barcelona · 2020-04-17 · de la ciutat acollim.coop: l’economia social i solidària en...

Departament de Recerca i ConeixementÀrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI Ajuntament de Barcelona

València 344, 5è | 08009 BarcelonaT. 93 413 26 69barcelona.cat/revistabarcelonasocietat

24BarcelonaSocietatRevista de coneixement i anàlisi social

TribunaInvertir en infància per prevenir les desigualtats

En profunditatPlanificació educativa i segregació escolar a BarcelonaOportunitats educatives de la infància i l’adolescència: informes per basar les polítiques públiques en evidències Infàncies en desigualtat i pobresa a BarcelonaLa salut dels infants i adolescents de Barcelona

Experiències“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonismeEl programa Baobab: un impuls al lleure comunitariEscola Municipal de Segones Oportunitats: un nou servei socioeducatiu per combatre l’abandonament escolar prematurL’atenció als infants, adolescents i joves migrants no acompanyats des de la ciutatAcollim.coop: l’economia social i solidària en l’acollida als joves migrants no acompanyatsLa Xarxa Barcelona per al Desenvolupament Infantil i l’Atenció Precoç. Aliança d’impulsLa salut mental d’adolescents i joves: el projecte Konsulta’mIncorporació de les desigualtats en la promoció de la salut a l’escola

24

Infà

nci

a, a

do

lesc

ènci

a i p

olí

tiq

ues

pú

bli

qu

es

11 mm

1

SumariSumari

3 Presentació

5 Editorial Bru Laín i Albert Sales

7 Tribuna

8 Invertir en infància per prevenir les desigualtats Olga Cantó

13 En profunditat

14 PlanificacióeducativaisegregacióescolaraBarcelona XavierBonal

25 Oportunitatseducativesdelainfànciail’adolescència: informesperbasarlespolítiquespúbliquesenevidències Maria Truñó

32 InfànciesendesigualtatipobresaaBarcelona XavierMartínez-Celorrio

44 LasalutdelsinfantsiadolescentsdeBarcelona CarlesAriza,GemmaSerral,EstherSánchez, KatherinePérez,OlgaJuareziHelenaSantamariña

55 Experiències

56 “Parlenelsnensinenes”.Unaeinadeciutatperconèixer imillorarelbenestardelainfància,desdelseupuntdevista iambelseuprotagonisme MariCorominas,MartaCurraiLaiaPineda

71 ElprogramaBaobab:unimpulsallleurecomunitari NúriaComasiMarçalFarré

84 EscolaMunicipaldeSegonesOportunitats:unnouservei socioeducatiupercombatrel’abandonamentescolarprematur JordiGrauiLaiaHerrera

92 L’atencióalsinfants,adolescentsijovesmigrants noacompanyatsdesdelaciutat MarinaMañasiNúriaMenta

104 Acollim.coop:l’economiasocialisolidàriaenl’acollida alsjovesmigrantsnoacompanyats LabCoop,sccl.iFederaciódeCooperativesdeTreball deCatalunya

113 LaXarxaBarcelonaperalDesenvolupamentInfantilil’Atenció Precoç.Aliançad’impuls AssumptaSoler,AnaRosaVidaliLauraGarcia, LauraTrujilloiSergiMorera

123 Lasalutmentald’adolescentsijoves:elprojecteKonsulta’m PilarSolanesiLídiaAmetller

129 Incorporaciódelesdesigualtatsenlapromociódelasalut al’escola AgènciadeSalutPúblicadeBarcelona(ASPB)-CIBERESP

Consell Editorial LauraPérez,quartatinentad’alcaldiadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBIMargaMarí-Klose,regidorad’Infància,Joventut,PersonesGransi DiversitatFuncionalLucíaMartín,regidorad’HabitatgeiRehabilitacióMarcSerra,regidordeDretsdeCiutadaniaiImmigracióGemmaTarafa,regidoradeSalut,EnvellimentiCuresSoniaFuertes,comissionadad’AccióSocialMaríaTruñó,comissionadad’Educació

Direcció acadèmicaBru Laín i Albert Sales

Redacció i coordinacióPepGómez,TxusMolar,RamónPabloiPaolaRodríguezdelDepartamentdeRecercaiConeixement

Consell de RedaccióEvaAlfama,DepartamentdeFeminismesiLGTBIJaumeBlasco,InstitutMunicipald’EducacióDolorsCotrina,OficinaMunicipaldeDadesMartaCruells,SisenaTinènciad’AlcaldiaMartaFabà,InstitutMunicipaldeServeisSocialsPepGómez,EquipdeDireccióiCoordinacióBruLaín,UniversitatdeBarcelonaDavideMalmusi,DirecciódeServeisdeSalutSergiMorera,InstitutMunicipaldePersonesambDiscapacitatLaiaPineda,Institutd’InfànciaiAdolescènciadeBarcelonaMaikaRodríguez,AgènciadeSalutPúblicaAlbertSales,Institutd’EstudisRegionalsiMetropolitansdeBarcelonaVanessaValiño,Regidoriad’Habitatge

Assessorament lingüísticLinguaserve IS, SA

Disseny originalCromaStudio

MaquetaJordiSalvany

FotografiaIstockphoto. Algunesimatgeshanestatcedidespelsautorsdelsarticles.

ImpressióVanguardGràfic,SA

Edició

ObservatoriSocialdeBarcelonaDepartamentdeRecercaiConeixementÀreadeDretsSocials,JustíciaGlobal,FeminismesiLGTBIAjuntamentdeBarcelonaValència,344-BarcelonaTelèfon:934132669

ISSN:1133-635Dipòsitlegal:B-21.686-1993

©AjuntamentdeBarcelonaBarcelonaSocietattéunaperiodicitatsemestral.Espermetreproduirlesdadesilainformacióprovinentsdefontsmunicipalssise’ncitalaprocedència.Elsarticlesinclososenaquestapublicaciósónresponsabilitatexclusivadelsseusautors.

Barcelona SocietatRevistadeconeixementianàlisisocialNúm.24-novembre2019

56 | Barcelona Societat Experiències

El programa municipal “Parlen els nens i nenes: el benestar subjectiu de la infància a Barcelona” (2016 - en curs) és una eina de ciutat que parteix del dret dels nens i les nenes a ser escoltats per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme. Seguint orientacions de recerca ètica amb infants, els infants són tractats com a informants clau o experts de les seves vides (fase 1: enquesta a 4.000 nens i nenes), investigadors que aprenen (fase 2: tallers d’anàlisi conjunta dels resultats per formular propostes de millora) i ciutadans actius (fase 3: obertura de diàlegs amb persones adultes, representants de l’Administració, dels partits polítics i de les entitats socials). El “Parlen” genera evidències sobre els marges de millora en el benestar subjectiu dels infants, els impactes negatius de determinades condicions de vida i les experiències significatives que generen benestar, entre altres troballes. El coneixement generat, que és inèdit i de base quantitativa i qualitativa, es recull en informes de recerca i en l’“Agenda dels infants” (un document amb les 11 demandes dels infants i les seves 115 propostes de millora), es vincula a l’agenda pública i pretén contribuir a la millora de polítiques locals, així com enriquir el debat social.

“Parlen els nens i nenes”. Una eina de ciutat per conèixer i millorar el benestar de la infància, des del seu punt de vista i amb el seu protagonisme

Mari Corominas1, Marta Curran2, i Laia Pineda3

InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona(IIAB)

Paraules clau: drets infants, benestar subjectiu, mètode mixt, participació, agenda pública

1. Equip de Recerca en Infància, Adolescència, Drets dels Infants i la seva Qualitat de Vida (ERIDIQV) de la Universitat de Girona en col·laboració amb l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) (@maricorominas)

2. Grup de recerca Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la Universitat Autònoma de Barcelona. (@marta_curran)

3. Directora de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB) de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) (@laiapineda)

57

1. Per què cal un programa municipal com el “Parlen els nens i nenes”?Malauradament,encaraésmolthabitualparlardelainfànciailessevesnecessitatssostenint-nosenlesvisionsiopinionsadultes.Enparlemambelsseusparesolessevesmares,desdelavisiódemestresoaltresprofessionalsqueentenencura,iensoblidemqueellsiellessónquimésensabensobrelescosesquevanbéilesqueno,sobreelqueelsagradaoelqueelsinquietaopreocupa.Perquèenscostatantescoltar-lositenirdecididamentencompteelqueensdiuen?Perquèenscostatantmirar-noslarealitatambullsd’infant?Quanparlemd’infànciasenseelsinfants,encaraquesiguisensevoler,contribuïmalasevainvisibilització.

Mésenllàdereconèixerelsinfantscomainformantsclauiexpertsdelessevesvides,desd’unaestrictaperspectivadedrets,quanincorporemelsinfantsenelsprocessosd’avaluaciódenecessitats,disseny,implantacióoimpactedeserveisiplansd’infància,garantimelseudretaserescoltats (article12)i aserconsideratsunapeçaclaudelasocietatactuantsegonselseuinterèsprimordial (article3),talcomprescriulaConvenciódelsdretsdelsinfantsdelesNacionsUnides4.Escoltantlaveudelsinfantsiprenent-nosseriosamentelqueensdiuen,contribuïmal’obligaciódelesadministracionspúbliquesdegarantirelsdretsdelsinfantsiadolescents5.

L’interèsperrecollirdadessobrelescondicionsdevidaielsdretsdelainfànciail’adolescènciahaestaticontinuasentunapreocupaciódel’AjuntamentdeBarcelona.Desdelacreaciódel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelona6l’any1999,l’AjuntamentdeBarcelonahaimpulsatexperiènciesperobtenirinformacióigenerar

coneixementsobrelainfànciaalaciutat.EnsónexemplesdestacatselPaneldeFamíliesiInfància(2007-2011)7oelBaròmetred’infànciaifamíliesaBarcelona(2014)8. A partir del’any2015,escontinuaambl’impulsdelnouprogramamunicipal“Parlenelsnensinenes:elbenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona”(2016-encurs)9.El“Parlen”neixamblavoluntatderecuperarunaapostaepistemològicasignificativa:generarconeixementsobreelbenestarsubjectiudelainfància,desdelseupuntdevistaiambelseuprotagonisme10.Partintdelaconcepciódel’infantcomasubjecteactiudedretsiciutadàactiu,elsinfantssónquiresponenlespreguntes,quiensajudenainterpretarlesrespostesiquiformulenlespropostesdemillora.Tambéobrendiàlegsamblespersonesadultespertraslladar-los,enprimerapersona,lessevesdemandesipropostesd’actuació.

Aixídoncs,el“Parlen” ésunprogramadedobletall.D›unabanda,esdefineixgenuïnamentcomunprogramapergenerarconeixementvinculatal’agendapública,tantper

4. https://treballiaferssocials.gencat.cat/web/.content/03ambits_tematics/07infanciaiadolescencia/observatori_drets_infancia/destacats_columna_dreta/Convencio_drets_infancia.pdf

5. El dret a ser escoltat també es recull en la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (article 34, Parlament de Catalunya, 2010) i la Carta de ciutadania de Barcelona (art. 22e, Ajuntament de Barcelona, 2010).

6. Entre els anys 1999 i 2015 es va denominar Consorci Institut d’Infància i Món Urbà (CIIMU).

7. https://ccuc.csuc.cat/search~S23*cat?/t20anysdeConvenci{u00F3}/t20anysdeconvencio/1%2C2%2C3%2CB/

8. http://institutinfancia.cat/mediateca/barometre-dinfancia-i-families-a-barcelona-bifab-2014/

9. http://institutinfancia.cat/mediateca/resum-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

10. En el Panel de Famílies i Infància també es preguntava directament als infants.


contribuiramillorarpolítiqueslocalsfentavançarelsdretsdelsinfantscomperenriquireldebatsocialcompartintelconeixementgenerat.D›altrabanda,apartirdel’enquesta,àmpliairepresentativa,a4.000infants,el“Parlen”esconfiguratambécomunaexperiènciadeparticipacióinclusiva,transversaliorientadaalatransformació.

2. “Parlen els nens i nenes”: 3 fases per a 3 grans objectiusEl“Parlen”escreaperdotarlaciutatd’unanovaeinadeconeixementambcaràcterpermanentisenseperdredevistaqueunabonadiagnosiésnoméselprimerpasperdefiniractuacionsdemillora.Al“Parlen”,seguintorientacionsderecercaresponsableièticaambinfants11, ellsiellessóninformantsclaucomaexpertsdelessevesvidesmitjançantunaenquesta(fase1),peròtambésóninvestigadorsqueaprenenapartird’unaanàlisiconjuntaperformularpropostesdemillora(fase2),aixícomciutadansactiuseneldiàlegperfer-lesarribararepresentatspolíticsisocialsapartirdel’“Agendadelsinfants”(fase3).Facilitantespaisentreadultsiinfants,desdelsqualsesreconeixlaciutadaniaactivadelsnensilesnenes,el“Parlen”treballaperinclourelesvisionsdelsinfantsenl’agendapública de la ciutat.

2.1. Fase 1: Conèixer el benestar dels infants (curs 2016-2017)“Haestatunaexperiènciacuriosaperquènopassacadadiaquet’enquestinnitampocquepersonesqueestanfentunprojecteimportantetpreguntincosessobretu:m’hafetsentirimportant”(Alba,11anys)

Elpuntdepartidadelprogramaéspreguntar“Comesteu?”alsnensilesnenesdelaciutatenunampliventalld’aspectesdelessevesvides:lasevasaluticomsesentenambells

mateixos,lafamília,lallaronviuen,elsamicsilesamigues,l’escola,lesactivitatsquefandurantelseutempslliureoelbarrionviuen.Perconèixerelbenestardelsinfantss’utilitzaunaenquestabasadaenelqüestionaridelprojecteinternacionalChildren’s Worlds12,elqualtéactualmentunaàmpliatrajectòriaenmésdequarantapaïsosdelmón.

Entreeldesembredel2016il’abrildel2017esvapreguntara4.000nensinenesde10a12anysde5èi6èd’educacióprimàriade52escolesdelaciutat,lesqualsesvanseleccionardemaneraaleatòriaiambrepresentativitatperdistricte,titularitatimidadel’escola.Amés,lamostrad’infantsresultant(un15%deltotaldepoblaciódereferència)erarepresentativapersexeirendafamiliardelbarridelallardelsinfants,laqualcosaincrementaelpotenciald’anàlisiiutilitatdelesdades.

Aixídoncs,l’EnquestadebenestarsubjectiudelainfànciaaBarcelona-2017(EBSIB-2017)13ésunaeinaútilperconèixerambunaltgrauderepresentativitatelnivelldesatisfacciódelsinfantsenmoltsàmbitsdelasevavida14 iquinssónelselementsmésimportantsperalbenestarsubjectiudelsinfants15.

11. http://institutinfancia.cat/blog/que-implica-recerca-social-infants-adolescents/

12. http://www.isciweb.org/

13. https://ajuntament.barcelona.cat/ca/informacio-administrativa/registre-enquestes-i-estudis-opinio

14. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/108123

15. http://institutinfancia.cat/mediateca/analisi-en-profunditat-de-lenquesta-de-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

59

2.2. Fase 2: Analitzar conjuntament els resultats per formular propostes de millora (curs 2017-2018)“M’haagradatmoltqueenshopreguntéssiuanosaltresperquèsomnensilagentadultanormalmentnoensdemanatantl’opinió.Esperoqueaquestprojectetinguiunbonresultatiqueelsnensilesnenessesentinmillor”(Pablo,12anys)

Lapregunta“Comesteu?”noacabaamblaprimerafasedelprograma,sinóquehihaunasegonafaseenelmomentderetornalesescoles.Lesenquestesdonenrespostaamoltespreguntes,peròtambéengenerendenoves.Eldiàlegambelsnensilesnenescontinuaambunanovapregunta:“Iquèhemdeferperquèestigueumillor?”.Elsinfantsajudenarespondre-ladesd’unacointerpretaciódelsresultats,imprescindibleperobtenirunamajorcomprensiódelarealitatdelsnensilesnenes,desd’unaaproximacióqualitativa16.Amés,lapreguntaesplantejadesdelacorresponsabilitatdelsprincipalsentorns:elsmateixosnensinenes,lesfamílies,l’escolail’Ajuntamentambaltresadministracionspúbliques.

Entreelnovembredel2017ielfebrerdel2018esdesenvolupen87tallersparticipatiusen48deles52escolesquehavienparticipatenl’enquesta,amblaparticipació de 2.000 infants de 9 dels 10 districtes delaciutat.Enlaprimerapartdeltalleresvaferunretorndelsprincipalsresultatsiesvaninterpretar.Enlasegonapart,esvademanarqueformulessinpropostesdemilloraenels8gransàmbitsvaloratsenlaprimerafase:l’àmbitfamiliar,lescondicionsmaterials,l’àmbitescolar,larelacióambelscompanysilescompanyesdeclasseilesamistats,elbarri,l’úsdeltemps,lasatisfacció

amblasalutielcos,aixícomlespercepcionspersonalsd’autonomiaiseguretat.

Delstallersparticipatiusensurten5.000propostesd’actuacióalvoltantdelsaspectesqueméspreocupenelsinfants,unnombremoltelevatquecalsintetitzar.S’empren3criterisperalasíntesi:lafreqüènciamésgrandelaproposta,ladispersióterritorial(apareixenunelevatnombrededistrictes)il’especialrellevànciaperalbenestarsubjectiu(segonselsresultatsdel’enquesta).Lasíntesiesconcretaen“L’Agendadelsinfants:propostespermillorarelnostrebenestar”17,amb11demandesclauqueelsnensilesnenesadrecenalasocietati115propostesd’actuaciórepartidesentreels4agentsambméscapacitatperincidirenlamilloradelseubenestar:l’Ajuntamentilesaltresadministracionspúbliques,lesescoles,lesfamíliesielsmateixosnensinenes18.

2.3. Fase 3: Obrir diàlegs amb representants polítics i socials de la ciutat (curs 2018-2019)“Sentoquem’hanprestatatencióiaixòm’haagradat”(Andrea,12anys)“[Lespropostes]produiranunareaccióicrecquehihauràcanvisalaciutat”(Iker,12anys)Enladarreradelesfasesdelprograma,elspreguntemelsegüent:“Voleuserportaveusdelconeixementgeneratidelespropostesdemilloradelvostrebenestar?”.Els

16. http://institutinfancia.cat/mediateca/analisi-en-profunditat-de-les-aportacions-fetes-pels-infants-als-tallers-del-parlen-els-nenes-i-nenes/

17. https://bcnroc.ajuntament.barcelona.cat/jspui/handle/11703/109826

18. L’Agenda en format vídeo es pot consultar a: http://institutinfancia.cat/mediateca/video-11-demandes-lagenda-dels-infants/


infantsd’unadelesescolesdelprogramas’encarreguendepresentarlasevaAgendaal’alcaldessa19i,posteriorment,unatrentenadenensinenesquecomponenelGrupAltaveu20hofanenaltresàmbitsiaaltrespersones.Entotsdoscasos,elsinfantsevidencienlasevacapacitatd’exercirlasevaciutadania,d’establirdiàlegsenespaisadults,aixícomd’exposaridefensarlasevaAgendacomarepresentantsdetotselsnensinenesdelaciutat.

Entreeljunydel2018ieldesembredel2018,unatrentenadenoisinoiesde9dels10districtesdelaciutatquevanparticiparenl’enquestaielstallersesvanpresentarvoluntarisperformarelGrupAltaveu.Uncoppresentadal’“Agendadelsinfants”almàximnivellderepresentaciómunicipal(al’alcaldessailasegonatinentad’alcaldiairegidoradedretssocials),elGrupAltaveuvaobrir4diàlegsmésendiferentsespaisderepresentaciópolíticaoplataformessocials:elConsellMunicipaldeBenestarSocialil’AcordCiutadàperunaBarcelonaInclusiva,elssisgrupspolíticsmunicipalsielConselldeCiutat.Tambévafer-hoalajornada“Lainfànciail’adolescènciaaBarcelona:present i futur”21enquèelGrupAltaveuvarebrerespostaalessevesdemandesperpartdelGovernmunicipal22.

Aproximadament,hanrebutl’“Agendadelsinfants”permitjàdelGrupAltaveuuntotaldetres-centsrepresentantsd’entitatsixarxessocials,grupspolíticsmunicipals,serveismunicipalsiciutadansambcapacitatdefer-se’nressòenelsseusespaisdetreballod’activismesocial23. A més,l’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelonahafetarribarl’“Agendadelsinfants”iunpòsteramblesonzedemandes24atoteslesescolesd’educacióprimàriadela ciutat.

3. Com estan els nens i les nenes de Barcelona? Dues premisses i deu grans troballes sobre el seu benestarSibéfinsarahemexposateldesplegamentdel“Parlen”,enendavantpresentemlesprincipalstroballesdetotalarecerca25,tantquantitativacomqualitativa.

3.1. Per comprendre el benestar dels infants cal partir de dues premisses Primera premissa: Per escoltar els infants calen unes “orelles especials”.Davantdelamateixapreguntasobresatisfaccióglobalamblavida,elsinfantsilespersonesadultesadoptenposicionsdiferents.Mentrequeenunaescaladel0al10elsinfantssesituenmajoritàriamententreel9i10,lespersonesadultessesituenentreel7iel8.Estractadelbiaix de l’optimisme vital,unfenomensegonselqualelsinfantstendeixenarespondreméspositivamentquelespersonesadultesquanse’lspreguntasobreelseubenestar.Iésaquestbiaixelquefaquesiguinnecessàries

19. El vídeo de la presentació està disponible a l’enllaç següent: https://www.youtube.com/watch?v=3gCnJfxIU5M

20. http://institutinfancia.cat/noticies/arrenca-el-grup-altaveu-de-nens-i-nenes-per-obrir-dialegs-al-voltant-de-lagenda-dels-infants/

21. http://institutinfancia.cat/noticies/jornada-de-debat-sobre-la-infancia-i-ladolescencia-amb-noves-diagnosis-i-retorn-de-lagenda-dels-infants/

22. Les fotografies de la jornada es poden consultar a l’enllaç següent: https://www.flickr.com/photos/barcelona_cat/sets/72157703823564455

23. http://institutinfancia.cat/noticies/el-grup-altaveu-presenta-i-treballa-lagenda-dels-infants-amb-el-consell-municipal-de-benestar-social-i-lacord-ciutada-per-una-barcelona-inclusiva/

24. http://institutinfancia.cat/mediateca/poster-les-11-demandes-de-lagenda-dels-infants/

25. http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

61

unes“orellesespecials”al’horad’escoltariinterpretarelqueensdiuen.Elbiaixdel’optimismevitaljustificaquelamitjanadesatisfaccióamblavidaenglobaldelsinfantsde10a12anysdeBarcelonasiguide9sobre10(unresultatcoherentambeld’altrespaïsosons’hautilitzatlamateixaenquesta).

Aquestbiaixensalertadelriscdecaureenunainterpretacióerròniadelesdades,segonslaqual,enlainfància,“totestàbé”.Ésperaquestmotiuqueduematermeunaanàlisiespecíficadelsinfantsquenoestanprousatisfets:s’identifiquenelsinfantsqueexpressennoestarprousatisfets(agrupantlesvaloracionsde“gens”,“poc”i“bastant”)i,després,entreelgrupd’infants“noprousatisfets”,s’identifiquenelsqueesmostrenpocogenssatisfets.Atèsqueésunavaloraciópochabitualentreelsinfants,quanesdona,potestarindicantunmalestarimportantilanecessitatdedesplegar actuacionsprioritàries.

Segona premissa: Tots els àmbits del benestar estan interrelacionats i els canvis en un àmbit impacten sobre els altres.Totiquepresentemelsresultatssobreelbenestarsubjectiudelsinfantsdemanerasegmentada(d’unabanda,lasatisfaccióamblavidaglobalmenti,del’altra,lasatisfaccióen5àmbitsdelavida),sabemqueelbenestarnoespotentendreencompartimentsestancs,nimesurarambindicadorsúnics.Entenemelbenestardesd’unaperspectivaintegralenquèelsdiversosentornsdelavidadelsinfantss’interrelacionenilesvivènciesenalgunsdelscontextosimpactenicondicionenlaresta.Perexemple,lamilloradelapercepciód’autonomiapersonalfaquel’infantsesentiméssatisfetamblasevaseguretati

coml’escoltenelsadults.Amés,elsinfantsquepercebenque“elsseuspareselsescoltenitenenencompteelquediuen”esmostrenméssatisfetsamblasevavidaescolarengeneral,aixícomelsinfantsqueconsiderenque“elsseusamicssolentractar-losbé”sesentenméssegursal’escola.Tambéésdestacablequeelsqueconsiderenque“albarrionviuentenenllibertatsuficientperferelquevolen”estanméssatisfetsamblaquantitatdetempslliureielseuús.

3.2. Deu troballes sobre el benestar dels infants1. Tot i els nivells satisfactoris de benestar manifestats pels nens i nenes de 10 a 12 anys de Barcelona, hi ha amplis marges de millora en la satisfacció amb la seva vida en global i diferents aspectes de la seva vidaABarcelona,3decada10infantsde10a12anysmanifestenquenoestanprousatisfetsamblasevavidaenglobal.Dinsdel31%d’infantsnoprousatisfets,s’inclouel8%queesdeclarapocogenssatisfetamblasevavidaglobalmentiel23%quehoestàbastant,perònosuficientment.

Gràfic 1. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys. Barcelona, 2017

Satisfacció global amb la vida

Font: Enquesta de benestar subjectiu de la infància a Barcelona, 2017, Ajuntament de Barcelona.

No prou (Gens/Poc) No prou (Bastant) Molt

0% 20%

31%

23%8%

69%

69%

40% 60% 80% 100%


d’estudiant(42%),l’úsdelseutemps(40%)il’escoltaadulta(38%).

2. Es corrobora l’impacte negatiu de determinades condicions de vida en el benestar dels infantsEscorroboral’impactenegatiuenelbenestarsubjectiudelsinfantsdedeterminadescircumstànciesocondicionsdevidapròpiesdel’estructurasocial,perònodetoteslesesperades.Impactennegativament:1)viureenunnuclifamiliarambunasolafiguraparental;2)viureenbarrisderendabaixaoencircumstànciesdeprivaciómaterial,i3)percebredificultatsfísiques,d’aprenentatgeoperalguntipusdemalaltiacrònica.Aquestsresultatsposendemanifestlanecessitatd’apostarmésdecididamentperpolítiquesd’equitatiinclusiópertaldeminimitzarelsefectesnegatiusdedeterminadescircumstànciesvitalsenlesvidesdelsinfants.

Contràriamentalques’esperava,noesdemostraqueelsexedelsinfantsimpactinegativamentenlasevasatisfaccióamblavidaenglobal.Arabé,síqueimpactaendeterminatsaspectesdelessevesvides:lesnenesestanmenyssatisfetesqueelsnensambelseucos,lesamistatsquetenenilasevapercepciópersonaldeseguretat,mentrequeelsnensesmostrenmenyssatisfetsquelesnenesamblavidad’estudiantielsaprenentatgesescolars.

Pelquefaal’origenestrangerdelsparesomares,noméspodemafirmarquetendeixacondicionarnegativamentlasatisfaccióamblavidadelsseusfillsifilles.Elsimpactesnegatiuss’aprecienenaspectesconcretsdelessevesvides:esmostrenmenyssatisfetsambelscompanysicompanyesdeclasseilesamistats,l’escoltaadulta,lacasaonviueni,sobretot,lescosesquetenen.

Dels15aspectesdelavidaanalitzats,elsmésmalvaloratsienelsqualselsinfantsesmostrennoprousatisfetssónlaquantitatdetempslliuredisponible(53%noprousatisfets),lallibertatquetenen(47%),lavida

Gràfic 2. Satisfacció amb diferents aspectes de la vida dels infants de 10-12 anys (ordenació de menor a major satisfacció). Barcelona, 2017


No prou Molt

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Quantitat de temps lliure

Llibertat que tens

Vida d’estudiant

Com utilitzes el temps

Com t’escolten els adults

Companys/anyes de classe

Barri o zona on vius

Com de segur/a et sents

Propi cos

Aprenentatges escolars

Amics/amigues

Casa on vius

Persones amb qui vius

Coses que tens

Salut 15%

17%

18%

21%

25%

27%

27%

29%

34%

34%

38%

40%

42%

47%

53%

85%

83%

82%

79%

75%

73%

73%

71%

66%

66%

62%

60%

58%

53%

47%

63

3. Descobrim la rellevància de viure determinades experiències durant la infantesa i com impacten de manera diferenciada sobre el benestar dels nens i les nenesL’anàlisiensmostraqueviuredeterminadesexperiènciesenlainfantesatéunpaperfonamentalenlapercepciódebenestarglobaldemoltsnensinenes.Entretoteslesexperiències,n’hihasisquesónespecialmentsignificatives

perafavorirelbenestar(odesafavorir-lo).Així,elsnensilesnenesesmostrensignificativamentméssatisfetsamblessevesvidesquan:1)s’hopassenbéamblasevafamília;2)considerenquetenensuficientsamicsiamigues;3)sentenqueelsseusparesomareselsdonenllibertat;4)sesentensegursal’escola,;5)podenrelaxar-se,parlaropassar-hobéamblafamília,i6)juguenopassentempsal’airelliure.

4. No és possible “prototipar” com són els infants que es mostren gens o poc satisfets amb la vida en global, però sí identificar condicions i experiències que afavoreixen o desafavoreixen el benestarLarecercaposasobrelataulalaimportànciadeconsiderartantl’impactedelescondicionsdevidadepartidacomdeviuredeterminadesexperiènciesdurantlainfantesa,perònoéspossible“prototipar”comsónel8%d’infantsqueesmanifestengensopocsatisfetsamblasevavidaperquè,entreells,esdonenunagrandiversitatdeperfilsicircumstàncies.

Així,elsinfantsquediuenqueestangensopocsatisfetsamblessevesvidesnosónundeterminat tipus d’infants, sinóinfantsque,amb més probabilitat que d’altres, patiran elsefectesdecondicionsdevidaques’hademostratquesónnocivesperalbenestarinfantil,oinfantsmancatsdevivènciesques’haevidenciatquesónrellevantsperafavorir-lo.

5. Autoestima, salut i temps lliure són tres elements clau perquè els nens i les nenes es mostrin satisfets en l’àmbit personal de la seva vidaElsinfantssubratllenlaimportànciadesentir-sebéambsimateixosperestarsatisfetsamblavida,aixícomla

Gràfic 3. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys segons condicions de vida. Barcelona, 2017

Nucli familiar dues figures parentals

No

No

No

No

Sí

Sí

Sí

Sí

Percepció de dificultats personals

Privació material

Barris amb renda baixa


Gens/poc Bastant Molt

11,9%

6%

6,9%

7,1%

6,6%

9,7% 24,8% 65,5%

21,5% 71,9%

16,3% 25,6% 58,1%

22,7% 70,2%

12,2% 24,3% 63,5%

22,6% 70,5%

21,6% 72,4%

27,4% 60,7%


importànciaderebresuportsdelseuentornquansesententristosodecaiguts.El27%delsinfantsnoestanprousatisfetsambelseucos(lesneness’himostrenmenyssatisfetes)ihoatribueixenalaimposiciód’unscànonsdebellesapelsqualslesnenessesentenméspressionadesqueelsnens.“Hihaviaunapartdel’enquestaqueetpreguntavasobreelteucosihihanoiesqueessentenmalamentambelseucosialesrevistessurtquehemdeserespectacularsinohosom.Hihanoiesqueesfixentantenelseucosquehoacabenpassantmalament”,diulaGeorgina,deSantAndreu.

Pelquefaalasalut,ésl’àmbitmésbenvaloratpelsinfantsiel85%s’himanifestamoltsatisfet.Elscondicionantsquemésminvenlasatisfaccióamblasalutsónl’existènciad’algunadificultatpersonal(física,d’aprenentatgeopermalaltia)icréixerenuncontextdeprivaciómaterial.Elsprincipalsproblemesdesalutmanifestatstenenrelacióambl’estrès(el30%afirmasentirbastantomoltestrès)ilesdificultatsperdormir(31%).Hoatribueixenalapressiópelsestudisil’excésdedeuresescolars.Amés,peraunasalutmillor,diuenquecalenhàbitssaludables(descans,higiene...),activitatfísicaibonaalimentació.Lesdadescorroborenqueelsinfantsquepractiquenesportsofanactivitatfísicafreqüentmentestanméssatisfetsamblasalutielseucos.

Tambécalprestaratencióalasatisfaccióambelseutemps lliure,jaqueésl’aspectemenysbenvalorat(el53%nos’himostraprousatisfet).Abandadelabaixasatisfaccióamblaquantitatdetempsdisponible,el40%noesmostraprousatisfetambl’úsd’aquesttemps.Elsinfantsconsiderenqueeltempsd’estudiésexcessiuisentenqueelsfaltatempsperaljocilesamistats.Lesdadessóneloqüentsquanel

Rela

xar-

se, p

arla

r o

pass

ar-h

o bé

am

b

la fa

míli

a

A la

mev

a fa

míli

a no

ens

ho

pass

em

bé to

ts ju

nts

Tinc

sufic

ient

s am

ics

Els m

eus p

ares

em

don

en ll

iber

tat

sufic

ient

Em se

nto

se

gur/

a

a l’e

scol

a

Juga

r o p

assa

r tem

ps

a l’a

ire ll

iure

2 dies a la setmana o menys

No prou d’acord

No prou d’acord

No prou d’acord

No prou d’acord

2 dies a la setmana o menys

3 o 4 dies a la setmana

Totalment d’acord

Totalment d’acord

Totalment d’acord

Totalment d’acord

3 o 4 dies a la setmana

5 dies a la setmana o més

5 dies a la setmana o més

Gràfic 4. Satisfacció global amb la vida dels infants de 10-12 anys segons experiències significatives. Barcelona, 2017


Gens/poc Bastant Molt

15,0% 33,9% 51,0%

19,8% 33,3% 47,0%

19,1% 77,2%

11,4% 29,4% 59,2%

17,0% 35,1% 47,9%

17,7% 31,3% 51,0%

6,4% 30,8% 62,8%

16,9% 79,2%

12,6% 28,3% 59,1%

5,8% 25,0% 69,2%

4,8% 17,4% 77,8%

18,8% 76,3%

15,7% 80,4%

17,1% 78,7%

4,2%

3,7%

3,9%

4,9%

3,8%

65

71%afirmaquefadeuresalmenys5diesalasetmanaiquanel38%diuquenojuganipassagairetempsal’airelliure.El26%diuqueesrelaxa,parlaos’hopassabéamblasevafamíliapocsovint,totiqueésunadelesexperiènciesquemésimpactaenelbenestardelsinfants.“Ambtotselsdeures,elsnensquasinotenimtempsperjugar”o“Lesextraescolarsemtreuenmoltdetemps,m’agradariasortiriestarambelsamics”,diuenelPaudeNouBarrisilaCarladeSarrià-SantGervasi,respectivament.

6. Acompanyament i escolta adults, temps en família i llibertat: els tres elements clau perquè els nens i les nenes es mostrin satisfets amb el seu àmbit familiarElsresultatsglobalsdel’àmbitfamiliarsónmoltpositius:el87%delsinfantsestantotalmentd’acordquehihapersonesalasevafamíliaqueespreocupenperellsiel82%diuquesesentensegursacasa.Tanmateix,tenintencomptequel’entorndecuraésprimordial,calestaratentsalfetqueel18%diuquenoestàprousatisfetamblespersonesambquiviu,iel22%pensaque,encasdetenirunproblema,norebràelsuportdelsseusfamiliars.Larecercaassenyalaqueelsnensilesnenesqueviuenambunsolpareomare(defamíliesmonoparentals,oqueprincipalmentviuenaunnucliambunsolprogenitorcomaconseqüènciadeseparacionsparentals,entrealtressituacions)esmostrenmenyssatisfetsamblasevavidaenglobal.Calanarambcomptedenomalinterpretaraquestresultat,atèsqueelquereflecteixnoéslabondatdecréixerenunentornambdosprogenitors,sinóquealertadelanecessitatdereforçarlesfamíliesambunsolpareomareambrecursosisuportsadequats,jaqueelproblemanoésd’estructurafamiliar,sinóderecursos(materialsinomaterials)percobrirlesnecessitatsdelsinfants.

Així,perexemple,eltempsenfamíliaésmésfàcildeproveirquanhihadosomésadultsalallarquequanhihaunsoladultdisponibleperal’infant.Només6decada10nensinenesparleniesrelaxenamblasevafamíliahabitualment(almenys5diesalasetmana)i3decada10diuenquenohofanmaionomés1o2diesalasetmana.Assenyalenlaconciliaciólaboralifamiliardelsseusparesomarescomaprincipalobstacleaaquesttempscompartit,sobretotelsinfantsdebarrisderendabaixa,ambparesimaresambcondicionslaboralsmésprecàries.

Amés,lamaneracomlespersonesadultesescoltemelsinfantss’hamostratmoltrellevantperalseubenestar.Tanmateix,4decada10infantsnoestanprousatisfetsambl’escoltaadulta.Lasevapercepcióésqueelsadultsnoenselsprenemprouseriosamentiquelessevesopinionsnoestenenprouencompte.“Elsadultsnot’escoltenisemprehandetenirlaraó”,diulaPaula,deSantAndreu.

Finalment,parlensobreelseugraudellibertat.Éselsegonaspectedelavidamésmalvalorat:el47%delsnensilesnenesnoestanprousatisfetsambelgraud’autonomiaqueelsdonenacasa,perexemple,persortiramblesamistatsajugaralcarrer,fetqueatribueixenaunexcésdesobreprotecció.Caltenirencomptequejugarpassanttempsal’airelliureésunadelesexperiènciesquemésimpactenenelbenestardelsinfants.“Queelsadultsensprotegeixinestàbé,peròdinsdellímitdepoderdecidirnosaltresalgunescoses”,diuennensinenesdelesCorts.

7. El benestar dels nens i les nenes en l’àmbit escolar no només es vincula als aprenentatges, sinó que són cabdals les relacions amb els companys, les amistats i


les i els mestres, així com sentir-se segurs a l’escolaPeralsinfants,l’escolaésunespaidevida,noésnomésunespaid’aprenentatges.Elstempsescolars,diversificarlesformesd’aprenentatgeiparticiparenlesdecisionsal’escolasónfactorsqueassenyalencomaimportantspersentir-sebéal’escola.Elvessantrelacionalideseguretattambéésrellevant,finsalpuntqueésonesconcentrenmésmalestars.Ladiferènciaentreel26% quenoestanprousatisfetsambelsaprenentatgesescolarsiel42%quenohoestanprouamblasevavidad’estudiantensindicaquelavidaescolarvamésenllàdel’adquisiciódedeterminatsconeixements. Respectealsaprenentatges,elsnensilesnenesdiuenquesesentenméssatisfetsquantreballenmésambordinadorsimenysambllibres,duenatermemésactivitatsal’airelliureifanactivitatsdetipuspràctic.Amés,7decada10infantspercebenquenodisposendeprouautonomiapersonalocapacitatdetriarlesactivitatsdelseuentornescolar.Pelquefaalescausesdelessevesinsatisfaccions,indiquenqueelsagradariatenirespaisperexpressarelsseuspuntsdevistasobreelshorarisescolarsosobrelaquantitatdedeures.“Volemqueelsmestresilesmestresensdemaninl’opinió,perexemplecomdistribuirlaclasse”,diuennensinenesdel’Eixample.

Enrelacióambelsaspectesrelacionals,3decada10infantsnoestanprousatisfetsambelscompanysilescompanyesdeclassei2decada10ambelsamicsilesamigues.Pelquefaalprofessorat,el44%delsinfantspensaquenoelsescoltenprouniespreocupenprouperells,iel37%queelsilesmestresnoelsdonariensuportencasdetenirunproblema.Lapresènciaderelacionsconflictivesi,a

vegades,d’assetjamentescolar,téunfortimpactenegatiuperalsinfantsqueensónvíctimes.L’assetjamentésunfenomengrupalimoltsinfantssentenquelessituacionsdeviolènciatendeixenabanalitzar-se.Un70%haditquealseucentrehihabarallesalmenys1diaalasetmana,iun43%queelshandeixatdebandaalmenysunavegada.Recordemquesentir-sesegursal’escolaésunadeles6experiènciesqueméscontribueixenalbenestardelsinfants.“Siesportenmalamentambtutenscomànsiaietvenenmésmalalties”,diuelMarc,deSants-Montjuïc.

Larecercatambéenshapermèsobservarqueelsinfantsqueassenyalenquetenenalgunadificultatpersonal(física,d’aprenentatgeopermalaltia) estanmenyssatisfetsambtotselsaspectesdel’entornescolar(vidad’estudiant,aprenentatgesescolars,relacionsamblesamistatsicompanys/anyesdeclasse).Aixòensindicalanecessitatdepreveuremesuresdesuportespecífiquesperaaquestsinfants.“Hihanensquenoelsagradalasevaescolapotserperquèelscostaaprendreiesposennerviosos”,diulaGisela, de Sant Martí.

8. Perquè els infants se sentin satisfets amb el barri i la ciutat, calen espais de joc on es puguin trobar amb altres nens i nenes, bones relacions de veïnatge, així com barris nets i segurs on es puguin desplaçar amb llibertatElsinfantsde10a12anysdelaciutatdeBarcelonaenshanditqueunbonbarrihadesertranquil(sinònimdesegur),alegre(sinònimdevida comunitària),netipocsorollós(sinònimsdesaludable).Desd’aquestavisió,3decada10infantss’hanmanifestatpocsatisfetsambelseubarrii5decada10diuenquealbarrionviuennohihaprou

67

espaisdejoc,sobretotelsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Totiserunaexperiènciaprincipalperalbenestar,el38%diuquenojuganipassaproutempsal’airelliure.“Hihaparcs,peròsónmoltinfantilsiensdiuenquenopodementrarperquèsónpernensméspetits.Nohihaparcsperanosaltres”,diul’Arnau,d’Horta-Guinardó.

Quantalesrelacionsveïnals,diuenques’hopassenbéquanhihavidaalbarri,jaquevalorenpositivamentqueelsveïnsilesveïnesesconeguin,aixícomtrobar-seambaltresnensinenesalcarrerambquipoderjugar.Percontra,7decada10infantscreuenqueelsadultsdelbarrionviuennoelsescoltenprou,i6decada10considerenquenosónprouamablesambells.“Ésimportantestimarelteubarri.Elteubarriéscomsifoscasateva,ésimportantquet’hisentiscomsifosteu”,diul’Emma,deGràcia.

Finalment,propdelameitatdelsinfants(49%)nosesentenprousegursquanesdesplacenpelbarrionviuen,unaqüestióquepreocupamésalesnenesielsinfantsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Hihaunclamunànimeentreelsinfantsperdemanarmenyscotxesalcarrer,unaqüestióquerelacionennonomésamblareducciódelacontaminació,sinótambéamblasevaseguretatilapossibilitatd’anarsolspelcarrer.“Nom’haagradatqueempreguntinsiemsentosegurquanpassopelbarrionvisc,perquèavegadeshihabaralles”,diul’Àlex,deCiutatVella.

9. Els nens i les nenes de 10 a 12 anys de Barcelona són conscients de l’existència de desigualtats socials, dels diferents rols de gènere i de les dificultats més grans

a què s’han d’enfrontar els infants amb pares o mares nascuts a l’estrangerElsnensilesnenesevidencienconèixerelsimpactesnegatiusdelesdesigualtatssocialsquecaracteritzenlanostrasocietatimanifestenquetenirunacasaidisposardelsbénsnecessarisperviuresóncondicionsimprescindiblesperalbenestardequalsevolinfant.Totiquelagranmajoriad’infantsestansatisfetsamblacasaonviuen(83%)ilescosesquetenen(79%),un22%espreocupasempreosovintpelsdinersdelasevafamília,sobretotelsinfantsqueviuenenbarrisonlesrendesacostumenaserbaixes.Aixímateix,elsinfantsqueviuenenbarrisderendesbaixesielsquepateixenprivacionsmaterialsesmostrenmenyssatisfetsamblasevavidaengeneral.

Enperspectivadegènere,elsinfantspercebenquesóneducatsieducadesenunsrolsdiferenciatsqueconsidereninjustos,enlamesuraquecondicionenelques’esperad’ellsiellesenfunciódesisónnenonena.Comjahemassenyalatanteriorment,totiquelavariablesexenocondicionaestadísticamentlasevasatisfaccióamblavidaenglobal,síques’hanconstatatdiferènciesrellevantsenaspectesconcretsdelavidasegonssisónnensonenes(troballa2).

L’impacteenelbenestarperraód’origendelsparesomaresnoespotobservarambsuficientprofunditat,peròhihaprouevidènciapervincular-loambunasatisfaccióinferioramblavidaenglobaliambaspectesconcretsdelavida(troballa2).Trobemladiferènciamésimportantenlasatisfaccióamblescosesquetenen:entreelsmenyssatisfets,un64%téparesomaresd’origenestranger,iel36%paresomaresautòctones.


Enlarecercaqualitativa,elsinfantsesmostravenmoltd’acordambelfetquel’origenestrangerdelsparesomaresd’unnenonenapotsermotiudediscriminacióendeterminadescircumstànciesdelavidaquotidiana.

10. Com més satisfacció hi ha amb la vida en global durant la infància, més felicitat, més optimisme i millors expectatives de futur es tenenElsinfantssatisfetsamblavidaenglobaltambésesentenfeliços(86%)ioptimistes(87%),i,amés,expressenmillorsexpectativesenverselseufutur(75%).Encontrast,elsnensilesnenesambbaixasatisfaccióamblavidatenen3vegadesmenysprobabilitatsd’expressarbonesexpectativesdefutur(nomésel23%hofan).Totilafortavinculació,noésunarelaciódirecta,jaqueun25%d’infantsnopercebenunesexpectativesdefuturgairesatisfactòries,malgratqueesmostrinmoltsatisfetsamblasevavidaenglobal.Lescondicionsmaterials,laseguretat,lasatisfaccióambelpropicosisentir-seescoltatsperlespersonesadultessónelsaspectesquemésesrelacionenamblaconfiguraciódemillorsopitjorsexpectativesdevidadelsnensilesnenes.

Enelmarcdelstallersparticipatius,elsnensilesnenesvalorenqueelfetqueel31%delsinfantsexpressinquenoestanprousatisfetsamblasevavidaésunmalresultatireclamendemaneraunànimequeel100%puguinsentir-semoltsatisfetsamblasevavida.Afavorirmillorscondicionsperquètotsicadaundelsnensinenesdelaciutatesmostrinmoltsatisfetsamblavidarevertiriaenelseubenestarpresent.Tindríeminfantsmésfeliços,mésoptimistesiambmillorsexpectativesenverselseufutur.Deretruc,tindríemtambéunfuturmillorperalconjuntdela ciutadania.

4. I, finalment, com pensen els nens i les nenes de 10 a 12 anys de Barcelona que podem millorar el seu benestar? Elsinfantsdelaciutatnonomésenshanditcomestaven,sinóquetambéenshanindicatcomhohemdeferperquèestiguinmillor.Hanposatsobrelataula5.000propostesquehacalgutsintetitzarperpoderveure-hiclar.Comhemexplicatanteriorment,l’“Agendadelsinfants” recull la síntesidelesdemandesqueelsinfantsfanalasocietat,aixícomlespropostesperconvertirtotallòquenoelsvabéolessevespreocupacionsenespaisdebenestar.Acontinuació,se’npodenllegirlespropostesprincipalsagrupadesperàmbits:

Àmbit personal:-Aconseguintquelespersonesadulteselsajudinapromourelasevaautoestimaiacceptarmillorelpropicos.-Posantmésèmfasiaensenyar-losacuidar-semilloritenirhàbitssaludables.-Facilitantméstempsperpoder-serelaxar,parlaripassar-hobéenfamília.-Afavorintquedediquinmenystempsd’estudiforadel’escolaiquedisposindeméstempsperjugariestarambelsamicsilesamigues.

Àmbit familiar:-Tenintméstempsperestar,compartirigaudiramblafamília.-Sentint-seméssegursisegures,percebentquerebranelsuportdelasevafamíliaencasdetenirunproblema.-Tenintmésescoltaperpartdelespersonesadultesdelseuentornfamiliarisentintqueesprenenseriosamentelquediuen.

69

-Ampliantelsmargesdellibertatiautonomiaqueelsdonenelsseusparesomares,isentintqueaqueststenenmésconfiançaenlessevescapacitats.

Àmbit escolar:–Tenintmésmargedeparticipacióenlesdecisionsdel’escolaidiversificantlesmaneresd’aprendre.–Sentint-seméssegursiseguresalseucentreeducatiu,percebentquerebranelsuportdelprofessoratencasdetenirunproblema.–Ambmesuresperprevenirelbullyingilluitar-hidecididamentsiesprodueix.

Àmbit de barri:–Fentmésvidaalcarrer,mésactivitatsal’airelliureiamblespersonesdelbarri.–Sabentquerebranelsuportdelsseusveïnsiveïnesencasdetenirunproblemaipromoventl’amabilitatdelespersonesadultesdelbarri.–Disposantdemésimillorsespaisadequatsalessevesnecessitatsdetrobadaidejocambaltresnensinenes.Sentint-seméssegursiseguresquanesdesplaceniquanjuguenalbarri.–Podent-semoureenunaciutatmésverda,méstranquil·la,mésnetailliuredecontaminació.

Àmbit social i cultural:–Aconseguintquetotselsnensinenestinguinelquenecessitenpercréixeralaciutat.–Facilitantqueprenguinconsciènciadelescosesqueteneniqueelsdoninmésvalor.

En resum Malgratquenohihaunafórmulamàgicaomatemàticaper garantir el benestar dels infants, el “Parlen els nens inenes”hapermèsaportarmoltallum(enformadeconeixementinèdit—quantitatiuiqualitatiu—sobreelbenestarinfantil)sobrecomferqueelsnensilesnenesdeBarcelonavisquinicreixinmillor.El“Parlen”hapermèsidentificarnonomésambquinsaspectesdelasevavidaelsinfantsdelaciutatestanmésomenyssatisfets,sinótambéquinssónelsmargesdemilloraenelbenestaroquinessónlescondicionsdevidailesexperiènciesdurantlainfantesaquel’afavoreixenodesafavoreixen.Aixímateix,tambéhapermèsconèixercomescorrelacionalasatisfaccióglobalamblavidaamblafelicitat,l’optimismeolesexpectativesde futur.

Ladiagnosiésnoméselprimerpasperdefiniractuacionsdemillora;aixíquetotaquestconeixement(quesecentraencomelsinfantspercebenlasevasaluticomsesentenambellsmateixos,lafamília,lallaronviuen,lesamistats,l’escola,lesactivitatsquefandurantelseutempslliureoelbarrionviuen)ésmoltvaluós.Peròaquestanoésl’únicaaportaciódelprograma.Amésdegenerartotaquestconeixement,el“Parlen”hademostratqueéspossiblefer-hopartintdeldretdelsinfantsaserescoltatsi,sobretot,haevidenciatqueéspossiblefer-horeconeixentlacapacitatdenensinenesdeserinformantsclau(fase1delprograma:enquesta),lasevacapacitatdesercopartícipsenlainterpretaciódedadesideformularpropostesdemillorarellevants(fase2:tallersd’anàlisiipropostes),i,també,lasevacapacitatdefer-lesarribaridebatre-lesambrepresentantspolíticsisocialsdelaciutatenprimerapersona(fase3:diàlegsapartirdel’“Agendadelsinfants”).


Elreconeixementd’aquestadoblevàluadelprograma(oportunitatdeparticipacióifontdeconeixement)desdemúltiplesagentspúblics,peròtambéprivatsid’iniciativasocial,facilitaqueelprogramaesconsolidicomunanovaeinadeconeixementambcaràcterpermanent,emmarcadaenl’Observatori0-17BCN26,queaportadades,diagnosiievidènciaperorientarlespolítiquespúbliquesd’infànciaiferqueBarcelonaesdevinguiunaciutatcadacopmillorperquèhivisquilainfànciail’adolescència.

Agraïments VolemagrairaMariaTruñó,actualcomissionadad’Educaciódel’AjuntamentdeBarcelona,elseurolclauenel“Parlenelsnensinenes”comadirectoradel’InstitutInfànciaiAdolescènciadeBarcelonadurantelsprimersanysdelprograma(2016-2019).Tambévolemagrairlesaportacionsinestimablesdelespersonesdelgrupmotor:FrancescÍñigueziMaribelJiménez,enrepresentaciódelConsorcid’EducaciódeBarcelona;ÀngelsCadenaiEugeniTorres,enrepresentaciódelesdireccionsdecentresd’educacióprimàriadeBarcelona;PepVillarreal,PepGómez,SergiMartí,MaribeldelMoral,CarlesGiliClàudiaRaya,enrepresentaciódel’ÀreadeDretsSocialsdel’AjuntamentdeBarcelona;ManelPunsoda,enrepresentaciódel’ÀreadeDretsdeCiutadaniaiParticipació,iJoanComaiPilarLleonart,enrepresentaciódel’InstitutMunicipald’EducaciódeBarcelona.Finalment,volemexpressarelnostrereconeixementméssinceratotselsnensinenesitoteslespersonesquehanfetpossibleelprograma.

Bibliografia

CASAS,F.(2011).“Subjectivesocialindicatorsandchildandadolescentwell-being”.Child Indicators Research,núm.4,p.555-575.

CASAS,F.;BELLO,A.;GONZÁLEZ,M.;ALIGUÉ,M.;BERTRÁN,I.;MONTSERRAT,C.;VONBREDOW,M.[et al.](2012).Calidad de vida y bienestar infantil subjetivo en España.Madrid:UNICEFEspanya.

BUREAUINTERNACIONALCATHOLIQUEDEL’ENFANCE(BICE)iCOMISSIÓDELAINFÀNCIADEJUSTÍCIAIPAU. 20 anys de Convenció: la infància al món: 2009, vintè aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant(2009).Barcelona:AjuntamentdeBarcelona,DirecciódeServeisdeDretsCivils.

DINISMAN,T.;REES,G.(2014).Children’s Worlds: Findings from the first wave of data collection.York,UK:Children’sWorlds.

GARBARINO,J.(2014).“EcologicalPerspectiveonChildWell-Being”.A:Ben-Arieh,A.;Casas,F.;Frones,I.;Korbin,J.E.(ed.).Handbook of Child Well-Being: Theories, Methods andPoliciesinGlobalPerspective. Dordrecht:SpringerScience+BusinessMedia,p.1365-1384.

GRAHAM,A.;POWELL,M.;TAYLOR,N.;ANDERSON,D.;FITZGERALD, R.(2013).Investigación ética con niños.Florencia:CentrodeInvestigacionesdeUNICEF-Innocenti

REES,G.;MAIN,G.(2015).Children’s views on their lives and well-being in 15 countries: A report on the Children’s Worlds survey, 2013-14.York,UK:Children’sWorlds.

Es pot consultar bibliografia del “Parlen els nens i nenes, el benestar subjectiu de la infància a Barcelona”, INSTITUT INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA DE BARCELONA, IIAB-IERMB i Ajuntament de Barcelona, 2019, a l’enllaç següent: http://institutinfancia.cat/mediateca/informe-parlen-els-nens-i-nenes-el-benestar-subjectiu-de-la-infancia-a-barcelona/

26. https://ajuntament.barcelona.cat/dretssocials/ca/content/observatori-0-17-bcn

barcelona · 2020-04-17 · de la ciutat acollim.coop: l’economia social i solidària en...

Documents