buscant una resposta

IES Ramon Muntaner Treball de Recerca. rea de Geografia i Histria

BUSCANT UNA RESPOSTA Recuperaci de la memria de Pere Vias

1

...I recordarem sempre

Que el pitjor s oblidar

Laxn Busto


2

Al meu avi Carlos i a la meva tia Teresa,

En memria del seu oncle Pere Vias


3

NDEX

1. Introducci 7

1.1. Elecci del tema 7

1.2. Definici de lobjecte destudi 8

1.3. Objectius 8

1.4. Metodologia de treball 9

2. El llenguatge cinematogrfic 10

2.1. El llenguatge de les imatges en moviment 10

2.2. La composici 10

2.3. La profunditat de camp 10

2.4. Lenquadrament 10

2.5. Els plans 11

2.5.1. Segons la distncia o escala 11

2.5.1.1. Plans descriptius 11

2.5.1.2. Plans narratius 11

2.5.1.3. Plans expressius 13

2.5.2. Segons el moviment 14

2.5.3. Segons langle el nivell i lalada 14

2.6. El gui 15

2.6.1. El gui literari 15

2.6.2. El gui tcnic 15

2.6.3. Storyboard 15

2.7. El muntatge 16

2.7.1. Tipus de muntatge 16

2.7.2. Transicions 16

2.7.3. Duraci del pla i el ritme 17

2.8. La banda sonora 17


4

3. Gneres cinematogrfics 18

3.1. Classificaci 18

3.2. Gneres de no ficci 19

3.2.1. El documental 19

3.2.2. El reportatge periodstic 19

4. Informaci sobre el tema escollit per al documental 20

4.1. Fonts orals 20

4.1.1. Carles Gazapo 20

4.1.2. Maria Teresa Gazapo 22

4.1.3. Enric Pujol 23

4.1.4. Erika Serna 24

4.1.5. Lola Pacreu 24

4.1.6. Queralt Sol 25

4.1.7. Joan Pinyol 26

4.1.8. Oriol Dueas 27

4.2. Organismes oficials 28

4.2.1. Memorial Democrtic 28

4.2.2. Arxiu Comarcal de lAlt Empord 28

4.2.3. Ajuntament de Garriguella 29

4.2.4. Arxiu municipal de Figueres 30

4.2.5. Arxiu histric de Lleida 30

4.2.6. Generalitat de Catalunya:

Direcci General dAtenci Ciutadana 31

4.2.7. Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya

Centre penitenciari de Ponent 31

4.2.8. Archivo militar de Guadalajara 32

4.2.9. Centro documental de la Memoria Histrica 32

4.2.10. Archivo militar de vila 33

4.2.11. Archivo militar de Barcelona tribunal tercero 33

4.2.12. Generalitat de Catalunya:

Servei dAtenci a les persones represaliades 34

4.2.13. Ministeri de Justcia 34

4.2.14. Registre Civil de Lleida 36


5

5. Elaboraci del gui 37

5.1. Lestructura 37

5.2. El gui literari 37

5.3. El gui tcnic 43

6. La filmaci 50

7. Conclusions 52

8. Fonts i bibliografia 56

9. Annexos 58

9.1. Annex 1. Contactes amb Queralt Sol 59

9.2. Annex 2. Contactes amb Joan Pinyol 65

9.3. Annex 3. Contactes amb Oriol Dueas 70

9.4. Annex 4. Contactes amb la Universitat de Lleida.

Servei dHistria i Documentaci (Memorial Democrtic) 74

9.5. Annex 5. Documents Arxiu Comarcal Alt Empord 80

9.6. Annex 6 Documents Ajuntament de Garriguella 85

9.7. Annex 7. Documents Arxiu Municipal de Figueres 87

9.8. Annex 8. Contactes i documents Arxiu Histric de Lleida 89

9.9. Annex 9. Contactes Gencat: Direcci Gral Atenci Ciutadana 95

9.10. Annex 10. Contactes amb el Departament de Justcia.

Centre Penitenciari de Ponent 99

9.11. Annex 11. Contactes amb lArxiu Militar de Guadalajara 103

9.12. Annex 12. Contactes amb el Centro Documental

de la Memoria Histrica de Salamanca 106

9.13. Annex 13. Contactes i documents de lArxiu Militar dvila 111

9.14. Annex 14. Contactes amb lArxiu Militar Tribunal

Tercero de Barcelona 114

9.15. Annex 15. Contactes amb Gencat:

Servei dAtenci a les persones represaliades 124

9.16. Annex 16. Contactes amb el Ministeri de Justcia 126

9.17. Annex 17. Contactes i documents Registre Civil Lleida 135

9.18. Annex 18. Declaraci de reparaci i reconeixement 141


6


7

1. Introducci

1.1. Lelecci del tema

En el moment de decidir quin havia de ser el tema del meu treball de recerca,

lopci que em va semblar ms atractiva va ser lelaboraci dun video. Els

motius eren diversos. El principal, els meus interessos personals, ja que en

aquell moment tenia la intenci de fer un grau sobre mitjans audiovisuals, pel

que em va semblar que era una bona forma dintroduir-me en aquest mn. Fer

un video era una manera diferent de presentar un tema. Les opcions que em

plantejava eren diverses, per duna manera o una altra estaven relacionades

amb el paisatge i el medi natural de lAlt Empord. Malgrat aix, durant una

conversa familiar i de manera totalment fortuta, va sorgir un tema que no

mhavia plantejat i que em va cridar de seguida latenci. Va ser un comentari

del meu avi sobre un parent que havia desaparegut durant la Guerra Civil. El

comentari podria haver estat totalment intranscendent per en fer una simple

cerca a la web del Memorial Democrtic vaig localitzar-lo. Em va sorprendre

que desprs de ms de setanta anys amb un simple clic hagus pogut trobar

el rastre daquesta persona.

Llavors, en el moment de fer la tria entre el reportatge sobre algun aspecte

relacionat amb el paisatge i el medi natural de lAlt Empord o un treball de

temtica ms social, enfocat a la recerca sobre el meu parent, vaig decidir

aprofitar una part de cadascuna de les opcions que tenia. Continuaria amb la

presentaci de la informaci en format audiovisual per la recerca se centraria

en la figura del meu parent, Pere Vias.


8

1.2. Definici de lobjecte destudi

El treball que presento a continuaci s un treball dexposici. Lobjecte

destudi s:

Les circumstncies de la desaparici i la mort de Pere Vias.

El ttol que he escollit per al treball, Buscant una resposta, presenta la finalitat

que t la recerca, que no s cap altra que la de respondre a la pregunta que la

famlia sha fet al llarg de tots aquests anys.

Les caracterstiques de lobjecte destudi del meu treball han condicionat duna

manera molt clara les fonts dinformaci que he hagut de consultar per a

documentar-me.

Decideixo que el treball es basar en una recerca exclusiva sobre el meu

parent, havent vist prviament la immensa quantitat dinformaci ja existent

sobre la Guerra Civil.

1.3. Objectius

1. Presentar els conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic.

2. Realitzar la recerca dinformaci que servir de base al documental:

2.1. Consultar les fonts orals ms properes per a establir el punt de

partida de la recerca dinformaci.

2.2. Consultar les fonts oficials i bibliogrfiques on s possible que

hi hagi informaci que corrobori i complementi la que sha

obtingut a partir de les fonts orals inicials.

2.3. Recollir i ordenar la informaci i documents obtinguts.

3. Elaborar el gui del documental.

4. Visitar personalment els principals llocs on es desenvolupa la histria

5. Filmar, muntar i editar les imatges.


9

1.4. Metodologia de treball

Per tal dassolir els objectius que acabo de presentar, he seguit la segent

metodologia de treball:

En primer lloc, trobem un marc teric en qu intento fer la descripci dels

conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic per orientar el treball de camp

posterior. En aquest bloc tamb he definit els gneres cinematogrfics. Aquesta

informaci correspon als apartats 2 i 3 del treball. El mtode de treball utilitzat

ha estat bsicament la recerca bibliogrfica.

A continuaci hi trobem la part corresponent al treball de camp, la qual podem

dividir en tres fases diferenciades. Una primera que correspon a lobtenci

dinformaci que es troba recollida a lapartat 4. Els recursos utilitzats han estat

sobretot entrevistes, contactes mitjanant correus electrnics i visites a

organismes com biblioteques, arxius... Respecte a aix, vull remarcar la

importncia dels annexos del treball, que recullen els contactes que he anat

mantenint amb els diferents organismes i persones a qui he demanat

informaci. En molts casos, els trmits han estat molt lents i aix ha fet que fins

al darrer moment no hagi obtingut tota la documentaci que em calia i que, en

el moment de donar per acabat el treball, encara no hagi rebut un dels

documents sollicitats. La segona fase del meu treball de camp ha consistit a

crear finalment el documental que aplega tot el que he anat recollint

anteriorment. Aquesta part es correspon amb els apartats 5 i 6, i s la part que

posa en prctica i resumeix tot el que sha fet fins al moment.

La filmaci presenta els escenaris on es desenvolupa la histria que presento,

comenant a la localitat natal, Garriguella, i acabant al lloc on finalment shan

localitzat les despulles, el Valle de los Cados, passant pel cementiri de Lleida.

Tots aquests llocs els he visitat durant el meu treball, tal i com queda indicat a

lapartat 6. Tamb sha realitzat la filmaci de les intervencions dalgunes de les

persones que han proporcionat informaci sobre el tema.


10

2. El llenguatge cinematogrfic

2.1. El llenguatge de les imatges en moviment

El cinema s un sistema de comunicaci que permet reflectir la realitat de

manera molt convincent i seductora. Lavantatge del llenguatge cinematogrfic

respecte del llenguatge escrit o de loral s que utilitza molts ms elements i li

permet arribar a lespectador a travs de la imatge, el moviment, la paraula i

altres efectes complementaris.

2.2. La composici

La composici s la planificaci de tots el elements que han destar presents a

la presa de la imatge. Per tant, cal que tinguem en compte com collocarem tots

aquests elements i per aix cal basar-se en pautes com lequilibri adequat de

les masses, la illuminaci, els colors o latenci visual en els punts dinters.

2.3. La profunditat de camp

Anomenem profunditat de camp lespai que abraa des del primer element que

es veu fins al fons de la imatge.

2.4. Lenquadrament

Lenquadrament defineix el fragment despai duna imatge, determinant aix la

distncia a qu es troba lespectador de lescena.


11

2.5. Els plans

2.5.1. Segons la distncia o escala

2.5.1.1. Plans descriptius

Situen lespectador indicant el lloc i el moment en qu passar lacci. Trobem

el gran pla general (GPG) i el pla general (PG):

GPG: Mostra un gran paisatge, un gran escenari o una multitud. Lentorn

sempre pren ms importncia que la persona.

PG: Mostra un escenari ampli

on sincorpora la persona, que

ocupa entre una tercera i una

quarta part de la imatge.

2.5.1.2. Plans narratius

Sn aquells plans on la persona ocupa una part considerable de

lenquadrament. Sovint shi mostren les accions

que fa. Distingim els segents tipus de plans

narratius: el pla sencer (PS), el pla americ (PA) i

el pla mitj (PM).

Font: Desconeguda. lbum familiar


12

PS: Els lmits inferior i superior de la pantalla coincideixen amb el cap i els peus

del personatge representat al pla.

PA: Els lmits inferior i superior de

la pantalla coincideixen amb el

cap i els genolls del personatge.

Aquest enquadrament, s

genunament cinematogrfic.

Prov del western; sutilitzava per

poder enquadrar la cara i el

revlver en un mateix pla.

PM: Presenta la persona de mig cos en

amunt, tallada per la cintura. Aquest pla

t un valor expressiu i dramtic, tot i aix

encara conserva un cert valor narratiu.





13

2.5.1.3. Plans expressius

Sn els plans ms detallats i que per tant, transmeten amb intensitat les

emocions i sentiments dels personatges. Sn el primer pla (PP) i el pla de detall

(PD).

PP: Mostra el rostre del personatge o b el rostre

i lespatlla. s important sobretot lexploraci de

la interioritat del personatge. s a dir, aquest pla

t totalment un valor expressiu.

PD: Mostra un objecte o una part dun objecte.




14

2.5.2. Segons el moviment

El moviment de la cmera durant el rodatge, fa que lenregistrament quedi ms

realista. Els moviments ms bsics de la cmera sn el trveling i la

panormica.

- Trveling: s un moviment de translaci de la cmera. La cmera

avana o retrocedeix, puja o baixa, fa moviments laterals o tamb en

cercle.

- Panormica (PAN): La cmera no es mou de lloc. Sense desplaar-se fa

girs horitzontals i verticals o en moviment oblic. Sempre mant una

distncia focal constant.

- El zoom: s una ptica de distncia focal variable. Tamb sanomena

trvelling ptic, ja que en aquest cas es desplaa lptica i no la cmera.

2.5.3. Segons langle, el nivell i lalada

s un altre recurs que ve determinat per langle de visi de leix ptic en relaci

amb lhoritzontal.

- Pla horitzontal: s aquell pla que presenta la imatge a la mateixa altura

que la visi de lespectador. No sol tenir altre valor expressiu que el de la

normalitat.

- Pla subjectiu: Es produeix quan la cmera mostra la visi dun

personatge.

- Pla contrapicat: Aquest pla saconsegueix fent una inclinaci de la

cmera cap amunt, de manera que lespectador se situ en un punt de

vista baix. Aleshores el motiu queda magnificat.

- Pla picat: s l invers del pla anterior. La cmera mira avall i lespectador

se sent situat en un punt de vista ms alt respecte de la imatge

representada. Sol denotar inferioritat, submissi o aclaparament.


15

2.6. El gui

s loperaci prvia i indispensable duna obra definitiva. En una filmaci

cinematogrfica hi intervenen tants elements, que prviament shaur hagut de

dur a terme una planificaci. Aquesta planificaci sanomena guionitzaci.

El gui es construeix a partir de tres qestions:

- Qu es vol dir?

- Com sha de dir?

- Qu sha de mostrar per dir-ho?

2.6.1. El gui literari

s on es desenvolupa largument. Hi apareixen les situacions, les accions i els

dilegs. El gui literari sorganitza en diferents apartats anomenats escenes i

seqncies:

- Seqncia: s la unitat narrativa bsica del gui. Es realitza en un o

diversos escenaris i cont un missatge simple que forma part de la idea

global de la histria.

- Lescena: s la unitat bsica dacci del gui. Cada escena mant un

espai. Quan canvia el lloc, es produeix un canvi descena. Les escenes

sagrupen formant seqncies.

- Presa: s la unitat mnima denregistrament que descriu el moment

duna acci. Consisteix en la captura dimatges sense interrupci.

2.6.2. El gui tcnic

s una tasca duta a terme pel realitzador. El gui tcnic deixa constncia de

tots els elements del llenguatge audiovisual: el nombre de plans i escenes, els

inicis descena (actors que intervenen, decorat, atrezzo, illuminaci, vestuari..),

les indicacions dimatge i so i finalment els dilegs i els sons ambientals. El gui

tcnic acostuma a anar acompanyat del gui illustrat o storyboard.


16

2.6.3. Storyboard

Srie de vinyetes dibuixades a m, destil cmic, on es representa

lenquadrament de cada presa.

2.7. El muntatge

Consisteix en lestabliment dun ordre i una durada per a les imatges i els sons

que intervenen en un muntatge audiovisual.

2.7.1. Tipus de muntatge

Podem apreciar diferents tipus de muntatge:

- Segons lordre cronolgic: s el muntatge ms corrent i fcil dentendre.

Cada escena predisposa lespectador per entendre la segent. Aix crea

una sensaci de continutat.

- Muntatge expressiu: s un tipus de muntatge que pretn sorprendre i fer

reflexionar lespectador, ja que les escenes sencadenen sense cap

mena de relaci en lespai ni en el temps.

2.7.2. Transicions

Les transicions solen respondre a lajustament daccions entre escenes

diferents. Sn afegides normalment durant la postproducci a les sales

defectes especials. Les transicions ms importants sn:

- Cortineta: La imatge que entra va desplaant lanterior duna banda a

laltra de la pantalla. Sovint dna idea de simultanetat.

- Fosa en negre: La imatge es va dissolent fins a arribar al negre total. Fa

lefecte de tancament, de finalitzaci.

- Obertura en negre: Seria la versi contrria de lanterior. La imatge que

parteix dun fons negre va apareixent progressivament, cada vegada

ms lluminosa. s obligada desprs duna fosa en negre.

- Encadenament o fosa encadenada: Mentre una imatge es va difuminant,

simultniament una de nova va apareixent.


17

2.7.3. Duraci del pla i el ritme

Per aconseguir una narrativa efica, s important ladequada selecci i

encadenament dels fragments filmats. Els recursos de gesti del temps sn els

segents:

- Lellipsi: Consisteix a suprimir tot all que es creu innecessari i que es

pot intuir duna narraci. El perode oms pot ser des dun breu instant

fins a un perode de milers danys.

- El ralent o cmera lenta: Consisteix en utilitzar ms temps del real per a

una acci. Aquest recurs, accentua la fora expressiva i, per tant, ens

recrea la bellesa i remarca la importncia de les accions representades.

- El flashback: s un salt enrere en el temps.

- El flashforward: s un salt cap al futur.

Tant el flashback com el flashforward, es fan servir per explicar fets que

sallunyen del fil conductor de la histria on tenen lloc els fets. Aquests salts

sn advertits per lespectador a travs de canvis de color, desenfocament

de la imatge o per lacompanyament musical.

2.8. La banda sonora

Entenem com a banda sonora el conjunt delements sonors que formen part

duna pellcula. Vicente J. Benet considera que sol estar integrada per tres

elements fonamentals:

- La veu humana: T la funci de la transmissi dinformaci i actua com a

element de cohesi. Elements dinterpretaci com lentonaci, la

vocalitzaci, el volum, la velocitat, el to, tenen un paper molt important a

lhora de reflectir lexpressivitat i la funci dramtica.

- La msica: Crea el ritme, latmosfera i lambient que es vol comunicar.

La msica reflecteix o potencia una determinada situaci dramtica.

- Els efectes sonors: Complementen la funci que exerceix la msica a

lhora de crear un ambient determinat que acompanyi a la imatge.


18

3. Gneres cinematogrfics

Al llarg de tota la histria del cinema shan produt moltes pellcules. No s estrany, llavors, que moltes coincideixin en bastants

factors. Aix ha fet possible la seva classificaci en diferents gneres segons la temtica.

3.1. Classificaci


19

Gneres cinematogrfic

s

Gneres de no ficci

Documental

Reportatge periodstic

Gneres de ficci

Western

Musical

Cinema policac, negre i thriller

Cinema daventures

Comdia i el drama

Cinema histric

Cinema de terror i de misteri

Cincia ficci


20

3.2. Gneres de no ficci

La prioritat daquest gnere s la de copsar els esdeveniments del nostre

entorn i transmetrels a lespectador. s a dir, parteix duna base real. La gran

diferncia amb els gneres de ficci, s que no hi apareixen actors interpretant

algun personatge en el qual lespectador pugui projectar els seus afectes. Un

aspecte molt important i imprescindible dintre daquest gnere s la presncia

de la veu narrativa, ja que ser aquest element el que guiar lespectador en el

seu recorregut per les imatges.

De fet, les primeres pellcules de la histria, fetes pels germans Lumire,

formaven part daquest gnere.

Podem distingir dos tipus de realitzacions:

3.2.1. El documental

s la realitzaci que pretn informar sobre investigacions cientfiques.

Normalment t un centre dinters, presenta les investigacions fetes, els

coneixements existents sobre aquell tema i les conclusions a qu shagi pogut

arribar.

3.2.2. El reportatge periodstic

Explica o interpreta uns fets que han estat presenciats o indagats pel

periodista. Aquesta intervenci ms directa del periodista s el que diferencia el

reportatge del documental. El valor informatiu ve donat per la completa i

variada informaci que recull, que pot fer noves aportacions al coneixement

dels fets que presenta.

El reportatge periodstic s el tipus de presentaci audiovisual que he escollit

per recollir els resultats de la recerca que he portat a terme


21

4. Informaci sobre el tema escollit per al documental

A continuaci he classificat totes les fonts que he consultat pel meu treball.

Aquesta part del treball noms presenta de manera classificada tota la

informaci obtinguda de cadascuna de les fonts consultades i no pas un relat

cronolgic dels fets. Ms endavant, a lapartat 5.2. (el gui literari) ja sofereix la

histria tal i com sha pogut reconstruir.

Juntament amb cada font sindica el nmero dannex que correspon als

documents que el complementen (correus electrnics, documents oficials, etc.).

Tanmateix, i referint-me concretament a les fonts orals, nhi ha que no

presenten annex ja que es van dur a terme per contacte directe.

Magradaria remarcar la importncia daquests documents esmentats, ja que

han format, sin la part ms rellevant del treball, s una part molt considerable.

4.1. Fonts orals

4.1.1. Carles Gazapo (nebot de Pere Vias)

Anna Lloret enviuda a Garriguella. Desprs

d'enviudar es trasllada a Figueres amb dos dels

seus fills: Dolors i Pere. Es van installar en un pis

a la Plaa del Teatre (coneguda com a Plaa del

Peix). No puc precisar exactament lany en qu

sinstallen al pis de Figueres ja que a larxiu

municipal aquestes dades no hi consten. Els

primers records del meu avi sn de quan era molt

petit, ja que el meu avi s nascut del novembre de

1934 i en Pere Vias va morir el 39. Per tant, tenia

uns 4 anys. Recorda que fisicament era un noi alt, sempre ben arreglat i ben

vestit, de complexi forta, ms aviat mor. L'unic record que t s que entre els

regals que li feia com a criatura li va regalar una espcie de joc de tir al blanc

(plataforma amb uns fils i ocells, una escopeta petita de tap que quan

Font: Mireia Reynal


22

encertava l'ocell el tombava). De la casa on vivia recorda que al pis de baix hi

vivia un matrimoni: ell, el Sr. Morat, treballava a la farmcia Serra de la Plaa

de l'Ajuntament. (propietat de la mateixa famlia que tamb tenia la llibreria

Serra del carrer Besal). En Pere vivia al 1r pis. Lnic record que t l'avi Carlos

de la vivenda s el de les dues balconades del pis, la que donava a la faana

del teatre i la que hi havia parallela a les escales que baixen cap al carrer de la

Jonquera. A l'interior d'aquest edifici hi havia una escala que baixava

directament a aquest carrer. L'avi recorda veure passar molta gent corrent en

direcci cap a Frana fugint de la Guerra. Un ltim record infantil s el de crrer

amb un carret de fusta /joguet per la plaa mentre sonaven les sirenes que

avisaven del bombardeig i desprs que caigus una bomba a la plaa on era,

va fugir corrents per refugiar-se a les escales de pedra del campanar de

lesglsia de Sant Pere. En el moment en qu va passar aix no recorda que en

Pere continus a Figueres. La resta de records sn del que la germana, la

meva besvia Lola, havia explicat al meu avi o havia sentit en converses de

famlia. Treballava a Can Brunet, un taller de construcci. Tal i com expliquen

els historiadors Enric Pujol i Jordi Roig, Aquesta indstria metallrgica,

especialitzada en la construcci de maquinria, estigu situada a la Plaa del

Gra i desprs de la Guerra es va centrar en la venda al detall

delectrodomstics, com a distribudor oficial de la marca Philps.1. No sabem si

hi havia alguna vinculaci amb les activitats poltiques de Pere Brunet

(explicades seguidament a lapartat 4.1.3). Freqentava la Penya Alegre.

Tamb feia teatre. Va participar a les representacions de l'obra Inri fent el paper

de Judes. El meu avi no t constncia de cap altra dada de la seva vida.

L'ltima cosa que en va saber s que li van explicar que se l'havien emportat

juntament amb un grup de joves de Figueres cap a Lleida. No en sap el motiu.

Sembla que amb tren. Posteriorment va arribar un comunicat a la mare d'en

Pere dient que havia mort a Lleida de Tifus.

1 PUJOL, E.-ROIG, J: LAbans. Figueres. Recull grfic 1875-1967. Editorial efads 2009. Pg 667.


23

4.1.2. Maria Teresa Gazapo (neboda de Pere Vias)

La meva tia via Teresa s nascuda el 1940, per

tant, desprs de la mort d'en Pere Vias. Tots els

records que t sn escassos i explicats per la

meva besvia Lola. Recorda haver sentit a dir que

li agradava molt anar amb bicicleta, i practicar

excursionisme. Aix coincidiria amb el fet de que

forms part de la Penya Alegre. Sembla que a la

seva colla hi havia el flequer de la carretera del

castell.

La Maria Teresa recorda que el seu marit li havia

explicat que el seu antic cap, el senyor Bosch (pare de l'actual perruquer Josep

de Figueres) li va dir que una persona de Figueres l'havia denunciat. Sembla

que el motiu de la denncia era que treballava en una empresa de mecnic, on

els rumors diuen que es feia algun tipus de material de guerra (en el punt

anterior ja sha fet referncia a lactivitat real de lempresa Brunet). No s una

dada segura ni provada. En aquell temps eren freqents les denncies

infundades, i denunciar un treballador duna empresa que es dedicava a la

metallrgia per un simple rumor sembla fora possible.

La meva tia coincideix amb la versi del meu avi que se'l van endur cap a

Lleida a un camp de concentraci. Sembla que un temps desprs d'endur-se'l

van notificar a la famlia que en Pere estava malalt de tifus. Aleshores la

besvia Lola i la rebesvia Anna van anar a Lleida per veure'l. Quan van

arribar-hi els van dir que ja era mort i enterrat i no van poder-hi fer res. No van

arribar a saber on era enterrat. Sembla que el neguit, la incertesa de la manca

d informaci i langoixa de no saber res del seu fill van fer que la mare, lAnna,

sans degradant dia a dia fins que va emmalaltir i finalment morir sense cap

mena de resposta.

Font: Mireia Reynal


24

4.1.3. Enric Pujol2

La vinculaci dEnric Pujol amb els temes histrics

relacionats amb la guerra civil sn els que em van

decidir a posar-mhi en contacte. Realitzo una

entrevista el dia 15 de Desembre del 2010. Enric

Pujol em facilita una srie de dades rellevants que

em serviran per a ms endavant. En primer lloc

parla de lempresa on sembla que va treballar

Pere Vias, la Philips. El propietari de lempresa

delectrodomstics fou Pere Brunet, regidor

municipal daquella poca. Va promoure el

projecte de LEscola del treball juntament amb

Alexandre Deulofeu (un bon amic seu que en aquells moments era lalcalde).

Suggereix que comprovi si a part de la relaci laboral que hi havia entre Pere

Brunet i Pere Vias fos possible que exists algun tipus de vincle amb els actes

poltics de Pere Brunet que haguessin pogut influir en la seva detenci o si hi

havia hagut algun tipus de contacte amb organitzacions sindicals.

A continuaci demano informaci sobre el grup de teatre del qual formava part,

aix com de lassociaci Pea Alegre, les possibles vies on puc cercar

informaci sobre la seva detenci, el seu trasllat a Lleida i del Valle de los

Cados.

Finalment proposa algunes vies dinvestigaci:

- Erika Serna (Arxiu Comarcal de lAlt Empord). Recomana que em posi

en contacte amb ella per dos motius; per una banda, perqu ella

personalment ha realitzat estudis sobre temes relacionats amb el meu

treball i per laltra perqu a larxiu s possible que hi hagi documents on

pugui trobar informaci sobre aquesta persona. A lapartat segent hi

consta la informaci sobre aquesta font.

2 Enric Pujol i Casademont ( Figueres 1960) Doctor en histria per la Universitat Autnoma de Barcelona

(UAB) s autor d El descrdit de la histria (1993), de Ferran Soldevila i els fonaments de la

historiografia catalana contempornia (1995) i dHistria i reconstrucci nacional (2003). Ha dirigit els

volums Lexili catal de 1936-39 (2003 i 2006), Histria, memria i identitat (2006) i El somni republic

(1900-1936)(2009). Junt amb Felip Sol ha publicat Exilis (2007). Ha realitzat, amb Jaume Santal, el

projecte museolgic i museogrfic del Museu de lExili de la Jonquera(2002-2007) i ha estat director de

la Casa de la Generalitat a Perpiny (2004-2005).

Font: http://picasaweb.google.com

http://picasaweb.google.com/


25

- Publicaci Teatre a Figueres publicat per lAjuntament de la ciutat on es

podria trobar informaci relacionada amb el grup de teatre. La consulto a

lArxiu comarcal per no hi consta cap referncia.

4.1.4. Erika Serna

Erika Serna s lencarregada de larxiu

Comarcal de lAlt Empord. s qui morienta

durant la meva recerca en aquest arxiu.

Mexplica la possible relaci que hi pot haver

entre que Pere Vias figuri al Memorial

Democrtic com a enterrat a Lleida i a la

vegada al Valle de los Cados. s el tema

relacionat amb el trasllat de restes de Lleida

a Madrid que posteriorment em va ser

corroborat pel Memorial Democrtic.

4.1.5. Lola Pacreu

Fou una vena de Pere Vias quan

aquest ja vivia a Figueres i per tant un

possible testimoni del que va succeir.

Lola Pacreu t actualment 106 anys.

Resideix a lAsil Vilallonga de la

carretera de Roses on li faig lentrevista.

La cuidadora de la residncia em facilita

la comunicaci amb la Lola, aix com

altres avis que es troben a la sala on

tenim la conversa. Per malgrat el bon estat fsic i mental en qu es troba per

ledat que t, no s capa de recordar certes coses del passat; entre elles el

seu ve Pere. Per tant, no aconsegueixo cap informaci daquest possible

testimoni.

Font: Alberaviva.cat

Font: Mireia Reynal


26

4.1.6. Queralt Sol3

s lautora dEls Morts Clandestins, un llibre sobre

les fosses comunes de la Guerra Civil a Catalunya

i on vaig identificar tamb el meu parent. El llibre

mha estat de gran ajuda ja que hi apareixien molts

dels temes relacionats directament amb el meu

treball: Les fosses comunes, inhumaci en

cementiris, el trasllat de restes al Valle de los

Cados, fosses dhospital militars,..

Ja que es tracta duna persona experta en el tema que estic tractant, decideixo

posar-mhi en contacte per a demanar-li si s possible que morienti en aquest

aspecte4. Queralt Sol em respon que faci una recerca exhaustiva sobretot dels

arxius i que em posi en contacte amb una persona amb un cas similar: Joan

Pinyol (el seu oncle-avi tamb s enterrat al Valle de los Cados i ha fet moltes

gestions per poder veure com estan les seves restes). Em facilita el seu bloc,

on ha tractat el tema.

Havent trobat un document que indica que Pere Vias va ser presoner del

Cuerpo del Ejrcito del Maestrazgo, li pregunto si em pot indicar si coneix algun

tipus de relaci entre aquest empresonament i la seva estada a Lleida. Em

respon que em posi en contacte amb Oriol Dueas.

Torno a posar-me en contacte amb ella un parell de vegades ms per

demanar-li informaci sobre les condicions de visita de la fossa comuna de

Lleida i sobre alguns dubtes que sem presenten quan aconsegueixo lacta de

defunci de Pere Vias. No he obtingut resposta.

3 Queralt Sol i Barjau (Barcelona, 1976) s doctora en Histria Contempornia i professora de la

Universitat de Barcelona. s autora dels llibres A les presons de Franco (2004) i Catalunya 1939:

lltima derrota (2006) i coautora de 30 anys deuropeisme catal, 1948-1978. Aix mateix ha participat

en diverses obres collectives centrades en la Guerra Civil i el franquisme a Catalunya.

4 Annex 1 p. 59

Font: TV3.cat


27

4.1.7. Joan Pinyol5

Per recomanaci de Queralt Sol em poso en

contacte amb lescriptor Joan Pinyol6. Va

descobrir el maig de 2008 a partir de la

publicaci dun article a la revista Spiens que

el seu avi, Joan Colom, havia estat vctima del

franquisme i estava enterrat al Valle de los

Cados igual que el meu parent. De fet, el seu

avi va ser enterrat a la mateixa fossa comuna

del cementiri de Lleida que posteriorment va

ser oberta per traslladar les restes a Madrid. s

una de les persones que actualment treballa

per posar al descobert molta de la informaci

sobre aquest tema que massa sovint ha estat

encoberta: Pinyol, que el 8 de setembre va ser

al Valle de los Cados per comprovar in situ en quin estat es troben els cossos

amb un equip de forenses, no est gens d'acord amb Rubalcaba: "La

impossibilitat d'exhumar les restes s nicament poltica, atesa la poca voluntat

de l'actual govern espanyol d'afrontar el tema de manera valenta. Rubalcaba

s'equivoca quan generalitza. Alguns cossos estan molt malmesos, per la gran

majoria estan en bon estat i fins i tot hi ha caixes senceres que conserven

intacta la inscripci que indica el lloc d'origen i el nmero de columbari. Que no

ens enganyin!".7

5 Joan Pinyol i Colom neix a Capellades l'any 1966 i s narrador. L'any 1989 es llicencia en Filologia

catalana, des d'aleshores treballa a l'ensenyament secundari i el 2008 es converteix en catedrtic de

llengua catalana i literatura.

Collaborador habitual de diversos mitjans de comunicaci escrits, radiofnics i audiovisuals. s soci de

l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

6 Annex 2 p. 65

7 s impossible desenterrar les vctimes del franquisme?

jpinyol | diumenge, 8 de maig de 2011 | 14:23h

Article de Slvia Marimon i Cristina Mas publicat avui al diari ARA.

Font: diaridemasquefa.blogspot.com

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/196464http://blocs.mesvilaweb.cat/user/view/id/6544


28

Joan Pinyol sha ofert per assessorar-me en la continuaci de la meva recerca

sobretot en la part que fa referncia al trasllat de les restes al Valle de los

Cados.

Ja que tinc la intenci danar-hi perqu el meu avi pugui veure el lloc exacte on

es troba actualment el seu oncle i per filmar algunes imatges pel treball, Joan

Pinyol mindica a qui mhaig dadrear un cop all, qu podrem veure i els llocs

fins on ens deixaran accedir.

Reprenc el contacte amb Joan Pinyol per demanar-li, igual que he fet amb

Queralt Sol, informaci sobre la fossa comuna de Lleida, quins trmits he de

seguir per obtenir una cpia del certificat de defunci i el seu testimoni com a

familiar duna vctima de la guerra civil. No obtinc resposta.

4.1.8. Oriol Dueas8

Per recomanaci de Queralt Sol em poso en

contacte amb Oriol Dueas9 pel tema relacionat

amb lempresonament del meu parent al Cuerpo

del Ejrcito del Maestrazgo. Li pregunto si coneix

lexistncia d alguna relaci entre els presoners

daquest exrcit i un camp de treball en concret (ja

que la meva famlia desconeix la identitat del

camp).

Em respon amb algunes suposicions sobre el que

podria haver passat amb el meu parent per no

disposa de dades comprovables. Em recomana que intenti buscar la informaci

que necessito en alguns arxius militars (cosa que ja havia fet prviament sense

xit).

8 Oriol Dueas Iturbe, professor de la Universitat de Barcelona, membre de la Unitat a les Persones

Represaliades del Memorial Democrtic, investigador del CEHI ( Centre dEstudis Histrics

Internacionals i autor destudis i obres sobre la repressi franquista com Els batallons de treballadors.

Treballs forats, reconstrucci i repressi militar a Catalunya 1938-1942. 9 Annex 3 p. 70

Font: emporion.org


29

4.2. Organismes oficials

4.2.1. Memorial Democrtic10

Grcies als registres de la pgina web

del Memorial Democrtic vaig

identificar Pere Vias Lloret com a

presoner que va ser enterrat en una

fossa comuna al cementiri de Lleida. A

travs duna consulta feta via correu

electrnic a lorganisme, esbrino tamb

que Pere Vias Lloret figura com un

dels 502 traslladats al Valle de Los

Cados lany 1965. Aquest fet

representava una inhumaci illegal del cadver feta sense cap mena de

perms o autoritzaci de la famlia ja que no varen rebre mai una petici per

part del Govern. Finalment, mindiquen que em dirigeixi a lArxiu Histric de

Lleida per comprovar si existeix alguna acta de trasllat o alguna dada sobre els

camps de concentraci. Em recomanen tamb que em llegeixi el llibre Els

morts clandestins de Queralt Sol.

4.2.2. Arxiu comarcal de lAlt Empord11

Abans de continuar la recerca a larxiu

de Lleida decideixo consultar primer els

organismes ms propers per saber

quina informaci trobo del meu parent.

Comeno a investigar sobre els motius

de la seva detenci. Pregunto si consta

a algun arxiu de la pres de Figueres, ja

que lestada temporal als centres

10

Annex 4 p. 74 11

Annex 5 p. 80

Font: cultura.gencat.cat

Font: cultura.gencat.cat


30

penitenciaris era un procs normal de moltes detencions. Pere Vias no hi

consta. Tampoc hi ha cap registre de la Penya Alegre ni del grup de teatre del

patronat de la Catequstica, associacions amb qui collaborava i per tant on

podria haver constat. Per Pere Vias s constava, com s normal, a les

inscripcions obligatries del servei militar. En un expedient de lany 1934 hi

consta fent petici duna prrroga per ser fill de mare viuda i famlia pobra. Al

costat de la quinta dexpedient, a m amb una lletra petita i mal escrita hi trobo

unes dades sobre Pere Vias: (Lleida Hosp Mil 9-5-39 R.I.P.) Descobreixo per

tant, el dia de la mort i el lloc on va morir exactament el meu parent. Busco

tamb al llibre-registre dentrada de documents i comunicacions de

lAjuntament de Figueres (des del 28 de mar de 1938 fins al registre del 9 de

novembre de 1939) per si hi consts alguna referncia de cap document que

hagus arribat sobre aquesta persona. No hi consta. Aix significava que la

carta va ser enviada directament a la famlia sense passar per cap organisme

oficial com lajuntament.

4.2.3. Ajuntament de Garriguella12

Ja que es tracta de recollir el mxim dinformaci sobre

aquesta persona, em desplao fins a Lajuntament de

Garriguella per comprovar si consta en algun padr o

arxiu similar. No va ser possible obtenir una cpia del

padr ja que molts padrons de lpoca de la guerra civil

ja no es conserven. S que constava per a lacta de

naixement. Aquestes dades em faciliten una mnima

orientaci dels anys en qu es podria haver traslladat a

Figueres.

12

Annex 6 p. 85

Font: Mireia Reynal


31

4.2.4. Arxiu municipal de Figueres13

Com que Pere Vias fou treballador de Pere Brunet (regidor a lajuntament i

collaborador del projecte de lescola de treball) podia ser que hi hagus una

possible filiaci poltica i per tant que exists un possible motiu de la seva

detenci. Desgraciadament, no constava enlloc.

El que s que hi constava era un document intern que confirmava que Pere

Vias ja estava vivint a Figueres a la Plaa del Teatre lany 1924. Tamb hi

apareix lany que va comenar a exercir de mecnic, el 1936. Tenint en compte

que Pere Vias va nixer lany 1913, devia tenir 23 anys quan va comenar a

treballar a lempresa de Pere Brunet.

Malgrat tot es desconeix la data exacta dempadronament a la ciutat.

4.2.5. Arxiu histric de Lleida14

Per recomanaci del Memorial

Democrtic em dirigeixo a lArxiu

histric de Lleida per saber si

tenen algun tipus de documentaci

sobre perqu va ser fet presoner

(algun expedient, denncia,

judici..) i tamb sobre la seva

estada a Lleida (si consta al

registre dalguna pres o camp de

treball...).

La resposta em redueix bastant lmbit de la recerca. Havent consultat diversos

fons documentals afirmen que no consta ni al Fons de Govern Civil - Secci

dOrdre Pblic ni al Camp de concentraci del Seminari Vell ( camp de treball

destacat a la zona de Lleida durant la Guerra Civil) ni al fons de la Pres

Provincial i tampoc al Fons del Tribunal de Responsabilitats Poltiques. Per

altra banda em confirmen que s consta a les Actes dinhumaci pel trasllat de

13

Annex 7 p. 87 14

Annex 8 p. 89

Font: gruparxiverslleida.wordpress.com


32

les restes de soldats al Valle de los Cados al Fons de Govern Civil. A

demanda meva rebo una cpia del document esmentat.

4.2.6. Generalitat de Catalunya: Direcci General dAtenci

Ciutadana15

Aprofito per enviar la consulta tamb a la

Generalitat ja que dins lapartat de justcia

s possible fer demandes sobre expedients

de persones relacionades amb la Guerra

Civil. Em comuniquen que per a la

informaci que sollicito em puc adrear a

la Secretaria de Serveis Penitenciaris,

Rehabilitaci i Justcia Juvenil.

4.2.7. Departament de Justcia: Centre penitenciari de Ponent16

Contacto via correu electrnic

amb el centre penitenciari de

Ponent per a comprovar

directament si consta a algun dels

seus arxius. La resposta s

negativa. Tot i aix, Rafael

Castillejo, lencarregat de

Secretaria de Direcci del Centre

Penitenciari de Ponent, em

comenta que obri la meva lnia dinvestigaci en dos fronts. El primer seria

l'hospital militar de Lleida, per tal de confirmar la seva estada en aquell centre i

el segon front aniria encaminat a saber si realment va estar implicat en

qestions poltiques; si el van detenir, si el van empresonar, si el van jutjar, si el

van condemnar i si el van executar per aquest motiu. 15

Annex 9 p. 95 16

Annex 10 p. 99

Font: gencat.cat

Font: gencat.cat


33

Pel que fa al primer front he contactat amb lajuntament de Lleida per tal de

preguntar si em poden donar la informaci referent a lHospital militar. No he

obtingut cap resposta. Pel que fa a tot el tema de la seva implicaci amb temes

poltics, he anat contactant amb diferents arxius militars, municipals i

comarcals.

4.2.8. Archivo militar de Guadalajara17

Intento contactar amb aquest

organisme per mirar si consta

en algun dels seus fons

documentals. Tot havent enviat

una carta amb la informaci

necessria de Pere Vias em

comuniquen que no figura cap

antecedent amb el seu nom als

ndexs dels Fons Documentals

custodiats en aquest arxiu. Per altra banda, per, em dirigeixen al Centre

Documental de la Memria Histrica de Salamanca i a lArxiu militar dvila.

4.2.9. Centre Documental de la Memoria Histrica de Salamanca18

Contacto amb aquest organisme pel mateix

motiu que he contactat anteriorment amb

larxiu militar de Guadalajara. La seva

resposta, per, tamb s negativa. No han

trobat cap referncia relativa a Pere Vias

Lloret. Larxiu militar dvila tamb ms

recomanat per aquest organisme.

17

Annex 11 p. 103 18

Annex 12 p. 106

Font: www.portalcultura.mde.es

Font: www.diariocritico.com


34

4.2.10. Arxiu Militar dvila19

A diferncia dels arxius anteriors a

vila s que hi constava. Havent

examinat els instruments de

descripci dels fons documentals

relacionats amb la meva petici,

troben i madjunten en una carta el

document segent: Es tracta dun

llistat de presoners i presentats del

gener de 1939 del Cos de lExrcit

del Maestrat. Amb aquesta informaci, aprofito per demanar si disposen

dalguna altra informaci que mindiqus la situaci del meu parent abans o

desprs destar presoner al Maestrat. La resposta s negativa.

4.2.11. Archivo Militar Tribunal Tercero (Barcelona)20

Provo sort en aquest arxiu de

Barcelona, que tarda dos mesos a

respondre (envio la meva

sollicitud el 20 de febrer i rebo

resposta el 14 dabril). Quan ho

fan, minformen que custodien els

procediments judicials desprs de

la Guerra Civil, i que si el meu

parent no va tenir cap procediment

judicial, no tindran cap referncia per que encara no poden confirmar-ho.

Finalment, el 5 de maig em confirmen que definitivament no tenen cap mena

dinformaci sobre Pere Vias.

19

Annex 13 p. 111 20

Annex 14 p. 114

Font: gencat.cat

Font: avilainformacion.blogspot.com


35

4.2.12. Generalitat de Catalunya: Servei datenci a les

persones represaliades21

Em dirigeixo a lorganisme per demanar-los si s possible aconseguir algun

tipus de document o diploma de reconeixement per a aquesta persona ja que

magradaria que el meu avi

i la famlia en general

pogus tenir algun

document acreditatiu del

que va passar. No obtinc

cap resposta. Torno a

consultar la informaci que

hi ha a la web i, com que

es fa referncia al

Ministerio de Justicia,

dirigeixo la meva recerca

cap a aquest organisme.

4.2.13. Ministeri de Justcia22

Finalment em dirigeixo a la Gerncia Territorial del Ministeri de Justcia de

Barcelona per entregar una sollicitud de declaraci de reparaci i

reconeixement personal. Es tracta dun document acreditatiu on es dna

constncia que el meu parent va patir persecuci o violncia durant la Guerra

Civil i la Dictadura. La sollicitud es presenta el dia 28 de juliol de 2011. Noms

hi ha una persona en aquest organisme encarregada de fer aquests trmits, i

no hi s perqu es troba de vacances (no la substitueix ning perqu hi ha molt

poques sollicituds al llarg de lany daquest tipus). Per tant, lnica cosa que

puc fer s demanar el registre dentrada dels documents que porto.

El dia 7 dagost em poso en contacte telefnicament amb la persona

responsable del servei. Em comunica que t la documentaci i que la trametr

21

Annex 15 p. 124 22

Annex 16 p. 126

Font: gencat.cat


36

a Madrid, ja que des de Barcelona noms poden realitzar la recepci de les

sollicituds.

Tot i que mavisen que lmbit despera per rebre el document s

daproximadament un any, em diuen que pot ser que aquest temps es redueixi

degut a la disminuci de sollicituds rebudes daquest any.

Per tant, el dia 23 dagost em poso en contacte telefnicament amb lOficina

para las Vctimas de la Guerra Civil y la Dictadura (902 00 72 14), que s

lorganisme del Ministerio de Justicia que realitza aquest tipus de trmits, per

veure si puc esbrinar en quin punt es troba la meva sollicitud. Prenen nota de

les dades de lafectat i em demanen que em posi en contacte amb ells un altre

dia que intentaran trobar la informaci que els demano.

Finalment atenen la meva trucada i lnica cosa que em comuniquen s el que

ja sabia, que el termini aproximat de recepci del document s duns sis mesos.

Quan demano si s possible tenir una idea aproximada den quin moment es

troba el trmit em diuen que faci la sollicitud a travs del servei datenci

ciutadana de la web del Ministerio de Justicia cosa que faig el dia 25 dagost.

Em responen el dia 1 de setembre dient que necessiten uns documents de

larxiu militar dvila per completar lexpedient. Responc explicant que aquesta

documentaci ja la vaig adjuntar a la meva petici. Seguidament es tornen a

posar en contacte amb mi setmanes desprs per dir-me que els cal el certificat

de defunci. Com que nhe rebut una cpia del Registre Civil de Lleida, lenvio.

Ara per ara, no he obtingut cap resposta ni he rebut el document sollicitat.


37

4.2.14. Registre Civil de Lleida23

Per tal daconseguir el certificat de

defunci de Pere Vias, en faig la

sollicitud a travs de la web del

Ministerio de Justicia. Una vegada

realitzat el trmit, mindiquen que

la meva sollicitud es tramitar al

Registre Civil de Lleida. Quan mhi

poso en contacte minformen que

molt probablement el trmit ser

llarg. Aquest primer trmit es

realitza el dia 11 dagost de 2011.

El dia 23 dagost, en no haver rebut resposta de cap tipus, intento posar-me en

contacte telefnicament amb el registre civil de Lleida sense cap resultat. Envio

el 24 dagost, tal i com maconsellen, un fax explicant lobjectiu de la sollicitud

per intentar agilitzar-ho. Aquesta vegada tinc ms sort i rebo per correu ordinari

una cpia de lacta de defunci on trobem la segent informaci: Pere Vias va

morir a lHospital mbil de Lleida el dia 9 de mar de 1939 a les 18:25 duna

miocarditis, i s enterrat en el cementiri daquesta localitat. Lacta s del dia 11

de mar de 1939, dos dies desprs de la seva mort.

23

Annex 17 p. 135

Font: http://blogsdejusticia.blogspot.com

http://blogsdejusticia.blogspot.com/


38

5. Elaboraci del gui

5.1. Lestructura

El gui del documental que he realitzat presenta una estructura basada en cinc

blocs:

1. Presentaci del personatge

2. La detenci

3. El recorregut buscant informaci

4. El resultat

a. Lleida: Acta de defunci + Documents exhumaci + fossa comuna

b. Madrid: Valle de los Cados

c. Retorn: document reconeixement (pendent de ser rebut)

5. Denncia del fet

5.2. El gui literari

Pere Vias Lloret va nixer a Garriguella el 30 de juliol de lany 1913. Vivia al

nmero 17 del carrer Pau Fernando, just al costat de lAjuntament amb la seva

mare, lAna Lloret Compta, el seu pare, en Rafael Vias Lloret, i la seva

germana Dolors. Ms tard per, quan el pare va morir, ell, la mare i la seva

germana Dolors es van traslladar a viure a Figueres. Es van installar al nmero

4 de la Plaa del Teatre, tamb coneguda com la plaa del peix on ara trobem

el museu Dal. Vivien al primer pis. Era una vivenda amb dues balconades, una

que donava a la faana del teatre i laltra que era parallela a les escales que

baixen cap al carrer de la Jonquera. A l'interior de ledifici hi havia una escala

que baixava directament a aquest carrer.

En Pere anava creixent, amb 10 anys consta com a estudiant en documents de

larxiu municipal de Figueres i desprs de la seva etapa com a estudiant es va

posar a treballar. En Pere no havia anat mai a la mili ja que provenia duna

famlia pobra i era orfe de pare. Justament per aquests motius havia demanat

una prrroga que el deixava lliure del servei militar obligatori daquella poca.


39

El 1936, quan tenia 23 anys, va comenar a treballar com a mecnic a

lempresa de Pere Brunet, un taller de construcci on anys desprs, a lpoca

de la guerra, els rumors deien que es fabricava material bllic. Posteriorment

es va convertir en una botiga delectrodomstics a la plaa del Gra que

actualment encara existeix, tot i que ja fa uns anys que s tancada.

Jo mateix, el recordo com un noi alt i ben plantat, amb illusi i moltes ganes de

fer coses diu el meu avi. Formava part duna agrupaci anomenada Penya

Alegre que organitzava excursions, sortides i activitats esportives i de lleure. Li

agradava sortir amb els amics, anar a la platja a banyar-se, fer castells...

Tamb li agradava el teatre. Havia participat en alguna de les funcions del grup

de teatre del Patronat de la Catequstica. Una delles fou l'obra Inri on va

participar fent el paper de Judes.

Feia una vida social tpica dun noi de la seva edat. Era bona persona, daquella

classe gent que no tenen problemes amb ning.

La vida den Pere era com la de molts altres joves figuerencs fins que va arribar

la guerra. Moltes coses van canviar: les denncies, els empresonaments, les

injustcies la destrucci i la mort van convertir aquells anys en un infern. I abans

que acabs la Guerra, en Pere va ser detingut.

Els seus nebots intenten recordar el que van sentir explicar.

Han passat els anys. Ms de setanta. I ara hem intentat reconstruir els

esdeveniments que van portar a la desaparici de Pere Vias i recuperar-ne la

memria buscant les respostes que la famlia no va poder trobar en el seu

moment.

web del Memorial Democrtic

Comencem buscant-hi el seu nom. El localitzem com a presoner entre els

Morts de la Guerra Civil i de la repressi franquista a les terres de Lleida.

Apareix registrat a lapartat de Cementiri de Lleida/Valle de los Cados. Podia

ser una equivocaci o simplement que les vctimes tant dun lloc com de laltre

estiguessin barrejades.

Per comprovar-ho, ens hi posem en contacte. La resposta ens sorprn. Es

tracta de la llista de 502 persones que van ser exhumades duna mateixa fossa

comuna de Lleida lany 1965 i per ser traslladades al Valle de los Cados.


40

Tenint en compte que la famlia mai en va saber res, aquest fet significava una

exhumaci i un trasllat illegal del cadver sense cap mena de perms de la

famlia.

Arxiu Comarcal de lAlt Empord

En Pere, malgrat haver estat detingut, no consta a cap arxiu de la pres de

Figueres.

Tampoc hi ha cap registre de la Penya Alegre ni del grup de teatre del Patronat

de la Catequstica.

Revisem el llibre-registre dentrada de documents i comunicacions de

lAjuntament de Figueres per la possibilitat que hi consts la carta que va rebre

la famlia, per no hi apareix cap document. Aix indica que la carta va ser

enviada directament a la famlia sense passar per cap organisme oficial com

lajuntament.

S consta a les inscripcions obligatries del servei militar demanant una

prrroga al servei per causes familiars. En una daquelles inscripcions, a m i

amb lletra petita, apareixen unes dades molt rellevants: el dia i el lloc on va

morir exactament. Segons aquesta anotaci, Pere Vias va morir a Lleida, a

lHospital Militar, el dia 9 de maig de 1939.

Ara ja sabem on i quan va morir per calia refer el cam per saber qu havia

passat des de que sel van endur de Figueres fins al moment de la seva mort.

Centre Penitenciari de Ponent

Intentem saber si en arribar a Lleida, en Pere va passar per la pres daquesta

ciutat, per no consta a cap dels registres daquest centre.

Arxiu Histric de Lleida

No consta al Fons de Govern Civil - Secci dOrdre Pblic ni al Camp de

concentraci del Seminari Vell ( un camp de treball destacat a la zona de Lleida

durant la Guerra Civil) ni al fons de la Pres Provincial i tampoc al Fons del

Tribunal de Responsabilitats Poltiques.

S consta, per, a les Actes dexhumaci pel trasllat de les restes de soldats al

Valle de los Cados al Fons de Govern Civil.

En haver mort en un Hospital Militar, intentem trobar informaci en arxius

militars.


41

Archivo Militar Tribunal Tercero de Barcelona

Cap informaci.

Archivo Militar de Guadalajara

Cap informaci

Centro Documental de la Memoria Histrica de Salamanca

Cap informaci

Archivo Militar de vila

Localitzen Pere Vias en un document del gener de 1939.

El recorregut ha estat llarg: Figueres, Lleida, Barcelona, Guadalajara,

Salamanca, vila..

Han sigut moltes les persones a qui hem consultat: Erika Serna, Enric Pujol,

Queralt Sol, Joan Pinyol, Oriol Dueas,...

Amb aquests mesos de recerca, no hem pogut arribar a esbrinar tot el que va

passar. Per tot i aix, hem obtingut algunes respostes i hem pogut refer alguns

dels ltims esdeveniments.

Pere Vias era presoner de la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo el gener de

1939, just en plena batalla de Catalunya, ja a les acaballes de la guerra.

Desconeixem el que va passar des de la seva detenci a Figueres fins a

localitzar-lo com a presoner.

Pere Vias va morir oficialment a lHospital mbil de Lleida el dia 9 de mar de

1939 a les 18:25, duna miocarditis. Malgrat aix, el cap del cementiri de Lleida,

Francesc Rivas, afirma que era freqent anotar com a causa de la mort una

malaltia quan realment els presoners havien estat afusellats. No en tenim, per,

cap prova. Lacta s del dia 11 de mar de 1939, dos dies desprs de la seva

mort.

Tenia 25 anys.

Va ser enterrat al cementiri daquesta localitat, en una fossa comuna, de la qual

va ser exhumat illegalment el 1965 per ordre de Franco.

Actualment, lespai que ocupava la fossa comuna ha estat substitut per una

zona verda amb un monument a la memria dels que hi van ser enterrats.

Des daquell any, les restes de Pere Vias, juntament amb les dels altres 501

exhumats de la fossa de Lleida, es troben al Valle de los Cados.


42

Quan les famlies finalment arribem a saber on es troben enterrats els nostres

familiars desapareguts, ens veiem obligats a fer-ho al lloc on tamb es troba la

tomba de Franco i que sha convertit en punt de peregrinaci del feixisme

internacional.

Segons els responsables de Patrimoni Nacional, en aquesta Capella, just

darrere aquesta porta, a la cripta esquerra, al primer pis, s on es troba el

columbari nmero 9.208 que cont les despulles de Pere Vias.

Com veiem, a la porta la nica inscripci que hi ha s Cados por Dios y Por

Espaa. No s, ni de bon tros, la ms indicada.

Ja per acabar, dues cites donen idea de la magnitud del que va passar:

En aquests ossaris, es calcula que shi troben dipositades les restes de 50.000

o 60.000 vctimes (...)Moltes daquestes restes van ser retirades ms tard

sense consentiment de ning, per omplir els nnxols que no shavien pogut

completar amb els cossos dels morts del bndol vencedor.

http://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-

caidos-continuara-venerant-franco

Parlar de xifres sobre el nombre de represaliats pel franquisme, durant i

immediatament desprs de la guerra, s entrar en una confusa espiral de grans

contradiccions i imprecisions. Un portaveu del Ministeri de Justcia va

reconixer que, entre 1939 i 1944, en torn a 190.000 persones havien estat

executades.(...)

En el cas de Catalunya, sha difs la dada que prop de 9.000 cossos continuen

soterrats en fosses comunes al territori catal.

DESAPAREGUTS OBLIDATS

Memria, justcia i reconciliaci 70 anys desprs de la Guerra Civil espanyola. Diplomatura de Postgrau sobre Cultura de Pau

Sara Lpez Snchez Fortn UAB Juny de 2008

http://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-franco


43

Una seqncia de la pellcula Les veus del Pamano recull en una expressi el

sentiment de moltes famlies que van perdre persones estimades i que

demanen que duna manera o altra, es reconegui el que va passar:

Pare,

No els perdonis, sabien el que es feien

Les veus del Pamano


44

5.3. El gui tcnic

Seqncia Pla Imatge Audio

So Text

1 Ttol : Buscant una

resposta

Mis

ter

Gat

eau

, BSO

Be

nja

min

Bu

tto

n

2 GPG 2 Trvellings Garriguella

3 PD Acta de naixement Pere Vias Lloret va nixer a Garriguella el

30 de juliol de lany 1913

4 PG Vista del carrer Pau Fernando

Vivia al nmero 17 del carrer Pau Fernando, just al costat de lAjuntament

5 PM Fotografia Ana Lloret Compta

amb la seva mare, lAna Lloret Compta,

6 PM Fotografia Rafael

Vias Lloret el seu pare, en Rafael Vias Lloret,

7 PM Fotografia Dolors

Vias i la seva germana Dolors.

8 GPG Fotografia antiga

Figueres

Ms tard per, quan el pare va morir, ell, la mare i la seva germana Dolors es van

traslladar a viure a Figueres.

9 GPG Fotografia antiga

plaa Teatre

Es van installar al nmero 4 de la Plaa del Teatre, tamb coneguda com la plaa del

peix, on ara trobem el museu Dal.

10 GPG

Fotografies actual

nm. 4 Plaa Teatre

Vivien al primer pis. Era una vivenda amb dues balconades, una que donava a la

faana del teatre i laltra era parallela a les escales que baixen cap al carrer de la

Jonquera.

11 PD

Document targeta residncia

En Pere anava creixent, amb 10 anys consta com a estudiant en documents de

lArxiu Municipal de Figueres i desprs de la seva etapa com a estudiant es va posar a

treballar.

12 PD

Documents concessi prrroga

En Pere no va fer mai la mili ja que provenia duna famlia pobra i era orfe de pare. Justament per aquests motius havia

demanat una prrroga que el deixava lliure del servei militar obligatori daquella poca.

13 PD Document targeta

residncia

El 1936, quan tenia 23 anys, va comenar a treballar com a mecnic a lempresa de

Pere Brunet,

14 PG Fotografia antiga

Can Brunet

un taller de construcci on anys desprs, durant la guerra, els rumors deien que es

fabricava material bllic.

15 GPG Imatge actual Can

Brunet

Posteriorment es va convertir en una botiga delectrodomstics que actualment encara

existeix.

16 PM Fotografia antiga

Pere Vias Jo mateix recordo en Pere com un noi alt i

ben plantat,


45

17 PA Fotografia antiga Pere Vias amb

amics amb illusi i moltes ganes de fer coses.

18 PG

Fotografia antiga Pere Vias amb pancarta Penya

Alegre

Formava part duna agrupaci anomenada Penya Alegre


grup esport escales del parc

Que organitzava excursions, sortides i activitats esportives i de lleure.

20 PG Fotografia antiga Pere Vias al bar

amb amics Li agradava sortir amb els amics,

21 PS Fotografia antiga Pere Vias platja

anar a la platja a banyar-se,


fent castells fer castells..

23 PS

Fotografia antiga Pere Vias

caracteritzat de Judes

Tamb li agradava el teatre. Havia participat en funcions del grup de teatre del Patronat

de la Catequstica. Una delles fou l'obra Inri on va participar fent el paper de Judes.

24 PS Fotografia antiga Pere Vias amb

noies

Feia una vida social tpica dun noi de la seva edat.

25 PG Fotografia antiga Pere Vias amb

colla

Era bona persona,

26 GPG Fotografia antiga Pere Vias amb

colla 2

daquella mena de gent que no tenen problemes amb ning.

27 GPG

Fotografies antiga

guerra civil a Figueres

La vida den Pere era com la de molts altres joves figuerencs fins que va arribar la guerra. Moltes coses van canviar: les denncies, els empresonaments, les injustcies la destrucci i la mort van

convertir aquells anys en un infern. I abans que acabs la guerra, en Pere va ser

detingut.

28 PM Testimoni Carles Gazapo i Maria Teresa Gazapo


46

29 PP Fotografia Pere Vias (obertura

en negre) BSO

Th

e D

uch

ess

Han passat els anys. Ms de setanta. I ara hem intentat reconstruir els

esdeveniments que van portar a la desaparici de Pere Vias i

recuperar-ne la memria buscant les respostes que la famlia no va poder

trobar en el seu moment.

30 PG Imatge del Memorial

Democrtic

BSO

Th

e b

oy

wit

h t

he

stry

pp

ed p

yjam

as

web del Memorial Democrtic

31 PD

Fotografia llistat de la web del

memorial democrtic

Comencem buscant-hi el seu nom. El localitzem com a presoner entre els

Morts de la Guerra Civil i de la repressi franquista a les terres de

Lleida.

32

PD / GPG

/ GPG

Fotografies apartat Guerra Civil/Cementiri

Lleida/Fotografia cementiri

Lleida/Fotografia Valles de los

Cados

Apareix registrat a lapartat de Cementiri de Lleida/Valle de los

Cados. Podia ser una equivocaci o simplement que les vctimes tant dun

lloc com de laltre estiguessin barrejades. Ens hi posem en

contacte. La resposta ens sorprn. Es tracta de la llista de 502 persones

que van ser exhumades duna mateixa fossa comuna de Lleida lany 1965 per ser traslladades al Valle de los Cados. Tenint en compte que la

famlia mai en va saber res, aquest fet significava una exhumaci i un trasllat illegal del cadver sense cap mena

de perms de la famlia.

33 PG Imatge de lArxiu comarcal de lAlt

Empord

Arxiu Comarcal de lAlt Empord En Pere, malgrat haver estat detingut, no consta a cap arxiu de la pres de

Figueres. Tampoc hi ha cap registre de la

Penya Alegre ni del grup de teatre del Patronat de la Catequstica.

34 PD

Imatge del llibre-registre dentrada

de documents i comunicacions

Revisem el llibre-registre dentrada de documents i comunicacions de lAjuntament de Figueres per la

possibilitat que hi consts la carta que va rebre la famlia, per no hi apareix

cap document. Aix indica que la carta va ser enviada directament a la

famlia sense passar per cap organisme oficial com lajuntament.

35 PD

Fotografia del document de la

petici de la prrroga (1 o 2)

S consta a les inscripcions obligatries del servei militar

demanant una prrroga al servei per causes familiars.


47

36 PD

Fotografia document militar on apareix la data

de la mort

BSO

Th

e b

oy

wit

h t

he

stry

pp

ed p

yjam

as

En una daquelles inscripcions, a m i amb lletra petita, apareixen unes

dades molt rellevants: el dia i el lloc on va morir exactament. Pere Vias va morir a Lleida, a lHospital Militar,

el dia 9 de maig de 1939. Ara ja sabem on i quan va morir per calia refer el cam per saber qu havia passat des de que sel van endur de Figueres fins al moment de la seva

mort.

37 GPG Imatge centre penitenciari

Lleida

Centre Penitenciari de Ponent Intentem saber si en arribar a Lleida,

en Pere va passar per la pres daquesta ciutat, per no consta a cap

dels registres daquest centre.

38 GPG Imatge Arxiu

Histric de Lleida Arxiu Histric de Lleida

39 PD

Imatge del correu rebut de larxiu

histric de Lleida (captura pantalla)

No consta al Fons de Govern Civil - Secci dOrdre Pblic, ni al Camp de

concentraci del Seminari Vell (un camp de treball destacat a la zona de

Lleida durant la Guerra Civil), ni al fons de la Pres Provincial i tampoc al Fons del Tribunal de Responsabilitats

Poltiques.

40 PD Imatge acta dexhumaci

S consta, per, a les Actes dexhumaci pel trasllat de les restes de soldats al Valle de los Cados al

Fons de Govern Civil. En haver mort en un Hospital Militar, intentem trobar

informaci en arxius militars.

41 PG Imatge Archivo Militar Tribunal

Tercero Barcelona

Archivo Militar Tribunal Tercero de Barcelona

Cap informaci

42 PG Imatge Archivo

Militar Guadalajara

Archivo Militar de Guadalajara Cap informaci

43 PG

Imatge Centro Documental de

la Memoria Histrica de Salamanca

Centro Documental de la Memoria Histrica de

Salamanca Cap informaci

44 PG Imatge Archivo Militar de vila

Archivo Militar de vila

45 PD Imatge document

Unidad Ejrcito Maestrazgo

Localitzen Pere Vias en un document del gener de 1939.

46 PG Imatge cam El recorregut ha estat llarg: Figueres,

Lleida, Barcelona, Guadalajara, Salamanca, vila..

47 PM Fotografia Erika

Serna

Han sigut moltes les persones a qui hem consultat: Erika Serna,


48

48 PA Fotografia Enric

Pujol Enric Pujol,

49 PM Fotografia

Queralt Sol Queralt Sol,

50 PM Fotografia Joan

Pinyol Joan Pinyol,

51 PM Fotografia Oriol

Dueas Oriol Dueas,

52 PD Imatge ulls Pere

Vias

Mis

ter

Gat

eau

, BSO

Be

nja

min

Bu

tto

n

Amb aquests mesos de recerca, no hem pogut arribar a esbrinar tot el que

va passar. Per tot i aix, hem obtingut algunes respostes i hem

pogut refer alguns dels ltims esdeveniments.

53

PD

Imatge llista la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo

Pere Vias era presoner de la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo el gener

de 1939, just en plena batalla de Catalunya, ja a les acaballes de la

guerra. Desconeixem el que va passar des de la seva detenci a Figueres fins a localitzar-lo com a

presoner.

54 PD Acta defunci

Pere Vias va morir a lHospital mbil de Lleida el dia 9 de mar de 1939 a les 18:25 duna miocarditis. Malgrat aix, el cap del cementiri de Lleida,

Francesc Rivas, afirma que era freqent anotar com a causa de la

mort una malaltia quan realment els presoners havien estat afusellats. No en tenim, per, cap prova Lacta s

del dia 11 de mar de 1939, dos dies desprs de la seva mort.

55

PG Panormica fossa

comuna

Va ser enterrat en el cementiri daquesta localitat en una fossa comuna, de la qual va ser exhumat illegalment el 1965 per ordre de Franco. Actualment, lespai que ocupava la fossa comuna ha estat substitut per una zona verda amb un monument a la memria dels que hi van ser enterrats.

PG Imatge fossa

comuna amb lavi

PD Imatge

monument

56 PG Imatges Valle de

los Cados

Des daquell any, les restes de Pere Vias juntament amb la dels altres 501 exhumats de la fossa de Lleida

es troben al Valle de los Cados. Quan les famlies finalment arribem a

saber on es troben enterrats els nostres familiars desapareguts, ens veiem obligats a fer-ho al lloc on es troba la tomba de Franco i que sha convertit en punt de peregrinaci del


49

feixisme internacional.

57

PG Imatge capella

Segons els responsables de Patrimoni Nacional, en aquesta

Capella, just darrere aquesta porta, a la cripta esquerra, al primer pis, s on es troba el columbari nmero 9.208

que cont les despulles de Pere Vias.

Com veiem, a la porta la nica inscripci que hi ha s Cados por

Dios y Por Espaa. No s, ni de bon tros, la ms indicada.

PD Inscripci porta

cripta

58

En aquests ossaris, es

calcula que shi troben

dipositades les restes de

50.000 o 60.000 vctimes

(...)Moltes daquestes

restes van ser retirades ms

tard sense consentiment de

ning, per omplir els

nnxols que no shavien pogut completar amb els cossos dels

morts del bndol vencedor.

http://blogs.anoia

diari.cat/joan-

pinyol/blog/1576/

lesglesia-guanya-

el-valle-de-los-

caidos-

continuara-

venerant-franco

BSO

Th

e b

oy

wit

h t

he

stry

pp

ed p

yjam

as

http://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-francohttp://blogs.anoiadiari.cat/joan-pinyol/blog/1576/lesglesia-guanya-el-valle-de-los-caidos-continuara-venerant-franco


50

59

Parlar de xifres sobre el nombre de represaliats pel franquisme,

durant i immediatament desprs de la

guerra, s entrar en una confusa espiral de grans contradiccions i imprecisions.

Un portaveu del Ministeri de Justcia va

reconixer que, entre 1939 i

1944, en torn a 190.000

persones havien estat

executades.(...) En el cas de

Catalunya, sha difs la dada que prop de

9.000 cossos continuen

soterrats en fosses comunes al territori catal.

DESAPAREGUTS

OBLIDATS Memria, justcia i

reconciliaci 70 anys desprs de la

Guerra Civil espanyola.

Diplomatura de Postgrau sobre Cultura de Pau

Sara Lpez Snchez Fortn

UAB Juny de 2008

BSO

Th

e b

oy

wit

h t

he

stry

pp

ed p

yjam

as

60

Pare, no els perdonis: sabien el que es feien Les veus del Pamano

61 Crdits


51

6. La filmaci

Com ja hem pogut veure al gui tcnic, el vdeo recull dos tipus dimatges:

a) Filmacions de vdeo

Es presenten les segents filmacions:

- Imatges del poble de Garriguella

- Testimonis de Carles i Maria Teresa Gazapo

- Imatges del cementiri de Lleida (enregistrades el dia 21 de setembre de

2011. Ens rep el cap del cementiri, Francesc Rivas Alcalde, que ens fa

una explicaci sobre la distribuci de les zones del cementiri on es

troben vctimes de la guerra i ens facilita un plnol per a la seva

localitzaci)

Font: Lurdes Gazapo


52

- Imatges del Valle de los Cados (enregistrades els dies 11 i 12 de juny

de 2011. Durant la visita vrem rebre informaci dels responsables de

Patrimonio Nacional que ens van indicar el lloc exacte on es trobaven les

restes de Pere Vias segons el document que aportvem)

b) Imatges fixes (fotografies)

Tenint en compte que es recullen fets que van passar fa ms de setanta

anys, moltes de les imatges sn fotografies que shan obtingut de les

fonts segents:

- lbums familiars que conservaven fotografies de Pere Vias i dels seus

pares

- Fotografies del llibre Figueres. Recull grfic 1875-1967

- Fotografies facilitades pel fotgraf figuerenc Josep Algans de la

collecci Deschamps

- Fotografies que jo mateixa he realitzat

Font: Lurdes Gazapo Font: Lurdes Gazapo


53

7. Conclusions

Abans que res, em sembla convenient explicar com est presentada la

informaci que trobarem en aquestes conclusions. Primer de tot, recupero els

objectius del treball per comprovar si realment shan assolit, tot valorant la

metodologia seguida i les fonts dinformaci consultades i ressaltant-ne els

aspectes ms significatius.

Tot seguit, realitzar una valoraci personal del que ha representat lelaboraci

daquest treball.

Ara em centrar, doncs, en comprovar si shan assolit els objectius que es

varen plantejar en els inicis de la recerca:

1. Presentar els conceptes bsics del llenguatge cinematogrfic.

Aquest objectiu sha assolit sense cap dificultat. Es tractava simplement de fer

una recerca bibliogrfica per definir els aspectes ms bsics. Per exemplificar

alguns apartats he utilitzat diverses imatges del mateix Pere Vias.

2. Realitzar la recerca dinformaci que servir de base al

documental:

Aquest segon objectiu sha assolit amb xit malgrat alguns obstacles que han

dificultat la recerca en algunes ocasions.

2.1. Consultar les fonts orals ms properes per a establir el punt de

partida de la recerca dinformaci.

Dins daquest apartat, shan de distingir dos grups pel que fa a lobtenci

dinformaci. Per una banda, la referent als familiars directes, el meu avi i la

meva tia via, els quals, evidentment, mhan facilitat la tasca en tot moment.

Per altra banda, trobem el testimoni de personatges rellevants en lmbit

destudi del meu treball (Queralt Sol, Joan Pinyol,...) que, malgrat que en un

principi van mostrar una actitud molt collaboradora i entusiasta, en les ltimes


54

ocasions en qu mhi he posat en contacte, i per motius que desconec, no han

respost.

Cal tractar a part el cas de la Senyora Pacreu ja que per la seva avanada edat

no va ser capa, malgrat els esforos, de recordar res que em pogus resultar

de certa utilitat.

2.2. Consultar les fonts oficials i bibliogrfiques on s possible que

hi hagi informaci que corrobori i complementi la que sha

obtingut a partir de les fonts orals inicials.

Vaig centrar la meva recerca bibliogrfica daquest bloc quasi de forma

exclusiva en el llibre de Queralt Sol Els morts clandestins. Per altra banda, s

que va ser mplia i exhaustiva la consulta de fonts oficials tal i com es pot

comprovar al llarg del treball. Tot i aix hi ha un aspecte negatiu i s la

extremada lentitud amb qu mhe trobat en fer certs trmits i en obtenir

resposta daquests organismes. Malgrat haver comenat els primers contactes

el dia 9 de novembre de 2010, no he pogut avanar al ritme que jo mhavia

plantejat, perqu en certa manera ha estat marcat pel temps de resposta de

cada organisme, la qual cosa no em permetia fer un nou contacte sense haver

obtingut prviament la resposta anterior.

2.3. Recollir i ordenar la informaci i documents obtinguts.

La lentitud que acabo desmentar, ha estat un factor que ha afavorit

lassoliment daquest objectiu ja que he pogut tractar la informaci de manera

pausada i ordenada.

3. Elaborar el gui del reportatge.

Aquest objectiu tamb sha assolit amb xit. El gui sha organitzat en funci de

la informaci que finalment sha pogut aconseguir.

4. Visitar personalment els principals llocs on es desenvolupa la

histria

La visita dels escenaris ms propers no ha representat cap dificultat. Tampoc

ho ha estat la visita del Valle de los Cados, que vaig realitzar el passat mes de


55

juny ja que aquesta visita es va poder programar des de linici perqu va ser

una de les primeres informacions de qu vaig disposar.

La visita al cementiri de Lleida, sha realitzat a les acaballes del treball, en el

moment en qu ja disposava de la informaci del Registre Civil de Lleida.

5. Filmar, muntar i editar les imatges.

Aquest ltim objectiu tamb ha estat assolit i sha pogut editar un senzill

muntatge audiovisual duns 15 minuts de durada. Alguns dels aspectes terics

que shan presentat a lapartat 2 del treball no shan pogut posar en prctica per

la manca del temps per a ledici del vdeo que ha provocat la lentitud a lhora

dobtenir la informaci.

Globalment, per, es pot considerar que els objectius plantejats a linici de la

recerca han estat assolits satisfactriament.

He trobat algunes respostes, segurament ms de les que en algun moment he

pensat que trobaria. La recerca realitzada durant aquests mesos de les

circumstncies de la desaparici i la mort de Pere Vias ha provocat en mi i en

la famlia reaccions diverses i fins i tot a vegades oposades. Lalegria, la illusi,

per expressar-ho dalguna manera, de localitzar-lo, va fer que em submergs en

la recerca amb gran inters. A mesura que he anat avanant en aix, per, ha

fet que tops amb dades bastant desconcertants que shavien silenciat durant

molts anys. Haver descobert que la meva prpia famlia havia patit una

daquestes injustcies, mhan fet descobrir duna forma molt directa les

barbries duna guerra.

Suposo que la meva ignorncia sobre el que realment va passar, va anar

desapareixent a mesura que mhi vaig anar endinsant. Coneixia la Guerra Civil,

evidentment, per no havia tocat mai de tant a prop un tema amb un cost a

nivell hum tan terrible. Desconeixia que hi haguessin tantes fosses comunes,

tants desapareguts, inhumacions daquesta magnitud, trasllats illegals,... No

mhagus arribat a imaginar mai que aix tamb hagus passat aqu.


56

Pere Vias tenia 25 anys quan va morir. Oficialment duna miocarditis.

Realment qu va passar? Per qu el van detenir? Per qu el van traslladar a

Lleida? Per qu era presoner de la Unidad del Ejrcito del Maestrazgo? Per

qu mai van dir a la mare on era enterrat? Amb quin dret alg va decidir