avaluaciÓ diagnÒstica al 3r curs d’educaciÓ...

AVALUACIÓ DIAGNÒSTICA AL 3r CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

CURS 2015 – 2016

MARC TEÒRIC REFERENCIAL

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)

2

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................................... 3

1.1. Contingut del Marc General d’avaluació ..............................................................4

2. OBJECTE DE L’AVALUACIÓ .................................................................................... 4

3. COMPETÈNCIES AVALUADES ............................................................................... 4

3.1. Les dimensions de les competències ....................................................................4

3.2. Competència en comunicació lingüística .............................................................5

3.3. Competència matemàtica ................................................................................. 10

4. POBLACIONS QUE PARTICIPEN EN L’AVALUACIÓ ............................................. 12

5. LES PROVES ......................................................................................................... 13

5.1. Estructura i format de les proves ....................................................................... 13

5.2. Aplicació de les proves ...................................................................................... 13

5.3. Correcció de les proves ..................................................................................... 14

6. ELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT, PROCESSOS I RECURSOS ............................ 14

7. ALUMNAT AMB NECESSITATS ESPECÍFIQUES DE SUPORT EDUCATIU .............. 15

8. PLA DE MILLORA ................................................................................................. 15

9. MARC NORMATIU ............................................................................................... 16


3

1. Introducció

En la major part dels països de l’OCDE i de la Unió Europea es realitza una prova externa i

estandarditzada durant o en finalitzar les diferents etapes educatives.

Les avaluacions externes aporten informació d’extraordinària utilitat a tots els membres de

la comunitat educativa en oferir informació sobre les metes i objectius comuns de les

etapes educatives i sobre el progrés dels alumnes en el sistema educatiu, i també permeten

la detecció primerenca de dificultats d’aprenentatge.

A la Llei Orgànica d’Educació (LOE), modificada per la Llei Orgànica 8/2013, per a la

Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), s’estableix la realització d’una avaluació a

tercer curs d’educació primària, indicant que “els centres docents realitzaran una avaluació

a tots els alumnes en finalitzar el tercer curs de l’educació primària”.

Aquesta avaluació ha de permetre als centres disposar d’informació complementària als

processos d’avaluació interna, que els faciliti comprovar el grau d’assoliment, per part dels

alumnes, de la competència en comunicació lingüística (en llengua catalana, en llengua

castellana i en llengua anglesa) i de la competència matemàtica en finalitzar el tercer curs

d’educació primària. Així mateix, els resultats de la prova, conjuntament amb altres

indicadors, han d’ajudar els centres a analitzar, valorar i reorientar, si cal, la pràctica

docent per assolir les competències i els aprenentatges que estableix el currículum.

El caràcter orientador i formatiu d’aquesta avaluació li confereix una component

diagnòstica, la qual cosa no ha de determinar, per tant, l’expedient acadèmic individual de

l’alumne/a, de manera que el resultat de l’avaluació final no suposarà un condicionant per

a la promoció al curs següent.

L’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) elaborarà les proves i

definirà els criteris d’aplicació i de correcció, sempre considerant les aportacions dels

centres, amb la finalitat que s’adeqüin a la seva realitat. No obstant això, l’aplicació i la

correcció de les proves, l’anàlisi dels resultats i l’elaboració dels plans de millora que se’n

derivin aniran a càrrec dels equips docents dels centres.

Una vegada aplicades i corregides les proves per part dels centres, aquests introduiran els

resultats a l’aplicació GESAVA.

Finalitzat el procés d’aplicació, L’IAQSE procedirà a l’anàlisi i explotació de les dades dels

centres i, abans de finalitzar el curs escolar, els retornarà els resultats de cada alumne/a,

dels grups, del centre, així com del global de les Illes Balears, de l’illa d’ubicació del centre i

de la titularitat corresponent que les serviran de referència per valorar els seus resultats.

Cada centre només rebrà els seus resultats i les mitjanes de Balears, de l’illa d’ubicació i de

la seva titularitat. D’aquesta manera, s’evita l’elaboració de possibles rànquings.


4

Finalment, al començament del curs següent, cada centre rebrà un informe de resultats que

contindrà, entre d’altres, el valor afegit del centre i indicadors de context, processos

educatius i recursos del centre.

1.1. Contingut del Marc General d’avaluació

Els marc teòric referencial de l’avaluació de 3r d’EP per a la Comunitat Autònoma de les

Illes Balears s’ha elaborat a partir del marc general estatal, que va elaborar prèviament un

grup de treball format per responsables d’avaluació del Ministeri d’Educació, Cultura i

Esports (MECD) i de les comunitats autònomes, coordinats per l’Institut Nacional

d’Avaluació Educativa (INEE), amb la col·laboració de les comunitats autònomes.

Aquest marc de l’avaluació s’ha estructurat en els apartats següents:

Objecte de l’avaluació

Competències avaluades

Poblacions que participen en l’avaluació

Les proves

Els qüestionaris de context, recursos i processos educatius

Alumnat amb NESE

Pla de millora

2. Objecte de l’avaluació

Objecte: avaluar les destreses, capacitats i habilitats en expressió i comprensió oral i

escrita, en relació amb el grau d’adquisició de la competència en comunicació lingüística, i

les de càlcul i resolució de problemes, en relació amb el grau d’adquisició de la

competència matemàtica.

3. Competències avaluades

Les competències objecte d’avaluació són:

competència en comunicació lingüística

competència matemàtica

3.1. Les dimensions de les competències

Per a l’avaluació de les competències previstes en el tercer curs d’Educació Primària, s’han

tengut en compte:


5

a) Les situacions i els contextos en què s’aplica la competència.

b) Els processos que ha de posar en marxa l’alumnat per aplicar el coneixement en

contextos i situacions reals.

c) Els coneixements, destreses i actituds que l’alumnat ha après i assimilat de forma

significativa, tant en contextos escolars formals, com en situacions de la vida ordinària.

3.2. Competència en comunicació lingüística

La competència en comunicació lingüística s’adquireix i desenvolupa a través de l’acció

comunicativa en el context de pràctiques socials reals, en les quals l’individu produeix i rep

missatges amb relació a altres interlocutors i a través de textos en múltiples modalitats,

formats i suports.

La rellevància de l’enfocament comunicatiu radica en la necessitat d’utilitzar la llengua en

contextos i situacions de comunicació concrets; per la qual cosa, el llenguatge s’ha

d’adequar a les necessitats comunicatives.

3.2.1. Contextos i situacions

El context és el conjunt de circumstàncies en les quals es produeix el missatge i que permet la

seva correcta comprensió. L’avaluació d’aquesta competència s’articula al voltant d’un eix

que és l’ús social de la llengua en contextos propers a l’alumnat.

Les situacions fan referència als textos orals i escrits dirigits a satisfer interessos en els

diferents contextos amb finalitats, grau de formalitat i temàtiques diverses. Per aquesta

avaluació s’utilitzaran aquelles situacions que resultin més motivadores i quotidianes per a

l’alumnat:

Personals: la comunicació lingüística se centra en la família, els amics/amigues, l’escola,

les aficions... i es realitza per satisfer l’interès propi intel·lectual, i per mantenir i

desenvolupar les connexions personals amb els altres i l’afició a la lectura.

Escolars: comunicacions que s’estableixen per aprendre i per tant l’aprenentatge és també

la seva finalitat: llibres, mapes, esquemes, taules, diagrames, gràfics senzills...

Socials: comunicacions que se centren en el context de l’organització social que envolta

l’alumnat i la seva finalitat fonamental és la de ser informat i informar sobre

esdeveniments públics: anuncis, avisos, notícies...

Pràctiques: en aquestes edats, aquestes situacions se centren fonamentalment en

comunicar-se per saber fer (receptes i instruccions senzilles, normes de jocs...).

Científiques i humanístiques: relacionades amb l’aplicació de la llengua al món natural,

tecnològic, artístic...


6

3.2.2. Blocs de continguts

Si bé l’assoliment de la competència s’aconsegueix a partir del treball en totes les àrees del

currículum, les àrees de llengües catalana, castellana i estrangera són les que guarden una

relació més directa i contribueix en major mesura a l’adquisició d’aquesta competència. Per

aquest motiu s’han pres en consideració els blocs de continguts que es contemplen en

aquesta àrea, extrets del Decret 32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de

l’educació primària a les Illes Balears.

3.2.3. Tipus de textos

L’avaluació de la competència en comunicació lingüística s’aplica en diferents tipus de

textos per llegir, escriure, escoltar o parlar. La selecció de textos ha de realitzar-se de forma

coherent, amb cohesió interna i adequació al context i la situació. Atenent a la finalitat del

text, aquests es classifiquen en:

Narratius

Descriptius

Expositius

Instructius

Atenent al seu format, en paper i/o digital, es poden utilitzar els tipus de textos següents:

Continus: formats per oracions, organitzats en paràgrafs: narratius, expositius...

Discontinus: basats en llistes, taules, gràfics, diagrames, anuncis, horaris, catàlegs,

formularis...

Mixtes: formats per un conjunt d’elements en format tant continu com discontinu

que es complementen i relacionen: fullets, cartells, hipertextos...

3.2.4. Processos cognitius

La competència en comunicació lingüística de qualsevol parlant es desenvolupa mitjançant

procediments tant escrits com orals. Distingim així quatre àrees bàsiques en la competència

en comunicació lingüística: la comprensió oral i lectora i l’expressió oral i escrita. Es tenen

en compte una sèrie de processos per a la capacitat de comprensió i uns altres per a la

capacitat d’expressió, que es defineixen de la manera següent:

Processos cognitius de la comprensió oral i escrita

Processos Descripció del procés Exemples d’accions associades

Localitzar i

obtenir

informació

Reconèixer i recordar:

Cercar, localitzar i seleccionar

informació explícita

Localitzar informació sinònima

Discriminar entre dues dades

similars

Establir correspondència entre les

dades de la pregunta i la resposta

Identificar, localitzar, reconèixer:

Identificació del temps o el lloc

d’un relat

Localització de determinats

elements

Localització d’informació explícita

expressada amb sinònims


7

Integrar i

interpretar

Donar sentit i coherència al text:

Comprendre la relació entre les idees del text

Reconèixer la coherència global

Identificar les idees principals i algunes de secundàries

Identificar similituds i diferències

Comprendre les relacions causa-

efecte

Realitzar classificacions simples i

resumir el contingut d’un text senzill

Deduir informació no expressament

indicada en el text oral o escrit

Reconèixer el vocabulari emprat en

el text

Inferir una relació no explícita

Descriure, explicar, establir,

determinar, deduir, predir, relacionar,

descobrir:

Selecció de la oració que recull

millor el sentit del text

Selecció o elaboració de un títol.

Deducció de la idea principal.

Resumen del text

Descripció de la relació entre dos

personatges

Establir relacions entre les

il·lustracions i els continguts del

text

Identificació de la relació de

causalitat entre dos fets

Reflexiona

r i valorar

Contrastar informació:

Relacionar la informació facilitada

en el text amb les seves experiències i

coneixements previs

Valorar la qualitat del text Reconèixer expressions

discriminatòries en el text

Valorar, jutjar, avaluar, aportar,

recomanar, establir criteris, inventar,

reflexionar, dissenyar:

Distinció entre fets reals i fantàstics

Valoració de la postura de l’autor

sobre el tema

Judici sobre si la informació del text

és completa i clara

Valoració de la importància de

determinades dades o proves

Reconeixement de les parts

fonamentals d’un text

Processos cognitius de l’expressió oral i escrita

Processos Descripció Exemples d’accions

associades

Planificació

Elaborar i seleccionar les idees que s’han de

transmetre adaptades a la finalitat i la situació del

missatge

Seqüenciar,

planificar, ordenar,

classificar...

Coherència

Donar un sentit global al text

Estructurar el text

Donar la informació pertinent, sense repeticions ni

dades irrellevants

Expressar-se amb idees clares, comprensibles i

completes

Relacionar, aplicar,

enllaçar, escollir...


8

Cohesió

Utilitzar el vocabulari amb precisió

Usar sinònims i pronoms per evitar repeticions

Usar els enllaços gramaticals més habituals

Utilitzar punts per separar oracions

Utilitzar comes per separar elements

Aplicar,

desenvolupar...

Adequació

Adaptar el text a la situació comunicativa i a la

finalitat

Usar adequadament aspectes morfològics de

número i gènere i de temps verbals

Aplicar les regles ortogràfiques més generals i les

d’ús de majúscules

Aplicar, relacionar,

adequar...

Presentació

(expressió

escrita)

Presentar el text net i amb marges Utilitzar una lletra clara Destacar el títol

Aplicar, presentar,

organitzar...

Revisió Reflexionar sobre les produccions realitzades

Realitzar judicis crítics sobre els seus propis escrits

Observar, examinar,

reflexionar...

Fluïdesa

(expressió

oral)

Expressar-se oralment amb facilitat i espontaneïtat Capacitat d’imaginar i crear idees i situacions

Demostrar agilitat mental en el discurs oral

Ús adequat de la pronunciació, el ritme i

l’entonació

Narrar, dialogar...

3.2.5. Destreses

La comunicació lingüística és una competència àmplia i complexa que permet el

desenvolupament de quatre destreses bàsiques que poden ser objecte d’avaluació: escoltar,

parlar, llegir i escriure, que s’interelacionen i es donen suport mútuament en l’acte de la

comunicació.

Amb l’avaluació del tercer curs d’educació primària s’ha de comprovar l’inici del procés

d’adquisició, en lectura i escriptura, dels estàndards d’aprenentatge avaluables

imprescindibles perquè l’alumnat pugui seguir sense dificultats la resta d’aprenentatges.

Destreses de la competència en comunicació lingüística

Comprensió Expressió

Comprensió oral Comprensió escrita Expressió oral Expressió escrita


9

3.2.6. Matrius d’especificacions

Els continguts i/o destreses i els processos cognitius considerats per a l’avaluació de la

competència en comunicació lingüística s’han relacionat a través dels estàndards

d’aprenentatge, els quals s’han extret del Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual

s’estableix el currículum bàsic d’Educació Primària, i del Decret 32/2014, de 18 de juliol,

pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.

A continuació es presenten les matrius d’especificacions de la competència amb una

proposta del pes ponderat dels processos cognitius i dels blocs de contingut, amb el

propòsit que serveixi de referència per aconseguir que les proves s’ajustin al currículum.

Matrius d’especificacions de LLENGUA CASTELLANA I LLENGUA CATALANA

Processos: comprensió oral i escrita

Localitzar i obtenir

informació Integrar i interpretar Reflexionar i valorar

Comprensió escrita 40% 40% 20%

Comprensió oral 20% 60% 20%

Processos: expressió oral i escrita

Coherència Cohesió Adequació Presentació Fluïdesa

Expressió escrita 25% 25% 25% 25% ----

Expressió oral 30% 20% 20% ---- 30%

Matriu d’especificacions de LLENGUA ESTRANGERA

Processos: comprensió oral i escrita

Localitzar i obtenir

informació Integrar i interpretar Reflexionar i valorar

Comprensió escrita 80% 20% ...

Comprensió oral 90% 10% ...

Processos: expressió oral i escrita

Coherència Cohesió Adequació Presentació Fluïdesa

Expressió escrita --- 30% 60% 10% ----

Expressió oral --- 20% 60% ---- 20%


10

3.3. Competència matemàtica

El RD 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el currículum bàsic de primària

desenvolupa el currículum de matemàtiques i estableix que: “El treball en aquesta àrea a

l’educació primària estarà basat en l’experiència; els continguts d’aprenentatge parteixen

d’allò més proper i s’hauran d’abordar en contextos d’identificació i de resolució de

problemes. Les matemàtiques s’aprenen utilitzant-les en contextos funcionals relacionats

amb situacions de la vida diària, per anar adquirint progressivament coneixements més

complexos a partir de les experiències i els coneixements previs”. Les situacions o contextos

es refereixen a escenaris propers a l’alumnat que requereixen donar resposta a un repte

plantejat fent ús de la competència matemàtica per afrontar-ho amb èxit.

3.3.1. Contextos i situacions

Personal: engloba problemes o desafiaments als que podria enfrontar-se l’alumnat,

relacionats amb ell mateix, la seva família o grup d’amics/amigues.

Escolar: situacions relacionades amb la vida escolar i el grup de companys del centre.

Social: situacions referides al barri, a la localitat o a la societat en general.

Científica i humanística: relacionada amb l’aplicació de les matemàtiques al món artístic,

de les ciències socials, natural i tecnològic.

3.3.2. Blocs de continguts

Si bé l’assoliment de la competència s’aconsegueix a partir del treball en totes les àrees del

currículum, l’àrea de matemàtiques és la que guarda una relació més directa i contribueix

en major mesura a l’adquisició d’aquesta competència. Per aquest motiu s’han pres en

consideració els blocs de continguts que es contemplen en aquesta àrea, extrets del Decret

32/2014 de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.

3.3.3. Processos cognitius

A l’avaluació de la competència matemàtica es tenen en compte tres processos d’índole

cognitiva, que s’emmarquen dins tres grups:

Conèixer i reproduir: exercicis més senzills referits a coneixements del llenguatge bàsic

matemàtic, propietats i fets matemàtics essencials i repetició d’algoritmes de càlcul

practicats.

Aplicar i analitzar: problemes de dificultat mitjana, implica saber utilitzar diferents eines

matemàtiques en un rang suficient de contextos.

Raonar i reflexionar: requereix la capacitat de pensament lògic i sistemàtic, i implica

l’anàlisi dels resultats obtinguts en la resolució d’un desafiament i la reflexió crítica sobre

el procés seguit.


11

Processos Descripció Accions C

on

èixe

r i r

epro

du

ir Accés i

identificació

Accions de recordar i reconèixer

els termes, els fets, els conceptes

elementals del coneixement

matemàtic i de reproduir

algoritmes.

Anomenar, definir, trobar,

mostrar, imitar, llistar, contar,

recordar, reconèixer,

localitzar, reproduir, relatar...

Comprensió

Accions per captar el sentit i la

intencionalitat de textos de

llenguatge matemàtic i de codis

relacionals i interpretar-los per

resoldre problemes.

Explicar, il·lustrar, extractar,

resumir, completar, traduir a

altres termes, aplicar rutines,

seleccionar, escollir...

Ap

lica

r i a

na

litz

ar

Aplicació

Aptitud per seleccionar,

transferir i aplicar informació

per resoldre problemes amb cert

grau d’abstracció i la

d’intervenir amb encert en

situacions noves.

Classificar, resoldre problemes

senzills, construir, aplicar,

escollir, realitzar,

desenvolupar, entrevistar,

organitzar, enllaçar...

Anàlisi

Possibilitat d’examinar i

fragmentar la informació en

parts, trobar causes i motius,

realitzar inferències i trobar

evidències que sustentin

generalitzacions.

Comparar, contrastar,

demostrar, experimentar,

planificar, resoldre, analitzar,

simplificar, relacionar, inferir,

concloure...

Ra

on

ar

i ref

lexi

on

ar

Síntesi i

creació

Accions de recollir informació i

relacionar-la de diverses formes,

establir nous patrons i descobrir

solucions alternatives.

Combinar, dissenyar,

imaginar, inventar, planificar,

predir, proposar, adaptar,

estimar...

Judici i

valoració

Capacitats per formular judicis

amb criteri propi, qüestionar

tòpics i exposar i sustentar

opinions fonamentades.

Criticar, concloure,

determinar, jutjar, recomanar,

reformular, establir criteris i/o

límits...

3.3.4. Destreses

Quant a les destreses, l’article 12.3 del RD 126/2014 de 28 de febrer, estableix que

l’avaluació al finalitzar tercer curs d’educació primària mesurarà el grau de destreses en

càlcul i resolució de problemes amb relació al grau d’adquisició de la competència

matemàtica.

3.3.5. Matriu d’especificacions

Els blocs de continguts i els processos cognitius considerats per a l’avaluació de la

competència matemàtica s’han relacionat a través dels estàndards d’aprenentatge, els

quals s’han extret del Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s’estableix el


12

currículum bàsic de l’Educació Primària, i del Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual

s’estableix el currículum de l’educació primària a les Illes Balears.

A continuació es presenta aquesta matriu amb indicació dels pesos de cada procés i de

cada bloc de continguts, amb el propòsit que serveixi de referència per aconseguir que les

proves s’ajustin al currículum.

Matriu d’especificacions de la competència matemàtica

Blocs de continguts

Nombres Mesura Geometria Incertesa

i dades Subtotal Total

Pro

cess

os

Conèixer i reproduir

Accés i identificació

20% 40%

Comprensió

20%

Aplicar i analitzar

Aplicació

20% 40%

Anàlisi

20%

Raonar i reflexionar

Síntesi i creació

15%

20% Judici i

valoració 5%

Total 50% 20% 20% 10% 100%

4. Poblacions que participen en l’avaluació

Les proves s’aplicaran en els centres educatius que imparteixin docència a alumnat de 3r

curs d’educació primària en finalitzar el curs escolar en què es dugui a terme l’avaluació. En

l’avaluació hi participaran diferents poblacions: l’alumnat que es trobi matriculat a tercer

curs d’educació primària en els centres educatius de les Illes Balears, qui contestarà les

proves de competències i el qüestionari de l’alumnat; i les famílies, els mestres d’educació

primària i els equips directius dels centres d’educació primària, els quals contestaran els

qüestionaris de context respectius.

Població Informació aportada Instruments

Alumnat

Nivell assolit en cada competència avaluada Proves de competències

Variables de context, recursos i processos

d’ensenyament i aprenentatge i satisfacció

amb el centre escolar

Qüestionari de l’alumne/a


13

Famílies de

l’alumnat

Variables de context, relació i satisfacció

amb el centre escolar Qüestionari de les famílies

Professorat

d’EP

Variables de context, recursos i processos

d’ensenyament i aprenentatge Qüestionari dels mestres

Directors/

directores

Variables de context, recursos,

funcionament i organització del centre Qüestionari del director/a

5. Les proves

5.1. Estructura i format de les proves

Cada una de les proves per avaluar les competències assolides per l’alumnat de 3r curs

d’educació primària constarà de diversos models de prova en format digital i en format

paper que inclouran diferents estímuls contextualitzats en una situació propera a la realitat

de l’alumnat. Cada estímul s’acompanyarà amb diverses preguntes o ítems (entre un i set)

de diferents tipus: tancats i oberts (en cada prova hi haurà, aproximadament, un 70% de

preguntes de resposta tancada i un 30% de resposta oberta). Els diferents models de les

proves es dissenyarà de manera que es puguin visualitzar en els ordinadors ultraportàtils

que els centres disposen del Pla de Modernització Educativa, tenint en compte que siguin

compatibles amb altres tipus d’ordinadors.

Pel que fa a l’extensió de les proves, a cada un dels models de prova hi haurà entre 22 i 25

ítems.

Cada alumne/a haurà de contestar en un full de resposta individual, que l’IAQSE facilitarà

als centres a través de l’aplicació GESAVA, en el qual hi apareixerà indicat el seu nom i

model de prova a realitzar.

Les proves de la competència en comunicació lingüística constaran d’una part de

comprensió oral, una d’expressió escrita i una darrera de comprensió lectora; i s’elaboraran

en diferents formats (arxius MP3 amb els registres en àudio per avaluar la comprensió oral i

proves en PDF per avaluar la comprensió lectora i l’expressió escrita).

L’expressió oral s’avaluarà de forma voluntari, fent servir unes rúbriques d’avaluació

específiques i uns registres de correcció que l’IAQSE posarà a disposició dels centres.

Per tal d’assegurar-ne la confidencialitat, l’IAQSE publicarà les proves al GESAVA i els

centres hi podran accedir amb els codis que se’ls haurà proporcionat prèviament.

5.2. Aplicació de les proves

L’aplicació de les proves anirà precedida d’una informació suficient que faci prendre


14

consciència a l’alumnat i al professorat sobre el sentit i la importància de les mateixes, i

motivi l’alumnat perquè mostri una disposició favorable a la seva realització.

Cada prova es realitzarà en sessions de 60 minuts, sense comptar les instruccions

específiques de cada una i l’audició de la comprensió oral en el cas de les competències en

comunicació lingüística en llengua castellana i en llengua catalana.

Es convenient que, quan en un mateix dia es realitzin dues proves, s’intercali un descans

entre elles.

5.3. Correcció de les proves

Finalitzada l’aplicació, els mestres designats realitzaran la correcció de les proves. Per fer-ho

utilitzaran els criteris de correcció i puntuació de les preguntes obertes que se’ls facilitaran.

6. Els qüestionaris de context, processos i recursos

La investigació educativa ha posat de manifest des de fa dècades que els resultats en proves

de rendiment estan modulats tant per factors contextuals com per factors relatius a

processos organitzatius i/o d’aula. Tant els factors de context com els relacionats amb el

procés d’ensenyament i aprenentatge en els centres educatius i a l’aula s’inclouen en els

marcs d’avaluació d’estudis internacionals com PISA, TIMSS i PIRLS, i d’estudis nacionals

previs, com les avaluacions de l’educació primària i les de l’educació secundària

obligatòria.

Els resultats individuals obtinguts a les proves no són independents de l’entorn social i

educatiu. Per aquest motiu, una de les finalitats bàsiques de les avaluacions és identificar

els factors contextuals que potencialment s’associen als resultats acadèmics i analitzar la

relació entre aquests factors i els resultats obtinguts pels alumnes en les proves.

La recollida d’informació sobre variables relatives al context, als recursos dels centres i als

processos d’ensenyament-aprenentatge que es desenvolupen en els mateixos, es realitzaran

mitjançant qüestionaris dirigits a l’alumnat, als mestres d’educació infantil i d’educació

primària, a la direcció dels centres i a les famílies.

Prenent com a referència les experiències de diferents avaluacions, tan de l’àmbit

internacional com nacional, s’obtendrà un Índex Socioeconòmic i Cultural (ISEC) com

element del context dels centres educatius. Aquest s’elaborarà a partir de variables relatives

al nivell d’estudis, a la situació laboral i a la professió dels pares o tutors legals, als recursos

en la llar i altres variables de context que hi guarden relació.

En les anàlisis que tenguin en compte l’ISEC, es considerarà, tant l’ISEC individual de cada

alumne/a, com l’ISEC mitjà dels alumnes de 3r i 6’e curs d’EP del centre (estimació de


15

l’ISEC del centre).

7. Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu

Pel que fa a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) que estigui

diagnosticat d’acord amb les consideracions contemplades a l’article 19 del Decret

39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la diversitat i l’orientació educativa en

els centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics, per tal de facilitar la

tasca administrativa dels centres, l’IAQSE considerarà com a NESE l’alumnat que figuri

com a tal al GestIB. En els centres privats que no utilitzin el GestIB, els directors hauran de

comunicar per escrit a l’IAQSE la relació d’alumnat NESE de 3r d’EP especificant el seu

diagnòstic.

La Comissió d’Avaluació de cada centre, a proposta del tutor i de l’Equip de Suport

Educatiu, haurà de decidir, per a cada alumne o alumna NESE diagnosticat, si precisa que

se li adaptin les proves de l’IAQSE. Les adaptacions aniran a càrrec del centre i seran l’equip

de suport i el tutor/tutora els responsables d’elaborar-les quan rebin les proves.

Si es realitzen adaptacions de les proves proporcionades per l’IAQSE que no impliquin

canvis en el seu contingut (com per exemple: augment del temps de realització de la prova,

format i/o accés a les preguntes, resposta oral d’alguna pregunta, entre d’altres) s’han

d’introduir les proves a l’aplicació GESAVA. Només si l’alumne/a rep una adaptació

curricular significativa en àrees relacionades amb alguna o algunes de les competències

avaluades (desajustament curricular de dos o més cursos), es podrà indicar a l’aplicació

GESAVA que aquest alumne/a no computarà per al càlcul de les mitjanes de grup i de

centre. La Comissió d’Avaluació del centre haurà de fer constar a l’acta d’una reunió a tal

efecte, prèvia a la realització de les proves, la relació d’aquest alumnat. Per indicar que un

alumne/a no computa en una competència, el director o directora haurà de desactivar la

casella corresponent a l’aplicació GESAVA (apartat gestió de NESE).

El professorat de suport haurà de participar en l’aplicació de les proves quan en un grup

s’hi trobi alumnat NESE que precisa algun tipus d’adaptació de les proves.

8. Pla de Millora

L’apartat tercer de l’article 21 de la Llei Orgànica de 2/2006, de 3 de maig, d’educació

(LOE), modificat per la LOMCE, estableix que: “Les administracions educatives podran

establir plans específics de millora en aquells centres públics els resultats dels quals siguin


16

inferiors als valors que, a tal objecte, hagin establert. En relació amb els centres concertats

s’estarà a la normativa reguladora del concert corresponent”.

Aquests plans específics de millora hauran de tenir en compte la situació de partida del

centre, la millora o empitjorament dels seus resultats, i la problemàtica socioeconòmica de

l’entorn.

El Pla de Millora és responsabilitat de l’equip directiu del centre, amb la col·laboració del

professorat i els equips docents.

En l’informe, després de l’anàlisi dels resultats, en el qual els equips de professors, com a

conseqüència de l’estudi de les causes que han influït en els resultats i de la identificació de

punts forts a mantenir i de debilitats o aspectes a millorar, formularan propostes de millora

que requereixen la identificació de les actuacions de millora, seleccionar i prioritzar les

mesures que proposen els equips docents, procedir a l’aplicació d’aquestes i, finalment,

realitzar l’avaluació i seguiment de la seva incidència en la millora dels resultats en cursos

següents.

9. Marc normatiu

Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE) modificada per la Llei orgànica

8/2013, de 9 de desembre, per la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).-

Article20, Article 144-

Decret 32/2014, de 18 de juliol de 2014, pel qual s’estableix el currículum de

l’educació primària a les Illes Balears – Article 15-

Ordre de la consellera d’Educació, Cultura i Universitats de 6 de març de 2015 sobre

l’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes de l’educació primària a les Illes Balears –

Article 14-

avaluaciÓ diagnÒstica al 3r curs d’educaciÓ...

Documents