1

Cartes als pares: Sobre el coneixement reflexionat a l’Escola, al final de l’any 2011

Benvolguda família,

Allò que no puc construir tampoc ho puc comprendre. Richard Feynman

Aquesta carta que els escric és la que fa cinquanta des de l’any 2003. D’una manera

natural totes les cartes s’han procurat escriure per enriquir el coneixement sobre

l’Escola, el seu treball, la nostra societat, els mestres en general... és a dir, facilitar el

saber sobre allò que fem i el per què, a fi que vostès puguin entrar en el moll de l’os del

pensament global d’aquesta Escola.

Per comprendre la diversitat de les cartes, que no vol dir manca d’intensitat, els

transcric el final d’una de les primeres (tardor 2004) el títol de la qual és:

“A les mares de casa”1

...nens petits se’ls diu que la mare és la Lluïsa, o la Judit, o la Montse. Perdoneu

i pareu, només es té una mare que no es diu ni Lluïsa, ni Judit, ni Montse,

simplement mare i que us visqui molts anys, jo la vaig perdre molt jove.

Tardor del 2004

1 Totes les cartes les poden llegir al WEB dels pares.

2

Per què he reescrit el final d’aquesta carta? Per una qüestió molt senzilla. Perquè tots

plegats ens fem càrrec de la normal senzillesa de la vida... I perquè, tal volta, a la

nostra societat, hem allunyat paraules que ens feien por i estem perdent profundes

realitats.

Què en podem dir a finals d’aquest any 2011 sobre la pedagogia, ja institucionalitzada

de l’Escola? Haver arribat, entre d’altres aspectes, a treballar el coneixement

reflexionat2. Ara ens toca contemplar com s’ha anat assolint fins al dia d’avui, tot tenint

en compte que la pròpia dinàmica ha de portar millores pel futur.

En les línies que escric tot seguit intentaré mostrar perquè el treball que els seus fills

fan a l’Escola, està encaminat a què assoleixin la comprensió necessària, no solament

per la seva vida acadèmica en el grau que es desenvolupi, sinó principalment, en tota

la seva vida. Cosa que en altres cartes, d’una manera no tan àmplia, ja he procurat fer.

En una formació integral, des del punt de vista acadèmic: Primer l’actitud, després

l’aptitud, és comprensible el nostre interès formatiu del treball escolar, científic quan

s’escau, i la insistència en els valors3.

Ràpidament em trasllado a l’aspecte nuclear d’aquesta carta i el primer que cal aclarir,

cosa que he fet en la carta precedent “La llengua a la base del coneixement

reflexionat”, és que els nostres nens degut a la manera d’ensenyar que crea els

adequats mecanismes d’inhibició, disposen efectivament de dos codis lingüístics.

2 “Coneixement reflexionat” expressa un pes específic més clar que « Construcció del coneixement”.

3 Veure també la carta al pares “Els valors, importància decisiva”.

3

La base nostra a l’Escola, ara i avui, per assolir amb fermesa el que diem en l’apartat

damunt esmentat és aprendre la lectoescriptura mitjançant el mètode natural Freinet,

però no només per mitjà de la impremta, amb les lletres de ferro, componedor, el

mirallet, separadors, premsa, etc. tot plegat ens segueix essent indispensable; sinó

també treballant altres tècniques de Freinet com l’acordió, limògraf, etc. per col·laborar

en la fermesa motriu.

Tècniques que ens serveixen pel mètode natural de lecto-escriptura

Fixem-nos que parlem de tècniques, no de mètode, perquè aquestes són molt més

àgils i canviables. Així són les necessitats i l’impuls dinàmic dels nens les que

obliguen a fer canvis i millores, a vegades de manera immediata.

Monotip

Un èxit assegurat en l’expressió pictòrica. Tècnica heretada de Freinet i que és senzilla pels nens tot essent d’una gran eficàcia pedagògica.

Limògraf

Una altra tècnica que ens ve de Freinet i que també apliquem des de l’inici de l’Escola. Nosaltres mateixos ens en férem un abans d’anar a la CEL, Nadal del 1969, on en compràrem un de millor.

Treball amb punxons, psicomotricitat fina, colors, escriptura, etc.

Encara ens és imprescindible.

4

Impremta

La impremta a l’escola vingué d’una crida de Freinet per portar el treball ben fet i lluït als seus alumnes. Nosaltres aquesta tècnica, aparentment lenta, la seguim mantenint perquè és una gran baula en el camí de l’aprenentatge de la lecto-escriptura pel mètode natural i com a coordenades matemàtiques, entre d’altres realitats.

En la imatge es veu una nena tot posant els tipus de lletres en un componedor, el mirall hi és perquè ho vegi correctament.

A l’altra imatge es veuen una nena i un nen imprimint un text en una premsa de “volet”. Posar-ho del componedor ací, travar-ho amb fustes i plàstics, tintar-ho, no prémer massa perquè el metall no faci malbé el paper, treure-ho...

Ja fa temps que els nostres alumnes amb l’ajut d’altres tècniques també, als tretze anys ja varen començar a escriure llibres de qualsevol gènere, i d’unes 100 pàgines de mitjana.

Seguim amb aspectes de la pedagogia de l’Escola

Fitxa Comprensió

Tal com el seu nom indica, és una fitxa per millorar el raonament. Aquest material, com molt d’altre és privatiu de l’Escola i s’ha treballat des del seu començament. Ací un grup d’alumnes atent amb la seva mestra, quan l’Escola estava al C/ Progrés de l’Hospitalet.

5

Reunió Treball

Nens i nenes a partir del grup d’1 any que treballen a l’entorn d’allò que ells mateixos porten.

Text lliure

Com indica la mateixa paraula, el text lliure és un text escrit pel nen quan ell vol i sobre allò que vol (cal distingir-lo de les redaccions de tema lliure).

A través d’ell es treballen aspectes lingüístics i també d’altres aspectes (investigacions de temes diversos) derivats del mateix text lliure.

Teatre

El considerem una necessitat imprescindible en la nostra visió pedagògica. Conrea la memòria a la base de la intel·ligència, treballa l’expressió oral, la plàstica, el mim i els dóna seguretat personal,...

Cal tenir molt en compte l’equilibri emocional.

Tot plegat es fa molt necessari per la Reunió Balanç, l’autovaloració, exposició de tesines...

A vegades els alumnes representen obres que ells mateixos han escrit

També fan els decorats i s’espavilen amb els vestuaris.

Cal pensar en les vegades que l’alumne ha d’exposar sol, el seu treball.

6

Cuina

Hem treballat sempre aquest aspecte. En la fotografia es veu una mica la que diem “la cuina dels nens”. Quan són ben petits hi van amb la mestra i quan ja són grans hi poden anar sols.

No solament aprenen a cuinar, sinó que amb això també la química, olfacte, gust, mesurar, l’estètica, etc.

Titelles

Els titelles són bàsics per treure pors, per les emocions, etc.

Aquests petits estan en el grup. Tenen però un espai exclusiu pels titelles.

Reunió Balanç

És un control permanent i diari que es fa amb els nens dels 7 anys als 11 anys, ambdues edats incloses. Els nens s’organitzen la feina diàriament, cada dia l’han d’exposar i els seus companys els poden fer preguntes. Allò que han après ho han d’haver comprès i saber explicar. V.teatre Els controls es posen a un gràfic que està al grup, el qual assenyala com progressa el treball del grup. En aquesta foto s’hi pot veure el control de matemàtiques (M) 4 treballs ben fets, a l’esquerra de la ratlla i a la dreta un d’erroni.

7

Àlbums

Amb aquesta tècnica els alumnes adquireixen, a més de coneixements, tota una sèrie d’hàbits i metodologia que els prepara per al futur més immediat i el més allunyat.

Fa més de 35 anys. Carrer Progrés.

Pre-Prova

Es fa als vuit anys. Es comença quan ja han deixat el treball de l’àlbum que fan amb anterioritat.

Cal dir que a aquesta edat ja se’ls habitua al mètode científic (marc teòric, pràctic i conclusions), tot tenint en compte l’edat madurativa.

Se’ls ajuda sempre en saber presentar els treballs d’una manera clara i polits.

Prova

Treball dels alumnes a partir dels 9 anys i consta de tres parts que s’han de fer cada trimestre. Una obligatòria la proposa l’Escola, una altra part és una bateria de preguntes que ens mostra com han assimilat uns ensenyaments concrets (sortides, matemàtiques, música...) i la tercera un treball lliure. Cal tenir en compte que aquesta darrera ens va assenyalant les tendències de l’alumne, les quals seran importants conèixer-les per ajudar-lo a escollir la seva anada a estudis superiors o altres.

Tal com s’indica en la Pre-Prova el mètode científic continua en la part obligatòria.

8

Tesina

Els alumnes més grans, a partir dels 14 anys, fan uns treballs d’investigació que es realitzen durant un curs pels d’ESO, o dos cursos pels de batxillerat.

Noves tecnologies

A la fotografia es poden veure els fitxers, el nostre fallit intent de crear un ordinador manual. Hi treballàrem uns anys amb l’intent de crear una xarxa de comunicació escolar. No hi reeixírem, vingueren però tot seguit els primers Commodore, a solucionar el problema.

El primer ordinador (Commodore) que tinguérem a l’Escola. Ronda de la Torrassa, curs 1981-82. Mai hem treballat amb aula d’informàtica, sempre en xarxa, tant interna com externa.

9

Alumnes tot treballant als ordinadors que hi ha repartits per tots els grups i per diversos espais de l’Escola.

Tots els grups tenen ordinadors i aquests estan sempre connectats a la xarxa Local (LAN) per poder compartir dades i informació. Igualment tothom té connexió permanent a Internet.

Hi ha espais amb més ordinadors com pot ser el Laboratori o a la Biblioteca i els alumnes en poden fer ús en qualsevol moment.

L’espai que ocupen els alumnes de Batxillerat té cobertura Wireless. Aquests porten el seu ordinador portàtil i poden treballar, prendre apunts, consultar informació a Internet i accedir a la intranet de l’Escola.

Deixàrem portar ordinador al batxillerat com instrument pel treball que fan els nostres nois i noies.

Alumne de cinc anys del curs 97/98 fent una videoconferència amb la seva mestra.

Les TIC a l’Escola s’implementen des dels 3 anys fins a Batxillerat.

El primer contacte dels alumnes de 3 anys es basa en pantalles tàctils. Com a la resta de grups/classe disposen d’ordinadors a la pròpia aula.

10

Videoconferència amb el Sr. G. Moure.

És un fet habitual, sempre que es necessita.

Per fer presentacions hi ha dues sales amb un projector i ordinador portàtil i reproductor de DVD / VHS. En aquestes sales es fan exposicions de tesines, classes i presentacions. Alhora que també hi ha un projector mòbil que permet fer una presentació en qualsevol lloc de l’Escola.

Al Taller de Robòtica es treballa amb material Lego que també es fa servir en universitats i escoles tècniques. Utilitzant llenguatges específics es creen mecanismes, inventats o seguint models definits, que posteriorment es controlen per ordinador. S’utilitzen elements de captació de dades (sensors òptics, d’infraroig, temperatura, etc). Fa anys que hem incorporat nous Kits dissenyats per a la iniciació a la robòtica dels més petits. Comencen als 5 anys i treballen amb aquesta tecnologia fins a Batxillerat. La robòtica també és utilitzada en molts casos per fer els seus treballs d’investigació o Tesines. Curricular des del curs 1991/92

L’Escola ha estat seleccionada per avaluar pedagògicament els nous materials de robòtica de Lego.

Llibre de vida

Cada nen pot exposar-hi allò que l’ha colpit. Aquest de la fotografia és un llibre de vida del carrer Progrés de l’Hospitalet.

Actualment és una comunicació que es fa a través de la xarxa interna de l’Escola.

11

Quadre d’ordre

A partir dels 4 anys tenen el seu quadre d’ordre. Això és perquè puguin tenir mobilitat i una llibertat responsable dins de l’Escola. Els alumnes agafen el seu nom, escrit normalment en una fusteta i el “pengen” al lloc on volen anar sempre que no estigui ocupat. Fomenta la responsabilitat i l’ordre.

Autovaloració

A més dels controls permanents de l’Escola a partir dels set anys fins als tretze els alumnes s’autovaloren mensualment davant dels seus companys. És molt important que ells tinguin una visió real de si mateixos, fet imprescindible per a tenir un bon “know-how”

Voluntariat

El fan els nois i noies de Batxillerat. El voluntariat els ajuda a conscienciar part de la problemàtica social que ens envolta. Des de l’Escola intentem obrir-los a aquest món tot mirant que aquesta obertura no sigui massa dura, que siguin ben acollits allà on vagin. Aquest voluntariat, que camina de costat amb les inquietuds dels nois i noies, està consolidat. És impossible exposar ací com són estimats els nostres alumnes i com estimen el seu voluntariat.

12

Exposició

Els nens preparen cada trimestre l’Escola perquè sigui visitada per les seves famílies.

Això també es fa des del començament de l’Escola.

DCP – DCPG (Document Control de

Processos i Document Control de Processos Global)

El DCP té per objectiu valorar, mitjançant la realització d’un seguit d’activitats o propostes que relacionen diferents àrees, fins a quin punt els alumnes són capaços d’aplicar els processos que han anat treballant al llarg del curs ( es comencen a fer a 3r d’ESO). Cal mostrar la capacitat d'autonomia en l'organització del treball individual, i també en el de cooperació i col·laboració.

Al DCPG s’hi afegeix la recerca de la unitat del dedins de diverses matèries.

Cal notar que aquesta manera de treballar pot ser4:

Pluridisciplinar: que afecta a l’estudi d’un objecte d’una única disciplina per

diverses disciplines a la vegada. Per exemple, un quadre de Giotto pot ser

estudiat a història de l’art, i encreuar-se amb la física, la química, la història

de les religions, la història d’Europa, la geometria...

4 Per la manera de treballar pluridisciplinar i interdisciplinar veure l’article meu a la Revista Graó, setembre 2006,

núm. 11, pàg. 24. Per la transdisciplinarietat. La Transdisciplinarité – Basarab Nicolescu. Editions du Rocher 1996, pàg. 66.

13

Interdisciplinar: que té a veure amb la transferència dels mètodes d’una

matèria a l’altra. S’hi poden distingir tres graus:

a. Un grau d’aplicació. Per exemple, els mètodes de la física nuclear

transferits a la medecina han portat a l’aparició de nous

tractaments del càncer.

b. Un grau epistemològic. Per exemple, la transferència dels mètodes

de la lògica formal al camp del dret genera anàlisi.

c. Un grau de creació de noves disciplines. Per exemple, la

transferència de mètodes de la matemàtica al terreny de la física

ha generat la física-matemàtica.

Transdisciplinar: aquest toca, com el prefix “trans” indica, allò que és a la

vegada entre les disciplines i enllà de qualsevol disciplina.

Amb aquesta visió general del treball que fan els seus fills a l’Escola, però sobretot de

com el realitzen, em sembla que s’ha fet comprensible com el seu cervell no ha estat

manipulat cap a situacions memorístiques no adequades, que normalment solen ser

estèrils. Vull insistir però que qualsevol tipus d’ensenyament i per aquesta Escola el

nostre en especial, sempre és millorable. Hem de considerar a més a més que

l’evolució ens obligarà de manera indefugible a una millora constant.

Algunes consideracions

Les llengües i totes les assignatures obligatòries es treballen a més a més de tot el que

aquí s’ha exposat. Tot plegat s’especifica quan es fan les explicacions grup a grup que

el professorat fa durant la segona quinzena de gener i el mes de febrer.

És molt important constatar que durant els anys de la seva escolarització els nostres

alumnes dediquen la part principal del seu temps en fer el seu treball. Pensin només

en els Textos lliures, Pre-Prova, Prova, part lliure de la Prova, Tesines (un i dos anys),

Documents, Actes culturals lliures i obligatoris, els treballs literaris, etc. Molts treballs es

fan en grup com la Reunió Balanç o els seminaris. Els fem un quadre per a més detall.

14

L’horari i el temps.

Per l’Escola l’horari és una realitat social que no cal ni es pot obviar. Cal entrar i

sortir a hores determinades i hi ha aspectes d’aprenentatge que s’han de

realitzar en unes hores concretes, per exemple, el teatre, l’esport, les sortides

etc. El temps es dilueix en l’aprenentatge, és la realitat que forma i educa d’una

manera holística i analítica realitats molt treballades a l’Escola.

A efecte de fer comprensible aquest domini del temps tan necessari a la nostra

societat els vull explicar un fet que vàrem viure la meva dona, la Sra. Montserrat,

i jo, al començament de l’Escola. Se’ns convidà a anar a St. Cugat a veure les

classes de pintura que impartia el Sr. Farré, ja traspassat i a l’època catedràtic

de pintura si mal no recordo. Amb gran amor ens mostrà com ensenyava els

seus alumnes a fer-se els pinzells i les pintures.

Per l’amor al treball ben fet el temps que calgui.

Treball personal a soles Treball personal en grup Treball personal

Tècniques d’impressió, limògraf, linòleum...

Fitxes autocorrectives

Fitxes comprensió

Pre-prova i Prova

Quadre d’ordre

Contracte de treball personal

Registres de treball

Autoavaluació

Acordió (tècnica de lecto-escriptura)

Robòtica curricular

DCP – DCPG

Tesines

Escriure llibres

Documents

Actes culturals

Tallers

Registres i/o Controls

...

Reunió Treball

Àlbum

Exposicions

Text lliure

Llibre de vida

Fitxes treball

Reunió balanç

Documents

DCP – DCPG

Seminaris

Assemblea de diari

Correspondència interescolar-Projecte Fènix

(amb 4 escoles)

Assemblea (càrrecs, propostes...)

Escacs

Teatre

Titelles

Assemblea de Propostes

Sortides comarcals

Sortides BCN

Voluntariat

JAF.

Calendari

Revista

...

15

A l’Escola també ensenyem els alumnes a dominar el temps, a no ser còdols

que arrosseguin les aigües de la societat. Veure la impremta, el limògraf, la

presentació dels treballs, etc, etc. Maneres de fer que aparentment són lentes,

perquè la seva velocitat i força, no es veuen, estan interioritzades, com tots

sabem perquè gaudim del seu coneixement real.

Aquesta manera de treballar, buscar la millora continuada per afavorir el

coneixement dels nostres alumnes, mai no els ha estat cap contradicció, ans el

contrari, ha esdevingut una recerca continuada de com millorar la seva

comprensió en el coneixement. Vegin com totes les tècniques aplicades són un

anar d’ells a fora (augment de capacitats), com totes s’introdueixen a la seva

ment per sortir-ne amarades de la seva personalitat. Des de la Reunió Treball

als tres anys, fins les obres literàries, els DCPG o la complexitat de les tesines.

Això no vol dir, com ja hem dit sempre, que facin el que els vingui de gust perquè

sí, però sí que els alumnes creïn personalment, des de l’interior de les Ciències i

Humanitats.

Això que tot just acabo d’explicar-los es reforça amb l’autonomia que des de ben

petits els donem, les normes per una normal convivència, la cura que en tenen

els mestres en tot moment (pati, menjador, sortides, JAF) la fortalesa que ja de

petits assoleixen a l’anar a les JAF, les sortides per Barcelona i a Catalunya, el

Voluntariat, etc, tot exposat en la Memòria del 2009, en aquesta carta i la de

maig del 2011, “Sobre la construcció del coneixement”.

Aquesta voluntat de no engavanyar els nostres alumnes, sinó ben el contrari

enriquir-nos mútuament, aquest treball que ja vaig dir fa un temps és de dintre a

fora, crea d’una manera natural aquesta reflexió, a la base de la creativitat, del

coneixement reflexionat, on tanta importància té la vivència de l’aprenentatge

lingüístic.

A nosaltres la feina i a ells el treball per fer-se respectar i estimar.

16

La intel·ligència ens distingeix de tot el que habita el món i la parla és qui la crea i

millora.

Ben cordialment,

Josep Oliveras i Cama

Volts de Nadal 2011