butlletÍ de la secciÓ local d’esquerra...

4
l’esquerrà |cubelles Numero 9 | Abril 2011 BUTLLETÍ DE LA SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA “Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc. Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera, La llegenda de Sant Jordi segons Joan Amades mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici. Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre. I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no restà bocí. El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.” Text extret del Costumari Català de Joan Amades La llegenda que coneixem prové de “La Llegenda Àuria” de Iacopo da Varazze del segle XII ESPECIAL DIADA DE SANT JORDI - ELECCIONS MUNICIPALS

Upload: others

Post on 06-Feb-2020

6 views

Category:

Documents


0 download

TRANSCRIPT

l’esquerrà|cubellesNumero 9 | Abril 2011

BUTLLETÍ DE LA SECCIÓ LOCAL D’ESQUERRA

“Sant Jordi, cavaller i màrtir, és l’heroi d’una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegendàries de la Capadòcia, però que la tradició catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.

Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posseïa les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l’alè pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades enverinava l’aire, i produïa la mort de tots els qui el respiraven. Era l’estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror més profund.

Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i així no faria estrall a tort i a dret. Van assajar el sistema i va donar bon resultat; el cas difícil fou trobar qui es sentís prou avorrit per deixar-se menjar voluntàriament pel monstre ferotge. Tot el veïnat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els veïns de la vila, i aquell que destinés la sort seria lliurat a la fera. I així es va fer durant molt de temps, i el monstre se’n deuria sentir satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fet abans.

I heus ací que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ésser pa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la fera. Ciutadans hi hagué que es van oferir a substituir-la, però el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus súbdits i s’avingué a que fos sacrificada. La donzella sortí de la ciutat i ella soleta s’encaminà cap al catau de la fera,

La llegenda de Sant Jordi segons Joan Amades

mentre tot el veïnat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com se n’anava al sacrifici.

Però fou el cas que, quan va ésser un xic enllà de la muralla, se li presentà un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digué que fugís de pressa, puix que per allí rondava una fera que així que el veiés en faria xixina. El cavaller li digué que no temés, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici la princesa, com també a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el veïnatge d’aquell monstre.

I entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d’una llançada la va malferir. El cavaller, que era sant Jordi, lligà la bèstia pel coll i la donà a la donzella perquè ella mateixa la portés a la ciutat, i el monstre seguí tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles, ja esperava amb el braços oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la plaça va esbravar el seu odi contra la fera,

de la qual aviat no restà bocí.

El rei volia casar la seva filla amb el forcívol cavaller, però sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelació divina sobre la necessitat urgent d’anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc, i així ho havia fet amb la protecció divina i per manament diví; per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi. Recomanà al rei i als seus vassalls que fossin bons cristians i que honressin i veneressin Déu tal mereixia, i desaparegué misteriosament com havia aparegut.”

Text extret del Costumari Català de Joan Amades

La llegenda que coneixem prové de “La Llegenda Àuria” de Iacopo da Varazze del segle XII

ESPECIAL DIADA DE SANT JORDI - ELECCIONS MUNICIPALS

Les persones2

Xavier Toscano i Granell és el cap de llista d’Esquerra per Cubelles. Amb 24 anys és el regidor més jove de l’Ajuntament i ha estat regidor de Salut, Infància i Joventut, Ensenyament, Cooperació i de Festes i tradicions durant els darrers 6 mesos d’aquesta legislatura.Ha format part i a col·laborat amb entitats com el Peix Agulla o l’Agrupació de Balls Populars. També ha estat col·laborador durant molts anys de Ràdio Cubelles i actualment forma part de l’Associació de Joves “El Cubell”.

En Francesc Xavier Martínez i Roig té 40 anys i és Llicen-ciat en Ciències Econòmiques i Empresarials i Postgraduat en Economia i Gestió de la Hisenda Autonòmica i Local. És el president del Club Patí Cubelles, Secretari del Grup d’Estudis Cubellencs, Amics del Castell i membre del Con-sell Pastoral de la Parròquia de Santa Maria de Cubelles. També és autor i coautor de llibres de la història local i comarcal com “L’Esquerra Republicana de Cubelles”, “El Banc de Vilanova”, “cubelles 1939-1970, de la repressió a l’especulació” i la “Història Gràfica de Cubelles 1970-2000”.

Rubén Miró i Sánchez té 22 anys i és Diplomat en Magisteri Educació Mu-sical i l’actual President d’Esquerra Cubelles.

Número 2

Cap de llista

Número 3 Número 4

La Núria Casanovas i Borrell és Diplomada en Gestió i Administració Pública i Lli-cenciada en Ciències Políti-ques. Actualment ocupa el càrrec de Presidenta de la Federació d’Esquerra Garraf.

Número 5Muntsa Collado i Gràcia és quiromassatgista de professió i mes-tressa de casa. Alhora s’encarrega de la Se-cretaria de la Dona de la secció local.

Número 6L’Agustí Casanovas i Borrell és Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses. Professional-ment és administrador de finques.També ocupa el cà-rrec de secretari de Política Municipal de la junta local.

El projecte3

Degut al context en que es troba Cubelles, des d’Esquerra considerem que la propera legis-latura ha de ser definida per dues premises:

PROMOCIÓ ECONÒMICA POLÍTIQUES SOCIALS

Per tant, des de les diferents àrees volem treballar transversalment per superar les complexitats i per això proposem:

1. Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa per promoure l’activitat econòmica local i la destinada als serveis socials.

2. Crear l’Agència Turística de Cubelles com a organisme que s’encarregarà d’establir el pla d’actuació turístic de cada temporada.

3. Formar una Oficina d’Atenció al Comerç a fi d’assessorar a empresaris i empresàries enfront les normatives i les legislacions.

4. Establir una Borsa de Treball de fàcil accés i funcional.

5. Vetllar per una Administració transparent, eficient i eficaç.

6. Elaborar un pla estratègic de millora energètica del municipi.

7. Procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer i, preferentment, protegit.

8. Elaborar el Projecte Educatiu de Cubelles com a document de referència per a millorar les comunitats educatives de la vila.

9. Vetllar per a que cap entitat esportiva ni cap club estigui sense instal·lació.

10. Crear el Consell de la Vila com a ens consultor del consistori.

11. Becar als estudiants universitaris residents a Cubelles.

Casal Josep MestresJacint Verdaguer, 46 651 497 741www.esquerra.cat/[email protected]

La llegenda de Seridje4

Edita: Fundació Josep Irla

Fa molt molt temps, en el temps en què els galls tenien dents, vivia a l’aldea de Riasaka, una família a la qual Rupe (el creador de món) va donar un únic fill, a qui van posar el nom de Serigje.

A Riasaka hi havia el costum d’oferir, des de l’inici dels temps, una donzella per fer callar la ira d’un mal esperit, que una vegada cada rëa rive (mala llu-na) es presentava a l’aldea en forma d’eñukuñuku (boa), i ho arrasava tot sense deixar pedra sobre pedra. En vista d’això els habitants del poble van decidir buscar la manera d’evitar que es presentés a l’aldea, i com a solució van arribar a l’acord d’oferir-li, uns dies abans del rëa rive, la seva víctima, que s’escollia entre les més belles de l’aldea.

Va passar que, una nit, quan Se-ridje anava al darrera d’un ëpa-ha (porc espí), perquè era molt afeccionat a la cacera nocturna, va escoltar uns gemecs tant de-soladors que no va perdre un segon per comprovar el seu per què, cosa que li va costar bastant perquè tot es desenvolupava en l’encreuament dels vijururu vivë (encreuament d’energies nega-tives). Un cop que va obtenir el seu objectiu, per un moment va quedar cegat per la bellesa que veia lligada davant seu. Va sus-pirar vint-i-una vegades (el 21 és un número molt significatiu de la tradició bubi), tot repetint-se:

- “És ella! és ella! Wewe” (bella). Un cop tranquil·litzat, es va diri-gir a ella i li va preguntar: -”Què fas aquí i d’aquesta manera?”. Ella li va respondre:- “Compleixo el meu des-tí, el del meu poble”.- “Quin és aquest destí tan vil que et té lligada en aquestarbre? Explica-m’ho ràpidament.

Una vegada posat al corrent dels fets, va pensar que no seria correcte alliberar una donzella del seu cruel destí, sinó allibe-rar Wewe i a totes les que d’ara endavant estarien comdem-nades a seguir el mateix destí. Però, mentre estava amb aques-tes cavil.lacions, va sentir bufar un vent tan fort que no podia ser igualat ni per 10.000 hura-cans tots junts, va veure com passaven sobre el seu cap unes pedres alades, i sota els seus peus la terra cruixia, i els rius i els mars es disputaven el terreny lliure, els animals es paral.litzaven i la natu-ra gemi a. Però el valerós Seridje, tanta era la ràbia i el coratge que l’animaven, que no va dubtar ni per un instant a canviar de pro-pòsit, mentre es repetia: -«Ha de desaparèixer perquè Riasaka i les seves belleses trobin la pau». Treient la seva möchica (llança amb la punta esmolada) del sarró, li va clavar un cop tan fort, que Eñukuñuku va estirar la pota, i el vent el va escombrar per sem-pre més de la Terra. I, es diu que d’ell mai més se’n va saber res.

A Riasaka viuen feliços els descen-dents de Seridje i Wewe. En el lloc en què va caure Eñukuñuku i va ser engullit per la terra, va brotar un llac que tu pots visitar quan va-gis a Mööka, si passes per Riasaka.

Tot i separar-nos més de 4.000 km, aquesta llegen-da provinent de Guinea Equatorial no es dife-rencia gaire de la nostra llegenda de Sant Jordi.

Davant del Casal Josep Mestres posarem, com cada any, una paradeta on podreu trobar llibres, publi cacions i altres objectes del vostre interès.

Us esperem a totes i a tots i us recordem que al Casal hi ha sempre ma-terial a la vostra disposició.

Per Sant Jordi, paradeta davant del Casal d’Esquerra de Cubelles