cat2eso

El llibre Llengua catalana i literatura per a 2n d’ESOés una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creadaal departament d’Edicions Educatives de Grup Promotor /Santillana, dirigit per Enric Juan Redali M. Àngels Andrés Casamiquela.

En la realització han intervingut:

Antoni Brosa SàdabaMontserrat Corrius CollTeresa Guiluz VidalEduard Juanmartí GenerèsRamon Martínez BargallóM. Teresa Sanglas CasadevallCarme Vilà Comajoan

ASSESSORAMENT

Lluís Payrató Giménez

EDICIÓ

Montse Santos Gómez

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Pere Macià Arqué

Llengua catalanai literatura 2 ESO

Grup PromotorSantillana

830841 _ 0001-0005.qxd 9/2/07 10:23 Página 1

2

Si només es tractés d’un llibre, no seria un material del segle XXI i per al segle XXI, és a dir, un lloc, com els webs, interactiu i obert a tot el coneixement. Els temps canvien, i els llibres de text també.

Què té de diferent, doncs, aquest llibre?

➽ Hi trobaràs tots els recursos i la informació necessària per saber comunicar-te millor.

➽ Si t’agraden els blogs, o t’agrada escriure històries, poemes... en el llibretrobaràs oportunitats per fer-ho i tècniques per saber-ne.

➽ Fins i tot, si t’agraden els jocs d’ordinador, també en trobaràs perpracticar, jugant, el que estàs aprenent (en el CD que acompanya el llibre).

Tot això i més forma part d’aquest material que hem fet per a tu. Però, com s’estructura i què hi ha a cada unitat?El llibre conté 10 unitats, de la 0 a la 9. Cada unitat està dividida en dos blocs, mentre queel tercer bloc només apareix en algunes unitats:

Al final de la unitat hi ha un text amb activitats perquè avaluïs tu mateix si has assimilatels principals contingus del tema, i podràs practicar una mica més amb activitats comple-mentàries. I al final farem un repàs dels conceptes clau i un joc d’entreteniment per acabarla unitat amb bon peu.

En el llibre també s’hi fan servir unes icones:

Indica que has de fer l’activitatoralment, moltes vegades perparelles o en grup.

Indica que enaquesta activitattreballaràs el verb.

Indica que en aquestaactivitat practicaràs l’úsdels pronoms.

Indica que hauràs d’utilitzarl’ordinador, especialment perfer alguna cerca a Internet.

Dimensió comunicativa:

Inclou tots els aspectes relatius

a l’ús de la llengua entès en sentit

ampli, i també la reflexió sobre

aspectes més formals de la llengua.

Dimensió estètica i literària:Treballem el llenguatgeliterari a partir dels textos i dels gèneres.

Dimensió social i cultural:Reflexionem sobre les varietats de la llenguai diversos aspectessociolingüístics.

BENVINGUTS al llibre de Llengua catalanai literatura de Grup Promotor. He dit llibre?

Perdó, no ho he dit bé... Volia dir portal, una mena de lloc web.

Indica que en aquestaactivitat s’avaluen lescompetències bàsiques.

830841 _ 0001-0005.qxd 23/1/07 13:33 Página 2

3

ESQUEMA DE LA UNITAT

Precisament

màgic4El Gran Ciamorella

Aquesta és la sorprenent història de Cesare Ciamorella. Cesare va néixer en

una petita ciutat del nord-est d’Itàlia: Cividale del Friuli. De petit ja va co-

mençar a mostrar talent excepcional i màgic: a classe feia desaparèixer lla-

pis, gomes i llibretes, i després els feia reaparèixer en un altre lloc.

A l’hora del pati, tots els seus amics feien rotllana al voltant de Cesare i li

pregaven que els expliqués el seu secret, però ell es feia el boig i sempre

contestava amb evasives.

I si no revelava el seu secret era perquè ningú no s’ho hauria cregut, que no

n’hi havia, de truc. Però aquella era la veritat: Cesare Ciamorella tenia el

poder de fer desaparèixer i reaparèixer coses a voluntat.

Als divuit anys ja era famós arreu d’Itàlia. Abans de complir els trenta, ja

havia actuat a tots els països d’Europa, i a Amèrica i a l’Àsia li oferien sumes

exorbitants per veure’l actuar.

Però vet aquí que aquell ritme de vida, tot el dia amunt i avall, el va emma-

laltir. Durant un mes no es va moure del llit de casa dels pares, a Cividale

del Friuli.

–Cesare, necessites una ajudanta –li va dir el seu oncle Giuseppe.

Va ser gràcies a aquest savi consell que Cesare Ciamorella va contractar Eli-

sabetta Cavalloforte, una noia que coneixia des de petit.

Elisabetta era la noia més guapa del Friuli: alta, amb una cua de cavall que

li arribava fins al cul i uns ulls que robaven el cor. I com era de preveure, el

Gran Ciamorella es va enamorar de la seva ajudanta.

El casament va ser inoblidable. En plena cerimònia, Cesare va fer desa-

parèixer el capellà que els estava casant per fer-lo reaparèixer cinc minuts

més tard dalt de l’orgue de l’església.

Cesare Ciamorella era un home feliç. I aleshores va començar la seva

desgràcia.

Durant una gira per Sud-amèrica, el Gran Ciamorella es va adonar del pro-

blema: els seus poders s’estaven transformant. D’entrada ho va notar amb

cosetes petites. Feia desaparèixer una pinta o una moneda d’un espectador

Has vist mai cap

espectacle de màgia?

Has pensat com s’ho

fan, els mags,

per fer desaparèixer

objectes i persones

davant del públic?

Tots els jocs de màgia

tenen un truc, oi?

Potser sí... o potser

no... Hi ha mags que

no tenen trucs?

Què pot passar

si algun mag

es descontrola?

92

Llegir i comprendre

122

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • COMPRENDRE

L’argumentació (I)Què és una argumentació?Moltes vegades en la vida quotidiana tenim la necessitat d’explicar els motius queens fan tenir una opinió sobre un tema determinat, per convèncer una altra personaque el nostre punt de vista és el correcte. Aquesta situació es produeix, per exemple,quan els pares tracten de convèncer els fills de la importància de l’estudi, quan lesautoritats sanitàries engeguen programes per fomentar uns hàbits alimentaris i es-portius saludables, quan els advocats defensen els interessos dels seus clients, etc.L’argumentació és el tipus de text que té com a intenció fer acceptar una idea deter-minada al receptor mitjançant el raonament.

Tipus d’argumentacióSegons el canal de transmissió, els textos argumentatius poden ser escrits o orals:

• De textos argumentatius escrits, és fàcil trobar-ne en obres d’assaig, en els edito-rials dels diaris i les revistes, en els articles d’opinió, en les cartes al director, en lescrítiques d’un producte cultural o d’una manifestació artística (pel·lícula, obra deteatre, àlbum musical, espectacle de circ..), etc.

• Els textos argumentatius orals, en canvi, apareixen en discursos polítics, taules ro-dones, debats, ponències, tertúlies...

Vegem un exemple de text argumentatiu, un article d’opinió de Josep Maria Espinàs:

Sobre una selecta repoblació

Hi ha hagut diverses manifestacions, a Catalunyai a França, contra la nova repoblació d’óssos alPirineu. Sembla que la gent de la muntanya nohi està gaire d’acord. Ja fa molts anys, en un viat-ge per una alta vall del Pallars, em van dir que enaquells boscos ja no hi devia quedar cap ós.

Ho deien sense lamentar-ho. La veritat és que noparlaven d’óssos, parlaven de «l’ós», així, en sin-gular, i potser amb majúscula, «l’Ós», com si fosun personatge mític. I em va semblar que noenyoraven els óssos d’existència real.El Govern francès ha projectat introduir al Piri-neu óssos eslovens, i la imatge televisiva pot fermolt bonic, sobretot si veus com els óssos, quanels deixen sortir de la gàbia, s’allunyen de la cà-mera i es perden bosc endins. La justificació delrepoblament amb la curiositat que pot despertaren una minoria turística, com algú va dir, nosembla que sigui gaire convincent. No sóc zoòleg,i no sé si l’ós bru és perillós o inofensiu per alshumans, però no crec que es formin cues per in-

tentar veure’n un. Pot ser molt pacífic, però farespecte, i en l’imaginari popular hi ha la temible«abraçada de l’ós».Les pobres ovelles sembla que haurien de tenirveu en aquesta discussió, però no és així. L’espec-tacle d’una ovella destrossada per un ós no ésgens televisiu. Em sembla, doncs, que en aquesta«recuperació» de l’ós hi ha algun principi discri-minatori.La repoblació que jo defenso és la dels pagesos enles terres abandonades. A Noruega se subvencio-nen les persones que es mantenen arrelades enels fiords més nòrdics. Aquí hem deixat desatès elmón rural on la supervivència mínimament satis-factòria era difícil. En bastants indrets, trobar unacasa de pagès que no estigui abandonada és totauna raresa. Se m’acaba el paper i no puc parlaraquí de causes ni de possibles remeis. El que ésnotícia és la repoblació d’óssos, no la repoblacióhumana. Les coses són com són, no sé si comhaurien de ser.

El Periódico de Catalunya, 20 de maig del 2006

Llengua i comunicació

24

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ORAL

Sapiguem de què parlem Normalment diem que és molt important expressar-se amb claredat. Ara bé, aquestaafirmació general s’ha de concretar en diferents aspectes. Un dels que cal aclarir desdel primer moment és saber de quin tema parlem. Això comporta dues coses:

• Especificar, com a emissors d’un missatge, quin és el tema, la intenció, l’objectiu iles dades essencials del que estem dient.

• Saber situar el receptor de les nostres paraules, aportant-li les dades necessàriesperquè també ell o ella sàpiga de què estem parlant.

21. �� Escenifiqueu, per parelles, la situació següent:

� Comenceu l’escena d’aquestes dues maneres:

� Valoreu com s’ha desenvolupat la conversa en cada cas.

22. �� Explica com comunicaries a la secretaria del col·legi del teugermà petit que avui, excepcionalment, es quedarà a dinar.

Un automobilista porta el seu cotxe al taller perquè li facin una reparació dels frens.Prèviament l’han trucat a casa dient-li que ja tenien les peces de recanvi necessàries. L’atén

un recepcionista que no el coneix, ni el relaciona amb cap cotxe en concret ni està al corrent queal taller ja tenen el material.

Bon dia! Ja m’ho has portat?

No sé de què emparles, Joan

RECEPCIONISTA: Bon dia.

CLIENT: Venia per allò dels frens.

A

RECEPCIONISTA: Bon dia.

CLIENT: Bon dia. Porto aquell

cotxe verd i he vingut perquè

m’heu avisat que ja teniu

els recanvis que necessitàveu

per reparar-me els frens.

B

Expressió oral i escrita

80

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • GRAMÀTICA

40. �� Substitueix els sintagmes subratllats per un pronom personal fort:

• L’Anna i la Carla volen anar a la bolera.

• En Joan i jo ens avenim força.

• Senyor Mateu, és molt amable de permetre’ns consultar la seva biblioteca.

• Estàs segur que tu i els teus pares vindreu plegats?

• En Bernat ens ha convidat a sopar perquè és el seu aniversari.

41. �� Observa aquesta situació, llegeix el diàleg i respon les preguntes:

• A què es pensa la noia que es refereix, el noi?

• A què resulta que es refereix, realment?

• Què ens ajuda a entendre, aquest exemple sobre els pronoms?

• Hi ha altres pronoms, en el diàleg? Queda clar a què es refereixen? Per què?

42. �� Copia les oracions i completa-les amb el pronom feble adequat:

• Sortirem de l’alberg a les vuit del matí i ............ tornarem cap al vespre.

• Ja he parlat amb l’Agustí i ............ he demanat la seva càmera de vídeo.

• Han estat discutint molta estona, però no ............ han posat d’acord.

• Necessites un retolador vermell? Té, jo ............ tinc un.

• Ara passa un taxi. Atura ............ , Manel!

• No puc acceptar les seves condicions, ............ lamento.

43. �� Quins són els pronoms febles que tenen quatre formes? Escriuoracions amb cada una de les formes que presenten.

� Va dir-me hola. Em va dir hola. Dóna’m la mà. M’ha donat la mà.

44. �� Identifica els pronoms relatius d’aquestes oracions i indica a quèfan referència:

• Primer va parlar el director, el qual va fer un discurs de més de mitja hora.

• Al solar on jugàvem de petits hi construeixen un bloc de pisos.

• El cotxe que ha passat és nou de trinca.

• La pel·lícula de què parleu ha estat nominada per als Oscars.

• Conec d’alguna cosa el noi que ens ha servit les begudes.

45. �� Fes la llista dels pronoms interrogatius i escriu una oració ambcadascun.

• Quins d’aquests pronoms coincideixen de forma amb pronoms relatius?

Exemple

La vermella.Dóna-me-la,

sisplau.

1 3

Té. La pilota no:la pala.

Quina?

Té.2

Gramàtica

184

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LÈXIC

La polisèmiaLa polisèmia és la propietat que presenten algunes paraules de tenir dos o més signi-ficats, els quals es diferencien segons el context en què s’utilitzen. Cada un d’aquestssignificats està recollit en els diccionaris i rep el nom d’accepció.

S’ha comprat un búlgar de crema. El meu nou company de feina és búlgar.

Els significats d’una paraula polisèmica sovint estan determinats per diversos tipusde relació, com ara la semblança o la proximitat. Observa-ho:

Se m’ha trencat el taló de la sabata.Em fa molt mal el taló.

La Marta té unes dents molt blanques.Aquell ganivet té les dents molt esmolades.

56. �� Busca al diccionari tres accepcions de les paraules següents.Després, escriu una oració amb cada significat:

• cel • cadena

57. �� Escriu un verb que tingui sentit en les dues oracions de cada parella:

• Ha disparat però ha ......... el tret. Els nois ......... perduts per la muntanya.

• Van ......... un cop de puny a aquell company. Li va ......... per riure.

58. �� Escriu el nom d’aquests animals i explica un altre significat de lamateixa paraula:

59. �� Escriu una oració amb cadascun dels dos significats d’aquests verbs:

1 • els diners • l’aigua

1 • un jugador de futbol • un delinqüent

60. �� Explica la semblança que hi ha entre les paraules destacades:

• El preu dels mòbils està pels núvols. Els núvols amenacen pluja.

• Se m’ha descordat la cremallera del vestit. Pujarem a Núria amb el cremallera.

• No trobava la clau de casa seva. No trobava la clau d’aquell misteri.

fitxar

esquitxar

1 23 4 5

Lèxic

161

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

57. �� Qui representa que diu el poema de Pere Quart? A qui s’adreça?58. �� Explica quina és l’actitud i el caràcter de la vaca suïssa, a partir decitacions de versos de la composició.

59. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F), iargumenta-ho amb citacions del text:• La vaca suïssa de Pere Quart és personificada.• El poema està format per sis quartets sense rima.• La vaca suïssa s’identifica amb la vaca cega de Joan Maragall.

• Pere Quart presenta una vaca orgullosa de la seva manera de ser.• El to del poema és col·loquial en tots els versos.

60. �� Explica el significat dels versos següents:• Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta!• A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!• i no espereu que me’n desencamini la llepolia d’un manat d’alfals.

61. �� Amb l’ajuda del diccionari, detecta alguna de les burles que contéaquest fragment de l’himne que els titelles entonen en honor del reiAssuerus:

62. �� Explica el joc o la broma que dóna sentit al poema visual Imantde Joan Brossa.

63. �� Comenta aquests altres dos poemes visuals de Joan Brossa:

64. �� Escriu un breu poema satíric o experimental.

Sobirà estrambòtic:sense accent emfàticni tampoc escèptic,entonem un cànticd’amor patriòtic.Que puguis, oh màsticelàstic!, al pòrtic

CAMÍLes empremtes dels bous eren així:

C C C CC C C C

A l’altra banda hi devia haver la quadra.

D’ANADADE TORNADA

VIATGE

del palau fantàstic,seure majestàtic,per mil anys de fàstic,com avui, simpàticjorn apoteòtic.

SALVADOR ESPRIU, Primera història d’Esther

Avaluació

188

Walter Urrutia és el cap d’operacions d’una important naviliera. Per aquest motiu, ha de

viatjar sovint de manera imprevista. No sempre les reserves d’hotel donen el resultat pre-

vist. Més d’un cop, arribant de nit, es troba que el recepcionista diu que no hi ha reserva i

tampoc possibilitat de donar-li habitació. Abans discutia, removia cel i terra mostrant el pa-

per on deia que tenia la reserva feta. Actualment, quan li passa això, se’n va al lavabo i es

posa el pijama i les sabatilles. Busca un dels sofàs que quedi més arraconat, al costat d’una

làmpada de peu, en la qual penja el vestit. En una de les tauletes hi col·loca un despertador

i una llanterna. Posa una tovallola al braç del sofà i, sobre la maleta, el necesser. I es posa a

dormir. A partir d’aquell moment, el director de l’hotel, personalment, s’encarrega de tro-

bar-li habitació.

L’estada a l’hotel. Consells pràctics

• Quan arribeu a l’habitació, feu una repassada a tot. Què hi ha, què hi falta, què no

funciona, què està espatllat, brut, com funcionen els aparells que hi ha, on dóna la

finestra... Sobretot que es puguin tancar bé tots els accessos. Fixeu-vos en els plà-

nols d’emergència per un cas d’incendi.

• En zones càlides, val la pena deixar l’aire condicionat funcionant quan sortiu de

l’habitació.

• En zones amb mosquits, tanqueu bé les portes i finestres i poseu l’aire.

• Si hi ha dragons, millor. Si hi ha cuques, mateu-les. En ambdós casos separeu el llit

de la paret i dormireu més tranquils. Per estar tranquils, abans de posar-vos al llit,

desfeu-lo del tot i espolseu bé els llençols.

• A vegades, en cas d’insomni, treure la funda del matalàs ajuda a agafar el son (al-

menys a mi em va bé).

• Abans d’anar a dormir, sobretot si sou en un país molt diferent del vostre, contro-

leu el llum, l’aigua per beure, el lloc on anar a fer pipí i l’hora. Despertar-se descon-

certat i no saber com aconseguir una d’aquestes coses és molt angoixant.

• Tingueu cura amb les coses de valor que deixeu a l’habitació i vigileu molt bé on

les deixeu.

• Si no us en refieu, deixeu el cartellet de No molestin i ja us fareu el llit vosaltres.

• Segons a quins llocs, deixar el de Faci’m l’habitació pot ser un reclam per a algun

desaprensiu que sap que no hi sou.

• Si porteu coses de valor, deixeu-les a la caixa forta de l’hotel.

• Compte a consumir de la nevera. A vegades val la pena posar-ho tot a l’armari i

anar a comprar llaunes al supermercat. Segur que surt més a compte.

• Les trucades des de l’habitació a l’estranger poden ser caríssimes. Val la pena trucar

des d’una cabina per donar l’encàrrec que us truquin a l’habitació.

K. MC GABHAN P, The Traveller’s Bible (Adaptació)

Per viatjar com Déu manaAvaluació

™™

189

66. �� Assenyala la intenció del text i digues de quin tipus és:• Intentar convèncer o persuadir el receptor.• Presentar les característiques d’un hotel.• Donar instruccions per actuar en determinades situacions.67. �� Identifica el nom que fa de nucli del subjecte i el verb que fa

de nucli del predicat, en l’oració següent:No sempre les reserves d’hotel donen el resultat previst.� Indica en quina persona gramatical i nombre concorden.68. �� En les oracions següents, assenyala el verb nucli del sintagma

verbal, el complement directe i el complement circumstancial: • Abans d’anar a dormir, controleu el llum, l’aigua per beure, el lloc on anar

a fer pipí i l’hora.• Tanqueu bé les portes i les finestres� Indica què expressa el complement circumstancial.69. �� Quina norma ortogràfica justifica les grafies destacades?

• important• imprevista

• làmpada70. �� Quina observació és més adequada per a la paraula insomni?• Només es pronuncien les consonants mn en una pronúncia acurada.• Sempre es pronuncien les dues consonants, mn.• Només es pronuncia la n del grup consonàntic mn.71. �� Indica a quina d’aquestes paraules pertany cada definició:reserva

paper• En alguns països, territori destinat als habitants aborígens. • Jugador designat per substituir-ne un altre.• Personatge representat per un actor. • (pl.) Documents que proven la identitat d’una persona.

• Allò que hom guarda per a un altre moment. • Full prim fet amb fibres vegetals, en el qual es pot escriure. � Indica quin d’aquests significats té cada paraula en el text.72. �� Busca una paraula en el text que tingui aquests tres significats:

• Gènere de peixos.• Monstre fantàstic contra el qual lluiten déus i herois.• Nom que reben diferents petits rèptils.� Quin significat és l’emprat en el text?

Activitatscomplementàries

Activitats complementàries

90

LÈXIC

79. �� Copia aparellades les paraulessinònimes:

insegur • • insubornable

convincent • • petit

incorruptible• • vacil·lant

tenaç • • ferm

exigu • • persuasiu

80. �� Indica el sinònim adequat per al verbde cada oració:

• No va complir el seu compromís.

• La policia va atrapar els lladres que fugien.

• El protagonista va morir al costat de laseva estimada.

• En aquella reunió es van prendre tresmesures molt adequades.

81. �� Relaciona cada definició amb laparella de sinònims corresponent:

• Qualsevol dels astres que brillen alfirmament amb llum pròpia.

• Lloc on es pot amagar una cosa, unapersona o un animal.

• Casa on, pagant, donen menjar ohabitació.

82. �� Fes mots encreuats en línia:http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm

Clica al requadre Activitats JClic, després aActivitats de llengua catalana, després a lafletxa blava i, finalment, a Encreuats.

hostalamagatallestrella

posadacauestel

GRAMÀTICA

76. �� Fixa’t en l’exemple i substitueix elsintagma subratllat de cada oració perun pronom feble:

� Vaig tornar les claus al conserge.

Les vaig tornar al conserge / Vaigtornar-les al conserge.

• Els alumnes van demanar els llibres enpréstec.

• Vam enviar una postal des de París a tu.

• L’Olga va deixar a vosaltres un paquetdamunt la taula.

• Vaig obrir el regal intrigada.

ORTOGRAFIA

77. �� Escriu el nom del que veus enaquestes imatges. Tots els nomscontenen b o v.

78. �� Copia aquests refranys i completa’ls:

• El metge .......ell i el .......ar.......er jo.......e.

• Si .......ols tenir un .......on fa.......ar, sem.......ra’lper la Mare de Déu del Pilar.

• A.......ril finat, hi.......ern aca.......at.

• El setem.......re és .......eremador i es fa .......i del.......o i millor.

• Ni ca.......all sense esperó ni .......arca sensetimó.

Exemple

™enxampar ™expirar

™adoptar ™respectar

DIMENSIÓ COMUNICATIVA


112

DIMENSIÓ SOCIAL I CULTURAL

Evolució històrica de la llengua catalanaAl segle XIII, el català es va consolidar com a llengua literària, es va estendre cap a lesilles Balears i el País Valencià i va ser considerat l’idioma propi de la nació catalana.Des d’aleshores, la història de la llengua catalana passa per diferents etapes.

L’edat mitjanaEntre els segles XIII i XV, la corona catalanoaragonesa es va anar estenent cap al sudde la península Ibèrica (València i Múrcia) i per la Mediterrània (illes Balears, Sicília,Sardenya, Nàpols i fins i tot Grècia), de manera que en part d’aquests territoris hi vaarrelar la llengua catalana: al regne de València, a la zona murciana del Carxe, a lesilles Balears i a la ciutat sarda de l’Alguer.

Alhora, la llengua catalana es va anar perfeccionant i enriquint com a llengua literà-ria. En són una mostra escriptors com Ramon Llull, Bernat Metge, Ausiàs March,Joan Roís de Corella o Joanot Martorell. A més, l’ús del català en l’administració el vaconvertir en una llengua oficial i de prestigi, amb un alt grau d’uniformitat.

L’edat modernaJa des del segle XV i, sobretot, durant els segles XVI, XVII i XVIII, la comunitat lingüís-tica catalana va viure una pressió important d’una altra llengua, la castellana. Aques-ta pressió no va afectar directament el poble, que continuava utilitzant el català en lavida quotidiana, en l’administració, en el comerç... De fet, el català era l’única llen-gua parlada i entesa pel poble, que majoritàriament no coneixia el castellà.

Tanmateix, la llengua castellana es va anar estenent entre l’aristocràcia i, més enda-vant, entre la burgesia, ja que era la llengua de la cort reial durant aquesta època. Peraixò la literatura catalana culta viu una situació de crisi, que contrasta amb el grandesenvolupament de les literatures castellana o francesa durant aquesta època.

En el pla polític, quan es va extingir la dinastia comtal de Barcelona, al segle XV, esvan entronitzar dinasties alienes (els Trastàmara, els Àustria, els Borbó), que van anarconsolidant un estat centralitzat amb el castellà com a llengua de referència. El puntculminant d’aquesta imposició política van ser els Decrets de Nova Planta, de princi-pis del segle XVIII, amb els quals Felip V establia l’oficialitat exclusiva del castellà.

L’edat contemporàniaDurant els segles XIX i XX l’Estat espanyol continua afavorint la imposició del castellà,amb especial virulència durant la dictadura militar del general Franco (1939-1975).En aquesta època es produeix, també, l’extensió del coneixement del castellà entre lacomunitat lingüística catalana, a causa de l’increment del nivell d’instrucció de lagent i pels grans corrents migratoris procedents de regions castellanoparlants.

113


Tanmateix, les adversitats polítiques i el factor demogràfic no han comportat la subs-titució del català pel castellà, perquè el poble s’ha mantingut fidel a la seva llengua: l’ha transmesa als fills i, en gran part, als nouvinguts. A més, s’han produït movi-ments lingüístics, literaris i polítics que han promogut la llengua catalana:

• La Renaixença, un moviment literari que al segle XIX va lluitar per recuperar l’es-plendor perduda per la literatura catalana culta. Les etapes literàries posteriors, es-pecialment el modernisme i el noucentisme, van culminar aquesta recuperació.

• La normativització de la llengua catalana, un procés impulsat per Pompeu Fabra il’Institut d’Estudis Catalans entre 1890 i 1932 i que va permetre l’establiment d’u-na normativa moderna i unitària per a la llengua catalana.

• El catalanisme, un conjunt de tendències polítiques, algunes de mésconservadores i unes altres de més progressistes, que assoleixen en partla recuperació de l’autogovern de Catalunya, en les etapes de la Manco-munitat (1914-1923) i la Generalitat (1931-1939 i a partir de 1977).

65. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):

• Entre els segles XIII i XV, la llengua catalana viu una època d’esplendor.

• A l’edat moderna el castellà es va estendre a totes les classes socials.

• Durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura catalana culta entra en crisi.

• Al segle XVI es declara el castellà com a única llengua oficial.

• La Renaixença fou un moviment literari impulsat per Pompeu Fabra.

66. �� Llegeix aquest fragment de l’obra de Cristòfor Despuig Loscol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrita al segle XVI, i responles preguntes següents:

• Quins arguments dóna Despuig per escriure la seva obra en català?

• Per què diu que el castellà és una llengua «estranya»?

• Què vol dir «defensar la naturalesa pròpia»? De què creus que l’ha de defensar?

• Quins detalls ortogràfics mostren l’antiguitat d’aquest text?

67. �� Comenteu tots junts el grau de normalització que creieu que téel català en aquests àmbits de la vida social i cultural:

• ensenyament • cinema

• mitjans de comunicació • jocs d’ordinador

� En quin àmbit penseu que el català té més terreny per recórrer?

No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la catalana ytambé per no valer-me de llengua estranya per llustrar y defensar la naturalesa pròpia, que ésla principal intenció de mon treball.

209


La poesia (V)

El rossinyolCanta, canta, rossinyol,fes ben curta la volada.Branca fina de lloreret serà vall i cabana.Canta, rossinyol,

ocell,que l’estrella és alta.

Ai, que és alta, rossinyol,l’estrella de plata!L’han encesa tants de ventsi ha fugit de tantes albes!Canta, rossinyol,


Qui seguí el seu pas esquiu?¿Qui la fon quan la rosadaposa llàgrimes d’infanta les flors més amagades?Canta, rossinyol,


L’alba clara fon l’estel,i ha esquinçat amb dits de fada,pels camins, el tel d’argentque paraven les aranyes.Canta, rossinyol,


De tan alta ja no es veu.Ai, que tot sospira i calla!El xiprer, vora el llorer,es bressa com una palma.Canta, rossinyol,


Però el cant del rossinyolés el diamant de l’alba.És roent com un esteli trèmul com una flama.Canta, rossinyol,

ocell:en el teu bec gira, ara,molí de vent del desig,una estrelleta de plata.

TOMÀS GARCÉS


76

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • CAMP SEMÀNTIC

El v

oca

bu

lari

de

les

emb

arca

cio

ns

3

5

6

2

1

7

8

4

29. �� Aparella cada nom amb l’embarcació corresponent:

30. �� Indica el nom de cada part del vaixell:

• pal major • popa

• trinquet • pont de comandament

• botaló • timó

• botavara • quilla

• proa • vela

31. �� Relaciona cada paraula amb la seva definició:

popa • • Costat dret de la nau mirant de popa a proa.

proa • • Part davantera del buc d’una nau.

estribord • • Part posterior del buc d’una nau.

babord • • Direcció que pren la proa d’una embarcació.

rumb • • Costat d’una nau.

bord • • Costat esquerre de la nau mirant de popa a proa.

32. �� Resol aquests mots encreuats amb noms d’embarcacions destinades a pràctiques esportives o al transport de passatgers:

1. Gran nau de passatge destinada a fer viatges transoceànics.

2. Vaixell d’esbarjo.

3. Embarcació estreta, llarga i molt lleugera, impulsada amb pales.

4. Embarcació petita de motor que es fa servir per al transport entre llocs propers de la costa.

5. Nau que serveix per transbordar.

6. Troncs entrelligats que es fan servir per transportar fusta riu avall.

7. Canoa esportiva totalment coberta, excepte els forats per als remers.

8. Embarcació de regates formada per dos bucs simètrics, acoblats per la banda.

remolcadorllagutbergantícanoagóndolajoncguardacostesbot

1

4

3

5

6

87

92 10

T C

TC

C

O

P G

L X

1 2 43

5

7

6 8

Camp semàntic

78


Els pronoms

El pronom com a categoria lèxica

Els pronoms són paraules, variables o invariables, que es refereixen a persones, ani-

mals, coses concretes o abstractes, a característiques d’algú o alguna cosa, i a cir-

cumstàncies del procés verbal. Els trets que caracteritzen aquesta categoria lèxica són:

• Des del punt de vista morfològic, hi ha pronoms invariables i n’hi ha de variables.

El pronom tu, per exemple, té una sola forma. En canvi, un pronom com el té altres

formes: lo, ’l i l’.

• Des del punt de vista sintàctic, molts pronoms substitueixen mots o grups de

mots per evitar-ne la repetició al llarg d’un text. Per exemple, en l’oració Vaig des-

cuidar-me la motxilla i vaig haver de tornar a buscar-la, el pronom la fa que no calgui

dir Vaig descuidar-me la motxilla i vaig haver de tornar a buscar la motxilla.

• Des del punt de vista semàntic, els pronoms no solen tenir un significat propi, sinó

que adopten en cada cas el significat de l’element que identifiquen o substitueixen.

El mateix pronom la, que en l’oració anterior es referia a una motxilla, pot referir-se,

per exemple, a la Neus, en una oració com Van trobar la Neus i la van entretenir.

Classes de pronoms

Les principals classes de pronoms són els pronoms personals forts, els pronoms fe-

bles i altres tipus, com ara els interrogatius i els relatius.

Els pronoms personals forts o tònics

Aquests pronoms s’anomenen personals perquè es refereixen a una de les tres perso-

nes gramaticals, i forts perquè tenen una síl·laba tònica. Tenen diverses formes:

A aquestes formes bàsiques se’ls pot afegir mateix, mateixa, mateixos o mateixes se-

gons el cas. A més, hi ha pronoms de respecte: vostè/vostès i vós.

Els pronoms febles o àtons

La majoria dels pronoms febles són personals, perquè es refereixen a una de les tres

persones gramaticals (em, et, es, el, els...); però n’hi ha que no ho són, perquè expressen

qualitats o circumstàncies (ho, hi). D’altra banda, s’anomenen febles perquè estan for-

mats per una síl·laba àtona. A més, a diferència dels forts, no poden aparèixer aïllats

formant un enunciat, sempre depenen d’un verb, davant o darrere del qual se situen.

Act. 38 i 39

Act. 40

singular

plural

masculí

femení

masculí

femení

ell/si

ella/si

ells/si

elles/si

tercera persona

jo/mi

nosaltres

primera persona

tu

vosaltres

segona persona

Act. 41 - 43

25

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ESCRITAEditem bé els escrits (I)A part de les normes de presentació d’escrits que cal tenir en compte sempre (enqua-

dernació, numeració de pàgines, netedat, marges, dades identificatives, etc.), en el

cas de textos editats amb ordinador cal fer un ús racional dels recursos gràfics que

ofereixen els programes de manera abundant. En aquesta unitat i en la següent t’ofe-

rim algunes recomanacions generals que et poden ser útils:• La font. Cal triar un tipus de lletra pròpia per als documents formals, com ara els

tipus Times New Roman, Arial o Courier New, i d’un cos o mida que faci la lectura

agradable (entre 12 i 14 punts).• La distribució del text en la pàgina. Cal valorar si els marges preestablerts són

correctes o, en cas contrari, modificar-los mitjançant l’opció de configuració de pà-

gina. Com a norma general, convé deixar uns marges amples, i més si es tracta

d’un treball que el professorat ha de corregir.• La justificació del text, és a dir, l’arrenglerament de les línies que el formen a dre-

ta i esquerra, és l’opció més habitual. Només en el cas que una línia quedi amb uns

espais entre paraules excessivament llargs hauràs de recórrer a la partició sil·làbica

a final de línia.• Els paràgrafs. Has d’establir uns criteris –i mantenir-los

durant tot el text– sobre la sagnia (o no) de la primera lí-nia de cada paràgraf i sobre l’espai que deixaràs entreparàgraf i paràgraf, que generalment és el doble que l’es-paiat entre les línies d’un mateix paràgraf.

23. �� Explica quines modificacions caldria fer en aquest text perquèquedés editat com escau a un escrit formal.

24. �� Fes una redacció, d’un full d’extensió com a màxim, en quèexpliquis alguna de les activitats que has fet aquest estiu (un viatge,una pràctica esportiva, unes colònies o estada d’idiomes, etc.). Edita-la seguint els criteris que has après en aquesta pàgina.

Un dels sistemes de comunicació animal més coneguts és el de les abelles. Quan una

abella exploradora ha trobat un lloc on hi ha nèctar, torna al rusc en línia recta i fa

una mena de dansa en forma aproximada d’un 8 que comunica a les altres companyes

la distància i la direcció en què es troba l’aliment.La velocitat de la dansa indica la distància: com més a prop és l’aliment, més ràpid és

el ball. La direcció es comunica per l’orientació que té la línia central del 8 respecte al

Sol.

94


OBTENIR INFORMACIÓ1. Explica el significat de les paraules següents:• talent

• exorbitant • comparèixer • orgue• evasiva

• culminant • captivat • enllustrar2. Aparella cada expressió amb una forma equivalent: fer rotllana • • completament plefer-se el boig • • desentendre’s d’alguna cosaple de gom a gom • • fer una rodona amb les mans agafades

presa d’emoció • • plena d’agitació3. Tria l’opció correcta per a cada una d’aquestes expressions:• ... i uns ulls que robaven el cor.preocupavenfascinavenentristien

• ... i del pobre animal ja no se’n va cantar ni gall ni gallina. no va cantar ni com un gall ni una gallinano se’n va saber res mésva perdre la veu

4. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir

els fets:

INTERPRETAR EL TEXT5. Observa el moment en què el mag passa de ser anomenat Cesare o Cesare

Ciamorella a ser anomenat el Gran Ciamorella. Per què creus que es produeix

aquest canvi?

6. Fixa’t en el cognom de l’esposa de Cesare Ciamorella. Quina mena de relació

pots establir entre el seu cognom i el títol de la revista on es va publicar

el conte?

Maem

f g

AB

CD

105

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • ORTOGRAFIA

La essa sonora i la essa sordaEn català diferenciem els sons de la essa sorda i la essa sonora. Per això pronunciemde manera diferent les paraules pesa i peça.

El so de la essa de la paraula pesa és sonor i s’assembla al brunzit que fan les abelles;el so de la essa de peça és sord i s’assembla al soroll que fa el vent.

Cal distingir bé aquests dos sons per saber amb quina grafia s’han d’escriure.

La essa sonoraEl so de la essa sonora es pot representar gràficament amb les lletres s i z. El quadre següent resumeix quan escrivim una o altra grafia:

La essa sordaEl so de la essa sorda es pot representar gràficament amb les lletres s, ss, c i ç. Elsquadres següents resumeixen quan escrivim cada grafia:

Act. 46

Act. 47 - 50

z, s

A principi de mot

Entre consonant i vocal

Entre vocals

z

z

s

zebra, zero, zona...

onze, esmorzar, pinzell...

Excepció: compostos de dins, fons i trans, com endinsar, enfonsar, transistor...

casa, pèsol, posar...

Excepció: mots com ara amazona, bizantí, trapezi, ozó...

s, ss

A principi de mot


Entre vocals

A final de mot

s

s

ss

s

samarreta, silenci, som...

consell, molsa, persa...

bossa, passar, russa...Plurals com gossos, passos...Mots acabats en -gressió, -gressor, -missió, -missor, -pressió,-pressor: agressors, transmissió, impressió...

Excepció: després de prefixos com a-, bi-, sobre-,per exemple asimetria, bisexual, sobresaturació...

pastís, burgès, surtis...

c, ç

Davant e, i

Davant a, o, u

A final de mot

c

ç

ç

cep, recepció, enciam...

caçar, traçut, cançoner...

feliç, estruç, incapaç...

107


48. �� Copia aquestes paraules i completa-les amb s, ss, c o ç:• fla__ada • vacan__es • expre__ió • llen__ol• __edàs • fun__ió • balan__a • pan__a49. �� Resol aquests jeroglífics tenint en compte que la solució és unaparaula que conté essa sorda:

50. �� Escriu el plural dels noms següents:• pis • llaç • nas • gas• tros • comerç • congrés • anglès51. �� Copia aquestes paraules i completa-les amb -sc-, -cc- o -xc-:• a__edir • a__ensió • e__el·lent • e__ena• su__edani • e__és • su__eptible • a__elerar52. �� Escriu el nom d’aquests aliments i digues si contenen el so de essa

sorda o sonora:

53. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràsun dictat.

És impossible que oblidi aquell catorze de desembre. Vaig fer una visita al mu-seu d’art modern, fugint del fred que feia a la ciutat. Em vaig aturar davant

d’un bronze. La felicitat que n’emanava em va impressionar. Representava la ve-llesa. Era una abraçada, un gest senzill, una imatge dolça. La llaçada que forma-ven els braços em va fer venir al pensament una cançó antiga que mussitavasempre la meva mare. Em vaig asseure per contemplar-la. L’escultura exerciauna mena d’atracció que s’accentuava amb el silenci de l’estança.

1

2

3

4

5

6

7

Ortografia

830841 _ 0001-0005.qxd 23/1/07 13:33 Página 3

4

ÍNDEX

0 Situem-nosde nou

Pàg. 6

1 Roda el món...

Pàg. 18

2 Miremendavant iendarrere

Pàg. 42

3 Bon vent!

Pàg. 68

4 Precisamentmàgic

Pàg. 92

5 Ni blanc ni negre

Pàg. 118

6 Una jugadamestra

Pàg. 142

7 Fixeu-vos-hibé

Pàg. 168

8 Girem i girarem

Pàg. 192

9 Tanquem la paradeta

Pàg. 218

UNITAT

DIMENSIÓ COMUNICATIVA

La copa dels trolls

Sóc Marco Polo i començo un viatge...

El cafè de l’Otto

Dones a l’abordatge

El Gran Ciamorella

Catxumbo

L’oca cibernètica

El pohetai el múzic

Vuit mesos aNicaragua

Agost

El vocabulari de la família

El vocabulari delspobles i les tradicions

El vocabulari de les embarcacions

El vocabulari de la música i els espectacles

El vocabulari delscolors i els tons

El vocabulari dels jocsi les joguines

El vocabulari de lesactivitats artístiques

El vocabulari de laTerra i l’univers

El vocabulari de la mesura del temps

Les funcions delllenguatge

Els tipus de text

L’exposició (I)

L’exposició (II)

L’argumentació (I)

L’argumentació (II)

La instrucció

La predicció

Recursoscomunicatiusestereotipats

Sapiguem de què parlem

Evitem les paraules incorrectes

Evitem els calcs sintàctics

Expressem-nos amb precisió

No ens deixem cap pronom feble No abusem dels dos punts ni del punt i coma

Respectem els tornsd’intervencions Escrivim majúscula o minúsculasegons que calgui

Fem servir els tractaments de respecte Introduïm bé els exemples

Escollim el registre adequat Evitem la repetició de paraules

Pronunciem correctament els sons Fem servir els connectorsadients

Annexos Llegir un llibre, pàg. 242. Resum de gramàtica, pàg. 248

Llegir i comprendre

Llengua i comunicació

Expressió oral i escrita Camp semàntic

830841 _ 0001-0005.qxd 23/1/07 13:33 Página 4

5


La fonètica i l’ortografia

L’apòstrof i la contracció

Les grafies j/g,x/ix, tx/ig

Les grafies b i v

La essa sonora i la essa sorda

Les consonantsb/p, d/t, g/c

Les grafies r/rr.Emmudiment de consonants

Les consonants m i n

La lletra hac. La ela geminada

L’apòstrof i el guionet

El diccionarielectrònic

La comparació

La metàfora

La sinonímia

La hiponímia

L’antonímia

El diccionari de sinònims i antònims

La polisèmia

L’homonímia

L’homografia i l’homofonia

Resum d’ortografia, pàg. 249. Conjugació verbal, pàg. 252

Orígens de lallengua catalana

Evolucióhistòrica de lallengua catalana

La variaciólingüística:variació social

La variaciófuncional

DIMENSIÓSOCIAL

I CULTURALREFLEXIÓ SOBRE LA LLENGUA

Gramàtica

Paraules,sintagmes ioracions

Les categorieslèxiques

Els verbs

Els pronoms

Els adverbis

Les preposicions i les conjuncions

El sintagmanominal

El sintagma verbal

L’oració simple

L’anàlisi gramaticalde l’oració

Ortografia Lèxic

Els gèneres literarisLa llegenda de les quatre barresEl cant de la senyera, de Joan Maragall

La narrativa. Elements de la narracióBlandín de Cornualla

El llenguatge narratiu El gelat rosa, de Mercè Rodoreda

La narrativa tradicional i cultaLa favera, de Joan Amades

La poesia. El llenguatge poèticFesta major de tu, de Jordi Sarsanedas

Poesia lírica i poesia èpicaLa vaca cega, de Joan MaragallEls segadors

Poesia satírica i poesia experimentalVaca suïssa, de Pere QuartImant, de Joan Brossa

La poesia: mètrica, ritme i rimaÉs quan dormo que hi veig clar, de J. V.Foix

La poesia: el metreEl rossinyol, de Tomàs Garcés

La poesia: versos, estrofes i composicionsDesolació, de Joan AlcoverEl poema, de Miquel Martí i Pol

830841 _ 0001-0005.qxd 23/1/07 13:33 Página 5

Situem-nos de nou0La copa dels trolls–Vinga, pare, torna’ns a explicar la història!

–Entesos –va contestar en Ralf. I es va asseure els bessons a la falda–. Erauna nit terrible, deu fer uns deu anys. Jo tornava amb el cavall del mercat deHammerhaven. Era a la meitat del turó dels trolls i estava rendit, xop i fasti-guejat, quan vaig veure una llum que resplendia al capdamunt d’un espadati vaig sentir fragments de música que el vent arrossegava.

–I com que és tafaner de mena... –va remugar la Gudrun.

–Vaig fer sortir el cavall del camí i el vaig fer trotar turó amunt. En arribar alcapdamunt, no podia creure el que veia: havien aixecat el cim rocós del turócom si fos una gran tapadora de pedra, que s’aguantava damunt de quatregruixudes columnes vermelles! L’espai que quedava obert brillava amb unallum daurada i hi havia centenars de trolls saltant i ballant. Feien un enre-nou més atabalador que el que hi ha en una fira de bestiar.

–Com s’ho van fer per aixecar el cim del turó, pare? –va preguntar en Sigurd.

–Vés a saber quins poders tenen, fill meu. Jo només us dic el que vaig veureamb els meus propis ulls. Els trolls feien una festassa: munts de menjar ambplats d’or i de plata, trolls petits que saltaven entre els ballarins, grans safatesplenes a vessar... Jo estava tan embadocat contemplant tot allò, que no emvaig adonar que una noia troll s’havia esquitllat fins on era jo. M’oferia unacopa d’or preciosa, plena d’un líquid calent que fumejava. «Deu ser cervesaamb espècies», vaig pensar, i la vaig acceptar, perquè estava glaçat i xop.

–Quina bogeria! –va remugar la Gudrun.

–Just abans que m’ho begués –va dir a poc a poquet–, em vaig fi-xar en l’expressió de la seva cara. Hi havia una lluïssor maligna enels seus ulls oblics. I les orelles, peludes i punxegudes, es plega-ven cap endavant. Em vaig adonar que no duia de cap res de bo.

–Continua! –van cridar els nens, sense ni respirar.

En Ralf es va inclinar cap endavant.

–Llavors vaig fer veure que xarrupejava, però vaig llençar tota la beguda perdamunt de l’espatlla. Es va escampar per terra fumejant, però en va caureuna mica a la cua del cavall i li va socarrimar la meitat dels pèls. La noia troll

Els trolls són uns éssers fantàsticsque formen part de la mitologia nòrdica.Són criatures que viuen amagadesals boscos i en llocssolitaris, i sónconsiderats esperitsmalèvols queespanten lespersones. Són comels ogres d’algunscontes, però tenenl’aspecte d’animalspeluts i orellespunxegudes.

6

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 6

7

va fer un xiscle esgarrifós, i el cavall i jo vam fugir esperitats turó avall. Joencara duia la copa a la mà, mentre els trolls ens empaitaven.

En Ralf es va eixugar la cara, tremolant per un record tan emocionant.

–No gosava tornar a casa –va continuar–. Vaig tombar en rodó pel grancamp llaurat que hi ha sobre el molí. Vaig arribar al torrent, hi vaig saltar ivaig arrossegar el cavall per l’aigua, perquè aleshores encara no hi haviapont. Estava salvat! Els trolls no em podien seguir per la riera.

–Que estaven enfadats? –va fer en Sigurd, tremolant.

–Esbufegaven com gats i xiulaven com bullidors de te! –va dir en Ralf– Emllançaven pedres i terrossos, però com que ja s’estava fent de dia, se’n vantornar corrents turó amunt. El cavall i jo estàvem rebentats. A empentes irodolons vaig arribar fins al molí i vaig trucar a la porta. Mentre m’esperavaque obrissin, vaig sentir..., no, més aviat vaig notar, una mena de tremolorllunyà: era el cim del turó dels trolls, que es tornava a encaixar al seu lloc.

–I després, què? –va saltar la Hilde.

–En Grim, el vell moliner, va obrir la porta renegant i em va preguntar quèhi feia, jo, allà, en aquelles hores... I aleshores va veure la copa d’or. Una mi-ca més i els ulls li salten de les òrbites. Al cap de no res es desvivia per mi.Va treure a puntades de peu els fills del llit, em va fer un lloc a la vora delfoc, va fer anar la seva dona a buscar cervesa i pa, i em va dir: «Escalfa’t elspeus, Ralf, i explica’ns què ha passat».

–I tu no et vas fer pregar! –va rondinar la Gudrun.

–És clar que no. Els ho vaig explicar tot fil per randa. –aleshores es va girarcap a la Hilde i va afegir:– Porta la copa, Hilde, que ens la tornarem a mirar.

La Hilde va agafar la copa d’or del prestatge i la va donar al seu pare.

–Que és bonica! –va xiuxiuejar en Ralf, decantant-la.

La copa era molt ampla, amb dues nanses en forma de serp. Amb la clarordel foc, l’or lluïa tant que semblava que se li hagués de fondre a les mans. EnRalf la va acaronar suaument, mentre la Gudrun, prement fort els llavis, mi-rava cap a una altra banda.

–Com és que no la fem servir mai? –va preguntar la Sigrid, admirada.

–Mai! Porta malastruga –va cridar la Gudrun, esgarrifada–. He demanat milvegades al teu pare que se l’emportés i la deixés allà dalt del turó. Però éstossut de mena.

–És que és tan maca... –va fer la Sigrid, i va estirar la mà per tocar-la, però laGudrun la hi va apartar d’una plantofada.

–Gudrun! –va protestar en Ralf–. Mira que ets patidora! Però, qui es creuriala meva història sense la copa? La malastruga és per a gent de mal cor. Nos-altres no hem de tenir por de res.

KATHERINE LANGRISH, El turó dels trolls(Adaptació)

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLEGIR

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 7

8


OBTENIR INFORMACIÓ

1. Explica el significat de les paraules següents:

• espadat • lluïssor • terròs

• remugar • socarrimar • renegar

• embadocat • esperitat • malastruga

• esquitllar-se • esbufegar • plantofada

2. Tria l’opció que s’ajusti més al significat d’aquestes expressions de la lectura:

• Vaig tombar en rodó pel gran camp llaurat que hi ha sobre el molí.

donar la voltagirarcaure

• A empentes i rodolons vaig arribar fins al molí i vaig trucar a la porta.

amb algú que l’empenyiaamb entrebancs i dificultatsamb passos insegurs

• Els ho vaig explicar tot fil per randa.

de manera detalladamentre cosiaembarbussant-se

3. Ordena aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

4. Digues quin matís aporta el sufix -assa al mot festa:

Era una festa molt estranya. Hi havia molta música. Era una gran festa.

INTERPRETAR EL TEXT

5. Llegeix bé les descripcions que fa en Ralf dels trolls i de la copa i explica ambles teves paraules com t’imagines la noia troll que li ofereix la beguda.

6. Busca dos espais relacionats amb el protagonista i explica’n les característiques.

Maem

f g

A B C D

™™™™™En aquell espai feien una festassa.

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 8

9


Licm

t s

7. Llegeix aquest fragment i explica quins sentiments deuen tenir els trolls:

8. Identifica els dos temps en què succeeixen els fets que es narren en el text i completa un quadre com aquest:

9. Transforma el diàleg final entre pares i filla en un text narrat en estilindirecte.

REFLEXIONAR I AVALUAR

10. Respon breument les preguntes següents:

• Als fills d’en Ralf els agrada que el seu pare els expliqui la història de la copa?

• Semblen pacífics, els trolls?

• Per què en Ralf no té por de pujar al cim del turó?

• Quants fills tenen en Ralf i la Gudrun?

• Què va fer el vell moliner quan va veure la copa d’or?

• Estan d’acord en Ralf i la Gudrun pel que fa al que s’hauria de fer amb la copa?

• Els fills d’en Ralf estan orgullosos del seu pare?

11. Copia aquestes oracions i completa-les:

En Ralf veu una llum ...

Els trolls ...

En Ralf posa en perill ...

12. Explica la relació que hi ha entre els membres de la família d’en Ralf. Quinambient creus que s’hi respira?

13. Posa un exemple de l’astúcia amb què actua en Ralf.

EXPRESSAR-NOS

14. Dibuixa un personatge fantàstic i redacta un text breu on s’expliqui qui és i com es diu, com actua, on viu, etc.

15. Per grups, expliqueu als vostres companys, amb mímica i paraules, lescaracterístiques principals d’algun ésser fantàstic, de manera que el puguinendevinar.

Conseqüència

Causa

Fet

Temps que es narra Qui ho narra? Quina persona verbal s’utilitza?

la situació presentels fets passats

–Esbufegaven com gats i xiulaven com bullidors de te! –vadir en Ralf– Em llançaven pedres i terrosos, però com quegairebé ja s’havia fet de dia, se’n van tornar corrents turóamunt.

830841 _ 0006-0017.qxd 9/2/07 10:26 Página 9

10


Paraules, sintagmes i oracionsLa gramàtica estudia l’estructura de la llengua en tres nivells: les paraules, els sin-tagmes i les oracions.

Les paraules Una paraula és un seguit de sons amb un significat més o menys precís, peròaïllable, i que pot aparèixer en diversos textos. Per exemple, violí i quan sónparaules que podem trobar en moltes oracions, si bé violí té un significat mésconcret que quan. En canvi, xurclosir és un seguit de sons que no existeixcom a paraula, si més no en català.

Cada paraula té la seva categoria lèxica, és a dir, pertany a una classe de pa-raules que comparteixen característiques de forma, de funció i de significat.Així, llepar és un verb, caramel és un nom, dolç és un adjectiu, etc.

Els sintagmesLa gramàtica no estudia les paraules aïllades les unes de les altres, sinó que es fixa enles combinacions de paraules, que anomenem sintagmes. Per exemple, en aparèi-xer en una oració determinada, el nom peix es troba dins d’un sintagma:

Els meus avis mengen peix tres cops a la setmana.nom

sintagma

En una altra oració, el sintagma generat al voltant del nom peix pot ser més complex:

El peix blau és molt bo per a la salut.nom

sintagma

Un sintagma és una paraula o un grup de paraules organitzat al voltant d’un nucli iamb una funció concreta dins de l’oració. En el primer exemple, peix fa la funció decomplement del verb menjar; en el segon, El peix blau fa de subjecte.

L’oracióUna oració és una sèrie de paraules organitzada en sintagmes. Cada sintagma té unafunció precisa dins de l’oració: predicat, subjecte, complement, etc. Observa coms’organitzen els sintagmes dins d’una oració:

El tren de Valls arriba a les deu a l’estació de Sants.

Fixa’t que hi ha sintagmes que s’organitzen al mateix nivell sintàctic, com ara El trende Valls i arriba a les deu a l’estació de Sants. En canvi, n’hi ha que depenen d’un altre de més gran, que els inclou. El sintagma de Valls, per exemple, depèn del sintag-ma El tren de Valls; com els sintagmes a les deu i a l’estació de Sants, que depenen d’unsintagma més gran que els inclou: arriba a les deu a l’estació de Sants.

SINTAGMA

ORACIÓ

PARAULA

Act. 16 - 18

Act. 19 - 21

Act. 22

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 10

11


16. �� Ordena, de més gran a més petita, les unitats d’anàlisi gramatical:

17. �� Relaciona cada seqüència de sons amb una afirmació:

• És una paraula catalana.• És un seguit de sons possible en català però que no existeix com a paraula.• És un seguit de sons impossible en català.

18. �� Completa els noms de les vuit categories gramaticals i fes memòriade quines vas estudiar a primer curs:

• V... • N... • Adj... • Det...• Adv... • Pro... • Pre... • Conj...

19. �� Relaciona els sintagmes de la columna de la dreta amb lesestructures de l’esquerra:

V + Det + N • • l’ordinador personalV • • cansamentN • • la solitud

Det + N • • eixugaN + Adj • • menja xocolata

Det + N + Adj • • paper blancV + N • • calorós

Adj • • planxa la roba

20. �� Escriu sintagmes que tinguin com a nucli les paraules següents:

21. �� Amb aquestes sèries de paraules, construeix sintagmes inclosos els uns dins els altres. Representa com s’encaixen amb requadres.

● fill - classe - petit � La classe del meu fill petit

• deliciós - menjar - pastís • reciclat - paper - full

• diada - especial - tan • bo - vi - encetar - molt

22. �� Copia aquestes oracions i enquadra els sintagmes:

• L’Esteve explica un conte de fades als nens.

• Ells passaran demà per la botiga de mobles.

• El president de l’associació de veïns va adreçar-se al públic assistent.

Exemple

eixolatrós - xiscle - btugjm

sintagma - oració - paraula

™festa ™cargols ™blau ™baixàvem

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 11

23. �� Escriu una paraula de la mateixa família en la qual la consonantdestacada no es pronunciï, com en l’exemple:

● cridòria � cridar

• carnisseria • ventada • clarejar • altitud • poruc • camperol

■ Coneixes alguna altra lletra que no es pronunciï en determinadessituacions? I alguna que no es pronunciï mai? Posa’n exemples.

24. �� Escriu aparellades les paraules en què les grafies destacadespresenten el mateix so:

• esmorzar • bateig • pujada • cassola • llibre • cirera • colla • despatx• xocolata • peixera • esquitx • guineu• gana • gerani • vent • rosa

25. �� Llegeix en veu alta les parelles de paraules següents :

• Què has observat en les grafies destacades? Escriu un exemple més de cada cas.

Exemple

12


La fonètica i l’ortografiaSovint has sentit dir que el català (com les altres llengües) no es pronuncia igual ques’escriu. De fet, és una manera de dir que entre les lletres i els sons d’una llengua nohi ha una correspondència exacta que faci que cada lletra representi un sol so i cadaso sigui representat per una sola lletra o grafia.

La fonètica estudia els sons de la llengua, els classifica en vocals i consonants, i ex-plica com es pronuncien: si són sords o sonors, si s’articulen acostant els llavis, acos-tant la llengua a les dents o al paladar, etc.

L’ortografia és el conjunt de regles i excepcions relatives a les lletres o grafies.Aquestes normes són necessàries perquè:

• Hi ha sons que poden ser representats per diverses lletres. La essa sorda, per exem-ple, es pot escriure amb quatre lletres diferents, com podem veure en les paraulessamba, mosso, cigró i façana.

• Hi ha lletres que poden representar diversos sons. La lletra g, per exemple, pot so-nar com en la paraula gat o com en la paraula gerro.

A més d’aquests casos, l’ortografia tracta altres qüestions: els dígrafs o conjunts dedues lletres que representen un sol so (guerra), la partició de síl·labes (pas-sar), lescontraccions de dues paraules en una (de + el = del), i també els signes ortogràficsque no són lletres: l’apòstrof, els accents, la dièresi i el guionet.

™™líquid - liquida ™™mag - màgic ™™verb - verbal

gat

gerro

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 12

13


26. �� Busca en aquesta sopa de lletres sis paraules amb el so de la essasorda. Vigila perquè també hi ha quatre paraules amb essa sonora.

■ Quines grafies representen el so de la essa sorda?

27. �� Escriu un altre exemple de cada cas:

• Paraules en què la e representi una e tancada: fruitera...

• Paraules en què la c es pronunciï com essa sorda: cinema...

• Paraules en què la c soni com k: camí...

• Paraules en què la r soni forta: rosella...

• Paraules en què la o representi una o oberta: bunyol...

28. �� Qui estudia els fenòmens o les normes següents, la fonètica ol’ortografia?

• Escrivim g davant de les vocals a, o, u. Escrivim gu davant de les vocals e, i.• En les consonants bilabials, l’obstrucció de l’aire es fa entre els dos llavis.

• En la pronunciació dels sons sords, les cordes vocals no vibren.

• Escrivim m davant de b, p, m.

• En les consonants nasals, l’aire ressona dins de la cavitat del nas.

29. �� Explica de quina manera les estratègies següents et podenajudar a millorar la teva ortografia:

• Llegir sovint.• Aplicar el corrector ortogràfic als textos que escriguis a l’ordinador.• Consultar amb freqüència el diccionari.• Aprendre les regles ortogràfiques i les seves excepcions.• Fer exercicis d’ortografia .• Revisar almenys un parell de vegades els textos que escriguis.• Preparar a consciència els dictats que t’indiqui el professorat.• Comprendre les raons fonètiques d’una determinada grafia.

30. �� Quina estratègia et sembla més efectiva per escriure sensefaltes d’ortografia?

fixar-s’hiaplicar normesmemoritzar

I P O E S I A T R G

Z E K E O R H A M A

O N I B P R E S O D

D S C A A T U S A R

I A R R O S Z A V E

A R I N X I O L L Ç

C E N D R A D R M A

Q N O T E O C A U F

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 13

14


El diccionari electrònicUn diccionari electrònic és un nou tipus de diccionari. Té un contingut similar als depaper, però la recerca es fa amb l’ordinador, sovint en connexió amb la xarxa d’Inter-

net. A més de la definició dels mots, també pot proporcionar informació sobrel’ortografia o la morfologia de les paraules, i sobre els mots que formen part delocucions o frases fetes; pot presentar paraules amb il·lustracions o agrupadesen làmines que pertanyen a determinats camps semàntics, etc.

A l’adreça electrònica http://www.edu365.cat/escriptori/index.htm trobaràs el DI-DAC, un diccionari electrònic especialment pensat per als joves, al qual podràsaccedir amb la contrasenya que teniu assignada tots els estudiants catalans.

31. �� Busca el significat de les paraules següents al diccionarielectrònic:

• cau • bafle • sínia • llúdria

32. �� Busca els dos significats de les paraules següents i escriu unaoració amb cada una:

33. �� Busca el plural de les paraules següents i escriu-lo:

• assaig • test • llapis • context • calamars • focus

34. �� Busca a l’índex temàtic del DIDAC la làmina del mercat. Situa el cursor damunt les parades del peix i la carn i fes una llista amb el nom de cinc tipus de carn i cinc de peix o marisc.

35. �� Escriu dues paraules de la mateixa família que les següents:

36. �� Busca al diccionari electrònic les paraules següents i completa un quadre com aquest amb la frase feta que correspongui:

™grill ™arbre

™taronja ™terra ™flor

paraula frase feta

bacallà

gat

foc

curt

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 14

15


Els gèneres literaris

La llegenda de les quatre barres

Fa més de mil anys, els sarraïns havien envaïttota la península Ibèrica i part del que ara és França. En successives batalles, els cristiansels obligaren a recular fins al sud del riuLlobregat. Per la seva lleialtat i valentia, Guifré el Pilós, un cavaller procedent de la casareial de Carcassona, fou nomenat comted’Urgell i de la Cerdanya pel seu cosí, el reifranc Carles el Calb. Més endavant, també vaesdevenir comte de Barcelona, Osona i Girona.

Quan els francs van ser atacats pels normands,Guifré va convocar el seu exèrcit i es va posaren camí amb el seu escut daurat. El seguia unarècula de cavallers i escuders armats ambllances, espases, destrals i maces, i al darrerevenien carros i màquines de guerra. La batallava ser molt cruenta i sembla que, quan vanarribar els catalans, els normands gairebé la tenien guanyada. Amb el suport de les tropesde Guifré, però, els francs van acabarvictoriosos. Tanmateix, molts homes vanresultar ferits en el combat, entre ells el mateixGuifré el Pilós. Una llança li havia traspassatl’armadura i tenia ferides molt greus.

Carles el Calb, afligit per aquest final, li vapreguntar què podia fer per agrair-li el seu ajut.Guifré va demanar un escut d’armes, senyal de noblesa, ja que el seu escut daurat eracompletament llis. Carles el Calb va mullar la seva mà en la sang de les ferides del seu cosí i va pintar quatre ratlles vermelles sobre el fonsdaurat de l’escut.

Amb el pas del temps aquelles quatre ratlles es van anomenar quatre barres. I també amb el pas del temps aquell escut es va convertir en la senyera catalana.

El cant de la senyera

Al damunt dels nostres cants aixequem una senyeraque els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-laen senyal de germandat!Au, germans, al vent desfem-laen senyal de llibertat!Que voleï! Contemplem-laen sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,nostre cor t’és ben fidel;volaràs com au galanapel damunt del nostre anhel:per mirar-te sobiranaalçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,et durem, i tu ens duràs:voleiant al grat de l’aire,el camí assenyalaràs.Dóna veu al teu cantaire,llum als ulls i força al braç.

JOAN MARAGALL

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 15

16


Els gèneres literarisTots els textos considerats literaris tenen en comú que estan escrits amb un llenguat-ge elaborat perquè tenen una finalitat estètica o artística. Tanmateix, les obres literà-ries poden ser molt diverses, tant per l’estructura i l’extensió com pel contingut, el toi la intenció. Per això, a l’hora d’estudiar-les, les classifiquem en grups de característi-ques semblants que anomenem gèneres literaris. En distingim tres de principals:

• El teatre és el gènere literari en el qual les accions i les parau-les dels personatges són representades per uns actors. L’espec-tacle té lloc damunt d’un escenari i davant d’un públic.

• La narrativa és el gènere literari que es basa en l’exposició or-denada d’uns fets reals o imaginaris que constitueixen unahistòria. L’acció es produeix en un temps i en un espai deter-minats i la duen a terme uns personatges. En podem veure unexemple en la llegenda de les quatre barres que hem llegit.

• La poesia és el gènere literari escrit en vers que expressa la in-timitat de l’autor, els seus sentiments sobre temes tan diversoscom la natura, la pàtria, l’amor, el pas del temps... El poemade Maragall és una bona mostra dels sentiments patriòtics queprovoca en el poeta la senyera. Els textos poètics es caracterit-zen perquè el llenguatge que s’hi utilitza és molt més elaboratque en la resta de gèneres, gràcies a recursos com la mètrica, elritme o l’ús abundant de figures retòriques.

37. �� Quin element prenen com a motiu els dos textos que obren aquestapartat de literatura?

38. �� Torna a llegir el primer text i respon aquestes preguntes:

• Quin fet s’hi narra?

• En quin temps se situa?

• En quin espai geogràfic té lloc l’acció?

• Quins personatges hi intervenen?

• A quin gènere creus que pertany?

39. �� Rellegeix ara el poema de Maragall i busca-hi algunes de les característiques pròpies de la poesia. Exemplifica-les.

40. �� Elabora un text teatral breu basant-te en el primer dels dos textos.

Ja ho entenc! Això dels gèneres literaris

és com la pintura, tant és unquadre realista com un

d’abstracte: els estils sóndiferents però tots són art.

830841 _ 0006-0017.qxd 23/1/07 13:33 Página 16

Conceptes clau de la unitat

17

Categoria lèxica. Classe de paraules que la gra-màtica estableix segons la forma que tenen elsmots, el que signifiquen i la manera com escombinen.

Fonètica. Disciplina que estudia els sons de lallengua i explica com es pronuncien.

Gènere literari. Agrupació dels textos literaris se-gons les seves característiques. Els principalsgèneres literaris són el teatre, la narrativa i lapoesia.

Oració. Sèrie de paraules organitzada en sintag-mes, cadascun dels quals té una funció precisa.

Ortografia. Part de la gramàtica normativa queestableix l’escriptura correcta de les paraules ialtres signes gràfics de la llengua.

Paraula. Seguit de sons associat a un significatmés o menys precís, però aïllable, i que per-tany a una determinada categoria lèxica.

Sintagma. Paraula o grup de paraules organitzatal voltant d’un nucli, que fa una funció con-creta dins de l’oració.

Busca la paraula de sis lletres diferents que falta a l’última fila. Tingues en compte que a l’última columnat’informem del nombre de lletres que comparteix amb cada paraula del quadre.

ENTRETENIMENTS

R O T U N D = 1

T R O F E U = 2

Z I G O M A = 3

P A N S I R = 4

P E I X O S = 5

S O M I A R = 4

N O S T R E = 3

V E R N A L = 2

X U C L E T = 1

= 6

830841 _ 0006-0017.qxd 9/2/07 10:26 Página 17

Roda el món...

Jo, Marco Polo, vaig néixer a Venècia, a la casa familiar de l’illot de Rialto,l’any 1254. Com que la meva mare va morir al part i el meu pare estava deviatge, em van haver d’educar els meus parents.

La meva infantesa, si fa no fa, va ser com la de tots els altres nens de famílianoble de la ciutat. Si alguna cosa me’n va distingir, va ser una exageradapropensió «a inventar-me històries» –així ho anomenava la meva àvia–. I ésque jo no tenia ni pares ni germans i les llargues estones que em passavasol o en companyia d’aquells que em cuidaven em resultaven molt avorri-des si jo mateix no hi posava imaginació. També, i d’això la meva àvia en vapatir no vulgueu saber com, potser provocat per aquesta facilitat mateixaamb què la meva imaginació era capaç d’inventar al meu voltant missatgesfantàstics, on jo podia encarnar els herois que més admirava, també, dic,vaig ser molt tardà i gansoner en tot allò que fa referència a «l’ensinistra-ment per a la vida social» que tot infant –en major o menor grau– ha de patir.

Recordo, per exemple, com em costava, després d’una d’aquelles aferrissa-des batalles en què jo, damunt el meu pobre gussi, m’imaginava el més va-lent almirall venecià contra tot un estol de galeres genoveses, fer cas d’a-quelles petiteses que la meva àvia m’exigia amb tediosa insistència i a lesquals semblava donar molta més importància que no al fet que la nostra es-timada República hagués sortit vencedora (o s’hagués perdut per sempre!)en aquella recent contesa.

Jo encara m’entretenia a remar (si havia estat fet presoner pels meus enemicsi enviat a galeres) o a caçar les bèsties més ferotges en companyia del meuarc, mentre tots els altres nois de la meva edat ja sabien que no havien de posar els colzes damunt la taula, ni furgar-se el nas ni llençar els ossos sobrersdel plat a la catifa. No em vaig començar a moure amb una certa agilitat en això que llavors anomenava «manies de grans» fins molt més tard, quanem vaig adonar que el sol de la infantesa se m’havia començat a pondre.

1Sóc Marco Polo i començo un viatge...

Avui en dia hem vistper la televisió tots els llocs del món.Anem on anem, segur que n’hem vistalguna imatge i en tenim informació,però... ¿t’imagines com seria fer unviatge a un lloctotalment desconegut?¿T’imagines quèsentiries just abans de fer aquest viatge?

18

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 18

19

Un dia, des de la meva fi-nestra, el vaig veurecom encenia un camíd’escates blanquesen el meu record, elregust del qual nom’hauria abandonatmai més, sobre les ai-gües del meu mar, aVenècia.Quan van arribar aquellsque es feien dir el meu pare i elmeu oncle, ja havia fet els quinze anys.Jo, que com la majoria de la gent deVenècia, no havia vist mai cap jardí mésgros que el de davant de l’església deSan Marco –amb els seus deu arbres– nicap altre mar que el que, tènuement,banyava els seus canals, no em vaig aca-bar de creure totes aquelles meravellesque ells no es cansaven d’explicar-mesobre els pobles i la gent que havien co-negut.Tanmateix, quan, en els meus escassosquinze anys, començava a entreveureque el món no era pas tan fantasiós comjo l’havia imaginat, aquelles vetllades enquè ells, ran de l’escalfapanxes, em vancontar tot el que havien vist, van venir adespertar en el meu esperit, en algunrecòndit racó, aquella il·lusió que el de-curs dels anys havia condormit.Realment, fossin de veritat o no aquellsmons que el meu pare descrivia, queexistís o no un lloc tan allunyat on pot-ser ni tan sols sabessin de l’existènciad’una petita república anomenada Venè-cia, la veritat és que tant m’era. Tot allòm’impressionava i m’atreia tant com sialgú s’hagués entestat a fer-me creure,fins a fer-m’ho versemblant, que el paísde meravelles que jo havia somniat es-sent criatura tenia una longitud i una la-

titud concretes damuntla superfície de la terra.

El sol fet que no tin-gués arguments perrefutar-los quan, perexemple, em conta-ven que existia una

muntanya on un reixinès havia fet plantar

els arbres més colossalsde tot el món, em produïa

una gran emoció, en la qual jomateix quedava immergit, i a l’últim nosabia si hauria sacrificat la coneixençade la veritat per continuar creient enaquella possibilitat.Havien transcorregut un parell d’anysdes de l’arribada del meu oncle. Tot ique el nou papa encara no havia estatelegit i que no havien pogut realitzarl’ambaixada que els havien encomanat,no podien estar més temps a Venèciasense faltar a la promesa que li havienfet al Gran Khan de tornar a la Xina. Ai-xí doncs, van decidir de tornar-se a em-barcar.El meu pare, veient que ja tenia edat su-ficient per anar amb ells, em va propo-sar d’acompanyar-los. Jo no m’hi vaigpensar gens ni mica.Un bon dia, a mitjan 1271, vam llevarl’àncora i vam sortir del port de Venècia.La ciutat, enmig de la llacuna, es va anarfent petita darrere nostre. No l’havia vis-ta mai de tan lluny. Quant de temps tri-garia a tornar-hi? Si algú m’hagués ditque al final del meu trajecte m’havia detrobar enmig de les boiroses terres d’unsomni, a les quals, un cop despert, no espot tornar a accedir, no m’hauria fet pasuna impressió gaire diferent.

DAVID VILASECA, Marco Polo i el llibre de meravelles


830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 19

20


OBTENIR INFORMACIÓ


• tardà • contesa • condormir-se

• gansoner • escalfapanxes • entestar

• aferrissat • recòndit • refutar

• gussi • decurs • immergit

2. Torna a escriure el fragment següent, canviant les paraules destacades per un sinònim. Si et cal, pots consultar el diccionari.

3. Tria l’opció correcta per a cada una d’aquestes expressions.

• També, i d’això la meva àvia en va patir no vulgueu saber com.

no ho va voler explicar no gaire molt

• L’existència d’una petita república anomenada Venècia, la veritat és que tant m’era.

m’era indiferent m’era important m’era útil

4. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes:

INTERPRETAR EL TEXT

5. Fixa’t en quina persona gramatical està narrat el text i indica si aquestesobservacions sobre aquest tema són certes (C) o falses (F):

• El text està narrat en primera persona.

• Hi ha un narrador infant i un narrador adolescent.

• El narrador és objectiu a l’hora de narrar els fets.

• Un text narrat en primera persona ens apropa molt a la història narrada.

Maem

f g

Aquelles vetllades en què ells, ran de l’escalfapanxes, em van contar tot el que havienvist, van venir a despertar en el meu esperit, en algun recòndit racó, aquella il·lusió que eldecurs dels anys havia condormit.

A B

C D

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 20

21


Licm

t s

6. Llegeix aquest fragment i respon les preguntes següents:

• De què s’adona de cop el protagonista? • Qui o què va marxar?• Qui o què es va quedar gravat en el record de Marco Polo?

7. Observa les expressions del text que apareixen entre cometes, parèntesis o guions. Tria’n una de cada forma i explica per què són necessaris aquestssignes de puntuació en cada cas.


8. Observa aquest mapa, que marca la ruta que va seguir Marco Polo, acompanyant el seu pare i el seu oncle, en el seu primer viatge a la Xina. Després, explica la importància d’un viatge com aquest en el moment en què es va fer.

9. Llegeix aquestes afirmacions sobre el personatge i indica si són certes (C) o falses (F):

• Marco Polo, de ben petit, ja demostrava que tenia molta imaginació.

• De petit li agradava la solitud.

• La seva àvia el va criar com si fos un fill.

• L’educació cortesana que va rebre de petit li agradava.

• A Venècia, les famílies riques disposaven de grans jardins.

• El pare va estar molt pendent de l’educació del seu fill Marco.

• Al segle XIII, Venècia es distingia per la seva vida social.

10. Explica com veia el món dels adults Marco Polo quan era petit.

11. Explica què creus que representen els somnis en la vida del jove Marco Polo i de quina manera afecten la seva vida d’adult.

EXPRESSAR-NOS

12. Busca informació sobre la vida de Marco Polo i redacta un text breu queserveixi per completar els trets més rellevants de la seva biografia.

13. En grup, trieu un personatge antic, real o de ficció, i documenteu-vosbé sobre la seva vida i/o la seva llegenda. Després feu-ne un recull iexpliqueu-ne una mostra a la resta de la classe.

...quan em vaig adonar que el sol de la infantesa se m’havia començat a pondre.

Un dia, des de la meva finestra, el vaig veure com encenia un camí d’escates blanques en el meu record, el regust del qual no m’hauria abandonat mai més, sobre les aigües del meu mar, a Venècia.

Antioquia Bagdad

Pequín

TIBET

HINDU KUSH

OCEÀÍNDIC

OCEÀPACÍFIC

marCaspi

marNegremar

Mediterrani

ÍNDIA

XINA

SIAM

Venècia

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 21

22

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • LLENGUA I COMUNICACIÓ

Les funcions del llenguatge

El procés de comunicacióRecorda que en tot procés de comunicació intervenen sis elements, que se solen re-presentar en un esquema com el següent:

Les funcions del llenguatgeSovint en els processos de comunicació algun d’aquests sis elements queda més des-tacat que la resta. Això es deu a la finalitat concreta d’aquella situació de comunica-ció i a l’ús que s’hi fa de la llengua. Es distingeixen sis funcions del llenguatge segonsl’element predominant, que apareix entre parèntesis a sota de la funció:

Funció del llenguatge

Informativa oreferencial(context)

Expressiva oemotiva(emissor)

Conativa oapel·lativa (receptor)

Fàtica(canal)

Poètica(missatge)

Metalingüística(codi)

Finalitat concreta del procés de comunicació

L’emissor i el receptor intercanvieninformació sobre alguna cosa, sovintrelacionada amb el context.

L’emissor expressa alguna emoció que sent o l’estat d’ànim en què es troba.

El receptor és cridat a actuar d’unadeterminada manera per l’emissor.

L’emissor o el receptor comproven que elcanal de comunicació funcionacorrectament.

El receptor se sent atret per l’originalitat, la creativitat o la bellesa del missatge de l’emissor.

L’emissor i el receptor reflexionen sobre unelement del codi lingüístic que estan fentservir.

Exemple

Un vianant que coneix l’indret informa unforaster sobre els restaurants que té més a prop.

Un noi explica al seu amic que s’ha enrabiatmolt perquè la professora l’ha fet responsablede la malifeta d’un company.

Un membre del servei d’ordre d’una cercavilas’adreça al públic perquè faci lloc i puguipassar la comitiva.

En una conversa telefònica, l’interlocutor que escolta va donant senyals que continuapresent, del tipus sí... ja... ha ha...

Un auditori escolta atentament la recitaciód’un poema i es fixa en el ritme, les imatges,l’estil...

Una àvia demana al seu nét que li expliquiquè vol dir que a algú se li’n va l’olla.

context

codi

emissor/a canal canalmissatge receptor/a

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 22

23


L’Anna i l’Ariadna estaven assegudes al bar de l’insti. Les seves cares reflectien decepció.

–És una llàstima que els teus pares no et deixin organitzar la festa... –va dir l’Anna.

L’Ariadna va assentir amb el cap mentre feia un glop de taronjada.

«...i abans de les notícies donem pas a la publicitat. Estàs cansat? No pots més? AmbBrescademel et sentiràs lleuger com una abella.» Ni tan sols aquella ximpleria d’anunci les vatreure del seu entotsolament. El mòbil de l’Ariadna va trencar el silenci.

–Hola, Guillem. Sí. Com? ... Sí ... sí... sí, esclar. Sí, un tertro. A dos quarts? D’acord. Fins ara.

–Què volia el Guillem? Què vol dir un tertro?

–No facis preguntes. Vine, que t’ho ensenyaré.


• En tot procés de comunicació intervenen sis elements.

• La funció fàtica serveix per expressar emocions o estats d’ànim negatius.

• La funció conativa també rep el nom d’apel·lativa.

• La funció metalingüística utilitza el llenguatge per parlar del llenguatge.

• La funció referencial permet comprovar que el canal funciona correctament.

15. �� Detecta els elements de la comunicació en aquesta situació:

16. �� Identifica la funció que predomina en aquestes situacions:

• El que al Principat es diu vespre, al País Valencià es diu vespradai a Mallorca horabaixa.

• Pobre Cisco! Des que va morir la seva dona sembla una ànima en pena...

• Sí..., ja, ja...

• Són les vuit del matí i avui és dilluns 27 de març del 2006.

• Apagueu els llums i a dormir.

17. �� Decidiu entre tots quin significat podem deduir en cada cas:

• Xiulets i crits desagradables en un partit de futbol.

• Una creu verda lluminosa en un establiment comercial.

• Una cigarreta barrada a l’entrada d’un restaurant.

• Fum sortint d’una nau industrial.

■ Comenteu quina funció del llenguatge trobem en cada missatge.

18. �� Detecta en aquest fragment les sis funcions del llenguatge:

19. �� Inventa’t una situació de comunicació en què emissor i receptors’intercanviïn els papers. Indica en quins moments ho fan.

20. �� Busca en diaris, revistes o Internet anuncis publicitaris en quèel text jugui amb la forma i amb el significat del missatge.

Un mosso d’esquadra demana a un conductor la documentació del vehicle.

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 23

24


Sapiguem de què parlem Normalment diem que és molt important expressar-se amb claredat. Ara bé, aquestaafirmació general s’ha de concretar en diferents aspectes. Un dels que cal aclarir desdel primer moment és saber de quin tema parlem. Això comporta dues coses:

• Especificar, com a emissors d’un missatge, quin és el tema, la intenció, l’objectiu iles dades essencials del que estem dient.

• Saber situar el receptor de les nostres paraules, aportant-li les dades necessàriesperquè també ell o ella sàpiga de què estem parlant.

21. �� Escenifiqueu, per parelles, la situació següent:

■ Comenceu l’escena d’aquestes dues maneres:

■ Valoreu com s’ha desenvolupat la conversa en cada cas.

22. �� Explica com comunicaries a la secretaria del col·legi del teugermà petit que avui, excepcionalment, es quedarà a dinar.

Un automobilista porta el seu cotxe al taller perquè li facin una reparació dels frens.Prèviament l’han trucat a casa dient-li que ja tenien les peces de recanvi necessàries. L’atén

un recepcionista que no el coneix, ni el relaciona amb cap cotxe en concret ni està al corrent queal taller ja tenen el material.

Bon dia! Ja m’ho has portat?

No sé de què emparles, Joan

RECEPCIONISTA: Bon dia.CLIENT: Venia per allò dels frens.

A

RECEPCIONISTA: Bon dia.CLIENT: Bon dia. Porto aquellcotxe verd i he vingut perquèm’heu avisat que ja teniu els recanvis que necessitàveu per reparar-me els frens.

B

830841 _ 0018-0041.qxd 9/2/07 10:30 Página 24

25

DIMENSIÓ COMUNICATIVA • EXPRESSIÓ ESCRITA

Editem bé els escrits (I)A part de les normes de presentació d’escrits que cal tenir en compte sempre (enqua-dernació, numeració de pàgines, netedat, marges, dades identificatives, etc.), en elcas de textos editats amb ordinador cal fer un ús racional dels recursos gràfics queofereixen els programes de manera abundant. En aquesta unitat i en la següent t’ofe-rim algunes recomanacions generals que et poden ser útils:

• La font. Cal triar un tipus de lletra pròpia per als documents formals, com ara elstipus Times New Roman, Arial o Courier New, i d’un cos o mida que faci la lecturaagradable (entre 12 i 14 punts).

• La distribució del text en la pàgina. Cal valorar si els marges preestablerts sóncorrectes o, en cas contrari, modificar-los mitjançant l’opció de configuració de pà-gina. Com a norma general, convé deixar uns marges amples, i més si es tractad’un treball que el professorat ha de corregir.

• La justificació del text, és a dir, l’arrenglerament de les línies que el formen a dre-ta i esquerra, és l’opció més habitual. Només en el cas que una línia quedi amb unsespais entre paraules excessivament llargs hauràs de recórrer a la partició sil·làbicaa final de línia.

• Els paràgrafs. Has d’establir uns criteris –i mantenir-losdurant tot el text– sobre la sagnia (o no) de la primera lí-nia de cada paràgraf i sobre l’espai que deixaràs entreparàgraf i paràgraf, que generalment és el doble que l’es-paiat entre les línies d’un mateix paràgraf.

23. �� Explica quines modificacions caldria fer en aquest text perquèquedés editat com escau a un escrit formal.

24. �� Fes una redacció, d’un full d’extensió com a màxim, en quèexpliquis alguna de les activitats que has fet aquest estiu (un viatge,una pràctica esportiva, unes colònies o estada d’idiomes, etc.). Edita-la seguint els criteris que has après en aquesta pàgina.

Un dels sistemes de comunicació animal més coneguts és el de les abelles. Quan unaabella exploradora ha trobat un lloc on hi ha nèctar, torna al rusc en línia recta i fauna mena de dansa en forma aproximada d’un 8 que comunica a les altres companyesla distància i la direcció en què es troba l’aliment.

La velocitat de la dansa indica la distància: com més a prop és l’aliment, més ràpid ésel ball. La direcció es comunica per l’orientació que té la línia central del 8 respecte alSol.

830841 _ 0018-0041.qxd 9/2/07 10:30 Página 25

26


El v

oca

bu

lari

de

la f

amíli

a25. �� Escriu quatre paraules que formin part de la família de les paraules

següents:

26. �� Resol els mots encreuats següents:

1. Persona amb relació als seus padrins, especialment de baptisme.

2. Pare del marit o de la muller.

3. Marit de la filla.

4. Fill d’un nebot o una neboda.

5. Pare de l’avi o de l’àvia.

6. Germà del pare o de la mare.

7. Pare de l’un de dos cònjuges respecte al pare o mare de l’altre.

8. Mare del besavi o de la besàvia.

9. Muller del fill.

10. Cònjuge de la germana.

27. �� Consulta l’arbre genealògic i completa les oracions següents amb els parentius corresponents:

• En Jaume i la Núria són ......

• En Josep és el ...... d’en Robert.

• En Carles i la Carme són ......

• L’Oriol és el ...... de la Joana.

• L’Enric i la Cristina són ...... i ......

• La Roser és la ...... d’en Lluís.

• En Lluís és el ...... de la Judit.

3

9

6

2

1

8

7

5

4

10

™mare ™fill ™parent

Lluís Joana

NúriaMariaJaume AnnaRobert

Carles MeritxellJosep

Oriol

Àngels Àlex

Carme

Judit

Joan Roser

EnricCristina

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 26

27


28. �� Relaciona els sinònims de les dues columnes:

oncle • • iaianen • • joveàvia • • tiet

promès • • ascendentnora • • espòsmarit • • infantdona • • cònjuge

consort • • mullerprogenitor • • xicot

29. �� Escriu aparellada cada frase feta amb el seu significat:

Veure la padrina • • Irritar-seHaver-n’hi per al pare i la mare • • Tenir la protecció d’algú

Tenir padrins • • Patir un dolor fortSortir algú de mare • • Ser responsable dels seus actes

Ser algú fill de les seves obres • • Haver-hi abundància d’alguna cosa

30. �� Aparella aquests antònims relacionats amb la vida familiar:

manar • • elogiarestimar • • obeir

oferir • • acapararcompartir • • rebutjar

malcriar • • educarrenyar • • menystenir

31. �� Copia aquestes oracions substituint les paraules en cursiva peralguna de les expressions següents:

• L’experiència és la mare de la ciència.

• La història d’avui l’escriuran els nostres néts.

• Vincent Van Gogh fou un dels pares de l’expressionisme.

• Aquell projecte monumental ja el van iniciar els nostres avis.

32. �� Consulta, si et cal, el diccionari i relaciona cada paraula amb la sevadefinició:

• Sèrie d’ascendents d’un individu o d’una família.

• Persona que s’ocupa de dreçar les genealogies de les famílies.

• Branca de la biologia que estudia el fenomen de l’herència.

• Persona que s’ocupa de l’estudi de la genètica.

• Diagrama que representa l’estructura i l’evolució d’una família.

origendescendentsavantpassatscreadors

™genograma ™genealogia ™genètica ™genealogista ™genetista

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 27

Quantes formes?

Més de cent

Entre una i quatre

Entre dues i quatre

Entre una i quatre

28


Les categories lèxiques

Les classes de paraules La gramàtica classifica les paraules tenint en compte alhora tres característiques bàsi-ques:

• El nombre de formes que té una paraula. Hi ha paraules, com per exemple l’ad-verbi encara, que tenen una única forma, mentre que n’hi ha d’altres que en tenenmés d’un centenar, com és el cas dels verbs. Recorda la quantitat de formes dife-rents d’un mateix verb que has après en estudiar els verbs model.

• El significat de la paraula. Algunes paraules expressen accions (els verbs); d’altres,éssers animats o inanimats (els noms); d’altres, característiques (els adjectius), etc.

• La relació amb altres paraules. En el marc del sintagma i de l’oració, cada classe deparaules es comporta d’una manera. Per exemple, n’hi ha que actuen com a nucli de sintagmes, com ara el verb, que és nucli del sintagma verbal que fa de predicat:

sintagma verbal

L’autobús nocturn va aturar-se a la parada de la Plaça Major.nucli (verb)

En canvi, n’hi ha que tenen un paper secundari dins del sintagma. És el cas dels de-terminants, que serveixen per introduir els noms:

sintagma nominal

Aquella jornada es va omplir l’estadi.determinant nucli (nom)

Els verbs, els noms, els adjectius i els determinantsEn la taula següent et recordem les categories lèxiques que ja vas estudiar el curs passat:

Durant aquest curs es presentaran la resta de categories lèxiques: els pronoms, elsadverbis, les preposicions i les conjuncions.

Act. 34

Act. 33

Categoria

Verbs

Noms

Adjectius

Determinants

Què expressen?

Accions, estats o processos

Persones, animals, coses concretes o abstractes

Característiques de persones, animals o coses

Grau de proximitat,propietat, quantitat, etc.

Com es combinen?

Fan de nucli del sintagma verbal

Fan de nucli del sintagma nominal

Acompanyen els noms o els verbs(sobretot ser i estar)

Acompanyen elsnoms, normalmentper davant

Exemples

cantar, ser, adormir-se

Robert, cérvol,martell, amistat

feliç, fosc, amable,trepidant

aquella, vostres,bastant, alguns

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 28

29


Els pronoms Els pronoms són paraules que normalment no tenen un significat propi, sinó queadopten en cada oració o context el sentit de l’element a què fan referència. Si, perexemple, algú diu: Tu connecta les màquines, tu apuja les persianes i tu prepara el mate-rial, el context (els presents, la mirada, un gest) permet concretar que el pronom tues refereix, successivament, a la Marta, a en Joan i a l’Andreu, posem per cas.

Els pronoms substitueixen noms i sintagmes de diferents menes:

Venim de la platja. � En venim.SP pronom

En Lluís és simpàtic. � En Lluís ho és.SA pronom

Els adverbisEls adverbis són paraules invariables, és a dir, amb una sola forma. Expressen no-cions de lloc, temps, manera, grau, afirmació, negació o dubte. Modifiquen ocompleten el significat dels verbs, dels adjectius, d’altres adverbis o de tota l’oració:

Dinarem aviat. � Indica temps i modifica el verb dinarem.

La decoració és força elegant. � Indica grau i modifica l’adjectiu elegant.

Som molt lluny de Girona. � Indica grau i modifica l’adverbi lluny.

Desgraciadament no s’ha eliminat la pobresa. � Indica manera i modifica tota l’oració.

Les preposicionsLes preposicions són paraules invariables que serveixen per incloure el sintagmaque introdueixen dins d’un altre sintagma, en una relació de dependència. Vegem-ho en el cas de la preposició de, per exemple:

Bossa de plàstic � Inclou el sintagma de plàstic dins del sintagma nominal que té com a nucli bossa.

Parlen de la feina � Inclou el sintagma de la feina dins del sintagma verbal que té com a nucli parlen.

Les conjuncionsLes conjuncions també formen part d’una llista tancada de paraules invariables queserveixen per posar en relació sintagmes que estan al mateix nivell i, sobretot, ora-cions, en aquest cas tant si estan al mateix nivell com si no. La conjunció i ens serviràd’exemple, perquè pot posar en relació tant sintagmes com estructures oracionals:

• Sintagmes: La Júlia ha comprat fruita verdura.conj.

• Estructures oracionals: Els preus s’han apujat els salaris s’actualitzaran.conj.

i

i

Act. 35

Act. 36

Act. 37

Act. 38

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 29

30


33. �� Llegeix aquesta oració i respon les preguntes següents:

• Quantes formes té la paraula sempre?

• Quin és el verb?

• A quina categoria lèxica corresponen les paraules exòtics i brillants?

• Quina de les paraules que formen el sintagma els ocells exòtics és el nucli?

34. �� Observa aquestes dues oracions que contenen la paraula brillant.

• En quina de les dues oracions brillant és un nom? En quina és un adjectiu?

• Coneixes alguna altra paraula que pugui pertànyer a categories diferentssegons el context? Escriu dues oracions, una amb cada possibilitat.

35. �� Torna a escriure aquestes oracions substituint el sintagma repetitper un pronom:

• L’àvia va pelar les patates i va tallar [les patates].

• La Maria s’ha enfadat amb les amigues perquè no truquen [a la Maria].

• L’instal·lador diu que l’antena està en mal estat i que ha de canviar[l’antena].

• El professor va donar els fulls als alumnes i va dir [als alumnes] que callessin.

36. �� Relaciona cada adverbi amb allò que expressa:

• manera • temps

• lloc • grau

37. �� Afegeix als sintagmes següents un altre sintagma introduït per unapreposició. Procura no repetir cap preposició.

• un cafè... • la xocolata... • el meu jersei...

• un concert... • es coneixen... • una vall...

38. �� Busca la conjunció que hi ha en aquestes oracions i digues si posaen relació sintagmes o oracions:

• Per la Festa Major s’engalanen els balcons de pisos i cases.

• L’Hèctor és un apassionat del ball i la Marta no pot viure sense el bàsquet.

• M’he descuidat el llibre i la llibreta a la biblioteca.

• Cada tarda venen pa calent i magdalenes acabades de fer.

• Passarem les vacances a Bèlgica i farem una escapada a Holanda.

• M’agrada el pa amb vi i sucre.

Dins l’estoig hi havia un collaret amb un magnífic brillant finament tallat.

El cavaller va brandar la seva espasa brillant davant de l’enemic.

Sempre m’han agradat els ocells exòtics amb plomes de colors brillants.

tard - aquí - molt - lamentablement lluny - ràpidament - demà - ben

830841 _ 0018-0041.qxd 9/2/07 10:30 Página 30

31


L’apòstrof i la contracció

L’apòstrof L’apòstrof (’) és un signe ortogràfic que indica que s’ha elidit una vocal de l’articlesingular (el, la), de l’article personal (en, na), de la preposició de o de certs pronomsfebles. El cas dels pronoms febles, però, l’estudiarem més endavant.

Exemples: l’animal, l’home, l’ànima, l’elecció, etc. També s’apostrofen davant de xifresque comencen per vocal (l’1 de maig) o davant d’una essa inicial seguida de conso-nant (l’Steven Spielberg).

Hi ha dues menes d’excepcions a aquesta norma general:

§1 Les que afecten tant l’article masculí com el femení: no s’apostrofen davant deparaules que comencen per una hac aspirada (el hall, la hansa) o per una i o unau que formen un diftong creixent (el ioga, la iaia, el uacari).

§2 Les que afecten només l’article femení la, que no s’apostrofa:

• Davant d’una paraula que comença per i o u àtones, precedida o no d’hac (laindiferència, la unitat, la història, la humanitat).

• Davant del nom de les lletres (la efa, la ena, la essa).

• Davant de mots que comencen per a- i que podrien generar confusions (la asi-metria, per distingir-la de la simetria).

• Davant d’alguns mots concrets: la ira, la una (referit a l’hora), la host.

L’article personal en i la preposició de s’apostrofen en els mateixos casos itenen les mateixes excepcions que l’article el (n’Albert, d’aire, en Hans, de io-de), si bé en algun altre cas tampoc no s’apostrofen (davant del nom de leslletres, per exemple de ema). L’article personal na, en canvi, segueix la ma-teixa norma i té les mateixes excepcions que l’article la: n’Elisenda, na Irene.

La contracció La contracció és la unió de dues paraules en una de sola perquè s’elideix una vocal i,en alguns casos, algun altre so. Els casos de contracció són els següents:

La contracció amb l’article singular (al, del, pel, cal, can) no es produeix quan el motsegüent comença per vocal o hac (a l’hotel, de l’aeroport, per l’hort, ca l’Ernest).

Els articles el i la s’apostrofen davant d’un mot que comença per vocal o hac.

NORMA

Act. 39 - 45

preposició a + article el = al

preposició a + article els = als

preposició de + article el = del

preposició de + article els = dels

preposició per + article el = pel

preposició per + article els = pels

mot ca (‘casa de’) + article el = cal

mot ca (‘casa de’) + article en = can

mot ca (‘casa de’) + article els = cals

Act. 46 i 47

830841 _ 0018-0041.qxd 9/2/07 10:30 Página 31

32


39. �� Copia les paraules següents afegint-hi l’article masculí el o l’ al davant:

• hipopòtam • calaix • cotxe • hall

• iode • hivern • onze • calendari

• Ignasi • diccionari • Òscar • arxivador

• ioga • disc • home • hiat

40. �� Copia les paraules següents afegint-hi l’article femení la o l’ al davant:

• aixeta • solució • hora • intel·ligència

• clau • humitat • oficina • ignorància

• torreta • història • orella • ànima

• escola • salut • oca • endevinalla

■ Quins casos són una excepció a la norma de l’apostrofació?

41. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb l’article adient:

• Se les ha emprovat totes dues, però ........... una li va petita i l’altra gran.

• Cridarem els alumnes el cognom dels quals comenci per ........... ema.

• El meu pare té tota la discografia de ........... Sting.

• M’agrada més ........... iogurt natural que l’ensucrat.

• Hem quedat a ........... una a la planta baixa de ........... hospital.

• ........... Índia és un dels països més pobres del planeta.

42. �� Escriu el contrari d’aquests noms amb el seu determinant:

• la perfecció • la comprensió • la correcció

• la legalitat • la puresa • la modèstia

■ Què has observat a l’hora d’escriure l’article davant d’aquestes paraules?

43. �� Escriu el nom d’allò que representen aquests dibuixos i acompanya’lamb l’article corresponent:

44. �� Copia la llista de la compra i completa-la amb de o d’:

• Un quart de quilo ........... olives negres • Una rajola ........... xocolata amb llet

• Un paquet ........... iogurts ........... llimona • Una ampolla ........... oli

• Un litre ........... llet • Una cabeça ........... alls

• Una ampolla ........... aigua • Mig quilo ........... alvocats

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 32

33


45. �� Llegeix les definicions i completa cada espai amb una lletra tenint encompte que cada nombre representa sempre la mateixa lletra. Desprésescriu-les posant-hi l’article al davant i justifica’l en cada cas.

• Mamífer carnívor nocturn que s’alimenta de carronya. — — — — —8 6 15 16 7

• Manca de proporció de les diferents parts d’un tot. — — — — — — — — —7 13 6 19 15 18 14 6 7

• Totalitat de persones del món. — — — — — — — — —8 21 19 7 16 6 18 7 18

• Lloc on s’imparteixen estudis superiors. — — — — — — — — — — —21 16 6 20 15 14 13 6 18 7 18

• Àvia. — — — —6 7 6 7

• Irritació violenta. — — —6 14 7

46. �� Completa aquestes oracions combinant una preposició del primer quadre amb un article del segon. Fes les contraccions que calgui.

• He donat l’encàrrec ............ Enric.

• S’ha acabat la mel ............ pot.

• Et canvio els meus ............ teus.

• Tot ha començat ............ instal·lació elèctrica.

• ............ matí sempre està de mal humor.

• La prova ............ empremtes digitals va ser definitiva.

• Els alumnes ............ cursos superiors organitzen la diada de Sant Jordi.

47. �� Torna a escriure les oracions següents canviant el nom en cursiva pel que s’indica entre parèntesis:

• Al setembre començarà a anar al col·legi (escola).

• És el germà del Marc (Adrià).

• El director va imposar un càstig al noi que havia trencat el vidre (alumne).

• La cavalcada passarà pel carrer Francesc Macià (avinguda).

• Aquest estiu passarem uns dies a cal tiet Ferran (oncle).

48. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

el – la – els – lesa – de – per

Havia estat l’hivern més cru que podia recordar. La tempesta es va endur els corrals de ca l’Ignasidel Sot. L’aiguat va fer destrosses arreu. Des d’aquell dia, el campanar de l’església va marcar per

sempre més la una, l’hora en què va caure un llamp tan terrible com si l’hagués enviat l’esperit delmateix diable. La humitat encara es podia veure a les parets dels edificis. La iaia Carmina i la Isabel,una veïna que sempre la invitava a prendre cafè i l’ajudava a escriure la història del poble, estavenconvençudes que la humanitat sencera desapareixeria sota aquell nou diluvi.

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 33

34


La comparacióLa comparació és un recurs expressiu que consisteix a relacionar dos conceptes quetenen una semblança. Fixa’t en aquests exemples:

� vermell com un tomàquetEn Josep està � més vermell que un tomàquet

� tan vermell com un tomàquet

Tota comparació té tres elements:

• Un terme real, que és el que es compara: vermell

• Un terme imaginari, que és allò amb què es compara: tomàquet

• Un nexe que uneix els dos termes de la comparació: com / més... que / tan ... com

49. �� Ordena les paraules que formen cada una de les comparacionssegüents:

• llamp la com Maria un corre • gel més és fred el que

• com està cera groga la • tan una és ploma lleugera com

50. �� Copia aquestes comparacions i completa-les amb l’adjectiu adequat:

• ........ com una tortuga • ........ com un bacallà

• ........ com una gasela • ........ com un gripau

• ........ com un ós • ........ com un porc

• ........ com un lleó • ........ com una llebre

51. �� Escriu tres oracions que continguin les comparacions següents:

52. �� Copia aquestes comparacions afegint-hi el verb que hi falta:

• ........ com una fulla • ........ com una baldufa

• ........ com una daina • ........ com els àngels

• ........ com un ocellet • ........ com una magdalena

• ........ com un tronc • ........ com una hiena

53. �� Separa els termes que formen aquestes comparacions: el termereal, el nexe d’unió i el terme de comparació.

• blanc com un glop de llet • més sord que una campana

• més alt que un sant Pau • fidel com un gos

dormir, saltar, ballar, cantar, plorar, riure, menjar, tremolar

com un llibre tancatcom un drap brutcom el rosari de l’aurora

™™àgillleig

pelut

llest

brutlent sec

ferotge

830841 _ 0018-0041.qxd 9/2/07 10:30 Página 34

35


La narrativa (I)

Blandín de Cornualla

Blandín de Cornualla és un jove cavaller que emprèn un viatge a la recerca d’aventures.Troba un escuder que li explica que el cavaller a qui servia ha mort intentant salvar unadonzella encantada. Blandín consola l’escuder i es disposa a rescatar la donzella.–No ploreu més –digué Blandín–, car hom ha de saber prendre conhort davant de lamort. Ara, si us plau, vindreu amb mi i em mostrareu el castell i la donzella. Sereu elmeu servidor i jo el vostre senyor. I si això us plau, digueu-me com us puc dir.–Senyor, a mi em diuen Peitavín. I molt gustosament faré el que m’heu dit.Llavors cavalcaren vers el castell i quan foren davant del portal, Blandín va descaval-car i va entrar al castell.Allí trobà els deu cavallers, que semblaven bons guerrers, ben armats de malla fina; iquan volgué entrar a la sala, tots ells es van alçar i li van dir a grans crits:–Enrere! Enrere! Aquí tu no entraràs! Respongué ardidament Blandín:–Amb l’ajuda de Déu, no vulgui ni ma llança ni el meu escut que jo torni enrere.Llavors un gran cavaller avançà i li etzibà sobre el bacinet un cop tan fort amb la des-tral que en féu sortir flames. Blandín, enfollit, li donà una llançada al pit i el travessàmés d’un pam, i el cavaller caigué mort sobre el seu escut. Els altres cavallers co-mençaren a colpejar-lo molt durament. Blandín brandà l’espasa i la descarregà ambtanta força sobre un d’ells que li travessà el cap fins al mentó, i allí va caure mort so-bre el seu escut. A un altre cavaller, li va traspassar dos pams l’escut amb l’espasa, lisegà el cap d’un tall, i caigué mort sobre el seu escut. Llavors el senyor del castell,molt irat, es dirigí ferament amb la llança a Blandín, però Bladín parà el cop amb l’es-cut i, amb l’espasa, d’un cop, li tallà les cames, i el deixà mort sobre el seu escut.Els altres cavallers, en veure mort el seu senyor, van començar a plorar i a fer gran dolfortament desconhortats. Llavors van veure Blandín i van fugir corrents tot dient-li:–Gentil senyor, per Déu, preneu-nos a mercè, ja que farem tot el que voldreu.–Ho faré de bon grat si em jureu que em tindreu lleialtat –respongué Blandín.Aquí els cavallers es van desarmar i li van dir:–Així ho farem, senyor. Us servirem de bon cor i us tindrem fidelitat.Llavors Blandín els prengué jurament de fidelitat i lleialtat sobre els Sants Evangelis,i els tancà en una presó del castell. Després va començar a buscar la donzella per totel castell i arribà a un graciós jardí, ple de plantes i d’ocells que cantaven dolçament.Tan plaents eren aquells cants que Blandín volgué reposar i s’estirà sota un arbre.Llavors, va veure un gentil donzell amb un esparver al puny, i li digué:–Donzell graciós, us prego que em digueu si sabeu noves d’una donzella encantada,ja que jo la vaig cercant i voldria deslliurar-la del seu encantament.

ANÒNIM, Blandín de Cornualla

(Adaptació)

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 35

36


Elements de la narracióUna narració és el desenvolupament, en forma de relat, d’uns fets reals o de ficcióque transcorren en un temps i en un espai determinats, i que són duts a terme peruns personatges. Els elements de la narració són:

• L’acció o desenvolupament dels fets. Segueix, generalment, un esquema en tresparts: el plantejament, que situa la història i presenta els personatges; el nus, quemostra tot un seguit d’accions; i el desenllaç, que resol el conflicte.

• L’espai. És el lloc o llocs en què es desenvolupa l’acció. Normalment l’espai és pre-sentat a l’inici de l’obra, però pot anar canviant al llarg del desenvolupament de lanarració. Podem trobar-nos davant d’un espai real, urbà o rural, o fictici. En elfragment de Blandín de Cornualla que hem llegit, un dels espais on es desenvolupal’acció és el castell.

• El temps. Permet situar els fets en una època determinada. L’acciópot situar-se en el present de l’autor, en el passat i també en un futurimaginat. En el cas del text introductori, l’època medieval que s’hi re-trata representa el passat per a nosaltres, però era un temps contem-porani per al seu autor.

Generalment, les narracions situen l’acció en un temps passat, peraixò els temps verbals més utilitzats en els relats són l’imperfet, elplusquamperfet i el passat simple i perifràstic d’indicatiu.

• Els personatges. Són els encarregats de dur a terme l’acció. Distin-gim entre els personatges principals i els secundaris. El personatge principal, també anomenat protagonista, és el perso-natge central de la narració. Ha d’assolir un objectiu i es va enfron-tant a una sèrie de dificultats per poder aconseguir la seva fita. Al seucostat trobem la figura de l’antagonista o rival, que posa traves alprotagonista en el seu camí cap a l’èxit. El cavaller Blandín, protago-nista de la història que porta el seu nom com a títol, té l’objectiu derescatar una donzella i haurà de vèncer les dificultats que li posen elscavallers rivals.Els personatges secundaris poden ajudar el protagonista a realitzarel seu projecte (aliats) o oposar-s’hi (oponents), però en tot cas in-tervenen en l’acció d’una manera menys decisiva que els principals.

• El narrador. És qui ens relata els fets o esdeveniments que passen en la història.Pot ser algun dels personatges que intervé en la història; aleshores diem que enspresenta els fets des d’un punt de vista intern, ja que hi està implicat. En aquestcas, a més, la narració està escrita en primera persona.Però també pot tractar-se d’un narrador que se situa fora de la història i que ens lapresenta des d’un punt de vista extern. Aleshores el relat està escrit en tercera per-sona. Si el narrador ho sap tot sobre el que ha passat, el que passarà, el que pensen isenten els personatges, etc., és un narrador omniscient.

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 36

37


54. �� En quin dels tres moments de la narració (plantejament, nus odesenllaç) situaries el fragment de la novel·la Blandín de Cornualla?

55. �� Quins espais són esmentats al fragment de Blandín de Cornualla? En quins altres espais creus que es pot desenvolupar l’acció?

56. �� En quina època se situa l’acció? Quant de temps creus que dura l’accióque se’ns relata?

57. �� Busca exemples d’aquests temps verbals en el text:

• passat perifràstic d’indicatiu

• imperfet d’indicatiu

• perfet d’indicatiu

• plusquamperfet d’indicatiu

58. �� Fes una llista dels personatges que apareixen o s’esmentenen el fragment de Blandín de Cornualla i digues si creus quesón principals o secundaris, protagonistes o antagonistes,aliats o oponents, i per què.

59. �� Quin tipus de narrador trobem en el fragment de Blandínde Cornualla? Justifica la teva resposta amb citacions del text.

60. �� Llegeix atentament aquest fragment del conte La lluna a casa, de Pere Calders, narrat en tercera persona. Torna’l a escriure com si el narrador fos el mateixprotagonista, en Joan.

■ Com s’anomena el punt de vista en què està escrit aquest fragment?

61. �� Entra a la pàgina web següent, llegeix el fragment deL’illa del tresor i explica quin tipus de narrador i de punt devista s’hi fa serrvir:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/prosa/histories/pantalla9.htm

El procés de portar la lluna al dormitori d’en Joan va ésserlaboriós, ple d’alts i baixos com totes les grans empreses.

Només un noi com ell, reflexiu i pacient, podia triomfar enun propòsit que desvetllava tanta incomprensió en elsadults. Val a dir que tingué un aliat entusiasta, un companyque l’admirava per l’audàcia de les seves concepcions. Erenveïns, anaven a escola plegats i ho compartien tot com unsexcel·lents camarades. L’amic (que es deia Eduard) teniafama de bon pescador de canya, en l’especialitat de riu.

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 37

38

Incapaç de contenir-me, m’he posat a escriure la història de les meves prime-res passes pel camp de la vida. Una cosa sé amb seguretat: mai més no tornaréa escriure la meva autobiografia, ni que visqui fins als cent anys. S’ha d’estarmassa mesquinament enamorat d’un mateix per escriure sobre la pròpia per-sona. L’única excusa que tinc és que no escric pel motiu que mou tothom a es-criure, és a dir, per l’elogi del lector. Si de sobte se m’ha acudit anotar paraulaper paraula tot el que m’ha esdevingut des de l’any passat ha estat a conse-qüència d’una necessitat interna: tan impressionat estic per tot el que ha suc-ceït. Anotaré només els esdeveniments, i evitaré amb totes les meves forces totallò que sigui secundari, sobretot les belleses literàries.He acabat el batxillerat, tinc vint-i-un anys. El meu cognom és Dolgoruki, i elmeu pare de dret és Makar Ivànovitx Dolgoruki, un exserf dels senyors Versí-lov. Per tant, sóc fill legítim, tot i ser d’allò més il·legítim, i no haver-hi dubtesobre el meu origen. La cosa succeí de la següent manera: vint-i-dos anys en-darrere, el terratinent Versílov (el meu pare), que tenia aleshores vint-i-cincanys, visità la seva hisenda a la província de Tula. Suposo que en aquella èpo-ca devia ser encara molt immadur. Resulta curiós, però aquest home, que emva impressionar tant des de la infantesa, que va tenir una influència capital enla meva formació espiritual, i que fins i tot potser ha de pesar sobre el meu fu-tur, aquest home, encara avui, continua essent per a mi un complet enigma enmolts aspectes. D’això, però, ja en parlaré més endavant. I de totes maneres,tot el meu quadern n’estarà ple, d’aquest home. En aquella època, és a dir, alsvint-i-cinc anys de la seva vida, acabava d’enviudar. En aquell temps, visità elllogaret Déu sap per què, almenys així m’ho expressà ell mateix més tard.Així doncs, figurava en el nombrós servei de la hisenda, a més de Makar Ivà-novitx, una donzella, Sofia Andréievna, que tenia divuit anys quan Makar, decinquanta, manifestà de sobte la intenció de prendre-la per esposa. A l’èpocadel servatge, els casaments dels criats, com és sabut, tenien lloc amb el permísdels amos, i de vegades per disposició directa dels amos.Voldria dir, només, que mai no he pogut saber, ni endevinar satisfactòriament,com va començar l’afer entre Versílov i la meva mare. Estic plenament disposata creure, com afirmà l’any passat ell mateix, amb els colors a la cara, que no hiva haver cap mena d’aventura, i que tot va passar perquè sí. Crec que va ser ai-xí, i que aquesta expressió, perquè sí, és magnífica; tanmateix, sempre he vol-gut saber exactament com va succeir. Personalment, odio aquestes baixeses iles he odiat tota la vida. Observaré que fins l’any passat quasi no coneixia lameva mare; des de la infantesa em van posar en mans d’altres persones, percomoditat de Versílov.

FIÒDOR DOSTOIEVSKI, L’adolescent (Adaptació)

La meva històriaAvaluacióAvaluació

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 38

39

62. �� Aquest text ens presenta:

• Un home que recorda els detalls feliços de l’adolescència.

• Un jove que parla de la seva història familiar.

• Un estudi científic sobre l’adolescència en el segle XIX.

63. �� Escull l’opció correcta per completar aquestes afirmacions:

• El narrador explica els motius que l’impulsen a escriure, que es podenrelacionar amb la funció:

informativa o referencialexpressiva o emotivaconativa o apel·lativa

• El narrador renuncia expressament a desenvolupar la funció:

fàtica poètica metalingüística

64. �� Observa les següents construccions i completa les de la dreta:

• les meves primeres passes pel camp � • les meves passejades ..... hort

• ni que visqui fins als cent anys � • ni que esperi fins ..... any vinent

• un exserf dels senyors Versílov � • un criat ..... antic baró

65. �� Per què apostrofem l’única, però no la història?

66. �� Indica de quina categoria lèxica són les paraules següents:

• avui • aleshores • satisfactòriament

67. �� Situa el fragment que has llegit en el plantejament, el nus o el desenllaç d’una obra més extensa. Justifica la teva resposta.

68. �� En quin dels llocs següents situaries l’acció? Digues si hi haalgun element del text que t’ha ajudat a decidir-te.

• Amèrica del Sud • Xina • Rússia

69. �� És evident que l’acció transcorre en un temps passat. Busca-hiuna idea que avui ens sembla inacceptable i comenta-la.

70. �� Ens és presentada la narració des d’un punt de vista intern o extern? Justifica la teva resposta.

71. �� En el text hi ha quatre personatges: Makar IvànovitxDolgoruki, Dolgoruki fill, el terratinent Versílov i Sofia Andréievna. Respon aquestes preguntes:

• Quin dels quatre és el personatge principal?

• Dels restants tres personatges, quin destaca amb trets de possibleantagonista? De quina manera és destacat?

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 39

40

Activitats complementàriesGRAMÀTICA

72. �� Indica la categoria lèxica d’aquestesparaules de la mateixa família:

• lent • lentitud

• alentir • lentament

73. �� Busca el pronom de cada oració i indica a què fa referència:

• Farem foc i hi courem les carxofes.

• En Lluís no ha vingut i caldrà avisar-lo quedemà hi ha examen de matemàtiques.

• La Remei té moltes plantes i en té moltacura.

• Hem trobat molts rovellons i en regalaremun cistell als oncles.

74. �� Marca la categoria lèxica de les paraules següents. Tingues encompte que algunes poden tenir mésd’una categoria.

ORTOGRAFIA

75. �� Copia les paraules següents posant-hidavant l’article el, si cal apostrofat:

• animal • hoquei • esquema

• hindi • handbol • iode

• hiat • iris • iogurt

• humus • inútil • Oriol

76. �� Copia les paraules següents posant-hidavant l’article la, si cal apostrofat:

• ànima • unió • unitat • estrebada • iaia • inútil • anormalitat • esquerra • icona• austeritat • Irene • essa

77. �� Escriu oracions amb les estructuressegüents:

• Vam arribar d’hora a + article + escola /institut / teatre / espectacle

• Parlaven animadament de + article +situació / accident / història / feina

• Passeu primer per + article + hospital /taller / botiga / infermeria

LÈXIC

78. �� Escriu aquestes comparacions situantcada element al lloc adequat:

• És eixerit com ............ • És fresc com ............

• És clar com ............ • És fort com ............

• És dolça com ............ • És veloç com ............

79. �� Completa les comparacions ambalguna de les paraules següents:

• Ser més ............ que l’anar a ............

• Posar un ............ com un ............

• Ser ............ com la ............ del ............

80. �� Relaciona cada frase feta amb el seusignificat:

1. Estar com el gat i el gos

2. Estar com una bassa d’oli

3. Ser com la nit i el dia

4. Estar com un llum

5. Fer anar com una escombra

• Estar en calma

• Estar sonat

• Tractar sense miraments

• Estar en enemistat permanent

• Ser molt diferents

cap, gola, fosc, vell, peu, llop, tabal

la mel - un pèsol - una balauna rosa - l’aigua - un roure

la en i hi o ho

determinant

pronom

preposició

conjunció

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 40

41

Conceptes clau de la unitatAdverbi. Paraula invariable, que expressa lloc,

temps, manera, grau, afirmació, negació o dub-te, i modifica o completa el significat d’un verb,un adjectiu, un altre adverbi o el conjunt d’u-na oració.

Apòstrof. Signe ortogràfic que indica que s’ha eli-dit una vocal de l’article singular (el o la), del’article personal (en o na), de la preposició deo de certs pronoms febles.

Categoria lèxica. Classe de paraules que la gramà-tica estableix segons la forma que tenen elsmots, el que signifiquen i la manera com escombinen.

Comparació. Recurs expressiu que consisteix arelacionar dos conceptes que tenen una sem-blança.

Conjunció. Paraula invariable que serveix per po-sar en relació sintagmes que estan al mateix ni-vell i, sobretot, oracions, tant que estan al ma-teix nivell com que no.

Contracció. Unió de dues paraules en una de so-la perquè s’elideix una vocal i, en alguns casos,un altre so.

Funció del llenguatge. Finalitat concreta i pre-dominant amb què es fa servir la llengua en undeterminat acte comunicatiu.

Narració. Desenvolupament, en forma de relat,d’uns fets reals o de ficció que transcorren enun temps i en un espai determinats, i que sónduts a terme per uns personatges.

Preposició. Paraula invariable que serveix per in-cloure el sintagma que introdueix dins d’un al-tre sintagma, en una relació de dependència.

Pronom. Paraula que no sol tenir significat pro-pi, sinó que adopta en cada oració o context elsentit de l’element a què fa referència.

Calcula quin valor en xifres té cada combinació del quadre, tenint en compte les sumes de cada fila i decada columna, i el fet que les combinacions que no existeixen equivalen a zero:

1=2=3=4=5=6=7=8=9=

ENTRETENIMENTS

d’en pel del 14

als dels de’n 15

d’el can del 11

al cals cal 13

als ca’l pel 14

21 18 28

830841 _ 0018-0041.qxd 23/1/07 13:38 Página 41

Mirem endavant i endarrere2El cafè de l’OttoEl cafè de l’Otto era el més típic i acollidor d’aquell petit poble tirolès. Teniael sostre i les tauletes de fusta i les cortines de flors, i cada tarda, molts habi-tants de l’indret hi anaven a fer petar la xerrada. L’Otto coneixia tothom i, so-vint, s’asseia també en alguna taula per fer una cerveseta amb els clients.

A l’Otto li agradava la seva feina, sobretot quan la gent hi anava per cele-brar-hi les festes, com ara el dia de Rams, quan després de beneir les pal-mes, les famílies anaven al cafè a menjar les típiques bratwursts amb patatesfregides. Ell els esperava a la porta, amb el seu típic vestit de camperol ti-rolès, i anava saludant tothom pel seu nom.

Estava content amb la vida que feia, fins que un dia, un client foraster es vadeixar al cafè unes revistes de viatges. No podia parar de fullejar-les. Lagent de les fotografies duia uns vestits tan elegants! I quins edificis tan bo-nics! I que n’era, de gran, el món! I ell, sempre igual, lligat al seu petit cafèi a aquell poble de quatre cases...

I l’Otto es va anar encaparrant i encaparrant. Li semblava que era un anti-quat i que estava malgastant la seva vida en aquell racó de món. Fins queun dia va decidir vendre’s el cafè, se’n va anar a la capital i es va comprar unluxós local amb el terra i les taules de marbre i les portes de vidre. Ara sí,que seria un home modern!

Durant les primeres setmanes a Innsbruck, se sentia molt cofoi de ser l’amod’un lloc tan bonic. De fet, la satisfacció li va durar força temps. Els clients,normalment turistes, oficinistes o homes de negocis, entraven i sortiencontínuament i no demanaven compliments. El negoci prosperava i ja teniaun encarregat i tres cambrers al seu servei. Però va arribar el diumenge deRams... i quan va mirar cap al carrer, se li va fer un nus a la gola: la gentanava amb les palmes i els vestits típics, però tots passaven de llarg del seulocal i n’anaven a buscar algun de més tradicional per celebrar la festa. Sen-se saber ben bé per què, alguna cosa se li va començar a trencar per dintre.Sí, la clientela era abundant i pagava bé; però la majoria de gent entrava isortia sense ni un Auf Wiedersehen!, i ell no coneixia prou ningú per seure acap taula, com feia abans. Ara només era l’amo, no un amic.

De vegades, les persones tenimdubtes sobre el quevolem, de vegades no valorem el quetenim, ens sembla que altres coses ens poden agradarmés... De vegades ens cal conèixercoses llunyanes pervalorar les properes.De vegades ens cal conèixer la modernitat pervalorar la tradició...L’Otto, el protagonistad’aquest conte, és un exempled’aquests conflictespersonals.

42

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 42

43

La melangia el va anar vencent, i quan va arribar un altre dia de Rams, ja nova poder més. Va deixar l’encarregat al capdavant del negoci i se’n va anar acórrer món, per veure si, parlant amb altres persones, s’entenia a si mateix.Va recórrer molts països, fins que va arribar a una petita república que sem-blava molt rica i culta. Malgrat tot, es notava en l’aire una mena de preocupa-ció general.

Li va costar fer amics i aconseguir que li expliquessin què passava, ja que elshabitants del país s’avergonyien del seu problema i no volien demanar ajudaa ningú, però finalment va aconseguir que li obrissin el cor.

Era una greu qüestió de prestigi nacional. Feia dos-cents anys que en aquellaterra havia nascut un escriptor mundialment conegut i ara, unes universitatsestrangeres havien proposat de celebrar allí un congrés. El problema era queells eren tan moderns que feia molt temps que ho escrivien tot –des de lescartes d’amor fins als treballs escolars i les factures– amb ordinadors. De fet,els ordinadors s’havien fet tan imprescindibles, que ningú no es recordavad’escriure a mà. I aquest era el problema: com podien permetre que el mónsabés que al país natal d’un home de lletres tan il·lustre la gent ja no sabia es-criure sense ajuda d’una màquina?

Hi havien donat mil voltes i no sabien què fer. El president havia convocat elshomes i les dones més vells del país, els que passaven de cent anys i encararecordaven com s’escrivia en la seva infantesa... Però al que conservava bé elpols, li fallava la vista, i al que tenia bona vista, li tremolava la mà. I el dia delcongrés s’acostava i seria per a tots una gran vergonya...

L’Otto va somriure i els va tranquil·litzar: ell era jove, conservava pols i vis-ta... i sabia escriure bé a mà. Ràpidament el van portar al Palau de la Repúbli-ca i el va rebre el president. Van posar a la seva disposició tot el material quenecessités i, en un temps rècord, va ensenyar a escriure a uns quants joves, ia sortir del pas amb quatre coses bàsiques al president i els consellers.

No cal dir com n’estaven, d’agraïts. Li van oferir molts honors si es quedava aviure allà. Ell, però, per fi tenia clar el que volia. Durant aquell temps haviaobservat com funcionaven els ordinadors i com es connectaven a Internet.Allò li va ser una revelació: només calia seure davant d’una pantalla, clicarunes tecles, i tot un ventall de possibilitats s’obria davant seu...

I l’Otto va vendre el seu luxós local d’Innsbruck, va tornar a comprar el delseu poble i hi va instal·lar al costat un modern cafè Internet que, de seguida,va tenir un gran èxit entre el jovent.

Ara, de dia, un somrient Otto amb el seu vestit típic atén els clients de sem-pre i, quan es fa de nit, només li cal passar al local del costat i engegar un or-dinador per sentir-se tan modern com qualsevol altre i veure tant de móncom vol, sense moure’s del seu estimat poble.

MARIA GRAU SALÓ, Cavall Fort, núm. 1003(Adaptació)


830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 43

44


OBTENIR INFORMACIÓ


• tirolès • encaparrar • melangia

• beneir • cofoi • congrés

• palma • compliment • revelació

2. Tria l’opció que s’ajusti més al significat d’aquestes expressions:

• i quan va mirar cap al carrer, se li va fer un nus a la gola.es va entristir

es va estrènyer el nus de la corbata

es va alegrar

• però finalment va aconseguir que li obrissin el cor.

li donessin tot el que tenien

li expliquessin què els passava

li diguessin una mentida

3. Llegeix aquestes afirmacions i indica si són certes (C) o falses (F):

• El Tirol és una ciutat alemanya.

• Auf Wiedersehen! significa ara vinc en alemany.

• Al seu petit poble, l’Otto se sent amic i company dels seus clients.

• L’Otto deixa el seu poble perquè vol fer créixer el seu negoci.

• Els habitants d’Innsbruck consideren l’Otto un gran amic.

• A Innsbruck, el protagonista hi viu cinc anys.

• A la ciutat, el dia de Rams, la gent procura respectar les tradicions.

• L’Otto necessita viatjar per ampliar els seus negocis.

• Internet fa descobrir noves formes de vida al protagonista.

4. Ordena aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

Maem

f g

A B C D

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 44

45


Licm

t s

INTERPRETAR EL TEXT

5. Explica què representa per a la comunitat cristiana el dia de Rams i què voldir anar a beneir les palmes.

6. Compara els dos cafès que són propietat de l’Otto i observa quin vestit es posa per atendre els clients el dia de Rams. Després, justifica l’estat anímic que experimenta en un cas i en l’altre.

7. Indica quina d’aquestes afirmacions s’ajusta més a la idea principal del text:

• Ser una persona emprenedora ajuda a ser feliç.

• El progrés i la modernitat no condueixen a la felicitat de les persones.

• Els pobles que respecten les tradicions progressen lentament.

• A la ciutat, contràriament al que passa als pobles, costa molt fer amics.

8. Analitza els canvis anímics que experimenta el protagonista i explica si trobes lògica la seva evolució.

9. Explica com interpretes el fragment següent:

Va deixar l’encarregat al capdavant del negoci i se’n va anar a córrer món, per veuresi, parlant amb altres persones, s’entenia a si mateix.


10. Explica quina funció té el cafè de l’Otto en l’àmbit de les relacions socials del poble.

11. Busca un parell d’exemples del conte que mostrin què representa l’amistat per al protagonista.

12. Digues de quina manera, al final del conte, es barregen la tradició i la modernitat.

13. Consideres que és versemblant la situació de modernitat en què es troben els habitants de la república? Què creus que els aporta l’Otto?

EXPRESSAR-NOS

14. Redacta un text breu que faci conèixer alguna tradició pròpia del teu poble,ciutat o país. Indica’n la data de celebració, l’origen, el tipus d’activitats, etc.Després podeu fer-ne un petit recull.

15. Busca informació sobre alguna festa o tradició que sigui polèmica per algun motiu com, per exemple, alguna celebració en què es maltractinanimals. Després feu un debat on quedin reflectides les opinions favorables i les contràries.

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 45

46


Els tipus de textQuè és un text?En la vida quotidiana fem servir la llengua de maneres molt diferents. Per exemple,participem en converses, escoltem explicacions, mirem programes de televisió, se-guim les instruccions d’un joc d’ordinador, deixem una nota a algun familiar, dema-nem un favor a algú, etc.

En cada situació de comunicació produïm o rebem textos adequats als interlocutors,al tema, al nivell de formalitat, al canal oral o escrit i, sobretot, a la finalitat.

Tipus de textEls textos es classifiquen tenint en compte la intenció de l’emissor, i cada tipus de textté unes característiques comunes. El quadre següent recull els tipus més rellevants:

Tipus de text

Dialogat o conversacional

Narratiu

Descriptiu

Explicatiu o expositiu

Argumentatiu

Instructiu o directiu

Predictiu

Intenció comunicativa

Mantenir un intercanvi comunicatiuo d’informació.

Relatar un seguit de fets.

Presentar les característiques d’un objecte, d’una persona, etc.

Explicar un tema, un fenomen, una situació, etc.

Intentar convèncer o persuadir defensant una tesi o posició.

Donar instruccions, ordres, consells, etc.

Fer previsions sobre el futur.

Exemples

Conversa quotidiana, conversa telefònica,xat per Internet, debat, entrevista...

Narració quotidiana, notícia, crònica periodística, conte, novel·la...

Descripció d’un objecte, d’un paisatge, retrat d’un personatge...

Classe teòrica, conferència, pàgines de teoria d’un llibre de text...

Article d’opinió, article científic, justificació davant d’algú...

Recepta de cuina, instruccions d’utilització d’un aparell...

Predicció meteorològica, horòscop...

16. �� Relaciona cada tipus de text amb la intenció comunicativa que té:

instructiu • • Explicar un tema, un fenomen, una situació, etc.dialogat • • Relatar un seguit de fets.

expositiu • • Intentar convèncer defensant una idea.narratiu • • Mantenir un intercanvi comunicatiu.

predictiu • • Donar instruccions, ordres, consells, etc.argumentatiu • • Explicar com és un objecte, una persona, etc.

descriptiu • • Fer previsions relacionades amb el futur.

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 46

47


17. �� Llegeix atentament aquest text narratiu. Distingeix-hi elsfragments pròpiament narratius, els dialogats i els descriptius.

18. �� Llegeix els textos següents i identifica de quin tipus són. Justificala teva resposta.

Entrà un servent que duia, fent equilibris, una gran safata amb xocolata i secalls.Ho diposità tot en una preciosa taula rodona de tres peus, ricament decoradaamb marqueteria i amb pintures d’escenes bucòliques.

Els dos cosins sucaren els secalls en la xocolata mentre la tarda anava morint.Antoni de Montpalau, després d’eixugar-se els llavis amb un tovalló de fil, digué:

–Com podeu comprendre, estimat parent, tot això són pures falòrnies. El queheu llegit fa referència a un ésser estrany que hom anomena dip. Però què és undip?, em direu. Que per ventura ha vist mai ningú un dip? Un pretès ésser que estransforma successivament en aranya, borinot, voltor, cavall o elefant?

Féu una pausa. Begué una mica d’aigua que se serví d’un gerro de cristall.

–No, benvolgut amic. Avui la ciència s’esforça precisament a desfer aquestesllegendes, nascudes en temps d’ignorància i d’error. La crítica científica ésinexorable. Us ho asseguro.

–Us crec –respongué–. Us crec, estimat cosí. Això no obstant, no oblideu queparleu a un home que, entre altres coses, ha vist el peix Nicolau...

JOAN PERUCHO, Les històries naturals

La propietat oxidant de l’oxigendefineix algunes de les principalsaplicacions industrials d’aquestcompost com a reactiu de sínte-si, com a comburent, en el trac-tament d’aigües, en la indústriametal·lúrgica, en la indústria ali-mentària i, també, per a usosmèdics.En la síntesi de diversos produc-tes orgànics, es pot substituirl’aire per oxigen, sobretot quanes vol aconseguir un augmentde la velocitat de la reacció quí-mica, un control de la reacció oun augment de la producció.

Preneu els comprimits dissolts enmig got d’aigua, que haureu bu-llit prèviament. Abans d’ingerirla solució, espereu que el medi-cament estigui totalment dissolten l’aigua.

La bicicleta està recuperant lentamentl’espai que el vehicle motoritzat li ha-via arrabassat: cada dia hi ha mésusuaris que la fan servir pels carrers deles ciutats. En aquest context, la bici-cleta elèctrica ha de trobar el seu lloc,ja que estalvia l’esforç de pedalejar ipermet l’accés de persones amb mo-bilitat reduïda a aquest mitjà de trans-port. Així, ha de ser la clau per a unamobilitat diària àgil, fàcil i a l’abast detothom.

La temperatura nocturna es mantindràbaixa, i sobretot als Pirineus nevarà alscims i la nuvolositat serà variable. A laresta, la nuvolositat serà escassa il’ambient diürn molt sec i assolellat. Elvent bufarà fluix, amb ratxes modera-des a l’Empordà. La humitat serà bai-xa. Al mar, el vent del nord provocaràmar grossa al golf de Lleó i a les IllesBalears.

1 2

3

4

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 47

48


Evitem les paraules incorrectesUn dels fenòmens que més deterioren l’expressió oral d’una persona és l’ús de parau-les incorrectes, en la majoria de casos manllevades d’una altra llengua i no admesesper la normativa, perquè la llengua catalana ja disposa d’un o més mots genuïns perexpressar la mateixa idea. Prenguem com a exemple un castellanisme molt estès ique podem substituir per diverses expressions genuïnes i correctes.

19. �� Busca mots i expressions genuïnes per evitar les incorreccions següents:

20. �� Representeu les converses següents i acabeu-les amb un dels mots o expressions de sentit afirmatiu del requadre. Poseu-hi l’èmfasi adient:

■ Aquestes expressions són intercanviables en algun cas?

21. �� Com diem correctament el meu nòvio o la meva nòvia? Per què nopodem dir el meu nuvi o la meva núvia?

prouaravesi tant

em dóna el mateix - píldora - jugador de la cantera - menys mal mira per on - destornillador - petxuga - cruce - bassura - calentar

Incorrecte

Paraula castellana que es fa servir sovint en català: Vale.

Paraula que es fa servir quan s’intentaadaptar la forma castellana a la llenguacatalana: Val.

✗ Correcte

Expressions catalanes correctes:

–D’acord. Exemple: Quedem a les tres. D’acord?

–Entesos. Exemple: Entesos, demà a l’estació.

–Fet. Exemple: Jo et deixo les botes de muntanya i tu el cangur. Fet?

✓

–Joan, l’ascensor no va...–Ahir ja va començar a fallar...–Escolta, que m’ajudaries a pujaraquests paquets al segon pis?– ......!

–Ja he trucat tres vegades a l’ajuntamentpel soroll de la recollida del vidre.–I doncs?–Passen a quarts de set del matí, cada dia!–Això és per denunciar-los...– ......!

1

–La Quima em diu que no téamics...–És molt tímida, i avui en dia...–Que t’aniria bé quedar un dia i sortir les tres plegades?– ......!

–El pare d’en Josep n’està molt, del seu fill petit...–Després de tres nenes, per fi unfutbolista!–I les nenes, geloses, és clar...– ......!

3

2

4

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:30 Página 48

49


Editem bé els escrits (II)En la unitat anterior has pogut llegir algunes recomanacions generals sobre la font, ladistribució i la justificació del text i els paràgrafs. Ara completarem aquestes orienta-cions amb les següents:

• Els títols, tant el general de l’escrit com el dels diferents apartats que pugui tenir,han de quedar destacats amb un recurs gràfic senzill, com pot ser la lletra negreta oles majúscules, la cursiva, el subratllat, l’augment discret de la mida de la font i,evidentment, una separació equivalent, si més no, a la que deixem entre paràgrafs.

• El tipus de lletra que cal fer servir majoritàriament és la lletra rodona (abc). Els al-tres tipus tenen funcions concretes: la negreta (abc) serveix per destacar certes no-cions o termes, sense abusar-ne; la cursiva (abc) es fa servir per als títols d’obres li-teràries, les paraules estrangeres, etc.

• Els recursos gràfics més elaborats (esquemes, taules, gràfics, il·lustracions) han deser utilitzats amb sobrietat, és a dir, sempre que el contingut ho justifiqui i mai perun interès purament estètic o colorista.

22. �� Comenteu amb la classe quines opcions ofereixen els programesinformàtics d’edició de textos per diferenciar el títol general d’un escriti els títols particulars dels diversos apartats que pugui contenir.

23. �� Copia aquest text a l’ordinador i destaca amb negreta o ambcursiva les paraules i expressions que creguis convenient:

24. �� Escriu una presentació del teu municipi (situació dins del país,pertinença administrativa, extensió, població, activitats humanes, etc.)d’aproximadament un DIN A4 i en la qual tinguis en compte lesqüestions relatives a l’edició de textos que has après en la unitatanterior i en aquesta.

La població catalana, una població majoritàriament urbana

La població de Catalunya ha superat ja els set milions d’habitants. Gran part d’aquests catalansviuen a les ciutats, entre les quals destaquen la capital, Barcelona, amb més d’un milió i mig depersones censades. La llista de les ciutats més poblades del país continua amb l’Hospitalet deLlobregat (un quart de milió d’habitants), Badalona (més de 200.000), i Sabadell i Terrassa (totesdues amb prop de 200.000). Santa Coloma de Gramenet, Tarragona, Lleida i Mataró superenels 100.000 habitants. També són nombroses les ciutats mitjanes, entre 50.000 i 100.000habitants, tant si se situen en l’àmbit metropolità (Cornellà, el Prat, Sant Boi, Rubí, Cerdanyola,Sant Cugat) com per tot el país (Reus, Girona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Granollers). La restade la població es distribueix entre ciutats mitjanes o més petites, capitals o no de comarca, i ungran nombre de petits municipis distribuïts per tot el territori de manera força homogènia. Enconjunt, la població es concentra a la costa i a les zones urbanes. Aquestes dades estan extretesde l’Anuari estadístic de Catalunya, publicat per la Generalitat.

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 49

50


El v

oca

bu

lari

del

s p

ob

les

i les

tra

dic

ion

s25. �� Aparella aquests dolços amb la data corresponent:

24 de juny •25 de desembre •

6 de gener •dilluns de Pasqua •

1 de novembre •

26. �� Escriu aparellats el nom de cada poble o ciutat amb la seva festa:

Berga • • la dansa de la mortColl de Nargó • • la festa dels traginers

Balsareny • • la baixada dels raiersVerges • • el Carnaval

Vilanova i la Geltrú • • la Patum

27. �� Busca en aquesta sopa de lletres els gentilicis corresponents a la capital de les comarques següents:

• el Montsià

• el Vallès Occidental

• la Noguera

• el Ripollès

• Osona

• el Baix Camp

• el Segrià

• la Garrotxa

28. �� Relaciona cada menjar amb el lloc de procedència:

caldereta • • Lleidafavada • • Andalusiafideuà • • Balears

gaspatxo • • Mallorcacargols a la llauna • • País Valencià

ensaïmada • • Astúries

29. �� Aparella cada instrument musical amb la comunitat d’on ve:

GalíciaPaís BascCatalunyaAndalusia

grallatxistucastanyolagaita

5

1

4

A E R F O C T E U I M U J

S O P E A M P O S T I E T

O N B V S S U I O S T R P

L L E I D A T A T A G E A

O X G G E B A S E I P U L

T D B A L A G U E R I S H

I I Q T O D O T I J L E U

U R S A B A D E L L E N C

S A N G O S T I J R I C R

O U R I P O L L E S E G X

2 3

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 50

51


30. �� Escriu tres mots de la mateixa família de les paraules següents:

31. �� Situa cada poble en el continent corresponent:

quítxua • • Europalapó • • Oceania

mongol • • Àsiatuareg • • Àfricatahitià • • Amèrica del Sud

32. �� Escriu el gentilici, en les formes masculina i femenina, quecorrespon a les persones que procedeixen d’aquests llocs:

• Sardenya • Xipre • Còrsega • Finlàndia • Líban

• Uruguai • Brasil • Iran • Índia • Filipines

33. �� Escriu el nom que correspon a cada definició:

• Mena de pala allargada i corba, dels aborígens australians: b _ _ _ _ _ _ _

• Monument simbòlic fet pels indis aborígens d’Amèrica: t _ _ _ _

• Objecte natural o artificial, adorat com un ídol: f _ _ _ _ _ _

• Canó de fusta per disparar petits projectils bufant amb força: s _ _ _ _ _ _ _ _

34. �� Aparella cada peça de vestir amb el poble corresponent:

quimono • • andí

sari • • indi

ponxo • • japonès

gel·laba • • àrab

35. �� Relaciona cada habitatge amb la definició corresponent:

• Casa de camp russa, generalment als voltants d’una ciutat.

• Tenda de forma cònica, feta amb pals de fusta i coberts de pells de búfal,pròpia dels indis d’Amèrica.

• Tenda de nòmades del desert africà feta amb pell de camell.

• Habitatge semiesfèric fet de blocs de gel, propi dels esquimals.

• Habitatge lacustre construït sobre estaques, en alguns llocs d’Àsia.

36. �� Ordena les lletres de cada grup i trobaràs el nom de cinc pobles africans:

N T B A UU G I P M ED I U E BA A I S M SU U L Z

haimadatxatipipalafitiglú

™cultura™tradició™costum

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 51

52


Els verbsRecordes el que vas aprendre el curs passat sobre la conjugació verbal? Doncs arahauries de fer una repassada per refrescar el nom i les formes dels temps verbals. Enaquesta unitat descobriràs els usos més típics dels principals temps verbals.

Els temps que expressen presentHi ha tres temps que se situen en el mateix moment de la situació de comunicació: elpresent d’indicatiu, el present de subjuntiu i l’imperatiu. La diferència entre aqueststres temps, doncs, no és temporal, sinó de mode:

• Si el fet és vist com a real, fem servir el present d’indicatiu. Exemple: La Neus encistella la pilota.

• Si el fet és vist com a hipotètic, utilitzem el present de subjuntiu. Exemple: Tant de bo em regalin el nou CD d’Els gats escaldats.

• Si es tracta d’una ordre, recorrem a l’imperatiu. Exemple: Tanca la porta, sisplau.

Els temps que expressen passatEls temps que indiquen passat són els més abundants. Poden introduir la distinciód’un passat recent i d’un de llunyà, i la d’una acció anterior a una altra de passada:

El passat recent i el passat llunyà

Entenem per passat tot el que és anterior al moment actual. Ara bé, no és el mateixuna cosa que ha passat avui que una que va passar fa mesos. Per això hi ha un tempsverbal per al passat recent, el perfet d’indicatiu, i uns altres per al passat llunyà, elpassat simple i el passat perifràstic d’indicatiu. Exemples:

• Aquesta setmana he nedat dos cops a la piscina 1 L’acció se situa dins d’un període detemps actual (aquesta setmana) i, per tant, fem servir el perfet d’indicatiu.

• L’any passat vaig anar a Lloret amb el meu cunyat 1 L’acció se situa dins d’un perío-de de temps superat (l’any passat) i, per tant, utilitzem el passat perifràstic.

El passat del passat

En la narració d’una història passada no tots els fets se situen en el mateix moment,sinó que uns són anteriors als altres. Imagina’t, per exemple, que un detectiu ha d’or-denar una sèrie de fets per arribar a aclarir el culpable d’un crim:

Act. 37 i 38

Act. 39

La víctima havia sortit de casa a les cinc, com de costum, quan va topar-se amb el seu assassí. El crim esdevia produir, doncs, entre les cinc i les sis. L’arma que inculpava l’altre sospitós, però, estava mullada, iaixò volia dir que l’havien col·locada en el lloc de l’assassinat abans de les quatre, que és quan va parar deploure.

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 52

53


Observa que tots els fets se situen en el passat, però que n’hi ha alguns que són ante-riors a uns altres: quan la víctima es topa amb el seu assassí és perquè abans haviasortit de casa seva, com que l’arma està mullada és que l’havien col·locada abans queparés de ploure. Aquest temps verbal que expressa accions anteriors a altres accionspassades és el plusquamperfet d’indicatiu.

Els temps que expressen futurEntre els dos temps que expressen futur hi ha una certa diferència de significat. D’u-na banda, el futur situa l’acció en un moment posterior al d’ara. D’altra banda, el fu-tur perfet situa l’acció també en el futur però donant-la per completada. Observa-hoen les dues oracions següents:

• Us trucarem a les nou. Amb el futur s’anuncia el que està previst que passi a les nou.

• Hauré acabat la feina a les deu. Amb el futur perfet s’anuncia el que està previst quehagi passat a les deu.

El condicionalEl condicional sol expressar una acció, un estat o un procés real, però que s’acom-pleix depenent d’una condició. Exemple:

Es mantindrien els preus si les empreses es conformessin amb els seus beneficis.

En aquesta oració, el manteniment dels preus és presentat com a possible si s’acom-pleix una condició: que les empreses no vulguin incrementar els beneficis. Observaque aquesta condició sí que és hipotètica, i per això s’expressa en subjuntiu.

En altres casos, però, el condicional sembla una mena de futur plantejat des del pas-sat (Va anunciar que vindria aviat) o simplement expressa cortesia (Que m’indicaríeu elcarrer dels Escudellers?).

Act. 40

Act. 41

37. �� Digues en quin dels tres temps que expressen present estàconjugat el verb d’aquestes oracions. Transforma-les fent servir els altres temps que expressen present, seguint el model.

● L’Alba estudia guitarra � present d’indicatiu

Vull que l’Alba estudiï guitarra � present de subjuntiu

Estudia guitarra, Alba � imperatiu

• Tant de bo que el pare em compri una revista de motos.

• Escolta el meu consell, Pere.

• Que t’ho passis bé, amiga meva.

• En Quim llegeix novel·les juvenils.

Model

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 53

54


38. �� Observa aquests símbols i escriu oracions que expressin ordresnegatives en segona persona del singular:

• Quin temps i quin mode has fet servir?

■ Inventa’t ordres afirmatives també en segona persona del singular i escriu-les. Quin temps verbal has utilitzat en aquest cas?

39. �� Tria la forma verbal adequada i justifica la teva resposta:

• Aquest matí he esmorzat / vaig esmorzar llet amb galetes.

• Quan tenia cinc anys he tingut / vaig tenir la varicel·la.

• Aquest any hem esquiat / vam esquiar molts caps de setmana.

• Ahir han inaugurat / van inaugurar el nou centre cívic.

• L’any passat has tingut / vas tenir mala sort.

• Avui m’he llevat / em vaig llevar amb mal de cap.

40. �� Llegeix aquestes dues oracions i respon les preguntes següents:

• En quin temps estan conjugats els verbs?

• Quina diferència de significat observes entre l’una i l’altra?

41. �� Indica en quines d’aquestes oracions el verb en condicional té unvalor condicional pròpiament dit:

• Si hi hagués més bones comunicacions no vindrien amb cotxe.

• Que em passaries l’aigua?

• Van dir que ells portarien la beguda.

• Ho compraríem si ens fes falta.

• Em diries com s’obre aquesta capsa?• Si tingués el piano a casa practicaria cada dia.

■ Quins altres valors trobem en aquestes oracions?

42. �� Busqueu entre tots un exemple de cada un dels textos següents idesprés observeu quin temps hi predomina:

• un conte • una recepta de cuina

• una predicció meteorològica • una retransmissió esportiva en directe

™™™A les sis sortiran de casa. ™™™A les sis hauran sortit de casa.

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 54

55


Les grafies j/g, x/ix, tx/ig

Les grafies j/g Les lletres j i g, en paraules com rajar i gest, representen el mateix so. Per saber quinagrafia és la correcta hem de conèixer aquesta norma:

Exemples: jardí, jove, ajudar; gener, girar.

Excepció: s’escriu j davant de e en certs casos:

• En totes les formes del verb jeure: jec, jeus, jeu...

• En les paraules que contenen -jecc- o -ject-: subjecció, projecte...

• En les paraules jeroglífic, jersei, jerarquia, majestat, Jesús, Jerusalem...

Les grafies x/ixLa lletra x i el dígraf ix, en paraules com xiulet o caixa, representen el mateix so. Persaber quina grafia és la correcta hem de conèixer aquestes normes:

Exemples: xocolata, panxa, guix, disbauxa...

Exemples: baixar, queixa, coixa, afluixar...

La grafia x pot representar, a més del so de xeix, dos altres sons, el de paraules comfixa (so de ics o ks) i el de mots com èxit (so de gz).

Les grafies tx/igEls dígrafs -tx i -ig, a final de paraula, representen el mateix so: empatx, rebuig. Persaber quina grafia és la correcta hem de conèixer aquestes normes:

Exemples: capritx (capritxós), escabetx (escabetxada)...

S’escriu -tx quan trobem aquest mateix dígraf en altres paraules de la mateixa fa-mília.

NORMA 4

S’escriu ix darrere les vocals a, e, o, u.

NORMA 3

S’escriu x a començament de mot, darrere consonant, darrere i i darrere u (quanforma part d’un diftong).

NORMA 2

S’escriu j davant de a, o, u; s’escriu g davant de e, i.

NORMA 1

Act. 43 - 45

Act. 46 i 47

Act. 48 i 49

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 55

56


43. �� Escriu la lletra que calgui en la forma de l’infinitiu i despréscompleta les sèries:

44. �� Escriu el plural de les paraules següents:

• pluja • truja • roja • mitja• esponja • boja • platja • petja

45. �� Copia les paraules següents i completa-les amb la lletra que hifalta; després classifica les paraules en una taula com la següent:

• an......ina • pi......ama • tra......ecte • tar......eta• ......esús • ......elat • ......ersei • ......eure• àn......el • a......uda • mon......a • ......eroglífic• ......ermà • diumen......e • gran......a • in......ecció

46. �� Escriu paraules combinant cada peça de l’esquerra amb una de les dues de la dreta:

Exemples: boig (boja, bogeria), mig (mitja, mitjana)...

En canvi, aquest mateix so a l’inici de paraula o enmig s’escriu sempre tx. Exemples:Txèquia, Txad, cotxe, fitxa...

S’escriu -ig (o -g) quan en altres paraules de la família trobem j o g, tj o tg.

NORMA 5

rajar rajava ragi ragés

men.....ar ........................ ........................ ........................

passe.....ar ........................ ........................ ........................

distin.....ir ........................ ........................ ........................

pu.....ar ........................ ........................ ........................

viat.....ar ........................ ........................ ........................

afli.....ir ........................ ........................ ........................

trepit.....ar ........................ ........................ ........................

Segueixen la norma 1 Són excepcions a la norma 1

-xa

-ixa

pun-

reba-ca- co-

gui-

bru-

per-

mar-cu-re- clen-

xar-

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 56

47. �� Classifica aquestes paraules segons el so que hi representi la x:

• èxit • taxi• xifra • exòtic• xut • torxa• extensió • explotar• exemplar • xàfec• examen • expressió

48. �� Copia aquestes paraules, completa-les amb la grafia adient i busca’n una altra de la mateixa família:

• passe....... • despa....... • parpelle....... • empa.......

• capri....... • espurne....... • rebu....... • esqui.......

49. �� Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes paraules en què se’ndistingeixi clarament el significat:

50. �� Copia aquests embarbussaments i completa’ls amb les lletresque calgui; després aprèn-los de memòria i recita’ls:

51. Llegeix atentament el text següent. Després en faràs un dictat.

57


Sona xeix Sona ks Sona gz

™xec ™txec

Aquell vespre no tenia cap més objectiu que ajeure’s al sofà envoltat de coi-xins davant del televisor i xalar amb el partit de futbol. L’àrbitre va xiular l’i-

nici del joc al mateix moment que s’asseia còmodament amb una tassa de xoco-lata calenta a les mans. A la primera jugada ja es va veure que el partit no seriafàcil. En Jeroni, un dels defenses contraris, era un trinxeraire de pronòstic. A so-bre, la pluja no deixava de caure insistentment i en Gerard, el millor davanter del’equip de casa, va fer una planxa a terra, amb tota la panxa, i va haver de seratès pel metge. Encara que el Lleig, el millor porter de la història, va aturar unxut just a sota del travesser. El jutge de línia, però, va donar gol i el Lleig es va despatxar tan a gust amb ell que va acabar veient la targeta vermella i el noi de la Garrotxa va haver de marxar expulsat cap al vestidor.

Una bru......a ben embru......ada

qui la desembru......arà?

El desembru......ador que la desembru......i

un bon desembru......ador serà.

Jo la desembru......aré

perquè sé desembru......ar molt bé.

Setze ......u......es d’un ......ut......at

men......en fet......e d’un pen......at.

Si el pen......at es despen......és,

es men......aria el fet......e

dels setze ......ut......es

que l’han pen......at.

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 57

58


La metàforaLa metàfora és un recurs expressiu que, igual que la comparació, també es basa enuna semblança entre dos conceptes, però amb una diferència fonamental: no hi hamai nexe d’unió. Observa la diferència entre l’una i l’altra:

La protagonista és covarda com una gallina. La protagonista és una gallina.(comparació) (metàfora)

52. �� Converteix en metàfores les comparacions següents:

• L’avinguda principal semblava un formiguer.

• Aquell nen és més tossut que un marrà.

• L’Anna és ferma com una roca.

• La Núria és bonica com un sol.

53. �� Aparella cada expressió amb l’adjectiu corresponent:

És un pou de ciència. • • covardÉs una ànima de càntir. • • petit

És un tap de bassa. • • saviÉs un cagat. • • innocent

54. �� Copia aquestes oracions canviant l’adjectiu en cursiva pel nomd’un dels animals següents, de manera que facis una metàfora:

• No para mai de parlar: és un xerraire.

• És un inconstant i canvia d’idees sovint.

• És tan avar que no surt mai per no gastar res.

• Des de ben petit ja era dòcil.

• És un ignorant i està content de ser-ne.

55. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb aquests elements:

• No s’està mai quiet: és ..........................

• No el tenen en compte per res: és ..........................

• Tot s’ho pren bé: és ..........................

• Li costa molt entendre la pel·lícula: és ..........................

56. �� Escriu una metàfora que correspongui a cada un d’aquests dibuixos:

un panxacontent, un suro, un zero a l’esquerra, un argent viu

™rata ™be

™cotorra ™ase

™papallona

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 58

59


La narrativa (II)

El gelat rosa

–Té, quin vols, el groc o el rosa?

Havia comprat dos gelats i els hi oferia, perquè triés, amb un aire trist.

Quan el sol declinà s’assegueren en un banc verd a l’ombra humida d’un til·ler, i ell,mig tímid mig emocionat, li donà l’anell de promesos: un brillant petit amb un carbóbastant visible. «Jura’m que no te’l trauràs mai més.» Per mirar-se’l, separà els dits,estirà una mica el braç, i féu oscil·lar la mà. Pensà amb una secreta recança en la sevamà d’una estona abans, sense anell, àgil i lliure. Els ulls se li velaren una mica.

Havien sortit del parc i caminaven agafats del braç cap a l’entrada del metro.

–Té, pren el rosa.

Ella l’agafà i se sentí com una defallença a les cames. Feren uns quants passos. «Rosa,rosa...». Tot d’una s’estremí i una onada de rubor li pujà fins als cabells.

–Ai, el gelat! –L’havia deixat caure expressament per amagar la seva torbació.

«... rosa... rosa... de pressa, que no s’adoni de res... Per què et menges les roses? Ens ca-sarem. Hauré de cremar les cartes. Totes... la del 15 de febrer, també... Si poguésguardar-la... amb les roses seques... Et menges les roses? En duia un pom a la mà i ellem besava i rèiem i caminàvem. M’agafava per la cintura. Jo menjava una fulla de ro-sa. Si sempre menges fulles de rosa et tornaràs rosa. A la nit vaig somiar que naixia d’untronc vell arrapat a la paret i que m’obria a poc a poc en pètals de sang. M’agafà elbraç brutalment: Llença les roses, llença-les. Vaig mirar-lo amb els ulls mig closos ianava queixalant la fulla de rosa. Amor meu... Quan vaig pujar l’escala sabia on era,on anava i per què. No, no feia olor de res, aquella cambra fosca, amb el paraventdescolorit i la catifa esfilagarsada. Sòrdid... i trist. No tinguis por. Quan vaig obrir elsulls vaig veure l’americana al respatller de la cadira i la corbata al damunt, verda,amb les ratlles vermelles. Sembla que no es recordi que hem d’enviar les violetes. La di-rectora del taller em va renyar l’endemà perquè vaig arribar tard... Enfilava les fullesmorades en un filferro. Que fort que m’estrenyia! Tenia un blau al braç, i m’havia ha-gut de posar una brusa amb mànigues llargues... Quan tornaré ens casarem, deia laprimera carta. Encara menges pètals de rosa? Les hauré de cremar totes i la capsa folra-da de cretona... Les hauré de cremar... I aquest anell que em fa mal al dit... Fa dosanys que no m’escriu, que no en sé res... casat, mort, potser... I si tornessis, torna-ria... Aquell matí que plorava, la portera em va pujar la llet: són coses de la vida... i potsestar ben contenta que no t’hagi deixat un record... Disset cartes, disset cartes esperadesamb deliri, malalta de tant esperar... Per què et menges les roses?»

–Què penses? –li preguntà ell mentre baixaven l’escala del metro.

–Jo? No res.

MERCÈ RODOREDA, Vint-i-dos contes(Adaptació)

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 59

60


El llenguatge narratiuLa majoria de textos narratius utilitzen la prosa, encara que també n’hi ha en vers. Lahistòria es presenta a través de diferents tècniques combinades de manera equilibra-da. Així doncs, distingim la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs.

• La narració. Allò que passa a la història ens és relatat pel narrador: fets o esdeveni-ments, accions, relacions entre els personatges, etc. El relat va introduint elementsnous en el desenvolupament de la història.

A vegades, la història fa un salt en el temps mitjançant el sumari narratiu, quepermet que el relat avanci més ràpidament i ens estalvia aspectes irrellevants del’argument, com en aquest fragment de La bogeria, de Narcís Oller:

Fins quatre anys després no vaig saber d’en Daniel, i encara fou per conductedel meu amic Armengol, amb qui ens vam trobar casualment a la mateixa fondaa Barcelona.

Un altre recurs propi de la narració és el flaix-back. En aquest cas la narració s’atu-ra i ens situem davant d’uns fets anteriors als que s’estaven detallant i que són ne-cessaris per a la comprensió del fil argumental. Observa aquest recurs en el passat-ge extret de Tot et serà pres, de Pau Joan Hernández, en què en Xavier va a visitarun amic seu que està ingressat a l’hospital:

–Et faria una abraçada però, ja ho veus, em tenen immòbil –es disculpà, mig debroma–. I el cas és que em trobo perfectament...

–És qüestió de temps, que et recuperis –va mentir en Xavier.

–Qüestió de temps? –va preguntar.

En Xavier va apartar la mirada.

–Sí –respongué.

En Xavier Albà havia arribat aquell matí a Barcelona, en un tren ple de gom agom i sacsejador, des del seu poble llunyà.

• La descripció. Representa una aturada momentània de l’acció per presentar els de-talls de la realitat. Pot ser la presentació d’un espai, un ambient o un personatge.Aquests ens poden ser presentats pels seu trets físics (descripció física) o pel seucaràcter i manera de relacionar-se amb els altres (descripció psicològica).

• El discurs. És la tècnica narrativa que reflecteix les paraules o el pensament delspersonatges. La forma més habitual de discurs és el diàleg, és a dir, que els perso-natges parlin entre ells. El diàleg pot ser en estil directe o indirecte. En el primercas, les paraules dels personatges ens són transcrites tal com les diuen, mentre queen el segon, el que diuen els personatges ens és explicat pel narrador.

També és possible que un personatge parli amb ell mateix, aleshores ens trobemdavant del monòleg. Quan el discurs no reprodueix les paraules del personatge, si-nó els seus pensaments, parlem de monòleg interior. Aquests tres tipus de discursestan representats en el conte El gelat rosa que hem pogut llegir.

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 60

61


57. �� Un narrador omniscient és un narrador que sap i explica què fan, quèdiuen, què pensen i què senten els personatges. Busca exemples en eltext de Mercè Rodoreda que il·lustrin aquest coneixement íntim delspersonatges per part del narrador.

58. �� Distingeix en el text els passatges descriptius. A què es refereixen?

• Quines categories lèxiques predominen en les descripcions? Exemplifica-ho.

59. �� Analitza els fragments dialogats i respon aquestes preguntes:

• Qui són els personatges que conversen?• Quina finalitat tenen els guions?• Per què es fa servir la lletra cursiva?

60. �� Detecta en el text un passatge en què Rodoreda faci servir el monòleg interior.

61. �� Detecta en aquest passatge fragments de diàleg en estil directe i en estil indirecte:

62. �� Transforma en estil indirecte aquest diàleg que està en estil directe:

● La Marta va dir a la Neus que l’havien anat a veure...Exemple

–Neus –va tornar la Marta–, t’hem vingut a veure per la qüestió de la urbanització del massís deQueraltiu.

–Ostres!... No parlem de coses tristes.

–Neus, ajuda’ns –va insistir la noia–, nosaltres no volem que la facin, aquesta urbanització.

–Jo tampoc, no ho vull.

–Per això t’hem vingut a veure, perquè et coneixem i sabem que ets una persona molt conegudaen aquests temes.

ENRIC LARREULA, Em dic Paco...

–Coneixes la casa enrunada que hi ha al nostre carrer, al número 78? L’enviaré allà i l’hi recullsdesprés –digué baixet en Barukh.Era la casa que estava derruïda pels bombardejos del començament de la guerra. Jo sabia on erai el pare també.–Com l’hi podràs fer anar, allà?–Això deixa-m’ho a mi –digué en Barukh en veu baixa.–Si algú ha de sacrificar-se per salvar el meu fill, he de ser jo!–Fes-te matar per ell, si tantes ganes en tens –digué en Barukh rient.Va ser un riure fals; jo coneixia molt bé quan reia de cor. Sonava totalment diferent. Però ell vadir al pare que no podia donar la vida per mi perquè jo necessitava un pare viu, un pare ambllarga vida perquè em pogués veure créixer, un pare viu després de la guerra.

URI ORLEV, L’illa del carrer dels Ocells

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 61

62


Orígens de la llengua catalanaEl naixement de la llengua catalana es va produir cap al segle VIII, però la seva gestacióes remunta a l’arribada del llatí al territori que actualment anomenem Catalunya.

Gestació i naixement del catalàEls predecents de la llengua catalana es remunten a la invasió romana d’Empúries, el218 aC. Els romans portaven una civilització poderosa que es va estendre per tota laMediterrània, juntament amb la seva llengua, el llatí.

El llatí parlat per soldats, comerciants i gent del poble en general –anomenat tradicio-nalment llatí vulgar– va substituir moltes de les llengües autòctones i, amb el temps,va evolucionar i es va fragmentar. Així, va donar lloc al català i a les altres llengüesromàniques, com l’occità, l’aragonès, el castellà, el gallec, el francès, l’italià...L’evolució i la disgregació del llatí parlat en llengües independents es va produir molt apoc a poc i per causes diverses: la manera com van aprendre el llatí els diferents po-bles, l’origen diferent i les varietats de llatí dels romans que colonitzaven cada territori,la influència lingüística dels pobles que després van conquerir aquells territoris, etc.

De manera progressiva, gairebé sense notar-se, el naixementdel català com a llengua independent del llatí devia produir-se pels volts del segle VIII, a la zona pirinenca oriental de la pe-nínsula. Aleshores ja feia més de tres segles que l’Imperi romàhavia desaparegut i aquelles terres havien sofert invasionsgermàniques i àrabs, i havien estat finalment conquerides pelsfrancs.Com a llengua romànica, la major part del vocabulari català ésd’origen llatí, tot i que han subsistit restes de les llengüesautòctones anteriors (per exemple, abundants noms de lloc otopònims d’origen bascoide a la zona pirinenca, com ara Ester-ri, Benavarri...) i també de les llengües d’invasions posteriors(per exemple, topònims d’origen àrab al sud de Catalunya, alPaís Valencià i a les Illes Balears, com ara Benifallet, Benidorm,Alcúdia...; o bé noms de persona o antropònims d’origengermànic, com ara Enric, Arnau, Guillem...).

Consolidació de la llengua catalanaLa llengua catalana va ser inicialment, com totes les llengües romàniques, un codi decomunicació oral, ja que la llengua de prestigi que es continuava utilitzant en els do-cuments escrits era el llatí. No es pot dir tampoc que els primers catalanoparlants tin-guessin una consciència gaire clara de parlar un idioma diferent del llatí vulgar ni deles altres llengües romàniques. Més aviat van ser els veïns amb qui hi havia més con-tacte, especialment els italians –per raons comercials–, els qui van començar a identi-ficar-los com a persones de llengua i nació catalanes.

Manuscrit de les Homilies d’Organyà, un delsprimers textos escrits íntegrament en català.

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 62

63


La taula següent recull les fites d’aquest procés de consolidació del català com aidioma diferenciat i prestigiós:

63. �� Assenyala amb una creu la resposta correcta:

• Els primers documents redactats íntegrament en català daten:

del segle X del segle XI del segle XII del segle XIII

• Les primeres obres literàries escrites en català daten:

del segle X del segle XI del segle XII del segle XIII

• La major part del vocabulari català és d’origen:

àrab germànic llatí anterior al llatí

64. �� Llegeix aquest fragment de la Crònica de Ramon Muntaner escritael segle XIII i la seva versió en català actual. Compara tots dos textos ibusca-hi exemples de paraules i construccions que avui en dia ja no esfan servir o bé que han canviat molt de forma.

Segle X

Segle XI

Segle XII

Segle XIII

• Primers vestigis de paraules catalanes en textos redactats en llatí.

• Oracions en català o expressions híbrides català-llatí dins de textos redactats en llatí.

• Primers documents redactats íntegrament en català.• Primeres ocasions en què altres pobles ens anomenen catalans.

• Primeres obres literàries en català.• Expansió territorial a les Illes Balears i al País Valencià.• Inici d’una consciència clara d’idioma català.

En Peralada havia una fembra que jo coneguí e viu, la qual havia nom Mercadera, per çocon ella tenia obrador de mercaderia; e era fort experta fembra, e gran e alta. E un jorn,així con estava la host davant Peralada, ella eixí de la vila e anà a un seu hort per cúller

cols; e vestí’s una gonella d’home, e pres una llança, e una espaa que portà cinta, e un escutal braç; e anà-se’n a l’hort. E con fo a l’hort ella sentí campanelles, e meravellàs; e tantostlleixà’s de collir les cols; e anà en aquella part per veure què era. E veé un cavaller francès abson cavall ab lo pitral de campanelles. Ella va metre la man a l’espaa, e anà a ferir lo cavall perla testera, e el cavall estec estabornit. E el cavaller tenc-se per mort e reté’s a ella.

APeralada hi havia una dona que jo vaig conèixer i veure, que es deia Mercadera,perquè tenia un comerç, i era una dona molt experta, i gran i alta. I un dia, mentre lestropes enemigues estaven davant de Peralada, ella va sortir de la vila per anar a un

hort seu a collir cols; es va vestir amb una gonella d’home, va agafar una llança i es va posaruna espasa a la cintura i un escut al braç, i se’n va anar a l’hort. Mentre hi era va sentircascavells, se n’estranyà, va deixar de collir les cols de seguit i se’n va anar cap a aquella bandaper veure què passava. Va veure un cavaller francès amb el seu cavall amb el pitral ple decascavells. Ella va agafar l’espasa i va colpejar el cavall per la testera i el cavall va quedarestabornit. I el cavaller tenint-se per mort es va rendir.

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 63

64

Buck no llegia els diaris i era lluny de conèixer el que es tramava cap a les darreriesde 1897, no tan sols en contra d’ell, sinó també en contra de tots els seus congèneres.Els homes, en cavar la terra fosca, hi havien trobat un metall groc, endinsat en el sòlglaçat de les regions àrtiques, i la gent es llançava cap al nord. I els calien gossos,aquests grans gossos robustos de forts músculs per treballar i de gruixuda pell perprotegir-se contra el fred.Buck vivia en una bella mansió, situada a la vall assolellada de Santa Clara, anome-nada la Hisenda del jutge Miller. Des del camí, amb prou feines es distingeix l’habita-

cle mig amagat pels grans arbres, a través dels quals s’entreveu l’ampla ifresca veranda que senyoreja sobre els quatre costats de la casa. Uns ca-minals coberts de sorra emmenen a la graonada, sota l’ombra tremolosadels alts pollancres, entre la verda gespa. Un jardí immens i florit envoltala vil·la; tot seguit hi ha les imponents dependències, cavalleries espaio-ses on es belluguen una dotzena de grums i criats xerraires, cases cober-tes de plantes enfiladisses, per als jardiners i la interminable renglera d’hivernacles, raïmeres i emparrats, seguits d’ufanosos horts, de rics pas-turatges, de camps fèrtils i de rossinyols garruladors.El monarca absolut d’aquest reialme, des de feia quatre anys, era el gos

Buck, un esplèndid animal. Majestuós i dolç, era company inseparable del jutge; teniaper costum asseure’s als peus del seu amo, a la biblioteca, amb el nas sobre les potesde davant, mig aclucant els ulls i fent notar amb un imperceptible moviment de cellesl’interès que es prenia per tot el que succeïa al seu voltant. Però si s’adonava que al’exterior els fills grans del jutge es disposaven a muntar a cavall, s’aixecava amb un ai-re digne i condescendia a escortar-los; així mateix, quan els joves prenien el seu banymatinal a l’enorme bassa cimentada del jardí, Buck es creia en el deure d’afegir-se a lafesta. I tampoc no deixava mai d’acompanyar les noies en les seves excursions a peu oen carruatge; i de vegades se’l veia sobre la gespa, portant a collibé els nens petits deljutge, fent-los rodolar per l’herbei i simulant devorar-los amb les seves dues rengleresde dents lluents. Els menuts l’adoraven tot tement-lo una mica, perquè Buck exerciasobre d’ells una severa vigilància i no permetia cap mancança a les regles. Però no eltemien només ells; el sentiment de la seva pròpia importància i el respecte universalque l’envoltava, investia el bell animal d’una dignitat veritablement reial.Feia quatre anys que en Buck portava una vida d’aristòcrata fastiguejat, perfectamentsatisfet de si mateix i dels altres, potser inclinat lleugerament a l’egoisme, com succe-eix massa sovint a la gent important. Però la seva incessant activitat, la caça, la pesca,l’esport i sobretot la seva heretada passió per l’aigua freda el protegien de qualsevolafeixugament i del més petit decaïment físic; era, en veritat, el més admirable exem-plar de la seva raça que es pugui veure.

JACK LONDON, La crida del bosc (Adaptació)

La llei primitivaAvaluació

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 64

65

65. �� Acabes de llegir un text narratiu. En quin temps (passat,present o futur) està construïda la narració?

66. �� El tercer paràgraf és una excepció dins del text narratiu. De quind’aquests tres tipus és aquest fragment?

• És un fragment explicatiu.

• És un fragment descriptiu.

• És un fragment instructiu.

■ Quin temps i mode verbals usa l’autor de manera exclusiva en aquesttercer paràgraf? Per tant, ens trobem davant d’un cas real o hipotètic?Justifica aquesta segona resposta.

67. �� Transcriu un exemple de sumari narratiu del primer paràgraf, que ens situa l’acció en un temps concret. Transcriu-ne també un de l’últim paràgraf.

68. �� Transcriu dos exemples que trobis en la narració de pretèritplusquamperfet d’indicatiu (el passat del passat).

69. �� Identifica el verb d’aquesta oració i escriu la segona personadel singular i la tercera persona del plural del mateix temps verbal.

70. �� Cerca en el text tres paraules en què trobem la grafia j davanta, o, u i tres paraules més en què trobem la grafia g davant e, i.

71. �� Busca en el text les paraules següents:

• Una paraula en què la grafia x representi el so de xeix i una o més paraulesen què no el representi.

• Tres paraules en què el dígraf ix es trobi al final de la paraula i tres més enquè es trobi entre vocals.

72. �� Escriu aquestes dues paraules amb la grafia correcta i explicacom has sabut quina lletra havies d’escriure:

• ma__estat • ma__estuós

73. �� Indica quina de les tres afirmacions següents conté una metàfora:

• Buck era un gos robust, de forts músculs i gruixuda pell.

• Buck vivia en una bella mansió, anomenada la Hisenda del jutge Miller.

• Buck era el monarca absolut d’aquell bell reialme.

■ Recorda les explicacions d’aquesta unitat i justifica la teva resposta.

L’ampla i fresca veranda senyoreja sobre els quatre costats de la casa.

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 65


66

ORTOGRAFIA

78. �� La solució de les endevinallessegüents és una paraula amb j/g, x/ix,tx/ig. Troba-les.

Una senyora mudada, sempre vermella i pigada.

Sóc tota jo morenor, rival de les confitures, i em veuràs moltes vegades pel nas de les criatures.

Què és allò que espanta tant que en fuig tothom a l’instant?

79. �� Escriu el present d’indicatiu i elpresent de subjuntiu del verb penjar.

■ Explica quines dues grafies s’alternen i com sabem quina cal escriure.

80. �� Explica la diferència de pronunciacióentre flux i fluix. Després, busca’n la categoria lèxica i la definició.

81. �� Sonen igual maig i matx? Quèsignifica cadascuna d’aquestes paraules?

LÈXIC

82. �� Relaciona aquestes metàfores amb elsignificat corresponent:

un fideu • • una persona dèbiluna bleda • • una bona persona

un tros de pa• • una persona poc activauna figa tova• • una persona prima

83. �� Escriu una oració amb cada una de lesmetàfores següents:

• ser un plom • ser una fura

• ser un cavallot • ser un lloro

• ser una serp • ser una marmota

84. �� Inventa’t una metàfora per a cadauna de les paraules següents:

GRAMÀTICA

74. �� Observa aquestes dues oracions i respon les preguntes:

• En quina de les dues oracions es presentael fet com a actual? En quin temps està?

• Què s’expressa en l’altra oració? En quintemps està?

75. �� Substitueix el passat perifràstic perun temps equivalent. Quin temps és?

• Els actors van rebre aplaudiments del públic.

• Pompeu Fabra va morir l’any 1948.

• Vam arribar dalt del cim molt fatigats.

• Et vas adormir davant del televisor.

76. �� Conjuga les formes del verb aprovarque s’indiquen:

• 3a del plural del present de subjuntiu

• 2a del singular de l’imperatiu

• 1a del plural del plusquamperfetd’indicatiu

• 3a del singular del passat perifràsticd’indicatiu

• 1a del singular del condicional

77. �� Llegeix el text i indica en quin tempsestan els verbs en negreta:

■ Posa un exemple d’una acció en passat i d’una altra d’anterior.

Marc, penja la jaqueta.

En Marc penja la jaqueta.

™boira ™núvols ™lluna

Poc més de dues hores i ja l’hauré mort. M’assec al llitd’esma. Suo. Fa calor. Però no és només la calor; és elneguit. El jutge va declarar l’acusat innocent, com sis’hagués tractat d’un accident. Accident, no! El cotxes’havia aturat amb el motor engegat. La Nina em vafer un petó i va començar a travessar el carrer. Es vasentir una acceleració i el grinyolar de les rodes. El cop vaser terrible. A tota velocitat el cotxe va girar cua. Nomésjo sabia qui hi havia darrere de tot allò i vaig callar perpor. Amb aquest brètol m’hi entendré tot sol.

830841 _ 0042-0067.qxd 9/2/07 10:31 Página 66


67

Condicional. Temps verbal que expressa una ac-ció, un estat o un procés real, però que s’acompleix depenent d’una condició.

Descripció. Presentació de les característiquesd’un objecte, un espai, un personatge, etc.

Discurs. Tècnica narrativa que reflecteix les pa-raules o els pensaments dels personatges.

Flaix-back. Narració de fets anteriors als que s’es-tan explicant, però que són rellevants per com-prendre’ls.

Futur. Temps posterior a l’actual; gramaticalment,s’expressa amb els temps futur i futur perfet.

Metàfora. Recurs expressiu que es basa en unasemblança entre dos conceptes que s’expres-sa sense nexe d’unió.

Monòleg. En literatura, discurs en què un perso-natge parla amb ell mateix.

Monòleg interior. Monòleg que no reprodueix lesparaules, sinó els pensaments d’un personatge.

Narració. Fets, esdeveniments, accions, etc. quepassen en una història i que són explicats pelnarrador.

Passat llunyà. Passat que se situa en un períodede temps que ja s’ha acabat; gramaticalment,s’expressa amb el passat simple i el passat pe-rifràstic d’indicatiu.

Passat recent. Passat que se situa en un períodede temps que encara no s’ha acabat; gramati-calment, s’expressa amb el perfet d’indicatiu.

Present. Temps actual; gramaticalment s’expres-sa amb el present d’indicatiu, el present de sub-juntiu i l’imperatiu.

Sumari narratiu. Salt en la narració que fa que elrelat avanci ràpidament i permeti estalviar as-pectes poc rellevants de l’argument.

Text. Producció lingüística que es dóna en qual-sevol situació de comunicació i que ha de seradequada al tema, a l’interlocutor, al nivell deformalitat, al canal, etc. Segons la intenció del’emissor, el text pot ser dialogat o conversa-cional, narratiu, descriptiu, explicatiu o expo-sitiu, argumentatiu, instructiu o directiu i pre-dictiu.

Troba en aquesta sopa de lletres 12 paraules més freqüents acabades en -ig que sonen com mareigi no com càstig. A mesura que trobis les paraules, copia-les a la llista per ordre alfabètic. Com a pista,et diem si són noms, adjectius o verbs.

___ ___ ___ ___ ___ ___ (nom)___ ___ ___ ___ (adjectiu)___ ___ ___ ___ ___ (nom)___ ___ ___ ___ (verb)___ ___ ___ ___ (verb)___ ___ ___ ___ (nom)___ ___ ___ ___ ___ (adjectiu)___ ___ ___ ___ (nom)___ ___ ___ (adjectiu)___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ (nom)___ ___ ___ ___ (nom)___ ___ ___ ___ (adjectiu)

ENTRETENIMENTS

P M B F U I G

I A M O G G I

L I S I I I A

L G O S G G R

E G I S E D O

I G I A F I I

G A S S A I G

830841 _ 0042-0067.qxd 23/1/07 13:37 Página 67

Bon vent!3Els pirates erenmariners quesolcaven el mar a la recerca de vaixellsper capturar-los o per robar-los.Els pirates no són personatgesllegendaris, sinó quevan existir de veritat.Alguns es van fer moltfamosos, però n’hi hamolts que no sónconeguts; entreaquests hi ha unesquantes dones, que van desafiar la societat de l’època per portaruna vida que es consideravaexclusivamentmasculina.

68

Amb els anys, el fill gran acabaria con-vertint-se en aliat dels botxins del seupare.

La princesa dels corsarisSida al-Hurra va néixer el 1495 en un po-ble del Rif. Els seus pares, musulmans,havien estat expulsats de Granada pelsReis Catòlics i la seva experiència l’haviafet pensar que el robatori era la millorfont d’ingressos. Amb el seu primer ma-rit, Ali abou-I-Hassan, va aprendre a pla-

La vídua sanguinàriaJeanne de Clisson era una aristòcratafrancesa del segle XIV. Estava casada ambun comte bretó i era mare de dos nens.La seva vida era plàcida i confortable, finsque el monarca francès Felip VI acusà elseu marit d’alta traïció i el decapità. Lla-vors, Clisson va demanar ajut al monar-ca anglès, Eduard III, que estava en ple-na guerra contra França. Aquest li donàtres vaixells i tres patents de corsari, ambels quals aviat es guanyà el sobrenom dela Lleona Sanguinària (ja que el lleó eral’escut de la casa Clisson). Els seus abor-datges eren llegendaris, els cascs de lesseves naus eren negres, les veles, colorde sang, i la vídua no tenia pietat. Felip VIva declarar Jeanne de Clisson proscri-ta, i va ordenar-ne la cerca. La batalla vadurar hores, fins que els corsaris, esgo-tats, es van rendir. Clisson va poder es-capar en una petita embarcació amb elsseus dos fills. Durant sis dies va navegara la deriva, sense aigua ni aliments. El fillpetit va morir en aquesta odissea, i Je-anne de Clisson va decidir retirar-se.

Dones a l’abordatgeExisteixen des que hi ha rutes marítimes. Van fer trontollarimperis i van ser el maldecap de molts monarques quecomerciaven amb les colònies. Pirates sense pàtria o corsarisvan solcar tots els mars a la recerca de sucosos botins. A les dones que s’esmunyien en una embarcació pirata i eren descobertes, se les castigava amb la mort. Però això no va impedir que algunes dones també enarboressin la bandera negra.

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 68

69


nificar l’assalt d’una nau i negociar. Les seveshabilitats la convertiren aviat en governado-ra de Tetuan i en cap dels pirates del Medi-terrani occidental. Va aconseguir que els te-muts Barba-rossa respectessin la seva zona,les costes de l’estret de Gibraltar. I fins i totva arribar a casar-se amb el rei del Marroc.Però a Sida al-Hurra li costava molt obeir. Nova fer cas de les instruccions del seu marit detenir cura de les relacions amb els portugue-sos de Ceuta, i va envestir les naus que feienel trajecte Lisboa-Ceuta. Com a resposta, elgovernador Alfonso de Noronha capturà lesnaus corsàries. Malgrat els esforços de la prin-cesa perquè el seu marit no s’assabentés dela crisi que havia provocat, aquest ho va des-cobrir. La sultana es va haver de refugiar a laseva ciutat natal per consagrar-se a la vida re-ligiosa. Això sí, com a governadora de Tetuanhavia aconseguit crear un dels estats corsarismés poderosos.

Una vida d’aventuresLes aventures de Mary Read i Anne Bonny esvan acabar el novembre del 1720, quan els an-glesos van capturar la seva nau. Pocs dies des-prés eren jutjades i condemnades a la forca.Cap de les dues, però, va arribar a pujar al pa-tíbul. El tribunal va prorrogar-ne l’execucióperquè estaven embarassades. Read moririaper culpa d’una malaltia, i Bonny, que sí queva arribar a infantar, va aconseguir una pròr-roga darrere l’altra gràcies a les influènciesdel pare. Totes dues van posar punt i final alsseus dies de pirateria a la mateixa nau. Però,com hi havien arribat?

Des de ben petita, a Mary Read, la seva ma-re la disfressava de noi per fer-la passar perun altre fill, mort. Així obtenia diners de la se-va sogra, que mai no va descobrir l’engany.Als tretze anys, Read va començar a treba-llar de noi dels encàrrecs, però aquella vidal’ensopia, així que es va disfressar d’home ies va allistar al regiment d’infanteria. Aquellavida tampoc no la satisfeia, i es va passar a lacavalleria, on va conèixer el seu primer ma-rit. Amb ell, va deixar l’armada i va obrir unataverna. La tranquil·litat, però, va durar poc,ja que l’espòs de Read va morir i ella, ansio-sa de noves emocions, es va embarcar cap aAmèrica. El mercant on viatjava va ser assal-tat per un vaixell pirata i, davant la disjunti-va de morir o unir-se als pirates, Read va op-tar per la segona opció.

Anne Bonny era filla il·legítima, però el seupare va deixar la seva muller i va marxar ambla mare d’Anne a les colònies. Allà, Anne esva enamorar d’un mariner i s’hi va casar sen-se demanar permís patern. El pare la va fer fo-ra de casa. Llavors, amb el seu marit, va obriruna taverna a Nova Providència. El pirata Rack-ham n’era un client habitual, Anne se’n va ena-morar i va decidir acompanyar-lo en les sevesaventures marítimes. Mary Read i Anne Bonnyvan fer amistat al vaixell de Rackham. Aquest,que no sabia que Read era una dona, al prin-cipi es va mostrar gelós. Però quan Read es vaenamorar d’un mariner capturat, a qui va su-plantar en un duel, va respirar alleujat.

SÍLVIA MARIMON,

Sàpiens, núm. 37 (Adaptació)

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 69

70


OBTENIR INFORMACIÓ


• trontollar • enarborar • botxí • infantar

• corsari • bretó • envestir • infanteria

• solcar • patent de corsari • sultana • mercant

• esmunyir • proscrit • patíbul • disjuntiva

2. Busca un sinònim per a cada una de les paraules en cursiva d’aquestesoracions:

• La seva vida era plàcida i confortable.

• Felip VI acusà el seu marit d’alta traïció i el decapità.

• El fill petit va morir en aquesta odissea.

3. Aparella cada expressió amb una forma equivalent:

Durant sis dies va navegar a la deriva • • parir

Sí que va arribar a infantar • • acabar

Totes dues van posar punt i final als seus dies • • avorrir

Aquella vida l’ensopia • • sense rumb

4. Completa un quadre com aquest amb la informació sobre cada dona pirata:

5. Explica el significat que tenen els colors negre i vermell en les accionsrelacionades amb la pirateria.

INTERPRETAR EL TEXT

6. Digues quina finalitat persegueix aquest text i relaciona’l amb el fet que totesles protagonistes siguin dones.

7. Jeanne de Clisson era coneguda amb el nom de la Lleona Sanguinària. Busca un sobrenom que respongui a alguna característica personal per a cada una de les altres tres dones pirates.

8. Justifica si la vida que porten les protagonistes és la que desitgen o és el destí que les hi ha dut. Comenta’n les diferències.

Maem

f g

personatge origen familiar estat civil conseqüències finals

Jeanne de Clisson ......................................... ......................................... ................................................................

Sida al-Hurra ......................................... ......................................... ................................................................

Mary Read ......................................... ......................................... ................................................................

Anne Bonny ......................................... ......................................... ................................................................

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 70

71


Licm

t s


• Jeanne de Clisson formava part de l’aristocràcia francesa.

• El comte bretó Clisson era aliat de Felip VI.

• Les naus de La lleona sanguinària enarboraven veles negres.

• L’escut de la casa Clisson era un lleó.

• La família de Sida al-Hurra era originària de Granada.

• La princesa dels corsaris no tenia ambicions polítiques.

• La família de Sida al-Hurra considerava correcte el robatori.

• Mary Read va créixer com un noi i amb interès per la vida militar.

• Anne Bonny va obrir una taverna i va deixar finalment de ser pirata.

• Mary Read i Anne Bonny no van coincidir en cap vaixell pirata.

10. Quines d’aquestes motivacions coincideixen en les quatre protagonistes?

11. Pensa en alguna de les funcions que tradicionalment s’han atribuït a les dones com, per exemple, tenir cura dels fills. Després, indica un valor o una emoció que comparteixin totes quatre protagonistes.


12. Normalment associem la paraula pirata a una persona del sexe masculí.Creus que aquestes dones compleixen els tòpics dels pirates?

13. Creus que els actes de les dones pirates provoquen conseqüències diferents que els dels homes pirates? Posa’n un exemple.

14. Enumera alguns fets que demostrin que aquestes dones van tenir una vida intensa de manera voluntària.

15. Per què creus que, amb els anys, el fill gran de Jeanne de Clisson es va aliar amb els botxins del seu pare?

EXPRESSAR-NOS

16. En grup, busqueu informació sobre alguna de les rutes marítimes méstransitades per pirates. Després, amb el suport de mapes o un atles,expliqueu a la resta de companys algun viatge famós per algun motiu.

17. Pensa en alguna imatge cinematogràfica o literària que descrigui l’abordatged’una nau. Després recrea la batalla en què Jeanne de Clisson va serderrotada, però es va poder escapar amb els seus dos fills.

™venjança™™™desig d’aventures ™™ambició de poder

™desobediència™™desig de riqueses

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 71

72


L’exposició (I)Què és una exposició?Sovint en la vida quotidiana tenim la necessitat d’exposar o explicar alguna cosa,com ara una situació personal, familiar o laboral, el funcionament d’un aparell, undeterminat tema d’actualitat... L’explicació o exposició és el tipus de text que técom a intenció presentar un tema, un fenomen, una situació, etc., de manera clara ientenedora.

Tipus d’exposicióDistingim diferents tipus de textos expositius tenint en compte diferents criteris:

• Segons l’àmbit temàtic que tracten, distingim els textos de tema científic (física,química, biologia, geologia, medicina...), els de tema humanístic (lingüística,història, literatura, filosofia...) i els de tema tècnic (enginyeria, informàtica, arqui-tectura...).

• Segons el canal de transmissió, distingim els textos expositius escrits (les pàginesde teoria dels llibres de text, les monografies, els articles en revistes especialitzades,els reportatges periodístics...) i els orals (la lliçó d’un professor a classe, una con-ferència, una exposició oral a classe...).

• Segons el destinatari del text, distingim els textos especialitzats, adreçats als es-pecialistes d’una matèria i que contenen un vocabulari desconegut per al públic engeneral, i els divulgatius, que són més a l’abast del lector mitjà.

Vegem un exemple de text expositiu, extret d’una enciclopèdia escolar:

L’art des de la prehistòria

Des de la llunyana prehistòria, els humans han estat capaços de produir obresbelles pel simple gust de fer-ho, i les han anomenat obres d’art. La capacitat decrear bellesa, pròpia dels éssers humans, caracteritza l’obra d’art. La pintura il’escultura, que expressen la bellesa per mitjà del color i de la forma,constitueixen les arts plàstiques.

Es coneixen restes d’art prehistòric de fa més de 40.000 anys. Les pinturesrupestres són escenes que els humans de la prehistòria pintaven a les parets deles coves. En són un exemple les pintures rupestres de les coves d’Altamira, aCantàbria.

De l’art egipci es conserven magnífiques pintures murals que decoraven lesparets de les tombes dels faraons i de les seves famílies. Sovint representenescenes de la vida quotidiana, i han estat molt útils als historiadors perquèproporcionen molta informació sobre la seva manera de viure. D’aquesta èpocas’han conservat moltes escultures, entre les quals n’hi ha de monumentals.

Dels pobles antics de Mesopotàmia es conserven pintures murals, amb escenesreligioses i de guerra, i relleus gravats en pedra, com el codi d’Hammurabi.

Superenciclopèdia, volum 14

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 72

73


18. �� Recorda el text L’art a la prehistòria i respon aquestes preguntes:

• En quin àmbit temàtic el situaries?

• Quin tipus de text és tenint en compte el canal de transmissió?

• I des del punt de vista del destinatari, quin tipus de text és?

19. �� Tria l’opció adequada en cada cas:

• Segons el text, l’art...

és l’habilitat més antiga de l’ésser humà.

és la capacitat de crear bellesa.

va ser inventat pels egipcis.

serveix per guarnir les tombes.

• Segons el text, les arts plàstiques...

són monumentals.

són l’escultura i la pintura.

representen escenes religioses.

són murals que cobreixen les parets.

• La paraula rupestre, que surt al text, significa:

antic.

prehistòric.

relatiu a les roques o pedres.

artístic.

20. �� Indica quins d’aquests textos són expositius:

• recepta de cuina • conferència • debat

• llibre de text • diccionari • predicció meteorològica

• novel·la • reportatge • informe

21. �� Un text expositiu ha de ser clar i organitzat. Ordena les ideessegüents referents a la vista.

I una substància líquida que anomenem llàgrimes manté el globus de l‘ull perfectament net.

L’ull és un òrgan tan important i delicat que requereix estar especialment protegit.

Aquest buit és entapissat per un suau teixit adipós.

La part frontal de l’ull está protegida per les parpelles, per les pestanyesque aturen la pols i per les celles que el defensen de la suor i la pluja.

El trobem allotjat dins del crani en una concavitat forta i espaiosa.

22. �� Busca un reportatge sobre un tema d’actualitat que t’interessi illegeix-lo detingudament. Després, fes-ne una exposició oral a la classe.

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 73

74


Evitem els calcs sintàcticsFer un calc sintàtic vol dir utilitzar una estructura sintàctica d’una altra llengua encomptes de l’estructura sintàctica genuïna o correcta. En el cas de la llengua catalana,actualment la majoria de calcs sintàctics ho són per influència del castellà.

Exemple: Hi ha que tancar bé les finestres. � És una oració incorrecta resultat de tra-duir literalment l’estructura castellana: Hay que cerrar bien las ventanas. Encatalà, les possibilitats correctes són les següents:

S’han de tancar bé les finestres. Cal tancar bé les finestres.

La taula següent recull alguns calcs sintàctics freqüents en la llengua oral actual:

23. �� Digueu si aquestes oracions són correctes o no, i corregiu les que són incorrectes:

• N’hi ha moltes banderes. • N’hi ha una orquestra.

• Hi ha gresca al carrer. • N’hi ha tres o quatre.

• Hi ha molta gent. • Hi ha pa? Sí, hi ha molt.

• N’hi ha molta. • Han hagut alguns incidents a la plaça.

24. �� Feu el mateix amb les construccions següents, que hand’expressar obligació o necessitat:

• N’hi ha que escoltar tothom. • Hi ha que escoltar tothom.

• Cal escoltar tothom. • S’ha d’escoltar tothom.

• És precís escoltar tothom. • Es té que escoltar tothom.

25. �� Escolta alguna conversa que sentis al teu voltant, i fixa’tespecialment en els calcs. Després, posa en comú amb tota la classe el que has observat.

Per expressar... Calcs sintàctics Construccions correctes

la presència d’algú Està en Joan? Que hi ha en Joan? (pregunta)No, no està. No, no hi és. (resposta)

l’existència d’alguna N’hi ha cotxes. Hi ha cotxes.cosa esmentant-la (calc del castellà hay)

l’existència d’alguna Sí, hi ha. Sí, n’hi ha.cosa sense esmentar-la Hi ha molts. N’hi ha molts.

l’obligació o la necessitat Hi ha que fer bé les coses. S’han de fer bé les coses.N’hi ha que fer bé les coses. Cal fer bé les coses. Es tenen que fer bé les coses.

✗ ✓

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 74

75


26. �� Valora en quin cas cal posar els dos punts introduint l’enumeració:

■ Quina opció és la més habitual quan els dos punts no són necessaris?

27. �� Corregeix la puntuació d’aquestes enumeracions:

• Durant l’estiu l’Agnès va llegir tres novel·les d’Agatha Cristie, dues d’AlfredHitchcock, i una de Georges Simenon.

• Practica tota mena d’esports: vela, atletisme, bàsquet, futbol, etc...• Hi havia turistes alemanys, holandesos, anglesos, italians, francesos...

28. �� Escriu enumeracions que tinguin les estructures següents:

• Que comencin amb dos punts (:) i acabin amb conjunció i + últim element.• Que comencin sense dos punts i acabin amb punts suspensius.• Que comencin sense dos punts i acabin amb etc.

Els plats que més m’agraden d’aquest restaurant són: la menestra de verdures, la vedella ambbolets, les sardines a la brasa i la macedònia de fruites.

El ventall de possibilitats que ofereix Internet és immens: obtenir informació, fer intercanviscomercials, establir contactes personals, fer gestions, fer operacions bancàries, estudiar...

El camió de mudances va transportar: els mobles del menjador i de les habitacions, els llibres dela biblioteca i una gran quantitat de caixes que contenien objectes diversos.

Puntuem bé les enumeracionsMolt sovint, en escriure un text, ens veiem en la necessitat de fer una enumeració dediversos elements. Per fer-la correctament, cal que tinguem en compte les paraules iels signes de puntuació, tant els que la introdueixen com els que en separen els ele-ments. Les principals opcions per escriure una enumeració són:

• Introduir-la sense cap signe de puntuació específic o bé introduir-la amb dos punts (:).

Exemples: Sap tocar l’acordió, el sac de gemecs i la gralla.

Àlex, vés al mercat i porta’m: sis salsitxes, mig quilo de pastanagues iuna dotzena d’ous.

• Separar els elements de l’enumeració amb comes, i per tancar-la hi ha dues opcions:

§1 Unir els dos últims elements amb una conjunció.Exemple: De fruita, pots triar plàtan, poma, pera o mandarina.

§2 Separar els dos últims elements també amb una coma i deixar l’enumeracióoberta amb punts suspensius (...) o amb l’expressió etcètera abreujada (etc.).Exemple: Hem passat per Premià, Vilassar, Mataró, Arenys...

A la deixalleria mòbil recullen oli domèstic, fluorescents, piles, etc.

830841 _ 0068-0091.qxd 9/2/07 10:36 Página 75

76


El v

oca

bu

lari

de

les

emb

arca

cio

ns

3

5

6

2

1

7

8

4

29. �� Aparella cada nom amb l’embarcació corresponent:

30. �� Indica el nom de cada part del vaixell:

• pal major • popa

• trinquet • pont de comandament

• botaló • timó

• botavara • quilla

• proa • vela

31. �� Relaciona cada paraula amb la seva definició:

popa • • Costat dret de la nau mirant de popa a proa.

proa • • Part davantera del buc d’una nau.

estribord • • Part posterior del buc d’una nau.

babord • • Direcció que pren la proa d’una embarcació.

rumb • • Costat d’una nau.

bord • • Costat esquerre de la nau mirant de popa a proa.

32. �� Resol aquests mots encreuats amb noms d’embarcacions destinades a pràctiques esportives o al transport de passatgers:

1. Gran nau de passatge destinada a fer viatges transoceànics.

2. Vaixell d’esbarjo.

3. Embarcació estreta, llarga i molt lleugera, impulsada amb pales.

4. Embarcació petita de motor que es fa servir per al transport entre llocs propers de la costa.

5. Nau que serveix per transbordar.

6. Troncs entrelligats que es fan servir per transportar fusta riu avall.

7. Canoa esportiva totalment coberta, excepte els forats per als remers.

8. Embarcació de regates formada per dos bucs simètrics, acoblats per la banda.

remolcadorllagutbergantícanoagóndolajoncguardacostesbot

1

4

3

5

6

87

92 10

T C

TC

C

O

P G

L X

1 2 43

5

7

6 8

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 76

77


33. �� Aparella cada paraula amb la definició corresponent:

dàrsena • • Mur construït per contenir les aigües.drassana • • Obra feta per defensar-se de les onades.

moll • • Lloc per a l’embarcament de gent o mercaderies.amarrador • • Part protegida del port on les naus carreguen i descarreguen.

escullera • • Lloc on es construeixen i reparen les naus.dic • • Lloc especialment preparat perquè hi amarrin

les embarcacions.

34. �� Aparella aquestes paraules relacionades amb la pesca amb la imatge corresponent:

35. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb un dels verbs següents:

• Van ............... del port de Tarragona a les sis en punt.

• El vaixell ............... el mar deixant una estela platejada.

• Van ............... a mitja llegua de la costa.

• La nau ............... suament sobre les onades.

• La mar grossa va fer ............... la barca.

• Els remers ............... de pressa per propulsar la nau.

• Quan van divisar la flota, van ............... les banderes negres.

36. �� Escriu aparellats el nom de cada membre de la tripulació amb la feina que fa:

sobrecàrrec • • Comanda una embarcació de pesca.capità • • Comanda una nau.patró • • Té cura de la conservació d’un vaixell.

timoner • • Maniobra el timó.contramestre • • Fa funcions administratives a bord d’un vaixell.

37. �� Relaciona cada frase feta amb el seu significat:

Fer-se a la mar • • NavegarCórrer les mars • • Llençar

No trobar aigua a mar • • Fer alguna cosa inútilTirar aigua a mar • • No trobar allò que és fàcil de trobar

Tirar a mar • • Sortir del port i anar cap a alta mar

ancorarsolcarhissarsotsobrarvogarlliscarsalpar

1

3

2

4

5™ham ™arpó ™xarxa

™esquer ™canya

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 77

78


Els pronoms

El pronom com a categoria lèxicaEls pronoms són paraules, variables o invariables, que es refereixen a persones, ani-mals, coses concretes o abstractes, a característiques d’algú o alguna cosa, i a cir-cumstàncies del procés verbal. Els trets que caracteritzen aquesta categoria lèxica són:

• Des del punt de vista morfològic, hi ha pronoms invariables i n’hi ha de variables.El pronom tu, per exemple, té una sola forma. En canvi, un pronom com el té altresformes: lo, ’l i l’.

• Des del punt de vista sintàctic, molts pronoms substitueixen mots o grups demots per evitar-ne la repetició al llarg d’un text. Per exemple, en l’oració Vaig des-cuidar-me la motxilla i vaig haver de tornar a buscar-la, el pronom la fa que no calguidir Vaig descuidar-me la motxilla i vaig haver de tornar a buscar la motxilla.

• Des del punt de vista semàntic, els pronoms no solen tenir un significat propi, sinóque adopten en cada cas el significat de l’element que identifiquen o substitueixen.El mateix pronom la, que en l’oració anterior es referia a una motxilla, pot referir-se,per exemple, a la Neus, en una oració com Van trobar la Neus i la van entretenir.

Classes de pronomsLes principals classes de pronoms són els pronoms personals forts, els pronoms fe-bles i altres tipus, com ara els interrogatius i els relatius.

Els pronoms personals forts o tònics

Aquests pronoms s’anomenen personals perquè es refereixen a una de les tres perso-nes gramaticals, i forts perquè tenen una síl·laba tònica. Tenen diverses formes:

A aquestes formes bàsiques se’ls pot afegir mateix, mateixa, mateixos o mateixes se-gons el cas. A més, hi ha pronoms de respecte: vostè/vostès i vós.

Els pronoms febles o àtons

La majoria dels pronoms febles són personals, perquè es refereixen a una de les trespersones gramaticals (em, et, es, el, els...); però n’hi ha que no ho són, perquè expressenqualitats o circumstàncies (ho, hi). D’altra banda, s’anomenen febles perquè estan for-mats per una síl·laba àtona. A més, a diferència dels forts, no poden aparèixer aïllatsformant un enunciat, sempre depenen d’un verb, davant o darrere del qual se situen.

Act. 38 i 39

Act. 40

singular

plural

masculí

femení

masculí

femení

ell/si

ella/si

ells/si

elles/si

tercera persona

jo/mi

nosaltres

primera persona

tu

vosaltres

segona persona

Act. 41 - 43

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 78

38. �� Indica si els pronoms d’aquestes oracions són variables o invariables:

• Et sembla bé que sortim a les vuit?

• Els pares surten a sopar i nosaltres demanarem una pizza.

• Ho sento molt, però jo no puc estar d’acord amb aquesta decisió.

• Ells sempre estan disposats a donar un cop de mà.

• El guia va mostrar-nos les peces més emblemàtiques de la col·lecció.

39. �� Identifica els pronoms febles que hi ha en aquestes oracions i indica a què es refereix cada un:

• Vaig posar els apunts dins la motxilla, però ara no els trobo.

• No agafeu peixos petits, torneu-los a llençar a l’aigua.

• Els albercocs són a les branques més altes, si m’enfilo els podré collir.

• No he fet els dos últims exercicis perquè no els he entès.

• Necessito els mapes per a demà; aquesta tarda aniré a comprar-los.

■ Escriu el nombre i la persona d’aquests pronoms. De què depèn que s’escrigui una forma o una altra?

79


El quadre següent recull diferents formes que poden adoptar els pronoms segons sivan davant o darrere del verb i si aquest comença o acaba en consonant o vocal:

Observa l’exemple d’un dels pronoms amb més variació de formes:

Va donar-te una rosa preciosa! Pensa’t un número de l’1 al 10.Et treus la jaqueta? T’han trucat fa una estona.

Els pronoms interrogatius i els pronoms relatius

Els pronoms interrogatius i els relatius presenten les característiques bàsiques d’a-questa categoria lèxica.

• Els interrogatius (qui, què, quin, quina, quins i quines) introdueixen una pregunta. Exemple: Qui crida tan fort? � El pronom interrogatiu qui es refereix a una perso-

na diferent en cada context, en aquest cas a la persona que està cridant.

• Els relatius (que, qui, què, el qual, la qual, els quals, les quals i on) serveixenper incloure una informació dins del conjunt de l’oració.Exemple: L’avió que acaba d’aterrar ve de Polònia. � El pronom relatiu que es refe-

reix a un avió que ve de Polònia i relaciona l’avió acaba d’aterrar amb elconjunt de l’oració.

Act. 44 i 45

se, ’s, es, s’lo, ’l, el, l’, la, l’, los, ’ls, els, les

li

3a persona

te, ’t, et, t’vos, us

2a persona

me, ’m, em, m’nos, ’ns, ens

1a persona

ho

neutre

hi

ne, ’n, en, n’

adverbials

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 79

80


40. �� Substitueix els sintagmes subratllats per un pronom personal fort:

• L’Anna i la Carla volen anar a la bolera.

• En Joan i jo ens avenim força.

• Senyor Mateu, és molt amable de permetre’ns consultar la seva biblioteca.

• Estàs segur que tu i els teus pares vindreu plegats?

• En Bernat ens ha convidat a sopar perquè és el seu aniversari.

41. �� Observa aquesta situació, llegeix el diàleg i respon les preguntes:

• A què es pensa la noia que es refereix, el noi?

• A què resulta que es refereix, realment?

• Què ens ajuda a entendre, aquest exemple sobre els pronoms?• Hi ha altres pronoms, en el diàleg? Queda clar a què es refereixen? Per què?

42. �� Copia les oracions i completa-les amb el pronom feble adequat:

• Sortirem de l’alberg a les vuit del matí i ............ tornarem cap al vespre.

• Ja he parlat amb l’Agustí i ............ he demanat la seva càmera de vídeo.

• Han estat discutint molta estona, però no ............ han posat d’acord.

• Necessites un retolador vermell? Té, jo ............ tinc un.

• Ara passa un taxi. Atura ............ , Manel!

• No puc acceptar les seves condicions, ............ lamento.

43. �� Quins són els pronoms febles que tenen quatre formes? Escriuoracions amb cada una de les formes que presenten.

● Va dir-me hola. Em va dir hola. Dóna’m la mà. M’ha donat la mà.

44. �� Identifica els pronoms relatius d’aquestes oracions i indica a quèfan referència:

• Primer va parlar el director, el qual va fer un discurs de més de mitja hora.

• Al solar on jugàvem de petits hi construeixen un bloc de pisos.

• El cotxe que ha passat és nou de trinca.

• La pel·lícula de què parleu ha estat nominada per als Oscars.

• Conec d’alguna cosa el noi que ens ha servit les begudes.

45. �� Fes la llista dels pronoms interrogatius i escriu una oració ambcadascun.

• Quins d’aquests pronoms coincideixen de forma amb pronoms relatius?

Exemple

La vermella.Dóna-me-la,

sisplau.

1 3

Té. La pilota no:la pala.

Quina?

Té.2

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 80

81


Les grafies b i vLa gran majoria dels parlants catalans no distingeix per la pronúncia paraules comball o vall, i pronuncia igual la grafia b de barca i la grafia v de vaixell.

En aquesta unitat estudiarem normes d’ortografia i altres pautes que ens ajudaran aresoldre els dubtes que ens plantegen aquestes dues grafies, b i v.

Normes ortogràfiques de b i v

Els pseudoderivatsGeneralment totes les paraules de la mateixa família mantenen la grafia de la paraulaprimitiva, tant si és b com v. Però hi ha algunes paraules cultes, que s’anomenenpseudoderivats, que provenen directament del llatí i no tenen la grafia que els cor-respondria segons la paraula primitiva catalana.

Act. 46 - 48

Act. 49

Escrivim b (be alta)

• Davant de l i rExemples: poble, brètol, blau, brusc...

• Quan paraules emparentades (femení, ma-teixa conjugació o família) s’escriuen amb p.

Exemples: rep � rebés

llop � lloba

• Darrere de mExemples: bambú, esbombar, tombar...

Excepcions: tramvia, circumval·lació...

Escrivim v (ve baixa)

• Quan paraules emparentades (femení, ma-teixa conjugació o família) s’escriuen amb u.Exemples: suau � suavitat

El verb haver: havia, havies, havent... (� hauré)

• Darrere de nExemples: convit, enviament, canviar...

• Terminacions verbals -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven de l’imperfet d’indicatiudels verbs de la primera conjugació.Exemples: cantava, cantàvem...

Pseudoderivats

calvíciecurvatura, curvilini

cerebral, cerebelescriba

labialllibertat

mòbil, mobilitatprobabilitat, probatori

Paraula primitiva

calbcorbacervell

escriurellavilliure

moureprova

Derivats

calbesa, calbejarcorbat, encorbarcervelletescrivent, escrivàllaviejarlliurementmovimentemprovador, provatura

��

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 81

82


46. �� Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu i de l’imperfet d’indicatiu dels verbs següents:

• treballar • acabar • provar• salvar • arribar • cobrar

47. �� Completa les paraules següents amb b o v i classifica-les oncorrespongui:

• ca........le • re........edor • sua........itat • cele........rar• con........idar • com........ustible • compra........a • ha........ia

Divergències amb el castellàLa majoria de mots catalans que contenen el so de be coincideix gràficament amb elcastellà. Ara bé, hi ha paraules que s’escriuen diferent.

Podeu trobar les principals diferències en els quadres següents:

Act. 50

Català amb b

bascbeinabena

berrugabiga

bolcarcalbcorbcorbamòbil

oblidarrebentar

sabatrobador

Castellà amb v

vascovainavenda

verrugaviga

volcarcalvo

cuervocurvamóvil

olvidarreventar

saviatrovador

Català amb v

advocatavet

avorriravortarcanviar

cascavellcavallcovard

espavilargavardina

governpavellóprovar

savitavernavernís

Castellà amb b

abogadoabeto

aburrirabortarcambiarcascabelcaballocobarde

espabilargabardinagobiernopabellónprobarsabio

tabernabarniz

Escrivim b davant de l

Escrivim b davant de r

Escrivim v darrere de n

Escrivim b darrere de m

Escrivim v si es relaciona amb u

Escrivim b si es relaciona amb p

Escrivim v en les formes d’haver

Escrivim v en l’imperfet d’indicatiu

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 82

48. �� Escriu una paraula de la mateixa família que contingui b o v:

• viu • llop • tou • blau • sap • jueu • rep • cap

49. �� Relaciona les paraules de les tres columnes:

nuvolada • • cerebel

moviment • • fabàcia

cervellet • • mòbil

devia • • calvície

calbesa • • còrvid

favera • • dèbit

corbera • • nubècula

■ En quina columna has trobat els pseudoderivats? Quina característica tenen?

50. �� Observa aquestes paraules i després separa-les en tres columnes:

• basc • cabell • advocat • taverna • cavall • covard• avall • vaca • barca • savi • mòbil • avet• avi • volar • oblidar • haver • llavi • objecte• avorrir • pavelló • gavardina • govern • clavell • bolcar• servir • velocitat • provar • trèbol • trobador • bena

51. �� Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes paraules. Busca’n el significat al diccionari, si et cal.

■ Coneixes altres parelles de paraules idèntiques excepte pel que fa a lagrafia que representa el so de b?


calb

moure

cervell

fava

núvol

corb

deure

83


Q ui m’havia de dir a mi, un pobre advocat acabat de sortir de la universitat,que em veuria embolicat en un dels casos més estrambòtics de la meva vida

només per convidar a cafè una noia bonica. Perquè probablement l’única cosacerta des del primer moment és que la bellesa de la Diana t’arribava a captivarfins a fer-te perdre el cap. Era esvelta i elegant: vestia sempre amb roba feta amida i duia al braç una bossa de pell. Tenia els ulls blavosos i brillants i els llavismolsuts. Era desimbolta, tenia una conversa interessant i el seu riure dringavacom els cascavells...

En català amb b, En català amb v, Igual en català en castellà amb v en castellà amb b i en castellà

................................................. ................................................. .................................................

avísabís

bagavaga

benavena

vastbast

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 83

™™™ ™™™™™™

84


La sinonímiaLa sinonímia és un fenomen que es dóna quan dues o més paraules tenen un mateixsignificat, o un de molt semblant. Fixa’t en aquestes parelles de paraules:

cotxe - automòbil brusc - sec indicar - mostrar

Normalment, les paraules sinònimes són noms, adjectius o verbs, i sempre perta-nyen a la mateixa categoria lèxica.

53. �� Tria una d’aquestes paraules per completar cada una de les sèriesde sinònims següents:

• alba, aurora, albada, albor....

• consell, parer, suggeriment, orientació...• consistència, solidesa, fermetat, duresa...• afany, desig, anhel, ànsia...• ciutadà, resident, ocupant, veí...

54. �� Torna a escriure aquestes oracions substituint les paraules en cursivaper sinònims. Fes-hi tots els canvis que calgui.

• Van tornar el dofí al seu hàbitat natural. • La seva alegria s’encomanava fàcilment.• El deixeble va superar en coneixements el seu mestre. • Sempre mostrava un gran desassossec.• Té una gran facilitat per aprendre idiomes.

55. �� Destria la paraula de cada sèrie que no sigui sinònima de les altres:

• hàbil, apte, competent, destre, harmònic • lúcid, resplendent, brillant, fastuós, lluent• secret, tancat, superior, hermètic, misteriós • impur, incomplet, adulterat, barrejat, tèrbol

56. �� Copia les oracions canviant els verbs en cursiva per sinònims:

• El guia el va prevenir contra els perills a què s’exposava. • La màquina expenedora li va invalidar el bitllet.• Es va encarar amb fermesa contra els seus enemics. • Els corredors lluitaven per aconseguir la primera posició.

cancel·lar, enfrontar, alertar, competir

™densitat ™habitant™indicació ™matinada ™deler

™aptitud ™satisfacció™alumne ™medi ™intranquil·litat

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 84

85


La narrativa (III)

La favera

Una vegada hi havia un home tan pobreque no tenia sinó una favera. No teniaper viure i anà al cel a demanar ajut. Esva asseure damunt la favera i cantà:

Fava, favera, favereta;vés creixentben rabent.

I la favera començà a créixer, fins al cel.Trucà a la porta, sortí sant Pere, i el po-bre home li explicà el que li passava.Sant Pere cridà sant Miquel, que és elmajordom del cel, i decidiren donar-li labossa de Judes tot dient-li:

–Quan necessitis diners digues:

Bossa, bosseta,fes ta feineta.

I la bossa se t’omplirà de diners.

El bon home tot cofoi s’assegué una al-tra vegada damunt la favera i cantà:

Fava, favera, favereta;vés baixantfins avall.

I la favera s’escurçà fins a terra. En aquellmoment tocaven a missa i l’home hi vol-gué anar, però li semblà impropi anar-hiamb la bossa de Judes i demanà en unhostal que la guardessin, però els encar-regà que no diguessin les paraules quecalien perquè la bossa s’omplís.

Així que l’home fou fora, els hostalers,intrigats, varen dir a la bossa:

Bossa, bosseta,fes ta feineta.

I la bossa s’omplí d’or. Quan l’hometornà de missa li varen dir que havienperdut la bossa. El nostre home, deses-perat, tornà a asseure’s a la favera i nova-

ment anà al cel. Sant Pere i sant Miquelvaren pensar que, si no tenia diners, al-menys no li manqués menjar i li dona-ren les tovalles de la taula del Sant Sopari li encarregaren que els digués:

Tovalles, tovalletes,feu les vostres feinetes.

I s’estendrien i es proveirien d’abundantmenjar. El nostre home, servint-se de lafavera baixà a la terra, i com que tambétocaven a missa, deixà les tovalles al ma-teix hostal, i els féu el mateix encàrrec.Els hostalers varen provar la virtut de lestovalles i, en veure-la, decidiren no tor-nar-les-hi.

Quan el bon home es veié sense el pre-sent, novament pujà fins al cel servint-sede la favera. Al cel se n’hi varen riure perles butxaques, i creient que estava casti-gat a ésser pobre, decidiren donar-liquelcom que el pogués defensar si algúli volia fer mal, i li donaren la vara desant Josep. Tornat a la terra, deixà la va-ra al mateix hostal de sempre i els encar-regà que no diguessin pas:

Vara, vareta,fes ta feineta.

Però així que fou fora, els hostalers va-ren provar la virtut de la vara, i aquestacomençà a garrotejar-los amb tanta forçaque els deixà blavejats. En tornar el bonhome i veure el que havia passat, com-prengué que havien fet igual amb la bos-sa i les tovalles, i a canvi de fer deturarla vara, es féu tornar el que era seu, isempre més fou ric i pogué menjar i tin-gué qui el defensà. I de segur que si noés mort, encara ha d’ésser viu.

JOAN AMADES, La favera (Adaptació)

830841 _ 0068-0091.qxd 9/2/07 10:36 Página 85

86


Els gèneres narratiusEls diferents gèneres narratius que existeixen, tant en vers com en prosa, exposen orde-nadament fets històrics o reals, imaginaris o fantàstics. A l’hora d’estudiar-los és impor-tant de fer la distinció entre la narrativa popular o tradicional i la narrativa culta.

La narrativa tradicionalLa narrativa tradicional s’ha anat transmetent per via oral al llarg del anys. General-ment, són històries adreçades als infants, anònimes i que pertanyen a la cultura po-pular. Sovint hi ha diverses versions sobre un mateix argument, ja que se n’han fettransformacions. La finalitat bàsica d’aquesta mena de narracions és, a banda d’entre-tenir, moralitzar sobre aspectes de la vida quotidiana i de les relacions humanes.Normalment, presenten fets fantàstics i els personatges pertanyen també a un mónimaginari: ogres, fades, nans, gegants, animals personificats, etc.

Així, en el conte de La favera podem observar algunes característiques de la narra-tiva popular: la relació entre el pobre home, innocent i confiat, i els hostalers quese’n volen aprofitar; la presència de sants com a personatges benefactors; la favera,la bossa, les tovalles i la vara, com a objectes que tenen poders màgics. Joan Ama-des no és pas l’autor d’aquesta història, el seu paper va consistir a recopilar ronda-lles populars que així no es van perdre en l’oblit.

A més dels contes populars o rondalles, també formen part d’aquesta narrativa:

• Les faules, històries protagonitzades per animals i que pretenen donar una lliçóo moral sobre el comportament humà.

• Les llegendes, narracions breus que sovint servien per donar una explicació afets que segles enrere resultaven incomprensibles per als homes.

La narrativa cultaLa narrativa culta, a diferència de la tradicional, està escrita per autors coneguts. Se-gueix un procés d’elaboració minuciós amb una finalitat estètica o artística. Els prin-cipals gèneres narratius cultes en prosa són la novel·la, la narració i el conte.

• La novel·la és el gènere narratiu més extens. L’argument de la novel·la pot ser forçacomplex i elaborat; el novel·lista s’entreté a descriure els ambients i les situacions i,sobretot, els personatges, tant físicament com psicològicament. Les novel·les solenestar formades per capítols, que de vegades estan agrupats en diverses parts.

• El conte és el gènere narratiu més breu. Presenta una trama senzilla i, encara que potser realista, a vegades també incorpora elements fantàstics. Hi apareixen pocs perso-natges, que són descrits superficialment. Per la seva extensió, el conte se sol llegird’una tirada i l’autor pretén causar un efecte de sorpresa o de reflexió en el lector.

• La narració és més extensa que el conte, però no tant com la novel·la. El seu graude complexitat és també intermedi.

Des del punt de vista de la temàtica, hi ha una gran varietat de subgèneres: la narra-tiva d’aventures, costumista, històrica, policíaca, de ciència-ficció, de terror, etc.

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 86

87


57. �� Quina expressió típica dels contes populars apareix a La favera? En coneixes algunes altres de semblants? Escriu-les.

58. �� Una altra característica d’aquest tipus de contes és l’ús de fórmulesque es van repetint de manera idèntica o amb variants. Quinafórmula apareix en aquesta narració? Quines variants presenta?

• En recordes alguna altra? En quin conte apareix?

59. �� Assenyala en el text el plantejament, el nus i el desenllaç. Com és aquest final? Justifica la teva resposta.

60. �� La rondalla recollida per Joan Amades conté diferentsprocediments narratius:

• Analitza’n el punt de vista.

• Busca-hi un exemple de diàleg en estil directe.

• Busca-hi un cas de diàleg en estil indirecte.

• Quin tipus de descripció es fa del protagonista, física o psicològica?Justifica la teva resposta amb exemples extrets del text.

61. �� Respon aquestes preguntes:

• Quins són els tres regals que sant Pere i sant Miquel fan al protagonista?

• Quines propietats tenen?

• Creus que n’hi ha cap que el facin pensant en els hostalers? Per què?

62. �� Dels contes populars n’existeixen nombroses versions. Expliqueu entre tots el conte de la Caputxeta Vermella, fent especialatenció a les diferències que cadascú aporta a la mateixa història.

63. �� Explica les diferències que hi ha entre el conte tradicional i el culte.

64. �� Indica a quin gènere narratiu culte correspon cadascuna d’aquestes característiques:

• Està format per capítols.• Els personatges estan caracteritzats amb poca profunditat.• És extens.• Té una extensió mitjana.• Pretén que el lector faci una reflexió sobre un aspecte concret.• L’argument és elaborat.• Hi ha abundants descripcions d’ambients i situacions.• Té un cert grau de complexitat sense arribar a un gran aprofundiment.

65. �� Fes una llista d’objectes màgics o meravellosos que apareixen en els contes populars.

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 87

88

Em dic Fel. Però, sabeu com em deien? El solter d’or. Per què? Doncs molt fàcil. Erasolter, em guanyava molt bé les garrofes i no tenia preocupacions de cap mena. Capni una. Vivia sol, feia el que volia i quan volia, i no havia de donar explicacions a nin-gú. Em llevava a les vuit i m’estava tot el matí al despatx, al meu superdespatx de lu-

xe, escrivint articles, fins a les dues. Dinava en unbon restaurant i cap a casa, a fer la becaina. Passavala tarda llegint i, quan me’n cansava, triava la pel·lí-cula o l’obra del teatre del vespre. Si convenia, aga-fava quinze dies de vacances i me n’anava al Pirineua pescar truites. Era el meu hobby, i en pescava tan-tes que en tenia per donar i vendre. Com podeuveure, vivia a cos de rei i havia de ser per molt quecanviés de vida. Enteneu per què em deien el solterd’or?Ja us he dit que escrivia articles. I encara n’escric.Sóc periodista. Però no faig reportatges ni entrevis-tes. Sóc columnista. Tinc la meva columna diària aldiari més venut del país. Hi vaig entrar de substituti em vaig fer insubstituïble. No voldria semblar im-modest, però el diari va créixer gràcies a la mevacolumna. I jo, que no em mamava el dit, vaig anar aveure el director perquè m’apugés el sou. Em va mi-rar com si no m’hagués vist mai i va contestar que jas’ho rumiaria. Quin penques! No em vaig arronsar ili vaig dir que ho deixéssim, que m’esperava lacompetència. Llavors em va suplicar que m’hi que-dés. Com que havia guanyat la batalla, vaig imposarles condicions i no va tenir més remei que acceptar-les. I no se’n va penedir. Les vendes van pujar i esva fundar el grup Amics d’en Fel.

Us preguntareu quina mena d’articles escrivia, de què parlava i tot això. Feia de totuna mica. Veia les notícies de la tele i quan era al restaurant hi anava donant voltes,fins que, entre queixalada i queixalada de tonyina fresca o salmó fumat, se m’aclarienles idees. Les guardava ben guardades en un calaix del cervell i l’endemà escrivia l’ar-ticle de la jornada, amb picardia, per entretenir el galliner, que volia coses picants(sal i pebre a dojo) i jo les hi servia. I tothom feliç, començant per mi. I el directordel diari, més content que un gínjol.

JOSEP GÒRRIZ, El pescador pescat

(Adaptació)

El solter d’orAvaluació

830841 _ 0068-0091.qxd 9/2/07 10:36 Página 88

89

66. �� Indica de quin tipus és el text que acabes de llegir i justifica-ho:

• una narració culta • una narració tradicional • un article periodístic

67. �� Busca en el primer paràgraf deu formes verbals en primerapersona del singular de l’imperfet d’indicatiu de la primeraconjugació. Què destacaries, pel que fa a la grafia?

68. �� Escriu l’infinitiu de les formes verbals escrivint, escrivia.Després, explica per què aquestes dues formes s’escriuen amb v.

■ Fes el mateix amb la forma verbal vivia.

69. �� Busca, en el primer paràgraf, una forma verbal l’infinitiu de laqual és un cas de divergència ortogràfica entre el català i el castellà.

70. �� En el text hi ha dos pronoms personals forts. Quins són? Quinapersona i nombre tenen?

71. �� Rellegeix les cinc primeres línies del segon paràgraf. Quants pronoms personals febles hi has trobat? Quins són?

72. �� Llegeix aquest fragment de la lectura i indica de quin tipus és el pronom destacat:

• És un pronom personal fort. • És un pronom feble.

• És un pronom interrogatiu. • És un pronom relatiu.

73. �� En Fel ens explica que és columnista, i la tècnica que fa servirper escriure la seva columna. Creus que els seus escrits es podrienconsiderar textos expositius? Per què?

74. �� Aparella cada paraula amb els seus dos sinònims:

fadrí • • incorporar-se

alçar-se • • cèlibe

arrufar • • escaramussa

pugna • • arrogant

vanitós • • encongir

75. �� Relaciona cada expressió del text amb una oració:

• Els meus pares cobreixen totes les meves necessitats.

• Li riuen les orelles.

• És una persona molt crèdula.

solter

llevar-se

arronsar

batalla

immodest

...per entretenir el galliner, que volia coses picants.

™™™™Estar mès content que un gínjol. ™™Mamar-se el dit. ™™Viure a cos de rei.

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 89


90

LÈXIC

79. �� Copia aparellades les paraulessinònimes:

insegur • • insubornable

convincent • • petit

incorruptible• • vacil·lant

tenaç • • ferm

exigu • • persuasiu

80. �� Indica el sinònim adequat per al verbde cada oració:

• No va complir el seu compromís.

• La policia va atrapar els lladres que fugien.

• El protagonista va morir al costat de laseva estimada.

• En aquella reunió es van prendre tresmesures molt adequades.

81. �� Relaciona cada definició amb laparella de sinònims corresponent:

• Qualsevol dels astres que brillen alfirmament amb llum pròpia.

• Lloc on es pot amagar una cosa, unapersona o un animal.

• Casa on, pagant, donen menjar ohabitació.

82. �� Fes mots encreuats en línia:http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/index.htm

Clica al requadre Activitats JClic, després aActivitats de llengua catalana, després a lafletxa blava i, finalment, a Encreuats.

hostalamagatallestrella

posadacauestel

GRAMÀTICA

76. �� Fixa’t en l’exemple i substitueix elsintagma subratllat de cada oració perun pronom feble:

● Vaig tornar les claus al conserge.

Les vaig tornar al conserge / Vaigtornar-les al conserge.

• Els alumnes van demanar els llibres enpréstec.

• Vam enviar una postal des de París a tu.

• L’Olga va deixar a vosaltres un paquetdamunt la taula.

• Vaig obrir el regal intrigada.

ORTOGRAFIA

77. �� Escriu el nom del que veus enaquestes imatges. Tots els nomscontenen b o v.

78. �� Copia aquests refranys i completa’ls:

• El metge .......ell i el .......ar.......er jo.......e.

• Si .......ols tenir un .......on fa.......ar, sem.......ra’lper la Mare de Déu del Pilar.

• A.......ril finat, hi.......ern aca.......at.

• El setem.......re és .......eremador i es fa .......i del.......o i millor.

• Ni ca.......all sense esperó ni .......arca sensetimó.

Exemple

™enxampar ™expirar

™adoptar ™respectar

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 90


91

Explicació. Tipus de text que té com a intenciópresentar un tema, un fenomen, una situació,etc., de manera clara i entenedora.

Exposició. Explicació.

Narrativa. Gènere literari que consisteix a expo-sar ordenadament fets reals o imaginaris. Potser en prosa o en vers.

Narrativa culta. Tipus de narrativa formada perobres signades per autors coneguts, que han se-guit un procés d’elaboració minuciós amb unafinalitat estètica o artística. Formen part de lanarrativa culta la novel·la, el conte i la narració.

Narrativa tradicional. Tipus de narrativa forma-da per obres que s’han transmès oralment alllarg dels anys, de les quals no es coneix l’au-tor. Normalment, tenen una finalitat moralit-zadora i sovint estan adreçades a infants. For-men part de la narrativa tradicional els contespopulars o rondalles, les faules i les llegendes.

Pronom. Paraula, variable o invariable, que es refereix a persones, animals, coses concretes o abstractes, característiques d’algú o algunacosa, i circumstàncies del procés verbal. No té significat propi i en cada cas adopta el de l’element que substitueix.

Pronom feble. Pronom que està format per unasíl·laba àtona. N’hi ha que són personals i n’hiha que expressen qualitats o circumstàncies.Els pronoms febles són em, et, es, us, el, la, els,les, li, ho, hi, en i les seves variants.

Pronom interrogatiu. Pronom que introdueix unapregunta. Els pronoms interrogatius són qui,què, quin, quina, quins i quines.

Pronom personal fort. Pronom que es refereix a una de les tres persones gramaticals i que téuna síl·laba tònica. Els pronoms personals fortssón jo, mi, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells,elles, si.

Pronom relatiu. Pronom que serveix per inclou-re una informació dins el conjunt de l’oració.Els pronoms relatius són que, qui, què, el qual,la qual, els quals, les quals i on.

Sinonímia. Fenomen que es dóna quan dues omés paraules tenen un mateix significat, o unde molt semblant.

Omple els buits dels dos jocs diferents com en un sudoku (però en comptes de nou elements, de quatre). Els quatre elements són les combinacions de pronoms que falten en les oracions següents:

–Encara el necessito, el llibre, però si l’Ivan me’l demana ................... tornaré.

–De vegades ................... deixo, la moto, però em fa por que me l’espatlli.

–Quan el professor et demani on eres ................... hauràs d’explicar.

–Senyora, vol que ................... porti una mica més, de pa?

ENTRETENIMENTS

li ho

la hi li ho

l’hi

la hi li’n

830841 _ 0068-0091.qxd 23/1/07 13:41 Página 91

Precisament màgic4El Gran CiamorellaAquesta és la sorprenent història de Cesare Ciamorella. Cesare va néixer enuna petita ciutat del nord-est d’Itàlia: Cividale del Friuli. De petit ja va co-mençar a mostrar talent excepcional i màgic: a classe feia desaparèixer lla-pis, gomes i llibretes, i després els feia reaparèixer en un altre lloc.

A l’hora del pati, tots els seus amics feien rotllana al voltant de Cesare i lipregaven que els expliqués el seu secret, però ell es feia el boig i semprecontestava amb evasives.

I si no revelava el seu secret era perquè ningú no s’ho hauria cregut, que non’hi havia, de truc. Però aquella era la veritat: Cesare Ciamorella tenia elpoder de fer desaparèixer i reaparèixer coses a voluntat.

Als divuit anys ja era famós arreu d’Itàlia. Abans de complir els trenta, jahavia actuat a tots els països d’Europa, i a Amèrica i a l’Àsia li oferien sumesexorbitants per veure’l actuar.

Però vet aquí que aquell ritme de vida, tot el dia amunt i avall, el va emma-laltir. Durant un mes no es va moure del llit de casa dels pares, a Cividaledel Friuli.

–Cesare, necessites una ajudanta –li va dir el seu oncle Giuseppe.

Va ser gràcies a aquest savi consell que Cesare Ciamorella va contractar Eli-sabetta Cavalloforte, una noia que coneixia des de petit.

Elisabetta era la noia més guapa del Friuli: alta, amb una cua de cavall queli arribava fins al cul i uns ulls que robaven el cor. I com era de preveure, elGran Ciamorella es va enamorar de la seva ajudanta.

El casament va ser inoblidable. En plena cerimònia, Cesare va fer desa-parèixer el capellà que els estava casant per fer-lo reaparèixer cinc minutsmés tard dalt de l’orgue de l’església.

Cesare Ciamorella era un home feliç. I aleshores va començar la sevadesgràcia.

Durant una gira per Sud-amèrica, el Gran Ciamorella es va adonar del pro-blema: els seus poders s’estaven transformant. D’entrada ho va notar ambcosetes petites. Feia desaparèixer una pinta o una moneda d’un espectador

Has vist mai capespectacle de màgia?Has pensat com s’hofan, els mags, per fer desaparèixerobjectes i personesdavant del públic? Tots els jocs de màgiatenen un truc, oi?Potser sí... o potserno... Hi ha mags queno tenen trucs? Què pot passar si algun mag es descontrola?

92

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 92

93

i després era incapaç de fer-la reaparèixer. Aquelles primeres vegades es vadisculpar com va poder i se’n va sortir gràcies a la seva gran fama.

Però a Lima, la capital del Perú, les coses van empitjorar. Va fer desaparèixerel gosset d’un nen, i del pobre animal ja no se’n va cantar ni gall ni gallina.

El drama es va precipitar al teatre General Artigas, de Montevideo. El mo-ment culminant de l’espectacle era quan feia desaparèixer Elisabetta. Ella esficava dins d’una caixa vermella, el mag tancava la tapa i quan la tornava aobrir la seva ajudanta havia desaparegut. Normalment, Elisabetta comparei-xia al cap de pocs minuts, a les butaques de platea, entre un públic sorprès icaptivat. Però aquella nit, l’únic rastre que va quedar d’Elisabetta van ser lesseves sabates daurades.

–Senyores i senyors, no es preocupin, la senyoreta Cavalloforte m’ha dit quepreferia reaparèixer directament a l’hotel –va anunciar el Gran Ciamorella.

Els espectadors van aplaudir sense entusiasme: allò no s’ho empassava ningú.

Aquella nit Cesare Ciamorella es va tancar a l’habitació de l’hotel; tenia espe-rances que d’un moment a l’altre veuria entrar Elisabetta, descalça. Però nova ser així.

L’endemà actuava al teatre Colón de Buenos Aires. Per sort, a l’Argentina nin-gú no sabia res de la desaparició d’Elisabetta, i quan el Gran Ciamorella vasortir a l’escenari, el teatre era ple de gom a gom.

Durant la primera part de la funció, es va limitar a fer alguns jocs de mansque no tenien res a veure amb el seu autèntic poder màgic. Però ell sabia quetard o d’hora hauria d’oferir alguna cosa més espectacular. Arribada la segonapart, el Gran Ciamorella va somriure amb esforç, va mostrar la caixa verme-lla, va obrir la tapa i va ensenyar l’interior al públic.

–A dins no hi ha res, absolutament res. La caixa és ben buida –va dir amb laveu presa d’emoció.

Aleshores va fer una reverència ampla i majestuosa; va ser un gest esplèndidperquè Cesare Ciamorella sabia que aquell era l’últim cop que saludava elpúblic. Va comptar fins a tres, es va ficar dins de la caixa i la va tancar des del’interior. Els espectadors estaven excitats: per on reapareixeria el Gran Cia-morella?

Al cap d’una mica, els més menuts, neguitosos, van preguntar als seuspares per què no tornava el mag. Deu minuts més tard tot eren xiu-lets i protestes.El director del teatre Colón va haver de sortir a l’escenari. Ambcerimònia, va alçar la tapa vermella. No li quedava cap altrasolució.L’únic que va trobar al fons de la caixa van ser les sabatesnegres i ben enllustrades del Gran Ciamorella. Res més.

DAVID NEL·LO, Cavall Fort, núm. 1006 (Adaptació)


830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 93

94


OBTENIR INFORMACIÓ


• talent • exorbitant • comparèixer • orgue

• evasiva • culminant • captivat • enllustrar

2. Aparella cada expressió amb una forma equivalent:

fer rotllana • • completament plefer-se el boig • • desentendre’s d’alguna cosa

ple de gom a gom • • fer una rodona amb les mans agafadespresa d’emoció • • plena d’agitació

3. Tria l’opció correcta per a cada una d’aquestes expressions:

• ... i uns ulls que robaven el cor.

preocupaven

fascinaven

entristien

• ... i del pobre animal ja no se’n va cantar ni gall ni gallina.

no va cantar ni com un gall ni una gallina

no se’n va saber res més

va perdre la veu

4. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

INTERPRETAR EL TEXT

5. Observa el moment en què el mag passa de ser anomenat Cesare o CesareCiamorella a ser anomenat el Gran Ciamorella. Per què creus que es produeixaquest canvi?

6. Fixa’t en el cognom de l’esposa de Cesare Ciamorella. Quina mena de relaciópots establir entre el seu cognom i el títol de la revista on es va publicar el conte?

Maem

f g

A B C D

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 94

95


Licm

t s

7. Ordena els paràgrafs següents d’acord amb l’ordre en què van passar els fets:

• El casament va ser inoblidable. En plena cerimònia, Cesare va fer desaparèixer el capellà que els estava casant.

• Als divuit anys ja era famós arreu d’Itàlia. Abans de complir els trenta, ja haviaactuat a tots els països d’Europa.

• Arribada la segona part, el Gran Ciamorella va somriure amb esforç, va mostrar la caixa vermella, va obrir la tapa i va ensenyar l’interior al públic.

• El drama es va precipitar al teatre General Artigas, de Montevideo. El moment culminant de l’espectacle era quan feia desaparèixer Elisabetta.


• El petit Cesare era un nen que despertava una gran admiració.

• Cesare Ciamorella s’entrenava molt per aconseguir trucs efectius.

• Cesare i Elisabetta es van casar quan van fer vint anys.

• Elisabetta era baixeta però tenia un cos escultural.

• Per al seu espectacle, el Gran Ciamorella necessitava dos ajudants.

• El Gran Ciamorella no va poder controlar la pèrdua dels seus poders.

• A l’Uruguai van començar les desgràcies per a Cesare Ciamorella.

• Cesare Ciamorella va desaparèixer davant del públic argentí.


9. Formula una hipòtesi que justifiqui per què desapareixen les persones, però no les seves sabates.

10. On creus que han pogut anar a parar el Gran Ciamorella i la seva esposa?

11. Explica de quina manera l’autor aconsegueix transmetre la sensació de suspens que s’apodera dels espectadors de la funció.

12. Digues si la decisió final del mag mostra el seu fracàs humà o professional.Per què ho veus així?

EXPRESSAR-NOS

13. Redacta el programa de mà d’un espectacle de circ. A més del text, has de procurar fer-lo tipogràficament atractiu. Ha de contenir, com a mínim,la informació següent:

• nom de la companyia

• hora, dia i lloc de les funcions

• nom i nombre d’artistes i actuacions que ofereixen

• activitats i atraccions complementàries

14. En grup, trieu un mitjà de comunicació i redacteu una falca publicitàriaamb l’anunci d’un concert per a joves. Després, enregistreu-ho.

830841 _ 0092-0117.qxd 9/2/07 10:36 Página 95

96


L’exposició (II) Com s’organitza un text expositiu?Hi ha diverses possibilitats a l’hora d’organitzar un text expositiu. Les més habitualssón les següents:

• Es pot començar amb el plantejament d’un problema. En el cas d’aquest mateixtext que estàs llegint, per exemple, seria la pregunta inicial que conté el títol. En al-tres casos s’aporten dades i observacions inicials. El desenvolupament i la solucióvan presentant les respostes al problema de manera lògica i ordenada en paràgrafs.

• També es pot començar amb una definició del tema o concepte que es vol tractar.Posteriorment se’n fa una descripció més detallada, que inclou característiques, ti-pologia, història, informacions complementàries... Aquesta organització és la prò-pia dels articles de les enciclopèdies.

Característiques del text expositiuEn general, els textos expositius són neutres i objectius. Per aquesta raó no s’hi so-len trobar opinions personals. També han de tenir la màxima claredat i precisiópossibles. A més, tenen unes característiques gramaticals comunes, entre les qualsdestaquen les següents:

• Les oracions solen ser declaratives (afirmatives o negatives) i serveixen per pre-sentar fets o pensaments com a reals. Observa, per exemple, la primera i la terceraoracions de l’article d’enciclopèdia sobre l’àncora.

• Els verbs de l’exposició acostumen a anar en present d’indicatiu, si bé es recorreals temps que expressen passat per presentar l’evolució històrica del que s’explica,com pots apreciar en el mateix exemple de l’article enciclopèdic.

• Predominen els noms per damunt dels adjectius. Observa-ho en el text de l’exem-ple: aparell, ferro, acer, extrem, cap, cable, fons, mar, vaixell, etc.

• S’hi fa servir terminologia específica, és a dir, paraules que tenen un sentit concreten una matèria determinada. En un text mèdic, per exemple, hi apareixeran termesamb un sentit molt precís per als metges: infecció vírica, infecció bacteriana, antibiò-tic, asèpsia, àcid clavulànic...

• Hi sol haver connectors que expressen relacions lògiques entre les oracions: decausa (ja que, perquè...), d’oposició (amb tot, tanmateix...), de conseqüència (pertant, doncs...), de complementarietat (d’una banda, de l’altra...), etc.

Àncora Aparell de ferro o d’acer que, lligat a l’ex-trem d’una cadena, cap o cable, hom deixacaure fins a tocar el fons del mar, on es clava i impedeix que un vaixell, o qualsevolembarcació, sigui emportat pel vent o pels cor-rents. Probablement, l’àncora aparegué al ma-

teix temps que la navegació, per rudimentàriaque fos, i devia consistir en una pedra lligada aun cap. Aquest prototipus d’àncora tenia l’in-convenient d’enfonsar-se massa en el fons desorra i de ser arrossegada en el fons de pedra[...]

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 96

97


15. �� Llegeix aquest fragment d’exposició i respon les preguntes següents:

• Quantes idees diferents conté?

• Quins connectors afegiries per relacionar cada idea amb la precedent?Reescriu el text fent-los servir.

16. �� Tria un esport que et sembli interessant i que no sigui gaireconegut. Busca informació sobre la seva història, el reglament, lescompeticions, etc. Prepara un guió amb aquestes dades i fes-ne unaexposició clara i organitzada a la classe.

17. �� Escriu un text expositiu coherent a partir aquests començamentsde paràgraf. Si et cal, busca informació sobre el teletreball.

• El teletreball és una nova forma de treball que consisteix a fer la feina a distància, a través de mitjans informàtics...

• Els principals avantatges d’aquesta nova manera de treballar són...

• Per contra, els inconvenients més clars es troben en...

• En síntesi, podem arribar a la conclusió provisional que...

18. �� Llegeix aquest text i resol les activitats següents:

■ Analitza l’ús de les formes verbals. Quines formes hi apareixen? Quina hi predomina? Per què creus que és així?

■ Extreu del text algunes paraules del vocabulari arquitectònic.

■ Subratlla els connectors i indica quina funció hi fan.

La fotografia és un art que permet captar la realitat però també interpretar-la. Quan es fauna fotografia se selecciona un aspecte espe-cialment interessant i es busca la manera de re-flectir-lo que sembli més adient a la lectura que

es fa d’aquell fet o situació. El punt de vista i eltipus de pla són elements a tenir en compte a l’hora de fer la fotografia, com també ho són elrevelat, la presentació material i el títol de l’obra.

El mur de l’església romànica catalana sempreestà fet amb carreus de pedra més o menys re-gulars segons l’època i el lloc i, en general, s’alçasobre una base rectangular. El sostre representaun pes molt important, per tant s’ha d’engruixirel mur i fins i tot reforçar-lo des de l’exterior ambestreps. Això explica també que el mur de l’ar-quitectura romànica tingui poques obertures ex-teriors i produeixi una impressió de solidesa.

Al costat del mur de la porta o, de vegades, desde dins mateix de l’espai interior, s’alça una tor-re, o un campanar, ordinàriament de plantaquadrada, amb finestres coronades amb un arc,

i considerablement més alta que la resta de l’e-difici. A la torre hi solia haver una o més campa-nes per tal de convocar als diversos actes quetenien lloc a l’església, a banda de servir tambéde transmissió d’algunes notícies (el toc demorts, l’avís per reunir-se, etc.).

En general, l’espai exterior de l’edifici romàniccatalà és senzill i auster, amb molt poca decora-ció. En aquest sentit es pot dir que ens trobem davant d’una arquitectura sincera,ja que l’obra reflecteix sense en-gany ornamental l’estructura devolums del conjunt de l’edifici.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 97

98


Expressem-nos amb precisióL’expressió oral ha de ser precisa si pretenem que els nostres interlocutors entenguinclarament el que volem transmetre. La precisió és especialment necessària en tresmenes d’informacions:

• les indicacions temporals

• les indicacions espacials

• les descripcions de persones, objectes, fets, situacions, accions, etc.

El recurs que garanteix una expressió precisa és el coneixement d’un vocabulari am-pli i dels matisos que impliquen les diferents paraules conegudes. Per exemple, si co-neixem el mot vespre i sabem que aquesta part del dia se situa, aproximadament, en-tre les 20.00 i les 22.00 h, podem ser més precisos que si només coneixem els motstarda i nit.

19. �� Explica què passa quan diem que hem quedat amb algú a quarts de nou.

20. �� Busca adjectius més precisos que cadascun dels següents:

• magribí • subsaharià

• llatinoamericà • asiàtic

■ Explica per què l’adjectiu extracomunitari, que s’aplica a un immigrant de fora de la Unió Europea, és poc precís.

21. �� Tria una cara d’una revista o d’un llibre. Fes-ne una descripcióprecisa de manera que els teus companys puguin determinar de quiparles.

■ Feu l’exercici successivament de manera que hàgiu d’acabar fent la descripció de cares molt semblants.

22. �� Compara quin grau de precisió i quin matís aporten els diferentsmots del requadre respecte a la paraula mal en l’oració següent:

S’ha fet un mal a la cama.

■ Afegeix una paraula a la mateixa oració de manera que sigui més precisades del punt de vista espacial.

ferida - tall - lesió - trau - esquinç - esgarrapada - esgarrinxada - fractura

830841 _ 0092-0117.qxd 9/2/07 10:36 Página 98

99


Fem servir les comes quan tocaEl curs passat vas estudiar alguns usos de les comes. Vas aprendre que no s’ha de po-sar entre el subjecte i el predicat, excepte quan hi ha un incís, si el subjecte és moltllarg o bé si s’hi vol fer èmfasi. També vas aprendre que s’ha de fer servir en les enu-meracions. Però també cal fer servir la coma en altres casos:

• Per delimitar les salutacions i els comiats de les cartes. Exemples: Benvolguda Anna,Cordialment,

• Per separar les interjeccions i els vocatius, que són paraules referides a qui ens adre-cem en la resta de l’oració. Exemples: Ei, com estàs? Passa’m aquella agenda, Joan.

• Per separar proposicions a l’interior d’una oració composta, és a dir, amb diversosverbs i parts. Exemples: La Neus passeja el gos, l’Alba despara taula, en Roger ajuda apreparar les maletes. / Si truquen del taller, demana a quina hora podem passar a recollirel cotxe.

• Per indicar la supressió d’un fragment d’una oració, sovint un verb. Exemple: Ho-landa és cèlebre pels formatges; Bèlgica, per la xocolata.

23. �� Indica amb quina finalitat s’usa la coma en cadascuna de lesoracions següents:

• Tan bon punt el semàfor es va posar verd, va començar a arrencar un reguitzell de motos.

• Pere, tanca la porta que hi ha corrent d’aire.

• Nadal el passarem amb la família i Cap d’Any, amb els amics.

• Vinga, que és per avui!

• Els turistes alemanys gasten més que no pas els russos.

• La quiosquera, preocupada per la desaparició de diaris, va denunciar-ho a la policia.

• Distingit client,

24. �� Escriu una carta als Reis Mags en què els demanisdesitjos immaterials per a tu, la teva família, els teusamics, la humanitat sencera... La carta ha de complirles següents condicions:

• Extensió: aproximadament un full DIN A4.

• Format: de carta, amb salutació i comiat. El text ha de quedar distribuït en diversos paràgrafs, centratscadascun en una idea principal.

• Contingut: una enumeració, com a mínim, i la justificació de cadascuna de les teves demandes.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 99

100


El v

oca

bu

lari

de

la m

úsi

ca i

els

esp

ecta

cles 25. �� Aparella cada composició musical amb la definició corresponent:

corranda • • Cançó nadalenca.

nadala • • Cançó romàntica.

ària • • Composició que exalta accions i ideals.

cançó de bressol • • Cançó popular curta, sovint improvisada.

balada • • Cançó per a una sola veu en una òpera.

himne • • Cançó per adormir els infants.

26. �� Identifica cada tipus de música amb la seva descripció:

simfònica instrumental ambiental sacra

popular de cambra electrònica

• S’escriu perquè la toqui un conjunt d’instruments, sense veu humana.

• És suau i sona com a música de fons.

• És complexa i la interpreta una orquestra.

• S’escriu perquè la interpreti un grup reduït de músics.

• S’interpreta amb un gran pes dels generadors elèctrics.

• Té relació amb la litúrgia religiosa.

• Es transmet de generació en generació.

27. �� Relaciona cada paraula col·lectiva amb la seva definició:

esbart • • Grup de músics que executen una obra simfònica.

orquestra • • Grup tradicional català, que interpreta sobretot sardanes.

aplec • • Conjunt de vent i percussió, que pot tocar caminant.

cor • • Grup de persones que ballen danses tradicionals.

cobla • • Reunió de persones per a una festa o una celebració.

banda • • Conjunt de persones que canten simultàniament.

28. �� Busca en aquesta sopa de lletres els noms de músiques, cançons o balls identificats amb aquests llocs:

• Viena

• les Antilles

• New Orleans

• Argentina

• Portugal

• Brasil

• Carib

• Polònia

S R E A T G H H E U I O A S JA A J O O A R A A S Q T E A DM R L P I C E V N D U R Z I NR T O S R V H A Y A R Z R O MF R I R A A U N U F F I A T AE E P E E B O E O U A O M R ER S O T R N A R P I D K N G GT L I A T M T A N G O L B E VY A B M A S E D D V E M V A AU S S F S A D A S C U N O O LI S M A S U R C A Z Q A I N S

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 100

101


29. �� Relaciona cada paraula amb la imatge adient:

• rua de Carnaval • diada castellera • trabucaires

• aplec de sardanes • trobada gegantera • correfoc

30. �� Escriu el nom d’aquests objectes propis d’algunes celebracions:

31. �� Classifica aquestes paraules segons la relació que tenen amb elteatre:

• llotja • tragèdia • assaig • atrezzo

• bambolina • platea • actuació • teló

• comèdia • tramoia • amfiteatre • debut

• estrena • camerino • prosceni • drama

32. �� Escriu el nom de cada un d’aquests artistes de circ:

33. �� Indica quina feina fan aquestes persones en el món del cinema:

• Persona que dirigeix una pel·lícula.

• Persona que escriu el guió cinematogràfic.

• Persona que finança la realització d’un film.

• Persona que mescla els sons d’una pel·lícula.guionista

mesclador

director

productor

espai gènere activitat escenografia

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4 56

1

23

4

5

6

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 101

102


Els adverbisL’adverbi com a categoria lèxicaEls adverbis són paraules invariables que expressen nocions de lloc, temps, manera,quantitat, afirmació, dubte i negació. Com la resta de categories lèxiques, els adver-bis es poden caracteritzar a tres nivells diferents:

• Des del punt de vista morfològic, els adverbis són invariables. Paraules com abanso allí, per exemple, tenen una sola forma.

• Des del punt de vista sintàctic, els adverbis complementen verbs, adjectius, altresadverbis o fins i tot tota una oració. En l’oració Condueixen prudentment, per exem-ple, l’adverbi prudentment complementa el verb conduir.

• Des del punt de vista semàntic, els adverbis expressen lloc (aquí), temps (després),manera (pacientment), quantitat (molt), afirmació (sí), dubte (potser) o negació (no).

Identificació dels adverbis en l’oracióPer trobar els adverbis que hi ha en una oració no només hem d’observar el signifi-cat, sinó també si la paraula és variable o invariable, i a qui complementa. Exemples:

Hi ha poc públic al teatre. L’obra m’ha agradat poc.

Si ens fixem en el significat, tots dos poc expressen quantitat. Ara bé, el primer és va-riable (podríem dir poca gent) i acompanya un nom; per tant, és un determinant. Elsegon, en canvi, és invariable i complementa el verb agradar, per tant és un adverbi.

Cal tenir present que els adverbis poden complementar els elements següents:

• Un verb. Es poden col·locar davant o darrere del verb, just al seu costat o bé a mésdistància. Exemples:

– Just davant o darrere del verb: Demà anirem d’excursió. Li trucaré després.– Davant del verb però no al costat: Aleshores la policia va detenir els sospitosos. – Darrere del verb però no al costat: La pluja queia damunt la teulada sorollosament.

• Un adjectiu o un altre adverbi. L’adverbi se situa just davant de la paraula quecomplementa. Exemples:

Aquella caixa és molt resistent. Parla prou clarament.

• Una oració. L’adverbi obre l’oració o la tanca, i sovint en queda separat per unapausa. Exemples:

Malauradament, no podrem venir. Hem arribat a temps, afortunadament.

Les locucions adverbialsLes locucions adverbials són sèries de paraules equivalents a un adverbi. L’expres-sió al mateix temps, per exemple, formada per tres paraules, equival a l’adverbi alho-ra, per això és una locució adverbial. Generalment, les locucions estan formades perdues o tres paraules, però n’hi ha de més llargues (a poc a poc, en un tres i no res).

Act. 34

Act. 35 - 37

Act. 38 i 39

Hi ha uns adverbisque es reconeixenfàcilment.

Òbviament,vols dir elsque acaben en -ment.

Es formen adverbis, gene-ralment de manera, afegintel sufix -ment a la formafemenina d’un adjectiu.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 102

103


Classes d’adverbis i de locucions adverbialsSegons la noció que expressen, distingim diverses classes d’adverbis i locucions ad-verbials. El quadre següent recull les més freqüents:

Act. 40 i 41

34. �� Relaciona cada adverbi amb la noció que expressa:

aquí • • afirmacióabans • • maneramillor • • temps

només • • llocpotser • • negació

tampoc • • dubtesí • • quantitat

35. �� Indica a qui complementa l’adverbi desgraciadament en cada oració:

• Va viure tota la seva infantesa desgraciadament.

• Va ocórrer un fet desgraciadament inevitable.

• Desgraciadament, l’ambulància va arribar tard.

36. �� Identifica els adverbis d’aquestes oracions:

• Actua malament i no ho vol reconèixer.

• S’ha interessat molt per la nostra situació.

• És poc parlador quan hi ha molta gent.

• Posa-ho tot darrere i tu seu aquí.

• Sovint queden per xerrar una estona.

Noció

Lloc

Temps

Manera

Quantitat

Afirmació

Dubte

Negació

Adverbis

aquí, allà, prop, lluny, damunt, dins,fora, davant, darrere, pertot

ara, abans, després, ahir, avui, demà,tard, aviat, sempre, llavors

bé, malament, així, pitjor, millor, lamajoria d’adverbis acabats en -ment

més, molt, poc, massa, prou, bastant,quasi, només, sols, mig, gens, almenys,tant

sí, també

potser

no, tampoc

Locucions adverbials

a la vora, a la dreta, a l’esquerra, a l’entorn, al voltant

de seguida, al mateix temps, a vegades, de tant en tant

a poc a poc, amb prou feines, de pressa, de sobte, en dejú

una mica, si més no, com a mínim, com a màxim

en efecte, ben segur, de veritat, sens dubte

tal vegada, si molt convé, qui sap, si de cas

en ma vida, no res, mai de la vida

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 103

104


37. �� Forma adverbis a partir dels adjectius següents:

● ràpid � ràpida � ràpidament

• amable • sòlid • trist • comú

• feliç • fàcil • continu • exacte

38. �� Escriu aparellats cada adverbi amb la locució adverbial equivalent:

39. �� Busca una locució adverbial equivalent als adverbis següents:

• amagadament • precipitadament • autènticament

• detalladament • esbojarradament • obliquament

40. �� Classifica aquestes locucions adverbials segons si expressennocions de lloc, temps, manera, quantitat, afirmació, negació o dubte:

41. �� Escriu oracions amb aquestes locucions adverbials en què s’apreciïclarament el seu significat i digues quina circumstància expressen:

• tal vegada • com a màxim • amb prou feines

• a la vora • a deshora • en efecte

42. �� Indica, en les oracions següents, si cal fer servir el perfet o elpassat perifràstic d’indicatiu. En el cas que tots dos siguin correctes,explica la diferència de significat entre les dues possibilitats:

• Avui he comprat / vaig comprar un número del sorteig dels cecs.

• L’estiu passat hem viatjat / vam viatjar a França.

• Heu menjat / vau menjar bé, al restaurant de l’Arcadi?

43. �� Els pronoms febles poden anar davant o darrere del verb.Col·loca el pronom en (o -ne) davant i darrere de les següents formesdel verb trobar:

■ En quins casos es posa davant? En quins casos es posa darrere? En quinscasos es pot posar tant davant com darrere?

trobem - trobant - trobàveu - trobar - trobaries - trobeu - trobaràs

sense solta ni volta - als afores - de cap a peus - a punta de dia qui sap si - de veritat - de gom a gom - de cap manera

de bocaterrosa - de dalt estant - a les acaballes - com a mínim

Locucions adverbials

de fit a fit de valent

de cop i volta de seguida

a poc a poc a dojo

si fa no fa de pressa

Adverbis

lentament sobtadament

fixament immediatament

aproximadament fermament

abundantment corrents

Exemple

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 104

105


La essa sonora i la essa sordaEn català diferenciem els sons de la essa sorda i la essa sonora. Per això pronunciemde manera diferent les paraules pesa i peça.

El so de la essa de la paraula pesa és sonor i s’assembla al brunzit que fan les abelles;el so de la essa de peça és sord i s’assembla al soroll que fa el vent.

Cal distingir bé aquests dos sons per saber amb quina grafia s’han d’escriure.

La essa sonoraEl so de la essa sonora es pot representar gràficament amb les lletres s i z. El quadre següent resumeix quan escrivim una o altra grafia:

La essa sordaEl so de la essa sorda es pot representar gràficament amb les lletres s, ss, c i ç. Elsquadres següents resumeixen quan escrivim cada grafia:

Act. 46

Act. 47 - 50

z, s

A principi de mot


Entre vocals

z

z

s

zebra, zero, zona...

onze, esmorzar, pinzell...

Excepció: compostos de dins, fons i trans, com endinsar, enfonsar, transistor...

casa, pèsol, posar...

Excepció: mots com ara amazona, bizantí, trapezi, ozó...

s, ss

A principi de mot


Entre vocals

A final de mot

s

s

ss

s

samarreta, silenci, som...

consell, molsa, persa...

bossa, passar, russa...Plurals com gossos, passos...Mots acabats en -gressió, -gressor, -missió, -missor, -pressió,-pressor: agressors, transmissió, impressió...

Excepció: després de prefixos com a-, bi-, sobre-,per exemple asimetria, bisexual, sobresaturació...

pastís, burgès, surtis...

c, ç

Davant e, i

Davant a, o, u

A final de mot

c

ç

ç

cep, recepció, enciam...

caçar, traçut, cançoner...

feliç, estruç, incapaç...

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 105

106


44. �� Classifica aquestes paraules en una taula com la següent:

• bressol • enfonsar • botzina • dolçor

• noblesa • sabata • trapezi • passeig

• plaça • peces • conversa • cendra

• impressió • escurçó • artificial • pinzell

• presó • pensament • zona • cinema

45. �� Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes paraules. Fixa’t bé enles grafies.

• cigne • cel • sent • casat

• signe • zel • cent • caçat

46. �� Copia aquestes paraules i completa-les amb s o z:

• sen__ill • esglé__ia • ama__ona • sorpre__a

• poe__ia • tret__e • brun__it • vi__ita

47. �� Escriu el singular d’aquestes paraules i classifica-les a la taulasegüent:

• espessos • places • pastissos • veloces

• gossos • matalassos • pedaços • descalços

s i ss

c i ç

tros - trossejar / mos - mossegar / pas - passar...

audaç - audàcia / lluç - llucet / voraç - voracitat...

En una mateixa família de paraules s’alternen...

Act. 51 Les grafies -cc-, -xc-, -sc-Les combinacions de consonants -cc-, -xc- i -sc- es pronuncien amb essa sorda.

Les dues primeres representen dos sons, ca i essa sorda. Exemples: accés, acceptar,excés, excepció...

La combinació -sc-, en canvi, correspon a un sol so, el d’essa sorda. Exemple: des-cens, escenari, piscina...

essa sonora essa sorda

s z s ss c ç

alternança ss/s alternança c/ç

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 106

107


48. �� Copia aquestes paraules i completa-les amb s, ss, c o ç:

• fla__ada • vacan__es • expre__ió • llen__ol

• __edàs • fun__ió • balan__a • pan__a

49. �� Resol aquests jeroglífics tenint en compte que la solució és unaparaula que conté essa sorda:

50. �� Escriu el plural dels noms següents:

• pis • llaç • nas • gas

• tros • comerç • congrés • anglès

51. �� Copia aquestes paraules i completa-les amb -sc-, -cc- o -xc-:

• a__edir • a__ensió • e__el·lent • e__ena

• su__edani • e__és • su__eptible • a__elerar

52. �� Escriu el nom d’aquests aliments i digues si contenen el so de essasorda o sonora:


És impossible que oblidi aquell catorze de desembre. Vaig fer una visita al mu-seu d’art modern, fugint del fred que feia a la ciutat. Em vaig aturar davant

d’un bronze. La felicitat que n’emanava em va impressionar. Representava la ve-llesa. Era una abraçada, un gest senzill, una imatge dolça. La llaçada que forma-ven els braços em va fer venir al pensament una cançó antiga que mussitavasempre la meva mare. Em vaig asseure per contemplar-la. L’escultura exerciauna mena d’atracció que s’accentuava amb el silenci de l’estança.

1

2

3

4

5

6

7

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 107

™ ™ ™

108


La hiponímiaLa hiponímia és la relació semàntica d’inclusió que s’estableix entre un mot hipònimi un mot hiperònim, per la qual el significat del primer queda englobat en el signifi-cat del segon, però no a l’inrevés. Exemple:

or, plata (hipònims) – metall (hiperònim)

Els hiperònims són termes genèrics, mentre que els hipònims designen conceptesconcrets que formen part d’un conjunt i es poden definir a partir del mateix mot.

• or: metall preciós de color groc brillant que té molt valor i amb el qual es fan joies.

• plata: metall blanc i brillant que serveix per fabricar monedes, joies i altres objectes.

54. �� Aparella cada hipònim amb el seu hiperònim:

55. �� Busca els tres hiperònims que corresponen a aquestes imatges:

56. �� Escriu tres hipònims més per a cada hiperònim:

• moble: armari... • ball: vals... • joguina: baldufa...

• calçat: sandàlia... • ofici: forner... • animal: gos...

57. �� Relaciona cada hipònim amb el seu hiperònim:

eina atleta primat

• saltador • serra • goril·la

• llançador • ximpanzé • ribot

58. �� Indica el mot que no pertany a cada sèrie d’hipònims:

• rossinyol, cadernera, periquito, canari, ocell, pardal

• diabetis, bronquitis, malaltia, cirrosi, pneumònia, otitis

• blat, cereal, civada, sègol, blat de moro

macarró, so, ciència, safrà, sobrassada, tennis, salsa, embotit, pasta espècia, xiulet, metà, física, maionesa, esport, gas

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 108

109


La poesia (I)

Festa major de tu

Mil banderes de ginesta guarneixen el meu terrat.El dissabte ha fet neteja.El diumenge campanejadins el cel esbatanat.

És festa perquè ets bonica,i el món, tot sencer, somriu.Se sent, qui sap on, musicad’un envelat de l’estiu.

És festa perquè t’estimoi em perdo dins els teus ullsi, dins els teus ulls, caminopels negres carrers curulls

de gent que riu i que cantamentre balla la gegantamig princesa, mig pagesa,dins un blau de festa encesa,amb el sol per tamborí.

És festa perquè m’estimes.Cada balcó té un domàs.Poms de clavells a les cimesdels plàtans i als campanars.

JORDI SARSANEDAS,Postals d’Itàlia

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 109

110


Característiques generals de la poesiaLa poesia és el gènere literari en què l’autor expressa els seus sentiments. Les caracte-rístiques que la defineixen fan referència bàsicament al contingut i a la forma:

• Pel que fa al contingut, a través de la poesia, l’escriptor expressa els seus senti-ments més íntims, les seves emocions o experiències, i ens mostra la seva manerad’entendre el món. És una relació entre el jo del poeta i tot el que l’envolta: les al-tres persones, la natura, la pàtria, el pas del temps... En tenim un bon exemple enel poema de Jordi Sarsanedas, que expressa el seu enamorament en el marc de lacelebració de la festa major.

• Des del punt de vista de la forma, normalment el gènere poètic comporta una ela-boració lingüística més complexa que la dels altres gèneres literaris. El poeta jugaamb els mots i les relacions que s’estableixen entre ells per aconseguir un efecteestètic o artístic. Generalment, els missatges poètics presenten una disposició enversos, que ocupen una línia cadascun. El conjunt de diferents versos constitueixel poema, forma literària amb què es manifesta la poesia.

El llenguatge poèticLa major elaboració del llenguatge poètic fa que la poesia sigui el gènere literari méscomplex de llegir i d’entendre. No és el mateix fer la lectura d’una narració, ni tansols d’una novel·la, que d’un poema. Cal llegir-lo més d’una vegada, lentament i enveu alta, ja que la poesia ha estat escrita per ser escoltada. Només així podrem enten-dre plenament el sentit del que ens vol dir el poeta. També és possible que ens calguil’ajut del diccionari per conèixer el significat de tots els mots emprats, que sovint nosón usuals en el llenguatge comú.

A més, cal conèixer els recursos més característics del llenguatge poètic:

• El ritme, que dóna musicalitat al llenguatge a través de la distribu-ció de pauses i accents a l’interior del vers.

• La rima, que aconsegueix un efecte de sonoritat mitjançant la repe-tició d’uns determinats sons al final de cada vers.

• El metre, que és la mesura dels versos, i contribueix també a crearl’efecte de musicalitat.

• Les figures retòriques, que són les tècniques expressives que afec-ten els sons, les paraules o els conceptes, i que permeten a l’autoraconseguir textos estèticament més elaborats. No són exclusives delllenguatge poètic, però el seu ús és especialment abundant en poe-sia. El poema que encapçala aquest apartat de literatura conté algu-nes figures retòriques que permeten al poeta intensificar les sevesemocions i expressar-se amb un llenguatge més ric que el llenguat-ge quotidià. Sarsanedas, per exemple, es refereix al sol d’un dia defesta major a l’estiu com un tamborí, instrument que tradicional-ment acompanya els balls populars.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 110

111


59. �� Classifica aquests conceptes segons que tinguin relació amb la poesia, la narrativa o el teatre:

• acotació • rima • estrofa • punt de vista

• protagonista • ritme • vers • escena

• capítol • nus • acte • poema

60. �� Respon les preguntes següents, sobre el poema Festa major de tu:

• Quins sentiments expressa el poeta?

• A quina època de l’any se situa?

• Quins elements típics de festa major són esmentats en el poema?

• Tot i que en el títol del poema apareix la segona persona gramatical, enquins moments descobrim referències al jo del poeta?

61. �� Recita aquesta estrofa fent èmfasi en les síl·labes subratllades, i respon les preguntes:

Mil banderes de ginesta guarneixen el meu terrat.El dissabte ha fet neteja.El diumenge campanejadins el cel esbatanat.

• Què has notat des del punt de vista del ritme?

• Sabries fer el mateix amb alguna altra estrofa del poema?

62. �� Observa atentament el conjunt del poema i respon aquestespreguntes, relacionades amb la forma:

• Quantes estrofes té?

• Per quants versos està formada cadascuna?

• Hi ha sons que es repeteixen a final de vers? En quins versos es repeteixen?

• En quin cas el poeta altera l’accentuació d’una paraula en favor de larima?

63. �� Recorda els conceptes de metàfora i de personificació i busca’nexemples en el poema de Jordi Sarsanedas.

64. �� Quin d’aquests versos conté una hipèrbole?

• El diumenge campaneja

• i el món, tot sencer, somriu.

• mig princesa, mig pagesa,

• amb el sol per tamborí.

■ Explica en què consisteix aquesta figura retòrica.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 111

112


Evolució històrica de la llengua catalanaAl segle XIII, el català es va consolidar com a llengua literària, es va estendre cap a lesilles Balears i el País Valencià i va ser considerat l’idioma propi de la nació catalana.Des d’aleshores, la història de la llengua catalana passa per diferents etapes.

L’edat mitjanaEntre els segles XIII i XV, la corona catalanoaragonesa es va anar estenent cap al sudde la península Ibèrica (València i Múrcia) i per la Mediterrània (illes Balears, Sicília,Sardenya, Nàpols i fins i tot Grècia), de manera que en part d’aquests territoris hi vaarrelar la llengua catalana: al regne de València, a la zona murciana del Carxe, a lesilles Balears i a la ciutat sarda de l’Alguer.

Alhora, la llengua catalana es va anar perfeccionant i enriquint com a llengua literà-ria. En són una mostra escriptors com Ramon Llull, Bernat Metge, Ausiàs March,Joan Roís de Corella o Joanot Martorell. A més, l’ús del català en l’administració el vaconvertir en una llengua oficial i de prestigi, amb un alt grau d’uniformitat.

L’edat modernaJa des del segle XV i, sobretot, durant els segles XVI, XVII i XVIII, la comunitat lingüís-tica catalana va viure una pressió important d’una altra llengua, la castellana. Aques-ta pressió no va afectar directament el poble, que continuava utilitzant el català en lavida quotidiana, en l’administració, en el comerç... De fet, el català era l’única llen-gua parlada i entesa pel poble, que majoritàriament no coneixia el castellà.

Tanmateix, la llengua castellana es va anar estenent entre l’aristocràcia i, més enda-vant, entre la burgesia, ja que era la llengua de la cort reial durant aquesta època. Peraixò la literatura catalana culta viu una situació de crisi, que contrasta amb el grandesenvolupament de les literatures castellana o francesa durant aquesta època.

En el pla polític, quan es va extingir la dinastia comtal de Barcelona, al segle XV, esvan entronitzar dinasties alienes (els Trastàmara, els Àustria, els Borbó), que van anarconsolidant un estat centralitzat amb el castellà com a llengua de referència. El puntculminant d’aquesta imposició política van ser els Decrets de Nova Planta, de princi-pis del segle XVIII, amb els quals Felip V establia l’oficialitat exclusiva del castellà.

L’edat contemporàniaDurant els segles XIX i XX l’Estat espanyol continua afavorint la imposició del castellà,amb especial virulència durant la dictadura militar del general Franco (1939-1975).En aquesta època es produeix, també, l’extensió del coneixement del castellà entre lacomunitat lingüística catalana, a causa de l’increment del nivell d’instrucció de lagent i pels grans corrents migratoris procedents de regions castellanoparlants.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 112

113


Tanmateix, les adversitats polítiques i el factor demogràfic no han comportat la subs-titució del català pel castellà, perquè el poble s’ha mantingut fidel a la seva llengua: l’ha transmesa als fills i, en gran part, als nouvinguts. A més, s’han produït movi-ments lingüístics, literaris i polítics que han promogut la llengua catalana:

• La Renaixença, un moviment literari que al segle XIX va lluitar per recuperar l’es-plendor perduda per la literatura catalana culta. Les etapes literàries posteriors, es-pecialment el modernisme i el noucentisme, van culminar aquesta recuperació.

• La normativització de la llengua catalana, un procés impulsat per Pompeu Fabra il’Institut d’Estudis Catalans entre 1890 i 1932 i que va permetre l’establiment d’u-na normativa moderna i unitària per a la llengua catalana.

• El catalanisme, un conjunt de tendències polítiques, algunes de mésconservadores i unes altres de més progressistes, que assoleixen en partla recuperació de l’autogovern de Catalunya, en les etapes de la Manco-munitat (1914-1923) i la Generalitat (1931-1939 i a partir de 1977).


• Entre els segles XIII i XV, la llengua catalana viu una època d’esplendor.

• A l’edat moderna el castellà es va estendre a totes les classes socials.

• Durant els segles XVI, XVII i XVIII la literatura catalana culta entra en crisi.

• Al segle XVI es declara el castellà com a única llengua oficial.

• La Renaixença fou un moviment literari impulsat per Pompeu Fabra.

66. �� Llegeix aquest fragment de l’obra de Cristòfor Despuig Loscol·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, escrita al segle XVI, i responles preguntes següents:

• Quins arguments dóna Despuig per escriure la seva obra en català?

• Per què diu que el castellà és una llengua «estranya»?

• Què vol dir «defensar la naturalesa pròpia»? De què creus que l’ha de defensar?

• Quins detalls ortogràfics mostren l’antiguitat d’aquest text?

67. �� Comenteu tots junts el grau de normalització que creieu que téel català en aquests àmbits de la vida social i cultural:

• ensenyament • cinema

• mitjans de comunicació • jocs d’ordinador

■ En quin àmbit penseu que el català té més terreny per recórrer?

No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la catalana ytambé per no valer-me de llengua estranya per llustrar y defensar la naturalesa pròpia, que ésla principal intenció de mon treball.

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 113

114

Avui en dia, la fibromiàlgia està considerada una malaltia que causa dolor articulato-ri i muscular, de caràcter crònic, i sense que s’hagi trobat, fins al moment, un tracta-ment eficaç per curar-la. Això implica que la persona que pateix fibromiàlgia hauràd’aprendre a conviure amb una malaltia que, malgrat que no arriba a provocar sem-pre incapacitat, sí que pot generar interferències en la vida diària. La fibromiàlgia potanar acompanyada de trastorns psicològics –els més comuns són l’ansietat i les alte-racions d’estat d’ànim–, que afegeixen malestar a l’estat general de la persona, espe-cialment incrementant les sensacions de dolor i generant una sensació d’ineficàciapersonal i pèrdua d’interès, que no faciliten l’adaptació a la malaltia.

És per tot això que és imprescindible ajudar el pacient en aquest procés d’adaptaciói canvi d’estil de vida que comporta la fibromiàlgia. És important l’atenció i el trac-tament individualitzat. Visitar l’especialista (reumatòleg, psiquiatre, etc.) permetque es realitzi un estudi de les característiques i necessitats del malalt, i així es fauna intervenció ajustada a cada cas i, en conseqüència, més eficaç. Però a més de laintervenció dels especialistes, el malalt de fibromiàlgia pot plantejar-se moltes alter-natives per tal de millorar la seva qualitat de vida i alleugerir el patiment que oca-siona el dolor.

El primer pas és conèixer bé el dolor que es pateix, és a dir, valorar què és el que lapersona fa i quines conseqüències se’n deriven. Per això, és aconsellable realitzar unseguiment detallat i diari del dolor. D’aquesta manera, la persona aconsegueix saberquines són les circumstàncies que incideixen en un increment o disminució del do-lor. Així, cada malalt sabrà què pot fer, fins a quin punt es pot esforçar, i quan és un bon moment per descansar i relaxar-se. Això significa que, tot i que poden aparèixer

episodis més intensos o aguts, la persona malalta no es quedarà paralitza-da, ja que sabrà quant temps durarà l’episodi de dolor, per tant, podràcontinuar marcant-se objectius a complir en el seu dia a dia. Els especialis-tes recomanen l’exercici físic com un bon mitjà per mantenir un nivell òp-tim de resposta. La persona que fa exercici regular sent que ha d’esforçar-se menys i, en conseqüència, pateix menys fatiga i, per tant, té un grau dedolor molt menor. Una altra estratègia que ajuda a combatre els símpto-mes de la fibromiàlgia és l’ús de les tècniques de relaxació. N’hi ha moltes,des de simples tècniques de control de la respiració, fins a ioga, tai-txi, tèc-niques de meditació, etc. En tot cas, qualsevol tècnica que permeti reduirels nivells d’estrès i tensió física contribuirà notablement a la disminuciódel dolor. D’aquesta manera s’intenta aconseguir que el dolor no sigui l’eixentorn del qual gira la vida de la persona malalta. No s’ha d’oblidar quecentrar-se a observar el propi dolor n’és el principal amplificador.

ÒSCAR ASOREY, Biorritmes, octubre del 2006 (Adaptació)

Procés d’adaptació a la fibromiàlgiaAvaluació

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 114

115

68. �� Indica quin dels següents és l’objectiu principal del text:

• Explicar-nos els símptomes de la fibromiàlgia.

• Explicar-nos el tractament mèdic de la fibromiàlgia.

• Explicar-nos alguns consells per conviure amb la fibromiàlgia.

69. �� Indica quin dels dos esquemes típics d’una exposició té aquest text:

• Plantejament d’un problema - desenvolupament - solució.

• Definició del tema - descripció més detallada.

70. �� Quins temps verbals hi ha en el primer paràgraf? Copia totesles formes verbals en present d’indicatiu que hi trobis.

71. �� Classifica les expressions següents segons que siguinconnectors que expressen relacions lògiques o termes específics:

• malgrat que • ansietat • tensió física

• tot i que • en tot cas • trastorns psicològics

• dolor articulatori • en conseqüència • episodi de dolor

72. �� Identifica els adverbis entre aquestes paraules i indica’n el tipus:

• tractament • essent • especialment

• patiment • seguiment • increment

• moment • conseqüentment • notablement

73. �� Copia les oracions següents i escriu de quin tipus és l’adverbidestacat:

• No arriba a provocar sempre incapacitat.

• Així es fa una intervenció ajustada.

• S’ha d’esforçar menys.

74. �� Completa aquesta afirmació amb les opcions correctes:

• Avui en dia i dia a dia són dos (adverbis / locucions adverbials) de (temps/manera/quantitat).

75. �� Classifica les paraules següents segons que el so de la grafiaremarcada sigui essa sorda o essa sonora:

• considerada • físic • ocasiona • sense

• persona • causa • episodis • ansietat

76. �� Classifica les paraules següents segons que corresponguin a l’hiperònim malaltia o a l’hiperònim especialista mèdic:

• fibromiàlgia • traumatòleg • pediatre

• xarampió • gota • psiquiatre

• oncòleg • diabetis • cardiòleg

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 115


116

GRAMÀTICA

77. �� Assenyala les respostes correctes:

• Els adverbis són paraules...

amb molt poca variabilitat de forma.

totalment invariables.

que varien de forma segons la paraula a la qual acompanyen.

• Els adverbis complementen...

els adjectius, els verbs i els adverbis.

els noms, els adjectius, els verbs i les oracions.

els adjectius, els adverbis, els verbs i les oracions.

78. �� En el llenguatge col·loquial, algunsadverbis admeten un sufix, generalmentdiminutiu. Escriu oracions amb lesexpressions a propet, aviadet i llunyot.

79. �� Construeix oracions amb els adverbisque se t’indiquen:

• (ADVERBI DE TEMPS) farem un viatge(ADVERBI DE QUANTITAT) interessant.

• (ADVERBI DE LLOC) han construït una salacultural (ADVERBI DE MANERA).

• Els aparells d’aire condicionat consumeixen(ADVERBI DE QUANTITAT) més que lacalefacció.

■ Indica a quina categoria lèxicacomplementa cadascun dels adverbis.

ORTOGRAFIA

80. �� Classifica aquestes paraules segonsque la grafia destacada correspongui a una essa sonora o a una essa sorda:

• anàlisi • discussió • Brussel·les

• Àsia • crisi • dissoldre

• fusible • musulmà • emissió

• velocitat • entusiasmat • els avis

• decisió • les estores • metgessa

81. �� Fins al numeral cardinal vint n’hi hasis que porten essa sorda, cinc queporten essa sonora i un que en portauna de cada. Escriu-los en tres columnes.

82. �� Corregeix aquestes paraules pel quefa a l’ortografia de la essa sorda i la essasonora:

83. �� Practica l’ús de la essa sorda i sonoraen aquesta web:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/sordsonor/index.htm

LÈXIC

84. �� Escriu l’hiperònim que correspon a les sèries següents:

• abella, mosca, mosquit, vespa, tàvec

• pis, apartament, xalet, vil·la, torre

• novel·la, poesia, conte, assaig, teatre

• alumini, ferro, acer, feldspat, coure

85. �� Defineix aquestes paraules a partirdel mot camí:

• travessera • vereda

• drecera • viarany

86. �� Copia aquestes oracions i completa-lesamb l’hiperònim adequat:

• Un diccionari és un ............. que recull els mots d’una llengua.

• Un termòmetre és un ............. per mesurartemperatures.

• El Sol és un ............. lluminós al voltant del qual gira la Terra.

• La mainada és un ............. de criatures d’una casa.

• El barroc és un ............. que destaca perl’abundància d’adorns.

Merçè - esmorçar - gassos - païssos - troç

830841 _ 0092-0117.qxd 13/2/07 10:47 Página 116


117

Adverbi. Categoria lèxica formada per paraulesinvariables que expressen nocions de lloc,temps, manera, quantitat, afirmació, dubte onegació.

Essa sonora. So sonor que es pot representar ambles grafies s o z.

Essa sorda. So sord que es pot representar ambles grafies s, ss, c o ç.

Hiperònim. Terme genèric que inclou semàntica-ment altres unitats més concretes, anomena-des hipònims.

Hiponímia. Relació semàntica d’inclusió que s’es-tableix entre un mot hipònim i un mot hiperò-nim.

Hipònim. Paraula que designa conceptes concretsque es poden definir a partir d’una paraula mésgenèrica, anomenada hiperònim.

Locució adverbial. Sèrie de paraules equivalenta un adverbi, tant pel significat com per la po-sició dins l’oració.

Poesia. Gènere literari en què l’autor expressa elsseus sentiments mitjançant un llenguatge moltelaborat i jugant amb les paraules per aconse-guir un efecte estètic o artístic.

Text expositiu. Tipus de text que presenta un te-ma, un fenomen, una situació, un problema,etc., de manera clara i entenedora.

Les paraules «amagades» a cada oració no són pas sinònimes. Descobreix-les sabent que les lletres quefalten per a cada parella de paraules són exactament les mateixes.

• No és el mateix __ __ __ __ B__SS __ __ (prendre violentament) que __ __ __ __ V__T__ __-SE(enfurir-se).

• No és el mateix __ __ __ __ __NDRE (fer una obra artística, musical, etc.) que __ __ __ __ __SAR(imposar una multa).

• No és el mateix __ __ __ __ __TL__ __ __ (despertar, treure la son) que __ __ __ __ __ __ __ __(descobrir una cosa que estava amagada).

• No és el mateix __ __ __ __ __ __ (multiplicar per dos) que __ __ __ __EG__ __ (fer que una partd’un full, per exemple, s’apliqui sobre una altra part).

ENTRETENIMENTS

830841 _ 0092-0117.qxd 23/1/07 13:43 Página 117

Ni blanc ni negre5CatxumboHas vist, Joan, quin jersei que porto? Xulo, eh...? Catxumbo, sí. Me’l vanregalar fa uns dies, pel meu aniversari... Gràcies, sí... La veritat és que feiauns dies que jo anava empipant els de casa: que si el catxumbo està tan demoda, que si he vist uns jerseis catxumbo preciosos en aquella botiga quehan obert al carrer Nou... Home, t’has d’espavilar, no? És un detall, per partseva, que et facin un regal, els ho has d’agrair, i el mínim que pots fer ésorientar-los, que almenys no hagin de perdre el temps trencant-s’hi el cap.D’aquesta manera t’assegures que facin un regal encertat que els deixarà lamar de contents. Sempre ho faig, jo, això. Doncs mira, potser perquè no elsatabalés més em van regalar el jersei catxumbo que volia. Maco, eh? Sí, sí,és el color de moda, tu, el que ara es porta... No n’has vist gaires? És que ésl’última novetat, i encara se’n veuen pocs. Mentrestant, jo no me’l trec perres. Pensa que d’aquí a quatre dies tothom, sí, sí, tohtom en durà i llavorsja no tindrà tanta gràcia. Quan en porta tothom, vol dir que ja hi ha una al-tra novetat. S’ha d’estar al dia, nano. Molt èxit, tindrà, el catxumbo, ja hoveuràs tu mateix... Si cada any passa el mateix, home... L’any passat el queva fer furor va ser el rosa... Te’n recordes?... Sí, ja ho veig... Jo no sé com,tu, però el cert és que ens va agradar a tots amb bogeria. I és que encaraque no estiguis al cas d’aquestes coses, sempre hi ha un dia que te n’ado-nes, perquè salta a la vista. Recordo que l’any passat, això del rosa, ho vaigdescobrir baixant pel carrer de Sant Pere, quan vaig veure la quantitat dejerseis rosa que anaven amunt i avall com si s’haguessin escapat d’un mos-trari. De tant en tant et passava una onada de color rosa pel costat. Quananàvem a la granja, sempre ens hi fixàvem: de cada colla de nenes que arri-bava, tres o quatre entraven en escena fardant de rosa. Semblava una passa,allò. La veritat és que a mi, primer, no em va dir res. Vaig pensar que acaba-ríem embafats, amb tantes nenes de color rosa. Però no hi havia res a fer. Alcap d’uns dies no eren només els jerseis. Les nenes, que es veiés, hi duienles bufandes, les espardenyes, els pantalons... I al final tot: els rellotges, elsbolis, les gomes, tot... Podies anar de color rosa de cap a peus... Sí, aixòque et deia, les nenes s’hi van apuntar de seguida, perquè elles ja hi havienanat una mica tota la vida, ja hi estaven acostumades. Però a nosaltres ens

Quin color es porta,aquesta temporada?És fantàstic anarvestit a l’última moda,estar sempre al dia i seguir les últimestendències, però... sitohthom va a la moda,tots anem iguals! Quèfem, llavors? Doncsens inventem unaaltra moda, diferent,més nova, per seguir,fins que ja la segueixmassa gent, i ensn’inventem una altra...i així successivament...o no?

118

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 118

119

va costar una mica. El primer noi de la meva classe que s’hi vaapuntar va ser en Miquel... en Miquel Pérez, sí, que es va pre-sentar un dia amb un jersei rosa. Va ser el senyal que va donar lasortida. La cursa havia començat. Al cap d’una setmana, mitjaclasse ja ens hi havíem afegit. Ja em diràs... De cop i volta ens vaagradar a tots el color rosa. Volguessis o no, t’agradava. Ja podiesdissimular, ja... N’hi havia que feien veure que ells no... Però alfinal tots hi acabaven caient. Jo me’n vaig comprar un de ma-quíssim; sí que el tinc a casa, encara, és clar, el que passa és queaquest any no me l’he posat. Va ser una cosa molt general, aixòdel rosa, sí. De mica en mica ens el vam començar a trobar per-tot arreu. L’Ajuntament va posar bancs nous a la Rambla... decolor rosa. I ho veus? No tothom hi estava prou acostumat, en-cara, perquè molta gent en va dir de tots colors, d’aquells bancs.Imagina-t’ho. Aquells mesos tot en va anar ple. Recordo que a laclasse del meu germà els feien llegir Maria Rosa, del Sagarra...això, del Guimerà. Ostres, tu. Estàvem tots ben al·lucinats. Ensagradava amb desmesura. Si continuem gaire temps així acabemveient-ho tot de color rosa: frisant per la salsa rosa, pels vins ro-sats, per les novel·les roses, per la pantera... T’ho imagines? Ara,el que et deia abans... Va ser massa. Aquella tia punk que feiaprimer de Batxillerat se’n va comprar una caçadora i se’n va pin-tar els cabells. I no sé per què, però tres o quatre nois anaven aldarrere de la Rosa de la meva classe, quan fins llavors ningú noli havia fet gaire cas... I al cap d’un temps, ja ho vas veure, el ro-sa comença a afluixar. Mira, potser sí, que n’havíem quedat unamica enfarfegats... No sé... Doncs vet aquí, aquest any el cat-xumbo, tu... Sí, sí, ja comences a trobar-lo pertot arreu. Si aramateix, saps què acabo de veure? Una colònia de color catxum-bo! Estava anunciada en una tanca de la Rambla... «Eau de Cat-xum». No, no sé quina olor deu fer... Però que guai, no? L’haurí-em de provar... I vas veure, ahir, al diari, allò de les cases de lariera? Es veu que les volen pintar de catxumbo, tu, així ambtons diversos: catxumbo clar, catxumbo fosc. Què dius? No, si ami tampoc no em matava, abans, però és que ara el trobo un co-lor preciós. És com allò de la tònica, tio, que primer t’hi has d’a-costumar. I és un color molt pràctic: lliga amb tot... Però que nos’hi deu lligar gens, dius? No m’atabalis, Joan, i afanya’t, perquèdiu que a l’estiu es durà el color d’ala de mosca i... I el de cacad’oca? Jerseis de color de caca d’oca? Va, tu te’n fums. I sisplau,home, compra’t una altra camisa, que amb aquest rosa vas méscaducat que un iogurt, Joan, estàs caducat...

SALVADOR COMELLES, Dotze contes


830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 119

120


OBTENIR INFORMACIÓ


• mostrari • desmesura

• embafat • frisar

• espardenya • enfarfegat

2. Explica com et sembla que és una cosa quan es diu que és de color catxumbo.Quin és el color més semblant?

3. Tria l’opció correcta per explicar el significat de cada una d’aquestesexpressions de la lectura:

• Semblava una passa, allò. • Aquells mesos tot en va anar ple.

semblava que passaven coses tothom parlava del mateix

semblava que tothom ho feia es va omplir totalment

semblava que aviat passaria allò van emplenar-ho en aquells mesos

• Molta gent en va dir de tots colors. • Es durà el color d’ala de mosca.

va enumerar tots els colors color tirant a gris

va opinar sobre els colors color indefinit, originàriament negre

va manifestar opinions diverses color amarronat

4. Escriu expressions que vulguin dir el mateix que les següents, però que siguinmés formals:

• Xulo, eh...? • Va, tu te’n fums.

• Però que guai, no? • Joan, estàs caducat...

5. Ordena cronològicament aquestes imatges, que mostren com van succeir els fets:

INTERPRETAR EL TEXT

6. Busca en les cinc primeres línies del text algunes paraules que no vaginadreçades al Joan, sinó a la família del protagonista.

Me

mf g

A B C D

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 120

121


Licm

t s

7. Torna a redactar les cinc primeres línies del conte substituint la primerapersona narrativa per un narrador en tercera persona. Explica, després, els canvis que hi has introduït.

8. Explica amb quina intenció usa l’autor el signe d’interrogació i els puntssuspensius, i quin efecte produeix en el text. Demostra-ho amb exemples.

9. Escriu una possible rèplica d’en Joan que es pugui intercalar en aquestscomentaris del protagonista:

• L’any passat el que va fer furor va ser el rosa... Te’n recordes? ... [rèplica d’en Joan]Sí, ja ho veig...

• Doncs vet aquí, aquest any el catxumbo, tu... [rèplica d’en Joan] Sí, sí, ja comences a trobar-lo pertot arreu.

10. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• El protagonista i en Joan són germans.

• El protagonista és un noi bastant capriciós.

• El protagonista sembla un noi molt persuasiu.

• Els nois de la classe no vesteixen a la moda.

• La família està tipa dels desitjos del protagonista.

• El color rosa és present a la moda d’enguany.


11. Quina opinió té el protagonista sobre les seves companyes i el color rosa?Per què creus que té aquesta opinió?

12. Creus que l’autor plasma a través del protagonista alguna crítica sobre el seguiment massiu de la moda? Per què?

13. Explica el sentiment que expressa el protagonista al final del conte.

14. Digues si creus que en aquest fragment hi ha cinisme o esperit decol·laboració:

EXPRESSAR-NOS

15. Feu un debat a classe sobre el consum entre els joves. Podeu opinar sobrela influència de la publicitat, els mecanismes que utilitzen les marquescomercials perquè els joves comprin determinats productes, etc.

16. Fes una breu redacció per explicar com és i quina utilitat té algun objecte quesigui d’ús habitual entre els joves, per exemple, un MP3.

És un detall, per part seva, que et facin unregal, els ho has d’agrair, i el mínim que potsfer és orientar-los, que almenys no hagin de

perdre el temps trencant-s’hi el cap. D’aquestamanera t’assegures que et facin un regalencertat que els deixarà la mar de contents.

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 121

122


L’argumentació (I)Què és una argumentació?Moltes vegades en la vida quotidiana tenim la necessitat d’explicar els motius queens fan tenir una opinió sobre un tema determinat, per convèncer una altra personaque el nostre punt de vista és el correcte. Aquesta situació es produeix, per exemple,quan els pares tracten de convèncer els fills de la importància de l’estudi, quan lesautoritats sanitàries engeguen programes per fomentar uns hàbits alimentaris i es-portius saludables, quan els advocats defensen els interessos dels seus clients, etc.L’argumentació és el tipus de text que té com a intenció fer acceptar una idea deter-minada al receptor mitjançant el raonament.

Tipus d’argumentacióSegons el canal de transmissió, els textos argumentatius poden ser escrits o orals:

• De textos argumentatius escrits, és fàcil trobar-ne en obres d’assaig, en els edito-rials dels diaris i les revistes, en els articles d’opinió, en les cartes al director, en lescrítiques d’un producte cultural o d’una manifestació artística (pel·lícula, obra deteatre, àlbum musical, espectacle de circ...), etc.

• Els textos argumentatius orals, en canvi, apareixen en discursos polítics, taules ro-dones, debats, ponències, tertúlies...

Vegem un exemple de text argumentatiu, un article d’opinió de Josep Maria Espinàs:

Sobre una selecta repoblació

Hi ha hagut diverses manifestacions, a Catalunyai a França, contra la nova repoblació d’óssos alPirineu. Sembla que la gent de la muntanya nohi està gaire d’acord. Ja fa molts anys, en un viat-ge per una alta vall del Pallars, em van dir que enaquells boscos ja no hi devia quedar cap ós.

Ho deien sense lamentar-ho. La veritat és que noparlaven d’óssos, parlaven de «l’ós», així, en sin-gular, i potser amb majúscula, «l’Ós», com si fosun personatge mític. I em va semblar que noenyoraven els óssos d’existència real.El Govern francès ha projectat introduir al Piri-neu óssos eslovens, i la imatge televisiva pot fermolt bonic, sobretot si veus com els óssos, quanels deixen sortir de la gàbia, s’allunyen de la cà-mera i es perden bosc endins. La justificació delrepoblament amb la curiositat que pot despertaren una minoria turística, com algú va dir, nosembla que sigui gaire convincent. No sóc zoòleg,i no sé si l’ós bru és perillós o inofensiu per alshumans, però no crec que es formin cues per in-

tentar veure’n un. Pot ser molt pacífic, però farespecte, i en l’imaginari popular hi ha la temible«abraçada de l’ós».Les pobres ovelles sembla que haurien de tenirveu en aquesta discussió, però no és així. L’espec-tacle d’una ovella destrossada per un ós no ésgens televisiu. Em sembla, doncs, que en aquesta«recuperació» de l’ós hi ha algun principi discri-minatori.La repoblació que jo defenso és la dels pagesos enles terres abandonades. A Noruega se subvencio-nen les persones que es mantenen arrelades enels fiords més nòrdics. Aquí hem deixat desatès elmón rural on la supervivència mínimament satis-factòria era difícil. En bastants indrets, trobar unacasa de pagès que no estigui abandonada és totauna raresa. Se m’acaba el paper i no puc parlaraquí de causes ni de possibles remeis. El que ésnotícia és la repoblació d’óssos, no la repoblacióhumana. Les coses són com són, no sé si comhaurien de ser.

El Periódico de Catalunya, 20 de maig del 2006

830841 _ 0118-0141.qxd 9/2/07 10:41 Página 122

123


17. �� Després de llegir l’article de Josep Maria Espinàs, indica si sóncertes (C) o falses (F) les afirmacions següents, i corregeix les falses:

• L’autor va constatar que la gent de la muntanya enyorava els óssos.

• Els óssos que es volen reintroduir al Pirineu són autòctons.

• La imatge televisiva de l’alliberament dels óssos és atractiva.

• Per valorar la repoblació d’óssos caldria tenir en compte les ovelles.

• L’autor pensa que les autoritats protegeixen la població del món rural.

18. �� Al final d’aquest text, l’articulista diu que «Les coses són com són, no sé si com haurien de ser». Respon aquestes preguntes:

• Com pensa Espinàs que s’haurien de fer les coses en aquest tema?

• Com penses tu que s’haurien de fer?

19. �� Un altre tipus de text argumentatiu és la carta al director, comaquesta que es va publicar a La Vanguardia el 16 de maig del 2006.Llegeix-la atentament i contesta les preguntes que la segueixen:

• De què creus que ens vol convèncer l’autor de la carta?

• Quins arguments fa servir? Fes-ne una llista.

• Quines expressions li permeten introduir nous arguments? Copia-les.

20. �� Busca, en un diari del dia, els textos argumentatius següents:

• editorial • cartes al director

• articles d’opinió • crítica

■ En la programació de les diverses televisions, mira si hi trobes algunprograma centrat en l’argumentació.

Polèmiques reforestacions

Aviat farà tres anys del paorós incendi quearrasà Sant Llorenç Savall. D’aleshores ençà s’han engegat diferents projectes de reforesta-cions de l’àrea afectada, alguns amb gran en-cert, però la immensa majoria mitjançant tècni-ques de plantació molt agressives, realitzadesmitjançant maquinària pesada que ha llaurat elpaisatge amb tiralínies.

Per acabar-ho d’adobar, la totalitat d’arbresplantats correspon a espècies d’altres països:pins de Turquia i cedres del Líban. M’imaginoque els criteris sobre els quals se sosté aquestaestratègia de replantació són purament econò-mics, perquè resulta evident que el vessant pai-satgístic i biològic ha quedat de banda.

Però encara hi ha més. L’altre dia, passejant peruna zona cremada del nord de la població, vaigdescobrir, mig amagades en diversos racons,centenars de caixes de plançons de pi abando-nades. Segons vaig calcular, uns tres mil cadà-vers de plançons de pi d’un pam d’alçària!

Tal vegada l’empresa encarregada de la planta-ció va deixar la feina a mitges perquè la conside-rava poc lucrativa. Una acció, al meu parer, gra-víssima, perquè una cosa és tirar endavant unatasca que pot ser més o menys criticable i unaaltra fer publicitat d’una feina que, en realitat,no es fa o es fa a mitges. I encara hi haurà algú,hi podeu pujar dempeus, que es penjarà algunamedalla!

ALBERT VICENS, Sant Llorenç Savall

830841 _ 0118-0141.qxd 9/2/07 10:41 Página 123

124


No ens deixem cap pronom febleUn dels errors més freqüents en la llengua oral és no fer servir els pronoms febles ne-cessaris perquè les oracions estiguin ben construïdes. Fixa’t en aquest exemple:

JOAN: També necessitarem més cadires perquè pugui seure tothom.MARTA: [Oració mal construïda]: Jo portaré. ✗

[Oració ben construïda]: Jo en portaré. ✓Observa que, en l’oració ben construïda, el pronom feble en es refereix a les cadiresde què parlava en Joan.

La taula següent recull alguns exemples freqüents d’oblit incorrecte d’un pronom feble:

Construcció incorrecta

Han hagut molts problemes

Cursets de tenis. Apunta’t!

Menges verdura? Sí que menjo!

Falten tres o sobren dos?

Jo em vaig de vacances.

✗ Construcció correcta

Hi ha hagut molts problemes.

Cursets de tenis. Apunta-t’hi!

Menges verdura? Sí que en menjo!

En falten tres o en sobren dos?

Jo me’n vaig de vacances.

✓

Oblit de hi

Oblit de en

21. �� Escenifiqueu, per parelles, les situacions següents:

• Demana al teu company què hi havia en un lloc (ciutat, poble, carrer,local...) que hagi visitat recentment. El teu company ha d’explicar-t’ho fentservir oracions construïdes amb hi havia.

• Demana al teu company què hi haurà en una festa que se celebraràproperament. En aquest cas, ha d’explicar-t’ho fent servir oracionsconstruïdes amb hi haurà.

22. �� Prepareu una falca publicitària per a la ràdio, a dues veus, en la qual figurin:

• El verb anar-se’n.

• Un imperatiu, al final de l’anunci, amb la combinació pronominal t’hi.

23. �� Representeu aquest diàleg afegint-hi els pronoms febles que hi falten i traient-ne un que hi sobra:

ROSA: La mare m’ha dit que comprés iogurts, però no recordo quants...IGNASI: Normalment compra quatre...ROSA: Mira quants queden a la nevera i decidirem.IGNASI : Un, dos... tres. Jo compto tres.ROSA : Doncs mira, agafaré vuit per si de cas.IGNASI : D’acord, però mira la data de caducitat que hi figura a la tapa.

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 124

125


No abusem dels dos punts ni del punt i comaHi ha dos signes de puntuació que es fan servir en comptades ocasions: els dos punts(:) i el punt i coma (;):

• Els dos punts (:) es fan servir per introduir:

– Algunes enumeracions. Exemple: Els països nòrdics són cinc: Islàndia, Noruega,Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

– Les citacions de textos. Exemple: La llei ho diu ben clarament: «Ningú no podrà serdiscriminat per raó de sexe, religió o llengua.»

– Puntualitzacions sobre el que ja s’ha dit. Exemple: Van marcar tota la roba del nen:no volien que se’n perdés cap peça.

• El punt i coma (;) es fa servir només per delimitar les parts d’una oració complexaa l’interior de les quals ja hi ha comes que separen altres elements.

Exemple: La comissió estarà formada per la Mireia Centelles, alcaldessa de Vilabella; enRaül Matamala, secretari d’esports de l’ajuntament; la Neus Maluquer, directora del po-liesportiu, i en Quim Porter, representant del grup de joves del poble.

Observa que les primeres parts queden separades per punt i coma, mentre que les

dues últimes se separen amb ., i

24. �� Dues d’aquestes maneres de puntuar són correctes i una no.Digues quines són les correctes, quina la incorrecta i justifica-ho.

• Amb la setmanada, en Martí s’ha comprat unes botes de muntanya. La Verònica ha preferit posar els diners a la guardiola. En Genís se n’hagastat la meitat en llaminadures i ha guardat la resta a la guardiola.

• Amb la setmanada, en Martí s’ha comprat unes botes de muntanya, la Verònica ha preferit posar els diners a la guardiola, i en Genís se n’hagastat la meitat en llaminadures i ha guardat la resta a la guardiola.

• Amb la setmanada, en Martí s’ha comprat unes botes de muntanya; la Verònica ha preferit posar els diners a la guardiola; en Genís se n’hagastat la meitat en llaminadures i ha guardat la resta a la guardiola.

25. �� Escriu aquest text corregint-ne la puntuació:

■ Explica la funció de cada signe de puntuació.

Ja sabeu de què es disfressaran els germans Gó-mez? Us ho explico la Marga anirà de ratolí, queli escau molt perquè és la petita, en Roger aniràde gat, que ja li anirà bé perquè no para de bus-

car-li les pessigolles a la Marga, i en Toni, degos, perquè és el gran i sempre està amb el seugermà com a gat i gos. Mentre duri el Carnavalels seus pares no s’avorriran i ells, tampoc.

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 125

126


El v

oca

bu

lari

del

s co

lors

i el

s to

ns

26. �� Escriu el nom d’aquests colors en les formes masculina i femenina:

27. �� Completa els mots que corresponen a cada definició:

• Fer perdre color: __ __ C O L O R __ __, __ __ __ C O L O R __ __

• Donar color: __ C O L O R __ __

28. �� Copia junts els colors més semblants:

• atzurmarró • bru

• granatvermell • castany

• anyilblau

• escarlata

29. �� Completa una taula com la següent:

30. �� Relaciona cada derivat de color amb la seva definició:

coloraina • • Substància que serveix per tenyir o pintar.

coloret • • Reunió de colors vius.

coloració • • Dit del pintor que usa bé els colors.

colorant • • Combinació de colors que té un animal o una planta.

colorista • • Color suau, agradable.

31. �� Aparella cada frase feta amb el seu significat:

Veure-ho de color de rosa • • Jutjar amb optimismeVeure-s’hi negre • • Comportar-se malament

Fer-ne de tots colors • • Enrojolar-seDonar carta blanca • • Trobar-se en una situació anguniosa

Pujar els colors a la cara • • Donar poders a algú per fer alguna cosa

color que tira a... qualitat de... fer tornar... mostrar-se...

ennegrir

blanc

blavós/blavenc

verdejar

groc

vermellor

830841 _ 0118-0141.qxd 9/2/07 10:41 Página 126

32. �� Torna a escriure aquestes oracions substituint els fragments encursiva per un dels colors següents:

• Només llegia novel·la sentimental.

• No ha pogut contestar cap pregunta perquè s’ha quedat sense cap idea.

• S’ha quedat desagradablement sorprès.

• És un personatge poc interessant.

• Manifestava tanta ira que tenia les galtes enceses.

• Sempre veia el futur complicat.

33. �� Aparella aquests colors amb el seu nom. Tots són tonalitats de verd i blau.

blau turquesa, verd oliva, blau marí, verd maragda, blau cel, verd poma

™ ™ ™ ™ ™ ™

34. �� Escriu la paraula que correspon a cada definició.

• Que té colors varis i vius: v __ r __ __ __t

• Que té molts colors: m __ __ __ __ __ __ __ __ r

• Que produeix reflexos de colors diferents segons la inclinació de la llum: t __ rn __ __ __ __ __ __ t

• Que té el color o l’aparença de l’argent: a __ __ __ __ __ __ t

• Que té el color de l’or: d __ __ __ __ t

• Que té un color molt vistós: ll __ __ __ __ __ t

35. �� Resol aquests mots encreuats:

1. Color violaci tirant a rosat. 6. Color vermell fosc, tirant a blau.2. Color entre vermell i blau. 7. Color morat clar.3. Color rosa violaci. 8. Color groc terrós.4. Color vermell fosc tirant a morat. 9. Color morat clar o violat blavós.5. Color d’un gris groguenc. 10. Color gris tirant a verd.

654321

negrevermellrosaen blancgrisverd

127


1

2

3

4

5

6

7 8

9 10

M

F

C

AM

C

T

I X

C

PP

M

QU

V

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 127

128


Les preposicions i les conjuncionsLes preposicions i les conjuncions són les últimes categories lèxiques que estudiaràsabans d’abordar els sintagmes i l’oració. Tenen en comú una característica que les di-ferencia de la resta de categories que has vist fins ara: serveixen per posar en rela-ció mots i grups de mots (sintagmes o estructures oracionals, segons els casos).

Les preposicionsLes preposicions són paraules invariables que posen en relació mots i sintagmes.Com les altres categories lèxiques, es poden caracteritzar en tres nivells:

• Des del punt de vista morfològic, les preposicions són invariables, amb la parti-cularitat que es poden apostrofar o poden formar una contracció amb l’article perraons fonètiques. Les preposicions amb i de, per exemple, són invariables, però dees pot apostrofar davant de vocal (d’) i formar contraccions (del, dels).

• Des del punt de vista sintàctic, la preposició és la paraula que encapçala el sin-tagma preposicional i que n’és el nucli, tot i no ser-ne la paraula amb un significatpreeminent. En el sintagma de plata, per exemple, la preposició de és la primera pa-raula i el nucli del sintagma, tot i que la paraula amb més pes semàntic és plata. Defet, la funció sintàctica de les preposicions és introduir el sintagma nominal que lessegueix en el marc d’un sintagma més gran. Seguint amb el mateix exemple, el sin-tagma preposicional de plata es podria incloure en el sintagma nominal medalla deplata o en el sintagma verbal és de plata.

• Des del punt de vista semàntic, les preposicions tenen un significat reduït i pocprecís i contribueixen a connectar els significats dels elements que posen en relació.

Principals preposicions

Segons si es pronuncien amb accent o no i segons els elements que les formen, hi hadiversos tipus de preposicions. El quadre següent recull les principals preposicions ilocucions prepositives, que són sèries de paraules equivalents a una preposició:

Les conjuncionsLes conjuncions són paraules invariables que posen en relació estructures oracio-nals i, en algun cas, mots i sintagmes. Es poden descriure en tres nivells diferents:

• Des del punt de vista morfològic, les conjuncions són invariables. Així, paraulescom però o quan tenen una sola forma.

a, amb, de, en, per, per a.

contra, entre, envers, malgrat, segons, sense, sobre, sota.

cap a, com a, des de, fins a.

a part de, arran de, depenent de, per mitjà de, etc.

Preposicions àtones

Preposicions tòniques

Preposicions compostes

Locucions prepositives

Act. 36 i 37

Act. 38 i 39

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 128

129


• Des del punt de vista sintàctic, la funció més habitual de les conjuncions és posaren relació estructures oracionals a l’interior d’una oració més àmplia, tot i que enalgun cas relacionen mots o sintagmes. Exemples:

Ha trucat a la Neus perquè volia saber el número de telèfon de la Carla.Puja la persiana però no obris la finestra encara.

• Des del punt de vista semàntic, les conjuncions tenen un significat reduït, per-què, com les preposicions, bàsicament relacionen elements.

Principals conjuncions

Les conjuncions es classifiquen segons la relació que mantenen els elements que po-sen en relació (al mateix nivell o un inclòs dins de l’altre) i també segons la relació designificat que s’estableix entre ells. El quadre següent recull les principals conjuncionsi locucions conjuntives, que són sèries de paraules equivalents a una conjunció:

i, ni

o, o bé

però, sinó, sinó que

Sumen significats

Expressen alternativa

Contraposen significats

Relacionen elements al mateix nivell

que

on

quan, abans que, mentre, després que

com, com si, segons que

perquè, ja que, com que

de manera que, tan... que, tant... que

si, tret que, posat que, a condició que

perquè, per tal que, a fi que

encara que, per més que

com, més... que, menys... que

Sense una noció concreta

Lloc

Temps

Manera

Causa

Conseqüència

Condició

Finalitat

Concessió

Comparació

Exp

ress

en u

na

noc

ió d

e

Relacionen elements un dels quals està inclòs en l’altre

36. �� Respon aquestes preguntes:

• Quina funció tenen, les preposicions?

• De quin sintagma són el nucli?

• Quin significat aporten?

• Com són, des d’un punt de vista morfològic?

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:46 Página 129

37. �� Classifica les expressions següents segons si són preposicions,preposicions compostes o locucions prepositives:

38. �� Copia aquestes oracions afegint-hi les conjuncions i locucionsconjuntives següents:

• Feu-nos un truc ................ hàgiu arribat a casa.• ................ ho preferiu, podeu pagar el televisor a terminis.• No han reforestat la zona cremada ................ n’esperen la regeneració

espontània.• Vull anar a veure els avis ................ tingui molts deures.• ................ van renyir ni tan sols es saluden.• L’Agustí m’ha assegurat ................ el cotxe està en bon estat.

39. �� Identifica les conjuncions o locucions conjuntives d’aquestesoracions i digues què expressen:

• Anirem a la final si aconseguim una entrada.• Ha de seure davant de tot perquè se li han trencat les ulleres. • Volia fer una trucada a la Irene però no tenia cobertura.• Han penjat la convocatòria al vestíbul per tal que tothom se n’assabenti.• Ha sonat el telèfon mentre em dutxava.

40. �� Copia aquest quadre i completa’l amb la tercera persona delsingular de cada temps:

41. �� Molts pronoms febles, tant si van davant com darrere del verb,s’apostrofen. Separa el verb del pronom feble, en les combinacionssegüents, fent servir l’apòstrof i, si cal, l’espai en blanc:

• menamoro • thasamagat • semporten

• escriuret • viurel • nencarreguen

• comprometres • lenreden • compran

• asseures • mheudit • tajudaran

encara que - perquè - si - quan - d’ençà que - que

dins - sobre - per - en - cap a - enmig de - des de - amb - fins - malgrat en lloc de - fins a - de - quant a - per a - entorn de - contra - segons - entre - sense

130


perfet passat simple passat perifràstic imperfet plusquamperfet

ballartémerdormirserestarhaver

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 130

131


Les consonants b/p, d/t, g/c Les parelles de consonants b/p, d/t i g/c, que es distingeixen perfectament a inici desíl·laba, com en les paraules balla/palla, dónes/tones o gas/cas, es confonen quan estroben a final de paraula i, en certs casos, enmig de paraula. Per exemple, sonen comuna p les consonants finals de tub i ajup, sonen com una t les consonants finals deverd i paret, i pronunciem com una k les consonants finals de mag i llac.

Les consonants b/p, d/t i g/c a final de paraula

• Exemples en què escrivim -p, independentment que altres paraules de la mateixafamília s’escriguin amb b: llop (tot i lloba), cap (tot i cabre), rep (tot i rebre), etc.

• Exemples en què escrivim -t, independentment que altres paraules de la mateixafamília s’escriguin amb d: buit (tot i buidor), pot (tot i poder), set (tot i assedegat),etc.

• Exemples en què escrivim -c, independentment que altres paraules de la mateixafamília s’escriguin amb g: trec (tot i tragués), noruec (tot i noruega), cec (tot i cegue-sa), etc.

Excepcions

§1 S’escriuen amb -b: adob, club, cub (figura geomètrica), tub, Carib, Jacob, etc.

§2 S’escriuen amb -d: fred, fluid, sud, Bagdad, Txad, David, etc. i les paraules amb elssufixos -etud i -itud, com ara quietud, solitud...

§3 S’escriuen amb -g: mag, demagog, pedagog, zig-zag, etc.

• Exemples amb -p/-b: camp (com camperol) / tomb (com tombar).

• Exemples amb -t/-d: fort (com fortalesa) / nord (com nòrdic).

• Exemples amb -c/-g: clàssic (com classicisme) / fang (com enfangat).

Excepcions

§1 S’escriuen amb -c els noms ànec, càrrec, espàr-rec, fàstic, mànec, préssec, xàfec, etc. (tot i ane-guet, encarregat, carregar, esparreguera, fasti-guejar, manegar, presseguer, xafegada, etc.).

§2 S’escriu amb -c la primera persona del presentd’indicatiu: tinc, vinc, estic, etc. (tot i tingués,vinguessis, estiguéssiu, etc.).

Darrere de vocal àtona o consonant, s’escriu la mateixa lletra (b o p, d o t, g o c) queen altres paraules de la mateixa família en què aquest so no es trobi en posició final.

NORMA 2

Darrere de vocal tònica o de diftong, s’escriu p, t o c.

NORMA 1

Act. 42 - 48

ànec aneguet

830841 _ 0118-0141.qxd 9/2/07 10:41 Página 131

132


Les consonants b/p, d/t i g/c enmig de paraulaEnmig de paraula, quan aquests sons van just davant d’una altra consonant, tambépodem dubtar de quina consonant hem d’escriure. Tot i que ens sol ajudar la memò-ria visual i la semblança amb el castellà i que, a més, podem recórrer a la consulta deldiccionari, és convenient recordar les síl·labes següents:

A part d’aquestes síl·labes, convé recordar algunes paraules concretes en què solenproduir-se errors: dubte, dissabte, de sobte...

42. �� Completa aquests mots amb p o b i relaciona’ls amb el seu significat:

cal__ • • cec

tal__ • • hexàedre regular

cu__ • • sorrut

or__ • • mamífer que fa galeries sota terra

cu__ • • sense cabells

esquer__ • • recipient que conté vi

43. �� Escriu la paraula primitiva dels verbs següents:

• recordar • enfortir • acovardir

• esguardar • refredar • sortejar

44. �� Escriu una paraula abstracta derivada d’aquests adjectius:

45. �� Completa un quadre com aquest seguint el model:

sec seca secs seques

amicgrogues

ricablancs

poruc

sol·lícitsolplequietexactelent

Tendència general

ab-: abdomen, absolut, absència...

ob-: objecte, objector, obscur...

sub-: subjecte, submergir, substància...

cap-: capficar, capçal, capgirar...

ad-: adjectiu, admirar, adjuntar...

Excepcions

apte, aptitud...

òptim, òptica, opció...

—

cabdell, cabdill...

atzar, atles, atmosfera...

Act. 49

830841 _ 0118-0141.qxd 9/2/07 10:41 Página 132

133


46. �� Escriu una paraula de la família de les següents que acabi en p o b:

• llobató • miopia • adobar

• arabesc • corbar • llampec

47. �� Escriu la primera persona del singular del present d’indicatiu delsverbs següents:

• estendre • viure • tenir • riure

• escriure • vendre • poder • caure

48. �� En aquesta sopa de lletres trobaràs vuit excepcions a les normesd’ortografia de les consonants b/p, d/t i g/c:

49. �� Escriu la paraula que correspon a cada una d’aquestes definicions:

• Que està situat sota el mar.

• Regal.

• Part superior del llit on es posa el coixí.

• Jurista que defensa els interessos del seu client.

• Que no té sentit.

■ Escriu tres paraules diferents de les que acabes d’escriure que comencinper les síl·labes següents:


ad-sub-cap-ob-ab-

P D I O L V E V N U CR A L F I H P C A R TE S P A R R E C I C US F J S E G D N H L TS N B T A S A M S U DE T O I N D G J N B AC A R C E F O L B D IN T L S M A G V O E ZE D A N I R F A D O BQ N E I P F M E J S T

L’amo d’aquell club de mala mort era esquerp i tenia cara de buldog. Era un local fosc i llòbrec. Ami, poruc de mena com sóc, em produïa una certa inquietud el sol fet de passar-hi per davant. Un

capvespre que feia un tomb tot capficat vaig retrobar en Conrad. De petits havíem jugat a pica paret,a ser bandits o a fer d’estrategs, a part d’altres jocs més clàssics. Esvelt com sempre, duia un es-trambòtic abric llarg de color groc. Jo el feia advocat o metge, però va resultar que era escriptor. Unescriptor força esnob, per cert, que em va fer entrar en aquell pub, malgrat la meva cara de fàstic,al·legant que era un lloc estupend per passar la nit de dissabte.

830841 _ 0118-0141.qxd 9/2/07 10:41 Página 133

134


L’antonímiaL’antonímia és la relació semàntica que s’estableix entre dues paraules que presentenuna oposició de sentit, és a dir, que signifiquen el contrari. Igual que passa amb elssinònims, els mots antònims sempre tenen la mateixa categoria lèxica. Exemples:

veritat - mentida comprar - vendre actiu - passiu

Fixa’t que, de vegades, l’antònim d’una paraula pot ser diferent segons el context:

Un menjar fred � Un menjar calentUn discurs fred � Un discurs apassionat

51. �� Aparella cada nom amb el seu antònim:

encert • • indiferènciadesvari • • equivocaciópassió • • fi

principi • • audàciacovardia • • seny

52. �� Escriu l’antònim de les expressions següents:

• peix gros • roba molla • resposta clara

• passadís estret • pa tou • persona dilapidadora

53. �� Relaciona cada verb amb el seu antònim:

estimar • • tibarafluixar • • conservarassecar • • divagardissipar • • menysprear

concretar • • humitejar

54. �� Torna a escriure les oracions següents i substitueix les paraules en cursiva per un antònim adequat al context:

• El saló destacava per la seva senzillesa.

• Al bosc es percebia una gran claror.

• El sopar de gala va ser copiós.

• Sempre manifestava una gran inquietud.

• Tenia uns ulls opacs.

55. �� Forma l’antònim d'aquests mots amb els prefixos a-, in-, im- i des-:

• fet • tranquil • crític • atès

• millorable • material • suportable • normal

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 134

135


La poesia (II)

La vaca cega

Topant de cap en una i altra soca,avançant d’esma pel camí de l’aigua,se’n ve la vaca tota sola. És cega.D’un cop de roc llançat amb massa traça,el vailet va buidar-li un ull, i en l’altrese li ha posat un tel. La vaca és cega.Ve a abeurar-se a la font com ans solia;mes no amb el ferm posat d’altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.Ses companyes, pels cingles, per les comes,pel silenci dels prats i en la ribera,fan dringar l’esquellot mentres pasturenl’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.Topa de morro en l’esmolada picai recula afrontada... Però tornai abaixa el cap a l’aigua i beu calmosa.Beu poc, sens gaire set... Després aixecaal cel, enorme, l’embanyada testaamb un gran gesto tràgic; parpellejadamunt les mortes nines, i se’n tornaorfa de llum, sota del sol que crema,vacil·lant pels camins inoblidables, brandant lànguidament la llarga cua.

JOAN MARAGALL

ans: abansmes: peròtesta: capbrandar: moure d’una banda a l’altra

Els segadors

Catalunya comtat gran, qui t’ha vist tan rica i plena!Ara el Rei Nostre Senyor declarada ens té la guerra.

Bon cop de falç!Bon cop de falç, defensors de la terra!Bon cop de falç!

Lo gran comte d’Olivar sempre li burxa l’orella:«Ara és hora, nostre Rei, ara és hora que fem guerra.»contra tots els catalans ja veieu quina n’han feta:seguiren viles i llocs fins al lloc de Riu d’Arenes;n’han cremada una església que Santa Coloma es deia:cremen albes i casulles, els calzes i les patenes,i el Santíssim Sagrament, alabat sia per sempre.Mataren un sacerdot mentre que la missa deia;mataren un cavaller a la porta de l’església,don Lluís de Furrià, que els àngels li fan gran festa.Lo pa que no era blanc, deien que era massa negre,lo donaven als cavalls sols per assolar la terra,del vi que no era bo, n’engegaven les aixetes,lo tiraven pels carrers sols per a regar la terra;a presència dels seus pares deshonraven les donzelles.En daven part al Virrei del mal que aquells soldats feien:«Llicència els n’he donat jo, molta més se’n poden prendre.»A vista de tot això s’és esvalotat la terra:entraren a Barcelona mil persones forasteres;entren com a segadors, com érem en temps de sega.De tres guàrdies que n’hi ha, ja n’han portat la primera;en mataren el Virrei a l’entrant de la galera;mataren els diputats i els jutges de l’Audiència.Anaren a la presó, donen llibertat als presos;lo Bisbe els va beneir amb la mà dreta i l’esquerra.«On és vostre capità, on és la vostra bandera?»Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre:«Aquí és nostre capità, aquí és nostra bandera.A les armes, catalans, que ens han declarat la guerra!»

alba: túnica blanca que els sacerdots es posen sobre l’hàbitcasulla: peça de vestir que fa servir el sacerdot en la missapatena: recipient que conté el pa en la missagalera: carro de grans dimensions

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 135

136


La poesia líricaLa lírica és el gènere poètic en què l’autor expressa de manera més evident els seussentiments i pensaments. Els temes típics de la poesia lírica són l’amor, l’amistat, lanatura, la religió, etc.

Cal fer una distinció entre la lírica popular i la lírica culta. La lírica popular sovintestà relacionada amb la vida quotidiana del poble, és a dir, amb el pas de les esta-cions de l’any, amb les tasques agrícoles o d’altra mena i amb les celebracions religio-ses que assenyala el calendari. Així, trobem els goigs, composicions dedicades a laMare de Déu o a algun sant; les cançons de bressol, per acompanyar el son dels in-fants; les cançons de pandero, cantades amb motiu de celebracions religioses; lesnadales, cançons de temàtica nadalenca...

En la lírica culta, en canvi, és molt més rellevant la intimitat del poeta, que utilitzaun to absolutament personal per expressar els seus sentiments i emocions, tant siparla d’ell mateix com si parla de la seva relació amb els altres o amb l’univers. N’ésuna bona mostra el text de Joan Maragall, on descobrim una manera de manifestar-seque expressa la tendresa i la llàstima que desvetlla en el poeta la desgràcia de la vacacega. El paisatge on la situa també rep la seva atenció i Maragall s’hi refereix ambgran sensibilitat. Els principals gèneres lírics cultes són els següents:

• La cançó, composició de temàtica amorosa.

• L’himne, composició de to solemne que expressa ideals elevats i està dedicada aDéu, a la pàtria, etc.

• L’oda, composició també solemne dedicada a fer l’elogi de la natura, el paisatge oalgun personatge.

• L’elegia, composició que expressa el dolor del poeta davant d’alguna mort o algunadesgràcia.

La poesia èpicaL’èpica és el gènere poètic que tracta les gestes d’un heroi o exalta tot unpoble i en canta les excel·lències. Són veritables narracions expressadesen vers que tenen el seu origen a l’època medieval quan els reis o senyorsfeudals volien desvetllar en els seus súbdits l’amor per la pàtria i l’admira-ció pels qui la defensaven o contribuïen a la seva expansió.

El protagonista dels poemes èpics acostuma a ser un heroi individual,un rei, un emperador, un gegant, un cavaller mític, que sovint comptaamb la intervenció divina o de forces sobrenaturals per aconseguir lesseves gestes. De vegades, però, el protagonista del poema èpic és tot unpoble, que duu a terme una proesa col·lectiva. Fixem-nos en el poemaanònim titulat Els segadors. Se’ns relata un fet històric, la revolta dels se-gadors de 1640 contra la dinastia dels Àustria, en què va participar tot elpoble català.

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 136

137


56. �� Quins sentiments creus que expressa Joan Maragall en relació ambla vaca cega en els versos següents?

57. �� Justifica les afirmacions següents citant versos de La vaca cega:

• La vista és imprescindible perquè la vaca pugui fer una vida normal.

• La desgràcia de la ceguesa s’agreuja amb la solitud en què es troba.

• La ceguesa de la vaca respon a una causa diferent en cada ull.

58. �� Penses que el tema de La vaca cega és propi de la poesia lírica? Perquè? Quins sentiments mostra Joan Maragall en aquest poema?

59. �� Informa’t a Internet, en material multimèdia, en enciclopèdies,etc. sobre la guerra dels Segadors: dates en què va tenir lloc,protagonistes, causes i conseqüències... Després, elabora’n un breuinforme que t’ajudi a comprendre el poema.

60. �� Qui és el protagonista del poema Els segadors? Es tracta d’unprotagonista individual o col·lectiu?

■ Fes una llista dels maltractaments i les injustícies que s’hi expliquen.

■ Explica les accions que emprenen els segadors i quin suport troben.

61. �� Justifica les característiques següents, pròpies de la poesia èpica,amb citacions de versos del poema:

• Té una estructura narrativa.

• Destaca els mals comportaments de l’enemic.

• Té una intenció patriòtica.

• Hi intervenen elements sobrenaturals o religiosos.

62. �� Digues quin d’aquests dos fragments poètics pertany al gènere lírici quin a l’èpic, i explica per què:

Ve a abeurar-se a la font com ans solia;mes no amb el ferm posat d’altres vegadesni amb ses companyes, no: ve tota sola.

[...] parpellejadamunt les mortes nines, i se’n tornaorfa de llum, sota del sol que crema,

Viatger, vingues d’on vingues,si tens lo cor honrat,flecta els genolls i prega,com fill, davant lo capdel pros Josep Moragas,lo nostre general.

ÀNGEL GUIMERÀ

La flor de l’ametllerés el somrís primerde l’hivern que pressent la primavera;és un somrís de neu,alegre, però breu,d’una esperança que, morint-se, espera.

SALVADOR ALBERT

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 137

138

Aquí rebatrem alguns dels inconvenients que s’esmenten usualment sobre l’ús de la bicicleta.

No tinc temps d’anar tan a poc a pocAmb bicicleta se circula sense esforç a 15 km/h (o sigui, fem 2,5 km en deu minuts).La bicicleta és més ràpida que el cotxe en desplaçaments urbans de fins a 4 o 5 quilò-metres (i tot i així, la meitat dels desplaçaments que es fan amb cotxe són de menys de5 km!). Per a distàncies més llargues, es pot combinar amb el transport públic. Ambbicicleta, a més, quasi sempre podrem arribar fins a la porta mateix del lloc on anem.

És molt perillósÉs l’inconvenient que més gent hi troba. De fet no hauríem de dir perillós (la bicicle-ta pot produir pocs danys) sinó arriscat. De tota manera, per a persones d’entre 18 i50 anys, el risc d’accident per quilòmetre és més del doble anant amb cotxe que ambbicicleta, i això sense comptar els desplaçaments per autopista.

M’he d’empassar el fum dels cotxesUn ciclista inspira més aire que un conductor, però, sorprenentment, la concentracióde monòxid de carboni i altres contaminants és entre dues i sis vegades més alta a l’in-terior d’un cotxe que a l’aire lliure, per la diferència de ventilació entre tots dos mit-jans i també per altres factors. Evita, però, posar-te darrer d’un camió o d’un autobús.

Pot estar bé mentre no ploguiHi ha impermeables molt pràctics: capelines que tapen fins al manillar, pantalonsque s’obren per les cames perquè es puguin posar i treure sense haver-te de des-calçar... O els dies de pluja també podem optar pel transport públic, perquè cal teniren compte que amb el terra moll la bicicleta frena molt menys i patina. Per al freddels nostres climes, un bon abric, gorra i guants són suficients.

No hi puc portar cosesEs pot portar una cistella al davant, una caixa al darrere (es poden subjectar ambpops o qualsevol goma elàstica), alforges que es posen i es treuen en dos segons i espoden usar com a bossa, motxilla o maletí... També s’hi pot enganxar un carretó dela compra amb rodes. Per portar nens petits hi ha cadires molt segures i còmodes.Per a nens una mica més grans hi ha barres d’enganxall per lligar la seva bicicletaamb la teva, de manera que no puguin desviar-se ni caure.

I les pujades, què?La pràctica regular ens proporcionarà la forma física necessària, de manera que unapujada costosa es pot convertir en un tràmit sense importància en pocs mesos. Unexercici físic suau, l’aire i el gaudi ens poden aportar més vitalitat que cansament. Ésfonamental que la bicicleta tingui un bon canvi de marxes i que l’usem correctament.Intentem trobar la ruta amb menys pendent, encara que el recorregut sigui més llarg.

Opcions, maig-juliol 2006

I per què no vaig amb bicicleta?Avaluació

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 138

139

63. �� Indica quina d’aquestes opcions reflecteix el contingut del text:

• Explica els avantatges de la bicicleta davant d’altres mitjans de transport.

• Rebat les principals objeccions a l’ús de la bicicleta.

• Descriu les sensacions d’un ciclista que circula per vies urbanes.

■ Per tant, és un text...

explicatiu argumentatiu descriptiu


• En desplaçaments urbans curts és més ràpid el cotxe que la bicicleta.

• En determinats casos hi ha més risc d’accident amb cotxe que amb bicicleta.

• Hi ha una alta concentració d’elements contaminants dins dels cotxes.

• No és recomanable usar alforges, ja que són difícils de posar.

65. �� Busca una incorrecció en cada una d’aquestes oracions, explica-la i escriu-les de manera correcta:

• És l’inconvenient que més gent troba.

• També es pot enganxar un carretó de la compra amb rodes.

66. �� Completa l’explicació següent:

67. �� Classifica aquestes paraules segons que siguin preposicions o conjuncions:

68. �� Les conjuncions perquè, encara que, de manera que expressenuna noció de:

• concessió • conseqüència • causa • comparació

69. �� Busca en el text cinc paraules que segueixin la norma 1 sobrel’escriptura de b/p, d/t i g/c a final de paraula.

70. �� Busca en el text tres paraules que segueixin la norma 2 sobrel’escriptura de b/p, d/t i g/c a final de paraula.

71. �� Busca, en l’apartat No hi puc portar coses, tres parellesd’antònims.

72. �� Busca, en el text, un antònim per a les paraules següents:

• expirar • eixut • irregular • avantatge • superflu

entreoiperòsinófins aper asense

Les preposicions són paraules ............ que posen en relació ............ En canvi, lesconjuncions són paraules ............ que posen en relació ............ i, en algun cas, ............

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 139


140

GRAMÀTICA

73. �� Apostrofa les preposicions o fes lescontraccions que calgui en aquestesoracions:

• Venim de una festa de aniversari decasament de els avis de en Marc.

• Em deu haver caigut quan he pujat a el cotxe.

• Per a el bon funcionament de el centretots hi hem de col·laborar.

• Agafem aigua per a el camí que farem per el vessant nord de la muntanya.

• Sabem la notícia per els diaris de avui.

74. �� Copia les oracions següents icompleta-les amb la preposició adient:

• Ens han trucat ................ París.

• Podeu presentar les sol·licituds ................ finalsde setmana.

• Us parlo ................ delegat de curs.

• Hem comprat una camisa ................ l’Albert als magatzems Serra.

75. �� La preposició amb es fa servir perindicar que utilitzem un vehicle. Escriutres oracions en què tingui aquest ús.Després compara-les amb el castellà.Quina diferència hi observes?

76. �� Practica l’ús de perquè, per a quèi per què amb el joc de la web següent:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/perque/index.htm

■ També pots practicar per i per a:http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/per_a/index.htm

ORTOGRAFIA

77. �� Quins dos punts cardinals acaben amb -d i quins dos acaben amb -t?

78. �� Explica la diferència de significatentre actitud i aptitud.

■ De quina paraula deriva cadascund’aquests noms abstractes?

79. �� Per què institut s’escriu amb -tsi acaba com quietud o solitud?

80. �� Quina diferència de significat hi haentre fluid i fluït?

81. �� Copia les paraules següents icompleta-les amb la lletra o les lletresadequades d’acord amb el significat ques’indica:

• a__ició: sumaa__icció: dependència d’alguna cosaa__icional: suplementari

• a_ductor: múscul que serveix per tancaruna part del cosa_ductor: múscul que serveix per obrir unapart del cos

LÈXIC

82. Aparella aquests noms per conceptesantònims:

83. Escriu una oració amb un antònim decada un dels verbs següents:

84. Torna a escriure les oracions següentssubstituint les paraules en cursiva per un antònim adequat al context:

• Els guanys foren considerables.

• Era un jove molt recte.

• És un home gran.

• La Cèlia s’ha engreixat molt.

atracció, estupor, pudor, encobriment, delació,olor, aflicció, repulsió, alegria, serenitat

avivar negar retrocedir

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 140

Col·loca, en l’encreuat següent, vuit noms de fruites. Escriu-los amb l’accent o la dièresicorresponents. Hi hem deixat les lletrescompartides per més d’un nom de fruita.


141

Antonímia. Relació semàntica que s’estableix en-tre dues paraules que presenten una oposicióde sentit, és a dir, que signifiquen el contrari.

Argumentació. Text que té com a intenció fer ac-ceptar una idea determinada al receptor mit-jançant el raonament.

Conjunció. Categoria lèxica que inclou les parau-les invariables que posen en relació estructu-res oracionals i, en algun cas, mots o sintag-mes.

Èpica. Gènere poètic que tracta les gestes d’un he-roi o exalta tot un poble i en canta les excel·lèn-cies.

Lírica. Gènere poètic en què l’autor expressa demanera evident els seus sentiments i pensa-ments.

Locució conjuntiva. Sèrie de paraules, general-ment dues o tres, equivalents a una conjunció.

Locució prepositiva. Sèrie de paraules, general-ment dues o tres, equivalents a una preposi-ció.

Preposició. Categoria lèxica que inclou les parau-les invariables que posen en relació mots i sin-tagmes.

ENTRETENIMENTS

R S E

R M

A L

830841 _ 0118-0141.qxd 23/1/07 13:47 Página 141

Una jugada mestra6L’oca cibernèticaPodia sentir el batec del món des del seu apartament estant, però ja estavatip de matar les hores davant del terminal informàtic i de tafanejar les pan-talles de vídeo connectades amb els despatxos dels gerents de les seves em-preses. Per això havia acabat vivint pràcticament a l’enorme terrassa de laplanta quaranta-nou –l’última– d’aquell edifici mastodòntic on havia con-centrat el comandament del seu imperi i on ell havia decidit de viure la res-ta dels seus dies en solitari.

De fet, llavors era quan començava a viure. Amb setanta anys repicats, ha-via aconseguit que els seus dominis funcionessin sols: els subordinats co-neixien l’existència del seu control remot. Així, no li calia marejar-s’hi. Po-dia dedicar-se a la seva fal·lera: els invents. I no era pas que amb tal activitatperdés el temps. Cada un d’aquells acudits de vell excèntric –que comença-ven com un lleure personal i privat– solia acabar generant alguna indústriaque explotava la idea.

De moment, la terrassa s’havia convertit en la nova àrea d’experimentació.Ningú no sabia quina en duia de cap, però a ell tant li feia que el pren-guessin per boig. Era un triomfador deseixit de qualsevol lligam humà, i te-nia dret a exercir el seu poder de les maneres més estrafolàries. I també tenia dret a jugar; naturalment, sempre que es tractés de jocs al seu nivell.

Perquè era un joc, la seva nova dèria: un joc de l’oca en versió cibernètica.

S’havia fet revestir el terra amb grans panots de plàstic amb circuit imprès asota. Al damunt, havia instal·lat el monorail per a la circulació de la càpsu-la ovoide, àlias la fitxa. Havia decorat minuciosament les caselles del taulergegant, cada una amb el seu número i el seu motiu gràfic tradicional. Tro-bava que feia patxoca, aquella exòtica pista, suspesa sobre la gran ciutat,que seria un al·licient més del seu recorregut.

El que més feina li va donar va ser l’ajust de la càpsula de control, on ell, eljugador, havia d’encabir-se per comandar el joc. Per exemple, hi va haver elproblema d’un excés d’acceleració entre les caselles, de vegades la frenadaera tan sobtada que produïa mareig. També va haver de solucionar el tanca-ment massa hermètic i fosc del sostre de la càpsula quan anava a parar al

Hi ha molts tipus dejocs, adequats alsgustos i l’edat de lespersones que hijuguen: jocs infantils,jocs de taula, jocselectrònics, jocs decartes, etc.Normalment, lespersones juguem perdivertir-nos, però hiha jocs que poden serarriscats, d’altres quepoden creardependència...

142

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 142

143

pou i s’hi havia d’estar cinc minuts com a penalitza-ció; almenys calia preveure una ventilació eficaç i lapossibilitat, pensant en la comercialització, d’algunsesbarjos per distreure de la claustrofòbia segons quinsesperits massa sensibles.

Absort per les proves, encara no havia pogut arribar al’estany del mig, on, a més de nenúfars i tot un selvamaquàtic que amagava el contorn urbà, hi surava un estold’oques xamoses, gairebé luxurioses. Eren fetes d’una espu-ma sintètica extralleugera, un teixit blanc esponjós que recorda-va la suavitat del plomissol i el tacte lúbric de la pell de préssec.

Després d’una setmana de treball obstinat, semblava que havia resolttots els entrebancs previsibles i, un matí de dijous, es va lliurar al recorregutdefinitiu amb l’ànsia cada vegada més descordada de banyar-se entre les ape-titoses oques del mig.

El salt entre ponts, el pas d’oca a oca i tornar a tirar, l’estada al pou, a la pre-só, i fins i tot el vertiginós pas de daus a daus: tot perfectament resolt. Tot apunt de revolucionar els magnats solitaris del món.

Ja enfilava el darrer tombant del camí ombrejat per les exuberàncies vegetalsdel llac. Se’l cruspia l’eufòria, quan de sobte es va adonar que havia entrat enuna situació delicada, incerta. Li havia tocat la casella cinquanta-quatre, i vaentendre el risc que el vorejava: anar a petar damunt d’aquell rajol pintat totde negre, sense altra decoració que el número cinquanta-sis en blanc. Va serconscient d’haver pecat d’imprevisió. Segons la tradició del joc, el jugadorque queia al cinquanta-sis havia de tornar a començar. Però, amb el seu sis-tema, com reaccionaria la càpsula? Calia tenir confiança: el conjunt estavaresponent d’una manera molt adequada i coherent. D’altra banda, seria moltacasualitat que li toqués el dos.

Va accionar la tecla amb decisió. El dau va giravoltar esbojarrat darrere lapantalleta. Un discret balanceig de números i el resultat va aparèixer ben ní-tid: el dos. Va haver d’acceptar amb resignació el destí del quadre negre. Pertant, va ordenar el trasllat.

Una disbauxa de guarismes, seguida d’unes ratllotes típiques d’avaria tècnica,va aparèixer a la pantalla. Tot seguit, un rec-rec sota el seient, una molla quees va disparar, fulminant, i el jugador que va sortir projectat com una bala...Va dibuixar una trajectòria parabòlica, que en la corba de descens anava moltmés enllà de la barana de la terrassa.

Quan passava pel dret del pis vint-i-cinquè, si fa no fa, encara va pensar quepotser sí que n’havia fet un gra massa, de confiar en la tècnica.

ISIDRE GRAU, Sortides d’emergència

(Adaptació)


830841 _ 0142-0167.qxd 9/2/07 10:41 Página 143

144


OBTENIR INFORMACIÓ


• batec • lleure • panot • lúbric

• mastodòntic • deseixit • estol • cruspir

• fal·lera • dèria • xamós • guarisme

2. Aparella cada paraula amb el matís que suggereix el sufix que porta:

selvam • • menyspreu

plomissol • • amplitud

ratllota • • delicadesa

3. Tria l’opció correcta per a cada una d’aquestes expressions:

• Trobava que feia patxoca, aquella exòtica pista.

era gran

tenia bon aspecte

era complicada

• Va entendre el risc que el vorejava: anar a petar damunt aquell rajol pintat tot de negre.

anar a xerrar

anar a raure

anar a pintar

• Va pensar que n’havia fet un gra massa, de confiar en la tècnica.

hi havia confiat en excés

hi havia confiat poc

no havia sabut aplicar la tècnica adequada

4. Ordena cronològicament aquestes vinyetes, que mostren com van succeir els fets:

INTERPRETAR EL TEXT

5. Escriu dos adjectius que defineixin la manera de ser del protagonista quanactua com a empresari i quan actua com a inventor.

Me

mf g

A B C D

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 144

145


Licm

t s

6. El text té tres parts clares. Copia un quadre com el següent i completa’l:


• El protagonista del relat és un empresari excèntric.

• Les empreses propietat de l’empresari estan dirigides per ell personalment.

• El protagonista té a la vora de setanta anys.

• Per dissenyar el joc de l’oca cibernètica no calen coneixements tecnològics.

• Per jugar a aquest joc de l’oca s’ha d’instal·lar un monorail.

• La manera de desplaçar-se pel tauler de joc és caminant.

• El tauler del joc de l’oca cibernètica és idèntic al de l’oca tradicional però més gros.

• Les regles per jugar als dos jocs de l’oca són molt diferents.

• Al final, el protagonista és víctima de les seves pròpies dèries.


8. Explica de quina manera el protagonista manifesta el seu poder.

9. Formula una hipòtesi sobre l’interès que pot tenir l’inventor a comercialitzar el joc de l’oca cibernètica.

10. Creus que el protagonista al llarg de la seva vida ha tingut la necessitatconstant de plantejar-se reptes nous? Dóna’n un parell de mostres.

11. Descriu les diferents sensacions que experimenta el protagonista quan,finalment, pot jugar al seu joc de l’oca.

EXPRESSAR-NOS

12. Tria un joc de taula i redacta un text breu que expliqui les instruccions per jugar-hi: nombre de jugadors, regles del joc, materials amb què es juga...

13. Feu un debat sobre l’addicció o l’ús abusiu que fan alguns joves dels jocs per ordinador. Hi haurien de quedar reflectides, com a mínim, algunes opinions al voltant dels aspectes següents:

• La mitjana de temps que s’hi dedica.

• Com s’incrementa el sedentarisme.

• L’aïllament social que provoca un ús abusiu.

relació amb el joc de l’oca principal línia argumental1a part2a part

3a part

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 145

146


L’argumentació (II) Com s’organitza un text argumentatiu?Els dos elements indispensables del text argumentatiu són els arguments i la conclusió:

• Els arguments són les raons (amb els fets i les proves) que serveixen per defensaruna idea. També hi pot haver contraarguments, és a dir, arguments en contra, quees poden tenir en compte per rebatre’ls i reforçar la idea que es vol defensar.

• La conclusió és la tesi, és a dir, la idea que es vol demostrar.

L’ordre d’aquests elements pot variar: la conclusió pot aparèixer a l’inici en forma detesi o bé es poden presentar els arguments primer i arribar a una conclusió final.

Característiques del text argumentatiuPer convèncer l’interlocutor, els textos argumentatius han de presentar els arguments ila conclusió amb la màxima claredat possible. A part, comparteixen unes característi-ques gramaticals, entre les quals destaquen les següents:

• Les oracions solen ser declaratives (afirmatives o negatives) però, per atreure l’in-terès, per implicar el receptor, etc., poden aparèixer oracions interrogatives, o bépreguntes retòriques a les quals l’interlocutor ja sap quina resposta convé donar.

• És freqüent l’ús de connectors que expressen relacions lògiques entre les oracions:de causa (ja que, perquè, gràcies a...), conseqüència (per tant, doncs, de manera que,en conclusió...), oposició (però, amb tot, tanmateix...), etc.

A més, per donar suport a les pròpies idees també es pot recórrer a les citacions, és adir, a fragments de textos d’altres autors que donen suport a allò que es defensa.

Especialment en els textos argumentatius orals, com per exemple en un debat, solenaparèixer expressions fixades per introduir un nou argument (crec que..., la meva idea ésque...) o per mostrar el desacord amb el que s’ha dit (discrepo de..., no estic d’acord amb...).

14. �� Indica si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents.Corregeix les falses.

• La intenció de l’argumentació és exposar les idees al receptor.

• La base de l’argumentació és el raonament per convèncer l’interlocutor.

• Hi ha dues grans menes de textos argumentatius, els orals i els escrits.

• La conclusió sempre apareix al final del text argumentatiu.

• Els contraarguments contradiuen la tesi i, per tant, cal evitar-los.

• La majoria d’oracions d’un text argumentatiu són interrogatives.

• L’ús de connectors és freqüent en els textos argumentatius.

• Les citacions solen reforçar la tesi defensada en un text argumentatiu.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 146

147


15. �� Llegeix atentament aquest article d’opinió de Maria de la PauJaner, publicat al diari Avui del 25 de maig del 2006, i fes les activitatssegüents:

Temps lliure, temps esclau

El temps té els seus peculiars camins per enga-nyar-nos. A les grans ciutats, per exemple, sem-pre transcorre a una velocitat molt ràpida. Éscom si les hores passessin més de pressa i ensimpedissin fer moltes coses. La majoria de lagent treballa entorn de les quaranta hores set-manals. Es perd una quantitat de temps enormeen desplaçaments. Els embussos i les distàncieses converteixen en obstacles importants, quanpretenem fer un trajecte. De casa a la feina, i dela feina a casa, arriba a ser la consigna vital demoltes persones, que veuen retallades les op-cions de fer i de moure’s. Un setanta-set percent de barcelonins treballen a la ciutat, fet queaugmenta el caos circulatori i el temps al volant.

La vida sembla reduir-se al parèntesi de feinaque hi ha entre dos trajectes, el d’anada i el detornada a la llar. El tema no té, en aparença,una solució propera. Cada vegada s’imposa latendència a treballar més. A la vegada, es fa ca-

da cop més necessari el treball presencial. Perúltim, hi ha el temps que es dedica a la casa ique, segons les dades, representa una mitjanade dues hores diàries per persona. Evidentment,hem de dormir. Si comencem a sumar, no que-da espai per a altres activitats.

On són les converses amb els amics, els jocsamb els fills, l’estona de lectura o l’escapada aun cinema entre setmana? On s’han perdutaquelles estones que dedicàvem a estar ambnosaltres mateixos? Simplement. Sense presèn-cies ni noses. La gent es troba fixant la cita d’u-na trobada amb mesos d’avançament, com si estractés d’una visita mèdica. Abans, la gent im-provisava les sortides amb els amics. Caminavatranquil·la pels carrers, i tenia uns minuts perencantar-se davant d’un aparador.

Hem de reivindicar el temps, com si fos un tre-sor. Hem de tenir cura del temps lliure, perquèés un parèntesi que ens permet respirar millor,mirar millor, viure més feliços.

■ Identifica la tesi de l’autora. En quin punt del text està situada?

■ L’autora comença afirmant que El temps té els seus peculiars camins perenganyar-nos. Explica, segons el text, com ens enganya el temps.

■ Busca en el text exemples de:

• Arguments en forma d’exemples.

• Arguments en forma de dades.

• Arguments en forma d’oracions interrogatives.

• Arguments basats en experiències personals.

16. �� Presenta a la classe la teva opinió sobre alguna de les tesissegüents amb almenys un parell d’arguments:

• La responsabilitat de l’elevat nombre d’accidents de trànsit és compartida.

• El transport públic és preferible al transport privat.

• Les activitats esportives i de lleure són convenients per als joves.

• Les sortides escolars han de contenir cultura i diversió.

17. �� Escriu un text argumentatiu sobre un dels temes següents:

• El civisme a la teva localitat.

• El funcionament dels serveis del barri (CAP, poliesportiu, centre cívic, etc.).

• L’actitud de la societat envers les persones que viuen al carrer.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 147

148


Respectem els torns d’intervencionsQuan et comuniques amb una altra persona i, encara més, quan participes en un de-bat o col·loqui amb diversos interlocutors, és molt convenient que escoltis i que par-lis respectant el torn d’intervencions. Aquesta actitud comporta dues coses:

• Escoltar els altres, retenir el que diuen o prendre’n nota, per si has de contestar o,simplement, per si has de mostrar-t’hi a favor o en contra.

• Parlar quan et toqui, és a dir, quan l’altre interlocutor ha acabat o, si es tracta d’undebat, quan el moderador et doni la paraula. En intervenir, pots fer una al·lusióque reculli o valori intervencions anteriors.

Els partidaris del carril bici Els detractors del carril bici

Han demostrat � Sempre � Semprehaver escoltat � En la majoria de casos � En la majoria de casosels altres � Molt poques vegades � Molt poques vegades

� Mai � MaiHan respectat � Sempre � Sempreel torn � En la majoria de casos � En la majoria de casosd’intervencions � Molt poques vegades � Molt poques vegades

� Mai � Mai

18. �� Expliqueu entre tots per a què serveix cadascuna de lesexpressions següents:

• Personalment penso...

• Si em deixes dir una cosa...

• Del que s’ha dit fins ara, voldria destacar...

• Si em permets que t’interrompi...

19. �� Feu un debat sobre un tema d’actualitat, com ara l’ús de lesbicicletes a les ciutats.

■ Feu dos equips de cinc membres cadascun, l’un format pels partidaris dela potenciació del carril bici i l’altre pels detractors d’aquesta mesura.

■ La resta d’alumnes heu d’actuar com a observadors dels deu participants.Feu servir aquesta pauta:

■ Finalment, feu una llista dels participants en eldebat que han actuat millor, tant pel que faal respecte pels torns de paraula com pelque fa a la defensa de la tesi ambarguments convincents.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 148

149


Escrivim majúscula o minúsculasegons que calguiConvé saber si cal escriure majúscula o minúscula darrere de cada signe de puntua-ció. Aquesta qüestió no planteja dubtes darrere d’un punt (escrivim majúscula) nidarrere d’una coma o d’un punt i coma (escrivim minúscula). En canvi, darrere d’al-tres signes, com ara els dos punts (:), els punts suspensius (...), l’interrogant (?) o elsigne d’exclamació (!), cal escriure:

• Majúscula, si comença una nova oració o, en el cas dels dos punts, si comença unacitació textual. Exemples:

El diputat va dir: «Donarem suport a la llei si se’n canvien sis articles.»En Joan no arribava... La Maria no deia res... Què estava passant? Aneu-ho a saber!

• Minúscula, si no comença una nova oració; en aquests casos cal posar una comadarrere dels signes d’interrogació i d’exclamació. Exemples:

No ens decidíem a agafar cap camí... fins que vam reconèixer la roureda a la dreta.Havien retrobat un vell amic però, ai!, no comptaven que, amb els anys, la gent canvia.

20. �� Relaciona cada signe de puntuació amb el que escrivim darrere:

punt (.) •coma (,) •

punt i coma (;) •dos punts (:) •

interrogant (?) •signe d’exclamació (!) •

21. �� Corregeix els fragments següents pel que fa a l’ús de majúscules i minúscules:

• Cada estiu recuperava el vell costum d’escriure cartes als seus amics.últimament, però, no tothom li torna contesta.

• Han descobert noves ruïnes ibèriques al poblat del turó de Vila-roca, Faltasaber si també hi trobaran restes de ceràmica enterrades.

• Truquen a la porta: Deuen ser ells.

• La Genoveva, la nostra veïna del tercer, va exclamar-se: «reguen a l’hora que els ve bé, sense pensar que pugui passar algú pel carrer!»

• Han tornat de viatge i ens han portat roba, xocolata, llibres... I un munt de petits records que no sabrem on posar.

• Jaume, em sents?, Fa estona que t’estic cridant.

generalment minúscula

generalment majúscula

sempre minúscula

sempre majúscula

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 149

150


El v

oca

bu

lari

del

s jo

cs i

les

jog

uin

es 22. �� Escriu el nom d’aquests jocs:

23. �� Escriu el nom dels símbols que formen cada sèrie o coll de cartes de la baralla:

24. �� Busca en aquesta sopa de lletres el nom de les sis peces dels escacs:

25. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb el nom d’algund’aquests element d’un parc infantil:

gronxador sorral tobogan cavallet

• S’ha tirat pel .............. i s’ha fet mal al peu.

• El nen s’enfila al .............. i s’imagina que cavalca.

• La cadireta del .............. és de ferro.

• Ha omplert la galleda en el primer ..............

26. �� Aparella cada paraula amb la seva definició:

• Joc que consisteix a introduir en un forat fet a terra una petita esfera devidre, pedra o plàstic, impulsant-la amb els dits.

• Joc d’habilitat que es practica davant d’una pantalla de televisió.

• Joc d’atzar en el qual els participants tenen uns cartons plens de nombresque han d’anar marcant a mesura que es van cantant.

• Joc que consisteix a fer rodar per una corda i llançar enlaire una peça enforma de dos cons units per la punta.

• Joc que es practica en una mena de taula que figura un camp de futbol.

diàbolo futbolí joc de bales videojoc bingo

S E F O T T E N A S I HD O R P E O D R R G O CR F M S T R P E O G R TT O U G R R E I N A N ME M I T T E E R T L P RA N L R R D M Z R F L NU A K E F O T R P I B AO E L A N C A V A L L J

1

2

3

4

5

6

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 150

27. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb el nom adequat:

• Sempre juga a cartes: és un autèntic ..............

• He de pensar molt aquesta ..............

• Va perdre la primera ..............

• No tiris primer que no tens la ..............

• Aquest vespre ha organitzat una ..............

• Aquella .............. estava marcada.

28. �� Indica el nom que no correspon a un passatemps, sinó a un jocd’atzar:

29. �� Aparella els mots sinònims de les dues columnes:

dòmino • • tauler

escaquer • • naip

loteria • • joc de cartes

carta • • dominó

baralla • • rifa

30. �� Resol aquests mots encreuats amb noms de jocs i joguinestradicionals:

1. Figureta humana de cartó, de drap...2. Tros de paper o tela lligat a un cordill

llarg que s’eleva amb l’impuls de l’aire.3. Bola esfèrica de goma o de cuiro.4. Ninot que una persona amagada fa

moure per representar una obra teatral.5. Joguina de fusta, en forma de pera i amb

una punta metàl·lica, que es fa giravoltarràpidament.

6. Estris petits de cuina per jugar a cuinetes.7. Joc que consisteix a saltar a peu coix

sobre unes caselles dibuixades a terra.

31. �� Escriu el mot associat al joc del billar que correspon a cadadefinició:

• Jugada en què la bola que es tira toca les altres dues boles: c__ r __ __ __ __ __ __

• Bastó de fusta dura i polida amb què s’impulsen les boles: t__ __

• Bola vermella amb la qual no tira cap jugador: m__ n __ __

• Cop de tac: t__ c __ __ __

logogrif, enigma, travessa, trencaclosques, paraules encadenades, sudoku

timbabarallajugadapartidatafurmà

151


1

2

3

4

5

6

7

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 151

152


Act. 33 - 35

Act. 32

Act. 36

El sintagma nominalEls sintagmesUn sintagma és una paraula o un grup de paraules organitzat al voltant d’un nucli iamb una funció concreta dins de l’oració, sigui de predicat, de subjecte o de comple-ment. Exemple:

Les tanques publicitàries anuncien la moda d’estiu per tota la ciutat.

El grup de paraules destacat és un sintagma perquè s’organitza al voltant d’una pa-raula que fa de nucli (moda) i perquè té una funció dins de l’oració (complement delverb anuncien).

Classes de sintagmesSegons la categoria lèxica de la paraula que fa de nucli, distingim cinc menes de sin-tagmes:

• El sintagma nominal té com a nucli un nom. Exemple: un got ple de suc.

• El sintagma verbal té com a nucli un verb. Exemple: sigues sincera.

• El sintagma adjectival té com a nucli un adjectiu. Exemple: molt llampant.

• El sintagma adverbial té com a nucli un adverbi. Exemple: demà.

• El sintagma preposicional té com a nucli una preposició, que ocupa la posicióinicial. Exemple: de nit.

Organització dels sintagmesEn l’oració, els diferents sintagmes es poden organitzar de dues maneres:

• Un sintagma es troba al mateix nivell que un altre, és a dir, té la mateixa im-portància en aquella oració.

• Un sintagma està inclòs en un altre, al qual queda supeditat.

Fixa’t en l’oració següent:

SN SV

Les tanques publicitàries anuncien la moda d’estiu per tota la ciutat.SN SP

En aquesta oració hi ha dos sintagmes que es troben al mateix nivell d’importànciaen la configuració de l’oració: el sintagma nominal Les tanques publicitàries, que fa desubjecte, i el sintagma verbal anuncien la moda d’estiu per tota la ciutat, que fa de pre-dicat.

Però fixa’t, també, que dins del sintagma verbal hi ha inclosos dos sintagmes (un denominal, la moda d’estiu, i un de preposicional, per tota la ciutat) que actuen com acomplements del verb que fa de nucli (anuncien).

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 152

153


El sintagma nominal: estructuraEl sintagma nominal té una estructura formada, com a mínim, per un nom que fa denucli del sintagma. Però és freqüent que davant del nom hi hagi algun determinant,com ara un article, un demostratiu o un possessiu. Exemples:

nom demostratiu nom

Pere! Aquell cistellnucli determinant nucli

I també és freqüent que darrere del nom hi hagi adjectius, sintagmes preposi-cionals o altres estructures que en completin el significat. Aquests mots ogrups de mots funcionen com a complements del nom. Exemple:

demostratiu nom SP SA

Aquell cistell de vímet ple de raïmdeterminant nucli complement 1 complement 2

El sintagma nominal: funcionsLa funció més característica del sintagma nominal és la de subjecte de l’oració, peròtambé en pot fer d’altres, com ara la de complement del verb. Exemple:

SN SN

El teu amic em va donar una targeta amb el seu nou domicili.subjecte complement del verb

Act. 37 i 38

Act. 39

32. �� Identifica la paraula que fa de nucli en els sintagmes següents:

• aquelles noies del carrer • molt bonic • de pell

• tres abrics vermells • vindrem després • arrels profundes

33. �� Esmenta els diferents tipus de sintagma i escriu un exemple de cada un.

34. �� Només en un d’aquests sintagmes la paraula sol fa de nucli.Assenyala en quin.

• un rellotge de sol a la façana de la masia

• demà farà sol

• prenien el sol a la platja del far

• el sol de mitjanit

35. �� Ara observa la paraula sol en aquestes oracions, copia el sintagmadel qual és nucli i digues de quina mena de sintagma es tracta.

• Sol arribar tard. • Se’l veu molt sol. • Feia un sol imponent.

830841 _ 0142-0167.qxd 9/2/07 10:41 Página 153

154


36. �� Indica quins sintagmes estan al mateix nivell i quins estan inclososen un altre, en l’oració següent:

La presència del famós pianista va aplegar un gran nombre de curiosos a l’auditori.

37. �� Digues quina estructura tenen aquests sintagmes nominals:

• Barcelona • tres amics • un record d’infantesa

• aquella carpeta verda • un gerro de flors • bona idea

38. �� Escriu sintagmes nominals que presentin les estructures següents:

• Det + N • Det + N + Adj

• N + SP • Det + N + Adj + SP

39. �� Copia els sis sintagmes nominals d’aquestes oracions i marca’n el nucli:

• L’àvia d’en Pere té moltes fotografies damunt del moble del menjador.

• Aquesta temporada tindrem una bona collita de cireres.

• La dependenta de la merceria col·locava els fils de brodar a l’expositor.

■ Digues quins d’aquests sintagmes nominals funcionen com a subjecte i quins com a complement del verb.

40. �� Transforma el text següent seguint el model:

● En Genís va dir que pensava demanar permís...

■ Fes la llista dels canvis de temps verbals que s’han produït en passar de l’estil directe a l’indirecte.

41. �� Completa aquest quadre amb els pronoms febles que tenenquatre formes diferents:

42. �� Escriu aquestes combinacions de verb i pronom feble:

• la + trobeu • la + admeties • escoltem + la

• sentir + la • la + unifica • la + introduiré

Model

Penso demanar permís per col·locar un tendal a la façana de darrere. Ja sé que altres veïns l’haninstal·lat sense aquesta autorització de la comunitat, però a mi em sap greu no fer les coses ben

fetes. No crec que ningú s’hi pugui negar. Això sí, em demanaran que sigui igual que els que ja hi haposats, però no hi tinc cap inconvenient.

me em ’m m’

tesenelo

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 154

155


Les grafies r/rr. Emmudiment de consonantsLes grafies r/rrLa erra té dues pronúncies (erra simple i erra múltiple), que els parlants distingimperfectament, com en les paraules sereu i serreu.

• La grafia de la erra simple sempre s’escriu r. Exemples: pare, seure, barat...

• Les grafies de la erra múltiple són r i rr. En la taula següent es resumeixen les nor-mes per triar la correcta en cada cas:

• La grafia -r, en posició final, sovint no es pronuncia. Al País Valencià, en canvi, sí que es pronuncia. Vegem-ne els casos més destacats:

Observa, en el cas de la conjugació de molts verbs, que sonen igual l’infinitiu i la ter-cera persona del singular del passat simple, tot i que s’escriuen diferent. Exemples:

Altres casos d’emmudimentLa majoria de consonants que no es pronuncien es troben al final de paraula. Els ca-sos més freqüents són els següents:

• Les grafies -b i -p darrere de m. Exemples: amb, tomb, camp...

• Les grafies -d i -t darrere de n o l. Exemples: sumand, herald, salt, sant... i els gerun-dis (cantant, sortint...).

Act. 43 - 48

A principi de mot


Després dels prefixos a-, anti-, bi-,contra-, extra-, multi-, pre-, semi-,ultra-, etc.

Entre vocals

r: Ramon, riure, roca...

r: enrabiada, conrear, folrat...

r: arítmia, antiràbic, bireactor, contrarestar,extraradi, multiracial, preromànic, semirovellat,ultraràpid...

rr: gerro, càrrega, terra...

r/rr

En els infinitius

En les paraules amb derivats en què la erra es pronuncia

En les paraules acabades amb els sufixos -ar, -er, -or, -dor

poder, voler, cantar...

carrer (carreró), clar (claror), càntir (cantiret)...

colomar, clauer, blavor, pescador...

-r muda

infinitiu

cantar

sortir

passat simple

cantà

sortí

passat perifràstic (format amb l’infinitiu)

va cantar

va sortir

Act. 49 i 50

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 155

156


43. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:

■ Quina característica comuna tenen totes aquestes paraules?

44. �� Escriu la paraula corresponent a cada una de les definicionssegüents. Tingues en compte que totes les paraules presenten el sode erra múltiple i que l’última síl·laba de cada paraula és la primerade la següent.

1. Nom del nostre planeta.

2. Acció que fan les rates amb les dents.

3. Estació de l’any entre l’estiu i l’hivern.

4. Habitació on solem dormir.

5. Vall profunda excavada per un riu i envaïda per la mar.

6. Irregularitat en la freqüència dels batecs del cor.

45. �� Escriu paraules compostes formades amb elements de les columnessegüents:

anti • • robotcontra • • retratmulti • • rectavice • • romànic

auto • • rectorextra • • revolució

pre • • reglamentarisemi • • radi

46. �� Escriu el nom d’una qualitat que acabi amb -r muda a partir delsadjectius següents:

• dolç • blanc • tibant • brillant

• vermell • trist • amarg • serè

En algunes paraules concretes, trobem una consonant al principi o enmig de la pa-raula que normalment no es pronuncia. Exemples: psiquiatre, pneumònia, arbre, pren-dre i derivats, aquest i aquests, doncs (segons els parlars). En el cas de dimarts, pot em-mudir-se la erra o la te, segons els parlars.

1

23

4

5

6

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 156

157


47. �� Indica si la -r final d’aquestes paraules es pronuncia o no:

• caminar • amor • cendrer • vapor

• llimoner • mocador • carnisser • atzar

• fuster • obscur • cirerer • bestiar

• rar • alzinar • córrer • humor

■ Fes a la llibreta un quadre com aquest i classifica-hi les paraules en què la -r final no es pronuncia.

■ Afegeix dos exemples més a cada columna.

48. �� Torna a escriure aquestes oracions substituint el passatperifràstic pel passat simple o al revés:

• El detectiu es va presentar a l’escenari del crim.

• El cotxe que anava en primera posició va tenir un accident.

• Jaume I conquerí Mallorca el 1229.

• L’actor va firmar uns quants autògrafs després de la representació.

• Quan l’avi sintonitzà la ràdio, el partit acabava de començar.

• Ens arribàrem fins a la platja per veure la posta de sol.

49. �� Identifica les consonants que normalment no es pronuncien en lesparaules següents:

50. �� Observa aquestes parelles d’expressions i pronuncia-lesacuradament. Explica quin fenomen s’hi produeix.

sant - sant Andreu amb - amb aquell noi aquest - aquest home


assumpte - arbre - psicòleg - tomb - comprendre - caminant - temptació aquests - camp - exempció - sumand - psoriasi - prendre - doncs

Quin enrenou! Que la Maria Manresa és una histèrica ja ho sabem, però el xou que va mun-tar ahir durant la classe de naturals és irrepetible. En Roc, que sempre s’avorreix, va veure

una aranya penjant de la teranyina i no va poder resistir la temptació d’agafar-la amb molta cu-ra i posar-la damunt del retolador de la Maria. Ella, que mirava la pissarra atentament, no es vaadonar de res fins que va tenir l’aranya al braç. Quin crit! Com va saltar de la cadira! La Rosa perterra, les altres noies afegint-se a la cridòria, els nois escarnint-les... El que no va comptar en Rocés que en Ramon, professor ultraradical amb els brètols, li diria amb dolçor que estava exemptd’excursions per a la resta de curs.

Infinitius Oficis Arbres Noms col·lectius Objectes

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 157

158


El diccionari de sinònims i antònimsEls diccionaris de sinònims i antònims donen informació sobre paraules que signifi-quen el mateix i paraules que signifiquen el contrari. Fixa’t que darrere de cada en-trada apareixen els sinònims i després, en cursiva, els antònims:

intuïció Clarividència, sagacitat, agudesa, comprensió, penetració, perspicà-cia, visió, coneixement, percepció. ↔ Reflexió, meditació, incomprensió.

52. �� Identifica l’antònim que hi ha en cada sèrie de paraules sinònimes:

• atònit, sorprès, desconcertat, estupefacte, impassible

• fèrtil, eixorc, abundant, fructífer, productiu

• adjacent, limítrof, fronterer, apartat, contigu

53. �� Consulta el diccionari de sinònims i antònims i escriu dos sinònimsde les paraules següents, tenint en compte les lletres inicial i final:

• impuls: í _ _ _ _ u / e _ _ _ _ _ a • interès: p _ _ _ _ t / r _ _ _ _ _ _ _ t

• marca: s _ _ _ _ l / e _ _ _ _ _ _ a • pal: e _ _ _ _ a / g _ _ _ _ t

54. �� Copia aquestes oracions canviant el mot en cursiva per dos antònims:

• Va tractar l’assumpte amb molta delicadesa.

• Va embalar ràpidament aquell paquet.

• Era un autor cèlebre.

• Era una noia plena d’il·lusió.

55. �� Escriu juntes les frases fetes sinònimes:

Donar la gana • • Pensar-se-les totes

Fer esses • • Ser un pobre home

Saber-ne un niu • • Salvar la pell

Tornar a néixer • • Anar de cantó

No ser ningú • • Venir de gust

56. �� Completa la sèrie següent amb les paraules que hi falten:

adjectiu sinònim antònim

delimitatvehement

politrude

innecessariociós

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 158

159


La poesia (III)

Vaca suïssa

Quan jo m’embranco en una causa justacom En Tell sóc adusta i arrogant:prou, s’ha acabat! Aneu al botavantvós i galleda i tamboret de fusta!

La meva sang no peix la noia flacani s’amistança amb el cafè pudent.Vós no sou qui per grapejar una vaca,ni un àngel que baixés expressament.

¿I no sabeu que l’amo, un modernista,em volia succionar els mugronsamb un giny infernal, cosa mai vista,que em deixaria eixuta en pocs segons?

Encara us resta la indefensa cabra,que sempre ha tingut ànima d’esclau.A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,l’he bramulat per comes i fondals,i no espereu que me’n desencaminila llepolia d’un manat d’alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,en lletra clara contaria el fet.Temps era temps hi hagué una vaca cega:jo sóc la vaca de la mala llet!

PERE QUART

En Tell: Guillem Tell, heroi llegendari de la inde-pendència de Suïssaanar al botavant: engegar algú sense cap conside-raciópéixer: alimentarllec: mancat d’estudis

Imant

B RCELON

AA A

JOAN BROSSA

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 159

160


La poesia satíricaLa sàtira és el gènere poètic en què l’autor critica el comportament de certs indivi-dus, grups socials o, en alguns casos, el conjunt de la societat. El to de les composi-cions satíriques és, segons els casos, burlesc, sarcàstic, caricaturesc, etc. Els temesmés habituals d’aquest gènere tenen a veure amb els costums, els comportaments iels canvis socials.

Una de les mostres de sàtira popular més coneguda és la que es produeix durant lesfestes de Carnaval, en el mateix discurs del rei Carnestoltes, en els versots de lescomparses que hi participen o en el testament del rei que es llegeix durant l’enterra-ment de la sardina el dimecres de cendra. Segons les localitats, aquest to satíric ésmés o menys acusat. Actualment, una altra manifestació de sàtira de gran difusió en-tre la població són els gags que contenen imitacions de polítics, esportistes i artistesfamosos fetes en els mitjans de comunicació audiovisuals.

En la literatura culta, la sàtira té els seus orígens a la literatura llatina i no ha deixat deconrear-se d’aleshores ençà. Un dels subgèneres més característics és la paròdia, unacomposició que fa una imitació burlesca d’una obra anterior, amb intenció satírica, crí-tica o, simplement, humorística. Normalment, conserva el tema o algun aspecte for-mal de la composició parodiada, cosa que permet identificar-la i entendre la paròdia.En el cas de Vaca suïssa, de Pere Quart, l’autor fa la paròdia de la composició lírica Lavaca cega, de Joan Maragall, que has llegit en la unitat anterior. Observa que notemque és una paròdia perquè coincideixen el tema del poema (una vaca) i el ritme delsdos primers decasíl·labs (amb la distribució dels accents en les mateixes síl·labes), aixícom per la referència del penúltim vers: Temps era temps hi hagué una vaca cega.

La poesia experimentalAmb l’arribada del segle XX, es produeix un trencament de les for-mes convencionals de la literatura i de l’art. S’originen tot un seguitde moviments que s’engloben sota el nom d’avantguardes. S’utilitzaun llenguatge nou molt lligat a les innovacions tecnològiques, alprogrés, a les màquines; desapareixen algunes de les convencionsfins aleshores acceptades per tothom, com ara l’ús de les majúscu-les, la mesura dels versos, la disposició del text sobre el paper, etc., is’investiguen nous temes, nous recursos i noves tècniques.

En aquesta tendència destaquen el cal·ligrama, composició que dis-tribueix els versos de manera que en resulti un dibuix al·lusiu al te-ma del poema, i el poema visual, composició el sentit de la qual esbasa en la fusió d’expressions lingüístiques (lletres, paraules, etc.) iimatge. Una mostra clàssica de cal·ligrama és el poema Les formiguesde Joan-Salvat Papasseit, que tens al marge. Pel que fa a poemes vi-suals, els més cèlebres són els de Joan Brossa, com ara Imant, quehas pogut veure en la pàgina anterior.

Act. 57 - 61

Act. 62 i 63

[Foto: POEMA “LES FORMIGUES”]

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 160

161


57. �� Qui representa que diu el poema de Pere Quart? A qui s’adreça?

58. �� Explica quina és l’actitud i el caràcter de la vaca suïssa, a partir decitacions de versos de la composició.

59. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F), iargumenta-ho amb citacions del text:

• La vaca suïssa de Pere Quart és personificada.

• El poema està format per sis quartets sense rima.

• La vaca suïssa s’identifica amb la vaca cega de Joan Maragall.

• Pere Quart presenta una vaca orgullosa de la seva manera de ser.

• El to del poema és col·loquial en tots els versos.

60. �� Explica el significat dels versos següents:

• Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta!

• A mi no em muny ni qui s’acosti amb sabre!

• i no espereu que me’n desencamini la llepolia d’un manat d’alfals.

61. �� Amb l’ajuda del diccionari, detecta alguna de les burles que contéaquest fragment de l’himne que els titelles entonen en honor del reiAssuerus:

62. �� Explica el joc o la broma que dóna sentit al poema visual Imantde Joan Brossa.

63. �� Comenta aquests altres dos poemes visuals de Joan Brossa:

64. �� Escriu un breu poema satíric o experimental.

Sobirà estrambòtic:sense accent emfàticni tampoc escèptic,entonem un cànticd’amor patriòtic.Que puguis, oh màsticelàstic!, al pòrtic

CAMÍ

Les empremtes dels bous eren així:

C C C CC C C C

A l’altra banda hi devia haver la quadra.

D’ANADADE TORNADA

VIATGE

del palau fantàstic,seure majestàtic,per mil anys de fàstic,com avui, simpàticjorn apoteòtic.

SALVADOR ESPRIU, Primera història d’Esther

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 161

162


La variació lingüística: variació social La variació lingüísticaL’ús d’una mateixa llengua permet que un conjunt de persones es comuniqui. Així itot, es pot observar fàcilment que la llengua que fem servir no és idèntica en tots elscasos: a Tortosa, per exemple, se senten formes i pronunciacions lleugerament dife-rents de les de Barcelona, Girona, València o Mallorca; els joves catalanoparlantstambé tenen maneres de dir que no utilitzen ni els nens ni els adults; un advocat noparla igual a la feina que amb la seva família, etc.

El conjunt d’aquestes diferències que s’observen en una mateixa llengua s’anomenenvariació lingüística. Els quatre factors principals de variació lingüística són la histò-ria, la geografia, els grups socials i la situació de comunicació:

• Segons la història, es distingeixen les varietats històriques, pròpies de cada època:català medieval, català contemporani, etc.

• Segons la geografia, es diferencien les varietats geogràfiques o dialectes, pròpies decada zona: el català central, el nord-occidental, el balear, el valencià, etc.

• Segons els grups socials d’edat, gènere o classe sociocultural, es donen les varie-tats socials: el català juvenil, el català popular, el català refinat, etc.

• Segons la situació de comunicació, es distingeixen les varietats funcionals o regis-tres: registres informals, com ara el col·loquial o el familiar, i registres formals, comara l’estàndard, el literari, etc.

La variació socialLa variació social s’observa en les diverses maneres de dir les coses que tenen elshomes i les dones, els diferents grups d’edat, les classes socials, la gent de poble i lade ciutat, els qui comparteixen oficis o professions...

Les varietats socials solen apreciar-se en el vocabulari, en la pronunciació d’algunssons o en certes expressions. Per exemple, tradicionalment els homes han fet servirmés renecs que les dones, mentre que les dones s’han mostrat més receptives a les in-novacions i modes lingüístiques, fins i tot si venien d’altres llengües (merci, com enfrancès, en comptes de gràcies). Un altre exemple el trobaríem en la proliferació deparaules noves entre la gent de ciutat, com ara estressat o desconnectar (en el sentit dedeixar la rutina i relaxar-se).

L’argot és una varietat social específica d’una professió o classe de persones, una me-na de parlar privat que, en certs casos, resulta secret per a la resta de parlants. L’argotdels metges (per exemple, una eco en comptes d’una ecografia) o dels informàtics(per exemple, megues per megabytes) és relativament conegut, com ho és l’argot juve-nil (pillar per ‘rebre un càstig o carregar-se-la’, ratllar per ‘fer-se pesat’, etc.).

En canvi, l’argot de la delinqüència i de la droga és secret, tot i que també molts motshan acabat passant a la llengua col·loquial. És el cas, per exemple, de pipa per pistola,de pasta per diners, de bòfia per policia, etc.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 162

163


65. �� Després de llegir atentament l’explicació d’aquesta part de launitat, indica si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:

• La variació social és un tipus de variació lingüística.

• La variació lingüística és un tipus de variació geogràfica.

• Els registres són varietats de la llengua determinades per la classe social.

• La situació comunicativa fa que utilitzem un registre informal o un deformal.

• L’argot és una varietat social pròpia d’un col·lectiu i difícil d’entendre per a la resta.

• L’estàndard és un registre informal.

66. �� Explica què volen dir els mots i les expressions següents i de quinargot són pròpies:

• Al·lucino per un tub! • Això val una pasta...

• Tens un morro que te’l trepitges! • Passa’m els cascos, Pep.

• Que se te’n va l’olla? • Tu flipes, col·lega!

67. �� Digues qui t’imagines que podria produir els textos orals següentsi en quina situació:

• Què passa, tio? Quant de temps sense veure’t, col·lega! Es nota que no etfas amb els pobres, tu, o què? I el telèfon, què, ens fa urticària...?

• Déu la guard, senyora Pepeta. Què fa, la família? I la mainada, va creixent?Jo, ja pot comptar, anar tirant, els anys no perdonen, filla.

• Dono per inaugurat el saló dels esports nàutics i d’aventura, que enguanyarriba a la quinzena edició.

68. �� Reescriu en català normatiu aquest missatge d’argot juvenil:

k tal, mak? K fas aqsta tarda? Vols qdar amb mi x nal cine? O tb podm fe 1sessió d msn, però + tard, a ksa tva. Q i dius? Trukm. Tstimo. ;-)

69. �� Explica què volen dir les següents expressions del català popular:

• Se’n pot tirar un bon tros a l’olla, d’això que has dit...

• Quan van mal dades, toca el dos i ja l’has vist prou.

• Això és de color de gos com fuig.

• ...i tururut viola!

• M’ha deixat el cap com un timbal.

70. �� Busca informació sobre les paraules pròpies d’un àmbitdeterminat, o bé entrevista un professional d’alguna matèria o unapersona que es dediqui a un ofici. Després, elabora una llista de lesparaules i les expressions que es fan servir en l’argot del seu àmbit.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 163

164

Sou alts i forts i teniu les mans dures,aparentment mancades de tendresa;però a les festes us poseu vestits de llanai acompanyeu les noies al cinema, preneu vermut amb una mica de ginebrai fumeu tabac de preu.Tota la setmana heu treballata ple sol, a ple vent,i teniu la pell foscai les mans enduridesde tant amuntegar les pedres;però els ulls us lluenagosaradament,i si algú vol saber tot allò que ha passatdurant la setmanacaldrà que us miri els ulls,perquè vosaltres, enfilats a les bastides,descobriu sense esforç tots els secrets.Sou alts i forts i teniu la pell fosca,aparentment insensible i rugosa;però les noies us besen en la intimitat dels portalsi vosaltres les serveu tendramentdins els braços,els braços foscos i endurits pel sol i pel vent,els braços que serven tendramentles gavetesi les pedres blavoses,les bigues i els taulonsi fins les casesi tot el món si convingués.Sou alts i forts i teniu els braços dursi les mans duresi la pell insensible;però sovint canteu tot treballanti sabeu estimar amb tanta alegriaque tant se val de totes les altres coses.

MIQUEL MARTÍ I POL

Els paletes

AvaluacióAvaluació

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 164

165

71. �� Indica quin és el significat correcte d’aquesta oració del poema:

• Els paletes tenen les mans endurides perquè són treballadors manuals.

• Les mans dels paletes, endurides pel treball, també poden expressar altressentiments.

• Les mans es tornen fines i suaus quan els paletes deixen de treballar.

72. �� Indica de quin tipus és cada un dels sintagmes següents:

• enfilats a les bastides

• acompanyeu les noies al cinema

■ Justifica la resposta i identifica’n el nucli.

73. �� Busca en el text dos sintagmes preposicionals.

74. �� Respon les preguntes següents, relacionades amb el sintagmala pell fosca, que forma part de l’oració Teniu la pell fosca.

• De quin tipus de sintagma es tracta?

• Està inclòs en un altre sintagma o al mateix nivell que un altre sintagma?

• Fa la funció de subjecte o de complement del verb?

• Té nucli, determinants i complements? Si és així, identifica’ls.

75. �� Busca en el text una paraula en què la grafia r representi el sode la erra múltiple.

76. �� Assenyala en el text tres infinitius en els quals la -r final no es pronunciï (excepte al País Valencià).

77. �� Busca altres casos d’emmudiment de consonants a final de paraula en el text i fes-ne una classificació.

78. �� Busca en el text un sinònim que puguis afegir a cada una de les tres sèries següents:

• Enigma, misteri, incògnita...

• Apilar, acumular, apilotar...

• Atrevidament, intrèpidament, audaçment...

79. �� Indica quina de les tres afirmacions següents et sembla més adequada:

• He llegit un poema satíric i caricaturesc sobre l’ofici de paleta.

• He llegit un poema visual sobre l’ofici de paleta.

• He llegit un poema basat en un joc de paradoxes.

Teniu les mans dures, / aparentment mancades de tendresa.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 165


166

GRAMÀTICA

80. �� Classifica aquests sintagmes segonsque estiguin formats per una paraula oper més d’una, i subratlla’n el nucli:

• rarament • ben antic

• rosa clar • pastisseria sofisticada

• recordes • venen mel i mató

81. �� Escriu una oració en què el sintagmanominal el gos d’en Xavi sigui subjecte i una en què sigui complement del verb.

82. �� Segueix els passos següents fins aformar una oració que contindrà els cinctipus de sintagma:

• Escriu una oració que consti d’un sintagmanominal amb funció de subjecte i unsintagma verbal amb funció de predicat.

• Afegeix un sintagma adjectival al sintagmanominal i un sintagma adverbial alsintagma verbal.

• Afegeix un sintagma preposicional quecomplementi qualsevol dels sintagmes quehas escrit fins ara.

83. �� Llegeix aquesta oració i busca-hi elssintagmes que s’indiquen a continuació:

El jurat va donar el primer premi a unanovel·lista romanesa molt jove.

• Dos sintagmes situats al mateix nivell.

• Un sintagma inclòs dins d’un altre.

• Dos sintagmes situats al mateix nivell i totsdos inclosos en un de més gran.

ORTOGRAFIA

84. �� Copia aquesta oració i completa-laamb les possibilitats correctes:

• En pocs minuts .......... l’aparell nou.

instal·là va instal·là

instal·lar va instal·lar

■ A quins temps verbals corresponen?

85. �� Escriu la paraula que designa aquestsconceptes:

• Una vacuna contra la ràbia.

• Anterior al romanticisme.

• El moviment religiós contrari a la reformaluterana.

• Un sistema d’alarma per evitar robatoris.

• Un robot de cuina amb moltes funcions.

■ Quin so és el de la erra d’aquests mots?Com s’escriu? Per què?

LÈXIC

86. �� Identifica el terme de cada sèrie deparaules que pot actuar com a antònimdels altres:

• desacostumat, rar, irregular, corrent

• còmode, confortable, inadequat,convenient

• crèdul, ingenu, incaut, maliciós

• enaltit, destacat, baix, prominent

87. �� Relaciona els verbs antònims:

anar • • baixar

excitar • • alliberar

empresonar • • tranquil·litzar

plorar • • venir

pujar • • riure

sobrar • • assecar

mullar • • escassejar

88. �� Indica quin dels tres termes entreparèntesis no és antònim de la paraulaen cursiva de cada oració:

• La seva actuació va ser molt meditada(casual, impensada, imprevista).

• El partit de futbol es va acabar ambderrota (trofeu, victòria, triomf)

• L’home del temps va encertar (capgirar,equivocar, errar) la previsió meteorològica.

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 166

Ordena les lletres següents de manera que formin un adjectiu i dos antònims diferents:

● � fred 1 calent/calorós

agilnrsu 1 aaabhilllprtuudru 1 aostuuuaclr 1 ccffnoossú

egru 1 aeglltuueiptt 1 aggnorrsellv 1 ejnoouv

defr 1 aaccellnoórstExemple


167

Argot. Varietat lingüística específica d’un grup so-cial o una classe de persones, per exemple l’ar-got dels metges o l’argot juvenil.

Argument. Raó, fet o prova que serveix per de-fensar una idea determinada.

Cal·ligrama. Composició poètica que té els ver-sos disposats de manera que en resulti un di-buix al·lusiu al tema del poema.

Conclusió. Tesi, idea que es vol demostrar en untext argumentatiu.

Poema visual. Composició el sentit de la qual esbasa en la fusió d’expressions lingüístiques iimatges.

Poesia experimental. Poesia en què s’utilitza unllenguatge nou, lligat a les innovacions tecnolò-giques i el progrés, que trenca amb algunesconvencions de la poesia clàssica, com ara lamesura dels versos, la disposició del text sobreel paper, etc.

Poesia satírica. Poesia en què l’autor critica elcomportament de certs individus, grups socialso, en alguns casos, el conjunt de la societat.

Sintagma. Paraula o grup de paraules organitzatal voltant d’un nucli i amb una funció con-creta dins de l’oració.

Sintagma adjectival. Sintagma que té com a nu-cli un adjectiu.

Sintagma adverbial. Sintagma que té com a nu-cli un adverbi.

Sintagma nominal. Sintagma que té com a nu-cli un nom, que pot contenir determinants icomplements, i que dins de l’oració pot ferde subjecte o de complement.

Sintagma preposicional. Sintagma que té coma nucli una preposició, la qual ocupa la posi-ció inicial.

Sintagma verbal. Sintagma que té com a nucli unverb.

Text argumentatiu. Tipus de text que té com aintenció fer acceptar una idea determinada mit-jançant el raonament.

Variació lingüística. Conjunt de diferències ques’observen en l’ús de la llengua. Es poden dis-tingir varietats històriques, geogràfiques (o dia-lectes), socials i funcionals (o registres).

Variació social. Variació lingüística que depèn deles característiques socials dels parlants (edat,sexe, classe social, formació cultural, etc.).

ENTRETENIMENTS

830841 _ 0142-0167.qxd 23/1/07 13:52 Página 167

Fixeu-vos-hi bé7El poheta i el múzic–Nom i cognoms? –va preguntar el funcionari, sense alçar els ulls del pa-per.–Virgili Floral i Alexandrí –va respondre amb decisió aquell jove ros ipàl·lid.–Professió?–Poheta.El funcionari, que no tenia entrenades les orelles per sentir les hacs mudes,va escrire «poeta», tal com li havien ensenyat de petit. El jove Virgili, però,havia seguit les evolucions del bolígraf funcionarial i va corregir l’homeamb veu dolça però ferma:–Si us plau. No sóc un poeta. De poetes n’hi ha per donar i per vendre. Josóc poheta. P-O-H-E-T-A. De fet, sóc l’únic poheta del món. «Un altre grillat», va pensar el funcionari. «Per considerar que ser poeta ésun ofici ja cal estar tocat del bolet, però un poheta demana a crits la camisade força. Ara, millor que li segueixi la veta: podria posar-se violent.» Aixíque li va preguntar, amb un somriure als llavis:–I què té d’especial, un poheta?–Moltes coses. Per exemple: un poeta escriu un sonet, doncs jo, una soneta.–Soneta? Els qui pateixen insomni deuen ser els seus lectors més fidels.–Ja hi pot pujar de peus! Fins i tot hi ha metges que recepten la meva obra.A més, sóc generós de mena: els meus decasíl·labs tenen catorze síl·labes i,en lloc de cesura, els aplico una cesària per ajudar els hemistiquis a néixer.–Ah! I surten bufons?–Ja ho crec, però maniàtics. Uns autèntics hemistiquis-miquis.–Escriu versos dels que rimen, vostè?–Evidentment, però amb un estil revolucionari. Fer rimar camell amb cistellja està molt vist. Jo puc fer rimar cassola amb fonògraf!–I què ha escrit, darrerament?–Un pohema èpic de tres mil versos, amb una cadira coixa i una pedra fo-guera com a únics personatges.–Però quina acció té un poema –perdó: pohema–, amb aquests protagonistes?–Cap ni una. El meu és l’únic pohema èpic en el qual no passa res.

Has llegit el títold’aquest conte? Hiveus alguna cosaestranya? Per quèt’imagines que estàescrit així?

168

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 168

169

–Així, doncs, vostè és poheta! –va exclamar desobte una veu al seu darrere–. Ja desesperavade conèixer-ne cap! –I li va estrènyer la mà efu-sivament. Virgili Floral va somriure, afalagat. Elnouvingut es va presentar:–Em dic Horaci Cucurull. Sóc múzic.–Ah, un músic! –va dir el poheta.–No pas músic amb essa. D’aquests, el mónn’és ple. Jo sóc múzic. Amb Z.–I en què es diferencia un múzic d’un músic?–va preguntar el funcionari.–D’entrada, en el compromís per evitar conflic-tes racials. Les meves notes no són ni blanquesni negres: són de color fúcsia. A més, faig qua-drades les rodones, i cada silenci meu és d’or icotitza al mercat de valors.Virgili Floral semblava tan captivat per l’explicació que va intervenir:–Apassionant! I els seus bemolls i sostinguts, com són?–Els sostinguts els deixo caure pel seu propi pes, i passo un drap pels be-molls perquè es tornin bemeixuts. I les meves claus de sol estan sempre en-nuvolades, perquè els instrumentistes no quedin enlluernats. Aquell tanocade Schubert va compondre una simfonia inacabada. Quina vulgaritat! Jo entinc una d’inencetada. Quan l’estreni, els músics es passaran una hora llargaplegats de braços a l’escenari. Serà originalíssim!–Saps què? Un poheta i un múzic estan fets per entendre’s.–Jo penso el mateix. Podríem escriure una òpera plegats!–És clar. Ja me la imagino. Es titularà Oh, Pere!–Serà l’única òpera del món per a cantants afònics. Contractarem els millorssolistes lírics i els exposarem a corrents d’aire abans de cada representació.–I l’acció serà en una mina de carbó durant una apagada general.–Serà un autèntic cop d’efecte audiovisual!De sobte, Horaci Cucurull va fer cara d’amoïnat.–Però el món porta un endarreriment tan gran... Potser el públic i els críticsno estan preparats. Ens hem de fer a la idea d’un possible fracàs.–No! El fracàs és per als individus vulgars. El nostre, en tot cas, serà un fra-caç, amb ce trencada, perquè nosaltres som uns artistes trencadors!I el poheta i el múzic van allunyar-se xerrant animadament mentre el funcio-nari murmurava:–N’hi ha més a fora que a dins...I tot seguit, veient que era l’hora de plegar, es va posar per barret l’orinal delsdies feiners i va marxar cap al llauner perquè fes la revisió dels cinc milquilòmetres al seu rellotge de butxaca.

MIQUEL PUJADÓ, Cavall Fort, núm. 1.045


830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 169

170


OBTENIR INFORMACIÓ


• grillat • cesura • hemistiqui

• fonògraf • pedra foguera • afalagar

• bemoll • tanoca • amoïnat

2. Tria l’opció que reflecteix el significat de cada una de les expressionsdestacades:

• De poetes n’hi ha per donar i per vendre.

es compren i es venen

n’hi ha molts

no se’n donen gaires

• Per considerar que ser poeta és un ofici cal estar tocat del bolet.estar content

estar boig

haver menjat bolets

• Ara, millor que li segueixi la veta: podria posar-se violent.

que li discuteixi

que li lligui la veta

que li doni la raó

• Ja hi pot pujar de peus! Fins i tot hi ha metges que recepten la meva obra.

Ja s’ho pot creure

Ja ho pot negar

Ja ho pot dubtar

3. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes:

4. Explica el joc de paraules que fa el poheta amb el mot hemistiqui i l’expressióser un tiquismiquis.

INTERPRETAR EL TEXT

5. Digues quin significat tenen el nom i els dos cognoms del poheta i explica comes poden relacionar amb el seu ofici.

Maem

f g

A B C D

830841 _ 0168-0191.qxd 9/2/07 10:45 Página 170

171


Licm

t s

6. Observa el nom del múzic. Què té en comú aquest nom amb el del poheta?

7. Explica quins efectes de llum i so percebrien els espectadors de l’òpera Oh,Pere!

8. Què veus d’estrany en el poema èpic que ha escrit Virgili Floral si elcompares amb altres poemes èpics?

9. Fes un cop d’ull ràpid al text i digues si hi ha més presència de diàleg o denarració, i explica com afecta aquesta presència el ritme narratiu.

10. Llegeix aquestes afirmacions sobre el conte i indica si són certes (C) o falses (F):

• El narrador considera que les hacs mudes tenen poca sonoritat.

• Virgili Floral defensa els seus criteris lingüístics i literaris.

• El funcionari valora molt poc l’ofici de poeta.

• El poheta considera que els seus pohemes són trencadors.

• La rima clàssica és l’especialitat del poheta.

• Un poheta i un múzic es poden complementar fàcilment.

• Un múzic té el mateix sentit musical que un músic.

• La lectura de les notes dels pentagrames d’Horaci és senzilla.

• L’Horaci i el Virgili creuen que la seva òpera serà poc reconeguda.

11. Explica què vol dir el funcionari al final del conte quan afirma que n’hi hamés a fora que a dins...


12. Explica de quina manera el poheta trenca les normes ortogràfiques i les delsseus pohemes.

13. Com trenca amb els conceptes musicals clàssics el múzic?

14. Creus que hi ha artistes que han estat considerats uns genis per fer obrestrencadores, originals i, fins i tot, estrafolàries? Busca informació i posa’nalgun exemple.

15. Estan tocats del bolet de la mateixa manera els dos artistes? El funcionari i elnarrador també ho estan? Què t’ho fa pensar?

EXPRESSAR-NOS

16. En grups de quatre, feu una lectura dramatitzada del conte. Heu d’anaramb compte amb el ritme narratiu, l’entonació, la dicció, l’alternança en eldiàleg, etc.

17. Redacta un petit text, seguint l’estil anterior, que descrigui com un artistapot realitzar la seva obra; per exemple, un pintor i la pintura d’un quadre.

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 171

172


La instrucció Què és una instrucció?Imagina’t que et regalen un telèfon mòbil d’última generació, que té moltes opcionsnoves. Pots anar provant de posar-les en funcionament per intuïció... però també potser que per saber fer anar alguna d’aquestes noves possibilitats hagis de recórrer a lesinstruccions impreses que van dins de la capsa. La instrucció és el tipus de text queté com a intenció donar instruccions, consells o ordres perquè el receptor faci algunacosa. Els textos instructius o directius poden ser orals, com ara les indicacions quedonem a una persona que demana com arribar a una adreça determinada o les ins-truccions d’un entrenador al seu equip; o escrits, com ara el full d’instruccions d’unjoc, els manuals d’ús d’electrodomèstics o d’eines, les lleis i els reglaments que regu-len els diferents aspectes de la vida pública, etc.

Característiques del text instructiu• Els textos instructius o directius acostumen a ser precisos i presenten la informació

amb un ordre normalment temporal, com per exemple en les receptes de cuina oen les indicacions de la ruta que cal seguir per arribar a un indret determinat. Enmolts casos aquest ordre es reflecteix en una numeració dels passos que cal seguir.

• Sovint, abans de les instruccions pròpiament dites, els textos instructius contenenunes informacions prèvies que es consideren prioritàries: en una recepta, la llistad’ingredients necessaris; en un joc de taula, la presentació i l’objectiu general de lapartida; etc.

• En aquests textos, és molt freqüent la utilització de recursos visuals (gràfics,il·lustracions...).

• Finalment, pel que fa a les característiques gramaticals, destaca l’ús de l’imperatiu(inseriu), les perífrasis d’obligació (heu d’assegurar-vos que heu col·locat correcta-ment les piles) i les formes impersonals, sovint en present d’indicatiu (es remenafins que quedi completament barrejat). A més, les oracions solen ser curtes.

Vegem un exemple de text instructiu, les pautes per fer-se una disfressade joc de cartes:

1. Feu un forat centrat a cada costat de la carta.2. Col·loqueu les cartes damunt d’una taula.3. Uniu les cartes amb anelles de 15 mm de dià-

metre.4. Per fer el barret feu un castell de cartes i en-

ganxeu-les amb cinta adhesiva.

Cavall Fort, núm. 1045

Les cartes

Aquí teniu una disfressacòmoda i original.

Material:• Cartes velles• Anelles• Màquina de fer forats• Cinta adhesiva

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 172

173


18. �� Indica si són certes (C) o falses (F) les afirmacions següents:

• La instrucció és el tipus de text que té com a intenció educar les persones.

• Els textos instructius poden ser orals o escrits.

• Un exemple de text instructiu és la previsió meteorològica.

• L’ordre i la claredat són condicions bàsiques per als textos instructius.

• El mode subjuntiu és el més utilitzat en els textos instructius.

19. �� Digues quins dels textos següents són instructius:

• una notícia • una conversa telefònica informal

• una recepta de cuina • les pautes per fer un experiment

• un conte infantil • uns consells de salut

• les regles d’un joc • l’itinerari d’una excursió

• un reportatge • el discurs del president d’un país

• els enunciats d’un examen • el manual d’ús d’un aparell

20. �� Llegeix aquesta recepta de cuina i respon les preguntes següents:

Caramels de frankfurt

Ingredients: • 9 salsitxes de frankfurt de còctel

• 2 làmines de pasta fullada• 1 ou

1. Punxa les salsitxes amb una forquilla.

2. Estén la pasta fullada i talla-la en nou parts.

3. Col·loca una salsitxa a cada trosset de pastafullada i enrotlla-la.

4. Fes pressió sobre els extrems de la làmina perdonar forma de caramel a les salsitxes.

5. Cobreix una safata amb paper d’alumini, un-ta-la de mantega, posa-hi a sobre els «cara-mels» i pinta’ls amb una mica d’ou batut.

6. Posa’ls al forn durant uns quinze minuts.

MERCÈ SEGARRA, Festes infantils

• Creus que aquest text és precís i presenta la informació ordenada? Explica-ho.

• Quines informacions prèvies conté el text abans de les instruccions?

21. �� Llegeix aquests consells de salut i fes les activitats següents:

■ Observa els recursos gràfics i explica per a què serveixen.

■ Extreu-ne verbs en imperatiu, perífrasis d’obligació i oracions curtes.

Què hem de fer per evitar l’obesitat?

1. Fes exercici.

• Camina de pressa 30 minuts al dia.• Puja per les escales i no per l’ascensor.• Baixa de l’autobús una parada abans.

2. Menja equilibradament. Has de consumir:

• De 2 a 5 porcions de verdura i de 2 a 4 defruita al dia.

• De 3 a 10 porcions diàries de pasta, arròs,patates, pa, cereals...

• De 2 a 4 porcions al dia de lactis.• D’1 a 3 porcions de carn, pollastre, peix o

ous.• Molta aigua: almenys 1,5 litres al dia.

Has de limitar les begudes i els alimentsdolços i les substàncies greixoses.Mira de consumir sempre oli d’oliva, és boper a la salut.

Reporter Doc, núm. 126

830841 _ 0168-0191.qxd 9/2/07 10:45 Página 173

174


Fem servir els tractaments de respecteEl curs passat vas treballar el tractament de familiaritat (tractar algú de tu) i un delsdos tractaments de respecte (tractar algú de vostè). A mesura que vas creixent, et tro-bes en més situacions formals en les quals has de fer servir els tractaments de res-pecte, per això cal que aprenguis a fer-los servir tots dos, el de vostè i el de vós:

22. �� Doneu instruccions a un company o companya de classeperquè, pas a pas, vagi fent un dibuix a la pissarra. Tracteu-lo de vostè.

23. �� Per parelles, mantingueu una conversa en què un faci el paper d’una persona molt gran i l’altre faci d’entrevistador i el tracti de vós. Podeu parlar sobre qualsevol tema.

24. �� Representeu la situació següent: un de vosaltres és el tutor o la tutora i la resta sou els vostres pares o mares que assistiu a la reunió de principi de curs a l’escola. La persona tutora els presenta la programació del curs (matèries, horaris, sortides...), els recorda les normes de convivència del centre (assistència, absències...), els informa de les hores de visita, etc. Després de l’exposició inicial, passeu al torn de preguntes.

■ Feu servir un dels dos tractaments de respecte i mantingueu-lo tant en l’exposició general com en les preguntes individuals.

Tractamentde vostè

Tractamentde vós

• Per adreçar-se a una sola persona: verb en tercera persona del singular.Exemple: Vostè dirà.

• Per adreçar-se a més d’una persona: verb en tercera persona del plural. Exemple: Vostès diran.

Tant per adreçar-se a una sola persona com a més d’una: verbs en segonapersona del plural. Exemples:– Una sola persona: Passeu, sou el primer d’arribar.– Més d’una persona: Ocupeu les primeres files.

Tractaments de respecte

Amb persones desconegudes, de més edat o que ocupen un lloc superior (director, altresautoritats) o en una relació formal, com ara comercial o amb els veïns de menys confiança.

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 174

175


Introduïm bé els exemplesSovint en els escrits necessitem aportar un exemple que il·lustri la nostra exposició.En aquest cas, es poden fer servir diverses expressions, entre les quals destaquencom, com ara i per exemple. Per utilitzar-les correctament, convé tenir en compteaquestes dues recomanacions:

• No és correcte fer servir dues expressions per introduir el mateix exemple i, encanvi, convé fer-les servir en cada ocasió que el text ho demani, com un recurs perevitar la repetició i facilitar la variació.

• En revisar el text rellegint-lo en veu alta, convé fer atenció a la puntuació que calposar al voltant d’aquestes expressions introductòries d’exemples. No hi ha unesnormes estrictes, sinó que en cada cas cal valorar on fem la pausa o les pauses. Ve-gem uns quants exemples de puntuació de l’expressió per exemple:

25. �� Completa cada fragment amb un exemple. Fes servir expressions i construccions diverses des del punt de vista de la puntuació.

• Les comarques catalanes de muntanya estan menys poblades que les de costa.

• Els delictes a través d’Internet no han parat de créixer els últims anys.

• Es troben a faltar espais d’oci per als joves.

• Els meus avis ho guarden tot, no llencen res.

26. �� Escriu la teva opinió sobre un tema d’actualitat (els accidents decirculació, l’ocupació de cases deshabitades, el top-manta, etc.). Hasd’incloure-hi almenys tres exemples que donin suport a la tevaargumentació i introduir-los de maneres diferents.

Amb una comadavant

Amb un punt davanti una coma darrere

Entre comes

• S’enfada amb tothom, per exemple l’altre dia se les va tenir amb el conserge.

• Hi ha diverses maneres d’ajudar els damnificats. Per exemple, es pot fer una donació a una ONG.

• Hi ha entrades de diferents preus. Les de platea, per exemple, valen setze euros.

Ús que cal evitar

Els hàbits alimentaris han canviat considerablementals països desenvolupats, amb l’increment delconsum de certs tipus d’aliment, com ara perexemple els greixos animals i els làctics. En canvi,aliments que eren a la base de l’alimentaciótradicional d’aquests països, com ara per exempleels llegums, semblen haver entrat en crisi.

✗ Ús correcte

Els hàbits alimentaris han canviat considerablementals països desenvolupats, amb l’increment delconsum de certs tipus d’aliment, com ara els greixosanimals i els làctics. En canvi, aliments que eren ala base de l’alimentació tradicional d’aquests països,per exemple els llegums, semblen haver entrat encrisi.

✓

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 175

176


El v

oca

bu

lari

de

les

acti

vita

ts a

rtís

tiq

ues 27. �� Aparella cada una d’aquestes manifestacions artístiques amb

el seu nom:

gravat tapís

il·lustració retrat

ceràmica estàtua

retaule caricatura

aquarel·la miniatura

28. �� Relaciona el nombre de síl·labes d’un vers amb el nom que es dónaa aquest vers:

12 • • decasíl·lab

10 • • pentasíl·lab

8 • • octosíl·lab

6 • • dodecasíl·lab

5 • • hexasíl·lab

29. �� Completa aquestes paraules relacionades amb les partituresmusicals:

• p __ __ __ __ g __ __ __ __

• b __ __ __ l __

• e __ c __ __ __

• n __ __ __

• c __ __ x __ __ __

• c __ __ __ de s __ __

30. �� Resol els mots encreuats següents:

1. Narració breu d’uns fets reals o de ficció, amb la intenció d’entretenir, divertir...

2. Història explicada mitjançant una successió de vinyetes que contenen il·lustracions i textalhora.

3. Història de la vida d’algú.4. Expressió d’una idea, un sentiment...

mitjançant versos.5. Gènere en prosa que comenta temes diversos

amb voluntat de creació literària.6. Narració de llargària considerable, destinada a

entretenir el lector.7. Literatura escrita per ser representada

en un escenari.

1

2

3

4

5

6 7

1

2

3

4

5

6

7

8

910

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 176

177


31. �� Aparella cada definició amb el nom que designa la part del llibrecorresponent:

epígraf portada índex títol

contraportada pròleg capítol

• Designació d’una obra escrita que es posa sobre la coberta del llibre.

• Llista ordenada dels conceptes, noms propis... que apareixen en una obra.

• Introducció a una obra que acostuma a indicar-ne els mèrits, situar-la enun context....

• Primera plana d’un llibre, on figura l’autor i el títol.

• Pàgina encarada a la portada d’un llibre, on pot aparèixer informació queno figura a la portada.

• Qualsevol de les parts principals en què es divideix un llibre.

• Indicació curta que se sol posar a la capçalera d’un llibre o un capítol perexpressar-ne el contingut.

32. �� Escriu el nom que correspon a cada un d’aquests espais:

• Lloc on s’emmagatzemen llibres disponibles perquè el públic els consulti.

• Lloc on es guarden i s’exposen obres d’art, objectes antics, etc.

• Lloc condicionat per fer-hi audicions.

• Lloc on un pintor té els estris, models, etc. per treballar.

33. �� Copia les oracions següents i completa-les amb un d’aquests motsrelacionats amb al procés artístic:

• La ............. del poema va ser emocionant.

• La seva obra pictòrica estava carregada d’.............

• Es va encarregar de la ............. del retaule.

• Quan li venia la ............. no parava d’escriure.

• La ............. d’una obra artística no està a l’abast de tothom.

34. �� Escriu el nom d’aquestes eines o materials:

35. �� Ordena aquestes lletres per formar paraules relacionades ambelements arquitectònics:

recitaciócreacióinspiraciórestauracióartificiositat

A A A R P C N MA L U U P C U L N A M O CT L V A O

E P A L T L C I

14

2

3 5

6

7

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 177

178


Act. 36 i 37

Act. 38

El sintagma verbalEstructura del sintagma verbalEl sintagma verbal té una estructura formada, com a mínim, per un verb que fa denucli del sintagma. Els altres elements que es disposen al voltant del nucli (sintag-mes nominals, adjectivals, preposicionals o adverbials) s’anomenen complements i,com el seu nom indica, completen el sentit del verb. De complements n’hi ha, agrans trets, de dues menes:

• Complements obligatoris: són requerits pel verb que fa de nucli i sense ells l’ora-ció no està ben construïda. El verb ser, per exemple, necessita que un complementacabi de donar sentit a l’oració. Exemples:

En Gerard és � oració incompleta i mal construïda.

En Gerard és policia local. � oració completa i ben construïda (policia local ésun complement obligatori)

• Complements optatius: afegeixen informació al verb, però no són imprescindi-bles perquè l’oració estigui ben construïda. Exemple:

En Pere és policia local des del 1998. � des del 1998 és un complement optatiu.

Funció del sintagma verbalLa funció pròpia del sintagma verbal és la de predicat de l’oració. Aquesta funció,única però imprescindible, contrasta amb les que adopta el sintagma nominal, quesón diverses però prescindibles en molts casos.

Reprenguem un dels exemples de la unitat anterior:

El teu amic em va donar una targeta amb el seu nou domicili.

El sintagma verbal em va donar una targeta amb el seu nou domicili fa de predicat i ésimprescindible perquè l’oració estigui ben construïda. També és obligatori el sintag-ma nominal una targeta amb el seu nou domicili, perquè, sense aquest complement, elverb donar no tindria sentit. En canvi, el sintagma nominal que fa de subjecte (El teuamic) pot no aparèixer, per exemple, en un context en què quedi sobreentès.

Concordança entre predicat i subjecteEn el cas que en una oració hi hagi predicat i subjecte, s’estableix una concordançaentre tots dos. El verb nucli del sintagma que fa de predicat i el nom nucli del sintag-ma que fa de subjecte tenen el mateix nombre (singular o plural) i la mateixa perso-na gramatical (primera, segona o tercera).

Només les oracions que respecten aquesta concordança estan ben contruïdes.Exemple:

El porter de l’equip de casa va aturar uns quants xuts de gol.nom singular 3a persona verb singular 3a persona

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 178

179


Complements del verbDistingim diversos tipus de complements del verb segons que siguin obligatoris ooptatius, segons l’entitat que designen, el tipus de sintagma que els forma, els pro-noms febles que els poden substituir, etc. Els principals complements del verb són:

• L’atribut (Atr). És un complement obligatori requerit pels verbs ser, estar i sem-blar. Indica la característica essencial del subjecte i normalment és un sintagma ad-jectival o nominal, tot i que també pot ser preposicional. Exemple:

Aquests darrers dies el pare està molt capficat.Atr

• El complement directe (CD). És un complement obligatori de certs verbs, un sin-tagma nominal que expressa l’entitat sobre la qual recau l’acció del verb. Exemple:

Nosaltres pararem la taula.CD

• El complement indirecte (CI). Sol ser un complement optatiu, tot i que algunsverbs el requereixen obligatòriament. És un sintagma preposicional que començaper a i designa el destinatari de l’acció expressada pel verb. Exemple:

He regalat una capsa de bombons a la meva àvia.CI

• El complement de règim (CR). És un complement obligatori per a certs verbs. Estracta d’un sintagma preposicional encapçalat per la preposició adient per al verb.Exemple:

En Lluís s’ha acostumat a la vida de poble.CR

• El complement circumstancial (CC). És un complement optatiu que aporta infor-mació sobre les circumstàncies de l’acció (temps, lloc, manera o quantitat). Podenfer aquesta funció el sintagma adverbial, el nominal o el preposicional. Exemple:

Els Foradats faran un concert a l’auditori de Rocablanca.CC

• El complement predicatiu (CP). És un complement optatiu que atribueix una ca-racterística al subjecte o al complement directe; es troba amb verbs diferents de ser,estar o semblar. Fan aquesta funció els sintagmes adjectival i nominal. Exemple:

La Marta parla molt pausada.CP

Act. 39 - 42

36. �� Identifica els complements que hi ha en aquestesoracions i indica si són obligatoris o optatius:

• La Maria dóna la mà a la seva mare pel carrer.

• L’Òscar és professor a la universitat.

• Els alumnes es posen el xandall a l’hora d’educació física.

• Cada matí pren una tassa de llet calenta.

• L’àvia explica un conte als seus néts.

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 179

180


37. �� Afegeix un complement obligatori i un d’optatiu als verbs següents:

• estenc • remena • obre • regueu

38. �� Escriu aquestes oracions corregint-ne la concordança:

• La gent estan molt preocupats.

• La majoria d’alumnes prefereixen anar a les Canàries.

• Un grup de periodistes protesten per les condicions laborals.

• Aquestes compres ha estat un mal negoci.

39. �� Indica quines d’aquestes oracions contenen un atribut:

• L’Arnau està despistat. • El gos dels veïns és molt vell.

• Últimament l’avi té mal de cap. • L’Ester s’assembla molt a sa mare.

• Aquest jersei sembla nou. • Els nens van acabar esgotats.

40. �� Escriu una oració amb cada verb, que contingui un CD i un CI:

• escriure • enviar • portar

• ensenyar • dir • fer

41. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb la preposició queencapçala cada complement de règim:

• En Jaume es dedica ........... l’esport. • Ells col·laboren ........... una ONG.

• Tot el dia parlen ........... futbol. • Jo no confio ........... en Jesús.

• Sempre ha patit ........... l’esquena. • S’assembla ........... una actriu famosa.

42. �� Digues si els complements destacats expressen temps, lloc o manera:

• Hem aparcat davant de casa. • Fa la feina de mala gana.

• Demà comença la primavera. • Els músics han tocat divinament.

• Tot l’any porta espardenyes. • A la plaça faran una revetlla.

43. �� Identifica els dos verbs que hi ha en cada oració; digues a quintemps verbal pertanyen i indica quin expressa una acció anterior al’altre:

• Quan haurem tornat de vacances, un dia anirem a Creixell.

• Si hagués conegut el seu problema, no li hauria fet aquell comentari.

• He agafat el trencall que m’havies indicat per telèfon.

• Quan vam haver sopat, vam sortir a la Rambla.

44. �� Darrere del verb, els pronoms nos i los s’apostrofen si el verbacaba en una vocal que no forma part d’un diftong. Escriucorrectament les combinacions següents:

• ajudar+nos • ajuda+nos • ajudeu+nos

• ajudar+los • ajuda+los • ajudeu+los

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 180

181


Les consonants m i n Normalment, els sons de ema i de ena es distingeixen, com veiem en els mots mas inas. De vegades, però, les grafies m i n es confonen en la pronúncia i això fa que tin-guem dubtes sobre la manera d’escriure algunes paraules. Les normes d’ortografia se-güents t’ajudaran a resoldre aquests dubtes.

Normes ortogràfiques de m i n

Grups de consonants amb m i nHi ha diversos grups de consonants que inclouen les grafies m i n. La taula següentrecull els casos principals en què la grafia i la pronúncia no coincideixen, o bé coin-cideixen només si pronunciem acuradament.

Com a cas de dubte freqüent, cal no confondre les paraules compte (càlcul d’unaquantitat), comte (títol nobiliari) i conte (narració), i els seus derivats:

• compte � comptar, comptable, comptabilitat, descompte

• comte � comtal, comtessa

• conte � contar, contista

Act. 45 - 49

Escrivim m

• Davant de b, p i mExemples: tombar, trampa, Immaculada...

• Davant de fExemples: àmfora, amfibi, triomfant...

Excepció: paraules que comencen per con-,en-, in-: confirmar, enfilar, informació...

• Paraules amb el prefix circum-Exemples: circumferència, circumstància...

Escrivim n

• Davant de vExemples: canviar, investigador...

Excepcions: tramvia, triumvirat...

Act. 50 - 54

Grafies

-mp-

-mm-

-nn-

-mn-

Pronúncies

La p no es pronuncia

Es pronuncien les dues emes en una pronúncia acurada.

Es pronuncien les dues enes en una pronúncia acurada.

Es pronuncien les duesconsonants.

Exemples

atemptat, Assumpta, exempció, símptoma...

gamma, Gemma, súmmum... i els mots amb elsprefixos en- o in- davant de ema: emmirallar,immoral...

Anna, annex, connector, innocent... i els mots ambels prefixos en- o in- davant de ena: ennegrit,innecessari...

alumne, amnèsia, columna, gimnàstica,indemnitzar, somni, somnàmbul...

Companys icompanyes, m’afanyoa ensenyar-vos quel’altra consonant

nasal s’escriu amb el dígraf NY.

830841 _ 0168-0191.qxd 9/2/07 10:45 Página 181

182


45. �� Copia les paraules següents i completa-les amb m o n:

• o_bra • co_pany • i_mortal • sa_faina

• e_filar • a_fiteatre • co_petició • i_finit

• a_fibi • e_but • e_farfegar • i_mens

• I_maculada • co_fitar • co_boi • ca_pió

■ Classifica les mateixes paraules en les columnes següents:

■ Quines paraules no has pogut classificar en cap columna? Explica per quèn’hi ha algunes que s’escriuen amb m i d’altres amb n si totes vanseguides de f.

46. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges:

47. �� Observa aquestes paraules i explica per què són excepcions a la norma general:

48. �� Escriu la norma ortogràfica sobre l’ús de la n i posa’n exemples.

■ Hi ha alguna excepció a aquesta norma? En quines paraules la podemobservar?

49. �� Escriu un verb derivat de les paraules següents:

• magatzem • farina • malalt • vernís

• brut • vell • fort • bena

50. �� Escriu el contrari dels adjectius següents:

• material • mutable • modificable • mòbil

• merescut • menjable • moral • millorable

Escrivim m davant de b Escrivim m davant de p Escrivim m davant de m

™™™™™™enmig - benparlat - tanmateix - benpensant

1

23

4

56

830841 _ 0168-0191.qxd 9/2/07 10:45 Página 182

183


51. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb els grups consonànticssegüents:

• La Ge__a ha fet un dibuix utilitzant la ga__a dels verds.

• Els alu__es exe__ts d’avaluació de llengua catalana igualment han de fertreballs i exàmens.

• La gi__asta romanesa es va lesionar la colu__a al ca__ionat del món.

• L’acusat va dir que la presència d’un advocat era i__ecessària, perquè ellera i__ocent.

■ Quines paraules has trobat amb el grup -mp-? Es pronuncien igual? Posatres exemples més de cada cas.

52. �� Escriu com s’anomena la persona que, mentre dorm, camina o faaltres accions pròpies d’algú que està despert.

■ De quina paraula deriva aquest nom?

53. �� Explica les diferències que hi ha en les paraules innoble i immoble.

■ Escriu la categoria lèxica de totes dues.

54. �� Escriu el mot que correspon a cada definició:

• Planta que no perd les fulles.

• Establir un contacte elèctric.

• Que no té cap culpa.

• Període de dos anys.

• Allò que s’adjunta al final d’un document per completar-lo.

■ Quina característica comparteixen tots aquests mots?

55. Llegeix atentament el text que hi ha a continuació. Després en faràs un dictat.

mn mp mm nn

V aig retrobar l’Anna a la confiteria del xamfrà que hi ha sotade casa. Havia canviat força, però el seu somriure continuava

inconfusible. Ella, que sempre havia somniat triomfar com a gim-nasta, em va confessar que amb el temps havia hagut de tocar depeus a terra. Vam enfilar carrer enllà tot conversant i em va expli-car que havia començat portant una ambulància, que després vafer d’infermera i que ara treballava en un centre d’investigació iinnovació biotecnològica. Em va fer una certa enveja veure-la tansegura d’ella mateixa. Un pobre comptable com jo no va poderevitar sentir-se una mica immadur al seu costat.

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 183

184


La polisèmiaLa polisèmia és la propietat que presenten algunes paraules de tenir dos o més signi-ficats, els quals es diferencien segons el context en què s’utilitzen. Cada un d’aquestssignificats està recollit en els diccionaris i rep el nom d’accepció.

S’ha comprat un búlgar de crema. El meu nou company de feina és búlgar.

Els significats d’una paraula polisèmica sovint estan determinats per diversos tipusde relació, com ara la semblança o la proximitat. Observa-ho:

Se m’ha trencat el taló de la sabata.Em fa molt mal el taló.

La Marta té unes dents molt blanques.Aquell ganivet té les dents molt esmolades.

56. �� Busca al diccionari tres accepcions de les paraules següents.Després, escriu una oració amb cada significat:

• cel • cadena

57. �� Escriu un verb que tingui sentit en les dues oracions de cada parella:

• Ha disparat però ha ......... el tret. Els nois ......... perduts per la muntanya.

• Van ......... un cop de puny a aquell company. Li va ......... per riure.

58. �� Escriu el nom d’aquests animals i explica un altre significat de lamateixa paraula:

59. �� Escriu una oració amb cadascun dels dos significats d’aquests verbs:

1 • els diners • l’aigua

1 • un jugador de futbol • un delinqüent

60. �� Explica la semblança que hi ha entre les paraules destacades:

• El preu dels mòbils està pels núvols. Els núvols amenacen pluja.

• Se m’ha descordat la cremallera del vestit. Pujarem a Núria amb el cremallera.

• No trobava la clau de casa seva. No trobava la clau d’aquell misteri.

fitxar

esquitxar

1 23 4 5

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 184

185


La poesia (IV)

És quan dormo que hi veig clar

A Joana Givanel

És quan plou que ballo solVestit d’algues, or i escata,Hi ha un pany de mar al revoltI un tros de cel escarlata,Un ocell fa un giravoltI treu branques una mata,El casalot del pirataÉs un ample gira-sol.És quan plou que ballo solVestit d’algues, or i escata.

És quan ric que em veig gepicAl bassal de sota l’era,Em vesteixo d’home anticI empaito la masoveraI entre pineda i garricPlanto la meva bandera;Amb una agulla saqueraMato el monstre que no dic.És quan ric que em veig gepicAl bassal de sota l’era.

És quan dormo que hi veig clarFoll d’una dolça metzina,Amb perles a cada màVisc al cor d’una petxina,Só la font del comellarI el jaç de la salvatgina,–O la lluna que s’afinaEn morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clarFoll d’una dolça metzina.

J. V. FOIX, On he deixat les claus...

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 185

186


La mètricaLa mètrica és el conjunt de tècniques lingüístiques que permeten compondre versosi poemes. Aquests recursos són, fonamentalment, quatre: el ritme, la rima, el metrei les estrofes. En aquesta unitat veurem els dos primers.

El ritmeEl ritme és la repetició regular de diversos elements que formen part d’un missatgepoètic per tal d’aconseguir una certa musicalitat o sonoritat.

Els procediments que permeten dotar de ritme un poema són diversos. Destaquen larepetició d’una paraula o d’una construcció sintàctica al llarg de diversos versos, ladistribució de les síl·labes accentuades i la repetició de sons al final de cada vers. Enel poema de J. V. Foix, per exemple, podem observar com els dos primers versos decada estrofa i els dos finals són idèntics entre ells i que, a més, es repeteix la mateixaestructura a l’inici de totes tres estrofes:

És quan � verb � que + verb � adjectiu

La rimaLa rima és un procediment rítmic que consisteix en la igualtat, total o parcial, delssons de dos o més versos a partir de l’última vocal accentuada.

• Parlem de rima consonant si es repeteixen tant els sons vocàlics com els con-sonàntics a partir de l’última vocal accentuada. Els versos següents són una bonamostra de rima consonant:

Resplendenta, sencera, arrodonida,s’alça per sobre el mar la lluna plena;així sento pujar la meva vida,astre sense minvant en nit serena.

JOAN MARAGALL

• Parlem de rima assonant quan només es repeteixen els sons vocàlics a partir del’última vocal accentuada. Fixem-nos ara en aquesta estrofa:

Voldria ser marineri dur-te a la meva vora;la vela iria pel marcom un cavall blanc que corre,el vent posaria olorde fonoll entre les cordesi l’ona es faria enllàdeixant el camí a la proa.

TOMÀS GARCÉS

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 186

187


61. �� Perquè puguis apreciar el ritme del primer vers del poema de J. V.Foix, hem marcat amb una trama de color lila les síl·labes que portenaccent fònic:

quan que llo

■ Quins altres versos d’aquest poema tenen aquesta mateixa distribució dels accents fònics? Tingues en compte que una mateixa paraula pot ser recitada amb dos accents fònics, especialment si és composta.

■ Quin altre vers segueix el patró rítmic del següent?

to la va ban-

■ Escriu altres grups de versos que tinguin el mateix patró de ritme i que no sigui cap dels dos anteriors. Digues en quina síl·laba tenen els accents fònics en cada cas.

62. �� Després d’estudiar la distribució dels accents, feu una recitaciócol·lectiva i rítmica del poema de J. V. Foix.

63. �� Copia el poema És quan dormo que hi veig clar i marca amb colorsdiferents les diverses rimes que presenten els versos. Després, responaquestes preguntes:

• Quantes rimes diferents trobem a cada estrofa?

• Són consonants o assonants? Per què?

64. �� L’esquema de rimes d’un poema es representa amb una lletradiferent per a cada rima que va apareixent fins arribar al final delpoema. Completa l’esquema de rimes al costat de la còpia del poemaque has fet en l’activitat anterior:

● És quan plou que ballo sol aVestit d’algues, or i escata, b

■ L’esquema de rimes, és el mateix en les tres estrofes? Per què creus que ésaixí?

65. �� Valoreu si us resulta fàcil o difícil entendre el significat delpoema que heu analitzat i què penseu que és el que defineix elcaràcter poètic d’aquest text.

Exemple

de-me-Plan-

solba-plouÉs

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 187

188

Walter Urrutia és el cap d’operacions d’una important naviliera. Per aquest motiu, ha deviatjar sovint de manera imprevista. No sempre les reserves d’hotel donen el resultat pre-vist. Més d’un cop, arribant de nit, es troba que el recepcionista diu que no hi ha reserva itampoc possibilitat de donar-li habitació. Abans discutia, removia cel i terra mostrant el pa-per on deia que tenia la reserva feta. Actualment, quan li passa això, se’n va al lavabo i esposa el pijama i les sabatilles. Busca un dels sofàs que quedi més arraconat, al costat d’unalàmpada de peu, en la qual penja el vestit. En una de les tauletes hi col·loca un despertadori una llanterna. Posa una tovallola al braç del sofà i, sobre la maleta, el necesser. I es posa adormir. A partir d’aquell moment, el director de l’hotel, personalment, s’encarrega de tro-bar-li habitació.

L’estada a l’hotel. Consells pràctics

• Quan arribeu a l’habitació, feu una repassada a tot. Què hi ha, què hi falta, què nofunciona, què està espatllat, brut, com funcionen els aparells que hi ha, on dóna lafinestra... Sobretot que es puguin tancar bé tots els accessos. Fixeu-vos en els plà-nols d’emergència per un cas d’incendi.

• En zones càlides, val la pena deixar l’aire condicionat funcionant quan sortiu del’habitació.

• En zones amb mosquits, tanqueu bé les portes i finestres i poseu l’aire.

• Si hi ha dragons, millor. Si hi ha cuques, mateu-les. En ambdós casos separeu el llitde la paret i dormireu més tranquils. Per estar tranquils, abans de posar-vos al llit,desfeu-lo del tot i espolseu bé els llençols.

• A vegades, en cas d’insomni, treure la funda del matalàs ajuda a agafar el son (al-menys a mi em va bé).

• Abans d’anar a dormir, sobretot si sou en un país molt diferent del vostre, contro-leu el llum, l’aigua per beure, el lloc on anar a fer pipí i l’hora. Despertar-se descon-certat i no saber com aconseguir una d’aquestes coses és molt angoixant.

• Tingueu cura amb les coses de valor que deixeu a l’habitació i vigileu molt bé onles deixeu.

• Si no us en refieu, deixeu el cartellet de No molestin i ja us fareu el llit vosaltres.

• Segons a quins llocs, deixar el de Faci’m l’habitació pot ser un reclam per a algundesaprensiu que sap que no hi sou.

• Si porteu coses de valor, deixeu-les a la caixa forta de l’hotel.

• Compte a consumir de la nevera. A vegades val la pena posar-ho tot a l’armari ianar a comprar llaunes al supermercat. Segur que surt més a compte.

• Les trucades des de l’habitació a l’estranger poden ser caríssimes. Val la pena trucardes d’una cabina per donar l’encàrrec que us truquin a l’habitació.

K. MC GABHAN P, The Traveller’s Bible (Adaptació)

Per viatjar com Déu manaAvaluació

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 188

™™

189

66. �� Assenyala la intenció del text i digues de quin tipus és:

• Intentar convèncer o persuadir el receptor.• Presentar les característiques d’un hotel.• Donar instruccions per actuar en determinades situacions.

67. �� Identifica el nom que fa de nucli del subjecte i el verb que fa de nucli del predicat, en l’oració següent:

No sempre les reserves d’hotel donen el resultat previst.

■ Indica en quina persona gramatical i nombre concorden.

68. �� En les oracions següents, assenyala el verb nucli del sintagma verbal, el complement directe i el complement circumstancial:

• Abans d’anar a dormir, controleu el llum, l’aigua per beure, el lloc on anar a fer pipí i l’hora.

• Tanqueu bé les portes i les finestres

■ Indica què expressa el complement circumstancial.

69. �� Quina norma ortogràfica justifica les grafies destacades?

• important • imprevista • làmpada

70. �� Quina observació és més adequada per a la paraula insomni?

• Només es pronuncien les consonants mn en una pronúncia acurada.• Sempre es pronuncien les dues consonants, mn.• Només es pronuncia la n del grup consonàntic mn.

71. �� Indica a quina d’aquestes paraules pertany cada definició:

reserva paper

• En alguns països, territori destinat als habitants aborígens. • Jugador designat per substituir-ne un altre.• Personatge representat per un actor. • (pl.) Documents que proven la identitat d’una persona. • Allò que hom guarda per a un altre moment. • Full prim fet amb fibres vegetals, en el qual es pot escriure.

■ Indica quin d’aquests significats té cada paraula en el text.

72. �� Busca una paraula en el text que tingui aquests tres significats:

• Gènere de peixos.

• Monstre fantàstic contra el qual lluiten déus i herois.

• Nom que reben diferents petits rèptils.

■ Quin significat és l’emprat en el text?

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 189


190

GRAMÀTICA

73. �� Subratlla el CP i indica si fa referènciaal subjecte o al CD:

• Els ciclistes arriben a la meta desesmats.

• L’actriu guanyadora de l’Oscar somreiasatisfeta.

• Van trobar la roda del cotxe punxada.

• El fiscal exposava el cas indignat.

74. �� Identifica de quin tipus és cadacomplement subratllat:

• Serviu el cava ben fresc.

• Parlen del seu fill gran.

• Atorgaren una medalla al general retirat.

• Li va contestar desagradablement.

• La Marina és treballadora.

• Penja la caçadora, sisplau.

• L’oficina estarà tancada.

• Demà et donaré una resposta.

• Considera en Pau un amic de la família.

• Lliureu l’examen al professor.

• Llença la brossa al contenidor gris.

• En Ramon es dedica al comerç internacional.

ORTOGRAFIA

75. �� Busca les paraules somiar i somniar aldiccionari normatiu. Hi són totes dues?Quina prioritza? Com ho dedueixes?

■ Posa exemples de paraules d’aquestafamília que s’escriuen amb -mn-, amb -m-o que es poden escriure de totes duesmaneres.

76. �� Busca tennis i tenis a la pàginaweb de l’Institut d’Estudis Catalans(www.iec.cat), dins de l’opció Diccionarinormatiu. Què observes?

• Com es pot escriure el nom de la personaque practica aquest esport?

• I l’adjectiu derivat del nom d’aquest esport?

77. �� Escriu les paraules que corresponen a aquestes definicions; totes contenenun grup consonàntic amb nasals.

• Es diu d’una regla que serveix per ajudar amemoritzar.

• Malaltia infecciosa que afecta els pulmons.

• Perdó que el govern atorga a un col·lectiude presos.

• Prova mèdica en què s’analitza el líquidfetal per detectar possibles malformacions.

LÈXIC

78. �� Escriu el nom del que veus enaquestes imatges i després explica quinaltre significat té aquesta paraula:

79. �� Copia aquestes oracions i completa-lesamb una paraula polisèmica que vagi béa cada parella d’oracions:

• Va encistellar amb un _ _ _ _ _ perfecte.

Va clavar un _ _ _ _ _ per penjar el pernil.

• La gent solia passejar per la _ _ _ _ _ _.

Aquest estiu no hi ha aigua a la _ _ _ _ _ _.

• La _ _ _ _ _ del ganivet està esmolada.

El roure és un arbre de _ _ _ _ _ caduca .

80. �� Copia aquestes oracions substituint el verb picar per un dels verbs següents.Fes-hi tots els canvis que calgui.

• Aquell article li va picar la curiositat.• El vi de la bóta s’ha picat.• Per culpa meva, li van haver de picar els dits.• Picava la pedra, però no la podia partir.• Picava a la porta sense parar.• No piqueu abans de dinar!

agrir-se, colpejar, trucar, provocar,escarmentar, menjar

830841 _ 0168-0191.qxd 23/1/07 14:47 Página 190

Troba 10 paraules que contenen mm i 10 quecontenen nn en aquesta sopa de lletres. Totes les lletres que no es necessiten són emes i enes.


191

Atribut. Complement del verb obligatori ambels verbs ser, estar i semblar.

Complement circumstancial. Complement op-tatiu que aporta informació addicional sobreles circumstàncies de l’acció (bàsicamenttemps, lloc, manera o quantitat).

Complement de règim. Complement obligatoriexigit per certs verbs i que en completa elsentit.

Complement directe. Complement obligatoride certs verbs que expressa l’entitat sobre laqual recau l’acció expressada pel verb.

Complement indirecte. Complement optatiuencapçalat per a i que designa el destinataride l’acció expressada pel verb.

Complement predicatiu. Complement optatiuque atribueix una característica al subjecte oal complement directe, però amb verbs dife-rents de ser, estar i semblar.

Concordança. Coincidència obligatòria en nom-bre i persona entre el nucli del sintagma ver-bal que fa de predicat i el nucli del sintagmanominal que fa de subjecte.

Instrucció. Text instructiu.Mètrica. Conjunt de tècniques lingüístiques que

permeten compondre versos i poemes. Fona-

mentalment, són el ritme, la rima, el metre iles estrofes.

Polisèmia. Propietat que presenten algunes pa-raules de tenir dos o més significats, que esdiferencien segons el context en què s’utilit-zen.

Rima. Procediment rítmic que consisteix en laigualtat, total o parcial, dels sons de dos omés versos a partir de l’última vocal accen-tuada.

Rima assonant. Rima en què només es repetei-xen els sons vocàlics a partir de l’última vocalaccentuada.

Rima consonant. Rima en què es repeteixentant els sons vocàlics com els consonàntics apartir de l’última vocal accentuada.

Ritme. Repetició regular de diversos elementsque formen part d’un missatge poètic per tald’aconseguir una certa musicalitat o sonoritat.

Sintagma verbal. Sintagma que té com a nucliun verb, que pot contenir complements i quedins de l’oració fa de predicat.

Text directiu. Text instructiu.Text instructiu. Tipus de text que té la intenció

de donar instruccions, consells o ordres per-què el receptor faci alguna cosa.

ENTRETENIMENTS

C N E N N I N N O C E N TO O M M N E N N E R E P NN N M M S Ú M M U M M M NN T A M M I M O N N I I IE N G N E M M S L A N N AC A A N N M T A R A N N ÀT R T N O E O N N A E O IA G Z C G N X R T M U V NR I E A N S N I A M Q A NI M M E D I A T Ó R N C E

M M A N L I B Ò M M I I CA M R N M M N N M M U Ó EM I M M U N I T A T Q N D

830841 _ 0168-0191.qxd 9/2/07 10:45 Página 191

Girem i girarem8

Les persones podemviatjar a un altre paísper molts motiusdiferents: per ferturisme, per treballar,per visitar un parent o un amic... En totsaquests viatgespodem descobrirmaneres de viure i costums diferentsdels nostres. A més,molts països encarano tenen cobertes les necessitatsbàsiques, per això és important que rebinajut i col·laboració.

192

Sempre he tingut necessitat de conèixeraltres maneres de viure, altres cultures.Això em va portar, fa uns anys, a viurevuit mesos a Nicaragua. No volia viatjari prou, sinó també col·laborar en tot allòque fos possible.En aquella època jo estudiava CiènciesAmbientals a la Universitat de Girona.Alguns dels meus professors feien tas-ques de cooperació amb el comitè d’a-germanament Salt-Quilalí. Des del co-mitè, es va aconseguir elaborar un granprojecte per al desenvolupament deQuilalí. Així, un grup de persones de lameva classe vam decidir fer-hi una esta-da per dur a terme diversos programesmediambientals.

Una ruta difícilQuilalí és un poble envoltat de petitesmuntanyes al nord de Nicaragua, el pa-ís més pobre, en termes econòmics, del’Amèrica Central. A l’octubre, allà és l’hivern. De fet, en aquella zona noméshi ha dues estacions: una de molt plu-josa, l’hivern, època de colors verds in-tensos; i una de molt seca, l’estiu, en quèla calor es fa difícil de suportar, els co-lors del paisatge són vermellosos i totés sec.Nosaltres hi vam arribar en època de plu-ges. Les carreteres, que a l’estiu són deterra, eren tot fang; l’aigua dels rius es-tava força crescuda. L’autobús que ensduia de Managua, la capital, a Quilalí ha-via de travessar alguns d’aquests rius ide vegades les rodes relliscaven pel fang.

El nostre camp baseQuan vam arribar al nostre destí, ens hiesperaven, amb els braços oberts, elsmembres del comitè d’agermanament.Don Jimmy, el president del comitè, ensva portar a conèixer Quilalí i les seves co-munitats, en les quals se centrava la partmés important del nostre projecte. Ens van deixar una casa per viure a la co-munitat de San Bartolo. Feia temps queestava deshabitada, però la vam netejar,en vam treure els nius de vespes, escor-pins i aranyes, i la vam pintar de molts co-lors. Els nens sempre corrien per allà perobservar què fèiem i jugar una estona.

La vida de cada diaDe mica en mica, vam anar descobrintcom vivia aquella gent. A San Bartolo, eldia comença a les cinc del matí, quan lesdones es posen a preparar el blat de mo-ro per a les tortillas i a coure els frijoles.Aquests són els aliments bàsics de la se-va alimentació: mengen frijoles i tortillasper esmorzar, per dinar i per sopar. Qui

Vuit mesos a Nicaragua

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 192

193


s’ho pot permetre, a l’hora de dinar tambémenja carn, arròs, ous, cuajada (una mena deformatge fresc). I així cada dia. El lloc per rentar-se i per rentar la roba és elriu. Les dones hi baixen, acompanyades delsnens i les nenes, que les ajuden i aprofiten perbanyar-se i jugar una estona. Nosaltres tambéhi anàvem, però no hi teníem gaire traça.

Col·laborant en diferentsprojectesDurant la nostra estada allà vam col·laboraren diversos projectes. Per exemple, vam tre-ballar en cafetars. Hi ha muntanyes cober-tes de plantacions de cafè; homes, dones inens treballen tot el dia tallant i carregant elsfruits vermells del cafè. És una feina realmentdura. Aquest fruit vermell passa tot un pro-cés de rentat i assecat fins que es transformaen el cafè que bevem. Els residus d’aquestprocés contenen molta matèria orgànica, queva a parar als rius i en contamina l’aigua. Vamfer unes adoberes que permetien aprofitarles restes del cafè per produir adob; així escontaminava menys l’aigua i al mateix tempss’enriquia la terra.Un altre projecte en què vam participar tenial’objectiu de pal·liar una mica el greu pro-

blema de la desforestació, que obliga homes,dones i moltes vegades nens i nenes, a anarcada cop més lluny a buscar la llenya per cui-nar. Amb l’ajut d’altres institucions vam apren-dre a construir unes cuines que, utilitzadescorrectament, gastaven la meitat de llenyaque les normals. Després vam ensenyar a feraquestes noves cuines a la gent de les dife-rents comunitats de Quilalí.

Festes i amistatsPerò no us penseu pas que tot va ser treba-llar! Durant aquells mesos a Nicaragua hi vahaver moltes festes, sobretot per Nadal i perSetmana Santa. El Nadal va ser ben diferentper a nosaltres: sense anuncis publicitaris,sense grans superfícies comercials, sensecompres... Vam fer molts amics i amigues,amb els quals vam intercanviar vivències dedos mons tan allunyats i al mateix temps tanlligats l’un a l’altre. Va ser una experiènciamolt enriquidora i no puc acabar aquest arti-cle sense donar les gràcies a tota la gent queens va acollir a casa seva, que ens va ajudar,ens va ensenyar tantes coses i ens va donarla seva amistat.

SÒNIA ESTRADÉ NIUBÓ,

Cavall Fort, núm. 1004

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 193

194


OBTENIR INFORMACIÓ


• cooperació • traça • adobera • pal·liar

• comitè • estada • adob • desforestació

2. Completa aquests noms apareguts en el text que pertanyen al camp semànticde la solidaritat:

• C _ _ _ _ _ _ _ _ Ó • A G _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

• D _ _ _ N V _ _ _ _ _ _ _ _ _ • C _ L·L _ _ _ _ _ _ _ _

3. Busca informació sobre la situació geogràfica de Nicaragua i localitza el país en aquest mapa del món:

4. Situa en aquest mapa de Nicaragua el camí que va recórrer l’autora del text per arribar al seu destí final:

INTERPRETAR EL TEXT

5. Resumeix en un màxim de dues línies cada una de les parts del text.

6. Analitza la informació que t’aporta el text i digues de quin tipus de text estracta:

• text poètic • text argumentatiu • text expositiu • text instructiu

Managua

Estelí

Quilalí

Matagalpa

Juigalpa

San Carlos

Bluefields

PuertoCabezas

Granada

León

HONDURES

COSTA RICA

OCEÀPACÍFIC

OC

EÀ

AT

LÀ

NT

IC

llacNicaragua

llacManagua

OCEÀATLÀNTIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀPACÍFIC

OCEÀÍNDIC

Maem

f g

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 194

195


7. Indica si aquestes afirmacions són certes (C) o falses (F):

• La persona que escriu el text està interessada a fer turisme.

• Qui escriu el text és una estudiant gironina.

• Nicaragua té un clima molt similar al del sud d’Europa.

• Els camperols nicaragüencs accepten de bon grat els cooperants.

• L’autora del reportatge analitza la vida quotidiana de la població.

• Als països poc desenvolupats es respecta molt el medi ambient.

• Nicaragua és un país de religió catòlica.

8. Abans del primer subtítol, hi ha un fragment de text que no té títol, a partdel de tot el text. Quin títol li posaries, a aquest fragment inicial?

9. Indica en quina part del text es poden trobar les informacions següents:

• descripció de la casa • justificació del viatge

• informació meteorològica i geogràfica • valoració de les relacions socials

• descipció de la vida quotidiana • descripció de tasques solidàries


10. Quina posició personal manté l’escriptora durant la seva estada a Nicaragua?

11. Observa el llenguatge que utilitza per explicar el viatge i l’estada. Et semblaadequat per a la finalitat que pretén aconseguir?

12. Creus que l’autora ens mostra aquella realitat exclusivament des del seupunt de vista? Com creus que arriba al lector aquesta informació?

13. Quins fets o situacions t’han cridat més l’atenció o t’han sorprès? Per què?

14. Escriu una conclusió que hagis extret de la lectura d’aquest text.

EXPRESSAR-NOS

15. Busqueu informació sobrealgunes ONG que tinguin com afinalitat la cooperació amb algun paísdel Tercer Món i feu-ne una explicació a la resta de companys. Després, podeuanalitzar els punts similars i elsdiferents.

16. Visita una botiga (físicament ovirtualment) vinculada amb el comerçjust i solidari. Explica quina mena deproductes s’hi venen i a què es destinauna part dels guanys.

Licm

t s

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 195

196


La predicció

Què és una predicció?La predicció és el tipus de text que té com a intenció fer previsions sobre aspectesrelacionats amb el futur. Els textos predictius poden ser orals o escrits. Sovint entrobem en els mitjans de comunicació –com ara la previsió del temps, l’horòscop, lesprediccions econòmiques o les enquestes electorals–, però també en la vida quotidia-na, com per exemple una conversa sobre les notes que preveus que trauràs aquesttrimestre o sobre la previsió d’embussos en una operació tornada.

Característiques del text predictiu• Els textos predictius es combinen sovint amb altres tipus de text. Per exemple,

la informació meteorològica sol incloure dos grans apartats, un sobre el temps queha fet les últimes vint-i-quatre hores (és un text expositiu, com moltes altres notí-cies) i l’altre sobre el temps que es preveu que pot fer en un futur immediat (és lapredicció pròpiament dita). En el cas de prediccions basades en estudis científics,com ara les que es fan sobre el canvi climàtic o sobre el futur de les espècies ani-mals en vies d’extinció, el text predictiu es combina amb estratègies pròpies delstextos argumentatius i descriptius.

• Aquests textos contenen moltes construccions impersonals en present d’indicatiui, en alguns casos, expressions que indiquen possibilitat, probabilitat o hipòtesis icondicions (es preveu que, tot sembla indicar que, potser, probablement, segurament, sies donen les condicions adients...).

• Els temps verbals que abunden més en els textos predictius són el futur i, quan esvol insistir en el fet que es tracta d’una previsió que no necessàriament ha d’acom-plir-se, el condicional.

Vegem com a exemple la predicció del temps del diari El Punt el 28 de maig del 2006:

Continua la calor

Domini de l’ambient assolellat amb cel serè o poc ennuvolat. A la tarda és pos-sible que hi hagi algun ruixat aïllat al Pirineu i Prepirineu i les temperatures seransemblants, tot i que les màximes pujaran lleugerament. Al migdia l’ambientserà calorós i la visibilitat serà bona. Bufarà vent fluix i variable al principi i al fi-nal del dia. Al final de la jornada bufarà tramuntana moderada a l’Alt Empordà.

Demà

Cel entre poc i mig ennuvolat en conjunt. A partir del migdia s’esperen ruixatsdispersos, d’intensitat entre feble i moderada al Pirineu, Prepirineu i l’interiordel quadrant nord-est. Les temperatures seran semblants o amb màximes lleu-gerament més baixes i bufarà tramuntana moderada a l’Alt Empordà.

El mar

Marejol a la Costa Brava. A la resta de la costa catalana, mar arrissada al matí i ma-rejol a la tarda.

mar

Med i te r ran i

830841 _ 0192-0217.qxd 9/2/07 12:17 Página 196

197



• La predicció és el tipus de text que té com a intenció aprendre a vocalitzar.

• Els textos predictius apareixen sovint als mitjans de comunicació.

• Un exemple de text predictiu és una recepta de cuina.

• Els textos predictius no se solen combinar amb textos d’altres tipus.

• En els textos predictius abunden les expressions de causa i conseqüència.

• El futur i el condicional són els temps verbals més utilitzats en els textospredictius.

18. �� Un dels textos predictius típics és l’horòscop. Llegeix atentamentl’horòscop del diari El Punt i respon les preguntes següents:

• Quina diferència fonamental hi ha entre les dades en què es basen unapredicció meteorològica i un horòscop?

• Assenyala els tres signes que tenen un enunciat pròpiament predictiu.

• Quina és la intenció predominant en la resta de signes?

• Quin és el temps verbal més utilitzat en un i altre cas?

■ Busca l’horòscop d’algun altre diari o revista en què tingui mésimportància la intenció predictiva.

19. �� Escriu una redacció en què prevegis què faràs un dia festiudeterminat. Planteja dues possibilitats, per exemple, una per si fa bontemps i pots sortir i l’altra per si fa mal temps i t’has de quedar a casa.

20. �� Quin d’aquestes tres reportatges penses que pot tenir unaestructura de text predictiu? Argumenta la teva resposta.

• La vida en un suburbi d’una gran ciutat.

• El canvi climàtic i les seves conseqüències.

• Un congrés internacional sobre la sida.

L’horòscop

Àries. Treballar amb gent et pot ajudar a potenciar aspectes més humans de tu mateix.

Taure. Només et falta connectar amb la persona adequada per poder dur a terme els teus projectes.

Bessons. Et deixes dominar massa pels teus sentiments. Intenta equilibrar-ho una mica amb la raó.

Cranc. Hauràs d’escollir entre allò que vols fer i el que els altres volen que facis.

Lleó. En el camp laboral hauries de mesurar una mica les teves paraules o et pots comprometre.

Verge. Evita les aventures frívoles i posa ordre a la teva ment. Ara mateix és el que més et convé.

Balança. Si es tracta d’un afer de diners, procura decidir tu mateix o et poden enganyar.

Escorpí. Avui serà un dia molt familiar i molt tranquil, a excepció de determinats moments.

Sagitari. Portes un ritme molt més accelerat que els que t’envolten, i no acabes de connectar.

Capricorn. Si veus que només et tenen enveja no facis gaire cas del que et diuen.

Aquari. Et sents deprimit però has d’intentar no tancar-te en tu mateix i comunicar-te amb els altres.

Peixos. Avui discutiràs amb algú molt proper a tu. Sigues flexible i no vulguis tenir sempre la raó.

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 197

198


Escollim el registre adequatUn dels aspectes que permeten valorar millor l’expressió oral dels parlants és la capa-citat d’escollir el registre adequat a l’hora de comunicar-se amb un interlocutor.Aquesta tria depèn, en bona mesura, de l’interlocutor i, sobretot, de la situació enquè ens trobem. No és el mateix parlar amb un company de classe al pati que fer-ho,per exemple, amb un adult desconegut a qui demanem un favor.

21. �� Per parelles, representeu la situació següent: un client fa unareclamació al director d’un hotel perquè no està satisfet del servei.Expresseu formalment les queixes següents:

• El cambrer que m’ha servit el dinar ha passat de tot.

• L’habitació estava una passada de bruta.

• L’ascensor ha fet figa la meitat dels dies.

• L’aigua de la piscina climatitzada estava molt freda

• A la centraleta de recepció no contestaven ni que els matessin.

22. �� Per parelles, representeu una entrevista entre el tutor o la tutorai els pares d’un alumne. Prèviament, poseu-vos d’acord en lescaracterístiques de l’alumne (comportament, rendiment acadèmic, etc.).Després, prepareu l’entrevista i feu-la en un registre formal.

El quadre següent recull les dues possibilitats més freqüents:

Situació formal

Interlocutor desconegut, adult o superioren algun sentit: tractament de vostè.

Fem servir un registre formal:

• Paraules més cultes, apreses en l’àm-bit escolar o en els textos estàndarddels mitjans de comunicació.

• Sintaxi acurada.

• Ús de fórmules de cortesia.

Situació informal

Interlocutor conegut, de la nostra edat o amb qui tenimuna relació de confiança: tractament de tu.

Fem servir un registre col·loquial:

• Paraules familiars, d’ús corrent o, fins i tot, d’argotjuvenil.

• Presència d’oracions incompletes o no del tot benconstruïdes.

• Llenguatge espontani.

Tens 1 € per treureuna aigua?

Perdoni, que em podriafacilitar canvi per a la màquina

de les begudes?

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 198

199


Evitem la repetició de paraulesPer tal d’evitar la repetició de paraules a l’hora de redactar un escrit, hi ha diversesestratègies. Les principals són eliminar la paraula repetida, canviar-la per una altrad’equivalent o substituir-la per un pronom. Vegem-ne alguns exemples:

§1 Eliminar la paraula repetida alguna de les vegades que apareix:

§2 Canviar la paraula repetida per un mot sinònim o per una expressió equivalent:

§3 Substituir la paraula repetida per un pronom:

23. �� Evita les repeticions que hi ha en aquestes oracions mitjançant la substitució de la paraula o expressió repetida per un pronom:

• S’han proposat una missió arriscada i han sortit malparats de la missió.

• Té un amic que viu a Austràlia i pensa en l’amic cada dia.

• Gasta molts diners i no vol gastar molts diners.

• M’he comprat un llibre i ja he llegit el llibre.

24. �� Detecta les repeticions que apareixen al text següent i torna a escriure’l evitant-les:

25. �� Escriu un text, d’aproximadament vint línies, que inclogui totes les paraules següents sense que es repeteixin cap vegada:

música - concert - grup - èxit - disc - gira - cantant - públic - aplaudiment

L’homeopatia és una medicina ideada per Samuel Hannemann a la fi del segle XVIII. L’homeopatia con-sisteix a analitzar detingudament la patologia del malalt i a administrar-li el medicament que es conside-ra més adient atenent als símptomes i a la mateixa personalitat del malalt. Els medicaments homeopàticssón elaborats a partir de tintures mare (vegetals, animals, minerals) molt diluïdes i dinamitzades. Els me-dicaments homeopàtics es presenten en forma de grànuls de lactosa, però també en forma de glòbuls–més petits que els grànuls–, gotes, pomades, supositoris o injectables. En diversos països de la Unió Eu-ropea, els medicaments homeopàtics són receptats per la seguretat social.

Cada dia circulen més cotxes per les carreteres iles ciutats; són una de les principals fonts de con-taminació atmosfèrica.

Cada dia circulen més cotxes per les carreteres i lesciutats; els cotxes són una de les principals fonts decontaminació atmosfèrica.

Els pisos s’han apujat un 13% aquest darrer any.Per als joves, trobar pis és una preocupació impor-tant.

Els pisos s’han apujat un 13% aquest darrer any.Per als joves, trobar habitatge és una preocupacióimportant.

L’energia és un recurs essencial per al desenvolu-pament econòmic. Per tal d’assegurar el creixementdel PIB cal incrementar la producció d’energia.

L’energia és un recurs essencial per al desenvolu-pament econòmic. Per tal d’assegurar el creixe-ment del PIB cal incrementar-ne la producció.

1

1

1

830841 _ 0192-0217.qxd 9/2/07 12:17 Página 199

200


El v

oca

bu

lari

de

la T

erra

i l’u

niv

ers

26. �� Aparella cada nom amb el dibuix corresponent:

27. �� Escriu el nom dels planetes del sistema solar:

28. �� Indica el nom de les quatre fases de la lluna:

29. �� Escriu una oració amb cada una d’aquestes expressions:

tenir llunes estar a la lluna de València

30. �� Escriu complets els mots derivats següents:

• lluna: __ __ __ __ r • terra: __ e __ __ __ q __ __

• sol: s __ __ __ __ • zenit: __ __ __ __ __ __ l

• espai: __ s __ __ __ __ __ __ • meridià: __ __ __ i __ __ __ __ __ __

31. �� Escriu el nom que correspon a cada definició:

• Cercle imaginari que divideix la Terra en dos hemisferis: e __ __ __ __ __ __

• Cadascun dels dos paral·lels de l’esfera terrestre que delimiten la zonatropical al nord i al sud de l’equador: t __ __ __ __ __

• Qualsevol dels cercles imaginaris que envolten la Terra passant pels pols: m __ __ __ __ __ __

• Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla lasuperfície terrestre: p __ __

• Cadascun dels cercles de la Terra paral·lels a l’equador: p __ __ __ __ __ __ __

• Parts de la Terra separades per l’equador: h __ __ __ __ __ __ __ __

estel, telescopi, planisferi, eclipsi, galàxia, arc de sant Martí, astrolabi, nebulosa

1

2 34

5

6 7

8

1 2 3 45

67

8

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 200

201


32. �� Completa cada oració amb una forma dels verbs següents:

• Al pol nord el sol gairebé no es ............ mai.

• Els astres ............ al cel.

• La lluna es ............ en l’estany.

• Va ............ un estel fugaç amb un telescopi.

• El sol ............

33. �� Busca en aquesta sopa de lletres els dotze signes del zodíac:

34. �� Aparella cada frase feta amb el seu significat:

Voler tocar el cel amb la mà • • Esforçar-se molt per aconseguir una cosa

Veure el cel obert • • Trobar solució a una situació difícil

Remoure cel i terra • • Pretendre coses impossibles

Estar al cel • • Atac que es gira contra un mateix

Escopir al cel • • Succeir impensadament un fet favorable

Baixar del cel • • Ser feliç

35. �� Aparella cada mot amb la seva definició:

• Cadascun dels dos moments de l’any en què la diferència de durada entreel dia i la nit és màxima.

• Moments en què el sol és sobre l’equador i els dies i les nits duren el mateix.

• Punt del cel que correspon verticalment a un punt de la Terra.

• Claror que hi ha al cel abans de sortir o de pondre’s el sol.

• Moviment de la Terra al voltant del seu eix.

• Conjunt d’estrelles que hi ha en l’espai i que tenen una cohesió deguda a la gravitació, com la Via Làctia.

36. �� Reescriu aquestes oracions substituint cada expressió en cursivaper un mot o grup de mots equivalents:

• Queia un sol de justícia. • Ahir es va llevar de mala lluna.

• Han anat a les Açores de lluna de mel. • Treballa de sol a sol.

• Els àrabs enalteixen la mitja lluna. • Sempre té la roba a sol i serena.

crepusclegalàxiarotaciósolsticiequinoccizenit

E I U O L K M V E R T G B H J K C A TD P C E A L L E O S I S A G I T A R IA E R R T G H R F G E T L Y T R P E ER A S F A L N G N M S O A Q U A R I VI L K U Y N V E N M C O N E A S I G BE P O U I K C F G R O S Ç A X C C T NS F G H J U Y T E R R C A B N M O R MG B E S S O N S Z R P E Y T A U R E MR E R T H P L O P Y I R Q E B N N N SA A S V B N P E I X O S N X C V B A O

observarreflectir

resplendirbrillar

pondre

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 201

202


L’oració simpleEnunciat, oració i oració simple Un enunciat és una sèrie de paraules que tenen un sentit complet en una situació decomunicació. Així, per exemple, l’expressió de xocolata és un enunciat que té sentitcomplet com a resposta a una pregunta com ara De què t’agraden més, els gelats?

Perquè un enunciat tingui caràcter d’oració cal que hi hagi almenys un verb en for-ma personal i una estructura de constituents, amb un predicat obligatori i un subjec-te optatiu segons els casos. Per exemple: M’agraden molt els de xocolata.

Una oració simple és una sèrie de paraules amb un sol verb en forma personal i ambuna sola estructura de constituents. Ara bé, distingim diversos tipus d’oracions, se-gons l’estructura de constituents, que ve determinada en gran part pel verb: oracionsamb verb impersonal, oracions amb verb atributiu i oracions amb verb predicatiu.

Oracions amb verb impersonalSón oracions que només tenen predicat i es formen a partir d’un verb impersonal.Aquests verbs només es conjuguen en tercera persona del singular i el seu significat noadmet que cap subjecte protagonitzi l’acció, l’estat o el procés. És el cas dels verbs queexpressen fenòmens meteorològics i d’algun altre, especialment haver-hi. Exemples:

Com trona! Hi havia una cua llarguíssima.

Oracions amb verb atributiuSón oracions construïdes al voltant dels verbs ser, estar i semblar, que són atributius ocopulatius. Aquests verbs uneixen un subjecte amb un complement del verb obliga-tori anomenat atribut, que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Exemples:

La Júlia és taxista. L’ascensor està encallat. El temps sembla estable.

Oracions amb verb predicatiuLa majoria d’oracions no es formen al voltant d’un verb impersonal o atributiu, sinóque es construeixen a partir d’un verb predicatiu. Aquests verbs són molt nombro-sos i expressen l’acció o el procés que afecta el subjecte. Exemples:

Mira aquell descapotable vermell! La Rosa parla per telèfon.

Els constituents oracionals: predicat i subjecteCada oració té predicat, que és el sintagma verbal que n’expressa l’acció, l’estat o elprocés. Ara bé, no totes tenen subjecte. Les oracions impersonals, per exemple, noen poden tenir. En altres casos, el subjecte pot no aparèixer explícitament. Exemples:

Els aficionats es van concentrar a les portes de l’estadi.subjecte predicat

Es van concentrar a les portes de l’estadi.predicat

Act. 37 i 38

Act. 39 i 40

Act. 41

Act. 42

Act. 43

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 202

203


D’altra banda, la posició del subjecte, quan és explícit, és variable respecte del predi-cat. Pot aparèixer en les posicions següents:

• Anteposat: L’autobús arriba tard.

• Posposat: Li surten taques del sol.

• Intercalat: Ahir el repartidor va deixar-ne dues caixes.

Els constituents del predicatEl predicat d’una oració està format, com a mínim, per un constituent: el verb que fade nucli del sintagma. Ara bé, cada verb, d’acord amb el seu significat, genera al seuvoltant una determinada estructura de constituents. Aquesta estructura presenta, se-gons els casos, un o dos complements obligatoris, i pot incloure també altres consti-tuents optatius que afegeixen informació no estrictament necessària.

Per exemple, si busquem el verb prestar al diccionari, trobarem la definició següent:

Deixar (diners, una joia, etc.), a algú, per un temps, amb l’obligació de tornar-ho.

El diccionari ens informa que, perquè el verb prestar desplegui tot el seu sentit, hau-rem d’esmentar la cosa prestada i aquell a qui es presta, a banda que puguem preci-sar també el termini o alguna altra circumstància:

Generosament ha prestat diners al seu germà per dos anys.CC CD CI CC

• generosament: constituent optatiu que expressa una circumstància de manera.

• diners: constituent obligatori que expressa la cosa prestada.

• al seu germà: constituent obligatori que expressa el beneficiari.

• per dos anys: constituent optatiu que expressa una circumstància de temps.

Act. 44

37. �� Copia les afirmacions que siguin certes:

• Les paraules enunciat i oració són sinònimes.

• Tota oració és un enunciat.

• Tot enunciat és una oració.

• Un enunciat és una sèrie de paraules sense sentit complet.

• Una oració és una sèrie de paraules amb un verb en forma personal.

• En una oració el predicat és optatiu.

38. �� Escriu per a cadascuna d’aquestes preguntes una resposta enforma d’enunciat i una altra en forma d’oració:

• A quina hora comença la pel·lícula?

• Quants participants s’han apuntat a la cursa?

• Qui organitza el sopar de final de curs?

• Quines sabates et posaràs?

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 203

39. �� Elabora un butlletí meteorològic en què apareguin diversesoracions amb verbs impersonals.

40. �� En quines d’aquestes oracions hi ha és un verb impersonal?

• No hi ha altre remei que operar-lo.

• S’ha afanyat molt, però no hi ha arribat a temps.

• Vols dir que hi ha prou cadires per a tothom?

• Té la barra de dir-me que no hi ha tornat a pensar!

■ Què és en les altres oracions?

41. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb un verb copulatiu:

• L’Aina .......... la seva millor amiga, fins que li va fer aquella mala passada.

• A finals d’estiu, .......... ingressat dues setmanes per una pneumònia.

• Com .......... possible que .......... tan poc responsables!

• .......... que el mapa indica un trencall a l’esquerra.

• .......... esperant l’autobús quan va passar ell amb la seva moto nova.

42. �� Quin tipus d’oracions és més abundant en català: amb verbatributiu, predicatiu o impersonal? Escriu-ne un exemple.

43. �� Indica en quina posició està el subjecte d’aquestes oracions:

• Els trens de rodalies han incrementat la freqüència.

• Demà la Neus ens donarà una resposta.

• Durant l’hivern són freqüents els talls de llum.

• Aleshores el detectiu va entrar al despatx de la víctima.

• La temporada d’estiu ens reporta molts guanys.

■ Coneixes algun altre tipus de subjecte? Posa’n un exemple.

44. �� Quins complements obligatoris i optatius tenen aquestes oracions?

• L’hotel no es responsabilitza dels objectes de valor.

• Aquesta publicitat és enganyosa.

• Vam trobar el menjar fort de sal.

45. �� Explica les diferències de significat entre aquestes oracions:

• Si t’ho proposes, ho aconseguiràs. / Si t’ho proposessis, ho aconseguiries.

• Si tingués diners viatjaria. / Si hagués tingut diners, hauria viatjat.

• Tant de bo trobi el que busca! / Tant de bo trobés el que busca!

46. �� Observa la conjugació del verb vestir-se i escriu:

• De les tres formes no personals, la que no porta mai pronom feble.

• Les altres dues formes no personals que porten el pronom feble darrere.

• L’únic temps personal que porta el pronom feble darrere.

• Un temps verbal que pot portar el pronom feble tant davant com darrere.

204


830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 204

205


Act. 47-50

Act. 51-55

La lletra hac. La ela geminadaLa lletra hac • Hac aspirada: la hac només es pronuncia quan és aspirada, en mots manllevats a

altres llengües (Hitler, Hawai, hooligan...) o en onomatopeies (ehem, hop...).

• Hac inicial: en paraules com el verb haver (i totes les seves formes), ham, harmo-nia, helicòpter, herba, hereu, heura, hiena, himne, hissar, hivern, hora, hort, hospital... iels seus derivats (harmoniós, herbívor, hivernal, horticultura, hospitalari...). Dins d’a-quest apartat destaquen els mots cultes formats per elements provinents del llatí odel grec:

– hecto-: hectòmetre, hectòlitre...

– hemi-: hemicicle, hemisferi...

– hemo-: hemodiàlisi, hemorroide...

– hidro-: hidrològic, hidromassatge...

– hiper-: hipermercat, hiperactiu...

– hipo-: hipopòtam, hipoglucèmia...

• Hac intercalada: en paraules com ahir, adhesió, aleshores, anhel, cohesió, enhorabona,exhaurir, exhaustiu, exhibició, filharmònica, inhibit, Mahoma, prohibit, subhasta, tot-hom, vehicle...

• Hac final: en les interjeccions ah, eh, oh.

La ela geminadaLa ela geminada (l·l) és una lletra modificada formada per dues eles separades perun punt volat, és a dir, situat a mitja alçada. Aquesta grafia representa dues eles con-secutives i no s’ha de confondre amb el dígraf ll.

Excepte en una pronunciació molt acurada, pronunciem la ela geminada com una so-la ela. Per això hem de conèixer unes normes que ens recorden quan cal escriure l·l:

• Paraules que comencen per:

– al·l-: al·legar, al·legoria, al·lèrgia, al·lucinar...

– col·l-: col·laborador, col·lecció, col·legi, col·locar...

– gal·l-: gal·la, gal·lès, gal·licisme...

– il·l-: il·legal, il·lícit, il·lògic, il·luminació...

– mil·l-: mil·lenari, mil·lèsim, mil·límetre...

– sil·l-: síl·laba, sil·logisme...

• Paraules que acaben en:

– -el·la: aquarel·la, mortadel·la, novel·la, varicel·la...

– -il·la: goril·la, pupil·la, til·la, tranquil·la...

– -il·lar: destil·lar, oscil·lar, vacil·lar...

830841 _ 0192-0217.qxd 9/2/07 12:17 Página 205

206


47. �� Copia aquestes paraules, afegint-hi la lletra hac, si n’han de portar,i escriu-ne un derivat:

• __armonia • __ostatge • __orxata

• __orfe • __ivern • __ermita

48. �� Copia aquestes paraules afegint una hac intercalada a les quen’hagin de portar:

• pro__ibir • mal__aurat

• sub__asta • alco__ol

• tru__à • ex__uberant

• ve__icle • en__orabona

• co__et • tot__om

• caca__uet • men__ir

49. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb una de les tres opcionssegüents:

• Tenen un clima sec .......... humit?

• On .......... has comprat?

• Va fer un .......... ben gran quan va obrir el regal.

• Vols vi .......... prefereixes prendre cava per sopar?

• .......... estrenaré el dia de la Festa Major.

50. �� Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes paraules:

51. �� Copia aquestes paraules i completa-les amb l o l·l:

• a__egrar • ca__igrafia

• ce__ebració • conste__ació

• i__usió • fa__era

• co__ador • e__ectricista

• a__icient • inte__ectual

• mi__ionari • mi__igram

ahaha

ohhoo

• Paraules cultes emparentades amb paraules que s’escriuen amb ll: axil·la (aixella),capil·lar (cabell), cristal·lí (cristall), metàl·lic (metall)...

• Altres paraules: bèl·lic, Brussel·les, cèl·lula, el·lipse, excel·lent, instal·lar, intel·ligència,libèl·lula, medul·la, mol·lusc, pàl·lid, paral·lel, satèl·lit, sol·licitud, violoncel·lista...

830841 _ 0192-0217.qxd 13/2/07 10:51 Página 206

52. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges tenint en compteque tots els noms s’escriuen amb ela geminada:

53. �� Respon les preguntes següents utilitzant el mot contrari de la paraula en cursiva a la pregunta:

• Creus que és lògic?

• El comte va tenir només fills legítims?

• Aquest tipus d’acció és legal?

• Et sembla legible?

• Aquest comerç té un horari limitat?

■ Explica les particularitats ortogràfiques que has trobat en la formaciód’aquests derivats.

54. �� Busca una paraula de la família de les següents que s’escrigui ambela geminada:

• estrella • flagell • llei

• llum • cabell • corall

55. �� Busca al diccionari la diferència de significat entre les paraules vilai vil·la.

56. �� Llegeix atentament el text següent. Després en faràs un dictat.

207


La Camil·la, veïna del tercer primera, és l’alegria del’escala. Les cançons harmonioses que taral·lejas’escampen pel cel obert com música celestial. Peraixò quan va tenir lloc l’hecatombe, tothom deia«Pobra Camil·la...» Ella sempre havia volgut que elseu fill fos un il·lustre violoncel·lista o bé un recone-gut novel·lista o, encara, que hagués ocupat un llocimportant en l’hemicicle. Però, no. En un acte ex-trem de rebel·lia, el noi es va presentar un dia a ca-sa amb una col·lega d’un col·lectiu ecologista alqual s’havia adherit i va dir que se n’anava a Hèlsin-ki tan tranquil·lament com qui pregunta què hi haavui per sopar.

1

2

3 4

5

6

830841 _ 0192-0217.qxd 9/2/07 12:17 Página 207

208


L’homonímiaL’homonímia és la propietat que tenen algunes paraules que presenten la mateixaforma, però tenen significats diferents.

La lletra grega pi es fa servir en matemàtiques. – El pi és característic del Mediterrani.

Vaig a comprar un pot de mel. – No pot venir a la festa d’aniversari.

Les paraules homònimes sovint pertanyen a la mateixa categoria lèxica, però de ve-gades són de categories diferents. En els diccionaris, tenen entrades diferents, lesquals apareixen numerades amb la definició corresponent.

57. �� Escriu aquests nombres en lletres i explica un altre significat decada una de les formes escrites:

58. ��Explica quin significat té cada un d’aquests mots homònims en lesparelles d’oracions següents:

• Va heretar un solar i s’hi va construir una casa.• Era ecologista i defensava l’ús de l’energia solar.

• Va cometre una falta a la vora de l’àrea. • Encara li falta una carta per guanyar la partida.

• Portava una vida còmoda i relaxada.• Havia desat la roba interior en aquella còmoda

59. �� Relaciona cada paraula amb les seves definicions:

• Que corre.

• Argent.

• Fons de riquesa acumulada.

• Plat de forma ovalada en què alguns menjars es portena taula.

• Peça de pas, llarga i estreta, en un edifici, una nau, etc.

• Ciutat o vila on resideix el govern d’un país.

60. �� Busca una forma conjugada dels verbs següents que pugui tenir unhomònim i explica’n el significat:

• cremar • portar • perdre

• recórrer • sobrar • comprar

● verb pintarpinta (3a persona del singular del present d’indicatiu del verb pintar)pinta (objecte que serveix per pentinar-se)

Exemple

1097

solar

falta

còmoda

corredor

plata

capital

π

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 208

209


La poesia (V)

El rossinyolCanta, canta, rossinyol,fes ben curta la volada.Branca fina de lloreret serà vall i cabana.Canta, rossinyol,


Ai, que és alta, rossinyol,l’estrella de plata!L’han encesa tants de ventsi ha fugit de tantes albes!Canta, rossinyol,


Qui seguí el seu pas esquiu?¿Qui la fon quan la rosadaposa llàgrimes d’infanta les flors més amagades?Canta, rossinyol,


L’alba clara fon l’estel,i ha esquinçat amb dits de fada,pels camins, el tel d’argentque paraven les aranyes.Canta, rossinyol,


De tan alta ja no es veu.Ai, que tot sospira i calla!El xiprer, vora el llorer,es bressa com una palma.Canta, rossinyol,


Però el cant del rossinyolés el diamant de l’alba.És roent com un esteli trèmul com una flama.Canta, rossinyol,

ocell:en el teu bec gira, ara,molí de vent del desig,una estrelleta de plata.

TOMÀS GARCÉS

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 209

210


El metreEl metre és la mesura mètrica, la quantitat de síl·labes que té un vers i que es prencom a patró per a tot el poema. Per comptar les síl·labes d’un vers, cal tenir presents,però, unes normes i els contactes entre les vocals de paraules contigües.

El recompte sil·làbicComptem les síl·labes dels versos des de la primera síl·laba fins a la darrera síl·labatònica del vers. Vegem-ne dos exemples, extrets del poema que acabes de llegir:

Aquest vers té set síl·labes comptades des de la primera (Can) fins a la darre-ra tònica (nyol), que també és l’última síl·laba del vers. Els versos en què l’úl-tim mot és agut s’anomenen masculins.

Aquest vers té també set síl·labes comptades des de la primera (fes) fins a ladarrera tònica (la) i deixant de banda la síl·laba àtona que tanca el vers (da).Els versos en què l’últim mot és pla o esdrúixol s’anomenen femenins.

Els contactes entre vocalsEls contactes entre les vocals de paraules contigües són la sinalefa i l’elisió.

• La sinalefa es produeix quan la vocal final d’una paraula i la inicial de la se-güent es pronuncien en una sola síl·laba. Com en el vers de Tomàs Garcés: i � hafugit de tantes albes.

• L’elisió es dóna quan no es pronuncia una de les dues vocals en contacte, normal-ment una a o una e àtones. Exemple: i ha esquinçat [ha ‘squinçat] amb dits de fada.

Versos isosil·làbics i anisosil·làbicsSegons el metre o quantitat sil·làbica, els versos d’un poema poden ser:

• Versos isosil·làbics, si tenen el mateix nombre de síl·labes tota la composició.

• Versos anisosil·làbics, si tenen nombres de síl·labes diferents al llarg de la compo-sició, generalment dos, que es combinen d’una manera regular.

Tothom n’ha sentides dir 7d’aquest gran senyor Gaudí, 7

que cada hora –no s’hi val!– 7fa una cosa genial 7

i no deixa viure en pau 7l’home savi ni el babau. 7

JOSEP CARNERAuca del senyor Gaudí

La Noguera i lo Garona 7són los fills que Déu li dóna, 7que ja al nàixer s’empaitaren, 7corregueren i saltaren 7com dos nins joguinejant. 7

Noguera per Alós 6tot joguinós 4

Garona per Aran 6tot rondinant 4

JACINT VERDAGUER

Canigó

Can-ta, can-ta, ros-si-nyol,1 2 3 4 5 6 7

fes ben cur-ta la vo-la-da.1 2 3 4 5 6 7

830841 _ 0192-0217.qxd 9/2/07 12:17 Página 210

211


61. �� Copia les dues primeres estrofes del poema El rossinyol de TomàsGarcés i fes-ne el recompte sil·làbic.

● Can / ta, / can / ta, / ros / si / nyol, 7

fes / ben / cur / ta / la / vo / la / (da). 7

62. �� Busca en el mateix poema un cas de sinalefa i un d’elisió diferentsdels que s’exposen a la pàgina anterior i representa’ls com en elsexemples.

63. �� Indica quina de les afirmacions següents és certa i explica per què:

• Tots els versos del poema El rossinyol són masculins.

• En el poema El rossinyol alternen els versos masculins i els femenins.

• Tots els versos del poema El rossinyol són femenins.

64. �� Digues si els versos del poema són isosil·làbics o anisosil·làbics iexplica per què.

65. �� Fixa’t ara en la rima del poema de Tomàs Garcés i respon lespreguntes següents:

• És consonant o assonant?

• Rimen tots els versos o només una part? Si només en rimen alguns, quins?

■ Fes l’esquema de rimes d’aquesta composició.

66. �� Busca els versos del poema que tenen la mateixa distribució delsaccents fònics que el primer:

■ Explica quins procediments fa servir el poeta per donar ritme a aquestpoema.

67. �� El poema que has llegit conté diverses figures retòriques. Busca-hiexemples de personificació, repetició, comparació i metàfora.

68. �� Escriu aquestes composicions:

• un vers decasíl·lab masculí

• un vers decasíl·lab femení

• un rodolí format per dos versos de set síl·labes amb rima consonant

• un rodolí format per dos versos de set síl·labes amb rima assonant

• una estrofa que segueixi l’esquema 7a 7b 7a 7b

Model

Can ta, canta, ros si- nyol

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 211

212


La variació funcionalA primer curs vas estudiar la variació geogràfica de la llengua catalana, els dialectesoccidentals i els orientals. També has estudiat la variació social segons l’edat, el gène-re o el grup social. Ara completaràs el teu coneixement de la variació lingüística ambl’estudi de les varietats funcionals de la llengua o registres.

Els registresCada situació demana un llenguatge adequat: no és el mateix captar l’atenció delspossibles clients en un mercat al carrer que fer el discurs d’inauguració d’unainstal·lació universitària. Els registres són les modalitats de la llengua adequades ales diverses situacions de comunicació.

Els registres depenen del tema (que pot ser general o especialitzat), del lloc (públic oprivat) i dels participants (que poden ser experts o no i que mantenen una relaciópropera o distant). Se solen dividir en dos grans grups:

• Els registres formals, que es fan servir en situacions de formalitat alta, amb moltpoca espontaneïtat, com ara les actuacions dels jutges, els manuals de temes espe-cífics (humanístics, científics, tècnics...), les entrevistes per aconseguir una feina,els textos literaris, etc. Es caracteritzen per un lèxic ric i culte, sovint especialitzat,oracions més aviat llargues i, en el cas dels textos orals, una bona pronúncia. Des-taquen dos registres formals: el cientificotècnic, que usa oracions enunciativesamb un vocabulari precís, amb tecnicismes, neologismes, fórmules i símbols; i elliterari, que busca la bellesa i potencia l’expressivitat aprofitant figures retòriquescom les metàfores, les comparacions, els sentits figurats, etc.

• Els registres informals, que són més propis de situacions orals com el tracte fami-liar, amb els companys i els amics i en les relacions comercials. Es caracteritzen perun alt grau d’espontaneïtat i improvisació, amb una intencionalitat subjectiva. Elmés característic és el col·loquial, en què predominen els sobreentesos, les repeti-cions, les frases fetes, els canvis de tema sobtats... El vocabulari és molt genèric(fer, cosa...), sense afany de precisió, i la sintaxi és poc elaborada, amb construc-cions inacabades o, fins i tot, incorrectes des del punt de vista de la normativa.

L’estàndardL’estàndard és una varietat de la llengua que serveix per facilitar la comprensió entreels parlants d’una mateixa comunitat lingüística. Intenta ser neutra, és a dir, no ésexclusiva de cap grup social ni de cap zona dialectal, i té la capacitat d’adaptar-se adiverses situacions de comunicació, sobretot en els usos escrits i formals. És el modelde correcció d’una llengua. S’aprèn a l’escola i és present també en els mitjans de co-municació (especialment en els programes informatius o documentals), en les cartescomercials, en els llibres de text, en documents administratius adreçats al públic, entextos informatius en general, com ara prospectes, instruccions d’ús, etc.

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 212

213


69. �� Indica si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F) i corregeix les falses:

• La variació funcional d’una llengua depèn de la classe social dels parlants.

• Un registre és una modalitat de la llengua adequada a una determinadasituació de comunicació.

• El registre depèn del tema, de l’edat dels parlants i de l’àrea geogràfica.

• Els dos grans grups de registres són els informals i els formals.

• El registre cientificotècnic i el literari són dos registres formals.

• L’estàndard és una varietat informal de la llengua.

70. �� Analitza les situacions de comunicació següents des del punt devista del tema (general o especialitzat), del lloc (públic o privat) i delsparticipants (experts o no del tema, relació propera o distant):

• Un conductor d’autobús adverteix un passatger que està prohibit parlaramb ell mentre condueix.

• La tieta Maria es troba al carrer la seva neboda Natàlia i li pregunta com lihan anat els exàmens.

• Un director de producció crida al seu despatx un encarregat per demanar-liun informe oral de la situació que està sota la seva responsabilitat.

• Un grup de cardiòlegs posen en comú, en un congrés, les darreresinvestigacions sobre cirurgia cardiovascular.

• El mateix grup de metges es troben a la cafeteria i parlen de la ciutat on esfa el congrés.

71. �� Explica quin problema té, des del punt de vista del registre,aquesta nota que ha penjat el president de la comunitat de veïns:

■ Redacta una nota adequada per a aquest cas.

72. �� Converteix aquest text de formal a informal:

Ei, veïns! Se us recorda que aquest mes ens haurem de rascar la butxaca per pagar les obres demillora de l’ascensor. La cosa pujarà uns dos-cents euros per pis, que s’afegiran als seixanta decada rebut. Heu de preveure-ho i tenir els calés al compte perquè, si no, els números quedaranmés vermells que un guiri a la platja.

Apreciada filla,

El motiu d’aquest avís és notificar-li que lapropera tarda, de cinc a vuit aproximada-ment, m’hauré d’absentar de casa per feruns encàrrecs relatius a l’adquisició de pro-ductes alimentaris perquè el conjunt de lafamília pugui consumir-los durant la properasetmana.

Li recomano que es prepari el berenar cor-responent al dia d’avui, que faci els deuresque li hagin pogut encomanar al seu centreeducatiu i que, un cop acomplerts aquestsdos objectius, tingui a bé disposar del seutemps lliure.

Cordialment,La seva progenitora

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 213

214

Jo viatjava amb tuper sobre les muntanyes.Els arbres eren verds, tan verds com les vacances.Els arbres eren verds a la vora dels marges.

Jo viatjava amb tuAvaluació

Jo viatjava amb tu,i només els ocells–ocells de negres ales–estremien les fullesmés altes dels pollancres.

Travessàrem llocson ballaven sardanesmoltes autoritats,endiumenjats i frares.

Travessàrem caminsamb les cases com capsesque no miren el riu,que miren les fàbriques,i una mica més llunyel palau del golafreamb el jardí d’estiu,i a la part més altala casa del rectori l’altar de la santa.

Jo viatjava amb tui només els ocells. De nit jèiem cansatsi ens desvetllava l’alba, tu amb una son tranquil·lai jo amb la son malalta.

Jo viatjava amb tui jo sola tornava,cap a una pau temudaque m’esperava a casa.

MARIA DEL MAR BONET,Quadern de viatge. Pintures i cançons

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 214

215

73. �� A la primera estrofa, quins versos són masculins? I femenins?

74. �� Fes el recompte sil·làbic de la tercera estrofa.

75. �� Indica quina de les afirmacions següents és correcta:

• Els versos d’aquest poema són isosil·làbics.

• Els versos d’aquest poema són anisosil·làbics.

• Alguns versos són isosil·làbics i altres són anisosil·làbics.

76. �� Localitza en el text alguna sinalefa i alguna elisió.

77. �� Completa les afirmacions següents:

• Els arbres eren verds és una oració amb verb ........... Aquests verbs tenen uncomplement obligatori anomenat ..........., que expressa ........... del subjecte.

• Jo viatjava amb tu per sobre les muntanyes és una oració amb verb ...........

Aquests verbs expressen ........... que afecta el subjecte.

78. �� Llegeix aquests versos i respon les preguntes següents:

De nit jèiem cansatsi ens desvetllava l’alba

• Quin és el verb de la primera oració? I el de la segona? De quin tipus són?

• Quin és el subjecte de la primera oració? I el de la segona?

■ Indica la posició del subjecte en cada una de les oracions anteriors:

• Va anteposat.

• Va posposat.

• Va intercalat.

• És el·líptic.

79. �� Explica els diferents significats de les paraules homònimes sobre i riu. Especifica a quina categoria lèxica pertanyen en cada cas.

80. �� Quina norma ortogràfica has de recordar per escriure correctament la paraula tranquil·la?

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 215

Activitats complementàriesGRAMÀTICA

81. �� Indica quins dels enunciats següentssón oracions i explica per què:

• No n’estic gens convençut.

• De cap de les maneres.

• Això no sortirà bé.

• I ara!

82. �� Respon les preguntes següents:

• Quins són els tres verbs atributius?

• Què són els verbs impersonals? Escriu-nevuit.

• Quin és el tipus de verb més abundant encatalà? Posa’n deu exemples.

83. �� Afegeix un subjecte a les oracionssegüents en la posició que se t’indica:

• Fullejaven el diari al centre cívic. (anteposat)

• Amb la serra elèctrica poden les branquesmés gruixudes. (intercalat)

• Avui falten. (posposat)

■ En quina de les tres oracions anteriors calque el subjecte sigui explícit?

84. �� Analitza els constituents del predicatd’aquesta oració:

Dins l’ambulància l’infermer va posarràpidament la mascareta d’oxigen al’accidentat.

■ Quin tipus de complements són elsobligatoris? I els optatius?

ORTOGRAFIA

85. �� Classifica les paraules següentssegons que la hac inicial es pronunciïaspirada o bé que hagi estat ja adaptadafonèticament i, per tant, sigui muda:

hoquei - handicap - handbol -hòlding - hooligan - hall

86. �� Busca al diccionari sis paraules de lafamília d’il·lús i explica’n el significat.

87. �� Escriu les paraules amb hac intercaladacorresponents a aquestes definicions:

• Adjectiu que expressa una característicainterna d’una cosa.

• Enganxar en una superfície.

• Ramaderia itinerant.

• Esgotar les existències d’un producte, etc.

88. �� Explica la diferència entre una el·lipsei una el·lipsi. Quin adjectiu deriva d’aquestsdos noms?

LÈXIC

89. �� Busca dos significats dels motssegüents i escriu una oració amb cada un:

• semblant • moll • bull

90. �� Indica la categoria lèxica de lesparaules en cursiva:

• Els mobles del menjador són de faig. Jofaig feines esporàdiques sempre que puc.

• Volia ser un home ric. A classe no ric mai.

• El sol em fa mal als ulls. Té molts amics,però es troba sol.

• Tenia una veu molt harmònica. Vaaprendre a tocar l’harmònica.

91. ��Relaciona cada verb homònim amb lesdefinicions corresponents:

• Dir que no.

• Fer un bot.

• Un cos elàstic, saltar enlaire després detopar a terra.

• Asfixiar per immersió en un líquid.

• Fer que una cosa absorbeixi líquid.

• Baixar un hidroavió fins a posar-se en lasuperfície del mar, d’un llac...

amararbotarnegar

216

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 216

Col·loca les paraules següents (totes amb hac intercalada) a l’encreuat, amb els accents i tot:

ADHERÈNCIAADHESIÓÀDHUCAHIRENHORABONAEXHALACIÓMAHOMETÀMENHIRSPROHIBIRÀSREHABILITASUBHASTA

ENTRETENIMENTS


217

Elisió. Supressió fonètica d’una vocal que està encontacte amb altres, normalment una a o unae àtones.

Estàndard. Varietat de la llengua que pretén serneutra, i que serveix per facilitar la comunica-ció entre tots els parlants d’una mateixa co-munitat lingüística.

Homonímia. Propietat que tenen algunes parau-les que presenten la mateixa forma, però quetenen significats diferents.

Metre. Mesura mètrica, quantitat de síl·labes queté un vers i que es pren com a patró per al con-junt del poema.

Oració atributiva. Oració construïda amb elsverbs ser, estar i semblar, i que expressa unaqualitat o un estat del subjecte.

Oració impersonal. Oració que només té predi-cat perquè s’organitza al voltant d’un verb queno admet un subjecte que protagonitzi l’acció,l’estat o el procés.

Oració predicativa. Oració construïda amb la ma-joria de verbs, excepte els impersonals i els atri-butius, i que expressa l’acció o el procés queafecta el subjecte.

Oració simple. Oració que té un sol verb en for-ma personal i, per tant, una sola estructura deconstituents.

Predicció. Text predictiu.Registre. Modalitat de la llengua adequada per a

una situació de comunicació concreta.Registres formals. Registres que es fan servir en

situacions de formalitat alta, per exemple, elregistre cientificotècnic i el literari.

Registres informals. Registres propis de situa-cions informals, com ara el tracte familiar, ambcompanys i amics, etc. El registre col·loquialn’és un exemple.

Sinalefa. Pronunciació de l’última vocal d’una pa-raula i la primera de la següent com si formessinuna sola síl·laba.

Text predictiu. Tipus de text que té com a in-tenció fer previsions sobre aspectes relacionatsamb el futur.

Variació funcional. Variació lingüística que depènde la situació de comunicació.

Vers femení. Vers que té l’última síl·laba àtona.Vers masculí. Vers que té l’última síl·laba tòni-

ca.

830841 _ 0192-0217.qxd 23/1/07 14:00 Página 217

Tanquem la paradeta9

Ja s’acosta el final decurs. Estàs preparatper a les vacances?Segur que sí!

Has pensat mai com és que tothom, o gairebé tothom, fa vacances a l’estiu,sobretot a l’agost?Creus que això és boo dolent? Et semblaque pot comportaralgun problema, el fet que moltsestabliments estiguintancats?

218

AgostAhir, en un carrer de l’Eixample vaig veure una cua de gent. Ordenada: unapersona rere l’altra durant metres i metres, fins a girar la cantonada. No es-peraven que obrissin les taquilles d’un cinema. Feien cua davant d’un forn.Unes hores més tard, a Sants vaig veure una cua semblant.En aquest peculiar Moscou en què se’ns ha convertit l’agost, els ciutadansformen cues de quinze metres per aconseguir una barra de pa. Per què?Perquè la resta de forns del barri estan tancats, sense que ningú s’hagipreocupat d’ordenar una mica els períodes de vacances. El forn que hi haal carrer Rosselló, a quatre metres del passatge Batlló, està tancat per va-cances del 3 d’agost a l’1 de setembre; l’altre forn de la zona (el del pas-satge Batlló, a deu metres del carrer Rosselló) també està tancat per va-cances. S’imaginen de quin dia a quin dia? Doncs del 3 d’agost a l’1 desetembre.I no són només els forns. Els altres gremis, igual. Excepció feta dels queviuen del turista i obren a l’agost per espoliar-lo, tots se’n van de vacancesquan els ve de gust. Només les farmàcies, per la legislació sobre serveis mí-nims, es veuen obligades a fer torns; i, quan tanquen, a avisar de quinesfarmàcies queden més a prop. A la resta d’establiments el ja t’espavilaràs ésla norma. Fa anys, molts forns, al mateix cartellet que enganxaven a la por-ta explicant que eren de vacances, anunciaven el forn més proper, per faci-litar les coses al ciutadà i no obligar-lo a un passeig d’hores pels carrers a larecerca del llonguet. Aquest any, ni això. Les papereries, els tallers de repa-ració d’automòbils, els estancs, les botigues d’informàtica, els salons de re-lax, les perruqueries, les joguineries, les matalasseries, les llibreries, els ser-rallers, les polleries: tothom tanca quan li ve de gust. El 75% dels tallers dereparació d’automòbils de Barcelona estan tancats aquest agost.I està bé que sigui així. És lògic que, si la majoria de la població fuig cap ales segones residències, els comerciants facin el mateix per descansar i evi-tar passar-se l’agost plegats de braços darrere el taulell. Res a dir-hi. Sobre-tot tenint en compte que hi ha uns establiments fantàstics, anomenats su-permercats i grans magatzems, als quals no els cauen els anells per estarsempre a punt de servir el ciutadà.

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 218

219


El cínic és que s’apel·li a la llibertat del botiguer per unes coses sí i per altresno. L’altre dia, en un reportatge del Telenotícies de TV3 sobre l’absentismeagostenc dels comerciants barcelonins, va aparèixer el capitost de no sé quingremi o departament de comerç explicant que la cosa de les vacances és lliu-re. Que cada botiguer pot fer el que vulgui i que ningú no té dret a imposar-li torns rotatoris per no deixar desabastats barris sencers de la ciutat. Quesom en una economia lliure i que cada comerciant obre quan vol.Aleshores, per què aquesta llibertat del comerciant per obrir quan li ve degust desapareix (per art de màgia) la resta de l’any, i marquem els horaris d’o-bertura al públic? Per què molts establiments han de tancar a una hora deter-minada i si no ho fan hi va la guàrdia urbana i els posa una multa? Per què elscomerços no poden obrir més enllà d’un determinat nombre d’hores setma-nals i, en canvi, ningú no els diu res si fan més o menys vacances, o si no enfan gens? O estem a favor de la llibertat d’obertura al públic o no hi estem.No té sentit que en unes ocasions s’enarbori la bandera de la llibertat i end’altres s’exigeixin normes estrictes. En què quedem?Hi ha poques coses més lamentables que l’espectacle depriment dels bars quan,precisament en el moment àlgid, es veuen obligats a abaixar les portes a dosquarts de tres de la nit. Per què a dos quarts de tres i no a les dues, o a les tres, oa les dues i vuit minuts? Amb horaris rígids, què hauria passat amb els cafèsd’antany, aquells cafès que, diuen, no tancaven mai, i que els nostres cronistesmés preclars ploren de tant en tant? Recordo haver passejat per les llibreries deRio de Janeiro, xafardejant llibres passada la mitjanit. I els colmados coreans deNova York, oberts vint-i-quatre hores al dia? I els delicatessen i els supermercatsde tantes ciutats del món, on pots comprar una revista, un entrepà, una cervesa,un ram de flors o un joc de ganivets a qualsevol hora, sigui de dia o de nit?Si, com molts botiguers, estem a favor de reglamentar l’hora d’obrir i de tan-car els comerços, reglamentem també quan han de fer vacances, i quantsdies. Si, al contrari, estem a favor de la llibertat del comerciant per prendre’sles vacances quan en tingui ganes, que sigui també lliure per decidir quan iquantes hores vol obrir: si de dia, de nit, de dia i de nit, a la matinada, nomésa mig matí, o a l’hora de la migdiada; o si no vol tancar mai. O s’hi està o nos’hi està. I, si s’hi està, s’hi ha d’estar tant si fa sol com si trona.

QUIM MONZÓ, No plantaré cap arbre

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 219

220


Maem

f g

OBTENIR INFORMACIÓ

1. Explica què signifiquen les paraules següents:

• peculiar • serraller • enarborar

• espoliar • capitost • àlgid

• llonguet • desabastat • preclar

2. Tria l’opció correcta per a cada una d’aquestes expressions.

• ... i evitar passar-se l’agost plegats de braços darrere el taulell.

amb molta feinasense fer resamb poca feina

• ... establiments fantàstics, anomenats supermercats i grans magatzems, als quals no els cauen els anells per estar sempre a punt de servir el ciutadà.

no els sap greuels va béels molesta

• ... si s’hi està, s’hi ha d’estar tant si fa sol com si trona.

quan fa mal tempssemprenomés en ocasions determinades

3. Llegeix la informació següent i relaciona-la amb el comentari que fa l’autor al principi del segon paràgraf.

4. Ordena cronològicament els fets que mostren aquestes vinyetes.

A l’antiga Unió Soviètica, després de la II GuerraMundial i durant el període de temps que es vaconèixer com el de la guerra freda, hi van havergreus problemes en el subministrament de produc-tes de primera necessitat. La població va haver desuportar llargs períodes de racionament de produc-tes bàsics, principalment aliments, o restriccions enel consum energètic.

Carrerde Sants

DCBA CarrerRosselló

830841 _ 0218-0241.qxd 9/2/07 12:22 Página 220

221


Licm

t s

INTERPRETAR EL TEXT

5. Indica si, en les expressions següents, l’autor fa servir un símbol particular, elsarcasme o la ironia, i explica per què:

• Excepció feta dels que viuen del turista i obren a l’agost per espoliar-lo.

• ...en un reportatge del Telenotícies de TV3 sobre l’absentisme agostenc delscomerciants barcelonins.

• ...i no obligar-lo a un passeig d’hores pels carrers a la recerca del llonguet.

6. Llegeix aquestes afirmacions i indica si és cert (C) o fals (F) que escorresponen amb les opinions de l’autor:

• No passa res si durant el mes d’agost hi ha molts establiments tancats.

• Les farmàcies fan torns perquè són un gremi ben organitzat.

• Antigament, en els forns tancats s’indicaven els forns propers que estaven oberts.

• És lògic que els bars tanquin a una hora prudent.

• Si els comerciants tenen llibertat per escollir les vacances, també n’haurien de teniren els horaris de la resta de l’any.

• Els horaris amplis dels supermercats compensen els més restringits del petit comerç.

7. Per què creus que l’autor utilitza tantes oracions interrogatives al sisè i al setè paràgraf?

■ Transforma en afirmativa qualsevol oració interrogativa d’aquests paràgrafs.


8. Escull l’opció adequada en cada cas i copia completa aquesta afirmació:

• Agost, de Quim Monzó, és un text (descriptiu/argumentatiu/narratiu) perquèl’autor ens vol fer (debatre/refutar/acceptar) una idea mitjançant (unraonament/una discussió/una finalitat).

9. Respon les preguntes següents:

• Quin fet provoca que l’autor exposi les seves opinions?

• Quina tesi planteja?

• Quins són els dos arguments principals que donen suport a les seves opinions?

• Quina conclusió final n’extreu?

EXPRESSAR-NOS

10. Escull un període de l’any que tingui alguna característica especial, per exemple, el període comprès entre les festes de Nadal i Reis. Després, escriu un text d’unes deu línies imitant l’estil del que has llegit.

11. Trieu una tesi o opinió i presenteu-la, amb dos arguments a favor i dosen contra, a la resta de la classe. Un exemple pot ser aquesta idea: Els joveshaurien de poder celebrar festes nocturnes en carrers i places públiques.

830841 _ 0218-0241.qxd 9/2/07 12:22 Página 221

222


Recursos comunicatius estereotipatsA l’hora de comunicar-nos, tenim llibertat per triar les paraules i per construir lesoracions que volem. Però en el cas de la llengua oral, molt sovint fem servir paraulesde sentit especial i frases ja fixades en la llengua, que tenen una interpretació ben co-neguda. Són els recursos comunicatius estereotipats, que tot seguit veurem.

Les onomatopeies i les interjeccionsLes onomatopeies són paraules que intenten reproduir amb sons de la llengua sonsi sorolls de la realitat. Per exemple, l’onomatopeia bum! és interpretada com una ex-plosió; l’onomatopeia xap!, com la caiguda d’una cosa en un líquid, etc.

Les interjeccions són una categoria lèxica formada per paraules invariables queequivalen a una oració completa. Poden expressar un sentiment, indicar una ordre,marcar el contacte amb l’interlocutor, etc. Presenten una entonació exclamativa. Perexemple, ep! és una interjecció que serveix per cridar l’atenció de l’interlocutor; ecs!,per expressar fàstic o disgust; bah!, per indicar desinterès, etc.

Hi ha dos tipus d’interjeccions: les pròpies (com les que acabem de veure o com uf!,per indicar cansament o desànim; oh!, per expressar sorpresa o admiració, etc.) i lesimpròpies, que són paraules que originàriament pertanyen a altres categories lèxiquesperò que actuen com a interjeccions. És el cas, per exemple, de som-hi!, forma del verbser que actua com una interjecció per incitar a l’activitat; o ostres!, nom d’un mol·luscque, en plural, actua com una interjecció que expressa contrarietat.

Les locucions, les frases fetes i els refranysLes locucions, les frases fetes i els refranys són expressions que tenen un significatunitari, que no es pot deduir del significat de les paraules que les componen. Tocar eldos, per exemple, vol dir ‘marxar’, però això no es dedueix de la combinació delsmots tocar i dos...

Una locució és una combinació fixa i d’ús corrent de dues o més paraules que fun-cionen com si fossin una de sola. Les més peculiars d’una llengua són les més difícilsde traduir i s’anomenen modismes (per exemple, treure foc pels queixals). Es podenclassificar segons la categoria del mot equivalent:

• Locucions nominals, si equivalen a un nom. Exemple: sopa de lletres (‘tipus d’en-treteniment’).

• Locucions adjectivals, si equivalen a un adjectiu. Exemple: dur d’orella (‘sord’).

• Locucions adverbials, si equivalen a un adverbi. Exemple: en un tres i no res (‘moltràpidament’).

• Locucions verbals, que també s’anomenen frases fetes, si equivalen a un verb.Exemple: estar de mala lluna (‘estar malhumorat’).

Un refrany és un enunciat popular que expressa algun ensenyament, o una lliçó mo-ral. N’hi ha pràcticament sobre qualsevol tema i poden tenir un sentit propi o figurat.

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 222

223



• Els recursos comunicatius estereotipats són fàcils de traduir.

• Les onomatopeies i les interjeccions es diferencien pel tipus de so querepresenten.

• Alça! és una interjecció pròpia.

• Les locucions verbals són grups de paraules amb sentit unitari queequivalen a un adverbi.

• Els refranys tenen una intenció didàctica o moral.

• L’oració En Pol és més alt que en Marc conté una comparació lexicalitzada.

13. �� Escriu onomatopeies per als següents sorolls:

• una explosió • un tret • un esternut

• una abella • unes tisores • un lladruc

■ En quina mena de textos creatius abunden les onomatopeies?

14. �� Escriu totes les interjeccions que coneguis que portin la lletra hac,indica en quins casos és una hac aspirada i explica què expressen.

15. �� Relaciona cada locució amb el seu significat:

compte corrent • • de qualsevol maneraànima de càntir • • fer desesperar algú

a la babalà • • dipòsit bancaritreure de polleguera • • amb retard

a misses dites • • pusil·lànime

16. �� Completa aquestes oracions amb comparacions lexicalitzades:

• L’Oriol és viu i eixerit... • L’espera va ser més llarga...

• L’estadi estava ple ...... • La Marga és tossuda ......

Exemple: A la taula i al llit, al primer crit. � Sentit propi: cal creure a la primera in-dicació quan es tracta de menjar i de dormir, especialment les criatures.

Els testos s’assemblen a les olles. � Sentit figurat: es diu per fer notar que uninfant s’assembla físicament o psicològicament a un dels seus progenitors.

Les comparacions lexicalitzadesUna comparació lexicalitzada és una comparació que ja existeix fixada en la llen-gua i que s’usa sempre d’una manera semblant. Les comparacions lexicalitzades apa-reixen sobretot en locucions adjectivals (alt com un sant Pau, fort com un roure...) o enfrases fetes (deixar algú com un drap brut, cantar com els àngels...). Utilitzen els connec-tors com o més... que.

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 223

224


Pronunciem correctament els sonsLa pronunciació correcta dels sons de la llengua és un dels aspectes que s’aprecienmés en l’expressió oral d’un parlant. En el cas dels sons vocàlics, recorda que hi hadues e (la e oberta, com dèbil; i la e tancada, com gemec) i dues o (la o oberta, comjuliol; i la o tancada, com atenció). A més, si parles català oriental, has de pronunciarla vocal neutra com un so intermedi entre a i e, no pas com una e ni com una a (perexemple, la vocal final de mots com pilota o fase).

Pel que fa als sons consonàntics, la taula següent recull els errors de pronunciaciómés freqüents, que solen consistir a pronunciar com a sordes consonants sonores.

Cal pronunciar

Cal diferenciar la essa sorda de la sonora.Exemples: passar (sorda) / posar (sonora)

Cal diferenciar el so sord de xeix del sosonor de ge.Exemples: xàfec (sord) / jardí (sonor)

Cal diferenciar el so sord de tx del sosonor tj.Exemples: metxa (sord) / metge (sonor)

Cal evitar

Pronunciar totes les esses sordes.

• Pronunciar el so sonor com a sord («xardí»).• Pronunciar el so sord amb una te davant

(«txàfec»)

Pronunciar aquests dos sons sords.

✓Essa sorda /essa sonora

So xeix / so ge

So tx (escrittx o -ig) / so tj(escrit tj o tg)

✗

17. �� Llegeix en veu alta aquestes paraules i classifica-les segons quees pronunciïn amb essa sorda o essa sonora:

• Àsia • pressió • anàlisi • entusiasme • agressor

• impresos • lesió • etcètera • frontissa • excessiu

• paisatge • paràsit • emissora • musulmà • passió

18. �� Escriu oracions fent jocs de paraules amb les parelles següents:

casa caça pesa peça Rosa rossa metxa metge

■ Per parelles, llegiu les oracions tenint cura de la pronunciació.

19. �� Llegiu correctament entre tots les oracions següents:

• On és el lloc del joc dels autos de xoc?

• Jo no penso jugar amb el teu ioió.

• La teva iaia, ja em diràs on és.

• Llogarem una pista i hi jugarem a bitlles.

20. �� Practica més aquests sons amb l’activitat d’aquesta web:

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/xoc/index.htm

830841 _ 0218-0241.qxd 9/2/07 12:22 Página 224

225


21. �� Copia aquests textos i completa’ls amb els connectors adients:

22. �� Escriu un text en què argumentis a favor o en contra de permetrela conducció de motocicletes a partir dels setze anys, en comptes dels catorze. Fixa’t bé en els connectors que fas servir.

Fem servir els connectors adientsLes oracions d’un text estan separades (mitjançant signes de puntuació, generalmentels punts i seguit) i, alhora, relacionades entre elles mitjançant connectors. Per talque els teus escrits quedin cohesionats, és convenient fer servir connectors, entre elsquals destaquen:

• Connectors que expressen oposició entre dues oracions: però, tanmateix, en can-vi, per contra, etc. Exemple: El risc d’incendis forestals és molt elevat. Tanmateix, en-cara ho era més l’estiu passat.

• Connectors que expressen conseqüència entre dues oracions: per tant, així doncs,en conseqüència, etc. Exemple: Els sous dels treballadors no s’han apujat tant com elspreus. Per tant, s’ha perdut poder adquisitiu.

• Connectors que expressen complementarietat entre dues oracions: d’una banda...de l’altra, per una part... per l’altra. Exemple: Viatjar per Europa és cada cop més barat.D’una banda, els viatges amb avió es poden trobar a baix cost. De l’altra, es pot aconseguirallotjament a les principals ciutats mitjançant les ofertes que es troben a Internet.

• Connectors que introdueixen enumeracions: en primer lloc... a continuació... fi-nalment...; primerament... segonament... per acabar... Exemple: En primer lloc, talla elcorrent elèctric; en segon lloc, desconnecta l’aparell; finalment, porta’l al servei tècnic.

• Connectors que expressen conclusió, com ara a tall de conclusió, en resum, comp-tat i debatut... Exemple: En resum, els avantatges de l’opció de llogar un apartamentsón molt superiors als inconvenients que pugui tenir.

Els avantatges d’aquesta pòlissa d’assegurança justifiquen amb escreix el fet que tingui un preulleugerament superior a aquesta altra. ........., et recomano que la contractis immediatament i quedonis de baixa la que tenies subscrita.

L’expansió d’Internet és un fet evident els darrers anys. ........., encara són majoria les llarscatalanes que no estan connectades a la xarxa i que, ........., no tenen accés directe a lespossibilitats que ofereix. Per tal d’incentivar la connexió, les administracions públiques hanendegat diferents mesures. ........., han subscrit convenis amb entitats d’estalvi perquè elsciutadans puguin adquirir equips informàtics. ........., han estimulat que les companyies detelefonia facin ofertes, com ara la tarifa plana per a la banda ampla. ........., han llançat unacampanya publicitària adreçada especialment a les famílies amb fills estudiants.

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 225

226


El v

oca

bu

lari

de

la m

esu

ra d

el t

emp

s 23. �� Escriu el nom d’aquests tipus de rellotge:

24. �� Escriu aparellats els sinònims següents:

instant • • vesprada

futur • • pretèrit

època • • moment

dia • • foscant

crepuscle • • avenir

bixest • • era

passat • • jorn

tarda • • de traspàs

25. �� Relaciona cada part del rellotge amb el seu nom:

• la busca minutera

• la busca de les hores

• l’esfera

• la corda

• la corretja

26. �� Mira el full del calendari i escriu la paraula o l’expressió que has de fer servir per indicar les dates següents, suposant que avui és dissabtedia 9 de juny:

● 8 de juny: ahir

• 10 de juny • 11 de juny

• 7 de juny • 1 de juliol

• dissabte 2 de juny • dissabte 16 de juny

27. �� Aparella cada una d’aquestes hores amb la part del dia corresponent:

5:10 • • tarda

8:20 • • vespre

23:30 • • matí

20:10 • • migdia

12:15 • • matinada

15:00 • • nit

Exemple

1

2

4

3

5

1

2 43 5 6 7 8

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 226

227


28. �� Escriu correctament l’hora que marquen aquests rellotges:

29. �� Explica el significat de la frase feta No tocar ni quarts ni hores.

30. �� Explica què signifiquen les sigles següents:

■ Investiga de quina llengua vénen i com s’han format.

31. �� Relaciona cada període de temps amb les paraules corresponents.

• centúria

• lustre

• quinquenni

• decenni

• segle

• dècada

32. �� Escriu la paraula que expressa cada un d’aquests períodes de temps:

• set dies • quinze dies • quatre mesos

• dos anys • tres mesos • sis anys

• sis mesos • tres anys • dotze mesos

33. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:

• L’any vinent se celebrarà el ............. (cent anys) del seu naixement.

• Han rehabilitat un edifici ............. (de mil anys).

• És una commemoració ............. (que es fa un cop cada segle).

• Van trobar restes d’un ............. (període de mil anys) d’antiguitat.

• La direcció del banc ha programat un pla ............. (de 5 anys de durada).

34. �� Relaciona cada oració amb tots els finals possibles:

• a misses dites

Una persona puntual arriba • • com un rellotge

• a tres quarts de quinze

Una persona triganera arriba • • en punt

• a l’hora

• amb retard

35. �� Explica la diferència que hi ha entre aquestes parelles de paraules:

• biennal - bianual • decenni - dècada • centenari - secular

dCaCpmam

™5 anys

™10 anys

™100 anys

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 227

228


L’anàlisi gramatical de l’oracióAmb tot el que has après fins ara ets capaç de fer una anàlisi gramatical d’una oraciósimple en tres nivells:

• Les categories lèxiques de les paraules que la formen: verbs, noms, adjectius...

• Els sintagmes en què s’estructura: SV, SN, SA...

• Les funcions sintàctiques dels constituents: predicat, subjecte, complements...

Les categories lèxiquesEl primer nivell de l’anàlisi consisteix a indicar la categoria lèxica de cada paraula.Gràficament, subratllem cada paraula i n’indiquem a sota, abreujadament, la categoria.

Exemple:

Avui els organitzadors han penjat un cartell amb el nombre d’ entrades disponibles.Adv Det N V Det N Prep Det N Prep N A

En aquest pas et pots trobar dos casos que cal recordar:

• Dues paraules seguides (i més rarament tres o més) se subratllen conjuntamentperquè corresponen a una sola categoria:– Temps compostos dels verbs (V). Exemples: han penjat, havies comentat. – Locucions adverbials (loc adv). Exemples: de seguida, a poc a poc. – Preposicions compostes (Prep). Exemples: per a, des de, fins a.– Locucions prepositives (loc prep). Exemples: a part de, arran de, per mitjà de.

• Una contracció de dues paraules conté dues categories lèxiques: és el cas de la pre-posició i l’article (Prep+Det) en les combinacions al, als, del, dels, pel i pels.

Els sintagmesEn el segon nivell d’anàlisi ens fixem en els sintagmes que es generen al voltant decinc categories lèxiques (verbs, noms, adjectius, adverbis i preposicions) i les rela-cions que mantenen entre ells (mateix nivell sintàctic o bé dependència o inclusió).Gràficament, ens servim de requadres successius per indicar aquesta estructura.

Exemple:

Avui els organitzadors han penjat un cartell amb el nombre d’entrades disponibles.

Act. 36 i 37

Act. 38 i 39

Verb V Pronom Pro Adjectiu A Preposició Prep

Nom N Adverbi Adv Determinant Det Conjunció Conj

SVSNSV SAdv SN SP SP SA

Sintagma verbal SV

Sintagma nominal SN

Sintagma adjectival SA

Sintagma adverbial SAdv

Sintagma preposicional SP

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 228

36. �� Escriu de manera abreujada les categories lèxiques següents:

• determinant • preposició • adjectiu • adverbi

• pronom • conjunció • nom • verb

37. �� Analitza les categories lèxiques d’aquestes oracions:

• Han trucat des de París.

• L’Anna ho enviarà als clients de seguida.

• Arran de la seva mort va tenir una depressió.

• Pels camins de muntanya anem ben equipats.

38. �� Quines són les cinc categories que poden generar un sintagma?Posa un exemple de cada una.

39. �� Separa els sintagmes d’aquestes oracions i indica si estan al mateix nivell o bé si mantenen una relació d’inclusió:

• La foca és un mamífer marí.

• En Miquel no ha trencat mai cap plat.

• Esperen l’Andreu a l’estació de rodalies.

• Estarem de vacances la primera quinzena de juliol.

229


Act. 40 i 41

Sintagmes

Avui han penjat un cartell amb el nombre d’entrades disponibles (SV)

els organitzadors (SN)

un cartell amb el nombre d’entrades disponibles (SN)

Avui (SAdv)

amb el nombre d’entrades disponibles (SP)

d’entrades disponibles (SP)

disponibles (SA)

Funcions

Predicat

Subjecte

Complement directe (CD)

Complement circumstancial de temps (CCT)

Complement del nom (CN) cartell

Complement del nom (CN) nombre

Complement del nom (CN) entrades

Les funcions sintàctiquesDins d’aquest apartat de l’anàlisi gramatical, cal fer dos passos:

• Determinar, fixant-nos en el verb, si l’estructura de l’oració és impersonal, atributi-va o predicativa.

• Elaborar una llista dels sintagmes i determinar-ne la funció (predicat de l’oració,subjecte de l’oració, complement del verb o complement d’algun nom). És recoma-nable ordenar els sintagmes de més a menys bàsics en la constitució de l’oració.

Gràficament, podem fer una taula amb els sintagmes i la seva funció. Exemple:

Funcions sintàctiques en l’oració Avui els organitzadors han penjat un cartell amb el nombre d’entrades disponibles (predicativa).

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 229

230


40. �� Subratlla els verbs d’aquestes oracions i digues si tenen unaestructura impersonal, atributiva o predicativa:

• La guineu va ensarronar el corb amb belles paraules.

• Aquest pentinat li queda molt bé.

• La decisió de l’alcalde ha estat raonable.

• Hi ha un seguit de càlculs complicats.

• Cinc de cada deu catalans no miraran el partit.

• És una llàstima.

• Va llampegar tota la matinada i part del matí.

41. �� Relaciona cadascun dels sintagmes subratllats amb la funciósintàctica que fan en l’oració:

Ahir vam anar de compres. • • Subjecte

Compro verdura. • • Complement circumstancial

La veïna del tercer és japonesa. • • Complement de règim

L’Ernest no sap cap idioma. • • Complement directe

La seva escultura presideix el parc. • • Predicat

S’ha decidit per la camisa verda. • • Complement del nom

Dóna les gràcies al seu germà. • • Complement indirecte

42. �� Fes l’anàlisi gramatical completa de l’oració següent:

Els amics de l’escola organitzen secretament una festa de sorpresa per a la Maria.

43. �� Completa les oracions següents amb formes no personals delverb (infinitiu, infinitiu perfet, gerundi, gerundi perfet i participi):

• M’agrada ........... (llegir) al llit abans d’adormir-me.

• Escolto la ràdio ........... (planxar) la roba.

• Trenco el son cinc o deu minuts ........... (dinar).

• Tinc ........... (superar) aquesta mania.

• ........... (ser) alcalde li ha donat una gran experiència.

44. �� Indica quina de les tres columnes és la correcta des del punt de vista de l’apostrofació i explica quina norma ortogràfica pràcticaen dedueixes:

m’en he anat me’n he anat me n’he anat

t’en has anat te’n has anat te n’has anat

s’en ha anat se’n ha anat se n’ha anat

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 230

231


m’el han regalat

malament, perquè pot anarmés a la dreta

me’l han regalat

malament, perquè pot anarmés a la dreta

me l’han regalat

aquest sí que està bé!

L’apòstrof i el guionetL’ús de l’apòstrof en els pronoms feblesJa saps quan s’apostrofen els articles el, la, l’article personal en i la preposició de. Lesaltres paraules que es poden apostrofar són els pronoms febles, quan es combinenamb un verb o bé entre ells. En aquest cas, hi ha tres normes que t’ajudaran a fer-hocorrectament.

Els pronoms febles em, et, es, el, la i en s’apostrofen quan van davant d’una formaverbal que comença per vocal o hac.

NORMA 1

Exemples: m’enganyes, t’aturen, s’asseu, l’encenen, n’escriuràs...

Hi ha una excepció que cal tenir en compte: el pronom la, igual que l’article femenísingular, no s’apostrofa davant d’una forma verbal que comença per i o u àtones (laignoràvem, la utilitzéssiu) ni davant del pronom hi (la hi regalaré).

Els pronoms febles em, et, es, el, ens, els i en s’apostrofen quan van darrere d’unaforma verbal que acaba en vocal, excepte si forma un diftong decreixent.

NORMA 2

Exemples: deixa’m, enretira’t, afanyi’s, mira’ns, pinta’ls, compra’n... però deixeu-me, en-retireu-vos...

Quan es combinen dos o més pronoms febles, l’apòstrof s’ha de situar tan a la dre-ta com sigui possible.

NORMA 3

Exemple:

✗ ✗ ✓

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 231

232


45. �� Copia aquestes paraules afegint-hi l’article adequat, apostrofat si cal:

• avió • universitat • Índia

• ungla • hora • àvia

• humanitat • helicòpter • història

46. �� Completa una taula com aquesta escrivint l’ o la davant de lesformes verbals:

47. �� Torna a escriure les següents combinacions de pronom i verb,apostrofant-les quan calgui:

• em + emprovo • el + envies

• en + porten • et + ensenyaré

• la + expliquen • es + ven

Els usos del guionetEl guionet (-) es fa servir en una sèrie de casos, el primer dels quals té a veure, tam-bé, amb la combinació dels pronoms febles amb els verbs. Escrivim amb guionet:

• Els pronoms febles quan van darrere del verb (si no hi ha apòstrof): tornar-hi, dir-ho, espereu-los...

• Els numerals entre la desena i la unitat i la unitat i la centena: vint-i-nou, trenta-cin-què, nou-cents seixanta-tres, dos mil cinc-cents setanta-vuit...

• Les onomatopeies i repeticions: xup-xup, barrim-barram...

• Algunes paraules compostes:– Les que comencen amb el nom d’un punt cardinal: nord-est, nord-africà, sud-ame-

ricà...– Les paraules el primer element de les quals acaba en vocal i el segon comença

amb r, s o x: penja-robes, gira-sol, para-xocs...– Algunes paraules que podrien resultar difícils d’interpretar a l’hora de llegir-les:

pèl-llarg, Mont-roig...

• Algunes altres expressions: adéu-siau, abans-d’ahir...

a ell a ella

............ inviten ............ inviten

............ ignores ............ ignores

............ humilien ............ humilien

............ obliguem ............ obliguem

............ introdueixo ............ introdueixo

............ insten ............ insten

830841 _ 0218-0241.qxd 9/2/07 12:22 Página 232

48. �� Escriu amb lletres aquests nombres:

49. �� Escriu els punts cardinals que falten:

50. �� Escriu aquestes combinacions, fent servir apòstrof o guió:

• canta + el • deixeu + el • digui + ens

• afanya + et • digueu + ens • rega + els

• porta + en • passeu + la • ajuda + els

51. �� Escriu el nom del que veus en aquestes imatges. Tots són paraulescompostes, però n’hi ha que s’escriuen amb guionet i n’hi ha que no.

52. �� Encercla la combinació correcta de cada sèrie:

• s’ens diu - se’ns diu - sen’s diu

• se t’arregalarà - se’t arreglarà - s’et arreglarà

• t’el han portat - te’l han portat - te l’han portat

• me’ls deixarà - m’els deixarà - mel’s deixarà

53. �� Escriu una expressió amb guionet que expressi aquestes idees:

• Notar una certa sensació de gana a la panxa: tenir un ............

• Afalagar algú per aconseguir alguna cosa: fer la ............

• Caminar sense presses: anar ............

• Ser una persona sense formalitat en res: ser un ............


46.5762.3041921.06834

233


Era un home cara-rodó, cellajunt i panxacontent que en deuria tenir ben béquaranta-cinc. M’explicà que era de pare nord-americà i de mare sud-africa-

na i que d’aquest mestissatge li venia la seva bonhomia. Tot i la seva formacióanglosaxona, tothom l’hauria pres per un catalanoparlant de sempre. Un dia emva dur fins a un penya-segat des d’on teníem una vista impressionant.

–Tot això se’ns acaba –m’assegurà asssenyalant les grues que s’arrengleraven alllarg de la costa–.Veus tota aquesta vegetació? La utilitzaran com a reclam, des-prés la destruiran, hi construiran pisos i adéu-siau natura, pau i tranquil·litat.

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 233

234


L’homografia i l’homofoniaL’homografia i l’homofonia són uns casos d’homonímia parcial.

Les paraules homògrafes són les que s’escriuen de la mateixa manera, tot i que devegades es pronuncien diferent.

Si t’agrada aquesta jaqueta, te la deixaré. Cada tarda prenc un te amb llimona.

Les paraules homòfones, en canvi, s’escriuen diferent i es pronuncien igual, tot ique això no es produeix en alguns dialectes del català.

L’acte oficial va ser espectacular. Va trencar l’acta de la reunió.

55. �� Classifica les parelles de paraules següents segons si sónhomògrafes o homòfones:

• besar - basar • pega - pega • sent - cent • avanç - abans

• massa - maça • rec - reg • deu - deu • aprensió - aprehensió

• te - te • sec - sec • veu - beu • seu - seu

56. �� Escriu una oració amb cada una de les paraules següents, en quèse’n distingeixi clarament el significat:

57. �� Copia aquestes oracions i completa-les amb la paraula adequada:

• Li van treure la ............ i li van enguixar el braç.

• Van punxar-lo a la ............ i se li va infectar.

• El ............ de les cabres molestava molt.

• Se li van ............ tots els rodets de les vacances.

• Es va menjar un ............ de cereals.

• L’ocell va aixecar el ............

58. �� Completa els buits amb la paraula adequada, i afegeix-hi undeterminant, quan calgui:

• Per dibuixar aquella làmina necessitava ............ i un compàs.

• No va seguir ............ de la comunitat i el van expulsar.

• Va demanar a la dependenta ............ de cansalada.

• Volia que la seva filla fos ............

• No podia subjectar bé ............ del cavall i va caure.

• ............ el va heretar la princesa perquè era la gran.regneregna

bena - vena

™teló taló ™teulada taulada™vall ball

velar - belar

vol - bol

regleregla

lliurelliura

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 234

235


La poesia (VI)

Desolació

Jo só l’esqueix d’un arbre, esponerós ahir,que als segadors feia ombra a l’hora de la sesta;mes branques una a una va rompre la tempesta,i el llamp fins a la terra ma soca migpartí.

Brots de migrades fulles coronen el bocíobert i sense entranyes, que de la soca resta;cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa,al cel he vist anar-se’n la millor part de mi.

I l’amargor de viure xucla ma rel esclava,i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,i m’aida a esperar l’hora de caure un sol conhort.

Cada ferida mostra la pèrdua d’una branca;sens mi, res parlaria de la meitat que em manca;jo visc sols per a plànyer lo que de mi s’és mort.

JOAN ALCOVER

El poema

El poema és la niti un balancí al terrat,i jo,assajant de dir coses en veu baixa.

Si ara apaguessin els llums dels carrers,i també els llums del ponti els de les cases,el poble esdevindriapaorosament gran,tràgicament indefens.

El poema és la nit,la nit del poble,el poble dins la nit en unameravellosa harmonia,

i jo al terrat,segut al balancí,dins el poble i la nit,assajant de dir coses en veu baixa.

MIQUEL MARTÍ I POL

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 235

236


Els versosSegons la mesura, distingim dos tipus de versos:

• Versos d’art menor, que tenen com a màxim vuit síl·labes, com aquests de JosepCarner:

Adéu, vila regalada, 7 síl·labesadéu, vila del Vendrell 7 síl·labesque fas una olor mesclada 7 síl·labesde garrofa i vi novell. 7 síl·labes

• Versos d’art major, que tenen nou síl·labes o més, com aquests de Josep Espunyes:

M’agrada ser al cafè les nits d’hivern, 10 síl·labesaquelles nits de fred i glaç a fora, 10 síl·labesen què els minuts no sumen mai una hora 10 síl·labes i s’aixera a la llar un foc d’infern. 10 síl·labes

Els versos reben un nom segons la quantitat de síl·labes que tenen: trisíl·labs (tressíl·labes), tetrasíl·labs (quatre), pentasíl·labs (cinc), decasíl·labs (deu)... Recorda que espoden compondre poemes amb versos de la mateixa mesura (isosil·làbics) o bé poe-mes que combinin versos de mesures diferents (anisosil·làbics).

Sovint, però, els poetes prefereixen no cenyir-se a un nombre predeterminat de síl·la-bes. Els versos que prescindeixen d’aquesta regularitat i de la rima s’anomenen ver-sos lliures. En tens un bon exemple en El poema de Miquel Martí i Pol.

Les estrofesUna estrofa és la combinació d’una determinada quantitat de versos relacionats en-tre si pel nombre de síl·labes i per la rima. Normalment, cada estrofa és una unitatamb sentit dins del conjunt del poema i sol quedar separada de l’anterior i la poste-rior per un doble espai en blanc.

Algunes de les estrofes més utilitzades pels poetes catalans són el rodolí o apariat(dos versos de rima consonant), el tercet (tres versos de rima consonant), la quarte-ta (quatre versos d’art menor), el quartet (quatre versos d’art major) i la cobla o oc-tava (vuit versos decasíl·labs de rima consonant).

Les composicionsLes composicions són combinacions fixes d’estrofes que constitueixen missatgespoètics complets. Les principals composicions de la nostra literatura són:

• L’auca, que és una composició popular formada per quaranta-vuit rodolins queacompanyen els dibuixos corresponents i que tenen una certa estructura narrativa.

• La balada, que és també una composició popular formada per un nombre indeter-minat de versos heptasíl·labs.

• El sonet, que és una composició culta formada per dos quartets i dos tercets, gene-ralment de versos decasíl·labs. El poema de Joan Alcover que has llegit és un sonet.

830841 _ 0218-0241.qxd 9/2/07 12:22 Página 236

237


59. �� Digues com s’anomenen els versos dels poemes següents des delpunt de vista de la quantitat de síl·labes:

60. �� Fes el recompte sil·làbic dels versos de Desolació, que s’anomenenalexandrins, seguint el model del primer:

Jo - só - l’es-queix - d’un - ar - (bre), / es - po - ne - rós - a - hir,1 2 3 4 5 6 1 2 3 4 5 6

primer hemistiqui (6) segon hemistiqui (6)

vers alexandrí (6+6)

61. �� Fes l’esquema de rimes del poema de Joan Alcover i respon lespreguntes següents:

• Es tracta de rimes consonants o assonants?

• Són versos masculins o femenins?

• Com s’anomena cadascuna de les estrofes? I la composició en conjunt?

62. �� Busca, a la biblioteca o a Internet, informació sobre el sonet, el seu origen i autors que l’hagin conreat.

63. �� Compta les síl·labes dels versos d’El poema i digues coms’anomena cadascun. I en conjunt, com s’anomenen els versos?

64. �� Què representa la poesia en els dos poemes que has llegit?

■ Penses que l’opció mètrica que fan Alcover i Martí i Pol té a veure amb elmissatge dels respectius poemes? Justifica-ho.

65. �� Busca a Internet exemples d’auques relacionades ambpersonatges de la cultura catalana, i també amb temes d’actualitat.

■ Crea la teva pròpia auca sobre una tema d’actualitat. Feu una exposicióamb les vostres auques i les que heu recollit.

La lluna

La lluna,la pruna,vestidade dol,son parela crida,sa marela vol.

POPULAR

Bacil

Nibribo:mi-cro-bi.PERE QUART

Tirallonga dels monosíl·labs

Doncs jo sols vull–ei, si pot ser–:

Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de seti un poc de vii un poc de llet.

PERE QUART

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 237

238

Botxan, jove professor originari de la capital del Japó, està a punt de començar a treballaren una escola de la petita illa de Shihoku.

Com que el dia anterior ja hi havia anat, no em va costar de trobar l’escola. Vaig presen-tar la meva credencial i em van fer passar al despatx del director. Em va dir que treballésforça, i em va donar un certificat signat amb un segell considerablement gran. El direc-tor es va disposar a presentar-me a tots els professors de l’escola i em va dir que havia demostrar el certificat a cadascun d’ells. Quina manera de malgastar el temps! A veure sino valdria més penjar el certificat a la paret del despatx dels professors durant tres dies.

El director em va dir que els professors ja havien comparegut al despatx. Vam entrar-hi, jo al seu darrere. Era una gran sala rectangular, al voltant de la qual s’alineaven ungrup d’homes, asseguts, cadascun davant del seu escriptori. En entrar-hi, tots em vanmirar a la cara, alhora. Semblava que s’haguessin posat d’acord. Com si jo tinguésmicos a la cara! Tal com m’havien dit, vaig anar saludant-los un per un, mostrant-losel certificat. La majoria dels professors es limitaven a alçar-se de la cadira i fer una in-clinació, però n’hi havia uns quants d’allò més meticulosos, que agafaven el certificati l’examinaven a consciència, abans de retornar-me’l amb un aire respectuós. Quanem va tocar el professor de gimnàs, que era el que feia quinze, ja havia començat aperdre la paciència de fer tantes vegades el mateix. Per a ells, amb un cop n’hi haviaprou, en canvi jo havia de repetir-lo quinze vegades. Renoi, podrien haver estat méscomprensius i posar-se al meu lloc.

Entre els que vaig saludar, hi havia el subdirector, el nom del qual ara no recordo. Elque em va sorprendre més d’ell és que portava una camisa vermella de franel·la, mal-grat el clima xafogós d’allà. Més tard vaig saber que portava camisa vermella cada diade l’any. Me’n faig creus d’una mania tan estranya. Tot seguit vaig conèixer l’altre pro-fessor de matemàtiques, un home fort amb el cap rapat com la cúpula espinosa de lacastanya. Li vaig mostrar el certificat amb gran respecte, però l’home el va ignorar iem va dir: «Ei, hola, així que tu ets el nou. Per què no passes per casa meva un diad’aquests? Ha-ha-ha». Què volia dir amb això de ha-ha-ha? Per contra, el professorde literatura clàssica xinesa era molt cerimoniós: «Va arribar ahir, vostè? M’imaginocom deu estar de cansat, i això no obstant, diu que ja comença les classes? Veig quevostè és una persona molt diligent.» Aquell avi graciós parlava sense aturador. Elprofessor d’art tenia un típic aire d’artista teatral i em va dir agitant un ventall: «D’onés vostè? Com? De Tòquio? Caram, quina alegria tenir un company! És que, de fet, jotambé sóc natural de Tòquio.»

Un cop acabades les presentacions, el director va dir que ja podia anar-me’n i que co-mencés a treballar dos dies més tard, després que hagués concertat els assumptes re-ferents a les classes que faria amb el professor principal de matemàtiques.

SOSEKI NATSUME, Botxan (Adaptació)

La presentacióAvaluació

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 238

239

66. �� Localitza en el text tres interjeccions i una onomatopeia. Explicaquin so o soroll de la realitat intenta reproduir aquesta onomatopeia.

67. �� L’oració Com si jo tingués micos a la cara! és...

• una locució • una comparació lexicalitzada • un refrany

68. �� L’expressió Me’n faig creus és...

• una locució nominal • una locució adjectival

• una locució adverbial • una locució verbal o frase feta

69. �� Els connectors però, malgrat, per contra i no obstant aixòexpressen:

• conseqüència • complementarietat • conclusió • oposició

70. �� Descriu de manera breu i en primera persona, com si fossis elprotagonista del text que has llegit, els professors de l’escola quet’han estat presentats. Fes tots els canvis necessaris, però cal que utilitzis connectors que introdueixen enumeracions.

71. �� Fes el primer nivell d’anàlisi gramatical (identificar la categorialèxica de cada paraula) de l’oració següent:

El director em va dir que els professors ja havien comparegut al despatx.

72. �� Copia aquesta oració i subratlla-hi un sintagma preposicional i un sintagma adjectival:

El professor de literatura clàssica xinesa era molt cerimoniós.

73. �� Copia l’oració següent i subratlla-hi el sintagma nominalsubjecte, el sintagma verbal predicat i els nuclis de tots dos sintagmes:

Aquell avi graciós parlava sense aturador.

74. �� Copia l’oració següent i subratlla-hi el complement directe, el complement indirecte i el complement circumstancial:

Li vaig mostrar el certificat amb gran respecte.

75. �� Localitza en el text:

• Cinc casos de preposició de apostrofada.

• Tres casos de pronoms febles apostrofats davant una forma verbal.

• Cinc casos de pronoms febles units al verb amb un guionet.

• Tres casos de combinacions de dos pronoms febles.

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 239


240

82. �� Escriu la data del teu naixement amblletres i explica en quins casos has hagutd’escriure un guionet.

83. �� Explica l’ús del guionet o del’apòstrof en els casos següents:

LÈXIC

84. �� Escriu una oració amb cada unad’aquestes paraules:

• el pols • el paleta

• la pols • la paleta

85. �� Aparella les paraules homòfones:

volcà • • vague

eixir • • bolcar

eixample • • vedar

canti • • així

paredó • • eixampla

badar • • parador

baga • • butà

votar • • càntir

■ Són paraules homòfones en tots elsdialectes? Explica-ho.

86. �� Completa aquestes paraules amb lagrafia correcta, d’acord amb la definició:

• ban__: seient estret i llarg.

• ban__: efecte sonor de detonació.

• __ell: que té bellesa.

• __ell: de molta edat.

• __ast: d’una gran extensió.

• __ast: mancat de finor.

• p__llissa: nom de diferents peces de vestirfetes o folrades de pell.

• p__llissa: sèrie de cops donats a algú ambla mà, amb un bastó, etc.

heu de comprar-nos compra’ns - compreu-nos

GRAMÀTICA

76. �� Escriu una oració en què la paraulasopar sigui un nom i una altra en quèsigui un verb en infinitiu.

77. �� Escriu oracions en què el mot en sigui:

• determinant (article personal masculí)

• preposició

• pronom feble

78. �� Escriu locucions adverbials quesignifiquin el mateix que aquestsadverbis:

• ràpidament • sobtadament

• esbojarradament • aproximadament

• gratuïtament • veritablement

79. �� Escriu una oració amb cadascuna deles estructures de sintagmes següents:

•

•

•

80. �� Elabora una taula amb els sintagmesd’aquesta oració i la funció que fan:

Els retoladors fosforescents són al tercercalaix del teu escriptori.

ORTOGRAFIA

81. �� Conjuga el verb anar-se’n:

• 1a sing. present d’indicatiu

• 2a sing. perfet d’indicatiu

• 3a sing. imperfet d’indicatiu

• 1a sing. passat perifràstic

• 1a pl. futur d’indicatiu

• 2a pl. condicional perfet

■ En quins casos l’apòstrof queda entre elsdos pronoms? I en quins casos quedaentre el segon pronom i el verb?

SN SV SN SP

SN SV SA

SN SP SV SAdv

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 240


241

Anàlisi gramatical. Estudi de l’estructura d’unaunitat lingüística com ara l’oració simple a di-ferents nivells: la categoria lèxica de les parau-les que la formen, l’agrupament de les parau-les en sintagmes, la relació entre els sintagmesi la funció que els sintagmes fan en l’oració.

Estrofa. Combinació d’una determinada quanti-tat de versos relacionats entre si pel nombrede síl·labes i la rima.

Homofonia. Homonímia parcial, en què duesparaules s’escriuen diferent i es pronuncienigual, tot i que no en tots els dialectes.

Homografia. Homonímia parcial, en què duesparaules s’escriuen de la mateixa manera, toti que de vegades es pronuncien de manera di-ferent.

Interjecció. Categoria lèxica formada per parau-les invariables que equivalen a una oraciócompleta; poden expressar sentiments, indi-car una ordre, marcar el contacte amb l’inter-locutor, etc.

Interjecció impròpia. Paraula que pertany auna altra categoria lèxica, però que pot actuarcom a interjecció.

Interjecció pròpia. Paraula que només pot tenirla categoria lèxica d’interjecció.

Locució. Combinació fixa i d’ús corrent de dueso més paraules que funcionen com si fossinuna de sola.

Onomatopeia. Paraula que intenta reproduiramb els sons de la llengua els sorolls de la re-alitat.

Refrany. Enunciat popular que expressa algunensenyament, sovint una lliçó moral.

Vers d’art major. Vers que té nou síl·labes omés.

Vers d’art menor. Vers que té com a màxim vuitsíl·labes.

Versos lliures. Versos que no segueixen cap re-gularitat mètrica ni de rima.

Escriu a la columna del mig els monosíl·labs que en anglès tenen el significat de la primera columna i en català el de la tercera. Com a pistes, tens el nombre de lletres de les paraules, el fet que estan en ordre alfabètic i totes les lletres que necessites:

a a a a a a a b b c c c c d e f il l l l n o p p p r r r t t t t t

ENTRETENIMENTS

Significat en anglès Mot Significat en catalàbola __ __ __ __ dansaprohibició __ __ __ cartell amb una ordre de l’autoritattrucada __ __ __ __ carreró, especialment en un barri jueugorra __ __ __ la part superior del cos humàcotxe __ __ __ gens barattargeta __ __ __ __ planta semblant a la carxoferapet __ __ __ __ tipmascota __ __ __ ventositatpropina __ __ __ fartnen petitó __ __ __ la totalitat

830841 _ 0218-0241.qxd 23/1/07 14:03 Página 241

242

Llegir un llibreEl turó dels trolls

ABANS DE LLEGIR

1. Completa aquesta fitxa bibliogràfica amb les dades del llibre:

2. Busca informació a Internet sobre l’autora (biografia, influència sobre la sevaobra, altres obres que ha escrit...).

3. Busca informació (enciclopèdies, Internet, llibres especialitzats...) sobre elsvíkings i escriu-ne una presentació que contingui la informació següent:

• Lloc i època d’origen.

• Activitats més importants a què es dedicaren.

• Religió.

• Importància de la navegació en la seva cultura.

• Zones d’Europa on van tenir més influència.

4. Busca informació (atles, mapes, enciclopèdies...) sobre Escandinàvia i els actuals països europeus que hi estan relacionats.

5. A la contracoberta hi ha un breu resum de l’argument de la novel·la, on es parla d’alguns dels personatges. Sense cap altra informació, intentaclassificar-los en personatges bons, dolents i màgics. Quines característiquess’atribueix a cadascun?

6. El resum de la contracoberta ens situa l’acció en un món fantàstic. Coneixesalgun altre llibre de literatura fantàstica? Quin?

7. Els trolls són uns éssers de fantasia que podem trobar en molts llibres de literatura fantàstica. En saps alguna cosa, d’aquests éssers? Coincideix amb el que ens en diu l’argument?

Títol: .........................................................................................................................................

Autor: ......................................................................................................................................

Títol original: .....................................................................................................................

Traductor: ............................................................................................................................

Editorial: ................................................................................................................................

Data i número d’edició: ..........................................................................................

830841 _ 0242-0247.qxd 23/1/07 13:29 Página 242

243

LLEGIR UN LLIBRE

DESPRÉS DE LLEGIR

Contingut i organització

8. L’acció del llibre es desenvolupa durant un temps clarament determinat.Busca en el llibre una referència clara al moment de l’any en què esprodueixen aquests dos fets, l’un pròxim a l’inici de la narració i l’altrepròxim al final:

• Ralf Eiriksson s’embarca.

• Se celebra el casament dels trolls.

■ Intenta situar les dues dates en el nostre calendari.

9. El paisatge i la meteorologia influeixen també fortament en la vida delsnostres protagonistes. Descriu, a partir de cites del llibre, com són aquestpaisatge i el temps meteorològic.

10. Tot i que l’acció transcorre bàsicament a les muntanyes, el mar i la vidamarinera també hi apareixen. Respon aquestes preguntes:

• Què s’està construint a la ciutat de Hammerhaven?

• Quina figura hi destaca? Quin nom rep?

• En Ralf Eiriksson arribarà a unes noves i llunyanes terres. Com les anomena?

• A quin continent hem de pensar que es refereix, en realitat?

11. Els humans i els trolls, a més de veure el món de manera diferent, són tambépropietaris de bens diferents:

• Què acostumen a robar els trolls de les cases dels humans?

• Què tenen els trolls en abundància i els humans (o alguns humans) desitgen ambgran delit?

12. Explica, en un màxim de quinze línies, tot el que passa al voltant de la copad’or dels trolls, des que l’obté en Ralf Eiriksson fins que torna a estar enmans dels trolls.

13. Ordena aquestes afirmacions segons un ordre cronològic:

• Els germans Grimsson segresten en Sigurd i la Sigrid.

• La Hilde coneix en Peer quan anava a comprar peix.

• L’oncle Baldur s’emporta Peer Ulfsson de Hammerhaven.

• La Hilde, en Peer i els bessons passen el dia al poblet del fiord.

• Arriben notícies del suposat naufragi d’en Ralf Eiriksson.

• En Peer va a buscar el nis al molí i se l’emporta a la granja dels Eiriksson.

• La Hilde està a punt de caure per un penya-segat.

• Es casen els fills de l’Amo del turó dels trolls i del rei de Dovre.

• En Ralf Eiriksson i l’oncle Baldur tenen una discussió a la muntanya.

• En Peer coneix la Dents-verdes.

830841 _ 0242-0247.qxd 9/2/07 10:19 Página 243

LLEGIR UN LLIBRE

244

Personatges

14. Els dos protagonistes de la narració són en Peer i la Hilde. Tots dos sónvalents i generos, però així com la Hilde no dubta en les seves conviccions,en Peer té dos moments de dubte, en què valora prendre decisions quenomés el beneficiïn a ell. Saps quins són aquests dubtes?

15. Escriu el nom dels personatges següents, tenint en compte que poden serhumans, animals o personatges fantàstics:

• Mare de la Hilde i els bessons.

• Gos dels germans Grimsson, preparat per a la lluita.

• Germans i pescadors, amics de la família d’en Raf Eiriksson.

• Ha d’ajudar a les feines de la casa i li agraden molt les farinetes amb mantega.

• Mestre constructor de vaixells de Hammerhaven.

• Habiten a les latrines i ataquen en Peer.

• Viu al fons de l’estany i intenta atrapar tothom qui s’hi acosta.

• Gos fidel de la Hilde, a qui ajuda i protegeix.

16. Hi ha un personatge que parla d’una manera molt especial, amb moltesincorreccions gramaticals i lèxiques. Per què creus que s’expressa d’aquestamanera? Quina relació et sembla que té aquesta manera de parlar amb lescaracterístiques del personatge?

Temes

17. Els germans Baldur i Grim Grimsson són dos personatges violents. Explicacom mostren aquesta violència en diferents moments de l’obra i compara-hoamb el comportament completament oposat d’altres personatges. Redacta,finalment, una conclusió personal sobre el tema de la violència.

18. Analitza la decisió d’en Ralf Eiriksson: és just que marxi empès pel desigd’aventures o potser hauria d’haver-se quedat a la granja amb la sevafamília? Busca arguments a favor i en contra, i expressa la teva opinió.

Estil

19. Els oncles d’en Peer són moliners i el fan treballar al molí. Per aquest motiupodem trobar en la novel·la moltes paraules que designen parts o peces delsmolins tradicionals, especialment quan l’oncle Baldur li explica a en Peer comfunciona (capítol 5). Busca al diccionari el significat de les paraules següents:

• tremuja • càbria • politja • corriola

• bagant • sèquia • tascó • resclosa

ARA ESCRIU TU

20. En el món actual queden molt pocs territoris verges. Imagina’t que ets unmariner de temps passats que arriba a una illa inexplorada. Explica elsinconvenients del viatge, les noves realitats que descobreixes, etc.

830841 _ 0242-0247.qxd 23/1/07 13:29 Página 244

LLEGIR UN LLIBRE

245

Un correu molt especial

ABANS DE LLEGIR

1. Completa aquesta fitxa bibliogràfica amb les dades del llibre:

2. Llegeix la informació que trobaràs a l’última pàgina del llibre sobre l’autora i respon aquestes preguntes:

• Quin any va néixer?

• Quins estudis universitaris ha realitzat?

• Per quin motiu va fer aquests estudis?

• A què es dedica professionalment, a més de ser escriptora?

• Quina gran afició que té l’ha influït a l’hora de decidir-se a escriure novel·les?

• Fa alguna altra activitat, a més de les ja esmentades?

3. Observa la il·lustració de la coberta del llibre i fes-ne una descripció; cal queremarquis els colors que s’hi aprecien.

4. Quina relació creus que hi pot haver entre les dues persones dibuixades a la coberta del llibre?

■ Un cop hagis llegit el llibre, verifica si la teva resposta és correcta.

5. Busca informació (enciclopèdies, Internet, atles, etc.) sobre aquests temes:

• L’estat de Maine (EUA).

• Lles ciutats d’Augusta i Bath, en aquest estat.

DESPRÉS DE LLEGIR

Contingut i organització

6. La narració comença amb un somni d’en Gerard, que es trenca quan cau de la bicicleta. En algun altre moment aquest somni esdevindrà realitat?

7. Quant de temps passa des de l’inici de la narració fins al final? Explica en quinmoment concret comença i en quin moment concret acaba.

Títol: .........................................................................................................................................

Autor: ......................................................................................................................................

Il·lustradora de la coberta: ...................................................................................

Editorial: ................................................................................................................................

Data i número de l’edició: ....................................................................................

830841 _ 0242-0247.qxd 23/1/07 13:29 Página 245

LLEGIR UN LLIBRE

246

8. L’interès de l’obra gira, en gran part, al voltant de les cartes verdes que repen Gerard. Quantes en rep? A quins capítols?

9. Al llarg de la narració, en Gerard experimenta més d’un flaix-back (momenten què la narració s’atura i ens situem davant d’uns fets anteriors als ques’estaven explicant) referents a records de la seva infantesa. Detalla quants i quins són, i també quin altre personatge apareix en tots.

10. Tot i que l’obra està formada gairebé del tot per elements versemblants, hi ha un component fantàstic de gran importància. Sabries explicar-lo?

Personatges

11. Respon les preguntes següents sobre en Gerard, el protagonista:

• Quina edat té? • Què estudia?

• Amb qui viu? • Quins plans té per al curs vinent?

• Quina actitud té a casa? • Quina és la seva assignatura preferida?

12. Indica si aquestes afirmacions sobre la família d’en Gerard són certes (C) o falses (F), i corregeix les que siguin falses:

• La mare no guarda cap foto del pare.

• En Gerard no té cap record clar del seu pare.

• Els diumenges la mare surt amb els fills al cinema, al llac o al centre comercial.

• El pare va marxar perquè es barallava molt amb la mare.

• La mare treballa en una oficina.

• Els avis viuen a pocs minuts d’en Gerard, per això es veuen tant sovint.

• En Sam només és un company de feina de la mare.

• El casament dels pares no els va suposar cap renúncia important.

• El pare va estar molt content quan va néixer en Gerard.

13. Explica qui és la Marsha i com va canviant l’opinió que en té en Gerard.

14. Creus que en Gerard actua amb seny quan esborra el correu electrònic i llençala nota que li envia la colla d’en Bruce? Com actuaries tu si t’hi trobessis?

15. Redacta una breu descripció del jove que envia cartes a en Gerard, de manera que contingui la resposta a les preguntes següents:

• Qui és? Quin aspecte físic té?

• Per quin motiu li envia cartes?

• Quins trets permeten que en Gerard l’identifiqui?

• Quina prova física tindrà en Gerard per demostrar que no ho ha somiat tot?

Temes

16. Busca informació sobre dues festes tradicionals als EUA, i de les qualsparticipen els protagonistes de la narració, com són el Dia d’Acció de Gràciesi Halloween. Després, relaciona aquesta darrera celebració amb altres costumspropis de les nostres terres (castanyada, panellets, dia de Tots Sants, etc.)

830841 _ 0242-0247.qxd 23/1/07 13:29 Página 246

LLEGIR UN LLIBRE

247

17. Reflexiona sobre el que el desconegut li diu a en Gerard, en l’última carta, enquè es refereix al seu capteniment davant del perill que amenaçava l’Amy:

Sé que no t’agradaria que et parlés d’heroisme, però em permetré d’utilitzar altresparaules com decisió i coratge.

■ Explica altres situacions que tu coneguis en què alguna persona hagi tingut unaconducta similar.

Estil

Un dels moments de més felicitat d’en Gerard és quan pilota l’Endeavour. Torna allegir aquest capítol i fes les activitats següents:

18. Classifica les paraules següents en una de les tres columnes:

• navegar • canoa • vela • motor auxiliar

• arca • catamarà • balandre • amarrar

• maniobrar • salpar • solcar • timó

• buc • pals • veler • atracar

19. Busca al diccionari les definicions de popa, proa, babord i estribord. Fes undibuix senzill d’un vaixell i indica-hi el lloc que correspon a cada paraula.

20. Classifica les accions següents d’acord amb l’element amb el qual estanrelacionades:

• hissar • desplegar • bategar • fixar

• tibar • plegar • portar • posar en marxa

• menar • inflar • arriar • subjectar la roda

21. Busca en el mateix capítol paraules i expressions relacionades amb el mónmariner que no s’hagin esmentat fins ara.

ARA ESCRIU TU

22. Imagina’t que ets un periodista del principal diari d’Augusta i has tingutnotícia de l’accident d’en Gerard i el seu rescat. Fes-ne un reportatge, senseoblidar-te de posar-hi un títol que desperti l’interès dels lectors.

23. Torna a escriure l’escena en què en Gerard persegueix el jove que voliadeixar-li una carta a la bústia... però des del punt de vista del perseguit.

24. En Gerard ha estat molt valent quan ha hagut d’anar al cementiri a recuperarel seu llibre d’història. Redacta tu una situació en la qual una persona es trobaen una situació aterridora i és capaç de vèncer les seves pors i sortir-ne airosa.

motorvelescordestimó

parts d’un vaixelltipus de vaixellaccions

830841 _ 0242-0247.qxd 9/2/07 10:19 Página 247

248

APÈNDIX • GRAMÀTICA

Resum de gramàtica

Els verbs • Els temps que expressen present: el present d’indicatiu, en els casos en què el fet és vist com

a real (La Maria menja xocolata); el present de subjuntiu, quan el fet és vist com a hipotètic(M’agradaria que guanyés); l’imperatiu, quan es tracta d’una ordre (Engega l’ordinador, sis-plau).

• Els temps que expressen passat: el perfet d’indicatiu serveix per parlar del passat recent(Aquest matí he nedat a la piscina), el passat simple i el passat perifràstic d’indicatiu servei-xen per parlar del passat llunyà (L’any passat vaig anar a Moscou) i el plusquamperfet d’indi-catiu serveix per parlar del passat del passat (Els carrers eren molls, havia plogut tota la nit).

• Els temps que expressen futur: el futur, que situa l’acció en un moment posterior al d’ara(Tornarem a vèncer); i el futur perfet, que situa l’acció també en el futur, però donant-la percompletada (Haurem esmorzat abans de sortir).

• El condicional: sol expressar una acció, un estat o un procés que s’acompleix depenent d’unacondició (Si es fes un ús racional de l’aigua, no caldrien transvasaments de rius).

Els pronoms • Els pronoms personals forts són aquells que fan referència a les tres persones gramaticals: pri-

mera (jo, mi, nosaltres), segona (tu, vosaltres) i tercera (ell, ella, ells, elles, si).

• Els pronoms personals febles són els que poden referir-se a persones, coses, qualitats o cir-cumstàncies: em, et, es, en, el, ens, els, us, la, les, li, ho, hi. No apareixen mai aïllats, sinó que de-penen d’un verb al qual s’adjunten pel darrere (dóna-li) o pel davant (li dóna). I segons la posi-ció que ocupen, poden prendre formes diferents: donar-me, dona’m, em dóna, m’escolta.

• Els pronoms interrogatius són els que utilitzem per fer preguntes (Què dius?) i sovint, també,en oracions exclamatives (Quina bestiesa!). Són qui, què, quin, quina, quins, quines.

• Els pronoms relatius poden fer dues funcions: substituir un sintagma i introduir una proposi-ció subordinada en l’oració composta. Són que, qui, què, el qual, els quals, les quals, on.

El sintagma nominal• Un sintagma és una paraula, o un grup de paraules organitzat al voltant d’un nucli, que fa una

funció sintàctica (predicat, subjecte o complement). Així, els sintagmes poden ser:

– Sintagma nominal: té com a nucli un nom (el passadís estret).

– Sintagma verbal: té com a nucli un verb (caminaré dues hores).

– Sintagma adjectival: té com a nucli un adjectiu (ben net).

– Sintagma adverbial: té com a nucli un adverbi (molt lluny).

– Sintagma preposicional: té com a nucli una preposició (amb rodes).

• És freqüent que en els sintagmes nominals, davant del nucli hi hagi un determinant i darrere,un complement (adjectius, sintagmes preposicionals, etc.).

Exemple: Els animals del zoològic.Det nucli complement

• Les funcions que pot fer un sintagma nominal dins l’oració són subjecte i complement delverb.

830841 _ 0248-0256.qxd 23/1/07 14:42 Página 248

249


El sintagma verbal• El nucli del sintagma verbal, el verb, pot anar acompanyat de complements, que poden ser

obligatoris o optatius. La seva funció dins l’oració és la de predicat. Complements del verb:

– Complement directe: és obligatori de certs verbs i fa referència a l’entitat sobre la qual re-cau l’acció expressada pel verb (Compreu pomes).

– Complement indirecte: sol ser optatiu i designa el destinatari de l’acció (Compreu pomes alfruiter).

– Complement de règim: és obligatori de certs verbs i va introduït per una preposició (Parlende nosaltres).

– Complement predicatiu: és optatiu i sol ser un sintagma adjectiu o, de vegades, també no-minal (Portes descordades les sabates).

– Complement circumstancial: és optatiu i aporta informació addicional sobre les cir-cumstàncies de l’acció, bàsicament temps, lloc, manera o quantitat (Vindrà demà).

– Atribut: és obligatori per als verbs ser, estar i semblar i indica la característica essencial delsubjecte. Sol ser un sintagma adjectival o nominal (El prestatge és buit).

L’oració simple• Els enunciats són sèries de paraules que tenen un sentit complet en una determinada situació

de comunicació. Les oracions són enunciats amb almenys un verb en forma personal i unaestructura de constituents, amb un predicat obligatori i un subjecte optatiu segons els casos.Quan les oracions només tenen un verb en forma personal s’anomenen oracions simples.

• El predicat és un sintagma verbal que expressa l’acció, l’estat o el procés de l’oració.

• El subjecte no apareix en oracions impersonals i pot aparèixer o no en la resta d’oracions.

• Les oracions amb verbs impersonals són les oracions construïdes amb verbs impersonals ique només tenen predicat (Plou o bé Hi ha massa gent).

• Les oracions amb verbs atributius són les oracions construïdes amb verbs atributius o copu-latius i que tenen un complement obligatori anomenat atribut (El terra està brut).

• Les oracions amb verbs predicatius són les oracions construïdes amb la majoria de verbs (Hepenjat més fotos a la nostra web).

Resum d’ortografiaL’apòstrof i la contracció• L’apòstrof és un signe ortogràfic que indica l’elisió d’una vocal.

– L’article masculí s’apostrofa davant d’un mot que comença per vocal (excepte i o u con-sonàntiques) o hac (excepte l’aspirada): l’avió, l’hivern, el iogurt...

– L’article femení s’apostrofa davant d’un mot que comença per hac o vocal, excepte i o u àto-nes i altres casos: l’estona, l’hora, la universitat...

– La preposició de s’apostrofa davant d’un mot que comença per vocal (excepte i o u con-sonàntiques) o hac (excepte l’aspirada): d’hora, de iogurt...

– Els pronoms febles en què s’elideix una vocal s’apostrofen davant d’un verb que començaper vocal o hac i darrere d’un verb que acaba per vocal (excepte si forma diftong). El pro-nom la segueix la mateixa norma que l’article: l’han vist.

830841 _ 0248-0256.qxd 9/2/07 10:48 Página 249

250


– En cas de combinació pronominal, l’apòstrof se situa tan a la dreta com es pugui: te’n donaré.

• La contracció és la unió de les preposicions a, de, per i del mot ca amb els articles el o els.

Les grafies j/g, x/ix, tx/ig• Escrivim j davant a, o i u (Jaume, joc, jugar) i g davant e i i (gerani, girafa).

– Excepcions: el verb jeure, els grups -jecc- i -ject-, altres mots amb je.

• Escrivim x a començament de mot (xerrar) i darrere de consonant, i i u quan forma part d’undiftong (clixé, rauxa); i ix darrere a, e, o i u (caixa, reixa).

• Escrivim tx en posició inicial (txec), enmig del mot (dutxa) i al final (despatx); i g o ig en posi-ció final quan els derivats porten j/g o tg/tj (raig, mig).

Les grafies b/v• Escrivim b davant de l i r (blat, brut), darrere de m (embut) i en mots de la mateixa família que

s’escriuen amb p (llop 1 lloba), excepte tramvia, circumval·lació, etc.

• Escrivim v darrere de n (envà), en les terminacions -ava, -aves, -ava, -àvem, -àveu, -aven del’imperfet d’indicatiu dels verbs de la primera conjugació, en totes les formes del verb haver ien les paraules de la mateixa família que altres que s’escriuen amb u (clau 1 clavar).

• Les paraules calb, cervell, corba, escriure, llavi, lliure, moure i prova tenen uns pseudoderivatsque no mantenen la grafia de la paraula primitiva (calvície, cerebral i cerebel, curvatura i curvili-ni, escriba, labial, llibertat, mòbil i mobilitat, probabilitat i probatori).

Essa sonora i essa sorda• Les grafies del so essa sonora són la z i la s. Escrivim z a principi de mot (zero), entre conso-

nant i vocal (onze) i en alguns mots d’origen grec (ozó). I escrivim s entre vocals (casa), i en elscompostos de dins, fons i trans (endinsar, enfonsar, transistor).

• Les grafies de la essa sorda són s, ss, c i ç. Escrivim s a principi de mot (sal), entre consonanti vocal (pensar) i després del prefixos acabats en vocal (asimetria). Escrivim ss entre vocals(tassa), en mots acabats en terminacions com -gressió (agressió) i en alguns mots acabats en -sen singular que, en formar el plural, dupliquen la s (ros 1 rossos). Escrivim c davant e, i (ocell,edifici). Escrivim ç davant a, o, u (caça, cançó, forçut) i a final de mot (feliç).

Les consonants b/p, d/t i g/c• A final de paraula i darrere de vocal tònica o diftong, s’escriu p, t o c (rep, buit, noruec), enca-

ra que paraules de la mateixa família vagin amb b, d o g. Excepcions: adob, fred, solitud, mag...

• Quan aquestes consonants van a final de paraula i darrere d’una vocal àtona o d’una conso-nant, s’escriu la mateixa grafia que en altres paraules de la mateixa família (llamp 1 llampec,ràpid 1 rapidesa, biòleg 1 biologia).

• S’escriuen amb b les paraules que comencen per ab- (absoldre), ob- (observar) i sub- (subjecte).

• S’escriuen amb p les paraules començades per cap- (captivar) i la resta de paraules que tenenel so P (escriptor, recepta), excepte cabdal, cabdell, dubte, dissabte...

• S’escriuen amb d les paraules començades per ad- (advocat), excepte atlàntic, atzar... La restade casos s’escriuen amb t (dotze, platja, potser).

830841 _ 0248-0256.qxd 13/2/07 10:49 Página 250

251

APÈNDIX • ORTOGRAFIA

• S’escriuen amb g els grups consonàntics -gd-, -gg-, -gm-, -gn- (maragda, suggeriment, fragment),excepte anècdota, tècnic... Les altres paraules s’escriuen amb c (accent, tracte...).

• El so K es representa amb les grafies c (cuiner, cuixa), qu (químic, esquiar) i q (quantitat, quota).

Les grafies r/rr• La erra simple sempre s’escriu r. És muda en les terminacions dels infinitius, en posició final

en paraules amb derivats en què es pronuncia la erra (flor/florista), en mots acabats en sufixos(bestiar, fuster, pintor) i en mots com arbre, prendre...

• La erra múltiple s’escriu amb r a principi de mot (ronda), entre consonant i vocal (enredar) idesprés de prefix (arítmia, preromànic); i s’escriu rr entre vocals (arrossegar).

Les consonants m i n• Escrivim m davant de b, p i m (embut, campament, immens); de f (amfibi) excepte en els mots

amb el prefix con- (conferència), en- (enfonsar) i in- (infermer); d’altres grafies (somriure, prem-sa) i en les paraules que comencen per circum- (circumferència).

• Escrivim n davant de v (envà), excepte tramvia, circumval·lació...

• En els grups mp, la p no es pronuncia (assumpte, símptoma...).

• Les consonants m i n es dupliquen en paraules com gamma, súmmum, immòbil..., annex, bien-ni, connectar... També es poden combinar entre elles: alumne, somni...

La lletra h• A principi de mot s’escriu en mots com ham, harmonia, heura, hiena, hissar i els començats en

hemi- (hemicicle), hendeca- (hendecasíl·lab), hidro- (hidroavió), hiper- (hipermercat), hipo- (hipò-drom); intercalada a enhorabona, exhaurir, exhibició, filharmònic, inhabilitar, menhir, subhasta; ia final de mot en les interjeccions ah, eh i oh.

La ela geminada (l·l)• S’escriu en moltes paraules que comencen per al·l- (al·lèrgia), col·l- (col·lecció), il·l- (il·lusió),

mil·l- (mil·límetre), sil·l- (síl·laba) o que acaben en -el·la (novel·la), -il·la (goril·la), -il·lar (vacil·lar).

• També en mots com capil·lar, cristal·lí, metàl·lic, cèl·lula, el·lipse, el·lipsi, hel·lènic, idil·li,instal·lar, libèl·lula, medul·la, mol·lusc, nul·la, pàl·lid, pol·len, violoncel·lista...

L’ús del guionet• Escrivim amb guionet els pronoms febles que van darrere del verb (anar-hi), els numerals or-

dinals i cardinals (vint-i-cinc, tres-cents), les paraules compostes que comencen amb el nomd’un punt cardinal (sud-oest), les onomatopeies i repeticions (baliga-balaga) i altres expres-sions (abans-d’ahir, adéu-siau...).

• Escrivim sense guionet les paraules amb prefixos (exministre, vicepresident), les paraules com-postes en què el primer element acaba en -o (audiovisual) i els mots compostos de mots cata-lans (capicua, vistiplau). Excepcions: les paraules el primer element de les quals acaba amb vo-cal i el segon element comença amb r, s o x (penya-segat) i els compostos en què la unió delsdos mots pugui dificultar la pronúncia o portar a interpretacions errònies (pèl-llarg, cap-roig).

830841 _ 0248-0256.qxd 23/1/07 14:42 Página 251

252

APÈNDIX • VERBS

PRESENT D’INDICATIU

hehashahemheuhan

PERFET D’INDICATIU

he haguthas hagutha haguthem hagutheu haguthan hagut

PASSAT PERIFRÀSTICD’INDICATIU

vaig havervas haverva havervam havervau havervan haver

PASSAT ANTERIOR PERIFRÀSTIC D’INDICATIU

vaig haver hagutvas haver hagutva haver hagutvam haver hagutvau haver hagutvan haver hagut

PRESENT DE SUBJUNTIU

hagihagishagihàgimhàgiuhagin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi haguthagis haguthagi haguthàgim haguthàgiu haguthagin hagut

IMPERFET D’INDICATIU

haviahavieshaviahavíemhavíeuhavien

PLUSQUAMPERFETD’INDICATIU

havia haguthavies haguthavia haguthavíem haguthavíeu haguthavien hagut

FUTUR

hauréhauràshauràhauremhaureuhauran

FUTUR PERFET

hauré haguthauràs haguthaurà haguthaurem haguthaureu haguthauran hagut

IMPERFET DE SUBJUNTIU

haguéshaguessishaguéshaguéssimhaguéssiuhaguessin

PLUSQUAMPERFET DE SUBJUNTIU

hagués haguthaguessis haguthagués haguthaguéssim haguthaguéssiu haguthaguessin hagut

PASSAT SIMPLE

haguíhaguereshaguéhaguéremhaguéreuhagueren

PASSAT ANTERIOR

haguí haguthagueres haguthagué haguthaguérem haguthaguéreu haguthagueren hagut

CONDICIONAL

hauriahaurieshauriahauríemhauríeuhaurien

CONDICIONAL PERFET

hauria haguthauries haguthauria haguthauríem haguthauríeu haguthaurien hagut

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

Verb auxiliar: HAVER

Conjugacions verbals


balloballesballaballemballeuballen


he ballathas ballatha ballathem ballatheu ballathan ballat


vaig ballarvas ballarva ballarvam ballarvau ballarvan ballar


vaig haver ballatvas haver ballatva haver ballatvam haver ballatvau haver ballatvan haver ballat


balliballisballiballemballeuballin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi ballathagis ballathagi ballathàgim ballathàgiu ballathagin ballat


ballavaballavesballavaballàvemballàveuballaven


havia ballathavies ballathavia ballathavíem ballathavíeu ballathavien ballat

FUTUR

ballaréballaràsballaràballaremballareuballaran

FUTUR PERFET

hauré ballathauràs ballathaurà ballathaurem ballathaureu ballathauran ballat


ballésballessisballésballéssimballéssiuballesin


hagués ballathaguessis ballathagués ballathaguéssim ballathaguéssiu ballathaguessin ballat

PASSAT SIMPLE

ballíballaresballàballàremballàreuballaren

PASSAT ANTERIOR

haguí ballathagueres ballathagué ballathaguérem ballathaguéreu ballathagueren ballat

CONDICIONAL

ballariaballariesballariaballaríemballaríeuballarien

CONDICIONAL PERFET

hauria ballathauries ballathauria ballathauríem ballathauríeu ballathaurien ballat

_ballaballiballemballeuballin

infinitiu ballargerundi ballantparticipi ballat, ballada

ballats, balladesinfinitiu perfet haver ballatgerundi perfet havent ballat

MODE IMPERATIU


FORMES NO PERSONALS

Model de la primera conjugació: BALLAR

——————

infinitiu havergerundi haventparticipi hagut, haguda

haguts, hagudesinfinitiu perfet haver hagutgerundi perfet havent hagut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

830841 _ 0248-0256.qxd 23/1/07 14:42 Página 252

253

APÈNDIX • VERBS


temotemstemtememtemeutemen


he temuthas temutha temuthem temutheu temuthan temut


vaig témervas témerva témervam témervau témervan témer


vaig haver temutvas haver temutva haver temutvam haver temutvau haver temutvan haver temut


temitemistemitememtemeutemin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi temuthagis temuthagi temuthàgim temuthàgiu temuthagin temut


temiatemiestemiatemíemtemíeutemien


havia temuthavies temuthavia temuthavíem temuthavíeu temuthavien temut

FUTUR

temerétemeràstemeràtemeremtemereutemeran

FUTUR PERFET

hauré temuthauràs temuthaurà temuthaurem temuthaureu temuthauran temut


teméstemessistemésteméssimteméssiutemessin


hagués temuthaguessis temuthagués temuthaguéssim temuthaguéssiu temuthaguessin temut

PASSAT SIMPLE

temítemeresteméteméremteméreutemeren

PASSAT ANTERIOR

haguí temuthagueres temuthagué temuthaguérem temuthaguéreu temuthagueren temut

CONDICIONAL

temeriatemeriestemeriatemeríemtemeríeutemerien

CONDICIONAL PERFET

hauria temuthauries temuthauria temuthauríem temuthauríeu temuthaurien temut


Model de la segona conjugació: TÉMER


perdoperdsperdperdemperdeuperden


he perduthas perdutha perduthem perdutheu perduthan perdut


vaig perdrevas perdreva perdrevam perdrevau perdrevan perdre


vaig haver perdutvas haver perdutva haver perdutvam haver perdutvau haver perdutvan haver perdut


perdiperdisperdiperdemperdeuperdin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi perduthagis perduthagi perduthàgim perduthàgiu perduthagin perdut


perdiaperdiesperdiaperdíemperdíeuperdien


havia perduthavies perduthavia perduthavíem perduthavíeu perduthavien perdut

FUTUR

perdréperdràsperdràperdremperdreuperdran

FUTUR PERFET

hauré perduthauràs perduthaurà perduthaurem perduthaureu perduthauran perdut


perdésperdessisperdésperdéssimperdéssiuperdessin


hagués perduthaguessis perduthagués perduthaguéssim perduthaguéssiu perduthaguessin perdut

PASSAT SIMPLE

perdíperderesperdéperdéremperdéreuperderen

PASSAT ANTERIOR

haguí perduthagueres perduthagué perduthaguérem perduthaguéreu perduthagueren perdut

CONDICIONAL

perdriaperdriesperdriaperdríemperdríeuperdrien

CONDICIONAL PERFET

hauria perduthauries perduthauria perduthauríem perduthauríeu perduthaurien perdut

_perdperdiperdemperdeuperdin

infinitiu perdregerundi perdentparticipi perdut, perduda

perduts, perdudesinfinitiu perfet haver perdutgerundi perfet havent perdut

MODE IMPERATIU


FORMES NO PERSONALS

Model de la segona conjugació: PERDRE

—temtemitememtemeutemin

infinitiu témergerundi tementparticipi temut, temuda

temuts, temudesinfinitiu perfet haver temutgerundi perfet havent temut

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

830841 _ 0248-0256.qxd 9/2/07 10:48 Página 253

254

APÈNDIX • VERBS


dormodormsdormdormimdormiudormen


he dormithas dormitha dormithem dormitheu dormithan dormit


vaig dormirvas dormirva dormirvam dormirvau dormirvan dormir


vaig haver dormitvas haver dormitva haver dormitvam haver dormitvau haver dormitvan haver dormit


dormidormisdormidormimdormiudormin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi dormithagis dormithagi dormithàgim dormithàgiu dormithagin dormit


dormiadormiesdormiadormíemdormíeudormien


havia dormithavies dormithavia dormithavíem dormithavíeu dormithavien dormit

FUTUR

dormirédormiràsdormiràdormiremdormireudormiran

FUTUR PERFET

hauré dormithauràs dormithaurà dormithaurem dormithaureu dormithauran dormit


dormísdormissisdormísdormíssimdormíssiudormissin


hagués dormithaguessis dormithagués dormithaguéssim dormithaguéssiu dormithaguessin dormit

PASSAT SIMPLE

dormídormiresdormídormíremdormíreudormiren

PASSAT ANTERIOR

haguí dormithagueres dormithagué dormithaguérem dormithaguéreu dormithagueren dormit

CONDICIONAL

dormiriadormiriesdormiriadormiríemdormiríeudormirien

CONDICIONAL PERFET

hauria dormithauries dormithauria dormithauríem dormithauríeu dormithaurien dormit


Model de la tercera conjugació: DORMIR

Model de la tercera conjugació: SERVIR

—dormdormidormimdormiudormin

infinitiu dormirgerundi dormintparticipi dormit, dormida

dormits, dormidesinfinitiu perfet haver dormitgerundi perfet havent dormit

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS


serveixoserveixesserveixservimserviuserveixen


he servithas servitha servithem servitheu servithan servit


vaig servirvas servirva servirvam servirvau servirvan servir


vaig haver servitvas haver servitva haver servitvam haver servitvau haver servitvan haver servit


serveixiserveixisserveixiservimserviuserveixin

PERFET DE SUBJUNTIU

hagi servithagis servithagi servithàgim servithàgiu servithagin servit


serviaserviesserviaservíemservíeuservien


havia servithavies servithavia servithavíem servithavíeu servithavien servit

FUTUR

serviréserviràsserviràserviremservireuserviran

FUTUR PERFET

hauré servithauràs servithaurà servithaurem servithaureu servithauran servit


servísservississervísservíssimservíssiuservissin


hagués servithaguessis servithagués servithaguéssim servithaguéssiu servithaguessin servit

PASSAT SIMPLE

servíserviresservíservíremservíreuserviren

PASSAT ANTERIOR

haguí servithagueres servithagué servithaguérem servithaguéreu servithagueren servit

CONDICIONAL

serviriaserviriesserviriaserviríemserviríeuservirien

CONDICIONAL PERFET

hauria servithauries servithauria servithauríem servithauríeu servithaurien servit


—dormdormidormimdormiudormin

infinitiu servirgerundi servintparticipi servit, servida

servits, servidesinfinitiu perfet haver servitgerundi perfet havent servit

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

830841 _ 0248-0256.qxd 23/1/07 14:42 Página 254

255

Referències dels textos

Unitat 0

La copa dels trolls LANGRISH, Katherine. El turó dels trolls. Barcelona: Alfaguara / Grup Promotor, 2004.

El cant de la senyera MARAGALL, Joan. Poesia. Edició crítica, a cura de Glòria Casals, Barcelona: La Magrana, 1998.

Unitat 1

Sóc Marco Polo i començo VILASECA, David. Marco Polo i el llibre de les meravelles. Barcelona: Edicions Granica, 1986.un viatge...

Blandín de Cornualla ANÒNIM. Blandín de Cornualla, a cura de Jordi Tiñena. Alzira: Edicions Bromera, 1989.

La meva història DOSTOIEVSKI, Fiòdor. L’adolescent. Barcelona: Edicions Proa, 1998.

Unitat 2

El cafè de l’Otto GRAU SALÓ, Maria. Cavall Fort, núm. 1003

El gelat rosa RODOREDA, Mercè. Vint-i-dos contes dins Tots els contes. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1983.

La llei primitiva LONDON, Jack. La crida del bosc. Barcelona: La Magrana, 2001.

Unitat 3

Dones a l’abordatge MARIMON, Sílvia. Sàpiens, núm. 37 (novembre 2005)

La favera AMADES, Joan. Les millors rondalles populars catalanes. Barcelona: Editorial Selecta, 1985.

El solter d’or GÒRRIZ, Josep. El pescador pescat. Barcelona: Editorial Cruïlla, 1996.

Unitat 4

El Gran Ciamorella NEL·LO, David. Cavall Fort, núm. 1006.

Festa major de tu SARSANEDAS, Jordi. Postals d’Itàlia. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes, 1999.

Procés d’adaptació ASOREY, Òscar, Biorritmes, octubre del 2006a la fibromiàlgia

Unitat 5

Catxumbo COMELLES, Salvador. Dotze contes. Barcelona: Editorial Barcanova, 2002.

Els segadors Antologia de la poesia patriòtica catalana. Barcelona: Edicions Curiosa, 1985.

La vaca cega MARAGALL, Joan. Poesia. Edició crítica, a cura de Glòria Casals. Barcelona: La Magrana, 1998.

Per què no vaig amb bicicleta? Opcions, maig-juliol 2006

Unitat 6

L’oca cibernètica GRAU, Isidre. Sortides d’emergència. Barcelona: Editorial Barcanova, 1992

Vaca suïssa QUART, Pere. Obra poètica. Barcelona: Editorial Proa, 1999.

Imant BROSSA, Joan. Poemes visuals. Barcelona: Edicions 62-Empúries, 2001.

Els paletes MARTÍ I POL, Miquel. Nova antologia poètica. Barcelona: Edicions 62, 2002.

Unitat 7

El poheta i el múzic PUJADÓ, Miquel. Cavall Fort, núm. 1045.

És quan dormo que hi veig clar FOIX, J. V. Antologia poètica. Barcelona: Edicions Proa, 1978.

Per viatjar com Déu mana MC GABHAN, K., Per viatjar com Déu mana. The Traveller’s Bible. Sant Cugat del Vallès: Símbol Editors, 2002.

Unitat 8

Vuit mesos a Nicaragua ESTRADÉ NIUBÓ, Sònia. Cavall Fort, núm. 1004.El rossinyol GARCÉS, Tomàs. Poesia completa. Barcelona: Editorial Columna, 1986.

Jo viatjava amb tu BONET, Maria del Mar. Quadern de viatge. Pintures i cançons. Barcelona: Columna Edicions, 1998.

Unitat 9

Agost MONZÓ, Quim. No plantaré cap arbre. Barcelona: Quaderns Crema, 1994.

Desolació ALCOVER, Joan. Cap al tard. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa, 1981.

La presentació NATSUME, SOSEKI. Botxan. Barcelona: Edicions Proa, 1999.

830841 _ 0248-0256.qxd 9/2/07 10:48 Página 255

© 2007 by Grup Promotor/Santillana Educación, S. L.Frederic Mompou, 11 (Vila Olímpica). 08005 BarcelonaPRINTED IN SPAINImprès a

ISBN: 978-84-7918-117-8CP: 830841Dipòsit legal:

Direcció d’art: Josep Crespo

Projecte gràfic:Coberta: CARRIÓ / SÁNCHEZ / LACASTAInteriors: José M. Sánchez de Ocaña

Il·lustracions: Litos (Ferylitos)

Cap de projecte: Rosa MarínCoordinació d’il·lustració: Carles AguileraCap de desenvolupament de projecte: Xavier TejedaDesenvolupament gràfic: Rosa Barriga, Josep Lluís García i Raül de Andrés

Direcció tècnica: Àngel García

Coordinació tècnica: J. del PradoConfecció i muntatge: Jonas Nilsson i José M. Sánchez de OcañaCartografia: Adolf Vallejo

Documentació i selecció fotogràfica: Mercè Barcenilla

Fotografies: A. Toril; A. Viñas; Algar; B. Vilanova; C. Jiménez; D. López; E. González; F. Morera; F. Ontañón; GARCÍA-PELAYO/Juancho; I. Sabater; I. Codina; I. Rovira; J. C. Muñoz; J. Crespo; J. F. Fernández; J. Jaime; J. M. Escudero; M. Blanco; M. Catalán; M. G. Vicente; M. C. Hoz de Vila; Michele di Piccione; P. Carrió/S. Sánchez; Prats i Camps; R. Manent; S. Enríquez; S. Padura; A. G. E.FOTOSTOCK/SuperStock, Marevision, PIXTAL, Eckhard Slawik; CENTRAL STOCK; COMSTOCK;COVER/SYGMA/Christian Zachariasen, Yves Forestier; COVER/CORBIS/Historical Picture Archive, Brian A. Vikander, Roger Tidman, Bill Gentile, Bettmann; DIGITALVISION; EFE/SIPA-PRESS/Mohammed El Dakhakhany; EFE/SIPA-PRESS/ERL-B. MUSEUM/SIPA ICONO; FOCOLTONE; GETTY IMAGES SALES SPAIN; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M. Barres; JOHN FOXX IMAGES;MELBA AGENCY; MUSEUM ICONOGRAFÍA/The Bridgeman Art Library; MUSEUM ICONOGRAFÍA/J. Martin;NASA/NASA/JPL-Caltech/P. Barmby (Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics), NASA, ESA and AURA/Caltech; PHOTOALTO; PHOTODISC; STOCK PHOTOS; STOCKBYTE; Administració General de L'Estat/Generalitat de Catalunya/Ajuntament de Barcelona/Associació catalana de Municipis i Comarques/Federació de Municipis de Catalunya; Observatorio Universidad Complutense de Madrid;BIBLIOTECA DE CATALUNYA; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca Nacional; BNF/Ph. Bibl. nat. de France/Clam /Christine de Coninck; Canon; CREATIVE LABS; EXPOSICIÓNPOSTRIMERÍAS/ALEGORÍAS DE LA MUERTE EN EL ARTE ESPAÑOL CONTEMPORÁNEO; FUNDACIÓN SANTILLANA; J. Gómez; MATTON-BILD; MUSEU MUNICIPAL, SABADELL; MUSEO NAVAL, MADRID; PHILIPS; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; STAATBIBLIOTEK, BERLIN; THE BRITISH MUSEUM, LONDON; ARXIU SANTILLANA

Es prohibeix, llevat d’excepció prevista per la llei, qualsevol forma de reproducció, distri-bució, comunicació pública i transformació d’aquesta obra sense l’autorització dels titu-lars de la propietat intel·lectual. La infracció dels drets esmentats pot constituir un delic-te contra la propietat intel·lectual (articles 270 i següents del Codi penal)

830841 _ 0248-0256.qxd 9/2/07 10:48 Página 256