Dolces veusdelMatarranya

C m

y k

C m

y kAny 4 • núm. 23 • La Franja, gener de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Entrevistaa SusanaBarquínLa guanyadoradel premiGuillem Nicolau2002 ens contales seuesinquietutsliteràries

Con

cert

de

tote

s le

s co

rals

par

ticip

ants

en

la T

erce

ra T

roba

da d

e C

oral

s de

l Mat

arra

nya

Premis Jaume I de la FranjaCastellonroi va acollir la tercera ediciódels guardons que atorguen els Casals dela Franja amb un grapat d’actes culturals

Dolces veusdelMatarranya

Consell Comarcal de la LliteraEl 3 de gener es va constituir a Binèfarl’òrgan rector de la comarca amb lapresència del Conseller d’Indústria

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA2 EDITORIAL

EDITEN:Associació Cultural del MatarranyaC/ Pla, 4, 44610 Calaceit, Tel. 978 85 11 52

A/e: associació@matarranya.comConsells Locals de la FranjaInstitut d’Estudis del Baix Cinca-IEAApartat de Correus 116, Fraga (Baix Cinca)

DIRECTOR:Màrio Sasot

COORDINADORS:Josep Galan, Enric Marqués i Hipòlit Solé

COL·LABORADORS:C. Alcover, D. Badia, S. Barber, A.Bengochea, F. Blanch, M. Blanc, J.Boix, D. Borbon, V. Borbon, T.Bosque, A. Capdevila, J.A. Carréga-lo, J. Cases, C. Castany, A. Castell-nou, A. Enjuanes, J.L. Escuer, M.Espitia, J. Espluga, P. Fontoba, R.Ferrer, G. Francino, J. Galan, Q.Gibert, M. Gimeno, À. Huguet, V.Ibarz, V. Labara, O. Labat, P. Labat,J. Laforga, C. Lapresta, A. Larrégola,J.A. Llerda, E. Marqués, C. Martí, M.Martínez, Mauri, C. Massagué, M.Mateo, D. Maza, C. Mesalles, I.Micolau, J. Micolau, G. Miret, J.Montclús, H. Moret, J. Motis, A.Orús, J. Pallarol, J. Puche, A.Quintana, Ll. Rajadell, F. Ricart, M.Riu, M.C. Roca, E. Sabaté, A. Sáez,J. Salleras, M. Sampietro, J. SanMartín, C. Sancho, X. Sebastià, J.L.Seira, A. Serés, J. Seuma, R. Sistac,R. Solana, C. Terés, R. Ventura, P.Vidal, D. Vidallet, G. Xacon.

CORREU ELECTRÒNIC:tempsdefranja@wanadoo.es

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITAT:974 47 19 93 / 93 805 02 70

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓ:Gràfiques del Matarranya, SLgrafiques@matarranya.com

DIPÒSIT LEGAL: TE-88/2000

EN VENDA A:

Albelda Estanc ConchitaCalaceitPapereria AbàsEl TorricóLlibreria PilarínFragaLlibreria Badia, Estanc Bollic,Llibreria CabreraLleidaLlibreria de la GeneralitatMequinensa Papereria GonzálezReusLlibreria GaudíSaidí Llibreria PanadésSaragossaKiosko Hermanos VidalTamaritEstanc PatritoTortosaLlibreria El TempleVall-de-roures Llibreria Serret

Les dejeccions dels porcs, els anomenatspurins, contaminen greument les comarques,–la Llitera, el Baix Cinca– la Franja, l’Aragó.El volum de residus porcins és molt més granque el que els mateixos ciutadans produeixen.On va aquests purins? A la terra, com a adob,però quan s’acumulen en excés, es filtren a lesaigües subterrànies o van directament al riu,contaminant les aigües fins a fer-les perjudi-cials per a la salut a causa de l’alta concentra-ció de nitrats: segurament són un dels proble-mes mediambientals més greus que pateix laFranja.

La Unió europea va aprovar el 1991 una direc-tiva que obligava a definir les anomenades zonesvulnerables (contaminades amb nitrats per sobredel nivell permès) i a elaborar codis de bonespràctiques agronòmiques.

TdF té moltes preguntes que fer. NO en somresponsables de la situació del sector

La DGA, a hores d’ara, possiblement hagidelimitat aquestes zones i hagi començat a nego-ciar amb el sector. O potser no… Potser la majo-ria d’explotacions ja tinguin elaborat el corres-ponent pla de gestió de purins… o potser no.Possiblement la gran majoria d’explotacionstinguin consciència de la necessitat d’una gestiósostenible… Sabem que el problema afecta a unsector complex, que hi ha desacords entre l’ad-ministració i els ramaders, que hi ha pressionseconòmiques, que hi ha hagut alguns errors enles plantes de tractament i, sobretot, creiem quehi ha hagut un cert oblit o un deixar que altres

ESTISORESMiguel Estaña

comunitats prenguin mesures, i fins i tot, un certfatalisme: si Holanda no ha sabut solucionar aquestproblema, que n’hem de fer nosaltros? Ens agra-daria conèixer els projectes de gestió de residusper comarques de la DGA. Ens agradaria saberl’opinió dels ecologistes sobre les plantes de trac-tament dels purins en plantes de cogeneració. Siel terreny no dóna per acollir els residus, s’hauràde reduir la cabanya? Seguirem necessitant lesplantes de tractament? Seguiran contaminant?Seran rentables? Han de ser privades o públi-ques? Han de ser rentables o no? Quants anyscaldrà seguir suportant aquesta contaminació tano més greu que la marea negra que emporca Galí-cia i el nord d’Espanya? Confiem que l’Admi-nistració ens mantingui informats i que els tècnics,biòlegs, ecologistes, ramaders, exposin els seusplantejaments. Les pàgines de TdF estan a dispo-sició.

Però sobretot no esperem a tenir el xapapoteporcí arribant-nos al coll.

Els purins:La Marea Negra de la Franja

SUBSCRIU-T’HI974 47 19 93 93 805 02 70

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 2

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 3

s u m a r i salutació del directorNo es pot encarar amb seguretat i garanties d’èxit el futur obli-

dant els orígens. Per això l’Institut d’Estudis del Baix Cinca varecordar en el seu sopar anual de lliurament dels Premis 6 denovembre les figures senyeres d’Artur Quintana i José Bada,pioners en la defensa de la identitat i l’ensenyament del català

a la Franja. En estes mateixes pàgines informem d’alguns «valors de futur» que la lluita i el treballd’aquells «pioners» han fet possible. Per exemple, en l’àmbit de les lletres presentem a la flamantguanyadora del Premi Guillem Nicolau, Susana Barquín, una jove fragatina que representa aquestrelleu generacional que s’està donant en en el món de la literatura catalana i del que formen partper mèrit propi altres autors de la Franja com Francesc Serés o Mercè Ibarz.

Dins del món de la música, un futur també encisador i brillant és el que espera als entranya-bles Turnez & Sesé, recents guanyadors del premi al millor disc català de l’any 2002 atorgat perRàdio 4 pel seu treball sobre poemes de Desideri Lombarte.

També aquesta revista ha estat premiada, a través de la meua persona, per l’IEBC. Felicitats atots, col·laboradors i lectors. L’èxit és vostre.

Màrio Sasot

CARTES CREUADES

cartes dels lectorsEl fiscal veu indicis de delicte en un article dela revista del GAV

El Grup d’Acció Valencianista reivindicavaaccions violentes anticatalanistes en la publicacióque commemora el seu 25 aniversari

La fiscalia del Tribunal Superior de Justícia dela Comunitat Valenciana, «davant de la presumi-ble existència de fets delictius», ha incoat diligèn-cies d’investigació penal després de rebre unadenúncia del Bloc Nacionalista Valencià (BNV)contra les manifestacions recollides en un articlede la revista del Grup d’Acció Valencianista (GAV)en el que reivindicaven un llistat d’accions violen-tes contra partidaris de la unitat de la llengua,segons van informar fonts de la formació nacio-nalista.

El fiscal cap del TSJ, Enrique Beltrán, desprésde rebre el passat 25 de novembre la denúncia delBloc, va obrir diligències d’investigació penal queha remès al Jutjat Degà de València perquè s’in-coe l’oportú procediment penal. En la denúncia delBloc apareix reflectit que el GAV, en l’últim núme-ro de la seua revista que porta per títol Som, vapublicar, amb motiu dels seus 25 anys, un articletitulat 25 anys, 25 accions, en el que incloïen unllistat d’activitats violentes que han realitzat des dela transició «en contra d’entitats i persones per raóde la seua ideologia diferent de la del GAV». Entreelles, cap recordar-la crema de la quatribarrada albalcó de l’Ajuntament de València el 9 d’octubrede 1979, així com l’explosió d’un artefacte casolàal costat del domicili de Manuel Sanchis Guarnera València o la destrossa a Carcaixent del vehicled’un edil d’UPV. D’aquesta forma, prossegueix ladenúncia, en el citat rànquing elaborat pel grupvalencianista apareixien vint-i-cinc accions sobreles quals afirmaven haver participat i promogut, lamajoria de les quals, segons el Bloc, «són consti-tutives de delictes o faltes d’acord amb els articles510, 514.4 i 577 del Codi Penal». L’article 510 casti-

ga als que promouen la discriminació, l’odi o laviolència contra grups o associacions i el 514.4 alsque impedisquen el legítim dret d’associació oreunió. L’article 577 castiga als que, sense pertàn-yer a banda armada, organització o grup terroris-ta, i amb la finalitat de subvertir l’ordre constitu-cional o alterar la pau pública, cometen homicidis,lesions o incendis.

Delictes de terrorismeEn la denúncia presentada pel Bloc davant de la

Fiscalia s’afirmava que la publicació de la citadarevista pot ser constitutiva d’un delicte previst ipenat en l’article 578 del Codi Penal que diu quees castigarà «la provocació, la conspiració i laproposició per qualsevol mitjà d’expressió públi-ca dels delictes previstos en els articles del 571 al577 relatius al títol ’dels delictes de terrorisme oels que realitzen actes que comporten descrèdit,menyspreu o humiliació de les víctimes del terro-risme o de les seues famílies». La formació nacio-nalista estima que, «tenint en compte que totes lesaccions que el GAV reivindica han estat dirigidescontra persones, grups o associacions amb ideo-logia diferent de la seua», aquest grup ha de serconsiderat «il·lícit» tal com ho recull l’article 515que considera associacions il·lícites a les «quetinguen per objecte cometre algun delicte i a lesque empren mitjans violents o les que promoguenla discriminació».

El Bloc recorda que l’actual president del GAV,Manuel Latorre i altres membres d’aquest grup «javan ser condemnats com a autors d’un delicte dedanys i un altre de coaccions en 1997» per unasentència del jutjat penal 8 de València. A més, elBloc considera que la publicació i reivindicaciód’aquestes accions violentes en la revista «ha causatcerta alarma social». El secretari d’Organització delBloc, Ferran Puchades, va explicar que van a perso-nar-se a més com a acusació particular en la causa.

Levante-EMV, València

Editorial

Salutació del director

Cartes dels lectors

El Matarranya

El Baix Cinca

EntrevistaSusana Barquín:

premi Guillem Nicolau 2002

La Llitera i la Ribagorça

Tema del mes:Joia i harmonia en l’entrega dels

VI premis «6 de novembre» a Mequinensa

Aragó

Gent de Franja

Països Catalans

Opinió:Ferenc Olivér Brachfeld:

un psicòleg hongarès a Catalunya

2

3

3

4

7

10

12

15

16

17

18

19

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 3

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA4

Èxit de la Tercera Trobada de Corals del Matarranya

Antoni Bengochea

EL MATARRANYA

CO

ETS

LlenguaLos defensors de «l’ara-

gonès oriental» han sofert unaimportant pèrdua amb la recentmort de Roberto Bayod, undels principals impulsors imantenidors d’aquesta hete-rodoxa teoria. En el llibre queva escriure sobre la Història deBellmunt hi dedica un apartata explicar-la. Ve a dir losegüent: A) La qüestió de lallengua no és un tema perlingüistes ni filòlegs, sinó perhistoriadors. B) Aquells quediuen que a les nostres terresse parle català tenen queprovar-ho històricament. Quandiuen que parlem català perquèla repoblació va ser feta majo-ritàriament per gent de la Riba-gorça i Lleida no es prova res,segons ell, perquè tant uns comaltres no eren catalans. C) Creuen la tesi dels mossàrabs queja vivien abans de la Recon-questa i que parlaven –segueixdient Bayod– si fa o no fa igualque natres ara. D) Si esta llen-gua s’hi pareix molt a la deLleida i altres veïns catalans ésdegut que la vam portar natrescap allà. Per tant això que diemcatalà occidental s’hauriad’anonemar aragonès orien-tal.

Aquesta mena de despropò-sits, que no resisteix cap anàli-si històrica ni lingüística míni-mament seriosa, és allò en quees basen els opositors a la cata-lanitat de la nostra llengua. Jovaig escriure fa un parelld’anys, un article per a LaComarca, comentant el llibreen qüestió i el director em vademanar personalment que elretingués, sense publicar-lo,tement l’embolic i els malde-caps que li hagueren donat lesrèpliques insistents i apassio-nades del finat.

Miquel Blanc

Un any més vam poderdisfrutar d’esta Trobada, en laque van participar les cincCorals de la comarca: Valljun-quera, Beseit, Thymiaterion iKinessis de Calaceit, i l’amfi-trió d’enguany, Queretes.

L’església de la Mare de Déude l’Assumpció de Queretesva ser un brillant marc, per laseua arquitectura i acústica, onel públic va poder constatar laimportància de la música coralde la comarca.

El 6 de desembre va consti-tuir un excel·lent lloc de troba-da de la gent del Matarranya ipobles veïns.

Va obrir el concert la coral decasa, de Queretes, dirigida perFrancisco J. Celma Tafalla, queva interpretar quatre peces,destacant el Laudeamus, delLlibre Vermell de Montserrat(s. XIV). A continuació la coralde Beseit va deleitar al públicamb «Danzón» t i t u l a tRumbambau, i l’emotiu poemaElles, de Desideri Lombarte,amb música de la seva directoraMargarita Celma Tafalla.Després la coral de Valljun-quera, dirigida per BeatrizBarceló, mos va oferir un variat

repertori del que destacaremAve María de Dominguez. Elpersonal estil del grup calaceitàKinessis va emocionar al públicamb harmonitzacions deConrat Setó i música de Gardel.Posteriorment la coral Thymia-terion de Calaceit dirigida perMargarita Celma cantà Se equi-vocó la paloma, amb text d’Al-berti i el Motete de Santa Cecí-lia, escrit pel compositor al quese li fee l’homenatge JesúsMaría Muneta Martínez deMorentiu.

Un dels moment més espe-cials es va viure quan la sopra-no invitada Mª Àngels GraellsBofill va interpretar amb lescorals de Beseit i Calaceit laBarcarola de l’òpera Marinad’Arrieta acompanyada alpiano per José Mª Berdejo il’Espiritual negre AmezingGrace a capella.

Per acabar el concert los mésde 75 integrants de totes lescorals van estrenar una bellacançó popular del Matarranya(una més) harmonitzada aquatre veus per J. M. Muneta:Sant Josep se fa vellet.

Realment càlid va ser elmoment del lliurament de la

menció honorífica Miguel deAguilar al compositor D. JesúsMaria Muneta Martínez deMonteriu, en reconeixement ala seua trajectòria com a músici compositor, que va ser rebu-da amb forts aplaudiments pertotes les corals, l’Ajuntamentde Queretes i el públic assistent.

Molt enriquidor va ser eldiscurs de Josep Maria Muneta,que va aprofitar per a citar a totslos músics naixcuts a la comar-ca del Matarranya. Després ellmateix va dirigir a totes les coralsla seva harmonització de la nada-la Noche de Paz.

Lo concert va finalitzar ambbrillantor, al ser interpretadesper totes les corals les Aubadesdel Matarranya, amb l’acom-panyament dels grallers deCalaceit: Sergio Esteve i SantiColomer.

No voldria deixar passarl’ocasió sense felicitar alsoradors per les coses tant inte-ressants que van dir, especial-ment l’alcalde de QueretesAntoni Llerda. Entre tots idavant dels nostres il·lustreshostes mos van fer sentir orgu-llosos de la nostra música,cultura i comarca.

Mª Àngels Gaells, soprano, interpreta amb la Coral Thymaterion i la Coral de Beseit, la Barcarola de l’òpera Marina de Arrieta. Al piano José Mª Berdejo, directora Margarita Celma

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 4

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 5EL MATARRANYA

L’Assemblea General de l’Associació Cultural del Matarranya a la Codonyera

Carles Sancho

L’Assemblea General del’Associació Cultural del Mata-rranya d’enguany es va celebrarel dissabte 28 de desembre a laCodonyera i va esdevenir unaconvocatòria plena d’interes-sants activitats a la que hi vamparticipar més d’una cinquan-tena de socis i simpatitzants.Tot un èxit i un encert per l’as-sociació que es traslladava, perprimera vegada, a l’àreageogràfica del Mesquí amb laque compartim una mateixallengua i cultura.

La casa-museu de l’amic ipoeta José Miguel Gràcia Zapa-ter va acollir aquest any l’as-semblea general de socis.Primerament l’escriptor i artis-ta ens ensenyà la col·leccióetnològica que ha anat recopi-lant des de fa un munt d’anys;mentrestant la junta de l’enti-tat acabava la reunió ordinàriaque precedia l’assemblea gene-ral. En iniciar-se aquesta convo-catòria el president d’ASCU-MA, Hipòlit Solé va presentarl’acte on va fer un resum deles activitats realitzades durantl’any: la participació en el ICongrés de Cultura i Territoride la Diòcesi de Tortosa, l’or-ganització del Manifest pelpacte de les Llengües a l’Ara-gó celebrat a Mequinensa, lapresentació del llibre de MiquelBlanc Històries i romanços, laparticipació en l’Homenatge aDesideri Lombarte de l’IESMatarranya de Vall-de-roures,l’exposició i publicació delcatàleg Quan érem emigrantsde Tomàs Riba, participació enla Festcat –Jocs tradicionals–d’Horta de Sant Joan, l’ediciói presentació dels llibres Espur-nes de J. A. Carrégalo i Epis-tolari de Desideri Lombarted’Artur Quintana, l’organitza-ció de la Tretzena TrobadaCultural a Beseit, la presenta-ció a les Corts d’Aragó de les

signatures dels alcaldes i regi-dors de la Franja recolzant elManifest pel pacte de Llen-gües, l’edició de la revistaTemps de Franja i del CD Unaroella al cor, la realització ipresentació de l’exposició itine-rant Ataüllar el món des delMolinar, el lliurament als dife-rents part i ts polí t ics delCongrés de Diputats d’undossier informant sobre lasituació de la Llei de Llengüesa l’Aragó… Seguidament pren-gué la paraula el tresorer JavierArrufat que presentà ben deta-lladament el balanç econòmicde l’associació i que any reraany augmentà significativamentel seu pressupost anual. Enacabar novament el presidentanuncià els projectes culturalsper l’any vinent: les novespublicacions i entre aquestesdestaquen la novetat de lacol·lecció «Quaderns de lesCadolles» dirigida pel poeta iinvestigador mequinensàHèctor Moret, la CatorzenaTrobada Cultural d’estiu quel’any que ve es celebrarà a laCodonyera, l’ampliació del’horari de la secretaria d’AS-CUMA per fer front a lesnecessitats creixents de l’enti-tat, noves exposicions quebuscaran un lloc adient per a serpresentades com per exempleles sales de l’Antiga FàbricaNoguera de Beseit… Donadala informació per part de lajunta hi va haver un apartatd’intervencions del públicassistent a l’acte sobre diversosassumptes com la insuficientpresència de català en la prem-sa comarcal i nacional i lesestratègies per tal d’augmentar-la, es va donar notícia del nota-ble creixement de l’associacióque actualment compta ambun total de 314 socis, l’agraï-ment a la gent del Mesquí perla voluntat d’integrar-se i treba-

imatges de l’artista es comple-menten. L’autor també posà ala nostra disposició una grancol·lecció de dibuixos de temaetnològic relacionats amb laseua vila.

A la fàbrica de l’oli de laCooperativa del Mesquí se’nsvan explicar amb tota sèrie dedetalls les innovacions tecnolò-giques que s’aplica en el nouprocés de l’elaboració delproducte agrícola més impor-tant de les nostres viles i coml’associacionisme és essencialper augmentar la rendabilitatdels cultius tradicionals delcamp i per reduir l’emigraciódel medi rural, un dels proble-mes més importants de lesnostres comarques.

La intensa jornada acabà ambel sopar en el bar de la Plaçaque reuní una trentena de perso-nes, que serví per assaborirl’excel·lent menú que se’nshavia preparat i que s’allargàamb una perllongada sobre-taula perquè sempre quedencompanys per saludar, cosesper aclarir o projectes percompartir.

llar dins la nostra entitat ipromocionar la llengua i cultu-ra, la falta de sintonia entre lanostra associació i el recent-ment constituït consell comar-cal del Matarranya, la peticióque les guies del Matarranya idel Baix Aragó editades per laDiputació General d’Aragócontemplon lògicament duesedicions, una en castellà i unaltra en català. Després de l’as-semblea general José Miguelens va oferir una interessantaudició musical, El so delsvinils, on amfitrió ens mostràles excel·lències de gaudir de labona música de sempre ambels aparells d’audició més tradi-cionals i acollidors.

En acabar deixàrem la sala«Cial i terra» on es celebrà l’as-semblea i ens vam traslladar ala Casa la Vila on el grup Arrilcodonyerà actuà oferim-nos unrepertori de música tradicio-nal i popular, una agradablesorpresa fora de programa. Enel mateix edifici, en la salad’exposicions, Jesús PallarèsPeñarroya ens presentà Poemafotogràfic, on la poesia i les

Capella de la Mare de Déu de Loreto de la Codonyera

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 5

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA6 EL MATARRANYA

VIL

ES

I G

EN

TS Gener

congelatHem acabat el dos-mil dos

i comencem un any nou senseobrir cap porta ni traspassarcap ratlla que no sigue puraimaginació; perquè la rodadel temps no done proves ques’estigue aturant ni poc nimolt. A un mes en segueixun altre; a un govern segueixun altre govern paregut, comcada núgol que hi ve des delponent s’hi pareix a tots elsque han passat. I l’eterna llui-ta entre lo que caldrie fer perque anare tot millor i lo ques’acabe fent està viva comsempre: enfront del desig irre-frenable de les minories peraprofitar l’ocasió, la forçaimmensa de la gent exercintde ciutadans.

Tenim que desitjar alslectors un any carregat desalut i de bonança, sabent quel’impuls del treball diari i lesbones intencions s’hi podenquedar en fum. Encara així,no hem d’amollar. I si vénentortes, com ara als gallecs, almenys que mos agafo en laroba de feina al costat.

De moment ja mos hacaigut un pessic bo: la loteriade la comarcalització, en migde la indiferència i el desco-neiximent dels afectats. Dela del transvasament de l’Ebretambé juguem tots un bitlletamb premi segur.

Però tenim la gran sort de sercom sem de creatius i empre-nedors; un poc partidaris del’Aragó total i un molt d’obe-dients als del Govern Central;«Cazurrets» en lo mocador alcap lligat; savis de l’escriptu-ra enamorats de les nostresllengües i cultura; fanàtics dela confraria de la farigola i elbadoc; nobles arrematats icarnussos mediocres, gent quecreu o no creu, que sap plorari sap riure i que defense lo seuen moltes ganes de viure.

Feliç any.

Tomàs Bosque

L’activitat de la principalcolònia de voltors de la comar-ca del Matarranya, instal·lada alMas de Bunyol de Vall-de-roures, podrà seguir-se perInternet en temps real gràciesa un projecte que combinaràles noves tecnologies de lacomunicació, el respecte almedi ambient, la divulgació dela vida salvatge i la promocióde la zona. Per portar endavantesta novedosa iniciativa, laComarca del Matarranya hapromogut la Fundació Mata-rranya Nature, a la que, a mésde l’organisme comarcal,pertany el promotor del projec-te, José Ramón Moragrega, unramader de Beseit que haconsolidat una important pobla-ció de voltors al Mas de Bunyol,al peu de la serra de la Caixa,per un empeny personal.

La presència continuada de alvoltant de quaranta parelles devoltors estarà continuamentcaptada per 25 càmeres de vídeoconnectades a una pàgina webd’Internet a través de la qualels afeccionats a la natura detot el món podran veure endirecte la vida d’esta au carron-yera. Segons explica l’impul-sor de la iniciativa, els natura-listes o simplement curiososque utilitzin el sistema telemà-

tic per a observar els voltorspodran manipular les càmeresper a centrar l’observació enl’aspecte que més els interessi.

La Fundació MatarranyaNature es va presentar al públicel dia 10 de novembre dins dela Fira de Recursos Naturals iMedi Ambient que se celebraanualment a Ràfels. L’acte vatenir lloc a l’Hotel Molí del’Hereu. El primer objectiu dela Fundació es ara aconseguirfinançament per executar elprojecte.

L’escenari de l’actuació ésun menjador d’aus carronye-res voltat de pinars i roquissalspromogut per José RamónMoragrega i legalitzat per laDGA. Ha estat la culminaciód’un treball personal de mésde deu anys. Durant aquesttemps, el ramader ha portat auna falda de la serra de la Caixaanimals morts de la seua gran-ja de conills i d’altres delvoltant per afeccionar elsvoltors al lloc i acostumar-losa la seua presència. L’afluènciad’aus ha estat en augment itambé s’ha diversificat. S’hanidentificat, a més de voltors dedistintes espècies i àguiles blan-ques, un animal que va arribarper primera vegada als Portsde Beseit el 1996.

Este veritable paradís de larapinya està a sols tres quilò-metres del casc urbà de Vall-de-roures, des d’on es pot veure lamuntanya de la Caixa a simplevista. Per a facilitar la contem-plació de les evolucions delsvoltors, l’Ajuntament d’aques-ta localitat vol acondicionar unantic hospital com a centre d’in-terpretació. L’edifici inclouràtambé un museu del riu Matar-ranya. El Consis tor i volcomençar en breu les obresd’acondicionament, que jatenen una primera partida assig-nada per l’Institut Aragonés deFoment de 150.000 euros.

Dins de la mateixa finca deJosé Ramón Moragrega, tambéestà previst reconvertir un edifi-ci antic com a petit alberg perque els biòlegs o investigadorsde la natura puguen fer els seustreballs prop de la colònia devoltors.

José Ramón Moragregaressalta que, a més de contribuira l’educació mediambiental, elprojecte de Matarranya Natu-re pot ser una via de promocióde tota la comarca a nivellmundial. El voltor serà l’am-baixador i Internet el vehicle.

Voltors amb vocació telemàticaLluís Rajadell

JAU

ME

SEU

MA

JOA

QU

ÍN A

RR

UFA

T

Voltor comú

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 6

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 7EL BAIX CINCA

En relació al patrimoni, Saidícomptarà d’aquí a poc temps ambuna sala d’exposicions on s’ex-posaran les troballes arqueolò-giques trobades durant lareconstrucció de l’església.Aquesta sala està situada en elsbaixos de l’Ajuntament en elmateix emplaçament de l’anticconsultori mèdic, remodelatper aquesta finalitat. El finança-ment de l’obra corre a càrrec dela Diputació Provincial d’Os-ca i l’Ajuntament de Saidí deforma conjunta.

Aquesta sala però, no seràl’únic espai cultural al poblesinó que Saidí també comptaràamb una sala multicultural quealbergarà diferents actes cultu-rals organitzats per les orga-nitzacions cíviques del poble.Exposicions, obres de teatre,cinema i conferències sónalguns dels actes que espreveuen realitzar per aprofitar

tot el potencial d’aquest edifi-ci emblemàtic. L’edifici, anticcinema, s’està remodelantactualment per solucionar elsproblemes d’aluminosi detec-

L’Institut d’Estudis del BaixCinca-IEA ha editat en formad’adhesiu la declaració que laRAE (Real Academia Espa-ñola) va fer anys enrere sobrela controvèrsia entre els queacceptaven sense embuts ladenominació de català a la llen-gua parlada a València i lespostures secessionistes partidà-ries de desvincular la realitatlingüística valenciana de lacomunitat idiomàtica catala-na. En aquest document, laRAE expressa l’opinió sobreaquests fets incidint prèvia-ment en l’aspecte que es trac-ta d’una qüestió aclarida cien-tíficament d’acord amb tots elsestudis de les llengües romà-niques. Entre altres coses, a

l’escrit es delimita la geogra-fia del català amb una referèn-cia clara a les nostres comar-ques («…, en una franja deAragón…») i acusen que darre-ra les postures secessionistess’amaguen persones que utilit-zen els seus prejudicis com afont d’autoritat científica ipropòsits que no es relacionenamb la veritat d’un fet sufi-cientment provat per a la filo-logia i la història. A més, utilit-za l’adjectiu «aberrantes» tottipus d’intents de desvincula-ció de la comunitat idiomàticai cultural catalana i acabenmanifestant que senten un granrespecte i admiració per lanostra llengua. Aquesta decla-ració, que ha estat distribuïda

Sala Multicultural a SaidíMaite Cartagena

Campanya d’informació lingüística de l’Institut d’Estudis del Baix Cinca-IEA

Pep Labat

tats des de fa un temps.Totes aquestes obres realit-

zades recentment ens parlend’un progrés que esperem siguicontinuat i es tradueixi a curt

termini en una millora de laqualitat de vida no sols a Saidísinó a tots els pobles de lacomarca, oblidats sovint perles administracions.

entre socis i simpatitzants del’IEBC-IEA, està firmada perdos premis Nobel (VicenteAleixandre i Cela), escriptorsde renom (Miguel Delibes,Buero Vallejo, Dámaso Alon-so , e tc . ) i pe r f i lò legs iintel·lectuals de prestigi inter-nacional (Emilio Alarcos,Fernando Lázaro Carreter,Pedro Laín Entralgo, etc.).L’IEBC-IEA va substituir lacampanya d ’ in fo rmac iólingüística que tenia previstaper al 2002 (fulls informatiussobre diferents conceptes de lallengua –llengua, dialecte iparla, etc.–) en favor d’aques-ta acció per la importància iforça del document. Propera-ment s’estudiarà la distribució

entre altres sectors de la pobla-ció.

Per una altra part, la nostraentitat editarà, amb l’ajut delGovern d’Aragó i en el primerquadrimestre de l’any, l’estu-di de Josep Galan Modismes ifrases fetes de la parla deFraga. Aquest tindrà un tirat-ge de sis-cents exemplars i seràpublicat dintre de la col·lecció«La Sitja». L’obra recull cincmil modismes i frases fetes deFraga, recollits en un espai detemps de 20 anys i està basa-da en un acurat treball de campamb una sèrie d’informadorsi en la consulta de nombrosesfonts bibliogràfiques (La Ribe-ra del Bajo Cinca, etc.).

M.

CA

LUC

HO

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 7

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA8 EL BAIX CINCAL’H

AM

Són de lo que no ña!

Fa uns mesos, una propos-ta del PSOE del M.I.Ade Fragaper tal de donar nom als carrersd’un polígon recentment inau-gurat utilitzant els noms delsoficis tradicionals, va ser dura-ment impugnada pels regidorsdel PP i del PAR en base alsraonables arguments que lallengua de Fraga no era elcatalà i que, per tant, nomscom «ferrer», «sabater»,«espartenyer» i d’altres«s’havien d’escriure sense rperquè no sona». El documentde la Universitat de Saragos-sa on s’argüia la correció de lesformes proposades va serolímpicament rebutjat.

El cas és que l’IEBC-IEA vaser consultat pel M.I.A.F., i jo,personalment, hi vaig aportar elnom d’uns quants oficis acabatsamb r, que vaig copiar literal-ment del llibre editat pels Amicsde Fraga, Vida i CostumsFragatines, escrit i corregit pelpresident d’A. de F. i mentorortogràfic del PP i del PARfragatins. Doncs bé, el mentorortogràfic del PP i del PAR deFraga, i pare d’una de les múlti-ples gramàtiques blaveres, elshavia escrit tots amb r final! Sivolen els regidors esmentats,els podem oferir les normes onel filòleg esmentat explica que«s’hi ha de posar r perquèaquesta lletra apareix en elfemení i en els diminutius…»Clar que també els hi podemoferir una altra gramàtica delmateix senyor en què diu queno s’han de posar. Se la podenjugar a cara o creu. Passe queno fagen cas a la RAE, val queno escolten a la Universitat deSaragossa… però que es passenpel forro el seu mentor! Són delo que no ña!

Josep Galan

El Casal Jaume I de Fraga vatancar el seu primer any d’ac-tivitat amb una festa que vaomplir la tarda i nit del 14 dedesembre fins a trenc d’alba. Estractava de portar a la capitaldel Baix Cinca noves expe-riències culturals particular-ment adreçades als jóvens i elsnous conceptes musicals i lapsicodèlia es van apoderar del’espai.

La jornada va començar ambla presentació de VilaWebFranja de Ponent, el mitjà dedivulgació de les nostrescomarques amb més lectors,posat en marxa el passat 30 denovembre coincidint amb elsIII Premis Jaume I.

Tot seguit Francesc Ricartva introduir a en FrancescRibera que va presentar el seullibre Història de Catalunyaal revés escrit per ell i l’histo-riador Jordi Creus. Titot iDavid Rossell van actuar juntsdesprès de dos anys i ho van fera Fraga. La retrobada delsmúsics va atraure desenes delsseus seguidors que van gaudirde les seues cançons i versionsque van des de Pau Riba a PinkFloyd.

En acabar el darrer sopar degermanor de l’any va començarla nit de música i colors. Enprimer lloc actuaren els mequi-nensans DILO que van omplirun casal que tenia les seuesdues sales plenes de gom agom i de la música electròni-ca es va passar al concert dellums de l’Alquímia del Solfins ben be l’eixida d’aquest.

La convocatòria va superartotes les expectatives i la cultu-ra jove i alternativa es vaapoderar del Casal Jaume I enuna festa sense precedents a laFranja de Ponent.

Cultura jove, poesia visual i música electrònica a Fraga

Guillem Xacon

Francesc Ribera «Titot» i Francesc Ricart a la presentació del llibre Històriade Catalunya al revés

Actuació de Titot i David Rossell

El grup DILO de Mequinensa en concert

GU

ILLE

M X

AC

ON

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 8

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 9EL BAIX CINCA

De les espècies montanes ales gipsòfiles (Barranc delBoixedar)

Al darrer racó de la Vallcor-na, a la seua unió amb elbarranc del Boixedar, enstrobem una sorprenent comu-nitat d’afinitat montana (Jasmi-no-Buxetum Sempervirentis),on dominen el boix (Buxussempervirens) i el llessamí groc(Jasminus fruticans), amb d’al-tres espècies d’àmbit semblantcom Linum perenne, Saxifra-ga tridactylites, Valerianellamultidentata, Arabishirsuta oViola kitalbeliana. Aquestacomunitat ocupa només lescontrades més humides i elssòls fondos.

Entre eixes plantes montanesés curiós observar com s’im-planten espècies d’àrees més

estèpiques com la nepta (Nepe-ta ucranica subsp. Braun-blanquetti) endèmica del Vedatde Fraga, o el lliri blau (Irisspuria), introbable en totes lesplanes de l’Ebre Mig, ambd’altres del mateix caire comla Festuca rubra, la Rocheliadisperma, etc.

Al desplaçar-nos al fons delBarranc del Boixedar, molttransitat pels ramats de corders,apareixen comunitats nitròfiles(Onopordetum arabici), domi-nades pels cards (Onopordonsp.) i amb presencia de la rudaborda (Peganum harmala), elsmercurials (Mercurialis annua)i també la canyaferla comuna(Férula communis), una de lesumbel·líferes de major tamanyals Països Catalans.

Al vessant Sud del Barrancdel Boixedar, donada l’apari-

ció d’estrats pulverulents deges miocènic, mos trobem ambespècies gipsòfiles com sónl’heliantem de fulles esqua-moses (Helianthemum scua-matum) i l’herniària fruticosa(Herniaria fruticosa).

Més amunt d’eix vessant Sudes poden veure poblacions de

diverses gramínies, com l’es-part (Lygeum spartum), el fenàs(Brachyopodium retusum) i,de forma especial, les diferentsespècies d’estipes, trobablestambé en altres punts, que lidonen al territori un estepariaspecte, contrastant amb l’oba-ga propera de caire montà.

El Siluro a Mequinensa

Manel Moret

ESTAMPES RIBERENQUES

A Mequinensa, lo poble, a finals de la dècada dels 70 i prin-cipis dels 80, es van començar a pescar a la confluència entre elriu Segre i Ebre –a l’Aiguabarreig– uns peixos estranys paregutsal peix gat: els siluros.

El siluro fou introduït a la Península Ibèrica en la primaverade l’any 1974, quan foren transportats des d’Alemanya, proce-dents del riu Danubi, 32 alevins dins d’un recipient de fusta.Aquests petits peixos passaren la frontera sense cap problema.S’argumentà que anaven a ser usats com a esquer viu per a lapesca del lucio –el lluç de riu– un altre peix no autòcton que enaquells anys devastava la fauna pròpia del riu. A les poqueshores de passar la frontera van ser soltats a les aigües de l’Ebre,prop de Mequinensa.

Aquesta acció va ser atribuïda al Sr. Roland Lorkowski (Revis-ta Caza i Pesca núm. 548): «el embalse de Ribarroja padecíaun fuerte desequilibrio ecológico que consistía en la casi totalpérdida de depredadores, concretamente el lucio y el black bass»(espècies no autòctones). Aquest seria el motiu pel qual s’hi vanabocar alevins de siluro, que posteriorment passarien a ser elsamos de tot el pantà de Riba-roja.

Ningú no es podria imaginar el que estava passant i de quinaforma una espècie introduïda il·legalment arribaria a canviar lesvides de moltes persones i com Mequinensa es convertiria en el

bressol del siluro a Europa, contribuint a potenciar el turismefluvial a la zona de forma molt espectacular.

El siluro és un peix que creix normalment de pressa si técondicions favorables; al pantà de Riba-roja, per la configura-ció de la zona, els fons, la profunditat i l’abundància d’alimentes desenvolupa molt mes ràpid que a la resta d’Europa.

El 10 de juliol del 2000 va ser pescar pel Sr. Stephen Konen, alpantà de Riba-roja, prop de Mequinensa, el rècord de siluro a Espan-ya: la bèstia pesava 85 Kg i feia 2,37 m de llargada, tot i que aAlemanya s’hi poden trobar exemplars de poc més de 200 Kg.

Són molts els pescadors atrets per aquesta nova espècie i percomprovar què se sent al pescar un monstre que pot arribar a pesartant. Vénen de molts llocs de la geografia espanyola, i no solsaixò, sinó que també arriben a aquesta població del Baix Cincade tots els racons d’Europa: Gran Bretanya, França, Itàlia, Holan-da… etc. Però, sobretot, una gran part del total de «turistespes-cadors» són alemanys i austríacs.

Són moltes les persones que es beneficien d’aquesta situacióque el siluro brinda a Mequinensa. Un exemple molt clar és l’au-ment de les botigues de pesca al poble, ja que n’hi ha quatre,que en són moltes per a un poble de l’interior del país amb2.500 habitants. També hi ha empreses que es dediquen al lloguerde barques i guies especialitzats per a la pesca del siluro. Un altreaspecte que s’ha potenciat molt són els càmpings ja que, a l’es-tiu, gairebé sempre estan al complet.

En definitiva, convido a aquells que us agrada la pesca en gene-ral (i als que no, també) que vingueu a Mequinensa a gaudir dela pesca del siluro, que es una experiència impactant i enriqui-dora, i a gaudir també de tot el poble en general.

Això sí, a l’estiu us recomano que porteu gorra; no sempre lapesca es ràpida.

La Vallcorna (i IV)David Badia

Jasminus fruticans

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 9

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA1010 ENTREVISTA

Susanna Barquín Castañ, premi Guillem Nicolau 2002

«Visc en un món imme

El conse l l de Governd’Aragó ha atorgat recent-ment el Premi «GuillemNicolau 2002» a aquestabaixcinquenya, per unani-mitat del jurat, per la quali-tat del seu estil, la moderni-tat del llenguatge emprat i lainnovació temàtica, on lapsicologia femenina és trac-tada amb especial sensibilitatliterària.

Pregunta: Un membre deljurat ha definit la qualitat delteu llibre, L’aventura del desig,a l’alçada de l'obra de Mont-cada.

Resposta: Aquesta opinióem deixa… sorprenentmentsatisfeta, afalagada. A l’es-criure, una mira de fer-ho bé,però quan persones d’un certnivell llancen aquest tipus decomentaris et confirmen labondat, la qualitat d’allò queacabes de crear. Tot i això,

alhora et provoquen el temorsobre si la pròxima obra sabràmantenir el nivell.

P. Perdona, Susanna, peròqui ets? Ho dic perquè dinsdels cercles culturals de lacomarca ets desconeguda…

R. El nom ja el sabeu. Vaignàixer a Fraga l’any 1966, lamare és fragatina, el pare deSantander. Vaig estudiar alCEIP San José de Calasanz, ales Monges i a l’IES Ramon J.Sender. A Barcelona, em vaigllicenciar en Filosofia, a laCentral, i Ciències Polítiques,sense acabar, a l’Autònoma.En acabar la carrera vaig treba-llar uns mesos al diari, ja desa-paregut, Las Noticias. He donatclasses de castellà i de catalàper a estrangers i, des de fa untemps, treballo al Departamentd’Agricultura de la Generalitat,com a Cap de Comunicacionsde PRODECA…

P. Algú m’ho havia dit i

sempre costa relacionar Agri-cultura amb Literatura.

R. El meu treball implicaconfeccionar contínuamentnotes de premsa, publicitat,notes per a discursos, opus-cles… i la meua vida profes-sional inclou el fet de sermembre del Consell de Redac-ció de dues revistes institucio-nals del Departament i, peraixò, escric molt: coordino,superviso, maqueto, escric arti-cles… em moc en aquestmón…Escriure forma part dela meua feina. Visc en un mónimmers en la paraula, peròsense visió literària. A part lesinquietuds dels meus estudisde Filosofia.

P. D’on procedeix el teuinterès i la teua mirada per laLiteratura,…?

R. En aquest món t’hi potsmoure dins de l’àmbit de l’as-saig o de la narrativa. Jo, en unmoment determinat, vaig triar

la narrativa perquè em permetendinsar-me molt més en l’ine-fable, en allò que no es podriafer des d’un assaig.

P. I el diari?R. El diari plasma la realitat,

recull informació i la transmetdes del punt de vista propi o delmitjà. El tema del diari o el dela meua professió entra millordins del món de la comunica-ció que en de la Literatura. Jotrio, em decanto, pel món de laLiteratura. No obstant, el mónen què visc, el de la comuni-cació, m’apassiona.

P. Sí, però pel que fa a l’ori-gen del teu interès…?

R. A la revista de l’Institutem van editar un conte. Per miva estar una gran il·lusió. Vaigser alumna del catedràticd’Estètica de la UniversitatCentral, i poeta, Josep MªValverde, la visió del món delqual em va impactar: era unhumanista. L’any 2001 em vaigpresentar a un concurs orga-nitzat per Edicions 62 i TV-3:vaig guanyar-hi un accèssit perun petit relat.

P. La gent que comença,però, copia dels mestres…

R. Llegeixo molt i moltsescriptors. Gaudeixo llegint-los i coneixent-los… per exem-ple de la Carme Riera seguei-xo tot el que tracti sobrel’emoció i l’univers femení.Amb tot, sincerament, capd’ells ha estat motiu suficientper decantar-me cap a la Lite-ratura: ha estat quelcom perso-nal, una inquietud personal…busco una veu pròpia. No negoque s ’h i pugui observarinfluencies… però, repeteixo,busco la meua veu.

P. El teu llibre L’aventuradel desig toca aquest temàticade què parles…?

R. Sí, des d’una veu feme-nina parlo de les emocions coma motor de vida. Podem passar

AN

A B

AR

RA

FÓN

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 10

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 11ENTREVISTA

ers en la paraula»per la vida sense veure-la oviure-la realment, amb inten-sitat: això provoca goig i dolor,les dos cares de la intensitat.

P. Des d’aquest rerefons,podries concretar una mica mésel contingut de l’obra?

R. Parteixo del mite de Sísifi de la interpretació de Camussobre el conte de Sísif. Sísifmanté una lluita contra els deusper reafirmar la seua persona-litat: s'enfronta al deus. El camíde l'elevació és el goig. Labaixada és el viatge al dolor, al'infern però, alhora, a lacomprensió i , així , Sísifcomprèn millor la seua huma-nitat: per a ell, l'infern, el mónde sota, és dels humans resig-nats. No és un món de dolor,però tampoc un món de goig.Això, al primer relat. A partird'ací, els demés relats parlen dediferents experiències de dolori de goig. Això és, essencial-ment, el llibre.

P. Permet-me que talli unamica el fil de l’entrevista…però com és que et vas presen-tar al Guillem Nicolau?

R. Un dia, anant d’excursióper la Segarra, l’estiu del 2001,vaig explicar als amics –PepLabat, Rosanna…– que m’es-tava prenent seriosament elllibre que estava fent i em vananimar que m’hi presen-tés…em van enviar les basesper correu electrònic… em vaigdecidir, i…

P. Tornem una mica enre-ra… En algun punt de l’entre-vista has parlat del temor queuna futura obra no abastés elnivell d’aquesta.

R. Més que temor, neguit.Un cop posat el punt final, elplaer i la satisfacció del puntfinal, es revitalitza el desig decrear novament. La confirma-ció del Guillem Nicolau és unestímul molt més importantperquè a algú mes li agradi,

algú més la valori.P. Et limitaràs al català?R. Si ho crec convenient, sí.

Però la llengua no és per mi uncondicionant. Estic començant.En un futur… El català troboque està molt elaborat, malgratmancances com poden ser laprojecció de nous autors, denous promotors, de nousprojectes i de més abast de caraal món dels lectors. Els quepodem escriure en català hopodem fer en castellà. Si hofaig en català és perquè per miés enriquidor comentar, pensari escriure en la meua llengua.

P. Tens algun projecte a l’ho-ritzó?

R. Estic treballant en unanovel·la curta… que possible-ment s’editarà dins la col·leccióLes Cadolles. Puc afegir unacosa que m’he deixat?

P. Naturalment…R. La meua mare, de petita,

s’inventava contes i ens elsexplicava mentre esmorzàvem.Aquesta tradició de narrativaoral, crec que és molt impor-tant per desenvolupar la imagi-nació dels nens. Si la mare, encompte d’inventar-se contesens hagués endollat un vídeo,

El català a l’Aragó i a Europa centra el debatals premis 31 de desembre de Mallorca

El 21 de desembre unes sis centes persones van assistir allliurament dels Premis 31 de desembre de la cultura catalanai a la festa del 40 aniversari d’aquesta celebració a Mallorca.Consellers i directors generals dels governs de les Illes i Cata-lunya eren algunes de les autoritats més freqüents, però tampochi faltaren Josep Pons, president de la Diputació de Lleida,Vicenç Villatoro, director de la corporació catalana de ràdioi televisió (el K3 de Televisió de Catalunya va retransmetrel’acte en directe) i d’altres personalitats de la política, elsmitjans, l’art i la cultura.

Durant la nit es van succeir les participacions i les inter-vencions de recolzament al català i l’Obra Cultural Balear enveu de gent tan diversa com Francesc Antich, Maria AntòniaMunar, Joan Manuel Serrat, Núria Espert, Bernat Soria, el premiNobel Jean Dausset o l’actor Michael Douglas mentre dife-rents actuacions anaven prenen lloc, si be fou Raimon el mésovacionat juntament amb els glossadors de Mallorca, Menor-ca i Eivissa.

Unes hores abans però els organitzadors, l’OCB –encapça-lada pel seu president Antoni Mir– es van trobar amb els capsi presidents del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, laFederació d’Associacions per a la Defensa de la Llengua a laCatalunya del Nord,Acció Cultural del País Valencià, ÒmniumCultural i els Casals Jaume I de la Franja de Ponent.

En la reunió es van marcar els objectius de treball comú pera l’any 2003, entre els quals per a la Franja de Ponent desta-ca la creació d’itineraris culturals que enllaçaran amb elsaltres territoris, la realització de l’any Borja Moll, la presèn-cia al Fòrum 2004 i especialment la campanya per a l’oficia-litat de la llengua catalana a Europa que inclouria mesures depressió contra l’estat francès –que acaba de declarar la il·lega-litat de l’ensenyament en català– i pel que fa a l’Aragó es vatractar la proposta de portar-lo als tribunals europeus perinfringir diferents pactes internacionals i menystenir una partde la seua població, tant els que parlen català com aragonès,ciutadans de segona a la comunitat autònoma aragonesa, l’úni-ca de l’estat espanyol que no ha reconegut ni regulat l’ús.

Guillem Xacon

ens hagués limitat una mica…P. Quan –si ho saps– podrem

disposar del teu llibre?R. Desconec com funciona

l’aparell administratiu-edito-rial de la DGA. Però et prome-to que sereu els primers asaber-ho.

La veritat, amb tots elsrespectes, és que quan aparei-xen els llibres editats per laDGA o la quantitat és unmisteri. En qualsevol cas,Susanna, també nosaltros etprometem que serem elsprimers a comprar-lo.

D. Sarrau

EDU

AR

DO

BAY

ON

A

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 11

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA1212 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Tercera edició dels PremisJaume I a Castellonroi

Guillem Xacon

Divendres 29 de novembre,Francesc Ricart era entrevistatal Bon dia Catalunya de TV3per parlar del que anava apassar aquell cap de setmana ala Franja de Ponent. AlhoraCatalunya Ràdio començavatambé el seu estret seguimentamb reportatges extensos comel de dissabte nit al Catalunyasense fronteres en veu d’enJoaquim Montclús.

La tercera edició dels PremisJaume I havia començat ienguany era el Casal Jaume Ide Castellonroi l’amfitrió.Seguint l’estil iniciat l’anypassat a Calaceit, vint-i-dosactes culturals giraren entorn ala nit més multitudinària de lacultura catalana a la Franja.Cap de setmana intens ambteatre, poesia, concerts, i moltesaltres activitats que incloïencinc exposicions.

Més de 300 persones esdesplaçaren al petit poble dela Llitera per gaudir d’algunsdels actes i prop de la meitatparticiparen del sopar de la galade lliurament dels premis enun restaurant ple de gom a gom.

El matí de dissabte s’inau-gurava l’ampliació a dues plan-

tes del Casal Jaume I que feiapoc més d’un any que s’haviainaugurat i per la nit comença-va la gala, l’acte culminant,fins ben entrada la matinada.

Al sopar –conduït per enXavier Jaso de Flaix FM– hivan assistir els presidents de laCoordinadora d’Associacionsper la Llengua, de la Platafor-ma per la Llengua, d’ÒmniumCultural a Ponent, de les nostresentitats de la Franja, així comd’altres representants del mónde la cultura i dels governs deles terres de llengua catalana.

No faltaren entre la munió d’ac-tivistes culturals força alcaldesi regidors de les nostres quatrecomarques, alguns d’ells fins itot implicats en el lliuramentdels guardons: en JaumeBorbon, alcalde de Mequinen-sa l’entregava al net del desa-paregut llaüter mequinensà«oncle Quico», Xavier Pelegrí,alcalde de Tamarit de Lliterafeia els honors als representantsde la Plataforma en Defensa del’Ebre i Antoni Fontdevila,alcalde de Castellonroi donaval’estatueta a l’Associaciód’Amics de Sant Salvador quedes de Castellonroi treballenper mantenir els lligams entreel Segrià i la Llitera. Tambévan rebre el Jaume I el primereditor sobre la Franja, l’EnricBorràs del Llamp i de la Comis-sió de la Dignitat en mans dePaulí Fontoba, en MiquelCalçada «Miki-Moto» per enGuillem Xacon, el grup de rockNoTinkSon del Matarranya quehan abandonat el castellà enfavor de la nostra llengua enmans de l’Aurora Fontoba,Josep Galan l’hi donava al’Hipòlit Solé i la Mercè Miran-da a la vídua d’en Ramon Vivesen un emotiu final.

CA

RTE

S A

L V

EN

T

Benvolguts nens txetxens,En aquesta ocasió us nome-

no a vosaltres, com podrianomenar tants i tants d’arreudel món que, en aquestsmoments, us trobeu al bellmig d’un conflicte armat senseque hi hàgiu estat convidats.Els més grans tenim una habi-litat especial per defensar elsnostres interessos: posar lamaquinaria de guerra enmarxa. Açò de les guerres ensva de conya i, sobretot, l’apa-rició dels terroristes com aenemics universals, cosa queutilitzem per barallar-noscontra qui sigui, ja que laindústria de l’armament i elque arrossega no té cap sentitper a mi ni per a molts quepensen com jo.

Si reflexionéssim,compro-varíem com d’ampla pot arri-bar a ser la llista de terroristes.Els que anomenem terroristesmaten per tal d’aconseguir elsseus fins però existeix moltamés gent que, sense anome-nar-se’n, fan el mateix, ja siguiper la seua religió, per la seuaindependència, pels seus inte-ressos econòmics o polítics: elcuriós és que tots arriben amatar i només alguns sónpresentats com a terroristes.La meua pregunta és quinadiferència hi ha entre uns ialtres si tots imposen els seuscriteris pagant amb la mateixamoneda: les vides humanes?

Si valorem la vida d’un solnen, ens hauríem d’adonarque, en un cert grau, tots somuna mica terroristes, ja que,amb les nostres opinions, ambels nostres impostos, alimen-tem exèrcits que aterroritzen imaten molts nens sense donar-los l’oportunitat de viure, créi-xer i opinar. En quin percen-tatge en som còmplices?

Miquel Estaña

Casal Jaume I de Castellonroi

El grup NoTinkSon reben el premi de l’Aurora Fontoba

GU

ILLE

M X

AC

ON

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 12

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 13LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

TOT ENSENYANT LES DENTS

Al cap del port ets més amunt dels núvols. El sol del matí banyala superfície superior de la boira com si es tractés de la veïna marMediterrània, que s’intueix al límit de l’horitzó. Les crestes enfa-rinades de les muntanyes (el Canigó, el Balandrau, les Alberes,la serra de Bestracà…) sobreïxen del mantell de cotó fluix entreblanc i blavós. Tot just ha començat l’hivern i el sol encara téprou força per a donar un alè de tebiesa als cims, però ja no prouper a evitar la inversió tèrmica. Des de dalt del coll d’Ares, entreCamprodon (al Ripollès) i Ceret (al Vallespir), les planes del’Empordà i del Rosselló pareixen bessones, simètriques, empas-tifades de la mateixa broma, maledicció dels dies sense tramun-tana. I és que, per eixa banda, el Pirineu no separa dues Cata-lunyes. El Pirineu oriental és com una forquilla, al mig de les puesde la qual (les serres de l’Albera, el Canigó i les Corberes) s’es-tén la Catalunya del Nord.

A Arles de Tec, capital tradicional del Vallespir, hi ha la tombadels patrons del meu poble, Sant Abdon i Sant Senén. No sé si

Els darrers moïcans

Ramon Sistac

és cada quatre anys que n’ix una aigua miraculosa, el trenta dejuliol. A casa en guardem un flascó. És tèrbola –hi deu ser de famés de cinquanta anys– i més aviat fa mania (que Sant Nin i SantNon em perdonen!). Però avui no hi demanem aigua, sinó cafè(per què en passar la frontera el cafè sempre és aigualit?). El cafe-ter, un xicot jove, ens atén en català perquè som forasters, «del’altra banda». Ací es parla en francès amb tot déu. El català ésla llengua secreta que parlen els grans a la vora del foc. O quanballen sardanes. O quan mengen pa amb all. O quan van a Figue-res a comprar.

A mig matí, després de travessar un país més aviat desballes-tat i una mica deixat de la mà de Déu (ja em perdonareu l’excésde referències religioses), arribem al nostre destí: Forques (Four-ques), un poblet –ací en diuen un vilatge– al límit de la planadel Rosselló, voltat de vinyes. Fins al segle XIX el cognomSistac hi era freqüent. L’aspecte de tot és prou català, i els agra-da menjar mandonguilles, el plat típic, que anomenen boles depicolat. L’amic Joan Peytaví parla en català als seus fills, elXavier i el Marc. Són els únics xiquets del poble que el parlen.I la gent se sorprèn. I, a molts, prou que els agrada. Ara que potsers’ha perdut ja irremissiblement han descobert, finalment, que ésel bé més preuat, un dels principals actius en una terra que té Parísmolt però que molt lluny. Tal vegada a algú açò li recordarà situa-cions més properes.

El socialista Francisco Mateo es fa amb la presidència de la Comarca de la LliteraLa creació de la comissió de transferències i de govern són els primers passos per començar a funcionar

Anna Enjuanes

Francisco Mateo va ser elegitel passat 3 de gener president dela Comarca de la Llitera ensegona volta amb el recolza-ment dels vots del seu propipartit polític que és el que témés representants al ConsellComarcal (dotze).

El primer president de laComarca de la Llitera va mani-festar el desig que els altresgrups entrin a formar part de laresta d’òrgans de govern com lesvicepresidències i la comissió degovern «per seguir treballantper la comarca com ho han fetfins ara».

Mateo, va assenyalar que «laLlitera va apostar per la Manco-munitat com una forma de pres-tar millors serveis als ciutadans,uns serveis que devien de ser pera tots els veïns per igual, indife-rentment si eren habitants d’unapoblació petita o una de les grans,

tinguessin les mateixes oportu-nitats, els mateixos serveis».«Una experiència de quinze anysno es pot desaprofitar i aquestaComarca serà referent com jaho va ésser la Mancomunitat» vamanifestar.

El president va dir que «vivimtemps sense barreres localistesamb mires europees i per aixòtenim l’oportunitat de col·locara esta comarca com banderad’Aragó, la ubicació geogràfi-ca –molt lluny de Saragossaperò molt a prop de Catalunya–,el caràcter emprenedor de lesseues persones, obertes semprea nous projectes i inquietudsens fan ser optimistes amb elfutur». Si el Canal d’Aragó iCatalunya va marcar el desen-volupament d’aquesta terra divi-dint la Comarca en una zonaverda i una altra de secà ambmenys possibilitats «no escati-

marem esforços perquè elprojecte de la Llitera Alta siguiuna realitat».

Així mateix, «haurem de llui-tar perquè les vies de comuni-cació que uneixen Albalate-Binèfar i Fonts i la de SantEsteve de Llitera amb la N-230siguin realitat sense deixar debanda l’autovia Osca-Lleida.

Els portaveus del PSOE, JoséRamón Gombau, del PAR,Antonio Fondevila i del PP,Concepción Garreta es vanmostrar satisfets per la creacióde la nova entitat.

El Teatro de la Feria de Biné-far va acollir l’acte que va contaramb representants polítics comel conseller d’Indústria delGovern d’Aragó i el presidentde la DPH,Antonio Coscullue-la, a més d’alcaldes i diputats.

També hi van ser presentsmembres de les diferents asso-

ciacions ciutadanes dels dife-rents pobles de la comarca de laLlitera a l’acte que es va iniciaramb la presa de possessió dels24 dels 25 consellers queformen el Consell Comarcal.

AN

NA

EN

JUA

NES

Francisco Mateo, president de laComarca de la Llitera

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 13

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA1414 LA LLITERA I LA RIBAGORÇA

Del Canal de Tamarit al Canal d’Aragó i Catalunya (I)

Una història de la setToni Ibarz Ibarz

Aquest és l’intent de trans-fo rmar una t e r ra aspramitjançant un canal i de crearuna nova realitat més promete-dora per a milers de persones.Aquesta voluntat de progrés vaestar espurnada per moltsretards i incompliments. Durantmés d’un segle els habitantsd’aquest territori van veure comes construïa una nova via d’ai-gua que es coneix amb el nomde canal d’Aragó i Catalunya.

La inauguració del final deles obres del canal pel reiAlfons XIII, al 1906, marcauna etapa d’anhels frustrats enrepetides ocasions i l’inici d’unperíode no menys dur: la terrasola, encara que sigui ambaigua, no produeix, s’ha detreballar.

Les comarques de la Llitera,Baix Cinca i Segrià són terresd’al·luvió, molt adients alconreu, a pesar d’alguns rotllessalnitrosos, però el problemamés greu són les escassespluges. El promig de dies nuvo-lats a l’any és de 33 i les preci-pitacions no sempre cauen quanmés se necessiten. L’única alter-nativa per a compensar la seque-ra és la construcció de sèquiesi canals o arriscar-se a cultivarel secà, sabent d’avantmà que lainseguretat de la collita potabocar-nos a la misèria o l’emi-gració.

Aquell desig de millorar laduresa del secà va iniciar un

canvi quan van coincidir duesvoluntats: una la iniciativa delspobladors de Tamarit i poblesveïns i de l’altra la decisió d’ungovern il·lustrat del segle XVIII.

Per part del poder, la monar-quia espanyola, igual que leseuropees occidentals, segueixla política coneguda amb elnom de fisiocratisme. Aques-ta impulsa el desenvolupamentde l’agricultura, en la creençaque aqueix sector afavoreix elcreixement de la riquesa de lanació, l’augment de la pobla-ció i el poder de la monarquia.

Aquests plantejaments sónels que porten a la constitucióde les societats d’amics delpaís, la innovació de les tècni-ques agrícoles, la construccióde noves poblacions, la projec-ció d’una nova xarxa de canalsi sèquies, de la qual tenim unamostra destacada en els canalsde Castilla, part del canal Impe-rial d’Aragó o el més pròxima nosaltres com és el Canald’Aragó i Catalunya.

El primer projecteLa primera iniciativa oficial

de construir un canal a lacomarca de la Llitera és delConsell municipal de Tamarit.L’ajuntament envia el maig de1782 un Memorial al ConsellReial exposant-li la necessitatque, d’immediat, s’iniciï laconstrucció d’un canal. La peti-ció està acompanyada de dadesexagerades sobre les collitesde la vila quan l’any és bo:quaranta mil cafissos de grans,més o menys arroves de vi iquaranta i cinc mil d’oli.

L’obra pot fer-se treientaigua del riu Ysera (Essera),afluent del Cinca, i pot perme-tre que es beneficien d’altrespobles de les rodalies fins ladistància de nou llegües endirecció a Fraga o set cap aLleida.

L’antiga Corona d’Aragó

Catalunya, el País Valencià,les Illes Balears i Aragó, elsterritoris que configuravenl’antiga Corona d’Aragó,tornen a estar de moda. Segonsun estudi promogut pels seusParlaments, generen un terçde l’economia espanyola i lameitat del comerç interregio-nal, alhora que són consideratsel motor econòmic més potentde l’Estat.

Miguel Herrero de Miñónil·lustra la portada del seullibre Derechos Históricos yConstitución amb un mapapolític d’Espanya editat el1852 en què es representa ladivisió territorial i apareixaquesta regió com l’EspañaIncorporada o Asimilada. Elgovern actual d’Espanya té lamateixa concepció del terri-tori que tenien els mandatarisde 1852, i malgrat la sevaresponsabilitat sobre els inte-ressos globals de l’Estat, elpriva i no el dota d’insfraes-tructures. N’és un exempleclar l’aigua i el PHN.

La Corona d’Aragó és enca-ra avui una realitat i el païsosque la formen mantenen nexesi aspectes comuns que l’unei-xen i l ’ age rmanen . Und’aquests aspectes és la llen-gua catalana. El govern i elsdirigents del PP de Madridamb els seus representantslocals, endarrereixen l’oficia-litat d’aquesta llengua a l’Ara-gó perquè saben molt bé queel que avui esgrimeixen coma signe de separació, i queencara tenen bastant èxit enuna bona part de la població,demà ho serà d’agermana-ment. El govern socialista, finsara, no ha pogut o no ha tingutla valentia de tirar endavantla llei de llengües d’Aragó,però la gran culpa la té el PPde Madrid amb els seus socisde l’Aragó.

Joaquim Montclús

DE

SP

ER

TA

FE

RR

O

L’informe tècnic està acàrrec de l’arquitecte donManuel Inchausti, que xifra elcost del plànol i del projecte en30 milions de rals, a pagar enbase als beneficis de les propie-tats de l’ajuntament (propios)i dels vedats de pastures delbestiar (adempríos).

Per la seva part, el Fiscaldel Consell Reial assenyala laimpossibilitat d’obtenir aque-lla elevada quantitat, basant-se en la situació calamitosadels pobles de la comarca afec-tats per la sequera, les geladesi la calamarsa.

L’Intendent de Saragossa,màxima autoritat civil provin-cial, dóna el vist-i-plau a l’in-forme i proposa, a més a més,la conveniència que els poblesi particulars no posin cap travaallò que es proposa.

Tot i això, sense tancar lapossibilitat, el Consell Reialproposa una solució més asse-quible i útil a l’ajuntament deTamarit: la construcció d’unasèquia, amb un cost de 8milions de rals, per a regar 8mil cafissos de terra i estendrel’obra en el futur. El Conselltambé suggereix que l’elabo-ració del Plànol i del projectela facin els enginyers militarsi l’arquitecte Inchausti i queels interessats acordin amb unacompanyia que disposi de capi-tals i que engegui l’obra.

Les guerres que s’embolicaEspanya dirigida per Godoy, ladificultat i l’onerós del projec-te contribueixen al fracàs, aquestcop, d’una via de progrés per ala zona. L’estat ruïnós que estroba el país després de la guerrade la Independència (1808-1813) i del calamitós regnat deFerran VII expliquen la demo-ra fins a 1830 en desenvoluparaquesta empresa.Aquest article i d’altres han estat possi-bles gràcies a la col·laboració i conei-xements de Francisco Rivas Chesa.

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 14

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 15TEMA DEL MES

Joia i harmonia en l’entrega dels VI premis «6 de novembre» a Mequinensa

Berenguer de Mussots

Al restaurant de la Casa delsJubilats de Mequinensa secelebrà el proppassat 13 dedesembre –nit boirosa i fredade Santa Llúcia– l’acte de lliu-rament dels premis 6 denovembre a la normalitzaciólingüística i cultural de la Fran-ja patrocinats per l’Institutd’Estudis del Baix Cinca. Enaquesta VI convocatòria lespersones guardonades forenArtur Quintana, filòleg i inves-tigador incansable de la llenguai la cultura catalanes a l’Aragó,José Bada, exconseller deCultura i Educació (1983-1987) del Govern d’Aragó iimpulsor de la Declaració deMequinensa de febrer de 1984,Santiago Marraco, expresidentde la Diputació General d’Ara-gó (1983-1987) i Màrio Sasot,director de Temps de Franja icoordinador del projecte d’ani-mació cultural a les escoles dela Franja. Les dues institucionsguardonades enguany forenl’associació cultural mequi-nensana Coses del Poble, pelseu esforç a recuperar el patri-moni col·lectiu dels mequi-nensans, i l’IES La Llitera deTamarit de Llitera, pel seuimpuls per normalitzar l’en-senyament en català. Recolli-ren els premis –una peça delsceramistes Arellano de Fraga–José Miguel Ferragut en nomde Coses del Poble i Josep LluísSeira en representació de l’IESLa Llitera.

El sopar de lliurament delspremis, presentat pel periodis-ta Jaume Cases de ràdio Fraga,compta amb l’assistènciad’unes cinquanta personesentre les quals, a més dels guar-donats –tret de Santiago Marra-co i Artur Quintana que excu-saren la seua absència ambsengles missatges de salutaciói agraïment–, s’hi pogué veurea Josep M. Becana, diputat de

les Corts d’Aragó, a JaumeBorbon, alcalde de Mequinen-sa i a Jordi Aguilar, regidor alconsistori mequinensà.

Discurs inaugural En el breu discurs inaugural

el president de l’IEBC, JosepGalan, volgué destacar que perprimera vegada els actes delspremis 6 de novembre se cele-braven fora de Fraga, respo-nent així a la voluntat de l’Ins-titut de remarcar el caràctercomarcal de l’associació cultu-ral convocant. Josep Galan,acompanyat de la responsablede la secció de patrimoni del’IEBC Enriqueta Gonzàlez,també ressaltà la campanya queen els últims temps s’ha dut aterme per iniciativa de l’IEBCper tal d’inventariar, i recupe-rar, el ric patrimoni arqueolò-gic del Baix Cinca, campanyaen què han participat nombro-ses persones i diferents asso-ciacions culturals –entre lesque destacà l’associació Cosesdel Poble–, ubicades tant enpoblacions catalanòfones com

castellanòfones del Baix Cinca.Els primers resultats d’aques-ta campanya es podran consul-tar en breu en Cinga 2002,anuari d’investigació de l’Ins-titut d’Estudis del Baix Cinca.

Josep Bada es referí en elseu discurs a la seua infànciaescolar transcorreguda a Fava-ra durant la república i sota elfranquisme. «En aquests dosperíodes històrics canviaren els

continguts i els llibres de text,però no l’idioma que s’impar-tien les classes» –recordà. Enel text d’agraïment d’ArturQuintana, llegit per l’HèctorMoret, el professor i filòlegafincat a Alemanya recordà la

delicada situació que pateix lallengua catalana al País Valen-cià i tingué unes paraules pera Ramon Llull i Mossèn Alco-ver, dels quals se celebrenaquest any sengles centenaris.

L’acte finalitzà amb un breurecital d’Anton Abad que servíper presentar algunes de lescançons contingudes en el seuúltim treball discogràfic Sócde poble.

A l’eixir al carrer, a quartsd’una, la garbinada –o santaLlúcia– s’havia emportat laboira i el fred havia perdutintensitat. La lluna, en quartminvant, pareixia que brillavaamb més força.

Premiats amb el president de l’IEBC, Josep Galan

José Ramón Bada i Josep Maria Becana, dos dels assistents al sopar d’entrega de premis a Mequinensa

ELEN

A C

EBR

IÁN

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 15

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA16 ARAGÓ / CULTURA

Lletres al ventJuli Micolau

Nova col·lecció dirigida per Esteve Betrià

Naixen els «Quaderns de les Cadolles»Ricard Solana

Les lletres que escric estanmotivades per a contestar eldespropòsit del Sr. Josep A.Chauvell sobre el ja famós arti-cle aparegut al setmanari ElTemps, a finals d’agost de l’anypassat. No és la meua intencióencetar polèmiques que nopoden conduir a res positiu.Senzillament és una qüestió deprincipis que vull puntualitzarrespecte a la mala crítica quefa del meu poemari Esfera.Traspunt en la serena i de dosllibres més publicats a lacol·lecció Lo Trull de l’Asso-ciació Cultural del Matarranya;de pas, s’ha de defensar lameritòria trajectòria d’aquestaentitat cultural què tant ha feti fa. L’acusa d’elaborar produc-tes de poca consistència i d’in-suficient qualitat. Això no estàbé si ve d’un Homenot de lesLletres Catalanes. Qualsevolorb pot veure clarament queno és així. Bé, vosté té la seua

opinió i jo tinc lo meu criteri.Fem-ho a pams, sobretotcentrant-me en el meu poema-ri que se’l carrega sense escrú-pols. Lo meu detractor emrecrimina d’usar mots antics,per a mi bells, mereixedors detota atenció per a ser recupe-rats si es desvé en una compo-sició. Diu que dec usar eldiccionari com altres poetesque anomena, en canvi ell noel deu utilitzar gaire o ambmassa freqüència donat queels mots als quals es refereix(maurar, a cormull, calcigar,tellat, etc…) –batejats comestranys, rars i localistes– sónbastant generals i recollits enel Diccionari de la LlenguaCatalana de l’Institut d’Estu-dis Catalans en l’edició del’any 1995, per exemple. I elsque no estan recollits algús’encarregarà de recollir-los,com molt bé ho afirmava elmestre Pompeu Fabra l’any

1932 amb motiu de la prime-ra edició del Diccionari de laLlengua Catalana en el seuprefaci. Tota creació literàriapot agradar o no, de fet la seuamateix té passatges extraordi-naris i pàgines més mediocres.Sempre passa, a uns agradaun 20% dels textos, a uns altresuna miqueta més. No s’escriumai a gust de tots. Lo cas ésquè el poemari en qüestió,Esfera… ha rebut el PremiPedro Saputo 2002 de lesLletres Aragoneses en llenguaCatalana, estic de sort. Noobstant, això haurà sigut laceba que li ha fet coure elsulls.

Per últim, telegràficament,voldria indicar al Sr. FrancescRicart, en l’article que fa alseu espai «Som d’eixe món»del passat mes de desembre deTdF on hi ha un paràgraf quèprobablement és degut a unmalentès per la lectura què fa

de l’article del Dr. Artur Quin-tana que versa sobre el PrimerFestival Internacional de Poesia«Moncayo» celebrat a Grisel(tocant a Tarassona) i organit-zat per Ediciones de PoesíaOlifante. Com a persona convi-dada en aquell event puc dirque vam estar ben tractats, tantl’amic Artur com la seuaamable dona, Sígrid, i jomateix. L’escriptor FrancescPujols (1882-1962) va dir quèarribarà un dia que als cata-lans ens ho pagaran tot, i aixíva ser. Crec que els tres vamtindre la sensació de sentir-noshostes d’honor. És cert que elcartell anunciador és monolin-güe, superable, però igual undia mos sorprenen. I s’ha dedestacar el fet d’haver llegitversos en català, a viva veu,davant d’un públic respectuós.

Lo poeta de Gelida ÀlexSusanna també va recitar encatalà.

Acaba d’eixir a la llum elprimer volum d’una novacol·lecció de llibres d’autorscatalanoparlants d’Aragó.

La col·lecció, coeditada perl’Institut d’Estudis del Baix

Cinca i l’Associació Culturaldel Matarranya, està dirigidapel mequinensà Esteve Betrià,qui ja va dirigir amb molt d’en-cert els històrics Quaderns dela Glera, editats per les matei-

xes associacions entre els anys1990 i 1992.

La col·lecció pretén oferiruna mostra de la literatura cata-lana que es fa actualment a lafranja catalanoparlant de l’Ara-gó, i, per això, al costat d’obresd’autors novells, hi trobaremaltres llibres d’escriptors que jatenen alguna altra publicació o,fins i tot, d’autors consagratscom Jesús Moncada.

Està previst que s’editen unadesena de volums, els qualsapareixeran amb una periodi-citat bimestral i amb una exten-sió d’entre 60 i 80 pàgines. Hiestaran representats una granvarietat de gèneres (assaig,poesia, conte…) i probable-ment tots els territoris de l’Ara-gó catalanòfon.

E l vo lum que ob re l acol·lecció és del mont-rogíJosep A. Carrégalo i recull unaselecció dels seus millors arti-cles d’opinió apareguts a lapremsa en els darrers anys, sotael títol de A soca d’orella.

Ja estan també a punt depublicar-se el volums segon itercer: un poemari del debu-tant José Miguel Gràcia, de laCodonyera, que es titula Davalld’una olivera, i un recull d’ar-ticles de Jesús Moncada, algund’ells inèdit, aplegats amb eltítol de Cabòries estivals.

La col·lecció encara no estàtancada i els editors segueixenoberts a la recepció de nousoriginals per acabar de definirquins seran el propers volumsa publicar.

Temps de Franja 23 14/1/03 11:39 Página 16

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 1717GENT DE FRANJA

GALERIA DE PERSONATGES

Castilló de Sos

Esteve Betrià

En el recull d’articles de l’amic Carrégalo A soca d’orella (Cala-ceit, 2002) n’hi ha un, ‘Uns veïns famolecs’, en què es descriuuna anècdota sobre la percepció que molts –massa– aragonesostenen del fet que una part d’Aragó tinga el català com a llenguapròpia. En concret se’ns explica que a Campo, una població dela Ribagorça occidental, una xicota retraïa l’estiu de 2001 a unsxicots de Mont-roig que «Si sois de Teruel, ¿por qué nariceshablais catalán?» La xicota interromp els xicots mont-rogins quanli intenten fer veure que a Aragó conviuen tres llengües, que hiha una zona d’Aragó a la que tota la vida s’ha parlat català i…per exclamar: «Sí, claro, poco a poco Cataluña se va comiendoa Aragón».

El lloc, Campo –a l’alta Rigagorça–, i el fet, el català a l’Ara-gó, em remet a l’estiu de 1977 quan amb tres amics més ens vamaturar a Castilló de Sos, a l’entrada (o sortida) de la vall deBenasc. Veníem de fer una estada de deu dies en la part més altad’aquesta vall ribagorçana durant la qual havíem dut a terme unasèrie d’ascensions: Aneto, Corones, Posets,… Fèiem parada aCastilló perquè un de nosaltres volia saludar una xicota de la nostraedat, resident a Barcelona però d’origen ribagorçà.

Tot i que la família de la noia s’espantà amb l’arribada de quatregalifardeus cansats com somers i bruts com guilles, ens va convi-dar a pa amb tomata i embotit, i a passar la nit en un rònec paller.Mentre sopàvem va aparèixer per la cuina una tia de la noia, que

es va interessar per l’origen de nosaltres. Quan em toca el tornli vaig dir, naturalment, que jo era de Mequinensa. Llavors la donaens digué que era mestra nacional i que durant un curs o dos haviaexercit al Poble. En conservava un bon record, però d’alguna mane-ra lamentava que al Poble parlessem encara pitjor que a Casti-lló. Aquesta afirmació em va estranyar; tothom sap que els parlarsde la vall de Benasc són més ‘rars’, però molt més ‘rars’ que elparlar de Mequinensa; de fet el de Castilló és gairebé castellà pur,sense gaires matisos. Quan vaig negar la seua afirmació, la senyo-ra mestra es va sosprendre tant com ja m’havia estranyat de laseua afirmació. Així que continuà dient que a Mequinensa parla-vem pitjor que a Castilló. Vaig replicar-li només una vegadamés. La vehemència emprada per la senyora en defensa de la bone-sa del parlar de Castilló en comparació al de Mequinensa em vafer callar. Nosaltres érem els convidats en aquella casa i no estractava, així ho assenyalen les normes de cortesia, d’enutjar elsnostres amfitrions.

L’endemà continuava donant-li voltes a l’incident sociolin-güístic amb la mestra de Castilló. No entenia com la senyora deiaque el parlar del seu poble era molt millor que el del meu. Peròde cop i volta ho vaig veure clar –sempre he estat lent de pensa-ment–, vaig recordar que la mestra havia afirmat que el parlarde Castilló s’entia més, que no era tan ‘rar’ com el de Mequi-nensa. Així que tots dos teníem raó perquè les nostres respecti-ves afirmacions es basaven en pressupostos oposats. Per a la tiade la nostra amiga el model de llengua era el castellà, i el parlarde Castilló està molt més pròxim a aquesta llengua que no pasel de Mequinensa, mentre que per a mi el model de llengua erael català, i és més que evident que el parlar de Mequinensa estàmolt més pròxim a aquesta llengua. Bé, de fet en forma part.

Vet ací l’explicació: divergíem dels nostres models de llengua.

Maite Vilà, presidenta del Club d’Hoquei de Fraga

«La Federació d’Hoquei de Lleida mos va rebre amb els braços oberts»

D. SarrauLa Maite Vilà, ama de casa,

amb dos fills, es va assabentar,fa uns anys, que l’ajuntament deFraga oferia una activitat depatinatge per a xiquets i vainscriure als seus per distrac-ció, simplement. Aquell passa-temps es va anar convertint enuna passió per a la mare i per alsfills. Al acabar el curset es vanplantejar el dilema sobre quèfer-ne: plegar o passar a un altrenivell. Amb un monitor i unaferma voluntat van tirar enda-vant la competició. Actualmentes compleixen els quatre anysdes que exerceix la presidènciadel CHF. Ella i la seua junta

–formada per tota la resta depares que en major o menorgrau, hi col·laboren– van provarcompetir dins l’Aragó, trobant-se que no hi havia Federació. Elgrup d’afeccionats més pròximestava a Alcanyís. La següentpassa va ser la Federació d’Ho-quei de Lleida. «Mos van rebreamb els braços oberts, com sifóssem de casa». Des d’alla-vonces, els caps de setmanaagafen els cotxes i a portar elsseus petits a Bell-Lloc, Molle-russa, Lleida, Juneda, Ando-rra… també han jugat torneigsa Tarragona i a Reus: pertot arreusón benvinguts i ben rebuts.

CRÒNIQUES TAGARINES

Tenen dos equips –uns 20jugadors–, la pedrera la garan-teix l’Ajuntament amb elscursets i activitats de patinat-ge que, des de fa uns anys,organitza un Campus per acaptació i perfeccionament denous jugadors. La voluntat laposen els pares. Dos dies a lasetmana adapten una secció delPavelló Multiusos del Sotet i ales ordes del monitor somien enguanyar la lliga, la copa, elcampionat d’Espanya, elcampionat d’Europa. No rebenajudes d’altres instàncies, nid’Esport, ni de Cultura.

Tan sols uns quants patroci-

nadors hi aporten una mica desuport financer. «Estem inten-tant que les escoles, les APA,col·laboren amb nosaltros: ésun somni però ens agradariaque l’hoquei deixés de ser unesport minoritari a Fraga».

Temps de Franja 23 14/1/03 11:40 Página 17

Núm. 23. Gener de 2003 TEMPS DE FRANJA1818 CULTURA

Algú que conec –entusiasta del futbol, que n’hi ha a fe– diuque el novembre, de manera inevitable, és cada curs –ell en diutemporada– el mes més nefast per al Barça. Aquest mes tardo-ral, en canvi, haurà estat d’allò més fructífer, si el mirem al besllumd’aspectes relacionats amb el món de la llengua i de la culturai a actes i mogudes al seu entorn. Bé, és cert que no tot és deltot fructífer, com veureu si teniu paciència de continuar aquestpaper. Com que aquest humil columnista us havia entretingutamb la crònica del Correllengua a Fraga, per acabar la sèrie, aixe-co acta que va haver gent de la Franja que es va desplaçar aPerpinyà, a participar de la cloenda de l’edició d’enguany delCorrellengua: és el tercer any que s’hi convoca: més de 3000persones –del sud i del nord, com diu la cançó del Llach i la del’himne d’un equip de futbol– s’aplegaren en manifestació pelscarrers de la ciutat del Castellet. No us repetiré els crits que s’hivan sentir, però feu-me crèdit si us dic que bona part els podrí-em (hauríem de) subscriure, si més no els referits a la demandade presència real i oficial del català a l’escola i a l’administra-ció.

A mitjan novembre es produïen notícies de colors diferents:les eleccions d’Òmnium Cultural, l’associació degana dels PaïsosCatalans, que ha viscut un procés electoral atzarós, amb victò-ria de la candidatura Òmnium 21, que representa l’esperança iel revifament d’una entitat que s’havia anat descolorint de mane-

ra perillosa; la candidatura guanyadora ha comptat des del primermoment amb el suport de moltes delegacions territorials, entreles quals la de Lleida que presideix l’amic Forné. El color foscde la meitat del mes, el posava la notícia que la Biblioteca Nacio-nal (la de la nación) cataloga valencià i balear com a llengüesdiferents de la catalana, un detall «sense importància» que es fades de fa molts anys; una nimietat que, segurament, serviràperquè, si algun dia aquella llei de llengües de l’Aragó, queespera en vés a saber quina calaixera, eixia a la llum tindria elgran suport moral per qualificar obres com a lliteranes, calacei-tanes, villellanes… Què hi farem. Sort que, el mateix dia, se sabiaque el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Es-tudis Catalans compta en el seu equip de govern amb RamonSistach, al qual aprofitem per felicitar i per dir-li que entenem icompartim el color roig de vergonya que ben segur li produeixel nyap de la Biblioteca que paguem entre tots.

La ratlla de l’equador del mes ens ha portat la jornada del’Anuari Cinga 2002, organitzada per l’IEBC, que ha tractatsobre el patrimoni històric de la comarca del Baix Cinca i laimportància de valorar-lo i d’estimar-lo: una bona iniciativa quedemanarà continuïtat i compromisos; per exemple, per defensareixides raonables al casc antic o davant la polèmica anunciadasobre el patrimoni artístic del bisbat de Lleida. Per una estranyaassociació d’idees, la paraula bisbat m’ha fet agafar una picorper tot el cos que només pot ser deguda a la somatització de lanotícia del document votat per la Conferència Episcopal (nacio-nal, també), que posa en evidència el nivell dels pastors d’aques-ta església i com és de negre encara el color de la sotana que gasten.

Novembre, però, ha d’acabar bé i hem de recuperar els colorsperduts amb bones notícies com ara la dels Premis Jaume I delsCasals de la Franja o la Festa de la Cultura de l’IEBC anuncia-da per al 14 de desembre. Amén.

Novembre

Francesc Ricart i Orús

SOM D’EIXE MÓN

En el ja llunyà mes de marçde 2002 se celebraven eleccionsa la renovació de la junta direc-tiva d’Òmnium Cultural. Hopreveien els estatuts d’aquestaentitat nascuda a les acaballesdel franquisme amb la finalitatde vetllar i promocionar la llen-gua i la cultura catalanes. Sobreaixò no hi hauria res a dir si nofos perquè sorgia la possibili-tat que l’entitat canviés prouper continuar sent un referentde la societat civil catalana. Pera molts socis, entre els qualsm’hi incloc, el canvi de rumbel representava la candidaturade Jordi Porta, Síndic de Greu-ges de la Universitat Autònomade Barcelona i president del’Opinió Catalana. A Portal’avalaven la majoria de dele-

Un Omnium per al nou mil·lenniAleix Castellnou

gacions territorials d’Òmnium,com la del Segrià, la més pròxi-ma a la Franja, i entrava en claracompetència amb la llistaencapçalada Josep Millàs, elpresident de l’entitat delsdarrers onze anys. El cas és quePorta guanyà i Millàs noencaixà la derrota. I la possibi-litat que una nova visió de lacatalanitat accedís a la presidèn-cia d’Òmnium, que una novamanera d’entendre la catalani-tat no oficial, no convergent,accedís a aquest espai, aixecàuna polseguera enorme. Tantés així que després d’una llar-ga i lamentable polèmica, elpassat mes de novembre esconvocaven novament elec-cions, a les quals s’hi van acabarpresentant tres candidatures: la

de Jordi Porta, l’encapçaladaper Espar Ticó i la de JosepVergés. Millàs restà al marge,almenys visiblement. Dic visi-blement perquè la línia conti-nuista l’oferien candidaturescom la d’Espar i, malgrat tot, lade Vergés, qui fou un dels quivan destapar l’anomenat «CasPallerols», un dels escàndolsde corrupció d’Unió Democrà-tica de Catalunya (UDC) méssonats dels darrers temps. Lavictòria, però, fou novamentper a Jordi Porta.

Quina importància podentenir els afers d’Òmnium per anosaltres, els pobladors de laFranja? Em limitaré a repro-duir una opinió d’Oriol Izquier-do apareguda fa uns mesos enun article de La Vanguardia:

la victòria de Porta constituirial’inici palpable, real i efectiu,del post-pujolisme. I això,penso, ha de ser vist amb bonsulls des de la Franja, que llui-ta per tal que la seva persona-litat sigui reconeguda. Certa-ment, Òmnium Cultural és unespai immillorable quant aaixò. I ara és el moment dereforçar els lligams que fins almoment, perquè no dir-ho, ensuneixen a una entitat comaquesta. Ens trobem, doncs,davant un moment històric queno podem deixar escapar.Només cal pensar com acarar-lo. El pas següent potser seriala construcció d’una força polí-tica que ens representés a nivellinstitucional, però això ja sónfigues d’un altre paner.

Temps de Franja 23 14/1/03 11:40 Página 18

Núm. 23. Gener de 2003TEMPS DE FRANJA 1919OPINIÓ

Ferenc Olivér Brachfeld (1908-1967): un psicòleg hongarès a Catalunya

Virgili Ibarz

Ferenc Olivér Brachfeld vanéixer a Budapest el 1908. Enaquesta ciutat va estudiar elbatxillerat, però el govern auto-ritari d’Hongria li va denegarl’accés a la Universitat deBudapest. Per aquest motiu esva traslladar a la Universitat deViena per a estudiar llengüesromàniques.

Allí va conèixer a AlfredAdle (1879-1937), fundadorde la Psicologia Individual i undels pioners de la psicologiaprofunda. Adler va admetre aBrachfeld al cercle dels seusseguidors i el considerà un delsdeixebles més estimats.

El 1927 Brachfeld va poguertornar a Budapest, a la Univer-sitat Pázmány Péter. Un delsprofessors d’aquesta universi-tat va ser l’hispanista AlbinKörosi, que animà Brachfeldper a fer la seva tesi doctoralsobre un tema relacionat ambla cultura catalana.

El 1929 Brachfeld va arri-bar a Barcelona i durant unsmesos va investigar als arxius.Va quedar encisat pel blaulluminós del mar Mediterranii per l’ambient cultural i literarique hi trobà. Tot això unit al’amabilitat de la gent que hiconegué, el faria decidir-se detornar a Barcelona per tras-plantar les seves arrels a aques-ta ciutat i a aquest país.

Dos anys més tard va presen-tar la tesi intitulada «Referèn-cies a Hongria dins la literatu-ra catalana antiga i les baladespopulars catalanes». Aquestescrit conté nombrossísimescitacions en català antic i actual,que converteix la seva lecturaen un plaer intel·lectual, enca-ra que no es conegui ni un motd’hongarès. També acabà elsseus estudis a la Sorbona deParís, on es va especialitzar enllengües germàniques, alhoraque compaginà els seus estudis

de psicologia a l’Institut dePsicologia.

Estància a la ResidènciaEn aquesta segona estància a

Barcelona es va allotjar a laResidència d’Estudiants, ons’introduí amb gran entusiasmeen els cercles intel·lectuals iculturals, Adquirí, amb granceleritat, un domini perfectedel català, tant escrit com parlat.Quan hom l’escoltava en algu-na de les seves conferències enateneus, universitats, etc., ningúno posava en dubte que era uncatalà «nadiu».

Contribuïa a donar aquestaimpressió la utilització delsseus dos noms de pila i el seucognom, és a dir, FrancescOlivér Brachfeld. Aquestmalentès persisteix fins avui: enels fitxers de la Biblioteca deCatalunya i de l’Ateneu Barce-lonès, tots els seus llibres figu-ren a la lletra «O» (d’Olivér).

A partir de 1931 començauna de les èpoques més felicesde la seua vida (aleshores tenia23 anys) . Va pronunciarconferències en cercles cultu-rals i ateneus de Barcelona,Tarragona, Girona, Lleida imoltes altres ciutats catalanes.D’altra banda, va organitzarnombrosos cursos i seminarisa l’Institut Escola, a l’Institut deCultura de la Generalitat, al’Institut Psicotècnic, a laFacultat de Filosofia i Lletresde la Universitat Central deBarcelona, etc.

En aquests actes públics tria-va temes tant de literatura comd’història, filosofia i sociologia,i, sobretot, es dedicà a donar aconèixer les teories que ales-hores eren tan noves –i aEspanya, desconegudes– del ’anomenada ps ico log iaprofunda de l’escola vienesa,amb els seus dos representants

principals –Freud i Jung– aixícom les teories de la psicolo-gia individual d’Alfred Adler.

El 1933 Brachfeld va publi-car la Crítica de las teoríassexuales del Dr. Marañón. Ésfàcil imaginar la polseguera queva aixecar el fet que un joveestranger, establert a Barcelo-na des de feia a penes dos anys,gosés posar en dubte l’obrad’una de les més reconegudeseminències de la medicina i lapsicologia en Espanya.

Traductor i editorEn aquesta època mantingué

una col·laboració intensa ambl’editor Lluís Miracle, per alqual féu la traducció de les prin-cipals obres d’Adler, com sónEl conocimiento del hombre, Elsentido de la vida i altres, comtambé les darreres novetatspublicades a Europa d’il·lustrespsicòlegs alemanys, austríacs isuïssos, com ara Jung, Piaget,Büh le r, Künke l , A l l e r s ,Hochstädter, etc.

Al mateix temps, va fer quegran nombre d’autors contem-poranis –sobretot hongaresos,però també alemanys, austrí-acs, francesos, etc.– poguessinassolir un gran èxit, no sola-ment editorial, sinó també depúblic. Recordem, per exemple,l ’apar ic ió de les mol tesnovel·les traduïdes per Brach-feld de l’autor hongarès LajosZilahy, del que encara avui esrecorden títols com Primaveramortal, Dos prisioneros, Algoflota sobre el agua, Los Dukayi moltes altres.

L’èxit de tots els llibres que,com a traductor i, també coma assessor literari, va fer possi-ble de publicar a Espanya i aHispanoamèrica l’engresca afundar la seva pròpia editorial,que anomena «Oliver Brach-feld Editor», a la qual poc

després n’afegí l’EditorialVictoria.

A més de la seva activitatcom a conferenciant, traduc-tor i editor, Olivér Brachfeldtambé és autor de diversosllibres propis que tracten depsicologia. Entre aquestsllibres, destaca la seva obramagna, que s’intitula Los senti-mientos de inferioridad en elindividuo y en el grupo. Aques-ta obra va arribar a tenir quatreedicions a Espanya i tresedicions no autoritzades aHispanoamèrica. Ha estattraduïda a l’anglès, l’alemany,el francès, el danès i el suec.

Altres obres pròpies deBrachfeld són: La interpreta-ción de los sueños, Los senti-mientos de inferioridad de lamujer, Diccionario de comple-jos, Historia de Hungría, Histo-ria de Francia, etc. Hom no potoblidar l’obra de caràcter histò-ric intitulada Violant d’Hon-gria, una biografia molt reeixi-da i interessant d’aquestpersonatge històric que fou lasegona esposa del rei Jaume I elConqueridor. Brachfeld vatrobar un dia una referència a «lafilla del rei d’Hongria», un nomque té un lloc a la nostra litera-tura, tan erudita com a popular.La filla o la néta del rei d’Hon-gria apareix també en cançonspopulars, com en alguna versióde La presó de Lleida.

Temps de Franja 23 14/1/03 11:40 Página 19

Dolces veusdelMatarranya

C m

y k

C m

y kAny 4 • núm. 23 • La Franja, gener de 20031,80 €

Revista de les Comarques Catalanoparlants d’Aragó

Entrevistaa SusanaBarquínLa guanyadoradel premiGuillem Nicolau2002 ens contales seuesinquietutsliteràries

Con

cert

de

tote

s le

s co

rals

par

ticip

ants

en

la T

erce

ra T

roba

da d

e C

oral

s de

l Mat

arra

nya

Premis Jaume I de la FranjaCastellonroi va acollir la tercera ediciódels guardons que atorguen els Casals dela Franja amb un grapat d’actes culturals

Dolces veusdelMatarranya

Consell Comarcal de la LliteraEl 3 de gener es va constituir a Binèfarl’òrgan rector de la comarca amb lapresència del Conseller d’Indústria