BASES DE L’ELECTROCARDIOGRAMA

L’electrocardiograma és el registre (gamma)

de l’actitvitat elèctrica (electro) del cor

(cardio)

És una eina diagnòstica que complementa la

història clínica

Limitació: Normal en pacients amb malaltia coronaria severa

Variants de la normalitat (patrons anormals en gent

sana)

Anormal en pacients amb patología no cardíaca

L’electrocardiograma és el registre (gamma)

de l’actitvitat elèctrica (electro) del cor

(cardio)

És una eina diagnòstica que complementa la

història clínica

Limitació: Normal en pacients amb malaltia coronaria severa

Variants de la normalitat (patrons anormals en gent

sana)

Anormal en pacients amb patología no cardíaca

Un ECG anormal no sempre

indica patología cardíaca

L’activació elèctrica d’una cèl·lula cardíaca

aïllada no produeix un voltatge suficient per

a ésser registrada des de la superfície

corporal: grans grups de cèl·lules

miocàrdiques auriculars i ventriculars

Els miòcits no tenen capacitat per a generar

ni conduïr de forma ràpida l’estímul elèctric:

cèl·lules especialitzades del sistema de

conducció

Sistema elèctric Node sinusal

Node aurículo-ventricular

Feix de his

Sistema de fibres de Purkinje

Gènesis espontània del potencial d’acció necessari per a crear l’estímul elèctric

Capacitat de conducció de l’estímul elèctric

Mínima capacitat contràctil

Diferents velocitats en la creació de l’estímul elèctric i en la conducció

+

- Node Sinusal: marcapàs intrínsec

Sistema elèctric Node sinusal

Node aurículo-ventricular

Feix de his

Sistema de fibres de Purkinje

Gènesis espontània del potencial d’acció necessari per a crear l’estímul elèctric

Capacitat de conducció de l’estímul elèctric

Mínima capacitat contràctil

Diferents velocitats en la creació de l’estímul elèctric i en la conducció

+

- Node Sinusal: marcapàs intrínsec

Ritme regulat pel sistema simpàtic i parasimpàtic

Cada electrode proporciona l’activitat elèctrica

que observa des de la seva posició concreta en la

superficie corporal

Derivació: registre de la diferència de potencial

elèctric entre un pol negatiu i un pol positiu

Un sol electrode de registre en la superficie

corporal serveix com a pol positiu. El pol negatiu

de cada derivació està proporcionat per un únic

electrode de registre o “terminal central”, que

és la mitjana de la informació proporcionada per

múltiples electrodes de registre

Ona de l’ECG: suma de totes

les forçes elèctriques

(auriculars i ventriculars)

Einthoven: DI,DII i DIII Derivacions del plà frontal

Derivacions bipolars

Triangle Einthoven

Wilson i Goldeberg: aVR, aVL, aVF Plà frontal

Unipolars

Wilson i Goldeberg: aVR, aVL, aVF Plà frontal

Unipolars

Wilson: V1,V2,V3,V4,V5 i V6 (precordials)

12 derivacions: 6 derivacions del plà frontal

DI, DII, DIII (bipolars)

aVF, aVL i aVR (unipolars)

6 derviacions del plà horitzontal

V1,V2,V3,V4, V5, V6

Cada derivació registra el vector elèctric (suma de vectors) des de la posició que ocupa: ona de l’ECG

Si el vector es dirigeix cap al pol positiu de la derivació: ona positiva (per sobre de la línia isoelèctrica)

Si el vector s’allunya del pol positiu: ona negativa (per sota de la línia isoelèctrica)

Tansols és possible si els electrodes estàn ben col·loctats

En l’eix vertical: voltatge

Suma de l’activitat elèctrica de totes les cèl·lules cardíaques

En l’eix horitzontal: temps

Freqüència i regularitat del ritme cardíac

Intervals de temps

Ona P: despolarització auricular

Intèrval PR: temps necessari per a que l’impuls

elèctric viatgi des del miocardi auricular fins el

ventricular. Retràs node AV (equilibri SNS i SNP)

QRS: despolarització ventricular

Segment ST: període durant el qual el miocardi

ventricular romàn activat

Ona T: repolarització

Interval QT: mesura la duració de l’activació i

recuperació elèctrica del miocardi ventricular

Ona U: normalment absent.Orígen incert

Lectura:

Ritme

Freqüència cardíaca

Eix elèctric

Descripció de l’interval PR, complexe QRS,

segment ST i segment QT

Interpretació

Reconeixement de possibles causes per les

anomalies trobades en la lectura

Ritme cardíac normal: ritme sinusal, produit

pels impulsos elèctrics a nivell del NS

Regular, entre 60 i 100 bpm

Tota ona P seguida d’un complexe QRS

Ones P positives a DII, DIII i aVF, negativa a

aVR

Interval PR 120 i 200 mseg

FC “normal”: 60 i 100 bpm

< 60 bpm durant el son, atletes/gent

entrenada ( inclús 30 bpm)

>100 (200 bpm) durant l’exercici

CÀLCUL (ritme regular):

Calcular el nombre de cinquens de segon (0’2

segons= quadrats grans) entre dos cicles (QRS)

consecutius. Dividir 300 entre aquest nombre

Taquicardia:

Calcular el número de quadradets petits entre 2

cicles consecutius. Dividr 1500 per dit nombre

Ritme irregular (fibrilació auricular)

Nombre de cicles cardíacs (QRS) en 6 segons (30

quadrets grans) i multiplicar-ho per 10

10 quadradets

petits

1500/10=150 bpm

7 complexos en 6s

(30 quadrets

grans) x 10 :

70 bpm

Direcció mitja de la totalitat de les forçes

elèctriques produïdes per la despolarització

d’ambdós ventricles

Habitualment és positiu en les derivacions

del plà frontal (excepte aVR): el vector

elèctric global es dirigeix endevant, avaix i a

l’esquerre

Eix frontal : sistema hexaxial

1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric)

2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació

transicional

3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la

derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l’eix del

complexe és el mateix que el del pol positiu de la

derivació. Si és negativa, a l’inversa

Normal: -30º i +90º

Desviació a l’esquerre: -30º i -120º

Desviació a la dreta: +90º i + 120º

1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric)

2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació

transicional

3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la

derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l’eix del

complexe és el mateix que el del pol positiu de la

derivació. Si és negativa, a l’inversa

Normal: -30º i +90º

Desviació a l’esquerre: -30º i -120º

Desviació a la dreta: +90º i + 120º

1- Identificar la derivació transicional (QRS isoelèctric)

2- Identificar la derivació perpendicular a la derivació

transicional

3- Considerar la direcció principal del complexe QRS en la

derivació del pas 2. Si la direcció és positiva, l’eix del

complexe és el mateix que el del pol positiu de la

derivació. Si és negativa, a l’inversa

Normal: -30º i +90º

Desviació a l’esquerre: -30º i -120º

Desviació a la dreta: +90º i + 120º

+60º

0º

Petita, rodona i clarament visible davant de cada

QRS

Contorn suau i totalment positiva o negativa en

totes les derivacions excepte V1

V1: derivació que observa millor l’activitat del

costat dret. Per tant, la divergència de

l’activació auricular dreta i esquerre pot produir

una ona P bifásica

AD AE

AD + AE

Mesura el temps necessari per a què un

impuls elèctric viatgi des del node sinusal

fins al miocardi ventricular adjacent a les

fibres de purkinje.

Una proporció important reflexa el retràs de

conducció a nivell del novde AV, regulat per

l’equilibri entre les fibres del SNS i SNP

Per tant, varia en funció de la FC: més curt

amb FC més ràpides, més perllongat amb FC

més lentes

Tendeix a incrementar-se amb l’edat

Infància: 0’10-0’12 s

Adolescència 0’12-0’16 segons

Adults: 0’14-0’21 s (0’22 ancians)

Contorn puntiagut

Ona Q: primera ona negativa Anormal en V1-V2 i V3

Normal (petita) en la resta de derivacions

Normal i de qualsevol tamany a DIII i aVR

La seva absència a V5 i V6: anormal

Ona R: tota ona positiva R o r en funció del tamany

“prima” si dins un QRS existeix més d’una ona R (a partir de la segona)

Ona S Qualsevol ona negativa que no sigui la primera

Progressió: gran a V1-V2, petita a V5-V6

V1

V4

V6

Degut a que les derivacions precordials proporcionen una visió

panoràmica de l’activitat elèctrica cardíaca, des del VD (més fi)

fins al VE ( més gruixut), l’ona R augmenta progressivament en

amplitud i duració des de V1 fins a V4 o V5

L’inversió d’aquesta seqüència amb ones R més grans a V1 i V2

pot indicar HVD i l’accenturació d’aquesta seqüència (V5-V6)

HVE.

La pèrdua de progressió de l’ona R des de V1 a V4 pot indicar

pèrdua de miocardi

Duració normal: <120 mseg (inici primera ona

Q o R fins al final de la darrera ona)

Amplitud molt variable (edat, sexe, forma

física). Anormalment petita < 0’5 mV

derivacions dels membres i < 1 mV en

precordials

La duració des de la primera ona (Q o R) fins

al pic de la ona R: deflecció intrinsecoide.

Tradueix el temps que triga l’impuls elèctric

en assolir la superficie epicàrdica des de

l’endocardi

Deflexión

intrinsecoide

Període durant el qual el miocardi romàn

despolaritzat

En la seva unió amb el QRS (punt J) forma un

angle quasibé de 90º. Seguidament es

continua horitzontalment fins que es curva

discretament amb l’ona T

Primera part situada al mateix nivell

horitzontal que la línia formada pel PR i el

segment TP

Lleus pendents amunt o avall poden ésser

variants de la normalitat

Ona rodona de contorn suau

Direcció positiva en totes les derivacions,

excepte aVR (negativa) i V1 (bifàsica)

Petit pic com a variant de la normalitat

Indentació en nens i ones T negatives

Mesura la duració de l’activació i recuperació elèctrica del

miocardi ventricular

Variació inversa amb la freqüència cardíaca

Duració calculada en funció de la FC

QTc (fórmula de Bazzet)

Límit superior: 460 mseg (0’46 s)

Lleugerament més gran en dones. Augmenta amb l’edat

Normalment absent

Petita, segueix l’ona T, la mateixa direcció i

un 10% del seu voltage

Més prominent V2 o V3

Més gran amb FC més lentes

Clarament separada de l’ona T (interval TU)

però pot existir fusió

Orígen desconegut (no significat patològic)

Cèl·lules M (regió midmiocàrdica del VE)