catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic : manual de pautes i procediments (setenmbre 2010)

Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de

Catalunya (CCPBC)

Manual de pautes i procediments

Darrera actualització: setembre 2010

1 Manual de pautes i procediments del CCPBC. Juny 2009

SUMARI

0. PRESENTACIÓ 3

1. INFORMÀTICA I PROCÉS DE CONNEXIÓ 3 1.1. Al CCPBC/CCUC 3 1.2. Al CCPBE 4

2. CATALOGACIÓ 5 2.1. NORMATIVA 5 2.2. PROCEDIMENTS 5 2.2.1. Catalogació al CCPBC/CCUC 6 2.2.2. Catalogació al CCPBE 7 2.2.3. Catalogació al catàleg local 10 2.3. INCIDÈNCIES I CONTROLS DE CATALOGACIÓ 10 2.3.1. Informes de duplicats 10 2.3.2. Registres en mode ―Sólo Lectura‖ 10 2.3.3. Formularis de control de la catalogació 10 2.3.4. Contactes 10

3. DESCRIPCIÓ D’IMPRESOS ANTICS (-1820). ISBD(A) 11 3.1. Abast 11 3.2. Terminologia 11 3.3. Passos previs a la catalogació 14 3.3.1 Recerca bibliográfica 14 3.3.2 L’exemplar ideal / exemplars incomplets 14 3.4. Obres multivolums, variants i col·leccions factícies 14 3.4.1. Tractament d’obres multivolums 14 3.4.2. Tractament de variants (edicions, emissions I estats) 16 3.4.3. Tractament de col·leccions factícies i ―Relligats amb‖ 17 3.5. Fonts d’informació 18 3.6. Transcripció 18 3.6.1. Puntuació 18 3.6.2. Majúscules i minúscules 18 3.6.3. Accentuació 19 3.6.4. Omissions 19 3.6.5. Abreviatures, inicials, sigles, etc. 19 3.6.6. Errades tipogràfiques 20 3.7. Zones de les ISBD(A) 20 3.7.1. Zona 1: Títol i mencions de responsabilitat 20 3.7.2. Zona 2: Menció d’edició 23 3.7.3. Zona 4: Publicació 24 3.7.4. Zona 5: Descripció física 27 3.7.5. Zona 7: Notes 29 3.7.6. Zona 8: Empremta 35

4. DESCRIPCIÓ D’IMPRESOS DEL S. XIX (1821-). ISBD(M) 36 4.1. Abast 36


4.2. Obres multivolums, reimpressions i col·leccions factícies 36 4.2.1. Tractament d’obres multivolums 36 4.2.2. Tractament de reimpressions 37 4.2.3. Tractament de col·leccions factícies i ―Relligats amb‖ 38 4.3. Transcripció 38 4.3.1. Errades tipogràfiques 38 4.3.2. Accentucaió i signes diacrítics 38 4.4. Zones de les ISBD(M) 39 4.4.1. Zona 1: Títol i mencions de responsabilitat 39 4.4.2. Zona 2: Menció d’edició 41 4.4.3. Zona 4: Publicació 41 4.4.4. Zona 5: Descripció física 44 4.4.5. Zona 7: Notes 46

5. L’EXEMPLAR 49 5.1. Codis de biblioteca / Ubicació 49 5.2. Exemplars duplicats 50 5.3. Estructura i contingut de l’etiqueta 903 50

6 PUNTS D’ACCÉS 53 6.1. Fonts per a encapçalaments de noms personals 53 6.2 Especificacions a les AACR2 55 7. ENCAPÇALAMENTS DE MATÈRIA 61 7.1. Generalitats 61 7.2. Ús de subdivisions geogràfiques 62 7.3. Ús de subdivisions cronològiques 62 7.4. Casos específics 63 7.4.1. Advocacions de la Mare de Déu 64 7.4.2. Al·legacions 65 7.4.3. Fonts (subdivisió) 65 7.4.4. Goigs 65 7.4.5. Història (subdivisió) 66 7.4.6. Processos 67 7.4.7. Sermons 67 8. FORMAT BIBLIOGRÀFIC: APLICACIÓ DEL MARC21 68 8.1. Especificacions per a monografies antigues 72 8.2. Especificacions per a música impresa 72 8.3. Etiquetes no usades al CCPBC 73

ANNEXOS

A. Abreviatures B. Formats bibliogràfics C. Signatures D. Repertoris bibliogràfics


0. PRESENTACIÓ El Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic de Catalunya (CCPBC), gestionat per la Biblioteca de Catalunya, té per objectiu catalogar, preservar i difondre el patrimoni bibliogràfic català. Col·labora amb el Ministeri de Cultura en l'elaboració del catàleg del patrimoni bibliogràfic de l'Estat espanyol (CCPBE). Des de l’any 2007 el CCPBC està incorporat al Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC), des d’on es cataloga i es consulta. Per als procediments de treball, les biblioteques que integren els seus fons al CCPBC es divideixen en dos grups: les que són membres del CBUC i les que no ho són. Aquestes darreres constitueixen el grup identificat al CCPBC sota l’acrònim AFP (=Altres Fons Patrimonials). El CCPBC adjudica un codi a cadascuna d’aquestes biblioteques, per identificar els seus exemplars en el catàleg. El Manual recull els procediments de treball i les concrecions bibliogràfiques del CCPBC i constitueix una eina necessària per a tots els catalogadors que hi col·laboren.

1. INFORMÀTICA I PROCÉS DE CONNEXIÓ 1.1. Al CCPBC/CCUC El CCPBC funciona amb el sistema de gestió Millennium. La Biblioteca de Catalunya facilita un fitxer amb el programari i les instruccions d’instal·lació a totes les biblioteques que participen en l’elaboració del CCPBC que ho requereixen. Comandes de connexió per a les biblioteques del grup AFP (=Altres Fons Patrimonials):

- Cliqueu la icona de Millennium - Introduïu el login: username: colcat / password: colcat - Es carrega el programa - Introduïu les inicials: inicials: cafp / contrassenya: 97tinta

Les biblioteques membres del CBUC usen els seus propis codis de connexió al CCUC.


1.2. Al CCPBE La catalogació al CCPBE no es fa en línia, sinó que es treballa amb un DVD que conté el catàleg. La Biblioteca de Catalunya facilita el DVD amb la versió més actualitzada (abril del 2010: DVD 4/2010) i les instruccions d’instal·lació a totes les biblioteques que hi col·laboren. Per entrar al DVD del CCPBE no calen comandes de connexió específiques. Un cop instal·lat el programari i la base de dades, s’ha de modificar la configuració de l’etiqueta 040 dels registres d’exemplar. Procediment:

- Feu una cerca qualsevol i situeu-vos en algun dels registres - premeu el botó Nuevo Ej. - Aneu al menú Herramientas i seleccioneu Configuración - Modifiqueu els valors dels camps:

Centro catalogador (040): CCPB per CAT

Biblioteca (852 $a:): informeu-lo amb el Codi de la biblioteca


2. CATALOGACIÓ

2.1. NORMATIVA

Catalogació descriptiva ISBD(A) : descripción bibliográfica internacional normalizada para publicaciones monográficas antiguas. 2a ed. rev. Madrid : ANABAD : Arco Libros, 1993. ISBD(M): descripció bibliogràfica normalitzada internacional per a publicacions monogràfiques. Ed. rev. Barcelona : Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1993. Institut de recherche et d’histoire des textes. Empremta : regles per a l’establiment i recull d’exemples. Barcelona : Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1987. Regles angloamericanes de catalogació. 2a ed., rev. de 2002, actualització de 2005. Barcelona : Biblioteca de Catalunya, 2008 Indexació Llista d’encapçalaments de materia en català (LEMAC) [en línia]. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2002- http://www.bnc.cat/lemac/ Nota: tingueu present de consultar la secció del Manual del Lemac Format bibliogràfic Format MARC 21 concís per a dades bibliogràfiques. Barcelona: Biblioteca de Catalunya, 2004-

2.2. PROCEDIMENTS

Abans d’iniciar qualsevol procediment de catalogació, tant al CCPBC com al CCPBE, cal comprovar si ja existeix un registre bibliogràfic de l’edició que heu de catalogar. Cal fer més d’una cerca per assegurar que l’edició no hi és i evitar així la creació de registres duplicats.

http://www.bnc.cat/lemac/


2.2.1. Catalogació al CCPBC/CCUC Catalogació:

a) Existeix el registre bibliogràfic: - Si l’obra té 100 anys d’antiguitat o més, verifiqueu que el registre forma

part del CCPBC. Per això cal comprovar que el camp fix de Millennium B Código 3 estigui informat amb el codi ―p‖ (patrimoni bibliogràfic); en cas contrari, cal omplir correctament aquest camp.

- afegiu la localització de la biblioteca (u54 per les biblioteques del grup AFP o la pròpia per a les biblioteques membres del CBUC) en cas que no hi consti encara

Procediment:

cliqueu sobre el camp ―ubicación‖ de la graella superior

premeu el botó ―añadir ubicación‖

teclegeu la vostra ubicació a la línia nova

premeu OK

IMPORTANT: comproveu que a l’afegir la vostra ubicació no s’esborrin les ja existents o que, per error, el camp hagi quedat informat amb el valor ―none‖. En aquests casos, tanqueu el registre sense guardar els canvis i inicieu de nou el procés.

- afegiu l’etiqueta 903 amb les dades de l’exemplar (només les

biblioteques del grup AFP). Cada nou exemplar exigirà una nova 903

Exemples: 903 00 G310|b328|cEnq. perg., òxid, humitat, taques de brutícia i de tinta|fEx-l. ms. d'A. Bosch i segells de l'Ajuntament de Ripoll|i840606 903 00 G069|dXVIII-1010|cIncomplet: falta port. Enq. pasta espanyola i forats de paràsits|i040610

- completeu en cas que sigui necessari el registre existent; això implica

revisar els camps de descripció (245, 250, 260, 300) i afegir els camps 026, 500 (signatures), 6XX, 752, 700 (impr.) si no hi són). En aquest cas, s’ha d’indicar que el registre ha estat modificat (capçalera, pos. 05:c).

b) NO existeix el registre bibliogràfic:

- feu un registre bibliogràfic nou. Podeu optar per 2 procediments:

per catalogació original a partir de formulari


Per a obres impreses fins a 1820, seleccioneu la plantilla 34 de llibre antic.

per còpia d’un registre similar Important: Recordeu que amb aquest procediment es crea un registre NOU i, per tant, cal eliminar les etiquetes 035, 040, 903, 940, 994, 999 i les ubicacions del registre original i fer totes les modificacions que corresponguin a l’edició que es cataloga.

- afegiu la localització de la biblioteca (u54 per a les biblioteques del grup

AFP i la pròpia per a les biblioteques membres del CBUC)

- afegiu l’etiqueta 903 amb les dades de l’exemplar (només les biblioteques del grup AFP). Cada nou exemplar exigirà una nova 903

- afegiu l’etiqueta 940 amb l’acrònim corresponent (AFP o el propi per a les biblioteques del CBUC)

c) Camps codificats específics del CCUC: Cal omplir-los sempre.

- Camps fixos de Millennium

Bib Level: m Monografia B Codigo 3: s’ha de codificar amb el valor: p Patrimonio Bib sempre que catalogueu una obra de 100 anys d’antiguitat o més, i deixar-lo en blanc si catalogueu una obra posterior NOTA: aquest camp és molt important perquè determina que els registres bibliogràfics marcats amb la ―p‖ es visualitzin a l’opac del CCPBC

- Camps MARC leader:

BIB LEVL: m (monografia) NIV CODI (nivell de codificació): blanc (nivell complet) ESTA REG (estat del registre): n (quan és nou); c (si es modifica)

- Camp 008 Fuen Cat (font de la catalogació): c (programa de catalogació corporativa)

2.2.2. Catalogació al CCPBE Passos previs a la catalogació: Cal fer una recerca exhaustiva al DVD per localitzar l’edició que es cataloga

Catalogació:


a) Existeix el registre bibliogràfic

- afegiu al DVD les dades de l’exemplar, prement la icona ―Nuevo ej.‖

Procediment:

Camp 6: Tipo de registro: seleccioneu el valor que pertoca: x : per a les obres en un sol volum v : per a les obres en més d’un volum

A l’esquerra de la pantalla, seleccioneu el camp 852 Localización i informeu-lo amb les dades de l’exemplar.

Només es fa constar el codi de biblioteca, el topogràfic, l’enquadernació, els ex-libris i segells, les anotacions ms. importants (censures) i les parts que manquen. Si creieu convenient fer alguna esmena sobre la catalogació als administradors del CCPBE feu-ho en el subcamp $x. La redacció d’aquesta etiqueta es fa en castellà. Exemples: $aUPC $aA008 $jXVII-3456 $rEnc. perg. $rEnc. piel $rSin enc. $uEx-libris ms. del Convento de San Agustín de Barcelona $uSellos de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Barcelona $uCensura ms. de Josep Forn (1603) $uFondo: Tusquets de Cabirol $wFalto de v. 1 $wFalto de p. 2-98 $w Falto de cubiertas $xDuplicado con CCPB00076543 $xExiste también registro conjunto: CCPB00076543 $xSegún Adams 376 p. $xEdic.: Corregir en tít. duodecimum. Este ejemplar tiene 409 p. $x Sign.: a10, A-Z8 Nota: en el subcamp $x totes les observacions van en un únic $x precedides de Edic.: i separades per un "." , excepte quan es donen signatures, que s’han d’indicar en un $x separat.


b) NO existeix cap registre bibliogràfic

- Afegiu una etiqueta 994 amb el valor DVD 4/2010 en el registre corresponent del CCPBC/CCUC. Posteriorment, es recuperaran tots els registres marcats amb aquesta etiqueta i aquest valor i s’enviaran al CCPBE perquè els integrin.

Tria del registre bibliogràfic en cas de multivolums:

a) Obres impreses durant els s. XV al XVIII: es prioritzen els registres que descriuen l’obra volum per volum. Prèviament cal comprovar que hi hagi un registre per a cada volum de l’obra. Feu un registre d’exemplar per a cada volum. Si catalogueu volums repetits feu un registre d’exemplar per a cada còpia.

Casos especials: Si no hi ha un registre per a cada volum de l’obra, busqueu si existeix un registre per a l’obra sencera. En cas que no se’n trobi cap, marqueu el registre corresponent del CCPBC/CCUC amb una etiqueta 994 sense integrar l’exemplar al DVD. Exemples: Esteu catalogant una obra en 5 volums i teniu l’obra sencera. Al DVD hi ha un

registre per a cada volum → integreu cada volum al registre que li correspon. Esteu catalogant una obra en 5 volums i teniu l’obra sencera. Al DVD només hi

ha els registres corresponents als volums 1 i 2 → marqueu el registre del

CCPBC amb l’etiqueta 994 i NO integreu cap volum al DVD. Esteu catalogant una obra en 5 volums i només teniu els volums 1 i 2. Al DVD

només hi ha els registres corresponents als volums 1 i 2 → marqueu el registre

del CCPBC amb l’etiqueta 994 i NO integreu cap volum al DVD.

b) Obres impreses al s. XIX i primera meitat del s. XX: es prioritzen els registres que descriuen l’obra sencera. Feu un registre d’exemplar per a cada còpia (sencera o no) de l’obra. En el cas d’integrar alguna còpia que sigui incompleta indiqueu al $w les parts que falten.

Enviament dels arxius A final de cada projecte de catalogació cal enviar els arxius de localitzacions al CCPBC. Procediment:

a) Des del menú Herramientas, seleccioneu: Registros catalogados i Generar para CCPB y borrar:


b) A la carpeta de destí es generaran dues carpetes: una amb l'extensió .BIB (que estarà buida) i una altra amb l'extensió .LOC (que contindrà tots els registres d'exemplar creats). Envieu la carpeta amb les localitzacions al CCPBC, en dos suports: en un fitxer electrònic i en CD.

2.2.3. Catalogació al catàleg local Les biblioteques membres del CBUC hauran de traspassar els registres bibliogràfics del CCPBC/CCUC al seu catàleg local i fer-hi constar la descripció de l’exemplar.

2.3. INCIDÈNCIES I CONTROL DE LA CATALOGACIÓ

2.3.1. Informes de duplicats

Degut al gran volum de registres bibliogràfics i encapçalaments d’autors duplicats que hi ha al CCPBC/CCUC cal que feu informes mensuals d’aquestes incidències i els envieu als administradors del CCPBC.

2.3.2. Registres en mode “Solo lectura”

Si us queden registres penjats en modo ―Solo lectura‖ aviseu els administradors del CCPBC (biblioteques del grup AFP) o del CCUC (biblioteques membres del CBUC) indicant l’afer del missatge.

2.3.3. Formularis de control de la catalogació

Ompliu el full corresponent a cada mes del full de càlcul ―Control de la catalogació‖ amb les dades requerides. Durant el primer mes del projecte, envieu setmanalment l’arxiu als administradors del CCPBC, perquè puguem fer-ne el seguiment. Posteriorment, feu-ho només a la fi de cada mes. Anomeneu l’arxiu amb el nom del catalogador i envieu-lo sempre amb el mateix nom.

2.3.4. Contactes

Núria Fullà: [email protected] Eduard Botanch: [email protected]

mailto:[email protected]

mailto:[email protected]


3. LA DESCRIPCIÓ D’IMPRESOS ANTICS: NOTES A L’APLICACIÓ DE LA ISBD(A)

3.1. ABAST

La ISBD(A) estableix els elements necessaris per a la descripció i la identificació de publicacions monogràfiques antigues, assigna l’ordre d’aquests elements i especifica un sistema de puntuació. S’entén per publicacions monogràfiques antigues les produïdes abans de la introducció de la mecanització en la producció dels llibres. La Biblioteca de Catalunya i el CCPBC han establert l’any 1820 com a data de tall entre l’aplicació de la ISBD(A) i la ISBD(M).

3.2. TERMINOLOGIA Per a la descripció d’impresos antics és necessari conèixer la terminologia següent: Calcografia: gravat sobre metall, especialment sobre coure. Calderó: signe ¶ que indicava el començament dels capítols i/o paràgrafs; apareix també en les signatures dels quaderns. Caplletra ornada: lletra majúscula grossa i ornamentada emprada a l’inici d’un text, llibre, capítol, paràgraf, etc. Col·lecció factícia: recull de publicacions relligades en una mateix volum, que originàriament es van publicar separades. Colofó: peu d’impremta que apareix al darrer full d’una publicació. El seu contingut és obra de l’impressor o de l’editor. No s’ha de confondre amb la informació que apareix al final d’alguns documents, sobretot de caire juridicoadministratiu, indicant el lloc i la data on es van acabar d’escriure (p. ex.: Dado en Aranjuez el 22 de junio de 1773) Corondell: en fulls de paper artesanal, cadascuna de les línies paral·leles que apareixen clarament separades i que es disposen transversalment amb els puntillons. Uns i altres conformen la trama del paper. Edició: conjunt d’exemplars impresos a partir de la mateixa composició tipogràfica, sense tenir en compte els canvis produïts durant el procés d’impressió. Emissió: conjunt d’exemplars d’una impressió que constitueixen una unitat planificada de publicació, perquè han sofert algun canvi previ al procés d’impressió que els diferencia de la resta d’exemplars (per exemple, una nova portada o colofó).


Empremta: fòrmula composta de 4 grups de caràcters i unes dades complementàries, que s’extreuen de les publicacions antigues amb l’objectiu d’identificar-les de manera inequívoca. Epígraf: curta citació que se sol posar a la capçalera d'una obra. Estat: exemplar o conjunt d’exemplars que presenten una alteració, produïda durant el procés d’impressió, que els distingeix de la resta d’exemplars, però sense que hi hagi cap voluntat de crear un producte nou. Ex-libris: etiqueta o anotació manuscrita que fa referència al propietari d’un llibre. Explicit: text introduït pel mot llatí explicit i situat al darrer full d’una obra per indicar-ne el final. Acostuma a incloure el títol i el nom de l’autor (es contraposa a l'íncipit). No confondre amb colofó. Filigrana: senyal o marca transparent, únicament perceptible a contraclaror, fet en el paper en el moment de la fabricació. Format: dimensió d’una publicació, en relació al nombre de vegades que el full original de paper ha estat plegat i al nombre de fulls de cada plec o quadern. Fris: element decoratiu en banda horitzontal, situat normalment a la capçalera dels capítols. Full de guarda (o guarda): fulls en blanc o decorats, independents dels quaderns, que l’enquadernador posava al principi i al final d’alguns llibres. Full encartat: full inserit de manera artificial enmig dels fulls que formen part d’un quadern. Imprimatur: mot llatí que vol dir ―Es pot imprimir‖. Constitueix una fòrmula d’autorització per imprimir una obra, usada per les autoritats eclésiàstiques i universitàries. Incipit: text introduït pel mot llatí incipit i situat al primer full d’una obra per indicar-ne l’inici. Acostuma a incloure el títol i el nom de l’autor (es contraposa a l'explicit). Intons: llibre que no ha estat tallat, que manté els fulls dels quaderns sense separar i encara amb barbes. Gravat: nom genèric que s’aplica a les figures o elements decoratius estampats sobre paper, que han estat produïts per qualsevol tècnica de gravat en relleu (xilografia, calcografia i litografia). En la descripció bibliogràfica de llibre antic es consideren il·lustracions. Llegenda del foli: títol d’una obra que es repeteix a la part superior de cada pàgina. Lletra d’espera: lletra que figura en els espais reservats a les caplletres per indicar la caplletra que s’hi havia de posar.


Llicència: permís donat per l’autoritat eclesiàstica per a la publicació o venda d’un imprès. Marca tipogràfica: petita estampa emprada per un impressor, editor o llibreter per identificar les obres produïdes o costejades per ell. Sol aparèixer a portada o al full del colofó. Mitja pell: terme que s’aplica a les enquadernacions que només tenen el llom, i de vegades també les cantoneres, de pell. Mig pergamí: terme que s’aplica a les enquadernacions que només tenen el llom, i de vegades també les cantoneres, de pergamí. Paràgraf: signe § que apareix a les signatures dels quaderns. Pasta espanyola: pell jaspiada en tons i colors diversos que s’usava per enquadernar. Pergamí: pell de vedell que s’usava per enquadernar. Portada orlada: portada decorada amb una sanefa més o menys elaborada, a manera de marc. Portadella: full que precedeix la portada d'un llibre, on sol haver-hi només el títol de l'obra. Postil·la: nota breu al marge d'un escrit per aclarir-ne el text. Privilegi: permís del sobirà o d’un govern, per a la publicació d’una obra durant un temps determinat en els territoris sota la seva jurisdicció. Puntilló: en fulls de paper artesanal, cadascuna de les línies paral·leles separades estretament entre elles i que es disposen transversalment amb els corondells. Uns i altres conformen la trama del paper. Quadern: conjunt de fulls de paper, plegats, encaixats i generalment cosits, que formen un volum. Reclam: paraula o síl·laba al peu de cada pàgina que es correspon amb l’inici de la pàgina següent. Recto: el dret d’un full (oposat a verso). Registre: relació de signatures utilitzades en un imprès que s’inclou generalment en el darrer full d’una obra. Signatures: relació dels quaderns que componen una publicació. S’usa un codi que expressa l’ordre de compaginació i la designació i nombre de fulls dels plecs. Les signatures eren el mitjà amb què es garantia el relligat correcte dels quaderns. Verso: el revers o cara del darrere d’un full (oposat a recto).


Vinyetes: motiu ornamental situat habitualment al final dels llibres i capítols. Xilografia: gravat sobre fusta.

3.3. PASSOS PREVIS A LA CATALOGACIÓ

3.3.1. La recerca bibliogràfica

Abans d’iniciar la catalogació d’una monografia antiga és necessari dur a terme una recerca bibliogràfica prèvia, per tal de conèixer quines obres de referència, catàlegs, etc. citen l’edició i com la descriuen (transcripció, datació, atribucions, punts d’accés, etc.). Aquest pas és especialment important quan es parteix d’un exemplar incomplet.

3.3.2. L’exemplar ideal / exemplars incomplets

En principi la ISBD(A) estableix les disposicions per descriure l’exemplar ideal de l’edició; ara bé, el catalogador sovint no disposa de còpies perfectes. Quan l’exemplar que es té és incomplet i es troba informació fiable de l’exemplar complet en una font externa (ex.: catàlegs, bibliografies), la informació extreta d’aquesta font es transcriu sense clàudàtors i la font de la informació es fa constar en nota. Només quan no es troba informació fiable de l’exemplar complet, s’ha de redactar la noticia bibliogràfica a partir de la còpia imperfecta. La informació es dóna entre claudàtors si així ho estableix la normativa i es fa una nota explicativa. A l’àrea de la descripció física es transcriuen només les parts que hi ha (ex.: P. +15-245; o bé.: [2], 1-150+ p.). Les imperfeccions i característiques pròpies de cada còpia només s’indiquen a la zona de descripció de l’exemplar.

3.4. OBRES MULTIVOLUMS, VARIANTS BIBLIOGRÀFIQUES I COL·LECCIONS FACTÍCIES

3.4.1. Tractament de les obres multivolums

Hi ha dues opcions per a descriure els documents publicats en més d’una part: 1) fer un sol registre per al conjunt del document, o bé 2) catalogar separadament cadascuna de les parts. En documents descrits amb ISBD(A) normalment s’aplica l’opció 1. Només en casos molt excepcionals que ho requereixin s’usarà l’opció 2.


En el primer cas, es prenen sempre les dades del volum 1. Si no comptem amb aquest volum, ni s’ha trobat informació fiable en una font externa, es descriu a partir del document que es té, i s’indica en nota. Els elements de la descripció de llibre antic amb un tractament específic són: 023 : empremta. S’anoten les empremtes de totes les parts, amb indicació de la part a la qual fan referencia

Exemple: Mano reds vvvf estr 3 1714 A (v. 1) ytre avdf tyoh iaip 3 1714 A (v. 3)

245 : zona del títol i mencions de responsabilitat. Quan la numeració dels volums és part integrant del títol, la numeració de l’últim volum s’indica a continuació de la del primer volum, entre claudàtors i precedida d’un guió.

Exemple: Quinti Horati Flacci Epistolarum liber primus [-- tertius]

250 : zona de l’edició. Cal comprovar que totes les parts pertanyin a la mateixa edició o emissió; en cas contrari es fan registres separats per a cada edició i cada part es cataloga en el registre del conjunt corresponent a la seva edició. 260 |c : data de publicació. Quan es té la primera i última part, o s’ha trobat informació fiable de les dates d’inici i acabament de publicació en una font externa, s’indica la data de la primera i de la darrera part. Si només es disposa de la primera o l’última part, i no s’ha trobat informació fiable de la part que manca en una font externa, només es fa constar la data de la part que es té, i això s’indica en nota.

Exemples: , 1775-1780 , 1775- , -1780

300 |a : nombre de volums. Quan es tenen totes les parts o s’ha trobat informació fiable del nombre d’unitats de l’exemplar complet en una font externa, s’esmenta el nombre de volums de l’exemplar complet. Si no es coneix, només es dóna la designació específica de material.

Exemples: 15 v. v.

500 : nota al peu d’impremta. Si en el curs de la publicació ha canviat el lloc i/o la menció de publicació d’algun volum respecte als del volum 1, aquests canvis s’indiquen en aquesta nota.

Exemple: Menció de public. a v. 3: en la Imprenta Real;a v. 4: en la imprenta de Villalpando


Comentari: a v. 1 hi consta: : en la imprenta de Aznár ... 500 : nota a la descripció física (1). S’indica la numeració de pàgines, fulls o columnes dels volums que es tenen, precedides de la indicació del volum al qual fan referència i seguides per punt i coma. La nota s’inicia amb el literal: Pag.:

Exemple: Pag.: v. 1: [4], 224 p.; v. 2: 188 p.; v. 5: 154, [2] p.

500 : nota a la descripció física (2). Es transcriuen les signatures dels volums que es tenen, precedides de la indicació del volum al qual fan referència i seguides per punt i coma. La nota s’inicia amb el literal: Signatures:

Exemple: Signatures: v. 1: []4, A-Dd8, Ee4; v. 2: A-V8; v. 5: []4, A-Q8

505 8 : nota de conté. En aquesta nota es relaciona el contingut de totes les parts de l’obra o de les parts que es tenen, amb títol significatiu. La informació relativa a cada part se separa per espai, guió, espai. Dins de cada part, els diversos elements se separen amb la puntuació ISBD que pertoca. La designació de part es transcriu exactament en els mateixos termes en què apareix al document: mai no s’abreugen els termes, ni les xifres romanes se substitueixen per les aràbigues. Després de la designació de part es posa un punt.

Exemple: Conté: Tomus I. Theologia moralis – Tomus II. Theologia dogmatica

3.4.2. Tractament de les variants bibliogràfiques (edicions, emissions i estats): quan cal fer registres diferenciats?

Quan trobem variants bibliogràfiques cal determinar si són edicions diferents, o bé altres emissions o estats. En el cas d’una edició o emissió, la variant serà objecte d’un registre bibliogràfic diferenciat; en canvi, un estat mai comportarà un registre bibliogràfic propi, sinó que només s’advertirà en una nota de la seva existència. Malgrat que les edicions molt similars i les emissions es descriguin en registres diferenciats, el CCPBC recomana redactar també una nota en cada registre per avisar els catalogadors de l’existència de l’altra edició o emissió, explicant breument i concisa les diferències entre ambdues variants.

Exemples: Existeix una emissió en la qual a port. hi figura els noms dels paers de Cervera i una petita ornamentació floral Existeix una ed. quasi idèntica, però amb any de public. a port. (1767), reclams i sense notes a peu de p.


Existeix un estat amb la menció "primero, y segudo tomo" a port. Existeix un estat del v. 1 en el qual s'han esmenat els errors a la signatura del 1r quadern

Variants bibliogràfiques en obres en més d'un volum. Si ens trobem davant d’una variant bibliogràfica d’un volum o més d’una obra i el catalogador no troba un criteri clar per poder agrupar els volums que pertanyen a una o altra variant, s’opta per descriure tots els volums en un únic registre, indicant l’existència dels volums variants. Cal indicar les empremtes de tots els volums variants.

3.4.3. Tractament de les col·leccions factícies i els “Relligats amb”

Considerem una col·lecció factícia els reculls de 3 o més obres, que inicialment es van publicar separades, relligades en un mateix volum. Si el recull consta només de 2 obres, ho esmentem amb l’expressió ―Relligat amb‖ o bé ―Relligat a continuació de‖ En els dos casos cal fer un registre bibliogràfic per a cada obra. Només a la zona de l’exemplar es fa constar aquesta circumstància, indicant:

a) A les col·leccions factícies: el títol –si n’hi ha- i el número d’ordre que ocupa

l’obra dins el recull. Normalment aquest títol s’obté del llom.

Exemples: Relligat a la col·lecció factícia: Leyes y decretos (núm. 31) Relligat en una col·lecció factícia sense títol (núm. 31)

b) Als reculls de 2 obres enquadernades juntes: una breu citació de l’obra amb que està relligada la publicació que es cataloga, que inclou: el títol abreujat, la menció de responsabilitat i el peu d’impremta.

Exemples: Relligat amb: Discursus praedicabiles ... / a ... Agustini Paoletti ... Coloniae : apud Hermannnum Demen, 1677 Relligat a continuació de: Pascasii Roberti ... Lamentatio[n]es Ieremiae prophetae ... Coloniae : ex officina Eucharij, 1532


3.5. FONTS D’INFORMACIÓ La font d’informació utilitzada per a la descripció d’una publicació és la portada. Si originàriament el document no en té, es pren com a substitut de la portada, per aquest ordre:

Colofó Portadella Epígraf Llegenda del foli Incipit Explicit Primeres paraules del text

3.6. TRANSCRIPCIÓ

3.6.1. Puntuació

En la transcripció de les zones 1, 2, 4 i 6 no es respecta la puntuació original del document, sinó que s’apliquen les normes de puntuació actuals de la llengua de la publicació.

3.6.2. Majúscules i minúscules

En la transcripció de les zones 1, 2, 4 i 6, tampoc es manté la grafia original. El català es transcriu d’acord amb: Majúscules i minúscules. 2a ed. Barcelona : Direcció General de Política Lingüística, 1992. Per al llatí se segueixen les directrius del català, llevat dels gentilicis i els mesos, que van en majúscula. Per a la resta de llengües la transcripció es fa d’acord amb l’apèndix A de les AACR/2, rev. Les lletres I,J, U, V i W tenen un tractament específic: quan s’han de passar de majúscules a minúscules, s’adopta la pràctica observada en les minúscules de la publicació que es descriu. Quan al text no hi ha una pràctica regularitzada s’apliquen les regles següents: I o J com i (però IJ final com ij i I llarga majúscula final com I) U i V com u (però la U i V inicials com v) VV com uu (però VV inicial com vv)

Exemples:


A portada: ENCHIRIDION SIVE MANVALE CONFESSARIORVM ET POENITENTIVM : complectens resolutionem penè omnium dubiorum … / authore Martino ab Azpilcueta … -- AVGVSTAE TAVRINORVM : apud haeredes Nicolai Beuilaquae Transcripció: Enchiridion, siue Manuale confessariorum et poenitentium : complectens resolutionem penè omnium dubiorum … / authore Martino ab Azpilcueta … -- Augustae Taurinorum : apud haeredes Nicolai Beuilaquae Comentari: les ―V‖ majúscules es transcriuen com a ―u‖ perquè a les minúscules de la portada s’observa la pràctica d’utilitzar la ―u‖ tant per al so de ―u‖ com de ―v‖.

3.6.3. Accentuació

A diferència dels casos anteriors, els accents es transcriuen tal i com consten al document.

3.6.4. Omissions

En el cas de títols, mencions de responsabilitat, edició o publicació molt llargues es permet abreujar aquests elements, substituint-los pels senyals d’omissió: ... En abreujar algun element de la descripció s’ha de vigilar que no s’alteri la coherència i la correcció sintàctiques.

3.6.5. Abreviatures, inicials, sigles, etc.

a) Abreviatures i contraccions:

- Es deixen tal com apareixen les acabades amb punt Exemples: Barc. : Barc. (i no: Barc[elona]) Ven. Monasterij : Ven. (i no: Ven[erabili] Monasterij)

- Es desenvolupen la resta, indicant les lletres que falten entre claudàtors

Exemples: dmi : d[o]m[in]i

b) Dígrafs i lletres alterades:

- essa llarga: s


- ß: ss - erra rodona: r - æ : ae

c) Inicials i sigles

A la descripció bibliogràfica es transcriuen sense espais de separació, excepte quan estan formades per més d’una lletra, que s’hi deixa un espai. En canvi, en els encapçalaments, les inicials se separen sempre amb un espai. Exemples: R.P. Fr. Fulgentii Cuniliati ... Theologia moralis universa

Lo Advocat, ó, Lo pagés que preten plet : entremés / per lo sombrista A.A. y E. Encapçalament: A. A. y E. (Andreu Amat y Esteve), 1827-1875

3.6.6. Errades tipogràfiques

No es corregeixen les formes ortogràfiques que responen a grafies arcaiques, sinó tan sols les errades tipogràfiques. Per això és recomanable de comparar les grafies de la portada que puguin semblar incorrectes amb la resta del document. Si es pot esmenar l’errada es fa per mitjà de [i.e.]; en cas contrari, s’indica amb l’abreviatura [sic].

Exemple: Madrid : en la Imrenta [i.e. Imprenta] Real

3.7. ZONES DE LES ISBD(A)

3.7.1. Zona 1: títol i mencions de responsabilitat

Font d’informació prescrita: portada o substitut de la portada. La informació que s’obté d’altres parts de la publicació s’indica en aquesta zona entre claudàtors. Les dades obtingudes d’una font externa s’indiquen en nota. Títol Es pren com a títol el primer títol que apareix a portada, fins i tot quan la informació que figura en primer lloc o la seva tipografia indiquen una naturalesa subsidiària.

Exemple: Comedia famosa, El Astrologo fingido / de don Pedro Calderon de la Barca


El títol pot incloure mencions de responsabilitat, mencions d’edició, etc. si aquesta informació està lligada lingüísticament al títol.

Exemple: P. Ovidii Nasonis Metamorphoseon, id est Transformationum libri XV

Quan el títol propi és molt llarg s’abreuja sense suprimir cap informació essencial, indicant les supressions amb ―…‖ No s’eliminen les cinc primeres paraules del títol excepte quan contenen informacions addicionals dels autors.

Exemples: Diccionario geographico, o Descripcion de todos los reynos, provincias, islas ... de las quatro partes del mundo : con la noticia de los reynos, provincias y territorios en que se hallan ... : obra util para la inteligencia de la historia moderna ...

Victoris Trincavellii ... In Galeni libros de differentiis febrium atque in priorem de arte curandi ad glauconem explanationes : vna cum pulcherrimo tractatu de febre pestilenti

S’exclouen del títol les invocacions, citacions i lemes, i no cal indicar-les amb senyals d’omissió. Aquests elements s’indiquen en nota.

Exemple: Memorial y resolucio summaria de la causa de contencio entre lo procurador fiscal de la Regia Cort, contra Iaume Oliuer Nota: Precedeix el títol: Iesus, Maria, Ioseph

Els títols alternatius es puntuen amb una coma precedint la conjunció disjuntiva (en castellà: o, o sea; en llatí: sive, seu, aut, id est …)

Exemple: Summa summae S. Thomae, sive Compendium theologiae

Però quan un títol alternatiu apareix a continuació d’una informació complementària del títol, es tracta com una altra informació complementària.

Exemple: Speculum Galeni : epitome Galeni : siue, Galenus abbreuiat[us]

Quan l’epígraf i les primeres línies de text són la font d’informació emprada per aquesta zona, la part del títol que es pren de l’epígraf se separa per una coma de la part que es pren del text. Aquesta segona part s’inicia amb una majúscula.

Exemple: Electores, El comité que os dignásteis elegir para formular la candidatura de diputados á Cortes …

Dues o més obres publicades juntes


Quan una publicació conté 2 o més obres, i a portada apareixen tant els títols individuals com un títol col·lectiu, s’escull com a títol el títol col·lectiu. Els títols individuals només s’inclouen a la zona 1 si hi ha un lligam lingüístic. En cas contrari, fins a 5 títols individuals s’indiquen en nota de contingut; per a més de 5 títols, es fa la nota genèrica: Sumari a port. Cal indicar amb punts suspensius l’omissió dels títols individuals.

Quan una publicació conté 2 o més obres que originàriament es van publicar juntes, però que no tenen una portada comuna, es pren com a títol el que consta a portada –o a la primera portada, si n’hi ha més d’una- i la resta d’obres s’indiquen en nota. Important: no confondre aquest cas amb una col·lecció factícia.

Exemple: Enseñanza practica de la vida espiritual Nota: Conté, amb port. pròpia: Coleccion de meditaciones para la pràctica de la oracion mental

Quan en les publicacions en més d’una part, la designació de volum és part integrant del títol, la numeració de l’últim volum s’indica a continuació de la del primer volum, entre claudàtors i precedida d’un guió.

Exemple: Quinti Horati Flacci Epistolarum liber primus [--tertius]

Quan a portada hi consta una designació de volum no vinculada gramaticalment al títol i es té constància que les altres parts no es van publicar, aquesta es tracta com a informació complementària.

Exemple: Comedias inéditas de frey Lope Félix de Vega Carpio : tomo primero Nota: No consta publicat cap altre v.--Palau

Mencions de responsabilitat

Els tractaments que precedeixen els noms dels autors i la información sobre càrrecs i títols, se suprimeixen, indicant-ho amb senyals d'omissió ―…‖, amb l'excepció dels casos següents: - són necessaris lingüísticament - són necessàris per a la identificació de la persona - la menció de responsabilitat és part integrant del títol

Exemple: Tratado de la vanidad del mvndo y meditaciones del amor de Dios / compuesto por ... Diego de Estella ... Però: Sermons / du pere Charles Frey de Neuville


Breu resumen de la doctrina christiana : per lo us y ensenyansa uniforme del bisbat de Urgell / publicát per ... Francisco Antoni de la Duenya, y de Cisneros, bisbe de Urgell

Si en una mateixa menció de responsabilitat s’esmenten més d’una persona o entitat, fins a 3 noms es transcriuen tots. A partir de 4 noms, es transcriuen els 3 primers, seguits de: ... [et al.]

Exemple: Dictionnaire de physiologie / par Charles Richet ; avec la collaboration de P. Langlois et L. Lapicque et de E. Abelous ... [et al.]

3.7.2. Zona 2: menció de l’edició

Font d’informació prescrita: portada En llibre antic, la menció d’edició presenta formes molt diverses. Es transcriu tal com apareix en el document, sense fer ús d’abreviatures.

Exemple Va corregido y emmendado, en esta ultima impression, de varios errores que tenia ... Primera edición Agora nueuamente impreso

Quan la menció d’edició està lligada gramaticalment al títol o a la menció de publicació, es manté en aquestes zones.

Exemple: Nouvellement imprimée a Lyon : par J.M. Bruyset,1791

Quan la menció d’edició precedeix el títol i mencions de responsabilitat, però no hi ha lligam gramatical, es transcriu a la seva pròpia zona i s’indica en nota la seva posició original.

Exemple: Nueva edicion Nota: La menció d’ed. precedeix el títol

Si la menció d’edició s’obté d’una part de la publicació altra que la portada, es dóna entre claudàtors i s’indica en nota la font. Si s’obté d’una font externa, s’indica només a la zona de notes.

Exemple: [Segunda edicion] Nota: Menció d’ed. obtinguda dels prelim.


3.7.3. Zona 4: la publicació

Font d’informació prescrita: portada. Si originalment la publicació no té portada, o bé algun dels elements no apareix a la portada, s’agafa per a cada element la font que dóna informació més completa d’entre les següents, en aquest ordre:

- colofó, - portadella, - preliminars, - incipit, - explicit, - inici de la publicació o del text, - fi de la publicació d del text

S’indica en nota la/les font/s utilitzades altres que la portada.

Lloc de publicació S’indica en la llengua i forma com apareix al document.

Exemples: Cesaraugustae Barcin. Imprès a Barcelona En Madrid

Si és necessari per la comprensió, es pot acompanyar del nom actual entre claudàtors.

Exemples: Coloniae Allobrogum [Ginebra] Cesaraugustae [Saragossa]

En peus d’impremta falsos, s’indica el lloc de publicació vertader entre claudàtors.

Exemple: Parisiis [i.e. Barcelona]

Quan el lloc de publicació apareix formant part del nom de l’editor, etc., es transcriu juntament amb aquest, però s’indica també abans, entre claudàtors, com a lloc de publicació.

Exemples: [Valencia] : a costa de Baltasar Simon ... en la ciudad de Valencia y vendense en su casa ..., 1575 [Seuilla] : fue impresso ... en casa de Jacobus Cro[m]berger en Seuilla ..., 5 de diciembre 1542


En aquest darrer cas, o quan el lloc de publicació s’obté d’una font diferent que la prescrita per aquesta zona, o fins i tot d’una font externa, s’indica entre claudàtors i en la forma apropiada a l’època, escriptura i llengua del document.

Si el lloc de publicació és dubtós, s’indica entre claudàtors i seguit d’un signe d’interrogació. Si no es pot donar un lloc concret, es dóna el lloc de la província, país, etc. En darrer terme, s’usa l’abreviatura S.l. entre claudàtors. El seu significat és Sine loco, és a dir sense lloc. Menció de publicació, etc.

En llibre antic aquest subcamp té una estructura diferent que en llibre modern. No hi ha una diferència clara entre les funcions d’editor, impressor i llibreter. La terminologia llatina que acostuma a introduir els noms dels editors, impressors i llibreters és la següent:

in aedibus als obradors in officina als obradors ex typographia a la impremta typis a la impremta excudebat s’imprimia apud a casa de prelum impremta bibliopola llibreter venalis a la venda venundantur es ven sumptibus a costa de impensis a costa de expensis a costa de sub signo sota l’ensenya de

La menció de publicació, etc. s’anota en els mateixos termes com apareix al document, ometent els tractaments, títols i adreces, i indicant-ho amb senyals d’omissió.

Exemples: : p[er] Gregorium de Gregorijs, sumptibus ... Joa[n]ni Bartholomeo de Gabiano : ex officina Philippi de Giunta ... : sumptibus ... Johannis Parui ..., Joha[n]nis Bienayse [et] Jacobi Ferrebouc et impensis solertiq[ue] eorum industria ...

S’hi esmenten els noms dels editors i llibreters; també s’inclouen els noms dels impressors, quan apareixen a la mateixa font que els editors i els llibreters. Però quan a la portada s’esmenten els editors i/o els llibreters, i els impressors al colofó, els impressors es fan constar a continuació de la data de publicació, juntament amb el lloc d’impressió i entre parèntesis.


Exemples: A Toulouse : par la Societé, 1699 ([Toulouse] : de l'imprimerie de Dominique Desclassan ...) Comentari: a portada hi figura ―A Toulouse, par la Societé, 1699‖, i al colofó ―De l’imprimerie de Dominique Desclassan ...‖

En Barcelona : a costa de Antonio Ferrer, Balthazar Ferrer, Miguel Planella ... [etc.], 1683 (En Barcelona : en la imprenta de Antonio Ferrer y Balthazar Ferrer ...) Comentari: a portada hi figura ―En Barcelona : a costa de Antonio Ferrer, Balthazar Ferrer, Miguel Planella ..., 1683‖, i al colofó ―En Barcelona : en la imprenta de Antonio Ferrer y Balthazar Ferrer ...‖

Quan la menció de publicació consta de diversos noms i aquests apareixen seguits a la font d’informació, se separen per coma. Si apareixen separats per algun element (p. ex. l’any de publicació, un filet tipogràfic, etc.) se separen per la puntuació prescrita.

Exemples: : ex typis Francisci Cormellas, per Vincentium Surià, : en la imprenta de don Miguel Escribano : se hallara en la libreria de Correa ..., Comentari: a portada, entre la menció de l’impressor i la del llibreter hi ha l’any de publicació.

Si en una mateixa menció de publicació s’esmenten més d’una persona o entitat, fins a 3 noms es transcriuen tots. A partir de 4 noms, es transcriuen els 3 primers, seguits de: ... [etc.]

Si a la font d’informació només s’esmenta una adreça, aquesta s’indica com a menció de publicació.

Exemple: : ... se hallará en la portería de la Merced Calzada ...

Si la menció de publicació o una part de la menció és cancel·lada per una etiqueta sobreposada amb una informació diferent, es donen les dades que figuren a l’etiqueta. Les dades originals (si es poden llegir) s’indiquen en nota.

Si la menció de publicació és dubtosa, s’indica entre claudàtors i seguida d’un signe d’interrogació. Quan no es pot donar cap nom d’editor, etc. s’usa l’abreviatura S.n. entre clàudàtors. El seu significat és Sine nomine, és a dir, sense nom.

Data de publicació

S’anota en la mateixa forma com apareix al document, incloent-hi el dia i el mes. S’ometen frases com ―impresso en el año‖ o ―anno‖. Els anys es transcriuen en xifres aràbigues, igual com els dies del mes; el nom dels mesos es dónen en la llengua de la menció.


Exemples: nueve de mayo del año de 1506 es transcriu: , 9 mayo 1506 XV die mensis Maij anno MDVI es transcriu: , 15 Maji 1506

Les dates que no són de l’era cristiana es transcriuen tal com figuren al document; a continuació s’hi afegeix la data equivalent entre claudàtors.

Exemple: , an VII de la République [1798 ó 1799] , prid. kal. Dec. 1488 [30 nov. 1488]

Si l’any que consta al document és erroni, es transcriu com apareix i s’indica, entre claudàtors, la forma correcta.

Exemple: ,1703 [i.e. 1730]

Si a la publicació no hi consta cap data de publicació, aquesta es determina de forma probable o aproximada a partir de dades diverses (obres de referència, data de la llicència, privilegi, etc., dates d’activitat de l’editor, impressor, etc., context històric del document ...) i s’esmenta entre claudàtors. Cal justificar sempre en nota la font emprada. En cap cas es posarà l’abreviatura S.a. (Sine anno, sense any)

Exemple: , [entre 1780 i 1794] Nota: Data aprox. deduïda de l’època de treball de l’impr.

Formes possibles que poden adoptar les dates:

[1789?] [ca. 1789] [1789 o post.] [ant. a 1789] [entre 1780 i 1794] [178-] [178-?] [17--] [17--?]

3.7.4. Zona 5: la descripció física

Font d’informació prescrita: la publicació Es dóna la descripció física de la publicació tal com la va publicar l’editor, incloent-hi totes les seqüències i els fulls –en blanc o no- no numerats que formen part dels quaderns.


La designació específica del material pot incloure volums (v.), pàgines (p.), fulls (f.), columnes i fulls de làmines (f. de làm.) o d’un tipus específic de làmines (f. de taules genealògiques).

Exemples: 5 v. XVI, 122, [2] p., [5] f. de làm. xij, 80 f. 880 columnes

Els fulls no numerats es compten en els mateixos termes (de pàgines o fulls) que la resta de la publicació i s’anoten en xifres aràbigues entre claudàtors. Tanmateix, els fulls solts, és a dir les obres constituïdes per un únic full s’indiquen sempre sense claudàtors.

Exemples: [24], 333, [1] p. [5], 98 f. 1 f.

Quan una publicació no està numerada, l’extensió es compta en termes de pàgines quan els fulls estan impresos per les dues bandes i en termes de fulls, quan el verso és en blanc. La seqüència s’anota en xifres aràbigues entre claudàtors.

Quan el número de la darrera pàgina, etc. d’una seqüència és incorrecte, s’anota tal com figura a la publicació i s’indica el número correcte entre claudàtors. Si només hi ha un error es recomana fer una nota explicativa.

Exemple: 832 [i.e. 848] p.

Publicacions en més d’un volum S’utilitza sempre el terme volum (v.) malgrat que a la publicació es facin servir altres paraules (tom, part, etc.). Fins a 3 volums, la paginació de cadascun s’anota en aquesta zona, a continuació del nombre de volums i entre parèntesi. A partir de 4 volums, i fins a un màxim de 10, la paginació s’indica en nota. Opcionalment es pot fer constar la paginació d’obres en més de 10 volums, si el catalogador ho creu convenient per a la correcta identificació de l’edició.

Exemples: 3 v. ([2], 124; [4], 179, [1]; 193, [15] p.) Però: 4 v. Nota: Pag.: v. 1: 321 p.; v. 2; 241, [3] p.; v. 3: [12], 128 p.; v. 4: 332 p.

Quan no es tenen tots els volums d’una obra, la paginació dels volums de què es disposa es posa sempre en nota.


Exemple: 3 v. Nota: Pag.: v. 2: 487 p. Comentari: només es té el v. 2, i es coneix el nombre total de volums pels repertoris.

Menció d’il·lustració Es considera que una publicació està il·lustrada quan té gravats. Les il·lustracions secundàries que hi ha sovint als preliminars o els elements ornamentals només s’indiquen en nota. No s’indica mai el nombre d’il·lustracions, però sí que s’esmenten els diferents tipus d’imatges, en ordre alfabètic. Els més habituals són: arbres genealògics, mapes, música, plànols i retrats. No s’utilitza el terme ―gravats‖, perquè totes les il·lustracions d’aquesta època ho són.

Exemple: : il., map., plàn., retrats

El format (vegeu l’Annex B)

El format bibliogràfic s’indica amb una xifra seguida d’una ―o‖ volada (2º, 4º, 8º, 12º, 16º, 18º, 24º, etc.). S’anota a continuació de la paginació o de la menció d’il·lustració, si n’hi ha. En el cas de fulls solts no s’esmenta el format. Per identificar-lo s’han de considerar els detalls següents:

- les dimensions originals dels fulls - la direcció dels corondells (es veu observant a contrallum els fulls de paper) - la situació de la marca d’aigua o filigrana (es veu de la mateixa manera) - el nombre de fulls dels quaderns

Les dimensions

A continuació del format s’indica l’alçada de la publicació. Si el document és apaïsat, o bé és un full solt, s’indica tant l’alçada com l’amplada.

Exemples: 224 p.; 4º (20 cm) 98 f. : il., map. ; 2º (31 cm) 1 f. ; 33 x 45 cm

3.7.5. Zona 7: les notes

Font d’informació prescrita: qualsevol


L’apartat de notes en llibre antic és molt ampli. S’usen per precisar alguns aspectes de la descripció bibliogràfica que no s’han pogut incloure en les altres zones. S’agrupen en blocs segons les zones de la ISBD(A).

Notes generals

Exemples: Descrit a partir de v. 3 Descrit a partir de Jiménez Catalán (XVII) Descripció completada a partir de Palau Només es va publicar el v. 1

Notes al títol

Quan el títol no s’obté de la portada, cal fer una nota indicant la font:

Exemples: Títol obtingut de l’epígraf Títol obtingut de de la llegenda del foli Títol col·lectiu obtingut de la portadella

La informació que consta a portada, però que segons la ISBD(A) no cal fer constar a la zona del títol (invocacions, citacions, etc.), s’indica en nota:

Exemple: Precedeix el títol: Jesus, Maria, Joseph

Quan el títol està en un alfabet no llatí i s’ha transliterat, s’indica en nota:

Exemple: Títol transliterat del grec

Altres notes de la zona:

Exemples: El títol col·lectiu només apareix al v. 1

Important: Els títols variants que figuren en altres parts de la publicació s’esmenten a l’etiqueta 246 (vegeu apartat 8).

Notes a les mencions de responsabilitat

Quan la menció de responsabilitat s’obté d’una part del document altra que la portada i es fa constar a la 245, cal fer una nota indicant la font:

Exemple: Menció de responsabilitat obtinguda dels prelim. Menció de responsabilitat obtinguda del colofó


Quan l’autor s’obté d’una font externa al document i no es fa constar a la 245, cal fer una nota formatada (Autor: ...—font):

Exemple: Autor: Jean Dupont—Palau

Quan el possible autor s’obté d’una font externa al document i no es fa constar a la 245, cal fer una nota formatada (Atribuït a: …….—font):

Exemple: Atribuït a Frédéric Lullin de Chateauvieux--Barbier

Notes a la zona de l’edició i a la història bibliogràfica de la publicació

Edició

Quan la menció d’edició NO s’obté de la portada, cal indicar la font en nota:

Exemple: Menció d’ed. obtinguda dels prelim.

Quan a portada la menció d’edició apareix precedint el títol i la menció de responsabilitat, cal indicar la seva ubicació en nota:

Exemple: A port. la menció d’ed. precedeix la menció de responsabilitat

Història bibliogràfica de la publicació Quan al CCPBC hi ha altres variants bibliogràfiques de l’edició que es cataloga, cal fer una nota explicativa descrivint, de forma clara i concisa, algunes de les diferències més significatives. És important que els trets distintius que s’indiquen estiguin reflectits en alguna zona de la descripció bibliogràfica (títol, zona de la publicació, empremta, etc.), perquè els catalogadors disposin d’algun paràmetre per poder adjudicar els nous exemplars a la variant correcta. Es redacta una nota similar al registre corresponent a la variant (vegeu apartat 2.3.4).

Exemples: Existeix una ed. molt similar, però amb diferències al primer grup de l’empremta Existeix una emissió en la qual la menció de public. és: se vende en casa de Juan Piferrer Existeix una emissió en la qual la menció de public. s’ha cancel·lat amb una etiqueta Existeix un estat en el qual s’ha esmenat l’error de numeració de la p. 125 S’ha detectat una variant del v. 5 de 124 p.

Quan, en cas d’obres en més d’un volum, es detecta una variant d’algun volum i el catalogador no té criteris evidents per a decidir quins volums pertanyen a una o altra edició o emissió, es cataloguen totes les variants dels diferents volums en el mateix


registre bibliogràfic. En nota s’adverteix que el registre bibliogràfic descriu diverses variants.

Exemple: Sota aquesta descripció bibliogràfica s'inclouen dues ed. molt similars, amb diferències d'empremta en els v. 1 i 5

Notes a la zona de la publicació

Quan el peu d’impremta o algun dels seus elements NO s’obté de la portada, cal indicar la font en nota:

Exemples: Lloc de public. obtingut del colofó Menció de public. obtinguda del colofó Menció d’impr. obtinguda del colofó Peu d’impremta obtingut del colofó

Quan a la publicació no hi consta el peu d’impremta o algun dels seus elements i el catalogador dóna alguns elements com a probables, cal justificar en nota la font que s’ha usat:

Exemples: Lloc de public. deduït de l’impr. Menció de public. deduïda de la marca tipogràfica Data deduïda de l’època de treball de l’impr. Data obtinguda d’Aguiló Data de l’imprimatur: 4 de març de 1714

Comentari: a la 260 $c [1714 o post.] Text datat el 3 de febrer de 1678

Comentari: a la 260 $c [1678 o post.] El 3 de gener de 1548 és la data més moderna que se cita al text

Comentari: a la 260 $c [1548 o post.] Quan a la portada o al colofó hi ha una marca, ensenya, lema, etc. que identifica l’impressor, editor o llibreter s’indica en nota, usant sempre l’expressió ―Marca tipogràfica‖.

Exemple: Marca tipogràfica al colofó

Obres multivolums Si en el curs de la publicació ha canviat el lloc i/o la menció de publicació d’algun volum, aquests canvis s’indiquen en aquesta nota.

Exemple: Menció de public. a v. 3: en la Imprenta Real; a v. 4: en la imprenta de Villalpando

Comentari: a v. 1 hi consta: : en la imprenta de Aznár ...


Si les dates de publicació dels diversos volums no segueixen un ordre cronològic s’indica en nota la data de cada volum:

Exemple: Dates: v. 1: 1713; v. 2: 1711; v. 3: 1714

Notes a la descripció física

Nota de paginació. S’hi anota la paginació de les obres publicades en més de 3 volums. S’inicia amb el literal: Pag.:

Exemple: Pag.: v. 1: [4], 128 p., [2] f. de làm.; v. 2: 134 p.; v. 3: 118, [2] p.; v. 4: 160, [24] p.

Nota de signatures (vegeu l’annex C). Descriu les seqüències de signatures que designen els quaderns. S’inicia amb el literal: Signatures:

Exemples: Signatures: a-c4, A-Nnn8, Ooo4

Comentari: obra en un únic volum Signatures: v. 1: A-Vv4; v. 2: A-Pp4; v. 3: A-Rrr4; v. 4: A-Nn4, Oo2

Comentari: obra en més d’un volum Quan a l’obra descrita hi ha errades de paginació, aquest fet abans de les signatures.

Exemple: Errades a la pag.; salta de la p. 15 a la 25, signatures: …

Nota sobre la tipografia i la seva disposició. Enumera els elements de caràcter tipogràfic (columnes, postil·les, notes a peu de pàgina, reclams, tipus gòtics, etc.). NO s’indiquen les dimensions i el nombre de línies de la caixa.

Exemples: Text a 2 columnes, notes a peu de p., postil·les i reclams Tipus gòtics, postil·les, registre i reclams a la fi dels quaderns

Nota sobre la ornamentació. Enumera els elements de caràcter decoratiu (portades gravades, orlades, a dues tintes, retrats, escuts, frisos, vinyetes, caplletres ornades, etc.), separats per comes i en aquest ordre.

Exemples: Port. addicional gravada, retrat de l’autor, frisos i caplletres ornades Escut episcopal, frisos, vinyetes i caplletres ornades Port. orlada a 2 tintes, frisos i caplletres ornades


Nota a l’empremta

Quan l’extracció de l’empremta presenta algun dubte és necessari fer constar en nota la p. que s’ha fet servir per extreure els caracters:

Exemple: 1r grup de l’empremta obtingut del f. signat A2

Nota de tesi Quan es cataloga una tesi doctoral o una dissertació acadèmica cal fer una nota formatada (Tesi doctoral – Universitat o lloc, any)

Exemple: Tesi doctoral--Leipzig, 1754

Nota de conté

Obres publicades en un sol volum

S’hi relaciona el contingut de la publicació que no consta a la zona del títol i que cal destacar. Per exemple, quan una publicació conté més d’una obra i a portada apareix tant el títol col·lectiu, com els títols de les obres individuals, a la zona 1 s’esmenta el títol col·lectiu i en nota el títol de les obres contingudes. D’igual manera, en llibres amb més d’una obra on no apareixen citats tots els títols a portada, s’usa aquesta nota per fer esment dels altres títols. La informació relativa a cada part se separa per punt i coma [;] o per punt [.], en funció de si són del mateix autor o d’autors diferents. Dins de cada part, els diversos elements se separen amb la puntuació ISBD que pertoca.

Exemple: Conté: Vida del agudísimo y muy escelente filósofo moral Esopo Conté: Memoria sobre la isla de Annobón / del Sr. don José de Morós y Morellón. Memoria sobre las islas de Fernando Póo y Annobón / del señor don Juan Miguel de los Ríos

Obres multivolums

S’hi relaciona el contingut de totes les parts de l’obra o de les parts que es tenen, amb títol significatiu. La informació relativa a cada part se separa per espai, guió, espai. Dins de cada part, els diversos elements se separen amb la puntuació ISBD que pertoca. La designació de part es transcriu exactament en els mateixos termes en què apareix al document: mai no s’abreugen els termes, ni les xifres romanes se substitueixen per les aràbigues. Després de la designació de part es posa un punt.

Exemple: Conté: Tomus I. Theologia moralis – Tomus II. Theologia dogmatica


Conté: 1. Poema del Cid – 2. Poesías / de don Gonzalo de Berceo – 3. Poesías / del Arcipreste de Hita

Nota de referències bibliogràfiques. S’hi fan constar els repertoris bibliogràfics on apareix citada la publicació. Es fa una nota per cada repertori i s’ordenen per ordre alfabètic. Les fonts se citen d’acord amb l’annex D.

Exemples: ICCU Latassa 1-640 Palau 12.543

Nota de llengües

Dóna informació sobre les llengües dels materials descrits.

Exemples: Text paral·lel grec i llatí Major part del text en castellà

Comentari: la major part del text està en una llengua diferent que la de la portada.

Text en llatí i comentaris en castellà

3.7.6. Zona 8: l’Empremta

Font d’informació prescrita: la publicació L’empremta és una fòrmula construïda a partir d’uns caràcters extrets de les publicacions antigues, amb l’objectiu d’identificar-les de manera inequívoca. Aquest sistema supleix la manca d’un número normalitzat per aquest tipus de publicacions. L’empremta consta de 4 grups de 4 caràcters cadascun, obtinguts de diversos llocs –prèviament convinguts- de la publicació, seguits d’un número, de la data de publicació i d’una lletra. Les lletres amb accent es reprodueixen sense. Els dígrafs æ i œ es transcriuen com a dues lletres, però a efectes d’empremta, compten com a un sol caràcter. Així doncs, els grups de l’empremta on aparegui un d’aquests dos dígrafs, constaran de 5 caràcters en lloc de 4.

Exemple: fryt maso hte- opy, 3 1765 A nobu mia. 23m- aeirt C 1612 Q

Comentari: empremta amb dígraf æ


4. LA DESCRIPCIÓ D’IMPRESOS DEL S. XIX (a partir de 1821): NOTES A L’APLICACIÓ DE LA ISBD(M)

4.1. ABAST

Ja s’ha esmentat abans que el CCPBC ha establert l’any 1820 com a data fronterera entre el que cal considerar monografia antiga i moderna, en relació a l’aplicació de les normes de descripció bibliogràfica. Els impresos del s. XIX representen la transició i, per tant, tenen característiques d’una i altra etapes. En aquest apartat tractarem tan sols els aspectes que presenten més divergències respecte a les monografies modernes i que, de vegades, requereixen adoptar criteris

de descripció propis dels impresos antics.

4.2. OBRES MULTIVOLUMS, REIMPRESSIONS I COL·LECCIONS FACTÍCIES

4.2.1. Tractament de les obres multivolums

Hi ha dues opcions per a descriure els documents publicats en més d’una part: 1) fer un sol registre per al conjunt del document, o bé 2) catalogar separadament cadascuna de les parts.

Normalment s’aplica l’opció 1 i l’anàlisi de les parts es fa a la nota de contingut. Però quan les parts tenen un títol distintiu es pot optar per fer registres separats per a cadascuna de les parts. Elements de judici a favor d'aquesta opció són:

- la majoria de les parts tenen mencions de responsabilitat principal pròpies

- la informació bibliogràfica de les parts és insuficient o confusa quan es dóna a la nota de contingut del registre del conjunt del document

Quan es tria l’opció 2, l’entrada secundària del conjunt del document es tracta com a col·lecció. L’esquema dels registres de les parts és:

245 XX |aTítol de la part... 490 1# |aTítol del conjunt... ;|vDesignació de la part 8XX XX |aTítol del conjunt... ;|vDesignació de la part (entrada secundària)

NOTA: Abans de triar una de les dues opcions cal comprovar si al catàleg ja hi ha registres del document i seguir el mateix tractament que se’ls ha donat. Si hi ha diversos registres del document amb tractaments diferents, el catalogador pot optar pel que cregui més convenient. Cal avisar els administradors del CCPBC de la incidencia. Aspectes que cal tenir en compte:


250 : zona de l’edició. Cal comprovar que totes les parts pertanyin a la mateixa edició o reimpressió; en cas contrari es fan registres separats i cada part es cataloga en el registre del conjunt corresponent a la seva edició o reimpressió. 260 |c : data de publicació. Quan es té la primera i última part, o s’ha trobat informació fiable de les dates d’inici i acabament de publicació en una font externa, s’indica la data de la primera i de la darrera part. Si només es disposa de la primera o l’última part, i no s’ha trobat informació fiable de la data completa, només es fa constar la data de la part que es té, i això s’indica en nota.

Exemples: , 1885-1890 , 1885- , -1890

300 |a : nombre d’unitats. Quan es tenen totes les parts o s’ha trobat informació fiable del nombre d’unitats de l’exemplar complet en una font externa, s’esmenta el nombre d’unitats de l’exemplar complet. Si no es coneix, només es dóna la designació específica de material.

Exemple: 12 v. v.

500 : nota a la descripció física (1). S’indica la numeració de pàgines, fulls o columnes dels volums que es tenen, precedides de la indicació del volum al qual fan referència i seguides per punt i coma. La nota s’inicia amb el literal: Pag.:

Exemple: Pag.: v. 1: 224 p.; v. 2: 188 p.; v. 5: 154 p.

505 8 : nota de conté. Relaciona el contingut de totes les parts de l’obra o de les parts que es tenen, amb títol significatiu. La informació relativa a cada part se separa per espai, guió, espai. Dins de cada part, els diversos elements se separen amb la puntuació ISBD que pertoca. En la numeració de les parts es normalitza l’abreviatura de la designació de part i les xifres aràbigues substitueixen altres xifres o números escrits en lletres. Després de la designació de part es posa un punt.

Exemple: Conté: v. 1. Enfermedades de los nervios y médula espinal -- v. 2. Enfermedades del cerebro y de los nervios craneales – v. 3. Enfermedades generales y funcionales del sistema nervioso

4.2.2. Tractament de les reimpressions

Les reimpressions es tracten com a noves edicions i per tant, cal fer un registre bibliogràfic per a cada document amb una nova menció de reimpressió.


4.2.3. Tractament de les col·leccions factícies i els « Relligats amb » Vegeu apartat 3.4.3.

4.3. TRANSCRIPCIÓ

4.3.1. Errades tipogràfiques

Les inexactituds i errors de grafia s’han d’entendre en referència a l’ortografia de la publicació que es cataloga. En el cas de les publicacions en català, cal tenir present que la llengua encara no estava normativitzada.

Exemple: ¡Un Bany rus! : juguet comich en un acte y en prosa i no: ¡Un Bany rus! : juguet [sic] comich [sic] en un acte y [sic] en prosa

4.3.2. Accentuació i signes diacrítics

Els accents també es transcriuen d'acord amb l'ús de la publicació que es cataloga. Per tant, cal afegir els accents i altres signes diacrítis que manquin a les dades de la font d’informació d’acord amb el text del document i NO d’acord amb l’ús actual de la llengua. Si al document no hi ha una pràctica regularitzada, es transcriuen els accents tal com apareixen a la portada.

Exemple: Constitucion política de la monarquia española : promulgada en Cádiz á 19 de marzo de 1812, sancionada por las Cortes de la nacion ... i no: Constitución política de la monarquía española : promulgada en Cádiz á 19 de marzo de 1812, sancionada por las Cortes de la nación ... Comentari: al text del document, els mots ―Constitucion‖, ―Monarquia‖ i ―Nacion‖ no duen accent.


4.4. ZONES DE LA ISBD(M)

4.4.1. Zona 1: títol i mencions de responsabilitat Títol Quan el títol propi és molt llarg s’abreuja sense suprimir cap informació essencial, indicant les supressions amb ―…‖ No s’eliminen les cinc primeres paraules del títol excepte quan contenen informacions addicionals dels autors.

Exemples: Al ilustrisimo cabildo de la Santa Iglesia Catedral de Vich, ilustres cabildos de las iglesias colegiatas ... y á todos los que esten sugetos al pago del subsidio ... Sancti Paschasi Radbert ... Opera omnia : juxta editiones Sirmondi, Mabilloni, Martenii recognita et diligentissime emendata

El títol pot incloure mencions de responsabilitat, mencions d’edició, etc. quan lingüísticament aquesta informació no es pot deslligar del títol

Exemple: Jacobi Cancerii ... Variarum resolutionum iuris caesarei, pontificii, et municipalis Principatus Cathalauniae

S’exclouen del títol les invocacions, citacions i lemes, i no cal indicar-les amb senyals d’omissió. Exemple: Devocion al Papa Nota: Precedeix el títol: Todo por María Els títols alternatius es puntuen amb una coma precedint i seguint la conjunció disjuntiva (en castellà: o, o sea; en llatí: sive, seu, aut)

Exemple: Summa summae S. Thomae, sive, Compendium theologiae

Però quan un títol alternatiu apareix a continuació d’una informació complementària del títol, es tracta com una altra informació complementària.

Quan l’epígraf i les primeres línies de text són la font d’informació emprada per aquesta zona, la part del títol que es pren de l’epígraf se separa per una coma de la part que es pren del text. Aquesta segona part s’inicia amb una majúscula.

Exemple: Aviso á los navegantes, El quince de agosto prócsimo se encenderá para permanecer constante el faro de Santander …


Dues o més obres publicades juntes Quan una publicació conté 2 o més obres, i a portada apareixen tant els títols individuals com un títol col·lectiu, s’escull com a títol el títol col·lectiu. Els títols individuals només s’inclouen a la zona 1 si hi ha un lligam lingüístic. En cas contrari, fins a 5 títols individuals s’indiquen en nota; per a més de 5 títols, es fa la nota genèrica: Sumari a port. Cal indicar l’omissió dels títols individuals.

Quan una publicació conté 2 o més obres que originàriament es van publicar juntes, però que no tenen una portada comuna, es pren com a títol el que consta a portada –o a la primera portada, si n’hi ha més d’una- i la resta d’obres s’indiquen en nota. Important: no confondre aquest cas amb una col·lecció factícia. Quan en les publicacions en més d’una part, la designació de volum és part integrant del títol, la numeració de l’últim volum s’indica a continuació de la del primer volum, entre claudàtors i precedida d’un guió.

Exemple: Quinti Horati Flacci Epistolarum liber primus [-- tertius]

Quan a portada hi consta una designació de volum no vinculada gramaticalment al títol i es té constància que les altres parts no es van publicar, aquesta es tracta com a informació complementària.

Exemple: Comedias inéditas de frey Lope Félix de Vega Carpio : tomo primero Nota: No consta publicat cap altre v.--Palau

Mencions de responsabilitat Les mencions d'il·lustració del tipus "adornado con 100 grabados" només s’indiquen si van acompanyades d’una menció de responsabilitat. Els gravadors es tracten igual que els il·lustradors: si apareixen a la portada es transcriuen a l'etiqueta 245, però no se'n fa entrades secundàries. Els tractaments que precedeixen els noms dels autors i la información sobre càrrecs i títols, se suprimeixen sense indicar-ho amb senyals d'omissió, amb l'excepció dels casos següents:

- quan són necessàries lingüísticament - quan són necessàries per a la identificació de la persona - quan la menció de responsabilitat és part integrant del títol

Exemples: Causas de la ceguera y modo de evitarlas : conferencia pronunciada en la Sociedad Española de Higiene / por Ángel Fernández Caro Comentari: A portada consta: por el Dr. D. Angel Fernandez Caro, primer presidente de la misma


però Meditaciones espirituales / del venerable padre Luis de la Puente Don Luis de Villemur, conde de Penne-Villemur ... gobernador militar y político de la plaza de Barcelona y su corregimiento ..., A fin de precaver los fraudes que se han esperimentado de tener en una misma mesa ó tabla, dos ó mas especies de carne, y mezclar en la venta al corte la de carnero con la de oveja ú otra ... Comentari: en documentació oficial cal mantenir el càrrec de la persona en funció del qual s’emet el document

Si en una mateixa menció de responsabilitat s’esmenten més d’una persona o entitat, fins a 3 noms es transcriuen tots. A partir de 4 noms, es transcriuen els 3 primers, seguits de: ... [et al.]

4.4.2. Zona 2: menció de l’edició

Font d’informació prescrita: portada Es fan servir les abreviatures normalitzades per cada llengua i les xifres aràbigues d’acord amb l’apèndix C de les AACR/2. Per al llatí s’aplica la ISO 832/1975

Exemples: Première édition es transcriu: 1re éd. Troisième édition es transcriu: 3e éd. Editio tertia es transcriu: 3 ed.

Si la menció d'edició consisteix en una lletra o lletres i/o un número o números sense paraules d'acompanyament, afegiu una paraula o abreviatura apropiades

Exemple: Troisième es transcriu: 3e [éd.]

Si una menció de responsabilitat fa referència a una edició anterior, aquesta no s'abreuja.

Exemple: / traducción de la decimaoctava edición

4.4.3. Zona 4: publicació, distribució, etc. Lloc de publicació


Si no es pot donar un lloc concret de publicació, es dóna el lloc de la província, país, etc. En darrer terme, s’usa l’abreviatura S.l. entre clàudàtors. El seu significat és Sine loco, és a dir sense lloc. Nom dels editors/impressors/llibreters

Al llibre del segle XIX no hi ha una diferència clara entre les funcions d’editor, impressor i llibreter. Per tant, s’esmenten a la menció de publicació els responsables editorials que apareixen a portada, ja siguin editors, llibreters o impressors. Quan a portada no hi figura el lloc ni el nom d’un editor o distribuïdor, però en algun altre lloc de la publicació figura un lloc i un nom d’un impressor, aquests es donen en substitució del lloc i nom de l’editor.

Si en una mateixa menció de publicació s’esmenten més d’una persona o entitat, fins a 3 noms es transcriuen tots. A partir de 4 noms només es transcriu el primer, seguit de: ... [etc.] Si a la font d’informació només s’esmenta una adreça, aquesta s’indica com a menció de publicació.

Exemple: Madrid : Administración, calle de S. Bernardo, 37, principal, [1892]

Quan a portada hi figura una menció d'editor ambigua (una adreça, "Administración de la calle ...") i en algun altre lloc de la publicació hi figura una menció més concreta, aquesta es fa constar en nota amb indicació del lloc d'on s'ha obtingut. Exemple: Barcelona : Dirección y Administración, calle de Cortes, 186,1898 Nota: Al colofó: Tip. de B. Fàbregues Si la menció de publicació o una part de la menció és cancel·lada per una etiqueta sobreposada amb una informació diferent, es donen les dades que figuren a l’etiqueta. Les dades originals (si es poden llegir) s’indiquen en nota.

Exemple: Barcelona : Libr. de Llordachs Hs.,1871 Nota: Lloc i menció de public. en una etiqueta cancel·lant el peu d'impr. original: Madrid : Libr. de Pablo Calleja

Les preposicions i altres mots que introdueixen el nom de l'editor, llibreter o impressor es mantenen sempre en llatí; en les altres llengues, només les conservarem quan formin part d’una frase on s’indica l’activitat dels responsables editorials, o bé quan aquests apareixen designats amb noms genèrics tals com: autor, llibreter, impressor ...

Exemples : : ex Officina Fibreniana : apud Paulum Meietum : en casa del autor / : chez l’auteur

oriol.casanovas


: se hallará en venta en casa de ... : chez tous les libraires

En transcriure els noms dels responsables editorials, no es poden ometre paraules com "Impremta", "Establiment Tipogràfic", etc. que precedeixen els noms, però se substitueixen per les seves abreviatures normalitzades. Impremta / imprenta / imprimerie Impr. Llibreria / librería / librairie Libr. Tipografia / typographie / typographia, etc. Tip./Typ. Establiment tipogràfic Establ. Tip. Editorial Ed. Enquadernació / encuadernación Enq./Enc. Litografia / litografía / litographie Lit. No s’abreugen: Administració / administración / administration Administración Oficina Oficina Les mencions de funció d'editor, llibreter, etc. que segueixen els noms dels responsables editorials s'ometen i no cal substituïr-les per senyals d'omissió.

Exemple: Saturnino Calleja i no Saturnino Calleja, editor.

Les mencions tipus "Compañía", "compagnie", etc., que segueixen alguns noms dels responsables editorials, es transcriuen abreujades segons l’apèndix B9 de les AACR/2. Si al document apareixen en forma abreujada, es respecta la grafia del document, majusculitzant la primera lletra.

Exemple: Librairie Hachette et Cie.,1888

Quan no es pot donar cap nom d’editor, etc. s’usa l’abreviatura S.n. entre clàudàtors. El seu significat és Sine nomine, és a dir, sense nom.

Data de publicació Si l’any que consta al document és erroni, es transcriu com apareix i s’indica, entre claudàtors, la forma correcta.

Exemple: ,1873 [i.e. 1837]

Si a la publicació no hi consta cap data de publicació, aquesta es determina de forma probable o aproximada a partir de dades diverses (obres de referència, data de l’imprimatur, dates d’activitat de l’editor, impressor, etc., context històric del document ...) i s’esmenta entre claudàtors. Cal justificar sempre en nota la font emprada. En cap cas es posarà l’abreviatura S.a. (Sine anno, sense any)


Exemple: , [1890 o post.] Nota: Data aprox. obtinguda de l'imprimatur

Formes possibles que pot adoptar la data:

[1888?] [ca. 1888] [1888 o post.] [ant. a 1888] [entre 1880 i 1893] [188-] [188-?] [18--] [18--?]

Quan a portada hi figura una data i a la coberta editorial una data posterior, s’anota la que consta a la portada a la zona de la publicació i a continuación es dóna la de la coberta entre claudàtors. En nota s’indica la font. Al camp 008 s’indica la data més moderna.

Exemple: , 1842 [i.e. 1845] Nota: Data a la coberta: 1845

4.4.4. Zona 5: descripció física Font d’informació prescrita: la publicació A diferencia de llibre antic, només s’esmenten els fulls no numerats quan constitueixen la totalitat o una part substancial de la publicació, o bé quan són fulls de làmines. Per tant, en el cas freqüent d’obres amb la darrera pàgina amb text imprès i no numerada, aquesta no es té en compte. La designació específica del material pot incloure volums (v.), pàgines (p.), fulls (f.), columnes i fulls de làmines (f. de làm.) o d’un tipus específic de làmines (f. de taules genealògiques).

Exemples: 3 v. VIII, 259, 189 p., [8] f. de làm. 56, [4] f. de map. 880 columnes 1 f.

Les seqüències significatives no numerades es compten en els mateixos termes (de pàgines o fulls) que la resta de la publicació i s’anoten en xifres aràbigues entre


claudàtors. Tanmateix, els fulls solts, és a dir les obres constituïdes per un únic full s’indiquen sempre sense claudàtors.

Exemples: XII, [104] p. 24, [48] f.

A diferència del llibre antic, quan una publicació no està numerada, l’extensió es dóna sempre en termes de fulls tan si estan impresos per les dues bandes com si el verso és en blanc. La seqüència s’anota en xifres aràbigues entre claudàtors.

Exemple: [80] f.

Publicacions en més d’un volum S’utilitza sempre el terme volum (v.) malgrat que a la publicació es facin servir altres paraules (tom, part, etc.).

Fins a 3 volums, la paginació de cada volum s’anota en aquesta zona, a continuació del nombre de volums i entre parèntesi. A partir de 4 volums, i fins a un màxim de 10, la paginació s’indica en nota.

Exemples: 3 v. (124; 179;193, [45] p.) 10 v. Nota: Pag.: v. 1: 864 p.; v. 2: 782 p.; v. 3: IX, 750 p.; v. 4: 703 p.; v. 5: 719 p.; v. 6: 575 p.; v. 7: 639 p.; v. 8: 640 p.; v. 9: 598 p.; v. 10: 544, LX p.

Quan no es tenen tots els volums d’una obra, la paginació dels volums de què es disposa es posa sempre en nota.

Exemple: v. Nota: Pag.: v. 1: XV, 370 p.; v. 3: 338 p. Comentari: només tenen els v. 1 i 3

Menció d’il·lustració Es considera que una publicació està il·lustrada quan té gravats. Les il·lustracions secundàries que hi ha sovint als preliminars o els elements ornamentals només s’indiquen en nota. No s’esmenta el nombre d’il·lustracions, però sí que es fan constar els diferents tipus d’imatges, en ordre alfabètic. Els més habituals són: arbres genealògics, gravats, mapes, música, plànols i retrats.

Exemple: : il., gravats, música


Les dimensions A continuació de la paginació o de la menció d’il·lustració, si n’hi ha, s’indica l’alçada de la publicació. Si el document és apaïsat, o bé és un full solt, s’indica tant l’alçada com l’amplada.

Exemples: 424 p., [16] f. de làm. ; 24 cm 2 f. ; 30 x 22 cm

4.4.5. Zona 7: les notes

Font d’informació prescrita: qualsevol

S’agrupen en blocs segons les zones de la ISBD(M).

-Notes generals

Exemples: Descrit a partir de la coberta Comentari: l’obra es va publicar sense portada i es pren la coberta com a substitut de la portada

Descrit a partir de v. 3 Descrit a partir de Palau Descripció completada a partir d’ ICCU Només es va publicar el v. 1

-Notes al títol

No es fa nota de títol original Quan el títol no s’obté de la portada, cal fer una nota indicant la font:

Exemples: Títol obtingut de la coberta Títol obtingut de les primeres línies de text Títol col·lectiu obtingut de la portadella

Quan el títol està en un alfabet no llatí i s’ha transliterat, s’indica en nota:

Exemple: Títol transliterat del grec

Important: Els títols variants que figuren en altres parts de la publicació s’esmenten a l’etiqueta 246 (vegeu apartat 8).


-Notes a les mencions de responsabilitat

Quan la menció de responsabilitat s’obté d’una part del document altra que la portada i es fa constar a la 245, cal fer una nota indicant la font:

Exemples: Menció de responsabilitat obtinguda dels prelim. Menció de responsabilitat obtinguda del verso de la port.

Quan l’autor s’obté d’una font externa al document i no es fa constar a la 245, cal fer una nota formatada (Autor: ...—font)

Exemple: Autor: Juan Valera—Palau

Quan el possible autor s’obté d’una font externa al document i no es fa constar a la 245, cal fer una nota formatada (Atribuït a: …….—font)

Exemple: Atribuït a Antonio Buxeres y Rosés—Palau

-Notes a la zona de l’edició i a la història bibliogràfica de la publicació

Inclou dades sobre la relació de la publicació amb altres publicacions.

Exemples: Separata de: Bulletin de la Société géologique de France; 3e sèrie, t. 26, (1898) Facsímil, Madrid : Juan de la Cuesta, 1608

Quan la menció d’edició NO s’obté de la portada, cal indicar la font en nota:

Exemple: Menció d’ed. obtinguda dels prelim.

-Notes a la zona de la publicació

Quan el peu d’impremta o algun dels seus elements NO s’obté de la portada, cal indicar la font en nota:

Exemples: Menció de public. obtinguda del verso de la port. Menció d’impr. obtinguda del colofó Peu d’impremta obtingut del colofó

Quan a la publicació no hi consta el peu d’impremta o algun dels seus elements i el catalogador dóna alguns elements com a probables, cal justificar en nota la font que s’ha usat:

Exemples:


Data obtinguda del pròl. Data obtinguda de Palau

Quan a la coberta editorial hi ha una data més moderna que la data de la portada o d’alguna de les fonts prescrites, la data de la coberta s’indica en nota.

Exemple: Data a coberta: 1876

Obres multivolums Si en el curs de la publicació ha canviat el lloc i/o la menció de publicació d’algun volum, aquests canvis s’indiquen en aquesta nota.

Exemple: Menció de public. a v. 2-3: La Ilustración; v. 4-5: Impr. de Vicente de Lalama; v. 6: Impr. de Anselmo Santa Coloma Comentari: a v. 1 hi consta: : Impr. de Ignacio Boix

Si les dates de publicació dels diversos volums no segueixen un ordre cronològic s’indica en nota la data de cada volum:

Exemple: Dates: v. 1: 1813; v. 2: 1811; v. 3: 1814

-Notes a la descripció física

S’hi anota la paginació de les obres publicades en més de 3 volums. S’inicia amb el literal: Paginació:

Exemple: Paginació: v. 1: 152 p., [2] f. de làm.; v. 2: 144 p.; v. 3: 116 p.; v. 4: 172 p.

-Nota de tesi Quan es cataloga una tesi doctoral o una dissertació acadèmica cal fer una nota formatada (Tesi doctoral – Universitat o lloc, any)

Exemple: Tesi doctoral--Université de Paris, 1897

-Nota de conté Obres publicades en un sol volum S’hi relaciona el contingut de la publicació que no consta a la zona del títol i que cal destacar. Per exemple, quan una publicació conté més d’una obra i a portada apareix tant el títol col·lectiu, com els títols de les obres individuals, a la zona 1 s’esmenta el títol col·lectiu i en nota el títol de les obres contingudes. D’igual manera, en llibres amb més d’una obra on no apareixen citats tots els títols a portada, s’usa aquesta nota per fer esment dels altres títols.


La informació relativa a cada part se separa per punt i coma [;] o per punt [.], en funció de si són del mateix autor o d’autors diferents. Dins de cada part, els diversos elements se separen amb la puntuació ISBD que pertoca.

Exemple: Conté: Principal magnetic storms recorded at the Cheltenham magnetic observatory : April-June 30, 1908 / J. E. Burbank

Conté: Memoria sobre la isla de Annobón / del Sr. don José de Morós y Morellón. Memoria sobre las islas de Fernando Póo y Annobón / del señor don Juan Miguel de los Ríos

Obres multivolums S’hi relaciona el contingut de totes les parts de l’obra o de les parts que es tenen, amb títol significatiu. La informació relativa a cada part se separa per espai, guió, espai. Dins de cada part, els diversos elements se separen amb la puntuació ISBD que pertoca. En la numeració de les parts es normalitza l’abreviatura de la designació de part i les xifres aràbigues substitueixen altres xifres o números escrits en lletres. Després de la designació de part es posa un punt.

Exemple: Conté: v. 1. Enfermedades de los nervios y médula espinal -- v. 2. Enfermedades del cerebro y de los nervios craneales – v. 3. Enfermedades generales y funcionales del sistema nervioso

Comentari : A portada, la numeració de la part és Volumen primero.

-Nota de llengüa

Dóna informació sobre les llengües dels materials descrits.

Exemples: Text paral·lel grec i llatí Major part del text en castellà

Comentari: la major part del text està en una llengua diferent que la de la portada. Text en llatí i comentaris en castellà

5. L’EXEMPLAR: ubicació i descripció en el CCPBC/CCUC

5.1. CODIS DE BIBLIOTECA / UBICACIÓ Les biblioteques del grup AFP (Altres Fons Patrimonials) s’identifiquen amb el codi col·lectiu ―u54‖. A més, el CCPBC atorga un codi propi a cada biblioteca.


Les biblioteques membres del CBUC utilitzen els seus propis codis per a localitzar els exemplars. Totes les biblioteques han d’afegir el seu codi d’ubicació (u54 per a les biblioteques del grup AFP o el propi per a les biblioteques membres del CBUC) en els registres que cataloguen o en els que hi pengen els seus exemplars, en cas que no hi consti encara. A més, les biblioteques del grup AFP han de fer constar la descripció dels seus exemplars a l’etiqueta 903 del CCPBC. En el primer subcamp hi ha de figurar el codi propi de cada biblioteca (vegeu apartat 5.3) Les biblioteques membres del CBUC han de fer constar la descripció de l’exemplar en el seu catàleg local.

5.2. EXEMPLARS DUPLICATS

En el cas de monografies publicades en una sola part, cal fer una etiqueta d’exemplar per a cada exemplar que es cataloga. En les obres publicades en més d’una part, cal fer una etiqueta d’exemplar per cada conjunt de l’obra –complet o incomplet- que es cataloga. A l’inici del subcamp |c es fan constar les parts que falten, si s’escau, precedides del literal Incomplet: Per tal d’orientar el catalogador a l’hora de formar les diferents còpies cal tenir en compte d’agrupar només en una mateixa etiqueta 903 els volums amb elements comuns en el camp 903 (ex.:mateixa procedència).

Exemple: 903 00 |cIncomplet: només v. 1-3|fEx-l. d’Eduard Toda 903 00 |cIncomplet: només v. 1|fEx-l. del Convent de Santa Caterina

5.3. ESTRUCTURA I CONTINGUT DE L’ETIQUETA 903

Aquesta etiqueta només l’han de fer les biblioteques del grup AFP. Els subcamps NO són repetibles.

|a Codi propi de cada biblioteca (obligatori) |b Núm. de registre (opcional) |d Signatura topogràfica (obligatori) |c Estat de conservació i característiques físiques de l’exemplar. Totes les dades es fan constar en el mateix subcamp, però s’agrupen en 3 apartats separats per punts:

1) Incompleteses.

Exemples:


Incomplet: falta v. 1-3 Incomplet: falta port. i prelim. Incomplet: falten p. 200-212 Incomplet: falta a partir de la p. 234

2) Enquadernació i estat físic (en llibres posteriors a 1820 l’enquadernació

només s’esmenta si és especialmente rellevant) Inclou:

Enq. perg. (mig perg. / pell / mitja pell / pell amb daurats / pell amb tancadors metàl·lics / tela / pasta espanyola …) Enq. pell (malmesa) Exemplar intons Exemplar guillotinat (o bé: guillotinat afectant el text) (només quan és molt evident perque els marges han quedat molt disminuïts) Taques d’òxid, d’humitat, forats de paràsits, fongs, taques de tinta, fulls rosegats ... Anotacions ms. que no aporten informació sobre la història de l’exemplar

Exemples: Enq. perg., exemplar intons, taques d’humitat i forats de paràsits Enq. mitja pell, òxid i anotacions ms. Enq. pasta espanyola (malmesa), exemplar guillotinat afectant el text i taques de tinta Enq. mig perg., exemplar intons, taques de fongs i postil·les ms.

3) Relligat.

Inclou col·leccions factícies, ―relligats amb‖, etc.

Exemples: Relligat a la col·lecció factícia: Sermones (núm. 3 Relligat en una col·lecció factícia sense títol (núm. 3) Relligat a continuació de: Arnoldi Clapmarii De arcanis rerum publicarum libri sex ... Francofurti : typis Iohannis Friderici VVeissij, 1624 V. 1-2 relligats junts Relligat en 4 v. (si difereix de la informació donada a la 300)

|f Informació referent a la història de l’exemplar: ex-libris, segells, dedicatòries ms., etc.). S’esmenten els noms dels propietaris (persones o entitats) sense especificar el lloc del document on es troben. No es fa esment dels segells propis de la biblioteca a la qual pertanyen els documents. Orientacions per a la transcripció dels noms:

1) S’unifiquen les diferents formes d’un mateix propietari presents en un fons, preferint les formes catalanes i les vernacles sobre les llatines

Exemples: Ex-l. ms. d’Esteve Figuera


Comentari: als documents s’han trobat 2 formes: ―Usui D. Stephani Figuera‖ i ―Per a l’ús d’Esteve Figuera‖

2) Els ordes i comunitats religioses es transcriuen en la forma catalana

Exemples: Segell dels jesuïtes de Roquetes (Tortosa) Comentari: s’han trobat segells amb les formes ―Seminarium Minus S. Joseph JHS Bibliotheca. Roquetas‖ i ―Seminario Menor de San José. Biblioteca para los alumnos. Roquetas‖ Segell de l’abadia de Santo Domingo de Silos Comentari: al segell hi consta ―Abb. S. Dominici de Silos, Biblioth.‖ Segell del Santuari de Santa Teresa del Nen Jesús (Lleida) Comentari: al segell hi consta ―Santuario de Santa Teresita del Niño Jesús. Lérida‖

3) Es mantenen les mencions referents a càrrecs eclesiàstics, oficis o

activitats Exemples: Ex-l. del canonge Tomàs Sucona Comentari: a l’ex-libris hi consta ―Biblioteca de Tomás Sucona, Canónigo‖ Ex-l. ms. del farmacèutic J.M. Pelegrí Comentari: a l’ex-libris hi consta ―Es de J.M. Pelegri, Farmacéutico‖

4) Es mantenen les dates i s’indiquen entre parèntesis

Exemple: Segell del Centro de Estudios Sociales de Tarragona (1918) Comentari: al segell hi consta ―Centro de Estudios Sociales de Tarragona 1918‖

5) Les ciutats que no formen part del nom s’indiquen entre parèntesis

Exemple: Segell d’Acción Popular Católica (Tarragona) Comentari: al segell hi consta ―Accion Popular Catolica – Tarragona‖

6) Se suprimeixen les frases introductòries, les adreces i els tractaments

de cortesia Exemples: Ex-l. del canonge Mariano Puigllat Comentari: a l’ex-libris hi consta ―Pertenece a la biblioteca del Dr. Mariano Puigllat, Canónogo‖

Ex-l. ms. de Jaume Caresmar i segell del Convent de Sta. Caterina de Barcelona)


Llegat de Pablo de Sichar

|g Observacions: l’exemplar forma part d’un estat, algun caràcter de l’empremta de l’exemplar és divergent amb la del registre, etc.)

Exemples: No s’ha comprovat a quin estat pertany 1r grup de l’empremta v. 2: ten- (quan difereix de les dades de l’empremta) Pertany a l’estat

|h Fons o col·lecció diferenciada dins la biblioteca a la qual pertany l’exemplar

Exemple: Fons Amatller

|i Data d’introducció de l’exemplar al CCPBC (aammdd)

Exemples d’etiquetes 903 completes: A008|b12.543|d264 Per|cIncomplet: falta port. Enq. perg., taques d’òxid i d’humitat i forats de paràsits. Relligat a la col·lecció factícia: Litúrgia romana (núm. 3)|fEx-l. ms. de Mn. Trens i segell del Convent de Santa Caterina de Barcelona|i090304 A008|b15674|d271.024(46) Mor|cEnq. mitja pell i òxid. Relligat a continuació de: Breves noticias relativas á la organización de la Militar Orden del Santo Sepulcro en España / por Pablo Moré y Coll. Barcelona: Establ. Tip. de la Casa P. de Caridad, 1894|i991103

6. ELS PUNTS D’ACCÉS

6.1. FONTS DE REFERÈNCIA PER ALS ENCAPÇALAMENTS DE NOMS PERSONALS

Per a l’establiment dels encapçalaments de noms personals s’estableixen diferents fonts de referència d’acord amb els diferents tipus d’autoritat, que cal consultar en l’ordre establert. Si es troba l’autoritat en la primera font especificada, no s’ha de continuar la recerca en altres fonts. Jerarquia de fonts


a) Hem de consultar sempre el catàleg i fer ús de la forma existent al CCUC. En cas que hi hagi més d’una forma, se segueix el següent ordre de preferència:

- forma corresponent al registre d’autoritat - forma amb més registres bibliogràfics associats

b) En cas d’autoritats estrangeres no existents al catàleg, s’han de consultar els

repertoris en l’ordre següent:

- Catàleg d’Autoritats de la Library of Congress - Catàleg Bibliogràfic de la Library of Congress - Catàleg de l’OCLC

En cas de no trobar l’autoritat en aquests catàlegs, s’obren 2 possibilitats:

- Per als autors morts abans de 1801, o de persones que treballaren

en un context no verbal, es consulten els catàlegs de referència de cada país. Per exemple:

Catàleg de la BNF per a francesos.

Catàleg de l’ICCU per a italians.

etc.

- Per als autors morts després de 1801, es pren la forma tal com apareix en els seus mateixos llibres.

c) En cas d’autoritats espanyoles no existents al catàleg, s’han de consultar els repertoris en l’ordre següent:

- Catàleg d’autoritats de la Biblioteca Nacional d’Espanya - Catàleg d’autoritats de la Library of Congress - Catàleg bibliogràfic de la Biblioteca Nacional d’Espanya - Catàleg bibliogràfic de la Library of Congress - Catàleg de l’OCLC

Si no es troba l’autoritat en aquests catàlegs, s’obren 2 possibilitats:

- Per als autors morts abans de 1801, o de persones que treballaren en un context no verbal, es consulten:

Enciclopèdia Espasa.

Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Espanyol.

- Per als autors morts després de 1801, es pren la forma tal com apareix en els seus propis llibres.

d) En cas d’autoritats catalanes no existents al catàleg, s’han de consultar les fonts de referència següents, i en aquest ordre:

- els llibres i els articles de la persona i sobre la persona publicats

recentment en la seva llengua o en la llengua del seu país de residència o d'activitat


- les darreres edicions de les obres de referència generals publicades en

la llengua de la persona o en el seu país de residència o d'activitat - les darreres edicions de les obres de referència especialitzades

publicades en la llengua de la persona o en el seu país de residència o d'activitat

- altres fonts de referència

6.2. ESPECIFICACIONS A LES AACR/2

21.1B2 Conferències, congressos i exposicions

Seguint les concrecions de la Biblioteca de Catalunya (21.B2, apartat d), un congrés és objecte d’entrada principal quan:

- El congrés té nom. - El congrés surt citat de manera destacada en el document en una de les

fonts d’informació prescrites per a la zona 1. - El document emana del congrés, és a dir, l’ha publicat el mateix congrés

o per una entitat relacionada. - El document ha d’informar de l’activitat col·lectiva del congrés,

presentant les seves actes o treballs afins.

21.28 A1 Llibrets de sarsueles, operetes, etc. S’aplica la regla alternativa, és a dir, s’entra sempre el llibret sota l’encapçalament apropiat a l’obra musical.

Exemple: Sánchez Allú, Martín [Bodas de Juanita. Llibret]

Las Bodas de Juanita : zarzuela en un acto / arreglada del francés por Luis Olona ; música de Martin Sanchez Allú

21.29 / 21.30K2 Entrades secundàries Cal tenir present que l’establiment d’entrades secundàries implica obligatòriament la presència dels autors citats en la descripció bibliogràfica, a les àrees de títol, edició, publicació o de notes.


Per tant, una obra de la qual coneixem l’autor per les obres de referència, haurà de comptar amb una nota on s’indiqui l’autoria, per tal de poder fer- ne encapçalament.

La política d’entrades secundàries del CCPBC és més restrictiva que la descripció bibliogràfica. Per bé que hi ha mencions de responsabilitat de les quals no se’n fa entrada, això no implica la seva supressió de la descripció bibliogràfica.

Exemple: Tratado de la blennorrhagia y de la lue venerea / por Benjamin Bell ... ; traducido del ingles ... por don Santiago Garcia ... Comentari: malgrat que a la descripció bibliogràfica s’esmenta el traductor, el CCPBC no en fa entrada secundària

Coautors

En reculls, obres de responsabilitat mixta o compartida es fan punts d’accés pels coautors sempre que no siguin més de tres. Quan en són quatre o més, només es farà secundària dels tres primers. Els coautors no s’indiquen amb cap designador de funció.

Prologuistes

Es fa només l’entrada secundària quan el pròleg és extens i constitueix un estudi del text següent. El cas més habitual són els estudis literaris de les peces a les quals precedeixen. La designació de funció és pròl.

Directors, editors intel·lectuals, etc. Se’n fa sempre entrada secundària, tant en obres literàries com de coneixement. Incloem sota aquesta menció també els comentaristes i correctors. En els documents apareixen identificats amb termes com:

- castigatus ... - correctus ... - a cura de ... - compilat per ... - recopilat per

Es fan entrades secundàries sempre que no siguin més de tres. Quan en són quatre o més, només es farà secundària dels tres primers. S’utilitza sempre la mateixa designació de funció: ed.

Exemple: S. Alphonsi Mariae de Ligorio ... Doctrina moralis : ad usum scholarum accommodata / cura et studio Clementis Marc Marc, Clément, 1831-1887, ed.

Traductors


NO es fa entrada secundària de traductor, ni tan sols en obres de ficció.

Il·lustradors, gravadors, etc.

NO es fa entrada secundària d’il·lustrador, gravador, etc., ni tan sols en obres on l’element gràfic és important. Impressors, editors i llibreters Només es fan entrades secundàries dels responsables editorials quan es cataloguen monografies impreses fins a 1820. Es fan secundàries sempre que no siguin més de tres per cada tipus de funció (llibreter o editor o impressor). Quan en són quatre o més, tan sols es farà secundària dels tres primers de cada funció. S’utilitza sempre la mateixa designació de funció: impr.

Exemple: Rouillé, Guillaume, 1518?-1589, impr.

Lloc de publicació Només es fa entrada secundària de lloc de publicació, etc. quan es cataloguen monografies impreses fins a 1820. Aquest punt d’accés té una estructura jeràrquica: país-ciutat

Exemples: Espanya. Saragossa França. Lió Catalunya. Vic

Títols paral·lels i títols alternatius

NO se’n fa mai entrada secundària.

21.31. Regles especials d’algunes publicacions legislatives

Els documents legislatius de l’edat moderna presenten dificultats en la seva descripció. Per a la catalogació homogènia dels fons relatius a Espanya, s’estableixen les següents directrius:

a) Documents anteriors a 1716:

- Els documents legislatius s’encapçalen per la jurisdicció en la qual

regeixen. (21.31B) Així, una disposició emanada del rei que afecta el Regne d’Aragó, s’entra, no per Espanya, sinó per l’esmentat regne.

Exemple: Aragó (Regne) Actos de Cortes del Reyno de Aragon (1608)


- Es considera que tant el rei com el seu representant més alt –lloctinent general a Catalunya, virrei a Aragó, etc... tenen capacitat legislativa, i per tant, només s’encapçalen per la jurisdicció els documents que emanen d’ells.

Exemple: València (Regne) Real crida y edicte sobre la delacio de les armes y altres coses, fet per ... Manrique de Lara, duch de Najera ... lochtinent y capita general en lo present Regne de Valencia, &c. (1578?)

b) Documents posteriors a 1716:

- Atesa la uniformització assolida amb el Decret de Nova Planta (1716), la

jurisdicció dels documents legislatius que regeixen a qualsevol dels territoris és Espanya.

- Es considera que només el monarca té capacitat legislativa, i per tant, només s’encapçalen per la jurisdicció els documents que emanen d’ell.

Exemple: Espanya Real cedula de S.M. y señores del Consejo, por la cual se uniforman los Tribunales superiores y manda observar la nueva division y distribucion del territorio de los mismos, que se expresa, creándose dos Reales Audiencias en Búrgos y Albacete (1834) Espanya Enterado el Rey de las instancias hechas à nombre de los fabricantes y mercaderes de paños, sedas y sombreros de Cathaluña para que se extinguiesen los derechos de bolla y plomos de ramos ... (1769?)

21.32 Regles especials d’algunes publicacions jurídiques. Reglaments administratius, etc.

Per a la catalogació homogènia dels fons relatius a Espanya, s’estableixen les següents directrius:

a) Documents anteriors a 1716:

- Les ordres i disposicions de totes les autoritats públiques, llevat del rei i

seu màxim representant en cada territori (lloctinent general a Catalunya, etc...), no es consideren documents legislatius i, per tant, s’encapçalen pel seu càrrec o l’entitat que representen.

Exemples: Catalunya. Diputació del General


Proposició feta per los Excellentissims y Fidelissims Senyors Deputats del General de Cathalunya a la Junta de Braços tinguda als 30 de iuny 1713 Catalunya. Batllia General Nos don Franciscus de Blanes, Centelles & Carros, Comes de Centelles, ... baiulus generalis ... praesentis principatus Cathaloniae ..., Dilectis fidelibu regiis possessoribus decimarii termini villae Turricellae de Montegrino & aliis in actu praesentationis praesentium nominandis & cognominandis salutem & dilectionem ... (1700?)

b) Documents posteriors a 1716: - Les comunicacions i ordres de totes les autoritats públiques, llevat del rei,

s’encapçalen pel seu càrrec. Se’n fa una entrada secundària del seu nom personal.

Exemple: Catalunya. Capitán General Don Francisco Gonzalez de Bassecourt, conde del Asalto ... gobernador y capitan general del Exército y Principado de Cathaluña ..., En atencion á la frecuencia con que los perros suelen asustar á las gentes del campo, singularmente si acometen á los ganados ... (1786?)

Els documents administratius presenten un gran nombre de tipologies. De tota manera, cal tenir en compte que el caràcter legislatiu o administratiu d’un document ve determinat no tant per la seva forma documental, sinó per l’autoritat que l’emet. Podem distingir:

- Edictes, crides, pregons i bans: anuncis de disposicions legals per part de

l’autoritat competent en un territori.

- Memorials: sol·licituds on l’administrat exposa uns fets a partir dels quals justifica la demanda d’uns privilegis.

- Circulars i ordres: s’inicien a finals del segle XVIII. Les circulars són comunicacions d’alguna disposició legal d’una autoritat administrativa superior adreçades a una o diverses autoritats inferiors.

23.4 Addicions als noms geogràfics

S’afegeix al nom d’un lloc (que no sigui un país o un estat, etc.) el nom d’un lloc més gran.

Exemples:


110 1# França 710 1# Catalunya 110 1# Manresa (Catalunya) 110 1# Osona (Catalunya)

Per distingir noms homònims s’afegeix també un nom geogràfic apropiat. Exemples: 710 1# Creixell (Alt Empordà, Catalunya) 110 1# Creixell (Tarragonès, Catalunya)

25.14/25.25 Títols uniformes

Les obres de les quals es fan títols uniformes són:

- Clàssics anònims

Exemples: [Lazarillo de Tormes] [Poema del Cid]

- Incunables

Exemple: [Ars moriendi. Català]

- Codis i altres recopilacions de lleis

Exemple: [Lleis, etc.] [Código civil (1889)]

- Constitucions

Exemple: [Constitución (1812)]

- Tractats diplomàtics

Exemple: Tractats, etc. França, 1659 Nov. 7

- Encícliques

Exemple:


[Rerum novarum]

- Obres litúrgiques

Exemple: [Missa, Sant Joaquim]

- Textos sagrats

Exemple: Bíblia. A.T. Èxode

- Obres musicals

Exemple: [Sonates, piano, núm. 1]

Entrades d’obres sense títol uniforme: malgrat les AACR2, el CCPBC no aplica títols uniformes en els casos següents:

- Obres literàries - Lleis individuals

7. ENCAPÇALAMENTS DE MATÈRIA

7.1. GENERALITATS

S’usa la LEMAC (s’hi accedeix des del web de la BC). Amb el format MARC21 això s’indica amb el 2n indicador 7 i amb el subcamp |2lemac al final de l’encapçalament (vegeu apartat 8). Les normes bàsiques que cal seguir són:

a) Aïllar els temes fonamentals de l’obra que es cataloga

b) Per decidir els temes fonamentals de l’obra cal analitzar no només el títol, sinó també el sumari, l’índex, els capítols, etc.

c) Cal utilitzar sempre l’encapçalament més exacte i precís. Si no se’n troba cap,

l’especificitat es pot aconseguir amb l’ús de subdivisions.

d) En alguns casos concrets (previstos en les concrecions) s’usen encapçalaments de tipus genèric (ex.: Metges – Biografia).


e) Es posaran un màxim de 3 encapçalaments per obra (en els casos en què algun dels encapçalaments hagi de ser repetit amb subdivisions cronològiques diferents, s’admetrà un nombre major d’encapçalaments).

f) Per als encapçalaments de noms personals, noms d’entitats, títols i noms

geogràfics de jurisdiccions polítiques i administratives se seguiran les AACR/2.

g) Per als noms geogràfics no jurisdiccionals s’agafarà en primer lloc la forma catalana (GEC, Atlas GEC) i, si no existeix, la forma vernacla.

h) Les subdivisions cronològiques no són de lliure aplicació, és a dir, no es

poden aplicar directament sota qualsevol tipus d’encapçalament (vegeu apartat 7.2)

i) L’ordre de les subdivisions és el següent :

Encapçalament temàtic – Subdivisió geogràfica – Subdivisió cronològica Malgrat això, les subdivisions comunes que duen una subdivisió geogràfica associada s’apliquen en bloc:

Exemples: Impostos (Subd. geogr.) però: Impostos – Dret i legislació (Subd. geogr.)

1) No s’utilitzaran les subdivisions de forma

7.2. ÚS DE LES SUBDIVISIONS GEOGRÀFIQUES

Quan un encapçalament de matèria s’inicia amb un nom geogràfic, aquest sempre es formula seguit del lloc més gran entre parèntesi. Exemple: Manresa (Catalunya) – Història Tanmateix, els geogràfics com a subdivisió es formulen, indicant el lloc més gran primer.. Exemple: Flora – Catalunya – Manresa - Guies

7.3. ÚS DE LES SUBDIVISIONS CRONOLÒGIQUES


Les subdivisions de temps no es poden adjudicar lliurement. Els temes que poden portar subdivisions cronològiques ja estan indicats a la LEMAC. Exemples de temes que poden portar subdivisió cronològica:

Arquitectura moderna - S. XVIII Cátala – S. XI Civilització medieval -- S. XIII Civilització moderna – S. XVII Cultura catalana – S. XIX Cultura francesa --1789-1830 Escriptors catalans – S. XIV Filosofia francesa – S. XVII Gravat – S. XV Litografia – S. XIX Història econòmica – S. XVII Literatura catalana (espanyola, etc.) – S. XVI Música – S. VI Poesia catalana (italiana, etc.) – S. XVII

Exemples de subdivisions comunes d’ús freqüent, que poden portar subdivisió cronològica:

- Condicions econòmiques -- - Condicions socials -- - Història -- - Història eclesiàstica -- - Història militar -- - Política econòmica -- - Política i govern -- - Política social -- - Relacions exteriors -- - Vida intel·lectual -- - Vida social i costums --

Exemples: Literatura catalana – Fins a 1500 Música – 500/1400 Barcelona (Catalunya)--Història--1162-1479, Comtes-reis. Catalunya – Història – 1076/1097, Berenguer Ramon II França – Història – 1789/1799, Revolució Barcelona (Catalunya)--Política i govern --1808-1814

Quan les subdivisions cronològiques no estan prefixades editorialment darrere un tema, s'han de fer servir després de la subdivisió -- Història.

7.4. CASOS ESPECÍFICS


El manual de la LEMAC inclou una sèrie de pautes o concrecions adreçades a solucionar qüestions específiques d'indexació. Entre aquestes pautes n’hi ha algunes que fan referència a temes habituals en documents antics i que cal que consulteu, si us trobeu amb el cas:

- Advocacions de la Mare de Déu - Al·legacions - Fonts (subdivisió) - Goigs - Història (subdivisió) - Processos - Sermons

7.4.1. Advocacions de la Mare de Déu

L’etiqueta MARC per a les matèries que són noms d’advocacions de la Mare de Déu és la 650. Llengua: els noms de les advocacions s’estableixen en català si existeix una forma a les obres de referència catalanes. En cas contrari, s’entren en la llengua vernacla del país on s’origina l’advocació.

Exemples: Lorda, Mare de Déu de Font: GEC

Forma de l’encapçalament: se cita en primer lloc la part significativa del nom de l’advocació seguida de coma i la part genèrica.

Exemples: Rocío, Virgen del Montserrat, Mare de Déu de

Assignació d’encapçalaments: - S’indexen pel nom de l’advocació. - Les obres que tracten del culte d’una advocació en un lloc concret duen un

segon encapçalament del tipus Mare de Déu – Culte – [Lloc]. Ús de subdivisions comunes: les més habituals sota els noms de les advocacions són:

- Culte - Devocionaris - Goigs - Poesia

Exemples: Dolors, Mare de Déu dels – Devocionaris – Català Tura, Mare de Déu del – Goigs


7.4.2. Al·legacions

Les al·legacions són invocacions en el context d’un procés judicial, d’un procediment administratiu o d’un conflicte d’interessos, d’un fet o d’un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica. Assignació d’encapçalaments:

- S’indexen per les persones o entitats que presenten l’al·legació i per les persones o entitats de la part contrària. En tots els casos s’hi afegeix la subdivisió – Processos, litigis, etc.

- Es fa un segon encapçalament de gènere (codificació MARC 655) del tipus Instruments jurídics – Escrits d’al·legacions – [Jurisdicció] – [Segle] (font: Genre terms : a thesaurus for use in rare books and special collections cataloguing (rbgen//cat)

Exemples: Vidal i de Nin, Bonaventura de,1658?-1726 -- Processos, litigis, etc. Instruments jurídics -- Escrits d'al·legacions – Catalunya -- S. XVIII -- rbgenr//cat

7.4.3. Fonts (subdivisió)

La subdivisió d’aplicació lliure ― –Fonts‖ s’usa per a aquelles obres que inclouen documentació que serveix de font per a les investigacions sobre la història d’un tema determinat. Ús de la subdivisió: s’empra directament sota encapçalaments i subdivisions propis de la història i dels esdeveniments històrics.

Exemples: Nuevos documentos para continuar la història de algunos famosos traydores refugiados en Francia (1815) Espanya – Història – 1808/1814, Invasió napoleònica – Fonts La Junta Suprema del Reyno a la nación española (1809?) Espanya – Història – 1808/1814, Invasió napoleònica – Fonts Diario de los sucessos del principado desde los 2 de abril de 1706 ... Guerra de Successió, 1702-1714 – Catalunya – Fonts

7.4.4. Goigs


Els goigs són fulls solts amb una composició poètica cantada, generalment en llaor de la Mare de Déu o d'un sant. Poden incloure només el text, o bé el text amb una imatge o una partitura. Assignació d’encapçalaments:

- S’indexen pel nom de l’advocació seguit de la subdivisió – Goigs. - Es fa un segon encapçalament de gènere (codificació MARC 655) del tipus

Goigs – [Lloc] – [Subdivisió cronològica]. Es tria la subdivisió cronològica per dècades que comprenen l’any de creació del document. Per a més detalls sobre l’aplicació de la subdivisió cronològica, consulteu el Manual de la LEMAC.

Exemples: Tura, Mare de Déu del – Goigs Goigs – Catalunya -- Olot – 1840-1850

7.4.5. Història (subdivisió)

La subdivisió – Història NO s’usa sota encapçalaments de naturalesa històrica

(Renaixement, Història social), esdeveniments (Eclipsis solars – 1858), encapçalaments compostos que inclouen una subdivisió cronològica preestablerta (Catalunya – Política i govern – 1833-1868) i sota les subdivisions d’aplicació lliure que consten a l’apartat 9 de la concreció del Manual de la LEMAC La subdivisió – Història s’usa sota els següents encapçalaments per a designar un tractament històric del tema en qüestió.

- Sota encapçalaments temàtics. Exemple: Geologia -- Història -- S. XIX

- Sota classes de persones. Exemple: Infants – Països Baixos -- Història

- Sota grups ètnics.

Exemple: Jueus--Història--598-515 aC, Captivitat de Babilònia

- Sota títols uniformes d’obres sagrades.

Exemple: Bíblia--Crítica, interpretació, etc.--Història--600-1500, Edat mitjana

- Sota noms de lloc. Exemple: Roma--Història--60-53 a.C, Primer Triumvirat

http://www.bnc.cat/lemac/registres/fitxa/28010/1/2001/40006




- Sota entitats. Exemple:

Jesuïtes--Història--S. XVIII

Subdivisions cronològiques: la subdivisió – Història sovint va seguida de subdivisions cronològiques. Empreu sempre que sigui possible els períodes de temps establerts a la LEMAC.

Exemple: França – Història -- 1789-1799, Revolució

Només en el cas de temes o llocs que no tinguin una subdivisió cronològica preestablerta, useu les subdivisions d’aplicació lliure per segle.Feu una entrada diferent per a cada segle.

Exemples: Puigcerdà (Catalunya) – Història – S. XVI Puigcerdà (Catalunya) – Història – S. XVII Puigcerdà (Catalunya) – Història – S. XVIII

7.4.6. Processos

Processos civils concrets Assignació d’encapçalaments:

- Com en les al·legacions, s’indexen pel nom de la part que ha iniciat l’acció civil i es fan encapçalaments addicionals per les altres parts implicades en el procés. En tots els casos s’hi afegeix la subdivisió – Processos, litigis, etc.

- Es fa un altre encapçalament del tipus Processos – [Tema] – [Lloc], si la naturalesa del procés ho permet (ex. Processos – Difamació (o Assassinat, Bruixeria, Conspiració, etc.). En cas contrari s’assigna directament l’encapçalament jurídic escaient per expressar el tema del procés.

Processos penals concrets Assignació d’encapçalaments:

- S’indexen pel nom de l’acusat seguit de la subdivisió – Processos, litigis, etc. - Es fa un altre encapçalament del tipus Processos – [Tema] – [Lloc], segons

s’escaigui.

7.4.7. Sermons Assignació d’encapçalaments per als sermons de l’Església Catòlica




Segons la llengua: els sermons individuals o reculls de sermons en una sola llengua s’indexen sota l’encapçalament Sermons adjectivat segons la llengua.

Exemple Sermons catalans

Segons el tema: els sermons individuals o reculls de sermons que tracten d’un tema, d’una persona o d’una obra sagrada s’indexen sota l’encapçalament del tipus [Tema] -- Sermons

Exemples Bíblia. A.T. -- Sermons Salvació – Sermons

Segons la circumstància: els sermons individuals o reculls de sermons escrits per una circumstància especial o per a un públic específic s’indexen sota l’encapçalament en forma de frase.

Exemples Sermons quaresmals Sermons d’advent Sermons per a infants

Per altres confessions: consulteu la concreció del Manual de la LEMAC.

8. EL FORMAT BIBLIOGRÀFIC: NOTES A L’APLICACIÓ DEL MARC21

En aquest apartat es relacionen els camps del MARC21 usats al CCPBC. Només s’especifiquen els indicadors en els casos en què el CCPBC o bé Millennium fan un ús restringit de les possibilitats que ofereix el format.

- Etiqueta 008

Tipus de data i data de publicació (Tip Fech, Fech Com, Fecha Fin)

m (múltiple): 2 dates límit

260 ## $c 1615-1620 008 m 16151620 260 ## $c [1760-178-] 008 m 1760178u

s (única): data única coneguda / data única probable o aproximada

260 ## $c 1550 / 008 s 1550 260 ## $c [1761?] / 008 s 1761 260 ## $c [1789 o post.] / 008 s 1789


q (qüestionable): entre 2 dates 260 ## $c [entre 1756 i 1760] / 008 q 17561760

La part de la data que es desconeix s’omple amb el caràcter ―u‖ 260 ## $c [1760-] 008 m1760uuuu

- Etiqueta 1XX Encapçalament principal per autor personal o corporatiu (NR)

- Etiqueta 240 Títol uniforme (NR) - Etiqueta 245 Títol i mencions de responsabilitat (NR)

- Etiqueta 246 Formes variants del títol (R)

1r indicador: control de nota i/o entrada secundària - 0 (només genera nota) - 1 (genera nota i entrada secundària pel títol) - 3 (només genera entrada secundària pel títol)

2n indicador: tipus de títol: Només s’utilitzen els següents indicadors: - 4 (títol a la coberta) - 5 (títol a la portada addicional) - 7 (llegenda de foli) - 8 (títol al llom) - # (cap tipus de títol especificat)

Exemples:

a) Hi ha formes variants del títol en altres parts de la publicació previstes pel format.

- A la coberta:

245 10 Manual de trabajos de campo 246 14 Trabajos topográficos para obras de carácter industrial Comentari: el format genera una nota amb la constant ―Tít. a la coberta‖ i una entrada secundària Nota: només s’usa per impresos del s. XIX i es refereix sempre a la coberta editorial, és a dir, l’original.

- A la portada addicional:

245 10 Institutiones theologiae moralis 246 15 Theologia moralis Comentari: el format genera una nota amb la constant ―Tít. a la portada addicional‖ i una entrada secundària

- Llegenda del foli: 245 10 Institutiones theologiae moralis


245 07 Theologia moralis Comentari: el format genera una nota amb la constant ―Llegenda del foli‖ i cap entrada secundària

- Al llom:

245 10 Manual de trabajos de campo 246 08 Trabajos de campo Comentari: el format genera una nota amb la constant ―Tít. al llom‖ i cap entrada secundària Nota: només s’usa per impresos del s. XIX i es refereix sempre al llom de la coberta editorial, és a dir, l’original.

b) Hi ha formes variants del títol en altres parts de la publicació NO previstes pel format. - A la portadella:

245 10 Theologia moralis 246 1# |i Títol a portadella:|aInstitutiones theologiae moralis Comentari: el format genera una nota amb la constant ―Tít. a portadella‖ i una entrada secundària

- El títol comença amb l’autor en genitiu:

245 10 Thomae Aquinatis Theologia moralis 246 3# Theologia moralis Comentari: el format no genera cap nota i una entrada secundària pel títol propi

- Etiqueta 250: edició (NR) - Etiqueta 260: publicació (NR)

- Etiqueta 300: descripció física (NR) - Etiqueta 490: col·lecció (R)

- Etiqueta 500: nota general (R)

- Etiqueta 502: nota de tesi (R)

- Etiqueta 505: nota de contingut (R)

1r indicador: control de la constant de visualització - 8 (no genera cap constant de visualització)

2n indicador: nivell de designació de contingut - # (bàsic)


- Etiqueta 546: nota de llengua (R) - Etiquetes 600, 600, 611, 630, 650, 651 i 655: matèries (R)

2n indicador: tesaurus o fitxer d’autoritats d’on prové l’encapçalament - 7 (font especificada en el subcamp 2: lemac; en el cas

d’encapçalaments de gènere extrets del Genre terms : a thesaurus for use in rare books and special collections cataloguing: rbgenr//cat)

Exemples: 650 #7 Infants|xMalalties|2lemac 650 #7 Flora|zCatalunya|zRipollès|xGuies|2lemac 651 #7 Catalunya|xHistòria|y1640-1652, Guerra dels

Segadors|2lemac 651 #7 Manresa (Catalunya)|xHistòria|2lemac 655 #7 Instruments jurídics|xEscrits d’al·legacions|zBarcelona|yS.

XVII|2rbgenr//cat

Quan l’encapçalament de matèria és un nom personal o corporatiu i la forma es pren del catàleg o es construeix a partir de les AACR/2, també s’indica la LEMAC com a tesaurus.

Exemples: 600 17 Verdaguer, Jacint,|d1845-1902|xAniversaris, etc.|2lemac 600 07 Jaume|bI,|cRei de Catalunya-Aragó,|d1208-1276|2lemac

- Etiquetes 700, 710, 711, 730 i 740: entrades secundàries (R)

2n indicador: tipus d’entrada - #: no es dóna informació

- Etiquetes 8XX: col·lecció – entrades secundàries (R) - Etiquetes locals del CCPBC

Etiqueta 903: descripció de l’exemplar (R) 1r indicador: 0 2n indicador: 0

|a Codi de biblioteca (obligatori) |b Núm. de registre (opcional) |d Signatura topogràfica (obligatori) |c Estat de conservació i característiques físiques de l’exemplar. |f Informació referent a la història de l’exemplar |g Observacions |h Fons o col·lecció a la qual pertany l’exemplar |i Data d’introducció de l’exemplar al CCPBC (aammdd)

Els subcamps NO són repetibles.

Etiqueta 994: etiqueta de control d’enviament de registres al CCPBE (R)


1r indicador: # 2n indicador: #

8.1. ESPECIFICACIONS PER A MONOGRAFIES ANTIGUES

- Etiqueta 026: Empremta (R)

|e Empremta no analitzada (NR) |2 Font (NR)

Exemple: 026 ## |e dete lodo fhtr vess 3 1765 R|2fei Comentari: les sigles ―fei‖ corresponen al codi MARC21 de les normes per a l’extracció de l’empremta

- Etiqueta 300: descripció física

|c Format bibliogràfic i mides

Exemple: 300 ## 124 p. ;|c2º (20 x 30 cm)

- Etiqueta 510: nota de citació/referències (R)

Se’n fa una per cada repertori i no s’hi posa cap constant de visualització, perquè la genera el sistema. Tota la informació es fa constar al |a

Exemples: 510 3# Aguiló 34 510 3# Palau 125.432

- Etiqueta 752 ##: punt d’accés pel lloc de publicació normalitzat

Només s’informa el |a i el |d. Per als llocs de publicació catalans el |a és sempre Catalunya.

Exemples: 260 ## Imprès a Vic 752 ## Catalunya|dVic 260 ## En Madrid 752 ## Espanya|dMadrid

8.2. ESPECIFICACIONS PER A MÚSICA IMPRESA


- Etiqueta 028: Número de publicació:

1r indicador: 2 (núm. de planxa)

Exemple: 028 20 20284.|bPl. núm.

- Etiqueta 048: Número d’instruments musicals i codis de veu:

1r indicador: # (codi MARC) Exemple: 048 2 tb

8.3. ETIQUETES NO USADES AL CCPBC

- Etiqueta 563: Informació sobre l’enquadernació

La informació relativa a l’enquadernació es posa sempre a l’etiqueta 903 |c - Etiqueta 080 - Etiqueta 041 - Etiqueta 043


ANNEX A: Abreviatures usades al CCPBC anterior ant. aproximadament aprox. augmentat, -ada augm. calcogràfic calc. centímetre cm circa ca. color col. companyia Cia. compilador comp. corregit, -da corr. document doc. edició ed. editor ed. (com a indicador de funció) enquadernació enq. establiment tipogràfic Establ. Tip. ex-libris ex-l. facsímil facsím. foliació fol. full f. id est i.e. il·lustració / il·lustrador / il·lustrat il. impremta / impressió / impressor impr. làmina, -es làm. litogràfic lit. llibreria / llibreter llibr. manuscrit, -s ms., mss. mapa map. mort m. nascut n. número núm. obra completa o.c. pàgina p. paginació pag. part, -s pt., pts. pergamí perg. plànol plàn. plegat pleg. portada port. posterior post. preliminars prelim. pròleg pròl. pseudònim pseud. publicació public. reimprès / reimpressió reimpr. revisat, -da rev. rústica rúst. segle s. sine loco s.l.


sine nomine s.n. suplement supl. tipogràfic tip. títol original tít. orig. tom t. traducció / traductor trad. volum v. xilogràfic xil. Paraules que NO s’abreugen: caplletres ornades col·lecció factícia columnes exemplar gravat incomplet línies postil·les prefaci recto signatures títol últim verso


ANNEX B. Formats bibliogràfics


ANNEX C: Transcripció de les signatures al CCPBC 1) El nombre de f. dels quaderns sempre és parell, tret de l´ultim quadern, que pot tenir el darrer f. cancel·lat (perquè era en blanc). Signatures: A-Vv6, Xx5 2) Els quaderns poden ser de 2, 4, 6, 8, 10, 12 i 16 f. o bé amb alternança de 8 i 4 f. Signatures: A-K2 Signatures: A-K4 Signatures: A-K6 Signatures: A-K8 Signatures: A-K10 Signatures: A-K12 Signatures: (A-K)8-4 3) S’uneixen les seqüències de quaderns representats per símbols del mateix conjunt de caràcters, sempre i quan tinguin el mateix nombre de fulls:: Signatures: A-Bbb4 (i no: A-Z4, Aa-Zz4, Aaa-Bbb4) (ni tampoc: A-Z4, 2A-2Z4, 3A-3B4) Signatures.: [calderó]-[3 calderons]4 Signatures: *-***6 4) Es distingeixen les seqüències de quaderns representats en lletres minúscules dels representats en lletres majúscules: Signatures: a-z4, A-Cc4 (i no: a-Cc4) 5) Quan els preliminars estan signats amb quaderns representats per les lletres vocals, es transcriu cada quadern per separat: Signatures: a4, e4, i4, o4 6) Els símbols que no es troben en el teclat convencional de l’ordinador es representen amb el nom del símbol entre claudàtors. Els símbols que apareixen més freqüentment són: ¶ [calderó] § [paràgraf] [creu llatina] [creu grega]


Signatures: [calderó]4 Signatures: [calderó]-[3 calderons]4 Signatures: [paràgraf]-[2 paràgrafs]6 Signatures: [creu llatina]8 Signatures: [creu grega]8 7) Els caràcters de l’alfabet grec es transcriuen amb el nom de la lletra entre clàudators: Signatures: [pi]4 8) Els quaderns que no estan signats es representen: [ ] Signatures: [ ]4 9) Els f. cancel·lats (perquè eren en blanc) no es tenen en compte: Signatures: [ ]5 (i no: [ ]6, f. [ ]6 cancel·lat) 10) Només s’indiquen els f. que són en blanc tant al recto com al verso: Signatures: A-Vv8 (f. Vv8 en blanc)


ANNEX C : Taula per calcular els fulls i pàgines dels volums

quaderns 4 f. quaderns 6 f. quaderns 8 f. quaderns 12 f.

quaderns 12 f. amb alternança 8/4

f. p. f. p. f. p. f. p. f. p.

A-B 8 16 12 24 16 32 24 48 12 24

A-C 12 24 18 36 24 48 36 72 20 40

A-D 16 32 24 48 32 64 48 96 24 48

A-E 20 40 30 60 40 80 60 120 32 64

A-F 24 48 36 72 48 96 72 144 36 72

A-G 28 56 42 84 56 112 84 168 44 88

A-H 32 64 48 96 64 128 96 192 48 96

A-I 36 72 54 108 72 144 108 216 56 112

A-K 40 80 60 120 80 160 120 240 60 120

A-L 44 88 66 132 88 176 132 264 68 136

A-M 48 96 72 144 96 192 144 288 72 144

A-N 52 104 78 156 104 208 156 312 80 160

A-O 56 112 84 168 112 224 168 336 84 168

A-P 60 120 90 180 120 240 180 360 92 184

A-Q 64 128 96 192 128 256 192 384 96 192

A-R 68 136 102 204 136 272 204 408 104 208

A-S 72 144 108 216 144 288 216 432 108 216

A-T 76 152 114 228 152 304 228 456 116 232

A-V 80 160 120 240 160 320 240 480 120 240

A-X 84 168 126 252 168 336 252 504 128 256

A-Y 88 176 132 264 176 352 264 528 132 264

A-Z 92 184 138 276 184 368 276 552 140 280

A-Aa 96 192 144 288 192 384 288 576 144 288

A-Bb 100 200 150 300 200 400 300 600 152 304

A-Cc 104 208 156 312 208 416 312 624 156 312

A-Dd 108 216 162 324 216 432 324 648 164 328

A-Ee 112 224 168 336 224 448 336 672 168 336

A-Ff 116 232 174 348 232 464 348 696 176 352

A-Gg 120 240 180 360 240 480 360 720 180 360

A-Hh 124 248 186 372 248 496 372 744 188 376

A-Ii 128 256 192 384 256 512 384 768 192 384

A-Kk 132 264 198 396 264 528 396 792 200 400

A-Ll 136 272 204 408 272 544 408 816 204 408

A-Mm 140 280 210 420 280 560 420 840 212 424


A-Nn 144 288 216 432 288 576 432 864 216 432

A-Oo 148 296 222 444 296 592 444 888 224 448

A-Pp 152 304 228 456 304 608 456 912 228 456

A-Qq 156 312 234 468 312 624 468 936 236 472

A-Rr 160 320 240 480 320 640 480 960 240 480

A-Ss 164 328 246 492 328 656 492 984 248 496

A-Tt 168 336 252 504 336 672 504 1008 252 504

A-Vv 172 344 258 516 344 688 516 1032 260 520

A-Xx 176 352 264 528 352 704 528 1056 264 528

A-Yy 180 360 270 540 360 720 540 1080 272 544

A-Zz 184 368 276 552 368 736 552 1104 276 552


ANNEX D. Repertoris bibliogràfics usats al CCPBC

Adams Adams, H.M. Catalogue of books printed on the continent of Europe, 1501-1600 in Cambridge libraries. Cambridge: University Press, 1967.

Aguilar Piñal Aguilar Piñal, Francisco. Bibliografía de autores españoles del siglo XVIII. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1981-2001.

Aguilar Piñal (Sevilla) Aguilar Piñal, Francisco. Impresos sevillanos del siglo XVIII. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1974.

Aguiló Aguiló i Fuster, Marià. Catálogo de obras impresas en lengua catalana desde 1474 hasta 1860. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1923.

Agustín Agustín Ladrón de Guevara, José María de. Ensayo de un catálogo bio-bibliográfico de escritores judeo-españoles-portugueses del siglo X al XIX. Madrid: José Porrúa Turanzas, 1983.

Albareda Albareda, Anselm M. La impremta de Montserrat: segles XVè-XVIè. Montserrat: Monestir de Montserrat, 1919.

Albareda (Monjos Montserrat) Albareda, Anselm M. Bibliografia dels monjos de Montserrat (s. XVI). Montserrat: Monestir de Montserrat, 1928.

Alcocer Alcocer y Martínez, Mariano. Catálogo razonado de obras impresas en Valladolid: 1481-1800. Valladolid: Impr. Casa Social Católica, 1926.

Allende Allende Salazar, Ángel. Biblioteca del bascófilo. Madrid: Impr. y Fund. de Manuel Tello, 1887.

Andreu Andreu, Jaume. Catálogo de una colección de impresos (libros, folletos y hojas volantes) referentes a Cataluña: siglos XVI, XVII, XVIII y XIX.


Barcelona: L’Avenç, 1902.

Anguera Anguera, Pere. Bibliografia catalana reusenca (1598-1974). Reus: Òmnium Cultural, 1975.

Añíbarro Martínez Añíbarro y Rives, Manuel. Intento de un diccionario biográfico y bibliográfico de autores de la provincia de Burgos. Madrid: Impr. y Fundición de Manuel Tello, 1889.

Antonio (Nova) Antonio, Nicolás. Bibliotheca Hispana nova, sive Hispanorum scriptorum qui ab anno MD ad MDCLXXXIV floruere notitia. Matriti: apud Joachimum de Ibarra, 1783.

Antonio (Vetus) Antonio, Nicolás. Biblioteca Hispana vetus, sive Hispani scriptores qui ab Octaviani Augusti aevo ad annum Christi MD floruerunt. Matriti: apud viduam et heredes D. Ioachimi Ibarrae, 1788.

Arco Arco y Molinero, Miguel del. La imprenta en Tarragona. Tarragona: José Pijoán, 1916.

Arderiu Arderiu, Enric. ―Relación de obras impresas en Cervera‖, Butlletí del Centre Excursionista de Lleyda, Any IV, núm. 4 (oct.-des. 1911)-Any V, núm. 7-12 (jul. -des. 1912)

Backer Backer, Augustin de. Bibliothèque des écrivains de la Compagnie de Jésus. Liége: Imprimerie de L. Grandmont-Donders, 1853-1854.

Backer-Sommervogel Backer, Augustin de. Bibliothèque de la Compagnie de Jésus. Nouvelle éd. par Carlos Sommervogel. Bruxelles: Oscar Schepens; Paris: Alphonse Picard, 1890-1932.

Barbier Barbier, Antoine Alexandre. Dictionnaire des ouvrages anonymes. Paris: G.-P. Maisonneuve & Larose, 1964

Barrantes Barrantes, Vicente. Catálogo razonado y crítico de los libros ... que tratan de


las provincias de Extremadura. Madrid: Rivadeneyra, 1865.

Baudrier Baudrier, Henri. Bibliographie lyonnaise: .... XVIe siècle. Paris: F. de Nobele, 1964-1965.

BAVI Bibliothecae Apostolicae Vaticanae incunabula. Città del Vaticano: Biblioteca Apostolica Vaticana, 1997.

BB. Aureliana (XVI) Répertoire bibliographique des livres imprimés en France au seizième siècle. Baden-Baden & Bouxwiller: Éditions Valentin Koerner, 1989-

BB. Aureliana (XVII) Répertoire bibliographique des livres imprimés en France au XVIIe siècle. Baden-Baden & Bouxwiller: Éditions Valentin Koerner, 1978-

BB. Aureliana (XVIII) Répertoire bibliographique des livres imprimés en France au XVIIIe siècle. Baden-Baden & Bouxwiller: Éditions Valentin Koerner, 1988- BC Catàleg de la Biblioteca de Catalunya. Barcelona: Biblioteca de Catalunya. http://www.bnc.cat

BC Cervantina Catálogo de la Colección Cervantina. Barcelona: Biblioteca Central, 1941-1964.

Bellinger Bibliographie des catechismus romanus: ... 1566-1978. Baden-Baden: Valentin Koerner, 1983.

Bellini Bellini, Giuseppe. Storia della Tipografia del Seminario di Padova: 1684-1938. Padova: Gregoriana Editrice, 1939.

Bibliografia medical Bibliografia medical de Catalunya. Barcelona: Imprenta Elzeveriana, 1918.

BLC British Library general catalogue of printed books to 1975. London: Clive Bingley, 1979-


BLC BLPC : the British Library public catalogue. London : the British Library. http://blpc.bl.uk/

BLC Itàlia "16" Catalogue of seventeenth century Italian books in the British Library. London: the British Library, 1986.

BMC Catalogue of books printed in the XVth century now in the British Museum. London: printed by order of the trustees: sold at the British Museum, 1908-1971.

BMGCPB British Museum General catalogue of printed books ... 3rd ed. London: British Museum, 1956-1966.

BMSTC Dutch Short-title catalogue of books printed in the Netherlands and Belgium ...(1470-1600). London: British Museum, 1965.

BMSTC French Short-title catalogue of books printed in France and of French books printed in other countries from 1470 to 1600 now in the British Library. London: British Library, 1987.

BMSTC German Short-title catalogue of books printed in German-speaking countries and German books printed in other countries fron 1455 to 1600 now in the British Museum. London: British Museum, 1962.

BMSTC Italian Short-title catalogue of books printed in Italy and of Italian books printed in other countries from 1465 to 1600 now in the British Library. London: British Library, 1988.

BN Biblioteca Nacional (Espanya). Catálogo general de libros impresos hasta 1981. Paris: Chadwyck-Healey France, cop. 1989-1990.

BN Música (s. XVIII) Catálogo de impresos musicales del siglo XVIII en la Biblioteca Nacional. Madrid: Ministerio de Cultura. Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1989.

http://catalogue.bl.uk/


BN Opale Plus BN-Opale Plus : le catalogue des collections patrimoniales (imprimés). Paris: Bibliothèque nationale de France. http://www.bnf.fr/

BN Villancicos Catálogo de villancicos y oratorios en la Biblioteca Nacional: siglos XVIII-XIX. Madrid: Ministerio de Cultura. Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1990.

Bover Bover, Joaquim M. Biblioteca de escritores baleares. Palma: P.J. Gelabert, 1868.

Brunet Brunet, Charles-Jacques. Manuel du libraire et de l'amateur de livres. 5e ed. Paris: Libr. F. Didot, 1860-1865.

Cabodevilla Cabodevilla, Francisco Javier. ―Bibliografía navarra ‖, Príncipe de Viana, LI (1990), núm. 191, p. 973-1006.

Camerini Camerini, Paolo. Annali dei Giunti . Firenze: Sansoni Antiquariato, 1962-

Cartier Cartier, Alfred. Bibliographie des éditions des De Tournes, imprimeurs lyonnais. Paris: Bibliothèque nationale de France, 1937-1938.

Castro Castro, José Ramón. Ensayo de una biblioteca tudelana. Tudela: Impr. Castilla, 1933.

Cat. Imitatio Christi Catálogo de la colección bibliográfica de la Imitatio Christi (Kempis). Barcelona: Diputación Provincial de Barcelona, Biblioteca Central, 1968.

Catalina García López, Juan Catalina. Ensayo de una tipografía complutense. Madrid: Impr. y Fundición de Manuel Tello, 1889.

Catalina (Guadalajara) García López, Juan Catalina. Biblioteca de escritores de la provincia de Guadalajara y bibliografía de la misma hasta el siglo XIX. Madrid: Est. Tip.

http://www.bnf.fr/


―Sucesores de Rivadeneyra‖, 1899.

CBUB Catàleg del fons antic de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat de Barcelona. http://www.bib.ub.es/bub/bub.htm

CCBE Catálogo colectivo de obras impresas en los siglos XVI al XVIII existentes en las bibliotecas españolas: sección I: siglo XVI. Ed. provisional. Madrid: Biblioteca Nacional, 1972-1985.

CCBI Primo catalogo collettivo delle biblioteche italiane. Roma: ICCU, 1962-1979.

CCFB Catálogo de la colección de folletos Bonsoms relativos en la mayor parte a la historia de Cataluña. Barcelona: Biblioteca Central, 1959-1972.

CCFr Le Catalogue collectif de France. Paris: Ministère de la culture et de la communication: Ministère de l’éducation nationale. http://www.ccfr.bnf.fr/

CCPB Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español . Madrid: Ministerio de Cultura. http://www.mcu.es/ccpb/index.html

CCPBE (XVII) Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español: s. XVII. Madrid: Arco-Libros: Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1988-

CCPBE (XIX) Catálogo Colectivo del Patrimonio Bibliográfico Español: s. XIX. Madrid: Arco-Libros: Dirección General del Libro y Bibliotecas, 1989-

CCPBV Catàleg Col·lectiu del Patrimoni Bibliogràfic Valencià . València: Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura. http://www.bv.gva.es/screens/ccpbv_val.html

CEI La edizione del XVI secolo: censimento nazionale. Roma: ICCU, 1990.

http://www.bib.ub.es/bub/bub.htm

http://www.ccfr.bnf.fr/

http://www.mcu.es/ccpb/index.html

http://www.bv.gva.es/screens/ccpbv_val.html


Cerra Cerra Suárez, Silverio. Doscientos cincuenta años de bibliografía feijoniana. Oviedo: Seminario Metropolitano, 1976.

CGBNP Catalogue général des livres imprimés de la Bibliothèque nationale: auteurs. Paris: P. Catin, Imprimerie nationale, 1924-1981.

CGBNP (Anònims) Catalogue général des livres imprimés : anonymes XVIe-XVIIIe siècles. Paris: Bibliothèque nationale, 1988. CIBPEB Serrallach, L. ; Turull, J.M. ―Catàleg dels incunables de la Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona‖, Revista catalana de teologia, XXIV/2 (1999). Barcelona: Facultat de Teologia de Catalunya, 1999.

CIBUB Catàleg dels incunables de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Universitat, 1995.

CIBUV Catálogo de los incunables de la Biblioteca Universitaria de Valencia. Valencia: Universidad, DL 1981.

CIH Catalogus incunabulorum que in bibliothecis publicis Hungariae asservantur. Budapestini, 1970.

Cioranescu (XVI) Cioranescu, Alexandre. Bibliographie de la littérature française du seizième siècle. Genève: Slatkine, 1975.

Cioranescu (XVII) Cioranescu, Alexandre. Bibliographie de la littérature française du dixseptième siècle.2è éd. Paris: Éditions du CNRS, 1969.

Cioranescu (XVIII) Cioranescu, Alexandre. Bibliographie de la littérature française du dix-huitième siècle. Paris: Éditions du CNRS, 1969.

Cioranescu (Francoespañola) Cioranescu, Alexandre. Bibliografía francoespañola (1600-1715). Madrid: Real Academia Española, 1977.


CLIO CLIO: catalogo dei libri italiani dell'Ottocento (1801-1900). Milano: Editrice bibliografica, 1991.

COPAC Copac, Academic & National Library Catalogue http://copac.ac.uk/copac/

Copinger Copinger , W.A. Supplement to Hain's Repertorium bibliographicum. Berlin: J. Altmann, 1926.

Cotarelo Cotarelo y Mori, Emilio. Diccionario biográfico y bibliográfico de calígrafos españoles. Madrid: Tip. de la ―Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos‖, 1913-1916.

Cushing (Anonyms) Cushing, William. Anonyms: a dictionary of revealed authorship. Cambridge USA: the author, 1889.

DDB Die Deutsche Bibliothek. Katalog. Berlin, etc.: Die Deutsche Bibliothek. http://www.ddb.de/index_txt.htm

Delalain Delalain, Paul. L'imprimerie et la librairie à Paris de 1789 à 1813. Paris: Librairie Delalain frères, [1899?].

Delgado Delgado Casado, Juan. Diccionario de impresores españoles (siglos XV-XVII). Madrid: Arco Libros, 1996.

Devriès-Lesure Devriès, Anik; Lesure, François. Dictionnaire des éditeurs de musique français. Genève: Minkoff, 1979-1988.

Elías de Molins Elías de Molins, Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX. Barcelona: Impr. de Fidel Giró: Impr. de Calzada, 1889-1895.

Escudero Escudero y Perosso, Francisco. Tipografía hispalense: anales tipográficos de la ciudad de Sevilla desde el establecimiento de la imprenta hasta fines del

http://copac.ac.uk/copac/

http://www.ddb.de/index_txt.htm


siglo XVIII. Madrid: Est. Tip. ―Sucesores de Rivadeneyra‖, 1894.

Fuster Fuster, Justo Pastor. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días. Valencia: Impr. y Libr. de Ildefonso Mompié, 1827-1830.

Gallardo Gallardo, Bartolomé José. Ensayo de una biblioteca española de libros raros y curiosos. Madrid: Rivadeneyra; Impr. y Fundición de Manuel Tello, 1863-1889.

García Pastor García Pastor, Jesús. Catálogo de incunables de la Biblioteca Pública de Palma de Mallorca. Madrid: Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos, 1951.

Goff Goff, Frederick Richmond. Incunabula in American libraries. New York: The Bibliographical Society of America, 1964-1972.

Gosálvez Gosálvez Lara, Carlos José. La edición musical española hasta 1936. Madrid: AEDOM, 1995.

Graesse Graesse, Jean George Théodore. Trésor des livres rares et précieux. Berlin: Josef Altmann, 1922.

GV Gesamtverzeichnis des deutchsprachigen Schrifttums: 1700-1910. Munchen [etc.]: Saur, 1979-1987

GW Gesamtkatalog der Wiegendrucke. Leipzig: Hiesermann, 1925-

Haebler Haebler, Konrad. Bibliografía ibérica del siglo XV. Leipzig: Karl W. Hiersemann; La Haya: Martinus Nijhoff, 1917.

Hain Hain, Ludwig. Repertorium bibliographicum in quo libri omnes ab arte typographica inventa usque ad annum MD typis expressi ...Stuttgartiae: J.G. Cottae; Lutetiae Parisiorum: J. Renouard, 1926-1938.

Hain-Copinger


Copinger, W.A. Supplement to Hain's Repertorium bibliographicum ...: part I. Berlin: J. Altmann, 1962.

Heredia Heredia, Ricardo. Catalogue de la bibliothèque de M. Ricardo Heredia. Paris: Ém. Paul, L. Huard et Guillemin, 1891-1894.

Hurter Hurter, H. Nomenclator literarius theologiae catholicae. Editio quarta. New York: Burt Franklin, [1926].

I. Aureliensis Index Aureliensis: catalogus librorum sedecimo saeculo impressorum. Aureliae Aquensis [Baden]: aedibus Valentini Koerner, 1965-

IBE Catálogo general de incunables de bibliotecas españolas. Madrid: Ministerio de Cultura, 1989-1990.

ICCU Istituto centrale per il catalogo unico delle biblioteche italiane e per le informazioni bibliografiche. Roma: Ministero per i Beni e le Attività Culturali. http://opac.sbn.it/

IDL Incunabula in Dutch libraries. Nieuwkoop, 1983.

IGI Indice generale degli incunaboli delle biblioteche d'Italia. Roma: Libraria dello Stato, 1943-1981.

ISTC Incunabula short title catalogue. London: British Library http://www.bl.uk/catalogues/istc

Jiménez Catalán (Lleida) Jiménez Catalán, Manuel. Apuntes para una bibliografía ilerdense de los siglos XV al XVIII. Barcelona: Tip. L’Avenç, 1912.

Jiménez Catalán (XVII) Jiménez Catalán, Manuel. Ensayo de una tipografía zaragozana del siglo XVII. Zaragoza: Tipografía La Académica, 1925.

Jiménez Catalán (XVIII) Jiménez Catalán, Manuel. Ensayo de una tipografía zaragozana del siglo

http://opac.sbn.it/

http://www.bl.uk/catalogues/istc


XVIII. Zaragoza: Tipografía La Académica, 1925.

KVK Der Karlsruher Virtueller Katalog. Karlsruhe: Universität. http://www.ubka.uni-karlsruhe.de/kvk.html

Latassa Latassa, Félix de. Bibliotecas antigua y nueva de escritores aragoneses. Zaragoza: Impr. de Calisto Ariño, 1884-1886.

LC Library of Congress online catalog. Washington: Library of Congress. http://www.loc.gov/catalog/

Llaneza Llaneza, Maximino. Bibliografía del V.P.M. Fr. Luis de Granada ... Salamanca: Est. Tip. de Calatrava, 1926-1928.

Llobet Llobet i Portella, Josep Maria. Bibliografía cerverina (1633-1978). Cervera: Centre Comarcal de Cultura, 1982.

López López, Atanasio. La imprenta en Galicia, siglos XVI-XVIII. Madrid: Patronato de la Biblioteca Nacional, 1953.

Lorenz Henri, Lorenz Otto. Catalogue général de la librairie française. Paris: Libr. Nilsson [etc.], 1897-1945.

Martí Grajales Martí Grajales, Francisco. Ensayo de un diccionario biográfico y bibliográfico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia el año 1700. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1927.

Martí Grajales (XVIII) Martí Grajales, Francisco. Ensayo de una bibliografia valenciana del siglo XVIII. València: Diputació, 1987.

Martín Abad Martín Abad, Julián. La imprenta en Alcalá de Henares: 1502-1600. Madrid: Arco Libros, cop. 1991.

Martín Abad (Salamanca) Martín Abad, Julián. Contribución a la bibliografía salmantina del siglo XVIII:

http://www.ubka.uni-karlsruhe.de/kvk.html

http://www.loc.gov/catalog/


la oratoria sagrada. Salamanca: Universidad de Salamanca, 1982.

Medina Medina, José Toribio. Biblioteca hispanoamericana (1493-1810). Santiago de Chile: Fondo Histórico y Bibliográfico José Toribio Medina, 1958-1962.

Medina (Lima) Medina, José Toribio. La imprenta en Lima, 1584-1824. Santiago de Chile: el autor, 1904-1907.

Medina (México) Medina, José Toribio. La imprenta en México (1539-1821). Santiago de Chile: el autor, 1909-1911.

Melzi Melzi, Gaetano. Dizionario di opere anonime e pseudonime di scrittori italiani o come che sia aventi relazione all’Italia. [Sala Bolognese]: Arnaldo Forni, [1982].

Méndez Bejarano Méndez Bejarano, Mario. Diccionario de escritores, maestros y oradores naturales de Sevilla y su actual provincia. Sevilla: Padilla Libros, 1989.

Mirambell Mirambell i Belloc, Enric. Història de la impremta a la ciutat de Girona. Girona: Ajuntament: Institut d’Estudis Gironins: Diputació, 1988.

Moreau Moreau, Brigitte. Inventaire chronologique des éditions parisiennes du XVIe siècle. Paris: Imprimerie municipale, 1972-

NCSTC Ninentheenth century short-title catalogue: serie I, phase I: 1801-1815. Newcastle upon Tyne: Avero, 1984-1986.

Ninentheenth century short-title catalogue: series II, phase I: 1816-1870. Newcastle upon Tyne: Avero, 1986-

Noell Noell, René. Essai de bibliographie roussillonnaise: des origines à 1906. Prades: Terra Nostra, 1976.

Norton Norton, Frederick John. A descriptive catalogue of printing in Spain and


Portugal: 1501-1520. Cambridge [etc.]: University Press, 1978.

NUC The National Union Catalog: pre-1956 imprints. London: Mansell, 1968-1980.

Palau Palau i Dulcet, Antoni. Manual del librero hispanoamericano ... 2ª ed. Barcelona: Palau; Oxford: the Dolphin Books, 1948-1977.

Palau (Addenda) Palau Claveras, Agustí. Addenda & corrigenda o volumen complementario ... del Manual del librero hispanoamericano ...Barcelona: Palau & Dulcet, 1990-

Peeters-Fontainas Peeters-Fontainas, Jean. Bibliographie des impressions espagnoles des Pays Bas méridionaux. Nieuwkoop: B. de Graaf, 1965.

Pellechet Pellechet, M. Catalogue général des incunables des bibliothèques publiques de France. Neudeln: Kraus-Thomson, 1970.

Pérez Goyena Pérez Goyena, Antonio. Ensayo de una bibliografía navarra: desde la creación de la imprenta en Pamplona hasta el año 1910. [S.l.]: Diputación Foral de Navarra [etc.], 1947-1962.

Pérez Pastor Pérez Pastor, Cristóbal. Bibliografía madrileña. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1891-1907.

Pérez Pastor (Medina del Campo) Pérez Pastor, Cristóbal. La imprenta en Medina del Campo. Madrid: Est. Tip. Sucesores de Rivadeneyra, 1895.

Pérez Pastor (Toledo) Pérez Pastor, Cristóbal. La imprenta en Toledo. Madrid: Impr. y Fundición de Manuel Tello, 1887.

Pinto de Mattos Pinto de Mattos, Ricardo. Manual bibliographico portuguez de livros raros, classicos e curiosos. Porto: Livraria Portuguesa, 1878.

Ramírez de Arellano Ramírez de Arellano, Rafael. Ensayo de un catálogo biográfico de escritores de la provincia y diócesis de Córdoba, con descripción de sus obras. Madrid:


Tip. de la Revista de Archivos Bibliotecas y Museos, 1921-1922.

Reichling Reichling, Dietrich. Appendices ad Hainii-Copingeri Repertorium bibliographicum: additiones et emendationes. Monachii: J. Rosenthal, 1905-1911.

Renedo Renedo Martino, Agustín. Escritores palentinos (datos bio-bibliográficos). Madrid: Impr. Helénica; El Escorial: Impr. del Real Monasterio, 1919-1926.

Renouard Renouard, Philippe. Imprimeurs & libraires parisiens du XVIe siècle. Paris: Service des travaux de la ville de Paris, 1964-

Renouard (Bade) Renouard, Philippe. Bibliographie des impressions et des oeuvres de Josse Badius Ascensius.New York: Burt Franklin, [1908].

Renouard (Colines) Renouard, Philippe. Bibliographie des éditions de Simon de Colines: 1520-1546. Paris: Em. Paul, L. Huard et Guilllemin, 1894.

Reyes Reyes Gómez, Fermín de los. La imprenta en Segovia: 1472-1900. Madrid: Arco Libros, DL 1997.

Ribelles Ribelles Comín, José. Bibliografía de la lengua valenciana. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos [etc.], 1915-1978.

Rodríguez-Moñino Rodríguez-Moñíno, Antonio. La imprenta de Antonio de Sancha: 1771-1790. Madrid: Castalia, 1971.

Rodríguez-Moñino (Extremadura) Rodríguez-Moñino, Antonio. La imprenta en Extremadura: 1489-1800. Madrid: Aldus, 1945.

Rogent-Duran Rogent, Elies ; Duran, Estanislau. Bibliografia de les impressions lul·lianes. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1927.

Ruelens-Backer Ruelens, C. ; Backer, A. de. Annales plantiniennes: depuis la fondation de


l’imprimerie plantinienne à Anvers jusqu’à la mort de Chr. Plantin (1555-1589) Reprinted ed. New York: Burt Franklin, 1967.

Ruiz Lasala Ruiz Lasala, Inocencio. Joaquín Ibarra y Marín (1725-1785). Zaragoza: [s.n.], 1968.

Ruiz Lasala (Monfort) Ruiz Lasala, Inocencio. D. Benito Monfort y su oficina tipográfica (1757-1852). Zaragoza: [s.n.], 1974.

Ruiz Lasala (XIX) Ruiz Lasala, Inocencio. Bibliografía zaragozana del siglo XIX. Zaragoza: Ayuntamiento, 1977-1987.

Ruiz Fidalgo Ruiz Fidalgo, Lorenzo. La imprenta en Salamanca, 1501-1600. Madrid: Arco Libros, 1994.

Sabater Sabater, Gaspar. La imprenta y las xilografias de los Guasp. Palma de Mallorca: Institut d’Estudis Baleàrics, 1985.

Salvá Salvá y Mallén, Pedro. Catálogo de la biblioteca de Salvá. . Barcelona: Porter-Libros, 1963.

Sánchez Sánchez, Juan M. Bibliografía aragonesa del siglo XVI. Madrid: Impr. Clásica Española, 1913-1914.

Sánchez (XV) Sánchez, Juan M. Bibliografía zaragozana del siglo XV. Madrid: [s.n.], 1908.

Serrano Serrano y Morales, José Enrique. Reseña histórica en forma de diccionario de las imprentas que han existido en Valencia desde la introducción del arte tipográfico hasta el año 1868 ... Valencia: Impr. de F. Domenech, 1898-1899.

Simón Díaz Simón Díaz, José. Bibliografía de la literatura hispánica. Madrid: CSIC, 1950-

Simón Palmer Simón Palmer, María del Carmen. Bibliografía de Cataluña. Madrid: CSIC,


1980-1982.

Simón Palmer (XIX) Simón Palmer, María del Carmen. Escritoras españolas del siglo XIX. Madrid: Castalia, DL 1991.

Sommervogel Sommervogel, Charles. Dictionnaire des ouvrages anonymes et pseudonymes publiés de la Compagnie de Jésus depuis sa fondation jusqu’à nos jours.. Amsterdam: N.V. Boekhandel & Antiquariaat, 1966.

Sorarrain Sorrarain, G. de. Catálogo de obras euskaras. Barcelona: Impr. de Luis Tasso, 1898.

Talvart-Place Talvart, Hector. Bibliographie des auteurs modernes de langue française. Paris: Edit. de la Chronique des Lettres Françaises, 1928-1976.

Tejera Tejera y R. de Moncada, José Pío. Biblioteca del murciano. Madrid: Tip. de la Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos; Toledo: [s.n.], 1922-1947.

Toda Toda i Güell, Eduard. Bibliografia espanyola d'Itàlia: dels orígens de la impremta fins a l'any 1900. St. Miquel d’Escornalbou: l’autor, 1927-1931.

Toda (Sardenya) Toda i Güell, Eduard. Bibliografía española de Cerdeña. Madrid: Tip. de Los Huérfanos, 1890.

Torres Amat Torres Amat, Fèlix. Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes. Barcelona: J. Verdaguer, 1836.

Uriarte Uriarte, J. Eugenio de. Catálogo razonado de obras anónimas y seudónimas de autores de la Compañía de Jesús pertenecientes a la antigua asistencia española. Madrid: Sucesores de Rivadeneyra, 1904-1916.

Valdenebro Valdenebro y Cisneros, José María de. La imprenta en Córdoba. Madrid: Est. Tip. Sucesores de Rivadeneyra, 1900.

VD16


Verzeichnis der im deutschen Sprachbereich erschienenen Drucke des XVI Jahrhunderts: VD 16. Stuttgart: A. Hiersemann, 1983-

Villiers Villiers, Cosme de. Bibliotheca carmelitana. Romae: prostat in aedibus Collegii S. Alberti, 1927.

Vindel Vindel, Francisco. Manual gráfico-descriptivo del bibliófilo hispano-americano (1475-1850). Madrid: F. Vindel, 1930-1934.

Vindel (XV) Vindel, Francisco. El arte tipográfico en España durante el siglo XV. Madrid: Ministerio de Asuntos Exteriores, 1945-1954.

Voet Voet, Leon. The Plantin press (1555-1589). Amsterdam: Van Hoeve, 1980-1983.

Ximeno Ximeno, Vicente. Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados, desde el año MCCXXXVIII ... hasta el de MDCCXLVII. En Valencia: en la oficina de Joseph Dolz ..., 1747-1749

Última actualització: setembre 2010