Xarx

a de

Bib

liote

ques

M

unic

ipal

s (XB

M)

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

s

BiblioLab és el programa de la Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM) que té com a principal finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i les metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu i obert a la ciutadania (i a les noves formes de gestió participativa).

La participació de la comunitat és, per tant, una de les claus del possible èxit en la posada en funcionament d’aquest programa i dels seus espais. Una de les formes més efectives

d’aconseguir-ho és establint aliances amb organitzacions del territori i de l’entorn més global: socis estratègics, entitats, organismes o empreses.

Aquesta visió oberta s’inclou no només dins de les possibles activitats a desenvolupar durant la fase de posada en funcionament del projecte, sinó que forma part important de les etapes prèvies que comprenen tant la conceptualització, com la validació de les tesis del programa. La sessió que es descriu a continuació dóna inici a aquest procés previ de posada en comú, anàlisi i millora de la proposta de BiblioLab. Amb aquesta finalitat, des de la Gerència de Serveis de Biblioteques, s’ha contemplat la convocatòria d’un Plenari i la creació d’una sèrie de Comissions de treball, integrades

«FUNDAR BIBLIOTEQUES EQUIVAL A CONSTRUIR GRANERS PÚBLICS, AMASSAR RESERVES PER A UN HIVERN DE L’ESPERIT QUE, A JUTJAR PER CERTS SENYALS I AL MEU PESAR, VEIG VENIR». MARGUERITE YOURCENAR, MEMÒRIES D’ADRIANO.

BIBLIOLAB UN PROGRAMA DE LA XARXA DE BIBLIOTEQUES MUNICIPALS (XBM)

02

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

per professionals procedents d’universitats, centres d’investigació, fundacions, associacions i empreses relacionades amb les temàtiques del programa, així com diferents treballadors de la pròpia Xarxa de Biblioteques, tant directors com bibliotecaris i personal del servei de Biblioteques. L’objectiu d’aquests grups és fer de vehicle per a analitzar, interrogar i perfeccionar el programa BiblioLab i posar les bases per a identificar i establir possibles aliances estratègiques.

La primera de les sessions de treball s’ha dut a terme el 12 de desembre de 2017, a continuació es recullen les incidències i resultats de la reunió.

1- RELATORIA La trobada es realitza a les instal·lacions, encara per inaugurar, de la que serà la Biblioteca Montserrat Abelló, al districte barceloní de Les Corts. Una antiga fàbrica tèxtil, la fàbrica Benet Campabadal, reconvertida en la que és, segurament, la biblioteca més moderna de la xarxa. Innovadora, sostenible, tecnològica i inclusiva. Amb una especialització molt singular, la cultura maker, que, sense cap mena de dubte, la converteix en el projecte ideal per donar les primeres passes cap a la transformació de les biblioteques de la xarxa en espais més oberts a l’experimentació, la creació, la investigació i la innovació ciutadana i comunitària. La Biblioteca compta, a més, amb un veí privilegiat, l’Ateneu de fabricació digital de Les Corts, que pressuposa ja la possibilitat d’interessants sinergies per realitzar activitats orientades al programa BiblioLab dins de la biblioteca.

El llistat complet dels assistents es detalla a continuació: Núria Lomas Pascual (Gerent de serveis de cultura de la Diputació de Barcelona), Ricard Benítez (Secretaria de telecomunicacions, ciberseguretat i societat digital. Cap del servei d’inclusió i capacitació digital, Generalitat de Catalunya), Àlex Garrido Serra (President de l’àmbit de cultura, joventut i esports de FMC), Joan Bassolas (Fundació Viladecans), Ernest Abadal Falgueras (Degà de la facultat de biblioteconomia i documentació, Universitat de Barcelona), Fernando Vilariño Freire (Visión Center, UAB), Jordi Portabella

(director de l’àrea de divulgació científica i CosmoCaixa, Fundació La Caixa), Artur Serra Hurtado (Director adjunt Fundació i2cat), Boris

LA JORNADA ÉS DIRIGIDA PER TRÀNSIT PROJECTES. ES CONVOQUEN UN TOTAL DE 23 ASSISTENTS ENTRE ELS QUALS ES COMPTA AMB MEMBRES DE LA XARXA MUNICIPAL DE BIBLIOTEQUES, ESPECIALISTES DEL SECTOR DEL LLIBRE, DE L’ÀMBIT DE LA TECNOLOGIA I LA INNOVACIÓ CULTURAL, L’EDUCACIÓ I LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA.

03

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

Mir (Director adjunt Escola Nova 21), Antoni Daura i Jorba (President del Gremi de llibreters de Catalunya), Joan Carles Girbés (Membre junta directiva Associació d’editors en llengua catalana), Marta García Matos (ICFO), Assumpta Carbonell (Cap de la secció de planificació i cooperació de biblioteques de la Generalitat de Catalunya), Ramon Bosch i Torra (Gerent del consorci de biblioteques de Barcelona), Ferran Burguillos Martínez (Director de les biblioteques de Sabadell, Diputació de Barcelona), Mario Aguilera Giménez (Director de les biblioteques de Cornellà, Diputació de Barcelona), Ana M. Pérez Hidalgo (Directora de la biblioteca de Balsareny, Diputació de Barcelona), David Urrea Paton (Sotsdirector de les biblioteques d’Hospitalet, Diputació de Barcelona).

LA JORNADA ES DIVIDEIX EN DOS BLOCS

Primer bloc:La part inicial consta d’una introducció a càrrec de Marta Cano, Gerent de Serveis de Biblioteques, en la que es detallen els objectius generals del programa BiblioLab, s’expliquen els reptes que implica la seva implantació, i es donen a conèixer les finalitats d’aquest programa dins del marc general d’activitats i prospectives de la Xarxa Municipal de Biblioteques.

Destaquen les següents idees:

Escenari:• La Xarxa de Biblioteques Municipals (XBM)

de la demarcació de Barcelona és un instrument clau per al desenvolupament cultural, social i educatiu de la ciutadania del nostre país.

• Les Biblioteques s’han guanyat una posició social privilegiada i són el servei públic

millor valorat per la ciutadania, però cal seguir evolucionant.

• És necessari conservar tot allò que els ha permès ser un referent de la cultura de proximitat i anar incorporant el que la societat demanda.

• El futur de les Biblioteques dependrà de la seva capacitat d’adaptar-se als nous reptes que planteja la revolució digital, sobretot en tot allò referit a producció, difusió i transmissió del coneixement.

• Cada vegada més, l’aprenentatge es basa en processos empírics, és a dir, en l’experiència i la pràctica. Si fins avui les biblioteques oferien accés al coneixement, a partir d’ara han de ser capaces de generar-lo als seus espais mitjançant l’experimentació i la creació.

Definició:• BiblioLab és el programa de la XBM que

desenvolupa accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i de les metodologies innovadores en un entorn col·laboratiu.

• Els projectes desenvolupats dins d’aquest programa abasten diferents branques del coneixement, en les quals el factor tecnològic hi té un paper molt important.

• Es podran desenvolupar projectes purament tecnològics però també projectes científics, socials, artístics i, per suposat, de lectura i escriptura.

Objectius:• Impulsar el desenvolupament individual i

col·lectiu a través de l’aprenentatge dinàmic, la creativitat i la innovació.

• Capacitar i oferir accés a la ciutadania a les tecnologies de creació i fabricació digital.

• Fomentar l’experimentació com a centre del model d’aprenentatge.

• Implicar la comunitat en la concepció i el desenvolupament de les accions.

• Incrementar el valor social de les Biblioteques públiques.

Reptes:• El repte és com ho fem (les biblioteques

públiques) per seguir sent portes d’accés al coneixement, i com passem a aquest nou model, com ho fem per entrar des d’una

04

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

nova perspectiva de coneixement...• Com podem adaptar-nos (les biblioteques

públiques) i donar resposta a aquestes noves necessitats de l’entorn i la societat?

• Què volem amb BiblioLab? Treballar el què i el qui. El coneixement i la ciutadania. Com gestionem el coneixement? I com ens relacionem amb els ciutadans?

• Tot allò que fem i que hem estat fem ho hem de fer de forma diferent. Hem de conservar l’essència però mirar cap al futur.

Apunt final:• Cal insistir que el programa BiblioLab

no és un trencament. Continuarem, volem continuar, sent espais d’aprenentatge, els espais primordials per garantir l’accés lliure i gratuït al coneixement al territori, perquè en això no tenim competència. És la nostra essència i no podem perdre-la.

• La pregunta bàsica és: Com introduïm a les Biblioteques públiques els projectes d’innovació ciutadana?

Segon bloc:Una vegada posats en context sobre els punts principals del programa Bibliolab, l’equip de Trànsit Projectes, liderat per Gemma Lladós i Quico Manyós, explica la dinàmica a seguir durant la sessió. L’objectiu és CONSTRUIR L’ITINERARI D’INNOVACIÓ dins de la xarxa de biblioteques, a través de la premissa del programa BiblioLab. Construïm pensant en projectes. És necessari partir del context apuntat per la intervenció de Marta Cano.

Amb aquesta finalitat, Quico Manyós planteja les següents idees:1. Hi ha un context de canvi a la societat que és

un context de canvi per les Biblioteques: l’entorn social; la creativitat; la innovació; nous mitjans per a la generació de coneixement; el treball; l’aprenentatge…

2. Hi ha una sèrie d’indicadors que reforcen la idea que és necessari un canvi de model dins de les biblioteques de la xarxa. (Destaca: el préstec de materials disminueix; els indicadors sobre serveis digitals pugen any rere any).

3. Hem de repensar els usos de la biblioteca de cara a crear una nova relació de

l’equipament amb la comunitat: crear i compartir coneixement; espais de presència virtual; espais per disposar de tecnologia; provar i socialitzar tecnologia.

4. No partim de zero, la clau de la sessió i l’exercici està en re-conèixer.

5. BiblioLab és un model arrelat al territori.6. Cal tenir en compte: Hi ha condicionants a cada territori; És necessari perfilar una metodologia de treball comuna; Intentarem fer una anàlisi i una prospecció de detecció de les necessitats de la comunitat: abordar objectius; identificar reptes; buscar aliances i talent al territori.

Per fer-ho necessitem (saber/pensar):7. Conèixer les necessitats de la comunitat.8. Entendre (o, al menys, intuir) quina és l’estratègia del municipi per a acomodar-se a la nova proposta.9. Pensar si existeixen espais o programes similars dins l’àrea d’influència i tenir presents les sinergies de l’entorn.10. Identificar possibles aliats o socis corporatius amb els quals treballar.(Si no són específics, com a mínim esbossar tipologies de possibles aliats).11. Quins espais necessitem (físics o no), i per a què els necessitem.Però, sobretot:

Donat que l’objectiu és construir un possible itinerari d’innovació a través de la premissa del programa BiblioLab, hem d’abocar-nos, a interrogar la tesi del programa de cara a identificar possibles punts clau, millores, elements a tenir presents, nous enfocaments o, al contrari, reforçar, remarcar o destacar els aspectes clau de la proposta.

05

Xarx

a de

Bib

liote

ques

Mun

icip

als (

XBM

) Bi

blio

Lab

Com

issió

1:

Valid

ar e

l rel

at

MUNICIPI(S); SINERGIES; ESPECIALITZACIÓ/ESPAIS.LOGÍSTICA:El grup es divideix en tres taules de treball. Cada taula centra la seva reflexió en els aspectes generals plantejats a l’explicació anterior: MUNICIPI(S); SINERGIES; ESPECIALITZACIÓ/ESPAIS. Cada taula de treball està formada per 10 membres, repartits en funció dels seus perfils, ocupacions i sectors de treball, de manera que les opinions expressades puguin resultar equilibrades i representatives de la majoria de la Comissió. L’objectiu és generar un mapa d’interrogació/propostes/idees d’innovació centrat en cada apartat descrit a continuació.

Municipis: respon a la premissa d’interrogar/complementar la tesi del programa BiblioLab sota el filtre de les necessitats, o carències, del municipi (estratègies visibles), entès com l’imperatiu de donar prioritat i preponderància als aspectes que demanda l’entorn/territori/comunitat. Les preguntes són: Quines necessitats hi ha?; Què caldria fer per a respondre-les?; Què podem fer?; Què farem?; Amb què?

Sinergies (de l’entorn): respon a la necessitat d’apropar-se al programa BiblioLab des de la premissa que és fonamental generar una comunitat al voltant de la biblioteca que no només es relacioni directament amb els usuaris, sinó que faci participar altres grups, col·lectius, agents, etc, en la posada en funcionament de les activitats del programa. Es tracta d’abordar la tesi del programa des de la idea que existeix la necessitat d’identificar plans i programes similars i de generar vincles de feina amb possibles socis i aliats. Les preguntes són: Què caldria fer?; Què podem fer?; Amb qui podem fer-ho?Especialització/Espais: respon a la

necessitat d’abordar les tesis del programa focalitzant accions i propostes des de les quatre línies d’acció/especialització definides per BiblioLab: ciència, tecnologia, art, lectura i escriptura. Les preguntes són: Què podem fer?; Per què ho fem?; Amb qui ho farem?

Una vegada debatuts els punts anteriors a cada grup i fetes les aportacions a les diferents preguntes, cada grup exposa els seus resultats i propostes durant 15/20 minuts. Cal mencionar que el procés que han seguit els tres grups, tot i partir de les premisses anteriors, ha estat orientat a analitzar i a fer aportacions al voltant de la tesi general del programa BiblioLab, la qual cosa fa que les idees resultants siguin de caràcter general i estan dirigides a enriquir/validar el relat.

06

Xarx

a de

Bib

liote

ques

Mun

icip

als (

XBM

) Bi

blio

Lab

Com

issió

1:

Valid

ar e

l rel

at

07

El futur de les Biblioteques dependrà de la seva capacitat d’adaptar-se als nous reptes que planteja la revolució digital

Xarx

a de

Bib

liote

ques

M

unic

ipal

s (XB

M)

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

TAULA 1: MUNICIPI(S)

Idees generals: Donar prioritat a la formació. Entendre la biblioteca com un lloc per a aportar idees, per a escoltar el ciutadà, les seves propostes. Necessitat de co-municar-explicar millor el pro-jecte al municipi i als usuaris. Passar de les necessitats als reptes. Enfortir les relacions amb instituts i empreses. Modificar perfils tant d’usuaris com de prestadors del servei...

08

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

PREMISSES I APORTACIONSAL RELAT1. Què és un BiblioLab?No queda clar què és un BiblioLab. Explicar la combinació dels termes Biblio i Lab és una prioritat. Què implica cada terme i què en resulta de la unió d’ambdós? Biblioteca com a accés universal al coneixement i Lab com la idea que no només es tracta d’accedir al coneixement sinó de generar-lo. La biblioteca com un espai que facilita als ciutadans la generació de coneixement i no només l’accés. Fa falta un relat adreçat a les persones que ja estan integrades a la biblioteca, que ja formen part de la xarxa i de les activitats associades, tant professionals com usuaris.

2. Conèixer les necessitats de l’entornTreballar des dels reptes. Identificar, a través de processos participatius i d’opinió, quins són els reptes que tenen les diferents comunitats en les que està/estarà inserit el programa BiblioLab. Canviar la paraula necessitat per repte: és necessari integrar una metodologia transversal que doni preponderància a la idea de laboratori. Els laboratoris no resolen necessitats sinó que resolen reptes.

3. Reptes / ProjectesEls reptes es resolen a través de projectes. Què podem fer? Relacionar els reptes amb els públics objectius. Quin és el target, els perfils d’usuaris que volem que s’apropin i facin ús de la biblioteca? Algunes vegades hi haurà municipis en què aquests reptes no quedin ben identificats, la qual cosa no significa que les biblioteques rebutgin el concepte laboratori. Pensem que les biblioteques hauran d’apostar per activitats i espais que siguin laboratoris amb independència que existeixi un repte o una necessitat concreta. Canviar la manera d’entendre la biblioteca, no només com a biblioteca, sinó com a un espai d’experimentació, un laboratori.

4. InnovarLa biblioteca del futur i del present haurà de ser millor que Google i millor que Facebook. A Google cerques informació i a Facebook relacionar-te, però no hi vas per innovar. Hi ha un lloc on jo pugui aportar idees, que m’escoltin i, a partir d’aquestes idees, generar canvis, aportar canvis? Això hauria de ser un BiblioLab: un espai d’accés al coneixement on la gent pot aportar idees i generar innovació. Actualment,

quan hom va a la biblioteca, hi va a consultar les idees i aportacions d’altres, a la societat d’avui, la biblioteca ha de ser també un espai receptor i generador d’idees. Fan falta nous mecanismes que convidin la gent a aportar solucions per a la seva comunitat.

5. EspecialitzacióL’especialització és un tema central per tal que hi hagi diferenciació. Les necessitats de la(es) comunitat(s) són específiques. Cada biblioteca es troba inserida en un municipi que és diferent d’altres municipis. Cal atendre necessitats específiques i no estandarditzar accions. Des del BiblioLab, la biblioteca haurà de buscar relacionar-se amb el seu entorn/comunitat: instituts, universitats, empreses. Oferir els BiblioLabs com a espais d’experimentació al servei d’aquests col·lectius.

6. VisibilitzarLa biblioteca com a nexe d’unió de públics, projectes, iniciatives, entitats, i la comunitat. És a dir, la biblioteca no només com a espai receptor d’idees i com a espai generador de coneixement, sinó com a pont, aparador, reflector… Com a plataforma que genera vincles però que també difon, dóna a conèixer, mostra qui i com estan generant aportacions i solucions per a la comunitat.

7. Formació/ Nous perfilsEls BiblioLabs necessitaran nous perfils relacionats amb les noves activitats de la biblioteca. Per una banda, caldrà formar el personal de la biblioteca en noves habilitats, coneixements, pràctiques relacionades amb les premisses del programa BiblioLab. Per l’altra, caldrà donar entrada/cabuda a nous perfils a la biblioteca, potser serà necessari incorporar enginyers, científics, programadors o perfils similars. La formació pot ser part del relat com una forma de captar/apropar la gent. Però no només formació adreçada als usuaris, sinó insistir en la formació de gestors de BiblioLabs. És necessari un perfil complet i complex de persona(es) que estiguin a càrrec d’aquests espais i hi facilitin l’experimentació. No marginar els actuals gestors de les biblioteques sinó empoderar-los per tal que ells mateixos siguin capaços de fer-se càrrec dels BiblioLabs. La innovació ha d’impregnar tota la biblioteca, BiblioLab és un programa, no un espai. Ha d’arribar a tot el personal i a tots els àmbits de la biblioteca per tal de promoure la seva transformació.

09

8. Biblioteques universitàries i BiblioLabsGenerar algun tipus de conveni que connecti ambdós fons. En general, la informació i el coneixement sobre innovació està a les biblioteques dels centres universitaris més que a les biblioteques públiques. Si volem oferir a la ciutadania en general accés a la innovació, la biblioteca i/o el seu BIblioLab haurà de fer de pont cap a aquells altres repositoris més especialitzats.

9. TransversalitatCom podem pensar/promoure la transversalitat des de la biblioteca? La Biblioteca s’ha de vincular amb altres estaments d’innovació a nivell municipal. Els BiblioLabs poden ser braços d’aquest discurs de cara al territori: apropar al ciutadà la cultura de la innovació que ja s’està treballant des d’altres estaments i programes del municipi. El BiblioLab ha d’intentar ser, més que un espai, una visió. Un programa que intenti capil.laritzar la cultura d’innovació cap al territori i la ciutadania. Fins i tot es podria pensar en la possibilitat d’incorporar empreses, emprenedors o possibles desenvolupadors d’startups a la dinàmica del BiblioLab. Si és una obertura de la biblioteca cap a la seva transformació en laboratoris ciutadans, no es tracta només de donar cabuda a projectes que resolen necessitats concretes de la comunitat, sinó també a les iniciatives de particulars que volen posar en marxa projectes orientats a una activitat comercial. Una mena d’espai coworking o incubadora ciutadana.

10. ParticipacióÉs necessari fer participar la ciutadania des de l’inici del procés. A la mateixa definició del projecta, a la presa de decisions i a l’avaluació. Cal pensar estratègies per tal que la població s’apropiï el projecte. Fer-los partícips de la definició d’un programa que està completament orientat als usuaris i a la comunitat, ajudaria a incloure’ls i a generar un públic captiu des de les etapes inicials del projecte/procés.

10+1. Participació basada en l’experiència de l’usuariTenir en compte experiències reals amb usuaris i no només processos previs basats en les idees o el model focus group. No només prototipar sinó dissenyar i executar accions concretes que funcionin com a proves d’activitats tipus per tal d’intentar obtenir dades i informació positiva de cara a la programació definitiva de les activitats i de l’oferta de cada biblioteca dins del BiblioLab. El món de les idees és molt diferent al món del comportament. Quan tens l’experiència es veuen oportunitats que, en un principi, no són detectades. Es podrien programar experiències reals amb usuaris que validin accions futures: productes mínims viables que tinguin més marge d’èxit en un futur.

Xarx

a de

Bib

liote

ques

M

unic

ipal

s (XB

M)

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

010

Si fins avui les biblioteques oferien accés al coneixement, a partir d’ara han de ser capaces de generar-lo als seus espais mitjançant l’experimentació i la creació.

Xarx

a de

Bib

liote

ques

M

unic

ipal

s (XB

M)

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

TAULA 2: SINERGIES (DE L’ENTORN)

Idees generals: BiblioLab és una visió, no un projecte; es tracta de per-sones, no de tecnologia; hi ha una necessitat de transformar els perfils (usuaris i profes-sionals); la transformació pas-sa pel bibliotecari; necessitat de finançament per a noves estratègies; crear comunitats i atendre els usuaris endarrerits; hem de ser ambiciosos; la in-novació com a dret universal.

011

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

1. VisióEl programa BiblioLab no va de tecnologia, va de persona/es. El nucli que permet l’existència i implementació del programa BiblioLab és el desenvolupament de les persones: des de la perspectiva dels usuaris de la biblioteca i des de la perspectiva dels bibliotecaris. Si es posa en marxa un programa com BiblioLab, canviarà allò que ara entenem per un bibliotecari i també canviarà la forma en què la gent que ve a la biblioteca no només fa ús del servei sinó com viu (participa, es relaciona amb) la seva societat. És ambiciós, però el programa i les seves idees ho són, i les possibilitats que obre així ho requereixen.

2. Nous perfilsSi realment s’aposta per un teixit, una xarxa de persones que connectin, ara mateix no estem preparats. Què cal? Fan falta nous perfils professionals. Crear una persona HUB. Si volem emprendre un projecte/programa, aprofitant una xarxa de 224 centres i 1400 persones treballant, necessitem, com a mínim, una persona que sigui el connector i l’aglutinador d’aquest projecte/programa. Una persona que serveixi, primer, per visibilitzar la biblioteca com a connector dins de la societat, però que, a més, pugui servir en el sentit contrari, per identificar un mapa de possibles aliances, agents, actors, usuaris per generar les diferents interaccions que es poden fer amb el territori (crear i identificar comunitats).

3. Els usuarisNo podem crear un BiblioLab i després col·locar-hi una persona i que es connecti. Per tal que la interacció tingui lloc, cal situar els usuaris des del començament, com abans millor, dins del BiblioLab. Això canvia la visió que podríem tenir dels usuaris. A la visió clàssica, l’usuari va a la biblioteca amb la mateixa ‘jerarquia-nivell’ que a les altres institucions (universitats, col·legis, ajuntaments, centre d’investigació, associacions…) i aquesta concepció situa els usuaris en un segon nivell. El nou model haurà de col·locar la biblioteca en un lloc en el qual les institucions, universitats, centres d’investigació, etc, es contemplen com a usuaris de les Biblioteques. Tots formem part de la comunitat d’usuaris i necessitem establir connexió a través de la biblioteca.

4. El bibliotecariEl bibliotecari és la clau del programa BiblioLab. Des de la nostra perspectiva, quan parlem del programa BiblioLab hauríem de parlar, més que de nous serveis per a l’usuari,

de com aquesta figura del bibliotecari canviarà els propers anys. Aquesta transformació té a veure amb una capacitació per poder acompanyar les persones en aquest procés. Aquest acompanyament implica un conjunt de capacitats noves que segurament caldrà que es generin des d’un procés de formació. Uns esquemes de capacitació que ara no tenim. Segurament no es tracti d’una formació universitària, sinó d’una capacitació transversal que doni com a resultat un conjunt de competències necessàries per gestionar/acompanyar el desenvolupament d’aquests nous espais i d’aquestes noves pràctiques a la biblioteca.

5. ComunitatEl desenvolupament d‘aquestes capacitats ha d’anar acompanyat de la creació d’una comunitat. L’altre repte fonamental és crear una comunitat. Si volem un BiblioLab necessitem que la biblioteca es transformi en un espai d’acollida de persones i de les seves idees, però, en general, d’usuaris, que no només són persones individuals. Connectem amb les escoles, connectem amb el model d’educació i de capacitació i transformació transversal. Permetem que les universitats, els centres d’investigació, els fablabs, puguin accedir dins d’aquests espais/programes i beneficiar la ciutadania.

6. FinançamentSi decidim no invertir diners en unes determinades estratègies, per, en canvi, invertir en altres estratègies com les que planteja aquest programa, estem canviant la forma en què visualitzem aquesta societat. Caldrà apostar no només pels espais de desenvolupament d’iniciatives dels usuaris i ciutadans, sinó per la connexió amb possibles fonts de finançament per engegar aquestes iniciatives.

7. NecessitatsBen segur, dins d’aquest procés de transformació que planteja el programa BiblioLab, hi haurà un conjunt d’usuaris que vulguin ser els primers en acompanyar-nos en aquest procés. Hem d’identificar aquests usuaris que ja estan en sintonia amb la tesi del programa, incloure’ls, convidar-los a desenvolupar els seus projectes. Això no obstant, aquests processos que estem duent a terme deixaran de costat un altre grup d’usuaris, haurem d’estar atents per a assumir aquest risc i generar accions que permetin que aquest sector de la població s’integri a la transformació i no en quedi

012

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

marginat. L’objectiu no és la tecnologia en ella mateixa, però la tecnologia és l’eina que facilitarà l‘execució. No perdre de vista els objectius de cohesió social que la biblioteca té de facto i que, en alguns nivells, passa per l’alfabetització digital més elemental.

8. AmbicióEl programa BiblioLab és un projecte molt ambiciós. Podem considerar que s’està liderant un procés d’innovació a biblioteques a nivell global o, com a mínim, que estem al mateix nivell que aquells que ho estan duent a terme a d’altres territoris. El programa BiblioLab ha d’estar orgullós d’aquesta ambició i ha de fer-la visible. Aquesta ambició és necessària. Si no es té aquesta ambició, els qui es podrien implicar amb el procés no s’hi podran implicar. Aquesta ambició és la clau, és necessari encomanar-la als qui ja estan en aquesta via dins de la mateixa xarxa de Biblioteques per tal que contribueixin a implementar aquesta visió i que s’inoculi a tots els estaments de l’activitat de biblioteques.

8+1. DretsPer què no podem pensar en un repte/projecte universal d’innovació? O es només patrimoni de les universitats o de les empreses? Crear una comunitat d’innovació implica començar a pensar que la innovació és un dret. Podem pensar en un dret universal a la innovació? És la biblioteca l’espai per a exercir-lo?

013

BiblioLab desenvolupa accions que tenen com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i de les metodologies innovadores en un entorn col·laboratiu.

SXar

xa d

e Bi

blio

tequ

es

Mun

icip

als (

XBM

) Bi

blio

Lab

Com

issió

1:

Valid

ar e

l rel

atTAULA 3: ESPECIA LITZACIÓ/ESPAIS

Idees generals: BiblioLab és una manera de fer; crear contingut nou; ne-cessitat de vincular la bibli-oteca amb especialitats de diferents àrees; més que iden-tificar possibles accions, és necessari identificar factors o característiques comunes al programa BiblioLab que s’ori-entaran per diversos temes.

014

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

1. Una manera de ferPer nosaltres BiblioLab no és un espai, és una manera de fer diferent. Algunes biblioteques poden comptar amb espais de creació, espais maker, dotats tecnològicament, altres no cal que comptin amb l’espai però poden tenir els instruments (per exemple, per deixar en préstec) i altres poden no tenir ni espais ni eines sinó simplement tenir molt clar que aquesta manera de fer s’ha d’integrar en la línia de tallers, activitats i projectes que ja s’estan fent des de la biblioteca i que ha d’aconseguir adequar-se a la línia d’activitat que el programa proposa.

2. Crear coneixement nouEl model d’activitat que normalment es desenvolupa dins de la biblioteca comença per la recerca d’informació sobre un tema específic (llibres, fons, internet, etc.), segueix amb una posada en comú/explicació d’aquesta informació, i, en el cas del públic infantil, es tanca amb una activitat, normalment una manualitat, relacionada amb la temàtica abordada. Al model BiblioLab caldria anar una mica més enllà i arribar fins al moment de crear contingut nou i compartir-lo amb altres, difondre’l.

3. Transversalitat/EspecialitzacióCal poder treballar els diferents temes de les activitats des de tots els àmbits (metodologia STEAM) i poder comptar amb col·laboracions externes d’especialistes. Els bibliotecaris no són especialistes en les temàtiques cap a les quals s’obre la biblioteca amb el programa BiblioLab, això fa del tot necessària aquesta nova integració de perfils. El bibliotecari necessita capacitar-se en noves habilitats, però també es requereix que els especialistes (altres agents) s’integrin a les activitats.

4. Característiques comunesQuines característiques comunes haurien de tenir aquestes activitats BiblioLab? Més que orientar-nos per les especialitzacions, que ja estan definides, hauríem de ser capaços d’identificar una sèrie de característiques comunes que ens ajudin a concretar activitats susceptibles de promoure la innovació i estar dins del focus que proposa el programa BiblioLab. Es concreten les següents característiques:

• Pensament críticUn enfocament transversal de pensament crític. Cal treballar el pensament crític des de la metodologia de les pròpies activitats. Generar experiències de formació d’usuaris en les quals els propis usuaris entenguin que han de fer una

valoració crítica de l’accés a la informació. Per generar coneixement i informació, s’ha d’orientar també en l’accés al coneixement i a la informació. L’enfocament crític ha de ser medul·lar per totes les activitats que estiguin vinculades amb la manera de fer del BiblioLab.

• Foment de l’aprenentatgeFomentar l’aprenentatge i les oportunitats formatives per als diferents grups d’usuaris de la biblioteca. Obrir les portes de la biblioteca per tal que els usuaris accedeixin a veritables experiències d’aprenentatge. No només de consulta, sinó d’experimentació. No que passin únicament per la tecnologia, sinó per un accés més complet i, si es vol, especialitzat, al coneixement. Podem pensar en la possibilitats d’erigir-se com un espai de prova o entrada a la formació professional/vocacional. Aquí, les sinergies amb agents externs (empreses, universitats, indústries, col·legis professionals, etc.) és fonamental.

• Donar ús als recursos de la pròpia biblioteca

Les activitats BiblioLab hauran de plantejar estratègies que vinculin físicament les seves activitats amb els recursos amb els que ja compta la biblioteca. Generar estratègies que vinculin aquesta obertura amb la tasca que la biblioteca ha de seguir fent al territori, i amb els actius que ja té i que es poden utilitzar (documents, persones, equip…).

• Nous models de préstecEl programa BiblioLab podria ser la via per evolucionar aquest eix tan central de la biblioteca, ampliant l’oferta a altres tipus de préstec en funció de la seva especialització. Des del préstec d’instruments musicals, si la biblioteca està especialitzada en música, fins a tecnologia associada a la fabricació digital o a altres processos més propers al model d’innovació del qual es parla des de la tesi del programa BiblioLab.

• Metodologies de l’experiència/Creació de contingut

Les activitats que sorgeixin d’aquest programa hauran d’estar orientades a l’experiència. Es tracta de generar metodologies d’aprenentatge dinàmic. Accedir al coneixement i a la informació, però també manipular, experimentar, crear… Aprenentatge dinàmic orientat a totes les activitats a la creació de nou contingut per part dels usuaris, i a la possibilitat de difondre’l.

015

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

• Retorn/ Transformació socialLa missió de la biblioteca pública ha de ser (seguir sent) lluitar contra la desigualtat. Aquesta premissa ha de regir tots els factors i activitats que es desenvolupin. Per tant, no podem apostar només per abocar-nos cap a una direcció sinó que cal tenir en compte tots els públics i totes les disciplines del coneixement. El possible retorn social de la biblioteca pública passa per aquest aspecte.

• EspecialitzacionsPel que fa a les especialitzacions, estan ben definides les àrees (ciència, tecnologia, art, lectura/escriptura) però falta un àmbit més vinculat a les humanitats. Sobretot, més vinculat a la filosofia i a altres espais de pensament, entenent que la ciència no només inclou les àrees experimentals i pures, sinó també les ciències socials. Una àrea en la qual es pugui treballar la innovació política, la innovació social i les humanitats en general.

• PrescripcióDes de la idea de dinamització de la comunitat, és important pensar en activitats que tendeixin cap a la prescripció. Facilitar als usuaris que també siguin recomanadors, curadors, organitzadors de continguts per a altres usuaris. Que es puguin, fins i tot, vincular d’aquesta manera amb altres àmbits aliens als de la biblioteca, com ara les llibreries o les editorials.

016

Xarx

a de

Bib

liote

ques

Mun

icip

als (

XBM

) Bi

blio

Lab

Com

issió

1:

Valid

ar e

l rel

at

017

SXar

xa d

e Bi

blio

tequ

es

Mun

icip

als (

XBM

) Bi

blio

Lab

Com

issió

1:

Valid

ar e

l rel

at

En un informe publicat per l’American Library Association durant el 2015, s’intentaven establir les pautes de bones pràctiques que les biblioteques públiques havien de seguir per tal d’implantar models de laboratoris tecnològics dins dels seus espais i activitats. El document es referia, específicament, a l’acollida d’impressores 3D dins de la biblioteca, però les seves premisses poden ser un bon punt de partida per insistir en el canvi de model a què assistim, i al que el programa BiblioLab busca donar resposta. L’inici del document és ja aclaridor:

“Des de l’inici de la revolució digital, la comunitat bibliotecària va assumir un paper de lideratge en l’esforç per a ajudar les persones de totes les edats a desenvolupar les habilitats i competències que necessiten per prosperar en un món d’alta tecnologia. La impressió 3D expandeix la frontera de la transformació digital en curs de la nostra societat. En consonància amb la nostra reputació de lideratge digital, els professionals de la biblioteca han d’ajudar a què les persones i les comunitats aprofitin aquest desenvolupament. La incorporació d’aquestes tecnologies a la biblioteca ofereix a la gent capacitats i oportunitats per participar a l’aprenentatge creatiu, llançar projectes propis i resoldre problemes complexes al seu territori.”

Són precisament idees com aquestes les que han protagonitzat la major part de les intervencions realitzades pels integrants de la Comissió 1 de BiblioLab: Validar el

relat. Orientades totes tant a la necessitat de generar un canvi transitori en la forma d’entendre la biblioteca i les seves activitats, com a la prioritat que cal donar a la creació i manteniment de comunitats al voltant del centre. Unides a aquests dos pols, es desenvolupen diferents temàtiques sobre les quals destaquen aspectes com l’accés interactiu al coneixement; la necessitat de transformar els perfils d’usuaris i professionals; les diferents necessitats formatives i transversals (incorporar nous agents, professionals, socis); així com la necessitat de no perdre de vista els fonaments de retorn social i lluita per la desigualtat que doten la biblioteca de sentit dins del seu context i territori.

Detallem a continuació els 10 punts clau resultants del treball realitzat amb la Comissió 1 del programa BiblioLab.

*[Nota: El text presentat a continuació és un esborrany. El seu contingut està subjecte a canvis i ajustos en funció de la informació i idees que es recullin de les següents Comissions de treball BiblioLab. El decàleg aquí reunit és una recollida de les propostes i reflexions de la primera de les comissions: ‘validar el relat’.]

CONCLUSIONS

018

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

1- BiblioLab no és un programa que tracta sobre tecnologia, és un programa que tracta sobre persones. El que permet l’existència i implementació del programa BiblioLab és el desenvolupament de les persones. Tant des de la perspectiva dels usuaris de la biblioteca i de la comunitat, com des de la perspectiva dels bibliotecaris, els professionals i prestadors del servei.

2- BiblioLab ha d’intentar ser, més que un espai, una visió. Un programa que intenti fer permeable la cultura d’innovació al territori i a la ciutadania. Des d’aquesta perspectiva, la biblioteca s’ha de vincular amb altres estaments d’innovació a nivell municipal. Els BiblioLabs poden apropar al ciutadà la cultura d’innovació que ja s’està treballant en altres estaments i programes del municipi. BiblioLab no és un espai, és una manera de fer diferent.

3- La clau radica en la unió dels conceptes Biblioteca i Lab(oratori). Biblioteca com a espai/font d’accés universal al coneixement i Lab com la premissa que no només es tracta d’accedir al coneixement sinó de generar-lo. Amb la incorporació d’aquest programa, la biblioteca esdevé un lloc que facilita als ciutadans no només l’accés al coneixement, sinó la seva generació i difusió.

4- El bibliotecari és la clau del programa BiblioLab. Més que parlar de nous serveis per a l’usuari, s’ha de parlar de com la figura del bibliotecari canviarà els propers anys. Cal un perfil complet i complex de persones que estiguin al capdavant d’aquests espais i processos. Que acompanyin i facilitin l’experimentació i la creació. És important no marginar els actuals gestors de les biblioteques, empoderar-los per tal que siguin ells mateixos qui liderin els BiblioLabs.

5. L’altre repte fonamental és crear una comunitat. La biblioteca s’ha de transformar en un lloc d’acollida de persones i idees. S’ha de connectar amb les escoles, universitats, centres de recerca, fablabs... i amb el model d’educació, capacitació i transformació transversal. BiblioLab transforma la biblioteca en un espai d’accés al coneixement on la gent pot aportar idees i generar innovació. Cal fer participar la ciutadania des de l’inici del procés: a la definició mateixa del projecte, a la presa de decisions i a l’avaluació.

6- Treballar des dels reptes/necessitats de la comunitat. El laboratori busca donar solucions concretes a problemes concrets: identificar, a través de processos participatius i d’opinió, quins són els reptes que tenen les diferents comunitats en les quals està/estarà inserit el programa BiblioLab i respondre-hi mitjançant les seves activitats. BiblioLab genera un canvi en la manera d’entendre la biblioteca, que passa a ser un espai d’experimentació de la ciutadania. 7- L’objectiu no és la tecnologia per ella mateixa, però la tecnologia és l’eina que facilitarà l’execució. No perdre de vista els objectius de cohesió social que la biblioteca té de facto i que, a certs nivells, passa per l’alfabetització digital més elemental. BiblioLab inclou diferents nivells de relació amb la tecnologia. Les necessitats són diferents perquè les comunitats són diferents. Cada biblioteca està inserida en un municipi que és diferent d’altres municipis. S’han d’atendre necessitats específiques i no estandarditzar accions.

8- BiblioLab és un programa de treball transversal (metodologia STEAM), en què les activitats relacionen múltiples disciplines. Els bibliotecaris no són especialistes en les temàtiques cap a les quals s’obre la biblioteca amb el programa BiblioLab, per això cal involucrar especialistes i professionals d’altres àmbits i disciplines. El bibliotecari necessita

10 PUNTS CLAU DE LA COMISSIÓ 1: VALIDAR EL RELATCONCLUSIONS

019

Xarx

a de

Bib

liote

ques

M

unic

ipal

s (XB

M)

Bibl

ioLa

b C

omiss

ió 1

: Va

lidar

el r

elat

capacitar-se en noves habilitats, però també es requereix que els altres agents s’integrin a les activitats.

9- BiblioLab ha de ser un enfocament d’aprenentatge transversal cap al pensament crític. S’ha de treballar el pensament crític des de la metodologia de les pròpies activitats. Per generar coneixement i informació, cal també orientar en l’accés al coneixement i a la informació. L’enfocament crític ha de ser un eix central.

10- Las activitats que sorgeixin d’aquest programa han d’estar orientades a l’experiència. Es tracta de generar metodologies d’aprenentatge dinàmic. Accedir al coneixement i a la informació, però també manipular, experimentar, crear i compartir... Aprenentatge dinàmic orientat a totes les activitats, a la creació de nou contingut per part dels usuaris i a la possibilitat de difondre aquest nou contingut.

10+1- La missió de la biblioteca pública ha de ser (seguir sent) la de lluitar contra la desigualtat. Aquesta premissa ha de regir tots els àmbits i activitats que es desenvolupin. No podem apostar només per abocar-nos cap a una direcció sinó tenir en compte tots els públics i totes les disciplines del coneixement. El possible retorn social de la biblioteca pública passa per aquest aspecte.

10+2- Crear una comunitat d’innovació implica començar a pensar que la innovació es un dret: Podem pensar en un dret universal a la innovació? És la biblioteca/BiblioLab el lloc per exercir-lo?

020

Comunitats, accés al coneixement, formació, innovació, transversalitat, territori, tecnologia, experimentació...

021