquina del Bien Público. Maó.

Bibliografia sobre arquitectura i urbanisme des Castell

CASALS, L. (1990): Casas Mediterráneas.Baleares. Ed. 99.Barcelona.

GÓMEZ VIZCAINO, J.L. (2003): Menorca, adiós a los cañones. Guía de antiguas baterías,

destacamentos y otras posiciones de artillería. Ed Nura.

GOMILA, J. J. (1998): Menorca. Guía de Arquitectura. COAIB, Del. Menorca. Ed. Menorca

S.A.

FORNALS, F. (1993): Fuerte Malborough y Torre d’en Penjat. Ed.Museo Històrico Militar.

HANSBURG,L.S. (1980): Die Insel Minorca = La isla de Menorca en texto e imágenes. Ed. Sa

Nostra.

HERNÁNDEZ SANZ, F. (1911): Guía de Menorca. Ateneu de Maó.

JORDI, V.; TALTAVULL, E.: “Arquitectura rural”. Dins Enciclopèdia de Menorca. Separata.

Obra Cultural de Menorca.

JORDI, V.; TALTAVULL, E. [et al.] (1980): Arquitectura de Menorca. Ministerio de Obras

Públicas y Urbanismo. Secretaria General Técnica. Servicio de Publicaciones.

KERRIGAN,P.M (1983): Minorca and Ireland,and architectural connection. The Martello

Towers of Dublin Bay.

MARTORELL, J.: “Guía de Menorca” . Dins Cuadernos de Arquitectura i Urbanismo, 135:

Arquitectura de Menorca.

NICOLAS, J. DE: Talaies i torres de defensa costanera. Arquitectura militar de Menorca (I).

Inventari de protecció de IPCE.

PONS OLIVEs, Ll. (2002): Capelles i ermites rurals de Menorca. Consell Insular de Menorca.

RAMIS, A. (1982): Fortificaciones antiguas de Menorca. (Edició en facsímil de l'obra de

1832) Ed.Nura.

RIUDAVETS, P.(1888): Historia de la isla de Menorca. Establecimientos Tipográficos.

SERRA BELABRE, M.Ll. (1964): Fortificaciones de la isla de Menorca.


60

VILARDELL, J.E. (2005): La fundación de Georgetown. Menorca. 1771. Patrick Mackellar y

el urbanismo militar británico. Ed. COAIB.

VILARDELL, J.E.; PONS, F. (1990) : Arquitectura contemporània a Menorca I. Es Castell. Ed:

IME

VILARDELL, J.E. (1991): “ Muestra de Arquitectura : La vivienda unifamiliar en Menorca.

(1950-90). Ed: COAIB.

V.v.a.a.: Llenguatge de l’arquitectura urbana de Menorca.

WALSH,T. (1803): Jounail of the late campaign in Egypt.

Publicacions en revistes.

GUTIERREZ, J.; “La cruz en Menorca. Cruces de término”. Revista de Menorca, 1984.

FORNALS VILLALONGA. Revista Castillos de España, núm 83.

VIDAL, J.: “Defensas de Menorca al ser reconquistada”. Dins “Pàgina Menorquina” d’El

Bien Público, núm.447

VILARDELL, J.E..; “Roma y Georgetown”. Revista de Menorca, 1993

Inventaris.

ALOMAR, G.: Inventario del Patrimonio Cultural Europeo. España. Monumentos de

arquitectura militar IPCE 2.

Catàleg general del patrimoni històric de les Illes Balears.

CARDONA PONS, J; VIZOSO RODRÍGUEZ, F. (2009): Arquitectura de sa pluja a Menorca. COAIB-

IME (inèdit).

GOMILA, J.: Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic. Aj. Maó. Núm. de fitxa: T-

28/2.

GUASTEVÍ OLIVES, L. (2002): Catalogació dels cementeris històrics de Menorca. Consell

Insular de Menorca.

MARTINEZ B.; VILLALONGA, P.: Inventari de les creus de terme. Conselleria del Govern

Balear.


61

II. NORMATIVA DE PROTECCIÓ

DEL PATRIMONI HISTÒRIC


62

II. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC DEL MUNICIPI

DES CASTELL

1. PRELIMINARS.

La present normativa de protecció es formula a l’empara del marc legal definit per la Llei

16/1985, de 25 de juny, del patrimoni històric espanyol, la Llei 3/1987, de 18 de març, de

mesures de foment del patrimoni històric de les Illes Balears i la Llei 12/1998, de 21 de

desembre, del patrimoni històric de les Illes Balears. El marc legal del present catàleg com a

instrument inclòs en el planejament urbanístic municipal ve donat per la Llei 2/2014, de 25 de

març, d’ordenació i ús del sòl de les Illes Balears.

Sens perjudici de les atribucions d’altres instàncies administratives competents en matèria de

patrimoni històric, l’ajuntament des Castell té la competència per adoptar les mesures oportunes

per tal de salvaguardar els elements i les zones protegides per aquest catàleg, així com aquells

que poguessin ser trobats en un futur, alhora que propiciarà i fomentarà la seva conservació.

Formen part del catàleg de patrimoni històric del municipi des Castell els documents que

s’integren dins del mateix, que són els següents:

TOM I: memòria general i normativa de protecció.

TOM II: catàleg de patrimoni arqueològic.

TOM III: catàleg de patrimoni paleontològic.

TOM IV: catàleg de patrimoni etnològic.

TOM V: catàleg de patrimoni arquitectònic.

TOM VI: annexos.

CARTOGRAFIA.

La finalitat d’aquest catàleg municipal de patrimoni històric i la normativa que l’acompanya és

la protecció, la conservació, l’enriquiment, la investigació i la difusió del patrimoni històric

immoble del municipi des Castell, perquè pugui ser gaudit pels ciutadans i transmès en les

millors condicions a les generacions futures.


63

2. CAPÍTOL I. NORMES GENERALS

Article 1. Definició

El catàleg de patrimoni històric del municipi des Castell s’integra en el Pla General

d’Ordenació Urbana del municipi, donant compliment a la disposició transitòria tercera de la

la Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les Illes Balears, a l’article 36

de la Llei 2/2014 de 25 de març d’ordenació i ús del sòl de les Illes Balears i a l’article 67

del Pla Territorial Insular de Menorca.

Article 2. Objecte

Són objecte d’aquesta normativa de protecció els béns immobles inclosos i descrits en el

catàleg de patrimoni històric del municipi des Castell.

Article 3. Procediments administratius per autoritzar intervencions

1. El procediment administratiu per autoritzar les intervencions que afectin als béns

inclosos en el catàleg municipal de patrimoni històric o en el seu entorn de protecció

serà el definit als articles 29 i 37 de la Llei 12/1998, de 21 de desembre, del patrimoni

històric de les Illes Balears, i per tant es requerirà un informe previ favorable i/o

l’autorització de l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric del Consell Insular

de Menorca. Aquesta disposició no s’aplica als béns inclosos en el catàleg municipal de

patrimoni arquitectònic que tinguin el nivell de protecció II o III.

2. El procediment administratiu per autoritzar les intervencions que afectin als béns

inclosos en el catàleg municipal de patrimoni arquitectònic i que tinguin el nivell de

protecció II o III correspondrà exclusivament a l’Ajuntament des Castell, que vetllarà

pel compliment de les disposicions del present catàleg.

3. Quan es requereixi un projecte per l’atorgament de llicències d’obres o llicències

d’activitat, aquest haurà de documentar i argumentar l’adequació de la proposta amb

relació a la salvaguarda dels valors històrics i culturals identificats a les fitxes

corresponents.


64

4. Els informes tècnics de l’ajuntament i, si escau, de l’òrgan competent en matèria de

patrimoni històric del Consell Insular de Menorca, seran d’obligat compliment per

determinar les mesures de protecció adequades.

Les disposicions del present article són d’aplicació sens perjudici dels requeriments exigits

per altres normes que afectin als béns en qüestió.

Article 4. Actuacions en els béns inclosos en el catàleg municipal

1. No podran ser sotmesos a cap tipus d’actuació les zones o els béns inclosos en el

catàleg sense l’autorització prèvia del o dels organismes competents.

2. Totes les intervencions hauran de respectar els valors pels quals es van incloure en el

catàleg i sotmetre’s a les normes de protecció establertes a la fitxa corresponent del catàleg i

a la present normativa.

3. Queda prohibida tota alteració de qualsevol bé i/o del seu entorn de protecció sense

l’autorització de l’administració competent.

Article 5. Interpretació de les fitxes del catàleg municipal

Les fitxes del catàleg de patrimoni històric del municipi des Castell identifiquen de manera

gràfica i escrita els béns objecte de protecció, així com els elements i característiques a

preservar i el seu tipus de protecció.

Article 6. Modificació del catàleg municipal

El procediment de modificació puntual, parcial o total del catàleg de patrimoni històric del

municipi des Castell és l’indicat a l’article 58 de la Llei 2/2014 de 25 de març d’ordenació i

ús del sòl de les Illes Balears.


65

3. CAPÍTOL II. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DEL BÉNS DEL PATRIMONI

ARQUEOLÒGIC, PALEONTOLÒGIC I ETNOLÒGIC

Article 7. Àmbit

1. La present normativa afecta als béns inclosos en els catàlegs de patrimoni arqueològic,

paleontològic i etnològic del municipi des Castell.

2. Tots els béns etnològics inclosos en les fitxes del catàleg de patrimoni arquitectònic

identificats com “conjunt arquitectònic rural” queden sotmesos a la protecció del present

capítol.

Article 8. Entorn de protecció de béns inclosos en el catàleg sense delimitació aprovada

1. Mentre l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric del Consell Insular de Menorca

no hagi aprovat la delimitació de l’entorn de protecció dels béns immobles declarats bé

d’interès cultural, segons el que estableix l’article 11 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre

del Patrimoni Històric de les Illes Balears, els béns arqueològics i paleontològics tindran

una zona de protecció de referència establerta a partir de la “Instrucción para la defensa de

los monumentos prehistóricos y protohistóricos” de 10 de març de 1967 (ordre ministerial

de 31 de març de 1967, veure annex de la present normativa).

2. En el cas de projectar-se una intervenció en un jaciment arqueològic o paleontològic o al

seu entorn definit en el punt anterior, ja sigui BIC o bé inclòs en el catàleg municipal,

l’Ajuntament requerirà al promotor o promotors l’elaboració de la delimitació de l’entorn

de protecció per part d’un arqueòleg o arqueòloga professional.

3. La proposta de delimitació de l'entorn de protecció elaborada s'haurà d'aprovar per l'òrgan

competent en matèria de patrimoni històric del Consell Insular de Menorca abans de

l’autorització de qualsevol tipus d’intervenció.


66

Article 9. Descobriment de nous béns d’interès arqueològic, paleontològic i etnològic

1. En cas de troballa o descobriment d’un bé d’interès arqueològic, paleontològic o etnològic,

s’haurà de notificar immediatament a l’ajuntament i al l’òrgan competent en matèria de

patrimoni històric del Consell Insular de Menorca.

2. En el cas que la troballa tingués lloc en el transcurs d’una obra, els treballs s’aturaran i

s’atendrà el procediment definit a l’article 61 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre del

patrimoni històric de les Illes Balears.

Article 10. Criteris d’intervenció

1. Qualsevol intervenció en els béns arqueològics, paleontològics, etnològics i en els

conjunts arquitectònics rurals o en el seu entorn de protecció, requerirà l'informe

favorable i/o l'autorització de l'òrgan competent del Consell Insular de Menorca abans

d'autoritzar i/o atorgar la llicència.

2. Qualsevol intervenció en un bé inclòs en el catàleg de patrimoni arqueològic, paleontològic

o etnològic haurà de respectar els criteris definits a l’article 41 de la Llei 12/1998 de 21 de

desembre del patrimoni històric de les Illes Balears. També s’hauran de respectar les

determinacions del Reglament d’Intervencions Arqueològiques i Paleontològiques de les

Illes Balears (Decret 14/2011, de 25 de febrer)


67

4. CAPÍTOL III. NORMATIVA DE PROTECCIÓ DELS BÉNS DEL PATRIMONI

ARQUITECTÒNIC

Article 11. Àmbit

La present normativa afecta als immobles inclosos en el catàleg de patrimoni arquitectònic del

municipi des Castell.

Article 12. Interpretació de les fitxes del catàleg municipal

1. El grau de protecció i els elements a conservar són els descrits en els apartats “protecció”,

“protecció ambiental” i “actuacions permeses” de la fitxa corresponent al bé protegit, que

són d’obligat compliment. La resta d’apartats de la fitxa són descriptius i/o informatius.

2. La protecció aplicable als béns etnològics identificats a les fitxes d’elements definits com

“conjunt arquitectònic rural” és la definida als capítols I i II de la present normativa.

Article 13. Protecció dels béns

1. La protecció dels béns del patrimoni arquitectònic catalogats s’adreçarà sempre al

manteniment dels trets característics originals que atorguen valor històric, artístic, estilístic i

cultural tal com es defineixen a les fitxes i a la normativa vigent en matèria de patrimoni

històric aplicable en cada cas. No obstant, quan un edifici presenti diverses estructures

sobreposades, la supressió d’una d’aquestes etapes solament es justifica excepcionalment i

a condició que els elements eliminats ofereixen un escàs interès, que la composició

arquitectònica recuperada constitueixi un testimoni de valor històric, arqueològic o estètic.

El judici de valor respecte d’aquests elements no pot dependre de l’autor del projecte en

exclusiva.

2. Per a cada bé arquitectònic catalogat s’aplica un determinat grau de protecció, distingint

entre nivell I (conservació integral), nivell II (conservació de volum, façanes i estructura) i

nivell III (conservació d’elements concrets). A cada fitxa del catàleg de patrimoni s’indica

el nivell de protecció a aplicar al bé catalogat.


68

3. Queda prohibida la demolició total o parcial no autoritzada de qualsevol edifici inclòs en el

catàleg. En cas d’incompliment intencionat d'aquest precepte, sense perjudici de les

mesures de disciplina urbanística corresponents, el propietari de l’immoble o el responsable

directe del dany, destrucció o ruïna estarà obligat a realitzar les obres de restauració o

reconstrucció per la recuperació de l’element afectat.

4. Amb caràcter general, es permet el canvi d’ús dels immobles sempre i quan els projectes

vinculats a aquest ús garanteixin la protecció del bé, especialment els valors que motivaren

la seva catalogació, sens perjudici del que es pugui especificar a la corresponent fitxa del

catàleg o del règim d’usos admesos per la qualificació urbanística específica.

Article 14. Protecció de nivell I o integral

1. S’aplica a edificacions singulars que per les seves característiques, amb independència del

grau de conservació, han de protegir-se en la seva total integritat. En aquesta classificació

s'inclouen els Béns d’Interès Cultural i aquells béns arquitectònics inclosos en el catàleg

municipal que per la seva excepcionalitat històrica o artística s’han de conservar

íntegrament.

2. La protecció de nivell I condiciona les intervencions sobre el bé arquitectònic als criteris

definits a l’article 41 de la Llei 12/1998 de 21 de desembre del Patrimoni Històric de les

Illes Balears. Per tant, es requerirà un informe previ favorable i/o l’autorització de

l’òrgan competent en matèria de patrimoni històric del Consell Insular de Menorca.

Article 15. Protecció de nivell II o de volum, façanes i estructura

1. S’aplica a edificacions que per les seves característiques arquitectòniques (qualitats d'estil,

composició, materials, coherència tipològica i altres particularitats rellevants) i

històricoculturals són elements testimonials d'una organització social o d'una forma de vida

que configura la memòria històrica i col·lectiva. A més, contribueixen a conformar un

ambient urbà o rural en consideració als quals han de ser conservats.

2. La protecció de nivell II implica la conservació del volum o volums originals de

l’edificació. També s’han de conservar les façanes i les estructures interiors si així s’indica


69

a la fitxa de catàleg corresponent.

3. La protecció de nivell II afecta els aspectes originals de l’edifici que configuren la seva

singularitat i valor històric. Es permeten intervencions amb les següents condicions:

a) A més de les actuacions permeses a la fitxa corresponent del catàleg, es permeten les

actuacions de restauració, rehabilitació i manteniment de l’edifici conservant els

aspectes protegits.

b) En edificacions aïllades, qualsevol increment d’ocupació o de volum edificable

autoritzable segons la normativa urbanística general haurà de respectar un àmbit de

separació de 3 metres respecte de l’immoble catalogat, sempre i quan no comprometin

la preservació del bé catalogat. En edificacions entre mitgeres, les ampliacions no

podran danyar les façanes i elements protegits. En tot cas, aquest àmbit de separació

només s’aplica dins la mateixa propietat on es troba l’edifici protegit.

c) En general, poden ser objecte de recuperació aquelles parts de l'edifici que, afectant els

valors tipològics i morfològics, el retornin al seu estat original. Es permet la recuperació

de volums i façanes que impliquin la transformació dels existents, encara que estiguin

protegits, sempre que es demostri documentalment que es tracta de recuperar elements

històrics originals i complint amb els paràmetres urbanístics aplicables a cada cas.

d) Les façanes no indicades o esmentades a la corresponent fitxa del catàleg no són

objecte de protecció i s’hi admeten canvis de composició i d’obertures.

e) En els edificis on la fitxa del catàleg indiqui la protecció de l’estructura interior es

mantindrà l’ordre estructural interior, de manera que es conservin els principals espais

que ordenen jeràrquicament la distribució dins l’edifici, especialment els vestíbuls,

entrades, escales, distribuïdors i patis interiors.

f) A les façanes protegides no es permet la col·locació de rètols, instal·lacions ni altres

accessoris que no s’integrin adequadament i distorsionin la percepció del valor estilístic

i compositiu de la façana.


70

Article 16. Protecció de nivell III o de conservació d’elements concrets

1. S’aplica a elements concrets dels edificis que s’identifiquen a la fitxa corresponent de

catàleg. Aquest grau de protecció només s’aplica quan determinades parts de l’edifici

l’objecte de protecció reuneixen els valors històrics i arquitectònics que es pretenen

conservar com a patrimoni històric. En general, els elements protegits són les façanes

principals, ja que contribueixen a conformar un ambient urbà o rural en consideració als

quals han de ser conservades.

2. La protecció de nivell III implica la conservació de l’element o elements protegits

identificats a la fitxa corresponent, que poden ser objecte de restauració, rehabilitació i

manteniment, sens perjudici de les indicacions de la fitxa del catàleg per a cada cas.

3. Als edificis amb protecció de nivell III es permeten intervencions amb les següents

condicions:

a) En els elements objecte de protecció, a més de les actuacions permeses a la fitxa

corresponent del catàleg, es permeten les actuacions de restauració, rehabilitació i

manteniment de l’element conservant els aspectes protegits. Es permeten també

intervencions i modificacions dirigides a retornar l’element al seu estat original, sempre

que es demostri documentalment que es tracta de recuperar elements històrics originals

i complint amb els paràmetres urbanístics aplicables a cada cas.

g) En general es permeten canvis volumètrics i modificacions de les parts de l’edifici no

protegides segons la corresponent fitxa del catàleg. En cas que l’element protegit sigui

una façana, qualsevol increment d’ocupació o de volum edificable autoritzable segons

la normativa urbanística general haurà de respectar un àmbit de separació de 3 metres

de la façana protegida. Aquest àmbit de separació només s’aplica dins la mateixa

propietat on es troba la façana protegida.

b) A les façanes protegides no es permet la col·locació de rètols, instal·lacions ni altres

accessoris que no s’integrin adequadament i distorsionin la percepció del valor estilístic

i compositiu de la façana.


71

5. ANNEX A LA NORMATIVA. “INSTRUCCIONES PARA LA DEFENSA DE LOS

MONUMENTOS PREHISTÓRICOS Y PROTOHISTÓRICOS DE LA ISLA DE

MALLORCA” DE 10 DE MARÇ DE 1967


72


73


74

CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC DEL MUNICIPI DES CASTELL

Redactors

Margarita Sales Juaneda Montserrat Anglada Fontestad

Jesús Cardona Pons

Colaboradors Alexandre Franquesa Balcells

Jordi Gordillo Monforte

OCTUBRE 2017

catÀleg de patrimoni histÒric del municipi des castell i · 2017. 11. 28. · ajuntament des...

Documents