Número 32 / 2012Butl letí de les delegacions de Catalunya i Balears

w w w . m a n s u n i d e s . o r g La veu del Sud

Foto

: Ale

rtne

t/Reu

ters

��������������

������

��������El 2012 la campanya es

centra en la lluita contra

el vih-sida, la malària, la

tuberculosi i les malalties

oblidades

2

sumari www.mansunides.org

Butlletí de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

Pau Claris, 190. 1r 1a 08037 BarcelonaTel: 93 487 78 78Fax: 93 487 45 74bcn@mansunides.org

Edita: Mans Unides BCNPresidenta: Rosa Pradas

REDACCIÓ: Coordinació: Daniel Ortiz

Disseny i maquetació: Guillem Ortiz Albertos

Redactors i col·laboradors: Hugo Pérez, Judit Subirachs, Elena Goday, Augusto Jaramillo, Steina Rebate , Francesca Sánchez

Tirada: 20.000 exemplars Impressió: Jiménez Godoy S.ADipòsit legal: B. 23180 - 1988.

Mans Unides és una ONG per al desenvolupament catòlica i de voluntaris.

Premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia 2010 Delegacions de Mans Unides a Catalunya i Balears:Barcelona 93 487 78 78Girona 972 20 05 25Urgell 973 35 00 54Lleida 973 26 91 04 Solsona 973 32 01 83Tarragona 977 24 40 78Tortosa 977 51 14 28 Vic 93 886 15 55 93 889 23 18 Eivissa 971 31 27 74 Mallorca 971 71 89 11 Menorca 971 36 99 36

Dóna suport als projectes de Mans Unides:

Fes-te’n sociTel: 93 487 78 78www.mansunides.org

Fes un donatiuwww.mansunides.orgLa Caixa: 2100 3291 91 2500044484ServicaixaPunts estrellaAltres bancs i caixesDelegacions de Mans Unides

Per Alfons López

4 La veu del sudCristina Antolín és metgessa i directora de l’Hospital Sant Martí de Porres de Yaoundé (Camerún). Ha passat mitja vida a l’Àfrica. En aquesta entrevista ens explica la seva ex-periència a la R.D. del Congo i a Camerun .

8 Projectes del 2011L’any 2011 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van fer possibles 25 projectes educatius, 22 agrícoles, 18 sanita-ris, 10 socials i 8 de promoció de la dona a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.

11 Visites a projectes de Kenya i BrasilFrancesca Sánchez, de la delegació d’Urgell va visitar projectes a Brasil i ens explica les seves impressions. Steina Rebate, voluntària de Mans Unides Sabadell ens relata la seva experiència a l’slum de Kibera a Kenya.

12 Activitats de les delegacionsMostra gràfica, amb breu descripció, d’algu-nes de les activitats de sensibilització més destacades dutes a terme per les delegaci-ons de Mans Unides de Catalunya i Balears durant l’any 2011.

14 Concurs de clipmetratgesMans Unides ha engegat la tercera edició del concurs de clipmetratges “El teu punt de vista pot canviar el món”, que enguany es centra a l’Àfrica. Es pot participar a les categoríes General i Escoles fins el 29 de febrer.

La vinyeta

3

campanya 2012

Les xifres de la vergonya

El 97% de les morts per malalties infeccioses té lloc a països en

vies de desenvolupament, però la in-vestigació farmacològica es centra en els problemes dels països desenvolu-pats.

L’any 2008, 33’4 milions de perso-nes estaven infectades per SIDA,

de les que 22’4 milions vivien a l’Àfrica subsahariana. La meitat dels lactants infectats per les seves pròpies mares, van morir abans dels 2 anys.

L’any 2008 va haver 247 milions de casos de malària, que van causar

prop d’un milió de morts, sobretot a l’Àfrica, on cada 45 segons mor un nen per aquesta malaltia. Els menors

corren un risc especialment greu per-què encara no han desenvolupat la immunitat a les formes més greus de la malaltia.

Segons l’OMS, l’any 2008 van morir quasi 2 milions de persones per

tuberculosis i prop de 10 milions van

contraure la malaltia. Si no rep tracta-ment, una persona amb tuberculosis pot infectar entre 10 i 15 persones en un any. El país més afectat és la In-dia.

Les denominades malalties oblida-des, com el dengue, la malaltia de

Chagas, la del son, la filariosis limfà-tica, la Leishmaniosis o el Kala azar, afecten a països en vies de desen-volupament de zones tropicals. Tot i afectar milions de persones, el seu tractament és car, ineficaç o ni tan sols existeix. Semblen haver caigut en l’oblit. La falta de voluntat política i l’afany de lucre de les empreses far-macèutiques fan que el panorama per a milions de malalts sigui desolador.

Judit Subirachs

L’any 2012 Mans Unides celebra la campanya 53. L’objectiu d’enguany és sensibilitzar entorn del 6é Objectiu del Mil·lenni (ODM), que es centra en combatre el VIH/SIDA, el paludisme/malària, la tuberculosi i les malalties oblidades que són especialment virulentes entre els més pobres. En aquesta campanya volem defensar el desenvolupament integral de cada persona i de la humanitat, perquè la salut i el desenvolupament caminen junts. Ningú pot mantenir-se indiferent davant de la fam, la misèria i la injustícia.

Tots som responsables d’assolir aquest objectiu: els poders públics han de garantir els tractaments preventius i terapèutics necessaris, i cadascú de nosaltres hem de conèixer la gravetat del problema i actuar en conseqüència. Perquè el dret a la salut és una qüestió de justícia social i de responsabilitat personal.

��������������

������

��������

4

la veu del sud

Cristina Antolín, mitja vida fent de metgessa a l’Àfrica

“És molt dur veure el crit punyent de la mare davant el seu fill mort”

Elena Goday

Poques persones coneixen tan de prop els problemes que tenen els africans per poder accedir a l’atenció

mèdica, principalment perquè no hi ha sanitat pública gratuïta. La seva entrega als pacients i la seva resistent capacitat de respondre a les nombroses dificultats que se’ls hi presenten dia a dia, fan del testimoni d’aquesta dona, una font d’ins-piració i d’esperança, per a tots aquells que des del Nord intentem creure que en el nostre continent veí del Sud, no està tot perdut.

Nascuda a Alacant, i formada a Gra-

nada, als 17 anys va decidir que volia ser metgessa i missionera. Va entrar a la Congregació de Sant Domènec i l’any 1985, amb només 26 anys, un cop va ha-ver acabat els seus estudis de medicina, i prendre els hàbits, va ser enviada a la República Democràtica del Congo, on va estar 14 anys treballant en un Hospital dels dominics.

Vaig arribar a una ciutat que es diu Isi-ro, i vaig tenir la sort de trobar un metge a l’hospital on m’havia enviat la congre-gació a treballar, un metge zairès que sabia de tot, era una font de saber, em va ensenyar pràcticament tota la cirurgia.

Vaig aprendre a operar des d’una apen-dicitis, una hèrnia, fins a grans operaci-ons d’úter, d’intestí i traumatologia. Quan aquest doctor va morir vaig quedar com a única metgessa i cirurgiana en aquest hospital de 120 llits i amb un radi d’acció d’uns 200 km.

Antolín assegura haver après moltíssim dels africans. El que sóc ho dec a Àfrica. Els africans m’han ensenyat molt. Vaig arribar al Congo amb 26 anys, i he aprè s dels infermers, dels metges... Allà no hi ha la competència que hi ha a Occident. Es van bolcar perquè aprengués de tot. Jo vaig arribar a l’Àfrica, jove, tot just

5

Cristina

Antolín, una

missionera dominica

de la congregació de

Sant Domènec, és

actualment directora,

ginecòloga, cirurgiana

i metgessa general

al Centre Hospitalari

“Sant Martí de Porres”,

ubicat en Mvog-Beti,

un barri perifèric de

Yaoundé, la capital del

Camerun. Dels seus

52 anys ha viscut 26 a

Àfrica.

acabada la carrera de medicina, tenia molta teoria al cap, però res de pràctica.. Jo sempre dic que a l’Àfrica em vaig fer dona, religiosa i metge. I el que sóc, l’hi dec a Àfrica.

12 anys al CamerunEl 1999 la Companyia de Sant Domè-

nec va destinar a Cristina a un dispen-sari mèdic al Camerun. Allà va poder constatar, una vegada més, la tragèdia que molts africans pateixen per accedir a l’atenció mèdica hospitalària. Tal i com ens explica Cristina, va poder veure com, igual que al Congo, la manca d’infraes-tructura, de personal, de mitjans econò-mics i la corrupció, són les causes més importants dels problemes que hi ha a l’Àfrica per tractar les necessitats de sa-lut dels seus habitants:

Camerun és un país que té molta cor-

rupció, fins i tot a nivell sanitari, i la gent pobra i de classe mitjana, no tenen accés als hospitals, perquè tot i ser hospitals públics, no hi ha sanitat pública gratuïta, s’ha de pagar, per això molta gent mor als passadissos dels hospitals públics, perquè no tenen diners per pagar. Hi ha persones que arriben amb una apendi-citis i m’assabento que han mort en un passadís per falta d’aquesta assistència.

Hi havia persones que enviava, des del dispensari on jo treballava, perquè anes-sin a l’hospital, perquè necessitaven una cirurgia, però un cop allà, ells havien de comprar tots els materials que els dema-

“Els africans m’han ensenyat molt. Vaig arribar al Congo amb 26 anys i vaig haver d’aprendre tot dels metges nadius”

Testimoni de Cristina Antolín durant la Guerra Civil del Congo

El 1996 va esclatar la Guerra Civil al Congo i Antolín, juntament amb les missioneres que l’acompanyaven, van viure en primera persona la por i la impotència enfront de la violència que va envair aquest país

A mi em va tocar viure la retirada de les tropes de Mobutu, amb l’ar-ribada cada nit de camions de soldats que anaven saquejant, robant i violant. Cada matí, quan arribava a l’hospital, havia d’atendre moltes dones que havien estat violades a la nit. El meu treball era curar-les, però també escoltar-les, recolzar-les, acompanyar-les i animar-les.

El 25 de desembre de 1996, la guerra va arribar a Isiro. El soldats van incendiar els comerços i van robar i saquejar les missions. Jo estava a l’hospital atenent una urgència, i ens va agafar tota aquesta alteració i aquest saqueig. Els soldats ens van detenir i ens van portar a una missió de combonians. Allà ens van ficar en una església men-tre continuaven el saqueig. Estant a l’església ens van amenaçar de mort. Un soldat em va apuntar al pit amb una baioneta, demanant-me diners. Vaig pensar que era l’últim dia de la meva vida.

En veure que la situació anava empitjorant, a la nit vam decidir fugir per por que acabessin abusant de nosaltres. Vam arriscar la nostra vida. Sabiem que ens podien matar. Ens vam endinsar a la Selva i vam arribar a un poblat de pigmeu s. Ells ens van acollir, ens van donar el que tenien i ens van alimentar durant 11 dies, alhora que ens amagaven i protegien dels soldats que ens buscaven. Quan els soldats van marxar, vam tornar a Isiro per a recomençar la nostra feina amb la gent.

Cristina va arribar a la R.D. del Congo amb 26 anys. Quan va esclatar la guerra, els soldats de Mobuto van saquejar la missió i la van amenaçar de mort

6

la veu del sudnava el cirurgià: el cotó, les gases, el fil per operar. Els fan una llista dels produc-tes que necessiten per a la intervenció, i després el cirurgià els indica el seu preu per la “mà d’obra”. De la mateixa mane-ra, l’anestesista els dóna una llista de productes que han de comprar, i li posa també preu a la seva “mà d’obra”.

Tota aquesta situació s’agreuja a cau-sa de la manca de personal sanitari i els problemes d’infraestructura i provisió de material sanitari. No obstant això els pro-blemes de salut a l’Àfrica no només es deuen a una deficient gestió sanitària, sinó a les condicions de vida de la po-blació, sobre aquest punt Cristina Antolín ens dóna el seu testimoni:

La situació de pobresa en què viu la gran majoria de les famílies a l’Àfrica fa que les seves condicions de vida siguin desfavorables per a la salut. Viuen en barris on no hi ha accés a l’aigua pota-ble. Viuen amuntegats en casetes molt petites sense cap servei, amb molt pocs mitjans, amb molt poca higiene, i això és causa de moltes malalties. No tenen tampoc mitjans econòmics per curar-se, i comença el cercle viciós. Tot això fa que els nens que neixen, neixin ja molt més vulnerables. Una de les situacions més doloroses que em toca viure és veure morir un nen fins i tot abans de poder-lo atendre, a la sala d’espera, en la consul-ta, mentre la mare està explicant el que li passa, els porten embolicats, i quan t’acostes a veure, ja no viu. És molt dur veure el crit punyent de la mare davant el seu fill mort.

La mortalitat infantil és un dels drames amb què conviu la població africana. En la majoria dels casos aquestes morts po-drien ser totalment evitables. Per Cristi-na Antolín hi ha una estreta relació entre l’accés a dos drets bàsics i la mortalitat infantil, el dret a l’aigua i el dret a l’ali-mentació:

Quan parlo de falta d’higiene, parlo de falta de clavagueram, de que no es re-

cullen les deixalles i, sobre tot, de man-ca d’aigua potable. El no comptar amb aquests serveis bàsics fa que els micro-bis convisquin amb les persones, i que els nens i els joves tinguin més risc de contreure infeccions intestinals. A més, s’ha de comptar amb persones ja febles per malnutrició o alimentació no equili-brada; per tant una simple infecció intes-tinal es pot emportar la vida d’aquest nen per davant. Les infeccions intestinals po-den acabar amb la vida d’un nen en 24 hores, la ràpida deshidratació, i la manca de mitjans per arribar de manera ràpida als centres de salut, dificulten la possi-bilitat de salvar-lo. Quan arriben, tenen ja una deshidratació extrema, moltes ve-gades, quan li estàs buscant la vena per rehidratar, se’t queda a les mans.

Com a resposta a tota aquesta situa-ció cinc congregacions dominiques, una d’elles la de Cristina Antolín, van decidir donar esperança a totes aquestes perso-nes i posar al seu abast una cosa tan bà-sica com és l’accés a l’atenció mèdica.

En veure totes aquestes necessitats,

cinc congregacions de dominiques que ens trobàvem treballant a Yaoundé vam decidir unir la nostra força i energia i po-sar en peu el Centre Hospitalari “ San Martin de Porres “. És un projecte que està en la perifèria de la capital, Yaoun-dé, a un barri que es diu Mvog-Beti. És un barri que no té aigua corrent, ni camí asfaltat, amb cases on la gent viu en si-tuació de molta pobresa.

L’hospital s’ha construït gràcies a mol-tes persones que ens han ajudat. Però vull destacar Mans Unides. L’hospital està en un barri on no hi ha aigua cor-rent, Mans Unides va finançar l’aprovi-sionament, la canalització i l’evacuació d’aigua en aquest hospital, on sobretot en l’època de pluges, recollim tota l’ai-gua de la pluja, que després es canalitza i es distribueix. D’aquesta manera, Mans Unides ens ha donat la vida a l’hospital, donant-nos l’aigua.

Les malalties més comunes a què s’ha d’enfrontar cada dia Cristina Antolín són el paludisme -també anomenada malà-ria-, malalties relacionades a la insalubri-

“La falta d’aigua potable i de sanejament i les condicions de vida associades a la pobresa són causa de moltes malalties”

CamerunPoblació total 19.522.000Ingrés nacional brut per càpita: 2.170 $Esperança de vida en néixer h / m (anys): 51/51Probabilitat de morir abans d’arribar als cinc anys (per 1000 nascuts vius): 154Probabilitat de morir entre els 15 i els 60 anys, h / m (per 1000 habitants): 420/409Despesa total en salut per habitant:122 $Despesa total en salut com a percentatge del PIB: 5.6Font: Observatori mundial de la salut (Dades del 2009)

La falta de sanejament i d’higiene són la causa de moltes malalties

7

tat de l’aigua i el VIH SIDA.Per a nosaltres la malària és la primera

causa de mortalitat al Camerun. És una malaltia que ataca a totes les persones: dones, homes, nens, ancians. També es-tan totes les malalties relacionades amb la insalubritat de l’aigua. Hi ha molta mor-talitat infantil producte d’infeccions trans-meses per l’aigua. També hi ha malalties pulmonars, pneumònia, pulmonia... Els més vulnerables són els nens i ancians. I com no, malalties de transmissió sexual, entre elles el VIH.

En aquest sentit, tenim un projecte que Mans Unides ens ha finançat a través de la delegació de Solsona, gràcies a la qual hem rebut el finançament per l’acompa-nyament, ajuda, i suport psicosocial dels malalts que tenen el VIH.

Actualment el govern s’ha posat mans a l’obra, i ofereix el tractament gratuït, ex-pedit per determinats centres, entre ells el nostre. Però la malaltia de la SIDA no és només una malaltia corporal, esdevé també una malaltia psicològica, social i moral. Per això intentem acollir al malalt

que té el VIH en tota la seva integritat. Li donem la medicació, segons la càrrega viral que tingui, però a més a més tenim un servei amb un psicòleg, una assisten-ta social, i algunes persones voluntàries que estan treballant en aquest servei. Aquestes persones es dediquen a es-coltar-la, es desplacen al domicili, veuen la situació en què viuen i veuen com la família viu la malaltia.

De vegades la família es cansa, per-què econòmicament es veuen amb una càrrega insoportable i els abandonen.Veiem que molts pacients viuen en situ-acions molt precàries. Per això estudiem cada cas, els demanem que pensin en un projecte per crear un petit negoci que els ajudi a autofinançar-se i els donem un microcrèdit. Actualment hem donat 24 microcrèdits, que han transformat les vides d’aquestes persones, els han re-tornat l’esperança. Una, per exemple, ha muntat un galliner, una altra ha comprat la seva màquina de cosir, i així poc a poc ens van tornant els diners de la inversió.

Aquest projecte ens dóna una satisfac-

ció molt gran. Quan els dónes la notícia que estan infectades sembla que se’ls cau el món a sobre. En participar en el programa, estan contentes, fins i tot mi-llor físicament, perquè prenen el medi-cament i perquè tenen un al•licient a la vida, llavors fins i tot la malaltia es porta millor.

Per als fills dels malalts de VIH tam-bé tenim un programa: beques perquè puguin seguir estudiant, alguns com-plements alimentaris i també sortides recreatives, festes... La idea és ajudar la persona en tot, perquè la persona és un tot, no és només un cos, per això és un projecte que busca acompanyar-la en tot. A mi m’encanta perquè toca tots els aspectes de la persona.

S’ha posat la salut a l’abast de tothomA l’hospital, a poc a poc hem crescut.

Estem intentat consolidar tots els serveis que hem implantat. No és un hospital gra-tuït, però tractem de fixar uns preus que siguin accessibles a la població, amb la finalitat de autofinançar-nos. Si no el dia que se’n vagi l’ajuda, l’hospital no podria continuar funcionant. A l’hospital ve molta gent perquè els preus són accessibles. I en el cas que algú no pugui pagar, tenim una assistència social. La idea és que no se’n vagi sense ser atès.

En crear l’hospital, vam veure que era molt important formar en la salut, educar en la salut. Llavors, a part d’assistir als malalts, tenim un equip de 4 persones - un biòleg, un teòleg, un psicòleg i una jurista-, als que anomenem “Comunitat itinerant de formació”. És un equip que està a temps complet, tractant temes d’Educació per a la salut, tractant d’edu-car en canvis de comportaments que es-tan relacionats amb la millora de la salut dels pacients. Sabem que les persones som un tot: el cos, la psicologia, l’espe-rit... tot està unit.

Pots col·laborar per fer realitat els projectes sanitaris de Mans Unides a l’Àfrica fent-te soci o amb un donatiu: www.mansunides.org |Tel: 93 487 78 78

“La malària és la primera causa de mortalitat al Camerun. És una malaltia que ataca a totes les persones”

L’Hospital Sant Martí de Porres, dirigit per Cristina Antolín, ofereix una assistència de qualitat a la qual pot accedir tothom

ProjectesCatalunya i Balears2011

Perú ♥ Barcelona. Aigua potable i sanejament a una comunitat rural. ZurichPerú ♥ Barcelona. Garantir l’accés sostenible a recursos hídrics per a les comunitats camperoles de la conca del Ccatccamayo. Sant Sadurní d’Anoia. Aj Sant Sadurní d’Anoia. Perú ♥ Barcelona. Capacitació per a l’accés i la millora de la qualitat de l’aigua a 15 barriades marginals. Sabadell. Perú ♥ Barcelona. Enfortiment del sistema educatiu primari a San Juan de Luri-gancho. Vilafranca. Aj Vilafranca. Perú ♥ Barcelona. Programa de gestió integral de recursos i desenvolupament de capacitats a 24 comunitats rurals andines. Perú ♥ Girona. Enfortiment del sistema educatiu primari a San Juan de Lurigancho. Aj Girona. Perú ♥ Lleida. Desenvolupament integral a les caletes de la Bahia de Sechura. Diputació de Lleida. Perú ♥ Tarragona. Desenvolupament integral de les comunitats pescadores de la Badía de Sechura. Diputació de Tarragona.

Hondures ♥ Barcelona. Apoderament econòmic i productiu de dones camperoles i urbano-marginals als departaments de Cortés i Atlàntida. Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament.

Haití ♥ Barcelona. Construcció d’escola rural. F Jesús Serra, Bon Preu. Haití ♥ Eivissa. Promoció criança de bestiar boví. Haití ♥ Eivissa. Construcció escola rural. Haití ♥ Girona. Promoció de salut comunitària en comunitat rural.Haití ♥ Lleida. Recolzament al corredor humanitari al nord del país. Aj Lleida.

El Salvador ♥ Eivissa. Cons-trucció de centre per a promoció de la joventut. El Salvador ♥ Girona. Segu-retat alimentària, sanejament am-biental i enfortiment organitzatiu en 10 comunitats rurals de San Juan Opico i Quezaltepeque. Aj Figueres - Aj Malgrat de Mar, Aj Banyoles.

Panamà ♥ Barcelona. Capacitació de 12 co-munitats rurals en gestió de recursos i producció agrícola. Panamà ♥ Barcelona. Programa de sanejament ambiental i enfortiment de la producció a poblaci-ons indígenes.

Rwanda ♥ Eivissa. Ampliació de la zona de maternitat d’un hospital en zona rural. Rwanda ♥ Tarragona. Construïm i equipem un taller de costura a Rwanda.

Ghana ♥ Barcelona. Millora de l’atenció sanitària mitjançant la construcció i equipament d’un centre de salut per a consultes mèdiques externes amb serveis complementaris. Vallès Oriental . Aj Santa Perpètua de Mogoda, Aj Palau-Solità i Plegamans, Aj Sant Celoni. Ghana ♥ Menorca. Construcció de deu pous per a deu comunitats.

25projectes

educatius

22projectes

agricoles

18projectes

sanitaris

10projectes

socials

8projectes

dona

,

Bolívia ♥ Barcelona. Reconstrucció i extensió d’un sistema d’abastament d’aigua potable a una zona rural. Vallès Oriental. Bolívia ♥ Barcelona. Suport a una escola de capa-citació de dones indígenes i camperoles. Bolívia ♥ Barcelona. Millora de les oportunitats productives, comercials, associatives i mediambien-tals a Tomina. Sabadell. Aj Sabadell. Bolívia ♥ Tarragona. Millorem les oportunitats pro-ductives comercials, associatives i medioambientals a Tomina. Aj Tarragona.

Brasil ♥ Barcelona. Desenvolupament productiu sosteni-ble a zones forestals. Brasil ♥ Girona. Millora i actualització de l’ensenyament en escola agro-industrial.

Mèxic ♥ Vic. Enfortiment capacitats dones indígenes.

Paraguai ♥ Barcelona. Programa de formació tècnica agrícola per a productors rurals. Cerdanyola / Ripollet. Paraguai ♥ Solsona. Capacitació més eficient en sistemes productius a famílies camperoles per tal de millorar el rendiment de les seves explotacions.

Equador ♥ Girona. Desenvolupament integral de comunitats camperoles en la pro-ducció agrícola i comercialització amb criteris de comerç just. Diputació de Girona. Equador ♥ Lleida. Millorament del sistema d’aigua potable per comunitats rurals a Ambato.

Guatemala ♥ Vic. Salut comunitària per a dones d’àrees rurals. Col·legi de Farmacèutics de Girona.

Nicaragua ♥ Eivissa. Capacitació i assistència tècnica per contribuir a la seguretat alimentària de la comunitat de León. Aj Vilanova i La Geltrú.

Camerun - Menorca. Centre per al foment de l’agricultura sostenible. Fons Menorquí de Cooperació. Camerun - Vic. Millora produc-ció d’oli i formació de dones.

8

projectes

Etiòpia ♥ Barcelona. Millora de les condicions soci-sanitàries de la població rural del districte d’Abobo, regió de Gambella. Vilanova. Aj Vilanova i la Geltrú. Etiòpia ♥ Eivissa. Ajuda alimentària per a nens en situació de risc. Etiòpia ♥ Girona. Escola de formació professional en zona rural. Etiòpia ♥ Tarragona. Millorem les condicions sociosanitàries a Etiòpia. Consell Comarcal del Tarragonès. Etiòpia ♥ Vic. Millora condicions sociosanitàries població rural a Adobo-Gambilla. Aj de Manlleu, Aj de Manresa, Consell Comar-cal d’Osona.

RD Congo ♥ Barcelona. Desenvolupament sanitari de la regió de Kivu Sur. Vallès Oriental. Aj Granollers, Aj La Garriga, Aj La Roca del Vallès, Aj Caldes de Montbui, Aj Cardedeu, Aj L’Ametlla, Aj Lliçà de Vall, Aj Parets del Vallès, Aj Vilanova del Vallès.RD Congo ♥ Barcelona. Diversificació i ampliació produc-tiva a comunitats rurals. Optim. RD Congo ♥ Girona. Compra d’una ambulància per a l’hospital de Lukelenge. Aj Lambilles, Aj Palol de Revardit, Aj Camós, Aj Cornellà del Terri, Consell Comarcal Pla de l’Estany. RD Congo ♥ Girona. Construcció de 10 escoles rurals.RD Congo ♥ Tortosa. Equipament de 69 dispensaris a Kisangani. RD Congo ♥ Vic. Desenvolupament sanitari a Kivu Septen-trional. Aj d’Igualada.

Malawi ♥ Girona. Construcció de 4 cases per a personal sanitari.

Burundi ♥ Barcelona. Reconstrucció i extensió d’un sistema d’abastiment d’ai-gua potable a una zona rural. Sabadell. Burundi ♥ Vic. Reconstrucció i exten-sió i accés a aigua potable a zona rural.

Zimbabwe ♥ Tortosa. Ampliació, construcció de biblioteca, adminis-tració i latrines a l’escola secundària rural a Siakobvu.

Benín ♥ Barcelona. Captació i distribució d’ai-gua en tres localitats de la comuna de Sinendé. Aj d’Abrera. Benín ♥ Barcelona. Construcció i equipament de 2 mòduls de tres aules d’escola primària i un laboratori. Bansabadell Vida. Benín ♥ Barcelona. Construcció d’una escola de primària. Sabadell. Benín ♥ Solsona. Programa de formació per a dones en nutrició i salut per reduir la mortalitat infantil. Benín ♥ Tarragona. Enfortim l’educació primària i secundària a Benín. Aj Reus, Aj Cambrils.

Mali ♥ Girona. Construcció d’un internat per a noies joves

Nigèria ♥ Barcelona. Rehabilitació d’una escola d’educació infantil: construcció d’un bloc amb 6 aules i serveis diversos. Mataró. Nigèria ♥ Eivissa. Millora de les instal·lacions d’un hospital.

Kenya ♥ Girona. Escola secundària rural per a noies.Kenya ♥ Girona. Dotació d’aigua potable a una comunitat rural.

Madagascar ♥ Mallorca. Construcció d’una escola primària per al col·legi Sant Rafel.Madagascar ♥ Mallorca. Rehabilitació de l’escola primària per al col·legi Jesús Maria.Madagascar ♥ Vic. Construcció d’una escola de primària.

Burkina Faso ♥ Barcelona. Construcció d’una escola de primària. Vilanova / Vilafranca / Sant Sadurní.

Moçambic ♥ Mallorca. Millora de les condicions educatives i de seguretat alimentària de la població rural dels districtes de Buzi, Chitabava i Machan-ga. Aj Palma. Moçambic ♥ Tarragona. Ampliem un centre de secundària a Moçambic.

Índia ♥ Barcelona. Construcció d’una escola primària a Tungkubari. Promocaixa. Índia ♥ Barcelona. Promoció de la salut i programes de prevenció. Zurich, GMV Eurolift. Índia ♥ Barcelona. Adquisició d’una ambulància tot terreny per a un centre rural de salut. Sabadell. Índia ♥ Barcelona. Construcció d’un centre d’atenció integral per a infants afectats de sida. Terrassa. Índia ♥ Girona. Instalació de cuines sense fums i altres millores.Índia ♥ Lleida. Iniciatives per al desenvolupament sostenible de dones rurals a Tamil Nadu. Índia ♥ Seu d’Urgell. Construcció de 6 aules per a l’escola de Kakkaveri. Índia ♥ Seu d’Urgell. Compra d’un vehicle. Índia ♥ Tarragona. Equipem nou centres de salut rural a l’Índia. Índia ♥ Tortosa. Construcció de classes en escola per descastats a Thalarkulam. Benicarló.

Cambodja ♥ Tarragona. Lluitem contra la sida.

Filipines ♥ Eivissa. Treball de desenvolupament comunitari per als treballadors migrants.

MAPA DE PETERS. És un mapa que presenta una distribució espacial més justa dels continents en el globus terraqui. La proposta del cartògraf alemany va ser la de representar el mapa de tal manera que les àrees fossin proporcionals a les àrees reals. Els mapes que estem acostumats a veure distorsionen les proporcions en favor del Nord.

Uganda ♥ Barcelona. Tres aules i administració a una escola infantil en el medi rural. Unnim.

Togo ♥ Girona. Formació, sensibilit-zació i educació de dones a la regió de la sabana

Sri Lanka ♥ Tortosa. Amplicació de col·legi femení a Colombo.

9

10

projectes

Dóna suport als projectes de Mans Unides per millorar les condicions de vida dels més pobres

Dades financeres auditades del 2010Catalunya i Balears

DELEGACIÓ RECAPTACIÓBarcelona 2.376.255,15Girona 393.858,95Eivissa 230.167,38Lleida 158.205,11Menorca 104.185,31Mallorca 389.855,22Urgell 107.490,43Solsona 211.995,44Tarragona 341.284,56Tortosa 300.169,29Vic 240.396,23Total 4.853.863,07

AgraïmentLa feina que fem en fa-vor dels països més pobres seria impossible sense els amics i col-laboradors de Mans Uni-des. Una llarga llista de voluntaris, contractats, socis, donants individu-als i col·lectius, empre-ses, bancs, associaci-ons i fundacions donen suport a aquesta tasca mitjançant donacions, cofinançant projectes de desenvolupament, patrocinant iniciatives o prestant serveis molt diversos. És especial-ment rellevant l’aporta-ció de col·legis i parrò-quies. A tots ells, moltes gràcies.

Memòria econòmica 2010

Segons les últimes xifres auditades corresponents a l’exercici 2010, Mans Unides va recaptar a tota

Espanya 52,99 milions d’euros i va finançar 641 projectes a 55 països. Dels 52,99 milions d’euros recaptats es van destinar el 86,3% a Projectes de de-

senvolupament i el 5.1% a Projectes de Sensibilització. D’aquests projectes es van beneficiar 8.820.655 persones de manera directa i 17.069.057 de forma indirecta. Per continents, d’aquests pro-jectes es van realitzar 246 a Àfrica, 177 a Amèrica Llatina i 218 a Àsia i Oceania.

A la tabla superior es detallen el ingres-sos de les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears.

PROJECTES COFINANÇATS. Les ad-ministracions públiques i les empre-ses col·laboren amb Mans Unides en fer possible projectes agrícoles, edu-

catius, sanitaris, socials i de promoció de la dona. Aquest, per exemple, és un projecte cofinançat pels Ajuntaments de Sabadell i Tarragona.

Noves oportunitats de desenvolupament per a la població rural de Bolívia

Augusto Jaramillo

Per a les famílies campe-roles de Tomina (Bolívia) és imprescindible l’auto-

nomia alimentària i l’increment dels seus ingressos. Per això hem de mi-llorar les seves opor-tunitats productives, comercials, associati-ves i mediambientals.

La contrapart local és Proagro i té molta experiència en la imple-mentació i millora d’in-fraestructura de reg i pla-nificació productiva. La col·laboració amb Mans Unides es remunta a més de

10 anys, en què s’han con-cretat tres projectes per una suma total de 1.500.000€.

Aquest projecte té un pres-

supost de 678.707,51€. Be-neficiarà directament a 674 famílies de 16 comunitats.

Les claus del projecte: La igualtat d’opor-

tunitats per a l’accés i control de factors econò-mics, socials i polítics. La revalorització

del comerç cultural, mitjançant l’artesania, la ceràmica i productes tèxtils per a l’autocon-sum o venda. L’adequat maneig

de l’entorn a través de l’agricultura, superant la pro-ducció tradicional, caracterit-

El projecte ha beneficiat

674 famílies camperoles

zada per la seva estacionali-tat. L’enfortiment de proces-

sos de participació i capacitat de gestió de les organitzaci-ons locals.

19,7%80,3%Fons privats

Fons publics

Ingressos5,1 %

6,6 %2,0 %

87,8 %projectes de

SensibilitzacióAdministració

Promoció i captació de recursos

desenvolupament

Aplicacio dels ingressosFinal

itats

de

Man

s U

nide

s

11

Fes-te’n soci 93 487 78 78

Fes un donatiu www.mansunides.org

visites a projectesBrasil“Ha estat una experiència impactant”

Francesca Sánchez Teruel

Hola a tots aquells i aquelles que voleu un món millor i tre-balleu per aconseguir-ho! Sóc la Paquita Sànchez, una voluntària de Mans Unides. Visc a Balaguer i pertanyo

a la delegació del Bisbat d’Urgell (Lleida). He tingut la sort de viatjar a Brasil en viatge de formació, conjuntament amb altres voluntaris d’altres llocs d’Espanya. Ha estat tan interessant que no tinc la capacitat de reflectir-ho en un escrit. És el cor que voldria expressar tot el mostrari de sentiments que se m’han obert a través dels deu dies que he estat més enllà de l’Atlàntic.

Ha estat una expe-riència impactant el descobrir realitats molt dures: injustícia social, nenes i nens que viuen al carrer, prostitució infantil, drogues... faveles o comunitats com allà volen que diguem. Aju-des a projectes rurals (aigua), a la propietat de la terra comandats per comunitats de do-nes amb cooperatives que faciliten la millora de les condicions de tota la família...

El més emocionant va ser conèixer co-munitats indígenes que viuen en condi-cions molt difícils, a l’aire lliure, en poc espai, perillant les seves vides per moltes circumstàncies... lluitant per la terra, les seves tradicions...

Ha sigut molt important per a mi descobrir i supervisar que tots els esforços que fem les diferents delegacions arriben al seu lloc i que es fa un bon ús dels recursos. Això ens ha de donar coratge per continuar treballant en projectes de desenvolupament. Cal dir que no serà fàcil, ja que nosaltres també tenim dificultats econòmiques, però aquestes són peti-tes respecte a les seves.

Tot plegat et dóna més motivació per seguir treballant més i també per conèixer i conviure amb persones amb un gran capital humà. Dono moltes gràcies a Mans Unides per haver tingut l’oportunitat de viure aquesta experiència que em farà créixer com a persona més conscienciada i solidària.

KenyaKibera, un slum que encongeix el cor

Steina Rebate

Vull compartir la meva experiencia en un viatje de formació en el qual vam visitar projectes de Mans Unides a Kenya. El que més em va impactar va ser conèixer Kibera.

Kibera és l’slum (barri perifèric) més gran d’Àfrica i el més densament poblat. Situat a 2km del centre de Nairobi (la capi-tal de Kenya), hi viuen - si és que es pot dir viure- unes 800.000 persones.

Aquest asentament informal existeix des de finals de la Pri-mera Guerra Mundial, i aviat cumplirà els 100 anys. Les barra-ques tenen unes dimensions de 9 m2, sense aigua, sense llum, sense clavegueram... Les condicions higièniques són lamentables. Els seus habitants són immigrants procedents de tot el país, així que la composició ètnica és molt variada.

Aquesta dura realitat ha portat a que s’originin noves formes d’organització comunitària,en sentit positiu. I en sentit negatiu, l’existència de bandes criminals i extorsionadores.

Només el 15% de la població de Kibera té una feina qua-lificada. Alguns treballen a indústries properes a l’slum, gua-nyant uns 45 $ al mes, i la resta fan el que poden, venent fruita i verdura o treballant molt de tant en tant com a mà d’obra no qualificada.

Els voluntaris que vam participar en aquest viatje, vam visitar un centre de formació professional que Mans Unides ha finançat a Kibera. En aquest centre ensenyen tall i confecció i informàtica. A més a més, s’ha construit un dispensari mè-dic que dóna atenció a unes 2.900 persones l’any.

Vàrem parlar amb el missioners de Guadalupe que porten treballant a la zona des del 1997. Han engegat una escola per 450 nens i un centre d’educació de secundària. Els Guada-lupans donen un raig d’esperança a tota aquesta gent. Ens van explicar que moltes malalties com la polio, l’hepatitis o la tuberculosi han disminuït notablement i que més del 90% dels nens de l’slum van a l’escola.

El més al·lucinant de tot: que a pocs metres hi habia un dels clubs de golf més luxosos de tota Kenya. Sense comentaris.

Les comunitats indígenes viuen en condicions molt difícils

12

delegacions

Mostra d’entitatsVilanova. Va participar a la 4ª Mostra d’Entitats de

Cooperació (organitzada per l’Ajuntament de Vilano-

va i la Geltrú) que té per objectiu donar a conèixer

de forma lúdica i festiva les iniciatives vilanovines en

l’àmbit de cooperació.

Llàntia SolidàriaVic. Va celebrar la Llàn-tia Solidària, on es par-ticipa en un projecte de Mans Unides amb l’ad-quisició de les llànties solidàries amb el dona-tiu de 2€ per unitat. Els veïns van penjar-les de les finestres i balcons per recolzar la iniciati-va.

Festival de la Tercera EdatEivissa. Va participar al festival organit-zat per la Federació de la Tercera Edat d’Eivissa. La recaptació es va destinar a Mans Unides i va ser un veritable èxit de participants i públic

“Cantem contra la Fam”Lleida. Va celebrar el tradicional Concert de Corals “Cantem contra la fam”, que va estrenar emplaçament (la plaça de la Paeria). Va comptar amb la col•laboració de l’Ajuntament i va ser un èxit d’assistència.

Concurs Narracions Solidàries 2011Vallès Oriental. Va

celebrar el lliurament

de premis del Con-

curs de Narracions

Solidàries. Va comp-

tar amb l’alcalde de

Granollers, i Roser

Capdevila, creadora

de “Les 3 bessones”.

Valoració de l’anyUrgell. Va celebrar una trobada dels represen-tants de les comarcals del Bisbat d’Urgell per fer una valoració de les darreres actuacions. Paquita Sánchez va fer la presentació del viat-ge de formació que farà al Brasil.

“Àfrica: Dret a tenir Drets”Barcelona. El Palau Robert es va omplir per escoltar els

testimonis dels 4 experts africans vinguts del continent.

La taula rodona també va comptar amb en Santiago Zan-

nou, que va presentar el 3r Concurs de Clipmetratges.

Hugo Pérez

13

Gospel Tarragona. Va con-gregar més de 300 persones en un con-cert de gospel que es va celebrar a l’Audi-tori de Catalunya Cai-xa. L’acte tenia com objectiu recaptar fons per un projecte sanita-ri a l’Índia.

Mercat Solidari Mallorca. Els pares i nens de la cateque-si van anar a peu a la capelleta de la munta-nya a Sóller, on cada un dels infants pintà un plat, que es van vendre al mercat per col·laborar amb els projectes de Mans Unides.

Conferència Chema CaballeroTortosa. Va participar en el curs d’estiu de la UNED a Tortosa “Àmbits d’intervenció social”, on Chema Caballero, missioner a Sierra Leone, parlà del projecte que va dirigir al país africà on va acollir més de 3.000 menors.

Festival de la Tercera EdatEivissa. Va participar al festival organit-zat per la Federació de la Tercera Edat d’Eivissa. La recaptació es va destinar a Mans Unides i va ser un veritable èxit de participants i públic

Sorprenent donatiu anònimGirona. Va rebre un in-esperat regal de Nadal en forma de donatiu anònim de 129.000€. Aquesta elevada quan-titat de diners rebuda es va destinar a dos pro-jectes de Mans Unides: un situat al Congo i un altre a Kènia.

Jornada portes obertesMenorca. Va celebrar unes jornades de portes obertes a la seva seu per donar a conèixer els tallers artesans de decoració i confecció tèxtil, i la bona feina que realitzen els voluntaris.

Terrassenc de l’AnyTerrassa. La presidenta de Mans Unides a Terrassa, Glòria Oliva, va rebre el premi de Terrassenc de l’Any pel seu foment dels valors cristians i de la solidaritat amb les persones que més ho necessiten.

Homenatge a Mans UnidesSolsona. L’Ajuntament

de Bellpuig, acompa-nyat del Conseller de la

Generalitat, va dedicar

un homenatge a Mans

Unides, en reconeixe-ment del treball cons-tant durant 25 anys, tant

a la diòcesi de Solsona

com a Bellpuig.

Valoració de l’anyUrgell. Va celebrar una trobada dels represen-tants de les comarcals del Bisbat d’Urgell per fer una valoració de les darreres actuacions. Paquita Sánchez va fer la presentació del viat-ge de formació que farà al Brasil.

Aplec de socis i col laboradorsSabadell. Va organitzar

un aplec de socis i col-

laboradors, al qual van as-

sistir-hi un centenar de per-

sones. El pare Josep Roca i

Alsina va aportar el seu tes-

timoni viu dels projectes de

Mans Unides al Brasil.

·

14

concurs de clipmetratges

Una activitat innovadora i divertida per a ESO, Batxillerat i FP

Des de Mans Unides proposem a escoles i instituts aquesta activitat que ha tingut una gran accep-tació per part dels alumnes i professors que

han participat. Aquesta proposta pedagògica és molt enriquidora. Els alumnes creen els seus propis con-tinguts audiovisuals i per això han de documentar-se sobre la realitat d’Àfrica i aprendre les tècniques de producció audiovisual (guió, gravació, edició de vídeo), organitzar-se per crear un grup i treballar de forma col·laborativa. L’activitat va dirigida a alumnes d’ESO, Batxillerat i FP.

El format del clipmetratge (vídeos d’1 minut), en un entorn web 2.0 (youtube, dailymotion, facebook,

tuenti, twitter ...) es vincula a l’oci preferit pels jo-ves. I això facili-ta que percebin l’activitat com a lúdica i divertida. En aquest sentit, val la pena repro-duir algunes opi-nions d’alum-nes: “Molt bona idea”, “va estar

molt bé”, “bona experiència”, “s’aprèn molt”, “bones estones amb els companys fent el vídeo“.

Els professors també queden molt satisfets amb l’experiència: “És una activitat molt bona. Anima els jo-ves amb les noves tecnologies i amb la conscienciació sobre el que passa al món “. “És divertida, els grups d’alumnes s’ho passen molt bé fent-los”. “Ajuda a que els alumnes canviïn d’actitud respecte als problemes de la fam i la pobresa i fomenta el treball en equip.”

El concurs va començar el 17 d‘octubre de 2011 i fi-nalitzarà el 29 de febrer de 2012.

Per a la fase d’informació sobre la realitat africana, proporcionem nombrosos materials educatius, que es poden descarregar a www.professorssolidaris.org.

El concurs de clipmetratges és una acció d’Educació per al Desenvolupament (EpD) de Mans Unides que es farà el proper curs entre octubre i finals de febrer. Més informació a: www.clipmetratgesmansunides.org.

Daniel Ortiz

Mans Unides ha organitzat la 3a edició del concurs

de clipmetratges (vídeos d’1 minut) “El teu punt de vista pot canviar el món”. Es tracta d’una acció de sensibilitza-ció i d’Educació per al Desenvolupament 2.0, que posa tot l’èmfasi en la participació, ja que són els concursants qui creen els continguts de la campanya a través dels seus curtmetratges d’1 minut. Aquesta 3a edició es centra a l’Àfrica. Les anteriors edicions es van ocupar de la globalització, de la pobresa i del medi ambient.

Aquesta acció solidària té dues categories:1. La categoria General, oberta a tothom i d’àmbit estatal.2. La categoria Escoles, adreçada a l’alumnat de Secundària,

Batxillerat i FP de Catalunya, Madrid, Andalusia, Aragó, Castella-La Manxa i Castella Lleó.

Aquesta acció d’EpD innovadora compta amb la col·laboració de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupa-ment (AECID), d’empreses patrocinadores com Spanair, Canon, Adobe, FGC... i de mitjans de comunicació líders.

Et convidem a participar en el concurs amb el teu vídeo d’1 minut i visionar aquestes petites obres mestres. Votant i comentant els clipmetratges de Mans Unides també aportes el teu punt de vista per canviar el món.

Mira’ls i comenta’ls en www.clipmetratgesmansunides.org

Un jurat amb moltes cares conegudes

El prestigiós cineasta Imanol Uribe és el president d’un jurat en el qual trobem moltes cares conegudes: Santiago Zannou (direc-tor de “El truco del manco” i “La puerta de no retorno”), Eduardo

Chapero-Jackson (director de “Verbo”) , Lluvia Rojo (l’ actriu de “Cuéntame”), al costat de crítics de cinema i experts en educació per al desenvolupament i Àfrica. En els jurats autonòmics també hi ha persones molt populars, com per exemple, Joaquín Reyes (Muc-hachada Nui), l’actor Pepón Nieto, etc.

15

BARCELONA. 934 877 878bcn@mansunides.orgwww.mansunidesbcn.orgAnoia. 938 913 160Cerdanyola. 936 910 339 Gelida. 937 791 182Mataró. 937 901 119Ripollet. 936 921 579Sabadell. 937 459 430www.mansunidessabadell.orgTerrassa. 937 836 520Vallès Oriental. 938 706 249www.mansunidesvor.orgVilafranca del Penedès. 938 902 317Vilanova i la Geltrú. 938 155 044fmansunides.entitatsvilanova.cat

GIRONA. 972 200 525girona@mansunides.orgwww.mansunidesgirona.orgBanyoles. 972 575 656Calella de la Costa. 937 623 508 / 678 726 466Figueres. 972 674 343Malgrat de Mar. 937 653 169Olot. 620 919 121Palamós. 972 317 800Santa Coloma de Farners. 972 840 503

LLEIDA. 973 269 104lleida@mansunides.orgwww.mansunideslleida.orgAlbatarrec. 973 756 631Alguaire. 973 756 631Almacellas. 974 425 255Alpicat. 973 736 037Artesa de Lleida. 973 167 605Bell-Lloc. 973 560 220Borges Blanques. 973 142 059

Juncosa. 973 128 108Juneda. 973 150 136Montoliu. 973 720 289Rosselló. 973 730 028Torres de Segre. 973 796 069

SOLSONA. 973 320 183solsona@mansunides.orgwww.mansunidessolsona.orgAnglesola. 973 308 202Baga. 93 824 43 65Balsareny. 93 839 66 95Bellpuig. 973 320 183Berga. 93 821 37 14Cardona. 93 869 11 61Casserres. 93 823 40 56Cervera. 973 530 044El Palau d’Angl. 973 601 890Gironella. 93 825 02 73Golmés. 973 603 023 Mollerussa. 973 602 608Navàs. 938 223 098Ogern. 973 462 763Pobla de Lillet. 938 236 282Puig-Reig. 93 829 02 65Sant Ramon. 973 524 359Solsona. 973 480 208Súria. 93 869 58 33Tàrrega. 973 312 226Torà. 973 473 080Verdú. 973 348 101Vilanova de Bellpuig. 973 324 366Vila-Sana. 973 601 997

TARRAGONA. 977 244 078tarragona@mansunides.orgwww.mansunidestarragona.orgAlt Camp. 977 612 480Baix Camp. 977 312 023Baix Penedès. 977 661 240

Cambrils. 977 793 622El Vendrell. 977 661 240Urgell-Garrigues. 973 330 172

TORTOSA. 977511428tortosa@manosunidas.orgwww.mansunidestortosa.orgAlcalà de Xivert. 964 410 563Amposta. 686 464 079www.mansunidesamposta.blogspot.comAlcanar. 615 341 189Ascó. 977 405 107Benicarló. 964 471 482www.benicarlo.org.esCamarles. 977 470 274Deltebre. 977 489 003El Perelló. 977 490 022Flix. 977 411 151L’Ampolla. 977 460 116La Sénia. 977 570 119Móra La Nova. 977 402 524Morella. 964 160 054Roquetes. 977 501 020Sant Carles de la Ràpita. 977 740 845Sant Jordi. 977 721 097Santa Bàrbara. 977 718 117Tivissa. 977 402 684Ulldecona. 977 720 145

URGELL. 0037 6325 883urgell@mansunides.orgwww.mansunidesurgell.orgAgramunt. 973 390 239Andorra. 00.376 865.196Artesa de Segre. 973 445 693Balaguer. 937 445 966Guissona. 973 550 136

La Fuliola. 973 570 075Seu d’Urgell. 973 352 453

VIC. 902 702 032, ext. 3140vic@mansunides.orgwww.mansunidesvic.orgArtes. 93 830 54 79Castellterçol. 93 866 86 53Centelles. 93 881 24 35Moià. 93 820 83 65Igualada. 93 803 31 20Manlleu. 93 851 57 98Manresa. 93 874 23 16Montesquiu. 93 852 90 74Prats de Lluçanès. 93 856 04 48Ripoll. 670 34 61 95Sallent. 93 837 04 62

Sant Boi de Lluçanés. 93 857 81 49Sant Feliu de Codines. 93 8660342Sant Julià de Vilatorta. 93 812 23 86 BALEARS

EIVISSA. 971 312 774eivissa@manosunidas.orgwww.mansunideseivissa.org

MALLORCA. 971 718 911mallorca@manosunidas.orgwww.mansunidesmallorca.org

MENORCA. 971 36 99 36bcn@manosunidas.orgwww.mansunidesmenorca.org

delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears

www.mansunides.org

segueix-nos a Internetwe

b

face

book

twitt

er

conc

urs

joc p

erill

ós

prof

esso

rs

jove

s

yout

ube

daily

mot

ion

www.facebook.com/mansunidescat www.twitter.com/mansunides

www.clipmetratgesmansunides.org www.unjocperillos.org www.professorssolidaris.org

lafacultadinvisible.org www.youtube.com/mansunides www.dailymotion.com/mansunides

www.mansunides.org | Tel: 93 487 78 78

Campanya 53