tardor 2009núm. 2 (Segona època)

2 euros

revista d’actualitat ecològica

el debat eòlicL’energia eòlica, solució o problema?

el clavegueram de Barcelonaun insòlit món subterranicollsacabra i la Vall de Sau natura i cultura agafades de la màVi ecològic el tresor del món vitivinícolacarme Ruscalledacompromís amb el medi ambient

Tenir cura del medi ambient és tenir cura del nostre futur

La natura és un patrimoni d’un valor incalculable. Perquè tothom

pugui continuar gaudint del nostre entorn, a l’Obra Social ”la Caixa”

impulsem diferents accions adreçades a la conservació d’ecosistemes i

hàbitats fràgils. Aquesta tasca tan important la desenvolupen perso-

nes de col·lectius desafavorits socialment que, d’aquesta manera,

tenen l’oportunitat d’accedir a una feina.

La protecció dels nostres espais naturals és una tasca de tots.

Medi ambient

Informa-te’n a: www.laCaixa.es/ObraSocial · 902 22 30 40

3

editorial

ecoxarxa 2

Els molinsde la discòrdia

carles B. gorbsDirectorcgorbs@azurmedi.net

L’energia eòlica és aquella tecnologia que aprofita l’energia cinètica del vent per trans-formar-la en energia elèctrica o mecànica. Els aerogeneradors, els grans molins, que en moltes ocasions han passat a formar part del nostre paisatge, capten, per tant, l’energia del vent, i transformen aquesta energia mecànica en elèctrica.

En aquest sentit, l’energia eòlica s’esdevé en una energia renovable, neta, que no genera residus. Aquesta energia per a molts ha sig-nificat, juntament amb la solar, la veritable alternativa a l’energia produïda per les cen-trals nuclears.

No obstant això, diverses agrupacions de ve-ïns, entitats i plataformes –i que la majoria es consideren ecologistes– han manifestat la seva oposició a la creació de determinats parcs eòlics. El gran impacte visual produït per aero-generadors gegantins, la ubicació poc apropia-da en determinats casos, l’afectació al territori i patrimoni natural durant la seva construc-ció, l’opacitat i manca d’informació amb què s’ha portat tot el seu procés..., són alguns dels arguments pels quals es justifica una oposició creixent a aquesta mena de parcs.

Conciliar, doncs, energia neta i paisatge pot resultar un problema de difícil solució. Tant partidaris com opositors persegueixen aug-mentar la participació de les energies reno-vables i autòctones en la cobertura de la de-

manda elèctrica de Catalunya. La diferència és que algunes d’aquestes entitats ecologis-tes volen fer compatible el desenvolupament de les energies netes –com la eòlica– amb un canvi en el model d’energia del país, el res-pecte al territori, i el seu desplegament no pot ser pas a qualsevol preu i de qualsevol forma.

A causa, doncs, d’aquest debat existent entre diversos sectors de la societat –en diverses oca-sions entre persones i col·lectius defensors del medi ambient– hem cregut interessant aportar un ampli reportatge, un debat escrit, com a tema central d’aquest nou número d’Ecoxarxa. Així, s’ha convidat diverses entitats, instituci-ons i persones per tal que aportin el seu parer i criteri sobre l’energia eòlica a fi i efecte que el lector pugui tenir una opinió més completa sobre aquest tipus d’energia i d’uns molins que simbolitzen, en l’actualitat, la discòrdia entre diversos sectors de la societat.

Per a alguns, per tant, aquests molins de vent, aquests aerogeneradors, serien percebuts com aquells “desaforados gigantes” d’en Quixot. Per a altres, en canvi, serien apreciats com el màxim exponent de la modernitat, progrés i ecologisme. El futur del planeta ha de passar, forçosament, per la implantació i desplega-ment d’energies netes i renovables però, evi-dentment, reduint l’impacte ambiental, social i paisatgístic d’aquestes infraestructures so-bre un territori ja molt malmès i fràgil.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci OK.pdf 23/7/08 14:17:56

5

sumari

ecoxarxa 2

• Director Carles B. Gorbscgorbs@azurmedi.net

• Coordinació general Meritxell Planas• Redacció Eduard Martí, Ernest Riera,

Mar Romero, Sergi Travessa redaccio@ecoxarxa.net

• Fotografia Dolors Gibert• Correcció Maragda C. Vallès• Disseny Azur / Zaranda & Jo• Maquetació JJ Comunicació / Martí Riu • Col·laboradors Encarna Baras Marín (ICAEN), Consorci PT Vall de Sau – Collsacabra, IPCENA, OCUC, Montse Pascual (Salvem Empordà), Josep Puig, Sergi Saladié, Jordi Solina (DMAIH), Antoni Sorolla (DMAIH).

• Subscripcions AZURtel 934 949 704 / subscripcions@ecoxarxa.netwww.ecoxarxa.net

• Publicitat Elisenda Albajestel 934 949 704 /publicitat@ecoxarxa.net ealbajes@ecoxarxa.net

• Distribució SGEL-Rueda• Impressió JNP Arts Gràfiques• Edita AZUR

Agència de Comunicació Mediambientalc/ Berruguete, 46-48 baixos - 08035 Barcelonatel 934 949 704 fax 932 023 609www.azurmedi.net

• Director editorial Albert Trepatatrepat@azurmedi.net

• Fotografia portada Parc eòlic serra de Rubió / Dolors Gibert

• Dipòsit legal B-35625-2001

• ISSN 1578-567x

• Imprès en paper ecològic

• Ecoxarxa no s’identifica necessàriament amb l’opinió publicada dels articles signats

• Ecoxarxa destinarà el 0,7 per cent del preu de venda a accions per preservar el medi ambient

ECOXARXAwww.ecoxarxa.net

Ecoxarxa Número 2 (segona època) Tardor 2009

• Notícies 6

• Opinió El sistema elèctric a Catalunya: problemes i solucions 16

• Cartes al director 20

• Reportatge El debat eòlic. L’energia eòlica, solució o problema 22

• Gastronomia Vi ecològic, el tresor del món vitivinícola 35

• Descobrir... El clavegueram de Barcelona. Un món subterrani 40

• Consum Impactes del transport aeri en el medi ambient 47

• Animals El CRAM, tot pel medi marí 49

• Art i cultura 53

• Entitats IPCENA: defensant el medi ambient i la qualitat de la vida des de 1990 59

• Espais naturals Collsacabra i la Vall de Sau, natura i cultura agafades de la mà 62

• Entrevista Carme Ruscalleda 72

• Coneguem la natura Alguns bolets de tardor 76

• Consells pràctics L’energia, un bé preuat que hem de consumir amb consciència 80

• Ecologia a la xarxa Fòrum Catmeteo. Meteoclimatic 82

• Legislació El PROGREMIC, la planificació en la gestió dels residus municipals 83

• Agenda 86

6

notícies

ecoxarxa 2

Surt a exposició pública el Pla Territorial de Comarques Gironines

DG

El Parc Natural del Montgrí continua travat

El Fòrum l’Escala Empúries lamenta que el Departament de Medi Ambient només esti-gui parlant amb propietaris i alcaldes sobre el futur Parc Natural del Montgrí, les Me-des i el Baix Ter. L’entitat re-clama poder participar en les decisions sobre la gestió del territori. En aquest sentit han realitzat diversos actes, aquest estiu, per demanar la protecció del paratge de Vilanera. Dins d’aquests actes s’ha organitzat un cicle de conferències sota el lema “Per un parc natural sen-se retallades”.

El passat 3 de setembre es va publicar en el DOGC l’edicte pel qual se sotmet a consulta pública l’Avantpro-jecte del Pla Territorial de les Comarques Gironines.

El document constitueix un instrument bàsic per garan-tir un desenvolupament ur-banístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l’encaix adequat de les infraestructures.

DG

7

notícies

ecoxarxa 2

El Departament de Medi Ambient i Habitatge està treballant en un pla de recuperació i con-servació dels ocells de canyissar que ha per-mès identificar un total de 23 zones a Cata-lunya d’interès per aquestes espècies. Arran d’aquest treball, es determina que les comar-

ques de Lleida tenen zones d’aiguamolls molt importants que no havien estat mai conside-rades en aquest sentit. El Pla de preservació d’espècies lligades al medi fluvial i aquàtic s’emmarca dins dels plans de recuperació de nombroses espècies amenaçades.

Els experts constaten que la plana de Lleida és un dels refugis més importants d’aus de

canyissar en perill d’extinció de tot Catalunya

El litoral català esdevé durant l’estiu un refugi mundial del corb marí

emplomallat mediterraniEl Departament

de Medi Ambient i Habitatge ha constatat

la importància del litoral català com a

refugi de diverses espècies d’aus marines

durant determinats períodes de l’any.

Aquest és el cas del corb marí emplomallat mediterrani (Pha-lacrocorax aristotelis desma-restii), del qual s’estima que fins un 10% de la població mundial podria dependre de les costes catalanes durant l’estiu. Des de la Direcció General del Medi Natural es realitza cada any un recompte i mapatge de la població nidificant d’aquesta espècie de corb marí a les àrees protegides on nia.

Des de fa uns anys s’ha obser-vat que a l’estiu es dóna un augment important en el nom-bre de corbs marins emploma-llats a les costes catalanes. En alguns indrets s’hi observen concentracions de desenes i,

fins i tot, centenars d’exem-plars. Hi ha evidències mit-jançant l’observació d’ocells marcats que aquests ocells es desplacen des de les Illes Ba-lears i s’afegeixen a la població local catalana.

DMAH

8

notícies

ecoxarxa 2

Trobada una nova espècie de ratpenat a Catalunya

El passat agost els investiga-dors Xavier Puig i Carles Fla-quer van capturar per primer cop a Catalunya un individu d’orellut alpí (Plecotus macro-bullaris).

La captura i posterior alli-beració de l’individu va ser en una cova situada al terme mu-nicipal de Queralbs, al Ripo-llès, a 2.260 metres d’altitud.

La troballa és fruit de la investigació duta a terme

dins el marc del conveni es-tablert entre el Consorci d’Espais d’Interès Natural del Ripollès (CEINR), l’As-sociació Galanthus i el Mu-seu de Ciències Naturals de Granollers, amb la qual cosa s’està confegint l’inventari d’espècies i la seva distribu-ció a la comarca amb l’objec-tiu de poder aplicar mesures de conservació dels hàbitats utilitzats pels ratpenats.

Més de 2.200 animals autòctons són traslladats als centres de recuperació

Des de començaments d’any, els agents dels

cos d’Agents Rurals han traslladat 2.217

animals salvatges autòctons protegits a

centres de recuperació de fauna salvatge.

Els animals més recollits pels Agents Rurals són els ocells, de fet, dues terceres parts dels animals recollits han estat ocells insectívors.

Els animals que es troben més sovint són ocells com falciots, orenetes, ballesters, merles, gralles, xoriguers, pardals i mussols, i també tortugues, esquirols i ratpe-nats.

Els animals que es tro-ben ferits o en mal estat es porten a un centre de recu-peració, on se’n fa cura, tot intentant la seva recupera-ció clínica i la l’aclimatació a la vida lliure, per tal que puguin sobreviure quan són retornats a la natura. El De-partament de Medi Ambient

i Habitatge disposa de qua-tre centres de recuperació de fauna salvatge on traslladar els animals ferits: el de Tor-referrussa, al Vallès Occi-dental; el de Vallcalent, al Segrià; el del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empor-dà, a l’Alt Empordà; i el del Parc Natural del Delta de l’Ebre, al Baix Ebre.

Les comarques on els agents han rebut més avisos de gent que troba animals ferits són les comarques de l’àrea metropolitana de Bar-celona. La majoria d’aquests avisos són per a ocells in-sectívors, que bé han caigut del niu o bé l’han perdut per obres a les façanes o conduc-tes incíviques.

CArles FlAquer

DG

9

notícies

ecoxarxa 2

L’empresa Gamesa ha presentat un projecte que pretén instal·lar 2 aerogeneradors de 184 metres d’alçada a 32 municipis de la plana altempordanesa. Plataformes ecologistes de la zona ja han iniciat campanyes per demanar-ne la retirada.

Nova amenaça eòlica a l’Empordà

En total, el projecte preveu la instal·lació de 64 aeroge-neradors d’última genera-ció que estarien connectats entre ells per una xarxa elèctrica soterrada que abo-caria l’energia generada a la MAT, a partir de la sub-estació elèctrica de Santa Llogaia d’Àlguema. Salvem l’Empordà ja ha mostrat el seu rebuig a aquest model d’implantació d’energia eò-lica. Des de la plataforma ecologista es deixa molt clar que cal apostar per les ener-gies renovables, però creuen que el model energètic que cal a l’Empordà ha d’estar planificat a nivell comarcal i s’ha de basar en l’estalvi, l’eficiència i l’impuls de la microgeneració descentra-litzada, és a dir, utilitzar tecnologies més respectuo-ses amb l’entorn i acostar la generació d’energia als llocs de consum. D’altra banda, consideren que si tira enda-

vant aquest projecte es destru-irà el paisatge de l’Empordà i es produiran afectacions greus a la població i a activitats eco-nòmiques importants com són el turisme i l’agricultura. Per això han iniciat una campanya protesta per donar a conèixer el projecte als pobles afectats, on han penjat un fotomuntatge on surten, a proporció, l’esglé-sia de cada poble i l’aerogene-rador del projecte de GAME-SA. També s’està repartint un infosalvem explicatiu on hi ha un full per recollir signatures

per demanar la retirada del projecte (es pot descarregar de la pàgina web www.iae-den.cat).

D’altra banda, cal desta-car que la majoria d’alcaldes estan esperant els resultats d’un estudi sobre implan-tació de parcs eòlics a l’Alt Empordà encarregat pel Consell Comarcal. Tot i això, n’hi ha que s’hi han mostrat en contra, com és el cas del regidor de medi ambient de la ciutat de Figueres, Ric-hard Elelman (ICV).

10

notícies

ecoxarxa 2

El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans i Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) anuncien la seva oposició a la construcció d’una nova pedrera de granit a la localitat de l’Argentera (Baix Camp).

El paisatge de la comarca del Baix Camp es veu fortament afectat per les activitats extractives, i la nova pedrera, que s’ubicaria a l’Argentera, se sumaria a les ja existents als municipis veïns de Duesaigües, Riudecols, Vilanova d’Es-cornalbou i Vandellòs.

La nova pedrera s’ubicaria dins el terme d’Argentera, en el límit amb el terme de Vilanova d’Escornalbou, al costat del paratge de l’Estret dels Algars i sota del cim del Coll Rodó (622 m), i per tant quedarien afectats paratges de gran be-llesa característics de la Serra de l’Argentera. A més, a la zona ocupada per la pedrera hi neixen dos barrancs, un tributari del

riu de Rifà, i una altre tributari de la riera de Vilanova. La nova pedrera suposarà la destrucció de dos camins públics, que tot i que no són molt freqüentats formen part del patrimoni i s’integren en la xarxa de rutes excursionistes del Baix Camp.

D’altra banda, a la zona on es vol ubicar la pedrera s’hi poden trobar espècies d’aus singulars i amenaçades com la gralla de bec vermell, el còlit negre, el xoriguer, l’àliga marcenca, l’àliga cuabarrada, l’esparver, l’abellerol, el corb, el duc i el picot verd, entre d’altres.

GEPEC-EdC s’oposen a la construcció de la nova pedre-ra de granit a l’Argentera per tots aquests motius, a més de denunciar “l’estratègia d’alguns municipis d’ubicar les instal·lacions contaminats o agressives del paisatge a les partions del seu terme, i que acaben afectant negativa-ment l’entorn natural dels seus veïns”.

GEPEC i EdC s’oposen a una nova activitat extractiva a l’Argentera

La Plataforma Cívica per la Re-ducció dels Residus, grup de tre-ball de la Federació Ecologistes de Catalunya (EdC), rebutja el PM-GRM 2009 – 2016, tot al·legant que promou la incineració dels residus com a sistema de tracta-ment en comptes d’apostar deci-didament per la prevenció i el re-ciclatge dels materials. El passat més de juliol, el plenari de l’En-titat del Medi Ambient de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona va tirar endavant l’aprovació inicial del PMGRM. Aquest programa pretén ser l’eina d’actuació en matèria de gestió de residus mu-nicipals al territori de l’àrea me-tropolitana. Inicialment va ser aprovat l’any 1997 i actualment afronta la seva tercera revisió.

Des d’EdC s’alerta del pas enrere que suposaria aprovar aquest Programa que prioritza la incineració, enlloc d’apostar per una política de gestió basa-da en la reducció i recuperació dels residus. Segons el Pla, els objectius de recuperació del 48% que la Generalitat preveu per al 2012, no s’assolirien fins al 2016.

A més, els ecologistes denuncien la manca de transparència per la “coincidència” de l’aprovació i exposició pública del PMGRM amb el període estival, amb l’únic objectiu d’evitar l’alarma social que pot suposar la cons-trucció d’una incineradora de 450.000 tones/any de capaci-tat, prevista dins el programa.

La plataforma ecologista de-mana la retirada del PMGRM per la manca d’un debat social a fons sobre les mesures preventi-ves i prioritàries que hauria de contenir el Programa.

EdC demana la retirada de la proposta del Programa metropolità de gestió dels residus

municipals (PMGRM)

Segons EdC, el reciclatge del 60% dels residus suposaria un estalvi

energètic del 122% en relació amb la crema de residus. Aquest

estalvi seria l’equivalent a l’energia produïda per 300 incineradores com la de Sant Adrià del Besòs.

• FONT: Plataforma Cívica per la Reducció dels Residus. Federació d’Ecologistes de Catalunya

11

notícies

ecoxarxa 2

Fort rebuig a l’Empordà de les obres de la C-31Les obres

d’habilitament de la carretera C-31

en el tram que va de Torroella

de Fluvià a la Tallada d’Empordà

han provocat el rebuig frontal de

les plataformes ecologistes de la zona i dels veïns

i artistes dels pobles afectats.

Salvem l’Empordà, Salvem el Terraprim, SOS Empordanet, el Fòrum l’Escala-Empúries..., totes les plataformes ecologis-

tes que treballen en l’àmbit on s’estan fent les obres, les troben exagerades i sobredi-mensionades i pensen que és una greu agressió al territori que ara, malauradament, ja patiran per sempre més els ve-ïns de la zona. Des de Salvem l’Empordà es lamenta que les nombroses al·legacions que es van presentar el 2004, en el moment de la tramitació, no servissin per a res. Conside-ren que la via s’havia de con-dicionar, però mantenir, en la mesura del possible, el tra-çat actual era la millor opció. També apunten que les obres són totalment sobredimensio-nades, sobretot pels nombrosos passos elevats que no tenen cap sentit. Nombrosos veïns dels pobles han pres partida

de les queixes enviant cartes de protesta als diaris. Diversos artistes han mostrat també el seu rebuig a les obres, és el cas d’en Lluís Roura, en Ramon Pujolboira, la Núria Esponellà i l’Enric Pladevall.

Els treballs d’adequació de la C-31 comportaran la formació d’una nova via de 16,8 quilòme-tres, més ampla que l’actual, que permetrà evitar el pas per l’interior de sis nuclis urbans. Es preveu que les obres, amb una inversió de 63,2 milions d’euros, finalitzin la tardor de 2010. Fins al moment s’han dut a terme més del 85% de les des-brossades i del 50% dels movi-ments de terres previstos i, pel que fa a les estructures, s’ha iniciat l’execució de 12 dels 13 passos superiors projectats.

DG

12

notícies

ecoxarxa 2

Medi Ambient es fa enrere i rebaixa el pla especial dels Aiguamolls de l’Empordà

El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya ha

cedit a les pressions d’alcaldes, pagesos

i caçadors i ha rebaixat en un 54%

la zona protegida pel Pla Especial

del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE).

Les últimes setmanes han es-tat mogudes a l’Empordà. Des que va transcendir la propos-ta de Pla Especial pel PNAE, alcaldes, pagesos i caçadors s’havien mobilitzat per blo-quejar-lo. Sembla que les ac-cions han donat resultat i el passat 26 de juliol, la directo-ra general de Medi Natural, Núria Buenaventura, i el di-rector dels serveis territorials de Medi Ambient a Girona, Emili Santos, van presentar a alcaldes i pagesos la nova

proposta del Departament, la qual suposa un rebaixa subs-tancial de la superfície inclosa en el primer esborrany i l’ex-clusió de cinc dels set pobles que s’havien inclòs a l’espai protegit. Tot i això, des dels sectors opositors s’ha deixat clar que no es pronunciaran fins que no vegin el text sen-cer. D’altra banda, des de les entitats ecologistes, es dema-na fermesa al Departament de Medi Ambient i que es man-tingui l’anterior proposta.

DGDG

13

notícies

ecoxarxa 2

L’entitat ecologista Mediterrània porta a terme una acció de sensibilització de les platges i denuncia la benevolència de l’administració amb les empreses responsables de la contaminació marina.

El passat 25 de juliol, Mediterrània Centre d’Ini-ciatives Ecològiques va convocar per setzè any consecutiu una jornada de sensibilització de les platges. La convocatòria va reunir una vuitantena de voluntaris a la platja del Miracle de Tarragona, on es van reclamar a l’administració propostes per aconseguir la regeneració i naturalització de les platges. Els voluntaris van repartir més de 500 cendrers entre els banyistes i van realitzar una en-questa a 264 usuaris, amb l’objectiu de conèixer la seva percepció sobre la platja i la flora autòctona de l’entorn.

Durant la jornada, Ángel Juárez, president de Me-diterrània, va criticar la manca d’informació sobre

els darrers capítols de contaminació marina al li-toral de Tarragona del mes de maig passat, dos produïts a la Plataforma Pride North de Repsol, i un tercer al Port de Tarragona. El president de Me-diterrània va denunciar l’ús de dispersants per fer desaparèixer les taques de cru, uns productes pro-hibits per la Unió Europea. Ángel Juárez va explicar que “amb aquest sistema no eliminen res, només amaguen la brutícia sota la catifa, però en aquest cas la catifa és el mar. Llencen dispersants sobre la taca de cru i llavors hi passen amb els hèlixs de les embarcacions per esmicolar la taca que acaba enfonsant-se al fons marí fins que, en forma de pe-tites taques, torna a la superfície del mar i acaba a les platges”. Juárez va exigir a les administracions que obliguin a aquelles empreses responsables dels vessaments de cru a tornar a deixar en condi-cions la zona contaminada.

Els dies 23 i 24 de juliol es va su-perar amb escreix la taxa de dosi gamma mitjana diària a l’estació de mesura de l’Almadrava.

Les tres centrals nuclears instal·lades a Catalunya acu-mulen el 66,7% dels incidents ocorreguts durant aquest any 2009 a l’Estat espanyol.

En un comunicat de premsa emès a finals de juliol, la Coor-dinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i Apa-guem les Nuclears (ALN), afir-men que els nivells de radioacti-vitat es disparen a l’entorn de la central nuclear de Vandellòs II. Els passats 23 i 24 de juliol a l’es-tació de mesura de l’Almadrava

(municipis de Vandellòs i Hos-pitalet de l’Infant) es van detec-tar nivells de radioactivitat alts, amb una taxa de dosi de gamma mitjana diària de 0,18 µSv/h, molt superior a la taxa de dosi gamma mitjana diària normal, de 0,11 µSv/h. Aquesta taxa de dosi gamma tan elevada no s’ha-via produït ni en els pitjors episo-dis de contaminació radioactiva, produïts per la fuita de la central d’Ascó I el novembre de 2007, on les mesures detectades van ser de 0,12 i 0,13 µSv/h.

D’altra banda, CANC i ALN consideren que les centrals nu-clears de Catalunya pateixen greus problemes estructurals.

El 66,7% dels incidents que es comuniquen al Consejo de Segu-ridad Nacional (CSN) tenen lloc a alguna de les tres centrals nu-clears que es troben a Catalunya.

Segons CANC i ALN l’energia nuclear és prescindible, prova d’això és el fet que durant dos mesos d’aquest any 2009, dues de les tres centrals, la d’Ascó I i la de Vandellòs II, han res-tat aturades per recàrrega de combustible. Durant aquest temps no hi ha hagut cap pro-blema amb el subministrament d’energia elèctrica.

Per tots aquests motius CANC i ALN reclamen el tancament de les centrals nuclears de Catalunya.

Es detecten alts nivells de radioactivitat a l’entorn de la central nuclear de Vandellòs II

Una vuitantena de voluntaris es reuneixen en defensa de les platges tarragonines

14

notícies

ecoxarxa 2

La vall de Camprodon ja té la seva Carta del Paisatge

La Mancomunitat de la Vall de Camprodon aprova la Carta del Paisatge de la Vall de Campro-don, que permetrà protegir, mi-llorar i ordenar el paisatge de la zona.

El 4 de setembre es va pre-sentar de forma pública la Car-ta del Paisatge de la Vall de

Camprodon, després que el Ple de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon l’aprovés per unanimitat el passat mes de maig. Aquesta carta, la prime-ra de les comarques de munta-nya de Catalunya, és un docu-ment estratègic que inclou 16 compromisos d’administracions

públiques, entitats i empreses privades del territori amb l’ob-jectiu de promoure la preserva-ció del paisatge de la Vall i vet-llar per un desenvolupament ordenat i sostenible.

El seu contingut proposa treballar per al desplegament racional d’aquelles activitats econòmiques, respectant el concepte de sostenibilitat, mi-nimitzant-ne l’impacte sobre el paisatge, donant pautes per a la seva ordenació i plantejant accions específiques que, per si soles, han de conduir a la millo-ra de l’entorn.

L’elaboració de la Carta, que ha durat més de dos anys, ha es-tat impulsada per la Mancomu-nitat de la Vall de Camprodon –que agrupa els ajuntaments de Camprodon, Llanars, Molló, Sant Pau de Segúries, Setcases i Vilallonga de Ter–, amb l’as-sessorament de l’Observatori del Paisatge de Catalunya. A més, ha rebut un ampli suport per part d’entitats de la vall com el Grup de Muntanya de la Vall de Camprodon, l’Asso-ciació Cultural i Gastronòmica Cuines de la Vall de Campro-don, els centres educatius de la Vall, l’Agrupació de Defensa Forestal de la Vall de Campro-don, l’Associació de Propietaris Forestals de la Vall de Campro-don, la Cooperativa Ramadera de Molló o l’Associació de Cria-dors d’Eugues de Muntanya del Ripollès, entre d’altres. DG

15

notícies

ecoxarxa 2

Resseguint el Ter caminant o pedalantS’estrena una nova

ruta cicloturística que uneix els

Pirineus i la Costa Brava al llarg

del curs fluvial del Ter. Natura,

cultura i història enllaçats en

poc més de 200 quilòmetres.

El passat mes de maig es va inaugurar la Ruta del Ter, que permet resseguir, a peu o amb bicicleta, el recorregut del riu

rals i algunes carreteres se-cundàries.

Tot i que la ruta es troba totalment operativa, manca definir els 28 quilòmetres del traçat entre Ripoll i Montes-quiu, pendent de les obres de desdoblament de la carretera C-17. De moment es recoma-na l’ús del tren per realitzar aquest tram.

La Ruta del Ter, que ha comportat quatre anys de fei-na, pretén ser una mostra més que un nou model de turisme és possible, un turisme deses-tacionalitzador, respectuós amb l’entorn, amb personali-tat identitària i de qualitat.

• FONT: ElRipollès.info

DG

Ter al llarg de les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès i el Baix Empordà. La ruta neix gràcies al Con-sorci Alba Ter, ens que inclou ajuntaments i consells comar-cals de les ribes dels rius Ter i Freser.

El nou traçat és compartit entre usuaris cicloturistes i senderistes, tot i que en al-guns trams els itineraris se separen. La ruta s’inicia a Va-llter 2000 –bicicleta– i al Re-fugi d’Ulldeter –a peu–, i fina-litza a la Gola del Ter, després de 204 quilòmetres amb bici-cleta i 225 quilòmetres a peu. Discorre per senders de gran i petit recorregut, vies ver-des, pistes forestals, camins

16

opinió

ecoxarxa 2

En relació amb el sistema elèctric català hi ha tres

aspectes inqüestionables. Primer, la majoria de la

potència elèctrica instal·lada (uns 8700 MW) està basada en fonts contaminants i perilloses,

com les centrals tèrmiques de fuel/gas i les centrals nuclears,

que representen un 80% de la potència elèctrica total.

Segon, el desequilibri territorial entre els centres productors i els centres consumidors provoca uns impactes en les perifèries i unes pèrdues (de fins al 35%) en el transport de l’energia; així doncs, mentre les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre tenen el 61% de la potència elèctrica instal·lada, només en consumeixen un 13%, i a l’extrem oposat hi ha les comarques de la regió metropolitana de Barcelona i comarques cen-trals, amb una potència instal·lada del 26% i un consum del 65%, i les comarques de Girona, amb un 1% de la potència instal·lada i un 13% del con-sum. Tercer, el sistema de generació elèctrica està centralitzat en grans plantes productores (més de 500 MW), controlades per unes poques empreses (Enel, Iberdrola, Gas Natural), amb grans bene-ficis econòmics anuals. A més, un efecte negatiu afegit a aquestes situacions (fonts contaminants,

desequilibri territorial, i concentració empresari-al) és la ineficiència general dels sistemes gene-radors d’electricitat, en perdre més del 50% (fins a un 60% en el cas de les centrals nuclears) de l’energia en forma d’aigua i aire calent, impossi-bilitant el reaprofitament d’aquest calor residual per fer cogeneració (aigua calenta per a calefacció i usos domèstics industrials). És a dir, que de cada 100 unitats energètiques (fuel, gas, urani) que s’injecten en el sistema de generació elèctrica, al consumidor final només n’hi arriben entre 25 i 30, depenent de la distància entre el lloc de generació i el lloc on es consumeixi, i de l’estat de les xarxes de transport i distribució. S’està malbaratant energia d’una manera escandalosa i irracional.

Per altra banda, la liberalització del mercat elèctric a l’Estat espanyol des de 1998, ha com-portat una tendència a l’alça en les exportacions de l’electricitat. Ja fa cinc anys seguits que l’Estat és exportador net d’electricitat, segons l’Informe del Sistema Eléctrico de Red Eléctrica de España (www.ree.es). En aquest context, s’entenen les pressions de les empreses elèctriques per fer més i més projectes de tot tipus, inclosa la famosa línia elèctrica coneguda com a MAT, que la necessiten per poder exportar més electricitat.

La problemàtica de les centrals nuclears Aquesta situació determina una sèrie de situ-

acions territorials, socials, ambientals i econò-miques, que aboquen a un sistema situat a les antípodes del desitjable. En efecte, les emissions contaminants que generen les centrals tèrmiques contribueixen a l’escalfament global del planeta, a

El sistema elèctric a Catalunya: problemes i solucions

Sergi Saladié gilGeògraf i professor a la Universitat Rovira i Virgili

17

opinió

ecoxarxa 2

més de perjudicar les condicions ambientals dels territoris propers a aquestes instal·lacions. En el cas de les centrals nuclears, que plantegen un risc d’accident amb conseqüències tràgiques (recordem Txernòbil), hi ha tota una problemàtica associada amb la seguretat de les instal·lacions i la gestió dels residus radioactius, com també amb els efec-tes que la radioactivitat té sobre la salut de les per-sones i el medi ambient. A dia d’avui, a Catalunya, no hi ha (o no es coneix públicament) cap estudi epidemiològic que determini, per exemple, la rela-ció causa-efecte entre la presència d’instal·lacions radioactives i el nombre de ciutadans afectats de malalties canceroses.

Catalunya, guanyen 1’8 milions d’euros nets cada dia amb la seva explotació. I tots aquests beneficis que generen aquestes instal·lacions no reverteixen de manera positiva en el territori, ja que les àrees amb centrals nuclears presenten un retrocés de-mogràfic, especialment greu en el cas del munici-pi d’Ascó, que perd de mitjana 18 habitants l’any durant els darrers 25 anys, això és, des que té les centrals nuclears. La comarca de la Ribera d’Ebre, amb les dues nuclears d’Ascó, és la comarca amb major PIB/càpita de Catalunya, i en canvi, està en-tre la 28a i la 34a en renda familiar/càpita, i la que presenta un percentatge més elevat de població que viu en la pobresa (un 17’4%, segons l’Anuari de la Pobresa 2002 de Caixa Catalunya).

per laprevenció

En relació amb les deficiències en la segu-retat de les centrals nuclears ubicades a Ca-talunya, cal dir que aquestes instal·lacions presenten un nivell de successos molt supe-rior a la resta de centrals nuclears de l’Estat espanyol. Així, segons dades del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), entre Ascó I, Ascó II i Vandellòs II, que representen el 40% de la potència nuclear, van acumular l’any 2007 el 62’5% dels successos del total esta-tal; el 2008 el 58’2%; i el primer semestre de 2009. L’elevat nombre d’incidents, junta-ment amb la gravetat d’alguns d’ells, com la fuita radioactiva a la CN Ascó I, originada al novembre de 2007 però que no es va conèixer fins a l’abril de 2008, posen de manifest els problemes estructurals que pateixen aques-tes instal·lacions provocats per la mala ges-tió de les empreses propietàries d’aquestes instal·lacions (Enel i Iberdrola).

Aquestes centrals nuclears són instal-lacions viables empresarialment perquè so-cialitzen els costos i privatitzen els beneficis. Això és, que el seu desmantellament, i tam-bé la gestió dels residus radioactius durant centenars o milers d’anys, van a càrrec de l’empresa pública ENRESA, que es finan-ça a través del rebut de l’electricitat. En aquest sentit, i amb dades oficials a la mà, el desmantellament de la CN Vandellòs I ens ha costat, de moment, 600 milions d’eu-ros. Mentrestant, Enel i Iberdrola, gestores de les tres centrals nuclears instal·lades a

18

opinió

ecoxarxa 2

Catalunya, un país subdesenvolupat en energies renovables

Si existeix aquest model elèctric altament conta-minant, ineficient tecnològicament, i injust social i econòmicament injust, és, en part, pel subdesenvo-lupament que Catalunya i l’Estat espanyol tenen en la implantació d’energies renovables i en l’aplicació de mesures d’eficiència energètica. Alemanya, amb menys de la meitat d’hores de sol que la Península Ibèrica disposava a finals del 2008 de 5.311 MW en energia solar fotovoltaica (un 90% sobre teulada) i 10 milions de m2 d’energia solar tèrmica; mentre que l’Estat espanyol en tenia 3.386 MW (només un 2% sobre teulada) i 1’4 milions de m2, respectiva-ment. A Dinamarca, on des de 1979 està prohibit l’ús d’electricitat per a calefacció, el 60% de les llars reben subministrament de calefacció de sistemes co-munitaris. A Holanda l’ús de microgeneració elèctri-ca abraça el 52% de l’electricitat consumida al país.

Els pocs intents que s’han fet a Catalunya per a la implantació d’energies renovables s’han centrat pràcticament només en la instal·lació de centrals eòliques, en un territori on hi ha altres fonts energè-tiques abundants com el sol o la biomassa. Aquestes centrals eòliques repeteixen el model de concentració territorial dels centres de producció d’energia, en for-ma de grans polígons eòlics en territoris empobrits o perifèrics. Aquest “model” acaba donant com a resul-tat que més del 50% dels projectes eòlics es concen-tren a l’interior de les comarques del Camp de Tar-ragona i les Terres de l’Ebre. Per tant, s’implanten centrals eòliques allunyades dels grans centres con-sumidors, que estan controlades per grups inversors que especulen gràcies a unes elevades ajudes públi-ques i que només recerquen el benefici econòmics a curt termini. A més, aquest desplegament eòlic no va acompanyat de cap pla de tancament de centrals con-taminants i perilloses, com són les centrals nuclears.

Les solucions són urgents, necessàries i possibles

Per tal de superar aquesta situació gens esperan-çadora, caldria emprendre un seguit d’accions ne-cessàries i possibles, començant per implementar mesures d’estalvi i eficiència energètica que per-metin reduir la demanda elèctrica. Només acostant els centres productors als centres consumidors, es

podria arribar a estalviar fins a un 50% de les ac-tuals instal·lacions contaminants i perilloses, en aprofitar el calor residual per a cogeneració (això és, fer calefacció i aigua calenta sanitària per a ha-bitatges i indústries). Caldria establir un pla de de-senvolupament i aprofitament integral de totes de les energies renovables que es tinguin a l’abast (so-lar tèrmica, solar fotovoltaica, termosolar, eòlica, biomassa), i no només centrar-ho en un únic recurs com fins ara s’ha estat fent amb l’energia eòlica. Per posar un parell d’exemples: si s’implantés massiva-ment energia solar tèrmica en teulades, es podria arribar a estalviar un 20% del consum elèctric ac-tual, i si s’implantés energia solar fotovoltaica en el 80% de les teulades dels sostres catalans (uns 250 km2=0’7% de la superfície de Catalunya), es podria arribar a cobrir la demanda d’energia elèctrica, se-gons estudis existents. I aquestes propostes no són utopies, sinó que es tracta d’objectius perfectament assolibles. És, com s’ha indicat anteriorment, el que estan fent a Alemanya, Dinamarca o Holanda. L’aspecte interessant del cas alemany, més enllà de destacar la gran quantitat de plaques solars instal-lades en un territori on el sol precisament no és un recurs excessivament abundant, és la forma com s’està duent a terme aquest procés. Com s’ha dit, el 90% de l’energia solar fotovoltaica està en teu-lades d’edificis d’habitatges i equipaments públics, espais urbans i naus industrials, i són propietat del ciutadans (tant individuals com propietats com-partides) o de consorcis públics/privats, coopera-tives de productors/consumidors, o petites empre-ses locals. Aquest model alemany, a diferència de l’espanyol, en el qual només del 2% de les plaques estan sobre teulada, és altament eficient, ja que la majoria d’energia que es produeix es consumeix en el propi territori, i a més, la majoria dels beneficis econòmics reverteixen de manera equitativa entre els propis ciutadans.

Així doncs, seria ambientalment més respectuós, econòmicament més viable, i socialment més just, un sistema on predominessin les fonts renovables diversificades (solar, eòlica, biomassa), distribuï-des territorialment en funció de la demanda, i en petites/mitjanes unitats productores controlades pels propis consumidors i/o empreses mixtes pú-blic/privades.

20

opinió

ecoxarxa 2

cartes al director

Com a ciclista urbà que sóc, vull fer públic aquest acte de constricció amb l’esperança de descarregar la meva ànima de tants pecats. Ja és hora de parlar clarament. Els ciclistes urbans som tots iguals: mala gent, dolents de mena.

No us deixeu enganyar, no som ciutadans normals que de vegades agafen la bicicleta per anar a la feina, a comprar, et-cètera. No. No ens dividim en bons i dolents, com passa amb motoristes, conductors de cotxes, taxistes, transportistes... Nosaltres som tots iguals, tots mala gent que només surt al carrer per espantar ciutadans, especialment nens i gent gran. Els ataquem per la esquena, sense fer soroll...

Què ens costaria fer com els vehicles que avisen sempre de la seva presència? És impossible que us agafin per sor-presa. Ho podeu comprovar des de casa vostra a altes hores de la matinada o mentre feu la migdiada. La seva preocupa-ció per la nostra seguretat és tan gran que fan tots els pos-sibles perquè els sentim perfectament encara que visquem a la desena planta d’un edifici. És urgent que les autoritats facin dotar les bicicletes d’uns bons altaveus que reproduei-xin el soroll del motor d’un fórmula 1.

Un altre dels nostres pecats habituals és fer servir el carril bici. Que no veiem que és ple de gent passejant i que els posem en perill? Que no sabem que es van dissenyar perquè hi aparquin els cotxes “només cinc minuts” per anar a fer encàrrecs? Afortunadament alguns ciclistes ja ho han entès i han optat per pujar a les voreres a gran velocitat.

També ens agrada molt anar tan a poc a poc com podem al davant dels cotxes només per tocar allò que no sona. Com més pressa té el conductor (ho sabem amb un detector

especial), més a poc a poc anem. A sobre tenim l’estranya pretensió que els vehicles de motor respectin la velocitat màxima dintre de ciutat, 30 km/h a molts carrers i 50 km/h a la resta. On s’és vist una cosa igual!

Encara vull confessar una altra pràctica terriblement inso-lidària per part nostra en aquests moments de crisi. Ara que el govern dedica milers de milions d’euros a rescatar bancs i fabricants de cotxes, ara que amb el “Plan E” genera obra pública per salvar les pobres constructores, nosaltres, amb criminal ignorància, ens entestem a no fer servir el cotxe ni a necessitar grans autopistes. Un comportament ignorant com aquest ens podria portar a demanar coses absurdes com ara que es destinés aquests diners a uns bons rodalies en comptes del TAV, a millorar l’educació i la sanitat, o a aug-mentar les prestacions als aturats.

Tampoc no generem CO2, amb el consegüent perjudici per als països als quals l’Estat compra drets d’emissió per tal de complir amb el protocol de Kyoto. Per culpa nostra aquest any només rebran 1.200 milions d’euros a canvi d’un paperet on diu que els hem comprat molt de fum.

Tenim molts més pecats encara, però ja els acabaré d’ex-plicar un altre dia. De moment, he pensat les penitències següents: obligar els cotxes a avançar-nos a gran velocitat a només 20 centímetres de distància, instruir ciutadans en la retirada de bicicletes del carrer encara que estiguin lliga-des amb cadenat, entrenar brigades en la col·locació de tota mena de materials i vehicles als carrils bici…• Miquel LlopGirona

Els ciclistes urbans, enemics de l’ordre i el progrés

• Il·lustració: Jaume Tenes

21

opinió

ecoxarxa 2

cartes al director

El PGOU (Pla General d’Ordenació Urbana) de la Bisbal d’Empordà, aprovat el 21 de juliol de 1982, preveia una carretera convencional de circulació de vehicles que voregés la Bisbal pel sud i formés part de la xarxa bàsica urbana, a peu pla i amb un sol carril per sentit. Aquesta via estava pensada per treure trànsit del centre de la vila i millorar la connectivitat de la Bisbal amb Calonge i Cassà de la Selva.

Transcorreguts 27 anys, aquest projecte s’ha convertit en una autovia de quatre carrils i 40-50 m d’amplada amb encreuaments i talussos de fins a 12 m d’alçada amb un efecte barrera que tren-carà la relació amb el territori de la qual fins ara hem gaudit.

Hem passat d’una carretera de la xarxa local a un tram de l’Anella de les Gavarres, que és una megainfraestructura de la xarxa bàsica catalana que pretén envoltar el massís de les Gavarres i que ha estat trossejada en diferents trams (Pala-mós-Palafrugell, Llagostera-Santa Cristina d’Aro, Sant Climent-la Bisbal-la Pera), presentats com a millores de la xarxa local per eludir els estudis d’impacte ambiental previstos en l’elaboració del projecte, la valoració d’alternatives sostenibles i les anàlisis financeres i de cost/benefici que exi-geixen les lleis catalanes per a una obra d’aques-tes característiques.

Si s’analitzessin globalment els impactes so-cioambientals i els costos econòmics de l’anella de les Gavarres, no se superarien els tràmits esta-blerts per aquestes lleis i, difícilment, obtindrien el suport de la societat civil.

Aquest projecte de desdoblament de la C-66, per tant, entra en la categoria del que s’anomena “megaprojecte”. A saber:

• Es tracta sempre de macroprojectes sobredi-mensionats en relació amb el territori on es volen fer i que no responen a les vertaderes necessitats dels seus habitants.

• La solució és anterior a la definició pública del problema; és a dir, hi ha una única solució, decidi-da prèviament i justificada a posteriori.

• Les anàlisis financeres, les avaluacions d’im-pactes socioambientals i els estudis de cost/be-nefici s’elaboren de forma rutinària com a part de la documentació exigida per la llei, però els resul-tats són increïblement pobres en termes econò-mics, socials i ambientals.

• En el desenvolupament dels megaprojectes amb prou feines hi ha càlculs fiables: en el 90% dels projectes d’infraestructures de transport hi ha sub-estimació de costos. En carreteres, els costos són un 20% més elevats que els estimats i, en ponts i túnels, un 34%. Aquesta subestimació no es pot ex-plicar per l’error, sinó per una voluntat política/em-presarial de tirar endavant, sigui com sigui, aquests negocis, encara que això comporti mentir en els pressupostos i enganyar els contribuents.

• Els promotors d’aquests megaprojectes eviten i violen les pràctiques establertes de bon govern, transparència i participació en la presa de decisions i “s’obliden” de proporcionar els mitjans mínims d’informació i de debat, marginant els ciutadans i les ciutadanes de les decisions, amb el pretext que són molt complicades i han de ser els “experts” els qui les prenguin. Per contra, els professionals i tècnics independents qualifiquen aquests estudis com a “informes a la carta” i “vergonya” per a la professió. Però quan els informes tècnics no són favorables al projecte, es passa per sobre seu al-legant “imperioses raons d’interès públic” i el pro-jecte es converteix en una decisió política.

• Els qui pressionen els governs perquè el pro-jecte es dugui a terme no és la societat civil, sinó les empreses adjudicatàries i els empresaris que, amb informació privilegiada, han fet moviments de compravenda de terrenys a la vora d’aques-tes infraestructures. Aquestes operacions estan pensades, especialment, per establir polígons industrials i equipaments i, per tant, es fa servir la política per fer negocis milionaris apropiant-se d’uns diners públics que no revertiran en benefici de la societat present ni futura.

Aquesta forma de fer negocis és un fenomen globalitzat i passa arreu dels cinc continents.

Per últim, resulta molt interessant reflexionar sobre el que s’ha anomenat “l’equació dels mega-projectes”:

Subestimació de costos i impactes + sobreesti-mació dels beneficis = imposició del projecte.

Sembla que amb la megavariant la globalització i la ignorància han arribat a la Bisbal i, amb ella, la pèrdua de la dignitat i la identitat que aquest territori ha mantingut al llarg de la seva història.

La megavariant de la Bisbal

• Maite BravoLa Bisbal d’Empordà

22 ecoxarxa 2

reportatge

el debat eòlicL’energia eòlica,

solució o problema?

La combinació de diferents aspectes com el famós canvi climàtic, els impactes ambientals i socials de les centrals

energètiques convencionals, les escasses reserves de combustibles fòssils, la inestabilitat geopolítica de certes regions del planeta i la creixent demanda d’energia, entre

d’altres, han ajudat a crear un interès emergent en la implantació de les anomenades energies renovables.

ecoxarxa 2 23

reportatge

A principis d’aquest any hi havia en funcionament 17 parcs eòlics al Principat, una cinquantena més amb autorització administrativa i 24 més en tramitació

S’entén com a energia reno-vable aquella en què el recurs pel qual s’obté és renovable a escala humana. Les més co-negudes són la hidràulica, la solar i l’eòlica, tot i que n’hi ha d’altres. En aquest cas ens centrarem en l’energia eòlica, és a dir, aquella que utilitza l’energia cinètica del vent per crear energia aprofitable per l’home, tot transformant-la en energia elèctrica a partir de molins de vent, ara anome-nats aerogeneradors.

Catalunya és un país on l’aprofitament de l’energia eò-lica és força baix. Actualment hi ha una potència instal·lada de 420 MW enfront els 8.700 MW totals, mentre que el Pla de l’Energia de Catalunya

2006-2015 ha fixat l’objectiu d’assolir els 3.500 MW de po-tència eòlica instal·lada el 2015. L’acompliment d’aquests objectius implica la instal·lació de molts parcs eòlics arreu del territori. A principis d’aquest any hi havia en funcionament 17 parcs eòlics al Principat, una cinquantena més amb au-torització administrativa i 24 més en tramitació. La bona imatge que té l’energia eòli-ca en general (moderna i no contaminant), la rendibilitat econòmica que ara sembla que ofereix a les empreses promo-tores gràcies a les millores tec-nològiques i a les importants subvencions, i les pressions de la Unió Europea per la reduc-ció d’emissions de gasos conta-

minants, són responsables de l’impuls que està rebent l’ener-gia eòlica a casa nostra.

L’energia eòlica sempre s’ha venut com una font neta de pro-ducció energètica i, realment, presenta una sèrie d’avantat-ges interessants, és una font d’energia segura i renovable i genera pocs contaminants (no-més els olis dels aerogenera-dors, els gasos alliberats en el procés de construcció i instal-lació i la ferralla residual del desmantellament).

24 ecoxarxa 2

reportatge

La solució a la construcció de parcs eòlics, segons els

col·lectius de defensa del medi ambient, passa, evidentment,

per la potenciació d’energies netes que redueixin el consum

d’altres energies fòssils, però no pas a qualsevol preu

Tot i això, els diferents exem-ples que tenim al nostre terri-tori demostren que no tot són coses bones. La implantació d’un parc eòlic en un cert lloc sempre comporta una sèrie de problemàtiques que provoquen el rebuig de la població local. És un fet constatable el seguit de plataformes ciutadanes que van sorgint a mesura que els projectes de parcs eòlics es van escampant pel territori. Les zones que últimament han presentat més resistència a la implantació de centrals eòli-ques són la Terra Alta i l’Em-pordà, justament dues de les comarques on, pel seu suposat potencial eòlic, hi ha més inte-ressos creats. Però si l’energia

eòlica, aparentment, reuneix tants beneficis, per què aixeca tant de rebuig en els llocs on es pretén implantar?

Les diverses plataformes d’oposició a parcs eòlics coin-cideixen en diversos punts. Sobretot, es queixen del me-nyspreu i la poca capacitat de decisió que es dóna a la pobla-ció local, el gran marge que te-nen les empreses promotores per decidir el lloc on instal·lar un parc eòlic i el model de parc eòlic, que representa continuar el model energètic actual, en què els grans centres de pro-ducció es troben allunyats dels llocs de consum, fet que per-judica clarament l’eficiència energètica. Un dels arguments més utilitzats, també, és el fort impacte paisatgístic que provoquen els gegantins aero-generadors, sovint situats en comarques poc habitades que encara conserven un paisatge rural de gran encant, el qual és patrimoni de tots i motor eco-nòmic d’aquests indrets.

La regulació de l’energia eòlica

Amb l’aprovació del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015, l’energia eòlica instal-lada s’hauria de multiplicar per 10 en aquests anys.

Segons el mapa d’implanta-ció ambiental d’energia eòlica a Catalunya, aprovat pel De-cret 174/2002, d’11 de juny, es qualifica el territori en zones incompatibles, zones condicio-nades a l’estudi d’impacte am-biental i zones compatibles. El

nou decret sobre energies reno-vables, que s’està elaborant per facilitar la implantació de parcs eòlics de més de 10 MW, va es-tar a exposició pública el passat setembre, però que encara no s’ha aprovat definitivament, defineix que hi haurà zones de desenvolupament prioritari que inclouen les zones compatibles del mapa d’implantació que tinguin recurs eòlics suficients, punts d’evacuació de l’energia generada, viabilitat urbanís-tica i viabilitat paisatgística. Tot i això, aquestes zones de desenvolupament prioritari no han estat definides i es preveu que durant els següents mesos es delimitin. Una altra novetat d’aquest decret és que se simpli-fica el procés de tramitació per reduir el temps total que ara es necessita. Tot i aquestes modi-ficacions, ni els col·lectius eco-logistes ni les empreses promo-tores no acaben de veure amb bons ulls la nova regulació.

Amb el mapa de vents rea-litzat pel Servei Meteorològic de Catalunya a partir de mo-delitzacions, el Pla de l’Ener-gia diferencia quatre zones a Catalunya amb un potencial eòlic significatiu, són l’extrem nord-est de Catalunya (Alt i Baix Empordà), el litoral sud (des del sud del Tarragonès fins al Delta de l’Ebre), el pre-litoral sud (part de la Ribera d’Ebre, del Priorat, de la Terra Alta, del Baix Ebre i del Mont-sià) i el sud-oest de la depres-sió central (part del Segrià, de les Garrigues, de l’Urgell, de la Segarra, de la Conca de Barbe-rà i de l’Anoia).

ecoxarxa 2 25

reportatge

Cal remarcar, també, que amb la nova normativa els ajunta-ments mantenen la potestat per bloquejar la construcció d’un parc eòlic, ja que els con-sistoris continuaran donant la llicència d’activitat.

La Terra Alta

Actualment a la Terra Alta no-més hi ha vint aerogeneradors en funcionament, al municipi de Vilalba dels Arcs, però hi ha dotze projectes més amb autorització administrativa. La construcció d’aquests parcs eòlics instal·laria a la comarca uns 250 aerogeneradors que suposarien vora 500 MW de potència instal·lada. La Plata-forma en Defensa de la Terra Alta denuncia aquesta implan-

tació massiva d’energia eòlica a la comarca, la qual passaria a ser la comarca catalana amb més producció d’energia eòlica. Els principals arguments que s’utilitzen són la manca d’in-formació i opacitat que hi ha al darrere d’aquests projectes, la qual cosa provoca que es facin sense escoltar les opinions dels veïns i, per tant, sense con-sens. Es denuncia bàsicament l’impacte paisatgístic, sobre-tot en una comarca on per les seves característiques s’està intentant potenciar el turisme de qualitat i la producció de cultius tradicionals com són l’olivera i la vinya. Un altre fet que preocupa és la concentra-ció de la major part de centres de producció energètica a les comarques tarragonines.

El cas més conegut és el que afecta el poble d’Horta de Sant Joan, on després de les pressions populars, ara fa una any i mig, els veïns van ser convocats a una consulta popular on se’ls demanava la seva opinió respecte al parc eòlic dels Pesells. La consulta popular va estar marcada per l’alta participació (van votar 811 dels 1.253 habitants del municipi) i un 77,68% s’hi van oposar. Tot i això, des de la Plataforma en Defensa de la Terra Alta es va denunciar que a la consulta li va mancar “transparència i democràcia”, ja que el Consistori la va con-vocar “sense avís, sense haver informat abans tot el poble del projecte eòlic, ignorant volgu-dament a la resta de partits

26 ecoxarxa 2

reportatge

amb representació a l’Ajun-tament, enganyant i coaccio-nant els veïns amb una carta plena de demagògia i amb una pregunta molt tendenciosa”. Aquestes últimes setmanes també ha estat notícia el parc eòlic de Vilalba dels Arcs, ja que el vilatans s’han queixat que les llums intermitents que hi ha a cada aerogenera-dor, els provoquen molèsties greus a la nit.

Des de la plataforma es de-mana una implantació racional de l’energia eòlica, gestionada

i planificada des dels territoris afectats mitjançant un debat públic a nivell comarcal.

El cas de l’Alt Empordà

Actualment a l’Alt Empordà no hi ha cap central eòlica en funci-onament, tot i que sí que n’hi ha set amb autorització adminis-trativa repartides als municipis de Capmany, Colera, Portbou, Biure i la Jonquera, amb un to-tal de 66 molins. En tràmit hi ha 90 molins més, i tot això sense tenir en compte l’últim projecte que ha sortit a escena, que pre-tén instal·lar 64 aerogeneradors de 180 m d’alçada repartits pels pobles de la plana altempor-danesa. D’aquests, el que es troba més avançat és el de la Jonquera, on ja han començat

els tràmits de les expropiacions per ampliar els camins que per-metran instal·lar els aerogene-radors. Les últimes setmanes s’han realitzat diversos actes populars per mostrar el rebuig a la seva construcció i denunciar que es tracta d’un projecte total-ment imposat per la Generalitat de Catalunya.

D’altres casos que última-ment han generat conflicte són els de Portbou i Colera (Parc eòlic Tramuntana), el que es pretén construir entre l’Alt i el Baix Empordà (Parc eòlic de Ventalló) i el macroprojecte de Gamesa.

En el cas del Parc eòlic de Ventalló, es pretenen instal-lar 10 aerogeneradors de 120 metres d’alçada, amb una po-tència total de 20 MW.

L’últim projecte que ha sortit a la llum pública és el de

Gamesa, que pretén instal·lar 64 aerogeneradors de 184 m d’alçada,

repartits en 32 municipis de la plana altempordanesa

ecoxarxa 2 27

reportatge

Al principi del procés, els cinc ajuntaments van presentar al·legacions conjuntes, però a mesura que el procés ha anat avançant, aquesta unitat d’ac-tuació s’ha anat diluint. Actu-alment, el d’Albons és l’únic Ajuntament que ha pres pos-tura clarament en contra de la instal·lació dels molins. Com en d’altres casos, la principal oposició l’ha coordinada una plataforma de veïns, Salvem el Terraprim, que s’oposa a la instal·lació d’aquest polígon eòlic per diversos motius, la manca d’informació que hi ha respecte al projecte i la poca incidència de la població local en la decisió final són raons importants. L’enorme impacte paisatgístic dels aerogeneradors de 120 metres en una serra que té el punt més elevat a només 177 metres sobre el nivell del mar, l’ampliació i obertura de nous camins d’amplades enormes, la possible destruc-ció de parets de pedra seca i de indrets amb valor històric, l’impacte sobre la fauna, tant per col·lisions directes com per molèsties per ultrasons, la contaminació acústica..., són algunes de les raons que pre-senta Salvem el Terraprim per oposar-se al parc eòlic. Ara bé, es recolzen amb més fermesa davant dos arguments. Pri-merament incideixen en el fet que el parc se situaria en una serra que va patir un incendi l’any 2006, i vulneraria així la Ley 10/200 de 28 de abril, de Montes, que impedeix el canvi d’ús de sòl cremat fins, com a

mínim, trenta anys després de l’incendi. Per altra banda, ve-uen incomprensible que, tot i haver-hi una antena que recull dades anemomètriques, la ma-teixa empresa promotora reco-neix que s’ha fet l’estimació de producció energètica a partir de dades de vent recollides a Colera i Roses, en dues esta-cions situades a més alçada i en llocs considerablement més ventosos.

Per totes aquestes raons, Salvem el Terraprim demana la retirada del projecte en con-siderar “que no es compleix la legislació vigent i que és per-judicial des del punt de vista social i ambiental”.

El parc eòlic Tramuntana, als municipis de Portbou i Co-lera, encara té una història més llarga. La tramitació del projecte va començar el 1995 i, tot i que hi ha hagut diverses modificacions fruit del mateix procés administratiu, l’oposi-ció, primer d’ecologistes i ve-ïns, i a partir de les últimes eleccions municipals, amb els

canvis de govern, dels ajunta-ments també, han aconseguit frenar-lo en diverses ocasions. Malgrat que el 2004 la Gene-ralitat va declarar el projecte d’utilitat pública, actualment la construcció del parc eòlic està aturada per la denegació del permís d’obres per part dels ajuntaments de Portbou i Colera. Això ha fet que l’em-presa promotora hagi presen-tat un contenciós contra els ajuntaments. La Plataforma Cívica Antimolins de Portbou i Colera (PCAPiC) justifica la seva oposició al parc per l’afec-tació paisatgística que tindria, amb aerogeneradors situats a la carena i la creació de noves pistes d’accés a la vall de Port-bou. Segons l’última modifica-ció del projecte, caldria una nova línia d’evacuació que, encara que seria soterrada, causaria un fort impacte. Però l’argument més ferm és el le-gal, el parc eòlic està projectat en una zona d’interès natural que pertany a la Xarxa Natu-ra 2000 i té zones amb altres

28 ecoxarxa 2

reportatge

figures de protecció. També remarquen que s’incompleix la legislació europea sobre tramitació i autorització de projectes en espais transfron-terers i que l’administració francesa ja ha fet saber el seu rebuig al projecte. En aquest sentit, la plataforma va inter-posar un contenciós judicial contra el projecte i, aquesta passada primavera, va trami-tar una denúncia a la Comu-nitat Europea. Finalment es

denuncien falses informacions sobre les compensacions eco-nòmiques que rebria el muni-cipi, que serien molt menors a les que es deien en un principi. Per tots aquests motius confi-en en la retirada del projecte, i aposten per “un futur basat a potenciar el privilegiat atrac-tiu del nostre entorn, tant el tram marítim com el terres-tre, i totes aquelles activitats econòmiques que garanteixin la seva preservació”.

Finalment, l’últim projecte que ha sortit a la llum pú-blica és el de Gamesa, que pretén instal·lar 64 aeroge-neradors de 184 m d’alçada, repartits en 32 municipis de la plana altempordanesa. Les línies elèctriques d’eva-cuació anirien soterrades fins a la subestació elèctri-ca de Santa Llogaia, on es deixaria anar l’energia a la MAT. Evidentment, Salvem l’Empordà s’hi ha mostrat en contra per les greus afectaci-ons a la població, al paisatge i a l’economia de la comarca. Destaquen que estan a favor de l’energia eòlica, però que cal una planificació energèti-ca a nivell comarcal que sigui socialment més justa i ambi-entalment més sostenible, apostant per un sistema ba-sat en l’estalvi, l’eficiència i la microgeneració descentra-litzada de les diverses ener-gies renovables.

Cal una planificació acurada

En definitiva, doncs, la solució a la construcció de parcs eòlics, segons els col·lectius de defensa del medi ambient, passa evident-ment per la potenciació d’energi-es netes que redueixin el consum d’altres energies fòssils, però no pas a qualsevol preu i, sobretot, per un canvi en el model d’ener-gia del país i del consum que en fem tots els ciutadans.

Els conflictes territorials pro-vocats per la instal·lació de parcs eòlics demostren, a més, que és

ecoxarxa 2 29

reportatge

urgent una planificació acurada per part de l’administració i con-sensuada amb les comarques, que tingui en compte la implan-tació de totes les energies reno-vables i que obri la porta a noves modalitats de generació, molt més eficients i respectuoses amb el territori. Una de les propostes i alternatives que s’han proposat a l’actual model energètic per diverses entitats és la reorde-

nació de la producció d’energia, acostant-la als nuclis urbans tot utilitzant la microgeneració i prioritzant les zones degrada-des com a ubicacions de centrals petites o mitjanes alliberant així la càrrega energètica que s’ha fet suportar al món rural. D’altra banda, i paral·lelament, caldria elaborar una estratègia per anar abandonat progressivament les centrals convencionals de pro-

ducció d’energia. Només així, amb aquests dos processos con-junts, es podria arribar a un mo-del energètic realment net i just.

El Pla de l’Energia de Catalunya (2006-2015) exposa que Cata-lunya, en l’horitzó de l’any 2030, ha d’actuar de forma proactiva a desenvolupar tant com pugui el potencial d’energies renova-bles. El Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) té les competències en matèria de foment de les energies renova-bles i també en les de protecció del medi ambient.

L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) es un instrument de caràcter preventiu que té per objecte incorporar els aspectes ambientals en la presa de decisions sobre els projectes que poden tenir una incidència important sobre el medi ambient. La normativa actual concreta que s’han de sotmetre obligatò-riament a AIA els parcs eòlics que tinguin 50 o més aerogene-radors, o que se situïn a menys de 2 km d’una altre parc eòlic. També els que tinguin més de 10 aerogeneradors si es situen en espais de la xarxa Natura 2000 o en zones humides incloses en la llista del conveni Ramsar. Altres supòsits que obliguen a una AIA són si el projecte de parc eòlic ocupa una línia de carena contínua de longitud superior a 3 km o si se situa a una distàn-cia inferior a 500 m d’un nucli de població. En la resta de supò-sits s’ha de decidir prèviament si és necessari o no sotmetre el projecte a aquest procediment.

L’estudi d’impacte ambiental (EIA) és el document tècnic que ha de presentar el promotor del projecte, que ha d’avaluar els efectes previsibles directes o indirectes del projecte sobre la població, la flora, la fauna, el sol, l’aire, l’aigua, els factors climàtics, el paisatge i els béns materials, inclòs el patrimoni històric i artístic i arqueològic. També ha d’incloure les mesures previstes per reduir, eliminar o compensar els impactes ambi-entals significatius.

L’EIA també ha d’incloure un procés de participació pública, que es garanteix mitjançant la consulta sobre els continguts es-pecífics i el nivell de detall que ha de contenir l’EIA, o bé la ne-cessitat o no de sotmetre a aquest procediment un determinat

projecte. La informació pública del projecte i de l’EIA mitjançant l’anunci al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) possibilita que es presentin al·legacions que es prenen en con-sideració durant la fase d’avaluació.

La Ponència Ambiental de parcs eòlics és l’òrgan amb com-petències per aprovar la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA) del projecte avaluat. La DIA és el pronunciament en el qual es determina, respecte els aspectes ambientals, la conveniència o no de realitzar el projecte i per tant en condiciona l’autorització. Sovint la DIA incorpora l’obligatorietat de constituir una comis-sió de seguiment de les obres en què hi estan representades les administracions implicades i l’empresa promotora. Tenen com a objectiu vetllar pel contingut, la periodicitat i l’època d’aplicació de les mesures correctores i de protecció que assenyala l’EIA i la DIA durant la fase de construcció. Les tasques de vigilància ambi-ental també es poden allargar durant la fase de funcionament del parc eòlic, especialment pels aspectes relatius amb la fauna.

El Mapa d’implantació ambiental de l’energia eòlica a Cata-lunya és un instrument de planificació que divideix en zones el territori de Catalunya segons la seva idoneïtat o no, des del punt de vista ambiental, per a la instal·lació de parcs eòlics i, per tant, limita les zones on es poden instal·lar.

Actualment es treballa en la tramitació d’un nou decret regu-lador de la implantació de parcs eòlics, que inclourà també la d’instal·lacions fotovoltaiques.

• Antoni Sorolla - Cap d’Àrea de Projectes de l’Oficina d’Avaluació Ambiental – DPGAS – Departament Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya

• Jordi Solina - Tècnic de l’Àrea de Projectes de l’Oficina d’Avaluació Ambiental – DGPAS – Departament Medi Ambient i Habitatge, Generalitat de Catalunya

els impactes ambientals dels parcs eòlics

• Text: Eduard MartíFotografia: Dolors Gibert

Per a més informació:

Institut Català d’Energia: www.icaen.netEolicCat: www.eoliccat.netEcologistes de Catalunya: www.ecologistes.cat

30 ecoxarxa 2

reportatge

ecoxarxa 2 31

reportatge

Aquesta és una dita popular catalana, que en el passat volia dir viure sense treballar. Avui aquesta dita és més actual que mai, do-nat que les fonts d’energia inesgotables, com ara el vent i el sol, ens permeten invertir diners en les tecnologies que fan possible la captació d’aquestes fonts d’energia que flueixen lliurament per la biosfera, i ens permeten transformar-les en energia final disponible (electricitat ‘verda’ o neta) perquè sigui emprada per cobrir les nostres necessitats i, a més a més, ens permeten gene-rar unes rendes molt sovint més grans que les que ens donaria posar els mateixos diners en el sistema bancari convencional.

El projecte ‘Viure de l’aire del cel’ consisteix en la instal·lació d’un aerogenerador de 1.670 kW de potència en un indret rural de Catalunya. El cost de la màquina, amb la instal·lació i posada en funcionament és de l’ordre de 2.000.000 €.

Les característiques del projecte ‘Viure de l’aire del cel’ són les següents:

• El seu objectiu principal és generar electricitat neta i ‘verda’, tot fent possible la solidaritat entre les persones que viuen a zones urbanes i les que viuen a zones rurals. Avui dia les zones rurals són marginades pel sistema econòmic imperant i les zones urbanes atrauen el jovent dels pobles rurals. So-vint, moltes zones rurals són riques en béns comuns naturals, com ara el sol i el vent i, a més a més, disposen d’espais que permeten aprofitar el sol i el vent que s’hi manifesta, però no tenen a l’abast el capital necessari per fer els aprofitaments. En canvi, a les zones urbanes hi viuen persones i famílies que tenen estalvis dipositats en comptes bancaris, sobre els quals no tenen cap mena de control i, a més a més, els donen unes rendibilitats molts baixes.

• Un objectiu addicional és fer possible que les persones i/o famílies puguin manifestar obertament que l’energia que uti-litzen en la seva vida quotidiana és ‘verda’ i neta, generada en l’emplaçament on hi ha instal·lat l’aerogenerador.

• El seu cost d’instal·lació i posada en funcionament es cobreix amb la participació de la gent: accionariat popular, tant de per-sones i/o famílies que viuen en entorns urbans com rurals, com d’entitats sense ànim de lucre. Tindran prioritat les persones i/o famílies que visquin a l’entorn o a prop de l’emplaçament.

• El seu emplaçament s’escollirà entre els municipis rurals que es presentin a la convocatòria. Es poden presentar a la convoca-tòria que s’obri tots els municipis rurals de Catalunya que tinguin fins a 5.000 habitants. L’emplaçament (o emplaçaments) que presentin han de ser suficientment ventosos, amb un bon accés i situat a prop d’una línia elèctrica de 25.000 volts.

• La inversió mínima per poder participar en el projecte serà la necessària per generar 1.000 kWh/any d’electricitat neta i ‘ver-da’ en l’emplaçament triat. A partir d’aquesta inversió mínima, es podran fer inversions superiors, sempre en quantitats que siguin múltiples senceres de la inversió mínima.

• La legislació vigent a l’Estat espanyol permet que qualsevol persona o entitat pugui esdevenir generadora d’electricitat a partir de fonts d’energia renovable. A més a més permet que l’energia generada es pugui injectar a la xarxa i obliga a l’em-

presa distribuïdora de la zona a comprar l’energia elèctrica pro-duïda a un preu primat que fixa el govern.

• La idea original del projecte sorgeix en el si de la secció cata-lana d’EUROSOLAR, ja que el desenvolupament de les energi-es renovables ofereix un gran potencial de democratització del sistema energètic i fa possible que la ciutadania pugi practicar la democràcia energètica, cosa que els sistemes convencionals impedeixen o dificulten.

• Qui promou el projecte ‘Viure de l’aire del cel’? Barcelona Grup d’Energia Local – BarnaGEL, que va ser l’agència local d’energia independent de Barcelona fins a l’any 2000 (les se-ves actuacions més emblemàtiques van ser l’Ordenança Solar de Barcelona, que avui és una llei estatal, i els teulats solars FV de l’Ajuntament de Barcelona). Des que l’Ajuntament de Barcelona va decidir deixar de donar-li suport, és una asso-ciació que ha continuat promovent anualment els Fòrums de l’Energia Sostenible.

• Qui pot participar en el projecte ‘Viure de l’aire del cel’? Hi pot participar qualsevol persona física de forma individual, o grup de persones (família), o qualsevol entitat sense ànim de lucre, aportant la quantitat de diners que correspongui per disposar del nombre de participacions que decideixi. Es negociarà amb un banc la possibilitat de poder disposar de crèdit per a aque-lles persones que vulguin participar en el projecte i no puguin disposar del diner en efectiu per fer l’aportació.

• Per què un projecte com ara el projecte ‘Viure de l’aire del cel’? Per exercir el dret democràtic a aprofitar un bé comú, el vent, que flueix lliurement per la biosfera, i transformar-lo en energia elèctrica, de manera que es pugui practicar la solida-ritat urbana/rural i en surtin beneficiades tant les comunitats rurals com les urbanes, en un temps com l’actual en què to-tes han de contribuir a la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

• Per què un projecte com ara el projecte ‘Viure de l’aire del cel’, ara? Per celebrar el 25è aniversari de la inauguració i posada en funcionament de l’aerogenerador Ecotècnia 12/15 el 10 de març de 1984, a Valldevià (Vilopriu, Empordà), el qual va significar el naixement de l’era eòlica moderna a Catalunya.

El projecte ‘Viure de l’aire del cel’ compta amb el suport de les següents entitats:

Alternativa Verda, Associació Una Sola Terra, Athanor, Dia de la Terra – Catalunya, Ecologistes en Acció – Catalunya, Ecoser-veis, EòliCat – Associació Eòlica de Catalunya, Eurosolar – Ca-talunya, Eurosolar España, Fundació Terra, Greenpeace, Hrup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear – GCTPFNN, Tan-quem les Nuclears – 100% renovables, UNESCOCAT – Centre UNESCO de Catalunya

• Josep Puig i Boixmembre d’Alternativa VerdaPortaveu del GCTPFNN

més informació a: www.energiasostenible.org

Viure de l’aire del cel

32 ecoxarxa 2

reportatge

Un nou marc per a l’energia eòlica a catalunyaLa introducció de l’energia eòlica ha estat, en els darrers anys, una de les principals innovacions que han viscut els sistemes elèctrics espanyol i català. La progressiva incorporació de potència genera-da per una font d’energia neta i renovable, capaç d’assolir en de-terminats moments una cober-tura substantiva de la demanda elèctrica i d’esdevenir una alter-nativa a les fonts d’energia tradi-cionals –d’origen fòssil–, ha can-viat la fesomia del sector elèctric tant en la generació com en el transport i l’operació del sistema elèctric, en la fixació de preus, en la regulació o en l’estratègia em-presarial. Catalunya va ser pione-ra en aplicar aquesta tecnologia a Espanya, motiu pel qual encara conserva una forta empremta de know-how industrial en em-preses que, a molt curt termini, treballaran conjuntament amb l’Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC) en matèria d’R+D+i.

Malgrat tot, el desenvolupa-ment de l’energia eòlica al nostre país està avançant a un ritme més lent que a la resta de l’Estat, i per això el Govern està posant les ba-ses perquè la implantació d’aques-ta energia sigui exemplar, tant en l’aspecte ambiental com en els àmbits tecnològic i empresarial. El Pla de l’Energia 2006-2015, que és el full de ruta del Govern de Catalunya en matèria de polí-tica energètica, estableix un objec-tiu de 3.500 MW d’energia eòlica instal·lats l’any 2015. En l’actua-

litat, en el territori català hi ha parcs eòlics en actiu que totalit-zen 419,4 MW; hi ha 379,4 MW més que estan en construcció i 1.100 MW més, amb autorització administrativa. Per tal d’agilitar la tramitació de nous projectes i de facilitar-ne una instal·lació ordenada sobre el territori, el Govern està a punt d’aprovar un decret que reformarà el procedi-ment d’autorització administra-tiva, tant dels parcs eòlics com dels fotovoltaics.

Així, el nou decret preveu la creació de zones de desenvolupa-ment prioritari, és a dir, espais en els quals es donen les condici-ons òptimes per a la instal·lació de parcs eòlics. Aquestes àrees, a més de disposar del vent ade-quat per a la seva explotació, s’ubicaran en zones ambiental-ment i urbanísticament adequa-des, disposaran de punts d’eva-cuació a la xarxa elèctrica i, un cop estiguin identificades i de-limitades tècnicament, sortiran a concurs públic. De la mateixa manera, el decret estableix una important simplificació adminis-trativa, que permetrà reduir els tràmits administratius de for-ma significativa, amb l’objectiu d’aconseguir que entre l’inici de la tramitació i l’entrega de l’au-torització no passin més d’entre 12 i 15 mesos.

El nou procediment d’autorit-zació no inclou, però, les petites instal·lacions eòliques, definides com a instal·lacions de fins a 5 aerogeneradors o d’un màxim

de 10 MW de potència, caracte-rístiques que els fan molt més adaptables a qualsevol entorn. La intenció és que aquestes pe-tites explotacions, que tenen uns requisits tècnics menors pel que fa a xarxa d’evacuació i una afectació menor sobre el territori, segueixin un tràmit diferenciat, que en permeti un creixement constant i harmònic a tot el país, respectant els condicionants me-diambientals.

Aquesta regulació reflecteix la voluntat de potenciar l’energia eòlica a Catalunya, que encara té molt terreny per recórrer a casa nostra, però també el ferm propò-sit de no fer-ho a qualsevol preu. Certament, una anàlisi global de l’aportació de l’energia eòlica en el conjunt del sistema elèctric ens demostra molts i diversos inputs positius d’aquesta font energètica a la societat –que van des d’una menor emissió de gasos contami-nants a l’atmosfera fins a l’impuls d’una indústria tecnològicament puntera, passant per una reduc-ció de la dependència energètica, entre d’altres. Però cal tenir en compte també que hi ha condicio-nants tècnics que poden impactar sobre la garantia del subminis-trament elèctric –com ara la difi-cultat en la gestió del recurs eòlic, per exemple– que no es poden ob-viar a l’hora de definir el paper de l’energia eòlica en el mix energè-tic català.

• Encarna Baras Marín

Directora de l’Institut Català d’Energia

ecoxarxa 2 33

reportatge

Des de la plataforma Salvem l’Empordà considerem que da-vant el progressiu esgotament dels recursos energètics fòs-sils i l’escalfament global del planeta, cal impulsar un futur energètic basat en les fonts d’energia renovables: eòlica, so-lar, geotèrmica..., treballant per a una millora de l’eficiència i amb l’aplicació de noves tecnologies.

Però, tot i aquesta realitat més global, cal considerar una realitat més local com és el territori altempordanès. A l’Em-pordà el paisatge és un valor cultural, històric, patrimonial, que esdevé la identitat de la comarca. A més, aquests valors intangibles són els que aporten uns trets característics i dis-tintius a un dels pilars de l’economia de la comarca: el turisme.

Per aquesta raó, cal planificar, debatre i consensuar amb la gent del territori quin és el millor model d’implantació de les energies renovables, de manera que es pugui garantir el futur energètic de la comarca sense malmetre el paisatge, l’economia i, en definitiva, la qualitat de vida del territori.

Una de les alternatives d’implantació de les energies renovables que difícilment s’explica, és la microgeneració distribuïda. La Generació Distribuïda (GD) és per a l’Insti-tute of Electrical and Electronic Engineers “la generació d’electricitat mitjançant instal·lacions que són suficient-ment petites en relació amb les grans centrals de genera-

ció, de forma que es puguin connectar en qualsevol punt d’un sistema elèctric”.

En aquest sentit, cal estudiar la possibilitat d’aprofitar els sostres industrials amb la instal·lació de plaques o lo-nes solars, d’implantar hèlices tubulars de petites dimen-sions als sostres dels edificis per aprofitar el vent... Un desplegament d’aquestes instal·lacions de petita escala aprofitant un mix d’energies renovables (solar, eòlica, tèr-mica...) podrien fer una petita gran aportació a la generació energètica de la comarca.

En altres països la generació distribuïda és una realitat. Les experiències a Dinamarca (el 60% de les llars reben el subministrament de calefacció comunitària) i Holanda (l’ús de la micro-cogeneració abasta el 52% de l’electricitat gene-rada) mostren la realitat dels beneficis de la generació distri-buïda. Especialistes com l’OFGEM-DTI* afirmen que un 40% de la demanda pot ser coberta per la generació distribuïda.

* Office of Gas and Electricity Markets (Ofgem) • Department of Trade and

Industry (DTI). Òrgan assessor del govern anglès

• Montse Pascual Plataforma Salvem l’Empordà

La microgeneració

C M Y CM MY CY CMY K

La nostra cuina és deles més innovadoresdel món. Els nostresvins també.

Tria’ls.

35

gastronomia

ecoxarxa 2

Vi ecològic, el tresor del món vitivinícola

Més enllà dels grans cellers i dels grans noms, passant de llarg de les grans anyades i les grans collites, què podem

fer per seguir avançant cap a l’excel·lència del sector?

Que Catalunya és un país de vi és una afirmació incontestable, sobretot des que ja fa alguns anys hem anat recuperant les arrels gastronòmiques de la nostra petita nació, aquest fet ha revaloritzat determinats sectors com ara la gastrono-mia tradicional i mediterrà-nia, el món dels bolets o també el món del vi. Això alhora ha permès un gran desenvolupa-ment d’aquests sectors i el que és més important, ha permès fer molt més rendible la vida al camp en alguns sectors del país. Actualment es produei-xen a Catalunya al voltant de 3 milions d’hectolitres de vi cada any, el que vindrien a ser 4.000 milions d’ampolles de vi. Però més enllà dels grans cellers i dels grans noms, passant de

llarg de les grans anyades i de les grans collites, què podem fer per seguir avançant cap a l’excel·lència del sector? O des del punt de vista del consu-midor, en què més ens podem fixar per trobar productes de més qualitat?

Una resposta senzilla a aquestes dues qüestions po-dria ser encaminar-nos cap a la producció ecològica. Sí, aquest adjectiu que potser ja hem sentit per a alguns altres productes de consum i que el CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) ja ens explicava de forma ge-nèrica en un article de l’ante-rior número d’Ecoxarxa, també s’ha començat a implantar en el món del vi. A Catalunya tro-bem més de 500 cellers on es

produeix vi i d’aquests només una quarantena estan inscrits en el registre del CCPAE com a productors de vi procedent de l’agricultura ecològica.

Però què significa que un producte sigui ecològic? O més exactament, què implica això en el procés de producció del vi?

En primer lloc cal destacar que el producte que obtin-drem, un vi ecològic en aquest cas, serà un producte d’una qualitat igual o superior a un de producció industrial. D’altra banda, però, tindrem la garan-tia que en aquell producte no s’hi han bioacumulat residus químics dels productes emprats en tot el seu procés productiu i, per tant, a més del plus qua-litatiu, obtindrem un producte sanitàriament excel·lent.

36

gastronomia

ecoxarxa 2

De forma general, el vi és un producte elaborat, així que els canvis en la producció ecològi-ca respecte de la convencional vindran donats per tres fac-tors: la fertilització del sòl, el control de plagues i el procés d’elaboració, ja que és un deri-vat d’una espècie vegetal.

Pel que fa a la fertilització de les vinyes, es fa sempre sense utilitzar adobs quimiosintètics per respectar al màxim la di-nàmica natural dels sòls. En la mesura del possible se solen utilitzar adobs orgànics, pro-duïts a les mateixes finques a través del reciclat de restes, sobretot vegetals. En alguns casos també es poden sembrar altres plantes que tinguin un efecte regenerador dels nutri-ents dels sòls. Finalment si aquests nutrients encara no són suficients, es poden fer aportacions complementàries

de minerals, però que no hau-ran sofert cap procés químic de transformació.

El control de plagues és un altre aspecte important dins de tot el món agrari, en aquest cas, en el món de la vinya es lluita principalment amb mè-todes tradicionals com ara l’ús del sulfat de coure (en mesura i segons l’època de l’any), amb l’ús de sofre o també potenciant el creixement d’espècies anta-gòniques a les que provoquen les malalties, per exemple s’uti-litza el Bacillus thuringiensis, un bacteri que actua contra les plagues d’insectes de forma natural. Darrerament alguns cellers ja han començat a assa-jar amb preparats biodinàmics formats per argiles i diversos extractes vegetals i han vist recompensada la seva iniciati-va amb èxits productius. Tots aquests productes tenen una

acció de contacte, duen a terme la seva funció a l’exterior de la planta però mai no hi pene-tren, d’aquesta forma el fruit queda lliure de residus.

El vi biodinàmic

Un pas més cap endavant. Això és el que suposa aquesta pràctica respecte de l’agricul-tura ecològica. El biodinamis-me, o en aquest cas agricul-tura biodinàmica, suposa una filosofia de treball en el camp encara més propera a la natu-ra. No es tracta solament dels productes que s’utilitzen o es deixen d’utilitzar (fertilitzants, pesticides...), sinó que també es tracta de tenir en compte tots els processos i dinàmiques que tenen lloc a la natura. El factor més influent en aquest cas és el Sol i l’energia que ens n’ar-riba, motor que fa moure tots els ecosistemes terrestres. Un altre exemple que més o menys tothom ha sentit algun cop és la Lluna. És evident que el nos-tre petit satèl·lit té influències sobre les dinàmiques terres-tres, com ara les marees o el creixement dels organismes, sinó pregunteu a la vostra àvia quan s’anirà a tallar els cabells! Aleshores, si entenem tot això, per què no tenir en compte els principals processos naturals que tenen lloc a casa nostra a l’hora de podar, segar, abonar, aclarir... i qualsevol tasca que s’hagi de fer a la vinya? Això és el que fan els productors que treballen amb agricultura bio-dinàmica. Tot i que a l’estran-ger ha començat a tenir molts

37

gastronomia

ecoxarxa 2

adeptes en la producció de vi, a Catalunya el biodinamisme encara es coneix poc i no es practica gaire i no hi ha cap re-gistre on hi constin els produc-tors que s’esforcen a treballar segons aquests preceptes.

Pioners apassionats

Tenir l’honor d’haver estat els primers a fer quelcom té un valor afegit si després d’un cert temps encara es fa i a més s’ha fet bé des dels inicis. Aquest és el cas del celler Al-bet i Noya de Sant Pau d’Or-dal, al Penedès, que després de més de 30 anys continuen fent la seva feina apassiona-dament. Tot va començar el 1978 quan, per influències nòrdiques, aquesta família de tradició vinatera va començar a produir vi ecològic, al princi-pi no exempt de certs recels en els entorns més propers. No feu falta gaire temps per des-cobrir que es podia obtenir un producte de qualitat que tenia bona sortida comercial. Des d’aquell moment fins a l’actu-alitat hi ha hagut un augment gradual de les hectàrees con-reades i per tant de la pro-ducció i una major dedicació cap a la I+D de la producció ecològica i tradicional del vi. Aquesta importància que do-nen a Albet i Noya la I+D ha desembocat els darrers anys en col·laboració amb l’INCA-VI en un important projecte de recuperació de varietats de vinya prefil·loxèriques que es creien quasi desaparegudes i que en la primera part de l’es-

tudi ja han mostrat magnífics resultats de resistència natu-ral a les principals malalties combinada amb una excel·lent qualitat del raïm obtingut. Després de 7 anys d’estudi s’ha aconseguit catalogar dues varietats de raïm (una de ne-gre i una de blanc) que no apa-reixien als registres d’ADN ca-talans, espanyols ni francesos, per la qual cosa s’ha conclòs que són varietats autòctones del Penedès i comarques veï-nes que durant molt de temps

han sobreviscut en l’anoni-mat. La varietat de negre ja l’han rebatejada com a “Belat” i la blanca encara no té nom.

Com a productes que s’han de remarcar, a Albet i Noya ofereixen el Reserva Martí, que és un negre de diferents vari-etats que ha rebut nombrosos guardons internacionals i el Xarel·lo Clàssic, un blanc mo-novarietal del mateix nom.

A Ca n’Albet i Noya com a bon celler del Penedès també produeixen cava ecològic.

38

gastronomia

ecoxarxa 2

• Text: Ernest Riera

Fotografies: Dolors Gibert

Només es pot definir d’aquesta forma el primer i encara únic celler que produeix vi ecològic de la seva zona. Situat a la DO Empordà, el celler Mas Estela és un dels més nord-orientals del país. Al municipi de Selva de Mar, a l’Alt Empordà, on el Cap de Creus mira cap al nord, aquest celler expressa com cap altre el capbussament dels Pi-rineus al Mediterrani, el que en el món vitivinícola s’anome-na el “terroir”, o de forma més catalanitzada, el “terrer”. Des-taquen de la seva producció el fet que a la zona, on bufa molt la tramuntana, forta, freda i seca, i que els ajuda a comba-tre de forma natural el creixe-ment de fongs que provoquen malalties a la vinya, com ara

Optimistes de tramuntana

el míldiu. Aquest celler i les se-ves terres foren adquirits per la família Soto-Dalmau el 1989 i des d’aquell mateix moment varen apostar per un altre ti-pus de producció, la biològica, deu anys després, el 1999, es varen passar a la biodinàmica. Enguany en fa 20 anys i tenen clar que han de seguir produint per aquesta via.

Com a productes destacables ofereixen el Quindals (negre criança), el Vinya Selva de Mar (negre reserva) i la Garnatxa de l’Empordà Estela que és pro-duïda en solera. Tots tres han rebut almenys en una ocasió més de 90 punts per part del famós crític a nivell mundial R. Parker, la qual cosa els situa a un gran nivell de qualitat.

Cal, doncs, seguir avançant cap a una major implantació del vi dins de l’agricultura ecològica.

No obstant, segons el CCPAE, Catalunya ha vist incrementa-da la seva producció de vi eco-lògic en el primer semestre de 2009 en un 35% respecte a les dades de gener. L’augment re-presenta una pujada rècord.

Aquest increment i consoli-dació ha representat, alhora, una major qualitat en els seus productes i, lògicament, un augment en el total de produc-tors, elaboradors, importadors i comercialitzadores. En aquest sentit, cal ressaltar -per citar només dos exemples- el vi Bal-cons de les bodegues Pinord del Priorat, o el Quieto del celler Partida Creus del Penedès, els quals han implantat el cultiu ecològic amb una alta qualitat en el seu producte.

40 ecoxarxa 2

Un món subterrani existeix sota la ciutat moderna del segle XXI. És un món desconegut per a la majoria de nosaltres, construït per l’ésser humà i molt necessari per garantir la

qualitat de vida als ciutadans. És un món que, sovint, no valorem com es mereix. Ens referim al sistema de clavegueram.

el clavegueram de Barcelona

Un món subterrani

41

descobrir...

ecoxarxa 2

La història del clavegueram es remunta a les grans civilitza-cions de l’Edat Antiga. Entre els primers vestigis de clave-gueram trobats hi figuren els del palau de Korsabat, a Ba-bilònia. Sota les habitacions del palau discorrien àmplies galeries subterrànies d’evacu-ació, de les quals se n’han con-servat uns 66 metres. Altres antecedents importants es troben a l’illa de Creta, al pa-lau de Minos, a Cnossos. Allà, les excavacions han demostrat que la xarxa de clavegueram incloïa, per una banda, l’eva-cuació de les aigües de pluja i, per una altra, l’evacuació de les latrines.

Però varen ser els etruscs, poble seminòmada fundador de Roma, els que van desen-volupar una sèrie de tècniques hidràuliques per dominar el medi. Entre aquestes es troba-ven els cuniculi, unes galeries excavades a certa profunditat que permetien dessecar uns terrenys i fer-los aptes per a la agricultura i la ramaderia. Posteriorment, el geni romà va saber aprofitar aquesta xar-xa hidrogràfica artificial per a finalitats de drenatge urbà i d’aquesta manera va néixer la xarxa de clavegueres aplicable a tota la ciutat. A més, la cul-tura romana va generalitzar el consum de l’aigua a les cases privades mitjançant la creació d’una xarxa pública de prove-ïment i va crear, a partir dels cuniculi, les clavegueres soter-rànies que recollien l’aigua de la pluja i evacuaven les aigües domèstiques i negres.

blema d’insalubritat de les ciu-tats, que resten amuntegades (a Barcelona, en alguns punts, hi ha una densitat de mil habitants per hectàrea) i comprimides per

Els dipòsits de retenció pluvial emmagatzemen en el seu interior l’aigua de pluja i eviten el seu abocament descontrolat en els medis receptors

Segles més tard, l’aprofitament de l’aigua que tan bé varen de-senvolupar els romans es co-neixeria amb el nom de “cicle continu de l’aigua”. Aquest és el principi de l’higienisme mo-dern que, a la segona meitat del segle XIX, desenvoluparien Edwin Chadwick (Londres), Eugène Belgrand (París), i Pere García Fària (Barcelona) entre d’altres, amb els plans de sa-nejament i modernització de la xarxa de clavegueres de les se-ves respectives ciutats.

Barcelona a través del temps

Barcelona, situada entre els rius Besòs i Llobregat, amb el mar Mediterrani per una banda i les muntanyes del Ti-bidabo i Collserola per l’altra, fundada probablement pel ge-neral cartaginès Amílcar Barca i, més tard, conquistada pels romans, va patir la profunda decadència que afectà a les ciu-tats desprès de la fi de l’època romana. Malgrat tot, a partir del segle X, s’ordenen diferents obres per intentar canalitzar les aigües de pluja i preservar la netedat dels carrers. En una d’aquestes actuacions públi-ques, el comte Mir manà re-construir l’aqüeducte romà que portava l’aigua des del Besòs, a partir de Montcada, i se li va donar el nom de Rec Comtal.

Vers el segle XVII, una bur-gesia cada cop més poderosa vol reactivar la ciutat en decadència. Al principi del XIX, la revolució industrial planteja un greu pro-

Les canonades de la xarxa de clavegueram evacuen conjuntament les aigües de pluja i les residuals.

Les canonades de la xarxa de clavegueram evacuen conjuntament les aigües de pluja i les residuals.

42

descobrir...

ecoxarxa 2

les velles muralles. L’arqueologia es desenvolupa ràpidament, s’es-tudien les restes arqueològiques de les obres hidràuliques roma-nes, des dels aqüeductes fins a les clavegueres, i es redescobreix la seva peculiar organització, el concepte urbanístic i, sobretot, el “cicle continu de l’aigua”.

I és a partir de la segona mei-tat del segle XIX quan la nova ciutat industrial intenta delimi-tar el problema higiènic i donar-li solució: contra l’amuntega-

ment, la baixa densitat; contra els carrers estrets i foscos, els grans passejos i el sol en quan-titat; contra la convivència de la latrina i el pou d’on s’obtenia l’aigua potable de la pròpia casa, l’ús del “cicle continu de l’aigua”, cosa que suposa l’execució tant de la xarxa de proveïment com de la de clavegueram.En la construcció de la xarxa de clavegueram, Barcelona va darrere de Londres que, per iniciativa de l’enginyer higie-nista Edwin Chadwick, disposa de 1.200 km de clavegueram el 1859, i de París, que passa dels escassos 136 km de clavegueres existents abans de 1850 a una longitud de 1.040 km cap a les darreries del segle.

L’any 1854 s’enderroquen per fi les muralles de Barcelona i

poc després, en 1858, l’enginyer Ildefons Cerdà presenta el seu Plànol de Reforma i Eixample de Barcelona. Cerdà, el primer urbanista de la Ciutat Comtal, escriu en els seus Principios de Urbanización les seves propos-tes per abordar els problemes higiènics de la ciutat, la cana-lització d’aigües potables i útils i l’exportació d’aigües sobrants i nocives. No obstant això, hi manca un pla de clavegueram integral en el Pla Cerdà. Va ser Pere García Fària (1858-1927), enginyer de camins i arquitec-te, cap del servei de sanejament de l’Ajuntament de Barcelona, qui va fer el Primer Pla del Cla-vegueram de Barcelona l’any 1891. El seu projecte recollia estudis de pluviometria, topo-grafia i demografia, entre d’al-

El clavegueram de Barcelona dóna servei aproximadament a

1.540.000 habitants de la ciutat i als establiments comercials i industrials ubicats en les més

de 81.500 finques que hi ha en els 98 km2 del terme municipal

Una de les diverses bifurcacions de les galeries subterrànies de la xarxa del clavegueram

43

descobrir...

ecoxarxa 2

tres, i preveia la construcció de 212 km de clavegueres (en front dels 32 km existents) amb l’ob-jectiu d’eradicar les malalties que es transmetien per l’aigua, com el còlera, la verola i el tifus.

Poc desprès de l’aprovació del projecte de clavegueram, el con-tracte de García Fària amb l’Ajun-tament de Barcelona fou rescindit a causa de la pressió del caciquis-me, i el seu pla, molt ambiciós per a l’època, va ser executat, encara que de forma incompleta, entre els anys 1902 i 1907. Barcelona, malgrat tot, començava a ser una ciutat moderna.

Explorem l’insòlit món subterrani

Cloacina era, segons la mitolo-gia romana, la deessa del món fosc i misteriós que anomenem clavegueram. A Barcelona, aquest món, format per una xarxa de galeries soterranies de prop de 1.700 quilometres, es pot visitar. Així doncs, des de gener de 2008, s’organitzen recorreguts per les clavegueres de Barcelona.

Una altra visita, impres-cindible per als encuriosits a saber el que passa quan a la ciutat plou, és la del dipòsit d’aigües pluvials Joan Miró, situat al subsòl del Parc de l’Escorxador, prop de la cèn-trica Plaça d’Espanya. Aquest enorme, fosc i inquietant recin-te, sostingut per fileres d’altes columnes i amb capacitat per contenir 20 piscines olímpi-ques, compleix una important missió: la retenció de l’aigua procedent de les pluges torren-

cials. D’aquesta manera s’ha posat fi a les incòmodes inun-dacions urbanes i, també, a l’abocament descontrolat d’ai-gües fortament contaminades als medis receptors. Els dipò-sits de retenció pluvial, nous elements de la xarxa de clave-gueram, han contribuït decisi-vament, doncs, a la millora de l’entorn mediambiental.

Aquest interessant i insòlit itinerari per les profunditats de la ciutat està organitzat pel Centre de Recursos Barcelo-na Sostenible (CRBS), amb la col·laboració del Departament de Sanejament, Direcció de Serveis del Cicle de l’Aigua, i compta amb una detallada i molt documentada explicació dels guies especialitzats de CLABSA i del CRBS. L’objectiu és donar a conèixer com funcio-na la gestió de les aigües pluvi-als i residuals de Barcelona de forma lúdica i entenedora.

L’altra Barcelona

“Barcelona, posa’t guapa” va ser una reeixida campanya municipal de mitjans de la dè-cada dels vuitanta, que restau-rà i realçà l’atractiu d’edificis i monuments. La ciutat, com una jove bonica que comença a ser conscient dels seus encants, inicià una veritable revolució arquitectònica, urbanística i cultural. Com resultat, Barce-lona s’ha convertit en una me-tròpoli coneguda a tot el món i en una de les més visitades i populars de la Mediterrània.

Però, qui coneix l’altra Bar-celona? La part oculta, fosca i

misteriosa, que s’amaga sota la superfície de la ciutat? Ens referim a la xarxa de clavegue-ram, insòlit laberint soterrat de prop de 1.700 quilòmetres, que s’estén des de la serra de Collserola al mar i del riu Be-sòs al Llobregat. És un vast territori caracteritzat per les seves olors nauseabundes i habitat per aràcnids i rosega-dors, amos i senyors d’aquest submón tenebrós. Doncs bé, encara que no ens n’adonem, aquesta xarxa és una mena

La xarxa del clavegueram de Barcelona (que es gestiona des del SITE) té prop de 1.700 km de longitud i una variada tipologia de clavegueres i col·lectors

La “sala de les columnes o catedral” del dipòsit d’aigües pluvials Joan Miró

La “sala de les columnes o catedral” del dipòsit d’aigües pluvials Joan Miró

44

descobrir...

ecoxarxa 2

de motor que empeny la ciutat cap a endavant, i, en els últims anys, també s’ha posat “guapa” amb noves i modernes infraes-tructures per millorar el seu funcionament. Nous embor-nals i col·lectors i, sobretot, els imponents dipòsits de retenció pluvial, s’han incorporat a la xarxa per dos motius princi-pals: la necessitat de soluci-onar el greu problema de les inundacions urbanes provoca-des per les pluges torrencials, i la creixent preocupació social per la conservació i millora del medi ambient.

El món desconegut

Des que l’enginyer Pere García Faria va dissenyar el Primer Pla de Sanejament de la ciutat en 1891, fins a CLABSA (Cla-vegueram de Barcelona, SA), l’empresa que actualment ges-

tiona el món subterrani barce-loní, ha plogut molt. CLABSA va ser creada en 1992 per ini-ciativa municipal i entre els seus principals objectius en destacaren dos: la resolució de l’endèmica qüestió de les inun-dacions a les parts baixes de la ciutat i la protecció i recu-peració dels rius, port i platges barcelonines, ocupades durant dècades per fàbriques i indús-tries. És ben sabut que, durant molts anys, les platges barce-lonines no mereixien aquest nom, car la deixadesa, la con-taminació i la brutícia allunya-ven els ciutadans. Es donava la paradoxa que Barcelona, una ciutat mediterrània, vivia d’esquenes al mar. Qui volgués gaudir d’un dia de sol i platja no tenia altre remei que sortir de la urbs i cercar d’altres in-drets més atractius.

CLABSA va posar en pràcti-ca el Pla Especial de Clavegue-ram de Barcelona (PECLAB) de 1997, actualitzat en 2003. Aquest pla va néixer amb el propòsit de dotar la ciutat d’un sistema de clavegueram mo-dern i sostenible des del punt de vista de la regeneració i con-servació de l’entorn. Així, es van projectar i construir obres cabdals, entre les quals desta-quen els dipòsits de retenció pluvial, enormes recintes ma-joritàriament soterrats i ubi-cats en diferents barris de la ciutat. Els dipòsits han reduït considerablement el risc d’in-undacions urbanes i, també, la contaminació en els medis receptors del sistema de sane-jament urbà: el mar Mediter-

rani i els rius Besòs i Llobre-gat. L’esforç ha valgut la pena i, altra vegada, es poden veure peixos als rius, mentre que les platges, per fi sanejades, han esdevingut una de les zones d’oci preferides per ciutadans i turistes.

Una solució definitiva i sostenible

El cicle natural de l’aigua és un procés que s’inicia als punts d’abastament, des d’on es condueix fins a les plantes potabilitzadores per tal de fer-la apta per al consum i distri-buir-la. Les aigües utilitzades (residuals), junt amb les de pluja, són conduïdes per la xarxa de clavegueram fins a les plantes depuradores on són tractades abans de ser aboca-des al mar. L’adequada gestió d’aquest procés és, sens dubte, la clau essencial del respecte al medi ambient.

Però, què passava abans de l’entrada en escena dels dipòsits de retenció pluvial, aquests grans “containers” subterranis amb una capa-citat total equivalent a 100 piscines olímpiques? Doncs que les tempestes pròpies del clima mediterrani inundaven les parts baixes de la ciutat en desbordar-se les clavegue-res, incapaces d’absorbir la gran quantitat de pluja que ens queia al damunt, a més de l’aigua que baixava amb força des de les zones més altes. En els carrers s’acumulava fang, aigua i brutícia, el caos s’en-senyoria de la vida ciutadana

Operaris fent una inspecció rutinària

La depuradora del Besòs tracta les aigües residuals de 2,8

milions de persones que viuen en sis poblacions diferents

45

descobrir...

ecoxarxa 2

i semblava que la ciutat s’atu-rava. El greu problema va en-trar en vies de solució amb la posada en funcionament dels primers dipòsits de retenció pluvial durant la dècada dels noranta.

La primera funció d’aquests elements de la xarxa de cla-vegueram és molt concreta: emmagatzemar l’aigua de pluja fins passat el període de màxima intensitat del xàfec. Més tard, el dipòsit es buida-rà a poc a poc, tot iniciant una descàrrega gradual i controla-da de l’aigua acumulada, que serà transportada a través de les galeries subterrànies cap a una de les dues plantes de-puradores de l’àrea metropoli-tana de Barcelona (Besòs i el Prat de Llobregat).

Una segona, i no menys im-portant funció, conseqüència de la primera, és mediambi-ental. La retenció de les ai-gües pluvials disminueix el seu grau de contaminació a causa de la sedimentació i, a més, evita el seu abocament descontrolat en platges, rius i port. Cal destacar que les canonades de la xarxa de cla-vegueram evacuen conjunta-ment les aigües de pluja i les residuals o negres (domèsti-ques i industrials) cap a les depuradores. Allà són trac-tades mitjançant un complex sistema físic/químic/biològic que les neteja abans de retor-nar-les als rius i al mar per completar el “cicle continu de l’aigua”. D’aquesta manera, es garanteix la sostenibilitat de

l’entorn i la qualitat d’aquest preuat recurs natural, indis-pensable per a la vida. Així doncs, amb aquest tractament de l’aigua residual per part de les depuradores i amb l’ús d’un emissari submarí per al retorn de l’aigua depurada al mar a tres quilòmetres de la línia de costa, s’ha contribuït a la recuperació del litoral me-tropolità.

Fins enguany, s’han constru-ït 11 dipòsits i n’estan previs-tos 6 de nous entre 2008 i 2011. Val a dir que la tecnologia del segle XXI s’ha convertit en una formidable aliada i totes les funcions d’aquestes ombrívoles catedrals soterrànies, neteja inclosa, es regulen automàti-cament a través d’un avançat sistema de telecontrol.

Els dipòsits i el clavegueram s’utilitzen, alhora, per transportar el clavejat de diversos serveis de la ciutat.

46

descobrir...

ecoxarxa 2

• Text: Rosa Querol

Fotografia: Dolors Gibert

Fonts: CRBS de l’Ajuntament de

Barcelona, CLABSA, Depuradora

del Besós

més informació:

www.bcn.cat/agenda21/crbs

Les tipologies de dipòsits són molt variades, però, bàsica-ment, distingirem entre els construïts en la superfície, on els formidables blocs de for-migó gaudeixen del privilegi de rebre la llum del sol i de la lluna, i els enterrats, on crite-ris urbanístics han destinat la part superior a ser utilitzada com carrer, parc o camp d’es-ports, i on la única claredat és la dels fluorescents i la pro-porcionada per les llanternes dels treballadors encarregats del seu manteniment regular.

Són molts els beneficis deri-vats de la construcció i utilitza-ció dels dipòsits de retenció plu-vial. A la Ciutat Comtal s’han acabat, pràcticament, les es-cenes de ciutadans travessant carrers amb l’aigua fins als genolls els dies grisos de tem-pesta, i dels baixos inundats amb gent desesperada per les destrosses d’una tamborinada. També s’ha aconseguit revifar i preservar els ecosistemes aquà-tics i marins pròxims a la ciutat, temps enrere força malmesos. I és que la gestió responsable del “cicle continu de l’aigua” i el respecte pel nostre entorn és el millor servei que Barcelona pot oferir als seus habitants, als vi-sitants de les seves platges i a les generacions futures.

Un dels trams de les galeries que formen tota la xarxa de clavegueram.

47

consum

ecoxarxa 2

llindar màxim de contaminació permès. En el protocol de Kyoto quedaven regulades únicament les emissions dels vols nacio-nals, però per vols internacio-nals únicament es recomanava emprendre mesures voluntàries de reducció. Ara, amb la deci-sió de la UE es disposarà d’uns drets d’emissió limitats de forma gratuïta, però si es programen molts vols, hauran de pagar una multa o podran comprar més drets d’emissió en subhastes com succeeix actualment amb el protocol de Kyoto.

Es preveu que aquesta mesura incrementi el preu dels bitllets en menys de 8 € per al 2020 i que tingui una major afectació en les companyies amb més volum de vols. La industria de l’aviació porta molts anys amb ajudes fis-cals que actualment no tenen en compte les companyies més con-taminants. Seria convenient co-mençar a penalitzar aquelles que més contaminen per afavorir la investigació i la recerca en tecno-logies més netes i nous combusti-bles. S’evitaria així l’escalada de preus del petroli que, a la llarga,

Impactes del transport aeri en el medi ambient

El transport aeri és un dels sistemes de transport amb més creixement en els darrers anys. L’oferta ha augmentat amb noves

rutes i freqüències, a més, cada cop és més accessible a tothom amb la proliferació de companyies de baix cost i vols barats.

Tots aquests “beneficis” tenen un preu molt car per al planeta.

L’oferta de vols millora, però la percepció global d’aquest sector continua sent d’un servei força precari. Retards, cancel·lacions, serveis deficitaris i pèrdues de maletes estan a l’ordre del dia i les companyies aèries tendeixen a dificultar la resolució d’aques-tes incidències.

El transport aeri ens ofereix una comunicació ràpida, segu-ra i en molts casos és l’única manera d’arribar a determina-des destinacions. L’augment del nombre de vols i l’ampliació d’aeroports fa que les emissions contaminants i els impactes so-bre el territori també s’agreugin. Les alternatives d’elecció per al viatger es redueixen al tren o al vaixell, que solen ser més lents, però de vegades poden resultar una opció més econòmica i ecolò-gica. Els impactes d’un viatge en avió sobre el medi ambient són un factor a tenir present abans d’anar-nos-en de vacances. A continuació veurem quins són aquests impactes i com des de la Unió Europea s’emprenen me-sures i normatives per reduir la contaminació aèria.

L’aviació comercial suposa el 3% del total d’emissions de diò-xid de carboni (CO2) en la Unió Europea. Tot i que no sembla una xifra molt alta, hem de te-nir en compte que les previsions parlen d’un augment durant els pròxims anys que pot arribar a representar el 15% del total d’emissions en un futur.

A banda del CO2, els avi-ons també emeten altres gasos d’efecte hivernacle com l’òxid ní-tric i el diòxid de nitrogen que fan augmentar les concentracions d’ozó a les capes més baixes de l’atmosfera contribuint a l’efec-te hivernacle. Els avions també emeten vapor d’aigua que ajuda a la formació d’esteles de conden-sació i núvols. L’efecte d’aquests gasos en el canvi climàtic és in-cert, però els científics calculen que és de 2 a 4 vegades major que l’efecte aïllat de les emissi-ons de CO2. Per tant, l’impacte global en l’atmosfera i el clima no es pot infravalorar.

Davant d’aquest panorama la UE pretén que els vols inter-nacionals, a partir de 2012, ha-gin de pagar si sobrepassen el

48

consum

ecoxarxa 2

farà augmentar més el preu del bitllet per al consumidor.

D’altra banda, la construcció o l’ampliació d’una gran infra-estructura de transp ort com és un aeroport, implica importants impactes en el territori i es re-quereix una bona planificació i execució de les obres per mini-mitzar-los. La planificació és fo-namental perquè molts dels can-vis produïts són irreversibles, els usos del territori es modifiquen per sempre més.

Aquestes obres requereixen un estudi d’impacte ambiental previ on es recullen les principals afec-tacions del medi i les mesures per prevenir-les, minimitzar-les i corregir-les.

S’han de tenir en compte molts aspectes: l’ocupació de l’espai, els accessos, la impermeabilització i erosió del sòl, la possible conta-minació de les aigües subterràni-es, els estudis geològics sobre les

MéS InfoRMacIó:

L’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (L’OCUC)Tel. 93 417 47 37 Fax 93 212 08 43Av. República Argentina 29, 1r pis. 08023 Barcelona / www.ocuc.cat

• Sergi Viñals i Cinta BarrachinaTècnics Medi Ambient i Consum de l’OCUC

característiques i estabilitat dels terrenys, impactes sobre flora i fauna, integració paisatgística, impacte acústic i gestió dels resi-dus de l’obra, entre altres.

Un exemple, fa poc s’ha inau-gurat la nova terminal de l’ae-roport de Barcelona, la T1. Si la construcció d’aquestes infraes-tructures ja implica importants impactes en el medi, el fet que comparteixi terrenys amb una zona humida protegida, encara ha complicat més la planificació i el desenvolupament de les obres per intentar compatibilitzar els usos de l’aeroport i la protecció i gestió dels espais naturals del Delta del Llobregat. Després de molts anys de polèmiques, estudis d’impacte ambiental, acords i desacords, s’ha arribat a un consens que ha permès po-sar en marxa la nova terminal i mantenir les reserves naturals, tot i que modificades. El temps

ens dirà si aquests usos són re-alment compatibles amb tan es-treta proximitat.

L’augment de l’oferta de rutes i dels vols barats han fet incre-mentar la quantitat de viatges en avió des de fa uns anys. Quan agafem un avió, difícilment ens plantegem els impactes ambi-entals que això comporta i, en-cara menys, els que ha compor-tat construir l’aeroport. Des de l’OCUC us volem fer reflexionar sobre aquesta qüestió, un aspec-te més a tenir en compte si volem ser consumidors responsables.

Dolors GibertDolors Gibert

49

animals

ecoxarxa 2

el cRaM,tot pel medi marí

La Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins – CRAM, que enguany celebra el 15è aniversari, s’ha dedicat durant tot aquest temps, i se segueix dedicant, a la protecció del medi i de les seves espècies, particularment a l’àmbit marí de la costa catalana. El rescat, la recuperació i l’alliberament d’animals es combinen a la perfecció amb la recerca, formació i sensibilització socials en el dia a dia d’aquesta entitat.

50

animals

ecoxarxa 2

Situats durant anys al seu centre de Premià de Mar, el CRAM ha crescut i necessi-tarà una nova llar, serà al Prat de Llobregat a principis del 2010. Aquest fet és potser un dels principals indicadors que el projecte ambiental del CRAM és importantíssim i les tasques que s’hi duen a terme són vitals: en realitat són una referència a nivell mundial.Varen començar el 1994 quan, gràcies a la iniciativa individual, i en certa manera municipal, va-ren aconseguir el local de Premià de Mar i s’hi varen establir de forma permanent, funcionant, però, a nivell de voluntariat i amb uns recursos molt ínfims. És per això que el 1996 es varen convertir en fundació privada dotant-se d’aquesta forma d’un marc adequat per existir i per obtenir els recursos necessaris.

Des d’aleshores tres objec-tius principals recollits en els seus estatuts donen una idea de quin és el particular caràc-ter d’aquesta ONG catalana:

• Recuperar i tornar a introduir al seu medi...

• Desenvolupar i fomentar projectes...

• Sensibilitzar i educar sobre el medi...

Clínica i rescat

Aquesta és de les activitats que duen a terme al CRAM, molt possiblement la més espectacu-lar i coneguda. Consisteix a re-cuperar i reintroduir en el seu

medi espècies animals marines que puguin estar en perill i que puguin haver-se varat al litoral català o més freqüentment ha-gin estat víctimes accidentals de la pesca o dels abocaments.

Per dur a terme aquesta tasca el CRAM ha establert un con-tracte amb la Direcció General del Medi Natural del Departa-ment de Medi Ambient i Habi-tatge de la Generalitat de Ca-talunya i, a més, amb els anys

s’ha dotat de les instal·lacions necessàries. Per això, a les se-ves instal·lacions, hi podem tro-bar, a més de diverses piscines i tancs, un aviari i un hiverna-cle. Aquestes són les zones on es troben les espècies quan ar-riben o quan s’estan recuperant al CRAM. Les intervencions veterinàries es duen a terme al quiròfan i les anàlisis que es puguin fer als laboratoris. En les últimes fases de recuperació

Al laboratori s’analitzen diversos aspectes relacionats amb els animals marins

51

animals

ecoxarxa 2

els animals també poden pas-sar per les instal·lacions al port de Premià de Mar on hi ha gà-bies de semillibertat perquè els animals s’acabin d’aclimatar a les noves condicions.Quan es tracta d’animals avarats o malalts, aleshores es treballa amb les furgone-tes ambulància i en cas que l’animal no pugui ser trans-portat es munta un dispo-sitiu de campanya i s’atén l’animal in-situ, fins i tot es pot muntar una tenda per al descans de tot l’equip del CRAM. Quan es duen a ter-me campanyes de conserva-ció, els vaixells insígnia de la fundació el Vell Marí i el Pacífic entren en escena.

Dofins llistats, infinitat de tortugues marines, foques co-munes, gavons i baldrigues

i, fins i tot un rorqual comú, s’han beneficiat al llarg dels anys de tots aquests equipa-ments i, sobretot, de la volun-tat de la gent del CRAM de treballar per a ells.

Aula CRAM

Aquest és el nom de l’àrea de la fundació dedicada a l’edu-cació, formació i sensibilitza-ció ambiental que al cap i a

Una de les tortugues en recuperació

Les intervencions veterinàries es duen a terme al quiròfan

52

animals

ecoxarxa 2

mail@mail.org www.cram.org/cat/index.php

la fi acaba tenint tant de pes com qualsevol altra activitat del CRAM. Com qualsevol activitat científica per acabar correctament el seu treball fa falta una feina de difusió en-vers la societat, per tal d’ex-plicar les tasques que es duen a terme però també per sen-sibilitzar sobre els problemes que poden afectar el medi en general i els mars i oceans en aquest cas.

A través de l’Aula CRAM es gestionen totes les activi-tats escolars i familiars que el CRAM ofereix, visites a les instal·lacions i vaixells, alliberaments d’animals, con-ferències i també la formació del voluntariat, un aspecte molt important que la funda-ció gestiona amb molta cura. De fet, el voluntariat ha es-tat present en la fundació des dels seus inicis i saben bé el gran valor que té a l’hora de funcionar al dia a dia, per això continuen potenciant aquest aspecte dins de la seva orga-nització.

Si voleu més informació so-bre el CRAM, si voleu fer-vos voluntaris o si els voleu visi-tar, trobareu tota la informa-ció necessària a la seva web i ho podreu gestionar tot per correu electrònic o telèfon.

• Text: Ernest Riera

Fotografies: Dolors Gibert

Els hams són un dels principals factors de risc de les diverses espècies marines

“Botànica neix amb la vocació d’aportar poesia als teus espais

exteriors sense oblidar la funcionalitat, omplint de màgia el teu jardí, terrassa

o petit balcó.”

-Disseny de jardins i terrasses.-Productes 100% ecològics.-Complements per el jardí.

-Plantes diferents per crear espais diferents.

Carretera de Sarrià a Vallvidrera, 265, 08017 - BarcelonaTel: 679 95 47 58 botanicabcn@gmail.com

UN ESPAI DIFERENT DE JARDINERIA

53

art i cultura

ecoxarxa 2

cenIzaS deL cIeLo, tragicomèdia mediambiental

A l’hora de parlar de cinema amb temàtica mediambiental, a un “profà” en el tema li vénen al cap pel·lícules de factura Hollywood amb efectes especials digitalitzats, l’heroi de torn expert en el tema (o en ser un heroi, que tant li fa), i amb catàstrofes meteorològiques d’abast mundial. La moralina es tradueix en la cara de circumstàncies del poderós que no va fer cas dels avisos de l’heroi: “tantes vides perdudes per culpa meva...”. Cenizas del cielo no és de Hollywood, no té grans efectes especials, no té herois sobrehumans, no parla de la fi del món. Per això el seu missatge ens és proper. I per això agrada.

Els veïns del Valle del Negrón asturià conviuen amb una gran mola de ciment, la central tèr-mica que des de fa 40 anys proveeix d’electricitat i llocs de treball aquella zona. Alguns dels veïns l’accepten i fins i tot

hi treballen. Uns altres s’hi re-signen i sobreviuen com poden als inconvenients de la pluja de cendra i els gasos que tussen les xemeneies de la vella central. I d’altres la rebutgen i lluiten contra ella, com Federico (Celso

54

art i cultura

ecoxarxa 2

Bugallo). Aquest és el panora-ma que Pol Ferguson (Gary Pi-quer), escocès redactor de guies turístiques, es troba quan una avaria fa aturar la seva furgo-neta al Valle del Negrón. El re-curs de l’estranger en una terra en conflicte estableix un primer enllaç amb l’espectador, que a través de l’astorament inicial de Ferguson també se sorprèn de l’existència d’un ambient tant folklòric en un paratge que, si bé podria ser idíl·lic, està me-diatitzat per l’existència d’una central tèrmica símbol del pro-grés a costa de tota la resta.

Aquesta sorpresa inicial es transforma, tant per a Fergu-son com per a l’espectador, en una progressiva sensació d’aco-lliment i arrelament a mesura que els personatges van pre-nent forma (amb les seves vir-tuts i misèries, d’aquí el terme tragicomèdia) narrada amb un humor subtil, algunes vegades

ratllant el surrealisme, que no arrenca una rialla però sí diver-sos somriures. Finalment, acon-segueix que l’espectador pren-gui partit respecte del rerefons que articula la història: podem renunciar al progrés malgrat els inconvenients que pugui plantejar, o bé cal acceptar-lo i adaptar-se a un nou medi que, malgrat ser pretesament con-trolat, és agressiu? El director de la pel·lícula, José Antonio Quirós (Pídele cuentas al rey, 2000), explica que el missatge de Cenizas del cielo és “crear debat sobre les contradiccions que adoptem enfront del pro-grés: val la pena lluitar contra el progrés?, seríem capaços de renunciar-hi?, o de rebutjar-lo per amor a la Terra?”

A aquestes preguntes se n’hi afegeixen d’altres: és suficient el compromís de Kyoto per ga-rantir el respecte mediambien-tal? El personatge de Federico,

l’heroi antiheroi, lluita ferma-ment contra la Tèrmica amb un as sota la màniga: l’espe-rança que els acords de Kyo-to, que la Tèrmica incompleix, l’obliguin a tancar. Però les coses no sortiran com ell espe-ra. Una altra pregunta: pot un defensor del progrés oblidar-se completament del medi am-bient? Cristina (interpretada per Clara Segura) compra amb alegria i agraïment al progrés una assecadora per estalviar-se estendre dins de casa (no es pot estendre al ras perquè s’exposa a què la pluja impreg-nada de cendra li embruti la bugada), però en canvi quan la Tèrmica no funciona estén la roba a la fresca del seu jardí amb la il·lusió d’una nena amb sabates noves. Cada matís de Cenizas del cielo pot dur a re-flexions diverses. No hi ha so-lucions ni veritats úniques. El debat està servit.

55

art i cultura

ecoxarxa 2

el millor: Magnífiques interpretacions i bona factura visual. Aconsegueix obrir debat sobre les contradic-cions entre progrés i medi am-bient, tot i que no sempre s’acon-segueixi neutralitat.

el pitjor: L’excés del factor diferencial loca-lista, que pot arribar a ser simpàtic, però que també pot ser contrapro-duent a l’hora de llançar un missat-ge que pretén ser global.

recomanada a: Amants del cinema costumbris-ta, d’Astúries i/o de l’humor amb un xic de mala llet. Per a tots aquells que tinguin interès pel medi ambient, siguin o no experts en la matèria.

DistribuïDora: Universal Pictures International SpainEspEctaDors: 39.232

DirEcció: José Antonio Quirós

Guió: Dionisio Pérez i José Antonio Quirós, amb la col·laboració d’Ignacio del MoralintèrprEts: Celso Bugallo (Federico), Clara Segura (Cristina), Gary Piquer (Pol Ferguson), Fran Sariego (Mario), Beatriz Rico (Tati), Txema Blasco (Ma-nolo), Raquel Evia (Marisol), Eduardo Antuña (Raúl), Nicolás Fernández Luna (Alfredo), Carlos Kaniowski (Lalin)Música: Ramon PradaFotoGraFia: Álvaro GutiérrezproDuctor: Loris OmedesproDuctorEs: Bausan Films / El Nacedón Filmsany DE proDucció: 2008FilMaDa a: Astúries, EspanyaDuraDa: 96’Data D’EstrEna: 7 de novembre de 2008sortiDa En DVD: 25 de juny de 2009

FITXA TÈCNICA

prEMis:

• Premi “DUMOSA” a Llargmetratge de Ficció COTTONWOOD CREEK, Festival Int. de Medio-ambiente, Encinitas, California, USA, Juny 2009

• Premi “Mejor Comedia” ECOVISIÓN, Festi-val Int. de Medioambiente y Cinema, Palermo, Itàlia, Juny 2009

• Premi “Mejor Largometraje de Ficción!”, 14è FESTIVAL CINE ECOLÓGICO i DE LA NA-TURALEZA de Canarias, Tenerife, maig 2009

• Nominada als Premis GOYA 2009 “MEJOR GUIÓN ORIGINAL”

• Premi “EARTH NATURAL TIFF”, 21st TO-KIO INTERNATIONAL FILM FESTIVAL, To-kio, Octubre 2008

• Premi Especial del Jurat: “SOL DE ORO” FIC-MA, Festival Int. del Medi Ambient de Catalu-nya, Espanya, Maig 2008

• Meritxell Planas

56

art i cultura

ecoxarxa 2

Tornarem a tenir barques “Tornarem a tenir barques” és una cançó inclosa en el darrer cd “Fronteres” del cautautor es-calenc Josep Tero. Aquest nou àlbum simbolitza la Mediterrà-nia com un espai cultural divers i ric, però amb uns certs trets co-muns, unes fronteres que Tero vol abolir preservant la toleràn-cia, l’intercanvi cultural i la con-servació del medi ambient.

“Tornarem a tenir barques” és, alhora, una cançó rítmi-ca, crítica, bella i enèrgica, que evoca l’esperança envers l’especulació i el creixement insostenible, ple de ciment, que ha malmès una molt bona part del litoral mediterrani i, especialment, l’empordanès i, concretament, el de la seva vila natal: l’Escala.

Tornarem a tenir barques

Quan no et quedi ja misèria, mala bèstia per fer-nos mal,ni la mala pell que t’aguanta quan ens embrutes els camps…,

quan se t’estronqui la ràbia amb què has morts els olivars,les vinyes i les pinedes que enverdien els rodals,

s’acabarà la misèria de voler-ho vendre tot,de guanyar diners com sigui, tot per fer si com si no fos

que venim d’altres misèries –per tu sí per mi no–:temps d’anxoves i arengades, de rondalles i cançons.

Tornarem a tenir barques, enamorarem de noutots els que vinguin a veure’ns, que vindran en so d’amor;

floriran davant les cases, i tot l’any faran olorcrispins i roses gitanes, pensaments de tots colors.

I quan ja no et quedin urpes per esgarrapar la mar,ni per fer malbé la terra que els teus fills no heretaran

–ai, el bocí que ens queda, i que ara vols esguerrar per aquest joc de pilota que saps prou que ens ve molt gran–,

llauraràs les vinyes mortes que has sembrades de grisor;com hi ha Déu, com els teus pares, llauraràs de sol a sol,

perquè torni a cada casa una mica de consol…,quatre figues seran massa perquè fem festa major!

Quan aquest merder s’acabi, tornarà a ser Carnaval;Carnestoltes farà voltes…, tu ben fart, t’amagaràs…

I on collíem coses bones, collirem tots els teus mals.Ai, camins de fora vila que ningú no sap trobar!

I quan paris de vomitar-nos, mala bèstia, la teva agror–ai, la mala pell que t’aguanta tanta ràbia i tan mal cor–,

ens espera una feinada, però a tu hi haurà el pitjor:mai no és tard, val més que hi pensis, i et repensis la cançó.

Tornarem a tenir barques, enamorarem de noutots els que vinguin a veure’ns, que vindran en so d’amor;

floriran davant les cases, i tot l’any faran olorcrispins i roses gitanes, pensaments de tots colors.

Josep Tero

CG

57

art i cultura

ecoxarxa 2

On el riu s’adormL’aigua es despulla abans de fer-se mar.En un llençol de llum,el perfil de les cases ens habita.Un pensament travessa, l’estuari dels mots;saber de finitud vivifica els sentits més temporals.Abans que el riu s’adorma,regalarà de fonts el temps en les riberes.Humitats en els fars de la memòria.I abans que tanquen places i alberedes,en el llit del meu cos ressonaran les veusque em fan persona.un mosaic de records,una forma feliç de dormir home.En la quietud intensa de ser vida,també despulle llavis i silencis.

Rafael Casanova(València 1966) ha obtingut, entre d’altres, el premi de poesia Miquel Martí i Pol l’any 1999 i el premi de poesia Ausiàs March l’any 2008. Ha publicat 4 llibres i ha col·laborat en diverses revistes, especialment, al País Valencià.

feRRan feRnández(Barcelona 1956) és un

poeta en totes les se-ves facetes: visual,

textual i ciberpoesia. Ha editat 4 llibres i ha

realitzat nombroses ex-posicions de poesia

visual arreu de l’Estat espa-nyol, a més de col·laborar

amb diversos mitjans de comunicació.

Compte TriodosEl compte d’Estalvi Responsable

Informi-se’n902 360 940www.triodos.es

Amb una interessant rendibilitat i la

possibilitat de donar part dels interessos a

l´ONG que vosté decideixi*

Triodos Bank NV SE, opera sota supervisió del Banc d’Espanya en matèria de liquiditat i transparència i del Banc Central del Països Baixos. Inscrit com a sucursal en el registre del Banc d’Espanya amb el núm. 1491.

* La donació opcional (0%, 25%, 50%, 75%, o 100%) de l’interès del seu Compte Triodos es realitzarà a una de les ONG adherides al conveni. Consulti el llistat a www.triodos.es

Estalviar a Triodos Bank és una decisió socialment

responsable, perquè amb els seus diners només

financem empreses i organitzacions que treballen pel

medi ambient, la cultura i la justícia social.

Triodos Bank, el referent europeu en banca ètica i

sostenible.

Foto

graf

ies d

e pr

ojec

tes f

inan

çats

pel

Gru

p Tr

iodo

s

Un banc on compta alguna cosa més que els diners

Cooperació al desenvolupamentCooperació al desenvolupament

Energies renovablesEnergies renovables

Agricultura ecològicaAgricultura ecològica

59

entitats

ecoxarxa 2

Ipcena: defensant el medi

ambient i la qualitat de vida des de 1990

La Institució de Ponent per la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural –IPCENA– és una entitat ecologista fundada l’any 1990 que treballa en el marc territorial de les comarques de Ponent –Lleida i la Franja–, per a la defensa del medi ambient i la qualitat de vida de les persones.

Des de l’any 1999, IPCENA forma part de la federació Ecologistes de Catalunya –EdC–, fet que facilita la coordinació amb altres organitzacions i col·lectius del territori català. La base social de l’entitat ronda les 500 persones.

60

entitats

ecoxarxa 2

Objectius

Els dos principals cavalls de batalla de l’entitat són la con-servació del patrimoni natural i el seu estudi, amb la finalitat de difondre’n els valors i sensi-bilitzar-ne la societat.

Estudi i sensibilització

L’objectiu fonamental que impul-sà la creació d’IPCENA va ser la defensa de l’entorn, a través de l’educació ambiental i el foment d’activitats que ajudessin a des-cobrir els valors de la natura. Amb aquest objectiu, l’entitat desenvolupa tota mena d’ac-tivitats destinades a tots els nivells de coneixement i apli-cades a diversos àmbits:

• Camps de treball, tallers, exposicions itinerants, cursos i activitats escolars.

• Concursos de còmics i curts ecològics.

• Publicacions divulgatives –com la revista Paratges, pen-jada a la web d’IPCENA–, gui-es de natura, guies d’aus, ven-da de samarretes amb motius naturals, etc. Recentment s’ha publicat el llibre Els conflictes mediambientals a Ponent.

• Conferències, jornades tèc-niques, seminaris, audiovisu-als, etc.

• Gestió d’espais naturals pro-tegits a càrrec de tècnics, promo-ció de projectes de tractament de residus, promoció de l’agricultu-ra ecològica i les energies alter-natives a través d’una de les fi-

Maniobres militars realitzades a la timoneda d’Alfés entre el 22 i el 24 de juny de 2009 | Foto publiCADA Al DiAri seGre (24/06/09)

res ambientals més importants de Catalunya: Fira Natura.

Conservació

En considerar insuficients les tasques de sensibilització, bàsicament per la rapidesa amb la qual l’actual socie-tat devora els recursos na-turals, des d’IPCENA es veu com una obligació impugnar aquells projectes que compor-tin greus impactes sobre els ecosistemes i el territori. Per això s’utilitzen tots els meca-nismes legals, des de mani-festacions públiques, rodes de premsa, articles periodístics, denúncies, contenciosos ad-ministratius i, si és necessari, s’arriba fins als tribunals.

61

entitats

ecoxarxa 2

conTacTe:

Plaça dels Gramàtis, núm. 2, baixos25002 – LLEIDATelèfon: 973 263 793Fax: 973 26 61 29A/e: ipcena@ipcena.orgWeb: www.ipcena.org

La vall d’Àrreu es troba greument amenaçada davant els projectes d’ampliació de pistes d’esquí cap al Pallars Sobirà per part de Baqueira-Beret, SA

altres campanyes d’Ipcena• Organització de Fira Natura, certamen firal creat l’any 1999 i

que ha esdevingut un espai de trobada entre professionals del sector ecològic i visitants interessats en tot el que fa referència al medi ambient i a la qualitat de vida.

• Accions per a la prohibició dels conreus transgènics.

• Lluita per a una gestió ambiental de les ZEPA del canal Se-garra-Garrigues i la declaració del Parc Natural dels Secans de Lleida.

• Campanyes per evitar la ubicació d’abocadors industrials a Lleida amb residus procedents d’altres demarcacions.

• Impedir la construcció d’una central tèrmica de carbó a Me-quinensa.

• Aturar els projectes de transvasament del riu Segre.

• Millora dels valors ecològics del riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida –a través de l’agrupació Lleida Ambiental.

• Defensa de l’Horta de Lleida del pas d’infraestructures poc respectuoses amb l’entorn, com la variant sud.

• Denúncia de les centrals eòliques que vulneren la legalitat, perjudiquen el medi ambient o la qualitat de vida.

• Difondre l’objecció fiscal.

• Defensa del Montsec de les diverses agressions ambientals que pateix –com el projecte de presa hidroelèctrica d’Endesa al congost de Mont-rebei– i promoure la seva declaració com a parc natural.

Gestió

IPCENA té la seva seu a Llei-da ciutat. És des d’aquest in-dret on es realitzen totes les tasques d’administració de l’associació, així com el desen-volupament de projectes de gestió ambiental, activitats de seguiment de les diverses problemàtiques, revisió de projectes, denúncies i la resta d’activitats de l’entitat. La seu disposa d’un fons de consulta i documentació, biblioteca, he-meroteca i videoteca, que res-ten oberts a la ciutadania.

Lluites històriques

Al llarg de la seva història, IP-CENA ha intervingut en més de 2.000 conflictes ambien-tals, entre els que cal ressal-tar la campanya Salvem la Ti-moneda d’Alfés i la de Salvem la Vall d’Àrreu.

• Sergi Travessa

62

espais naturals

ecoxarxa 2

collsacabra i la Vall de Sau, natura i cultura agafades de la mà

63

espais naturals

ecoxarxa 2

Situats al NE de la comarca d’Osona, allà on limita amb la Garrotxa i la Selva, al bell mig de la serralada Transversal i a mig camí entre els Pirineus i el Montseny, hi trobem una regió amb vida pròpia, un espai on el paisatge i la natura en general, els pobles i la gent en particu-lar, se senten part d’un tot, és el que es coneix popularment

com a Cabrerès. Tot i que no coincideixen exactament en extensió, actualment la zona pren el nom de Collsacabra, però això només és un topònim d’un punt geogràfic concret, la denominació de Cabrerès prové dels comtes de Cabrera i té un sentit més històric.

Així doncs, per aquestes con-trades hi trobem, al sector nord, el Collsacabra, el qual forma part del Pla d’Espais d’Inte-rès Natural (PEIN) amb quasi 11.000 ha protegides repartides entre Osona, la Selva i la Gar-rotxa, i a la part central i sud, la Vall de Sau. Segurament el lloc més conegut d’aquest indret és l’embassament de Sau, i tot i que sovint en sentim a parlar, poc coneixem el seu excepcional entorn natural i cultural, tret, això sí, del famós campanar de Sant Romà de Sau, que mas-sa sovint emergeix de l’aigua. Quan és notícia als mitjans de comunicació sol ser un mal se-nyal, tot i que també pot indi-car el final d’una època dolenta. No s’escapa a ningú que el que més “interessa” d’aquest indret és la quantitat d’aigua que em-magatzema, la qual serveix per proveir bona part de la zona més poblada del Principat.

Avui, però, intentarem obrir les portes d’aquesta interessant re-gió des d’un altre punt de vista, el que ens permetrà conèixer-lo un xic més.

Un magnífic entorn natural

El Cabrerès és la conjunció perfecta entre natura i cultura. Els frondosos boscos, els cin-gles, els salts d’aigua i els rie-rols conjuminen perfectament amb els camps de conreu, les esglésies, els pobles i els masos. La seva situació en plena serra-lada Transversal i la seva par-ticular geografia, amb l’altiplà d’alçades mitjanes que oscil·len entre 900 i 1000 m, les munta-nyes entre les quals destaquen el Puig d’Aiats de 1.305 m i el Puig de Cabrera de 1.312 m i les valls, li dóna unes caracte-rístiques climàtiques especials, sobretot pel fet de situar-se al corredor de tempestes més im-portant de casa nostra, gràcies al qual gaudeix d’una de les pluviometries més intenses de Catalunya.

Aquesta humitat, juntament amb el substrat calcari de la zona, li proporciona un mosaic forestal força interessant, el

Les característiques orogràfiques fan del Collsacabra i la Vall de Sau una zona molt atractiva per als practicants de la bicicleta tot terreny. Des del Centre BTT s’ofereixen 254 km en 16 rutes de diferents nivells, les quals surten des dels seus diferents municipis.

64

espais naturals

ecoxarxa 2

La ruta secreta d’en Serrallonga ens transporta pels seus antics camins, amagats entre boscos i

rieres, meravellosos paratges que han quedat perduts enmig del

paisatge antic de les Guilleries.

qual podríem definir com a paisatge de tipus submedi-terrani i centreeuropeu. Així doncs, podríem dir que l’espai natural del Collsacabra és un bon exemple de la diversi-tat que alberga la serralada Transversal. Podem trobar-hi boscos d’alzinar muntanyenc a les parts baixes i a les so-lanes dels vessants meridio-nals, extenses rouredes amb boix molt riques i diverses i, a les obagues i llocs frescals i

humits del sector nord i nord-est, les màgiques fagedes. A les parts més altes ja hi apa-reixen comunitats pròpies del Pirineu o de zones centreeu-ropees com les landes de bru-guerola i alguns bedolls. Cal destacar també que els ma-jestuosos cingles, els quals es-devenen balcons naturals des d’on es poden contemplar uns dels paisatges més espectacu-lars del Principat, alberguen comunitats vegetals pròpies d’indrets tan feréstecs, en les quals destaquen la sempre interessant orella d’ós i la falguereta de cingle. Aquesta diversitat d’hàbitats propor-ciona també una bona diver-sitat de fauna. És interessant remarcar que tot aquest mo-

saic forestal és fruit de les ac-tivitats agrícoles, ramaderes i silvícoles que al llarg de segles s’han desenvolupat a la zona, que hi han aportat també zo-nes obertes de pastura que ajuden a la regeneració de la massa forestal i augmenten la biodiversitat de l’indret. Heus aquí un exemple d’actu-ació humana no degradant de l’entorn.

La diversitat de comunitats vegetals provoca directament una diversitat d’espècies fau-nístiques. Hi abunden els ma-mífers, les aus rapinyaires i les forestals, amfibis i rèptils, i és destacable l’abundància d’espècies d’invertebrats que tenen una funció importantís-sima dins l’ecosistema.

Campanar de Sant Romà de Sau

65

espais naturals

ecoxarxa 2

L’aigua mereix una esment es-pecial quan es parla del Collsa-cabra. És clar que la zona d’ai-gua més vistosa de la zona és l’embassament de Sau, d’origen artificial, però les nombroses rieres, gorgues i salts, d’origen natural, ofereixen espectacles fascinants. Cal destacar l’en-gorjat de la Foradada, a l’Esqui-rol, que reuneix les aigües del torrent de la Rotllada amb la riera de les Gorgues, el conegut salt de Sallent, que amb més de 100 metres d’alçada allibera les aigües de la riera de Rupit cap al pantà de Susqueda i el Salt del Molí Bernat que, a prop de Tavertet, deixa les seves aigües a la riera de Balà, que les con-dueix fins al pantà de Sau. D’al-tres també espectaculars són la Barra de Ferro, el salt de Tira-bous o el salt de la Minyona.

Forta empremta cultural

Els espais naturals de l’indret són únics i dignes de visitar, però la forta empremta cultural de la zona, molt rica en tradicions i llegendes, ens dóna un argu-ment més per anar-la a conèi-xer. Set pobles formen l’espai conegut com la Vall de Sau i el Collsacabra, tres a la riba nord del Ter i quatre a la riba sud. D’aquests, el municipi més ex-tens és el de Santa Maria de Corcó, que amb una superfície de 62 km2 ocupa un desnivell de més de 800 m des de la vall del Ter fins al cim de Cabrera. Tant l’Esquirol com Cantoni-gròs, els quals formen part del mateix municipi, tenen el seu

Rupit

66

espais naturals

ecoxarxa 2

Rupit, un dels més emblemàtics pobles de Catalunya, s’esdevé el

centre neuràlgic per fer diverses excursions i on es pot

contemplar l’esplèndid paisatge del Collsacabra.

origen en dos antics hostals situats a l’antic camí ral que enllaçava Vic i Olot. Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Ses-corts són veïnats molt petits amb cases i masos dispersos.

Des del punt de vista cultural cal destacar el Festival Inter-nacional de Música i Dansa de Cantonigròs, que ja té més de vint anys d’història i el famós grup de música Esquirols, que van marcar una època als anys 70 i 80 cantant en català en un moment molt complicat. Són coneguts sobretot per cançons com “Torna, torna Serrallon-ga” i “Arrels”.

Rupit és segurament el po-ble més conegut i visitat de la zona, sobretot el seu pont penjat de fusta, que amb el balanceig característic diver-teix alguns i angoixa els al-tres. Es tracta d’un poble que manté la imatge medieval que el va veure créixer, amb ca-ses rústiques, carrers empe-drats, ponts i esglésies com la de Sant Miquel, Sant Llorenç Dosmunts o Sant Joan de Fà-bregues. El veïnat de Pruit es troba a pocs quilòmetres del nucli i es tracta d’un conjunt disseminat de masos.

Tavertet és un poble petitó, i tothom qui hi ha estat n’admira la màgia i la tranquil·litat que

Els ramats de bovins són freqüents en el paisatge del Collsacabra-Vall de Sau

Bosc dels cingles de l’avenc de Tavertet

67

espais naturals

ecoxarxa 2

La gran diversitat de racons insòlits ha afavorit la creació d’una àmplia xarxa de senders. Emmarcats en un paisatge imponent, s’obren camí infinitat de rutes per fer a peu. Els senders estan ben senyalitzats i molts s’enllacen: com ara el GR-2, que travessa tot el territori.

s’hi respira. El fet de trobar-se enfilat sobre la Vall del Ter, en un espadat d’uns 200 metres d’alçada, li dóna un aïllament únic i unes vistes espectaculars de la Vall de Sau i de totes les Guilleries en general. Cal desta-car-ne les 48 cases construïdes entre els segles XVII i XVIII, que es conserven al seu nucli urbà, que fou declarat Bé d’Inte-rès Cultural per la Generalitat de Catalunya l’any 2003.

Vilanova de Sau, com tota la vall, va viure un abans i un des-prés de la construcció de l’em-bassament. L’any 1962 s’inau-gurà el pantà de Sau inundant el nucli antic de Sant Romà de Sau, que descansa sota les aigües des de llavors. Tot i les pèrdues que va comportar el

negament de part de la vall, Vilanova ha sabut aprofitar-ho i, des de llavors, s’ha po-tenciat l’atractiu turístic de la zona. A part de les nombroses esglésies, cal destacar el Pont de Malafogassa, pont de dues arcades desiguals que data del 1498, el Puig de la Força que, situat sobre el pantà, permet observar magnífiques panorà-miques, i el monestir de Sant Llorenç dels Munts, situat als cingles del mateix nom.

Tavèrnoles és un petit poble situat prop de la plana de Vic que fa d’entrada occidental de l’embassament. Es troba en-voltat per un paisatge més me-diterrani i destaca per la seva silueta inconfusible que li dóna el campanar de Sant Esteve.

Panoràmica des de Tavertet

El conjunt de riquesa cultural i natural de Savassona i el mo-nestir de Sant Pere de Casser-res, que enlairat sobre el Ter en domina el seu curs, en són els principals atractius.

Folgueroles es troba situat al sud-oest de la zona, a ca-vall entre la plana i les pri-meres ondulacions del ter-reny, es tracta, doncs, d’un

68

espais naturals

ecoxarxa 2

El Collsacabra i la Vall de Sau ens ofereixen una àmplia i variada

oferta d’allotjaments rurals i amb encant, ideals per fer una

estada en mig d’un bell paisatge.

zona més humanitzada, amb nombrosos camps de conreus a ponent, en direcció a la pla-na, i petits retalls de boscos d’alzina i roure de pas cap a la muntanya. De Folgueroles se’n poden destacar moltes co-ses, però la que mai no se’ns pot escapar és l’empremta que va deixar el seu fill il·lustre, Jacint Verdaguer.

Sant Julià de Vilatorta és el poble més meridional de la re-gió. El fet de trobar-se tant a prop de la plana de Vic fa que sigui el més poblat. Fa de por-ta d’entrada a les Guilleries i destaca pels camps de conreu i boscos mediterranis. El més important és l’arquitectura modernista i noucentista que esquitxa cada raconada del po-ble i les restes del casal forti-ficat romànic de Bellpuig, que

data del segle XII i situat dalt la carena, ofereix una magnífi-ca vista del poble.

El bandoler més conegut

Joan Sala i Ferrer (1594-1634) va néixer al mas La Sala de Vi-ladrau. De molt jove es va que-dar orfe i es va haver d’espavi-lar. Treballant al Mas Tarrés de Sant Hilari, va conèixer la pubilla del mas Serrallonga de Querós, la Margarida, amb la qual va tenir cinc fills. Va viu-re entre els segles XVI i XVII,

Salt del Sallent | Foto ConsorCi pt VAll De sAu-CollsACAbrA

Els feréstecs cingles alberguen comunitats vegetals pròpies

69

espais naturals

ecoxarxa 2

per A Més inForMACió:Consorci per a la promoció turística de la Vall de Sau Collsacabra: www.saucollsacabra.cat

• Text: Eduard Martí

Fotografies: Dolors Gibert

“Del cor de les Guilleries sortirà un gran espetec,que en farà ressons de guerra, les parets de Tavertet.

Des de Sau a la Cellera, del Far al Matagalls,el trabuc d’en Serrallonga tornarà als amagatalls.

Torna, torna, Serrallonga, que l’alzina ens cremaran,que ens arrencaran les pedres, que la terra ens robaran.”

època del bandolerisme català, quan la lluita per la supervi-vència era la major preocupació d’una societat víctima de la fam i en què el bandolerisme era una de les poques sortides de la pobresa. Serrallonga va ser un bandoler català molt conegut per aquestes contrades i d’altres de més llunyanes. En aquestes, però, hi va viure moltes de les seves aventures. Diuen que es va fer la capa a Cal Sastre de Rupit, que a l’antic castell del Puig de la Força hi amagava els seus segrestos i es conten altres vivències que tingueren lloc al castell de Savassona, al Salt de la Minyona i en d’altres indrets de la regió. Amb el pas del temps ha esdevingut un personatge

de llegenda. L’imaginari po-pular l’ha mitificat atorgant-li nombroses virtuts i se n’han fet cançons, obres de teatre, llibres

i, més recentment, pàgines web i, fins i tot, una minisèrie. Des-taca la cançó que van popularit-zar els Esquirols i que diu així:

Els rius, rierols, gorgues i salts d’aigua accentuen els signes d’identitat de la comarca

Guia de serveis

72

entrevista

ecoxarxa 2

el compromís amb el medi ambient de...

carme RuscalledaCarme Ruscalleda (Sant Pol de Mar, Barcelona, 1952) és una cuinera de talent

mundialment reconegut. Els seus dos restaurants, el Restaurant Sant Pau de Sant Pol de Mar (1988) i el seu mirall homònim a Tòquio (2004), han estat guardonats

amb nombrosos premis com a reconeixement a la feina ben feta, impregnada d’una visió innovadora i artística de la tradició culinària catalana, que va més

enllà de l’execució d’una recepta. La creativitat aplicada a un fet cultural com és la gastronomia de la nostra terra l’han fet mereixedora de 3 sols a la Guia Campsa-

Repsol (la màxima qualificació), de 5 estrelles Michelin (3 per al restaurant de Sant Pol i 2 per al restaurant de Tòquio), i de diversos guardons més enllà de l’àmbit culinari, com ara la Creu de Sant Jordi que se li va atorgar l’any 2008.

73

entrevista

ecoxarxa 2

La vostra cuina és sinònim de saludable i sana...Oh, i tant que sí! Ara hi ha com una dèria que el menjar engreixa, i no és així. Són els mals hàbits, els que engreixen! Menjar variat, a les hores i el que pertoca, és molt més saludable que sobreviure a base de cereals i barretes, que poden portar a un desequilibri nutricional ter-rible. Ens correspon l’alimentació d’allà on hem nascut, d’aquell ecosistema que cada estació es regenera i canvia per preparar-nos per al fred o per a la calor que vindrà. Hem de recuperar això, perquè és bo, és sa, és divertit, és gastro-nòmic i, a sobre, no engreixa!

En canvi, algunes veus han acusat certs sectors de la cuina d’avantguarda de ser contrària als productes naturals...Discrepo totalment. Ferran Adrià, per exemple, ha estat assenyalat com a causant que es posi química als aliments. La seva resposta és clara: la cuina és naturalesa, i hem de treballar amb la naturalesa. Això no vol dir que deixem d’apro-fitar les tècniques actuals aplicades als coneixe-ments acumulats durant milers d’anys per crear il·lusions manipulant els aliments. De fet, els ali-ments tenen una composició química sotmesa a unes condicions físiques i, a través de la nostra fei-na, desenvolupem unes altres condicions físiques que modifiquen aquests aliments. És més, estic convençuda que ningú no utilitza ingredients que li hagin arribat per canals fraudulents i que no estiguin degudament controlats i regulats.

Parlant de productes, què en penseu, dels aliments ecològics i/o biològics?Que els faig una ovació amb onada, és clar que sí! Els productors ecològics estan lluitant amb un producte mig “mal fet”, mig abonyegat, i amb uns costos de producció més cars, contra aques-ta gran massa de consum que són els transgè-nics: un producte abundant, molt ben presentat i publicitat, amb unes peces de mida seductora... Transgènic vol dir produir tones i tones per en-sorrar mercats a un preu molt assequible. A més que ens estan fent mal. Per exemple, ens estan dient que aquests tomàquets que duren i duren,

i que els podríem penjar a l’arbre de Nadal com a boles vermelles, tenen ànima de peix. A qui se li ha acudit? Doncs a algú que busqui que du-rin, que vulgui fer números de gran consum. En lloc de fer el millor tomàquet es fa un tomàquet que estigui poc temps a la planta i que produeixi molt. Que no hi ha prou aigua? Doncs el regaran amb aigua de mar. Potser per això se li posa àni-ma de peix... Amb el bestiar és el mateix. A casa meva s’ha criat bestiar oferint-li una bona vida per poder vendre’l i poder-lo menjar. Com se li va ocórrer a algú canviar l’alimentació a un boví només per augmentar la producció fins al punt d’embogir aquest animal i que aquesta malaltia arribés al consumidor? Per això cal potenciar la diferència dels productes dels nostres pagesos, tot això ho hem de considerar els consumidors i, principalment, l’Administració.

“A quin lloc em perdria? Això m’ho heu posat fàcil… Aquí, a Sant Pol: tenim 6 quilòmetres de platja que es poden fer arran de sorra o arran de pins, costeruts, veure la muntanya des de potser 300 metres d’alçada, tornar a la platja… Ho tenim fàcil, aquí, perquè hi ha un decorat natural que volem mantenir i no perdre.”

El món de la pagesia el coneixeu bé perquè proveniu d’una família vinculada a l’agri-cultura i al petit comerç.Sí, correcte. Quan vaig néixer, a casa meva, aquí, a Sant Pol, veníem la llet de les vaques, el vi de la nostra vinya i els productes de l’hort. Era una casa de pagès. Ara us semblarà surre-alista, però quan era petita dormia al fons de la casa amb els porcs, les gallines i els conills!!

Filla d’un poble costaner, amb una família que ha viscut de l’agricultura... Quines dife-rències hi veieu en el sentiment mediambi-ental dels pobles envers les grans ciutats?Crec que ens l’estimem tots, la natura. Entenc aquest esforç que es fa des de la ciutat per sortir fora d’aquella massa de ciment i respirar natura com la que tenim a Sant Pol. Sant Pol es distin-geix perquè mai no va apostar per la massificació

74

entrevista

ecoxarxa 2

hotelera quan el boom del turisme, ni ha crescut amb el turisme de touroperators. En canvi, es va especialitzar en famílies benestants que opta-ven per tenir a Sant Pol una segona residència. Això ha permès que les segones generacions de visitants s’hagin integrat al poble plenament, fins al punt que són els primers en abanderar iniciatives en contra de projectes que malmetin l’entorn del nostre poble.

Anant més lluny. Ja que heu voltat per tot el món... Quines diferències mediambien-tals heu pogut detectar arran dels vostres viatges a altres països?Hi ha diverses coses que envejo d’una ciutat tan gran com és Tòquio, que conec prou bé, on for-miguegen fins a 40 milions de persones: circulen d’una manera molt ordenada i cívica, ningú no empeny, no embruten el terra, no es veurà mai un paper fora de la brossa... Fins i tot, per evitar que es tirin burilles al terra, hi ha llocs preparats a la via pública per fumar, protegits amb para-vents, i els mateixos fumadors s’encarreguen de

mantenir l’entorn net i preparat. El mobiliari urbà no es pinta, no s’embruten els llocs públics per més concorreguts que puguin ser... Aquesta manera d’actuar pel bé comú, el res-pecte pel medi ambient que és el bé comú, em sembla admirable.

El teixit social català, creieu que està sufi-cientment conscienciat de la importància de preservar el medi ambient?Estic convençuda que sí. Potser temps enrere aquesta preocupació es relacionava una mica amb la figura dels boy scouts o a algú que feia protesta des de Greenpeace, a un hippy que vo-lia emetre el seu discurs. Ara crec que tothom està conscienciat. Cal saber triar tota la deixa-lla que es genera a casa. M’atreviria a dir que, actualment, pels volts del 80% dels aliments que compra una família és de cinquena gamma. Aquesta manca de qualitat, però, està ben em-paquetada i ben presentada, amb molt d’emba-lum. Això genera molta brossa, molta més que abans! I més si tenim en compte que hem perdut

75

entrevista

ecoxarxa 2

la tradició del reciclatge del menjar que tenien els nostres pares i avis. Ara llencem el sobrant, no ho aprofitem. Hem creat unes necessitats del no-res a les que no potser cal renunciar, però sí estudiar-ne les conseqüències i les opcions.

Tal com dieu, el moviment o sentiment me-diambiental és molt més general que abans. Què en penseu?És com si fóssim davant d’una idea “moderna” per respectar el nostre planeta, que estem trac-tant tan malament. Però aquesta idea “moder-na” l’he viscuda des de la meva infància: a casa meva, tan rurals com érem, hi havia un respec-te tan gran per la bèstia que criàvem, per la terra que havíem de tornar a replantar... En-tenc que s’ha de tractar bé la natura i que, per poc bé que la tractem, ella sempre ens donarà el màxim.

Creieu que els mitjans de comunicació es-tan donant suficient suport mediàtic a les iniciatives mediambientals?Més o menys la bàsica. Els mitjans de comu-nicació són una eina per mentalitzar, per fer quotidiana una idea que sembla nova. Però els problemes mediambientals no són futur, són present! Als mitjans s’hi fan ressò des de postu-res molt alarmistes fins a les que opinen que no hi ha motiu d’alarma. El meu punt de vista, des del desconeixement científic, és que la natura, per poc bé que se la tracti, revifa. I no reclamo que se la tracti poc bé, sinó que se la tracti molt bé!! Perquè els beneficis seran per a nosaltres.

Ajuden en les problemàtiques locals les manifestacions en favor del medi ambient de personatges públics?Està bé quan hi ha un argument prou sòlid per defensar el que consideren que és un torç social, però si és una protesta que no té fonament, em sembla malament. La democràcia és precisa-ment això, tenir veu, tenir vot, poder presen-tar una protesta i que arribi a qui té la paella pel mànec, que és l’Administració. Però sempre m’agradaria poder trobar-hi una lectura cohe-rent per a totes les parts.

“El reciclatge ben entès és una intel·ligència que porta a l’estalvi”

• Text: Carles B. Gorbs / Meritxell Planas

Fotografies: Dolors Gibert

Acompanya a aquesta consciència social la política mediambiental a Catalunya?Veig que hi ha una mica de tot. Hi ha molts projectes i missatges en positiu, però ara cal-dria passar a l’acció. Com a la meva feina, cal tenir idees, perquè sense tenir idees no es pot aconseguir que quelcom sigui especial, però més important que les idees és desenvolupar-les, dur-les a terme, no deixar-les només en un programa. I ens hi hem de posar tots. Penso que falta això.

Què li demanaríeu a les administracions per millorar la salut mediambiental del nostre país?Penso que som un petit país que es pot retroali-mentar per mantenir els jardins de vida que són els nostres horts i els nostres paratges. Cal po-sar totes les eines per reciclar les deixalles que generem. Que ens donin els mitjans, ara que la població ja està mentalitzada. Que ajudin a ex-plicar que els productors responsables encara existeixen, que no deixin que es perdin.

76

coneguem la natura

ecoxarxa 2

alguns bolets de tardor

llEnEGa nEGra o Mocosa(Hygrophorus latitabundus)

presenta làmines ben blanques, espaiades i gruixudes. El peu és robust i de forma irregular, de color blanc amb tonalitats més fosques en els exemplars vells.

GastronomiaÉs un excel·lent comestible. Hi

ha diverses espècies similars que són comestibles de menor quali-tat, però no n’hi ha cap de tòxica. Convé no rentar-lo gaire perquè el mucílag dóna consistència a les salses. S’utilitza sobretot per acompanyar carns guisades.

Quan arriba la tardor tothom pensa en els

bolets i les castanyes. Encara que aquest final d’estiu no ha estat gaire

humit, aquesta època sempre ens pot portar

pluges abundants, i si la temperatura

acompanya, en alguns indrets del país encara

podrem trobar bolets fins ben entrat l’hivern.

En aquesta ocasió us volem presentar

cinc espècies de bolets que no són les

típicament conegudes pel gran públic.

Llenega negra.

On trobar-la?La trobarem a la terra baixa i

la muntanya mitjana, sobretot en boscos de pins i sòls calca-ris. La llenega surt a la tardor i s’allarga la temporada fins a l’inici de l’hivern.

Com conèixer-la?Sol trobar-se formant grups

més o menys nombrosos. Presen-ta un barret carnós de color gris-marronós, més fosc al centre. Es troba recobert per un líquid trans-parent i llefiscós. Sota el barret,

77

coneguem la natura

ecoxarxa 2

EscarlEt, carlEt o ViMassa (Hygrophorus russula)

On trobar-lo?El trobarem a la terra baixa

i la muntanya mitjana. És ca-racterístic de boscos de planifo-lis, sobretot roure i alzina. Pot sortir ja a finals d’estius plujo-sos, però és a la tardor quan és més fàcil trobar-lo.

Com conèixer-lo?Sol trobar-se formant grups.

Presenta un barret carnós, de co-lor blanc tacat amb tons violacis.

Les làmines són blanques i es-tretes.

Peu robust, blanquinós i una mica més gruixut de la base.

GastronomiaTot i que és molt apreci-

at en algunes comarques, és un bolet poc aromàtic, per la qual cosa s’utilitza en barreja amb altres espècies de bolets. Per cuinar-lo es pela el barret i el peu.

Escarlet.Escarlet.

FrEDolic o “nEGrito” (Tricholoma terreum)

On trobar-lo?Sol trobar-se formant erols,

en boscos de pins. Com indica el seu nom, és un dels últims bolets a sortir, el trobarem a la tardor fins ben entrat l’hi-vern, sobretot si no és gaire fred.

Com conèixer-lo?Presenta un barret grisós,

amb un bony al mig més fosc, quasi negre. Les làmines són d’un blanc/grisós, i el peu és prim i irregular i un mica més clar. En remenar-lo es trenca fàcilment.

GastronomiaÉs un comestible de bona

qualitat. S’utilitza bàsica-ment per fer sopes i en barre-ges de bolets per acompanyar carns. També és molt bo fre-git amb ceba.

Fredolic.Fredolic.

78

coneguem la natura

ecoxarxa 2

rossinyol (Cantharellus cibarius)

• S’ha d’evitar entrar al bosc amb el cotxe.

• Cal collir només els bolets que interessen, els exemplars ben desenvolupats i en bon estat.

• Per evitar confusions, és millor recollir-los sencers.

• No s’ha de gratar ni aixecar la fullaraca, po-dríem malmetre’n el miceli.

• Cal utilitzar cistell de vímet per transportar-los, així permetem que les espores puguin cau-re a terra i evitem que els bolets es malmetin.

• S’han de consumir només les espècies co-negudes i rebutjar els exemplars dubtosos.

• Cal respectar el bosc, no deixar-hi plàstics, papers, ampolles, llaunes,...

• No s’ha d’encendre foc.

normes bàsiques per anar a cercar bolets:

On trobar-lo?Sol trobar-se en boscos d’al-

zines i roures, tot i que també el podem trobar en coníferes, des de finals d’estiu i tota la tardor.

Com conèixer-lo?Presenta un barret més o

menys planer, corbat als ex-trems, de color groc clar. Les làmines són gruixudes i baixen fins a mig peu. També són de color groc clar, més blanquino-ses quan s’ajunten amb el peu, que té un color més clar.

GastronomiaÉs un bon comestible. Si s’uti-

litza per acompanyar carns, cal coure’l bé, ja que té la carn una mica dura. Pot assecar-se per guardar-lo.

Rossinyol.Rossinyol.

79

coneguem la natura

ecoxarxa 2

On trobar-la?Sol trobar-se en boscos de

planifolis, sovint en grups. El trobarem a la tardor i a princi-pis d’hivern.

Com conèixer-lo?És un bolet fàcil de reconèi-

xer, sobretot perquè en comp-tes de làmines presenta unes agulletes blanques sota el barret, que és d’un color blanc brut. Les agulletes baixen fins

llEnGua DE bou o VaquEta (Hydnum repandum)

• Text: Eduard Martí

Fotografies: Juan Martínez de Aragón

Centre Tecnològic Forestal

de Catalunya

Llengua de bou.Llengua de bou.

a mig peu.Cal dir que hi ha un bolet molt similar, amb el barret ataronjat, que s’anome-na picornell de pi (Hydnum rufescens), tot i que en molts indrets també se’l coneix com a llengua de bou.

GastronomiaLes dues espècies descrites

anteriorment són comestibles, i s’utilitzen sobretot en barreja de bolets.

Cal utilitzar cistell de vímet per transportar-los, així permetem que les espores puguin caure a terra i evitem que els bolets es malmetin.

80

consells pràctics

ecoxarxa 2

Cada cop estem més a prop d’arribar al límit de l’esgo-tament de les reserves de recursos energètics fòssils, principalment del petroli i del gas. L’era de l’energia ba-rata ha arribat a la seva fi.

Experts i científics de l’As-sociació per l’Estudi del Pic del Petroli i el Gas (ASPO), consideren que el pic del pe-troli es produirà entre el 2015 i el 2020. L’Agència Interna-cional de l’Energia (LAE) re-coneix que hi ha indicis que fan repensar les projeccions més optimistes sobre els ja-ciments de petroli, ja no per al 2030, sinó per d’aquí a cinc anys.

Des de fa 20 anys consumim més petroli del que es desco-breix, avui dia consumim 4 barrils de petroli per cada barril que es troba. A partir d’ara i cada cop més, l’energia comportarà més contraparti-

des, sobretot ambientals, tals com nuclears, concentracions de centrals elèctriques, líni-es de molt alta tensió, parcs eòlics, conversió de terres de cultiu d’aliment o de zones forestals en grans extensions de vegetals per fer biocom-bustibles, etc.

Tant si el pic dels combus-tibles fòssils arriba d’aquí a 5 anys o 20, és evident que hem d’actuar amb previsió i anticipació per mitigar els efectes, vinguin quan vin-guin, i preparar-nos per un futur amb menys petroli.

Per aquests motius és ne-cessari, des del conjunt de la societat, prendre conscièn-cia i desenvolupar una nova cultura de l’energia basada a reduir el consum energètic, aplicar tecnologies per l’efi-ciència en l’ús de l’energia i apostar per les energies re-novables.

L’energia,un bé preuat que hem de

consumir amb consciència

A partir d’ara i cada cop més, l’energia

comportarà més contrapartides, sobretot

ambientals, hem d’actuar amb previsió i anticipació per mitigar

els efectes i preparar-nos per un futur amb menys petroli. Tots plegats hem de prendre consciència i desenvolupar una nova

cultura de l’energia, basada a reduir el consum energètic,

aplicar tecnologies per l’eficiència en l’ús de

l’energia i apostar per les energies renovables

L’ús de la bicicleta també redueix el consum energètic. | Foto DG

81

consells pràctics

ecoxarxa 2

A casa nostra, amb petits gestos i canvis d’hàbits que són al nostre abast podem aconseguir

un eficient consum dels recursos i reduir en gran

mesura l’energia que consumim.

A continuació us donem algunes

idees per reduir el consum energètic de la vostra llar.

Il·lumInaCIó

La il·luminació representa prop del 40% de l’energia consumida pel sector do-mèstic i comercial.

• Aprofiteu al màxim la llum del sol, és gratuïta i no comporta costos am-bientals. Si pinteu les parets de colors clars, podreu aprofitar millor la llum natural.

• Instal·leu làmpades i bombetes de baix consum. Són més cares que les in-candescents, però estalvien fins al 75% del consum respecte les convencionals i duren 10 vegades més.

• Escolliu la il·luminació correcta per a cada espai, en funció de l’activitat que s’hi realitzi.

• Eviteu tenir llums encesos inneces-sàriament, convé apagar els llums quan sortim de l’habitació. La instal·lació d’interruptors dividits permet encendre

només els llums necessaris.

ClImatItzaCIó: CalefaCCIó I aIRe CondICIonat

La climatització pot arribar a representar el 30% del consum domèstic d’energia.

• L’element més important per mante-nir una climatització adequada a la llar i que el consum d’energia sigui mínim és un bon aïllament tèrmic. Si podeu, instal·leu doble finestra o vidre doble a les finestres, aïllants tèrmics, etc.

• L’adopció de bons hàbits també us pot ajudar a reduir el consum. Mantin-gueu les portes i finestres tancades i quan ventileu feu-ho durant 10 minuts i escollint el moment més adequat. Amb l’ajut de persianes i cortines podem es-talviar calefacció a l’hivern deixant entrar el sol a certes hores i evitant la fuita de calor en d’altres, impedir el pas del sol a l’estiu permet estalviar en refrigeració.

• Si feu un ús eficient de l’aire condi-cionat i de la calefacció reduireu nota-blement el consum energètic de la vos-tra llar. No refredeu ni escalfeu en excés la llar. A l’estiu n’hi ha prou amb una temperatura de 25ºC per aconseguir un ambient confortable. Quan fa fred una temperatura de 20ºC és suficient, i a la nit es pot abaixar a 16ºC o parar la cale-facció. Per cada grau que augmentem la calefacció o disminuïm la refrigeració, es consumeix un 8% més d’energia.

• Podeu instal·lar ventiladors en comptes d’aire condicionat, el consum és menor i evita al·lèrgies o molèsties que moltes persones tenen amb els aires condicionats. Si teniu aire condicionat no deixeu l’aparell encès quan marxeu de casa. Per tal de millorar l’eficiència dels aires condicionats és important netejar periòdicament els filtres d’aire.

• Per fer un ús eficient de la cale-facció, tanqueu les claus de pas dels radiadors de les habitacions que no s’utilitzen. No tapeu les fonts de calor amb mobles o cortines. En el cas que el radiador estigui sota una finestra o en contacte amb la paret exterior, és con-venient col·locar-hi un material aïllant per evitar la dispersió de la calor. Bai-xeu o apagueu la calefacció durant la nit i quan estigueu fora de casa, instal·leu-

hi un termòstat que reguli la tempe-ratura. En els sistemes de calefacció s’ha de realitzar una revisió periòdica i purgar el sistema, ja que si hi ha aire en el circuit, l’aigua transmet pitjor la ca-lor, i per tant, consumeix més.

eleCtRodomèstICs

• A l’hora de comprar electrodomès-tics, fixeu-vos en l’etiqueta energètica i escolliu el més eficient. L’etiqueta energètica indica el consum d’energia (kWh), el soroll en funcionament, l’es-talvi d’aigua per a rentadores i renta-plats. S’agrupa en set categories, que van de la A, la més eficient, fins a la G.

• Quan utilitzeu la rentadora, ompliu la càrrega al màxim, netegeu en fred o a baixa temperatura (30ºC), penseu que el 90% de l’electricitat es consumeix per escalfar l’aigua. No utilitzeu més detergent del compte i netegeu els fil-tres periòdicament.

• Procureu posar la nevera i el conge-lador lluny de fonts de calor i en llocs ventilats.

apaRells eleCtRònICs

• Apagueu els televisors, equips de so, videojocs i altres aparells similars mentre no els utilitzeu, no sols es mal-gasta energia, els equips pateixen més desgast. Apagueu els aparells amb l’in-terruptor, i no amb el comandament, per evitar que quedin en mode d’espera (stand by). Els aparells en mode d’espe-ra consumeixen fins a un 10% d’energia. Si utilitzeu una base d’endolls múltiple amb interruptor podreu connectar di-versos aparells i desconnectar-los tots apagant un sol interruptor.

• Els carregadors de mòbil, càmera de fotos, de vídeo, d’ordinador portàtil, etc. gasten energia encara que no els estem utilitzant, desendolleu-los quan no els feu servir.

altRes

• També podeu reduir el consum ener-gètic utilitzant menys el transport privat i prioritzant l’ús del transport públic, la bicicleta o anant a peu.

com reduir el consum energètic de la nostra llar?

• Mar Romero

82

ecologia a la xarxa

ecoxarxa 2

Meteoclimatic

fòrum catmeteoDe l’època dels nostres avis enllà, les previsions

meteorològiques es realitzaven a partir de l’obser-vació de la natura, dia a dia, aprenent-ne els se-nyals que dóna per poder preveure els canvis de temps. Actualment la xarxa d’Internet ens ofereix múltiples opcions per conèixer el temps passat, el temps actual i les previsions de futur. Una de les pà-gines web més interessants és la de Meteoclimatic.

Metoclimatic la formen una gran xarxa d’estaci-ons meteorològiques automàtiques que ens perme-ten conèixer en temps real les dades de múltiples observatoris gestionats per aficionats a la meteoro-logia de casa nostra. A més a més, les dades queden guardades en un arxiu i es poden consultar per co-nèixer el temps passat. Meteoclimatic és una xarxa que abraça tot el territori peninsular, les Illes Bale-ars i Canàries i Ceuta i Melilla. En total, hi ha unes 782 estacions registrades a la xarxa.

La consulta es pot fer de dues maneres diferents, a la part superior hi ha el mapa amb totes les es-tacions marcades i, mitjançant una pestanya, po-dem triar la variable que volem observar al mapa, que a més ha incorporat una gamma de colors per fer més visual la informació. A la part inferior, per completar el mapa, hi ha tota la llista d’estacions amb les seves dades a temps real, les quals s’actua-litzen cada quart d’hora. Entre les variables que es poden consultar hi ha la temperatura, la humitat, la pressió, direcció i velocitat del vent, la radiació solar i el risc d’incendi.

Així doncs, tots podem conèixer, en qualsevol moment, el temps del nostre poble o el d’algun lloc proper.

Ara que s’ha acabat l’estiu i arriba la tardor, meteorològicament

parlant, passem d’una estació força monòtona, exceptuant les típiques

tempestes d’estiu, a una estació molt més moguda i interessant. És, doncs,

un bon moment per conèixer dues interessants propostes de la xarxa.

D’uns anys ençà els fòrums d’Internet s’han fet molt famosos. N’hi ha de totes les temàtiques hagudes i per haver, normalment són bons llocs per buscar informació sobre un tema concret. A nivell de Països Catalans, tot i que també s’hi tracta la meteorologia a nivell mundial, hi ha Catmeteo, un fòrum d’aficionats a la meteorolo-gia que permet fer un seguiment del dia a dia, de les situacions meteorològiques especials i de diversos temes relacionats amb el clima i l’estat del temps. Un dels apartats més tècnics i visitats és el del “seguiment de models meteorològics” on s’hi poden trobar previsions detallades que molts cops resulten més encertades que les dels mit-jans de comunicació de gran abast. Cal destacar també els nombrosos enllaços a altres pàgines que tracten temes relacionats i l’apartat d’instru-mentació, on hi ha recomanacions i experiències per comprar un bon instrumental meteorològic. Finalment hi ha apartats de fotografia i d’altres temes més generals. En definitiva, es tracta d’un bon espai per consultar i aprendre temes relacio-nats amb la meteorologia.

http://www.meteoclimatic.com/index/mapinfo/eScaT

http://forum.catmeteo.com

• Eduard Martí

83

legislació

ecoxarxa 2

Recentment s’ha sotmès a informació pública el projecte del nou programa de Gestió de Residus Municipals

de Catalunya (PROGREMIC). Aquest programa, amb naturalesa de pla sectorial –segons l’article 48 del Decret

2/2003–, pretén marcar les línies estratègiques per als propers anys en matèria de residus. La seva elaboració sorgeix a instàncies del Decret 1/2009, pel qual s’aprovà

el text refós de la Llei reguladora dels residus.

el pRogReMIc, la planificació en la gestió dels residus municipals

Des de l’any 1993, amb l’aprova-ció de la Llei 6/1993, reguladora dels residus, la Generalitat ha anat elaborant els diferents pro-grames de gestió dels residus municipals de Catalunya, a fi de poder concretar els objectius de

l’esmentada llei. Avui, després dels anteriors programes 1995-2000 i 2001-2006, ens trobem davant la tercera etapa, que per-metrà afrontar el període 2007-2012. Cada nou programa s’ha anat adaptant i adequant a les

necessitats i noves mentalitats socials del moment. Conceptes com lògica del recurs, ecoefici-ència, o participació, han anat apareixent i evolucionant amb el pas dels anys en el camp de la gestió dels residus.

Contenidors de recollida selectiva d’escombraries

84

legislació

ecoxarxa 2

Per poder desenvolupar el PROGREMIC, cal planificar les infraestructures necessàri-es, i l’eina utilitzada és el Pla Territorial Sectorial d’Infra-estructures de Residus Mu-nicipals (PTSIRM). Per tant, el PROGREMIC i el PTSIRM esdevenen les eines utilitzades per la Generalitat per a la ges-tió dels residus municipals. El PROGREMIC abraça tots aquells residus municipals ge-nerats en qualsevol dels mu-nicipis de Catalunya –residus definits per la Llei 15/2003, que modifica la Llei 6/1993–, i hi inclou tant els residus do-mèstics com els residus comer-cials, i aquells generats de la neteja de la via pública, zones verdes, vehicles abandonats o enderrocs d’obres menors.

La gestió dels residus no és exclusiva dels residus mu-nicipals, així que el govern també elabora el Programa de Gestió de Residus Indus-trials de Catalunya (PRO-GRIC), el Programa de Gestió de Residus de la Construcció de Catalunya (PROGROC), i el Programa de Gestió de De-jeccions Ramaderes.

Competències. A nivell com-petencial, l’àmbit dels residus i d’aplicació del PROGREMIC es reparteix entre l’admi-nistració local i autonòmica. D’una banda, la programació, planificació, ordenació i exe-cució en matèria de gestió dels residus municipals és compe-tència de l’ens municipal, tal com indica la legislació vigent –Ley 10/1998 de Residuos, Llei 6/1993 i la normativa re-

guladora del règim local. Els municipis resten obligats a realitzar el servei de recollida, el transport, la valorització i la disposició del rebuig. Per altra banda, la Generalitat ha d’ela-borar el PROGREMIC –segons Ley 10/1998 i Llei 6/1993, i n’ha d’assumir els costos de

les instal·lacions, planificades a través del PROGREMIC i el PSTIRM.

Objectius. El objectius del PROGREMIC es poden resumir en prevenció en la generació de residus, po-tenciació de la reutilització i

85

legislació

ecoxarxa 2

el reciclatge, reducció de l’abo-cament final, prevenció de l’impacte ambiental i potenci-ació de la informació i la im-plicació social. El compliment d’aquests objectius permet definir uns objectius quanti-tatius a assolir en el període d’ara al 2012. Aquests objec-tius parlen de reduir un 10%, respecte el 2006, la generació de residus en origen; d’acon-seguir valoritzar un 48% dels residus generats i, finalment, la disposició del 41% de rebuig dels residus generats. L’assoliment dels objectius quantitatius ha de permetre complir amb la normativa eu-ropea vigent, concretament la Directiva 1999/31/CE, d’obli-gat compliment per a tots els estats membres, que insta a re-duir progressivament la quan-titat de residus biodegradables destinats a dipòsits controlats, fins a assolir, l’any 2016, un 65% menys dels residus gene-rats l’any 1995.

Eixos d’actuació. A fi d’as-solir els objectius proposats, el PROGREMIC desenvolupa tres eixos estratègics centrats en la ciutadania, la gestió i les infraestructures. El programa per la ciutadania pretén inci-dir en la població per optimit-zar l’ús dels recursos i la gestió dels residus. El programa de gestió se centra a millorar la concertació, coordinació i efi-ciència en la gestió. I el Pro-grama d’infraestructures es desenvolupa a través del PT-SIRM, que ha de determinar i localitzar les instal·lacions previstes.

Per a cada fracció dels resi-dus municipals, el Programa proposa un seguit d’actuacions amb l’objectiu de potenciar-ne la prevenció en la generació:

• Matèria orgànica: proposa fomentar l’autocompostage, i també un seguit d’accions per evitar el malbaratament d’aliments.

• Paper i cartró: proposa re-gular la publicitat comercial i fomentar l’ús responsable del paper.

• Envasos lleugers: proposa plans de prevenció empresa-rials, per prevenir-ne el con-sum. Per exemple, regular d’ús de les bosses de plàstic en el comerç, i promocionar el consum d’aigua d’aixeta en-front de l’aigua embotellada.

• Per a la resta dels residus, aposta per la promoció de la reutilització i reparació dels materials.

• Residus comercials: el pro-grama proposa responsabilit-zar-ne al productor a través de la recollida segregada.

Assolir els objectius marcats pel PROGREMIC no serà uns tasca gens fàcil, sobretot si es tenen presents les dades asso-lides al final del darrer progra-ma, que planificava el període 2001-2006.

Es preveia arribar a l’any 2006 amb una recuperació del 48% del total dels residus, però a finals del 2007, la xifra de re-cuperació no superava el 25%. Cap de les fraccions de la re-collida selectiva assolia els ob-jectius planejats i, exceptuant el vidre, quedaven molt lluny d’arribar-hi.

• Text: Sergi Travessa

Fotografies: Dolors Gibert

Font: Ecologistes de Catalunya

86

agenda

ecoxarxa 2

FIRES

ecoVIUReDel 16 al 18 d’octubre de 2009

La Fira vol ser un espai de trobada i promoció per a professionals que col-laboren amb les seves pràctiques res-pectuoses a la sostenibilitat ambiental, social i econòmica del planeta. En els darrers anys la Fira ha crescut en nom-bre d’expositors, potenciant àmbits tan diferents com la producció alimentària ecològica, el turisme sostenible, les energies renovables, l’educació ambi-ental, la solidaritat

LLoc:Recinte Firal de ManresaPolígon industrial Els Dolors s/n 08243 Manresa

organitza:Fira de Manresa

informació / inscriPcions: Fira ManresaTel: 938 776 312 / 938 776 310Fax: 938 776 317Web: www.ecoviure.cat

aus al pantà de foix3 d’octubre de 2009

Visita ornitològica amb guia a una de les zones humides del Penedès

LLoc: Pantà de Foix

organitza: ADENC

Preu:5,5 € socis ADENC, 8 € no socis

informació / inscriPcions: Cal inscripció prèvia a l’ADENCCa l’Estruch, carrer Sant Isidre 140, 08208 SabadellTel: 937 171 887 Fax: 937 171 963A/e: correu@adenc.cathttp://www.adenc.catNom activitat: sortida d’ornitologia.

Iniciació a la cistelleria de vims10 i 24 d’octubre de 2009

agRoTUR 2009Del 6 al 8 de novembre de 2009

per l’entorn natural, les activitats d’oci actiu, la cultura i la gastronomia

LLoc:Fira CornellàTirso de Molina, 3408940 Cornellà de Llobregat

organitza:Fira Cornellà

informació / inscriPcions: Fira CornellàTel: 934 740 202Fax: 934 743 986A/e: info@firacornella.com Web: www.agrotur.com

Agrotur, Saló Nacional de Turisme Medi Rural, és l’únic saló del país dedicat de forma monogràfica a aquest sector del turisme i altres activitats complementà-ries. El turisme rural no és simplement un allotjament, és un concepte diferen-ciat de turisme fortament caracteritzat

egèTIca - eXpoeneRgèTIcaDel 25 al 27 de novembre de 2009

Fira internacional de l’eficiència energè-tica i noves solucions tecnològiques en energies renovables i convencionals.

LLoc:Fira de ValènciaAv. de les Fires, s/n46035 València

organitza: Fira de ValènciaFive Continents Exhibitions SL

informació / inscriPcions: Fira de ValènciaTel: 963 861 100A/e: feriavalencia@feriavalencia.com

JORNADESCURSOSCONFERÈNCIESSEMINARIS

Taller per aprendre a fer un cistell amb Carles Trijueque

LLoc i horari: Parc Agroecològic de l’EmpordàAlbons (Baix Empordà)Dissabtes de 09:00 a 19:00 hores

organitza:Parc Agroecològic

informació / inscriPcions:Dimarts i dissabtes de 17:00 a 20:00 hores al mateix parcTel: 665 125 940 CarlotaAssociació Els ManaironsWeb: www.parcagroecologic.com

curs sobre avaluació ambiental de plans, programes i projectesDel 13 al 27 d’octubre de 2009

L’avaluació ambiental de plans i progra-mes es considera actualment una eina essencial en la planificació urbanística i territorial.

ecoxarxa 2 ecoxarxa 1 87

El curs ofereix al personal dels ens lo-cals coneixements tècnics per poder treballar amb un instrument estratègic tan valuós

LLoc: Girona

Destinataris: Responsables, personal tècnic i perso-nes interessades de les àrees de medi ambient i urbanisme de les entitats locals

Preu: Gratuït

organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunya

informació / inscriPcions: Escola d’Administració Pública de CatalunyaCarrer de Girona, 2008010 BARCELONATel: 935 672 323A/e: eapc@gencat.cat Web: www.eapc.cat

VIII Jornades sobre Recerca al parc nacional d’aigüestortes i estany de Sant Maurici Del 14 al 16 d’octubre del 2009

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici posa en marxa una nova edició de les Jornades sobre recerca. El bon estat de conservació del Parc ha permès que el seu territori esdevingui cabdal per a les línies de recerca que requereixin un medi físic gairebé sense intervenció humana

LLoc :Sala d’actes de l’Ajuntament d’EspotPrat del Guarda, 4 - 25597 Espot

Preu i matrícuLa:Matrícula 60 €, matrícula reduïda de 35 € Data límit d’inscripció: dilluns, 5 d’octubre de 2009

informació / inscriPcions: Centre Tecnològic Forestal de CatalunyaPujada del Seminari, s/n - 25280 SolsonaTel: 973 481 752 / 973 481 681 Fax: 973 481 392Web: http://www.ctfc.es/A/e: formacio@ctfc.es

Mostres de bolets24 i 25 d’octubre de 2009 XIX Mostra de bolets de Sabadell31 d’octubre de 2009 IX Mostra de bolets de Terrassa

Mostres micològiques al Vallès

LLoc i horaris: Casal Pere QuartRambla, 69 Sabadell Horari: dissabte de 18:00 a 21:00 h Diumenge d’11:00 a 14:00 hi de 18:00 a 21:00 hPlaça del Triomf, al costat del mercatde Sant Pere a Terrassa. Horari: d’11:00 a 19:00 h

organitza: ADENC

informació / inscriPcions: Ca l’Estruch, carrer Sant Isidre 14008208 SabadellTel: 937 171 887 Fax: 937 171 963A/e: correu@adenc.cathttp://www.adenc.catNom activitat: sortida d’ornitologia

gLoBaL eco foRUM26 i 27 d’octubre de 2009

Fòrum internacional consistent en sessions plenàries, debats i taules rodones amb ponents internacionals, nacionals i locals. Per reflexionar, re-lacionar-se i generar més idees per anar cap a una societat més soste-nible i responsable, amb ponents de tots els àmbits de la societat

LLoc:26 d’octubre a la Torre Agbar27 d’octubre a l’espai BonnemaisonBarcelona

organitza:Eco-unión, amb col·laboració amb nombroses entitats públiques i privades

informació / inscriPcions:Web: www.global-ecoforum.org

Taller teòric i pràctic de compostatge casolà30 d’octubre de 2009

Si estàs interessat a fer compost a casa, si ja tens un compostador i vols resoldre algun dubte o compartir els teus coneixements amb d’altres, o simplement sents curiositat, vine a aquest taller teòric i pràctic en el qual visitarem l’hort i el compostador d’un membre de la Xarxa

LLoc i hora:Plaça Antoni Sabater Esteve, Reus, a les 18:00 h

organitza:Espai d’Informació AmbientalEspai Aigua.Ajuntament de Reus Amb la col·laboració de Gepec, CEIP Ru-bió i Ors i la Xarxa Ciutadana de Com-postatge Casolà de Reus

informació / inscriPcions: A/e: mmonzon@reus.catTel: 977 010 088

88

agenda

ecoxarxa 2

cicle de conferències “els dijous de l’aigua”Octubre, novembre i desembre del 2009

Conferències divulgatives de diverses temàtiques al voltant de l’aigua

LLoc: Tortosa

Programa: Activitats gratuïtes22 d’octubre a les 19:30 h. “La gestió de l’aigua al segle XXI: cap a la gestió creativa”26 de novembre a les 19:00 h. “Els efectes de canvi climàtic al Delta i a les Terres de l’Ebre”19 de desembre a les 19:30 h. “La pesca a les llacunes costaneres i badies del Delta de l’Ebre: cap a un model d’explo-tació sostenible dels recursos”

organitza: Projecte d’Estalvi d’Aigua del municipi de Tortosa, que gestiona la Casa de l’Aigua.

informació / inscriPcions: Casa de l’AiguaAv. Generalitat, 137 / Plaça del Carrilet,1 TortosaTel: 977 445 471 / 649 197 884A/e: casaigua.fnca@unizar.esWeb: http://casadelaigua.blogspot.com

curs L’art de la pedra seca Durant el mes d’octubre de 2009

Introducció a les tècniques pròpies de la construcció en pedra seca, al conei-xement dels materials i la manera de treballar-los

ProgramaDivendres, 2 d’octubre de 19:00 a 21:00 h (vespre)Dissabte, 3 d’octubre de 09:00 matí a 18:00 h (inclou 1 hora per dinar) Dissabte, 17 d’octubre de 09:00 a 14:00 h (matí)

LLoc: Sessions teòriques: Av. Prat de la Riba, 18 – 2n de ReusSessions pràctiques: Baix Camp

Preu: 30 € socis del GEPEC- EdC / 60 € no socis

continguts: Introducció a l’art de la pedra seca (història, tècnica, tipus de construc-cions, àmbit geogràfic...)El paper de la pedra seca en el paisatge i l’ecologiaestudi dels margesTeoria i pràctica de la construcció de marges i elements complementaris

informació / inscriPcions:GEPEC – EdC Prat de la Riba, 18 – 2n REUS (Dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 h. i dimarts i dijous de 16:30 a 20:00 h.)Tel: 977 331 142A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

Monogràfic en rec en jardineriaDel 3 al 26 de novembre de 2009

Curs amb l’objectiu d’ajudar els pro-fessionals que treballen a aconseguir millorar l’eficiència de les instal·lacions de reg i a afavorir l’estalvi i el bon ús de l’aigua de reg

LLoc: Santa Coloma de Farners

Destinataris:Jardiners, tècnics municipals i altres persones que treballen en el món de la jardineria i el reg i que desitgen actua-litzar i millorar els seus coneixements

Preu:Gratuït

organitza: Escola de Capacitació Agrària Forestal - Casa Xifra - Santa Coloma de Farners

informació / inscriPcions:Escola de Capacitació Agrària Forestal - Casa Xifra 17430 Santa Coloma de FarnersTel: 972 841 765A/e: acxifra.dar@gencat.cat

I Seminari Internacional Sobre agrobiodiversitatDel 4 al 6 de novembre de 2009

Les varietats tradicionals estan de moda i s’han convertit en una mena de mite. Sovint, però, en parlem, i nor-malment bé, sense saber exactament què són, d’on vénen, quin valor tenen i qui en pot tenir demà. El curs pretén informar sobre aquests punts i a partir d’aquí avaluar quin paper poden o han de tenir en el germoplasma cultivat del futur. Així també podrem valorar de ma-nera racional el que volem pagar per conservar-les

LLoc:OlotCasal Marià, c/Francesc Xavier de Bolós, 3

informació contacte:Marta Fontaniol i Passolas - Fundació d’Estudis Superiors d’Olot, Àrea de Medi Ambient, Territori i PaisatgeTel. 972 262 128

Preu:145 € (90 € estudiants universitaris)

Programa:http://www.cuimpb.es/frameset.html?lang=cat&accio=webCurso&p1=id&v1=2

organitza:Fundació d’Estudis Superiors d’Olot conjuntament amb el Consorci Univer-sitari Menéndez Pelayo de Barcelona

informació / inscriPcions: A/e: info@cuimpb.cat Tel: 933 017 555

curs de fauna pirinenca “els veïns del bosc”7 i 8 de novembre del 2009

89

agenda

ecoxarxa 2

La tardor és una molt bona època de l’any per gaudir de la natura pirinenca. Ja iniciades les primeres nevades a l’alta muntanya, la fauna vertebrada comen-ça la recerca d’aliment i parella: cérvols, cabirols, isards i altres ungulats prota-gonitzen els prats vora el bosc. Quan tot està en silenci, el picot negre ens delata la seva presència amb un crit d’alarma... i, de sobte, un repicar al tronc ens com-mou el nostre afany per conèixer el gran senyor del bosc! De ben segur que no el veurem, però sabem que hi és: l’ós bru sovinteja aquests ambients també buscant aliment... En parlarem amb la gent del territori: ramaders, guardes, naturalistes...

Jornada sobre l’avantprojecte de decret de desplegament de la Llei 16/2002 de contaminació acústica11 de novembre de 2009

Conèixer els trets més rellevants de l’Avantprojecte de decret de desplega-ment de la Llei 16/2002

LLoc: Girona

organitza: Escola d’Administració Pública de Catalunyawww.eapc.cat

informació / inscriPcions: Escola d’Administració Pública de CatalunyaCarrer de Girona, 2008010 BarcelonaTel: 935 672 323A/e: eapc@gencat.cat

orígens i evolució del comportament humà14 de novembre del 2009

informació / inscriPcions:Fundació MonaCentre de Recuperació de PrimatsCarretera de Cassà, Km 117457 Riudellots de la Selva Tel: 972 477 618A/e: recerca@fundacionmona.orgWeb: www.fundacionmona.org

Seminari Internacional paisatge i educació19 i 20 de novembre de 2009

Curs dirigit preferentment estudiants i llicenciats en Història, Antropologia, Arqueologia Prehistòrica, Geologia, Psicologia i Biologia, i al públic general interessat en qüestions relacionades amb l’evolució humana. Durant el curs es durà a terme una demostració de talla lítica d’encesa de foc mitjançant tècniques prehistòriques

moDaLitat i horari: Presencial, de 10:30 a 19:00 h

organitza:Fundació Mona

tarifa generaL: 50 €

Incrementar la conscienciació ciutada-na sobre el paisatge a través d’aquella via més sòlida i prometedora a llarg ter-mini: l’educació

LLoc:Auditori Caixa Catalunya, La PedreraPasseig de Gràcia 92, 08008 Barcelona

Programa: www.catpaisatge.net/fitxers/semina-ri09.pdf

organitza: Observatori del Paisatge de Catalunya

coL·Labora:(entitats confirmades) Consell d’Euro-pa, Xarxa Europea d’Ens Locals i Regio-nals per a l’Aplicació del Conveni Euro-peu del Paisatge (RECEP)i Obra Social de Caixa Catalunya

informació / inscriPcions:Observatori del Paisatge de Catalunya c / Hospici, 8 d’OlotTel: 972 273 564 Fax:972 271 589A/e: observatori@catpaisatge.netWeb: www.catpaisatge.net

curs d’educadors ambientalsNovembre de 2009

Aquest curs s’adreça a aquelles perso-nes que volen dedicar-se a l’educació ambiental, ja sigui de forma professi-onal, com a afició, o que simplement volen ampliar els seus coneixements en aquest camp. L’objectiu del curs és aprendre les eines de treball més utilit-zades en l’educació ambiental.

LLoc:Val d’Aran

horari:Inici del curs dissabte 11:00 h matí i finalit-zació aproximada diumenge a les 19:00 h

Preu: 40 € socis / 55 € no socis (inclou dos-sier, monitora, material per al curs i as-segurança)

aLLotjament: Refugi dera Honeria (Val de Toran) Sant Joan de Toran (30 € per dormir, sopar i esmorzar)

DesPLaçament: Amb cotxes particulars (hi ha la possi-bilitat de compartir)

continguts: Reconèixer els mamífers i les aus fores-tals més representatius del bosc subal-pí pirinenc. Aprendre a recol·lectar i interpretar els diferents rastres i restes de menjar de la fauna vertebrada.Proporcionar a l’alumne algunes eines i criteri sobre la problemàtica de la gestió de la fauna vertebrada dels boscos de muntanya: cabirols, cérvols, gats salvat-ges, óssos, llops i petits mamífers.Distingir els sons més comuns que emeten les aus forestals, tant diürnes com nocturnes.

informació / inscriPcions:GEPEC – EdC Prat de la Riba, 18 – 2n Reus (dimecres i divendres de 09:00 a 13:00 h i dimarts i dijous de 16:30 a 20:00 h)Tel: 977 331 142A/e: secretaria@gepec.org Web: www.gepec.cat

90

agenda

ecoxarxa 2

PREMIS

CONCURSOS

premi Medi ambient a iniciatives locals per a la Mitigació del canvi climàtic

Reconèixer les actuacions finalitza-des l’any 2009 en l’àmbit de les co-marques gironines, que s’emmarquin en els àmbits d’aigua, d’energia, de compra verda, de mobilitat i de siste-mes naturals i biodiversitat.

termini D’inscriPció: 31.12.2009

Data De finaLització DeL Projecte: 31.12.2009

Destinataris: Ens locals de les comarques gironines

bases: Bases premi CILMA 2009 w w w . c i l m a . c a t / c o m i s s i o n s .p h p ? a c c i o = a p a r t a t s & i d _comissio=6&tipus=2

organitza: CILMA

més informacióinscriPcions: CILMASanta Eugènia, 10 – 4t17001 GIRONATel: 972 426 105Fax: 972 426 106cilma@ddgi.cat

Programa:Dimarts i dijous de 19:00 a 22:00 h

LLoc:Factoria Cultural Coma-Cros C/ St. An-toni, 1 - 17190 Salt (Gironès)

informació / inscriPcions:El RaspinellPasseig de la Draga 13, 1r esq. de Ba-nyolesTel: 972 571 760 / 616 191 705 A/e: info@elraspinell.comWeb: www.elraspinell.com

programa de formació d’etologia de primatsTot l’any, segons els nivells

L’estudi del comportament dels pri-mats és una de las ciències fonamen-tals per a la comprensió de l’evolució i la gènesi de la conducta humana, com també per a la conservació d’aquestes espècies en llibertat i la seva cura en captivitat en unes òptimes condicions de benestar.

L’objectiu fonamental del programa de formació consisteix a estudiar i conèixer la conducta dels primats no humans, des d’una perspectiva teòrica i pràctica mitjançant la metodologia pròpia de l’Etologia.

Aquest programa està adreçat a totes les persones interessades en la conduc-ta dels primats, preferentment llicenci-ats i estudiants de psicologia, biologia, prehistòria, veterinària o antropologia que vulguin aprofundir en els mètodes i les tècniques d’estudi de l’Etoprima-tologia. Igualment, també està obert al públic en general.

estructura DeL Programa:El programa consta de tres cursos inde-pendents (nivell bàsic, mitjà i avançat) amb una duració de 15 hores cadascun (distribuïts en dos dies de formació per

nivell: un divendres i un dissabte), amb un horari de 10:30 a 19:00 horesPer als interessats en un tipus de forma-ció especialitzada, Fundació Mona ofe-reix un Curs d’Assistent de Camp en Eto-logia de Primats de 6 mesos de durada

organitza:Fundació Mona

informació / inscriPcions:Fundació MonaCentre de Recuperació de PrimatsCarretera de Cassà, Km 1 17457 - Riude-llots de la Selva Tel: 972 477 618A/e: recerca@fundacionmona.orgWeb: www.fundacionmona.orgetologiaprimates.blogspot.com

Taller de natura: el món dels amfibis i rèptilsTot l’any. Cal concertar visita

Les tasques educatives van dirigides al públic en general, però molt especial-ment als escolars. En el taller de natura del CRARC els alumnes coneixeran de prop tortugues, dragons i tritons, entre altres amfibis i rèptils. Aprendran a res-pectar-los tot observant, tocant i raonant. Ells mateixos investigaran com a científics i trauran les seves pròpies conclusions.

LLoc:Masquefa

organitza:CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya

informació / inscriPcions:CRARCCentre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de CatalunyaCarrer Santa Clara, s/n 08783 MasquefaTel: 93 772 6396Fax: 93 7725311A/e: crarc@amasquefa.comWeb: www.crarc-comam.net

91

agenda

ecoxarxa 2

premi de Medi ambient 2010 de l’Institut d’estudis catalans i la fundació caixa Sabadell

Poden presentar candidatures inves-tigadors o institucions de les terres de llengua catalana en reconeixement a la trajectòria d’estudi, investigació i difusió del coneixement en alguna de les disciplines relacionades amb la qualitat ambiental i el patrimoni natural

Data De finaLització: 04.12.2009

bases: http://www.iec.cat/gc/ViewPage.action?siteNodeId=435&languageId=1&contentId=4613

organitza: Institut d’Estudis CatalansFundació Caixa Sabadell

més informacióinscriPcions:Institut d’Estudis CatalansCarrer del Carme, 4708001 BarcelonaTel: 932 701 620A/e: informacio@iec.cat

DIVERS

organitza:Naturalistes de Girona i L’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

més informacióinscriPcions:Associació de Naturalistes de Girona C/ de les Monges,20, 17007 Girona Web:fotografia@naturalistesgirona.org www.naturalistesgirona.org/fotografia

VI Reunió de la XcT “Junts conservem el patrimoni. La custòdia del territori, cosa de tots”Del 22 al 24 d’octubre de 2009

22è concurs de fotografia naturalistaSetembre i octubre de 2009

La 22a edició del Concurs de Fotogra-fia Naturalista, organitzat per l’As-sociació de Naturalistes de Girona i l’Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona, té com a novetat destaca-da la seva transformació en digital. Fins al moment els participants havi-en d’enviar per correu postal originals impresos de les seves fotografies, en canvi, a partir d’ara, s’inscriuran en línia a través de la pàgina web www.naturalistesgirona.org/fotografia

Document De referència:http://www.custodiaterritori.org/mis-satges/pdf.php?idNewsletter=232

organitza: Xarxa de Custòdia del Territori

informacióinscriPcions:Xarxa de Custòdia del TerritoriSagrada Família, 7 (Universitat de Vic)08500 VicTel: 938 866 135

presentació de la campanya de l’agenda Llatinoamericana 2010 28 d’octubre de 2009

· El coneixement social ampli i una ma-jor implicació ciutadana en la custòdia del territori

· Les eines fiscals i legislatives pels acords de custòdia del territori

· L’intercanvi entre entitats de custòdia i la participació dels propietaris en la reunió de la xct

· Els àmbits temàtics de la custòdia del territori: fluvial, marina, agrícola, patri-moni cultural, etc...

Data D’inici: 22.10.2009

Data De finaLització: 24.10.2009

LLoc: Lluçà (Osona)

Preu: Preu bàsic de 110 € Membres XCT descompte 25 %

Presentació de la Campanya de l’Agen-da Llatinoamericana Mundial 2010, a càrrec de: Dani Boix, doctor en Biologia i membre de la Comissió de l’Agen-da Llatinoamericana; Francisco Mena Sandoval, politòleg que va partícip en el procés de pau a El Salvador com a membre del FMLN.

S’estrenarà el segon capítol de la sèrie documental “L’excusa”, dedicat a l’eco-logia i l’acompanyament musical de Katy Evoglhi.

horari:19:30 h

DuraDa: 2 hores

LLoc: Museu del Cinema (Girona) Carrer Sèquia, 1 - 17001 Girona

organitza: Comissió de l’Agenda Llatinoamericana Mundial Museu del Cinema de Girona

informació / inscriPcions:Museu del CinemaTel: 972 412 777Fax: 972 413 047

C M Y CM MY CY CMY K

93 202 36 09 93 494 97 04

Berruguete, 46-48 08035 Barcelona

subscripcions@ecoxarxa.netAzur Comunicació

Azur Comunicació

Azur Comunicació

Berruguete, 46-48 08035