c1_ud02_normalització i_linies, marcs i caixetins
DESCRIPTION
Formats de plànols Marcs i caixetins Línies normalitzades Normalització I. C1-UD02. Es construeix a partir d’un quadrat i de la seva diagonal. Tots ells tenen la mateixa relació de costats, basada en la d’un rectangle dinàmic El format DINA determina mides i proporcions dels diferents formats dels fulls d’aquesta sèrie normalitzada.TRANSCRIPT
Normalització I. C1- UD02.
Formats de plànols
Marcs i caixetins
Línies normalitzades
El format DinA
El format DINA determina mides i
proporcions dels diferents formats dels
fulls d’aquesta sèrie normalitzada.
Tots ells tenen la mateixa relació de
costats, basada en la d’un rectangle
dinàmic
Es construeix a partir d’un quadrat i de
la seva diagonal.
Els diferents formats es deriven de
doblar (o reduir a la meitat) la mida
anterior (factor = 1,1443)
Podem reconstruir tota la família de
fulls; doblant un A4 pel costat llarg i fent
el mateix amb els fulls resultants
obtindrem successivament l’A3, l’A2,
l’A1 i l’A0; aquest darrer té una
superfície d’1 m2.
A partir de la subdivisió per la meitat de
l’A4 podem obtenir els fulls A5, A6, etc.
El format més usual és l’A4, de mides 21
x 29,7 cm; és l’utilitzat més habitualment
per a la realització de dossiers.
Amb els fulls A3 també es realitzen
dossiers en el món de l’enginyeria perquè
és una mida apta per a la representació
de plànols.
L’A2 és més habitual en el dibuix de
làmines o cartells normalitzats.
Podem recordar les seves mides deduint-
les de les del A4 (a memoritzar!).
Tradicionalment s’han utilitzat altres
mides no normalitzades.
Per exemple, el format de 70 x 100, que
podem trobar, per exemple, en els fulls
de cartró ploma.
El cartró ploma sol emprar-se com a
base dels plànols de presentacions.
És freqüent que s’exigeixi la presentació
de projectes en panells de mides 70 x
100 cm.
Altres formats de paper
Aquesta mida de paper dóna peu a la de
les cartolines i fulls de dibuix de 70 x 50
cm.
Es tracta de un format molt freqüent, si
bé cal destacar que no és un format
normalitzat.
És important no presentar treballs en
aquestes cartolines si es demana
format A2.
Tampoc poden emprar-se els fulls
resultants de tallar un full de 70 x 50 si
es demana que la presentació sigui en
format DIN A3.
El format DIN és sensiblement menor i,
per aquest motiu, els treballs de mides
superiors poden ser rebutjats.
Marcs i caixetins.
Distingirem entre els plànols per
anar cosits amb espiral o bé
plegats dins d’una carpeta.
Per al segon cas caldrà
senzillament deixar un marc amb
línia gruixuda separat dels marges
del full 0,5 cm.
En el primer cas, el marge
esquerre s’amplia fins als 2,5 cm.
Per a plànols que hagin d’anar cosits podem
emprar un caixetí de 18 cm d’amplada i 3
d’alçada.
La divisió del caixetí podem fer-la amb línies
separades 1 o 1,5 cm en funció de la necessitat
de disposar de més o menys requadres per a la
retolació.
Si el plànol va plegat i és de format A4
ajustarem el caixetí de marge a marge del marc,
mantenint els requadres de 3 x 3 cm.
En aquest cas la seva mida serà de 20 x 3 cm.
Si és de format A3 el caixetí quedarà a 0.5 cm
del plec del paper.
Podem optar per
altres disposicions i
disseny de caixetí.
Aquest cas presenta
l’avantatge de deixar
lliure una superfície
de paper més
regular.
No està tan
fraccionat, si bé en
ell es respecta una
certa organització de
la informació.
El plegat de plànols té per objectiu reduir-los a una mida
normalitzada que sol ser DIN A4.
Els dos casos generals són:
1.- plànols per anar dins d’una carpeta.
2.- plànols per a anar cosits amb espiral o similar (confecció de
dossiers)
Plegat de plànols
Tipus de línies.
En el dibuix a llapis utilitzarem
bàsicament quatre tipus de línia:
1.- línia auxiliar: contínua i molt prima
per a la construcció.
2.- línia de resultat final; contínua,
gruixuda i uniforme
3.- línia discontínua per a arestes
ocultes; un xic més prima que l’anterior.
4.- línia d’eix de simetria: amb punts i
ratlles alternades.
Guixos de línies normalitzades.
C1-UD02. Normalització I.