318 octubre 2015

En primer pla

Carme Munté

L’Església catalana, a través de cada Càritas diocesana, està mobilitzada preparant i coordinant l’acollida de les persones refugiades que fugen de la guerra a Síria, l’Iraq, l’Afganistan... Les dramàtiques imatges de perso-nes intentant entrar a Europa per la frontera Est han sacsejat totes les consciències. La crida del papa Francesc a posar parròquies, santu-aris, monestirs al servei de l’acollida ha estat també el detonant de moltes mostres de solidaritat.

L’acollida, però, és inherent a l’Església. «Valorem molt el treball que fa anys que l’Església catala-na porta a terme amb tota classes d’immigrants a través de Càritas o d’altres grups, sigui quina sigui la raó de la seva vinguda entre nosaltres», recorda Joan Vera, coordinador del Grup de Treball de la Crisi dels Refugiats, de Càritas Catalunya, i treballador de Càritas diocesana de Vic. «No fem distinció entre refugiats i immigrants; són persones», afegeix tot seguit.

En aquest sentit, Joan Vera es pre-gunta «quina diferència hi ha entre un tipus d’empobrits i uns altres? No són tots persones amb necessitats greus que ens demanen ajuda? Que no hi continua havent moltes perso-nes encallades a les tanques tallants de Ceuta i Melilla? Que no fa temps que tenim els Centres d’Internament a Catalunya, on és ben difícil que hi pugui entrar fins i tot el Síndic de Greuges? Que no hi ha traves admi-nistratives en la regularització i en l’accés a la sanitat?»

Qüestions que interpel·len i que posen de manifest que tenim una doble vara de mesurar segons la pro-cedència i les causes que provoquen les grans migracions.

Grup de Treball de Càritas Catalunya

Càritas Catalunya, com ja vam informar en l’edició del 27 de se-tembre, ha creat un Grup de Treball de la Crisi dels Refugiats, coordinat per Joan Vera. En representació de Càritas Catalunya, Vera assisteix a les reunions de la Confederació Càritas Espanya i del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Ge-neralitat de Catalunya, que depèn del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i que està coordinat per Àngel Miret.

D’acord amb el repartiment de quotes, de les 160.000 persones re-fugiades a Europa, a l’Estat espanyol li correspon un 12,4%, és a dir, unes 15.000 persones.

A Joan Vera, però, no li agrada parlar de quotes. «Això de repartir-se quotes de pobres sona una mica a

Càritas canalitza l’ajuda de l’Església catalana en coordinació amb l’administració

Preparats per a l’acollida

mercaders de bestiar, i ha estat molt dur escoltar certes respostes d’una colla d’estats», afirma en referència a la política migratòria i d’acollida d’alguns països de la Unió Europa. «La política migratòria d’Europa és una política essencialment econòmica», afegeix, «el que vivim ara no és no-més una crisi humanitària, és el fracàs d’una política migratòria i l’absència d’una política de cooperació al desen-volupament». «Fa temps que Europa accepta només tants immigrants com mà d’obra necessita, i darrerament s’ha trobat sobrepassada en els seus plans molt controlats», conclou.

El Grup de Treball de la Crisi dels Refugiats, que depèn de la Comissió d’Immigració de Càritas Catalunya,

també té entre les seves funcions «fer un registre de les diferents accions i iniciatives diocesanes en els àmbits jurídic, d’acolli-da, sensibilització, dona-tius, allotjament i treball en xarxa». Ningú no s’atre-veix a parlar ni de places ni de recursos disponibles. «La resposta, mirat des de Càritas, seria no posar-hi cap número; depèn de les necessitats», afirma Vera, alhora que recomana «pru-dència i sensatesa» a l’hora d’actuar: «Hi som, hi hem estat i hi serem, és l’esperit dels corredors de fons.»

En les reflexions efec-tuades en la reunió del 10 de setembre, la Comissió d’Immigració de Càritas

Catalunya recorda justament: «Les administracions públiques, amb la Generalitat de Catalunya i ajunta-ments al davant, han de liderar els dispositius d’acollida i comptar amb les entitats socials, cadascuna d’elles des de la seva identitat i vocació.»

En el cas de les entitats que basen la seva acció en el seguiment de l’Evangeli, Joan Vera recorda que «no es tracta de tolerar el diferent, l’es-tranger, sinó d’estimar-lo». A Càritas s’afirma que «la realitat és l’espai on Déu continua revelant-se a la huma-nitat, en especial als més empobrits, a les víctimes d’un sistema social, polític i econòmic injust».

Per a més informació: www.caritas-catalunya.cat

JoAN VERA«El que vivim no és només una crisi humanitària, és el fracàs d’una política migratòria»

Persones intentant saltar la tanca de Melilla.

Refugiats a la frontera Est d’Europa.

418 octubre 2015

En primer pla

Seminari Menor de la Conreria

L’arquebisbat de Barcelona ha deci-dit destinar part de la Conreria, l’antic Seminari Menor Diocesà, a l’acollida de famílies de refugiats. En aquest sentit, el cardenal Lluís Martínez Sistach, arquebisbe de Barcelona i president de Càritas diocesana, ha demanat als diocesans una actitud d’acolliment i ajuda a aquests ger-mans necessitats.

L’acollida es coordina a través de Càritas diocesana de Barcelona, que des del mes d’abril passat ha estat donant suport econòmic a famílies sol·licitants d’asil a través de les enti-tats referents en l’atenció a aquestes persones.

Sense deixar de treballar pels col·lectius i les necessitats que atén habitualment, Càritas diocesana de Barcelona posa a disposició els recur-sos de què disposa per tal de pal·liar les situacions de patiment de les per-sones refugiades. Tant els recursos ja existents com els que està activant. Un exemple són les 40 places a l’alberg de la Conreria i la posada en marxa de cinc o sis pisos d’aquí a desembre, amb la possibilitat d’augmentar el nombre segons les necessitats.

«En un primer moment, el que po-drem oferir serà tot allò necessari per cobrir l’allotjament i l’alimentació: la Conreria, pisos i places de menjador», explica Salvador Busquets, director de Càritas diocesana de Barcelona. «També estem preparant serveis com ara revisions pediàtriques i mèdiques, suport psicològic, orientació legal, escolarització dels infants, etc., que puguin necessitar les persones refu-giades».

«La crisi dels refugiats ens situa en un punt en el qual o bé tenim present el patiment de les persones refugi-ades o l’ignorem. La primera opció humanitza, ignorar aquest sofriment ens deshumanitza.»

Les persones que vulguin col-laborar amb Càritas diocesana de Barcelona poden fer-ho a través d’un formulari que s’ha incorporat a la web (www.caritasbcn.org) sota el nom «Ajuda refugiats».

Comissió de Refugiats de Càritas Tarragona

A Tarragona l’arquebisbat també ha encomanat a Càritas diocesana la coordinació d’acollida dels refugi-ats, tal com informa Joan Boronat. Mons. Jaume Pujol ha tramès a totes les parròquies de l’arxidiòcesi dues cartes informatives per tal de fer una crida a la generositat i conèixer la disponibilitat d’espais, recuros i solucions per afrontar la greu crisi humanitària d’aquests refugiats.

Càritas diocesana de Tarragona s’ha posat en marxa i per aquest motiu s’ha adreçat per escrit a totes les Càritas parroquials demanant a la seva gent que comuniqui els ofe-riments del voluntariat i la disponibi-litat d’espais, «preferentment cases o pisos en condicions d’habitabilitat», com subratlla el director de Càritas diocesana, Francesc Roig. És a dir:

habitatges moblats i que disposin dels serveis pertinents, com aigua i electricitat. Roig també ha comen-tat que «es pot col·laborar pagant l’import d’un lloguer» i notificar-ho a Secretaria dels Serveis Diocesans de Càritas.

Per complir l’encàrrec de coordinar tot el procés d’acollida dels refugiats se seguiran els protocols que marquin les institucions, en aquest cas el De-partament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquest objectiu s’ha creat la Comissió de Refugiats, presidida pel director de Càritas diocesana i integrada per la secretària, la res-ponsable del departament d’Acció Social i la cap de Comunicació, am-pliable a totes aquelles persones que en un moment determinat siguin necessàries.

La Comissió de Refugiats estarà co-ordinada amb Càritas, també pel que fa a Catalunya, amb el Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya i Càritas espanyola. Aquesta comissió donarà assessora-ment i pautes per actuar en la deriva-ció i inserció social de tots els refugiats en totes les Càritas parroquials de l’arxidiòcesi tarragonina, per gesti-onar millor l’arribada de refugiats. Es farà de comú acord amb els altres estaments socials i administracions públiques, coordinats amb el mateix protocol. La coordinació que farà Càritas és l’inventari de donacions i oferiments procedents de Càritas par-roquials, i la gestió d’espais o recursos alternatius. Així mateix vetllarà per l’escolarització, la tinença de targeta sanitària, la inserció en l’entorn social i laboral, dins dels marcs establerts per la normativa legal.

Per a més informació: www.cari-tasdtarragona.cat

Oferiment incondicional de l’escola concertada

Una altra mobilització és la que està fent l’escola concertada de Catalunya, que s’ha ofert a la conse-llera d’Ensenyament de la Generali-tat, Irene Rigau, per acollir i facilitar la «ràpida escolarització» dels menors

refugiats que puguin arribar al país, tot posant a disposició de la conselle-ria 700 escoles on poder escolaritzar aquests alumnes i si cal, «incrementar la ràtio allà on sigui necessari».

L’escola concertada també es com-promet a facilitar als menors refugiats l’accés gratuït als recursos didàctics indispensables per «participar ple-nament en la vida escolar» (llibres de text, material, etc.), a banda de proveir, en coordinació amb l’admi-nistració i entitats que hi col·laborin,

necessitats bàsiques per a una bona acollida (menjador, activitats comple-mentàries...).

Joan Vila, president de l’Associa-ció Professional Serveis Educatius de Catalunya (organització que agrupa els titulars de les escoles cristianes) i director de l’Escola Pia Balmes de Barcelona, parla «d’oferiment incon-dicional». «A tots els titulars de les escoles concertades ens ha corprès la realitat dels refugiats i, per tant, ens posem a disposició de l’administració per al que faci falta», afirma.

Segons Vila, l’escola concertada està preparada per a l’acollida i per a l’atenció a la diversitat. «L’esforç que ha fet l’escola des de finals del 2000 ha estat molt gran a l’hora d’atendre la diversitat i ensenyar la llengua vehicular a les persones que arriben provinents de països molt diferents.»

Ara bé, reconeix que «caldrà la im-plicació de tota la comunitat educati-va», «hem de fer que tothom se senti content i orgullós d’oferir aquesta acollida». Parlant ja des del punt de vista de les escoles cristianes, reconeix que la iniciativa es fonamenta en la fidelitat a l’esperit de l’Evangeli.

L’Escola Pia de Balmes té enguany com a lema «Llegim el món», una ma-nera també de convidar els alumnes a tenir els ulls oberts i a ser sensibles a la realitat del món que els envolta. En aquest sentit, el director de l’Escola Pia Balmes de Barcelona acaba dient: «Ens hem de preguntar sempre què podem fer per millorar la situació de les persones que pateixen.»

I també preguntar-nos sobre les causes que hi ha al darrere del pati-ment de tantes persones que han de marxar de casa seva.

En aquest sentit, la Comissió d’Im-migració de Càritas Catalunya insta els governs a «actuar amb mesures estructurals en els països d’origen». De la mateixa manera, Cristianisme i Justícia, al seu quadern Refugiats. Víctimes del desgovern i la indife-rència, demana de les Nacions Unides una reactivació del seu paper tant pel que fa a la prevenció dels conflictes com a la seva resolució pacífica i ne-gociada.

L’antic Seminari de la Conreria, emblema de l’acollida.

SALVADoR BUSQUETS«El que podrem oferir serà tot allò necessari per cobrir l’allotjament i l’alimentació»

JoAN VILA«Hem de fer que tota la comunitat educativa se senti contenta i orgullosa d’oferir aquesta acollida»