EL BUDISME/ ACTUALITAT

El Tibet (Ana Valentines)

La invasió del Tibet per part de l’exèrcit Xinès va començar l’any 1950 i va acabar amb l’annexió d’aquest país a la Xina.

L’any 1959 la tensió va arribar a un punt altíssim i va esclatar en una revolta a causa dels abusos de l’exèrcit xinès.

La capital del Tibet, Lhasa, va quedar destruïda i el dalai-lama i molts tibetans van marxar al nord de l’Índia (Dharamsala).

A partir de l’any 1966 els Xinesos va començar una escalada de violència decidits a destruir qualsevol rastre de cultura o la religió tibetana. Durant aquell període es va produir la destrucció: monestirs, llocs de culte, manuscrits i hi van haver milers de morts i d’ exiliats.

L’any 1980, les agressions contra el Tibet es van suavitzar, això va ser degut a un canvi de la política xinesa. La Xina enviava immigrants que no creien en el budisme ni en la cultura tibetana. Amb la intenció d’esborrar qualsevol esperança de la independència del poble tibetà.

El Dalai-lama es va dedicar a explicar per tot el món la situació del seu país. L’any 1989 se li va concedir el Premi Nobel de la Pau.

Comunitat (Mihaela Buturuga)

Les tres coses més importants per a un budista són: Buda, la comunitat i el Dharma. La comunitat rep el nom de Sangha que significa: “viure amb”. Anteriorment es referia a les comunitats monàstiques, actualment s’utilitza per referir-se a la comunitat dels seguidors de Buda.

Qualsevol persona que vulgui ser budista ha de repetir tres vegades la següent frase: “ Em refugio en Buda, em refugio en Dharma, em refugio en Sangha”. Així s’incorpora a la religió budista.

En una comunitat calen com a mínim tres membres que practiquin junts, és a dir, que comparteixi el mateix espai i allò personal de la vida de cada dia, que observin els mateixos preceptes, que diguin només paraules que contribueixin a l’harmonia i que posin en comú els propis punts de vista tot respectant als altres.

Des del segle VI a.C, Buda va acceptar que les dones formessin part de les comunitats. Es va donar el mateix valor i possibilitats als homes i a les dones.

Calendari de Festes (Ingrid Labata)

Els budistes segueixen el calendari lunar per les seves festes, les quals, sovint, tenen dates de celebració variables segons la lluna.

Algunes festes importants són:

-Vesak: És la festa més important dels budistes. Se celebra el naixement, la il·luminació i la mort de Buda, entre els mesos de maig i juny, coincidint amb la lluna plena, i al principi de la primavera, quan tota la natura està renaixent.

Els budistes es fan peregrinacions als monestirs, ofrenes, almoines, banyen als rius es estàtues de Buda (representant quan era un nen), encenen fanals i alliberen ocells de les seves gàbies per simbolitzar l’alliberament de la ment quan rep la il·luminació. Aquesta celebració recorda que qualsevol persona pot arribar a la il·luminació.

-Asalha Puja: Se celebra el dia en què Buda va començar a explicar els ensenyaments del budisme. El dia en què Buda va compartir la seva il·luminació amb els cinc primers seguidors, la roda de la llei (o Dharma) va començar a donar voltes.

Durant les celebracions d’aquesta festa, s’acostuma a agrair a Buda les seves ensenyances tot venerant estatuetes que representen i taules de fusta amb els seus ensenyaments. (Juliol).

-Uposatha: Consisteix a reunir-se els dies de lluna plena i de lluna nova. Es tracta d’un costum que ja existia abans del budisme, quan els ascetes errants es trobaven aquell dia per parlar i meditar junts. Avui dia, és una festa de meditació especial per als monjos; els laics hi assisteixen per rebre consells i sermons sobre el camí espiritual. També es va anar estenent el costum de fer una cerimònia de confessió i purificació abans de la festa.

Peregrinacions (Anna Domènech)

Des de fa més de 2.000 anys, es llocs on Buda va viure, va rebre la il·luminació i va predicar són objecte de visita i devoció. Poder veure el que el mestre veia o caminar per on caminava ofereix proximitat amb Buda a tots els seguidors del budisme, que es troben en aquests espais privilegiats la presència de Buda d’una manera especial. La majoria d’aquests llocs són a l’Índia, tot i que aquest país va deixar de ser budista fa 500 anys. Els més importants són:

Lumbini, actualment al Nepal, és el lloc on va néixer Buda.

Budd Gaya, lloc on va arribar a la il·luminació.

Sarnath, prop de Benarés, lloc on va pronunciar el seu primer sermó.

Kushinagara, lloc on va morir.

Glossari (Ingrid Labata)

Bodhisattva: Paraula de la llengua a pali (llengua que parlava Buda). Fa referència als practicants de budisme que estan avançats en el camí cap a nirvana.

Buda: Prové de la paraula pali bodhi, que significa “el qui ha despertat”.

Desig: Per al budisme, és la set que mou les nostres accions (el desig de no tenir por, de no perdre el que tenim, de no morir, etc.). Aquesta set és la que provoca la vida d’error i d’ignorància .

Dharma: Camí o llei de la vida. En el cas del budisme, consisteix en el camí d’arribar al nirvana.

Nirvana: Paraula que prové del sànscrit i que significa “extinció” . Es refereix a l’eliminació de tota limitació i és la meta última per al budisme.

Sangha: Literalment, significa “comunitat” en pali. És una de les tres joies del budisme, juntament amb Buda i el Dharma.

Tripitaka: Significa “tres cistells” i és el nom que reben els textos sagrats del budisme. Conté els llibres en pali més antics.