cançoner p5 2013-14
TRANSCRIPT
EL SILENCI
SILENCI, NO ET MOGUIS.SILENCI, NO CANTIS.SILENCI, NO PARLIS.LA BOCA, TANCADA.EL SILENCINO, NO, NO SONA.
CUL RODONET, PANXA FORTETA,
NASSET BUFÓ
LES FULLETESLES FULLETES CAUEN, CAUENQUAN ARRIBA LA TARDOR.LES FULLETES CAUEN, CAUENQUAN ARRIBA LA TARDOR.
ARA CAP AQUÍ,ARA CAP ALLÀ I SE’N VAN A DESCANSAR.
SÓC UN CUINER
SÓC UN CUINER QUE REMENA LES CASSOLES FAIG BON MENJAR I TOTHOM SE’N LLEPA ELS DITS.LES CASSOLES EN EL FOC VAN BULLINT A POC A POC I FREGEIXO LES PATATES, LES VERDURES I ELS CIGRONS.
LES JOGUINES
FORT I FLUIXJO PUC CANTAR FORT,
JO PUC CANTAR FLUIX
PER SI ESTÀS A PROP
O PER SI ESTÀS BEN LLUNY
PICA DE MANTS FORT!
PICA DE MANS FLUIX...
PICA DE PEUS FORT!
PICA DE PEUS FLUIX...
LES JOGUINESLes joguines molt cansades,
estan tipes de voltar;
dins el sac totes plegades
s'han posat a rondinar.
Al rei negre li demanen
que les deixi en un balcó;
-"Ho faré, diu el rei negre,
i com més a prop millor".-
"Si el rei ros no ens ho complica,
si el rei blanc dóna permís,
ara pujo de seguida
al balcó d'un cinquè pis".
Quan el sol ja despuntava,
vaig alçar-me del meu llit;
- Quina sort, quantes joguines
m'han deixat aquesta nit!
LA MARXA DEL NADAL
Oh, ja és Nadal i estem glaçats (bis)
Oh, amic meu, agafa el trineu
quan als reis vegis passar.
Dalt al cel hi ha un estel
repartint molta il ·lusió;
vam quedar que ens reveuríem
per aconseguir un món millor
Oh, quan cantem, junts i plegats (bis)
Oh, amic meu, la gent somriu
que el Nadal duri tot l’any
Dalt al cel hi ha un estel
repartint molta il ·lusió;
vam quedar que ens reveuríem
per aconseguir un món millor.
Oh, ja és Nadal i estem glaçats (bis)
Oh, amic meu, agafa el trineu
quan als reis vegis passar.
BONA TARDA
HOLA BONA TARDA, JA HEM DINAT, TENIM LA PANXA PLENADE TANT QUE HEM MENJAT.
EL MÓN SERIA
El món seria més feliçSi tots fóssim amics.Jugar tots junts, cantar tots junts, Seria divertit.
El món seria molt millorSi no tinguéssim por. Si sense demanar perdó Poguéssim ser com som.
El món seria més humàSi tots fóssim germans. Si ens agaféssim de les mans
Com mai ho hem fet abans.
En un altre món,És el món que volem,És el món que volem,En un altre món.
A SETZEA setze a setze,
A setze al vi,
El pobre carnestoltes acaba de venir.
A setze a setze,
A setze al vi,
El pobre carnestoltes acaba de morir.
EL CAPITÀTararí, tararà, toca, toca la trompeta
tararí, tararà, ara surt el capità!
Duu una gorra amb una estrella,
té una espasa de deu pams,
també porta una escopeta
i cavalca el seu cavall.
Tararí, tararà...
LES OQUES
LES OQUES VAN DESCALCES,
DESCALCES, DESCALCES.
LES OQUES VAN DESCALCES,
I ELS ÀNECS TAMBÉ, I ELS ÀNECS TAMBÉ.
POSEU-LOS-HI SABATETES,
SABATETES, SABATETES,
POSEU-LOS-HI SABATETES I
MITJONS TAMBÉ I MITJONS TAMBÉ.
LA BARCA
LA BARCA PUJA I BAIXA
NOMÉS HI POT ANAR,
LA ........... DE MARINERA
I EN .................. DE CAPITÀ!
LA PRIMAVERA
ET DIRÉ UN SECRET MOLT FI,LA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!HA CANTAT UNA CANÇÓI HA FLORIT EL TEU BALCÓ.
FUIG HIVERN, VÉS A DORMIRLA PRIMAVERA ÉS AQUÍ!VÉS AL TEU PALAU DE GLAÇQUE JA SOM AL MES DE MARÇ.
VELLA QUARESMA(Música: “La cucaracha”)
VELLA QUARESMA, VELLA QUARESMA,
JA NO POT CAMINAR.
TÉ MOLTES CAMES I S’ENTREBANCA,
ENTRE TOTS L’HEM D’AJUDAR.
I ÉS QUE LI’N HEM DE TREURE UNA,
UNA, UNA, UNA,UNA.
I ÉS QUE LI’N HEM DE TREURE UNA
FINS QUE PUGUI CAMINAR.
SANT JORDI
Sant Jordi arriba com un cavaller
amb la seva llança travessa el carrer.
Ja veu la princesa que el drac vol menjar
si no es dóna pressa, ella morirà.
Li clava la llança, cau escalabrat,
la pobra princesa, visca! S’ha salvat.
La rosa creixia; sant Jordi l’ha agafat
i a la princesa ja li ha regalat.
JOHN BROWN
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
John Brown era un petit indi,
Era un petit indi John.
Un, petit dos, petit tres, petit indis.
Quatre, petit cinc, petit sis, petit indis.
Set, petit vuit, petit nou, petit indis.
Deu petit indis, John.
TON PARE BALLA EL DRAC
Ton pare balla el drac,
ton pare balla el drac,
ta mare balla l’àliga.
Ton pare balla el drac,
ton pare balla el drac,
davant de l’hospital.
Tres passos endarrere
tres passos endavant.
Tres passos endarrere
tres passos endavant.
AUDICIÓ:
LA PRIMAVERA D’ANTONIO VIVALDI
JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
JA HA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
VIVALDI, VA FER LES QUATRE ESTACIONS.
JA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
JA ARRIBAT LA PRIMAVERA,
VIVALDI, VA FER LES QUATRE ESTACIONS.
“Nens pareu bé les orelles, una història us contarem, la llegenda de Sant Jordi,
va passar fa molt de temps. A les contrades de Montblanc,
un drac ferotge va arribar, que treia foc pels queixalsi es menjava el bestiar.
Es va cruspir tots els bensi les vaques i els cabrits, la bèstia estava afamadai tot el poble esporuguit!
DRAC, DRAC, DRAC, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!)
SI NO VOLS SER EL NOSTRE AMIC!
NO ENS FAS POR, SOM VALENTS (VALENTS!),
I AMB SANT JORDI GUANYAREM! Ningú volia servir d’àpat,
del monstre d’alè pudent, tenia més d’una càries,
no es rentava mai les dents.
SANT JORDI AMBAUKATUNABIA
Cada matí a la plaça es reunia el veïnat,
i amb un sorteig decidien a qui es menjaria al drac.
Però un dia la sort del poblees va girar contra el rei,i li tocà a la princesa, oferir la seva pell...
DRAC, DRAC, DRAC... Anà a la cova del drac,l’endemà de bon matí,
perquè esmorzés la gran feraella havia de morir.
Quan ja estava al punt de sal i la taula ben parada
va aparèixer a l’horitzó una armadura que brillava.
Va entrar tot un cavaller, a les mans una gran llança i cridà amb veu de tro
- Deixa anar a la noble dama! DRAC, DRAC, DRAC...
Abans que clavés les urpesi s’empassés la princesa
sant Jordi ferí el dracque intentà fugir de pressa.
Però estava malferiti les ales no volaven
i els dos dalt del cavallde seguida l’atraparen. El portaren fins al poble
per jutjar-lo a la plaçaperò abans de decidirli donaren la paraula...
“SÓC EL DRAC, ESCOLTEU! PERDONEU, EM SAP GREU...
JO NO HO VOLIA FER,M’HI VA OBLIGAR EL VOSTRE REI
QUE VOLIA QUE US MENGÉS PER TENIR TOT L’OR PER ELL!”
REI, REI, REI, FUIG D’AQUÍ (FUIG D’AQUÍ!)
AL TEU POBLE HAS TRAÏTNO ENS FAS POR, SOM VALENTS
(VALENTS!) I TOTS UNITS GUANYAREM!
REI, REI,REI...”
SOM, SOM, SOM ELS CAVALLERS
Som, som, som els cavallers, llers, llers...I el que no digui res, No té dret a carmanyola,I el que digui que no, No té dret a cantar la cançó.
Atenció, cavallers, La mà dreta entra en acció!
(mà esquerra, peu dret, peu esquerre...)
L’HORA DELS ADÉUS
És l’hora dels adéusI ens hem de dir adéu-siauGermans dem-nos les mansSenyals d’amor, senyal de pau.
El nostre comiat diu Arreveure si a Déu plauI ens estrenyem ben fort Mentre diem adéu-siau.
No és un adéu per sempreÉs sols adéu per un instantI el cercle refaremI fins potser serà més gran.
