cabrerÈs, collsacabra i llancers · tor analitzant a fons uns quants dels llocs que ens suggereix...

CABRERÈS, COLLSACABRA

I LLANCERS

50 itineraris

Col·lecció: Azimut - 152

FRANCESC ROMA I CASANOVAS

CABRERE�S-COLLSACABRA-LLANCERS.indd 1 24/08/17 10:34

Primera edició: novembre del 2017

© del text i de les fotografies: Francesc Roma i Casanovas

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Formes Gràfiques Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-663-1

DL T 938-2017


3

Pròleg

En Francesc Roma em va posar un caramel a la boca quan em va demanar si volia prologar aquesta guia d’excursions pel Ca-brerès i el Collsacabra. No vaig trigar gens a dir-li que sí. Em toca massa de prop. El lloc on tenim les arrels ens xucla encara que no ho vulguem. I, a més, en Francesc sap que camino, que la mun-tanya m’agrada, per no dir que m’apassiona. Per tant, el tret el va disparar directament al centre de la diana.

El llibre que teniu a les mans no és una guia com les altres: no només parla d’excursions i itineraris per caminar i gaudir d’un pai-satge únic, sinó també del que es pot trobar a cada lloc proposat pel seu autor, del patrimoni que amaga cada racó d’aquest altiplà tan especial, tan particular, tan ple d’història natural i humana. No en va en Francesc Roma és un home carregat d’una saviesa que ha conreat a base d’estudi, sí, però també de caminar i de conèi-xer els paratges que ens presenta en aquest llibre (i molts d’altres paratges que trobem en altres llibres seus). Vull dir amb això que la seva no és una saviesa estèril o pedant, sinó ben fonamentada i comprovada sobre el terreny en el sentit literal de l’expressió.

Així surten totes aquestes propostes, algunes de les quals m’han sorprès de debò, i això que estic acostumada a recórrer camins i senders d’aquesta terra. De seguida que vaig tenir l’es-bós de llibre a les mans, vaig pensar egoistament que era una mina d’or per a una de les meves activitats predilectes. A més, vaig veure que Roma, a la guia, ho feia tot fàcil: fàcil de caminar, fàcil de localitzar. I així, amb aquest llibre a la mà, ens passegem pel Collsacabra, i, com qui no vol la cosa, ens enfilem als cims i baixem a les baumes (al Collsacabra, les balmes són “baumes”), recorrem les pistes, els camins i els senders amb prou feines fressats, o ens obrim camí, si convé, a través dels esbarzers, per descobrir un antic molí que encara es manté en peu. (Obro parèntesi per dir que Francesc Roma, entre moltes altres coses, és un senyor especialista en molins. Però d’això em sembla que en parlarà en un altre llibre, i ara no és moment d’avançar res.)

L’autor divideix el seu llibre en una introducció del Cabrerès, indicacions pràctiques d’aquelles que s’han de tenir molt en comp-


4

te (com la de no refiar-se del GPS ni tampoc de les muntanyes bucòliques que amaguen cingleres molt impressionants i molt tra-ïdores), i els itineraris, que agrupa per proximitat temàtica: serra del Feu, serra de Cabrera i cingles d’Aiats, Falgars... A dintre de cadascuna d’aquestes seccions, cada itinerari té una mica de tot; sempre, però, sense perdre ni la claredat ni la simplicitat. Sense grans discursos d’aquells que no s’acaben mai i que, si no tenen aturador, ens fan perdre el nord en el sentit literal.

Poso per exemple l’itinerari que ell anomena “Cabrera per la Serrica” (itinerari 7). D’entrada, hi escriu la seva impressió, la que segurament diria a algú a qui volgués recomanar aquest recorre-gut. Res, són tres ratlles en què es pot llegir “Excursió preciosa i no massa llarga, ideal per fer-la a la primavera [...]”. Allò que tantes vegades trobem a faltar en una guia, ho trobem en la de Francesc Roma: el consell de l’amic, la mirada experimentada però amable, apta per als que caminen i per als que no caminen tant.

Després, hi ha l’explicació de l’itinerari en ell mateix: “Des de Sant Julià de Cabrera, sortim cap al nord [...].” A dalt de Cabrera, hem de travessar l’Osca (el lloc on la roca està com queixalada), i és llavors quan Roma aprofita per il·lustrar-nos amb detalls merave-llosos com el de Jacint Verdaguer i les seves “osques de Cabrera”, el que diu el diccionari de la paraula “osca” i el que en comenta Joan Amades, que no és poca cosa: “Joan Amades va publicar que la donzella que fa aquest pas corrent i amb esclops es casa abans de l’any següent. Molt interessant, però no ho vulgueu provar!” No cal dir que l’última frase és una recomanació personal de Roma, a la qual m’afegeixo amb tot el cor. En qualsevol cas, el detall afegit a cada itinerari fa que la guia sigui encara més interessant, com si amb l’excursió no n’hi hagués prou. A l’itinerari també s’hi inclouen una fotografia del santuari i un mapa, a més de les “Dades tècni-ques” inicials, amb la distància, l’horari i les observacions (“aten-ció a alguns passos una mica aeris”, en aquest cas).

Us he resumit un itinerari tal i com ens el presenta Roma. N’hi ha molts més; això només n’és una mostra.

El que sí que us puc prometre és que no hi ha res inventat: en Francesc Roma s’assegura de tot el que escriu, i això ho fa actuant sobre el terreny. Ho sé perquè ho he vist amb els meus ulls i m’he convençut que és una mena de Sherlock Holmes de muntanya. Fins i tot va equipat amb el mateix tipus de barret que duia l’in-vestigador de Conan Doyle. A dins de la motxilla, a banda de les galetes per matar el cuc, hi duu tota mena d’estris per constatar, contrastar (la tauleta que no hi falti!), mesurar, deduir.

Si no em creieu, observeu les fotos de la guia on es veu l’au-tor analitzant a fons uns quants dels llocs que ens suggereix per visitar. No em digueu que no inspira confiança: el que ens explica ja es veu que ho coneix perfectament. Encara que, ep!, ell no diu mai que ho sàpiga del cert. Perquè ell no nega res, però ho posa


5

tot en dubte, com diria Lord Byron. És veritat que ho sap tot, té respostes per a qualsevol pregunta. Tanmateix, així que acabi d’ex-plicar-vos-ho, us dirà que, si algú li ofereix una versió millor, potser se la creurà o, com a mínim, la discutirà.

I això és el que a mi m’acaba de convèncer. Perquè aquesta és l’actitud dels homes savis: la de cosir les possibilitats per oferir una teoria, sense tancar mai la porta a d’altres possibilitats que, també, ben cosides, ofereixin una altra teoria. L’actitud del jo no-més sé que no sé res. La seguretat intransigent és, al meu criteri, la filla més pedant de la ignorància. I això no vol dir que l’actitud de Roma no sigui fiable. Al contrari: m’hi jugo qualsevol cosa que l’encerta en tot. Perquè tot el que diu és fruit de la lògica i de la investigació.

Hi ha una altra cosa, i és que ja es nota que en Francesc Roma no pot evitar deixar-se endur pel que escriu i descriu. Que els pai-satges i els seus rastres humans el sedueixen tant que viu per i per a això. Que estima la terra i que no vol que se n’hi escapi cap detall, ni tan sols la seva olor. Que és capaç de perdre el món de vista, el temps, el rellotge... i de fer-nos-els perdre a nosaltres. En-comana passió. I això no ho aconsegueix tothom... ni de bon tros.

Diuen que les guies com la de Roma estan en desús, que ja ningú no en compra, que ja ningú no se les mira, ara que ho tenim tot a l’abast a internet. Jo no m’ho crec. Potser sí que passa amb les altres guies, però no amb aquesta: aquest compendi és un pe-tit tresor on hi ha just el que ens cal i just el que busquem quan vo-lem alguna cosa més que caminar per caminar. Roma ens convida a observar, com en una visió translúcida, etèria, el rastre que ha quedat, en l’aire eixut i clar del Collsacabra, dels antics habitants d’aquests paratges espectaculars, que van aprendre a aprofitar a fons prats, rius, muntanyes, penya-segats..., i a conviure amb gui-lles, serps, cabirols, cabres, voltors, senglars, àligues...

És per gaudir-ne. Ja m’ho sabreu dir quan hagueu ben rebregat aquesta guia, de tant consultar-la. Perquè segur que, un cop l’ha-gueu tastat, ja no us en sabreu estar.

Blanca Busquets


7

El Cabrerès, vet-lo aquí

El Cabrerès és una terra de transició entre la Serralada Prelito-ral i la Serralada Transversal que arriba als 1.316 metres d’altitud al cap del Pla del Prat. Tot i la seva modesta altura, vist des de la plana de Vic, Cabrera representa el marc que tanca la depressió pel nord-est.

De tota manera, al costat del Montseny i el Puigsacalm aquest altiplà sembla haver quedat una mica eclipsat en aquesta loteria que és la modernitat. Escenari històric i geogràfic poc delimitat, ha patit sempre d’una identitat poc consolidada: tothom reconeix que el Collsacabra existeix, però el que resulta difícil és establir-ne els límits. Mancada de grans ciutats, sembla una geografia sense centres o, en tot cas, amb uns centres més aviat petits que no fa massa anys semblaven condemnats al despoblament.

Avui dia la gent del Collsacabra ja no viu del sector agrari, sinó que depèn de la feina en el sector de serveis i de la indústria (aquest darrer és el cas especialment de l’Esquirol). El paisatge agrari de grans masies o de petits establiments de porc i burra ha passat a la història per sempre més, excepte en les zones més baixes d’aquesta subcomarca.

Els recursos paisatgístics hi són abundants i no es pot dir que hagin estat explotats intensament, fet que segurament dona a aquest espai un potencial de creixement de cara al futur. L’excursi-onisme, en totes les seves manifestacions, hi té encara molt espai per córrer, però cal que entre tots plegats sapiguem conjuntar els interessos mediambientals i el desenvolupament econòmic. Una via per reivindicar aquest excursionisme passa per l’aposta per una cultura paisatgística i rural visitada a peu o amb bicicleta, a velocitat lenta i amb els sentits esmolats. Un excursionisme que sàpiga interpretar els paisatges que travessa i que sàpiga veure en el que avui dia tenim el record del passat que ho va construir.

Aquest és en part l’objectiu d’aquesta guia: aconseguir po-sar en valor alguns elements que actualment s’estan ensorrant i desa pareixent perquè ningú no els ha sabut donar l’estatus que es mereixen. N’hi ha tantes de coses, en aquest espai, que ben explicades podrien atreure l’atenció de gran quantitat de visitants!


8

Però, naturalment, aquest objectiu no es pot aconseguir només amb un llibre com aquest, una obra que, a més a més, corre el pe-rill de passar com una guia més, un indicador de camins i objectius esportius sense cap altra mena d’interès.

Hi tenim a favor uns valors naturals i culturals innegables que encara no s’han perdut, uns valors que varen portar Joan Triadú a exclamar que “El Collsacabra fascina els contemplatius, ho he ob-servat sempre, i converteix els homes d’acció en presoners apas-sionats de les visions”.

Tenim, doncs, un espai per visitar que ens espera, amb recur-sos suficients per assegurar-nos un excursionisme de qualitat i unes sortides inoblidables. Però tenim, ja ho he dit, un Collsacabra difícil de delimitar. Per aquest motiu, en aquest treball he optat per una definició àmplia del marc per on ens mourem. Més enllà de l’estricta serra de Cabrera, el Cabrerès es pot dir que limita amb les cingleres del riu Ter, els contraforts que aboquen a la vall d’Hostoles i el relleu aturonat que es va enfilant progressivament des de Roda de Ter i Sant Martí Sescorts fins al cim de la carena. I, a l’altra banda, ens queden els boscos de la Vola, limitats actual-ment per la nova carretera de Bracons, i la meravellosa serralada de Llancers, als peus de la qual comencen els estreps del Puigsa-calm, i aquests sí que ja queden fora del nostre marc d’estudi.

Cim del Morro de l’Abella


9

És un espai molt contrastat, amb microclimes molt marcats i usos històrics també diferenciats. Som, però, en un terreny en què la ramaderia extensiva encara continua afaiçonant el paisatge, i encara és possible veure algun ramat de bestiar corrent pels ca-mins ramaders. I som en un terreny verd, excepte en els mesos d’estiu, fet que vol dir que, de ploure, hi plou sovint. Potser per aquest motiu, en tots els torrents hi ha hagut molins i l’aigua raja en totes les fondalades, la qual cosa ofereix la base necessària per a un verd intens, insistent fins a la insolència, humit com una mala cosa.

I enmig d’aquest paisatge imponent, restes de patrimoni que ens surten al pas i ens diuen, ens criden, que fa dècades o segles hi havia hagut altres homes i dones que, com nosaltres, varen tra-vessar aquestes terres, potser amb altres finalitats, però que igual-ment li varen donar el seu toc humà. Perquè, això sí: el Collsacabra és un paisatge enormement humanitzat, un espai poblat d’espe-rits i de poesia, d’arbres i pedres que ens parlen, per poc que els vulguem escoltar.

He dividit aquesta guia en set subunitats: la serra del Feu, la serra de Cabrera i els cingles d’Aiats, Falgars, la serra de Llancers i la Vola, la riera de les Gorgues, i les rodalies de Tavertet i de Rupit.

Algunes indicacions pràctiques

En primer lloc, tingueu en compte que darrere de l’aparença bucòlica del Collsacabra s’amaga un relleu accidentat, amb en-gorjats i penya-segats disposats a proporcionar-vos experiències molt enriquidores, però també paranys quan les coses se us giren en contra.

Us aconsello sortir ben equipats, amb la roba i el calçat ade-quats, proveïts d’aigua i menjar de sobres. No confieu en les fonts, que moltes vegades són seques o la qualitat de les seves aigües pot ser força dubtosa. Si podeu, porteu sempre un telèfon per a ca-sos d’emergència, i reseu per tenir cobertura quan el necessiteu.

Feu el que us doni la gana, però us aconsello anar vestits amb pantalons llargs i, si podeu, amb màniga llarga: el Collsacabra està ocupat per unes plantes molt cruels que us esgarraparan tot el que puguin.

Tingueu cura de les tanques de bestiar, que trobareu en els llocs més insospitats. Respecteu-les sempre que sigui possible, tot i que algunes haurien d’estar prohibides (les filferrades amb pun-xes). Procureu no amoïnar el bestiar i aquest normalment seguirà pasturant mentre vosaltres passeu pel seu costat. Recordeu, però, que sou vosaltres els qui entreu en el seu territori, i no a l’inrevés.

No confieu només en GPS electrònics i proveïu-vos d’un bon mapa de paper. Aquest punt és força difícil perquè, tot i que hi ha diversos mapes de la zona, cap no és perfecte.


10

Editorial Alpina té dos o tres mapes que us poden anar bé, el millor és la darrera versió del Collsacabra-Vall de Sau (edició de 2015), tot i que el de la Vall d’en Bas-les Preses (escala 1:15.000) també és molt bo, però no cobreix tot l’espectre del Collsacabra. També us podeu refiar de la tercera edició del mapa del Collsaca-bra de l’editorial Piolet. I no us oblideu que els mapes de l’Institut Cartogràfic també poden fer el fet, sobretot pel que fa a l’orografia.

Quant a les versions digitals, no deixen de ser simples imatges georeferenciades d’alguns dels mapes ja esmentats. Per fer el tre-ball de camp he fet servir els de la Catalunya interior de l’editorial Alpina (que té alguns espais en blanc o representats molt precàri-ament) i el de l’editorial Piolet (tercera edició). Com els de paper, també tenen alguns problemes. Per això jo sempre he sortit amb dos o tres mapes de paper a la motxilla, i dos de digitals (un al telèfon mòbil i l’altre al GPS).

I, pel que fa a apps de cartografia digital, només dues recoma-nacions gratuïtes: Catalunya Offline i MapICC, totes dues de l’Insti-tut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La primera va molt bé per treballar en llocs sense cobertura, però l’escala i la cartografia no són les més adequades. El problema de MapICC és que es depèn de la connexió a internet (com a mínim a mi, la descàrrega de mapes em funciona de manera força precària). De tota manera, en el moment que aquesta guia surti a la llum pública, segur que aquestes apps han canviat per millorar.

Pel que fa a la guia, he intentat indicar les direccions amb els punts cardinals, que són preferibles a indicacions com la dreta o l’esquerra, que són relatives: el nord, el sud, l’est i l’oest mai no canvien de lloc.

D’altra banda, quan parlem de cursos hídrics parlem de la riba dreta o la riba esquerra sempre mirant en el sentit que ho fa el curs de les aigües, o sigui, corrent avall.

Els horaris són força aproximats i depenen tant del coneixe-ment que tingueu del lloc per on passeu com del temps que faci o les persones amb qui aneu. En general no us en fieu i compteu que els itineraris se us allargaran més del que diu la guia. I els desnivells estan fets restant el punt més alt del punt més baix del recorregut, cosa que ens dona el que ens ha donat: feu-los servir només d’orientació.

Finalment cal explicar que hi ha dos pobles —Tavertet i Rupit— on l’accés al nucli urbà i l’aparcament són estrictament regulats i cal pagar per deixar-hi el cotxe. Tot i que sempre es pot trobar alguna alternativa, tingueu-ho present si voleu fer servir algun d’aquests aparcaments. Penseu que si aneu a veure la reproduc-ció de Rupit que hi ha al Poble Espanyol de Barcelona, no només haureu de pagar l’aparcament.


11

Les rodalies de Sant Andreu de la Vola són un bon indret on fer excursions llargues i sense dificultat. Us proposo un itinerari circu-lar, amb sortida i arribada a Sant Andreu. No la feu un dia massa calorós, i tingueu en compte que, tot i que no és excessivament llarga, en algun tram es pot fer monòtona, però val la pena.

Dades tècniques

Distància: 15 quilòmetres.Horari: 4 hores.Observacions: En teoria, l’accés amb cotxe a Sant Andreu de la

Vola des de la carretera està restringit, i cal fer la pista a peu. De tota manera, us aconsello d’iniciar l’itinerari al Manguet (pista que duu a l’inici del bosc de la Grevolosa). Deixeu el cotxe a l’entrada de la casa, travesseu el riu Fornès a gual, i quan arribeu a la casa, marxeu cap al sud-est en bona pujada. A la primera cruïlla gireu a la dreta (sud) i, quan arri-beu al coll, baixeu cap al vessant sud i seguiu la pista cap a l’oest (baixada) fins a Sant Andreu (podeu estalviar-vos els darrers metres de revolts si baixeu pel dret). Compteu que d’aquesta manera l’itinerari s’allarga una hora.

Desnivell: 200 metres.

Itinerari 1 Serra del Feu

Sant Andreu de la Vola

Casanova

El Collell

Sant Andreu de la Vola

L’Avet

Poca-roba

Plaseslloses

Campanar

El Manguet


12

Descripció de l’itinerari

Sortim de Sant Andreu de la Vola fins al Collell (la masia queda al nord, just a sobre de l’església), on passem per sota de la casa, entre aquesta i un porxo. Emprenem la direcció de l’Avet, indicat.

La pista fa una bona baixada fins que arriba al torrent de Ser-ra Mala. Després comença a pujar fins a la masia de l’Avet.

Passem a tocar de la casa i continuem pujant cap al nord-est. No hi ha pèrdua. Només heu d’evitar baixar cap a sota de la casa.

Un parell de quilòmetres després de la masia trobem una zona de camps i, en el seu extrem oest, just a sobre del camí, però no vi-sible des d’aquest, hi ha les restes de Plaseslloses, que semblen una barraca ensorrada.

El camí continua amunt i un centenar de metres més endavant s’acosta al llit del torrent. Si el travesséssim, podríem anar cap a les Salines, però nosaltres continuem torrent amunt, sense traves-sar-lo, seguint de prop un filat de bestiar.

Al capdamunt de tot, trobem una porta metàl·lica i al cap de poc sortim a uns prats. A l’inici dels prats, anem cap al nord, a tro-bar un coll (hi ha una tanca de bestiar que no cal que travessem).

Del coll podem baixar cap al nord i anar tirant en direcció nord, tot seguint uns corriols fins a trobar una pista que ens dugui a Campamar. Hi ha diferents opcions, entre les quals continuar cap a llevant i anar a buscar el GR, que passa per una pista ampla.

Sortim per la pista per on va el GR, que baixa cap al nord-oest. Uns 400 metres més endavant trobem, en un coll, la desviació

a Can Poca-roba (indicat), on arribem al cap de poca estona. Hi ha dos camins que hi duen; el de l’esquerra us durà just a la casa i el de la dreta és una mica més discret.

Ens situem al nord de la casa, on hi ha el camí (pista) que des-prés de fer unes quantes marrades ens durà a Sant Andreu de la Vola, passant molt a prop de la Casanova.

Masia de Campamar


13

Sorprenent excursió per una zona gairebé abandonada. El camí del serrat de les Salines és molt agradable de fer, i el del torrent dels Casalets, una meravella. Eviteu, això sí, de fer-la al pic de l’estiu.

Dades tècniques

Distància: 15 quilòmetres.Horari: 4 hores.Observacions: Si voleu, en lloc de remuntar a buscar la serra

del Feu des de la cruïlla amb el filat de bestiar, podeu baixar directament al llit del torrent dels Casalets, i seguir-ne el curs. Prepareu-vos per mullar-vos una mica, perquè el camí acaba desapareixent. Quan trobeu una pista que creua el torrent, seguiu-lo una mica més avall, fins a desembocar en una altra pista que el ressegueix pel vessant esquerre i va a buscar el camí de baixada que duu a sota de Trotacans. No és massa complicat, però té un caire més aventurer. Abste-niu-vos-en si no us voleu mullar els peus!

Desnivell: 300 metres.

Descripció de l’itinerari

Sortim del punt quilomètric 19 de la carretera de la Vola, on una pista marxa cap al sud-est i ens porta a creuar el riu Fornès (abans hem de deixar una cruïlla a l’esquerra).

Remuntem cap al sud fins que la pista fa un gran revolt i s’en-cara a llevant. Finalment arribem a les Salines.

Deixem la casa a la nostra dreta i ens dirigim cap al nord-est seguint un corriol que puja lleugerament.

Sortim a la carena i, després de passar una porta en un filat de bestiar, just quan el camí es desvia cap al vessant nord i entra al bosc, seguim remuntant cap a llevant (el camí més evident no tarda a fer-se molt emboscat). Heu de seguir el filat que marxa per la carena, però des del seu vessant sud. Així trobareu un magnífic corriol que us durà a remuntar tot el serrat de les Salines.

Finalment, sortim al llit del torrent de l’Avet, on retrobem l’iti-nerari 1. A un centenar de metres a la nostra esquerra trobaríem les runes de Plaseslloses.

Itinerari 2 Serra del Feu

El serrat de Salines


14

Des del punt on hem arribat, ens hem d’enfilar cap al sud, per un camí ben marcat que fa unes llaçades. L’inici del camí no és evi-dent, però tingueu en compte que arrenca just en el punt en què el camí per on veníem arriba al torrent, i que si no el trobeu només heu de seguir el filat que puja cap al sud.

El camí ens porta a un replà desboscat on sembla que no hi hagi camí. Hem de seguir pujant per la carena cap al sud-est fins a arribar dalt de la carena.

Aquí hi ha una antiga pista que cap al nord ens duria a Pous. No cal, però, que hi arribem: baixem cap al sud fins que trobem un portal enmig del filat de bestiar. Sense traspassar-lo, baixem per un corriol que va a buscar el fons del torrent (de fet, si des de la carena baixeu pel dret, pel mig d’uns camps fins al final, arribareu al mateix lloc).

Aquí comença un camí molt fressat que baixa seguint el tor-rent dels Casalets. Si us voleu arribar a aquest corral, estigueu atents a un corriol que travessa el torrent uns 350 metres més avall de l’inici del bosc.

Si seguiu el torrent avall sense travessar-lo, al cap d’un quilò-metre de baixada haureu travessat el torrent (ara sí) i sortireu a una cruïlla just després d’un portal en el filat per al bestiar.

Ara agafeu el camí de l’esquerra, que remunta fins a trobar la pista principal (vegeu observacions per a una opció alternativa). Avancem per la pista cap a ponent fins a sortir a l’ampli coll del grau del Feu.

Seguim encara uns 200 metres cap a ponent, fins que a la dreta marxa un sender menys marcat. No el deixeu fins a sortir al camí principal, just a sota de Trotacans.

Les Salines


15

Ara ve la part més pesada: baixeu per la pista cap al nord, i quan travessi el torrent, molt a prop del viaducte de les Salines, que des d’aquí sembla que porti directament al cim de Bellmunt, remunteu fins a les Salines, on reprendreu el camí d’anada.

C-37Salines

Trotacans

Casa Nova del Feu

Els Casalets

Pous

Plaseslloses


161

Índex

Pròleg, per Blanca Busquets ............................................................3El Cabrerès, vet-lo aquí .....................................................................7

SERRA DEL FEU

1. Sant Andreu de la Vola ........................................................112. El serrat de Salines ..............................................................133. De Santa Margarida de Vila-rasa als Casalets de la Parra ............................................................................164. Els Casalets de la Parra ......................................................185. El Puigsec .............................................................................21

SERRA DE CABRERA I CINGLES D’AIATS

6. Volta a Cabrera .....................................................................247. Cabrera per la Serrica ..........................................................288. Cabrera des de Sant Julià per l’obaga ...............................319. El pla d’Aiats pel collet de Cabrera .....................................3310. El pla d’Aiats pel collet de Saiols .......................................3611. El pla d’Aiats des de Falgars ..............................................3812. Morral de Caselles..............................................................41

FALGARS

13. Sant Miquel de Castelló des de Joanetes .........................4414. Sant Miquel de Castelló des dels Hostalets d’en Bas .....4715. Falgars d’en Bas des dels Hostalets, per la Portellera ....4916. El puig Satoies i la Creu del Rabadà .................................5217. Cabrera des de Falgars .......................................................5518. Volta al puig de la Creu del Rabadà ..................................5719. Pruit i la torre dels Carlins..................................................6020. El Malpàs i el grau d’Olot ...................................................63


162

21. La tossa de Pujolriu ............................................................6722. Les Roques Encantades, la Salut i Sant Pere Sacosta ....7023. La Feixassa .........................................................................74

SERRA DE LLANCERS

24. Sant Nazari i la Grevolosa ..................................................7725. La serra de Llancers ...........................................................7926. El Fornès i la Grevolosa ......................................................8227. Cabrera des de la Vola ........................................................85

RIERA DE LES GORGUES

28. Cantonigròs – la Foradada ................................................8829. Molí del Campàs – la Foradada (per Matavera) ...............9130. Dolmen de Puigsespedres i molí Nou del Campàs ..........9531. Els molins de la Bertrana ...................................................9632. Barra de Ferro – el Vilar –Sant Bartomeu Sesgorgues ....9933. Serra de Collformic ...........................................................10134. El Noguer i Santa Cília..................................................... 10535. Sant Miquel de Sorerols i la Feu Vella ........................... 10936. Les Baconeres ................................................................. 112

RODALIES DE TAVERTET

37. El Sunyer de Baix i el Barret de la Perereda................... 11538. Bosques Cabanyes i el Morro de la Tavola .................... 11839. El castell de la Fossa ....................................................... 12140. Els molins de Roques Codines ....................................... 12541. Sant Corneli i la torre del Telègraf .................................. 12842. Rocallarga i les tombes de l’Avenc ................................. 13243. El castell del puig de la Força ......................................... 13644. Surroca – Tavertet – Sau ................................................ 13945. Balmes del sot de Balà ....................................................141

RUPIT I RODALIES

46. El salt de Sallent i la Donada.......................................... 14447. Rupit, Sant Joan de Fàbregues i les tombes del Bassis ..........................................................................14748. Castell de la Bastida ....................................................... 15049. Castell de Fornils i les Gleies pels graus ....................... 15350. Santuari del Far i castell de Fornils ................................ 157


cabrerÈs, collsacabra i llancers · tor analitzant a fons uns quants dels llocs que ens suggereix...

Documents