Caminant per la Vall del riu Glorieta

2 d'abril de 2016

Monitor: Albert Ortega

Av. Prat de la Riba, 18 – 2n 43201 REUS 977 331 142 secretaria@gepec.org

www.gepec.cat

ITINERARI Lloc de sortida: Alcover, camí a l’ermita del Remei, 350 m abans d’arribar-hi, passat el

pontet de pedra, en una esplanadeta que hi ha a mà esquerra.

Punts d'aigua: font de l’ermita del Remei.

Distància 17 km. Desnivell 450 m. Desnivell acumulat 650 m.

Descripció esquemàtica: Ermita del Remei, Camí de l’Albiol, Mas de Mont-ravà, corriol per

la Picossa, Santuari de les Virtuts, Camí de l’Albiol al mas de Tinet, Fonts del Glorieta,

Camí de Mont-ral a Alcover, Central elèctrica, Escales de la Glòria, Niu de l’Aliga, Resclosa

d’abastiment d’aigua als molins baixos, camí de la séquia, Mas de Forés, Ermita del Remei.

El temps caminant a ritme tranquil són 5 hores i amb les diverses aturades podem arribar

a 7 o 8.

Descripció detallada:

Km 0 Aparcament en una explanadeta que hi ha a mà esquerra abans de l’ermita, altitud

330 m.

350 m Ermita del Remei, bar i font d’aigua.

850 m A l’esquerra agafem un corriolet que ens durà a la pista que va al molí de baix de

Tarrés i als masos de Mont-ravà i Corbella.

1.175 m Arribem a la pista, de moment encimentada, davant surt un corriol d’uns 100 m

on contactem per primer cop amb al Riu Glorieta, hi ha una antiga petita resclosa per al

rec, som al punt més baix del trajecte, 280 m d’altitud, retrocedim cap a la pista i la

seguim cap a la dreta.

1.750 m Seguim pista amunt, fa una estona de terra, a l’esquerra veiem el gran mas de la

Torreta, amb la seva imponent magnòlia, al costat del camí veurem una servera i més

enllà un roure de fulla petita. De seguida trobarem un camí a la dreta que puja al Mas de

Forés, anem recte i baixant.

2.100 m Molí de baix dels molins de Tarrés, són els tres del Mas de Forès, passem per

sota de l’arcada que portava l’aigua sobrant dels molins de dalt, ara s’envia directament al

riu, aquí podem trobar un om, arbre de ribera de fulles serrades que ha estat a punt de

desaparèixer. El camí torna a ser encimentat i creuem el riu Glorieta per un pas adaptat

per a la sequera, però on ens mullarem quan baixi fort.

2.550 m Mas de Mont-ravà, immens, edificació inicial del segle XII al costat de les restes

d’una torre mora, molt restaurat amb ermita i jardins. Aquí podem veure el riuet Micanyo

o de l’Albiol que una mica més avall engreixa el Glorieta; a l’esquerra podem trobar arç

blanc, que floreix a començament de la primavera, i llorer, quan deixem el mas trobem

lledoners.

2.700 m Camí a l’esquerra que duu al Mas de Corbella, aquí el ferm torna a ser de terra.

2.800 m Placeta, altitud 345 mdeixem el camí de l’esquerra, dit del Riu o de l’Albiol i

agafem el de més a la dreta que puja, hi ha un senyal que diu "Mas de Vilella, camí

particular, no passeu". No en fem cas: aquest mas està a més de 3 km per la pista de

l’esquerra que no hem agafat, és tot bosc silvestre i no hi ha cap conreu, ni edificació, ni

cap senyal humana, a més la ruta de l’opuscle de l’Ajuntament d’Alcover i del Patronat de

Turisme Costa Daurada passa per aquí i més endavant trobarem plafons informatius de la

natura per als vianants.

3.050 m Plafó de natura a la dreta del camí, d’allí surt el corriol que ens durà a les Virtuts,

comença una pujada feixuga pels caminants poc dotats com ara jo.

3.600 m Corriol per l’esquerra que puja del Mas de Rafelet, seguim recte amunt (1 hora)

3.850 m Caminet a la dreta que baixa a la pista principal del Niu de L’Àliga i que acaba a

la bassa contra incendis, seguim amunt.

4.850 m Des d'aquí ja veiem las restes de l’ermita. En direcció nord, dalt de la muntanya a

l’altra banda de la vall, podrem observar el poblet de Mont-ral.

5.050 m Santuari de les Virtuts (1h i 40') altitud 640 m, hem pujat 360 m. Aquest indret

data del segle XIV, construït arran del cingle i que domina tota la vall, hi vivien ermitans

que van anar ampliant l’edifici fins el 1894, quan es va retirar el culte, des d'aleshores s’ha

anat degradant i el seu estat actual és molt crític. S’observen indicis d’arcs de gòtic senzill

i la portalada de l’esglèsia que encara resta en peu és clarament neoclàssica. Aquí podem

aturar-nos un estona per esmorzar. Després sortim per un corriolet per darrera de

l’edificació i tirem amunt.

5.250 m Seguim pujant pel sender, que a poc a poc es va fent més evident, passant per

uns camps del mas de Masseter conreats d’ametllers.

5.950 m Arribem a la pista que a l’esquerra ens portaria a l’Albiol, som al punt més alt de

l’itinerari (730 m d’altitud), la seguim per la dreta. Poc després trobem una pineda de pi

roig, barrejat amb blades que a la tardor ens dóna els colors grocs i taronges.

6.450 m Mas de Tinet, a la dreta del camí, en una placeta, parcialment cobert per l’heura,

la vegetació en aquest lloc s’ha anat convertint en alzinar.

6.800 m Continuem pel camí ample fins a trobar a l’esquerra una petita font rodejada de

grèvols, i a la dreta l’antiga bassa. Aquí el camí es converteix en sender i puja una mica

fins a la cruïlla amb un senderó que puja per l’esquerra a la Serra del Pou, és el Grau del

Mal Pas.

7.100 m Comencem a baixar per un bosc d’alzinar tupit, amb lianes d’aritjol, heura,

vidalba i amb abundancia de boix i falgueres, senyal de la bona salut del bosc per la

humitat que ja s’albira del riu.

7.800 m Mas enrunat a l’esquerra, és el que queda del de Joan Bo, el camí comença a

planejar fins arribar al riu. No el creuarem, sinó que per l’esquerra pujarem fins al gorg

que s’anomena Fonts del Glorieta.

8.600 m Si el cabdal no és massa potent, podrem veure entre les pedres una surgencia

d’aigua molt freda que es considera el neixament estable del riu, però el llit sec ve de més

amunt i porta aigua en época de pluges.

8.800 m Creuem el toll per damunt de les pedres o tornem a baixar per a escollir el pas

més adient, a la dreta veurem una plaça per descansar i d’allí surt un senderó amb una

fita que ens portarà directament a l’antiga bassa que abastia d’aigua la central elèctrica,

on hi ha una àrea de descans.

9.300 m Continuem el camí que baixa fort i molt deteriorat per les motos i que requereix

precaució, des d’aquí tenim una vista excel·lent de tota la vall del Glorieta, sentim la remor

de l’aigua, són les Escales de la Glòria, no identificades pels plafons informatius i amb

dificultat d’aproximació per les brolles i desnivells. Són tolls de gran bellesa on hi ha la

rata d’aigua, rosegador aquàtic que s’alimenta de les plantes de la vora del riu i que per

observar-la requereix paciència i silenci.

10.600 m Arribem a les restes de la central elèctrica que subministrava, fins a finals dels

50, electricitat a les viles d’Alcover i de la Selva.

11.000 m Niu de l’Aliga, l‘observarem des de dalt i des de baix, és un gran toll, la cascada

s’alimenta d’un petit corrent d’aigua que no s’estronca ni a les èpoques de sequera.

Actualment és bastant menys alta ja que les riuades del 1994 la van reduir, és un lloc que

rep una forta pressió humana a l’estiu; per tal d'evitar-la, l’Ajuntament d’Alcover ha pres la

més fàcils de les solucions, prohibir l’aparcament a l’esplanada de l’ermita, a l’aparcamet

del costat i al camí que duu al mas de Forès, amb cartells recordatoris de multes a les

petites placetes que es formen al llarg del camí i imposant una taxa desorbitada de 5

euros per aparcar al mas de Forès.

Per tornar al camí agafem un senderó a la dreta que ens porta directament al riu, una

mica abans a mà esquerra hi ha un pontet de fusta on s’origina un nou camí que porta

directament al mas de Forès, en un intent de treure els caminants del camí principal que

passa per una propietat privada. És la polèmica de sempre, ja que el camí és el PR-C-20

d’Alcover a Mont-ral amb les seves característiques de servitud de camí públic.

11.700 m Travessem el riu i reprenem el camí ignorant unes noves pintades de camí

privat. Pugem una mica travessant una zona força densa d’alzines, roures i pins propiciada

per la forta humitat de l’entorn, a l’altre costat del riu podem observar les restes d’uns

masos enrunats, més avall el camí travessa la propietat privada hi ho fem sense sortir-nos

del camí i respectant el lloc, anem baixant entre un alzinar cada vegada més dens.

12.900 m En un revolt trobem un gran roure de fulla petita, amb el corresponent plafó

informatiu de natura col·locat pel patronat de turisme, és a dir validant els drets a passar-

hi, el camí segueix baixant, després passem pel costat de la porta de ferro intimidatòria

pels que pugen.

13.800 m Trobem un camí a l´esquerra i el seguim, travessant altre cop el riu, el camí ens

porta pel marge esquerre fins al mas de Xarrumba; abans trobem la resclosa i la toma

d’aigua de la séquia que duu l'aigua fins als Molins de Tarrés.

14.100 m Ara seguirem per la vora de la séquia que ens portarà, acompanyats de la remor

de l’aigua, directament als molins, sense passar per la pista principal.

15.100 m Cruïlla amb la pista, però no la seguim, continuem acompanyant la séquia fins al

Molí.

15.600 m Podrem admirar la grandiositat de la finca de Forès, propietat de l’Ajuntament

d´Alcover, el qual ha dignificat el lloc i l’ha dotat d’una àrea recreativa per a l’esbarjo i

d’un lucratiu aparcament, després seguim la pista pincipal, ara encimentada, fins a trobar,

un quilòmetre més avall, l’ermita del Remei i en 350 m més tindrem els vehicles esperant-

nos.

17.000 m Final de l’excursió.

Riu Glorieta

El riu Glorieta és un afluent de la riba dreta del Francolí. Neix al vessant est del Puig

Pelat, d’allí un grapat de barranquets s'ajunten sote el Cingle dels Solans, formant el

baranc de la Font Fresca fins a l’Aixàviga, terme de Mont-ral, on pren el nom de riu

Glorieta.

En aquest tram, el seu cabdal es habitualment inexistent, comportant-se com a torrent, és

a dir, portant aigua després de pluges fins arribar a Mont-ral, on la surgència anomenada

les Fonts del Glorieta el dota de cabdal estable, portant aigua normalment fins poc més

avall d’Alcover, ja que el subsòl kàrstic i les detraccions el van minvant i amb prou feines

en els moments més dinàmics aporta aigua al riu Francolí, al lloc anomenat la Granja del

Frares, al terme del Morell.

Només com a anècdota vull explicar que, al seu aiguabareig, encara s’observen les restes

de la casa i la resclosa d’una petita central que subministrava corrent elèctric de 110 V a

les poblacions de Vilallonga i els Garidells, per a l'enllumenat públic i privat. Llavors

l’enllumenat era l'única necessitat energètica domèstica, fins al 1960, fet que dóna idea de

l’estabilitat i l’homogeneitat del cabdal del riu en aquells temps.

Un dels llocs més concorreguts del riu és el toll anomenat Niu de l'Àliga. Abans dels

aiguats del 1994, el salt d'aigua feia el doble d'alçada de l'actual. Aquest toll és a prop

d'una antiga central (Hidroelèctrica del Glorieta) on es coneix com a Molins Nous, que

entre l'any 1903 i els quaranta va abastir d’electricitat les viles d’Alcover i la Selva del

Camp fins gairebé el 1960.

Al llarg del recorregut del riu hi ha el mas de Muster, els Molins Nous, el mas del

Xarrumba, els masos de Mont-ravà, de Forès i el Molins de Tarrés, el mas de la Torreta, el

mas de la Cuca, els molins de Capellans o de Piroi, el Molí Nou i el mas de Raspall.

El Glorieta travessa els termes de Mont-ral, Alcover, el Rourell, Vilallonga del Camp i el

Morell.

------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------

Vols col·laborar amb el GEPEC? Una manera ben fàcil es fer-se’n soci o sòcia!

Posa’t en contacte amb la nostra secretaria:

- A l’adreça de correu electrònic: secretaria@gepec.cat

- O bé per telèfon al 977 33 11 42 (horari: dimarts i dijous de 17 a 20.00, dimecres i divendres de 9.00 a 13.00)