cap de creus núm.124

GEN - FEB 2014 1

Butlletímunicipal

d’Argentona

124G

EN -

FEB

201

420

1420

1420

1420

14

Cultura Pàg. 8

El 31 de desembre es va firmar la permuta que atorgala propietat de Can Doro al municipi Pàg. 6

Espitllera Pàg. 16 Esports Pàg. 17La Termporada de Teatre,Música i Dansa en marxa

El CEA ens explica l’Argentona del1714, l’any del Tricentenari

Els escacs tornen amb força alCentre Parroquial

Can Doro ja éspropietat d’ArgentonaCan Doro ja éspropietat d’Argentona

GEN - FEB 20142

Editorial

L’any 2014 s’obre ple d’ex-pectatives. En l’àmbit muni-cipal s’iniciarà el procésparticipatiu al voltant delnou Pla General amb uncicle de xerrades i una en-questa entre la ciutadania;veurem avançar obresesperades com les de lapiscina, la impermeabilit-zació del Cros o la reha-bilitació de la Casa Puig iCadafalch; la Sala acolliràmultitud d’espectacles através de la Temporada deTeatre Música i Dansa, lespropostes de Xarxa i lesresidències de companyiesprofessionals; s’endegaràun estudi sobre la situacióde la gent gran d’Argen-

opinióOPINIÓ

Any d’il·lusions i de molta feina per fer

SUMARI núm. 124Actualitat

Can Doro i Cal Guardiàsón de propietat municipaldes del 31 de desembre

Pàg.6

Cultura

La Temporada de Teatre,Música i Dansa torna a LaSala amb títols molt esperats.

Pàg. 8

Festes

Recull fotogràfic de laFesta Major d’Hivern idels Tres Tombs

Pàg. 12

Esports

Neix el club CentreParroquial EscacsArgentona

Pàg.16

Espitllera

Dades històriquesde l’Argentonade l’any 1714

Pàg.17

Cultura

Reportatge sobreel panoramamusical

Pàg. 9

tona per tal de donar millorresposta a les sevesnecessitats...I en l’àmbit nacional, en-trem en l’any de la consultasobre la independència deCatalunya. Entitats i societatcivil ja comencen a mobi-litzar-se per tal de posararguments sobre la taula.Així ho va fer ArgentonaCultura i Debat el passat 7de febrer, organitzant unataula rodona amb tots elspartits amb representaciómunicipal. També ho faranaltres associacions, com elpropi Centre d’EstudisArgentonins que, responenta la seva vocació, analitzaen aquest Cap de Creus

l’any del tricentenari del1714, resum d’un granarticle publicat a la revistaFonts.Però més enllà de projectesfuturs, l’any que acabem detancar ens ha deixat labona notícia de la comprade Can Doro. En aquest nú-mero trobareu un reportat-ge dedicat a Can Doro, lahistòria d’aquest espai icom s’ha concretat lapermuta que ha permèsmunicipalitzar-lo. S’acabaaixí un conflicte polític isocial que ha durat anys iho fa amb la imatge d’uni-tat que han donat els partitspolítics votant unànime-ment a favor de l’operació.

L’any queacabem detancar ensha deixat labona notíciade lacompra deCan Doro

GEN - FEB 2014 3

Carta de l’Alcalde

Benvolguts convilatans iconvilatanes,

És un goig per mi començaraquesta carta podent dir-vos a tots que l’espai deCan Doro i Cal Guardià jasón totalment públics. Arasí, ara va de debò.Com la majoria de vilatansdeveu saber, aquest espaiha estat motiu de polèmi-ques i debats polítics alllarg dels últims dotze anys,des que el govern d’alesho-

Ferran ArmengolAlcalde d’Argentona

opinióOPINIÓ

res va decidir fer-hi unprojecte immobiliari amb lapromotora Vèrtix que in-cloïa l’equipament de laVelcro en la dita operacióimmobiliària.La mobilització ciutadanaen contra del projecte,encapçalada per la Plata-forma en Defensa delCentre Històric, i tambél’oposició política de CiU iels altres grups de l’oposi-ció, van acabar aturantaquesta operació immo-biliària.Les eleccions municipals del2007 van tenir un clarguanyador, Tots per Argen-tona, una agrupació d’elec-tors nascuda de la Platafor-ma en Defensa del CentreHistòric que va saberrecollir els fruits de l’agres-siva campanya que s’haviadut a terme en contra del

Ara sí, CanDoro, CalGuardià i laVelcro sóndel poble

Dissenyem entre tots i totesl’Argentona del futurParticipa i digues la teva en el procés de revisió del Pla d’OrdenacióUrbanística Municipal. En una primera fase s’han programat tressessions obertes a tota la ciutadania, al Saló de Pedra (19:30 h)

• Medi ambient i sostenibilitat urbana 6 de març• Activitats econòmiques i serveis als ciutadans 13 de març• Model de desenvolupament urbà i mobilitat 20 de març

On puc informar-me i participar?

Al web del POUM (www.poumargentona.com) hi trobaràs l’enquesta ciutadana que també esdistribuirà casa per casa.

facebook.com/AjuntamentArgentona #poumargentona #poumargentona

A l’Oficina del POUM, d’atenció al ciutadà, oberta tots els dimecres a partir del 15 abril. Lesvisites s’han de concertar a partir d’abril a través del telèfon 972 26 29 01 (De 9h a 13,30 h) oenviant un correu electrònic [email protected])

projecte immobiliari que,certament, no desitjava unaimportant majoria devilatans.Durant el mandat del go-vern encapçalat per TxA esvan fer diversos intents perrecuperar aquest espai peral poble. Però les propostesque es posaven sobre lataula sempre contaven ambl’equipament de la Velcrocom a moneda de canvi. Laprecipitació va fer que,durant els quatre anys demandat, TxA va arribar aanunciar tres vegades que«Can Doro ja és del poble».Van ser tres fiascos.Ara, en dos anys i mig demandat, el govern decoalició que encapçalo haoptat per establir unanegociació ferma peròdiscreta. Aquest tarannàens ha permès tancar el

procés aconseguint pactaramb la promotora propie-tària del terreny la sevarecuperació per al poble,l’alliberament de la Velcroi el compromís per part dela promotora de construir21 habitatges de proteccióoficial a la zona del Molí.ARA SÍ, CAN DORO, CALGUARDIÀ I LA VELCROSÓN DEL POBLE. I a més,tindrem habitatge social.

Ferran ArmengolAlcalde d’Argentona

GEN - FEB 20144

cartes dels lectorsCARTES DELS LECTORS

Fes-nos arribar les teves cartesa Ràdio Argentona o a [email protected]: màxim 1.700 caràcters

Volen escoltar-nos?

El passat 1 de juliol vaigpresentar a les oficines del’Ajuntament tres instànciesdirigides a diferents àrees iregidories del consistori,amb el propòsit de fer unmillor poble per a tots. Avuidia 8 de desembre, que ésquan escric aquesta carta,han passat més de sismesos des de la presenta-ció d’aquelles instàncies iencara és l’hora que hagirebut qualsevol respostaper part de l’Ajuntament.Si aquesta és la manerad’escoltar els ciutadansd’Argentona crec que noanem pel bon camí. Ja noem val l’excusa de faltatemps, falta de personal…Més aviat seria una falta deganes i de respecte cap alsargentonins que el quenomés volem és tenir unpoble millor i que quanveiem una cosa a millorarho puguem comentar.Esperant que algun diadoneu resposta a les mevesinstàncies us saluda,

Enric Vigatà Collet

La Marató

L’Associació Nats del 55, enmotiu de la Marató de TV32013 dedicada a les ma-lalties neurodegeneratives,va organitzar, per quart anyconsecutiu, l’activitat «EN-GANXA’T A LA MARATÓAMB ELS NATS 55".Els diversos actes realitzatsvan ser els següents:matinal de country el 10 denovembre, nit de gospel el

que faig una queixa per unmitjà públic però em sentoinsultat i menystingut, i deseguida explico el perquè.Pels voltants de maig del’any passat vaig trobar unaagent de policia que estavaa punt de posar-me unamulta a la zona blavaperquè m’havia despistatde l’hora indicada al disc.Em va dir que havia detreure el cotxe i així ho vaigfer. Vaig fer la volta i vaigtornar a aparcar al mateixlloc perquè era l’únic quehi havia lliure. Li vaigpreguntar si això ho podiafer i em va dir que sí. Desd’aleshores, quan aparcoen zona blava, amb moltapaciència, cada hora emdedico a fer això, treure elcotxe i canviar-lo de lloc. Imolts cops el torno a deixaral mateix forat.El dia 19 de juny, quan vaigveure que un policiam’estava multant vaig sortircorrents i li vaig explicarque el cotxe l’havia moguti que l’únic lloc que hi haviaera exactament el mateix.No em va voler ni escoltar ino només això sinó que esva comportar d’una mane-ra molt i molt prepotent. Alfinal em va dir que fes unrecurs. Jo li vaig contestarque no s’acostumava a fergaire cas d’aquests recur-sos però així ho vaig fer.La resposta va ser que elpolicia havia passat perdavant del meu cotxe diver-ses vegades i que jo nol’havia mogut. Repto elpolicia, repto el cap de lapolicia, repto l’alcalde i quifaci falta a que demostrinque jo no havia mogut el

13 de desembre i el 15 dedesembre es va fer unadiada festiva amb unessimultànies d’escacs, cam-pionat de bitlles catalanes,retrats amb la pubilla il’hereu, nadales al Viver iBingo Solidari i festival dedansa.Un any més es va ferpossible convertir el nostre«ENGANXA’T» en una granfesta solidària d’Argentonai de tothom, amb unarecaptació final aconse-guida de 3.905 euros.Moltes gràcies!!

Associació Nats del 55

Voluntariat

Va ser l’any 1999 que vaigarribar per viure-hi aArgentona, tot i que des del’any 1985 ja voltavabastant perquè vivia aCanyamars.Algú em va demanar sivolia col·laborar amb unaentitat del poble «perarxivar papers i fer algunaacta», cosa que en principivaig dir que no perquèvenia de fer de secretariade l’Ampa de l’escola deDosrius durant 7 anys ivolia agafar-me un tempsper descansar.Quan m’ho va tornar ademanar, al cap d’unsmesos, vaig pensar quetambé seria la manerad’integrar-me en el poble iconèixer a altra gent i vaigdir que sí. Des de llavors(14 anys!) he esmerçathores i més hores, heconegut gent fantàsticaamb qui he tingut relaciómés enllà de la pròpia del

companyerisme lògic depertànyer a la junta d’unaentitat. M’he sentit enfamília, he fet molt bonsamics.Però ara sembla que aixòs’ha acabat, li volen donarun «altre caire» i no volenque continuï ni tan solscol·laborant en cap àrea, nien cap activitat... Ho vandeixar molt clar: en res,sense cap altra explicació.Evidentment, on no emvolen no m’hi posaré peròescric aquestes línies moltdolguda primer des del’estupor més immensperquè ha estat una decisiópresa des del desconeixe-ment total de la mevapersona i segon per lesmaneres com m’ha estatcomunicat. Considero queno són de rebut les formesemprades i que parlant lagent s’entén, cosa que nohe tingut l’oportunitat defer. Aquesta és la mevapetita explicació de com emsento per tot plegat.Tinc la consciència bentranquil·la. Jo vaig entrarvoluntària i lliurement percol·laborar amb una entitata la qual m’estimo i des dela meva condició de sòcia,que no ho dubti ningú,continuaré ajudant aaquelles persones quem’han ofert el seu suport.Estic descobrint que hi havida més enllà del «Cen-tru»!! Gràcies infinites!!

Carme Ruano

Repto

Començo dient que és elprimer cop a la meva vida

GEN - FEB 2014 5

cartes dels lectorsCARTES DELS LECTORS

cotxe tal com m’havia que-dat clar setmanes abans.No estic d’acord amb lamulta. Sense entrar enexplicacions de perquèaparco en zona blava, josempre poso el disc horarii moc el cotxe quan toca.Potser un altre dia tocaré eltema del mal exemple quedóna la policia aparcant alcentre.

Pau Gómez Alcoverro

Un llarg camí.Moltes lliçons peraprendre

A finals del 2002 va desa-parèixer una placa situadaen una paret al costat de lafont de St. Domènec querecordava algunes estadesde Mn. Cinto Verdaguer aArgentona. Aquest fet insig-nificant va ser l’inici d’unahistòria que ha durat 11 anysi que ha canviat molts as-pectes de la vida d’Argen-tona. És la història de La Pla-taforma, del centre històric,de Can Doro i de Cal Guar-dià, de la font de Sant Domè-nec i de les seves mines, i del’inici de la recuperació delnostre patrimoni.Des de llavors la vida sociali política es va tibar, i elsfets produïts convertitaquests 11 anys en unapart important de la nostrahistòria recent. D’algunsens en podem sentir orgu-llosos, d’altres no s’hauriende tornar a repetir. Ara, pe-rò, és millor fer esment no-més d’aquells que han sigutpositius i que ens agradaràrecordar:La capacitat de treball, deser transversals, d’acumu-lar raons, de convèncer i deperseverar dels argentoninsper defensar el nostrepatrimoni és encomiable.

Ja ho vàrem fer en d’altresmoments per preservar lafont picant, Sant Jaume deTraià o per aturar elprojecte d’ampliació de laronda Mataró. En aquestaocasió, per defensar elcentre històric va caldre unesforç i un compromísimmens. I vàrem ser molts,però molts, els que hovàrem fer possible. Tresargentonins van arribar aocupar la masia de CalGuardià per intentar evitarel seu enderroc. Una masiaque descobríem, a poc apoc, que era del s.XVI i ladarrera que quedava alcentre d’Argentona. Tambéel centre històric el vàremdescobrir i el seu origen esremunta al s.VII. Les 22tombes que apareguerenens expliquen quins són elsnostres orígens com apoble; i algunes veus(sàvies) avisen que el mésgros encara s’ha detrobar... I finalment, totaquest espai ple de signifi-cació, estratègicamentsituat i amb un granpotencial, l’hem guanyat

per a tot el poble. I s’aniràconfigurant i definint coma espai lliure, o com a equi-pament, o les dues cosesalhora. Sense presses, per-què serà de tots nosaltres idels nostres fills...La Plataforma en defensadel centre històric va tenircom a lemes dues frasesque han acabat essentdeterminants. La primeraexplicava els motius de laplataforma: «M’agrada elmeu poble. No l’enderro-queu» i enfrontava una vi-sió senzilla i humil del pro-blema (m’agrada el meupoble) amb una altrad’agressiva i prepotent (nol’enderroqueu). El segonlema assenyalava quin erael nostre objectiu: «Un altreCan Doro és possible». Noens faltaven arguments iper això hem aconseguitl’objectiu.El camí, però, no s’ha aca-bat. La Plataforma segueixamatent a les propostes defutur del centre històric ivetllant perquè es vagintancant els serrells que una

història tant llarga, dura icomplexa encara té.I acabem amb un recordespecial pels membres dela plataforma que ja noestan entre nosaltres; idonant les gràcies a TOTSels que heu fet possibleaquest petit miracle:col·laboradors, simpatit-zants, assistents als actes imanifestacions, lectors delfull «La Plataforma Infor-ma», els que ens animàveui recolzàveu, els que ensajudàveu econòmicament,els que ens vàreu donarsuport en els moments mésdifícils, els ajuntaments quehan fet en cada moment elque tocava... I també apersones de fora d’Argen-tona que ens van ajudar iorientar molt (arquitectes,advocats, tècnics de patri-moni, arqueòlegs, personalde la generalitat...) algunsdels quals van patir duresconseqüències en l’àmbitlaboral. A tots moltesgràcies!

Plataforma en Defensadel Centre Històric

El 9 de novembre vam celebrar la Festa dels 65 anys, dels argentonins nascuts l’any1948. La festa va ser molt emotiva i crec que tothom s’hi va trobar molt bé.Ens felicitem tots junts, tant els que van poder venir a la festa com els que no vanser-hi presents. Que per molts anys!!

Josep Famadas Güell

GEN - FEB 20146

reportatgeREPORTATGE

El darrer dia de l’any no només vamarcar el final del 2013, també vasuposar un punt i a part en laresolució del futur del centre històricd’Argentona. L’alcalde de la vila,Ferran Armengol, i els representantsde l’empresa Diorama S.L. signavenla permuta que atorga la propietat deCan Doro al municipi. L’operació estancava onze dies després que el plel’hagués aprovada per unanimitat enuna sessió extraordinària i convocadaamb caràcter d’urgència. La permutacomportava el bescanvi de les quatrefinques de Can Doro per un solar depropietat municipal – situat entre elscarrers del Molí, Dos de Maig i RondaLlevant -, més una compensacióeconòmica de 759.785 euros. Elterreny municipal que entra enl’operació de permuta amb l’empresapromotora està qualificat com aparcel·la per a la construcciód’habitatge social.La signatura resol un dels assumptesmés controvertits socialment ipolíticament a Argentona dels darrersanys. Així ho van entendre també totsels grups municipals que, en el pleextraordinari del 20 de desembre, vancoincidir en reconèixer la importànciade l’acord i van votar-hi a favorunànimement. L’alcalde FerranArmengol va subratllar el fet que esdonava satisfacció a una reivindicacióimportant de part de la població ialhora s’aconseguia tancar unesnegociacions que s’havien prolongatdurant massa temps. La resolucióplenària reconeixia també el paper deles reivindicacions ciutadanes,vehiculades sobretot a través de laPlataforma en Defensa del CentreHistòric, que durant anys s’han fetsentir, primer reclamant la preservació

Can Doro ja és propietat de tots

de les masies i, després, reivindicantque l’espai fos municipal.

plaça, un centre cívic-casal d’avis, nouhabitatges, espais comercials i unaparcament subterrani. A més, esremodelava la Font de Sant Domingoa nivell de carrer per fer-la mésaccessible.Aquell projecte havia de suposar unimpuls definitiu per a la modificaciódel pla urbanístic general. Una de lesprimeres passes va ser la realitzaciód’un concurs d’idees que va guanyarla parella d’arquitectes Iñaki Ozcárizi Kathy Lindstrom (Cap de Creus 71).Ja el 2004, Argentona Projectes vacedir els drets i les obligacions del’obra a la promotora Mas VilanovaSA, del grup Vèrtix. El promotor vaacordar amb els veïns de Can Dorol’enderroc dels seus habitatges a canvid’un de nou o una compensacióeconòmica.Mentrestant, el projecte anavagenerant discrepàncies i oposicionsimportants a nivell polític i també anivell social. El febrer del 2003,esperonats per una carta de LourdesColomines al Cap de Creus, un grupde ciutadans creaven la Plataformaen Defensa del Centre Històric que

La permutacomportava elbescanvi de les

quatre finques deCan Doro per un

solar de propietatmunicipal més una

compensacióeconòmica de759.785 euros

LA FOTO DE PORTADA

La resolució de la propietat de Can Doro ha estat possible gràcies al’acció dels grups polítics, des del govern a l’oposició, i a la tasca deciutadans i entitats.

El conflicte de Can Doro s’inicia famés d’una dècada. El 14 de febrerdel 2002, el govern llavors encapçalatper Antoni Soy, presenta una propostade remodelació integral del centre vilaque havia de desenvolupar la societatmunicipal Argentona Projectes i quetambé afectava la Velcro. En l’espaicomprès entre la Paret de les Mentidesi l’Ajuntament s’hi preveia una gran

Els grups municipals van votar unànimement a favor de la permuta en ple extraordinari

GEN - FEB 2014 7

Tot estàper fer itot éspossible


els argentoninsva propugnava Can Doro com a espaipúblic i l’aturada del projecteurbanístic.El març del 2005, després que elconsistori i la promotora haguessinarribat a un acord, es van retirar lespeces més valuoses del conjuntd’edificis – una porta i una finestra -,i es va procedir a l’enderroc. Però noes va poder anar més enllà ja que lesal·legacions i el contenciósadministratiu que la Plataforma vainterposar contra el projecte vanbloquejar l’aprovació de lamodificació urbanística que havia depermetre iniciar les obres. La tensiópolítica i social i la imminència de leseleccions van fer la resta. De fet, lagestió d’aquest conflicte va ser un delsprincipals factors en el canvi políticque es va dur a terme a les eleccionsmunicipals del 2007. Els dos partitsque havien liderat el projecte deremodelació del centre històric,l’Entesa i el PSC, van patir unadavallada de vots. En canvi, aquellsque s’havien significat com a oposiciódel projecte van rebre molts suportsde la ciutadania. Tots per Argentona,

formada per alguns dels membres dela Plataforma, va guanyar leseleccions i va formar govern ambConvergència i Unió.Des del Consistori, TxA va continuarmantenint la posició que l’espai haviade ser de titularitat municipal i vaseguir negociant amb el promotorsense èxit. Entre les alternatives queva plantejar aquell govern vaplantejar la permuta per una part

de l’antiga fàbrica Velcro, que tampocva cristal·litzar. Les eleccions del 2011van comportar un nou relleu polític al’Ajuntament. L’actual equip de governha necessitat dos anys de negociacionsper aconseguir que l’empresapromotora assumís que havia detancar l’operació Can Doro ambpèrdues econòmiques.

GEN - FEB 20148

Arriba a La Sala unaTMD ben picant


La suggerent imatge de tresbitxos picants simbolitzaenguany la voluntat d’atre-viment que condensa laTemporada de Teatre Músi-ca i Dansa (TMD). El cicleva arrencar el passat 8 defebrer amb l’aclamadacomèdia de Guillem Clua,Smiley. També tindrà regustde comiat La iaia!! (29 demarç), amb la que Mont-serrat Carulla gira perCatalunya després d’haverdit adéu als escenaris bar-celonins. L’entusiasme delpúblic argentoní per aques-ta proposta ha esgotat lesentrades anticipades.Per la TMD també hi passa-ran dos pesos pesants del’escena catalana, Lluís Ho-mar i Eudard Fernándezdesplegaran la commove-dora Adreça Desconeguda(22 de febrer). L’oferta deteatre de text la completaràAfterplay (15 de març),amb Fina Rius i Toni Sevilla.L’apartat musical de la TMDtindrà propostes interessantcom La Flauta màgica (12d’abril), de la companyiaVariacions de Dei Furbi,amb teatre i música «acappella; i espai per alsmés petits amb l’espectaclemultidisciplinari Musiquetesde paper (23 de març). Peròsens dubte, una de les citesmés esperades serà el reci-tal Liebesled (8 de març),amb Toti Soler i GemmaHumet. La música tambéservirà enguany per tancarla TMD amb l’actuació dejazz flamenc que oferiràIñaki Sandoval Trio (10 de

maig).La dansa rep enguany totun nom propi, MartaCarrasco i la sevacompanyia amb B. Flowers(3 de maig). Les altres duespropostes d’aquest gènerepartiran de les residències.La primera serà la Cia.Ytuquepintas, que assajarài presentarà el seu darrerespectacle Per un desig (7de març). Després serà eltorn de Nats Nus Dansa,del coreògraf Toni Mira,amb Monòlit (4 d’abril).A banda de la programacióde la TMD, La Sala tambéacull tres propostes per apúblic familiar de la mà deXarxa d’Espectacles Infantilsi Juvenils. Així, el passat 2de febrer es va poder veureEl cel de la Jojó, i desprésvindran La cigala i laformiga (2 de març), de lacompanyia Xip Xap, i Clic!

de Jordi del Rio (6 d’abril).La venda d’entrades delsespectacles es poden ad-quirir anticipadament al’Ajuntament o al Telentradade Catalunya Caixa(www.telentrada.com) amb un25% de descompte. A

taquilla també gaudirand’un 25% de descompte elsmajors de 65 anys, famíliesnombroses i monoparen-tals, persones aturades iestudiants. I un 15% elsgrups a partir de 10 perso-nes.

La programació de La Sala

El cel de la Jojó - 2 de febrerSmiley, una història d’amor - 8 de febrerSense solta (Teatre Mòbil) - 16 de febrerAdreça desconeguda - 22 de febrerPer un desig (Ytuquepintas) - 7 de marçToti Soler & Gemma Humet - 8 de marçLa Cigala i la Formiga - 9 de marçAfterplay - 15 de marçMusiquetes de paper - 23 de marçLa Iaia!! - 29 de marçMonòlit (Toni Mira) - 4 d’abrilClic! Teatre d’Humor - 6 d’abrilLa flauta màgica - 12 d’abrilB. Flowers - 3 de maigIñaki Sandoval Trio - 10 de maig

GEN - FEB 2014 9


Viure de la música

Els argentonins a laViaCatalana

Per aquest número delCap de Creus ens vam

plantejar la necessitat desaber com està el

panorama musical delmunicipi. Per aquest

motiu ens vam posar encontacte amb una vintenade músics del municipi, dediferents edats i estils, per

saber de primera mà laseva opinió. El resultat és

el següent:

Les preguntes

1. Què creus que aportal’aprenentatge musical?2. Com qualificaries l’ofertamusical argentonina? (concerts,formació, espais d’assaig…)3. Quin panorama musicalt’agradaria que es visqués aArgentona d’aquí a 10 anys i coms’hauria d’aconseguir?

Els músics iles seves respostes

L’Arnau Aymerich, de 26 anys imembre del grup Ebri Knight, va serun dels primers a contestar. Veu,guitarra acústica i mandolina, vacomençar a 5 anys a l’Aula de Músicad’Argentona i quan l’agenda el deixali agrada participar a l’organitzacióde la Garrinada.

1. És una manera de fer sensibles lespersones. Aprendre a fer música i asaber-la escoltar vol dir sabercomunicar-se amb un llenguatgeuniversal que no té límits. A més,sempre he cregut que la música ésun dels mitjans de protesta méspotents, i una manera de canviar elmón.

2. Ebri Knight va començar a caminar,precisament, en els locals d’assaig delCasal de Joves, fa 13 anys. No enspodem queixar del panorama quetenim, en què cal destacar la pioneraAula de Música i el tresor musical dela vila, la Garrinada, on molt decapital humà fa possible un festivalde tres dies i tres nits que ja és unreferent a la comarca i al Principat.

3. M’agradaria que la Garrinadaencaixés al centre de la vila, perquèno és una discoteca sinó la festa majordels joves, i això ha de formar partde la rauxa que viu el poble durantels tres dies que dura. D’altra banda,junt amb el projecte de l’Aula deMúsica d’Argentona i altres activitatsextraescolars que tenen lloc a lesescoles, des de l’administració espodrien promoure projectesmunicipals que fessin arribarl’aprenentatge de la música a tots elsnens i nenes.

En Pol Parera Arenas, de 32 anys,és bateria i toca altres instruments depercussió. Ha tocat amb Los Manolos,Gertrudis, ha col·laborat ambTxarango i ha participat en diferentsprogrames de televisió. Fa 14 anysque es dedica a la música i participaen la Garrinada esporàdicament iamb la Big Band d’Argentona.

1. Penso que l’aprenentatge musicalés imprescindible per les persones, i

especialment pels nens i nenes. Almeu entendre ha de ser universal, ésa dir, que tothom hi tingui accés demanera gratuïta, penso que és labase per a canviar el futur musicald’aquest país. La música ens ajuda aexpressar els nostres sentiments, ensdiverteix i ens manté la ment i l’ànimaactiva.

Arnau Aymerich:«Aprendre a fer

música i a saber-laescoltar vol dir

saber comunicar-seamb un llenguatgeuniversal que no té

límits»

Pol Parera:«L’aprenentatge

musical ésimprescindible,

especialment pelsnens i nenes»

GEN - FEB 201410


2. Argentona ha estat des de sempreun poble farcit de músics, músics quetenen carreres importants dinsl’escena catalana. Tot i això, pensoque Argentona ha sigut un poble onno s’ha donat gaire importància a lamúsica, per exemple; és un dels pocspobles que conec on no hi ha escolade música municipal, no hi ha espaisper a crear ni escoltar música en viusetmanalment, hi ha hagut molt pocscicles o festivals de música.Tot i això,penso que la situación, de mica enmica, va canviant i ahores d’aras’estan fent esforços per canviaraquesta dinàmica. Però no es pot feren poc temps el que no s’ha fet enmolts anys.

3. M’agradaria que a Argentona hihaguessin espais on poder escoltarmúsica en viu, espais per poder crearmúsica oberts a tothom, i que sobretotels nens i els joves i tinguin accés.Penso que tenir una escola de músicamunicipal integrada al poble ésimportantíssim per al canvi.

L’Aleix Burgués,de 21 anys, ésbateria i toca als grups Brincadeira iPere Miralles principalment. Des depetit ha estat interessat en la música ifa dos anys que s’hi dedicaprofessionalment. Puntualment haparticipat en la Garriband, haacompanyat a diverse audicions de

l’Escola de Música, la Big Bandd’Argentona i la Cora Càntir d’Or.1. Personalment crec que l’aprenen-tatge musical aporta rigorositat a unmateix, t’ensenya a ser pacient, acuidar tot el que fas perquè elsresultats siguin els millors possibles.

2. Deu ser un tòpic, però laqualificaria amb un aprovat just. S’hade reconèixer la millora en els últimsanys. Hem guanyat un nou espai moltpreparat per a oferir concerts( Lasala), però l’oferta que hi ha al pobleno enganxa tot el públic. En espaisd’assaig, Argentona mai ha tingut unlloc preparat i adequat a lesnecessitats dels músics (assajosnocturns o a primeres hores del mati,insonorització dels bucs,etc). I a nivellde formació, Argentona és la capitalmés poblada de músics per metrequadrat. Per alguna cosa deu ser... Anivell estrictament educatiu, nopodem esperar tenir una escola o untaller de músics al nivell de les gransinstitucions, ja que som un poble, i

com molts, tendim a anar a la ciutata acabar els nostres estudis i buscarfeina. Però trobo que s’està fent unabona feina per part de les institucionsque d’alguna forma o altre, fanensenyen o promocionen la música:Corals, Escola de música,Bandes,Professors,etc.

3. Crec que hauria d’haver un espaion el jove pugui anar un divendres oun dissabte a la nit a prendre algunacosa. El jove argentoní quan arribael cap de setmana emigra a Mataró,Barcelona, Badalona, on hi ha la granoferta nocturna de bars musicals,pubs, discoteques, sales de concerts.I crec que poder tenir un bar musical,preparat, on s’hi fessin actuacions, onels grups i els artistes argentonins iperifèric poguessin venir a oferir laseva feina ho trobaria molt encertat.Avui en dia sortir va lligat a deixar-tecalers: el cotxe, les copes,l’entrada...Potser si tinguéssimquelcom a quatre passes de casa,alguns pensarien en l’opció dequedar-se a Argentona, gaudir d’unconcert, sense tenir-se que preocuparen agafar el cotxe. Hem de serconscients que molts joves no enspodem permetre pagar 13-15-20euros per anar a veure un concert ala Sala. I crec adient tenir aquestasegona opció que pogués englobarun públic més general.

En Nil Villà Taberner, de 28 anys,toca el saxo i el clarinet. Fa més de10 anys que es dedica a la música itoca amb els grups Se atormenta unavecina, December Quintet, Big BandJazz Maresme, Jove Orquestra delRaval i Galetes Franklin. Ajuda quanpot a la Garrinada, col·labora ambla Big Band d’Argentona i va formarfa 20 anys amb en Gabriel Amarganti en Roc Sala el December Quintet,abans December Trio.

1. L’aprenentage musical fa que elsnens i nenes i també els adolescentsdesenvolupin competències moltvaluoses: atenció, escolta i respectea l’altre, rapidesa lectora, esforç,paciència, constància en l’estudi, i

Aleix Burgués:«Argentona mai ha

tingut un llocpreparat i adequat

a les necessitatsdels músics»

GEN - FEB 2014 11


08310

Ràdio Argentona ha incorporat un nou espai a laseva programació. Els comunicadors MiquelCarabaño i Ferran Egea han engegat aquestprograma que porta com a títol 08310, el codipostal del municipi. 08310 és un programad’entrevistes on els protagonistes són joves delmunicipi que han marxat per desenvolupar la sevafeina o per voluntat propia així com d’altres quehan vingut a viure a Argentona i que s’han convertiten repicatruges d’adopció. El programa es potescoltar els dijous a les 12h15 al 104.6 de la fm oquan es vulgui a través del webwww.08310.blogspot.com.

tantes més, que els faran millorspersones a més de fer-los competentsen el camp musical.Una altra de les coses més importantsque aporta és la sensibilització, de totsels que l’hem tingut, cap a qualsevoltipus de música. A més a més et dónales eines necessàries per poder teniruna base i jutjar el nivell musical demolts grups professionals. El que vulldir és que si la societat, o siguinosaltres, tinguéssim un nivell musicalmitjà, alhora d’escoltar música, dequalsevol estil, exigiríem un nivell moltmés elevat del que de vegades exigimara.

2. Són tres punts molts diferents. Elprimer, l’oferta musical que hi ha per

«consumir» crec que en algunes cosesestà bé, tot i que es concentren molten èpoques puntuals de l’any i llocspuntuals. El segon, la formaciómusical crec que no està malament,ja que molts músics argentonins hemsortit de l’escola de música, peròm’agradaria que hi hagués unaescola municipal perquè tothompogués accedir a una educaciómusical i pogués gaudir tocant uninstrument. Per últim, espais d’assaigi/o concerts potser és on més falla,

3. Si hagués de fer una carta als reism’agradaria que d’aquí 10 anysArgentona fós un referent musical permolts pobles i ciutats. Que tinguessimuna escola municipal de música ambllista d’espera, que a les escoles i al’institut la música jugui un paper moltmés important, que tinguessim, coma mínim, un cicle de música anual,on fessin uns concert espectaculars,que hi haguéessin varis bars,restaurants, locals o sales on poderanar a pendre alguna cosa mentreescoltes un grup de música en directe.Crec que per començar a aconseguir-ho has de començar educant, des deles escoles, l’institut o l’escola demúsica, ja que aconseguiràs qued’aquí uns anys hi hagi un númerode persones amb una sensibilitzaciómusical més elevada que vulguin tenirl’opció de veure concerts al seu poble,o poder-los fer ells mateixos. Aramateix és una situació difícil perquèl’estat ha retallat molt les ajudes performar escoles de música i acabensent inviables. Per començar aaconseguir el cicle de concerts, petitsllocs on poder fer concerts de petitformat, animo els propietaris de res-taurants i/o bars que programin algunconcert, que es busqui alguna alter-nativa de llocs on tocar i escoltar mú-sica a Argentona, potser d’aquí unsanys Can Doro o la casa Puig i Ca-dafalch poden ser una futura escolade música, o un possible espai perfer concerts de petit format, qui sap!

Nil Villà:«M’agradaria que

tinguéssim unaescola de músicamunicipal ambllista d’espera»

tenim un buc d’assaig al casal dejoves que es pot demanar per poderfer assajos, és una bona iniciativa jaque els joves que comencen a formargrups poden trobar un lloc on assajar,però a la llarga, la majoria de grupso músics acostumen a tenir el seu localparticular, o un espai a casa, perpoder guardar tot el material. El queno tenim són llocs on poder ferconcerts de petit format, estaria moltbé que hi hagués una petita sala, ambmenys aformanet que «La Sala», onpetits grups hi tinguessin cabuda.

Ferran Egea i Miquel Carabaño, ambu na de les seves convidades, laviolinista Maria Gomis

GEN - FEB 201412


Argentona va celebrar la Festa Major d’Hivern de Sant Julià i els Tres Tombs durant elcap de setmana del 10, 11 i 12 de febrer. La majoria de les activitats van comptar ambun públic nombrós com en el dinar popular de diumenge que va aplegar prop de 200persones, les activitats dels gegants i els diables i els Tres Tombs que van omplir elscarrers del nucli de la vila. En aquestes pàgines fem un resum fotogràfic d’alguns delsactes que van omplir de festa el municipi.

Sant Julià i els Tres Tombs

GEN - FEB 2014 13


Busca totes les fotos a

GEN - FEB 201414

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

El passat 5 de gener es va inaugurar un nou mercatmensual al barri de Sant Miquel del Cros. Es tracta d’unmercat de segona mà que han impulsat el Servei dePromoció Econòmica de l’Ajuntament d’Argentona(SEMPRE) i l’Oficina del Pla de Barri amb l’objectiu dedinamitzar l’espai del mercat setmanal del barri. Aquestmercat de segona mà anirà destinat específicament a lavenda i comptarà amb una trentena de parades queoferiran tot tipus d’articles per a la llar, personal i d’altres.L’horari serà l’habitual del mercat del Cros, de 9 del matía 14 hores.

L’exalcalde d’Argentona, Antoni Soy, va presentar el seudarrer llibre abans de les festes de Nadal de la mà delCentre d’Estudis Argentonins. Amb el títol «Sortir de l’europer sortir de la crisi?», l’assaig qüestiona el mantenimentde l’euro. Soy, que és professor d’Economia de laUniversitat de Barcelona, defensa la necessitat d’unaCatalunya dins de la Unió Europea però forade la moneda única: «el principal problemaés que molts dels països que l’utilitzem (l’euro)no el controlem».

El Cros obre un mercatmensual de segona mà

Soy teoritza sobre l’euro Pere Navarro visita ArgentonaEl passat 13 dedesembre Argen-tona va rebre la visitade Pere Navarro,Primer Secretari delPSC. La visita va pro-duir-se just l’en-demà de l’anunci dela pregunta i la datade la consulta. Enuna entrevista aRàdio Argentona, Navarro va explicar que la seva formacióno havia entrat en l’acord «perquè és una pregunta i unadata que no ve d’un procés de diàleg i d’acord».Navarro va aprofitar la visita a Argentona per trobar-seamb responsables de Càritas i Creu Roja per tal deconèixer, de primera mà, quines són lesdificultats i les demandes que han d’afrontaraquestes entitats. Mira l’entrevista awww.facebook.com/radioargentona

Tast per a Vi-BliòfilsL’Associació d’Amics de la Vinya i el Vi van organitzar un«tast per a Vi-Bliòfils» el dissabte 25 de gener. L’activitatla van dirigir l’enòleg Màrius Fuertes i la gestora culturalClara Saperas, encarregada de llegir i introduir els textostriats. En el trancurs de l’acte es va nomerar presidentd’honor de l’Associació d’Amics de la Vinya i el Vi a JoanOliveras

La fibra òptica arriba a ArgentonaA mitjans de gener es vandur a terme les obresd’instal·lació de fibraòptica, una actuació ques’emmarca en un projec-te del Consell Comarcalper implantar i connectaramb la xarxa de bandaampla els ajuntaments de la comarca. A partir d’aquí,l’Ajuntament podrà interconnectar equipamentsmunicipals com la Velcro, La Sala, el Museu del Càntir ila Casa Gòtica.

L’ANC omple la Sala amb MartíAngladaLes localitats de la Sala es van exhaurir, el passat 18 degener, per escoltar al periodista Martí Anglada. Convidatper la secció local de l’ANC, Anglada va venir a Argentonaa pronunciar una conferència sota el títol: «Catalunya,tenim amics a Europa?».

GEN - FEB 2014 15

coses de la vilaCOSES DE LA VILA

Operaris de l’Ajuntament d’Argentona van reposar, el 17 dedesembre, l’estelada de la rotonda de les palmeres. Aquestaés la tercera vegada que s’ha de repetir l’operació. Per tal dedificultar noves bretolades el consistori ha optat per substituirels dos pals per uns de més sòlids.

L’Ajuntament reposal’estelada per tercera vegada

El Museu del Càntir distingit novament ambel segell SICTEDEl Museu del Càntir d’Ar-gentona ha obtingut,nova-ment, el segell SICTED que reconeix laqualitat turística de l’equipament. El Mares-mecontinua sent capda-vanter en empreses i serveisdistingits amb el segell de qualitat SICTED(Sistema Integral de Calidad Turística enDestinos). L’han obtingut 71 (5 més que al’anterior edició). Aquest és un segell reconeix elcompromís amb la qualitat turística. El SICTEDestà coordinat a la comarca pel Consorci dePromoció Turística del Maresme. El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacióés una metodologia de treball que proporciona i garanteix als ciutadans que l’empresao el servei turístic que estan rebent ha estat avaluat i ha complert tota una sèrie derequisits que acrediten la seva qualitat.

Diagnosi sobre lasituació de la gentgran d’Argentona

La regidoria de ServeisSocials de l’Ajuntamentd’Argentona, en col·labo-ració amb les àrees d’urba-nisme i participació ciuta-dana ha encarregat unadiagnosi sobre la situacióde la gent gran del muni-cipi. La iniciativa s’emmar-ca en el Pla d’Actuació pera la Gent Gran 2014-2018i té com a principals objec-tius recopilar dades sobreaquest col·lectiu, analitzarles seves condicions de vidai necessitats, així comdefinir les línies estratègi-ques, projectes i accionsprioritàries que es podendur a terme durant els pro-pers anys. Per a elaboraraquest estudi es realitzarandiverses sessions de dina-mització amb veïns delmunicipi majors de 65anys, així com reunions ientrevistes amb represen-tants d’aquest col·lectiu id’entitats de gent gran, amés d’agents socialssensibles. En les properessetmanes es posarà enmarxa aquest procés i capal mes de juny es preveutenir ja un informe deltreballs realitzats. Segonsdades de l’any 2012,Argentona compta ambmés de 1800 veïns i veïnesmajors de 65 anys, quesuposa més del 15% deltotal de la població.

L’Ajuntament exigeix als propietaris dela masia de Can Ballot que la conservin

A mitjans de gener les entitats Natura i Centred’Estudis Argentonins treien a la llum pública ladenuncia del mal estat de conservació en què estroba la Masia Gallifa-Ballot. El mas, un dels mésgrans de Catalunya – 1.750 metres quadratsconstruïts -, originari del segle XIV i qualificat coma Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), presenta ungreu estat de degradació que es fa especialmentevident a la coberta de l’edifici.

El Consistori, coneixedor de la problemàtica, ja ha interposat dos requeriments alspropietaris, fins fa poc Catalunya Caixa. Actualment, però, la masia ha passat a mansde la Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria (Sareb)també conegut com el banc dolent. Responent a preguntes de l’oposició durant el pleordinari de febrer, l’alcalde d’Argentona va explicar que l’Ajuntament ja es troba endisposició d’imposar multes coercitives a l’entitat propietària si aquesta no dur a termela seva obligació de garantir la conservació de l’edifici.A banda d’aquest primer objectiu, el Consistori ha admès que valorarà la compra de laMasia Gallifa-Ballot, en el cas que finalment el seu preu sigui una oportunitat. L’equipde govern admet que les dimensions d’aquest edifici podrien donar resposta a la necessitatd’equipaments del municipi.

GEN - FEB 201416

Argentona ha recuperat amb força lapràctica dels escacs. La iniciativa hasortit del Centre Parroquial que vaformalitzar una secció d’escacs eldarrer mes d’agost. El club es diuCentre Parroquial Escacs Argentona idisposa de tres equips, dos formatsper adults i un tercer de categoria sub-12 amb nens que ronden els 10 anys.L’Argentona A està format per VicençFont, amb títol de mestre català,l’Esteve Espelt, en Josep AntonCapdevila i en Francesc Espadero. Elgrup B està format per Lluís Gil Parés,en Francesc Malea, en David Martín,en Bernat Cabrespina, l’Àlex Marzo ien Joan Catà. El grup infantil estàformat pels germans Àlex, Biel i AlbaDelomas, en Pau Fei, en LluísViladevall i en Gerard González. Totsells aprenen els uns dels altres i tenencom a mestre en Josep Suari que diuque «està jubilat» i recorda que«Argentona ja va tenir un clubd’escacs que es va formar l’any 51 o52 al Llaç d’Amistat».El passat 26 de gener els equipsd’Argentona es van iniciar en la

Escac i mat

esportsESPORTS

competició de 3a divisió amb gransespectatives. L’impulsor, en DavidMartin, explica que el «nostre objectiués pujar a 2a divisió perquè tenim unmolt bon equip». En aquestacategoria, competeixen equips de totala comarca, essent els de Cerdanyolade Mataró i Premià els principalscompetidors. Però més enllà delsresultats, els objectius d’aquesta novaentitat esportiva són formar en valorsi posar Argentona al mapa dels escacscatalans.

Pel primer objectiu, l’entitat encol·laboració amb l’Escola Les Fontsva organitzar una activitat extraescolarperquè els nens i nenes aprenguessina jugar a escacs. David Martín explicaque «vam començar al setembre i va

ser un èxit perquè es van apuntar 40nens».Les trobades de pràctica del C.P.Escacs Argentona són els dimarts idijous tarda i els dissabtes al matí. Enaquests moments, aquesta aficióuneix a banda i banda del taulell adiferents generacions d’argentonins.A banda d’aquests valors i estonescompartides, el club d’Argentona volorganitzar un torneig obert. De totesformes, en aquest sentit, demanencol·laboració de l’Ajuntament ja quenecessiten un pressupost d’uns 1.500euros per contractar els àrbitres de laFederació i d’altres aspectes tècnicsque es necessiten per fer un torneig.David Martin explica que «ensagradaria agafar el relleu de l’obertque es feia a Canet i organitzar-loaquí a Argentona». El municipi deCanet ho ha deixat d’organitzar ivolen que Argentona agafi el relleu.Els responsables del club calculen queentre 80 i 90 jugadors vindrien durantels diumenges que durés el torneig ique això també seria una forma depromocionar el municipi.

«Més enllàdels resultats,els objectiustambé són

formar en valors»

GEN - FEB 2014 17

l’espitllera històricaL’ESPITLLERA HISTÒRICADEL CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS

1714. Viure a l’Argentona del divuit1

El segle XVIII fou un segledecisiu pel creixement de lavila d’Argentona, i des delpunt de vista demogràfic espassà dels 642 habitants del1719 als 1064 habitants del1787, o sigui, un incrementdel 65% en 70 anys.Evidentment aquest creixe-ment de la població no espot explicar tan sols perl’augment vegetatiu, sinóque és principalment per laimmigració, bàsicament demenestrals i gent del campque arribà a la vila proce-dent sobretot de l’interior,especialment del Vallès.Aquest creixement demo-gràfic ve acompanyat d’uncreixement urbanístic a fi dedonar habitatge a la novapoblació, amb l’obertura decinc nous carrers durant elsegle XVIII: Raval (Rosers),Sant Sebastià de dalt, SantJoan (Angel Guimerà),Torrent o Sarriera (Gran desde plaça Nova a Cap deCreus) i del Mestre (AnselmClavé). En el nucli urbà lamajoria de l’habitatge erad’un cós, per bé que enpoca mesura trobem elshabitatges de cós i mig, i enalgun cas de més grans, finsa tres cóssos. Acostumavena tenir una entrada,normalment espaiosa illarga, amb la cuina, elceller i algun estable a laplanta baixa, i les cambresal pis. El mobiliari era senzilli funcional, i gairebé totesles cases tenien un celler, fetque s’explica en un poblacióon l’immensa majoria esdedicava a la pagesia.S’han documentat elsinventaris (relació detalladade les propietats d’un difunt)d’una casa amb eixida alcarrer de la Font (Dolors

Mas Batlle (Can Calopa). Foto: Joan Cabanyes (1932). Fons MasiaCalanana del CEC. AHMA

Monserdà) propietat deNarcís Salomó (1730), canQuintana, de dos cóssossituada al carrer Lladó,propietat de Pau Lladó iMaria Quintana (1741) iuna casa de cós amb hortal carrer Sant Joan, propie-tat de Jaume Pujades(1752). En tots tres casostrobem una pastera (atuellque servia per a pastar lafarina a fi de fer el pa) iceller, que en el cas de canPujades tenia botes ambcapacitat de 7.500 litres i unburro en l’eixida. Les gransmasies, que tenen entre tresi cinc cóssos, estaven situa-des fora del nucli urbà,excepte can Calopa, i elsseus propietaris acostuma-ven a ser pagesos benes-tants o baixa noblesa (Ciu-tadans Honrats de Barcelo-na), la majoria dels quals alsegle XIX abandonen elsmasos per marxar a laciutat, habitualment Mataróo Barcelona. Tenien entre 10i 25 hectàrees (les mésextenses eren les de munta-nya, com can Castells),distribuïts entre una petitapart d’hort, camps de cereali molta vinya aprofitant els

pendents. També bosc ambespècies com àlbers, alzi-nes, roures, oms, polls, oli-veres, pins, nogueres, figue-res i ametllers. Altres carac-terístiques serien que endues d’elles s’esmententrulls d’oli (can Castells i canBramona), un cultiu ara gai-rebé desaparegut i que elsegle XVIII sembla força ha-bitual.Pel que fa a la distribució del’habitatge, en la plantabaixa sempre trobem l’en-trada, la cuina, el celler i so-vint un estudi. Al pis una Sa-la sobre l’entrada i vàriescambres. La majoria de lesmasies també tenien unasegona planta amb funcionsde graner o de golfes.Acostumaven a tenir forçamobiliari fent-se palpable lariquesa dels propietaris, queno trobem en les cases dela vila, com ara bufets,quadres, miralls, rellotges iforces joies, com a canCastells: «una pessa grande or, unas arrecades gransde or y perlas, unasarrecades de or de trespedras vermellas, tres anellsde or ab pedras, un ab noujavins, altre ab una esmeral-

da y altre ab una pedrablanca...», o a can Bramo-na: «dos pessas de or la unaguarnida ab perlas y la altrede fil y grana guarnidas depedras verdas, un parell dearrecades de fil y grana abperlas de pes, una massetade or ab tretza esmaralde yun anell de or ab son dia-mant».Aquell segle la vinya haviapres una força molt impor-tant, tal i com demostral’utillatge dels cellers: tro-bem en totes les masiesentre 2 i 3 cups i entre 2 i 5premses, i moltes botes, queen el cas del mas Batlle te-nien capacitat per 38.000litres de vi!. Els animals quehi trobem són èquids (mat-xos, rossins, cavalls oburros) i bous.Excepcionalment a can Cas-tells tenien ramaderia, se-gurament per la seva situa-ció de muntanya (2 vaques,9 porcs, 40 ovelles i 25anyells, 2 cabres i 20 capsd’aviram). S’ha estudiat elmas Gili (can Riera) deJaume Gili, Ciutadà Honratde Barcelona (1707), canCastells de la Pujada deNarcís Castells (1710), canGual del Cros (can Vives) deFrancesc Gual, CiutadàHonrat de Barcelona(1712), el mas Batlle (canCalopa), propietat de MateuGener i Calopa (1720) i canBramona de Pins, del quehem treballat tres inventaris:Francesc Bramona (1695),Josep Bramona (1712) iJoan Bramona (1752).

Enric Subiñà i Coll

(1) Per més informació vegeu Fontsnúm. 57 de gener de 2014.

GEN - FEB 201418

grups municipalsGRUPS MUNICIPALS

Demanem al Govern que se’l declaripersona «no grata» al Consistori

Tots perArgentona dónasuport a lamare, familiarsi amics d’en Joe

Entrem en l’any 2014 iesperem que amb reno-vades forces per assolir elsreptes que, de en segur, enstrobarem al llarg delmateix.El grup de CIU, des de lanostra òptica, voldríem fer

Resum i recull de les actuacions fetes per l’Equip deGovern durant el 2013. La feina ben feta

Ara sí quepodem dir ques’ha recuperatpel poblel’espai deCan Doro

Saben prou bé els nostresconciutadans que mai nohem volgut parlar delpersonatge Fèlix Rosa. Peròuna vegada més continuafent-la grossa i avui enparlarem!

www.tots-perargentona.orgtxacomunicació@gmail.comtel.677571903

En el Cap de Creus del pas-sat mes de desembre s’hipublicaven dues cartes demolts argentonins i argen-tonines que es queixavende la conducta d’aquest«senyor» respecte a larelació que havia tingutamb en Joe i la sevafamília.Es queixaven de la sevamanipulació vers aquestxicot i de com, arran de laseva malaltia, en Fèlix Rosas’havia aprofitat econòmi-cament d’ell i de tota laseva família, agreujatfinalment pel resultat deltestament en el qual en Joe,en els darrers dies de laseva vida deixa les sevespropietats a favor d’enRosa. Aquests veïns diuen«confiem que la justícia

un petit repàs a lesactuacions que s’han fetdins l’equip de govern alllarg del 2013, i que, alnostre entendre, han estatbastant prolífiques iencertades, com sónalgunes d’elles:

Vials del MOPU ,Conveniaigües de Barcelona,actuacions a la Font Picanti Font de Sant Domingo,projecte del Pla de Barrisdel Cros, teulada del’escola Bernat deRiudemeya, Pista d’skate,Mur del Camp de Futbol,actuacions a Madà i lesGinesteres, acords amb elsveïns de Ntra. Sra. de laSalut, Inici del POUM, Casa

s’adoni de la manipulacióque hi hagut en tot aquestafer», ja que la família hainiciat accions jurídiques.Tot plegat té rellevànciaespecial quan en Rosa ésun personatge públic,regidor de l’Ajuntamentd’Argentona, que ha donati dóna suport al Govern deConvergència i Unió enl’Alcaldia, i mentrestantaquest Govern continuarelacionant-s’hi com si resno hagués passat, sabentcom saben, a més, que téantecedents i condemnapenal per delictescontinuats d’apropiacióindeguda i de falsedatdocumental, en el seupassat.Des de la successiód’aquests fets, diversos

veïns s’han dirigit a lanostra formació expressant-nos el seu desig que aquestRegidor sigui expulsat de lavida pública-políticaargentonina. Esperem quela justícia realment doniuna bona solució a aquestfet.Mentrestant demanem alGovern de Convergència iUnió, PSC, Entesa iArgentCat que elaborin unaproposta de moció derepulsa pública declarantpersona «no grata» a enFèlix Rosa en el Consistori;Tots per Argentona elsdonarà suport.

Puig i Cadafalch, aconse-guiment de la Biblioteca pelmunicipi, etc...

Però el que, al Governd’Argentona, creiem queels hi ha donat méssatisfacció, ha estatl’aconseguir, AQUESTAVEGADA SÍ, recuperarl’espai de Can Doro/CalGuardià per el pobled’Argentona, després detrencar la inèrcia delsdesencisos amb la propietati negociar amb ells senseinterferències ni ajuts perpart de ningú, almenys enaquesta legislatura. Ara síque podem dir i ens encongratulem, que s’harecuperat per el poble

d’Argentona, l’espai deCan Doro/Cal Guardiàdefinitivament.

Esperem que aquestGovern format pel«quatripartit « ens continuïndonant més alegries iaconsegueixen pel poble totel que es proposin que deben segur, una vegada vistel que han fet, podenaconseguir.

GEN - FEB 2014 19


Plouen cargols al pati de l’escola

Ara, novamentens toca anosaltrescorregir elserrors delsaltres

Un govern sense rumb

Aquest governno té idees,ni capacitatper tiraredavantel poble

[email protected]@psc_argentona

En Pep Masó no para derepetir a qui el vulguiescoltar, que amb el seugovern tot es feia bé, peròla realitat s’entesta a portar-li la contrària, quan no ésla piscina, és la Font Picant,Can Doro, el Pla deBarris… i ara la coberta delRiudemeia.Aquestes darreres festes deNadal, no han estat festiusper a tothom, hem hagutd’aprofitar les vacancesescolars per poder repararla coberta del pati del’escola Bernat de Riude-meia, la causa: el despreni-ment dels cargols, fet queens va obligar a aïllar-laamb tanques per garantirla seguretat dels nens inenes, i limitar l’espai dejoc dels alumnes en l’esto-na de l’esbarjo escolar.

A les darreres setmaness´han donat a conèixer lesdades del turisme que havisitat el nostre país en eldarrer any i les previsions

pel proper estiu. Elsnúmeros són bons i lesperspectives semblen moltpositives. I això que té aveure amb nosaltres i ambel nostre poble? Té a veuremolt si ens permetenperquè demostra que elturisme és un actiu impor-tant de cara al futur perònosaltres no sabem explo-tar el que tenim. Com perexemple, els atractiusgastronòmics de la Vila, elsculturals, els mediambien-tals. No tenim cap pla perexportar Argentona a laresta del país, ni semblaque ningú estigui pensanten com augmentar visitantsi convertir Argentona enuna Vila atractiva. Si bé,tenim una bona imatge a

fora, perque la gent diu queés un poble tranquil i quees viu bé, no es referènciaen res. Ni tan sols en el quetenim, com el Museu delCàntir, perquè no hi haprou promoció o la FontPicant que es mor sola. Enslimitem a fer la Fira déstiui prou. Veiem amb envejacom altres poblacions moltproperes a la nostra tenenactivitats dia si i dia tambédestinades a promoure lariquesa i el negoci, que elcap i a la fi va en beneficide tots.A tot això, cal afegir ques´han pres una sèrie dedecisions que no ens sem-blen que siguin cap remei.Ja tenim la casa de Puig iCadafalch. Bé. I ara que?

Ara, cal posar 2 milionsdéuros que serviran depoc o res. Un pou sensefons.A Can Doro cal posar750.000 Euros i fer lapermuta amb terrenys delcarrer Dos de Maig o laRonda Llevant. NomésdÍVA hem de pagar150.000 Euros. I la cosaparada per molts anys.La piscina és una obramaleïda per culpa de Totsper Argentona i que CiU noha sabut resoldre. Ara calposar 950.000 Euros iòbviament aquest estiu notindrem on banyar-nos.Aquest govern no té idees,ni capacitat per tirar enda-vant el poble i ens preocu-pa molt.

L’episodi de les cobertes deles escoles Bernat deRiudemeia i Burniol (hosentim, però no ens surtanomenar-la escola d’»Ar-gentona», i encara menys«Nova») és un altre motiude ridícul i mala gestió delgovern anterior. Si bé elPSC vam entendre l’origende la construcció de lacoberta de la pista delBurniol, l’objectiu de la qualera, ens van dir, disposard’un nou espai d’entrena-ment arraserat que comple-mentés les pistes delspavellons, el que ja no vamentendre és que es priorit-zés la construcció de la delRiudemeia, i encara menysel disseny triat, que s’hademostrat inútil si el que espretenia era una cobertaque protegís la pista de la

pluja, no ho van aconse-guir, no només per undisseny desafortunat, sinóper què no van ser capaçosde construir-la sensegoteres.Ara, novament ens toca anosaltres corregir els errorsdels altres. Aquest estiu,aprofitant les vacancesestivals, s’hi haurà de feruna intervenció per corregirles anomalies estructuralsdetectades, amb un costafegit no gens menys-preable.

GEN - FEB 201420


El culebrot de Can Doro en-suma un final feliç. L’ope-ració urbanística del solar vaser un dels episodis més en-cesos de la política local delsúltims anys, però, desprésde tot, podem celebraraspectes positius del finalque li espera a l’espai queara ocupa un solar en runes.Podem estar contents per-què l’ajuntament ha acon-seguit, amb l’acord definitiu,disposar de tota la part delcentre històric que avui estàa l’espera de rebre nou avís.També podem estar con-tents perquè l’ajuntamenttindrà la possibilitat de con-vertir-ho en equipaments ipisos de lloguer social, laqual cosa dóna un valorafegit molt important aldesenllaç de l’episodi.

Can Doro, punt i seguitS’ensumen aspectes positius del desenllaç que li espera al solar

«Dels errors sen’aprèn, i elpassat ens haensenyat quemai més capgovernd’Argentona hade prendredecisions que nogenerin consens,en l’àmbiturbanístic o enqualsevol altre.»

Una necessitat per als veïns de Sant Miquel del CrosUn deure de tots

Les personesmés fràgilssocialment i elsentorns ambmés necessitatshauran de serprioritàries,amb mésrecursos delsque ara tenim,al nou Estatindependent.

Ja ha començat la primerafase de les obres de rehabi-litació dels espais públics desant Miquel del Cros.Aquestes obres s’inclouenen el projecte d’intervencióintegral al veïnat en el marcde la Llei de Barris. Laprimera fase, té com aprincipal objectiu resoldreels problemes de l’espaipúblic i la xarxa pluvial pertal de millorar l’accessibi-litat, els accessos als habitat-ges i evitar filtracions alsedificis. La segona fase secentrarà en la rehabilitaciódels espais interiors.Aquesta intervenció és unademanda històrica delsveïns i va començar a veurela llum en la sol·licitud del’Ajuntament l’any 2007 per

El periple de Can Doro vaportar una confrontació alpoble amb molt pocs prece-dents. Vam viure momentstensos entre grups d’argen-tonins que havien estat moltpropers en l’àmbit polític itambé associatiu. Des queva néixer la CUP al poblevam voler servir-nos del’exemple d’aquells anys pertal de superar aquestadivisió i evitar que es repe-teixi en el futur. La gent quevol lluitar per una Argentonamillor i més justa ha d’avan-çar colze a colze. Aquesta ésla primera lliçó que ens hadonat el solar de Can Doro.La segona lliçó és cons-tructiva i de futur. Dels errorsse n’aprèn, i el passat ensha ensenyat que mai méscap govern d’Argen-tona ha

de prendre deci-sions queno generin consens, enl’àmbit urbanístic o enqualsevol altre. A més, elcentre històric d’Argentonaés un tresor amb mil anysd’història i no pot tractar-secom un solar o terrenyqualsevol.Els propers anys veuremcom el centre d’Argentonaens canvia. Esperem que elsolar de Can Doro, igualque el que va deixar l’antigamasia de Cal Guardià, esconverteixin en un entornagradable. I recordarem,també, quan jugàvem apilota entre les paretsblanques d’antigues casesenrunades.

incloure el projecte a la Lleide Barris. La manca definançament per part de laGeneralitat i la manca dequalitat tècnica del projectemunicipal, van provocar elretard en les obres.L’anterior govern municipals’hi va esmerar poc, com hodemostra l’obra de la plaçaPau Picasso.És per això, que ens hem vistobligats a rescindir el con-tracte anterior i adjudicar-lode nou a un bon equipd’urbanistes. També s’ha fetun procés de participacióamb els veïns i, finalment,s’han engegat les obresassumint tot el finançament.És a dir, l’Ajuntament avan-ça el 50% que correspon ala Generalitat per no

endarrerir més el projecte.La voluntat és que quan laGeneralitat pagui aquestapart es pugui iniciar lasegona fase, assumint-netambé provisionalment latotalitat del cost.La necessitat d’un millorequipament públic per aSant Miquel del Cros és undeure que tenim permillorar les condicions devida i la cohesió social.Argentcat - ERC hi hemapostat decididamentperquè això fos una prioritatde govern. Les personesmés fràgils socialment i elsentorns amb més necessitatshauran de ser prioritàries,amb més recursos dels queara tenim, al nou Estatindependent.

GEN - FEB 2014 21


L’adjudicació d’obres a la baixa,un bon negoci?

A L’Entesacreiem quel’adjudicació deles obresmunicipals nohauria d’estarnomés subjectea criteriseconòmics.

Fa uns dissabtes la direccióde la revista Cap de Creusens va convocar per fer unafoto en l’indret anomenatCan Doro amb tots elsregidors.

I ara què?

No tenimcapacitateconòmic perfer front a unprojecte seriósa Can Doro

Aquesta foto suposo és elque va decidir l’ equip deGovern per plasmar,davantde tots els vilatans, que jas’havia signat la compradels terrenys per part del’Ajuntament d’Argentonaper 850.000 euros més unterreny municipal per ferhabitatge social.Però quan vaig arribar emvaig trobar amb la sorpre-sa, que també hi eren elsrepresentants de la Plata-forma; suposo citats pelsSrs. De Tots per Argentona,el mateix dia i a la mateixahora. Tot això em vasorprendre molt, doncs aixícom de tots per Argentonano m’estranya qualsevolacte oportunista i populista,pensava que els srs de la

Tanmateix, moltes vegades,el que d’entrada és unavantatge econòmic esconverteix en una obra malacabada, executada ambpoca exigència, en la qual–no sempre, però sí moltsovint– aviat es comencena detectar deficiències.Davant dels projectes quel’Ajuntament preveu exe-cutar, creiem que cal queens curem en salut i evitemsorpreses desagradables.Recentment la Companyiad’Aigües ha rebutjat portara terme les obres del murdel camp de futbol perconsiderar que tenien unpressupost massa ajustat.L’Ajuntament, que en prin-cipi li havia confiat aquestprojecte, ara adjudicarà les

obres a una altra empresaamb el mateix pressupost.Ens preguntem si això no éstemerari.Una cosa semblant potpassar amb la restauracióde Can Puig i Cadafalch,amb la diferència que entractar-se d’una obra moltmés delicada no podemcórrer riscos.Creiem que l’adjudicacióde les obres municipals nohauria d’estar noméssubjecte a criteris econò-mics. Exhortem als nostressocis de l’equip de governa trobar uns criteris decontractació que nopermetin preus excessiva-ment ajustats i tinguin encompte la correcta execucióde les obres.

Sovint sentim a dir que lesobres realitzades pels ajun-taments acostumen a patirdeficiències al cap de pocd’acabar-se. Tots sabemque els procediments admi-nistratius que estan obligatsa seguir els ens municipalsa l’hora d’adjudicar tottipus d’obres són força es-trictes, i que les empresesque opten a la licitaciód’aquestes obres han decompetir amb altres i ajus-tar al màxim els seus pres-supostos. D’aquesta com-petència entre empreses ensurt beneficiat el municipi,és a dir, tots els contri-buents, ja que gaire-bésempre l’obra s’adjudi-caal pressupost més baix.

Plataforma eren mésseriosos,i encara que ellsvan ser els que varen fer lafeina per col·locar en elgovern als seus amics deTots, s’havien adonat queno varen ser capaços derealitzar la seva promesaamb la Plataforma, simple-ment per incompetència iincapacitat.A dia d’ avui i després dela feina feta en quatre anysa l’equip de govern, noentenc com encara hi hanvilatans que se’ls creuen.De totes maneres aquestequip de govern hademostrat la seva capacitatper fer realitat el quesemblava ser el que voliala majoria de vilatans.PERÒ ARA QUÈ?

L’ Ajuntament no té capaci-tat econòmica per fer fronta un projecte seriós i ambcategoria per dignificar elcentre del poble.Es tornarà a donar aquestindret a un altra empresaprivada per què faci unaltre projecte diferent?Aquesta empresa renun-ciarà als seus beneficis enfavor del poble?Quants anys més hauremde patir aquest forat ple derates?Crec que de moment l’únicque ha sortit guanyant a diad’avui és Vértix; així quesenyors crec que és hora detocar de peus a terra i saberquina és la nostra econo-mia real i deixar de fer volarcoloms.

GEN - FEB 201422

FFFFFarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del Crosarmàcia del CrosPça. Blas Infante, s/nTel 93 757 05 01

FFFFFarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia Guillénarmàcia GuillénC/ Gran, 22Tel. 93 797 12 62

FFFFFarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia Sindreuarmàcia SindreuC/ Barcelona, 26Tel 93 797 14 00

FFFFFarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia Buxedaarmàcia BuxedaCtra. De Vilassar, 12Tel 93 756 16 85

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

Oberturaal públic

Guàrdies(amb recepta)

FFFFFarmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia 24 hores més propera: Farmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda Oarmàcia Colldeforn; Ronda O’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.’Donnell, 13; 08303 Mataró; telèfon 93 757 92 93.

Edita: Edita: Edita: Edita: Edita: Ajuntament d’Argentona – Regidoria de Mitjans de Comunicació. Dipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit LDipòsit Legal:egal:egal:egal:egal: B-44775-91.PPPPPresident: resident: resident: resident: resident: Ferran Armengol. Consell de redacció: Consell de Mitjans de Comunicació Municipal.Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors:Col·laboradors: Grups municipals de Tots per Argentona, CiU, PSC, PP, CUP, Argencat, L’Entesa iAgrupació d’Argentona, i Centre d’Estudis Argentonins. Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: Redacció: M. Rosa Martínez, Irene Cortijo,Sergi Fernández. FFFFFotografia:otografia:otografia:otografia:otografia: M. Rosa Martínez (MRM), Sergi Fernández (SF), Irene Cortijo (IC), MiquelCarabaño (MC). Disseny:Disseny:Disseny:Disseny:Disseny: Isidro Lara. Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació:Maquetació: papyrusdisseny. Impressió:Impressió:Impressió:Impressió:Impressió: Gramagraf Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:Exemplars:4.500

Tel. 93 756 06 24 - a/e:a/e:a/e:a/e:a/e: [email protected] - www.argentonacomunicació.cat

Butlletí municipald’Argentona

Ajuntament d’Argentona

9.30 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

9.00 h a 13.30 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

17 h a 20 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

9.30 h a 13.30 h

Tancat

17 h a 20 h(si està de guàrdia)



Tancat

11 h a 13.30 h(si està de guàrdia)



Tancat

Tancat

Tancat

Tancat

Dilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendresDilluns a divendres DissabteDissabteDissabteDissabteDissabte DiumengeDiumengeDiumengeDiumengeDiumengeMatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda MatíMatíMatíMatíMatí TTTTTardaardaardaardaarda

Farmàcia Guillén

Farmàcia SindreuFarmàcia Buxeda

Farmàcies

MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre MigdiaMigdiaMigdiaMigdiaMigdia VVVVVespreespreespreespreespre Matí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespreMatí, tarda i vespre

13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)


13.30 h a 17 h(si està de guàrdia)


13.30 h a 21.30 h(si està de guàrdia)

Sra. M. MontserratCervantesCodina

Regidora Joventut;Festes;Actes Culturals;Esports

Sr. ManuelCruzGarcia

5è. Tinent d'alcaldePromoció Econòmica;Manteniment i ServeisMunicipals

Sr. SalvadorCasasBurgués

1r. Tinent d'alcaldeParticipació; Xarxes iNoves Tecnologies

Sra. Susana A.LópezRico

Regidora BenestarSocial i Sanitat

Sr. PereMórai Juvinyà

2n. Tinent d'alcaldeUrbanisme, Obres iHabitatge;Sostenibilitat; Mobilitat

Sr. ÀngelPuig Boltà

3r. Tinent d'alcaldeEducació;Culturai Patrimoni

Sr. PepMasóNogueras

Regidoroposició

Sr. F. XavierColletDiví

Regidoroposició

Sra. MíriamAgamaFernández

Regidoraoposició

Sr. JaumeUribeOller

Regidoroposició

Sr. EnricUreñaVelasco

Regidoroposició

Sr. Juan ManuelMoraledaCacho

Regidoroposició

Sr. Juan Fco.FragosoEscribano

Regidoroposició

Sr. EudaldCalvoCatalà

Regidoroposició

Sr. FèlixRosaMorales

Regidoroposició

Sr. FerranArmengol iTauran

AlcaldeAdm. General;Mitjans deComunicació;Governació

Sr. MarcZaragozaVicente

4t. Tinent d'alcaldeRecursos Econòmics;Recursos Humans

Regidors de l’Ajuntament d’Argentona

GEN - FEB 2014 23

informació d’interèsINFORMACIÓ D’INTERÈS

AJUNTAMENT93 797 49 00

POLICIA LOCAL93 797 13 13

TAXIS93 797 25 04677 676 289

CREU ROJA ARGENTONA93 797 16 56

AMBULÀNCIA93 757 88 88

AMBULÀNCIA CREU ROJAMARESME (24)904 100 318

FECSA-ENDESA900 770 077

OFICINA DE CORREUS93 756 12 17

AIGÜES D’ARGENTONA93 797 06 03

GAS NATURAL900 760 760

C.I. ST. MIQUEL DEL CROS93 757 51 88

Arxiu municipalPlaça de l’Església, 4Tel. 673 28 72 09

Bústia del consumidorAjuntament d’ArgentonaC/ Gran, 61 (SEMPRE)De 9.30 a 13.30 hTel. 93 797 49 00

DeixalleriaPol. Ind. Nord,C/Can Carmany, s/nTel. 93 756 14 48Horari: de dilluns a divendres, de 10a 13 h i de 16 a 19 h. Dissabte: de10 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenge:de 10 a 14 h.

Parròquia de Sant JuliàInformació i acollida: dt. I dv. De 7 a20.30 h. Tel 93 797 01 59

Jutjat de PauTel. 93 797 17 03Dill. A div. De 9 a 14.30 h. Entrevistesamb el jutge: dimarts i dijous d’11 a13.30 h.

BibliotecaDilluns matí tancatDe dilluns a divendres, tardes de 16ha 20h30De dimarts a divendres de 9h30 a 13hNOU!! Dissabte matí obert de 10h a

13h30

ABS ArgentonaJoan Fuster, 1

Tel. 93 756 10 92 i 93 756 11 38

Atenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domiciliAtenció a domicili

Per sol·licitar atenció a domicili a

Argentona i Òrrius, cal trucar al

telèfon 93 756 10 92, al consultori de

Miquel del Cros al telèfon 93 791 90

84; a Dosrius al telèfon 93 791 90

84.

Atenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primàriaAtenció primària

Serveis socials d’atenció primària:

C/ Enric Granados, 5

Tel. 93 797 04 86

Treballadora social, educadora

social i psicòloga: cal demanar

dia i hora de visita de 9 a 13 h

al telèfon 93 797 04 86, o

directament a les oficines del

C/ Enric Granados, 5.

Centre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert LCentre Obert L’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:’Esquirol:

Av. Del Mediterrani, s/n.

Sant Miquel del Cros.

Tel. 93 757 00 86

IES ARGENTONA93 797 46 10

ESCOLA ST MIQUEL DEL CROS93 799 39 51

ESCOLA BERNAT DERIUDEMEIA93 797 09 56

ESCOLA D’ARGENTONA93 797 04 15

ESCOLA LES FONTS93 756 17 13

EBM CARGOL TREU BANYA93 757 51 88

EBM EL BOSQUET93 797 45 23

MUSEU DEL CÀNTIR93 797 21 52

BIBLIOTECA93 797 12 15

ASSESSORAMENTJURÍDIC PER A DONES93 797 49 00 – Ext. 600

TELÈFONS D’INTERÈS

Anuncia’ta RàdioArgentona

93 756 06 24

IMPOST SOBRE VEHICLES DE TRACCIÓ MECÀNICA 03/02/2014 03/04/2014

IMPOST BÉNS IMMOBLES DE CARACTERÍSTIQUES ESPECIALS 04/04/2014 04/06/2014

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES URBANS- No domiciliats 04/04/2014 04/06/2014- Domiciliats, 1a fracció 03/03/2014- Domiciliats, 2a fracció 02/06/2014- Domiciliats, 3a fracció 01/09/2014- Domiciliats, 4a fracció 01/12/2014

TAXA PER RECOLLIDA ESCOMBRARIES- No domiciliats 05/09/2014 05/11/2014- Domiciliats, 1a fracció 01/07/2014- Domiciliats, 2a fracció 02/11/2014

TAXA PER ENTRADA DE VEHICLES - GUALS- No domiciliats 05/09/2014 05/11/2014

TAXA PER RECOLLIDA D’ESCOMBRARIES COMERCIALS- No domiciliats 05/09/2014 05/11/2014- Domiciliats, 1a fracció 01/07/2014- Domiciliats 2a fracció 03/11/2014

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS 05/09/2014 05/11/2014IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES RÚSTICS - CONSTRUÏTS- No domiciliats 05/09/2014 05/11/2014- Domiciliats, 1a fracció 03/03/2014- Domiciliats, 2a fracció 02/06/2014- Domiciliats, 3a fracció 01/09/2014- Domiciliats, 4a fracció 01/12/2014

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES 05/09/2014 05/11/2014

CALENDARI FISCAL 2014Inici període

voluntariConcepteFinal període

voluntari domiciliats

GEN - FEB 201424

cap de creus núm.124

Documents