(al costat del Banc Santander)

EDITORIAL

Negligència, desídiao alguna cosaencara pitjor?

Els ciutadans paguem enormes quantitats de diners per tal de man-tenir uns serveis públics de qualitat i delegem en ells la gestió delstemes més importants de la nostra societat. Educació, salut, segu-retat, infraestructures o gestió del medi. També paguem els legis-ladors que s’encarreguen de donar un marc jurídic que permetisaber exactament què és allò que es pot fer i que és el que no espot fer i paguem funcionaris i materials per tal de que aquestes lleises compleixin. En definitiva, molts i molts diners. Però el problemano és aquest. Disposar d’uns serveis de qualitat té un cost. Però quèpassa quan aquest servei no funciona tot i que s’empassa unabona part dels nostres impostos?

Continua a la plana 2

Nº 230

Què passa quan un servei no funciona tot i que s’empassa unapart important dels nostres impostos? · Cal recolzar els grups

ecologistes a la seva lluita contra un sistema inútil.

Plana 15

SEGONA PLANAAMBGENTDEPRIMERA

EDITORIAL

Al nostre país hi ha diverses administracions que tenen com a ob-jectiu la protecció del medi, tant a nivell local, com autonòmic i es-tatal. El problema és que moltes vegades, tot i l’enorme quantitatde recursos públics que consumeixen, no fa la seva feina. El pas-sat 1 de setembre, i després de denunciar diverses irregularitats enla concessió de permisos per activitats a paratges en protegits, di-verses associacions de defensa del medi han fet pública la seva in-dignació davant la generalitzada ineficàcia de les diversesadministracions a l’hora de fer la seva feina.La bona notícia és que a banda de denunciar les irregularitats, elsgrup ecologistes han fet un pas més i han intentat buscar una ex-plicació a la continua vulneració de les lleis per part dels mateixosfuncionaris encarregats de vetllar pel seu compliment. La preguntaque es fan és si només es tracta d’ineficàcia i desídia o “d’algunacosa pitjor” Tenint en compte qui són els beneficiats per la con-cessió de permisos il·legals -detallats al manifest fet públic pels eco-logistes- no queda més remei que pensar “en el pitjor” I què és elpitjor? El pitjor podria ser pensar que ens trobem davant una si-tuació en la qual els encarregats de vetllar pel medi ambient -co-brant un sou amb diners públics- obtenen un benefici gràcies a noaplicar les lleis, de fer la vista grossa i d’emparar-se en la buro-cràcia per tal d’actuar irresponsablement i pensant en el seu be-nefici personal.Davant l’evidència de que hi ha una sèrie de funcionaris que estàfent molt malament la seva feina, les persones que ho detectentenen tot el dret del món a pensar “en el pitjor”Els grups ecologistes han fet un pas valent a l’hora de dir alt i clarque hi ha gent inepta, negligent “i potser alguna cosa pitjor” Ésdeure de tots -polítics, ciutadans, associacions i mitjans de comu-nicació posar noms i cognoms a aquests servidors públics inútils ifer que assumeixin les seves responsabilitats. Només amb la feinacoordinada de totes les forces socials podem desfer-nos d’aquellsque destrueixen el medi i la confiança en un sistema que, si fun-ciona, val la pena pagar-ho. Per molt car que costi.

(ve de portada)

Només amb la feina coordinada de totes les forces socialspodrem posar nom i cognom als servidors públics inútils

i fer que assumeixin les seves responsabilitats

LA FOTO

686 99 11 37 · 663 05 16 10noupaper@gmail.com

30.000 exemplarsmensuals controlats perIntrol S.A i certificats

amb el segell

Publicaciómembre

de l’AssociacióCatalana de

Premsa Gratuïta

Líders d’audiència a lazona segons el Baròmetre dela Comunicació i la Cultura ·56.000 lectors per edició.

Una publicació de

www.cafeambllet.comFundat l’any 2004 · Membre de l’Associació Catalana de PremsaGratuïta · Director: Albano Dante Fachin · Departamnt Co-mercial: Manoli Tena Tena · Impressió: Heraldo de Aragón ·Distribució: Noupaper Editors S.L. · Àmbit Geogràfic: Selvai Alt Maresme · Dipòsit Legal: GI-107-2005

Contacte:

Aviat farà un any...

Aviat farà tres anys...

La portada del cafèambllet 218 la dedicàvem a “La rocambo-lesca situació de TV Blanes” Un any després la situació encaraés incerta. A la plana 5 parlàvem dels ‘swaps’ un producte fi-nancer que tot i haver causat problemes enormes a milers depersones, no surt gaire als mitjans...a banda d’això, el cafè-ambllet explicava que Lloret superava a Blanes en 600 habi-tants i que els boletaires es preparaven per a una bonatemporada de bolets. Esperem que aquesta també ho sigui!

Una cinquantena de persones van assistir diven-dres 10 de setembre a la xerrada sobre la històriadel Socialisme a Calella que va tenir lloc al TeatreOrfeó Calellenc, a càrrec del doctor en HistòriaJordi Amat i Teixidó. La conferència va incloure unhomenatge a tots els socialistes de la República i ala senyora Anna Barangó i Margarit, històrica mi-litant socialista. L’historiador calellenc va basar laseva conferència en un llibret de 64 pàgines queha escrit sobre aquesta temàtica, on aporta nom-broses gràfiques, estadístiques, anàlisi, contextua-lització dels períodes i noves fotografies. Es tractad’un acurat i laboriós treball de recerca històricaque properament veurà la llum. L’acte va ser or-ganitzat per l’Agrupació local del Partit Socialistade Catalunya (PSC) i va finalitzar amb la interven-ció de l’Alcalde de Calella, Josep Maria Juhé

(PSC), i amb un emotiu homenatge a la Sra. AnnaBarangó i Margarit que, a part de rebre uns obse-quis de record, va ser homenatjada amb la lecturade dues poesies de Teresa Teixidó i Paquita Gallart,dedicades a la seva persona.BarangóAnna Barangó i Margarit va néixer a Calella fa 92anys. El seu pare treballava a la fàbrica Llobet Gurii es va afiliar a la Unió Socialista de Catalunya(USC) i després al PSUC. Dos germans seus, enJoan i en Joaquim Barangó, van morir al front l’any1936. Un cop acabada la guerra, la família vapatir la repressió i el pare va ser acomiadat de lafàbrica, fet que el va obligar a canviar d’ofici, fent-se pescador. Malgrat això, “tots van guardar benvius els sentiments i els records”, manifesta l’histo-riador Jordi Amat i Teixidó.

L’Espai XXS de Lloret de Mar i la seva variada oferta va ocupar lanostra portada de fa tres anys. A dintre intentàvem respondre apreguntes com Qui ha de pagar els llibres de text? Realment valenel que cobren per ells? Són un material útil per a la educació? Al-gunes respostes es podien trobar a diesdededal.blogspot.com i alamiradapedagogica.blogspot.com. Un tema totalment vigent. Valla pena fer una ullada.

2El passat 7 de setembre la Generalitat de Catalunya va concedir la Medalla de la Pesca Catalana. Entre els guardonats es troben Josep Fon-trodona i Cardó de Malgrat de Mar i Josep Palaus i Pares de Blanes. Segons explica el jurat que ha concedit les medalles “Josep Fontrodonaha dedicat tota la vida a la pesca des de petites embarcacions que treia a la platja de Malgrat i actualment presideix la Confraria de Pesca-dors de la població, una entitat que manté viva amb gran esforç i una dedicació desinteressada” Per la seva banda, el blanenc Josep Palaus“amb només 13 anys va començar a treballar en embarcacions de pesca al Port de Blanes i l’any 1955 va adquirir la seva primera embar-cació, la Joaquima. Durant tota la seva vida com a pescador s’ha dedicat tant a la pesca d’arrossegament com a la d’encerclat. L’any 1966va posar en funcionament dues embarcacions d’encerclament: la Família Palaus i la Fidel i Rosita, totes dues capdavanteres en les captures desardina i seitó a la costa catalana. El seu esperit lluitador va ser determinant en els difícils moments que l’any 2005 va viure la Confraria deBlanes

La meva primera llar desprésd’abandonar el niu familiar vaser un pis compartit. A la casaérem quatre humans i un gos. Elsgos es deia Facundo. Es podriadir que de tots els habitants d’a-quella casa, Facundo era el quemés seny tenia. Com sol passaren aquestes situacions l’anarquiagovernava els destins de la co-munitat: la cuina sempre estavaplena de coses, excepte de men-jar, del lavabo prefereixo nodonar detalls i la policia local ensvisitava sovint. Però al mig detot, Facundo, un gos petaner,marró i petit, donava a la casa untoc de distinció, de caliu de llar,d’humanitat.Hi havia dues coses que feien deFacundo un gos especial. La pri-mera era la seva capacitat desomriure. Quan arribaves a casao te'l trobaves pel carrer Facundoaixecava el llavi superior i dei-xava les seves dents superiors aldescobert tot movent la cua. Nohe vist cap altre gos fer això.L’altre particularitat s’en deri-vava del fet de cap dels habitantsde la casa s’en cuidava de treu-re’l a passejar i per això, Fa-cundo tenia sempre la portaoberta per tal d’anar a fer de lesseves. En aquella època no eradelicte que un gos anés amunt iavall tot sol pels carrers. Ni tansols tenia collar però si un bonicmocador lligar al coll. De casa alpasseig de mar, del passeig demar al de dintre i, quan es feiamolt tard, cap a algun dels barson els seus companys de pis be-vien fins tard.Al cap d’una temps cada un delshumans de la casa vam trobarnoves cases, feines i parelles iFacundo va quedar al carrer.L’un per l’altre, els gos es vaquedar sense llar, però era feliçper que Facundo no necessitava‘amo’Fa uns dies em vaig trobarun dels meus company de pis.Em va explicar que feia un anyhavia trobat a Facundo al carrer ise'l va emportar a casa seva onhavia mort, de vell, pocs diesabans. Llavors vaig recordar elmatí en que, amb presa anavacap a treballar. En una cantonadavaig veure en Facundo, però encomptes d’anar-lo a acaronarvaig girar per un altre carrer. Nopodia arribar ple de pels de gosla feina...va ser l’últim cop que elvaig veure.

Homenatge aFacundo

> Josep Fontrodona i Cardó> Josep Palaus i Pares

Albano Dante Fachin

Homenatge als socialistes republicans a Calella

3

4

Com cada any per l'època decollita, els pagesos temen l'ar-ribada de furts als seus terrenys.Generalment, els lladres arren-quen fruita dels arbres (préssecso pomes) per consum propi oper vendre-la als mercats. Peròtambé s'arriben a endur gasoil oeines, com ara bombes de reg.Per tal d'evitar robatoris alscamps, mossos i pagesos hanengegat un dispositiu conjuntque prevenir aquest tipus defurts. 'La Selva Marítima no ésuna comarca de grans furts, però

Els Mossos d’Esquadra es posen al costatdels pagesos de la Selva Marítima

sí que s'hi fan petits robatorisque fan molt de mal', explicaRobert que es queixa que un ro-batori d'alguna eina del sistemade reg, per exemple, fa que elpagès no pugui regar el seu con-reu.El dispositiu requereix bona vol-untat per totes dues parts. Peruna banda, els mossos es com-prometen a intensificar els pa-trullatges pels camps. A més,s'ofereixen a desplaçar-se en casque algun pagès vulgui denun-ciar un robatori. 'Els pagesos de-

La Guàrdia Civil de Calella ha comissat gè-nere presumptament falsificat valorat més de60.000 euros després de diverses inspec-cions realitzades en els últims dies en el mer-cat setmanal de Santa Susanna (Maresme).En algunes parades s'hi podien trobar desde rellotges de marques tan conegudes comDolce&Gabbanna, Cartier, Rolex, fins a tottipus de arracades, anells, collarets de mar-ques com Guess, Tous i Bvlgari, entre d'al-tres. El gènere intervingut te un cost total de69.925 euros. Dos persones implicades enla venda d'aquest material falsificat han estatimputades per presumpte delicte contra lapropietat industrial.

Mterial falsificat aSanta Susanna

Un autocar sense ocupants ha cremat aquestdiumenge a la tarda a la N-II al seu pas perTordera (Maresme), segons han informat elsBombers de la Generalitat. El foc no ha cau-sat ferits i ha cremat una petita superfície dematolls al costat de la carretera. Els fetss'han produït a les quatre de la tarda i haobligat a tallar momentàniament la via entreels quilòmetres 683 i 685, punt on s'ha pro-duït l'incendi. Fins a l'incendi, s'hi han des-plaçat tres dotacions dels Bombers de laGeneralitat. Pel que fa el conductor de l'auto-car, ha resultat il•lès. A tres quarts de sisd'aquesta tarda, hi havia retencions enaquest punt, tot i que ja es dóna pas alterna-tiu, segons informa el Servei Català de Tràn-sit

Crema un autocar aTordera

Els Mossos d'Esquadra han intensificat el patrullatge als camps gironins perprevenir els furts i robatoris · Xavier Pi

La Selva Marítima ja té dispositiu policial per fer front als ro-

batoris als camps. Mossos d'Esquadra i pagesos de la zona han

acordat posar en marxa mesures conjuntes per prevenir aquest

tipus de furts. Els mossos s'han compromès a intensificar els pa-

trullatges i a desplaçar-se fins als camps per agafar denúncies.

Per la seva banda, els pagesos han acceptat donar a conèixer tots

els camins de les seves propietats per facilitar la feina policial.

Segons el president de la Cooperativa Agrícola de Blanes, Agustí

Robert, el nou dispositiu servirà per fer front als 'petits furts',

com poden ser robatoris de bombes de reg o bateries de maqui-

nària, que fan 'molt de mal a la pagesia'.

nunciem poc', admet Robert queafegeix que, en general, consid-eren que es 'perd molt de temps'anant a denunciar. Per tal queconstin tots el delictes que escometin als camps a partir d'ara,els mossos es desplaçaran alcamp per agafar denúncia.Per la seva banda, i per tal de fa-

cilitar la feina policial, els pagesos ensenyaran alsmossos tots els camins i racons de les seves propi-etats. 'Sempre hi ha sortides o llocs que la policiano coneixen prou bé', explica el president de laCooperativa Agrícola de Blanes. També per aju-dar en la tasca policial, els pagesos faran un in-ventari del seu material perquè en cas que hi hagirobatoris i els mossos investiguin i acabin trobantel material, sàpiguen de qui és.

55

No malvendas

tus joyas!!!

Del 18 de setiembre

al 18 de octubre te

damos de 16 a 20

euros x gramo!

Punt final reivindicatiu al Centenari de la CostaBrava: cal desenvolupar les infraestructures

del Patronat també s'ha referit al'autopista, tot i que en aquest as-pecte s'ha mostrat més optimistaperquè 'ja es perfila' el final de lesobres d'ampliació.'Cal una xarxa ferroviària de trenconvencional adequat per a lesnostres comarques', ha continuatVilert que assegura que és neces-sari que les comarques gironinestinguin una bona connexió fer-roviària tant amb la resta d'Eu-ropa com dins el mateix país.Finalment, Vilert ha reclamat unagestió més propera per a l'aero-prot de Girona. 'No volem pen-sar que la millor etapa del'aeroport hagi arribat a la fi', haexposat el president del Patronatque critica que pugui ser així perculpa 'd'estructures administra-tives centralitzades a Madrid i

· Marina LópezEnric Vilert ha assegurat que ésbàsic que les comarquesgironines disposin d'una bonaxarxa de comunicacions tant percarretera com connexions fer-roviàries, aeroportuàries i marí-times si vol continuar essent unpol d'atracció per al turisme. Du-rant el discurs de cloenda delsdos anys de commemoració delCentenari de la Costa Brava, Vil-ert ha afirmat que cal una 'acciódecisiva i decidida' per desen-volupar les infraestructuresnecessàries.Una actuació que ha de servir,segons Vilert, per desencallar lesobres de la Nacional II, unareivindicació gairebé històrica alterritori i unes obres 'eternamentpendents d'acabar'. El president

Després de dos anys, el Patronat de Turisme ha posat el punt final als actes de celebració del Centenari de la Costa Brava en un

acte festiu a Lloret de Mar. Ha estat un acte de cloenda durant el qual han repassat la feina feta al llarg d'aquest temps però també

ha servit per reivindicar les necessitats de les comarques gironines per continuar essent un referent en el turisme. El president

del Patronat, Enric Vilert, ha assegurat que la demarcació necessita que es desenvolupin infraestructures com la Nacional-II,

una 'reivindicació històrica' en la xarxa viària; impulsar una xarxa de tren convencional potent i que s'estableixi un model de

gestió de l'aeroport que doni pes al territori.

x

una concepció arcaica del modeld'explotació'.En la mateixa línia que Vilert, elconseller d'Innovació, Universi-tats i Empresa, Josep Huguet, haafirmat que cal un canvi en elmodel turístic convertint-lo en in-tegral i sabent vendre els gransvalors que té la Costa Brava. Perfer-ho, Huguet també ha explicatque cal assegurat que tingui unabona connexió i, per tant, desen-volupar les infraestructures pen-dents.Aquest diumenge un sopar

elaborat per una quinzena decuiners de la Costa Brava haposat el punt final als dos anys decommemoració del Centenari. Elsopar s'ha fet al Gran Casino deLloret de Mar i ha comptat ambuns 500 assistents. L'acte haservit per fer un repàs a aquestsdos anys i concloure que els vari-ats actes que han fet han servitper deixar una llavor que ha d'a-nar creixent perquè la CostaBrava continuï al capdavant coma destinació turística.

C’s considera que el Centenarino ha servit de res

La formació política de Ciutadans (C’s) lamenta que no s’hagi apro-fitat el centenari de la Costa Brava i que aquests dos anys no haginservit per a res. “El sector turístic tenia grans esperances en què lacommemoració del centenari de la Costa Brava servís per impulsarel turisme a la zona. Malauradament, només ha servit per fer so-pars i res més”. En aquest sentit, C’s insta al Patronat de Turisme afer públic el cost total dels actes que han realitzat al llarg d’aquestsdos anys. David Liern, candidat de C’s per Girona, recorda que “hihavia pressupostat gairebé 5 milions d’euros per les celebracionsdel centenari i que aquest duraria només un any. Finalment, s’haallargat dos anys i malgrat assegurar que hi haurien espònsors pri-vats, la realitat és que es desconeix el cost total del centenari peruna sèrie d’actes lluny del que necessitava la Costa Brava”.

Els alumnes de l'IES d'Hostalric tornen ales aules després d'una setmana de vaga perl'eliminació de l'horari intensiu

Presó per robar apartaments a Lloret Mirar aparadors

· Irene RamentolEls patis de l'institut d'Hostal-ric s'han omplert aquest matíde nens impacients que esper-aven retrobar-se amb els com-panys. Amb una setmana deretard respecte al calendari es-colar, els alumnes de l'IESVescomtat de Cabrera hancomençat el curs després devuit dies de vaga per protestarcontra l'eliminació de l'horariintensiu.En una assemblea de 500 per-sones, els pares i mares van de-cidir que aquest dimecres elsseus fills tornarien a les aulesper no 'perjudicar' la formaciódels infants. 'Els nens tenienganes de tornar i provar els or-dinadors', explica la secretàriade l'AMPA.Tot i la represa de la normalitatescolar, però, els pares tenenclar que s'ha de continuar ambles reivindicacions fins que nohi hagi resposta del Departa-ment d'Educació. Per aquestmotiu, el proper dia 20 de

Els alumnes de l'IES Vescomtat de Cabrera d'Hostalric han tornat a les aules aquest dimecres, a un quart de nou puntuals, des-

prés d'una setmana de protestes per l'eliminació de l'horari intensiu. Els pares dels nens van decidir el passat 13 de setembre

que els seus fills començarien el curs aquest dimecres per, així, no 'perjudicar' la formació dels infants. Tot i la represa de la nor-

malitat escolar, però, no s'aturaran les reivindicacions. Per al dia 20 de setembre, hi ha prevista una manifestació davant del

Departament d'Educació de la Generalitat a Barcelona. 'Intentarem que ens rebin i ens donin l'explicació que fins ara no hem

rebut', explica la secretària de l'AMPA, Maribel Cañabate.

Els alumnes de l'IES Vescomptat de Cabrera d'Hostalric hantornat a les aules aquest dimecres després d'una setmana devaga per l'eliminació de l'horari intensiu

6

Dolores, lumbago, ciática, tendinits,artrosis, migraña, ansiedad, nervio-

sismo, vértigo, dejar de fumar...

18 euros cada sesión conauriculoterapia, sin pasar hambre,

sin medicamento.

Dolores, contractura muscular,relajación... (quiromasaje

y Shiatsu)

MASAJEADELGAZARACUPUNTURA

www.centromao.com · párking una hora gratisHORARIO: Lunes: 16 a 20hMartes y Viernes:10 a 13h / 16 a 20h

c/ Raval, 25 1º 3ªBlanes · 972 333 990

setembre, es manifestaran a lesportes de l'edifici del Departa-ment d'Educació de la Gener-alitat a Barcelona. 'Dosautocars baixaran fins allà i de-manarem que ens rebin', ex-plica Cañabete. 'Volem que ensdonin l'explicació que fins arano ens han donat', afegeix.Segons els pares, no 's'entenenels motius' pels quals Educacióha decidit no prorrogar l'horariintensiu que des de fa dos anyses fa en el centre. 'L'institutd'Hostalric acull alumnes de sispobles i els trajectes en autocar,que s'han de combinar amb elsde l'escola, són molt llargs', esqueixa la secretària del'AMPA. 'Amb l'horari partit,els nens surten a les dos quartsde vuit del matí de casa i tor-nen a dos quarts de sis de latarda', explica Cañabate. Elspares consideren que per fer sishores lectives deu hores sónmoltes hores 'fora de casa'.A més, també es queixen queamb l'horari intensiu els nens

poden anar a dinar a casa men-tre que amb l'horari partit s'hande quedar a menjar a l'escolaper fer '55 minuts de classe a latarda'. 'L'horari intensiu permet

al centre estalviar molts de din-ers perquè no s'han de cuinarels centenars de menús que esnecessiten per al dinar', diu lasecretària.

Els mossos de la comissaria deBlanes van obrir una investi-gació arran dels robatoris quees van produir en tres aparta-ments i un hotel del municipide Lloret de Mar aquest estiu.Per entrar als apartaments, ellladre forçava una porta o unafinestra per accedir als habitat-ges, d'un dels quals només vaendur-se un rellotge. En canvi,d'un altre dels apartaments ro-

bats el lladre va agafar mate-rial electrònic i informàtic.Les indagacions policials vanpermetre identificar MimounO. com a presumpte autor d'a-quests fets, de manera que elsmossos van emetre la corres-ponent ordre de crida i cerca.El dia 18 d'agost, la PoliciaLocal de Lloret de Mar vaidentificar l'home en una ben-zinera de la població i, en

.- L’Ajuntament de Lloret deMar, conjuntament amb l’Asso-ciació de Comerciants, han or-ganitzat un concurs d’aparadorssota el lema “El meu petit gest,caminar”. L’objectiu del con-curs és fomentar el valor decaminar per la població com avalor social i de dinamitzaciócomercial, i s’emmarca dins elsactes de la Setmana de la Mobi-litat Sostenible i Segura que es

portaran a terme del 20 de se-tembre al 3 d’octubre en el mu-nicipi. La temàtica delsaparadors anirà sobre el fet decaminar. El regidor de Mobili-tat, Ignasi Riera, ho explica: “esdemana únicament que l’apara-dor fomenti el fet de caminar.Són propostes amb materialsbàsics, no costosos econòmica-ment i a l’abast de qualsevol co-merciant”

veure que hi havia pendentl'ordre de crida i cerca, el vadetenir.En l'entrada i perquisició al pisdel detingut que els mossosvan fer posteriorment van lo-calitzar alguns objectes que elvan relacionar amb els robato-ris dels apartaments. A més, elsmossos van trobar una bossaamb equipament esportiu valo-rat en 600 euros que, com els

agents van esbrinar, tambéhavia estat furtada. Els policiestambé van poder vincular eldetingut amb el robatori a l'ha-bitació d'’un hotel,que va tenirlloc el dia 4 d'abril.El detingut, Mimoun O., que ténombrosos antecedents, vapassar a disposició judicial eldia 20 d'agost. El jutjat en fun-cions de guàrdia de Blanes hadecretar el seu ingrés a presó.

7

Festa d’inauguració de temporada

Nit de la tardor

El proper 16 d’octubre inaugurem la temporadaal Palas Atenea amb un ball amb l’Orquestra Costa Brava,

una copa de cava, aperitiu de benvinguda. Amb menú especial.

El 23 d’octubre celebrem La Nit de la Tardor,amb l’Orquestra Palas Atenea,

amb menú degustació de tardor.

Nit de HalloweenEl 30 d’octubre celebrem la Nit de Halloween amb l’Orquestra

Palas Atenea amb un menú degustació

i panallets per a tothom.

Totes les activitats del trimestre

NOVEMBRE

Dia 6: Nit de la castanyadaBall amb el Conjunt Gerunda:

Les cançons de la teva vida amb SamMenú degustació i castanya per a tothom

Dia 13: Nit RomànticaBall amb l’Orquestra Palas Atenea. Durant el sopar, sorteig

d’un cap de setmana Romàntic per a dues persones a l’Hotel GuitartCentral Park Resort&Spa de dissabte a diumenge.

Menú degustació.Dia 20: Nit de Tango:

Ball amb l’Orquestra Palas Atenea amb menú degustació.Dia 27: La Super Feste.

Ball amb l’Orquestra Nueva EtapaCopa de cava i aperitiu de benvinguda, menú especial.

desembreDia 4: Festa de la neu

Ball amb l’Orquestra Palas Atenea. Durant el sopar, sorteigd’un cap de setmana en Guitart Apart Hotel La Molina

per a dues persones, de dissabte a diumnegeDia 11: Els 25 anys del Palas Atenea

(10 euros/persona per al sopar)Ball amb l’Orquestra Cristian & Domenech

Regal per a tots els assistents que vinguin a sopar.Menú espacial. Begudes incloses durant el sopar.

Dia 18: Nit de NadalBall amb l’Orquestra Palas Atenea

Cançó a la carta amb Sam, sorteig de la panera de Nadali menú nadalenc

Dia 31: Nit de Cap d’Any:Ball amb l’Orquestra Venus.

Raïm de la sort, bosses de cotilló, xocolatada de matinada.Barra lliure durant el ball.

c/ Constantí Rabalaigua, 7 · 17310 · Lloret de Mar972 34 70 34 · reservas@guitarthotels.com

Pàrquing gratuït

Uns 6.800 abonats de Lloret deMar s'han quedat sense llum lapassada setmana pel tall d'uncable de mitja tensió soterrat, unaccident provocat per una exca-vadora aliena a Endesa que feiatreballs al carrer, segons han in-format fonts de la companyia. Lainterrupció del subministramentelèctric s'ha produït a les 11.19 iafecta els veïns del carrer Sen-yora de Rossell amb avingudaRieral. Una part d'ells ja han re-cuperat el subministrament peròla resta no tindran el servei resta-blert fins a la tarda. Endesa ha in-format que els tècnics ja treballensobre el terreny per restablir elservei.

Tall elèctrica Lloret

Quinze persones han hagut de serdesallotjades dels seus domicilisaquesta matinada de dimecres aLloret de Mar (Selva) a causa del'incendi que s'ha declarat al ter-cer pis del seu edifici, a l'Avin-guda Vidreres. Els fets han tingutlloc cap a un quart i mig de qua-tre de la matinada, quan les fla-mes han pres al menjador d'unapartament de 40 metres qua-drats a l'últim pis de l'edifici. Elshabitants del pis no hi eren, per laqual cosa ningú no ha resultatferit, però els Bombers han eva-cuat la resta de veïns per precau-ció. El foc ha calcinat elmenjador i el fum ha afectat laresta de l'apartament. Els Bom-bers han controlat el foc en vintminuts. Hi han treballat quatredotacions.

Incendia unaprtament

Mamografiesdigitals alshospitals deBlanes iCalella

fet de que la imatge sigui di-gital permet que aquesta siguiprocessada utilitzant un soft-ware especial per a observarzones espécifiques amb majordetall i obtener imatges ambmés contrast que les plaquesque s’utilitzaven fins ara. Se-gons estudis fets al NationalCancer Institut dels EstatsUnits la mamografia digitalpodria millorar significativa-ment el diagnòstic precoç per

a aquelles dones menors de50 anys o pacients ambmames molt denses. Un altreavantatge d’aquesta tecnolo-gia és que la mamografia di-gital utilitza menys radiacióper obtenir les imatges i ques’escurcen els temps d’es-pera, ja que la imatge digitales pot obtenir en uns 5 minutsmentre que fins ara es trigavafins a 20 minuts ja que s’es-talvia el temps de revelat.

El BOE del dia 13 de setem-bre recollia l’anunci de lici-tació de dos mamògrafsdigitals per a la Corporacióde Salut del Maresme i laSelva per als seus hospitalsde Blanes i Calella. D’a-questa manera, les pobla-cions de La Selva i l’AltMaresme disposaran ara del’última tecnologia en mamo-grafies.A l’igual que al món de la fo-

tografia, els instrument dediagnòstic per la imatge estanpatint una revolució amb l’a-rribada de la tecnologia digi-tal.

Avantatges

Els nous equips digitals pre-nen una imatge electrònica dela mama i l’envia a un orde-nador on queda emmagatze-mada per al posterior anàlisisde l’equip de radiologia. El

Presentantaquestanunci

obtindrà un10% de

descompte!!!

686 99 11 37

663 051 610

noupaper@gmail.com

8

Aigua més cara si no estan empadronats

seves reclamacions a l'Ajunta-ment i al Síndic de Greuges.'Diuen que ve d'un acord del plede febrer i que ha seguit elstràmits que ha de seguir, peròningú ens ha informat de res', halamentat Jiménez que critica quel'única informació que han rebutha estat a través d'una cartaunida a la factura que explica deforma 'incomprensible' l'apujadade la factura. A més, també hanrecollit 1.000 signatures i hanpenjat una cinquantena de pan-cartes arreu de la població de-nunciant la situació.Menys car del que hauria estat

D'una factura de 30 euros a unade 70. Els veïns amb segonaresidència a Tossa de Mar de-nuncien que, en els nou rebuts,especifiquen que són veïns noempadronats i els cobren fins aun 50% pel consum. M. ÀngelsJiménez ha lamentat aquestasituació, afirma que se sentendiscriminats i que els tractencom a ciutadans de segona.'Com que tenim segona residèn-cia, creuen que tenim més din-ers i ens cobren més', ha criticatla veïna que actua com a por-taveu d'una quinzena d'afectats.Els veïns ja han fet arribar les

L'Ajuntament de Tossa de Marargumenta que hi ha hagut unaapujada de la factura de l'aiguageneralitzada a tots els veïns ique l'únic que paguen de més elsque no estan empadronats sónvuit euros de comptadors. 'Hi hahagut una renovació de la canal-ització i això s'ha de pagar, hempensat que cobrant més percomptador equilibrem la de-spesa perquè els veïns de segonaresidència paguen menys enconsum a l'any', ha explicat latinenta d'alcalde M. TeresaMoré.El cas és que l'any 2007 el con-

Veïns amb cases de segona residència de Tossa de Mar denuncien que l'ajuntament els fa pagar més pel rebut de l'aigua perquè no estan em-padronats. Segons la portaveu d'una quinzena de veïns que s'han aplegat en una comissió per donar a conèixer aquesta 'injustícia', M. ÀngelsJiménez, les factures de l'aigua són entre un 30 i un 50% superiors. 'Ens toquen la butxaca però també ens toquen l'orgull i la dignitat', lamentala veïna que critica que senten que els tracten com a ciutadans de segona. L'Ajuntament de Tossa assegura que l'únic que paguen de més els veïnsno empadronats són vuit euros en concepte de renovació de la infraestructura i que és perquè durant l'any paguen menys pel consum.

Els Mossos d'Esquadra van detenir el dissabte passat a lanit el conductor d'un camió robat i carregat de ferralla aHostalric. L'home, Sinak A., de 25 anys i veí de l'Hospi-talet de Llobregat, no tenia permís de conduir ni disposavade cap mena de documentació. Els agents van veure queel vehicle tenia el pont fet. L'home transportava, entre d'al-tres, tubs de plom, bidons de coure, sacs d'obra plens decable elèctric també de coure empaquetat, aixetes i escal-fadors, material del qual no va poder acreditar la seva pro-cedència. El vehicle havia estat sostret d'un taller mecànicde Palafolls.

sistori i la companyia d'aigua van signar un con-veni de renovació de la canalització. Aquestesobres han costat més de 7 MEUR (milions d'eu-ros) i, tot i que l'ACA n'assumirà una part, elsveïns han de pagar la resta. Segons Moré, l'anticequip de govern va pactar un augment de la fac-tura 'molt superior' a l'actual i que s'havia d'aplicarde manera immediata. Quan l'actual equip de gov-ern va entrar a l'Ajuntament van renegociar el con-veni per evitar que l'apujada fos tan accentuada.Ara, els veïns paguen segons el consum -0,85euros per metre cúbic si en consumeixen entrequinze i vint, 0,95 si en consumeixen entre vint ivint-i-cinc i 1,10 si en consumeixen més de vint-i-cinc-, i els veïns empadronats un cost de 4,22euros per comptador mentre que els no em-padronats paguen 12,64. 'És més car, però és lamillor solució', ha conclòs Moré.

Els fets es van produir cap a lesdeu de la nit del dissabte passatquan en un control preventiu elsMossos van aturar el camió bol-quet completament carregat deferralla. Després de comprovarque Sinak A. no disposava depermís de conduir ni docu-mentació i que suposadamenthavia sostret el vehicle en veure

Sense carnet, amb ferrallarobada i amb el pont fet

el pont fet, va quedar detingutper un delicte de robatori i furtd'ús de vehicle i d'un delictecontra la seguretat viària.A hores d'ara la Unitat d'Inves-tigació de la comissaria deSanta Coloma de Farners mantéel cas obert per tal d'esbrinard'on ha sortit tot el material queportava el camió.

Presó per a tres joves quevan robar 30 euros a punta deganivet a un turista

vendres, una patrulla dels mossos va ser re-querida per un turista que acabava de patir unrobatori. Segons va relatar l'home, tres jovesamb navalles li havien sostret la cartera, on hiduia la documentació i les targetes i menys de30 euros en efectiu.Després que el turista expliqués als agents quèli havia passat, els mossos l'acompanyen a lesdependències policials per tal que pugui posarla denúncia. De camí però es troben dos tur-istes més que els criden l'atenció. En aturar-se, els dos turistes els expliquen que tres jovesels han intentat robar però que, al veure quela patrulla s'acostava, han intentat fugir. Elrelat de les segones víctimes era molt similaral modus operandi que havien usat els lladresper robar la cartera al primer turista.Poc després, els mossos van aconseguir de-tenir els tres joves. Després d'escorcollar-los,els van trobar dues navalles i una anellametàl•lica amb una punta de quatre centíme-tres que es pot posar al dit cor. Davant les ev-idències, els mossos van detenir els tres joves.

Tres joves d'entre 18 i 20anys, naturals del Vallès Oc-cidental, han ingressat a presóper robar, a punta de ganivet,menys de 30 euros a un tur-ista que passejava per Lloretde Mar (Selva). Desprésd'aquest primer robatori, elsjoves ho van intentar de noupoc després amb dos turistesmés però la presència d'unapatrulla policial els va fermarxar amb les mans buides.Se'ls acusa de dos delictes derobatori amb violència i in-timidació. Els fets van passarla matinada del dijous al di-vendres 20 d'agost i els jovesvan ser detinguts aquellamateixa nit. Després de de-clarar davant el jutge, aquestha decretat l'ingrés a presó.La matinada de dijous a di-

9Rescat d’una embarcació a la deriva isalvament de submarinistes... de pega

primer ha consistit en el rescatd'una embarcació a la deriva iha comptat amb la participaciód'un helicòpter que ha rescatatels tripulants del vaixellnaufragat. La segona actuacióha servit per representar el sal-

vament marítim de dues per-sones a punt d'ofegar-se. Dossocorristes han rescatat les víc-times i, posteriorment, unequip d'assistència mèdica les

· Irene RamentolEmbarcacions de salvamentmarítim, equips d'emergència,helicòpters i ambulàncies. Sónalguns dels efectius que hanparticipat aquest dissabte alvespre en el simulacre queProtecció Civil de Blanes haorganitzat conjuntament ambla Fundació Sadei a la platjacentral del municipi perescenificar diferents casos d'e-mergència. 'Volem mostrar a lagent quin tipus de situació enstrobem aquests dies d'estiu icom actuem davant d'elles', haexplicat el cap de ProteccióCivil, Josep Lluís Pouy.En total, s'han escenificat qua-tre casos d'emergència. El

‘VOLEM DEMOSTRAR A LAGENT QUIN TIPUS DE SITUACIÓ

ENS TROBEM AQUESTS DIESD’ESTIU I COM ACTUEN DA-

VANT D’ELLES’

La platja central de Blanes s'ha convertit aquest dissabte al vespre en l'escenari d'un simulacre d'emergències aquàtiques. Més de cinquanta efectius –entre Bom-

bers, Protecció Civil i altres cossos- han participat en una activitat que ha servit per escenificar quatre casos de salvament marítim habituals en temporada d'es-

tiu. El rescat d'una embarcació a la deriva o el salvament d'un equip de submarinistes han estat algunes de les situacions que s'hi han representat. Centenars de

persones i curiosos s'han reunit a la platja. El cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Pouy, ha destacat que l'èxit d'aquestes actuacions depèn d'una 'bona

coordinació' entre els efectius que hi intervenen

La platja Central de Blanes ha acollit un simulacre d'emergències aquàtiques

ha atès. El tercer cas ha esceni-ficat el salvament d'uns jovesamb traumatismes arran d'unaccident a les roques.La darrera representació hagirat a l'entorn d'un esportmarítim, el submarinisme.'Cada setmana tenim sub-marinistes a les nostres costesi aquest és un esport de risc', haexplicat Pouy. 'És importantcalcular bé el temps d'immer-sió i de pujada per evitar casosde narcolèpsia', ha afegit el capde Protecció Civil.Segons el cap de ProteccióCivil de Blanes, l'èxit de les ac-tuacions de salvament marítimrecau en una bona coordinacióentre els efectius que hi inter-venen. 'El més important és tre-ballar units i coordinats', ha dit.A més, Pouy ha destacat queun element per evitar accidentsa mar és prevenir als banyistes.'A Blanes, els socorristes tenenordre que si un banyista superala boia dels 200 metres marendins, aquest s'hi ha d'acostarnedant i acompanyar-lo durantla tornada', ha explicat el capde Protecció Civil.

10

Comença la recolllidaorgànica a Pineda

Tothomal gym!

pinedenc, el Fòrum Mediambi-ental té com a objectiu principalaconseguir “la màxima i mésoberta participació” dels ciu-tadans i ciutadanes de Pineda deMar. Es tracta d’un mecanisme“participatiu, de caràcter fun-cional i no orgànic”, que pretén,mitjançant convocatòriesobertes, reunir els representantsmunicipals, agents socioe-conòmics, experts en les difer-ents matèries i ciutadans engeneral, i ser un punt detrobada, informació i interven-ció en el qual sigui possible,mitjançant la participació activai directa, validar, completar oesmenar les propostes especí-fiques d’actuació que desen-volupen l’Agenda 21 Local.

La Regidoria de Medi Ambientde l’Ajuntament de Pineda deMar ha convocat per a aquestdivendres 17 de setembre unanova edició del Fòrum Medi-ambiental. En aquesta sisenaedició, els responsables munic-ipals explicaran el pla d’estalvia la Regidoria, els objectiusdels plans ocupacionals i el re-forç en les campanyes que s’es-tan portant a terme en aquestaàrea del consistori pinedenc.També s’informarà sobre l’inicide la recollida orgànica al mu-nicipi a partir del proper mes denovembre. La convocatòria,oberta a tothom, se celebrarà apartir de les 8 del vespre a l’au-ditori de Can Comas.Segons in-formen fonts del consistori

Acte d’inauguració del nou gimnàs

L’Ajuntament de Pineda deMar va inaugurar fa pocs diesel gimnàs de l’escola Medite-rrània. El cost de lainstal·lació, poc més de 300mil euros, l’ha assumit ínte-grament el consistori pinedenci dota el centre escolar d’unequipament cobert per a la re-alització de classes d’educaciófísica així com altres activitats.El recinte té capacitat per agairebé 150 persones. La inau-guració va anar a càrrec del’alcalde de Pineda de Mar,Xavier Amor, diferents regi-dors del consistori pinedenc, eldirector de l’escola, Josep Bat-lle, així com professorat,membres de l’AMPA, pares,mares i alumnes. El Circ Petitva amenitzar l’acte amb unpetit espectacle.L’alcalde de Pineda, XavierAmor, va dir que el gimnàs erauna reivindicació històrica del’escola, un centre educatiuque ja té 18 anys i a partir d’a-quest curs disposarà d’una ins-tal·lació tancada per poder ferles classes d’educació física.Amor va destacar la qualitat del’equipament i va explicar queserà una sala polivalent per al’escola i el municipi. La salapermet molts usos com ara es-cola de bàsquet, representa-cions teatrals, musicals ofestives i altres tipus d’actes.

937 644 144937 645 450

c/ Miguel Hernández, 2, Local

08490 Tordera (Barcelona)

www.finquestordera.com

Atico en Blanes. Can Borell 92 m2 compuesto por 3hab., cuina, baño completo, aseo con ducha, comedor consalida a balcon de 8 m2,recibidor. Calefaccion. Aire acon-dicionado. Semi-amueblado. Solo 4 años. Zona comuni-taria. Pvp. 235.000€

Parcela en RESIDENCIAL BLANES. 407 M2 .PENDIENTE DESCENDIENTE. PVP 119.000€

Piso en Tordera con 3 habitaciones, cocina, comedor,baño, terraza de 18m2, 1 planta, 1 habitación, cocina, co-medor y terraza de 60m2. 140.000 euros. Una ganga!Pisos de alquiler en Tordera

a partir de 420 euros al mes

BLANES CENTRO · Ref. 392 · Fabu-loso piso de 100metros útiles en lazona centro de Blanes, con 3 hab.Dobles, cocina independiente, 2baños completos, lavadero y grancomedor de 26m2 con chimenea yAire acondicionado, totalmente re-formado y ascensor. IDEAL PARAFAMILIAS. Precio: 200.000 €, (33,3Mill) PARKING OPCIONAL.

LLORET URBANIZACIÓN · Ref.388 · Casa de 100m2 con 4 hab (3hab dobles y 1 hab indv.) 1 baño,cocina independiente y comedorcon salida a terraza, Aire acondi-cionado, ZONA TRANQUILA YVISTAS DESPEJADAS..Precio: 144.000 € ( 24 Mill)

LLORET MOLINO · Ref. 381 · Pisode 3 habitaciones ( 2 dobles) 1baño, cocina independiente, lava-dero, salón comedor, calefacciónde gas natural, piso todo exterior, soleado y reformado. ESTU-PENDO PISO CON TODOS LOSSERVICIOS A UN PASO.Precio 124.000 € ( 20,6Mill)

REF 399: LLORET URBANIZA-CIÓN: Casa en urb de 100m2. Contodos los servicios ,Comedor conchimenea, 2hab, habitacion indv,cocina independiente, baño com-pleto y parcela de 500m2 y plana,FANTÁSTICA PISCINA INCLUIDAEN UN PRECIO DE ESCANDALO.Precio 180.000€ (30Mill)

PINEDA DE MAR · Ref. 353 ·Piso de 100m2 muy amplio,totalmente reformado, con as-censor en la finca, consta de3 hab dobles, comedor ampliocon salida a terrza, cocina am-plia y despensa y baño com-pleto, calefacción de gasnatural en todo el piso,.PRECIO ESPECTACULARY AÚN PASO DE TODO.Precio: 158.000 € ( 26,3Mill)

LLORET FENALS · Ref. 373 ·Fantástico piso de 2 hab, co-medor con salida a balcón,cocina independiente, bañocompleto, aire acondicio-nado, totalmente reformadoen finca con ascensor y a tansólo 50 METROS DE LAPLAYA DE FANALS, NO LODEJES ESCAPAR.Precio: 170.000 € (28,3Mill)

11Quan llegeixes el cafèambllet

t’acompanyen 57.999 persones

la zona.A la província de Girona, amb39.000 lectors, el cafèambllet témés audiència que qualsevolaltre publicació de periodicitatmensual, ja sigui gratuïta o depagament, per sobre de publica-cions com Muy Interesante o Na-tional Geographic.Això fa que elcafèambllet sigui el gratuït mésllegit de la província de Girona,independentment de la seva peri-odicitat. Així, el cafèambllet essitua líder absolut amb gairabé un50% més de lectors que el seuimmediat seguidor, la revista bla-nenca Actual.Anivell de Catalunya, els 58,000lectors del cafèambllet col·lo-quen la revista com el gratuïtmensual més llegit de Catalunyai una de les 18 revistes mensualsmés llegides del país, ja sigui

gratuït o de pagament.Des de la redacció volem donarles gràcies als nostres lectors i alsnostres anunciants per confiar enaquest projecte periodístic quedes del seu naixement ha tingutcom a prioritat oferir informaciólocal de qualitat i independent almajor número de persones possi-

bles per tal de contribuir a crearuna comunitat millor informadai amb elements de judici sobre elque passa al seu voltant.Totes les dades que apareixen aaquesta notícia es poden com-provar al Resum Públic delBaròmetre, a la web www.fun-dacc.org

L’activitat de llegir una revista éssolitària. Inconscientment, però,sabem que altres personesllegeixen els mateixos textos imiren les mateixes fotos i llavorspassem a formar part d’una co-munitat més gran. En en cas dela revista cafèambllet aquesta co-munitat està formada per 58,000persones.Aquest divendres 30 de juliolvam rebre la notícia. Segons elBCC, impulsat per la Generalitatde Catalunya- la revista cafèam-bllet ha batut tots els seus rècordsde número de lectors, arribantfins als 58.000 a les comarquesde La Selva i el Maresme. Així,les dades de la tercera onada del2010 del seu estudi d’audiènciesa Catalunya confirmen alcafèambllet com un referent in-formatiu de primera magnitud a

El Baròmetre de la Comunicació i la Cultura ho certifica:58.000 lectors per edició

> La revista mensual més llegida de laprovíncia de Girona, ja sigui gratuïta ode pagament

> El gratuït més llegit de la província deGirona

> El mensual gratuït més llegit de Catalunya

> Una de les 20 revistes mensuals-gratuïtes o de pagament- més llegidesde Catalunya

Sabies que el cafèamblet és...

Les dades del Baròmetre són públiques i es poden consultar alweb www.fundacc.org

12

Éste cóctel se creó en honor de la famosapelícula “Desayuno con diamantes” que en elaño 1961 dirigió Blake Edwards. La película,basada en la novela homónima de TrumanCapote fue protagonizada por Audrey Hep-burn y George Peppard.

El cóctel está compuesto por:

Frutas del bosqueRon doradoLima JuiceCointreau

Es una conjunción de sabores muy espectac-ular por su resultado final.Es el cóctel más solicitado en la barra delPortanova. Su presentación es espléndida,con un color rojo -al que se hace referenciaen una secuencia de la película- y unas perlasplateadas le acompañan como si fueranauténticos diamantes. Finalmente, una rosahace que el glamour sea completo.

Para termina solo nos queda degustarlo es-cuchando la magnífica melodia de MoonRiver, crada por Henry Mancini para laocasión.

Os espero en el Portanova con un buenTiffany’s.

Tony Vilanova

clàssics amb les persones que elpassat 8 d’agost es van apropar ala Plaça Pere Torrent de Lloret deMar. Allà es van exposar 37 ve-

El Club de Vehicles Clàssics deLloret de Mar fa 8 anys. Per cel-ebrar-ho, res millor que compar-tir el seu amor pels cotxes

hicles de diverses categories ambun denominador comú: una con-servació exquisida.Enhorabona i per molts anys!

CóctelTiffany’s

CÓCTELS A PORTANOVA

Amics dels Vehicles Clàssics

14

> El Restaurant Emili Gusto Fino està adequat per a grups des de 10 a 50 persones.> Disposem d’una sala per a convecions, reunions, banquets familiars, sopars de feina i esmor-zars (de 8 a 12 persones) amb un ambient molt agradable i acollidor.> El restaurant està ubicat en una zona on el pàrquin mai és un problema> Els dilluns, dimarts, dijous i divendres oferim el menú del migdia per 12.50€ (IVA inclós)> Els dissabtes, diumneges i festius, disposem de dos Menús Especials de 16,50€ i de 19,50€(IVA inclós) i també les suggerencies del nostre chef.> Totes les nits, a partir de les 19hs oferim un menú de tres plats amb postres i cafès inclosos per23,50€ (IVA inclós)> Disposem d’un gran assortiment de vins, champagnes i caves.> El nostre horari és de les 10 fins les 24hs, de dilluns a diumnege, excepte els dimecres, tancatper descans del personal. La nostra cuina està oberta fins les 23:30hs.Us esperem!

A partir del 30 de setembre,tots els últims dijous de mes,

espectacle flamenc. A les 21hs.

Mercè Rodoreda, 1-7BLANES

972 33 65 05

Sergio Dalma a Lloret

cantar cançons que ja en elseu moment el van fer famós,acompanyat únicament delseu pianista el repertori va ferles delícies de tothom,mostrant un Sergio Dalmamolt proper, entregat i entusi-asta el qual ell mateix vagaudir, i va fer gaudir a lesseves seguidores amb mésd'una ocasió, tan baixant a laplatea com permeten que al-guna seguidora pugés a l'esce-nari.Aquesta promoció ha estatconsiderada tot un èxit, doncsha generat un volum de com-pres prou considerable en tansols tres setmanes, en elsquasi 200 establiments quetenen la targeta. Les deman-des de la targeta han augmen-tat en un 20%, amb un total de1750 targetes operatives alcarrer. L'Associació de Com-erciants segueix apostant per

Tots els clients de la TargetaLloret de Mar comerç, hantingut l'opció de obtenir duesentrades per anar a l'audiciód'aquest intèrpret, que ha real-itzat en el Gran Casino CostaBrava, comprant per un totalde 50€ en dos establimentsdiferents adherits al sistema.Finalment s'han repartit totesles entrades en un temps rè-cord, ja que la promoció vacomençar a principis d'agost ien menys de tres setmaness'han exhaurit totalment, peraquest motiu la sala estavaplena d'entusiastesseguidors/es de l'artista tan deLloret com de clients d'altrespoblacions que ja disposen dela Targeta Lloret de MarComerç.L'artista va fer un concert elqual ell mateix el va qualificar“d'especial”. A part de algunacançó del seu nou disc, va

aquesta targeta fidelitzaciócom una eina molt pràctica, jaque durant el seu inici al 2009fins ara s'han programat mésde 75 promocions diferents,amb més de 5000 premis en-tregats, sense comptar els de-scomptes permanents en lesprincipals benzineres deLloret de Mar, aconseguintque els clients tan de Lloretcom d'altres poblacions l'util-itzin diàriament en les sevescompres. Aquesta audició hacomptat amb el suport de LaCaixa, L'Ajuntament deLloret de Mar i el recolzamentque hem tingut des del GranCasino Costa Brava i per de-scomptat tots els clients de laTargeta, ja que sense ells nos'hagués aconseguit als quiagraïm la confiança quedonen al nostre comerç, com-prant a Lloret.Ass. Comerciants Lloret

Una nova promoció a través de la Targeta Lloret de Mar comerç,ha aconseguit portar en Sergio Dalma a Lloret de Mar.

Sergio Dalma a la seva actuació a Lloret

15

Orchis, Naturalistes de laBaixa Tordera, Pinya de Rosa,SOS Lloret, Xatrac i S’Agullas’uneixen per denunciar dife-rents irregularitats mediam-bientals i urbanístiques.Reunits l'1 de Setembre, elsmembres de les entitats me-diambientals i de defensa delterritori de l’Alt Maresme i laSelva: Orchis, Naturalistes dela Baixa Tordera, Pinya deRosa, SOS Lloret, Xatrac iS’Agulla, acordem denunciarpúblicament que, determina-des actuacions del Departa-ment de Política Territorial iObres Públiques (DPTOP),del Departament de Medi Am-bient i Habitatge (DMAH) i dela seva Agència Catalana del’Aigua (ACA), van en contrade la normativa legal vigent i,per tant, dels interessos me-diambientals del territori.La denúncia es fonamenta enles irregularitats de normes le-gals detectades en la zona, du-rant el darrer any i mig, pel

que fa a l’aprovació de projec-tes i a la concessió de permi-sos per realitzar activitatscom:· Els focs d’artifici a la zonaforestal de Can Juncadella aLloret de Mar (19 d’agost de2010), finca inclosa al Plad’Espais d’Interès Natural deCatalunya (PEIN) i Xarxa Na-tura 2000.· Aprovació per part de la Co-missió d’Urbanisme de Gironade la construcció d’un habi-tatge de luxe dins de la fincade Can Juncadella (21 de juliolde 2010), en contra del quedisposa la Llei per al sòl no ur-banitzable, en contra del PlaUrbanístic del Sistema Costa-ner i en contra del que dispo-sen les normatives del PEIN ide la Xarxa Natura 2000.· La redacció i aprovació defi-nitiva del POUM de Lloret,així com el projecte viari deprolongació de l’autopista C-32 fins a Lloret. Projectes quehan estat objecte d’innumera-

bles escrits d’al•legacions i derecursos presentats per SOSLloret durant els darrers anys.· Els treballs forestals a Pinyade Rosa (durant els estius del2009 i 2010), Paratge Naturald’Interès Nacional (PNIN).· Les obres de la canonada deconnexió de la dessaladora deBlanes amb la potabilitzadorade Cardedeu per la llera del riuLa Tordera, sense el requeri-ment d’obligat compliment dedisposar de Pla de restabli-ment de la zona afectada perespais inclosos dins la XarxaNatura 2000.· La transformació de l’Estanyde la Júlia de Tordera, PEINdels Estanys de Tordera iXarxa Natura 2000.· El manteniment dels anticspous de captació, actualmenten desús, de la dessaladora deBlanes, situats en la Zona deDomini Públic Marítim-Te-rrestre (ZMT) de la desembo-cadura del riu La Tordera, ambles repercussions que això im-

plica respecte l’erosió del Deltade La Tordera i la platja deS’Abanell de Blanes.Aquestes actuacions tenen elvist-i-plau dels corresponentsDepartaments de la Generalitatde Catalunya, i no compleixenamb la normativa existent refe-rent a: prevenció d’incendis,construcció d’habitatges, tre-balls forestals, plans de refo-restació o de restauració de lazona afectada en espais natu-rals protegits. Espais que peraltra banda, han estat protegitsper la legislació desenvolupadaper la pròpia Generalitat de Ca-talunya.Tanmateix, les entitats sig-

nants, també es mostren molt

indignades i preocupades pelseguit d’esdeveniments suc-ceïts a Can Juncadella i, en ge-neral, a tota la franja deservitud pública de la línia cos-tanera per les constants actua-cions en contra de la Llei deCostes, que constitueixen deforma molt clara una greu in-fracció d’aquesta Llei. Les en-titats signants desitgen ferconstar la passivitat extremaamb la que l’administraciócompetent, en aquest cas l’Es-tat Espanyol, es comporta da-vant d’actuacions que van encontra del Patrimoni Públicque tant ha costat protegir.Per aquest motiu, com a enti-tats mediambientals i de de-

Les entitats mediambientals diuen PROUNotíciesLa preocupació pel l’estat del mediambient ha anat creixent als últims anys. Davant l’evi-dència de que la defensa del medi és una quesito que afecta l’activitat humana en aspec-tos socials, sanitaris i econòmics, la població s’ha fet més concient de la necessitat d’exercirun paper actiu en la protecció de l’entorn natural. Aquesta motivación com a consequèn-cia l’aparició de diverses associacionss, entitats i plataformas que tenen com a objectiu vi-gilar i advertir sobre problemas que afecten al medi i, a la vegada, fer de fiscalitzadores

de les accions tècniques i politiquees fetes de l’administració. Així, moltes vegades, aques-tes asociacions tenen en la manca de desposta de l’administració el seu pitjor enemic. Elpassat dia 1 de setembre, i devant les moltes irregularitats exercides per part les diversesadministracions encarregades de vetllar pel medi, grups ecollogistes de la zona de l’Alt Ma-resme i La Selva s’ha unit per denunciar-es. A continuación us oferim el comunicat que hanfet públic.

fensa del territori, ens veiemamb l’obligació moral de de-nunciar que, càrrecs delDMAH i del DPTOP no estanfent la seva feina correctament,ja sigui per negligència, des-ídia, manca d’assessorament,incompetència o altres raonsencara pitjors.Les actuacions objecte de de-núncia no només van en contrade la normativa, sinó que estanafectant greument els espaisnaturals protegits esmentats, ila imatge de protecció del te-rritori que haurien de mostrarles administracions implicades.A Blanes, 13 de setembre de2010.

16

1 2 3 4 56 7 8 9 GRATIS!!!

Ara et regalem un dinar!!!Demana la teva butlleta i disfruta menjant!!! ;)

Agraïm la teva confiança. Molt bon profit

Obert de 7h a 20h. De dilluns a dissabte.

Ctra. de Tordera a Blanes · 93 764 01 03 · 615 63 43 92

Menú dissabte:cafè i copa de

cava gratis·

Cuina casolana.Esmorzar de

forquilla ·Gran varietatd’entrepans.

Micòlegs i propietaris de boscos demanen quees reguli la recollida de bolets

El Centre Tecnològic Forestal deCatalunya considera que aquestatemporada de bolets serà 'forçabona'. Tot depèn però, 'de lescondicions climàtiques i de lapluja que pugui caure durantaquest mes de setembre i oc-tubre'. De moment, els bolets esconcentren al Pirineu, on trobenboscos alts, amb abundant ombrai humitat. Segons Martínez, 'cadabolet vol un tipus de bosc'. Perexemple: els rovellons volen'boscos joves, amb arbres d'unsquinze anys. I els ceps, en canvi,neixen en boscos madurs, ambarbres vells d'uns cinquantaanys'.Que aquesta temporada pot serbona pel que fa als bolets, ja s'hacomençat a notar als boscos del'Alt Solsonès. L'afluència de bo-letaires és cada cop més gran i,com cada any, ja ha obert la caixadels trons. Propietaris i micòlegsreclamen la necessitat de concil-iar la part lúdica i, sovint,

econòmica dels bolets amb lapropietat privada i la protecciódels boscos.ACatalunya, el 85% dels boscossón privats i alguns dels seuspropietaris, com el Josep Pintó,de Sant Llorenç de Morunys(Solsonès), reclamen una 'rec-ompensa econòmica per poderfer una bona gestió d'aquests'.'Amb la llei a la mà', diuen, 'elsbolets són dels propietaris delsboscos'. I per això, els veuen comuna bona font d'ingressos.Segons Pintó, els bolets podenajudar a 'donar un valoreconòmic a les nostres massesforestals'.L'opinió de pagar per buscar bo-lets la comparteixen micòlegs ipropietaris que, conscients de ladificultat que això suposaria acausa de la tradició boletaire deCatalunya, continuen emmiral-lant-se en l'exemple d'altres co-munitats com l'Aragó o Castellai Lleó, on ja s'ha de pagar per

poder omplir el cistell.A favor i en contra

Des de la Penya Boletaire deBerga, detecten elements a favori en contra pel que fa la regulacióde l'activitat. Lluís Gonfaus,president de la Penya, ha exposatque no hi estan d'acord, en prin-cipi, perquè es podrien crear con-flictes d'interessos com passaamb els espais privats de caça, onhi acaben havent incendis inten-cionats.Amés, assenyalen que ésmolt difícil de regular i de con-trolar.No obstant això, si estigués 'benelaborat i no fos molt estricte,sense passar del blanc al negre',hi podrien acabar donant suportper evitar els problemes que orig-ina la gran afluència de gent alsboscos. Gonfaus ha posat com aexemple les tones de brossa quevan recollir fa anys a Puigventós,al Berguedà, amb els conse-qüents problemes que les deix-alles generen a les pastures.On sí que aquesta activitat estàmés regulada és al Pirineu llei-datà. Al Pont de Suert (Alta Rib-agorça), mitjançant unanormativa municipal que vaaprovar l'Ajuntament l'any pas-sat, s'obliga els venedors del mer-cat ambulant que hi ha a l'entradade la població a estar donatsd'alta a la seguretat social, a ocu-par un espai no superior als 3 me-tres i a tenir net l'espai de venda.L'espai acostuma a funcionar finsa principis de novembre.Alguna zona, com al municipid'Alins (Pallars Sobirà), sí que esté regulada la recollida de boletsals boscos municipals. Des del1996 disposen d'una ordenançaque obliga als boletaires a treureun tiquet a l'Ajuntament o en al-guns establiments turístics de lazona per poder recollir-ne senseser multats. Costa 5 euros i dónadret a recollir fins a 15 quilos debolets per persona i dia. L'Ajun-tament va aplicar aquesta orde-nança davant de l'allau deboletaires al bosc i les malescondicions en que el deixaven,amb deixalles. L'ordenança hareduït l'afluència en aquestazona.

Comença la temporadaSigui com sigui, la temporada jaha començat tot i que, al Pirineu,s'està retardant una mica en com-paració amb d'altres anys. Aixòés el que diuen tant aficionatscom professionals de recollir bo-lets. Domingo Zamora fa quar-anta anys que es dedica abuscar-ne i vendre'n a peu de car-retera, al Pont de Suert, i ha ex-plicat que costa de trobar-ne

· ACNEls boscos de l'Alt Solsonès hanarribat a rebre la visita d'unes50.000 persones a l'any. La ma-joria, concentrades durant latemporada de bolets i, segons elmicòleg Juan Martínez, amb unsol objectiu: 'omplir els cistells'.Martínez és investigador delCentre Tecnològic Forestal deCatalunya i ha participat endiferents estudis que analitzenl'impacte del 'fenomen boletaire'en els boscos.En declaracions a l'AgènciaCatalana de Notícies, l'investi-gador del CTFC ha asseguratque 'els catalans no som con-scients que la majoria delsboscos són privats' i 'quan anema buscar bolets fem coses tan es-tranyes com amagar-nos'.Martínez considera 'necessari'regular l'activitat 'per conciliar lapart lúdica i, a vegades,econòmica amb la protecció i elfutur dels boscos'.

encara. Amb tot, des de fa duessetmanes en pleguen uns quinzequilos cada dia en llocs concretsque coneixen. Tant Domingocom el seu fill, Sergio Zamora, hivan a la Vall d'Aran perquè elclima més fred i humit d'aquestazona fa que en surtin més aviat.Tots dos confien que en dues set-

manes en comencin a sortir més.En plena temporada, aquestafamília de Pont de Suert mou uns1.000 quilos de bolets diaris.Pel que fa al preu del rovelló, elvenen entre 25 i 30 euros el quiloquan l'any passat el venien entre30 i 35 euros. Sergio Zamora haexplicat que la crisi els ha portata rebaixar el preu del bolet. Bàsi-cament venen tots els bolets quecullen a peu de carretera peròtambé serveixen a restaurants obotigues per encàrrec.Al Berguedà, en canvi, la tempo-rada s'ha avançat una mica re-specte a d'altres anys. Ho haexplicat un dels boletaires de lacomarca, Pere Lozano, tot as-senyalant que 'fa unes tres set-manes que ha sortit el bolet'. Noobstant això, avisa que 'elsprimers solen sortir picats a causade les temperatures'.Lozano té parada al mercat deGuardiola de Berguedà i ha asse-gurat a l'ACN que el dia 1 desetembre 'vem començar el mer-cat però fins que no arriba laDiada la cosa no està en marxa'.Aquest any, afegeix, hi ha 4 pa-rades a Guardiola, un dels dospunts de venda que hi ha al

Berguedà juntament amb el deCal Rosal, on hi ha alguns vene-dors més i també d'altres pro-ductes. Segons Lozano, fins aras'ha pogut collir rovelló, cama-groc i llanega, però 'molt pocacosa' en el cas d'aquest últimbolet. Coincidint amb el CTFC,el boletaire ha afirmat que 'sem-

bla que la temporada ha de serbona però tinc vist de molts anysenrere que quan surten moltaviat, a vegades, no sol ser-hotant'. Fins que no hi hagi la cam-panya en marxa, afegeix, 'no espot dir res'. Els boletaires veuenamb optmisme la temporadad'enguany perquè ha plogut moltdurant l'estiu i des de mes enrere,com és el cas de les nevades delmes de març. Pel que fa a lespluges de l'agost, Lozano ha as-senyalat que van fer sorgir ex-pectació perquè 'la primera llunaera tendre, nova, i va ser bona'.En canvi, les darreres han estat en'lluna vella o minvant' i per aixòha pogut decréixer una mica.

Pel que fa als boletaires afi-cionats, que es desplacen a co-marques com el Berguedà isovint ho fan de l'àrea metropol-itana, Lozano ha afirmat que'anys enrere, quan van començar,no trobaven res i avui dia ja faanys que pugen i no són profes-sionals com els d'aquí però envan trobant'.Això sí, si estan dis-posats a ficar-se dins el boscperquè, si no , no se'n trobensegons el boletaire.

Parada de bolets a Guardiola de Berguedà

L'opinió de pagar per buscar boletsla comparteixen micòlegs i propietarisperò són conscients de la dificultat queaixò suposaria a causa de la tradició

boletaire de Catalunya,

17Breda i Palafolls s’apunten als ‘lip dubs’

va ser Hey Soul Sister, delgrup Train. La primera sor-presa que ens ofereix aquestlip dub és que la lletra de lacançó està adaptada a les di-verses situacions que es podenveure als carrers de Palafolls:les cagarades de gos, els veïnsque es queixen dels autobusos,dels sorolls i dels cotxes. Lapregunta de l’estribillo és“Què has fet tu per Palafolls?”Tot i que aquest lip dub no

segueix el mandat de fer-ho enun sol pla seqüència,l’adaptació musical i la mag-nífica factura tècnica el fanmolt interessant, amb un finalmolt i molt refrescant. Al’igual que al cas de Breda, aPalafolls van participargairebé totes les entitats, clubsi associacions de la localitat.

Des del 13 de setembre l’hanvist 1746 vegades.Els IES Rocagrossa de Lloret il’Euclides de Pineda de Martambé han fet el seu lip dub. ALloret el van protagonitzar elsalumnes de l’aula d’acollida.L’han vist més de 600 vegadesa Youtube(http://tinyurl.com/393orrh) .A l’Euclides de Pineda(http://tinyurl.com/2vunac2)la cançó va ser el Mambo Nº5i, entre alumnes, professors ipersonal no docent, van par-ticipar unes 400 persones.També es pot veure el makingoff (els que tingueu en mentfer un lip dub, us servirà d’in-spiració!) Per cert, tots dos lipdubs acaben al sostre de l’in-stitut!

La idea és molt senzilla. Estria una cançó coneguda i di-vertida i, mentre aquesta vasonant, els protagonistes dellip dub (moviment dels llavisen anglès) van apareixen fentveure que canten. La càmera–normalment en un únic pla-seqüència- va recorrent elsdiferents espais del poble,l’escola o l’empresa ontrobem les diferents personesimplicades. A Youtube el lipdub s’han convertit en unfenòmen i milers d’empreses,escoles, universitats i, fins itot empreses, penjen el resul-tat de seu treball. A la nostrazona hem trobat quatre exem-ples: les poblacions de Breda iPalafolls i els IES Rocagrossade Lloret de Mar i l’Euclidesde Pineda de Mar.

Breda

El lip dub de Breda(http://tinyurl.com/3735bvz)es va estrenar per la festamajor de la població i vacomptar amb la participacióde gairebé totes les entitats delpoble. La cançó triada va serel Waka-waka de Shakira il’escenari van ser els carrersdel centre de la població i elsvoltants de l’espectacular es-glésia romànica. La càmerasegueix als participants quevan portant una tela que, alfinal del lip dub, es desplega iés la bandera de Breda. Elsseguidors de la telenovel·laVentdelplà reconeixeran al-gunes de les localitzacions.Cal destacar que aquest lipdub va ser filmat en un sol plaseqüència, tal i com ‘elspuristes’ avisen que s’ha defer i que fa més complicada laseva execució. Al tancamentd’aquesta edició el lip dub deBreda portava cinc dies penjata Internet i tenia 1201 visual-itzacions.

Palafolls

També Palafolls va aprofitarla seva festa major per fer elseu lip dub(http://tinyurl.com/36whx2z). En aquest cas la cançó triada

Algú, a principis de l’Era Industrial va dir això de “el temps és or”. Certament el temps és el més valuós que tenim els éssers humans

però generalment aquesta frase es fa servir en relació als Diners. Cada minut és una oportunitat de fer Diners i de millorar les condi-

cions materials de cada individu. Així, després de dos cents anys vivint en societats Industrials i capitalistes, el cuc de que “el temps

és or” s’ha anat ficant a la Nostra manera de veure la vida i de fer servir el nostre temps. I no és per a menys: la feina, la hipoteca, els

nens, el negoci… Però cada cop són més les veus que destaquen la importància de dedicar el nostre temps a activitats sense cap altre

objectiu que el de passar-ho bé i, sobretot, de compartir amb la gent que ens rodeja moments de lleure, alegria i relax. Més enllà de

les formules d’oci industrialitzat, els lip dubs es converteixen en una eina perfecta per a que comunitats que comparteixen espai, ac-

tivitats o aficions, es reuneixin i treballin amb l’únic objectiu de passar-ho bé. Es pot demanar més?Ala nostra zona, poblacions com

Palafolls o Breda o centres educatius com l’IES Rocagrossa de Lloret o l’Euclides de Pineda de Mar ja han fet el seu lip dub. Qui més

s’apunta?

L’IES Rocagrossa de Lloret i l’Euclides de Pineda també fan els seus

Dos moments del lip dub de PalafollsEl lip dub a Breda

Lip Dubs que no uspodeu perdre

A Internet hi ha milers de lip dubs. Siposeu a Youtube ‘Lip dub’ i les següents

paraules podreu veure alguns dels millors.

Universitat de Vic:Fnac/ El Triangle

San Adrián (rècord de participació)Universidad de Montevideo

Raval Tv

18

El grup “Ballem Tots” del Taller El Vilar (ASPRONIS) va actuar en públic per segonavegada. Va ser a la residència geriàtrica Natzaret de Malgrat de Mar el passat dia18 de juliol. Tant els residents com els nois i noies que van dur a terme les diferentsactuacions van passar una tarda molt agradable i divertida. Va ser una experièn-cia plena d’emoció en què es va comprovar una vegada més com els gestos sen-zills tenen un gran valor per a la vida de les persones. A l’ambient es va respiraruna barreja d’alegria, tendresa i solidaritat que no va deixar indiferent a cap delsassistents.

El Consell Comarcal de la Selva organitza, con-juntament amb l’Ajuntament de Caldes de Ma-lavella i la Fundació Emys, la setzena activitatde descoberta del patrimoni natural i culturalvinculat a l’aigua de la comarca, dins el pro-grama “Descobreix el patrimoni de l’aigua de laSelva” i en el marc de la Fira de l’Aigua de Cal-des de Malavella. Aquest programa té per ob-jectiu donar a conèixer la riquesa natural icultural vinculada a l’aigua de la comarca icompta amb activitats com sortides guiades, ex-posicions fotogràfiques, edició de publicacionstemàtiques, etc.L’activitat tindrà lloc el diumenge 3 d’octubreamb l’objectiu de conèixer la riera de SantaMaria i els primers turons de la serra d’Ardenya.Es tracta d’una caminada que s’iniciarà a les9.00h davant de l’Oficina de Turisme de Caldesde Malavella, tindrà un recorregut d’uns 9 qui-lòmetres i permetrà recórrer corriols estrets i pis-tes forestals, resseguint la primera part del cursde la riera de Santa Maria i enfilar-se pels pri-mers turons de la serra d’Ardenya, descobrint-nos també la bassa de Can Rufí. La caminadafinalitzarà a la Plaça de l’Aigua de Caldes deMalavella, on l’ajuntament oferirà un esmorzarpopular. La sortida és gratuïta i tothom hi és con-vidat!Aquesta activitat forma part del projecte“SELWA, un compromís amb l’aigua”, que tre-balla per un model de gestió eficient i sosteni-ble de l’aigua i del seu patrimoni natural icultural a la comarca de la Selva, en col·labora-ció amb la Fundació Emys i l’Ajuntament deCaldes de Malavella dins dels actes de la Fira del’Aigua.

Dir que és un luxe no és cap exageració. L’ex-posició que l’Agrupació Fotogràfica de Blanesorganitza al voltant de l’obra de Tino Soriano ésuna de les propostes més destacades d’aquestinici de curs. El fotògraf Tino Soriano publica alnostre país a El País, La Vanguardia, Geo, Al-taïr, Viajar i a publicacions internacionals comNational Geographic, Los Angeles Times, LaRepubblica, París Match o Der Spiegel, entred’altres. Ara, entre els dies 17 de setembre i 17d’octubre, l’AFIC presenta a la Casa Saladrigasde Blanes una exposició de la seva obra que ser-veix com a cloenda dels actes de celebració del50è aniversari de l’entitat.

9 quilòmetresper descobrirLa Selva

Tino Sorianoa Blanes

19

L’Oficina Antifrau deCatalunya ha demanat a l’A-juntament de Blanes un in-forme que ha d’incloure larelació de contribuents quedes del 2003 fins el 2009 nohan pagat l’IBI, les baixes perprescripció des de l’any 2003fins avui i els informes de tre-soreria en relació a les pre-scripcions.El PSC porta dos anys dem-anant informes de les baixesde rebuts fetes des de l’any1999 fins a l’actualitat per talde poder comparar l’evoluciódels procediments seguits enaquests anys i d’aquesta man-era poder contrastar ambdades fidedignes, les declara-cions de responsables políticsdel govern de CIU a Blanes

Per fi sabrem la veritat!!!Josep Marigó i Costa · Portaveu del PSC de Blanes

que, constant i reiteradament,llencen falses acusacions peramagar la seva ineficiència iles seves mancances en les ac-tuacions municipals.Celebro que un organisme ofi-

cial independent pugui emetreel seu dictamen i, a partird’aquest, podem demanar les

responsabilitats que calgui.Dic això perquè és una greu ir-responsabilitat llançar falsesacusacions per obtenir un su-posat rèdit polític desqualifi-cant injustament iindiscriminadament al con-trincant polític.En 10 dies l’Ajuntament ha derespondre a l’Oficina Antifrau–el PSC porta dos anys esper-ant aquesta informació-, i, unavegada l’hagi analitzat, de-mano que l’Oficina facipúblics els resultats ja que sino és així, els mateixos quefiltren les informacions esbi-axades, tornaran a fer elmateix.Llegint els procediments quesegueix l’Oficina Antifraun’hi ha un que, al mateix

Tribuna Cartes

Blanes és prou petitper saber perfecta-

ment qui hi ha al da-rrera d’aquestesinsinuacions i per

saber que el que esbusca és el desgast

polític i la denigració

temps que garanteix la protec-ció de la persona informantquan aquesta actua de bona fe,també, al meu entendre,garanteix que els que actuende mala fe, per revenja o perbuscar el descrèdit de per-sones o institucions, se’ls potdemanar responsabilitats. Lesnormes d’actuació de l’Ofic-ina Antifrau diuen textual-ment: “Totes les mesures deprotecció establertes de la per-sona informant o denunciantho son únicament per la per-sona informant o denunciantde bona fe. En canvi, quanl’informant hagi actuat ambconsciència de la falta de ve-racitat de les dades aportadeso amb la finalitat única dedenigrà la persona o institucióque és objecte de la denúnciao comunicació, l’Oficina An-tifrau podrà exigir, si escau,les responsabilitats que corre-

sponguin”.Les dades demanades sóndades administratives i de pro-cediment en que la decisiópolítica de la Junta de Governes pren quan hi ha els in-formes i la documentació tèc-nica corresponent per prendrel’acord.Malgrat que oficialment es de-sconeix la persona o entitatque ha realitzat la denúncia al’Oficina Antifrau, Blanes ésprou petit per saber perfecta-ment qui hi ha al darrerad’aquestes insinuacions i persaber que el que es busca és eldesgast polític i la denigracióde persones honestes i de lainstitució que es representa itot per revenja.El PSC demana transparènciadocumental i informació veraçcom a únic antídot contra lamentida que només perverteixla democràcia.

El motiu de la present és perexpressar el nostre sincer agraï-ment pel fet de donar la recap-tació íntegra de la rifacelebrada el passat mes d’a-gost, durant les festes del BarriVistamar de Blanes a la dele-gació de MIFAS La Selva.Júlio Merino Porquet

MIFAS

A veces pensamos que los po-líticos no pisan el mismo sueloque nosotros, que no saben denuestros problemas diarios.Este mes de agosto me he dadocuenta de que tenemos un al-calde que es una gran personay un gran profesional. Mi agra-decimiento personal por comonos trató a mi y a mi familia, ysobretodo por dedicar un ratode su valioso tiempo a escu-char y recibir a un simple ciu-dadano a pesar de losproblemas que debe tener en suagenda. Siran estas lineas paradecirle: “gracias, Josep”Pilar Sánchez Cestero

Agraïments

22

Després d'haver rebut l'informeelaborat pels serveis tècnicsd’urbanisme de l'Ajuntament elJuny de 2010, a petició del'oposició, en el que de-manàvem se'ns informés de lesactuacions urbanístiques real-itzades a la finca de Can Jun-cadella.Després de veure que a l'es-mentat informe s'adjunta unafotografia aèria realitzada el 6de Maig de 2009 en la qual s'a-precien amb claredat construc-cions a l'esmentada finca.Després de llegir el que es diua l'informe “que existeixen tresconstruccions en les quals noconsta en l'ajuntament capsol•licitud ni hi ha per part del'ajuntament cap expedientobert, que són: construcció

Can JuncadellaNota de ICV/EUiA · Assemblea Local de Lloret de Mar

Jordi Orobitg · Alcaldable d’ERC a Lloret de Mar

d'una glorieta, antic frontó ipistes de tennis-basquet, per laqual cosa l’ajuntament obriràexpedient.”Tenint en compte la celeritat ibona vista del nostre ajunta-ment en situacions similars de

propietats de menor fortuna osort, tenim serioses dubtes deque no hi hagi hagut un tracte

privilegiat per part dels respon-sables municipals envers lapropietat de la citada finca.Els dubtes que tenim i que de-sitgem ens siguin aclarits són:1.Per què des de maig del 2009fins a juny del 2010 aquesta fo-tografia aèria ha dormit en elsserveis d'urbanisme sense ques'hagués obert cap tipus d'ex-pedient fins que l'oposició vatenir a les seves mans l'informeabans esmentat?2.Aquesta falta d'actuació vedonada per una ordre del regi-dor de torn o és deguda a unafalta de supervisió del treballdels tècnics d'aquest departa-ment per part del regidor?En qualsevol dels dos casos ésuna greu irresponsabilitat delregidor envers els seus deures.

Tribuna TribunaVista actual

Vista antiga

Per què des de maigdel 2009 a juny del

2010 aquestesfotografies han

dormit als serveisd’urbanisme?

Permeteu-me un insòlit, si més no així ho vull pensar; exercici de van-itat per la meva part.No paro de rebre felicitacions per les meves declaracions, la darreraDiada de l'Onze de setembre, a Ràdio Lloret. De debò, he rebut tru-cades, la gent em para pel carrer, i essent sincer us he de dir que avui,poques hores abans de que escrigués aquest article, un avi venerable,un vell independentista, m'ha fet emocionar, fins que les llàgrimes hanamenaçat de vessar les conques dels meus ulls, mentre aquest insignei no per tal fet conegut patriota rememorava les declaracions, fent-mesaber que mentre m'escoltava havia plorat.Sé que molts dels que llegireu aquest article no m'heu escoltat. Since-rament, no creia que les meves paraules poguessin tenir tal ressò, pelfet que el que deia em sembla obvi. Així, l'important no és qui ho diuo com ho diu, sinó el que es diu.En síntesi. Si vols que et respectin, respectat tu mateix. A Lloret, ontenim un govern de Convergència i Unió, quin partit sembla ser és elsalvador de la pàtria, i que encapçala unAlcalde, alhora Diputat al Par-lament de Catalunya i aspirant a una Conselleria, s'ha permès, mit-jançant un burd artifici legal, saltar-se, novament, en tant que reincidia;un festiu nacional, el més important, la nostra Diada nacional, facul-tant que les botigues poguessin obrir.Per fer-ho, als "lumbreres" no se'ls ha acudit res més, per aprofitar-sedels sempre existents resquícis de la norma; que muntar una suposadafira catalana, és a dir, un mercat pur i dur, de calces, xurros i samarretesde la roja, davant el passeig mossèn Agustí Font.Quina dignitat d'acte institucional, quin embalum de nacionalisme, sidespertés del seu somni etern el propi mossèn Cinto. Homenatge a lasenyera i cant dels Segadors amb ferum de xurros, a encara no vint-i-cinc metres de la plaça de la vila. Feta la denúncia, no només per lameva part, hom va córrer a penjar-hi senyeres petites i demés, acon-seguint un harmoniós resultat, ja que coexistien les senyeretes i lessamarretes de "la roja". Està clar que amb el "business" tot és toleràn-cia, la qüestió és vendre.Vergonya. Això és que sento i el que hauria de sentir qui tingui unmínim amor i respecte per la seva terra, ja sigui de naixement, ja siguid'acollida.No soc molt de missa, però remetent-me a la meva educació infantil,la que vàrem rebre tots els de la meva generació, l'imatge del passeig,em va recordar l'episodi dels fariseus al temple que Jesucrist va for-agitar.Dit l'anterior, al lector li correspon atribuir el paper a cada un dels ac-tors que he esmentat.

Bon cop de xurro!

23

La esencia del viaje

ilusión, convirtiendo cada viajeen una experiencia única llenade emociones.

Tendencias de otoño

Las temperaturas se suavizan,los días empiezan a acortarse,caen las hojas… El otoño yaestá aquí y, con él, las nuevastendencias de temporada.Nuevas tendencias en moda,gastronomía y cómo no, tam-bién en viajes. Escapadas a lasprincipales capitales europeas;viajes al Caribe buscando elbuen tiempo así como viajes delarga distancia conviven esteen el panorama otoñal.Otoño es una de las mejoresépocas del año para conocerEuropa.Tradicionalmente, lagente aprovecha el otoño para

Para recién casados, mayores,estudiantes, familias, ejecu-tivos, empresarios…. en ViajesIberia la oferta de servicios yproductos turísticos es ilimi-tada, adaptándose a las necesi-dades de cada viajero. Lasposibilidades son infinitas: pa-quetes cerrados o viajes a me-dida; escapadas o grandesviajes; playa, deporte, aven-tura, relax, cultura, gas-tronomía… Además, cuentacon catálogos específicos paradeterminados grupos comonovios, seniors o estudiantes,entre otros.Viajes Iberia pone todos los re-cursos posibles al servicio delcliente preservando siempre laesencia misma del viaje: la

propuestas urbanas y cultur-ales. Para este tipo de turismo,este año las principales capi-tales europeas como Paris,Berlín, Roma, Londres… seránuna excelente opción.También se dan las condi-ciones perfectas paraaprovechar y contratar un viajede larga distancia. Para com-pletar las tendencias no faltaráEl Caribe para aquellos quesiguen buscando el buentiempo, con México, Jamaica yRepública Dominicana comoalternativas más demandadas.

Desde 1930 Viajes Iberia ha preservado con mimola esencia del viaje: la emoción

Especialistasen hacer del viajeuna experiencia

única

PUBLICITAT

Interior ha fet una crida a lamàxima prudència als bole-taires que s'endinsin als bos-cos de Catalunya. El secretarigeneral d'Interior, JoanBoada, ha fet aquesta peticiódurant una visita al Ripollès,una comarca on ja van morirtres boletaires en només noudies. Portar telèfons mòbils,fixar-se en punts de referèn-cia per orientar-se, dur men-

jar i roba d'abric són les prin-cipals recomanacions per evi-tar que una jornada de caça debolets acabi en tragèdia. Lespluges d'aquest any fan pre-veure una bona campanya debolets i, per això, Interiorsitua la prevenció com la mi-llor eina per evitar accidents.En només nou dies van morirtres boletaires a la comarcadel Ripollès. El darrer va ser

Aneu amb compte, boletaires!!!Rafael Ruiz Quiñones, un veíde Mataró de 58 anys. Vantrobar el seu cos el 27 d'agost,24 hores després de buscar-loa la zona de Tregurà. Els al-tres dos van ser el veí deSanta Pau Joan Buxeda Rei-xach, de 74 anys, i el de SantPau de Segúries, FrancescGeli Fiol, de 69 anys, ambdósvan morir d'un atac de cormentre caçaven bolets a Espi-navell i a Llanars.Per aquest motiu, i aprofitantuna visita a la comarca, el se-cretari general d'Interior JoanBoada ha demanat als bole-taires que actuïn amb la mà-xima prudència quan vagin acaçar bolets. La prevenció és,segons Boada, la millor ma-nera d'evitar accidents albosc.

24Leo Margets, la nova imatge del PókerClub del Gran Casino Costa Brava

tornejos diaris [...] amb premisgarantits’, a més de posar espe-cial èmfasi en la espectacularitatde les seves instal·lacions.Amb aquesta presentació, elGran Casino Costa Brava ha pre-sentat de manera oficial el PokerClub, una nova comunitat de jocen el que els aficionats d’aquestadisciplina podran participar deles diferents competicions - tanten les d’àmbit local, com en lesde nacional i internacional-. El

Poker Club arrencarà en lesproperes setmanes el seu calen-dari de tornejos oficials, desprésde dos mesos celebrant competi-cions diàries. En aquest sentit, elGran Casino Costa Brava té pre-vist acollir en els propers mesosimportants competicions dePoker, de reconegut prestigi, comla final del Spanish Poker Tour.A través d’ aquests grans esde-veniments vol consolidar-se comun dels espais de referència en el

circuit mundial d’aquesta disci-plina del joc que, any rere any,guanya adaptes arreu.Un cop acabada la presentació,Leo Margets ha exposat algunesde les claus per esdevenir un bonjugador de Poker professionalentre les que ha destacat: apren-dre a llegir les mans dels altres,gairebé com les pròpies a travésdels seus patrons d’aposta; saberquan cal canviar de ritme en unasessió, per evitar que els teus ad-versaris es facin amb el teumodus operandi; jugar amb lalectura de les cartes del teu ad-versari, tenir l’habilitat per feruna bona pila de fitxes, i, sobre-

La catalana Leo Margets, con-siderada com una de les millorsjugadores de Poker del món, hasignat aquest matí el contracteque la vincularà durant dos anysal Gran Casino Costa Brava coma nova imatge del seu PokerClub. Joan Lao, President delGran Casino Costa Brava haestat l’encarregat de formalitzar,com a representat del nou casinode Lloret de Mar, aquest acorddel que ha assegurat que ‘ha estatun gran encert, del que ens sen-tim especialment orgullosos’.Lao ha remarcat que ‘per nos-altres, que vam engegar fanomés dos mesos, aquestacol·laboració es converteix enuna de les primeres fites acon-seguides de totes les que ens hemmarcat’.Leo Margets, que amb només 27anys ha aconseguit col·locar elseu nom al capdavant de lesllistes que assenyalen els millorsjugadors i jugadores de Poker delmón, s’ha mostrat satisfeta perl’acord, donat que en d’altresocasions ja havia fet referència alGran Casino Costa Brava. Mar-gets, en un apunt al seu bloc pub-licat aquest estiu, assegurava que‘aquest nou casino té molt bonapinta [...], perquè està dedicantmolts esforços al Poker oferint

La jugadora de póker catalana està considerada com una de lesmillors jugadores professionals del món

Leo Margets al Casino Costa Brava

tot, llegir molt sobre Poker idedicar-hi moltes hores.D’ençà que el passat 1 de juliol,el nou casino de Lloret de Marobrís les seves portes al granpúblic, han passat per les sevesinstal·lacions una mitjana de1.000 visites al dia, una xifra quedobla les expectatives que la di-recció s’havia fixat pels primersmesos de funcionament i que es-tava entorn les 500 visites al dia.Els espanyols han estat el públicque amb major número de visitesha passat pel Gran Casino CostaBrava, durant els mesos de julioli agost; seguits ben d’aprop perfrancesos i italians. Tot i així,holandesos, alemanys, russos, is-raelians i belgues tampoc vandeixar passar l’oportunitat deconèixer el nou Gran Casino deLloret.Entre els premis que el GranCasino Costa Brava ha repartitaquest estiu destaquen els 5.592€que un aficionat va guanyar a laSala de Màquines.

El Ple Municipal de l’Ajunta-ment de Santa Coloma deFarners va aprovar per una-nimitat, que la denominaciódels carrers del pol´´igon deMas Llorenç siguin un re-coneixement a l’aportaci´´ode riquesa que van fer en elpassat diversos oficis i tambéa la creació empresarial delfutur.Així, els carrers del pol´´igonindustrial de Mas Llorençtindran els següents noms:Indústria, del Tèxtil, delSuro, de la Fusta, Emprene-dors, Tecnològic i Inno-vadors.

Santa Colomaposa noms d’oficisals seus carrers

www.cafeambllet.com

25

José Luís Blanco, lloretenc de l’any

l’empresariat de la Costa Brava iCatalunya, i crucial perquè lanostra vila es pugui mantenircom una de les cinc primeresdestinacions d’Espanya”.El màxim guardó de la nit, ellloretenc de l’any, ha estat perl’esportista José Luís Blanco,que recentment va ser bronze alcampionat d’Europa deBarcelona 2010, però que acu-mula una gran quantitat depremis, com el campionat d’Es-panya de 3.000 metres obstacles(2009-2010), semifinalista alsJocs Olímpics de Pekín 2008;subcampió d’Europa a Göteborg2006 i participant en nou mundi-als de Cross, del 2001-2009. PerJosé Luís Blanco, aquest re-coneixement significa “un orgulli un deure per continuar man-tenint el nom de Lloret Vila Es-portiva a dalt de tot”.Guardó sector oci: CatamaranSensation. Es va iniciar l’any1996 amb l’objectiu d’oferir unaactivitat nova a la Costa Brava:una oportunitat diferent de

gaudir del mar amb unes embar-cacions tipus catamarà a velaque ofereixen a bord activitats delleure segons les necessitats delsseus clients. Milers de turisteshan conegut a través d’aquestaempresa les nostres costes i plat-ges d'una forma divertida iamena.- Guardó trajectòria empresar-ial: Calçat Vives. L’any 2005 vacomençar l’expansió per laprovíncia de Barcelona i, actual-ment, s’estan implantant a Tar-ragona i Lleida, arribant a untotal de 27 establiments. Les bo-tigues s’han anat adaptant a lesdemandes del sector i, avui endia, a les botigues de CalçatsVives es poden trobar les últimestendències en moda dins el sec-tor del calçat, destinat a tots elspúblics i especialment al món ju-venil.- Guardó sector serveis:

Restaurant Can Guidet. Vanéixer l’any 1971 com una casade pagès. Els seus principalsclients són gent de les rodalies

arribant a tenir clients fidelitzatsde fins a tres generacions. CanGuidet es caracteritza per ser unrestaurant que ha mantingut laseva essència basada en unacuina tradicional amb productesde primera qualitat -molts delquals són de collita pròpia deltreballat hort que cultiven- i unexcel·lent servei i tracte humà.- Guardó qualitat empresarial:L’Hotel Plaça Paris. Es va inau-gurar sota el nom Hostal de laGlòria l’any 1963. Els seus fun-dadors, en Jaume Orpí i laMaria Descals, avis dels actualsgerents, van ser uns autènticspioners de l’hostaleria a Lloret.Actualment al capdavant del’hotel trobem la tercera gen-eració involucrada en la gestióde l’hotel. Fruit de tot aquest es-forç constant, aquest any 2010ha aconseguit la quarta estrella,un dels seus objectius per apoder ser comercialment méscompetitius. Actualment, l’ho-tel el gestionen membres de lafamília amb la col·laboració de

Gran part del sector turístic deLloret de Mar s’ha reunit avui alGran Casino Costa Brava perparticipar en la ja consolidada“Nit del Turisme Lloretenc”.Unes 200 persones, -entre lesquals es trobaven personalitatscom l’Hble. Conseller JosepHuguet; el Director General deTurisme, Sr. Joan Carles Vilalta;el President del Patronat de Tur-isme Costa Brava, Sr. Enric Vil-ert i l’alcalde de Lloret de Mar,Xavier Crespo, amb tots els regi-dors-, van participar en aquestanit temàtica dedicada al turisme ique es centra en el lliuramentdels premis “Llorer”.Els “Llorer” tenen com a objec-tiu premiar i reconèixer l’esforçd’aquelles persones i empresesque treballen per millorar l’ofertaturística de Lloret. En paraulesde l’alcalde Xavier Crespo, “elsector turístic privat de Lloret hademostrat els darrers anys unagran capacitat de superació iadaptació als nous temps. El seulideratge és un exemple per

El guardó va ser atorgat durant la celebració de la 6a edició dels Premis Llorer. Els premis tenen com a objectiu pre-miar i reconèixer l’esforç d’aquelles persones i empreses que treballen per millorar l’oferta turística de Lloret

l’equip que fa possible que anyrere anys els seus clients hitornin a anar.Guardó qualitat turística: Neck-ermann-Thomas Cook. Lamarca Neckermann neix l’any1963 de la mà de Josef Necker-mann. Aviat es converteix en lamarca de viatges més conegudad’Alemanya i l’any 1976comença a operar a la CostaBrava i Lloret de Mar. Gràciesals viatges organitzats perNeckermann, molts alemanyshan pogut gaudir i gaudeixen dela nostra vila. L’any 2001 C&NTouristic AG (Neckermann)compra Thomas Cook HoldingsLtd., i es converteix en el segontouroperador més gran d’Eu-ropa. Actualment, segueix ambmolt èxit en els mercats d’Ale-manya, Bèlgica, Holanda, Polò-nia, Hongria, França i Txèquia.Durant tots aquests anys, abanda de l’ampliació de mer-cats, ha seguit de prop l’evolu-ció de les demandes il’especialització de les destina-

cions. En aquest sentit, propera-ment instal·laran els "Necker-mann Kids Clubs" en algunshotels de Lloret i s’editarà elcatàleg Neckermann Spanien2011 també a Àustria.- Guardó innovació empresar-ial: Gran Casino Costa Brava.El Gran Casino Costa Brava,amb un cost de 50 milions d’eu-ros, s’ha convertit en una peçaclau a Lloret de Mar. El casinoofereix una arquitectura inno-vadora, una restauració de qual-itat, un aparcament de 500places, un palau de Congressosde més de 1.000m2 i 2.000 m2dedicats al joc amb la Sala dePòquer, la Sala de màquinesrecreatives, i la Sala Central. Totplegat, en un espai equipat ambla última tecnologia del mercatpel que fa al joc i a la seguretaten els casinos. Aquesta inicia-tiva ha estat possible gràcies aCONEI Corporación, encapçal-ada pel seu propietari Joan Lao,un grup empresarial líder i dereferència en el sector del jocque amb aquest equipamentdóna treball a 250 treballadors iafegeix una oferta complemen-tària de valor al visitant deLloret de Mar.

El Biomagnetismo es un método terapéutico que ha des-arrollado el Dr. Isaac Goiz Durán, mexicano, desde 1988.El Dr.Goiz descubrió que para generarse la enfermedadsiempre se produce un Par Biomagnético

Esto es, la asociación energética y fisiológica de dos mi-croorganismos.En general, esta asociación se expresa en el organismocon un desequilibrio del pH.

Así, las áreas ácidas sirven de ámbito para virus y hongos;y las básicas para bacterias y parásitos.

A menudo, los microorganismos viven en el cuerpo sincausar enfermedad, pero cuando se asocian (la bacteriapor lo general genera la mucoproteína que ofrece cápsi-

des, coberturas, a los virones generados por el virus) secrea el desequilibrio de pH y empiezan a dar las sinto-matologías y problemas característicos de cada enferme-dad.A la luz de este descubrimiento, Goiz desarrolló a partirde los estudios del dr. Broeringhmeyer el Biomagne-tismo: un chequeo de más de 120 puntos del cuerpo hu-mano poniéndoles el imán en su cara negativa. Cuando sedetecta una zona excesivamente básica, la pierna derechareacciona y se acorta, y esto nos sirve de indicador parapercibir el desequilibrio de pH.Seguidamente, se deja el magneto ahí y se aplica el de

carga contraria sobre otro punto del cuerpo, especificadopor el doctor tras años de comprobación de correspon-dencias. Según un par biomagnético u otro tenemos unaenfermedad u otra. Así, por ejemplo, Tétanos daRiñón/Riñón, AIDS Timo/Recto, etcétera.De esta manera, los imanes empujan las cargas de igualsigno y provocan que internamente esas cargas se neu-

tralicen. En cuestión de minutos, el pH se restablece, losmicroorganismos quedan sin su medio propicio, y pier-den progresivamente su capacidad patógena.Esto no es especulativo. Goiz ha tratado más de 250.000pacientes con toda clase de enfermedades según este mé-todo diagnóstico, que no se basa en los Síntomas, pueslos síntomas, las expresiones de manifestación de una en-fermedad, pueden ser múltiples, sobre todo si atendemosal hecho de que un microorganismo tiene también méto-dos de adaptación a las nuevas realidades del cuerpo hu-mano, como la vacunación masiva, la nutrición industrial,la sobremedicación, etc....Los Biomagnetistas, formados en este conocimiento, nosconcentramos en equilibrar el pH del organismo para fa-cilitar mejoras y progresos en la dolencia del paciente. Sibien nuestra función no es ni quiere ser diagnóstica, pueses ese ámbito restringido al médico, la terapéutica delBiomagnetismo ofrece una nueva posibilidad y un nuevoenfoque a los problemas de salud de las personas.

Links relacionados:

>www.biomagnetismo.biz

(Página oficial

del Dr. Goiz)

Contacto:Para interesados en tra-

tamiento:

Carlos (680 106 448)

puxixo@gmail.com

PUBLICITAT

El Biomagnetismo

26

Pregunta: Quin paper juguenl'amistat i l'amor davant les in-evitables adversitats de la vida?Resposta: Els vincles d'afecte isuport mutu són un potent incen-tiu per lluitar i configuren la partprincipal dels fonaments de la re-siliència humana - aquesta ba-rreja de resistència i flexibilitatque forja la capacitat per superarles greus adversitats que ens de-para la vida -. Està demostrat quetant les persones feliçment apa-rellades, com aquelles que essenten part d'una llar familiar od'un grup solidari d'amistats,mostren un nivell de resiliènciamolt superior que els que viuendesconnectats o no tenen unaxarxa social de suport emocional.

P: L'amor propi i l'autoconeixe-ment també ajuden...R:L'autoestima saludable o lavaloració positiva que fem de no-saltres mateixos es presenta comun altre factor decisiu a l'horad'enfrontar-nos a l'adversitat. Unaautoestima favorable estimula laconfiança en un mateix, el co-ratge, la determinació i, sobretot,ens converteix en éssers valuososdavant nosaltres mateixos, el quesuposa un poderós al·licient pervèncer desafiaments.

P:Per què hi ha persones que re-accionen d'una manera comple-tament oposada davant unamateixa situació?R:Encara que la resiliència hu-mana és un atribut natural i uni-versal, la nostra maneraparticular de reaccionar davantuna situació difícil serà llauradapels gens que heretem, els ava-tars de la nostra vida passada i lesforces de l'entorn social i culturalen què vivim. Les llavors de lanostra personalitat o manera deser comencen a desenvolupar-seen l'úter matern. Amb els anystots forgem un conjunt de carac-terístiques emocionals i atributstemperamentals que ens distin-geixen dels altres.

P:Quines són, doncs, les claus dela resiliència?R:Els pilars d'aquesta poderosaforça de supervivència són sis. Elprimer, consisteix en les conne-xions afectives. Tots o gairebétots els supervivents de calami-tats identifiquen com una de lesclaus de la seva resistència a al-guna persona o persones amb lesque se senten units en el presento de les que van rebre suport in-condicional en algun moment

crucial de la seva vida passada.Les funcions executives forgenun altre pilar de la resiliència.Exemples d'aquestes funcionssón la introspecció, l'autocontrol,l'energia vital i la capacitat de di-rigir els pensaments, les emo-cions i les conductes per prendredecisions encertades. Davant lesdesgràcies, les persones que lo-calitzen el centre de control dinsde si mateixes i pensen que do-minen les seves circumstàncies,resisteixen millor i tenen mésprobabilitats de sobreviure queels que senten que les seves de-cisions no compten i dipositenles seves esperances en podersaliens a ells. Com he dit, l'auto-estima és un altre factor decisiu al'hora de lluitar contra l'adversi-tat. Igualment, la perspectiva op-timista de les coses és congruentamb les ganes de viure i la moti-vació per lluitar sense desmora-litzar-se contra les desgràcies.L'esperança és l'essència del pen-sament positiu.

P: Com podem treballar aquestacapacitat?R: La resiliència no es recolza enqualitats excepcionals, sinó enrecursos que portem al món, ipractiquem en el nostre viurediari. Això no vol dir que no

pugui ser estimulada, protegida ifortificada. Si ens ho proposem,tots podem treballar per enfortirels ingredients d'aquesta capaci-tat. Per exemple, si volem incre-mentar l'autoestima, la millorestratègia és tractar d'identificaralguna qualitat de la nostra per-sonalitat o activitat en la qual ensconsiderem competents i recol-zar-nos en ella per reforçar altreselements de la resiliència que ne-cessitem solidificar. Però avís:aquesta és una tasca que reque-reix motivació, esforç, tenacitat itemps.

P:Per què els petits reptes des-emboquen, de vegades, en gransèxits?R: Sempre m'he meravellat de laimpressionant aptitud humana nonomés per superar els desafia-ments, sinó fins i tot per treure'npartit. És comprensible que elsentiment d'haver vençut un reptesigui gratificant i ens dóna unainjecció de confiança. He cone-gut a molts que en la seva lluitadescobreixen en ells mateixosqualitats que desconeixien. So-vint et diuen que les seves rela-cions amb els altres han milloratcom a conseqüència d'haver-sebeneficiat de la solidaritat quevan sentir... D'altra banda, són

nombrosos els que experimentencanvis favorables en les sevesprioritats i, com a resultat, valo-ren més les coses que abans con-sideraven banals.

P: En aquest sentit, hem de re-dundar més en les àrees en quèens sentim feliços i menys en lesque no?R: Des de fa almenys un parellde mil·lennis s'ha acceptat la ideaque el patiment humà implica so-vint un premi, una recompensaen aquest món o en el més enllà.Són molts encara els que procla-men la idea que les nostres mi-llors virtuts i qualitats sónextractes del dolor. Tampoc fal-ten col·legues que al·leguen sensebase científica que el dolor és unelement necessari per al procésde curació. Però la realitat és queles persones ens recuperem i tor-nem a tenir il·lusions en la nostravida malgrat el patiment, i no acausa d'aquest. El patiment en sino ajuda, el que pot ser font debenefici és el coratge que inver-tim per superar les circumstàn-cies que el provoquen.

P:Sens dubte, el sentit de l'humorés un bon antídot. Ens convé re-lativitzar les coses?R: Encara que les adversitats nosemblen ser un brou propici peral sentit de l'humor, la realitat ésque les persones que gaudeixende l'humor les afronten millor.Crec que totes les farmaciolesd'emergència haurien d'inclouresentit de l'humor. Ens ajuda a dis-tanciar emocionalment de la si-tuació que ens estressa, a riure deles incoherències i contradiccionsde les coses i també de nosaltresmateixos.

P:Sembla paradoxal, però sovintl'altruisme és font de satisfacció.R: Ajudar a altres en tràngols di-fícils és una cosa molt positiva.Ens fa més resistents a l'estrès il'esgotament físic i emocional. Amés, ens protegeix de la tendèn-cia a aïllar-nos o obsessionar-nosamb pensaments pessimistes.L'altruisme indueix en nosaltresel sentit de la pròpia competèn-cia i la satisfacció d'haver contri-buït a la seguretat d'altres.

P:El pensament positiu és innato també es pot aprendre?R Una tercera part depèn delsnostres gens, una altra part im-portant depèn de la nostra infàn-cia, les experiències, la nostrapersonalitat. Però com en el cas

de la resiliència també ens elpodem treballar si estem dispo-sats a invertir esforç i temps.

P:És cert que creiem més el que‘volem creure’ fins i tot per da-vant de l'evidència?R: És cert. Els éssers humansestem predisposats a la normali-tat, al que ens passa habitual-ment. Veiem el que esperemveure i passem per alt el que noesperem veure. Tendim a captarles coses que ja anticipem i nosolem pensar en les que no ensimaginem, encara que les tin-guem davant dels nostres ulls.No obstant això, estar oberts a lapossibilitat de veure el que no es-perem veure ens ajuda a adonar-nos de successos inesperats iprotegir-nos. Igualment, reconèi-

xer que les coses poden ser dife-rents del que semblen, o del quesolen ser, pot ajudar-nos a captari avaluar amenaces perilloses.A més, de vegades tampoc ad-vertim el que no volem veure. Laincapacitat de captar la desagra-dable realitat s'alimenta de la ne-cessitat d'evadir fets que novolem afrontar. Tots tenim unasorprenent habilitat per recórrer,sense adonar-nos, de estratage-mes mentals per tal d'evadir i noencarar les situacions que atemp-ten contra la nostra felicitat, lesnostres creences o els nostresprejudicis.P: Vostè va viure molt de propl’11S a Nova York. Davant d'unaadversitat universal, pot sorgiruna resiliència col·lectiva?R: Doncs sí. Gràcies a la solida-ritat, l'empatia o la capacitat deposar-nos en les circumstànciesdels altres i a la tendència naturala unir-nos, sobretot davant lescrisis, grups de persones unidessuperen adversitats que indivi-dualment probablement no po-drien. Els miners atrapats a lamina de carbó xilena són unexemple dramàtic de la resilièn-cia col·lectiva.

P:Què ha canviat amb l'auge deles noves tecnologies? Des de laseva perspectiva professional,cap a on es decanta la balança?

R: La tecnologia ha canviat lanostra vida quotidiana de formesinimaginables, fa poc. Encaraque hi ha una tendència bastantestesa a criticar els avenços tec-nològics, la realitat és que gràciesa aquests avenços podem comu-nicar-nos a distància amb elsnostres éssers estimats, ens unimmilions de persones davant deltelevisor o la ràdio i participemen esdeveniments que abans nopodríem captar directament. I nodiguem en el món de la medi-cina. El problema és que sovintculpem a la tecnologia per pro-blemes que realment són els nos-tres problemes. Ens queixem deltelevisor perquè els nostres fillspetits es passen hores enganxats ala pantalla. Però en realitat no ésculpa del televisor sinó dels

adults que ho permetem.

P: Sens dubte, la Psiquiatria evo-luciona amb la societat. Quinssón els reptes més immediats?R: Jo diria que en són dos. El pri-mer és vèncer les malalties delcervell que continuen martirit-zant i arruïnant la vida a milionsde persones. Per exemple, la de-pressió que ens roba l'esperança,l'ansietat crònica que ens tur-menta sense descans, l'esquizo-frènia que ens aïlla en un móntenebrós, les demències que des-trueixen el nostre sentit més bàsicde qui som i ens converteixen li-teralment en vegetals.

P: El segon repte és potser l'altracara de la mateixa moneda. Emrefereixo a investigar a fons lesqualitats naturals que ens perme-ten encaixar les desgràcies sensetrencar-nos, adaptar-nos, prote-gir-nos de les amenaces i agres-sions internes, i de l'entorn, ivèncer o fins i tot treure-li algunacosa positiva a l'adversitat. Endefinitiva, es tracta de reconèixerel fet que per a viure una vida sa-ludable i completa no n'hi haprou amb curar els mals que ensafligeixen, sinó que és igualmentimportant conèixer i fortificar elsingredients saludables vitals de lanostra naturalesa.

“L'esperança és l'essència del pensament positiu”

NotíciesLuís Rojas Marcos Professor de Psiquitria a la Universitat de Nova York

Luís Rojas Marcos (Sevilla, 1943) és professor dePsiquiatria a la Universitat de Nova York. En el seudarrer llibre, 'Superar la adversidad' (Espasa, 2010),revela les claus de la resiliència o la capacitat perenfrontar-nos a les dificultats. El professor va emigrara Nova York l'any 1968. En aquesta ciutat es va es-pecialitzar en Psiquiatria i es va doctorar en CiènciesMèdiques. Des de llavors, Rojas Marcos ha desen-volupat una reeixida carrera professional recone-guda internacionalment. Per Ramon Teixidó

“Els miners atrapats a la mina decarbó xilena són un exemple dra-màtic de la resiliència col·lectiva”

31

· Professors nadius i qualificats· Nens, principiants, iniciats, avançats· Preparació d’exàmens oficials(Cambridge, DALF, DAF)

MATRÍCULA OBERTAHorari d’oficina, 10 a 13h - 17 a 21hc/ Tarragona, 3, 1r, F-GTel. i Fax: 972 331 34217300 · BLANES

Centre d’AutoaprenentageBiblioteca, videotecaInternet i ordinadors multimèdia

Una quarantena de voluntaris retiren més de 200 quilos de brutícia del fons marí de la platja de Sa Palomera de Blanes

s'acumula una gran quantitat debrutícia. Falcó ha explicat que elssubmarinistes han baixat fins auns 8 metres de profunditat dels12 que té la platja.El resultat de la jornada d'aquestdiumenge ha estat més de 200quilos de brutícia recollida, lamajoria restes dels focs artificialsque es van fer ara fa un mes almunicipi, però també han arribata treure'n diverses cadires,llaunes o papers.

Restes de la llevantada

Segons han explicat els respons-ables de la neteja, aquestes quatrecadires localitzades al fons maríde la platja de Sa Palomera, po-drien ser una mostra de la llevan-tada del dia de Sant Esteve d'arafa dos anys, que probablementpertanyies a un dels creuers quees van enfonsar. I és que el forttemporal del desembre de l'any2008 va causar danys importantsa diversos municipis catalans,entre ells Blanes. A principis

d'aquesta estiu protecció civil del'Ajuntament de Blanes va retirar10 tones de deixalles ques'havien acumulat al fons marí, ila majoria eren restes del passeigdel municipi que va quedar de-strossat per la forta llevantada.

Blanes, de les més brutes

Molts dels participants que s'hansubmergit aquest diumenge a laplatja de Sa Palomera han coin-cidit que hi ha una gran quantitatde brutícia acumulada al fonsmarí. Albert Gallardo, un delsparticipants ha explicat que ma-joritàriament ha recollit restesdels focs artificials però tambédiverses llaunes o papers. Laseva 'parella aquàtica', Ester Tàs-sias, ja fa diversos anys quecol·labora en la neteja del fonsmarí de diverses platges, i com-parant-ho ha destacat que la deBlanes 'és la més bruta que hi ha'.Tàssias ha explicat que sempreque marxen tenen la sensació quehan deixat moltes deixalles per

recollir. 'S'haurien de fer mésneteges del fons marí a la platjade Sa Palomera', ha recalcataquesta participant. Sergi Boada,un biòleg marí i també partici-pant en la jornada d'aquest diu-menge, ha destacat que la platjade Sa Palomera està més brutaque les altres pel fet que s'hancelebrat fa poc els focs artificialsi també perquè té la riera molt aprop. Un altre participant, JosepMainou, ha opinat el mateix peròs'ha mostrat més optimista ja quecreu que les platges catalanescada vegada estan més netes. 'Favuit o deu anys recollíem moltamés brutícia que actualment', ha

· Mireia RecasensEl grup del Voluntariat de l'AltMaresme de Medi Ambient real-itza des de fa set anys les netegesdel fons marí a les platges de di-versos municipis catalans, comBlanes, Sant Adrià del Besòs,Calella, Canet de Mar, Arenys deMar, Santa Susanna, Malgrat deMar i Lloret de Mar.A Blanes, aquest diumenge s'hacelebrat la cinquena edició queha acollit a més de quaranta sub-marinistes disposats a submergir-se a les aigües de la platja de SaPalomera per netejar-ne el fonsmarí. Els participants que s'handividit en grups de dues o trespersones han estat durant 45minuts sota el mar en busca debrutícia.Guillem Falcó, biòleg marí i par-ticipant, ha explicat que aquestaplatja té una peculiaritat que és lagran roca de la Palomera queretén els residus que venen delfons del mar i de les correntssubaquàtiques, i per aquest fet

Els més de quaranta participants que s'han submergit a les aigües de la platja de Sa Palomera de Blanes per netejar-ne el fons marí.

Més de quaranta voluntaris s'han submer-

git aquest diumenge a les aigües de la

platja de Sa Palomera de Blanes (Selva)

per netejar-ne el fons marí. El resultat ha

estat més de 200 quilos de brutícia, la ma-

joria restes dels focs artificials que es van

fer un mes enrere al municipi, tot i que

també han arribat a treure'n diverses

cadires. Aquesta és la cinquena edició de la

neteja del fons marí en aquesta platja, que

duu a terme el Voluntariat de l'Alt

Maresme de Medi Ambient (VAMMA), tot

i que a principis d'estiu el Consistori con-

juntament amb Protecció Civil van retirar

10 tones de brutícia, sobretot trossos del

passeig, que s'havia acumulat a causa de la

llevantada del dia de Sant Esteve del 2008.

explicat Mainou.Satisfets de la feina feta El por-taveu del Voluntariat de l'AltMaresme de Medi Ambient(VAMMA), Joan Basart, ha ex-plicat que estan molt satisfets dela cinquena edició de la neteja delfons marí a Blanes ja que hi hahagut un alt índex de participaciói s'han recollit més de 200 quilosde brutícia. Ara, el grup ja esprepara per realitzar el proper 5de setembre la neteja a Malgratde Mar i el 3 d'octubre a Lloretde Mar. Des del maig d'aquestany ja han realitzat sis neteges delfons marí de diverses platgescatalanes.

El resultat: més de 200 quilos de brutícia retirada del fons marí de la platja de Sa Palomera.

32

Antoni Boronat ‘estima les ermites’

a les activitats oftal-mològiques que la Fundaciófa al Senegal. Finalment, ambels diners recollits amb lesvendes del quadres es vanpoder realitzar a prop de 100operacions de cataractes depersones del Senegal.Amb l’exposició de Blanes,

s’han recollit suficients dinersper renovar part del mobiliarii comprar un pont-grua espe-cial per a les persones que As-pronis té cura en les sevesinstal•lacions de Palafolls.Així mateix, ha contribuïtamb una aportació econòmicaa la restauració de la teulada

de l’ermita de Sant Joan.Si no vareu tenir l’oportunitatde veure l’exposició deBlanes i Barcelona, podeu ac-cedir a tots els seus quadres ala seva webhttp://www.boronat.es

El mes d’Agost va finalitzarl’Exposició “Estimem les Er-mites de Blanes” que l’artistaAntoni Boronat va tenir a laSala Municipal d’Exposicionsde Blanes García-Tornel.L’exposició, que estava com-posada per temes principal-ment de Blanes, va ser un èxitde públic i de vendes, teninten compte els temps de crisique estem passant. Part de lesvendes estaven destinades ala restauració de la taulada del’Ermita de Sant Joan i partpel Centre Pinya de Rosa(Fundació Aspronis) dedicadaa la integració de personesamb retard mental a les co-marques de la Selva i l’AltMaresme.A principis d’aquest anyl’Antoni Boronat ja va real-itzar un altre exposició alMuseu Diocesà de Barcelonaconjuntament amb la Fun-dació Barraquer. Els beneficisde les vendes dels quadresd’aquella exposició van anar

Al centre, Anotni Boronat, acompanyat per Josep Trias i Joan Adell

L’any pluviomètricha estat ‘normal’ o‘lleugerament plujós’a Catalunya

2010 ha estat globalment nor-mal o lleugerament humit atres quartes parts del territori,però ha tornat a ser especial-ment sec a les comarques delnord-est i en determinats puntsde l'àmbit de Ponent.Aquestes dades es desprenende l'informe elaborat pelServei Meteorològic deCatalunya (SMC) a partir deles dades de precipitació rec-ollides a la xarxa d'EstacionsMeteorològiques Automà-tiques (EMA) repartides pelpaís. L'informe complet potconsultar-se al web del ServeiMeteorològic de Catalunya.En l'àmbit informatiu, el SMCconsidera que un període haestat molt sec quan les quanti-tats enregistrades han estat persota del 30% respecte a la mit-jana climàtica; sec, si haplogut entre un 30% i un 90%;normal, si els totals enregis-trats se situen entre un 90% iun 110%; plujós, entre un110% i un 190%; i molt plujóssi els totals enregistrats hanestat per damunt del 190%.

·ACNLa resta del país s'ha mogut envalors molt propers a la mit-jana climàtica o, en tot cas,lleugerament superiors a aque-sta, del 110 al 120% respectela mitjana climàtica.Malgrat que el balanç del con-junt de l'any pluviomètric2009-2010 se situa proper a lanormalitat o lleugerament mésplujós, cal fer esment de lamarcada irregularitat plu-viomètrica interestacional i es-pacial registrada. Així, mentrela tardor de 2009 fou seca omolt seca a gran part del país,durant l'hivern 2009-2010s'invertiren els termes i bonapart del territori registrà pre-cipitacions superiors a la mit-jana, a excepció de l'extremnord-oriental. La primavera vatornar a registrar una distribu-ció pluviomètrica irregular,essent el centre, i el litoral iprelitoral central i septentri-onal, les àrees més plujoses,però fou eixut a les comarquesmés sud-occidentals.Finalment, aquest estiu de

L'any pluviomètric 2009-2010, comprès entre l'1 de setem-

bre de 2009 i el 31 d'agost de 2010, es pot qualificar de 'nor-

mal' a bona part del territori català, i de 'lleugerament

plujós' en determinats punts, especialment a les comarques

del centre del país (Bages, Segarra, Anoia i sud del

Berguedà), segons informa el Servei Meteorològic de

Catalunya (SMC). Només la comarca de l'Alt Empordà ha

registrat alguns sectors amb dèficits pluviomètrics desta-

cats, amb totals que s'han situat per sota del 70% respecte

a la mitjana climàtica. De fet, es tracta del sisè any plu-

viomètric consecutiu que les poblacions al voltant de les

conques dels rius Muga i Fluvià registren precipitacions in-

feriors a la mitjana.

% de precipitaciórespecte a la

mitjana climàtica.Setembre 2009

Agost 2010

33

L'Ajuntament de Tossa de

Mar (CiU) ha fet públiques

un seguit d'irregularitats que

s'han detectat en la facturació

d'unes obres executades pel

govern anterior (PSC i ERC)

al 2006. Un gabinet d'assis-

tència tècnica ha peritat els

treballs que es van fer en unes

urbanitzacions properes a la

carretera Gi-681 i ha compro-

vat que es van facturar -i arri-

bar a pagar- més diners que

les obres que realment s'hi

van fer, sobretot en enllume-

nat, pavimentació i rotondes.

'Si es va dir que es posarien 44

làmpades, se n'hi van acabar

posant una trentena', explica

l'alcaldessa de Tossa, Imma

Colom. Ara, el consistori estu-

dia dur el cas a la fiscalia per

denunciar un ús indegut de

diner públic.

Les obres es van projectar el2006 pel govern del PSC, ales-hores al capdavant del consis-tori. Els treballs havien de servirper equipar les urbanitzacions

del sector can Vergonyós i delsector de la Riera i ca l'Agut,així com per construir una ro-tonda a la Gi-681.Quatre anys després, un gabinetd'assistència tècnica ha peritatels treballs que s'hi van fer i hadescobert que hi ha hagut undesfasament de 309.000 eurosentre les obres que es van factu-rar i les que realment s'hi vanfer.Segons l'informe, es va certifi-car molta més obra de la que esva fer. En alguns casos, fins itot, la diferència entre el que esva facturar i el que es va arribara executar es dobla. 'En el casde la superfície de paviment, esva certificar el doble del que esva pavimentar', explica l'alcal-

dessa de Tossa de Mar, ImmaColom. També es van certificarmolts més punts de llum delsque hi havia realment i moltmés cable elèctric del que eranecessari per enllumenar les ur-banitzacions.A més d'aquest desajust, algu-nes obres es van adjudicar senseconcurs públic previ. 'Es vanadjudicar a dit', critica l'alcal-dessa de Tossa.Amb totes aquestes dades sobrela taula, ara, l'ajuntament estu-dia dur el cas a la fiscalia. 'És unproblema important que s'ha dedonar a conèixer perquè estracta de diner públic', indical'alcaldessa.

Irregularitats a lafacturació a Tossa Segons l'informe, es va certificar

molta més obra de la que es va fer.En alguns casos, fins i tot,

la diferència entre el que esva facturar i el que es va arribar

a executar es doble.·

“Es va dir que es posarien44 làmpades, però no van

posar ni 30”

34HORITZONTALS: 1.Arrugada i matxucada per

culpa d'una trobada apassionada. No acaba de fer el

pes / 2. Amaneix bé per acabar amb l'embòlia. Ge-

mines de tal manera que tot són misteris / 3. A mig

termini. Un parer que sovint és un estat. Enemics de

Guanyar-ho Tot / 4. Repasso les vinyes fins que es-

goto les baguets. Gaudir com un tortosí / 5. Una

grega a la maleta. Que empipadora, diu que l'amo

i la nosa són la mateixa cosa / 6. Generós com un

dia de sol radiant. La fi del fil / 7. Hidròlisi dels

àcids que també afecta el tió. Silici i alumini en fi

eclesial / 8. Mercat àrab ingressant a l'associació.

Tal com grato faig malbé la rosca / 9. Extrems del

Nottingham. Jo em llevo d'hora, la Matilde no. LA

cosa llatina / 10. En té nou per darrere i el desesper

per davant. Tenen seient reservat a l'audiència / 11.

Cor de gel. Vas grec força semblant a Aníbal. Aca-

ben amb el pànic per accedir a Nicaragua / 12. D'o-

cells com ell val més que no en vinguin gaires.

Escometo a cops de sapata / 13. Un terç dels sei-

xantes. Tan desmanegat que tota la roba li respira.

VERTICALS: 1. El quadrat, mig girat, i el rom,

bé, gràcies. Parelles amb tendència a anar amb bi-

cicleta / 2. Article de franel•la. Militància en la no

devoció. Introducció a l'aeromodelisme / 3. Llufes

humanes?: no, efluvis de la biomassa. Vestit molt

usat a la Índia i a comissaria / 4. Afaito però faig

malbé la proa. Per la feina que fa a la impremta la

tracten de pesada / 5. Cor de fel, també. Península

en forma de lletra. Ribes sense ídems / 6. Seqüències personals i in-

transferibles que no cal filmar. Temes en silenci / 7. Indicis d'ani-

mositat. De l'activitat nocturna que no deixa rastre visible. El cul

d'en Jaumet / 8. El pitjor compost que pot acompanyar el carboni. El

dit d'insultar / 9. Símbol argentí. Confits no aptes per a menors.Ape-

ritiu d'un bon tiberi / 10. M'ho dic jo mateix, que sóc cantant ensu-

crat. Vellut com si fos pell girada / 11. Un cavall tan fabulós que va

amb propulsió a gas. Un cairota amagat: és cosa de l'aorta / 12. Per

fer-ne només un s'ha de ser molt delicat. Pagament personalitzat per

gaudir de la regatera.

MOTS ENCREUATSPER PAU VIDAL

FRASESARISTÓTELES

SUDOKUS

L’ACUDIT D’EN GRASS

FÀCIL

MOLT DIFíCIL

Lo que tenemos que aprender a hacer, loaprendemos haciéndolo

El ignorante afirma, el sabio duda y refle-xiona.

Es ignorancia no saber distinguir entre loque necesita demostración y lo que no lanecesita.

Hay la misma diferencia entre un sabio yun ignorante que entre un hombre vivo yun cadáver.

Hay la misma diferencia entre un sabio yun ignorante que entre un hombre vivo yun cadáver.

La sabiduría es un adorno en la prosperi-dad y un refugio en la adversidad.

El hombre nada puede aprender sino envirtud de lo que sabe.

Servicios queofrecemos:

> Sevicios puntuales en tareas concretas:concina, costura, plancha, limpieza, etc.> Personal fijo o interno.> Cuidado de personas mayores y niños.> Convalecencias y post operatorios.> Canguro por horas o dias.> Limpiezas a fondo puntuales.> Limpieza por horas, dias o meses.> Sustituciones

Horario: de 9 a 2 · De 15 a 19 horas · Tel: 93 303 61 88 · tserveis@yahoo.esFélix Serrano · 652 944 560 · Mónica Cuéllar 664 210 622 · Montserrat Martínez 695 393 680

SOLUCIONS

FÀCIL

MOLTDIFICIL

Compro Tebeos antics, comics de su-perherois, manga, llibres, albums decromos, calendaris de butxaca, play-mobil, airgamboys i jogina en general.630 930 616

Es lloga despatx professional amoblatamb tots els serveis. Servei de neteja.280 euros mensuals. 629 743 633

Gatets d’un mes siamesos busquenser adoptats per gent amant d’aquestsanimals. Han sigut amamantats permi. Ja menjen pinso. Son mansos iblancs. Tinc dues famelles i un mascle.La Selva. 600 206 104

Coleccionista particular de Lloret deMar: compro monedas de oro y plata,billetes del rey sin doblar. Cambio yvendo monedas de todo el mundo. 658632 507 / chango.lloret@gmail.com

Señora inglesa, diploma unniversitario,licenciada en educación da clases deinglés y francés a niños. Precio nego-ciable. 653 019 461

Enginyer-professor dón classes dematemàtiques, física, anglès, tot tipusd’assignatures, a domicili a estudiantsd’ESO i Batxillerat. 608 261 820

Vendo antena parabolica nueva de 80cm para canales internacionales y au-tonómicos. 40 euros

Vendo maleta Samsonite 70x54x23color azul, carcasa de polipropileno re-sistente y ligera. Ruedas y asa lateral,candado con función TSA. 20 euros.607 83 57 76

Chico responsable con furgoneta seofrece para hacer todo tipo de transportesy pequeñas mudanzas,muebles,elec-trodomesticos,etc.. tel.693813320

Dono classes pràctiques d'ordinador adomicili a persones de totes les edats: in-ternet, correu-e, fotos, música, etc. Per amés info: 619 16 76 88 Blanes irodalies.

Se ofrece Ingeniero de Telecomunica-ciones para dar clases de apoyo dematemáticas, física, química en inglés aE.S.O. y Bachillerato. Experiencia de másde 4 años. Garantía de aprobado. 661 279385

Profesor ContaPlus y FacturaPlus, im-parte clases, experiencia, todas las ver-siones, solución de problemas deinstalación, creación de modelos de in-formes, facturas, albaranes, etc. a medida.Lloret, Blanes, Tossa, no cobro desplaza-mientos. 622 273681-lloret_city@yahoo.es

Se ofrece peluquera a domiclio. Preciosmuy económicos. Solo señoras. Llamar al645 88 70 73

Me ocuppo de cuidar su vivienda de se-gunda residencia o desocupada zonaBlanes a cambio de limpieza, manten-imiento y vigilancia de seguridad. Solonecesito una vivienda digna y mínima dor-mitorio pequeño y un baño para personalimpia honesta y con muy buenas referen-cias demostrables y personales. Me llamoRaúl Andrés. 614 621 821

Disc Jockey y animador profesionalsenior, con programa de radio y discografiapropia se ofrece para trabajar en discote-cas, salones de fiestas, hoteles, fiestas pri-vadas, etc. Años 60,70,80,90. Curriculumy experiencia única en Europa. Garantia yresponsabilidad, todo el Maresme y laCosta Brava. DJ RAF. 651 621 821

Chica se ofrece para ayudante de cocina,limpieza, manipuladora, plancha, limpiezapor horas. María: 670 493 145

Se ofrece señor de 42 años para trabajosde albañileria, fontaneria, electricidad,pladur, pintura, piedra, carpinteria, ven-tanas, puertas, etc. Tengo más de 15 añosde experiencia de dicados a la reforma.Joan: 664 707 403

Chico responsable con furgoneta seofrece para hacer todo tipo de transportesy pequeñas mudanzas, etc. 605 290 154

Si necessita una persona perquè li ajudi ales tasques de la llar, consulti sense com-promís. Sóc dinàmica, de confiança, re-sponsable, amb molt bones referènciesdemostrables. 626 990605

Inglés en casa: clases particularesprovadas con experimentados profesoresnativos ingleses. Cualquier nivel y decualquier edad. Llama al 689 914 677

Auxiliar de enfermeria con experienciase ofrece para cuidado de gente mayor,niños o personas con discapacidad física ointelectual. Idiomas: castellano, catalan,portugués. Disponibilidad horaria en Blanesy alrededores. Consulte precio. 692231904

Señor de 40 años se ofrece como so-corrista y como animador para hoteles dela costa. Hablo catalán, castellanos, italianoy me hago entender en francés. Nocionesde inglés y alemán. Con experiencia. Sr.Toni: 666 71 73 66. También cuidado deancianos y persones mayores con dificul-tades. No fumo

Sra. española se ofrece para limpiezapor horas de pisos, casas, torres, etc.En Blanes. 695 85 01 05

Dono classes pràctiques d’ordinador adomicili a persones de totes les edats: in-ternet, correu-e, fotos, música, etc. 619 1676 88 · Blanes i rodalies.

Asesoramiento en asignaturas de Primaria,Secundaria y Bachillerato. También forma-ción para Ciclo de Grado Medio en Admin-istración y Gestión. Precios económicos.Miguel Angel. 689 85 33 50

Se ofrece señora para realizar tareasdomésticas por horas. Zona de Blanes yalrededores. 618 47 20 61

CLASSIFICATS Per a inserir anuncis classificats podeu enviar un e-mail a noupaper@gmail.como enviar un SMS amb el texte de l’anuncial telèfon 686 99 11 37

Soy viuda y llevo solo dos meses enPineda y no conozco a nadie. Me gus-taria encontrar qente en la mismasituación. 606 651 086. Lola

Chico 40 años, gay, rapado, majo,sano busca amigos gays hasta 55años, formales, sin pluma, estilo bear,para amistad, cine, viajar, caminar.Abtenerse casados, bisex, drogatas,etc. Escribe confoto a:jsfernandez@gmail.com

Noi de 26 anys desitjaria conèxer noiesd’esdat similar per a amistat. 626 2188 63

Soy hombre de 53 años y muy vital.1,85m, delgado, cariñosos, educado.Vivo solo y deseo encontrar chica rusade 45 a 53 años educada y cariñosa.Preguntar por Carlos. 676 716 337

Solos y solas. El mejor grupo delMaresme y la Costa Brava. Sin fines delucro y con una gran aspiración hu-mana y de amistad. Cada sábado nosreunimos en el Restaurante l’Estany deMalgrat de Mar.www.solosisolas.blogspot.com Asisten-cia personalizada. llamen para reser-var su mesa. 651 62 18 21 y 620 4252 21. Coordinadores Elvira y Raúl.

Empresari divorciat de 50 anys volconèixer persona per parella estable.695 835 823

Señora de Pineda alegre y con ganasde disfrutar de la vida. Me gustariaconocer señoras con las mismas inqui-etudes. 610 07 02 43

Jugadora de tenis aficionada buscacompany/a per jugar entre setmana,zona Alt Maresme i Blanes. 690 84 5549. Anna

VENC, colecció sencera de la serie YOSOY LA BEA en format cd, preu a con-venir. 676 183 897

MAZDA 323fEs ven Mazda 323F Any 2001 benequipat, aire acondicionat, 4 air-

bags, llantas d’alumini) Bon estat.Color cava metalitzat. 617 206 093

ALQUILERAlquiler de un piso en Lloret de Mar,zona Fenals. Una habitación, amue-blado, jardín y piscina comunitària.Trato directo con el propietario.

677 457 269

LLOGUERPis de 3 habitacions, bany, cuina-menjador, tot exterior. Quart ambascensor. Darrera l’esglesia de Bla-nes. 500 euros al mes

638 954 578

TRASPASOOcasión única, traspaso espacio deocio infantil y cafeteria. En plenofuncionamiento, clientela fija. EnMalgrat de Mar, único en la pobla-ción. 20.000 euros

651 48 56 60

VENDOVendo ático en segunda linea

de mar en Blanes. 41m +40mts de tertraza, reformado.

Consta de una habitacióndoble. Salón comedor, cocina

independiente y aseo conducha, fachada nueva y te-

rraza. Ascensor, vistas espec-taculares a la montaña y almar. Todo a 100 mts de la

playa. Precio 157.000 negocia-bles. Sr. Toni.

93 115 49 35

Vols anunciar elteu immoble?

Els milers d’exemplars del ca-feambllet t’ajudaran a que mi-lers de persones de la zonaconeguin la teva oferta. En-via’ns el teu anunci a noupa-per@gmail.com o amb un SMSal 686 99 11 37

Graba aquest telèfon al mòbil!!!

Servei tècnic de reparació d’ordinadors a domicili

Solucionem tot tipus de problemes al seu PC. No es cobra desplaçament. Bon preu.

637 212 952 · Jesús

Piso de 2 habitaciones amueblado Ref.: BL-081, Palafolls, Barcelona Piso de 65m2 que consta de dos habitaciones una doble y otra individual, cocina semi-ameri-cana totalmente equipada, baño completo con bañera, salón-comedor de 15 m2 consalida a terraza de 15 m2, bomba de calor y a/a en todas las estancias, exterior, bal-cón, ascensor, suministros dados de alta, parking opcional. No dejes de verlo¡¡¡¡¡¡ Encantador piso de dos habitaciones Ref.: BL-082, Blanes, Girona C/ Enric MoreraPiso de 65 m2 que consta de dos habitaciones dobles una de ellas con salida a bal-cón, cocina independiente, baño completo con bañera, salón-comedor con salida aterraza, trastero, calefacción, ascensor, totalmente exterior y muy luminoso, sumi-nistros dados de alta. Inmejorable!!!Precioso piso de dos habitaciones Ref: BL-080, Blanes, Girona C/ Mas Masso-

net Precioso piso de 65 m2 que consta de dos habitaciones una doble con armariosempotrados y otra individual, cocina independiente con todos los electrodomésti-cos necesarios para entrar a vivir, baño completo con bañera, salón-comedor con sa-lida a balcón, calefacción, ascensor, suministros dados de alta, ubicado en zona decolegios. ¡No dejes de verlo. Precioso piso de dos habitaciones Ref.: BL-021, Blanes, Girona C/ AsturiesPiso de 75 m2 de superficie con dos habitaciones dobles una de ellas con baño com-pleto con bañera, cocina independiente con todos los electrodomésticos necesariospara entrar a vivir, un segundo baño completo con bañera, amplio comedor , patiocubierto donde se encuentra la lavadora y pica para lavar a mano, balcón , exteriory muy luminoso , totalmente amueblado, calefacción , suministros dados de alta.Ven y verás este será tu piso¡¡¡¡ Piso de 4 habitaciones en el centro Ref.: BL-079, Blanes, Girona Plaza 11 de Sep-tiembre Piso de 90m2 que consta de cuatro habitaciones, tres de ellas dobles y unaindividual, distribuidor y pasillos amplios, cocina amplia e independiente junto allavadero y con los electrodomésticos necesarios para entrar a vivir, dos baños com-pletos con bañera, gran salón-comedor de 25 m2 con salida a terraza totalmente ex-terior, ascensor, calefacción, alta de suministros y amueblado. No dejes deverlo¡¡¡¡¡¡

972 35 27 89 · c/ S’Auguer 26 · Blanes

PintorInteriores/fachadas Zona La Selva

Costa Brava Girona651 086 795 · 675 198 021

Portem el teu missatge als nostres 56.000 lectors. Anuncia la teva activitat

professional al cafèambllet!!!

686 99 11 37

IMPORTANTE EMPRESA INCORPORAImportante compañía de seguros necesita incorporar a

su plantilla comerciales para la zona de Blanes, conganas de trabajar. Formación a cargo de la Compañía,

cartera de clientes, seguimiento y apoyo comercial,profesión con futuro, importantes ingresos según dedica-

ción. Llamar para concretar entrevista al 620 203 591Joan Cortina · juan.cortinaperis@hotmail.com

COMERCIALES IMNMOBILIARIOSReimss está buscando candidatos para formarparte de su equipo como Comerciales Inmobi-liarios, deben residir en Blanes o Lloret del Mare imprescindible experiencia inmobiliariaOfrecemos:

Una cartera amplia de clientes, con propiedades y demandas,publicidad en los portales web mas importantes y un equipo denegociadoras y teleoperadoras trabajando constantemente paralos comerciales.Los interesados comunicarse al 972-980-622 ( int. 2) y/o contactarvia mail a rrhh@reimssolution.com

Empresa de publicidad selecciona joves per a atencióal client. 660 18 60 84

35

BLANES: Setiembre: 17> Adell · 18> Adell · 19> Pujol · 20> Oms · 21>

Bartrina · 22> Sureda · 23> Altimir · 24> Turon · 25> Morell · 26> Cots · 27>

Grima · 28> Adell · 29> Adell · 30> Pujol · Octubre: 1> Oms · 2> Bartrina

· 3> Sureda · 4> Altimir · 5> Turon · 6> Morell · 7> Cots · 8> Grima · 9>

Adell · 10> Adell · 11> Pujol · 12> Oms · 13> Bartrina · 14> Sureda · 15>

Altimir · 16> Turon · 17> Morell

LLORET DE MAR: Setiembre: 17> Fàbregas · 18> E. Tallada · 19> Basté ·

20> Cànovas · 21> M. Tallada · 22> X. Borras · 23> A. Martínez · 24> Per-

pinyà · 25> C. Cabañas · 26> Mazó · 27> Mª Cabañas · 28> J. Martínez · 29>

Fàbregas · 30> E. Tallada · Octubre: 1> Basté · 2> Cànovas · 3> M. Tallada

· 4> X. Borràs · 5> A. Martínez · 6> Perpinyà · 7> C. Cabañas · 8> Mazó ·

9> Mª Cabañas · 10> J. Martínez · 11> Fàbregas · 12> M. Tallada · 13> Basté

· 14> Cànovas · 15> M. Tallada · 16> X. Borras · 17> A. Martínez

BLANES: Grima: c/ Giralda3 · 972 33 70 10 Adell: c/ Muralla, 31 · 97233 04 91 · Cots: Av. Los Pavos, 30 · 972 35 11 50 · Altimir: Av. Madrid,17 · 972 33 44 03 · Morell: Catalunya 10 · 972 33 74 45 · Pujol: N. S.del Vila 6 · 972 33 04 65· Sureda: Pg. de Dintre, 3 · 972 33 00 69 · Oms:c/ Nou 8 · 972 35 24 59 · Turon: Ca la Guidó, s/n · 972 33 47 01 · Bar-trina: Av. Joan C I, 4 · 972 33 19 78

LLORET DE MAR: M. Tallada: Just i Marlés,5 · 972 372 868 · Mazó: Venè-cia, 75 · 972 366 155 · C.Cabañas: Amèrica, 27 · 972 365 798 · Per-pinyà: J.B. Lambert, 34 · 972 365 877· J.Martínez: Passapera, 9 · 972346 187 · X.Borràs: MªCapmany 24· 972 377 403 · M. Cabañas: Just iMarlés 66 · 972 365 796 · A. Martínez: Sant Pere, 6 · 972 364 379 · Fà-bregas: Av. Vidreres, 123 · 972 362 206 · E. Tallada: Av. Catalunya · 972369 303 · Cànovas: Sant Pere, 76 · 972 367 960 · M. Basté: Camí del’Àngel, 22 · 972 371 075

Adreces i telèfons

Farmàcies de guàrdia

Per a conèixer les farmàcies de guàrdia d’altres poblacions dela comarca de La Selva pot consultar el web www.cofgi.com ·

Les de les província de Barcelona poden consultar-se awww.farmaciesdeguardia.com

Blanes: Valentina Blázquez Pulgarín, 82(15/08) · Mario Pintos Duarte, 37 (16/08)· Jaume Tortos Bancells, 79 (16/08) ·Carme Taberber Rosell, 93 (16/08) ·Manuel Pérez González, 67 (17/08) ·Maria Padilla Granados, 84 (19/08) · Mar-cial Hernáez Talegón, 88 (21/08) · An-gelina Balaguer Arnés, 74 (23/08) ·Arsenio Prieto Prieto, 67 (23/08) · IsabelMatínez González, 75 (24/08) · EusebioLobo Tejero, 77 (27/08) · Maria LlorensTelarroja, 92 (27/08) · Filomena Viñue-las Santra, 89 (28/08) · Pepe EscobarSoria, 70 (28/08) · José Roch Griñan, 70(29/08) · José António Lázaro Conde, 74(07/09) · Fran Martin Guerrero, 39(08/09) ·Lloret de Mar: Francisco EscribanoPérez, 78 (18/08) · Antoni BachCasahuga, 75 (19/08) · Luisa Quintana dela Fuente, 78 (21/08) · Dionisio TomàsArbós, 85 (25/08) · Martín Solis Galán, 83(02/09) · Ana Maria Fabián Rodríguez, 81(02/09) · Carmela Piedra Diego, 75(07/09) · Antonio Quintanilla Usategui, 65(12/09) ·Arbúcies: M. Teresa Galcerán Cuminal,80 (24/08) · Maria Pallarols Codinach, 73(28/08) · Salvador Masferrer Güell, 84(30/08) · Josep Codinachs Busquets, 62(01/09) · Joan Freixes Cros, 82 (05/09)

Sant Hilari Sacalm: Pilar León Jiménez,80 (27/08) · Ceferino López Sánchez, 77(06/09)Santa Coloma de Farners: RamonaTrias Climent, 100 (23/08) · Mingo CollBanús, 96 (24/08) · Carmen Alcalde Sues-cun, 87 (27/08) ·Vidreres: Antònia Jordà Call, 90 (16/08)· Albert Gestí Monjé, 66 (02709) · ManoloAriño Forné, 88 (08/09)Tossa de Mar: Francisco EscribanoPérez, 78 (18/08) ·Calella: Manel Janer i Alabern, 49(16/08) · Amèlia Nualart i Purrà, 84(16/08) · Bernardo Maldonado Acien, 66(16/08) · Paco Diaz i Ventura, 72 (16/08)· Alberto Navarro Belzunces, 86 (17/08) ·Antònia Mas Reus, 89 (20/08) · JoséPérez lozano, 81 (20/08) · Pere SolerRiera, 73 (21/08) · Francisco PalominoRuiz, 47 (26/08) · Siseta Soteras Soler, 77(27/08) · Santiago Medina Garcia, 80(27/08) · Catalina Lacruz Esteban, 89(02/09) · Ana Kühn, 76 (06/09), JosepBachs Feliu, 84 (08/09) · Josep DuróRosell, 83 (14/09)Malgrat de Mar: Antonia RedondoSillero, 82 (18/08) · Isabel MartínezGonzález, 75 (24/08) · Josep CurtonaLlop, 84 (26/08) · Consuelo García Fer-nández, 89 (26/08) · Maria Escudero

Rovira, 74 (03/09) · Antònio Poch Gim-ferrer, 93 (04/09) · Rosa Güell Sabater, 91(10/09)Palafolls: Maria del Carmen Ortega Ro-dríguez, 83 (23/08) ·Pineda de Mar: Antonio Ortiz Fernán-dez, 71 (16/08) · Maria Josefa PalmeroRincón, 77 (19/08) · Blas Tomàs i Llamas,82 (23/08) · Ramon Palenzuela Molina,31 (23708) · Elvira Ribas Lloveras, 96(26/08) · Doloeres Espejo Carrera, 82(28/08) · Joan Constanza i Tico, 54(29/08) · Aitor Luna RUbio, 22 (29/08) ·Remedios González Álvarez, 93 (01/09) ·Maria Bardera Porchas, 105 (05/09) ·Manuel Soler Alias, 87 (06/09) · ManuelaGil Morales, 87 (07/09) · Ángeles LópezOjeda, 68 (08/09) · Antonia MontoroPancorbo, 82 (09/09)Tordera: Ignasi Martínez S´´anchez, 77(17/08) · Antonia González Rodríguez, 81(19/08) · Carmen Gurnés Xampeny, 65(24/08) · Maria Rosa Cantarell Vivé, 75(25/08)Santa Susanna: Baltazar Jesús RigueroFerrer, 69 (07/09) · Andreu Andreu Ferrer,73 (09/09) ·

Necrològiques

Socorrisme: 972.36.54.09> Blanes:Hospital: 972.35.32.64Ambulatori: 972.331.350Ambulàncies: 704.100.317> TorderaÀrea Bàsica de Salut:902.111.444> Pineda de MarCreu Roja Emergències:704.20.22.24Ambulatori Poble Nou:93.766.30.32Ambulatori Pineda:93.767.16.47> CalellaHospital: 93.769.02.01Àrea Bàsica de Salut:93.766.59.50Creu Groga: 93.766.20.30> Malgrat de MarDispensari: 93.761.95.00CAP: 93.761.09.62Creu Roja. Emergències:93.761.24.55Creu Blava: 93.765.46.47> Santa Coloma de FarnersCAP: 972.84.30.16Xarxa de Salut Mental:972.84.23.11> TRANSPORTS

URGÈNCIES

Emergències: 112Mossos d’Esquadra: 088Ambulàncies 24h: 061Policia Nacional: 091Guàrdia Civil: 062Bombers: 085Protecció Civil: 092

> AJUNTAMENTSBlanes: 972.379.300Lloret de Mar: 972.361.800Tordera: 93.764.37.17Palafolls:Malgrat: 93.765.33.00Pineda de Mar: 93.767.15.60Calella: 93.766.30.30Sta. Coloma F: 972.84.08.08Breda: 972.87.00.12Hostalric: 972.864.011Sant Hilari: 972.86.81.01Vidreres: 972.85.00.25Sils: 972.168.000> SANITAT> Lloret:Hospital Municipal:972.36.47.36CAP: 972.37.29.09Hospital Comarcal:972.35.32.64

> Lloret:Taxis Fenals: 972.365.177Taxis Terminal: 972.365.814Ràdio Taxi: 972.362.000Terminal Bus: 972.365.776> Blanes:Terminal Bus: 972.337.842Trans. Pujol: 972.364.476Renfe:902.240.202> Calella:Est. Renfe: 93.769.01.96Taxis: 651.521.705676. 288.288> Pineda de MarEst. Renfe: 93.762.34.32Taxi (Pl. Est): 93.767.21.93Taxi (Av. Hisp): 93.766.00.62> Malgrat de MarEst. Renfe: 93.761.05.85Taxis: 93.761.22.22> TorderaRadiotaxi: 618.05.05.57Taxis: 93.764.19.97> PalafollsTaxis: 676.08.92.76609.74.17.89> Santa Coloma de F.Grues Farners: 639.00.76.66Taxis: 609.36.79.97 ·649.89.12.89 · 608.37.82.84617.97.24.50 · 606.40.91.51

Telèfons 686 99 11 37663 05 16 10

36

www.cafeambllet.com

37

38

El pinedenc Albert Lladó publicanou llibre: “Paraules”

anar més enllà. “Aprofito perfer un repàs de l’obra decadascú, i no quedar-me en elque està promocionant enaquest moment“, apuntaLladó.L’autor també preténque ‘Paraules’ s’allunyi de lamitomania i se centri en la

L’escriptor, periodista i editorAlbert Lladó ha publicat elseu quart llibre. Es tractad’una obra que recull una vin-tena d’entrevistes que l’editorde Diari Maresme i Revistade Letras ha mantingut ambdestacats personatges del’àmbit de la creació.Albert Lladó (Barcelona,1980) presenta aquest SantJordi un llibre que uneix enun mosaic heterogeni algunsdels creadors de la culturacontemporània catalana. Através de vint entrevistes adiferents personatges del’àmbit cultural – des deJosep Maria Flotats a GerardQuintana, passant per EmparMoliner o Enric Casasses -, elperiodista traça el paisatge dela creació catalana just quanes tanca la primera dècada delsegle XXI. L’obra ve acom-panyada de les il·lustracionsde Jaume Bages.

‘Foto panoràmica’

En la seva concepció del lli-bre, Lladó ha renunciat a laidea de crear “un cànon”,però no a la recerca del filcomú que vertebra a autors dediferents gèneres i genera-cions. “M’agrada la idea d’u-nir autors de diferents edats idiferents disciplines perquèfa que la foto sigui méspanoràmica“, explica. Entrela vintena d’entrevistes, caldestacar les de Paco Candel iJosep Palau i Fabre, segura-ment, les últimes que vanoferir.

Repàs global

L’autor, que es va acostar aaquests personatges perencàrrec d’alguns mitjans decomunicació, va assumiraquesta tasca professional per

creació – apropant-se, per ex-emple, a la poesia a travésd’un poeta, i no al revés -,que utilitza precisament lesparaules com a arma i comescut. “Les paraules – sosté –són el mirall de la construcciódel nostre jo“.

LLIBRES

Lore, ipsum ad his scripta blandit partiendo

Lluny del dogma, proper al’esperit i a través de paraules– l’essència de l’ofici de pe-riodista i escriptor -, Lladó nopretén que ‘Paraules’ siguimés que “una eina de con-sulta per gaudir millor d’unvers o d’una novel·la“.

> Des de fa uns mesos veiem amb molta preocu-pació com el govern municipal de CiU, el PDB iERC han iniciat una campanya per desprestigiar iposar en dubte l’honestedat de l'equip municipaldel PSC i, en especial, de la meva persona, utilit-zant arguments falsos, mentides i difamacionssense cap fonament, mentre Blanes viu un atura-ment total i una inactivitat impròpia d'un governmunicipal.> Es va intentar amb el tema dels guals, acusant-me que no es pagava el gual de la comunitat onresideixo, cosa que era falsa i que només preteniaamagar la incompetència municipal per un pro-cediment que s'ha demostrat inadequat i sobre elqual han hagut de rectificar d'amagat, perquè im-plicava cobrar el gual fins i tot a aquells que no te-nien ni sortida de vehicles.> S'ha intentat amb el tema de la llicència delMercadona, quan tothom sap que es tractavad'una llicència feta a corre-cuita abans de les elec-cions municipals del 2003 per l'equip de governde Ramon Ramos, és a dir per Convergència iUnió> S'ha tornat a intentar ara amb una denunciaanònima a l'Oficina Antifrau per un problema ex-clusivament tècnic en la tramitació i baixa de re-buts de l'IBI, per intentar amagar l'important deuteque Convergència i Unió va perdonar a la Con-fraria de Pescadors des del 1993.> És intolerable que un govern municipal i unsgrups polítics amb una minsa representació muni-cipal hagin instal•lat Blanes en un fangueig polí-tic constant, que impedeix afrontar els múltiplesproblemes de la població, sobre els quals nodonen cap resposta ni tenen intenció de fer res.Blanes està perdent una oportunitat històrica perl'interés personal d'una gent a qui no importa perres els blanencs i que només intenten perpetuar-seen la vida municipal a costa d'aturar tota una po-

blació, insultant i sembrant el dubte sobre el con-trari.> El PSC treballa i treballarà per la ciutadania deBlanes i demana que sigui aquesta la que diguiprou a aquesta manera barroera de fer política,que tant perjudica el futur del nostre poble. De-nunciem la deixadesa dels carrers, de la neteja,de tots aquells projectes que podrien ser un revul-siu per al nostre municipi, com la ciutat esportivao el Consell Econòmic i Social i que romanen enl'oblit per la incompetència d'aquells que llencenla pedra i amaguen la mà.> El PSC estudiarà cadascuna d'aquestes acusa-cions per si es poden derivar accions judicials con-tra aquells que les promouen, però des d'avui,incrementarem encara més, la nostra pressiósobre un govern feble i trencat per tal que es du-guin a terme aquells projectes, aquelles decisionsi aquelles accions que mantenen aturada i ofe-gada la població.> Alhora, des del PSC ens neguem a entrar enaquesta dinàmica d'acusacions no fonamentades.Mentre uns perden el temps manipulant expe-dients i papers, els altres escoltem la població iplantegem solucions. I el temps dirà què és el quevolen els blanencs, si viure instal•lats en un procésd'insults i mentides o sortir d'aquest pou i evolu-cionar cap a un municipi competitiu i a l'alçadade les seves expectatives.

Per tot això, diem prou a aquest estil de fer polí-tica i demanem als blanencs que participin acti-vament en el procés per fer fora de l'Ajuntamentaquests personatges que l’estan paralitzant en elsdarrers anys.

Ha arribat l'hora de dir prou i ho farem amb elsuport dels blanencs.

Última Hora: Nota de premsa del PSC de Blanes

“Diem prou a aquest estil de fer política”

39

686 99 11 37663 05 16 10DIRECTOR

ALBANODante Fachin

D. COMERCIAL:Manoli Tena TenaIMPRESSIÓ:Heraldo de AragónDISTRIBUÏT A:La Selva i Alt Maresme

30.000 exemplarsmensuals controlatsper Introl S.A i certifi-cats amb el segell

Una publicació deNoupapereditors S.L.

c/ Antoni Viladomat, 117400 BREDA-Ap. Correus: nº 3017300 BLANESDipòsit Legal: GI-107-2005

Publicació membrede l’AssociacióCatalana de PremsaGratuïta

Líders d’audiència a la zonasegons el Baròmetre de la Comunicaciói la Cultura

noupape r@gma i l . c om / www. ca f eamb l l e t . c om

Quan em vaig instal·lar alPenedès, ara fa ja uns quantsanys, una de les primeres cosesque em van ensenyar els meusnous conciutadans, que sabien deles meves afeccions pel menjar iel beure, fou que les flors de laborraina, tan habitual a les voresdels camins, son comestibles. Ique aporten a les amanides un tocblau força original.Jo, en justa reciprocitat, els vaigexplicar que la carxofa també erauna flor –en realitat una inflo-rescència, és a dir una flor deflors- i ells m’ho van acceptaramb una certa cara astorada, avuipenso que per cortesia i no per ig-norància.Ara, per sorpresa i aprofitant lescalors de l’estiu, la ComunitatEuropea diu que això de menjarflors no els acaba de fer el pes ique ens ho hauríem de fer mirar.Com mirem els transgènics o elstomàquets manipulats genètica-ment. És a dir, a través d’un es-tudi científic que demostri la sevainnocuïtat.Però clar, la borraina dels meusmarges o les caputxines que crienels nostres floricultors, no tenenal darrera cap multinacional quepagui l’estudi. Son productes quetenen el mal hàbit d’estar al’abast de tothom i no donar ben-eficis a quatre i el cabo.Per aquest camí, avui han estatles flors. Però demà podrien serels cargols, els espàrrecs demarge, els peus de rata o els es-pigalls. Productes que nosaltrestenim plenament incorporats alrebost però que a Europa elssonen a cosa rara i, per tant, delsque hem de malfiar.Perquè ells ho diuen. De resserveix, pel que sembla, explicar-los que fa milers d’anys que fembunyols amb les flors de car-bassó, que amanim lescosconilles o que donem un tocde color amb les flors de bor-raina. Ells es basen en estudis su-posadament científics, és a dir, enconstatacions com les que javaren fer els nostres avis, peròfetes amb bata blanca. Per tant,endavant E-333, isomalt i altresinvents sintètics disfressats denaturals, enrere flors de borraina.I, per si no se’ls veu prou elllautó, endavant insectes fregits,enrere flors de gerani.

Cal queneixin flors

Francesc Murgadas