cap a mitjan segle xx s’inicia la recu- · 2019-11-15 · folklorista joan amades, autor del...

Cap a mitjan segle XX s’inicia la recu-peració de les activitats tradicionals dels pobles iciutats de Catalunya per voluntat expressa demoviments socials que sorgeixen en les pobla-cions de tot el país. En aquesta recuperació vatenir-hi un paper clau la recerca i l’estudi delnostre tradicionari, en els quals va destacar elfolklorista Joan Amades, autor del Costumaricatalà publicat el 1950. En el seu CostumariAmades hi recollí tot tipus d’activitats tradicio-nals de la nostra cultura i també llegendes, can-çons, danses, contes, etc.

Joan Amades deixa ben clara la sevaintenció en el pròleg: fer “un llibre que recordésals nostres fills allò que els nostres avis feien ique no fem ara, el que feien els nostres pares ique nosaltres hem practicat, i allò que fem nos-altres i que potser no continuarà”. El conjuntd’activitats tradicionals d’un país és un bé que ésimportant conèixer i preservar en la mesura delpossible, perquè forma part de la vessant cultu-ral que diferencia una població d’una altra;sobretot en el món globalitzat actual i futur, enquè els pobles corren el perill d’acabar desconei-xent les seves pròpies arrels culturals.

Per aquesta raó aquest curs hem esco-llit com a “tema de l’any” les tradicions del nos-tre país. Coincidint amb la diada de Sant Jordi elsalumnes han treballat plàsticament diverses d’a-questes tradicions (les danses, les receptes culi-nàries...) o alguns dels seus elements (els cas-tells...). Un país que té una cultura pròpia tambégaudeix dels fets festius i culturals que li sónpropis. Aquesta festa de Sant Jordi l’escola n’haestat una mostra.

2 número vint-i-dos

E D I T O R I A LS U M A R I

EDITORIAL

AMFITEATRE

3. Història i cultura, la clau delBorn.

6. Parades d’oficis.7. Oficis desapareguts.8. La cuina tradicional catalana.9. El foc a les festes tradicionals.10. Montblanc medieval.11. Punts de llibre.12. Teatre: Buscant la lluna.13. L’auca de les tradicions.14. La llegenda de Sant Jordi.16. Quina festa t’agrada més?

VITRALL

17. Les botiguetes.18. Caminant amb Joan Vinyoli.20. Parvulari es vesteix.22. Que ningú es quedi enrere.23. El meu viatge a Roma.

CALAIX DE SASTRE

24. El racó de l’escola: el galliner.25. On anem de festa major?26. Jocs tradicionals.

PLANA OBERTA

27. Les tradicions catalanes.

Revista escolarNúmero VINT-I-DOS – juny 2015

Disseny, maquetació i impressió:Impremta Guinart, S.L.Dipòsit Legal: B-20252-04Edició de 1.000 exemplars

Consell de redacció:Anna Belart, Anna Brengaret, Anna deCasacuberta, Josep M Comas, MartaFontclara, Pep Marguí, Salvador Morros,Agustí Olivares, Glòria Serrano IToni Rubió.

[email protected]

2

3

17

24

27

escolaBarcelona

Portada: Com és tradició a l’escola des de fa molts anys, l’Annade Casacuberta ens ha obsequiat a tots amb una rosa, enguany

pintada sobre culleretes de fusta.

3número vint-i-dos

A M F I T E A T R E

HISTÒRIA I CULTURA, LA CLAU DEL BORN

F e s t e s i t r a d i c i o n s

Joaquim Torra i Pla, va néixer a Blanes el 28 de desem-bre de 1962. És advocat, editor i escriptor. Ha treballat durant vintanys a l’empresa privada en una multinacional d’assegurances.Actualment, es dedica a l’escriptura i ha creat una editorial:Acontravent, on desenvolupa la tasca de recuperar la tradició lite-rària i periodística catalana. El 30 d’abril del 2011 va ser escollit peral consell permanent de l’Assemblea Nacional Catalana i actual-ment també exerceix de vicepresident d’Òmnium Cultural. El 2012va ser nomenat director del Born Centre Cultural i dirigí el procésde museïtzació de les ruïnes de la Barcelona de 1716, que es con-serven al subsòl de l’antic mercat del Born.

Quin objectiu té el Born Centre Cultural?

El Born vol ser un punt de trobadaentre la història i la cultura catalanes. És un llocexcepcional per molts motius, però des del puntde vista dels catalans, sobretot, és un espai dememòria, encara que també vol ser un espai dereflexió i creació. I, finalment, també, és un espaipatrimonial. Per definir-ho només en una frase,és un punt de trobada de la història de la cultu-ra de Catalunya.

Tenim constància que el Born ha rebuttres milions de visites des de la seva inauguració,fa aproximadament un any i mig. A què és degutel seu èxit?

Jo penso que hi ha diversos motius per explicar-ho, un és que tot Catalunya viu unprocés de reflexió, no només sobre el futur, sinó també per descobrir a nivell més intern la sevahistòria. El segon motiu pel qual crec que el Born ha tingut aquest èxit és per tot el treball queha fet l’equip del Born durant vuit anys, un treball molt bo. Ha estat un treball de qualitat, ambrigor i amb la voluntat que això no acabés només en un àmbit molt acadèmic o molt histori-cista; sinó que sempre pogués tenir un punt molt popular, que fos un espai per travessar-lo,integrat dins del barri. Cal que la gent s’hi passegi, que vinguin a fer una cervesa; un altre diaaniran amb els nens al teatre i a la Ciutadella, un altre dia vindran a un concert o a comprar-se

un llibre. Tot això ho pots fer al Born i cadadia és diferent.

Volem saber cap a on es dirigiràel Born en un futur?

L’any de la inauguració va serl’any del tricentenari i anava molt marcatper totes les coses que es van fer ambmotiu de recordar els fets de 1714: con-certs, presentacions de llibres i espais sobre

el 1714. Penso que aquest és el primer any que hem començat a ensenyar millor les cartes, ambaquesta idea d’espai de confluència de la història de la cultura i, per tant, el Born té ara una partmés centrada en la reflexió.

També hi ha un espai artístic, hem començat una proposta que es diu Born deCançons, on vindran en Joan Dausà o el David Carabén de Mishima. També tenim obres de tea-tre, amb alguna activitat per als més petits que realitzem cada cap de setmana. Finalment, con-tinuarem sent un espai de memòria, per tal de divulgar els fets de 1714, que sempre tindrempresents. És història i cultura, i aquesta barreja penso que és el que fa diferent el Born d’altrespropostes i aquí és on hem de saber construir l’oferta.

Quines festes hi havia el 1700?

El Carnaval era una de les festesmés brillants de tot l’any de Barcelona, unCarnaval tan famós com els carnavals vene-cians. Es feia al Passeig del Born, al barri de laRivera (on ens trobem ara), que era la plaçaMajor de Barcelona (Barcelona és una de lespoques ciutats de Catalunya que no té plaçamajor, perquè va ser destruïda amb els fets de1714).

Tota la ciutat el vivia molt intensa-ment i de fet, contemporàniament, ara fa dosanys, se celebra el Carnaval aquí, per intentarrecordar les arrels. S’hi fa la festa de la taronjada, una de les festes més importants del Carnavalvuit-centista, del Carnaval de 1700. Era una mica bèstia perquè la gent es tiraven taronges elsuns als altres. Ara, com que això no tocaria, es fa amb globus carbasses, és una guerra de glo-bus molt espectacular, visualment molt bonica i atractiva. Tota la ciutat ho vivia amb una granintensitat.

També les festes religioses eren molt importants, marcaven molt el calendari d’ales-hores. No ens hem d’imaginar una ciutat tan estructurada com la d’avui en dia, en què vas al’escola o treballes cinc dies, tens el cap de setmana de festa, sinó que tot era més complicat. Estreballava i es feia festa, i es feia festa i es treballava, els dies no estaven tan marcats, excepteel diumenge. Un dia de festa no volia dir que no treballessis. Però el Carnaval era la festa més

important.

Tornem a les tradicions del 1700,volem saber com es divertien: a què jugavenels nens?

A les cinquanta-cinc cases, de lesmil que es van enderrocar, que tenim aquí alCentre del Born s’han trobat diferents jocs,com una fireta d’un nen, un joc que és unvuit en ratlla, amb les seves fitxes, i tambémolts nens jugaven a cavaller Sant Jordi,uns jocs que d’alguna manera encara hanperviscut fins ara.

4

A M F I T E A T R E

número vint-i-dos


Els adults anaven molt al trinquet,una espècie de barreja entre tennis i pilotavalenciana. N’hi havia una dotzena a la ciutat deBarcelona. Tenia molt d’èxit perquè era un llocon els barcelonins podien apostar per un delsjugadors.

Anaven cada dia a l’església?

Hi havia una gran religiositat. Durantel setge, per exemple, el punt religiós juga unpaper importantíssim, sobretot en els últims dies,en què es diu que gairebé tota la ciutat deBarcelona s’encomana a Déu perquè es faci un miracle per poder guanyar la guerra. També, perexemple, al Centre Cultural es pot veure la bandera de Santa Eulàlia que per un barceloní era lamés important, per sobre de les quatre barres o de qualsevol altra. Quan Rafel Casanova cau feritdefensant la ciutat l’11 de setembre del 1714, ell porta la bandera de Santa Eulàlia, la banderade la ciutat de Barcelona. És una bandera que ho té tot, és religiosa, militar i cívica (de la ciu-tat).

Barcelona era una ciutat moltreligiosa, plena de convents i esglésies i, pre-cisament per això, els borbònics s’encarre-garan d’expulsar a tots els capellans quehavien estat a favor del bàndol austriacista,el bàndol perdedor. Seran depurats i expul-sats de la ciutat. Perquè es pensaven que elscapellans eren els que havien incitat el poblea revoltar-se.

Els fets de 1714 van suposar unadefensa de les tradicions. Estem vivint arauna segona defensa de les nostres tradi-cions? La història es repeteix?

Com bé diu Sánchez Piñol, “després del 1714 no ve Espanya, ve Castella, vénen leslleis de Castella, l’intent d’uniformització de tot” i en aquests 300 anys no ho hem pogut can-viar. Els catalans ho han intentat tot perquèEspanya canviés, perquè es modernitzés, esfederalitzés i entengués que podríem viured’altres maneres. Per això hem arribat al punten el qual creiem que el millor és la indepen-dència. Des d’aquest punt de vista sembla quetornem a ser on érem, que la mentalitatcol·lectiva dels pobles és difícil de canviar.

Mariona Parera, Mariona Pazos,Maria Peris i Maria Roche.

Alumnes de 4t d’ESO

5número vint-i-dos

A M F I T E A T R E F e s t e s i t r a d i c i o n s


A M F I T E A T R EF e s t e s i t r a d i c i o n s

PARADETES D’OFICIS A 2n

quest Sant Jordi els nens i nenes de 2n vam fer unes paradetesd’oficis tradicionals. A 2n A hem fet escuts, espases, ferradures id’altres objectes de metall. Érem l’armeria. La classe del costatelaborava pa i embotits. 2n C era la botiga on es feien peces devestir de cuir i, per últim, a 2nD hi havia una mostra d’objectesde terrissa per a la cuina i la casa.

Eric Costa i MoralesAlumne de 2n A

...i tots els mestres , de grans o petits, gau-dim del que ens ofereixen les paradetes...

a

i ha oficisque, ambel pas deltemps il’evolucióde la tec-no log ia ,

han anat desapareixent. A lesclasses de 3r, per Sant Jordi,n’hem recuperat uns quants.

7número vint-i-dos


ELS OFICIS DESAPAREGUTS A 3r

Els esparters, els vidriers , els traginersi els herbolaris han tornat a la vida,uns més i d’altres menys, gràcies a labona feina dels nens i nenes d’aquestcurs.

L’olor de la menta i del romaní, l’aspror de l’espart, la fragilitat del vidre i els bra-muls del bou ens acompanyaven aquesta diada tot recordant antics oficis.

h

8

A M F I T E A T R E

número vint-i-dos


LA CUINA TRADICIONAL

es nenes i els nens de 4t hem treballat la cuina tradicional catalana perquè eltema del nostre projecte de curs és el dels aliments.

Als vidres de la classe hem fet una exposició de receptes de platscatalans.

Si voleu, les podreu cuinar amb els estris que tenim al passadís men-tre apreneu dites sobre els aliments.

Que vagi de gust! Bon profit!

A la fira del dia de Sant Jordi hem fet un talleret de cuina.

El qui ha volgut tastar els nostres plats ha hagut d’ordenar els passos de la recepta, que esta-ven tots barrejats!

l

9número vint-i-dos


EL FOC A LA FESTA!

Catalunya, com a tota la Mediterrània, el FOC és un granprotagonista de la FESTA.

Les noies i els nois de cinquède Primària hem volgut portar el FOCde la FESTA a l’escola i hem omplert elnostre passadís de guspires: FOGUE-RES DE SANT JOAN, BÈSTIES DE FOC,CORREFOCS, LA PATUM i moltspetards fent PIM PAM PUM!

a



SANT JORDI A 6è

othom espera amb gran il·lusió l’arribada d’una celebració que any rere any ensha acompanyat: Sant Jordi. Però realment els moments que es viuen amb mésintensitat són els dies previs a aquesta celebració. Tots els alumnes s’organitzeni s’esforcen per aconseguir cada cop una festa plena d’originalitat.

Els alumnes de sisè també vam tenir aquest propòsit, i inspirant-nosen el gran castell de Montblanc, vam ser capaços, amb paper d’embalar, guixblanc i carbonet marró i negre, de crear una muralla que envolta el nostre espai.

Evidentment no hi van faltarquatre imponents torres devigilància que lluïen enmigdel passadís. Al capdamuntd’aquestes s’hi podien guaitaruns estendards als quals hihavia escrites les paraulesque representaven cada clas-se: Brivalls, Corbs, Arquers iDracònics.

A més d’aquestacuriosa decoració, els com -panys de sisè vam voler sub-ratllar aquest últim SantJordi que ens esperava a pri-mària i, per això, vam orga-nitzar tot tipus d’espectaclesque es van dur a termedurant tota la diada. Finalment, després que haguessin finalitzatles exhibicions, totes les classes de sisè vam ballar una dansa tra-dicional catalana, com a homenatge al tema de l’any, danses i tra-dicions i, també, al nostre país, Catalunya.

PAULA FERNÀNDEZ i GEORGINA MUNNÉAlumnes de 6è d’EP

t

11número vint-i-dos


PUNTS DE LLIBRE

quest any els nens i nenesde 1r d’ESO oferim unspunts de llibre gegantsper Sant Jordi. Hem se guitun procés llarg i complex.Primerament hem fet unsesbossos de diferents roses per tal d’aconseguir una primera idea.Una vegada hem tingut el nostre dibuix, fèiem un estampat,

cadascú amb el seu estil. Havíem de tenir en compte les ombres, els colors... I finalmenthem traçat en el punt de llibre fins a obtenir el nostre treball de Sant Jordi.

Nora Albiol i Adriana BalaguéAlumnes de 1r d’ESO

a1. Primer fem un seguit d’esbossos. 2. Ho anem passant a color per veure

com queda

3. Tot seguit triem quina rosa ens agrada més i anem fent un estampat

4. Al final ja ho podem passar al punt de llibre



BUSCANT LA LLUNA

assen els dies, les set-manes, els mesos, elsanys, però hi ha cosesque mai canvien. Comcada any, aquest dijous23 d’abril hem celebratla festa de Sant Jordi al’Escola Thau. L’acte

inaugural ens ha despertat de manera alegre iamb energia per donar-nos forces i acabar depassar la resta del dia amb un gran somriuredibuixat a la cara.

A més, com ja és tradició, els alum-nes de 4t d’ESO han actuat davant dels nens de P3 a 1r de Primària. Han representat l’obra anomena-da Buscant la Lluna, escrita per Júlia Gumà.

L’obra comença amb el carter(Mariona Salat) que porta una carta per a laLluna. Després s’explica la història de tres nens,la Marta (Mariona Parera), l’Àlex (Xavier Rivera)i la Carla (Júlia Niñerola), que estan estranyatsper la desaparició de la Lluna (MarionaSabadell). Llavors decideixen anar a buscar-la ies troben amb l’Ovella Malivella (Diana Llevat),l’Esquirol Pirol (Marina Ventura), l’EstrellaTarivella (Júlia Gumà) i el Sol Antol (GuillemRivera), els quals no l’han vista enlloc.

Finalment, amb l’ajuda del públic iels seus crits eixordadors, la Lluna acaba apa-reixent de nou.

Als nens, els ha encantat, ja que han sabut entrar en el paper i ajudar a trobar la Lluna. Elsactors no haurien canviat aquesta sensació per res, ja que veure les caretes dels petits amb tantes ganesi il·lusió ha estat per a ells una experiènciainoblidable. Ha estat tot un èxit!

Mariona Sabadell i Marina Ventura.Alumnes de 4t d’ESO

p



MIRALL DE PAU

n any més, un grup d’alumnes de 4t de secundària han preparat i interpretatuna adaptació de la llegenda de Sant Jordi en l’acte inaugural de l’amfiteatre.En aquesta ocasió el títol del conte ha estat El drac Espill, d’Agustí Olivares. Comja és tradició, els decorats de l’obra han estat creacions fetes a les classes deplàstica de primària i l’element protagonista d’enguany ha estat un mirallgegant amb ales, elaborat pels alumnes del grup de voluntariat amb l’ajuda del’Anna de Casacuberta i l’equip de manteniment. u

En la representació també hi han participat la resta d’alumnes de l’escola interpretant una cançó. Aquestany la cançó escollida ha estat Mirall de pau, de David Melgar i Joan Gibert.

Les mestres de música de l’escola, la Neus Roma, la Montse Soler i la Chedi Rodés han estat les encar-regades de fer el treball musical; a més d’assajar la cançó amb tots els nens i les nenes de l’escola, hanpreparat la intervenció d’alumnes que han tocat el seu instrument en directe. Els alumnes de 2n d’ESO,fins i tot, han fabricat el seu instrument i han estat els encarregats d’iniciar l’acte de forma exquisida,amb una peça musical de percussió.



Aquí teniu un petit fragment del conte:

Hi havia una vegada un drac que en comptes d’esca-tes, a la pell, hi tenia miralls. El drac Espill era un dracben curiós, tenia una dèria molt estranya i perillosa,empresonava a dins de les seves escates a tot aquell quegosava mirar-se en el seu cos.

Cada matí, a quarts de dotze, el drac s’arrauliaa la plaça del poble, al costat de la font, i espe-rava pacient que algú se li apropés. I sí, tard od’hora, se li atansava gent de tota mena: presu-mits que es volien pentinar, badocs que miravennomés pel fet de mirar, curiosos atrets per la llu-ïssor d’aquells miralls...

Quantes més persones capturava, més llu-ents i resplendents eren les seves escates, ialhora, més reflectien i atreien aquells iaquelles que se li apropaven.



QUINA FESTA O TRADICIÓ DE CATALUNYA T’AGRADA MÉS?

Bru Miralles. Alumne de 4t de Primària

Sant Joan. M’agraden els focs artificials, espe-cialment els coets que no fan soroll. Tinc moltsbons records de les celebracions que he fet ambla meva família a Malgrat de Mar i també aljardí de la meva àvia.

Ester Trias. Secretària de Primària

Sant Jordi. És una diada especial i significativa per aCatalunya. És la festa de l’amor i la cultura. El dia23 d’abril m’agrada passejar pel centre de Barcelonai compartir aquest dia amb la família.

Neus Baldrich. Tutora de 6è de Primària

La festa major del meu poble, Sant JustDesvern. Formo part de la comissió de festes.Organitzem espais culturals de trobada per apetits i grans. Les diferents entitats del pobleparticipen en una competició: Els Blaus contraels Grocs.

Mirea Garzón.Alumna de 3r de Primària

Sant Jordi. A l’escola m’agraden molt els jocs quefem al matí. A casa, el meu pare cada any em rega-la una rosa. El meu avi és escriptor i aquell dia lle-geix poesies i signa llibres, aquest any ho va fer aLleida.

Clara Dausà. Tutora de 2n dePrimària

La festa major de Sant Feliu. Sóc de la colla dediables La Garsa. Organitzem un correfoc, uncorrefoc infantil i participem a la cercavila. Ésespecialment emocionant quan s’inicia el corre-foc amb l’encesa del campanar.

Víctor Picón.Monitor i vetlladorde Primària

Sant Jordi. Fa molts anys que amb els companys dela colla de diables venem roses en una parada. Ésemocionant veure la il·lusió de tantes i tantes per-sones que viuen aquesta diada amb moltíssimail·lusió i felicitat.


LES BOTIGUETES

nguany, els nens inenes de 2n compremi venem, juguem iaprenem amb el nouprojecte de “Les boti-guetes”. Paradetes defruites, de pa i pastis-

sos, de joguines i de llaminadures on tre-ballem l’expressió oral, el càlcul i les mone-des. Fins i tot ens hem fet un moneder per-què cadascú hi desi els “dinerets” per anara comprar.

V I T R A L L

e


CAMINANT AMB JOAN VINYOLI

oan Vinyoli és ara un poeta prou conegut de tots nosaltres des-prés que, amb motiu de la la commemoració del centenari delseu naixement, esdevingut el 3 de juliol de 1914, s’hagin reedi-tat els seus poemes i se n’hagin publicat algunes antologies —lade Joan Margarit entre elles. És autor d’una extensa obra poèti-ca de més de 500 poesies contingudes en els disset llibres que elpoeta publicà entre els anys 1937 i 1984 (Vinyoli va morir el 30de novembre d’aquest darrer any).

Avui, però, no ens fixarem en un poema sinó en una prosa poètica titu-lada “Pel camí dels mesos”. El poeta la va concebre com a pròleg per al llibre col·lec-tiu de gravats Els mesos de l’any (Edicions de la Rosa Vera, 1956). En el text Vinyolirelata en primera persona un viatge que comença a la primavera i acaba a l’hivern,i recorre paratges cada vegada més figurats i menys reconeixibles. Hem pensat queacompanyar-lo en el seu camí havia d’ajudar-nos a entendre el seu concepte depoesia.

De seguida Vinyoli “s’endinsa” per “viaranys” muntanyencs que ell conei-xia prou bé. Som a la primavera, i el camí acaba conduint-lo a una misteriosa mun-tanya “cofada amb un petit núvol blanc” que “duu a la falda un davantal de blatstendres”. Més endavant és un “serralar” florit de ginesta el que el captiva, i Vinyolis’arrisca, enfilant-se a la penya, a prendre’n un pom. Arriba l’estiu, i els viaranys elduen als seus boscos d’infantesa —“alzinars beneïts!, rouredes estimades!”—. Hicerca el sender que ha de conduir-lo fins al “cristall que serpenteja” en el més pro-fund del barranc.

Tot d’una, però, la tardor arriba: “el vent d’aram tremola sobre les mun-tanyes”. Vinyoli “es perd” per camins ara “encatifats” de fulles grogues. Finalment,el poeta avança, entre caramells que degoten, sobre el glaç, el gebre i la neu.L’arribada de l’hivern —i de la nit— no interromp el camí del poeta, que prosse gueix,indeturable: “i es perden els meus passos en la neu”.

Joan Vinyoli es presenta en aquesta prosa de ficció revestit de caminant.Amb això ve a dir-nos que per a ell la poesia és un estat de permanent recerca, ésuna actitud vital que ell anomena “viure poèticament”. Ha decidit “no sojornardefinitivament enlloc”, i això l’aboca a “l’extrema solitud”. Al llarg de la seva cami-nada el veiem progressivament més i més entotsolat. Però quan aquesta solitud iaquest silenci se li fan insuportables, té un bon amic, “el meu amic poeta”, que lidiu els seus versos.

V I T R A L L

j


V I T R A L L

Joan Vinyoli l’any en què morí el seu pare, el 1919. El poeta tenia aleshores cinc anys d’edat.

Joan Vinyoli era un amant de les muntanyes.Aquí el veiem al Berguedà.

Vinyoli al seu despatx. Al fons a la dreta, el retrat del poetaromàntic alemany Friedrich Hölderlin, que tant l’influí.

Joan Vinyoli a Begur,on passaria els estiusdes del 1953 al 1978,juntament amb la sevadona Teresa Sastre i elsseus tres fills.

Joan Vinyoli el 1924, l’any en què vancomençar els seus estiuejos a SantaColoma de Farners. Tenia deu anys.

Joan Vinyoli l’any 1982 a casa seva, dosanys abans de morir.


PARVULARI ES VESTEIX

Com és tradició, elparvulari es vesteixde Sant Jordi,

V I T R A L L

els dracs bufadorsesperen per atacar...

els cavalls reposen,


V I T R A L L

...i entre rosesi terrissa,

floreixen els noms dels infants.


V I T R A L L

l diumenge 1 de març, elsalumnes de voluntariat de4t d’ESO vam participaren la marxa solidària ano-menada Barcelona MàgicLine (BML), organitzadaper l’Hospital de SantJoan de Déu.

La BML és un nou concepte d’esdeve-niment esportiu no competitiu i solidari que esrealitza a Barcelona i que s’ha anat popularitzant.Les principals fites a assolir són: aconseguirfinançament necessari per tirar endavant projec-tes, integrar els diversos centres de la institució, innovar i intentar que tothom pugui participar-hi fentque sigui una marxa popular, participativa i inclusiva.

La marxa està dividida en 18 trams i els recorreguts possibles per als participants són qua-tre: 40 km, 30 km, 20 km i 10 km. Durant el recorregut hi ha diferents punts d’avituallament i diferentssortides. Els voluntaris participen exercint tasques d’orientació i ajudant en aquests punts de sortida iavituallament.

El grup de voluntariat de l’escolaThau, per poder participar, primer vam haver deplantejar-nos un repte: aconseguir un mínim de500 euros a l’hora d’inscriure’ns per donar-los al’Hospital. Per aconseguir aquests diners vam dura terme diverses activitats, entre les quals desta-ca una classe de zumba solidària oberta atothom, en la qual vàrem triplicar el nostre objec-tiu recaptant un total de 1.516’76 euros.

Uns voluntaris van participar en la marxa de 10 kmsortint des de la plaça Espanya. Ens vam moure durant tot el matídins d’un ambient molt sa i ple d’eufòria. La resta de voluntaris esvan situar al punt d’avituallament que hi havia davant de l’Hospitalde Sant Joan de Déu, o indicant el camí en un tram del recorregut.Aquests també van poder gaudir d’un matí molt intens ple d’acti-vitat.

Va ser una experiència que no oblidarem ja que vamtreballar molt dur, però podem gaudir de la recompensa sabent quela gent que necessitava l’ajuda podrà ser atesa. Tot l’esforç va val-dre la pena.

Voluntaris de 4t d’ESO

QUE NINGÚ ES QUEDI ENRERE

e


V I T R A L L

EL MEU VIATGE A ROMA

urant cinc dies, juntament amb laresta de companys del curs quefan Stylos, hem tingut l’oportuni-tat de conèixer, explorar i gaudird’una ciutat tan meravellosa i tanplena de misteris com és Roma.La nostra estada a la ciutat nonomés ens ha permès ampliar els

nostres coneixements d’història de l’art, sinó que tambéens ha permès tastar noves coses (el tiramisú i els gelatsitalians), passar-nos-ho bé amb els amics i créixer imadurar, encara que sigui només una mica, com a perso-nes.

Aquest viatge ha permès que fóssim cons-cients del que representa viatjar (com vigilar els dinersque gastes, no perdre res, orientar-te, ser puntual...), noens hem limitat a fer de simple “paquet”.

A més, el fet de presentar nosaltres les obresmés destacables davant dels companys ha fet que abansd’anar a Roma ja sabéssim una mica més sobre el contexti la història de la ciutat. Ens ha implicat més en el viatge,l’hem pogut gaudir més, no ens limitàvem només a escol-tar l’explicació del professor, sinó que nosaltres tambéexplicàvem i escoltàvem les explicacions dels companys.

D’ara endavant, quan mirem una pintura, una escultura oun monument, no pensarem només “és maca”, sinó que podrem anarmolt més enllà i veure moltes coses que abans no vèiem. I tot gràciesa aquest viatge que ens ha aportat a tots una mica més de coneixe-ments i, sobretot, ens ha ajudat a saber respectar i valorar les coses.

Text: Andrea Bravo iClara Lladó.

Fotografies: MiquelVilafranca.

Alumnes de 4t d’ESO.

d

Hi viuen feliços la gallina Thaulina i el gall Quico.

Al mig del galliner hi ha una caseta petita i bonica on la Thaulina pon els ous.

Al voltant de la caseta hi ha una reixa perquè el Quico i la Thaulina no es mengin totes lesplantes de l’eixida. Però tant el gall com la gallina han après a saltar-la per passejar i investigar entre lavegetació i a enfilar-s’hi per veure com treballen els nens i les nenes a la classe de Plàstica.


EL GALLINER Sabeu on és el galliner de l’escola?

Pugeu al primer pis de l’edifici de Primària. Dirigiu-vos a l’eixida. Allà el trobareu!

C A L A I X D E S A S T R E

És molt bonic i interessant tenir un galliner a l’escola!

Gràcies al Quico i a la Thaulina hem après molt sobre les aus.


LA FESTA MAJOR DE...

Antigament aquesta Festa Major se celebrava en honor a SantaMaria. Aquesta festa prové de Roma i va arribar a Catalunya l’any 1699.

És una de les grans festes majors de Catalunya que se celebraentre el 29 d’agost i el 2 de setembre en els carrers de la població. El diaculminant és el dia 30, diada de Sant Fèlix.

Durant cinc dies, els carrers s'omplen de gent que gaudeix de lesactuacions en cercaviles i processons, també de balls populars, dels caste-llers, de la banda forastera i dels espectacles de música i foc.

El primer acte que inicia la festa major és la Tronada, que con-sisteix a encendre una font de focs artificials i a esperar uns segons finsque exploti.


Alumnes de 6è de primària



BITLLES CATALANESEls alumnes de 3r de primària han preparatun taller de joc tradicional.

Han ensenyat a petits i a grans com es jugaa bitlles catalanes.

Material: Un joc de sis bitlles i tres bitllots

Nombre de jugadors: Mínim 1

Objectiu: Fer bitlla i tombar cinc de les sis bitlles

Desenvolupament del joc:

Una partida consta de nou tirades per jugador, dividides en tres rondes de trestirades. A cada tirada es poden llançar d’un a tres bitllots.

Es col·loquen les bitlles en dues fileres de tres columnes, separades entre elles uns7,5 cm per la seva part més baixa. La distància des d’on es llança el bitllot és d’11,5m per als homes i de 9,5 m per a les dones. Els més petits poden tirar de més aprop, segons la seva força.

Per saber qui guanya, s’anoten les puntuacions de cada partida. Els punts es comp-ten de la següent manera:

- Cap bitlla tombada: 0 punts- 1 bitlla tombada: 1 punt- 2 bitlles tombades: 2 punts- 3 bitlles tombades: 3 punts- 4 bitlles tombades: 4 punts- 5 bitlles tombades: 10 punts (Bitlla!)- 6 bitlles tombades: 6 punts (Llenya!) https://www.omnium.cat/calendari2015


P L A N A O B E R T A

LES TRADICIONS CATALANES

Les tradicions sónaquell conjunt d'idees, d'usos o decostums d'un poble que es comu-niquen, es transmeten o es man-tenen de generació en generació.Les tradicions són el que dónaidentitat a un poble i sense ellesno hi hauria diferència entre elspobles culturalment parlant. ACatalunya en trobem moltes, comper exemple Sant Jordi, els caste-llers, la sardana i, fins i tot, algu-

nes com La patum que són considerades com a patrimoni cultural de la humanitat. Avui en dia, Catalunya està sent molt influenciada per les tradicions estran-

geres, com Halloween, Sant Valentí, el Pare Noel, entre d’altres. De generació en gene-ració, algunes de les tradicions catalanes com Tot Sants, el Tió i altres s’estan deixantde celebrar a causa d’aquestes influències.

Mentre que alguns pensen que conviure amb diferents visions culturals i tra-dicions en un mateix espai és un símbol de modernitat, d’altres pensen que és unaagressió envers la cultura del país. Moltes tradicions estan arribant d’altres païsosnomés amb una finalitat comercial.

Creiem que les tradicions catalanes s’han de mantenir per seguir tenint unsvalors culturals i socials propis de cada poble. Tot i que les persones grans estan acos-tumades a celebrar les tradicions pròpies de Catalunya, la joventut tendeix a deixar-se influenciar per les tradicions estrangeres.

Pensem que el que hem de ferés adaptar-nos a l’arribada de noves tra-dicions, però intentar no deixar-nosinfluir tant, de manera que seguim man-tenint els nostres valors i tradicions coma poble.

Paula Garcia i Clàudia Geli.alumnes de 4t d’ESO

Més publicacions.

escola

Barcelona

cap a mitjan segle xx s’inicia la recu- · 2019-11-15 · folklorista joan amades, autor del...

Documents